Butllet CC

NM. 69/ABRIL/2012

Butllet CC

COMUNITAT CRISTIANA CARMELITES

Carrer Sant Miquel, 44

BADALONA

e-mail: badalona@carmelcat.cat

APORTACI ANUAL: 5 .

Els articles que es publiquen en aquest Butllet expressen nica-

ment lopini dels seus autors

Joan Badia

Joan Bofill

Agust Borrell

ngel M. Brias

Josep Burriel

El Gat dels Frares

Montserrat Lin

Margarida, carmel Matar

Pere Martorell

Enric Masdeu

Mariona Massip

Xavier Mir

Anna Molina

Pentinagats

Nria Perera

M. Pilar Serra

Han collaborat en la redacci, correcci i edici daquest nmero:

Butllet CC

CC NM. 69- ANY XVII - ABRIL 2012

Prtic

P assejant per la Rambla, s fcil veure persones que es donen la m: pares amb els fills que aprenen a caminar, parelles joves, parelles grans,

amigues que van passejant. Donar la m: afecte, suport, confiana, complicitat.

El lema de la nostra comunitat, enguany, s Dna'm la m! Una crida a

aquesta afectivitat i complicitat, per tamb sobretot al suport, l'ajuda, el recol-

zament. No busquem tan sols una relaci entre els grups de la comunitat, sin

entre les persones que formen part d'aquests grups i de la comunitat.

Dna'm la m! s una invitaci cap a l'altre, perqu sigui partcip daques-

ta confiana. Per tamb ens convida a nosaltres mateixos a deixar-nos endur

per aquesta m. Quantes vegades no ens ha costat demanar ajuda? Quantes

vegades no ens ha costat dir que necessitem una m? No pas una que ens do-

ni un cop de m, sin una m que es doni.

Dna'm la m!, doncs, s saber ajudar i saber ser ajudat; s donar-se i

saber rebre l'altre; s obrir-se i deixar que se'ns obrin. s el que ens agradaria

per a tots aquells que formem part de la comunitat, per poder-nos-hi sentir ms

a gust, ms acollits, amb ms confiana.

Estiguem tots preparats: que no ens faci por dir-ho, que no ens passi per

alt sentir-ho. Esperem que aquest any, a la comunitat, Dna'm la m formi

part del nostre dia a dia.

Bona Pasqua del Senyor!

Mariona Massip i Sabater

Butllet CC

Els Grups dOraci Teresiana sn petits grups damics que es reuneixen per pregar a lestil teresi. Volen practicar levangeli de la pregria cristiana. S'inspiren sobretot en lexperincia orant de Jess, per, alho-ra, en lexperincia orant de Teresa de Je-ss. I tracten de compartir-la en la mesura del possible seguint la seva pedagogia de loraci.

Sobre la base teresiana de la pregria, concebuda com tracte damistat amb Du en Crist (per all de que bon amic feu, Senyor meu! V 8,6), des de la pregria mateixa sintenta cultivar els dos elements bsics de la vida cristiana: lamor als ger-mans i el sentit de Du en la vida. s a dir, els dos valors fonamentals: amistat amb els altres orants i sentit del misteri de la presncia de Du en la vida quotidiana: perqu lamant vertader (orant) en qual-sevol lloc estima (prega) i sempre es recor-da de lestimat (F 5,16). Esquema oracional GOT

En lesquema oracional GOT, normalment existeix una part terica: catequesi breu o escola doraci. Desprs, la part prctica de la pregria en grup. Els elements oraci-onals sn mltiples: presentaci, lectura, cants, oracions breus espontnies o formu-lades, postures i gestos, smbols, moments de silenci, etc...

En lescola teresiana, el silenci orant s el

ms important de tots els elements. Sestigui all amb Ell, amb lenteniment callat. Si pot, ocupil a mirar que el mira, acompanyil, parli-li, demani-li, humilis, adelitis amb Ell (V 13,22). Si ara ens centrem en lesquema de la part oracional GOT prpiament dita, assenyala-rem els tres moments essencials de qu consta: Ambientaci

Es tracta dun moment que faciliti el pas de la vida normal a la pregria; que serveixi de llindar o entrada a la presncia de lAl-tre, com Amic i Senyor, i per obrir-se a la comuni joiosa de la seva amistat, de la seva voluntat i del seu misteri; que afavo-reixi, al mateix temps, la presentaci de la prpia vida i inici un procs suau de reco-lliment, des de lesfera corporal (tcniques de relaxaci) fins al ms profund de la per-sona o linterior del Castell. La Paraula

Un segon moment que suposa lescolta de la Paraula de Du i la seva interioritzaci; mitjanant la lectura dun text bblic o dels sants del Carmel en actitud de silenci i obertura a la persona de Crist; acollint-la en la fe, lesperana i lamor, amb actitud contemplativa; augmentant sempre linte-rs per la persona de Crist i la relaci nti-ma amb Ell, ms enll de la paraula escol-tada o dels temes meditats.

25 anys dels GOT (Grups dOraci Teresiana)

Aquest any 2012 sescau el 25 aniversari de la creaci daquests grups de pregria que segueixen lestil de Teresa de Jess i dels sants del Carmel.

ngel M. Brias Coordinadora GOT

Butllet CC

Compartir

Un tercer moment que afavoreixi lex-pressi lliure de la pregria com a adora-ci, lloana, acci de grcies, petici, in-tercessi; tot aix fet silenciosament o en comuni amb els altres orants del grup; que acaba sempre amb un comproms de-cidit en la transformaci de la prpia vida i de lEsglsia, de tal manera que la preg-ria conformi la vida i lorienti cada vegada ms al comproms apostlic.

Els GOT tenen sempre algun motiu orna-mental que els distingeixi i que marqui el seu propi estil de pregar: consignes teresi-

anes, smbols teresians, etc. Per exemple: castell, aigua, hort, pou, foc, font, samari-tana. Consignes teresianes com ara: Amics forts de Du, Caminem junts, Senyor, Pregar s estimar, Tractar damistat, Amb qui sabem que ens esti-ma, Dnam beure, Lamant vertader estima sempre, Miri que el mira, s amic vertader; imatges de la Trinitat, de Jess, de Maria, de Josep o escenes evangliques amb una frase teresiana allusiva, etc. La consigna teresiana ser sempre vlida: All que ms us esperoni a estimar, feu-ho (4M 1,7).

Sc olivera

Parla un testimoni

de lhort de Getseman

Sc olivera, smbol de pau. La meva arrel es clava ferma a terra i les meves branques s'al-cen sense grans pretensions, per en mi hi caben els pensaments, els neguits, les angoixes, ale-gries i tristors de tota cosa viva que se m'apropi. Els arbres, sabeu?, captem dins el nostre sser el ms profund de l'nima de tota criatura.

Mai com aquell vespre havia captat tanta tristor en una nima. Mentre els seus amics dor-mien un tros enll, el silenci d'aquell home penetrava dins meu com la fora d'un oce, i el seu sofriment profund m'envaa molt endins, anell per anell, fins l'ltima gota de la meva saba. Vaig comenar a sentir el dolor del seu patiment i vaig entendre com es pot morir de tristor. Sentia la mort a prop, molt a prop. Em sentia morir, per no vaig morir. I aquell home tampoc. Dins seu hi havia tant d'amor! un amor immens que vencia tota tristor.

Desprs d'un bes que vaig percebre fred i malet, se l'endugueren uns soldats i una rfega de vent fu estremir les meves branques com si tota jo em desferms. Per vaig quedar-me all, a l'hort de Getseman, contemplant aquell home. I mentre s'allunyava, vaig veure com deixava rere seu, ms fort que la tristor, superant la mort, el rastre de l'amor. La tristor s'an esvaint i em vaig sentir olivera, viva, forta i plena de pau. Les meves branques es van estremir de goig, i vaig saber que aquell home viuria per sempre.

Nria Perera

Butllet CC

La propera Setmana Santa far 25 anys

que cada Dijous Sant molts badalonins repetim

un costum que ha esdevingut tan habitual que

ja hem oblidat que durant 14 anys la process

no es va celebrar. Vist en perspectiva, aquella

interrupci no va ser debades: les primeres

temptatives per a recuperar-la van generar un

debat del qual la process no noms en renas-

qu, sin que ho fu sota una nova mirada,

ms actual. Es redact un Decleg que reco-

llia lessncia de la seva ra de ser, de celebrar-

la i de participar-hi, encara avui plenament vi-

gent. La process es recuperava com un acte

religis i cultural inscrit en la litrgia del Dijous

Sant, no com un espectacle. Sentenia com un

passeig meditatiu que ajuds a aprofundir en

el misteri de la passi i la mort de Jess i es

plantejava com un acte obert a tothom, sense

fer cap mena de distinci ni haver de pertnyer

a cap organitzaci, entitat o parrquia per a

integrar-shi. Per la directriu que va esdevenir

ms singularment acceptada per tothom fou el

prec dassistir-hi amb un silenci respectus.

El silenci s un idioma universal, ms po-

tent que qualsevol paraula. I potser aquest va

ser el gran encert daquella recuperaci, per-

qu el silenci ens permet estar oberts i atents a

all que pot succeir: un pensament, una sensa-

ci, una mirada, un gest, una emoci. Les imat-

ges ens poden evocar uns episodis pretrits,

per esdevenen un mirall de la nostra prpia

realitat perqu la vida, el patiment i la mort sn

intrnsecs a la condici humana. La process,

sigui viscuda per un creient, sigui contemplada

per un no creient, no deixa indiferent. Hi ha

quelcom que transcendeix, que sacseja lin-

terior de lsser i shi fa un espai.

Anna Molina i Castell,

Presidenta Associaci Process del Dijous Sant de Badalona

Butllet CC

En els anys que fa que sc catequista he pogut seguir levoluci de la formaci cristiana de base dels nens i nenes que vnen a la nostra catequesi. Una formaci que sentn que es rep en el si de la famlia, pel que fa als fona-ments, i que es complementa duna manera ms profunda i vivencial durant els cursos cate-qutics.

Aix era, en la majoria dels casos, fa un parell de dcades. Per la transici cap a aquesta societat secularitzada en la que avui ens trobem ha causat canvis substancials en les famlies i daix se nha ressentit la formaci cristiana dels ms petits.

A la catequesi ens trobem ara, bsica-ment, amb tres tipus dinfants. Primer, i en una bona proporci, aquells que no tenen ni idea de qu els parlem, que ho desconeixen tot, que necessiten una evangelitzaci inicial, des del

principi. Vnen a la catequesi pels motius ms variats; alguns, fins i tot, acaben com han co-menat perqu a casa seva els desmunten tot all que intentem construir.

