Preàmbul (Estatut Autonòmia, Llei de Patrimoni, (1979-2004) Exposició pública)

2 articles

2 disposicions transitòries , 1 disposició transitòria final

ANNEX I- DADES SOBRE EL CONJUNT HISTÒRIC DE CATÍ

-1.- Denominació 2.- Localització 3.- Delimitació 4.- Descripció (Evolució

històrica, Anàlisi i desenvolupament urbà)

Edificis singulars (Església, Casa de la Vila, El Delme, L’Hospital, Edificis civils)

ANNEX II- Béns d’Interés Cultural (Escuts i emblemes)- El recinte emmurallat

ANNEX III- Bens de rellevància local (Casa la Vila, Església, Casa Abadia, Casa

Delme, Casa Miralles, Casa Spigol, Casa Montserrat, Font i Capella de Sant

Vicent)

ANNEX IV- Normativa de protecció del conjunt històric (14 articles)

Obres- Llicència municipal, autorització Conselleria- Documentació tècnica,

fotogràfica. Suvencions fins el 40 %.

Alineacions, alçades, teulades, balcons, finestres.

Prohibició alterar les façanes originals.

Prohibida la introducció d’anuncis o publicitat exterior en les façanes.

Responsabilitat dels que incurrisquen en alguna ilegalitat.

Línia delimitadora: Des de l'origen punt O, la línia recorre l'eix del carrer de la Raval de

l'Escola fins a girar i continuar per l'eix de la Raval de l’ Hospital. Gira a nord-oest per l'eix

del carreró de l'Hospital fins al Pla Sant Roc. Continua per l'eix del carrer Darrere del Mur

fins a creuar el carrer de Santa Anna i continuar pel carrer Sant Vicent fins el carrer del Sol.

Prossegueix pel carrer del Sol fins a la plaça del Sol i d'allí per l'eix de la Raval del Molí fins

al punt d'origen.

Catí- Carrers BIC Catí-Carrers BIC

L’Alt Maestrat

Topònim Catí • Catinus(plat, pla, conca d’aigües)

• Catellus(gossetde l’escut)

• Kath-t in (els de la tribu de Kath)

• Catí (Alt Maestrat)

• Catí (Vall de) (Petrer, Alacant)

• Catí (Mola de) – Roquetes (Tarragona)

• Catí (Crevillent, Alacant)

• Catí (Xorret de)- (Alacant)

• Catí (Ermita de)- Xorret del Catí

• Catí (Pla de)- Palma Mallorca

• Catí (Can): Palma Mallorca

• L’Alcatí (Sueca)

• Catina (Xixona)

• Cadí (Serra de)

Santa AnnaL’Avellà

Vicente Izquierdo 04-02-1999 Res. 19-02-2002

Escuts de Catí

Capella Espígol

Morella

Xert

S. Mateu

Salzedella

Mapa del Maestrazgo his tórico

1317: creació Maestrat (capitals

Cervera i Sant Mateu).

Castells de Peníscola, Cervera,

Culla, Ares, Coves i territoris

fins al mar

Baix Maestrat, Alt Maestrat, Ports,

Alcalatèn, Alt Millars

Matarranya, Baix Aragó, Maestrat,

Júdar/Javalambre

Total: 55 pobles

Prehistòria: Valltorta, Gasulla, Benassal,Morella. Restes aïllades, mal conservades(Povets).

Restes ibèriques i romanes: Font de Catí-Castellar Mola Cabuda- Hostal del Mestre.Àrabs: Zeit: Abuceit

La història de Catí és relativament recent.No té en el passat vestigis anteriors al segleXIII i és, per tant, creació posterior a lareconquista del rei Jaume.

• Abans de 1239, l'existència de Catí ja estavadocumentada, ja que en dos documents de1233 en què s'assenyalen els límits delterme general de Morella, apareix jamencionada i en la Carta Pobla d’Alcanyís(1157) aparèix el port de Prunelles (Tossalde la Nevera).

• 2-08-1233: Passa pel terme el Rei Jaume Ien camí cap a Penícola

• És possible que el primer assentament de la població no estiguera radicat enl'actual emplaçament d'esta i que el primer Catí estiguera a la partida de la Font,denominada la Font de Catí. En esta partida, sobre la masia del mateix nom,encara s'aprecien restes d'edificacions que bé pogueren correspondre a la primitivapoblació.

Pobles de Morella: Bel, Ballestar, Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort,

Coratxar, Castell de Cabres, Chiva, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla

de Benifassar, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell,

Todolella, Vallibona, Villores, Zorita i Morella. Vilafranca (1303).

