Núm. 23 - Del 19/8/97 al 25/9/97

200 ptes. ELS GOSSOSANIMEN LAFESTA MA-JOR DAVANT1300 FANS

ENGUANY L'11 DESETEMBRE HA ES-TAT UNA DIADAPLENA D'ACTES.

I tu, que en penses...Com has passat la Festa Major?

VUIT CONEGUTS ENS HO EXPLIQUEN

La Cobla Juvenil“Ciutat de Solsona”

ja ha fet centactuacions

La Dolors ha tornatd'Alaska i ens co-

menta el seu extra-ordinari viatge

CONCURS DE DIBUIXAra que ha començat el curs i els col·legis s'han emplenat d'alegria i xivarri,

Celsona us proposa uns deures distrets

- 2 - Celsona

Apunts Gràfics, s.l., no es fa responsablede l'opinió personal dels col.laboradors aCelsona ni de les errades en que aquestespuguin cometre. I es limitarà a publicar lacorrecció en una fe d'errades a la següentedició de la revista. Apunts no cobrirà elsdanys o perjudicis que qualsevol error puguiocasionar.Queda reservat el contingut d'aquestapublicació, i no es pot duplicar per mitjansfísics, òptics ni informàtics cap part senseordre expressa de l'empresa editora.

Publicar notícies, actes, celebracions o qualsevol escrit a Celsona, és gratuït, només cal queens feu arribar els textos abans del tancament de l'edició, cada dimecres a les 5 de la tarda.

Director: Josep M. BorésPublicitat: Manoli OrtigosaDistribució: Miquel SancesOficina: Trav. de Sant Josep, 1

25280 SOLSONATel. i fax: 973/ 48 17 19E-mail: Apunts@caixamanresa.comDip. Legal: L-267-1997

Agraïments a:Ajuntament de SolsonaAssociació de Turisme de laVall de LordClub Futbol SolsonaClub Bàsquet SolsonaClub Volei SolsonaCàritas Arxiprestal - GrupVolem FeinaArxiu Històric Comarcal deSolsonaServei Comarcal de Català

Unió de PagesosEscola Municipal de MúsicaCinema ParísFotografia ResolDavid Guixé CorominasRamon EstanyPep MiaLluís CornetGerard TrenchJ. ClavéI a totes les entitats quecol.laboren amb escrits.

Celsona - 3 -

11 de setembre

Prop de 150 persones van assistir a l’acte celebratel passat 11 de setembre al Consell Comarcal del Solsonès.Amb la presència de l’Im. Sr. Josep Grau i Seris, alcaldede l’ajuntament de Mollerussa i president de l’Associa-ció Catalana de Municipis, i dels alcaldes de la comarca.

En el seu parlament, Grau va fer esment del camíavançat, amb la recuperació de les institucions d’autogo-vern, però encara resta molta feina per fer, com va dir.S’ha d’anar més lluny, cercant el reconeixement de larealitat nacional. En aquest punt va recordar el referèn-

RECEPCIÓ OFICIAL AMB MOTIU DE LADIADA NACIONAL DE CATALUNYA

dum a Escòcia o l’inici d’un nou projecte comunicatiu encatalà per part del diari SEGRE. En aquest sentit mani-festà la importància per a un poble de conservar i mante-nir la seva organització territorial i política.

L’acte continuà amb l’audició d’un petit concert acàrrec de Joan Pagès, violoncel, i Pedro Pardo al piano,que interpretaren una selecció de peces musicals.

Finalitzà la recepció amb la interpretació del cantd’ELS SEGADORS, a càrrec de l’Orfeó Nova Solsona iun refrigeri per als assistents al pati del Consell Comarcal.

El Sr. Grau, President de l'Associació Catalana de Municipis Joan Pagès al violoncel i Pedro Pardo al piano van interpretar una selecció de peces musicals.

L'Orfeó Nova Solsona va interpretar el cant d'Els Segadors.

Ramon Estany

- 4 - Celsona

Els dos concert joves de la SalaXelsa van tenir un gran èxit. Més devuitcentes persones van assistir alconcert de FREE CAT I BRAMS imil tres-centes al de les PELLOFESi GOSSOS.

Val a dir que en aquests con-certs hi col.laborava MANS UNIDESi JUSTÍCIA I PAU de Solsona, quevan poder recaptar unes 89.000 pes-setes gràcies al sorteig de dotze sa-marretes i tres cd de BRAMS I GOS-SOS i que seran destinades a projec-tes d’ajuda al Tercer Món.

Certament, el concert més es-perat i desitjat era el dels GOSSOS.Molta gent, fins i tot de fora deSolsona, i molts pares, amb els seusfills petits, però fans incondicionalsdel grup manresà, van omplir lesllotjes del recinte per escoltar una deles actuacions més esperades aSolsona.

Quan van aparèixer damuntl’escenari pels volts de quarts de 2 dela matinada en Natxo, el Juanjo, l’Ori-ol i en Roger, la sala va esclatar perla multitud que saltava i cridava del’emoció per veure el grup revelaciódel rock català.

CONCERTSRamon Estany

CONCERTSMULTITUDINARISI SOLIDARIS

Les Pellofes Radioactives a sobre i els Gossos a sota en un concert amb 1.300 assistents

Celsona - 5 -

Oriol Farré Juanjo Muñoz

Nacho Tarrés Roger Farré

Foto Resol Foto Resol

Foto Resol Foto Resol

- 6 - Celsona

CONCERTS

El passat 4 de setembre, a l’SPUTNIK de Solsona idavant d’un públic nombrós, Paul Fuster, músic neoyorkíd’orígen català, va oferir una mostra de la seva música.

En Paul es va iniciar en grups de música ètnica talscom “G. Spot Diesel” i “Ursa Minor”. Últimament ha tre-ballat a la percusió amb David Bowie.

Combina veu, guitarra i percusió. Fusionant perfec-tament la suavitat amb l’agresivitat.

Amb un català nord-americà i un irònic sentit del’humor, va fer passar una bona estona amb les seves can-çons amenitzades amb intervencions que cercaven trencarel gel amb el públic.

MÚSICAALTERNATIVA

Ramon Estany

El darrer concert de Festa Major a la Plaçade Sant Joan no va decebre al nombrós públicassistent.

Els vuit músics, Xavier Manau, al trombóde vares, Pau Casares, clarinet i saxo tenor, PepPasqual, saxo alt i clarinet, Francesc Capella, pi-ano, Artur Regada, contrabaix, Erwin Seerntton,banjo i guitarra, Pep Gol, trompeta i Aldo Munari,bateria, van aconseguir un espectacle únic, ca-racteritzat per la mobilitat del grup i un directefarcit de moments genials i vibrants, com l’es-pectacular solo del bateria. Certament, la bonaconnexió entre els músics es va transmetre alsespectadors, que van gaudir també amb la inter-pretació del trompetista J.M Farràs i amb la veude la cantant Txell Sust.

Al final d’aquest recorregut pel jazz clàs-sic, el swing, el blues i l’espiritual negre i delsobligats bisos, els músics encara van haver detornar a sortir a l’escenari. En aquesta ocasió, vanbaixar a la plaça i, més aprop del públic i mésben dit, envoltats pel públic, van tocar la cone-guda peça Quan els sants...., acomiadant-se deSolsona fins a una altre ocasió.

LA VELLADIXIELAND

La Txell Sust, cantant de la Vella Dixieland el passat 11 de setembre.

