7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

1/33

Catalunya> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Juny 2012 nm. 140 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

Fotografa:EvaMart

Rescat bancari:

la forca queens preparen...

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

2/33

Fotografa:EvaMart

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 140 Juny 2012 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Rescat bancari:

la forca queens preparen...

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

3/33

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofll, Paco

Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez,Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles

Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals deCGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, CentreLos Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.orgWeb revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Lobjectiu de qui t el poder s aconseguir

imposar a lopini pblica la percepci que

ms conv als seus interessos.

Esquizofrnia, article deJosep Ramoneda

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incor-

porades a un txer automatitzat degudament noticat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica nalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat

necessries per tal de garantir la seguretat i condencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, recticaci,cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtca-

talunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.

971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especicada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del

titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

EditorialEDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

La repressi noens aturar

Agurrelj

Juny de 20122

CONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803

Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261

MaresmeUni 38 baixos, 08302 Matar -maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelonafbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - 08240Manresamanre@cgtcatalunya.catTel. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, fcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellRosell 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassaf@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del Valls

Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar delVallscgt.castellar-v@terra.es,Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com

> ON ENS TROBEM?

Des de la CGT vam assistir amb pro-funda preocupaci al darrer especta-cle meditic dissenyat pel DepartamentdInterior que va comportar a nals demaig a Catalunya deu noves detencionsde manifestants i activistes de la vagageneral del 29-M a Barcelona, La Garri-ga i Reus, dels quals dos dells, lAndreui el Rubn van acabar empresonats, undells (Rubn) deixat nalment en llibertatl11 de juny. En les detencions els Mos-

sos dEsquadra pretenien aplicar lart.577 del Codi Penal, que tipica la inte-graci en organitzaci criminal, peticique nalment va ser desestimada per lesautoritats judicials competents. Per altrabanda, una aliada de CGT Barcelona,Eva Snchez, tamb va ser citada a de-clarar l11 de juny per la mateixa causaoberta contra Laura GmezEl degoteig de detencions amb lexcusade la vaga general del 29-M continua isuposa una repressi que feia molts anysque no patem sobre els moviments so-cials i organitzacions que, amb la nostraprctica quotidiana, lluitem contra les in-justcies socials. En alguns casos aques-tes detencions shan dut a terme simple-ment per lliurar citacions a les personesdetingudes, actuaci que es pot fer sen-

se haver de recrrer a mesures daquesttipus. Altres detencions com les delscompanys Xavi, Isma, Dani o la nostracompanya Laura Gmez, han comportatmesures privatives de llibertat inditesen les darreres dcades contra militantsdorganitzacions sindicals i socials.Des de la CGT volem enviar, en primerlloc, un missatge clar i inequvoc de so-lidaritat amb les persones detingudes,els seus familiars i les organitzacions ales que pertanyen. En segon lloc dema-nem els nostres aliats i aliades quemostrin activament el seu suport en lesiniciatives antirrepressives que es vaginorganitzant. Finalment exigim als respon-sables poltics del Departament dInteriorque aturin aquesta autntica cacera de

bruixes contra persones i organitzacionsque tenim com a objectiu defensar els in-teressos de la gran majoria de la poblacidavant lespoli social que els governs detorn, la banca i el gran capital estan pro-

movent amb lexcusa de la crisi.Ja poden tenir clar Felip Puig i els seussubordinats, aix com el govern catal iel govern espanyol, que la repressi noens aturar i que no ens deixarem condi-cionar per aquest pols que estan portanta terme contra el sindicalisme combatiu iels moviments socials.

12M-15M: nosaltres

tamb hi vam serLes classes populars estem patint direc-tament les poltiques de reprivatitzadoresi de retallades de drets laborals i socials.Treballadors/es amb i sense contracte,ms o menys precaris, migrants i au-tctons aix com tamb les personesaturades, jubilades, estudiants, joves ...,totes hem vist com en els darrers anys,a lempara de la crisi capitalista, les nos-tres condicions de vida i expectatives defutur han empitjorat rpidament i de ma-nera acusada.Durant aquest temps, i de manera espe-cial en el darrer any, hem estat sortint undia i laltre al carrer. Hem ocupat places ihem fet vagues. Hem alat la veu recla-mant una sortida a la crisi a favor de la

majoria de la poblaci i no a favor delspropietaris del capital, que encara avuisegueixen rebent quantitats ingentsde diner pblic en forma de rescat alsbancs, subvencions a grans empreses iamnisties scals.Desprs de la vaga del 29 de mar, onmilions de treballadors/es, aturats/des,joves i pensionistes a tot lEstat vamplantar cara a la cruel poltica econ-mica del govern central, la CGT vamparticipar entre els dies 12 al 15 demaig a les mobilitzacions organitzadesa diferents ciutats amb motiu del primeraniversari del moviment del 15M, enque la defensa duna societat ms jus-ta, amb igualtat econmica i de drets illiure de qualsevol forma dopressi, ila construcci dalternatives, eren els

eixos centrals.Que quedi clar que, en defensa delsdrets socials i laborals i de la justciasocial, seguim i seguirem ocupant elscarrers i les places.