• Catí formava part de les aldees de Morella i, com atal, estava sota la dependència de Balasc d'Alagó, elqual el 25 de gener de 1239, va donar Carta deRepoblació de Catí a Ramón de Bocona i a uns altresquaranta pobladors.

• La carta va ser a fur de Saragossa, i es va quedar pera ell els forns i els molins, que, al seu torn, vaconcedir a Ramon de Bocona, amb certesobligacions tributàries. El 5 de novembre de 1243 elrei Jaume, des de Xàtiva, confirmava la carta depoblament de Catí, i demostrava el monarca el seuenfrontament amb el senyor Balasc d'Alagó, senyorde Morella.

• En 1252 i entre 1268 i 1271, Ramón de Bocona vavendre els drets de Catí a Ramón Castellá. Bocona, aqui el rei havia encomanat la repoblació d'Onda esva establir en esta població. L'any 1468 Morella vavendre els seus drets sobre Catí a Joan Forés de SantMateu i tretze anys més tard Forés va revendrenovament Catí a Morella per la mateixa quantitatper la qual l'havia comprada, 25.000 sous.

• Sovint els conflictes se suscitaven també per lesdemarcacions dels respectius termes de cadauna de les aldees; perquè, si bé hi havia unesfites que definien els límits entre les possessionsde cada aldea i de Morella, l'extracció de fusta,resina, pedra, pastos, etc., provocava nombrosesqueixes. Els pleits van començar en 1292 il'arbitratge del rei Jaume II no va satisfer cap deles parts. En 1306 va haver-hi un pacted'avinença entre Morella i les seues aldees; permitjà dels capítols acordats el 6 de juny d'esteany, les relacions entre ambdós parts vanquedar més reglamentades i el paper de lesaldees adquiria un cert protagonisme. Les aldeesvan aconseguir tindre veu en les qüestionspertinents a Morella i a si mateixes, iindependència per a poder presentar les seuesqueixes al rei. No obstant això, esta concòrdia nova resoldre les qüestions de fons i Morella vacontinuar pressionant sobre les aldees. A partirde 1306 i fins a 1340 els conflictes entre ambdósparts van ser nombrosos. En este últim any, lesaldees van aconseguir de la reina Elionor ladelimitació exacta dels seus respectius termes.Faltava, no obstant això, la independència delJustícia de Morella.

Des de la seua mateixa fundació Catí, igual que la resta d'aldees, va

sostindre grans i llargs plets amb Morella, pel fet que esta exercia el

mer i mixt imperi en tots els seus dominis i les aldees es veien

obligades a carregar amb fortes contribucions i amb la prestació

personal, destinades a obres d'utilitat exclusiva de Morella.

Catí- Castellfort-

Portell- Vilafranca-

Forcall-

Cinctorres- La

Mata- Olocau-

Vallibona

El comerç de la llanaDonació Salvassòria i Vallivana (1241)

Tribunal del Ligallo (1270)

Exenció impostos herbatge (1273)

Impostos llanes angleses (1300)

Privil·legis pasturatge en terme Cantavella (1420)

Mercaders: Ramon de Sant Joan, Joan Espígol, Geroni Martí, Tomàs

Figuera, Nissagues- Llana del Port

Ports:

Pisa,

Gènova,

Piamonte,

Venecia

Toscana,

Florencia,

Lombardia

CORONA

D’ARAGÓ

Monuments:

Capella Montserrat-

Casa Spigol- Palau Sant

Joan- Capella Sant

Joan- Capella Spígol

Retaule Jacomart

Casa Geroni Martí

Casa del Delme

Casa de la Vila

Al llarg del darrer terç del segle XIII i fins finals del segle XV la

llana del nord de les comarques castellonenques serà la base de

la prosperitat econòmica en entrar a formar part de les xarxes

comercials internacionals.

La llana produïda pels ramats catinencs es dedicarà a

l'exportació als mercats italians (Toscana, Lombardia,

Florència). La producció llanera d'aquesta zona serà reconeguda

com de primera qualitat estant englobada sota la denominació

de "Llana del port".

Alguns exemples de mercaders catinencs es documenten en les

famílies Montserrat, Santjoan, Espígol, Figuera, Nissagues,

familiars que han deixat testimoniatge de la seua importància

econòmica en el paisatge urbà de la localitat.

Així en 1377 es construirà la capella de Sant

Miquel i de Sant Pere Apòstol (capella dels

Montserrat) per ordre de Pere Montserrat,

mercader de llana i de teixits. Entre el 19 i 20 de

gener de 1446, Ramon de Santjoan realitzarà tres

vendes de llana a mercaders venecians i

llombards que suposaran aproximadament uns

65.364 kg.. El 1447 costejarà la construcció de la

capella dels Sants Joans i en 1452 l'alberg del

carrer major, la avui en dia coneguda com Casa

Miralles.