El Paul Fuster, neoyorkí d'origen català en plena actuació a l'Sputnik

Celsona - 7 -

11 de setembre

VI APLEC INDEPENDENTISTA ALCASTELLVELL

Diversos grups independentistes de lacomarca del Solsonès vam iniciar el1989 una recollida de signatures con-tra la presència d'una bandera foranaal nostre ajuntament, la bandera es-panyola. gràcies a la pressió del po-ble solsoní, el 1991, l'estanquera jano onejava a la nostra casa consisto-rial. Aquest mateix any vam decidircelebrar la Victòria de la Guerra deBanderes tot construïnt una esteladagegant (de 6x4 m), finançada ambl'aportació voluntària de centenars desolsonins i solsonines, que any reraany venim penjant al Castellvelld'Olius dins el marc de l'Aplec Inde-pendentista del Solsonès. Aquestaplec, tradicional ja a les nostres con-trades, va celebrar-se aquest any a lavigília de la Diada, el 10 de setem-bre.Enguany, després d'haver pujat a peuamb l'estelada, al Castellvell vamcomptar amb la presència de RogerTorres, membre de l'Assemblead'Unitat Popular (AUP) de Manresaque va explicar-nos l'actuació muni-

cipal d'aquest grup polític indepen-dentista a la capital del Bages. Varemconcloure l'acte polític amb el Cantdels Segadors. Tot seguit va haver-hiun taller d'estampació de samarretescommemoratives de l'aplec que vacomptar amb una nombrosa partici-pació.La festa continuà al vespre a la plaça

del Ruc, amb un sopar popular quecomptà amb més d'una cinquantenade persones. Tot seguit, el grup de folcForta Barreja amb components deSolsona i de Cardona, va fer ballardanses tradicionals de tots els PaïsosCatalans als assistents. L'aigua de va-lència va concloure els actes del VIèAplec Independentista al Castellvell.

Arribada al Castellbell de l'estelada, després de pujar a peu.

El Roger Torres, membre de AUP de Manresa va explicar l'actuació del seu grup a aquest consistori.

- 8 - Celsona

11 de setembre

CORRELLENGUA 1997

L'11 de setembre, Diada Nacional deCatalunya, va ser el tret de sortida delCorrellengua 97 al principat.El Correllengua és una iniciativa po-pular i sorgida del teixit social delnostre país i impulsada per la CALCoordinadora d'Associacions per laLlengua Catalana) que pretén unir,des d'ara fins al 9 d'octubre, tots elspobles i ciutats dels Països Catalans,mitjançant columnes.Aquesta és una mobilització per a lallengua catalana, la llum que, pròpiai històrica de la nostra terra, contitueixun dret i alhora un deure per a tota laciutadania. Un dret i un deure al qualno podem ni volem renunciar: és undret i un deure comprener-la, apren-dre-la, escoltar-la, escriure-la i parlar-la; i en definitiva, és un dret i un deu-re per a tothom que a casa nostra femque el català penetri en tots els aspec-tes de la nostra vida col·lectiva.El proppassat dissabte, 13 de setem-bre va iniciar-se la columna que sor-tia de Biosca (La Segarra) a les nou

del matí, amb un esmorzar popularper a poder arribar a Solsona al mig-dia.Nosaltres rebíem el relleu de la fla-ma a la Font dels Frares i la fèiemarribar fins a la plaça Major on totseguit s'encenia el pebeter. El Sr.Ramon Gualdo procedia a la lecturadel manifest del CORRELLENGUA97 i en acabar, cadascú dels presentscol·locava una comar-ca al trencaclosquesgegant dels Països Ca-talans. Tot seguit veniael dinar popular en elqual hi participaren uncentenar de persones.Tot això animat ambcançons patriòtiquesde la terra.Havent dinat, el Corre-llengua seguia cap aCardona, i tot i la man-dra de la sobretaula,varen fer relleus finsben passat el Pi de SantJust.A Cardona ens reberenamb danses tradicio-nals a càrrec del grupde folc Forta Barreja.Cap a les 6 de la tardala columna que uniales comarques de laSegarra, el Solsonès iel Bages, arribava aSúria on el regidor decultura llegia el manifest i on, tot se-guit, hi va haver l'actuació d'un grupSenegalès "Colors de Banbylor" i unberenar popular.A les 7 de la tarda ens reuníem aManresa amb les columnes que veni-en de Perpinyà, passant per Vic, la queprocedia de Navàs i la que venia deNavarcles. Allí ens esperava l'impres-

El Ramon Gualdo llegit el manifest del Correaigua 97

sionant globus gegantí de Felip V capper avall (com pertoca!!), recitals depoesia a càrrec d'un grup de teatrelocal, actuacions del grup de caste-llers "Tirallongues" i els bastoners igegants de la capital del Bages,Manresa.Llàstima que, al final, la pluja desllu-ís la festa...

El dinar a la plaça Major va aplegar un centenar de persones.

El gran trencaclosques del països catalans.

Celsona - 9 -

I tu, que en penses...

Com has passat la Festa Major?REME RODRIGUEZ

L’he passat bé,però no he sortit gaire,només he sortit per alsactes infantils com l’es-cuma, etc, ja que he ha-gut de treballar.

FINA ARCHILLAMolt bé he estat a

Solsona. Aquest any hevist totes les coses, jaque ara tinc una nena il’hem portat a veure elsgegants i tots els espec-tacles infantils.

CLAUSTREBARCONS

Molt bé, m’hanagradat molt els concertsja que eren molt bons,tant Solsona 70 com LaMaravella i la Selvatana.

TERESA SERRABé molt bé, m’ha

agradat que han fet mol-tes coses i ha estat unaFesta Major molt anima-da.

JORDI BERENGUERBé, he treballat, i

he anat als actes de laFesta Major, sobretot alteatre i al concert delsDixieland de la PlaçaSant Joan que ha estat delo millor.

ANTOLIN TRIPIANANormal com altres

anys, per mi com si nofos festa, com si fossinuns dies ordinaris, l’únicque es millora aquestsdies son els dinars.

TRINI SATÓMolt bé, ho he seguit tot,ara que tinc un nen hesortit molt més, perquèagafi l’esperit deSolsona i sigui un bonsolsoní.

RAFEL IRLAMolt bé, l’he passat defolclore. També he anata les revetlles encara quejo no ballo. M’agrada laFesta Major perquè ésmaca i molt tradicional.

- 10 - Celsona

Des de la Vall de Lord...

NOVA EDICIÓ DE LAPAELLA DE LA VALL

Com cada any, amb motiu dela celebració de la Diada Nacional deCatalunya, el passat dia 11 de setem-bre, es va celebrar una nova edicióde la Paella de la Vall, que organitzala Colla de la Paella i la Colla de Ge-ganters. A pesar que el dia no era elmés apropiat, ja que es tractava d'undijous, la concurrència pràcticamentes pot dir que va ser quasi com la del'any anterior, i es van repartir unesnou-centes raccions d'arròs.

CANVI DE SENYERAAL CODÓ

Com ja es tradicional la CollaPiteus va procedir a canviar la senye-ra al pic més alt de la muntanya delCodó, acte emmarcat dins de la cele-bració de la Diada de Catalunya.

UN MORT I DOS FE-RITS A LA CARRETE-RA DE LA COMA ATUIXENT

A la matinada del diumenge,dia 7 de setembre, un cotxe conduitper Ivà Jordà Coll de Sabadell, vasortir de la carretera de la Coma aTuixent, en un revolt molt tancat enel punt quilomètric 22, un cotxe FordFiesta, matrícula B-3344-LU, topantcontra uns arbres. Va resultar mortManuel López Sandiño de 36 anys,

veí de Sabadell. El conductor va re-sultar ferit de poca consideració, peròl'altre acompanyant, Marc CampinsMartínez, de 20 anys, va ser atès al'hospital de Berga i més tard evacuata l'hospital de Sant Pau de Barcelona.Els bombers voluntaris de SantLlorenç i Tuixent van col·laborar enl'extracció del difunt que havia que-dat atrapat entre la ferralla del cotxe.

VISITA PASTORALDEL BISBE DEIG ALSANTUARI DE PUIG-AGUILAR

Seguint la visita pastoral queefectua el bisbe Antoni de Solsona,per les parròquies de la Vall de Lord,diumenge, dia 14 de setembre, va seral Santuari de Puig-Aguilar, del mu-nicipi de Guixers, on hi va haver lacelebració de l'eucaristia a les 12 delmigdia seguida de la benedicció delpa.

El santuari de Puig-Aguilar,que fa un parell d'anys va sofrir unaforta reconstrucció, es troba en un delsllocs més pintorescos de l'interior deles muntanyes de Guixers. El seu noms'associa al fet que un pastor, en èpo-ca indeterminada, perseguint una peçade caça, es va endinsar en una cova,on hi havia unes cries d'àliga, que cus-todiaven una imatge de la Verge.

Aquest fet va ser decisiu per aque els veïns de la contrada, moltsmés que ara, doncs és una de les zo-nes del municipi que més ha notat eldespoblament de les darreres èpo-

Lluis Cornet

ques, van decidir bastir-hi un santuari,amb el nom que fa referència a aquestsocells, a una alçada de 1.253 m.