Fe derrades: La columna dopini de Pepe Berlanga

de la pgina 8 del nm 139 del Catalunya-Papers no

shavia de titular El govern no descansa sin Els

antisistema o les rates.

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

4/33

REPORTATGE La lluita contraels desnonaments,

laven ms

visible

Un any delmoviment 15M

Redacci

Els grans triomfs del moviment: la crisi es pot abordarduna manera ms justa i solidria i laugment delinters per vies alternatives de produir i consumir

Juny de 2012 3

Segurament, haver constatat quela crisi es pot abordar duna ma-nera ms justa i solidria, ha estat elgran triomf del moviment, tot i queels poders poltics i econmics se-gueixen sense escoltar les demandesdel 15M, aquest moviment que vasorgir en les places i carrers ara fa

poc ms dun any.Els ms rics no contribueixen a lacausa amb un impost sobre gransfortunes, sin que han estat premiatsamb una amnistia scal; la bancacontinua rebent ajudes pbliquesque no retornen a la societat ni tansols en forma de crdit; sha aprovatla reforma laboral ms regressiva dela democrcia, i lestat del benestares desmunta. Les decisions polti-ques de lltim any han ignorat les

peticions econmiques del 15M,

que reclama que la crisi la paguinels que lhan generat i sajudi elsque en pateixen les conseqnciessense ser-ne responsables i aposta

per un model productiu allunyat delespeculaci i basat en principis de

justcia i solidaritat.

La lluita contra elsdesnonaments,laven ms visible

Malgrat tot, sha demostrat que apoc a poc la pressi ciutadana a rriballuny. Els 250 desnonaments aturatsal conjunt de lEstat i un primer pas

perqu els que no puguin pagar lahipoteca saldin el deute entregant el

pis al banc sn el gran triomf de lalosoa 15M.Ho ha aconseguit la mobilitzaci pa-cca i sostinguda de la PlataformadAfectats per la Hipoteca (PAH),organisme creat dos anys abans del15 de maig de 2011, per que ambels indignats va rebre saba novaen forma de simpatitzants, activis-tes i un esperit renovat de protesta.

Abans el discurs imperant era queno hi ha alternatives a lactual sis-tema econmic i poltic, i ara se sap

que s i, a ms, sha perdut la por dereivindicar-les.Malgrat tot, si ens xem estricta-ment en lagenda poltica, la lo-soa del 15M sensuma noms enla llei de daci en pagament, que ams s insucient, perqu els bancsshi acullen de manera voluntria ihi ha tants requisits per beneciar-sen que exclou el 90% dels casos,segons denuncia la PAH.

La taxa Tobin:Europa no t deciditsi accepta una taxacontra lespeculaci

Els indignats tamb postulen un

impost que gravi les transaccionsnanceres i freni lespeculaci.Lanomenada taxa Tobin s una de-manda histrica de moviments al-termundialistes i el 15M sel va ferseu. Tots plegats han aconseguit quesigui damunt la taula dels dirigentseuropeus, tot i que encara no hi ha elconsens necessari per implantar-la.La resta de demandes no tan sols han

estat desateses sin que la losoaaplicada ha estat la contrria.

La retallada ensanitat i educacidesatn el clam deserveis pblics per atots

Si el 15M defensava serveis p-blics de qualitat accessibles per atothom, els plans sn ara privar elsimmigrants sense papers del dret alatenci mdica (tot i que Catalun-ya ha dit que no complir la decisiestatal) i instaurar a casa nostra elcopagament farmacutic (en rea-litat un repagament), que ataca elscollectius ms vulnerables.Des del 15M tamb reclamen que

les ajudes pbliques no serveixin persalvar la banca, sin per ajudar elsque ho estan passant ms malament,

per sacaba devitar la fallida deBankia amb diners de tots. Pel quefa als treballadors, la reforma labo-ral aniquila drets adquirits a cpiadanys de lluita i sapuja lIRPF ilIVA, impostos que afecten les ren-des modestes, mentre que saprovauna amnistia scal que benecia lesgrans fortunes.De moment, tal com remarca JosepMaria Antentas, professor de socio-logia de la UAB, el moviment no hatingut encara prou fora per generarun canvi de poltiques perqu sn

processos de llarga durada i els dosfocus tenen una fora molt desigual,

ja que la resistncia saplica sobre el

poder nancer mundial, que t moltpoder. Per contra assenyala elcoautor del llibre Planeta indigna-do, es dna la paradoxa que les po -ltiques sn cada cop ms agressives

per tenen menys legitimitat social,ja que el 15M va servir per desgastarencara ms els poltics i la banca.

s aqu on rau, al seu parer, la con-tribuci ms important dels indig-nats en el terreny econmic: A la

societat hi havia malestar abans deles acampades, per calia donar-hiforma i, com a mnim, el 15-M va sercapa de formular i marcar molt bla idea que les poltiques que sestanimpulsant en aquest marc de crisi be-necien una minoria, que, a ms, squi lha provocat.Constata lefecte dmino, des delCentre dEstudis sobre MovimentsSocials, Esther Vivas: Sha trans-cendit el nucli dur de la protesta, jaque als moviments socials, shi haafegit una nova generaci militant.I no noms gent que va participar enles acampades, puntualitza laltraautora de Planeta indignado.