Per la seua banda, Joan Espígol constituirà en

València una companyia mercantil amb els

catinencs Pere Santjoan i Tomàs Figuera per a

comerciar amb llana, cuir i mules. El mercader

Joan Spígol va construir una casa en la Plaça de

Dalt l'any 1448 i va comprar l'any 1451 al Consell

de Catí la primera capella de la passió (avui en dia

coneguda com capella de Sant Pere Màrtir o dels

Spígol). Per a aquesta Espígol va encarregar en

1460 una de les joies més importants de Catí, el

famós Retaule de Sant Llorenç o de Sant Pere

Màrtir, atribuït al famós Jacomart.

• En 1358 el rei Pere el Cerimoniós va concedir unaindependència interina de les aldees, durant el períodede la guerra; la llibertat absoluta no es va aconseguirfins a 1691. Definitivament, el 9 de febrer de 1691 el reiCarles II concedia el "Reial privilegi de separació de lajurisdicció de la vila de Morella i erecció en vilesamb tots els privilegis concedits a les altres viles reialsdel regne a excepció del vot en Corts i sorteig d'oficis dela Diputació del regne". Com a conseqüència de laindependència i executant l'orde del rei es van entregarles claus de la presó al Justícia, es van plantar les forquesi es va donar possessió del forn, del formatge,del graner, de les primícies, de la carnisseria, del pes, deles mesures, de l'hostal, de la taverna del vi, de l'oli, deles aigües i de les fustes.

9 de febrer de 1691

Monòlit de l’Ou, de Paco Martí, inaugurat amb

motiu de les festes del 300 aniversari de la

Independència: Abril 1991

Inauguració monolit,

nou ajuntament, noves

escoles, Carrer

Mossèn Joan Puig.

Exposició Sala la Vila

Exposicions escola

Bous

Missa concelebrada

cardenal Tarancón

Coral Ripollés

Paella gegant

Ball Pla

• En primer lloc, la forma allargada de Catí obeïx al'existència en els seus dos extrems més distants,de dos fonts, la font Vella i la font Nova, queasseguren l'abastiment d'aigua a la població.Des del segle XIV els documents constaten elstreballs de reparació d'ambdós fonts, de lesconduccions i de les piles dels abeuradorsfonamentals per als ramats. El carrer Major i lesdos places de Dalt i de Baix servixen de connexióentre els dos brolladors i la via que marquen, vaser la més important des del segle XIII.

• Tot el nucli urbà, excepte la part de migdia, en quèel nivell del terreny servia de protecció a lesedificacions d'aquella part, estava protegit per unmur que el tancava. No es tractava d'un mur degrans proporcions, servia com a resguard de lapoblació, com a protecció de primeres necessitats,hi va haver moments en què es va veure obligat acomplir funcions de vertadera defensa.

• En este mur s'obrien alguns portals situats en lesentrades de les vies més importants (Font Nova,Font Vella, Almançà, Sant Joan, Cementiri, PenyaRoja). En 1462, davant dels fets de la guerra deJoan II, Catí va renovar les portes i les barres delsportals i va restaurar els murs destruïts. Constadocumentalment que, en 1528, amb motiu delpas del rei Carles pel terme de Catí, camí deMontçó, on es van celebrar les Corts, la poblacióva empedrar el portal de la Font Vella.

• Sant Roc Patrócontra la pesta:1589

• En 1679, el Consellde la vila vaacordar adobar elportal del Peiró dela Passió od'Almançà i vaalçar una capelletadedicada a SantRoc damunt d'esteportal. En estemateix portal, en1721, es va alçaruna capelleta demajorsproporcions.

• Va ser enderrocatl’any 1932

• Topònim“Almançà"- LaMaçà (Massà)

• Predicación S. Vicent Ferrer en Catí: 1410

• Ermita (1610) Pedro del Sol

•En 1773, sobre el portal de la Font Nova,es va construir una capella dedicada aSant Vicent Ferrer; es van alçar dos granspilastres separades del portal, i vanedificar damunt una espaiosa capella enquè es van col·locar un altar, un retaule iuna imatge del sant.

•1797- Es prohibeix celebrar missa

•Va ser enderrocat l’any 1922

• Tots estos portals, que encara esconservaven en els primers anys delsegle XX, van ser enderrocats pernecessitats sorgides de la construcció dela carretera de Catí a l'hostal de l'Aire ide Catí a l'hostalet de Vilardecanes. En1922 es va derrocar el portal de la FontNova o de Sant Vicent amb elconsentiment del bisbe, i es va construiruna nova capella per al sant damunt deldepòsit d'aigua de la font. En 1932 es vaprocedir a la destrucció dels restantsportals; van desaparéixer el del carrerde Sant Roc, el del cementeri antic, el dePenyarroja (1988) i el de Sant Joan.