FIDEUADA A LA RE-SIDÈNCIA "LA VALL"

La Colla de la Paella de la Valloferirà el dissabte vinent, dia 20d'aquest mes de setembre, unafideuada a totes les persones que vi-uen a la Residència "La Vall", aixícom als treballadors i voluntaris quetenen cura de l'establiment.

És com una manera de fer col·-laborar aquestes persones en la "Pae-lla de la Vall", que va tenir lloc elpassat 11 de setembre, Diada Nacio-nal de Catalunya, que per impossibi-litat física o de servei no van poderestar-hi presents.

AGRAÏMENTS DE LACREU ROJALa direcció de l'Assemblea Local dela creu Roja de Sant Llorenç deMorunys - La Coma i Guixers, ha fetarribar a totes les famílies una circu-lar, en nom del Banc de Sang del'Hospital de la creu Roja, agraïnt lacol·laboració que ha tingut la Vall deLord en les donacions de sang realit-zades a Sant Llorenç durant l'any1996, quedant en primera posiciócom a comarca i segona com a pobledel sector II de Catalunya, cosa quedemostra l'interès que la comarcasempre ha tingut en aquestes col·-laboracions desinteressades en bene-fici del proïsme.

En quinze dies que no hem estat en contacte amb els lectorsde Celsona, s'han produït a la Vall de lord alguns esdeveni-ments, que procurem resumir a continuació.

Servei de programació World Wide WebTrav de Sant Josep, 1 - Tel. 48 17 19 - SOLSONA

Vols ser al solsonès virtual?

Celsona - 11 -

TRADICIONSPere Espinal

LA FIRA DE LA TORREGASSAL'any te 12 mesos i Solsona

tenia 13 fires. N'hi havia 9 a la ciutati 4 a les rodalies de la comarca.

La primera d'aquestes quatre,era la fira de la Torregassa que es ce-lebrava el dia 20 de setembre i erauna de les més importants deCatalunya.

La fira era molt antiga i el seunom pot venir del fet que en aquelltemps la casa més important de lesrodalies fos la Torregassa.

Per anar-hi des de Solsonas'agafa la carretera del Castellvell i al'arribar al cap de la serra junt al camíral que pujava de les terres baixes dela muntanya s'hi feia la fira.

Hi anava molta gent, ramats debens i tota classe de bestiar. Allí s'hifeien molts tractes de compra-venda.A més, s'hi coneixien nois amb noiesque aprofitaven l'esdeveniment perfestejar i molts d'ells acabaven casant-se.

Hi anaven acordionistes i feienball, els gitanos feien el seu especta-cle i de vegades també es podia per-dre alguna cartera.

Hi baixaven els sastres delsPiteus de Sant Llorenç de Morunysque portaven roba. Tenien el costumde fer nit al Cap del Pla i ja que elgènere que portaven era delicat, elposaven en una habitació tancat ambpany i clau. Tothom els esperava percomprar la roba i encarregar de ferels pantalons i les bruses.

La gent la coneixia per la "firadels bitxos" perquè la gent de Tiuranavenia carregada de bitxos, raïms i frui-ta que portaven en canastres.

Una arangadeta, un bitxo i untros de pa era un bon esmorzar i beu-re un traget de vi feia passar bé elcamí.

Les canastres eren dos cistellesmolt grans lligades en una barra defusta per posar-les sobre les mules iaixí en penjava una per cada costat ia l'omplir-les, s'havien de fixar en quepesessin el mateix perquè no es de-cantés la càrrega. Amb la mateixaconstrucció, també hi havia les ciste-lles conilleres que servien com diu elnom per portar conills i pollastres.

Era una fira molt bonica, di-vertida i que girava moltes onces.Cada onza equivalia a 80 pessetes.Venia gent de molt lluny a compraranimals de tir per al bosc, matxos decàrrega i per treballar la terra parellesde bous.

Molta gent per anar a la fira hipassaven 3 dies. El primer per arri-bar a Solsona, Tiurana o SantClimenç, el segon per anar a fira i eltercer per tornar a casa.

Als nens i nenes de Solsona elsfeia gràcia de veure arribar els firatansque es posaven al passeig del Camp.El sereno Pere Subirà tenia el costumde posar-hi una tanca perquè no en-tressin els animals al passeig.

La fira també s'aprofitava percanviar la llabó per sembrar. El pa-gès que havia collit gra bo, en porta-va una mostra en una saqueta petita.Els altres estudiaven si els conveniael gra i si feien tracte l'anaven a bus-car a casa el dia que els venia bé.

Tots aquests fets són recordsd'una fira que, malauradament es vadeixar de fer. Era l'any 1961.

CINEMACine Paris

BREAKDOWN

El cotxe de Jeff i Annie s'espatlla en una carretera secun-dària. Ella es dirigeix a demanar ajuda i desapareix, provocantuna búsqueda desesperada.

PROJECCIONSDivendres - Nit 11 - Dia de l’espectador 450 ptesDissabte - Nit 11Diumenge - Tarda 5 i 2/4 de 8Dilluns - Nit 1/4 d’11

- 12 - Celsona

PER MOLTS ANYS

FESTA D'ANIVERSA-RI A L'ESTEL DELSOLSONÈS

El Club de Jubilats Estel del Solsonès, va celebrarel dilluns passat, una gran festa d'aniversari a dos delsseus membres. El Crecèncio Jiménez i a José Manzano.

El Crecèncio feia 90 anys. És un veí de Solsonaque fa 79 anys que viu aquí, i va néixer a Casa del Rio,província de València. El Crecèncio va ser el que va obrirla primera xurreria a Solsona, ara fa 65 anys, i llavorstambé es dedicava a treballar al bosc ja que la xurrerianomés s'obria els caps de setmana i dies de festa.

El José Manzano celebrava el seu 82 aniversari. ElJosé és originari de Mecina de Bonbarón, a la provínciade Granada i fa 41 anys que viu a Solsona. Ha treballat ala construcció i a la bòbila del Musiquet.

La Sra. Margarita, que és la presidenta del club, vafer entrega de dos regals que van pagar entre tots els com-panys i ens va comentar que "hem organitzat aquesta fes-ta especial per a ells".

No hi faltava el cava i el pastís d'aniversari i l'ani-mació.

PER MOLTS ANYS

Els membres del club fent un verenar de celebració i tots coincidien en repetir-ho més sovint.

El Crecèncio a l'esquerra i el José a la dreta.

Celsona - 13 -

Aquesta formació musical, in-tegrada en l’Escola Municipal deMúsica i promoguda per l’Ajunta-ment de la Ciutat, va fer la seva pre-sentació oficial el 23 d’Abril de 1995,Diada de Sant Jordi, en el marc de laPlaça Major de Solsona.

Fins aquest 11 de Setembre,recentment passat, han intervingut en100 audicions de sardanes. Tot un èxitper a una formació tan jove, formadaper 4 nois i 8 noies, donada la reduï-da i curta temporada sardanista, a mésde combinar-s’ho amb els estudis,assajos conjunts els dissabtes i limi-tant les seves actuacions en dates lliu-res de cap de setmana.

Des del primer moment les se-ves actuacions han estat variades enquant a repertori, aconteixements,celebracions, indrets i finalitats.

El seu repertori de sardanes ésbastant extens, tenint un fons de mésde 30 sardanes, de tot tipus, autors iestils.

Han estat els primers intèrpretsde “la Sardana de Pinós”, han inter-pretat la “Sardana d’Organyà” cadavegada que han actuat en aquesta lo-calitat.

El seu contrabaix, en JosepBarcons, ha estat autor d’una sarda-na (“Més d’un any”).

Han participat en diferentsAplecs Sardanistes (del Llac aBanyoles, de Sta. Coloma de Farners,Calella de la Costa, Ciutat deBanyoles, ...); Festes Majors (Prades,Organyà, Pinós, Navarcles, Sant Joande les Abadesses, Prats del Rei, Barride Sant Martirià a Banyoles, ...); Au-dicions i ballades de sardanes (Igua-lada , Polinyà, Balaguer, Bellpuig,Cervera, Talamanca, Cardona, ...);Aplecs d’ Ermites i Santuaris (El

Escola de Música

100 audicions de la Cobla Juvenil“Ciutat de Solsona”

Miracle, a Pinós; Mare de Déu del’Olivar, a Almacelles; Sant Sebastià,a Calaf; Santuari de Santa Maria dePinós; Ermita de Castellet, a SantVicenç de Castellet; Inauguració del’arranjament de l’Església de Navès;...).