Un altre grup t uns coneixements bsics fora acceptables. Aviat es veu que van a esco-les on reben classes de religi; moltes vegades santicipen a all que els vols ensenyar perqu ja ho han parlat a la classe. Sempre interpellen el catequista, hi ha dileg... Quina diferncia a lhora dassimilar el missatge que els volem do-nar.

Un tercer grup, cada vegada ms redut, s el dels nens i nenes de llars cristianes que viuen la seva fe en famlia. A vegades, tamb cada vegada ms, sn els avis els qui han intro-dut els petits en els signes i vivncies cristians.

Tanmateix, tot aix no s cap obstacle perqu les catequistes (ja sabem que la gran majoria sn dones) sestimin tots i cada un dels petits que els pares ens confien per a la seva formaci, sigui quin sigui el seu punt de parten-a. I per ms que, un dia s i laltre tamb, les posin a prova, la seva vocaci i el seu amor per ells sn ms forts que qualsevol petit entre-banc que es puguin trobar.

Ms enll de celebrar de nou la process

denguany, lAssociaci Process del Dijous Sant

de Badalona, entitat que t per objectiu donar

suport a la Parrquia de Santa Maria en lorg-

anitzaci de la Process, aix com promoure,

difondre i preservar la Process del Dijous Sant

de Badalona, hem impulsat la publicaci dun

llibre i ledici dun DVD que versen sobre la

Process des de dos enfocaments diferents: el

primer, des de la vessant histrica i el segon,

des de lmbit ms vivencial i hum. La histria

de la process no havia estat encara recollida

de manera exhaustiva. s un bon moment,

doncs, per a fer justcia i dedicar aquests llibre i

DVD a lacte badalon encara viu ms antic de la

ciutat.

El llibre cont tres articles de fons escrits

per en Joan Ross i Revert, en Joseph Maria

Rojo-Pijoan i Mn. Jaume Aymar i Ragolta i

sacompanya de fotografies que illustren la

process actual. La presentaci ser el diven-

dres 13 dabril, a les 19h, al Teatre del Crcol

Catlic. Lacte s obert a tothom i esperem que

ens hi acompanyeu.

Enric Masdeu

Butllet CC

Trobades de Formaci Carmelitana

Joan Badia

Fundaci dels carmelites descalos

Ens haurem de dir Carmelites Teresians

El dia 30 de gener va tenir lloc la tercera con-

ferncia de les Trobades de Formaci Carmelitana daquest curs, que va anar a crrec del P. Joan Ba-dia, prior de la comunitat de Barcelona. Amb el seu estil particular, el pare Joan va explicar com santa Teresa de Jess, a partir de la seva experincia per-sonal de Du a travs de la humanitat de Crist, va voler transmetre a tothom aquesta nova visi de Du, un Du misericordis, un Du que es manifes-ta en cadasc de nosaltres i en els ms necessitats. Per aix, Teresa funda els monestirs de les religio-ses primer, i dos convents dels frares, tal com li va permetre el General de lOrde, el P. Joan Baptista Rubeo.

El primer convent dels religiosos va ser en un petit poblet, no arribava ni a 20 persones, per nom Duruelo (la santa no cita mai el nom del poble en el llibre de les Fundacions). La fundaci va ser el 28 de novembre de 1568 amb els religiosos Antoni de Jess i Joan de la Creu. Aquest, Joan de la Creu, havia estat uns dies amb la santa a Valladolid i com diu ella mateixa: haba lugar para informar al pa-dre fray Juan de la Cruz de toda nuestra manera de proceder, para que llevase bien entendidas todas las cosas, as de mortificacin como del estilo de hermandad y recreacin que todas tenemos juntas; que todo es con tanta moderacin, que solo sirve de entender all las faltas de las Hermanas, y tomar un poco de alivio para llevar el rigor de la Re-gla (cap. 13 n. 5). Santa Teresa i Sant Joan de la Creu, sentenen perfectament en el misteri de lEn-carnaci, Du fet home.

El P. Joan va citar el poema de Joan de la Creu: Y la Madre estaba en pasmo / de que tal trueque vea: / el llanto del hombre en Dios, / y en el hombre la alegria, / lo cual del uno y del otro / tan ajeno ser sola (Romance 9). El sentit hum de Du en la humanitat i en cadascuna de les perso-

nes.

Limportant en la nova vida religiosa de les noves fundacions es fonamenta en el fet que han de ser una comunitat que prega, que predica leva-ngeli i missionera. Per aix, les fundacions posteri-ors es faran en ciutats on els estudiants puguin anar a la Universitat i tinguin una formaci huma-nista, teolgica i filosfica profunda. En aquest punt, el P. Joan Badia record com aquests pilars de la nova vida religiosa dels carmelites que volien Teresa de Jess i Joan de la Creu van ser, dalguna manera, canviats per un tipus de vida ms austera, amb un cert rigorisme, per imposici del nou supe-rior de lorde, el P. Nicolau de Jess Maria Doria. Hem de fer un exercici de memria histrica, digu el P. Joan.

Grcies a Du, actualment la figura de Teresa de Jess com a fundadora dun nou Carmel no es posa en dubte, i per aix ens estem preparant aquests anys llegint les seves obres per poder co-nixer millor la seva espiritualitat. Amb paraules del mateix P. Joan ens haurem de dir CARMELITES TERESIANS.

XM

Butllet CC

Trobades de Formaci Carmelitana

Cristina Barreda

Fundacions de Toledo i Pastrana

s interessant llegir les cartes que va escriure durant aquests anys que funda monestirs per conixer millor la manera de

ser de Teresa

Com s habitual, lltim dilluns del mes de

febrer, va tenir lloc la quarta conferncia sobre el

llibre de les Fundacions de Santa Teresa de Jess,

en el marc de les trobades de formaci carmelita-

na, tot preparant el 5 centenari del naixement de

la santa dvila. La germana Cristina Barreda, car-

melita Teresa de Sant Josep, ens va parlar sobre la

fundaci dels monestirs de Toledo i Pastrana

(1569) cap. 15 i 17 del llibre de les Fundacions.

La seva conferncia, acompanyada duna

presentaci en pantalla, i a linici i al final del cant

Nada te turbe, nada te espante... cantat per tots

els assistents, va tenir dues parts: la primera, duna

manera molt general, ens va presentar els trets

importants que es donen en totes les fundacions

que realitza la santa. Escriu el llibre per obedincia

encara que ella vol fer-ho perqu s una gran co-

municadora i vol que les seves monges segueixin

lesperit amb el qual va fundar els monestirs. Que

siguin dones amb cultura, que aix no est renyit

amb la vida contemplativa. Shi pot veure la influ-

ncia de sant Agust en la seva vida. s un llibre on

expressa la seva gratitud amb totes les persones

que la van ajudar, sap dialogar i discutir (s interes-

sant llegir les cartes que va escriure durant aquests

anys en qu funda monestirs, per conixer millor la

manera de ser de Teresa). Ens parla tamb de la

similitud del llibre de les Fundacions amb la narra-

ci de les primeres comunitats cristianes, tal com

llegim en el Fets dels Apstols (aquesta comparan-

a la treu del P. Maximiliano Herriz). I acaba

aquesta primera part anomenant les virtuts que la

santa recomana a les seves monges: obedincia-

humilitat; pregria-servei; gratitud; clarividncia:

intuci femenina, realisme i laboriositat.

La segona part la centra en les fundacions i

les seves dificultats: el context histric de la ciutat

de Toledo en el segle XVI, larquebisbe acusat per

la Inquisici, una ciutat que havia viscut amb lam-

bient de tres cultures (cristiana, jueva i islmica),

els nobles que no la van ajudar (seria per la seva

ascendncia jueva?), i els mercaders i el jove An-

drada seran els qui li trobaran una casa per fundar.

Tamb a Pastrana hi va trobar dificultats:

Ana de Mendoza, la famosa princesa dboli, auto-

ritria i venjativa, que havia ajudat molt en la fun-

daci, quan va quedar viuda va voler entrar al mo-

nestir amb tots els seus luxes i criteris. Per la san-

ta no la vol al convent i treu les monges de Pastra-

na. La princesa la va acusar ms tard a la Inquisici

entregant el llibre de la Vida escrit per la santa. La

xerrada va acabar amb la lectura dun text de santa

Teresa, del 1 captol del Cam de Perfecci, llegit

com si fos una oraci, i vlid per tots els i les car-

melites del segle XXI.

XM

Butllet CC

Trinidad Gonzlez

Fundaci de Salamanca i consells i les priores

Seguint el programa de les Trobades de forma-

ci carmelitana sobre el llibre Les Fundacions de Santa Teresa, el dia 26 de mar la germana Trini-dad Gonzlez, religiosa de les Serventes del Sagrat Cor de Jess, ens parl sobre la fundaci de Sala-manca (1570) i dels consells que dna la santa a les superiores dels monestirs.

Amb el suport dun Powerpoint, va dividir la xerrada en dues parts. La primera explicant les dificultats que va trobar la santa en aquesta funda-ci, dificultats que van durar anys. Duna manera fins i tot simptica, la santa recorda com van arri-bar a Salamanca desprs dun cansat viatge i enca-ra no tenien la casa lliure per anar-hi, perqu esta-va ocupada per uns estudiants. La monja que la-companyava, la nit de la festa de Tots Sants a Di-funts, tenia por que algun estudiant estigus enca-ra amagat a la casa, i del so de les campanes que tritllejaven a mitjanit. A causa de la humitat da-questa casa, per la festa de Sant Miquel es traslla-den a un altre lloc (un dia de molta pluja i caient laigua per totes bandes dins la capella). Per una vegada installades i pagat el lloguer, el propietari les volia treure del convent. La santa, que obeint als superiors va traslladar-se al convent de lEncar-naci dvila com a superiora, va haver de tornar a Salamanca per tranquillitzar les religioses i asse-gurar la fundaci.

A la segona part va comentar els avisos que don la santa a les priores dels monestirs. Sn uns consells que serveixen en molts casos per a tots aquells que han d'acompanyar, animar, estimu-lar... altres persones, mai imposar. Els consells do-nats per la santa al segle XVI sn encara vlids, ms que mai avui dia, per a tots aquells que tenen encomanat un servei a la comunitat cristiana.