• L'estructura de tots estos portals erasemblant, i de característiques materialsi tècniques molt senzilles. Estavenadossats als murs o a les parts posteriorsde les cases i es reduïen a una porta ambarc de mig punt, amb dovelles de pedra.El portal de Sant Roc tenia el gruixutd'un mur de defensa de quasi dosmetres d'amplària. Els portals sobre elsquals s'havia edificat una capella tenienl'estructura d'una torre cúbica, basatssobre quatre pilars d'on arrancavenquatre arcs de mig punt, l'interior delsquals, de dimensions més reduïdes,servia d'entrada a la població. Quedaconstància d'estos portals per fotografiesanteriors a la seua destrucció en 1932.

En 1937 es van tallar les quatre capelles

laterals de la part de l'Evangeli de

l'església parroquial que estretien el pas

del carrer

La Casa de la Vila (1428)

Bernat Turó- Jaume Sans- Pere Galià- Pere Belluga- Pere Guash

Llotja Medieval- Transaccions

comercials- Mustaçaf- Sala

Contrast-

Carnisseria- Presó- Oficines

Espai festiu i polivalent comunitat

Arcs apuntats- 7 arcs gòtics

Escalinata

Sala Vila (Espai comunal- consell-

jutgats- recepció- confraries-

banda- cine- empedrat- finestres-

òcul gòtic, capella)

Palau Sant Joan (Casa Miralles)-(1455)- Pedro Crespo- Lluis Bellmunt

Encarregada per Ramon de Sant Joan- En 1611 Serafina Santjoan casa amb Miguel Miralles,

germà de Mossèn Jaume Miralles, de Vilafranca i el cognom Santjoan és substituït per

Miralles.

Palau Sant Joan (Casa Miralles)-(1455)- Pedro Crespo

Palau Sant Joan (Casa Miralles)-(1455)- Pedro Crespo

Després de la darrera remodelació (2012)

Rellotge de Sol- Palau de Sant Joan

Restaurat 09-09-2009 per la Fundació Balasc d’Alagó

Construït: 1638

Casa del Delme (1335)

Torre- Forn Vell- Delme- Reunions Consell

(1333)- Portes- Pati- Corral Bous

Casa Abadia (1376)- Pere Durà

Mossèn Pere Durà, mort 1398

- Escut de la casa abadia (dalt porta entrada)

Text: "l·on rat en Pere Dura Rector" "L'honrat En Pere Durà Rector“ (situat en tres línies a la

part esquerra i dreta de l'escut respectivament)

- Escut de la casa abadia (davall finestra lateral). Text: "RECTOS PREGAT A DEU

PER EN PERE DURAN RECTOR" "Rectors pregau a Deu per En Pere Durà Rector"

(escrit en català, lletres majúscules en tres línies a esquerra i dreta de l'escut de

Mossèn Durà)

Casa Espígol

Casa Montserrat

Hospital

Sta. Maria

S.Cosme i Damià

Abdón i Senén

Capella i Font de Sant Vicent

Casa Geroni Martí- El

Graneret

(Mort 1559)

Casa dels Sans- Lleons

Hospital

Carrer Sant Joan

Animals: Grifos (meitat àliga, meitat lleons)

. Text: G AVINYO- Imatge: Forma octogonal a partir d'un escut central amb el signe heràldic central

d'una rabosa trempant amb una llarga i lluïda coa amb una corona reial en la part superior. Està delimitat

per un estel de vuit puntes i vuit espais dels que sis estan ocupats per dos àngels, dos figures animals i

dos vegetals i els dos espais inferiors contenen en un, el de l'esquerra, la inscripció de la inicial del nom

de l'autor, G (Guiamó) i en el de la dreta el seu cognom (AVINYO)

Situació: Rabal de l'Hospital- Escut de l'antic hospital. Autor: Giamó d'Avinyó (Segle XIV). No està datada

però seria al voltant de 1374, en que també el mateix autor va esculpir la Creu o Prigó del Cementiri.

D'altra banda consta l'any 1321 un legat o donació d'Arnau Segarra per a l'Hospital i per a l'ermita de Sant

Pere de Castellfort

Església (XIII-XVIII)

Construcció: 1239-1300- Transició del romànic al gòtic- Nau única- De Reconquesta-

Afegiren capelles laterals entre els contraforts- Reducció 1937

Arc de mig punt amb

dovelles. Vegetació

zoomorfa i mitològica (S.XIII)

Ampliació Església- Abadia

Construcció capella Espígol

Ampliació Iglesia i Casa Abadia (1376)

Pedra de la restauració, reforma i ampliació de l'església primitiva. Dimensions 50 x 26 cm.