Creix linters pervies alternatives deproduir i consumir

Pot ser que, per falta de temps i perlenrocament de lestablishment,aquesta constataci no hagi es-tat capa de modicar visiblementlagenda poltica, per s que ha can-viat moltes dinmiques personals.En lltim any, els activistes vincu-lats des de fa temps a frmules al-ternatives de produir i consumir hanvist com shi acostaven persones queabans no sabien que existien o lesconsideraven marginals. La indigna-ci collectiva ha enfortit les basesde moviments com ara el cooperati-visme, lecologisme i la banca tica.

El primer any de vida dels indig-nats tamb ha generat altres propos-tes concretes com ara la CooperativadAutonanament Social en Xarxa,una banca que sautodeneix com acooperativa assembleria, autoges-tionada i sense interessos. Tambshan consolidat diverses xarxes de

monedes alternatives.

Obrint nous fronts

Abans de la crisi i del 15M, els cr-tics amb el neoliberalisme passven

la meitat del temps explicant perqu calia repensar el sistema i laltrameitat, explicant les alternativesexistents. Avui la primera part jano s tant necessria; molta gent sconscient que cal un canvi profund.Aquesta conscincia i lendurimentde la crisi i de les poltiques qes-tionades tamb ha injectat energiaa nombroses protestes com ara lesmanifestacions antiretallades i lesocupacions de diversos CAP que hantancat.Malgrat tot, s evident que el movi-ment engloba molts punts de vista i hiconviuen els que donen per acabat elcapitalisme i els que sacontentariena introduir-hi canvis per millorar-lo.s una percepci personal, per

matreviria a dir que lany passat ales places, a les assemblees de barri ials collectius mobilitzats predominalopci ms rupturista i llibertria,mentre que per a una mplia franjade la poblaci que simpatitza ambel moviment t prioritat la visi re-formista, assenyala Ddac Costa,socileg, escriptor i activista. Comen tot procs daven social, posaren com aquestes dues tendncies itrobar els mecanismes per aplicar les

propostes sn dos dels grans reptesdel 15-M.

Propostes que jacaminen: lauditoriadel deute

Una de les propostes que han nas-cut en les nombroses assemblees icomissions que va posar en marxael 15-M s lAuditoria Ciutadanadel Deute. Fruit de la collaboracidactivistes del moviment amb orga-nitzacions que histricament havientreballat el tema del deute external Tercer Mn i ara analitzen comsha ests la problemtica al suddEuropa, sha creat una plataforma

per sotmetre a lescrutini de la ciuta-dania qu deu lEstat espanyol, a quii, sobretot, per qu. Els impulsorsdenuncien que la crisi del deute es faservir com a excusa per retallar dretsi serveis bsics i es plantegen que totel deute contret per motius especula-

tius o que simplement no ha revertiten la ciutadania s illegtim.En el cas de determinar que sillegtim, sostenen els promotors,els diners no shaurien de tornar, demanera que les arques pbliques tin-drien menys tensions i tamb menysmotius per passar la tisora.

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

5/33

REPORTATGE

4 Juny de 2012

Marta T. Franco

Reactivaci del teixit associa-tiu i ms agitaci social: El 15de maig de 2011 va ser linici de lamultiplicaci de lactivitat dels mo-viments socials en els ltims mesos.

Mentre la democrcia i la culturapoltica han estat desbordades, elspartits governants no han recollit elmalestar dels carrers, creix el seudescrdit i sestenen les iniciativesdautoorganitzaci.Un any desprs de les manifestacionsdel 15 de maig de 2011, aparentmentno sha aconseguit cap de les rei-vindicacions. Per una mirada msatenta serveix per a comprovar que elmoviment 15M est assolint canvisen diversos mbits.

Habitatge:Desnonaments iocupacions

Les accions ms constants, visiblesi reeixides portades a terme per ac-tivistes del 15M sn els bloquejosde desnonaments. Encara que la Pla-taforma dAfectats per la Hipoteca(PAH) existia abans, en els ltimsonze mesos ha multiplicat la seva ac-tivitat i, amb el suport dassemblees

populars, ha pogut frenar unes 250execucions en tot lEstat. Mitjanant

pressi popular i assessorament ju-rdic, la PAH presta ajuda efectivaals afectats per a negociar el deute iaconseguir lloguer social.Aquesta plataforma se centra enhabitatges hipotecats, per altrescollectius tamb eviten desnona-ments dinquilins. Per exemple, la

Associaci 500x20, de Barcelona.El 15M ha trobat en lhabitatge unamanera ms prctica que en altresfronts, evitar desnonaments sn pe-tits triomfs que ajuden a gent.Algunes persones desnonades estanoptant per ocupar habitatges. Des del

15M sha facilitat aquest procs ambiniciatives com lEdici 15O a Bar-celona, que contribueixen contribuira millorar la percepci que lopini

pblica i certs mitjans de comunica-ci tenen de locupaci i sha generatuna xarxa que segueix alliberant pi-sos. Daltra banda, des de tardor, lesassemblees sorgides en les places han

ocupat edicis buits en els quals cele-brar les seves activitats.