En primer lloc, la superiora sha de conixer b a si mateixa, tamb ha de tenir un coneixement de la Regla, ha de ser discreta i tenir molta pacincia. Ha de tenir intelligncia intra-personal i inter-personal. I no seguir els seus desitjos o talents per-sonals. El seu lideratge ha ser per orientar, mos-trar, atreure... guiar sense imposar: la barreja de lhum i del div en cada persona. La segona pre-

gunta que es fa s com conixer les germanes que estan sota el seu guiatge. El tracte no ha de ser generalitzat, sin personalitzat, perqu cadasc t la seva prpia forma de ser. Cuidar la salut corpo-ral i tamb la intelligncia i lesperit de cada una de les germanes. Conixer els seus talents i tamb les seves limitacions, donar a cadasc el que pot suportar o el que Du li concedeix suportar, acom-panyar-les pels camins que Du mateix la porta i que siguin obedients a la Regla. Aix demana un discerniment per part de la comunitat quan hem delegir els qui han de presidir una comunitat, sigui religiosa, parroquial, etc... Evitar lexcs en les mortificacions i penitncies (no sn un fi sin un mitj); tot amb suavitat, doncs el contrari pot fer mal a les nimes. Les sbdites han de saber sem-pre la ra dall que se'ls mana fer, evitant impo-sar per la fora. Saber manar perqu lobedincia no sigui una humiliaci per al que obeeix. I tot amb un acompanyament espiritual fonamentat pel consell dels letrados, com diu la mateixa santa.

La germana Trinidad va acabar, desprs dun resum del que havia dit, amb una recomanaci per al nostre temps: Hem dactualitzar el llenguatge. Potser ms que parlar de penitncia i mortificaci, hem de controlar, portant una vida asctica nor-mal, sabent que la vida comporta tamb renncia; docilitat quan parlem dobedincia; acompanya-ment espiritual, que por fer tothom, separant-la de la confessi sagramental. Consells imprescindi-bles avui dia.

X.M.

Trobades de Formaci Carmelitana

Butllet CC

La msica, especialment el cant, i la litrgia han anat sempre de la m en les celebracions de les nostres esglsies. I, encara que

no totes les comunitats tenen les mateixes possibilitats per posar en prctica aquest binomi, s que hi ha una clara voluntat de conjugar lelement musical, amb tot el seguit de valors que comporta, amb la manifestaci de la nostra religiositat. Amb el cant expressem els sentiments i creem comuni entre els membres de lassemblea que celebra, a la vegada que s signe de festa i un important element devangelitzaci i catequesi. s prou coneguda lexpressi, qui can-ta, resa dues vegades.

El document conciliar Sacrosanctum Concilium, quan parla de la msica sagrada diu que lEsglsia reconeix el gregori com a cant propi de la litrgia romana i, tamb, els altres gneres, particular-ment la polifonia, en cap cas shan dexcloure i cal fomentar el cant religis popular.... Avui, a punt de celebrar el 50 aniversari de l'obertura del Vatic II, fins a quin punt segueixen vigents aquestes

recomanacions?

Per tenir elements de judici que ens permetin fer aquesta valo-

raci, hem volgut recollir unes quantes opinions autoritzades. Per aix, aquesta vegada comptem amb la collaboraci de tres ele-

ments de casa nostra, animadors habituals de cants en les nostres eucaristies: Xavier Mir, especialista en msica litrgica i cofundador

i director de la nostra Coral Gavina durant molts anys, Nria Perera, que tamb dirigeix la coral dels pares de lEscola Gitanjali i Joan Bo-fill, cantaire del Cor Gregori de la parrquia de Santa Maria.

A la vegada, hem aprofitat per donar un cop dull a la nostra msica litrgica carmelitana del segle XX, de la que tenem un gran

desconeixement. Grcies a l'exhaustiu treball de recerca del pare Pere Martorell avui comptem amb un petit catleg de religiosos que

han dedicat una part del seu temps a la msica.

Finalment, les carmelites de Matar ens han fet un treball so-

bre la msica que mossn Domnec Cols deix escrita per a les cele-bracions de lOrde del Carmel.

a fons

Butllet CC

a fons

La litrgia no s sinnim de ritus, de ri-tual. Quan es parla de litrgia parlem de celebraci, encara que en tota celebraci sempre podem trobar una forma de celebrar-la, un ritual ms o menys estable. (Moltes vegades, per, en les nostres converses de qualsevol te-

ma que comporti una festa, parlem de la litrgia daquella festa i ens referim sols al ritual amb qu es celebra, per exemple la litrgia que es fa

en la presentaci dun llibre...). Els cristians ens reunim per celebrar els misteris de la

nostra fe, units com a comunitat per lEs-perit.

Si la litrgia s una celebraci, i lEu-caristia s la mxima celebraci en la qual, com a cristians creients, participem formant comuni-

tat, s lgic que la visquem plenament amb tots els sentits i no siguem mers espectadors dall que sest celebrant (malauradament, la majoria dels que assisteixen a les nostres cele-bracions sn mers espectadors i pensem, encara

avui dia, que mentre anem a missa els diumen-ges i altres festes, ja hem complert...).

La participaci activa s necessria en tota celebraci, no solament escoltant sin amb les pregries, els gestos i els cants. Fa 50 anys del Concili Vatic II, el qual va donar molta im-

portncia a la Litrgia en la seva Constituci Sacrosanctum Concilium, que t un captol dedicat a La Msica Sacra: La tradici musi-cal de lEsglsia Universal constitueix un tresor dun preu inestimable que sobresurt per damunt de les expressions de les altres arts, especial-ment perqu, estant el cant lligat a les pa-

raules, resulta la part necessria o inte-grant de la litrgia solemne.

En el cant, per tant, ha de participar tota

lassemblea i amb cants que no distreguin sin que els integri, amb la msica i la lletra, a all

que sest celebrant, seguint el calendari litrgic del temps (sigui lAdvent, Nadal, Quaresma o la Mort i Resurrecci del Senyor). s coneguda l-ancdota del Papa Pius X abans de ser elegit, quan li van preguntar qu volia que li cantessin durant la missa i va respondre: Que cantin la missa. No hem domplir la missa amb cants, sin hem de cantar aquells textos oficials de la

missa o que ens introdueixin en el que estem celebrant. No es canta per cantar, es canta per participar amb ms intensitat espiritual en la

celebraci. Desprs de ms de quaranta anys dirigint els cants en lEucaristia dels diumenges i festius, crec que tinc una mica dexperincia i puc donar el meu parer sobre com hauria de ser la nostra participaci. I quan dic nostra em refe-

reixo a tota la comunitat, sense excloure a nin-g. (Tamb tinc experincia de dirigir i fer can-

tar a escoles, nens i adolescents, per en mis-ses dirigides a ells en particular. Per no parlo ara daquestes eucaristies que tenen un caire particular, encara que jo opino que ja sels ha deducar amb una litrgia i amb uns cants en qu participa tothom).

Dit aix, i per aconseguir cantar la mis-sa i no durant la missa, far unes distinci-ons o graus segons la nostra participaci:

Un primer grau, el ms senzill, seria can-tar les respostes i aclamacions; sn curtes, sen-

zilles i sempre les mateixes (per exemple, la res-posta cantada I amb el vostre Esperit, quan el sacerdot ens invita amb El Senyor sigui amb vosaltres (aix suposa que el sa-

Malauradament, la majoria dels que assisteixen a les nostres celebracions sn mers espectadors

Xavier Mir

Butllet CC

cerdot canti), i altres aclamacions (Alleluia

abans de levangeli), Sant, sant, sant des-prs del Prefaci, lAmn (al final del cnon) i tamb el Parenostre.

Un segon grau de participaci en el cant seria en les parts de lOrdinari de la missa: Kyrie, Glria (hauria de cantar-se cada diu-menge i festiu. s un himne i com tot himne no t sentit si no s cantat), Credo (en algu-

nes celebracions molt concretes), i lAnyell de Du (petit cor i desprs el poble, com una lle-tania). Es podria tamb cantar la resposta a la pregria dels fidels.

El tercer grau, uns cants propis de cada

DIUMENGE o FESTA. El Salm no t sentit si no s cantat, almenys la resposta o antfona. I

en aquest grau quedarien el cant dentrada: hauria de ser un processional o un Himne que expressi amb la lletra i la msica el sentit de la

festa. (Al meu parer, a vegades els cants no reflecteixen el que anem a celebrar, i algunes

lletres, no moltes, sn pobres i de poca quali-tat literria. Personalment, magraden les que tenen una inspiraci en la Bblia). El cant de

comuni: Ha de tenir, si es canta, una refe-rncia explcita a all que anem a rebre, no val qualsevol cant. A ms a ms, anar a rebre la

comuni amb un llibre de cants i estar pendent de la lletra, no s bona soluci. Una breu ant-

fona o frase que tothom spiga de memria

pot acompanyar aquest acte. O tamb, la m-sica de lorgue sense cants, i desprs, asseguts fer un cant breu dacci de grcies. El cant de comiat: un breu cant que expressi acci de grcies per la celebraci que hem viscut comu-

nitriament.

No vull dir que ho cantem tot. Hem de tenir en compte les possibilitats de cada

comunitat. Seria molt bo que cada comunitat tingus un petit cor que pogus ajudar a can-

tar, sobretot en la missa principal o com es diu en els pobles, a la Missa Major (per hem de fugir de les misses concerts). A ms a ms de lorgue, tamb les guitarres poden acompa-nyar els cants, sempre i quan ni lorgue ni les guitarres toquin tan fort que apaguin les veus del poble. Per qu no fer-ho en la missa ves-pertina dels dissabtes a casa nostra?

Butllet CC

a fons

No sabria dir ben b quan

vaig comenar a dirigir els cants de les eucaristies. Era pels anys

80, jo era monitora de l'Esplai i els joves de tant en tant toc-

vem la guitarra a alguna euca-ristia. Un bon dia hi va haver la necessitat que alg de nosaltres

dirigs els cants i em vaig trobar dalt l'altar, nerviosa i avergonyi-

da. Primer noms cantava, des-prs em vaig atrevir a moure un bra...

Est b fer les coses amb tota la bona voluntat i pensant

que fem un servei. No passa res si no ho fem gaire b i cadasc

t el seu estil. Per com en tot all que fem, cal aprendre i mi-llorar.

Per a mi, el moment que va representar un abans i un

desprs en la direcci dels cants

va ser anar a les Trobades d'A-nimadors de Cants a Montserrat.