Datada el 25 d'abril de 1322. El seu text en llatí és "ANO DNI Mº CCCº XXº IIº KALS MADI

(Anno Domini Millesimo.Trecentesimo Vicesimo Segundo Séptimo Kalendas

Madii). Situació: Placeta Església (a l'esquerra de la porta d'entrada).

Construcció capella Espígol (17-02-1448)

Pedra de començament de les obres de la Primera capella de Passió, la quarta de la part de

l'epístola, comprada per la família Espígol en 1451 a continuació de la qual es va construir tres

segles després la Capella de la Comunió o del Santíssim per Mossèn Celma (1742)- Situació: En

la façana exterior de la Capella dels Espígol annexa a la façana sud de la Capella de la Comunió

que dóna a la Placeta de l'Església.Text: "disapte xvii de febrer any m cccc xxxx viii“- Dissabte, 17

de febrer de l'any 1448

Plaça Església

Rellotges de Sol

Restaurat, 16 setembre 2008- Construcció: 1683 Restaurat, 26 d’octubre 2007- Construcció 1744

Començament obres Capella

Comunió- Text: Se empezó a 3 de

mayo de 1742

TEXT: SEPULTURA DE

BATISTE ROC I MARIANA

ALFARO - 1641

Tomàs Figuera

Montserrat

Text: Sepultura de l'honrat en Tomàs

Figuera, mercader, que va morir a 6 d'abril

de l'any 1451. Es pot apreciar l'arbre

emblemàtic del cognom de la família, una

figuera amb set fulles i sis figues.

• Característiques tipològiques del segleXIII en el cos central de la seua fàbrica.

• En 1315, en una visita pastoral, constaque l'església estava oberta al culte ique disposava de llibres i d'ornamentsnecessaris (Francesc Paulhac, RamonOller).

• En l'estructura originària, l'església deCatí pertany a un grup d'esglésies denau única (32 x 10,5 m) dividida entrams definits pels arcs apuntats ipilastres que els suporten. Al'estructura primitiva s'hi van afegir, alllarg dels segles XIV-XV i XVI capelleslaterals, que, a pesar de la seuadiversitat sobretot ornamental, no vanrestar el sentit d'espai únic queposseïx el temple originari. Quan en elsegle XVIII es va construir la capella dela Comunió, esta es va afegir pel costatde l'Epístola al primer cos, sensesuposar cap ruptura de l'interior delsegle XIII.

• Planta baixa

• 1.- Sagristia vella (1405), transaltar i arxius. Sagristia nova i arxiu ambescala exterior (1678)

• 2.- Accés a la sagristia• 3.- Retaule (1401) Pere Lembrí (Morella) (1671) Pere Esbrí (Alcalà)• 4.- Capella Sant Blai (1354). Benefici Pere Montserrat (1362)• 5.- Trona • 6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista (1447). Família Ramon

Santjoan.• 7.- 2ª Capella de la Passió (1451) (Pedro Crespo i Antonio Arbó i Retaule

(1494). Confraria Minerva (1589). Sant Francesc Xavier (1757)• 8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i Montserrat. • 9.- Trona• 10.- Altar de Sant Antoni (1388). Capella (1459)• 11.- Porta romànica (S. XIII). Arc de mig punt. Decoració zoomorfa.• 12.- Sant Antonio de Pàdua. Altar Santes Apolònia i Llúcia.• 13.-Sant Josep. Sant lluis Gonzaga (1879)• 14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant.• 15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella (1601).

Pica baptismal (1868) Blasco. Reixa (1877). Miguel Eixarch.• 16 Accés al cor (1628) i casa abadia (1376)• 17.- Capella de Sant Martí (1389) (Berenguer Roca, Jaume Sanz). Retaule

(1396) Confraria (1388)• 18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447). Confraria

(1584). Jesús (1640). Marededéu de l’Avellà• 19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (8-11-1377) (Bartomeu

Durán). Família Montserrat.• 20.- Capella de Sant Pere màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart

(1460). Família Espígol- Abans 1ª de Passió (1448) (Pedro Crespo)• 21.- Trona per predicar.• 22.- Nínxol de les Ànimes del Purgatori (1503) (Joan Bellmunt). Mare de

Deu del Carme.• 23.- Porta principal gótica. Rellotge de sol zodiacal.• 24.- Nínxol i retaule Puríssima. Família Verdú. (1598). Pedro i Lucas

Barres, Lluís Briau, Jaume Rongera. Sta. Teresita del Niño Jesús.