Xarxes de suport:Venat a peu de carrer

A laixecar les acampades, el 15Mva voler expandir les seves assem-

blees cap als barris. Amb aix, enalguns llocs, la vida dels barris sharevitalitzat. De les assemblees multi-tudinries de les primeres setmanes,que van aconseguir recordar que les

places no sn noms un lloc de trn-sit, sha passat a trobades ms opera-tives: sest treballant en petits grupsdanitat i hi ha ms gent activa quefa un any, encara que no es percebi.

El teixit associatiu estava dormit iel 15M va ser una injecci per a fercoses diferents, ms atractives i din-miques.Experincies com la de les Briga-des dObservaci de Drets Humansa Madrid documentant controls po-licials racistes o les campanyes dedenncia dels Centres dInternamentdEstrangers (CIE) exigint-ne el seutancament, tamb han rebut el suportde grups provinents del 15M.

Economia social:No s la crisi, s elsistema

A la calor dassemblees que posen

en qesti el model econmic encrisi, es busquen alternatives de con-sum i sestan fomentant projectesdeconomia social. Per exemple, laCooperativa Integral Catalana, quesatisf totes les necessitats econmi-ques (productes, serveis i moneda so-

cial) de manera autogestionada, duiaun any gestant-se quan va comenarel 15M, per ha acabat darrencar enaquests mesos. El seu model sestreproduint a Madrid, Andalusia, Va-lncia, Cabo de Gata, La Rioja, Va-lncia i Arag.La crtica al sistema nancer hasuposat un bon any per a la bancatica (Tirodos, Fiare, Coop57), quecom menys compleix el principi detransparncia, augmentant el nom-

bre de clients, el volum de dipsitsi de crdits substancialment, i ate-nent una demanda incessant de xe-rrades, tallers i seminaris per part decollectius del 15M.A menor escala, les assemblees po-

pulars estan replicant formes de con-sum responsable: bancs de temps,mercats dintercanvi, recollidadaliments, tallers dautoformaci,oci autogestionat, etc.

Poltica de partits:Els lmits de lademocrcia

Des del 15M mai sha fomentat mas-sivament cap opci de vot, per sha tingut inuncia en les dues elec-cions en les quals ha estat present.Segons el CIS, un 18,8% dels votantsho va tenir en compte el 22 de maigi els partits minoritaris es van veurereforats; s a dir, va contribuir a re-duir el vot bipartidista. Un estudi deManuel Jimnez Snchez, de la Uni-versitat Pablo de Olavide de Sevilla,va detectar que es va produir el majoraugment de vots nuls i en blanc desde 1987, amb major incidncia en lesciutats on va haver-hi acampades. Enles generals de novembre van tornara pujar aquests vots i la suma del PP iel PSOE va seguir decreixent.El 15M no ha contribut a labstenci,segons Carolina Galais, de la Uni-versitat Autnoma de Barcelona.Al contrari, la seva aportaci sdonar-li un mats de protesta al vot:DRY, #nolesvotes, #aritmetica20N

i altres campanyesrelacionades han ani-mat a votar des delapartidisme, reco-manant el vot crtic,com expressi dedesacord amb el sis-tema actual.Per a frenar la sag-nia, des de PSOE iPP shan fet picadesdullet a les reivin-dicacions del 15M.

Al juny de 2011,Rubalcaba va anun-ciar que la Llei deTransparncia, des-

prs danys doblit,arribaria al Parla-ment. No ha estat nsa abril per quan sha

publicat el projecte. Organitzacionscom X.net han assenyalat moltes de-cincies, per almenys sha obert eldebat. En la mateixa lnia, la dacien pagament ha arribat al Parlamenten diverses ocasions, per el codide bones prctiques del PP servir

per a pocs casos. Anteriorment, sva haver-hi un petit avan legisla-tiu: es va pujar el topall de sou que

no es pot embargar per impagamentdhipoteques.Est per veure la sort de la IniciativaLegislativa Popular (ILP) per la da-ci en pagament retroactiva, la mo-ratria de desnonaments i el lloguersocial, per a la qual sest en procsde recollida de signatures.Parallelament, continua el descrditde la classe poltica i la resposta en elscarrers. El CIS conrma la percepcidels partits poltics i el Govern comun dels majors problemes i especicaque des de maig hi ha un 4,7% msde participants en manifestacions, i el2012 va cam de batre rcords ambunes 60 protestes diries.

Canvi cultural:Descrdit icollaboraci

El descrdit esquitxa als mitjans decomunicaci. Al molt comentat s dexarxes socials (tamb xarxes lliures:

N-1.cc ha passat de 3.600 a 40.500

habitants des de maig), cal sumar laproliferaci de mitjans alternatius.Alguns reconeixen la inuncia del15M, com Mas-pblico, un grup deextreballadors de Pblico que volreotar la capalera. Fora dinternet,el peridic Madrid15M s editat perles prpies assemblees, va pel seutercer nmero i ha arribat a 40.000exemplars; Rebelleu-vos, publica-

ci per a lautogesti, va imprimir-ne500.000. Floreixen projectes cultu-rals collaboratius que recullen lesformes de fer del 15M, com el docu-mental 15M.cc, la factoria musicalde la Fundacin Robo o la bibliotecaBookcamping.Luis Moreno-Caballud, professor dela Universitat de Penn que participaa Occupy Wall Street, descriu el 15Mcom mquina de difusi de sabersi lloa la seva capacitat de producciannima i collectiva del sentit; dis-cursos apropiables, inclusius i po-tents pel seu difcil encasellament.Laportaci del 15M, en la seva opi-ni, t a veure amb un canvi cultural:la principal victria s justamentlhaver-nos proporcionat una forma

de veure la vida en la qual limportantno sn les victries o les derrotes, hareforat una forma destar en el mn

basada en la collaboraci i no en lacompetici.