Va ser la Montserrat Lin qui em va animar a anar-hi per pri-mer cop i va ser tot un descobri-

ment: una setmana de convi-vncia amb gent de totes les edats i estils, amb classes de

direcci, repertori de cants, xer-rades sobre l'animaci de cants,

els salms, els cntics. Hi he tor-nat tres estius ms i sempre m'-ha ajudat a aprendre i donar-me

seguretat.

Per dirigir els cants a una

eucaristia conv tenir un mnim d'oda musica per entonar cada

can, saber donar les entrades i indicar els diferents moments de cada can. Per a ms d'ai-

x, calen unes quantes coses ms:

- Preparar els cants amb

antelaci, i coordinar-se amb el prevere i els msics, si nhi ha.

- Escollir els cants segons el tipus d'eucaristia i el temps litrgic. No s el mateix una

missa d'un dissabte o diumenge normal, que una Missa del Gall. No s el mateix el temps de

Pasqua que el temps de Quares-ma. O una missa a l'aire lliure

en una trobada de comunitat que un funeral.

- Estar atent a cada mo-

ment de l'eucaristia i anticipar-se a tenir a punt el cant que to-

ca, el nmero del canoner per-qu els assistents puguin seguir la lletra, controlar que els gui-

tarristes estiguin al cas o estar pendent de lentrada de lorgue.

- Hi ha d'haver una entesa

Nria Perera

La Nria dirigint la coral de lEscola Gitanjali. Dibuix de Mart Rovira.

Butllet CC

entre totes les persones que

collaboren en l'eucaristia: el celebrant, el monitor, els lec-

tors, els msics. Tamb els ca-tequistes si s una missa famili-ar. I, s clar, els assistents.

Amb totes aquestes per-sones hi ha dhaver una conne-xi. s una complicitat de mira-des i gestos que existeix sense

que es noti, per que s molt important i sovint divertida.

La meva vinculaci amb lesglsia ha estat sempre, des que en tinc record, lligada a la

pertinena a una comunitat i a la celebraci cantada. El cant s pregria, s lloana, dna

vida a la litrgia i crea un lligam

duni entre les persones. La nostra comunitat Carmelitana s plena de persones que ofe-

reixen un servei, segons les seves afinitats, disponibilitat i aptituds. Sant Pau, en la seva

primera carta als Corintis, ens diu que els dons sn diversos, que cadasc de nosaltres som

un membre de lEsglsia i po-dem fer diversos serveis. L-animaci dels cants s un d-aquests serveis, i cal que si-guem ms a fer-lo. Ben segur

que hi ha gent amb capacitat i ganes daprendren. Cal engres-car ms persones perqu collaborin en lanimaci de cants de les eucaristies i que es

formin en la direcci. Pot ser la

mateixa comunitat qui formi

aquestes persones, i tamb po-dem engrescar els joves a as-

sistir a activitats com les troba-des de Montserrat.

A ms de dirigir cants a les eucaristies, intento colla-borar en altres tasques com

ensenyar canons als infants de catequesi, engrescar joves per-

qu dirigeixin o toquin la gui-tarres a la missa familiar, o acompanyar els cants al Via

Crucis un divendres de Quares-ma. Perqu ms enll de la di-recci, aquesta s una tasca danimador.

Joan Bofill , gregorianista

Primeres regulacions litrgiques

Una de les preocupacions dels bisbes durant els primers segles del cristianisme s la de dur a

terme lordenaci dels textos i dels cants en les diverses funcions litrgiques que conformen els

diferents rituals. La provncia eclesistica Tarra-conense no ns una excepci. Les poques not-cies que en tenim fan referncia a la tasca duta

a terme per alguns bisbes, com s el cas de sant Paci de Barcelona a finals del segle IV.

Sota limpuls decidit de Cesari dArle, nomenat pel papa vicari dHispnia i de les Gllies, es van celebrar els concilis de Tarragona al 516 i

Girona al 517, amb la intenci defectuar tas-

ques, sobretot en all que fa referncia als ritu-

als de la missa i de lofici de les hores. Ms tard, els concilis de Barcelona al 540 i Lleida al

546, treballaran en el mateix sentit i aniran do-nant forma a lanomenada Litrgia Hispnica. Diversos elements ens permeten suposar que la

contribuci de la Tarraconense a la formaci de la litrgia hispnica fou important ja que pren-gu com a mostra altres models, com els de

Mil i centres occitans propers a Li que havien tingut gran importncia durant tot el segle V.

Tamb cal dir que els bisbes catalans assistien amb regularitat als concilis convocats a Toledo, on es regulaven els ms diversos aspectes de la

El cant litrgic medieval o gregori, constitueix una de les ms grans aportacions de la cultura dOccident al patrimoni musical de la humani-tat. El gregori s una melodia que t com a principal objectiu esdeve-nir vehicle dun text religis i per tant una expressivitat molt concreta.

Butllet CC

a fons

vida tant poltica com religiosa, entre els quals hi

ha la litrgia i els seus cants.

El cant gregori

Difcilment podrem entendre en profunditat el

cant gregori sense tenir en compte lesperit que el va fer nixer, el va nodrir i en va permetre lexpansi i el seu extraordinari desenvolupa-ment. Un gran nom resta lligat al cant religis a lEsglsia de Roma, el de sant Gregori, nascut cap a la fi de la primera meitat del segle VI, ele-vat a Papa el 590 i mort el 604. Ell s considerat lautor del fams antifonari que contenia els cants dels diversos exercicis religiosos del dia i de la nit: lOfici Div o Litrgia de les Hores. Lesglsia llatina no crea la seva msica, sin que la manlleva de les esglsies dOrient hereves de les tradicions jueves, dominades, al seu torn,

per la influncia de la msica grega, quasi uni-versal a linici de lera cristiana. Durant la segona meitat del segle X i la primera

del segle XI, assistim a la consolidaci de lEsgl-sia catalana en tots els sentits. La figura cabdal

de labat-bisbe Oliba (971-1046) hi destaca per la seva activitat en favor de la renovaci religio-sa i cultural que marca lesdevenidor esplendors de Catalunya. De la seva histria interessa prin-cipalment limpuls que don als escriptoris de Ripoll recopilant el Breviarium de Musica. La complexitat de levoluci de lEsglsia catalana medieval va marcar levoluci del cant litrgic de tots aquests segles. Abans de la invasi musul-

mana Catalunya particip activament en la crea-

ci i difusi del repertori litrgic hispnic. s a partir de ladopci de la litrgia romana post-musulmana, que les nostres terres intervenen activament en la configuraci daquesta nova forma dexpressi ritual, el mondic o gregori. El futur

Podem creure avui que el gregori, amb tota la seva histria, s la msica oficial de lEsglsia Catlica? Si tots els cristians catlics parlssim llat, es podria dir que el cant gregori s mort? s una llstima que tanta histria i personalitat

artstica desaparegui i tots, algun dia, acabem parlant i cantant en angls. El gregori avui era el ttol daquest escrit, per avui ja no es pot parlar daquesta extraordinria msica; les sensibilitats sn diferents. Desprs

del Concili Vatic II, no sols desapareix el grego-ri de les nostres esglsies, tamb moltes corals parroquials que amb la seva senzillesa cantaven

aquelles canons amb lletres de mossn Cinto Verdaguer, polifonies, o les Misses de Perosi...

Tot ha desaparegut. No sc pessimista, altres msiques vindran, per aquelles de segles i se-gles ja no; com diu Gustavo Adolfo Bcquer,

aquellas que aprendieron nuestros nombres, esas no volvern.

Badalona, 10 de mar de 2012. Sant Simplici, papa (468-483).

Butllet CC

P. LLUIS DE SANTA TERESA

(Josep M. Arts i Capiol)

Va nixer a Barcelona el 28-10-1896 i entr al

Carmel teresi on va professar el 15-10-1913. El llarg temps dels seus estudis eclesistics el

dedic tamb a la msica. Fou director de la coral del Santuari de la Mare de Du del Car-me de Barcelona. Va compondre obres musi-

cals per al culte religis, sobretot cants per a les funcions dels dissabtes. Les sabatines, dedicades a Maria van tenir molta acceptaci i es van estendre per totes les nostres esglsies ja que foren publicades, en catal i castell,

per la famosa Editorial Boileau de Barcelona, amb el ttol de Santa Maria. El pare Llus al passar al clergat secular va ser

destinat al Vendrell (Baix Peneds) on va con-tinuar dedicat a la msica. En aquesta pobla-

ci hi troba un bon ambient musical i va fun-dar la coral Santa Teresa, que es va mante-nir fins a la seva mort. En aquesta poblaci va

tocar el mateix orgue que un insigne fill de la vila: Pau Casals.

P. GONAL DE LA VERGE DEL CARME

(Gonal Maci i Yrigoyen)

Natural de les Borges Blanques (Les Garri-

gues). Va nixer lany 1905 i profess als 16

anys al Carmel de Tarragona

Al Collegi Mxim del Mont Carmel a Haifa (Palestina) estudia filosofia i, sembla que tam-

b teologia ja que fou ordenat en Ordes Ma-jors a la Baslica Stella Maris del Mont Car-mel. Aqu continua dedicant-se als coneixe-

ments musicals i, ja de molt jove, componia les primeres obres de temes litrgics. Aviat s nomenat mestre de capella dels estudiants. En

aquests anys va compondre obres per als Ofi-cis de Setmana Santa i Pasqua, i tamb temes

marians. Ordenat sacerdot, lOrde li dna la responsabi-litat de ser superior del monestir Stella Maris i

mestre del Collegi de filosofia. El seu crrec de superior li permetr relacionar-se amb les

autoritats de Haifa i, duna manera especial, amb les del govern civil dAnglaterra, que ales-hores gestionava el protectorat de Palestina.

Va organitzar concerts i vetllades musicals per a la colnia anglesa.

En el Captol Provincial de lany 1936 va resul-tar elegit prior de la comunitat de Barcelona. Les seves composicions musicals es quedaren

al Mont Carmel, altres es van perdre en el in-cendi del convent de Barcelona daquell ma-teix any.

No hi ha cap estudi a la provncia sobre la formaci musical dels nostres religiosos carmelites ni de les composicions que,

escampades ac i all, van sortir de les seves mans.

Lobjecte daquest treball ha estat reunir tota la informaci que hi havia a labast per fer-ne una mena de catleg de msics, sense cap pretensi exhaustiva ni acadmica. Seria interessant fer crixer aquest llistat inicial amb dades noves que sens poguessin aportar. El pare Pere Martorell ha estat qui sha mogut pels arxius i ha anat estirant fils all on entreveia que hi podia trobar alguna informaci. Grcies a ell, doncs, avui sabem una mica ms de la nostra gent. El treball es limita als anys de la represa de la presn-

cia carmelitana a Catalunya i fins all on arriba la memria de molts dels consultats. Queda, tamb, pendent un estudi gaireb impossible de lpoca anterior a la supressi dels convents del segle XIX.