• Planta alta (Cor)• 25.- Cor Vell (1405) Berenguer Roca – Jaume Sans- Cor Nou (1628)• 26.- Orgue (1741)• 27.- Accés a la casa abadia (1628)- Campanar (1615)- Pedro del Sol

• L'any 1757 (en temps de MossènCelma) hi han en l'esglésiaparroquial 19 altars, citats perordre. L'Altar Major (19)

• - Part de l'Evangeli (de dins afora): Sant Martí (1), SantsJoans (2), Sant Francesc Xavier(o de Passió) (3), Roser (4), SantAntoni Abat (5), Sant Antoni dePàdua (6).

• - Baptisteri (sota el cor): SantJosep (després capelleta de SantLluís Gonçaga) (7),i Àngel de laGuarda (8).

• - Part de l'Epístola (de fora adins) : Puríssima (o de MossènVerdú) (9), Ànimes (10), SantPere Màrtir (11) , Sant PereApòstol i Sant Miquel (12), Nomde Jesús (13), Sant Blai (14).

• - Capella de la Comunió: Crist(15), Nª Sª dels Dolors (16), SantSilvestre (17) i Sant Tadeu (18)

• Bisbe de Sebaste (Armenia)• 1ª capella Evangeli (1354)• Estil gòtic.• Cúpula: Corder pasqual• L’any 1643 s’intercanviaren les

capelles de Sant Martí i Sant Blai

Corder Pasqual. Ecce agnus Dei qui tollit peccatta

mundi.

Representació de Sant Joan Bautista (de la capella dels

Sants Joans)

Benefici de Pere Montserrat: 1362

Corder Pasqual. Ecce agnus Dei qui tollit

peccatta mundi.

El Corder Pasqual es la representació de

Jesús. El text el va pronunciar Sant Joan

Bautista en el Bateig de Jesús .

Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista

son els advocats en la capella adjunta dels

Sants Joans.

Pot ser es va col·locar erròniament l’any

1937 o perquè es va trencar la pedra clau de

la capella de Sant Blai.

La capella de Sant Blai, primera de

l’evangeli, es va intercanviar més endavant

amb la de Sant Martí, primera de l’epístola

(1643)

• Dedicada a Sant Miquel i Sant Pere Apòstols• Pere Montserrat• Constructors: Bartolomé Durán (Tortosa)-

Sans (Catí).• Any (1377)• Remodelació(2002)• Rajola hidràulica• Altar gòtic- Reixa (L’Avellà)• Actualment: Retaule de Jacomart

• 1r legat: 1328- Cúpula: Bisbe (bàcul, tiara, mitra)

• Altar: 1357

• Berenguer Roca (Albocàsser) i Jaume Sans (Catí)

• Confraria: 1593

• Retaule Forner (S.Mateu- 1396) (1675) (Daurat: 1708) (Baltasar Ortí) - Relicario: 1483

• Patró Catí: 1643- Dorar imatge (1816)

• Intercanvi capella amb Sant Blai (1643)

• Ramon Santjoan (Casa Miralles)

• St.Joan Baptista

• St. Joan Evangelista

• Any: 1447

• Serafina Santjoan casa con Miguel Miralles (1611) germà de MossènJaume Miralles (ermita S.Vicent, campanar, El Pilar, Santa Anna)

• Actualment: Imatge de Sant Martí

• 1448: Pedro Crespo -Galià• Cessió a Joan Espígol (1460)- 2.200 sous• Cúpul·la: escut família Espígol• Calze d’or (1455)- Jaume Frígola• Retaule Jacomart (1460)• Capella de Sant Pere Màrtir o de Sant

Llorenç• Ramon Sant Joan i Guillem Verdú

(marmessors)• Pas a la capella de la Comunió (1741-44)

Juan Carlos Safont

1451: Pedro Crespo- Antoni ArbóArcs (emblemes Passió)- Crist traslladat a la Capella de la ComunióRetaule: 1494Monument (1661)Capella de Sant Francesc Xavier (1714)Finestra- 1939Actualment: Sant Josep

(1460)

Sant Llorenç i Sant Pere (de

Verona) Màrtires

Nascut València (1350)- Dominic (1368)- Capellà (1378)-

Confessor Papà Luna (1394)- Predicador (1398)-

Predicació Catí (1410)- Compromís Casp (1412)- Cisma

Cristiandat (1414-1429)- Mor Vannes (5-04-1419)- Sant

(29-06-1455)-Papa Calixt III – Pintura Retaule (1460)-

Ermita (1610)- Taulell (1767)- Capella font (1773)-

Enderrocament portal (1922)-

Predel·la: Sant Mateu- Caterina- Geroni- Crist- Agustí- Llúcia- Vicent Ferrer

Predel·la

Espiga

Polseres

Joan Espígol-

Catí (1406-

1452)- Orfe als

13 anys-

Barcelona-

València-

Casat amb

Adelina

Moragues-

Única filla:

Resplandina-

Mor a Penya-

Roja.