* Article publicat en el nm. 172 de

la revista Diagonal

15M: Un any de petits i

grans assolimentsdes de les places

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

6/33

REPORTATGE

Crniques del 12M-15M

Juny de 2012 5

La indignaci va tornar a ocupar els carrers de Catalunya i les Illes Balears

El 12 de maig, amb motiu del pri-mer aniversari del moviment del15M, es van realitzar manifestacionsa Girona, Barcelona, Reus, Tarrago-na, Lleida, Tortosa i Palma. Els eixosreivindicatius de les protestes: Unmajor repartiment de la riquesa. Noal rescat dels bancs amb diners p-

bics. No a les retallades de la despesapblica i a les privatitzacions. La re-tirada de la reforma laboral.

Girona

Un miler de persones sortien al ca-rrer el 12M, desprs dun any de les

primeres mobilitzacions, convocades

per lAssemblea Popular de Gironasota el lema Capitalisme s crisi.En acabar un grup de persones de-cideixen acampar a la plaa de laIndependncia malgrat loposici delAjuntament, i es van portar a termediverses xerrades i activitats els dies13 i 14 de maig.Durant el transcurs daquest ltimany, el moviment ha experimen-tat canvis i evolucions. Poc a poc,arran de les primeres assembleeslAssemblea Popular de Girona (he-reva de lAcampada de Girona), jadesvinculada de DRY, ha anat aga-fant cos grcies a lesfor personali la suma de sinergies globals. Untreball que durant tots aquests mesossha vist reectit en la capacitat de

mobiltzaci en convocatries diver-ses i a travs de la pressi de la Plata-forma dAfectats per la Hipoteca peraturar desnonaments.

Barcelona

El 15M va omplir el passeig de Gr-cia amb una manifestaci dunes150.000 persones la tarda del 12M.La marxa sobria amb el lema#12m15m El poble som la solucii en ella destacaven els grups de lesassemblees de barri, les platafor-mes contra les retallades a la sanitati leducaci, els iaioautes, la PAH,la CGT exigint la llibertat de LauraGmez, i moviments socials, organit-zacions i associacions de tot tipus.

La multitudinria marxa indignadaa Barcelona va tornar a mostrar-secom un enorme formiguer que anavaaportant manifestants des de tots els

punts de lrea metropoli tana.La mobilitzaci va comenar a pri-mera hora del mat a Montcada iReixac, on la marxa del Valls ini-ciava lltima etapa duna setmanade caminada en direcci a Barcelo-na. A migdia va ser el torn de Ba-dalona, des don havia sortit la co-lumna nord, on shi van aplegar lagent de Sant Adri de Bess, Ver-neda i Poblenou. En parallel cami -nava la columna que havia arrencatde Santa Coloma de Gramanet i vasumar manifestants a Sant Andreude Palomar. Gent de Nou Barris,Clot i Horta-Guinard tamb shivan sumar a la plaa de les Glries.La columna sud havia sortit des deCornell de Llobregat amb parada aldinar popular del 15 aniversari deCan Vies, a Sants. All shi sumavael bloc de lHospitalet de Llobre-gat i el bloc reectant, un peculiar

grup de performance disfressat ambpaper i roba dalumini que va pro-tagonitzar divertides accions contraentitats bancries i destacaments

policials ubicats al llarg del reco-

rregut. A la plaa dEspanya shiafegia gent dEl Prat de Llobregati la Zona Franca. A mesura que lesmarxes sapropaven a la plaa deCatalunya per participar en la ma-nifestaci central es visibilitzava lagran dimensi de la protesta, ambnombroses petites columnes i blocsimpossibles denumerar.En acabar la manifestaci es vafer una assemblea multitudinria a

plaa de Catalunya. on es van ex-posar propostes i opinions, es vaorganitzat la feina logstica i de con-tinguts de les diferents comissionsi es van plantar una quarantena detendes dacampada, aix com lescarpes informatives dels diferentseixos de debat. Es fa fer un calen-

dari dactivitats a desenvolupar nsel dia 15.

Reus

Unes cinc-centes persones es vanmanifestat pels carrers de Reus latarda del 12M en una mostra msde repulsa a les poltiques de reta-llades socials i econmiques de laGeneralitat i de lEstat, convocades

per lAssemblea Popular de Reus.Sota el lema No som mercaderiesen mans de poltics i banquers, somel 99% de la poblaci, els manifes-tants van cridar contra Mariano Ra-

joy, Artur Mas, la banca i el capital, ivan deixar ben clar que la indignaciencara continua.