Butllet CC

a fons

P. GABRIEL DE LANUNCIACI (Jaume Balcells i Grau, 1908-1936) Nascut a Valls (Baix Camp) va professar a Tarra-

gona lany 1923 i va estudiar a Badalona i Roma. Va realitzar estudis de composici musical i s autor de msica religiosa clssica i popular, mo-

tets, una missa a tres veus i alguna sardana. Va ser professor del Collegi Internacional de Roma i del Collegi del Mont Carmel. Lany 1936, men-tre era a Catalunya de vacances, va ser objecte de persecuci i mor mrtir prop de Badalona.

Beatificat lany 2007 pel papa Benet XVI en la causa dels mrtirs de la guerra civil. La seva obra musical ens ha arribat grcies al

treball de recerca de Joan Mndoli, el qual, amb lajuda del P. Pere Martorell, ha aconseguit reu-nir una bona part de les composicions disperses. El cor de cambra dhomes Antistiana Mskili lha divulgat en diferents concerts i nha editat un CD.

P. JOSEP ANTON DE LA VISITACI Antoni Ferrer i Ordinas

Nat a Orient (Mallorca) lany 1911. Organista molt culte. Va ser director de les esco-lanies del Seminari Menor dels carmelites de

Tarragona, del Santuari de la Mare de Du del Carme de Barcelona i de la coral dels estudiants

de filosofia i teologia. Va introduir que al nostres collegis hi hagus un professor acadmic. A Barcelona ho va ser el senyor Badia, professor

del Liceu i a Badalona el senyor Eladi Costa.

P. MIQUEL DELS NGELS Miquel Palmarola i Aragall

Nascut a Vic lany 1908, tenia bons coneixe-ments musicals i un gran inters per harmonitzar als actes litrgics de les nostres esglsies per

donar un culte digne. El P. Miquel va animar molts joves estudiants a fer la carrera musical

als seminaris menors i als collegis de filosofia i teologia a Tarragona, Badalona i Barcelona.

P. GABRIEL ISAL TORNEL (de la Immacu-

lada) Badalona (1945). Va professar com a carmelita a Palafrugell lany 1962. T una profunda formaci en solfeig i piano i el ttol de direcci coral, a ms duna llarga etapa com a organista en tots els llocs on ha residit. Com a compositor no ha

signat mai cap obra seva, tret duns goigs a san-ta Teresa, tot i que ha escrit msica sacra, peces

polifniques per a salms i ha harmonitzat anti-

gues composicions per a cant coral. Tamb s autor dalgunes peces de msica infantil i lleu-gera. Ha ofert concerts dorgue i ha acompanyat cantants amb diferents instruments. Va dirigir la coral Laroc de Barcelona.

Va rebre el segon premi del concurs de nadales de lHospitalet de Llobregat i RTV i un altre se-gon guard al Festival de la Can de Campiglio-

ni (Itlia).

ALTRES RELIGIOSOS Podrem afegir altres religiosos que han donat el

seu impuls perqu la msica estigui present en les nostres comunitats: P. CAMIL GARRIGA I COROMINAS (de Sant

Josep). Nat a Bellpuig (1927). Durant el temps que estigu al Teresianum de Roma, en els

concerts destudiants de les Festes de Nadal introdu un bon nombre de canons tradicionals catalanes.

P. JOSEP JAUMOT JORNET (de la Misericrdia). La Fatarella (1934). Va ser organista durant els seus estudis a Roma i ho s, des de fa molts

anys, del Santuari de Santa Teresina de Lleida. P. JOAQUIM CASTELL. Natural de Barcelona

(1936). Organista i un dels mxims impulsors de la participaci en els cants de tota la comu-nitat en les celebracions litrgiques.

P. NGEL BRIAS. Melledes (laba) (1947). Va impulsar la creaci de la nostra coral Gavina de

Badalona i la de la parrquia de Lleida. Anima-dor de cants a les celebracions.

SARDANES DEDICADES AL CARMEL

Hem pogut localitzar unes quantes sardanes re-lacionades amb el fet carmelit, algunes, com es veu, amb el mateix ttol per de diferent autor:

Carmelitana, dAntoni Plans

La Festa del Carme, de Josep Blanch Reynalt.

La Festa del Carme, de Esteva Molas.

La Festa del Carme, de Josep Navarro.

Claustre del Carme, de Josep M. Bernat.

Per tu Verge del Carme, de Salvador Mart-nez.

Lermita del Carmel, de Manuel Canals

Butllet CC

S, daqu arrenca lideal de la comunitat carmelitana: viure en obsequi de Jesucrist, bo i meditant nit i dia la llei del Senyor i vetllant en loraci (cf. Regla del Carme, 2 i 10). Es-tar-se davant la presncia del Senyor, acollir la seva bondat, daqu neix la nostra pregria dacci de grcies, de lloana, dadoraci, de confiana, de petici, de perd... i gosem can-tar la seva glria.

La renovaci litrgica volguda i promul-gada pel Concili Vatic II (1962-1965) ens em-penyia a aprofundir i enriquir la nostra manera

comunitria de lloar Du pregant en lEs-glsia i amb lEsglsia. Enfortida amb aquest deler de lEsperit, la famlia carmelitana tamb ho havia de saber expressar i realitzar

segons el carisma que li s propi.

No cal dir que lactualitzaci de la litr-gia suposava molta dedicaci i coneixements

per posar al dia textos de lantigor, fer viva la llengua i la msica per continuar celebrant jo-iosament el Misteri de Crist. I en recordar la

vida daquells testimonis cristians que van fent la histria, i la histria carmelitana, demanava saber interpretar el seu missatge a la llum de

lEvangeli i de tota la Sagrada Escriptura i en-vigorir-ne el sentit.

Els textos propis de lOrde del Carme, el novembre de lany 1974, ja estaven preparats i adequats en la nostra llengua catalana per a

les celebracions de lEucaristia. Quan seditava per a les dicesis de Catalunya la Litrgia de

les Hores en quatre volums, el gener de 1977, per a tots els carmelites de Catalunya shi afe-g a cada volum un llibret annex amb el propi.

Aquest fet va donar un fort impuls de joia al nostre viure de cada dia marcat per la preg-

ria comunitria i silenciosa.

Desprs, a petici de les monges carme-lites catalanes, pel maig de 1982 tenem ja a

les nostres mans la publicaci musicada de la litrgia prpia de lOrde del Carme, grcies a la benvolena i tenacitat de mossn Domnec

Cols (Sant Pau dOrdal, 11-XI-1928 Barcelo-na 5-I-2011). Sn dos llibres, misses i ofici

div, que contenen la litrgia cantada en les solemnitats i festes i commemoracions de lO-rde, presentats i prologats amb to cordial i

pedaggic pel mateix mossn Domnec. Des de la nostra experincia de comunitat orant

que celebra el Crist amb Maria i els Sants, re-coneixem, en lobra de mossn Domnec Cols, la bellesa de les melodies, sons harmoniosos i

jovials, que acompanyen la Paraula que hi s expressada i la illuminen per a la vida.

Domnec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928 - Barcelona, 2011) composi-

tor, organista i prevere, s autor de dos llibres que contenen la litrgia can-tada en les solemnitats i festes i commemoracions de lOrde del Carme.

Margarida, del Carmel de Matar

Butllet CC

Les comunitats monstiques de Catalu-

nya i dEspanya li devem molt a mossn Do-mnec Cols. Podem cantar cada dia la Litrgia

de les Hores de Laudes i Vespres des de 1972. Ell va ajudar-nos a cantar b i amb gust, va ensenyar-nos com viure una litrgia digna,

una pregria cantada des del cor, va fer msi-ca per a nosaltres, va compartir moltes cele-bracions nostres.

El cimal de la creaci musical de mossn Domnec Cols fou lOratori de les Hores, compost amb motiu dels seus 50 anys de sa-cerdoci i interpretat en concert a la Catedral de Barcelona el 31 de maig del 2002, la I part,

i el mateix dia del 2003, la II part. Va ser or-denat prevere en lestadi de Montjuc amb mo-tiu de la celebraci del Congrs Eucarstic de

Barcelona el 31 de maig de 1952. Tot lOratori s una gran festa litrgica, recorre tot lany litrgic, la celebraci cristiana de lAdvent-Nadal-Quaresma-Pasqua i Dia del Senyor. Ens illusiona sentir-hi els himnes i salms que can-tem en la litrgia de cada dia. Tota lobra res-pira esperana i joia en una forma desplen-dorosa celebraci.

Donem grcies a Du per tota la vida de

mossn Domnec Cols entregada a Ell, fidel a la seva vocaci. Sempre ser present en la

nostra pregria perqu amb la seva valuosa aportaci musical continua fent realitat, dia rere dia, el nostre viure en obsequi de Je-

sucrist.

La meva vocaci musical neix o es manifesta en l' mbit de la meva vocaci per al ministeri de prevere. Carlos Eymar, en el seu llibre "Elisabet de la Trinit, un Cntico del Silencio", citant un autor del qual no diu el nom, fa aquesta afirmaci "el msico no se hace, sin que es tocado desde su nacimiento por una vocacin que si-empre le perseguir y de la cual no podr huir. Elisabet es un caso muy particular de esa vocacin." Ella de seguida fa de la msica una passi i arranca emocions en els seus concerts, que esdevenen a Dijon, ciutat preciosa i d'un ambient musical extra-ordinari. Era la seva ciutat estimada on, al final del s. XIX i fins als inicis del XX, i des dels 8 anys, es mostra una excellent pianista. Exigent en la vida espiritual i en la per-fecci tcnica de la seva interpretaci pianstica. He volgut comenar aquesta xerrada amb una persona jove, gran talent com a pianista, monja carmelita descala de santa Teresa, mstica i el seu context histric i eclesial, que em permet dir que la meva reflexi en aquest punt us far pensar en la meva experincia de prevere msic. Quaranta sis anys desprs de la seva mort, jo, ja en el seminari, vaig compartir vivncies semblants i em vaig deixar fascinar pels seus escrits espirituals i la seva vi-da de santedat i, amb aix, em va tocar el cor el rigor hum i la interpretaci rigorosa de la msica. () (Duna conferncia del compositor de gener de 2010).