També interpreten la músicadels ballets tradicionals de Solsona(Gegants, Àliga, Nans, Ossos, Cava-llets, ...) durant la Festa Major i Cor-pus, a més d’oferir un concert ambmotiu de la Fira de Sant Isidre, a laPlaça del mateix nom.

Han acompanyat l’Esbart Dan-saire de Sant Martí de Barcelona enla seva gira per França (zona de Sau-mur, Richelieu, Poitiers, ...), a la Valldel Loire, fent la música en directeen les seves actuacions de ballets tra-dicionals (Dansa de Castellterçol,Balls del Vallès, ...).

Han participat en el Congrés deCultura Catalana, Música Tradicional,que es va celebrar a Platja d’Aro.

Han intervingut en el progra-

ma de la Televisió de Catalunya “Somi serem”, dedicat a Solsona, interpre-tant “El ball de l’Àliga”, símbol deCiutat, títol del qual és posseïdora lalocalitat de Solsona.

Aquest estiu, set membres dela Cobla van assistir al Curset d’Ins-truments de Cobla, que es va dur aterme a Cunit (Baix Penedès).

Desprès d’aquest resum, cal ferarribar la més cordial enhorabona alscomponents de la Cobla Juvenil Ciu-tat de Solsona, encoratjant-los a se-guir en la seva línia d’interès, partici-pació i harmonia, així com agrair alsseus caps visibles (Anna Camps- Di-rectora de l’Escola Municipal deMúsica- i Eduard Tamames - Direc-tor de la Cobla-) la seva dedicació i,a l’Ajuntament de Solsona, la sevapromoció i recolzament. No es potoblidar tampoc aquelles persones ientitats que fan possibles aquestesactuacions.

Felicitats !!!.

4 nois i 8 noies formen la Cobla Ciutat de Solsona.

- 14 - Celsona

VIVÈNCIESMontserrat Riu Mas

LA MÀGIAD'ALASKACAPTIVA AUNASOLSONINA

La M. Dolors Oriola i Malé és unasolsonina jovial, d’esperit obert i un xicaventurer, que l’impulsa a viatjar per talde conèixer altres països i cultures.

Aquest estiu ha viatjat per algunsestats d’Amèrica del Nord, en un delsquals - Alaska - s’hi ha estat un mes grà-cies als membres de SERVAS - ORGA-NITZACIÓ INTERNACIONAL, CRE-ADA DESPRÉS DE LA 2a. GUERRAMUNDIAL, PERQUÈ NO HI HAGUÉSTANT ODI ENTRE PAÏSOS I PERQUÈLA GENT FES AMICS I CONEGUÉSALTRES CULTURES - residents aSolsona - Steve Dodd i Alba Santaeulària- a l’escola solsonina dels quals, la Do-lors, estudia anglès.

Del viatge n’ha tornat molt com-plaguda i amb un munt de coses interes-sants per explicar, de les quals hem pen-sat que fóra bo fer-ne cinc cèntims als lec-tors de CELSONA.

En primer lloc, Dolors, explica’nsl’itinerari nord-americà del teu recentviatge.

- Vaig marxar de Barcelona cap aNova York on em vaig estar uns dies,després vaig anar a Chicago, des deChicago vaig viatjar cap a Alaska i desd’Anchorage, que és la ciutat més grand’aquest estat, vaig anar cap a una vall,objectiu principal del meu viatge, prop delpoblet de McCarthy, passat un mes i jade retorn a Catalunya vaig anar a Seattlei novament a Nova York.

Bé, l’etapa principal va ser, comja hem dit, Alaska, per tant, centrareml’entrevista en el teu sojorn en aquestestat. On t’allotjaves?

- En una petita cabanya de fustamolt acollidora, allà en diuen cabina, queel matrimoni Edwards que viu en una casa,també de fusta, a uns 5 minuts de distàn-cia caminant, em va deixar a canvi d’aju-dar-los en algunes de les seves tasquesquotidianes (segar l’herba del camp d’avi-ació -ell havia estat aviador professional iara té 2 avionetes per a ús particular-, ren-tar plats, arreglar el pont de fusta, regarl’hort...) Tenia, però, molt de temps lliu-

re queaprofitavaper llegir,e s c r i u r e ,fer excursi-ons (a peu oamb bicicle-ta) pel bo-nic boscque envol-tava la ca-banya, pelriu que pas-sava a prop,l’aigua delqual eramolt fredapuix baixa-

La Dolors al frondós bosc de Cape Yakataga, a la costa del Pacífic.

La cabina de fusta on m'allotjava

va del glaciar, per la bonica vall on emtrobava...

En aquesta època de l’any allà elsdies són molt llargs, solament hi ha unes3 hores de foscor. Et va costar habituar-t’hi?

- Molt, de fet no m’hi vaig poderhabituar, sempre vaig tenir la impressióque en lloc d’anar-me’n a dormir men’anava a fer la migdiada.

Quina era la temperatura ambi-ent?

-Va ploure molt sovint, la tempe-ratura va oscil·lar entre 9 i 15 graus cen-tígrads, tot i que els dies que feia sol po-díem arribar als 25.

Els habitants d’aquelles contra-des, en general, quina filosofia de vidatenen?

- En general, és gent vinguda d’al-tres estats de Nord-Amèrica, gent ambesperit aventurer que cerca alguna cosa(aïllament, contacte directe amb la natu-ra, autosuficiència ...) alguns viuen a laplana , altres als turons (uns i altres, però,generalment en cases aïllades) i altres alspetits poblets que hi ha a l’altra banda delriu. Conreen l’hort, cacen, pesquen (sal-mons)...

I tu, què feies habitualment?- Bé, a més del que he dit abans,

visitava altres veïns de la zona que emconvidaven a fer-ho puix són molt acolli-dors, anava als dos poblets de l’altre cos-tat del riu, feia excursions cap als glaciars,tocava el piano, muntava a cavall.

Com era el paisatge que podiescontemplar des de la teva petita i acolli-dora cabina?

-Era boscós, molt bonic, puix allàels boscos són exuberants i d’un verd in-tens. Cada dia al matí en obrir la porta emtrobava un amb un veí molt castís, un ei-

Celsona - 15 -

xerit conillet.A quina distància estaves dels

pobles veïns?- Del primer, McCarthy, caminant

vorejant el riu a 1 hora i 1/2, i del segonKennicott a 1 hora més, també caminant,a vegades, però, a aquest segon hi anavaamb un autobús que sortia del primer.

T’agradava anar-hi?- Sí, molt, especialment al segon

perquè era el que tenia la vista més maca,puix hi havia el glaciar, i molts edificisd’una antiga mina de coure que més d’undia vaig visitar per dins. De fet, en aques-ta regió, hi va molta gent a veure elsglaciars, a escalar, a fer «rafting». S’in-tenta, però, que sigui un turisme respec-tuós amb el medi. Als dos poblets esmen-tats, s’hi ha d’entrar a peu o amb bicicle-ta per un pont que hi ha per creuar el riu.De fet, els seus habitants tenen dos cot-xes, un a cada banda de riu.

Vas fer-hi gaires amistats?- Sí, perquè allà la gent és molt

oberta i no és gens difícil fer-hi amics. Elmatrimoni Edwards, per exemple, és moltacollidor i està molt content de rebre gentd’arreu del món.

Allà, hi viuen óssos en llibertat,en vas veure algun?

- Sí, des de l’avioneta amb la qualanàvem al poble a buscar el correu, envaig veure de bruns (allà en diuen«grizzly») que són els més perillosos, i undia caminant pel bosc me’n vaig trobarun de negre. En llibertat també hi ha : ants,castors, coiots, el porc espí, etc.

Alaska és també famosa per seruna terra rica en or. En algun moment etva picar el cuquet de buscar-ne?