Tarragona

Unes 4.000 persones es van ma-nifestar pel centre de Tarragona latarda del 12M amb motiu del primeraniversari del 15M, cridant consig-nes contra els poltics i la banca. La

manifestaci estava convocada perla Plataforma per la Defensa delsDrets Pblics. En acabar es va feruna assemblea de 200 persones i esvan plantar algunes tendes a la Plaa

de la Font, on es van fer activitatsdiverses ns el dia 15.

Lleida

Els collectius que van gestar el15M van tornara prendre els carrersde Lleida per a recordar que la sevaindignaci segueix intacta. El15M ha seguit viu a Lleida, els in-tegrants del moviment han continuattreballant des que es van aixecar elscampaments fa un any. A ms, moltsdells han celebrat cada diumengeen la Plaa Ricard Vinyes una as-semblea general.El 12M els manifestants van tornara ocupar la plaa Ricard Vinyes perla tarda i es van encaminar en una

manifestaci dun miler de personesns a la Subdelegaci del Govern,amb la preocupaci pel futur deleducaci i de la sanitat pbliquescom a eixos centrals, i moltes con-signes contra els poltics corruptes,els bancs, lespeculaci immobi-liria, el capitalisme i la falta derepresentativitat del sistema demo-crtic actual. Desprs es va cele-

brar una assemblea on es va acordartraslladar les activitats programadesns al Rectorat, amb unes jornadesobertes ns el dia 15 a tot aquell quevulgus acostar-shi.

Palma

Unes 8000 persones es van manifes-tar des del Passeig del Born de Pal-ma, per a donar suport al movimentsocial 15M i exigir un canvi globalsota el lema No som mercaderiade poltics ni banquers. La marxava nalitzar a la Plaa dEspanya.Lambient de la concentraci va sersimilar al que es visqus lany pas-

sat amb el naixement del moviment,amb persones de totes les edats i

procedncies ideolgiques i associa-tives diverses.La mobilitzaci es va caracteritzar

per la conuncia de les lluites quedia a dia sarticulen davant la po-ltica dausteritat i retallades, ambcollectius com la plataforma Crida,assemblees del sector sanitari, llaos

pel catal, nombroses mostres derebuig al tancament del HospitalGeneral i del Joan March i un bloccrtic de caire anticapitalista i pro-

postes per un canvi de sistema, msenll de les reformes.En acabar la manifestaci unes 150

persones van quedar-se acampadesa la plaa, per de matinada van serdesallotjades per la policia nacio-nal.

Jornada daccionsel 15M per taldassenyalar elsculpables de la crisi

Desprs de les manifestacions mul-titudinries del 12M, la celebracidel primer aniversari del moviment15M culminava el dimarts 15 de

maig amb una jornada daccions quees van centrar en assenyalar els veri-tables culpables de la crisi. Dos delseixos principals de lluita del movi-ment de la indignaci, la lluita perun habitatge digne i la denncia delsistema nancer, es van convertir enlepicentre de la jornada daccionsdescentralitzades del primer aniver-sari del 15M.A Barcelona durant el mat la Pla-taforma Auditoria Ciutadana delDeute, la Plataforma dAfectats perla Hipoteca, Democrcia real Ja Bar-celona i els Iaioautes van portara terme accions en quatre ocines

bancries pel dret a un habitatgedigne i a decidir democrtica i so-

biranament qu fer amb el deute.Tamb es va fer una concentracien defensa de leducaci pblica ala Plaa Catalunya, una acci a laseu de la Fiscalia General de Cata-lunya per exigir que sinvestigui lacorrupci poltica i empresarial enel sector de la sanitat i una marxa ala seu del PP on es va fer un dinarde carmanyola. Un grup de personesvan entrar als estudis de RAC-1 i deCatalunya Rdio on els van deixarllegir en directe un manifest pel pri-mer aniversari del 15M. A les sis dela tarda era lhora de #OccupyMor-dor, un judici popular i simblic perassenyalar els culpables de la crisi,a les portes de la seu de La Caixaa lavinguda Diagonal, amb un ju-

dici contra els seus directius, ambparticipaci de diversos testimonis ipersones afectades per les poltiquesde la Banca Criminal i xoriada

popular per sopar.Durant els dies segents es van se-guir realitzant concentracions-cas-solades davant de La Caixa-Mordor,malgrat el fort dispositiu policial decontrol i malgrat la campanya de LaCaixa, amb pressions als mitjans decomunicaci incloses, per tal que noinformessin de les cassolades.A Girona una cinquantena de per-sones van irrompre a una ocina deLa Caixa, i un cop dins de lentitat,dues activistes es van encadenar auna columna, amb els braos dinsuns tubs de plstic i, a ms, shavien

lligat les mans entre elles amb doscadenats.A Tarragona una trentena de perso-nes van fer una acci en suport dela Plataforma dAfectats per la Hi-

poteca en dues ocines bancriesdUnnim i de Bancaja, per reivindi-car la daci en pagament.