Domnec Cols es va sentir fascinat per lespiritualitat

dElisabet de la Trinitat

Butllet CC

Lany 2005 es celebra a Llatinoamrica, en lentorn del Frum Social Mundial, el F-rum Mundial de Teologia i Alliberament. Aquesta trobada s oberta a grups religiosos, laics, comunitats, moviments de base, protes-tants, budistes, musulmans, catlics

La finalitat del treball in situ s reflexi-onar sobre la teologia i lespiritualitat, tamb qu aporten les vivncies religioses a favor de la llibertat, la igualtat i la justcia cap els qui viuen en situacions de pobresa o desfavorides i altres temes de fora inters. Un grup de ca-talans, testimonis en aquesta trobada, decidei-xen seguir lluitant per tots aquests esforos dintegraci i reflexi desprs de la tercera tro-bada que va tenir lloc a Blem (Brasil). Aix doncs, neix el Frum, generant un treball en xarxa i que crea, abans de la trobada del F-rum Social Catal del gener del 2010, la seva primera Trobada, format per persones que tenen com a punt com i prioritari compartir experincies, coneixements i vivncies. El F-rum vol estar en un altre context que l-Evangeli. Tot aix sense importar el pensa-ment ni les creences religioses de cadasc.

Enguany el FCTiA sha celebrat els dies 21 i 22 de gener a les Escoles Pies del carrer Muntaner de Barcelona.

Qu, com i qui treballa en el Frum Catal ?

El formen tots els qui hi participen duna o al-tra manera, ja sigui com a ponents, organitza-dors, espectadors (aquest s el meu cas). El lema escollit s som ms dels que ens cre-iem, meditat en el ja aleshores Frum Catal

del 2010 (amb el lema s el moment opor-t).

Hem estat unes 500 persones que hem anat voltant per lescola esmentada, partici-pant en tallers de molta diversitat, quantitat i qualitat (vora uns 60).

Alguns dels temes que magrada desta-car: la importncia del dileg inter-religis, la mstica i el comproms, la crisi daliments i de valors, lexclusi social, la privatitzaci de la llibertat, lespiritualitat en temps de crisi, el paper de la dona dins i fora de lEsglsia, la crisi econmica, la vida en comunitat, les opci-ons sexuals noms per citar-ne alguns.

Tots i totes les especialistes que ens han ofert els seus coneixements i experincies han estat a lalada de la demanda. La prioritat del Frum ha estat: el que ms clarament identi-fica aquest grup obert a tots i totes s: PAU.

FINS AL PROPER, EL 2014!

En llegir aquest ttol molts us demanareu qu significa. Desprs de diverses lectures vinculades al tema i amb la collaboraci de persones adherides a aquest grup, us en far cinc cntims.

FRUM CATAL DE TEOLOGIA i ALLIBERAMENT

TEOLOGIA I ALLIBERAMENT

Montserrat Lian

Butllet CC

La Santa Seu ha aprovat un decret pel

qual es reconeixen les virtuts heroiques del Servent de Du, el carmelita descal i funda-

dor de l'Institut secular Notre-Dame de Vie, P. Marie-Eugne del Nen Jess. Henry Grialou va nixer el 2 de desembre de

1894, en un poble miner del sud de Frana, a Gua-Aveyron, en el si d'una famlia humil. Fortament atret pel sacerdoci des de jove, va

ingressar al seminari als 17 anys. Tres anys desprs, quan va esclatar la I Guerra Mundi-

al, es va enrolar a lexrcit com a voluntari, experimentant en la guerra una especial pro-tecci de sor Teresa de l'Infant Jess.

Desprs de la guerra, va ingressar de nou al seminari, i va ser ordenat sacerdot als

28 anys, el 4 de febrer de 1922. Va descobrir la crida de Du al Carmel durant els seus anys al seminari i 20 dies desprs d'ordenar-

se va entrar al noviciat que els carmelites descalos tenien a Avon, prop de Pars, on

va prendre el nom de Marie-Eugne del Nen Jess. All va arrelar en l'oraci i aprofundir en els ensenyaments dels mestres del Car-

mel. Des del principi del seu ministeri es va dedicar a difondre la profunda experincia espiritual dels Sants del Carmel i la cincia

de l'oraci, mitjanant publicacions i reces-sos. Elegit Definidor General de l'Orde el

1937, va assumir el crrec de Vicari General desprs de la sobtada mort el 1954 del pare General, Silveri de Santa Teresa a Mxic.

Precisament, durant la seva estada a Roma va escriure la seva obra mestra, sntesi

dels ensenyaments dels Sants del Carmel:

Vull veure Du.

Va morir a Notre-Dame de Vie (Frana) el 27 de mar de 1967 als 73 anys d'edat.

Institut Secular Notre-Dame de Vie

El 1932 va fundar l'Institut Secular No-tre-Dame de Vie, per tal de donar a conixer

les riqueses de l'oraci contemplativa al mn actual. Els membres de l'Institut, homes i

dones laics i sacerdots, estan cridats a donar testimoni de la presncia de Du en el mn, vivint i ensenyant el cam de l'oraci.

HOMES I DONES DEL CARMEL

-23-

Un guia espiritual dels nostres temps: Lhome modern t fam i set de felicitat. T gana de pa, per t ms gana i set de Du

Butllet CC

Teresa noms era una nena quan va arrossegar el seu germ Rodrigo cap a terra de moros amb l'esperana que los descabezasen. Els dos fugitius van ser trobats per un oncle seu, que els va tornar a la casa paterna. Teresa, la ms petita dels dos nens, per responsable de l'expedici, respon als seus pa-res inquiets, que es preguntaven pel motiu de la fugida: He marxat perqu vull veure Du, i per veure'l cal morir, expressi infantil que ens mostra ja la seva nima i anuncia el turment feli de la seva vida (VVD 31).

Cap a aquesta visi de Du, iniciada aqu a la terra amb la fe viva i realitzada perfectament al cel, aspirava santa Teresa quan deia: Vull veure Du. El de-sig de sadollar-se en l'oce infinit com ms aviat millor, amb totes les potnci-es del seu sser, i d'aquesta manera unir-se perfectament a ell, va prendre en la seva nima i va donar a la seva espiritualitat la fora i el dinamisme, la di-recci i la meta. Teresa d'vila interpella i arrossega a reds seu les nimes que tenen set de Du i que accepten lliurar-se totalment a Ell per ser transfor-mades pel seu amor i complir la seva voluntat. Aquesta primacia de Du, que es manifesta per la recerca constant de la uni perfecta amb Ell, domina l'es-piritualitat teresiana i constitueix un dels seus carcters essencials. (VVD 45-46).

Publicat per Teresa Garriz Lpez al bloc "P. Maria Eugenio del Nio Jess (2010.09.04)

El P. Marie-Eugne va prendre com a guia de la seva obra "Vull veure Du" a santa Teresa de Jess. De fet el ttol, a ms de ser el crit de la Te-resa nena (Vida 1,5), s com el resum de tota la seva vida. I el seu amor a l'oraci est basat en aquest desig que no va poder realitzar d'una sola vegada, per que la vida d'oraci li va permetre fer-ho realitat sense necessi-tat d'esperar a estar en el cel. Aix ho comenta ell mateix:

Vull veure Du

Butllet CC

29

Joan Badia

Aquesta s una actitud que avui no t cap correspondncia fora del camp religis. No adorem Du si abans no el coneixem.

1. Adorar

Demanar i donar grcies sn actituds que nei-xen de la relaci entre els homes.

All de tadoro dels enamorats no s sin una exagerada figura literria. El sentit prov del camp religis i no pas a linrevs, com passa en les altres actituds orants.

Si en el seu origen ladoraci va ser un proto-col civil o cortes, avui s solament un tipus de relaci religiosa de pregria que exclou qualsevol altre destinatari que no sigui Du.

La suprema adoraci la fa lEsperit Sant i en Ell es troba la font i lorigen de qualsevol altra adoraci. s la resposta a la manifestaci de

Du en Crist. Manifestaci i adoraci sn cor-relatives.

Des de la primera epifania de Du en Crist als Mags fins a la manifestaci actual en el Cos de Crist i en els seus membres especialment els ms pobres (per cert, els Pares de lEsglsia parlen duna adoraci que sha de tributar als pobres) passant per tota mena de presncies reals, fins a culminar en lEucaristia, ladoraci simposa al creient com una tasca ineludible en lEsglsia.

Com a actitud de cadasc en particular, lado-raci neix de lastorament davant la grandesa i el misteri de la Divinitat que embolcalla i so-brepassa lexistncia humana. Hi ha una part

de reconeixement de la seva superioritat que,

unida a lanorreament i la conscincia humil de la prpia feblesa, provoquen aquesta for-

ma de pregria.

Com a acte de pregria est molt a prop de lactitud contemplativa de mtua presncia amorosa i del terror fascinant davant la dis-tncia entre el creador i la creatura.

El llenguatge ms apropiat per expressar

aquest tipus de pregria s el silenci. Les pa-raules no diuen all que ladoraci comporta.

Molt sovint, i ara ms que mai, els gestos sn molt importants: la prostraci de genolls o es-tirats amb el rostre a terra, la inclinaci pro-

funda i daltres poden ajudar a interioritzar i a manifestar aquesta actitud tan complexa i tan

profunda.

2.- Condicions

Les condicions perqu la pregria dadoraci sigui autntica estan marcades per la Paraula del Senyor:

-Que vagi adreada a Du i solament a Ell (Mt 4,10). Cap home no mereix rebre dun altre home aquest tipus de reverncia. Contra

tot tipus de politeisme i didolatria. No s qesti de preservar lhonor de Du sin de respectar la igualtat dels homes.

-Que es faci en esperit de veritat (Jn 4,23). El gest i el lloc sn secundaris. Importa

Butllet CC

all que s decisiu, linterior, la posta en joc de tota la capacitat de la conscincia, de lli-bertat i dafecte que la persona humana pos-seeix. Tamb la vida tica, conseqent amb aquesta actitud, es veu implicada en el gest de ladoraci. La veritat de lhome est ms enll de les mscares i de les hipocresies.

-Els sentiments vinculats a ladoraci sn lanorreament i el lliurament, lestremiment religis i el posterior silenci de totes les forces humanes dispersives, amb la

conseqent posta en acte de totes les ano-

menades energies de la passivitat. Laccep-taci i la rendici (desprs duna lluita aferris-sada: Job, Jess a Getseman) acaba en una certa immobilitzaci del qui se sent atrapat i embolcallat per una presncia poderosament

bondadosa i misericordiosa. s una activitat feta de no-fer-res. T una part de passivitat molt ms forta que les altres modalitats de

pregria.