- No, a l’indret on m’estava no n’hihavia i, per tant, la gent no en buscava.Un dia, però, amb el matrimoni Edwardsvam fer una excursió a la Costa del Pací-fic i en una de les platges que vam visitar

hi haviallocs que lasorra brilla-va al solperquè encon ten ia ,llavors, ésclar, vaigagafar unam i c ad’aquestasorra com arecord.

S u -posem quela immer-sió lingüís-tica va ser

total i molt profitosa per a tu, vas tenir,però, gaires dificultats idiomàtiques?

- Sí, en arribar-hi una mica, per-què, per a mi, parlaven massa de pressa,ho vam solucionar fàcilment, però, ja quesón molt amables i no els fa res tornar arepetir el que no has entès.

El tan llarg i directe contacte ambla natura, t’hi fa més sensible, i possibi-lita el redescobriment de l’ésser naturalque tots portem dins?

- Sí, i tant! I el fet de no tenir ai-gua corrent, llum elèctrica etc., et fa plan-tejar les coses d’una altra manera.

Viure en la serenor d’uns tan idíl·-lics paratges indueix a viatjar vers l’in-terior personal?

- Sí, t’ajuda a meditar, personal-ment vaig trobar bastants respostes amoltes preguntes.

En aquesta natura gairebé verge,hi vas viure algun moment màgic?

- Sí, de fet allà gairebé tot semblamàgic, per exemple: contemplar el riu,escoltar el vent, els cants dels ocells, hovius tan intensament que sembla que for-ma part de tumateixa.

Sen t sn o s t à l g i ad’aquella ter-ra i de la sevagent?

- Ui,molta. De fet,es veu que éshabitual, emvan comentarque, en gene-ral, la gentque hi va apassar untemps, quedacaptivada peraquell lloc,

Els edificis de l'antiga mina de coure a KennicoTT

que hi ha alguna cosa que, en marxar-ne,fa que hi torni sovint.

A mi també em va captivar. Tincmoltes ganes de seguir mantenint-hi unarelació estreta, per la qual cosa vam que-dar amb la gent que ens escriuríem i, finsi tot, em vaig subscriure al diari local.

Bé, Dolors, abans d’acabar, crecque seria també interessant una breu pin-zellada de la teva, també breu, estada ala reserva índia prop de Seattle(Washington).

- Sí, vaig anar-hi perquè coneixiaun matrimoni de la tribu «Suquamisch» isabia que durant dos dies allà celebravenamb un «Pow wow» - el que aquí en dirí-em un festival - les festes del «ChieffSeattle» que va ser un cabdill indi moltimportant. Al «Pow wow» tribus de dife-rents llocs van participar en un concursde danses índies, entre les quals em vaagradar veure que hi havia bastant joventdesitjós de seguir i conservar les tradici-ons. També hi van fer curses de canoes ales quals va participar gent d’arreu. L’am-bient era molt especial, la gent, la majoriaíndia, et feia sentir molt bé. Fins i tot emvan convidar a ballar una de les seves dan-ses, concretament la dansa de l’amistat.

Aquesta reserva és petitona, però,sortosament, bastant digna, la gent esdedica a coses diferents: artesania, pes-ca.. viu en casetes, i hi ha escola, comer-ços i restaurants.

-----La Dolors té tan presents al cor i a

la memòria les contrades que ens ha des-crit i el tarannà i la cordialitat de la gentque les pobla, que les apropa, fa entra-nyables i convida a visitar-les. No us sem-bla? A veure, doncs, si algun lector s’ani-ma a fer-ho.

Gràcies, Dolors!

Pow wow a la reserva india de Suquamisch, prop de Seattle

- 16 - Celsona

CATALÀ FET A MIDAServei Comarcal de Català del Solsonès

CONSORCI PER ALA NORMALITZACIÓ

LINGÜÍSTICA

Cursos de català per a adultsEl mes de setembre acostuma a ser el punt d’arrencada

de nombroses activitats i un bon moment per plantejar-sel’assistència a un curs de català.

Els cursos oferts, repartits en mòduls (o graus) de 45hores, tenen com a objectiu facilitar que cada alumne/alum-na assoleixi el nivell de llengua necessari per poder-se co-municar en el seu entorn personal, professional, de lleure,etc. Per això, a més de treballar els continguts gramaticals,es potencia un aprenentatge pràctic de la llengua.

És important saber redactar notes, emplenar impre-sos, dominar diferents tipus de correspondència (familiar,comercial, administrativa), expressar-se amb desimbolturaen reunions, escriure anuncis... i, en definitiva, tot el queimpliqui treballar les capacitats d’entendre i produir textosorals i escrits en situacions comunicatives que interessinl’alumnat.

Les inscripcions als cursos de català per a adults pre-vistos a la comarca s’obriran la setmana següent a la FestaMajor de Solsona i us en podeu informar més àmpliament alConsell Comarcal del Solsonès, entitat que col.labora en elfinançament d’aquests cursos, o bé al vostre Ajuntament._________________________________________________________________Per formalitzar qualsevol inscripció adreceu-vos directamental Servei de Català (Consell Comarcal del Solsonès. Carrerdels Dominics, 12. Telèfon 482003).

Celsona - 17 -

PERSONATGESMarcel Ribera i Farràs

PERSONES AMB PETJADA

- 18 - Celsona

OPINIÓMarc Torra

TOLERÀNCIA INTOLERADATOLERÀNCIA: acció de to-

lerar; disposició tolerant envers els al-tres.

TOLERAR: permetre o supor-tar en els altres allò que desplau. (dic-cionari de la Llengua Catalana - Al-bertí)

Aquestes dues definicions crecque són ven fàcils d’entendre per aqualsevol persona amb un mínim decultura i intel.ligència. Ara be, sem-bla ser que fora d’aquí tenen signifi-cats distints.

Recordem-ho : concert benèfic(molt be), en record de Miguel AngelBlanco (correcte), en contra del ter-rorisme (un 10), a favor de la toleràn-cia (un 10), artistes d’arreu de l’estatespanyol (un 10, si no m’agraden, nomel’s escolto i respecto amb els quiels agraden), junt amb aquests can-tants, el Raimon (un 10), i canta “PaísBasc” (crec que encertada des del punt

de vista dels objectius del concert), hiha gent a la que no els agrada,(correctíssim, només faltaria que agra-dés a tothom), també hi ha gent, que apart de no agradals’hi xiulen (un 0), asobre, personalitats públiques, quanveuen el que passa, se n’enfoten (un 0a l’esquerra. Pels qui no entenguin elterme, pitjor que un 0).

Tal i com va dir José Sacristan,“solo faltaria que en un concierto afavor de la tolerancia una persona nopueda cantar en su lengua”.

Quan una persona és tolerant,(i teòricament la gent que va anar alconcert de dissabte passat a Las Ventasho era), si una cosa no li agrada, li mo-lesta, li desplau, (com diu la defini-ció), no en fa cas, dóna la sevaopinió,etc. però per sobre de tot res-pecta al qui l’ha “ofès”, crec jo.

Quan Raimon va començar acantar amb català i va sentir els xiu-

lets, ell va tolerar aquesta falta gra-víssima de respecte, i va seguir can-tant. En la meva opinió, hauria fallatsi en sentir-ho hagués girat cua i ha-gués callat, a llavors hauria estat ell elqui no tolerés la opinió dels demés.Ell va respectar els principis de l’ac-te, i va tolerar la opinió dels especta-dors.

Cada persona tindrà uns prin-cipis, i així com te aquests principis,també té una llengua amb la que s’en-tén amb la gent. Si algun cop ha defer servir alguna llengua que no és laseva i la sap, es farà entendre, i si nola sap, de segur que el que no farà seràposar-se a xiular a l’orella de l’altre.

A mi hem sembla que el fet deldissabte va ser una falta de respecteal Raimon, als catalans i per descomp-tat a la família del malaurat MiguelAngel Blanco.

Celsona - 19 -

OPINIÓJosep M. Borés

NOMÉS UN MÀRTIR?D'acord, està molt bé i és encomiable la

iniciativa que fa dies va mostrar laFUNDACIÓN MIGUEL BLANCO d'organit-zar el concert en benefici d'aquesta associació iper fer un manifest contra el terrorisme d'Eta.

Un pilot de grans artistes hi eren convi-dats, tots van venir a cantar en pro de la mani-festació, fins i tot van creuar l'atlàntic.