Marmessors:

Ramon de

Sant Joan- M.

Guillem Verdú.

2.200 sous al

Consell per la

capella de

Passió.

Calze d’or:

Frígola

Contracte amb

Jacomart

Polseres: Abraham, David, Salomón, Moisés-

Mata espígol i blasons Sant Joan

Perdudes 5 polseres (A.J. Pitarch) (1939)

Retrobament 1998- Museu Prado

Sant Llorenç (S.III)-

Espanyol- Cridat a Roma

per papa Sixt-

Responsable bens iglésia-

Repartí als pobres en

contra emperador Deci.

(Roma)

Pere Verona-

Predicació càtars-

Dominic- Escena,

boscs de Milà-

Credo- Sicaris

reconvertits

Espiga

Fotos Hauser i

Menet: 1913

Sortida Catí: 1936

Retorn: 1939

Restauració: 1997

Completació: 2002

Adeqüació: capella

Montserrat (2003)

Capelles de Sant Vicent- Puríssima i Sant Josep

• Darreresmodificacions

2007-2011

• 1503 (Joan Bellmunt)

• Santo Cristo (1939)

• Verge del Carme

• Família Sans (Lleons)• Retaule: 1549 (Pere Sans)• Daurat- 1714 (Baltasar Ortí)• 1574• Confraria pròpia (1576)• Actualment: Puríssima

Sant Antoni (1388) Capella (1459)

Retaule (1664)

Abans: Sant Isidre, llaurador

Actualment: Sant Vicent Ferrer

• Sant Antoni de Pàdua(1669)

• Santa Apolonia

• Santa Llúcia

• Sant Josep

• Sant Lluis Gonzaga (1879)

• Actualment: SantCristòfol

• Capella de l’Àngel de la Guarda (1601)

• baptisteri(Fam. Mestre) (Retaule: 1610)

• 1816: Es prohibeix dirmissa alsaltars del baptisteri

• Pila bautismal (1868): Salvador Blasco

• Reixa (1877): Miguel Eixarch

Juan Carlos Safont

Puríssima o de MossènFrancesc Verdú (1598)

• (Pedro i Lucas Barres, Briau, Jaume Rongera) )-Retaule (Fco. Sans, Morella) (Santa Teresa de Jesús)

• Sant Vicent Ferrer

• Actualment: Sant IsidreLlaurador.

Revers: ACI JAEN ELS AVINYONS G

AVINYO- M FEV- (Ací jeuen els

Avinyons, Giamó Avinyó em feu)

- Anvers: FON FEYT A L.AN DE

NRE SENYOR MCCCLXXIIII PER MA

D.EN GIAMO AVINYO. (Fou feta l'any de

Nostre Senyor de 1374 per mà de Giamó

Avinyó)

Sant Jaume

Peiró del

Cementiri

Peiró del Cementiri o d’Avinyó

• Obres: 1742- 1744• (13,86 x 11,83 m). Mossen CelmaGermans Blasco (Catí)Pintures: Pasqual MespleteraPas capella EspígolPorta a la Plaça

Crist: Ángel Acosta

Capella Comunió actualment (Maig-2009)

Pintures Capella Comunió Pasqual Mespletera

Pintures capella Comunió, Pasqual Mespletera

Pintures Pasqual Mespletera

Pintures Pasqual Mespletera

Sepulcre

La Dolorosa

. Primitiu Retaule Pedro Lembrí: 1401

• L'any 1677 es fabrica el Nouretaule en l'Altar Major perpart de Pedro Esbrí (Alcalà)(800 lliures), d'estilchurrigueresc que es dauratel 1697 per VíctorMontserrat (Forcall) (1000lliures).

• Dedicat a l’Assumpció.Unsagrari. Crist, Sant Joan,Santa Maria. Sis nixos ambsis sants, sis columnessalomòniques

• Amb el temps, la majoriadels altars i capelles sonadornats, daurats i cobertsamb retaules.

• Sagrari (1723)

1936- Destrucció Església

L’església abans darreres reformes

• A partir de 1938 (12-04-38) s'inicia un període dereconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Escol·loca la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels,titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major i unCrist a la capella de les Ànimes (10) i Es neteja i restaural'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer laprimitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció irodejant l'altar major (19) es col·loquen els seients de fustaque abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seusapòstols.