Pel record El gust per la utilitzaci dobjectes banals i quotidians, extrets del meu entorn, t diverses explicacions. En part es deu al fet que els objectes que omplen la nostra vi-da quotidiana sn els ms fcils de tenir, els ms fcils de veure, per tamb a una voluntat de magnificar el que s petit i in-significant. Aix t molts punts de contac-te amb la mstica, i concretament amb una frase de Santa Teresa de Jess que diu que fins i tot a les cassoles shi pot trobar Du. Aquest afany per presentar

duna manera cosmicitzada, si sem permet lexpressi, una cadira, unes tisores, unes espardenyes, unes sabatilles, s com dir que pot ser tan transcendent una aixella com una imatge divina tpica. Antoni Tpies (Barcelona, 1923-2012)

Butllet CC

Com cada any, i en fa alguns, els que vam assistir a la Missa del Gall vam veure amb cert regust amarg que lesglsia no estava plena, que tot i arribant co-menada la missa encara shi podia seure. Cada any s'hi veu menys gent. Res a veure amb els anys, i no en fa tants, en qu lesglsia estava a vessar i fins i tot a dalt el cor i als laterals hi havia gent, a ms de lentranyable coral Gavi-na.

A la parrquia de Santa Maria, per exemple, ja fa algun any que no fan la Missa del Gall i, en substi-tuci, fan la missa del pollet que s, de fet, una missa vespertina. Com han canviat les coses, oi?

Qu passa? Per qu la gent no ve a la Missa del Gall? s evident que no hi ha una nica resposta si-n que hi ha diverses ra-ons que convergeixen a

fer que la Missa del Gall, i totes les altres misses, estiguin desertitzant les esglsies.

Quan parlem de la situa-ci econmica dEspanya i dEuropa diem que la culpa de la situaci actual s dels governs, dels pol-tics, dels bancs, de tot-hom menys nostra. Que nosaltres ja paguem les conseqncies dels des-gavells dels de dalt. En el cas de les esglsies, les explicacions a aplicar crec que sn semblants. La ra que la gent no assis-teixi a les eucaristies l-

hem de buscar, tam-b, a dalt, comenant per les mateixes per-sones que formem la nostra Comunitat i acabant per les ms altes jerarquies de l'Esglsia.

Tornant a la Missa del Gall, el fet que els joves animin la festa s d'agrair i espero-nar. Va resultar una celebraci festiva i alegre. Molts recor-dem amb enyorana la nostra coral Gavina

que de manera ms clas-sicona, aix s, tamb ens l'animaven i feien una Missa del Gall molt en-tranyable. Era un altre es-til i un altre temps. L'or-questra d'enguany amb el sintetitzador, el saxo i la bateria van donar el punt de jovenesa, frescor i mo-dernitat, encara que, al meu parer, amb algun de-cibel de ms. La distancia entre les sensibilitats dels joves i els grans ens consta que s notria i haurem de cercar i tro-bar, tots plegats, un punt d'equilibri entre els dos collectius.

opini

Josep Burriel

Butllet CC

Considero que tot el gui de la missa va estar molt encertat en conjunt i va fer que fos una vetlla-da ntima, amena i prpia dun dia de festa com s Nadal. Que el celebrant fes el serm quasi barre-jant-se amb la feligresia s un detall que reclamo des de fa anys i shauria de fer habitual, fent que el serm sigui una explica-ci i interpretaci de les escriptures aplicant-les a la realitat actual.

El repertori de canons el vaig trobar apropiat i

nadalenc. El Santa Nit sense msica va esdeve-nir el smmum de la vet-llada donant-li una tendre-sa entranyable a una can- tan sensible. Si en aquest cant s'haguessin apagat els llums de l'es-glsia deixant un sol fo-cus adreat al Nen Jess, crec que a ms d'un se'ns hauria posat la gallina de pell i ms d'una llagrime-ta hauria esquitxat els bancs. s una missa que ens toca la fibra ms sen-sible del cor i, per aix, s'hauria dintentar tornar a omplir l'esglsia.

s clar que per aconse-

guir aix s'ha de fer feina

tot lany i mirant ms de

laltar cap al carrer, que

no pas de laltar noms

cap a la sagristia. I aix

vol dir, que entre altres

accions, no es facin grups

tancats que gens ajuden

a lobertura cap enfora i a

lacolliment de la comuni-

tat.

Record de la Mercedes

A finals de lhivern denguany, quan ja albir-vem la primavera, ens va deixar la Mercedes. Qui era la Mercedes? No era pas una persona important, a ulls de la societat... Per ella va sser alg especial i diferent. Era una nena en un cos de dona, una nima senzilla que estima-va molt les persones del seu entorn. Va venir al nostre esplai Mar Blau des del comenament. Participava de les activitats amb alegria i mol-tes ganes i en les celebracions sempre volia re-citar un poema en honor dalg, amb la seva mitja llengua, o ballar una jotica per a tots nosaltres. Assistia regularment a leucaristia del diumenge, per, abans passava per la sagristia i saludava tots els que hi eren. Els comeros del carrer de Mar eren llocs on tenia amics i ami-gues. Per a ella una mostra de colnia era un gran tresor. Li agradaven els collarets i els bra-alets, era molt presumida. Els guapos i guapes, com ella nomenava les seves persones estimades, rem un munt i la recordarem amb afecte. Va sser feli a can Bosch i al nostre esplai i nosaltres amb ella; sempre li varem donar un tracte afectus i tendre. Ara, de ben segur, tamb vetllar perqu continuem les nostres activitats sense defallir, perqu val la pena regalar bons moments als altres, per amor . . . Adis guapa !!! MPS

Butllet CC

El gat dels frares

Una parella que sacabava de casar, ense-

nyava el seu pis a un matrimoni amic. En ar-

ribar al dormitori la visitant es fix en el

Sant Crist que estava penjat a la paret so-

bre la capalera del llit. Assenyalant-lo li

diu al seu marit:

- Has vist? INRI. La mateixa marca que

el nostre.

* * * * *

Una parella de vellets estaven tan units que

van morir plegats i plegats arribaren al cel.

Mentre passejaven pels ednics jardins del

parads ella es dirig al marit:

- No s meravells tot aix?. Mho havia

imaginat per la realitat ho supera.

Veient que el marit estava capcot li fa:

- Et vaig bastant moix. Que no ets feli

aqu?

- s que em dol que de no haver estat

per les teves verduretes i bullidets po-

dem haver vingut abans.

* * * * *

Mor un multimilionari i sen va cam del cel.

Els diners que duia a la butxaca, com gos-

sos fidels al seu amo, van decidir no aban-

donar-lo i seguir-lo. Aquets arribaren a la

parta del cel i Sant Pere els barr el pas.

- No s qui sou.

- Jo sc un bitllet de cinc-cents euros.

El ms gran que hi ha.

- Doncs no the vist mai. Ten pots entor-

nar.

- Doncs jo en sc un de dos-cents, ms

humil que el meu company.

- Doncs no the vist mai. Ten pots en-

tornar.

I aix va anar passant amb els altres bit-

llets. Cansades i suades van arribar les mo-

nedetes que, al ser de metall, pesaven ms

i, per tant, van trigar ms a arribar. Sant

Pere, quan les vei els digu:

- Passeu, passeu, que a vosaltres s que

us conec. Us veig cada diumenge a mis-

sa!

De jove havia estat

corredor de marat...

Butllet CC

Les Borges Blanques s un poblet amb

aires capitalins per alguna cosa s la capital de la comarca lleidatana de les Garrigues amb un petit nucli antic centrat en tres punts dinters remarcable: la plaa Major, porxada i allargada, lesglsia parroquial de lAssumpci de Maria i el parc del Terrall, que ocupa una antiga zona de basses daigua per al rec agr-cola.

En un rac daquest simptic parc, actu-alment un gran jard de plantes i arbres, amb

oques i necs que neden pels estanys, hi ha

quatre arcades de pedra que, segons he pogut llegir a diferents fonts, havien format part del

claustre de lantic convent del Carme.

Aprofundint en aquesta qesti, he po-gut esbrinar que, efectivament, lany 1602 es va aixecar en aquesta poblaci un convent de carmelites calats, impulsat pel provincial de lorde que aleshores era el pare Josep Serra-no, natural de Valls.

Passejant pels carrers de la poblaci

vaig anar a parar, precisament, al carrer del Carme. Ho vaig saber per una placa deia tex-tualment: Carrer del Carme. Condua des de la vila closa al convent dels carmelites descal-os (Convent del Carme) fundat el 1602; tot molt correcte si no fos que en realitat condua al convent dels calats i no dels descalos, ja que aquest no en tenien cap, de convent, a

les Borges Blanques.

El convent del Carme va patir les conse-qncies de les lleis de Desamortitzaci i, amb

els anys, es va anar deteriorant. Finalment, fou enderrocat lany 1974. El claustre tenia 18 arcades com les que hi ha al Terrall que van anar a parar a un abocador. Sort dun ve fill de la vila que ho va veure i va aconseguir que

almenys sen salvessin quatre, que sn les que es poden veure al parc.

Una altra curiositat relacionada amb els

carmelites la podem llegir al web de lAju-ntament: Dels dos temples que tenim a les Borges Blanques, la Capelleta s el ms antic. En un estret carrer de la nostra ciutat s'aixeca l'antiga Capella de la Verge dels Dolors, o la

Capelleta, com ms popularment es coneix. (...) Aquesta t una Verge dels Dolors que ni-cament sortia a la process el Divendres Sant i

era considerada dels pobres, per oposici a la Verge dels Dolors del convent del Carme que

es considerava la dels rics, ja que duia el man-tell ms adornat i amb ms llums.

Tamb s curis deixar constncia duna notcia publicada al Butllet Informatiu del Bis-bat de Lleida de lagost de lany passat, refe-rint-se a les Festes del Carme: La Santa Mis-sa va ser presidida per Mart Sandiumenge, qui en lhomilia remarc la gran devoci que a les Borges Blanques hi havia per la Mare de Du del Carme i que aquell dissabte es va re-flectir en lassistncia de devots que ompliren el Temple. Destac la labor desenvolupada per les Germanes Carmelites que durant tants

anys tingueren Casa a les Borges. La notcia no acaba de precisar que es tracta de les Ger-manes Carmelites de la Caritat, les Vedrunes,

que havien estat presents a la poblaci des de lany 1846, quan Maria Claret, germana de sant Antoni Maria Claret, reb lencrrec dobr-ir-hi una escola.