Aquests artistes eren en l'esmorzar, o di-nar de benvinguda, el President del Govern isenyora també. Els fotògrafs dels mitjans de co-municació feien les fotos de rigor, les càmeresde les TV també en feien ressò.

I és que Miquel Blanco Garrido és mal-auradament famós perque van anunciar el seuassassinat amb temps, tothom hi va poder dir laseva, vam sortir al carrer, vam protestar i elspolítics i negociadors van intentar fer tot el pos-sible per que alliberessin al segrestat. El finaltots el sabem. Però...

VIDEOBANC - Video Club 24 h.Ctra. de Manresa, 12

Tel. 48 13 68 - SOLSONAVIDEO EXPRES DEL SOLSONÈS

Av. Verge de Fàtima, 12

Val pel lloguerd'una pel.lícula

Presentant aquest val dóna dret allloguer d'una pel.lícula de vídeo

GRATIS de 200 ptes,durant 24 hores.

Gratis amb

Retalla aquest val i porta'l al Video Expres, allí et dei-xaran endur-te a casa una pel.lícula de vídeo de llo-guer 24 hores de manera gratuïta. Amb el que t'estal-vies, Celsona et surt regalada.

De1 19-9-97 al 25-9-97

Pro

moc

ió n

o ac

umul

able

, 1 v

al p

er d

ia i

per

sona

On son tots els altres màrtirs del terro-risme dels que no n'hem tingut oportunitat deprotestar, ni queixar-nos. Els que s'han trobatun tret a la nuca, a traïció, per l'esquena. Segurque anaven a la feina o pensaven en les sevescoses i de sobte ets mort.

I aquells que anant en un cotxe els haexplotat una bomba i s'els ha endut la vida.

On són...O és que ningú creu que caldria fer més

per aquestes famílies. O és que ells no podrienviure per sempre en la memòria d'una fundaciócom la del Miguel.

Per sort sembla que els polítics d'aquestpaís veí ja estan fent quelcom. Sembla que unsorteig es dedicarà a millorar les ajudes a totsels altres màrtirs. La última és que només esdedicaran als morts d'ETA, i als del GAL oGRAPO..., pregunto.

- 20 - Celsona

CONCURS LITERARI DE CONTESMiquel Call

LA BOMBASitueu-vos en una capital de pro-

víncia en la seva plaça major. I en aques-ta plaça major, davant vostre hi ha unadelegació d’hisenda, amb el seu“segurata” a la porta.

Fins aquí, tot correcte. Però hi haun element que trenca la normalitat; Unabossa de lona amb cremallera, vella ibruta, abandonada al peu d’un portal, alcostat mateix de la delegació. Eren lesdotze del migdia i encara ningú s’haviaadonat de la presencia d’aquella bossa,fins que es van trobar dues veïnes alportal que venien de mercat.

- Bon dia Mercè,.. que es teva aquestabossa?

- No. De qui pot ser?- No ho se pas. No conec ningú d’aques-

ta escala que tingui una bossa comaquesta... I sembla que hi alguna cosaa dins...

- No la toquis!!.. i si hi hagués una bom-ba?

- No fotis ...- Que no escoltes les noticies?.... encara

ahir en van trobar dues i també eren alcostat d’una oficina d’hisenda..

- Ja ho deia jo que aquesta oficina ensportaria problemes. Saps que, Mercè?,millor que avisem al guàrdia.

Les dones varen indicar al vigi-lant el lloc de la troballa. Aquest la vaguaitar, sense tocar-la, i després de re-comanar a les mestresses que no pas-sessin el portal i tinguessin cura de queno s’hi acostes ningú va entrar a l’ofici-na com si portés un fuet al cul per avisara l’autoritat competent.

No havien passat cinc minuts queja arribava la policia local, seguida dela nacional, amb les sirenes i el seu cor-responent escàndol, despertant la curi-ositat dels ciutadans per allà on passa-ven.

Mentre acordonaven la zona,evacuaven els veïns del voltant i el per-sonal de l’oficina, arribaven els bom-bers i una ambulància. Els de la Bene-

mèrita ,que havien vingut pel carrer deldarrera per que s’havien perdut, s’en-carregaven de tallar els carrers i desviarel transit, amb l’amabilitat que els ca-racteritza.

Mentrestant, el rumor s’escam-pava i la curiositat i els nervis feien xer-rar a la concurrència.

- Mare, que hi fan aquí?- No ho ser, fill, deuen filmar un anun-

ci...- Tós patrás!!.. Uzté, zircule...- 25-3 a centrá. Que vengan lo

artificiero cagando leshe.. cambio.- Han dit que era una bomba....- Mil duros a que no ho es!!- Mil duros a que si!!- Fet!!- ...i això és tot de moment. Continua-

rem informant. Fina Brunet, Te-ve-tres.

- Jo l’he trobat!!- Mentidera, jo he arribat abans que tu

al portal ...- Soc del Celsona... només vull fer una

foto.- Como dize? .. hable en crit-tiano ...- Es que soi del periódico i ...- Que no, coño, que no ze pué pazá....

venga, largo!!

Creixia l’expectació. La gents’aglomerava a l’altre costat de la pla-ça, a distancia prudencial, esperant qued’un moment a l’altre arribessin els ar-tificiers.

Quan la situació semblava contro-lada, un gat entra a la zona de perill. Un gatde carrer, color merda d’oca. I amb la curi-ositat típica d’aquest tipus de bestiar, allar-ga la pota i s’arrapenja a la bossa amb laintenció de furgar, tal com fan amb lesbosses d’escombraries.

El públic recula. Les forces d’or-dre estan nervioses; fan el que podenper espantar el gat, però aquest persis-teix, cada vegada més. De cop un agentde presumpta graduació es dirigeix a undel seus:

- Amo a vé, Matias, cagon la ot-tia, sacala pipa y borrame a ese bisho ya mim-mo ....

- Susordene!!

L’agent Matías dispara amb laseva arma reglamentaria directament alcap de la bèstia. A l’instant una quanti-tat considerable de massa encefàlica fe-lina s’escampa pel portal. A la plaça,silenci, nomes trencat per la veu d’unanoia que diu:

- Pobre gatet .....

Arriben els artificiers. Tothomquiet. Silenci sepulcral. S’acosten a labossa degudament protegits i amb mol-ta cura obren la cremallera. Miren a l’in-terior. Immediatament, agafen la bossa,i esclaten a riure.

Acaben de descobrir que aquellanimal que havien mort d’un tret no eraun gat, sinó una gata, i que a l’interiorde la bossa nomes hi havia un dels seusgatets, que algú s’havia emportat i aban-donat posteriorment.

Un dels artificiers mostrava al per-sonal la petita bestiola. Els curiosos comen-çaven a desfilar en silenci cap a dinar. Unbitllet de mil duros canvia de mans.

I abans de que la plaça quedésbuida, es tornava a sentir la veu d’unanoia, potser la mateixa d’abans, que re-petia:

- Pobre gatet...

Celsona - 21 -

Els deures del Celsona

LA FESTA MAJOR DE SOLSONA

Feu servir aquesta plana per pin-tar el que proposi el títol. Porteu-nos elsdibuixos a la oficina, a la trav. de SantJosep, 1 de Solsona i el més maco tin-drà un regal.

Podeu pintar el que vulgueu, sem-pre seguint el tema que us proposem.Podeu fer servir retoladors, cera,llàpissos de colors...

Casa setmana pubicarem el dibuixguanyador en aquesta mateixa plana.

ANIMEU-VOS hi pot participar tothom.

Nom: ...................................................................................

CONCURSDE

DIBUIXPINTA I SIGUES EL NOSTRE GUANYADOR

SI HO FAS BÉ, PUBLICAREM EL TEU DIBUIX

- 22 - Celsona

FUTBOL

COMENCEM LA TEMPORADADE FUTBOL

FE D'ERRADES

En l'article passat on comentavem el 25è Triangular HostaleriaSerra, s'ens va escolar un error:

Comentàvem que una placa commemorativa va serentregada al Sr. Serra en representació de tots els ex-presidentsdels 25 anys del triangular, i això no és correcte.

La placa va ser entregada per la junta directiva que, arafa 25 anys, gestionava el CF Solsona.

Disculpeu per aquesta patinada.