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

7/33

TREBALL-ECONOMIAEl que es pretn amb lempresonament dactivistes sprovocar la por entre la ciutadania, perqu no ens mobilitzemi acatem les poltiques econmiques sense protestar

El 16J a Barcelona

contra la Repressi,

la Reforma Laboral

i les Retallades

Llibertat per a LauraGmez sota fanade 6000

6 Juny de 2012

12M-15M del

maig global idel 29M al 15J:Cal seguir enels carrers

CGT-CNT-SO

Aquest mes de maig es compliaun any dun moviment popularque va aconseguir treure als carrers laindignaci de totes i tots en mltiplesllocs del planeta, des de la primave-ra rab passant per la porta del Sol o

plaa Catalunya i arribant ns al Oc-cupy Wall Street.Lexplosi popular dindignaci del15 de Maig de 2011 sha anat concre-tant en diferents Assemblees de Poblesi Barris, Grups de Treball i una exten-sa xarxa de comunicaci, mobilitzacii acci, que uneix totes les lluites co-munes que ens afecten al conjunt dela poblaci i que a travs daquestaxarxa orgnica senfronta de maneracollectiva. Aix ens fa conscients queno estem sols i que units en lacci po-dem canviar les coses.Des de CGT, CNT i SO, hem donatsuport amb tots els nostres mitjans ales mobilitzacions convocades en el12M-15M Global, fent una crida atota la classe treballadora a sortir als

carrers, a les places i a participar acti-vament en totes les accions organitza-des per a aquells dies.Com organitzacions sindicals ensidentiquem amb les consignes queaquest moviment llana al carrer: Niun euro ms per a rescatar als bancs;Educaci i sanitat pbliques i de qua-litat; No a la precarietat ni a la Refor-ma Laboral; Per un habitatge digne.Per a continuar lluitant pels nostresdrets, tamb hem convoqcat diferents

jornades de mobilitzacions entre el29 de Maig i el 15 de Juny Contrala Reforma Laboral, les Retallades i elPacte Social.Desprs de lxit de la Vaga Generaldel passat dia 29 de mar i compro-vant que lactitud dels governs estatalsi autonmics no ha canviat respecte ala Reforma Laboral, les Retallades iel Pacte Social, considerem absoluta-ment necessari per a la classe treballa-dora, i especialment per a les i els msdesfavorits, continuar de manera im-mediata amb les mobilitzacions quesiguin necessries per a acabar amb lasagnia de drets a la que estem sent so-tmesa el conjunt de la ciutadania.Per aix, del 29M al 15J hem realit -zat concentracions, manifestacions,tallers, vagues de consum, jornades delluita i totes aquelles accions que ensduguin a denunciar latropellament alque ens sotmeten, encaminant-nos capa altra Vaga General que aconsegueixiacabar amb les brutals retallades, la

derogaci de la Reforma Laboral i larestituci de tots els nostres drets.Sabem que per a aix, hem de conuiri treballar amb aquelles organitza-cions sindicals, socials, etc, que estan

patint aquesta situaci injusta, i queestan contra el Pacte Social i per lamobilitzaci.

Fiscalia li demana fns a 36 anys de pres

CGT Barcelona

El mat del dijous 17 de maig,la jutgessa del jutjat n 28 deBarcelona va decretar la lli-bertat amb ana de 6000 euros dela nostra companya Laura Gmez,Secretria dOrganitzaci de la CGTde Barcelona. Per anar-la a rebre esva convocar a rebre-la per la tarda ales 16:30 hores a la porta de la presde Wad-Rass, per tal que la Laura enssents a prop seu, i als poltics, jutgesi policies els arribs el nostre crit de

justcia contra el crim que pretenienperpetrar contra la nostra companya.Prviament shavia procedit a des-convocar la manifestaci prevista pera les 17.30h. amb sortida al davant

de la Delegaci del Govern ns a laConselleria dInterior.Pel mat, shavia realitzat una ma-nifestaci davant lAudincia Pro-vincial per a exigir la llibertat deLaura i mostrar la nostra indignacicontra lestat policial que sens estimposant, en la que es van aplegarun miler de persones. Informats dela decisi de la jutgessa dalliberar aLaura sota ana de 6.000 euros, ensvam dirigir al Parlament catal onvam exigir la dimissi de Felip Puig,Conseller dInterior.Des de la CGT ens alegrem de la

posada en llibertat de la nostra com-panya i desprs de 23 dies a la presamb un empresonament totalmentarbitrari i sofrint un cstig absoluta-

ment desproporcionat, ja que a pesardhaver-hi centenars dimatges quetiren per terra largument dels mos-sos, la scalia i la posterior decisi

judicial de pres incondicional senseana han comportat que passes 23dies empresonada.El 24 dAbril va ser detinguda LauraGmez i el 25 dabril ingressava a la

pres per participar en una perfor-mance on es va cremar una caixa decartr davant de la Borsa de Barcelo-na. Quanta m dura ha volgut demos-trar el Conseller Puig, fent caure totsels seus mitjans repressius, cossos ar-mats, scalia i jutges contra alg queno samaga, que actua a la vista detots, que no ha provocat dany perso-nal cap i que t una rutina diria que

li fa fcil de localitzar.Des de CGT considerem que cremarcaixes de cartr amb papers en unlloc obert sense risc per a ning nos un delicte, sin una forma simbli-ca i pacica de protestar, per tant i sicontnua el criteri pel qual han dut aLaura a pres, i de la manera que est

sent tractada la resistncia passivadavant les actuacions de la policia,shauran dampliar les presons i molt.Els sindicats dmbit estatal: CGT,CCOO, UGT, USO, CNT-AIT, Con-federaci Intersindical, SolidaritatObrera, CSC vam signar un manifestexigint la llibertat de Laura i contrala repressi. Tamb la Comissi deDefensa del Collegi dAdvocats deBarcelona ha realitzat un pronuncia-ment en el qual considera excessivala pres incondicional, entre altresvaloracions dinters jurdic.