Pentinagats

Condua des de la vila closa al convent dels carmelites descalos (Convent del Carme) fundat el 1602

Butllet CC

Dnam la m

Dnam la m, un lema de vida per a aquest any. Aix volem revifar la nostra amistat i la nostra fe.

Dnam la m s obsequi i acollida, fer el primer pas i sortir a lencontre. Dnam la m s somriure als llavis i confiana als ulls. Dnam la m s una encaixada dafecte i un tros de goig compartit entre tots els qui vivim moltes estones als frares.

Per tamb s el gest de proximitat amb lindefens, laturat i el desconegut. Un gest desperana per al decebut, li-lindignat i el desemparat.

El cam s llarg, sobretot per als qui viuen en la soledat, en el rebuig continu-at, en la falta destimaci.

Tenim un any per aprendre a donar i rebre. Les dues mans encaixades sn el smbol de dos cors que surten al cam de la vida a repartir una mica de felicitat.

La fora la portem dintre. Es all que hi tenim de ms noble, de ms tendre i de ms net. Aquesta llum ens donar la for-a per allargar, donar i acceptar les nos-tres mans. Aix s la nostra fora.

Dnam la m, que necessito la teva ajuda i el teu escalf.

Dnam la m, que et veig ensorrat i trist.

Dnam la m, que farem el cam junts.

Lema per al 2012

El Consell Pastoral va aprovar per a aquest any 2012 el lema que ha dacompanyar totes les activitats i celebracions de la nostra comunitat carmelitana. Aquesta proposta, que es trasllada a tots els grups de casa nostra, vindr recolzada per dos elements que ja estan en marxa. El primer, una can que ha escrit i musicat en Llus Platero, conegut cantautor badalon i membre del grup del Taller de Pares i Mares. Laltre, un concurs de fotografies, del qual publiquem les bases aqu mateix. Fem nostra aquesta proposta, participem i donem-nos la m!

Butllet CC

La can

Dna'm la m Dna'm la m, / el cam s llarg, la llum del cor ens donar tota la fora. Dna'm la m / per estimar, la llum del cor ens donar tota la fora. Dna'm la m / per somiar, la llum del cor ens donar tota la fora. Volem vibrar tot el cam donant la m al defallit, compartint tot el que tenim, deixats guiar per l'Esperit. Dna'm la m / per estimar ... Obrint camins al nostre pas com si fssim enamorats, deixem que parli nostre cor, tots estem fets per estimar. Dna'm la m, / el cam s llarg ...

Lletra i msica: Llus Platero

BASES DEL CONCURS

Qu demanem? Una fotografia que respongui a la temtica Dnam la m (sense lmits ni condicions). On entregar-ho? Entrega via digital a l'adrea web: donamlama.carmelites@gmail.com Entrega en paper a la Comunitat (a la porte-ria o la sagristia). Quines dades hi han de constar? Shan de fer constar el nom i els cognoms. Si l'entrega s digital, poden constar al ma-teix correu. Si l'entrega s en m, aquesta informaci pot anar dins un sobre o escrita en el ma-teix sobre. Quin s el lmit d'entrega? Les fotografies es poden enviar des d'a-quest moment i fins el dimecres 16 de maig de 2012. Qu se'n far, de les fotografies? Ah!! Ja ho veureu! Des del 16 al 31 de maig tothom que ho desitgi podr votar la fotografia que ms li agradi. La imatge guanyadora ser la que acompa-nyar el lema la resta de l'any, amb tot l'ho-nor que aix comporta!

Aix doncs, anima't!

Agafa la cmera, fes click i...

no t'oblidis de donar la m!

Concurs de

Fotografia

Butllet CC

Per davant de lesglsia de Sant Pau he pas-sat moltes vega-des en les meves passejades per Badalona. Per no hi havia entrar mai, llevat duna vegada que vaig estar al despatx parroquial lany 1980, com a se-cretari del consell arxiprestal Centre, on perta-nyia la parrquia aleshores. Ha estat ara, a fi-nals del mes de febrer, que he visitat la nova esglsia i les activitats de la parrquia. Per fem una mica dhistria. La parr-quia de Sant Pau fou creada lany 1963, per-qu tingus cura dels barris del Raval (nom actual) i Sistrells (En el terme del Raval es tro-bava antigament lesglsia de San Salvador de Can Peixau, propietat del Bar de Mald). Mn. Albert Castilla (1965-1980) va ser el primer rector de la parrquia. Volia fer lesglsia al barri de Sistrells, doncs els del Raval podien anar a lesglsia dels Salesians. Per no va tro-bar lloc en aquest barri, encara que es va cele-brar la primera missa al mig del carrer (Mari Benlliure i Oliveras) el dia 29 de juny de 1965. Per el mes doctubre del mateix any, les fam-lies Serra, Llaurad i Pedragosa van oferir unes naus duna antiga fbrica de teixits per poder erigir un temple. La viglia de la festa de la Im-maculada (7 de desembre de 1965) shi va ce-lebrar la primera missa. A part de les activitats prpies a linici de la parrquia, vull fer esment de la importncia que va tenir la Pastoral obrera, acollint el mo-viment obrer que va comportar que la policia vigils constantment les activitats de la parr-quia. De fet la primera activitat parroquial fou Critas. No podem deixar danomenar la ger-

mana Nati (Nativitat Prieto, monja carmelita missionera) que des de lany 1974 va ajudar en la pastoral social). Tamb lequip de matrimonis (1965) amb el jesuta P. Tortras va tenir importncia amb els nostres amics

Joan Serra i Montserrat Subirana. Al 1976 van arribar a la parrquia les religioses de la Sagra-da Famlia, collaborant en les activitats de la parrquia. El nou rector des de lany 1980 fins al 1993 fou Mn. Xavier Corts. Durant aquest temps es constru el nou temple, que fou inaugurat el 15 de desembre de 1991. Larquitecte de lactual temple fou Albert Cuch, laparellador F. Xavier Cuch i el constructor Ramon Toms. El temple, circular, tenia unes grades que feien difcil laccs a les persones grans. El nou rector Mn. Joaquim Iglesias (1993-2010) arregl el sl de lesglsia tal com ara el trobem. Fund lAssociaci Arsis, per enfortir lacci social. Actualment s rector de la parrquia Mn. Miguel Elhombre, acom-panyat de Mn. Jordi Fontbona, sacerdots obrers, donant una nova empremta a la parr-quia, acollint a diferents grups de la Pastoral Obrera (ACO, GOAC, JOC).

NOTA: Des daqu, dono les grcies a la Mnica que mha ajudat a posar-me en contacte amb la parrquia, i al matrimoni Josep i Paquita daquesta comunitat cristiana de Sant Pau per la seves atencions i la seva ajuda. Grcies a ells i als escrits de 40 aos de comunidad viva. Parrquia de San Pablo. Badalona 1963-2003, he pogut escriure aquesta petita ressenya.

Xavier Mir

PARRQUIA DE SANT PAUPARRQUIA DE SANT PAU Barris de Raval i SistrellsBarris de Raval i Sistrells

ESGLSIES DE BADALONA (9)

Butllet CC

Un altre bisbe carmelita. El pare Rubens Sevilha, fins ara superior general de la pro-vncia de Sant Josep de Brasil-Sudest, ha estat nomenat pel papa Benet XVI bisbe auxili-ar de Vitria (Brasil).

El mes de desembre, el pare Mari va ser entrevistat en el programa Signes dels Temps de TV3, en ocasi de la Marat dedicada als trasplantaments drgans. Dies desprs, el pare Agust i el pare Wilson van sortir al Telenotcies nit de la mateixa cadena comentant, des del terrat del convent de Badalona, lactual situaci de manca de vocacions per a la vida religiosa.

El grup de caminants de la comunitat que cada quinze dies fa una sortida per les nostres terres, actualment est recorrent el Cam de Sant Jaume, des del Port de la Selva a Lleida. El passat mes de gener es van aturar per saludar les carmelites descalces dI-lada, on van ser atesos i els van segellar les credencials del cam.

Els escrits de santa Teresa de Jess estan traduts a gaireb tots els idiomes del mn. Ara, entre les iniciatives per la celebraci del cinqu centenari del naixement de la santa que han sorgit a la reuni de superiors majors de lOrient Mitj, hi ha la proposta de tra-duir les obres completes a lrab.

El prior general dels Carmelites de lAntiga Observana (calats), P. Fernando Milln, ha assistit a Terrassa a la presentaci del llibre La eclesio-loga del P. B. Xiberta (1897-1867). El pare Barto-meu Xiberta va ser una figura eminent del Carmel catal, teleg del Vatic II, investigador, home savi i

duna gran espiritualitat. T iniciat el procs de beatifi-caci.

El Centre de Pastoral Litrgica acaba deditar un nou treball del P. ngel Brias. En aquesta ocasi es tracta

dun llibre titulat Pregar en el moment actual.

El Joc del Carmel aquests dies ha arribat a la seva fi. Una agradable experincia, una bona participaci i un alegre engrescament han demostrat que lexperincia ha estat molt positiva. En parlarem a la propera edici.

Defuncions:

- De la nostra comunitat: Merc Zamarreo Pujals, havia estat cantaire de la nostra co-ral Gavina, Conxita Blanch, molt vinculada a la comunitat, Mercedes Embeita, de l-Esplai Mar Blau i resident a Can Bosch.

- El 16 de mar va morir a la ciutat de Mxic el P. Camilo Maccise. Havia estat prepsit general de lOrde i havia visitat la nostra provncia on se lestimava particularment.

- Tamb pel mar, va morir a Barcelona Enric Cap, reconegut pastor de lEsglsia Evan-glica i teleg. Era membre de lAssociaci Bblica de Catalunya i havia format part del co-mit de redacci de la Bblia Catalana Interconfessional. Autor de diversos escrits, havia es-

tat director de la revista Cristianismo Protestante. En ocasi dun a fons del nostre Butllet CC dedicat a Els altres cristians, va aportar un escrit titulat Bblia i ecumenisme. Veu-re CC num. 53, de mar de 2008.

- Pel gener, a Pamplona on residien, van morir Javier (Antonio) Azpilicueta, i la seva es-posa Merc. Ell havia estat conventual de la nostra comunitat de Badalona, a la dcada dels

seixanta, on va ser pioner de lobra social a casa nostra amb la fundaci dODOYAS.

Butllet CC