• La majoria dels altars i sants existents anteriormentdesapareixen. Es mantenen els altars Major (19), Capellade la Comunió (15), Verge de L’Avellà (13) i Sant Miquel iSant Pere (12) així com les devocions a Sant Martí(2), SantJosep (3), la Puríssisima (4), Sant Vicent Ferrer (5) i SantCristòfol (6) (capelles de la part de l'Evangeli) i la Mare deDéu de L'Avellà , Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capelladel Jesús) (13). Es perd la devoció a Sant Isidre Llaurador (laseua peana està col·locada, en la capella de la Puríssima,més endavant de Santa Teresa) (9) . A la capella delsEspígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió, enun lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort(18). A l’altre costat s’administra el sacrament de lapenitència i dintre de la capella de la Comunió en una de lescapelles laterals es guarden les imatges de la Passió (ElCrist i Els Dolors)(17) mentre que a l'altre estan les santesSanta Cecília i Santa Àgueda (16) i en el seu sagrari esguarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15).

• Més recentment es col·loquen vidrieres en les quatrefinestres de l'església i un mecanisme automàtic per a tocarles campanes. S’acondiciona la capella dels Montserrat pera la col·locacio del Retaule de Jacomart restaurat (12)

• Es col·loca provisionalment a l’antiga capella dels Espigol(11) la Creu dels Avinyons (recenment restaurada).

•Aquest mateix any es col·loca un passamans, s’alcen els bancs, es modifiquen les claus de les portes i es decora la capella del Crist (antigament de les Ànimes) (10)

Reparació campanes Església (25 juliol 2012)

Maria Rosa

Santa Bàrbara

Sant Josep

Campanar, sud

Campanar, nord

Llum de les Imatges: Inauguració - Desembre de 2013

Consellera d’Educació, Cultura i Esport : Mª José Català- President Diputació: Javier Moliner

Llum de les Imatges: Jornada d’inauguració: Desembre de 2013

Restauració de façana i capella en la Llotja- Casa de la Vila: 160.199,16 euros- Esgrafiats i teulada de l’Església Parroquial

Reparació teulada Església (Llum de les Imatges 2013- 2014)

Llum de les Imatges: Jornada de portes obertes: 18 de maig 2014

Plaça església (Darrera remodelació- 2014)

Ermita Santa Anna (1441)-Arnaldo Pedro-Jaume Sans- Bernat Verdú

Capella- Pere del Sol (1618) Cor (1708)

Restauració

14-08-1975

Ermita de Sant Vicent (1610)- Pere del Sol-Mossèn Jaume Miralles

Recuperació Romeria Sant Vicent (2 de abril de 2016)

Ermita del Pilar (Juan del Sol)

Ermita Sant Josep (Mossèn José Adell)

17 de juny de 1670

Ermita de l’Avellà

Balneari de l’Avellà

Verge de l’Avellà

Casa de Banys- L’Avellà

FESTES MAJORS

Festes catinenques

Sant AntoniDilluns pasquaSant Martí

Dia Mare de Déu

Sant Roc

Carnestoltes

Assumpció

Sant Cristòfol

Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort

Arquitectura de la pedra en sec

Barraca Mas la Font Barraca del Catxo

Costumari catinenc

Vista de Catí

L’ Himne a CatíL'himne de Catí es va estrenar el 14

d'agost de 1983 a Catí i en el transcurs

del III Festival de Bandes de Música

organitzat per la Unión Musical Catinenca

en un homenatge al mestre D. Vicente

Portolés.

Hi van actuar les bandes de música de

Traiguera, Sant Joan de Moró, Eslida i

Catí, dirigida aquesta per el llavors

director D. Ernesto Perales Gascó.

L'autor de la lletra fou el poeta Alexandre

Flichs i la música fou composada per D.

Pedro Tel Cubedo, llavors director de la

banda de música d'Eslida i d'Artana,

anteriorment sots-director de la Banda

del Regiment de Castelló i també, durant

deu anys, director de la banda de Nules.

Música: PEDRO TEL

Lletra: ALEXANDRE FLICHS

Himne a CatíHi ha un poble a l'Alt Maestrat

CATÍ és el seu nom

I avui som per a cantar-li

tots els seus fills, plens d'emoció.

Viu pres en una devoció : VERGE DE L'AVELLÀ

Mare dels bons catinencs,

quin goig quan caminem de vostra mà guiats.

La història i els monuments proclamen

els fets dignes d'esplendor d'aquell que fou un

gran Rei

que es deia el Conqueridor.

CATÍ, CATÍ, CATÍ, del meu amor.

Allí on vaig, et porto dins del cor.

CATÍ, CATÍ, tresor del Maestrat.

Entre tots els volers que tinc, tu el més amat.

CATÍ, CATÍ, CATÍ.

Visca CATÍ.

Música: PEDRO TEL

Lletra: ALEXANDRE FLICHS