Aquest cap de setmana comensa la tem-porada de futbol a les instal.lacions delCF Solsona.A partir de la setmana que bé, us anirempublicant tot els resultats i classificacionsdel club.

Dissabte, 20 de setembre5 tarda - JUVENILS

SOLSONA - SANTPEDOR

Diumenge, 21 de setembre11 matí - ALEVINS

SOLSONA - BERGA

4 tarda - 3a REGIONAL

SOLSONA - CALDERS(1r partit de la temporada)

Celsona - 23 -

RALI

Els tres equips solsonins delcampionat d’Espanya de rallis de terratornen a l’acció. Els dies 20 i 21 desetembre es disputa a Sigüenza la pro-pera prova del campionat. Aquesta,te la particularitat de que no és unaprova, si no que son dos rallis dife-rents en els mateixos escenaris, el quevol dir que hi poden haver bastantscanvis en els resultats al final de lesdues proves.

Tots tres equips tornaran ambles infrastructures habituals de les pas-sades carreres. Ramon Xandri al cap-davant de l’equip amb un Peugot 106pilotat per Josep Mª Solé. JesúsAlarcon i Josep Parcerissa amb el SeatIbiza de la copa de promoció segui-ran lluitant per mirar d’aconseguirmés punts per avançar posicions.Carles Solé torna amb el Seat IbizaKit-Car i l’assistència de Calm Com-petició.

Els equips de Xandri i de Solé,recordem que estan lluitant per les po-

SIGUENZA, DESPRÉS DE LES VACANCES

sicions capda-vanteres delcampionat ab-solut, tasca di-fícil, ja quecom a contrin-cants tenencotxes més po-tents que elsseus i ambtracció total,però amb tot iaixí, els resul-tats son iguals els dels uns i els delsaltres, almenys així ho van demostrarl’any passat, que amb cotxes ambmenys possibilitats que els d’aquestany, van acabar la temporada en se-gon i tercer lloc de l’absolut.

Alarcon i Parcerissa, aquestany participen per primera vegada enun campionat estatal, (la Copa Ibiza)en el que estan fent uns papers forçabons. Aquesta copa de promoció estàmolt disputada, degut a que tots els

cotxes són pràcticament iguals enquant a la preparació, el que fa queels conductors s’hagin de lluir de va-lent per esgarrapar segons a cadatram, ja que la potència de cada cot-xe d’aquesta categoria és la mateixa.

De segur que quan Celsonasurti al carrer ells ja seran a Sigüenzaesperant el compte enrera per sortir“a tot drap” enfilant els revolts delstrams.

BONA SORT !

El passat dissabte dia 13 de Setembre es va celebrar al Club deGolf Ribera Salada el Torneig Mensual del mes de Setembre en la moda-litat handicap i dos categories de competicióó, primera categoria (juga-dors que tenen handicap inferior a 20) i segona categoria (jugadors ambhandicap superior a 20).El campió de la primera categoria va ser Josep Miquel Torres amb 81cops scratch i 64 cops handicap, en segon lloc David Vilaseca amb 79cops scratch i 65 cops handicap i el tercer classificat va ser Albert Botifollamb també 79 cops scratch i 65 cops handicap.La guanyadora de la segona categoria va ser Anna Selva amb 76 copsscratch i 57 cops handicap, el segon classificat va ser Josep Gallardoamb 85 cops scratch i 63 cops handicap i en tercer lloc Montse Riu amb87 cops scratch i 65 cops handicap.

GOLFA.S.

TORNEIGDEL MES DESETEMBREEl Josep Miquel Torres i elDavid Vilaseca, guanyador isegon respectivament.

Marc Torra

- 24 - Celsona

PLAY- OFFS L.E.A.Conferència EstConferència EstConferència EstConferència EstConferència Est Conferència OestConferència OestConferència OestConferència OestConferència OestErola 3 0 Mangas

Erola 4 0 Call.Rafart 2 Erola Torrent 3 Call-TobycevicNofx 1 CCCCC 0 Candi

Bernat 0 AAAAA 4 TorrentBernat 3 MMMMM 3 Xavier TorrentColo 3 PPPPP 3 German Garrido

Colomés 3 IIIII 4 German G.Plana 0 ÓÓÓÓÓ 0 David Serra DivinsCrack 3 Crack German 0 Xavier I.

Crack 4 3 g. DiazRibalta 1 3 germans Diaz

EL XAVIER TORRENTTRIOMFA EN UNAIGUALADA FINAL

TENNIS TAULAJosep Àngel

Durant el mes d'agost es va cele-brar un torneig de tennis taula entreun grup d'amics i hem volgut publi-car els resultats per donar a conéixerel ping-pong.

Aquesta competició va ser alsMasos, per sorteig es van fer dosgrups i els participants els teniu alquadre de sota.

Els primers partits es van desen-volupar amb franca competició i uspassem a resumir les semifinals i fi-nals d'aquest "particular" esdeveni-ment.

Lliga Expert Agost1ª Semifinal: Torrent Vs

German El Xavier Torrent amb un joc

d’atac molt consistent va aconseguircontrarestar el joc d’impuls delGerman. El Xavier va estar molt en-certat en els moments finals i tot vaacabar amb un 4 a 2 a favor delXavier.

2ª Semifinal: Crack Vs Erola Un principi molt igualat va

portar a l’empat a 1, però a partird’aquell moment el Crack va portar

punts de molt de mèrit que l’Albert,tot i jugar molt bé no va poder arribara les pilotes llargues. Fins al 3 a 1 elCrack semblava que tenia dominat alseu rival però amb un joc tallat colosall’Albert va remuntar amb molta sangfreda tot i els nervis passats. Al finall’Albert Erola es va posar a la finalamb uns punts prodigiosos on el Crackno va poder arribar. 4 partides perl’Albert i 3 pel Crack al final.

Final de Consolació: Crack VsGerman Garrido

La il·lusió del German no vapoder amb la regularitat del Crack itot i que les primeres partides van sermolt igualades el Crack va saber tro-bar en l’esmaixada de dreta la clau enla victòria. Un 4 a 2 molt ben jugatamb un German Garrido que va fer uncampionat extrordinari però que no vapoder amb la veterania del Crack..

La Gran Final: Xavier TorrentVs Albert Erola

La qualitat vista en aquests úl-tims partits va pujar un grau quan

aquests dos joves jugadors es van po-sar les piles i a 1/4 de 12 va començaruna final clàssica. L’Albert es va col·-locar magnificament amb un 2 a 0 debon principi. El Xavier però, en el ter-cer partit va veure solucions i va de-cidir atacar i li va sortir bé. Laprudencia i la seguretat va portar puntsllargs de gran intensitat i la forta men-talitat dels dos finalistes ens va ferdisfrutar de valent. Algú havia de gua-nyar i malgrat que tots dos mereixienla victòria el Xavier Torrent va arri-bar a l’última partida molt fort. L’Ero-la havia tingut bastanta sort en els netsen les primeres partides però ara la sortva ser pel Xavi que es va avançar rà-pidament i al final es va adjudicar elcampionat per 4 partides a 3.

A part dels trofeus als tres pri-mers i va haver piruletes per tothom iens ha quedat un bon sabor de boca.

Agraïm sincerament a tots elsparticipants i a tots als espectadors quehan fet possible aquest espectacle.Fins que hi tornem!

El Crack, tercer classificat, el Xavier Torrent, campió i l'Albert Erola, subcampió.

El NOFX, en una espectacular esmaixada.

Celsona - 25 -

CLUB VOLEI Solsona i comarca

ANUNCIEl Club Volei Solsona i Comarca

BUSCAnois/es nascuts entre els anys 1980i 1984, per tal de completar elsequips de competició federada.

Demaneu informació a:Imma Vilà (48 08 43)Pere Jaray (48 31 80)

Convocatòria de concurs per alLOGOTIP del CV SOLSONA I COMARCATreball: LOGOTIP o imatge que representi al CV Solsona.Participants: Tothom que ho desitgi.Quantitat: Les que es considerin vàlides.Color: Dissenys a 2 tintes on hi consti CLUB VOLEI

SOLSONA I COMARCAPresentació: Sobre suport rígid (cartolina o similar), en format A3

(297x420 mm), i dues propostes més del mateix logoreduïdes (a 1 tinta i en negatiu).

Identificació: En un sobre tancat i engainxat al darrera hi ha de cons-tar les dades personals del dibuixant, nom, adreça itelèfon.

Termini: Fins el 21 de novembre de 1997Trameses: Bar Casal - Casal de Cultura i Joventut - Solsona

Revista Celsona - Trav. de Sant Josep, 1 - SolsonaVeredicte: El dia 30 de novembre de 1997, a les 12 del migdia,

abans del partit CV SOLSONA - VOLEY BINÉFAR.El Jurat el formaran persones d'entitats culturals i es-portives de Solsona i dos membres del CV Solsona.

Premi: Material esportiu valorat en més de 8.000 pts i un lotde material divers per al disseny guanyador.

Notes: El disseny guanyador quedarà en propietat del ClubEls dissenys no guanyadors es podran passar a reco-llir a la Revista Celsona, Trav. de Sant Josep, 1 deSolsona a partir del dia 30 de novembre de 1997.

JORNADA INAUGURALde la temporada 97-98

El diumenge, dia 5 d'octubre, s'iniciala competició del Campionat de

Catalunya Juvenil, masculí i femení,"sèrie B", grup de Lleida de voleibol.

Partits al pavelló municipal d'esports10 matí,CV SOLSONA - CV ALMACELLES (fem.)12 migdia,CV SOLSONA - CV ALMACELLES (masc)A partir de les 2 del migdia DINAR DEGERMANOR a les mateixes instal.lacions.Obert a tothom.Es poden adquirir els tiquets, al bar Ca-sal, Casal de Joventut, a la revista Cel-sona, trav. de Sant Josep, 1 i a l'Ajunta-ment de Solsona, c. Castell, 21 a un preude 1.000 pts cada tiquet.Vegeu programes a part.

Les entitats solsonines CissaEsports, Sirori Sports i Club VoleiSolsona i Comarca organitzen aquesttorneig per al dissabte, 20 de Setem-bre, a les instal.lacions de la Cissa (enel Pavelló Municipal, en cas de plu-ja), per tal d’oferir un ventall extensde pràctica esportiva, basada en la di-versitat, aprofitant l’impuls estiuencd’algunes d’aquestes manifestacions.

El FUT - VOLEI és una vari-ant entre futbol, volei i tennis. Té nor-

mes molt senzilles i fàcils de conéixeri aplicar. Les mides són les mateixesdel camp de volei (18 x 9 m). La xar-xa es col.loca a 1’85 m.

La distribució dels jugadors enel camp és lliure, havent de passar perla sacada alternativament (seguint unarotació). Es permeten tres tocs perequip, podent-se fer amb qualsevulgapart del cos, menys braços i mans. Unjugador només pot fer dos tocs se-guits, en la recepció de la sacada.

Només s’aconsegueix puntquan s’està en possessió de la saca-da.

La sacada es fa des del fons dela pròpia pista, deixant fer un botabans de copejar-lo. La sacada no és

vàlida, si toca la xarxa. L’equip re-ceptor pot deixar botar la pilota. Sino es deixa botar, no es pot tornardirectament a l’altre camp.

El bot a l’hora de la recepcióés optatiu, però, no es podrà deixarbotar la pilota, una vegada el jugadorl’ha tocada.

Per a informació i inscripcionscal dirigir-se a SIRORI SPORTS, te-lèfon 48 00 03, de Solsona. El núme-ro màxim d’equips inscrits serà de 20.

L’horari de la competició seràdes de les 10 del matí fins a les 8 delvespre. La durada de cada partit seràde 14 minuts, a rellotge seguit, fentdues parts de 7 minuts.

Torneig de Fut-Volei 4 x 4 trofeu “SIRORI SPORTS”

- 26 - Celsona

SOLSONÈS MODELISME

GRATA SORPRESA AL VI GRAN PREMICIUTAT DE SOLSONA

El Passat dijous, 11 de setembre al matí, es va celebrarcom ja és costum el Gran Premi Ciutat de Solsonad'Automodelisme que enguany celebrava la seva sisena edi-ció.

Un total d'11 inscrits van començar la sessió d'entrena-ments al circuït preparat al camp del Serra per a la cursa.

Dues sessions preparatòries de 10 minuts que van re-sultar força animades van donar pas a la gran final. Una car-rera de 30 minuts. En tot moment hi va haver corredors a lapista, millorant la seva conducció en el transcurs de la carre-ra. Al final la classificació va quedar com podeu veure, en elrequadre de sota.

Problemes en els vehicles van causar que a dos corre-dors els sancionessin, restant-los voltes de la cursa.

La sorpresa va ser a l'hora de comptar els resultats. ElJordi Tordecillas, un jovenet que no fa gaire que ha estrenatun flamant Tunther Tiger, va quedar en quarta posició i a no-més cinc voltes del Ramon Pallarès.

Tot i no tenir trofeu, el Jordi s'el mereix més que nin-gú. Era la seva primera cursa!!.

Classificació final

Voltes

Joan castilla .......................65

Joan Toban .........................60

Ramon Pallarès ..................54

Jordi Tordecillas ................49

Santi Castilla ......................47

Santi Galdon ......................40

Albert Cots .........................12

Amadeu Folques ..................3

Ramon Tobau.......................1

Manel Castillo .....................0

El Ramon Pallarès, tercer classificat junt al Jordi Tordecillas.

Vista del circuit al camp del Serra

Celsona - 27 -

Dades d'enviamentNom: .................................................................................................................. DNI: ...............................Adreça: .......................................................................................................................................................Ciutat: .........................................................................................................................................................Codi postal: ....................... Telèfon: ...................................................................

Desitjo rebre Celsona durant un termini de: 3 mesos - 2.000 ptes. (2 gratis) 6 mesos - 4.000 ptes. (4 gratis) Tot l’any - 8.000 ptes. (8 gratis)

Dades de pagamentEntitat: .................................................................................................................

Núm. de compte:

CAL POSAR TOTS ELS NÚMEROSDEL COMPTE DE PAGAMENT.

Si voleu rebre CELSONA a casa cada divendres, empleneu aquesta butlletaamb totes les dades i envieu-la a:

APUNTS GRÀFICS, SLAPUNTS GRÀFICS, SLAPUNTS GRÀFICS, SLAPUNTS GRÀFICS, SLAPUNTS GRÀFICS, SLTrav. de Sant Josep, 1 - 25280 SOLSONATrav. de Sant Josep, 1 - 25280 SOLSONATrav. de Sant Josep, 1 - 25280 SOLSONATrav. de Sant Josep, 1 - 25280 SOLSONATrav. de Sant Josep, 1 - 25280 SOLSONA

Signatura:

PRIMERA CARRERA DE RESISTÈNCIASLOT i ENTREGA DE PREMIS DEL

CAMPIONAT SOCIAL

SOLSONÈS MODELISME

SOM (Solsonès modelisme) estàpreparant l’entrega de premis del campionatsocial Slot realitzat aquest estiu. Celsona jaus ha anat informant del desenvolupamentd’aquest campionat i de que pretenenorganitzar-ne molts més.

Aquest lliurament de premis esrealitzarà el proper 27 de setembre almateix lloc de sempre (al pavellópolisportiu). Aprofitant aquesta trobada esfarà una Prova de Resistència entre tots elssocis que vulguin participar.

Amb l’inscripció de la cursas’inclourà el sopar pels participants i alfinal es sortejaran els quatre cotxes de lacarrera (F1 de la casa Scalextric).

Al final de tot es donaran els premis del primercampionat social, cedits per la casa Joguiba de Manresa,també es farà entrega del premi de la volta ràpida cedit pelRestaurant Solterra i un trofeu sorpresa ofert per Celsona.

Us recordem, també, que encara que no hi hagi capcompetició, les instal.lacions de "slot" estan obertes comsempre per que, tothom que ho desitgi, pugui córrer unaestona.

Marta Pallarès

- APRENDRE A LLEGIR I ESCRIURE O PERFECCIONAR-HO.- ADQUIRIR O AMPLIAR ELS CONEIXEMENTS DE:

MATEMÀTIQUES, C. SOCIALS, C. NATURALSCATALÀ, CASTELLÀ, FRANCÈS...

- OBTENIR EL TÍTOL DE GRADUAT ESCOLAR- ETC.

VINE INFORMA'T!