El que si que considerem que hauriade ser un delicte s el trac de dinerspblics que es fa des de lEstat capals bancs. No oblidem que els bancssn negocis privats i que la sevaavarcia per fer negoci en el mercatimmobiliari i productes nancersms que dubtosos, ha creat aquestacrisi que estem patint, sent tractats demanera privilegiada per part de totsels poltics, potser perqu desprs elscondonin els seus deutes milionaris.

No hi ha jutges i scals que conside-rin que pot haver delictes de suborn,suborn i malversaci de fons? Quantsdels responsables de la crisi estan a la

pres?, Quants dels que han creat alar-ma social en milions de llars duent ala gent a la precarietat i lexclusi, sn

detinguts preventivament i enviats apres a pesar de destruir les illusionsde milions de persones.Per aix diem que la justcia no sigual per a tots, els scals i els jutgesactuen de manera molt diferent depe-nent de la classe social de les personesque tenen davant. La CGT consideraque estan donant resultat les pressions

poltiques, tant al jutjat com a la sca-lia, ja que a una persona sense antece-dents penals, amb domicili x, treballx, una lla que viu amb ella, es diu

per la scalia que t risc de fugida i dereincidir abans ns i tot de ser jutja-da i condemnada. Aquests barems nosapliquen als banquers, ni als polticsinvestigats per la scalia anticorrupcia qui es deixa en llibertat.Ens qestionem lanomenada inde-

pendncia judicial pel que fa a la res-ta de poders dintre dun mal anomenatestat de dret. I si no que sens ex-

pliqui i que puguem entendre com sque Millet va estar solament 13 dies ala pres i Urdangarn i Torres ni lhantrepitjat. La CGT ens preguntem, pera quan una scalia especial que inves-tigui als banquers, poltics corruptesi empresaris que han creat una crisique estan duent a milions de personesa lexclusi social i la misria. Per aquan una web amb totes les fotos delsdelinqents renats que sn tractatscom senyors pels poders pblics. Pera quan una web amb les fotos delsmossos que han mutilat amb boles degoma i agredit a ciutadans a cops de

porra. Aix si que s violncia i el Sr.Puig sempre la justica.Considerem que aquest empresona-ment s una venjana per part del

govern de la Generalitat i el seu cosarmat. No han pogut assimilar queel dia de la Vaga General al mat, laCGT amb altres organitzacions, aglu-tinssim a ms de 15.000 personesrecorrent el centre de la ciutat i a latarda ms de 50.000. El que es pretns provocar la por entre la ciutadania,

perqu no ens mobilitzem i acatem

les poltiques econmiques senseprotestar i per a aix necessiten crearuna imatge de violents totalment pre-fabricada des dalguna ocina.La CGT seguirem sortint al carrer i

protestant per a defensar la llibertat iuna societat ms justa, seguirem llui-tant contra les injustcies, no perme-trem que ens duguin a les condicionslaborals i socials del segle XIX comestan pretenent entre els banquers iels poltics.Lempresonament de la Laura s unatac directe contra la nostra Organit-

zaci que a travs de la seva aliaciha demostrat que tots aquests poli-cies, carcellers, jutges i poltics nohan pogut fer callar el crit de LauraLlibertat.Volem agrair tots els actes on aquestcrit ha estat dirigit contra els seus se-grestadors, en tots els actes on Lauraha estat present en el cor de tots elsassistents. Aquesta Organitzaci tmolt clar quins sn els seus principis,la Solidaritat i el Suport Mutu, i ambla Laura sha demostrat que no sn

paraules buides.Hem aconseguit el nostre primer ob-

jectiu que era treure a Laura de la pre-s, per aix no ha acabat, lacusacili demana ns a 36 anys de pres

pels delictes de desordres pblics, in-

cendi, coaccions i el delicte relatiu alexercici dels drets fonamentals i lesllibertats pbliques, pel que seguiremmobilitzant-nos per Laura, per altresempresonats i per la resta de personesque han estat detingudes i posades enllibertat amb crrecs des de la VagaGeneral del 29-M.Prou repressi!

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

8/33

TREBALL-ECONOMIA

Noves detencions i

empresonaments devaguistes del 29M

Juny de 2012 7

Redacci

Felip Puig tenia la intenci de de-tenir ms vaguistes del 29-M i hova portar a terme. La policia auton-mica va acabar de confeccionar elsatestats contra diversos vaguistes que

van participar de les mobilitzacions ipiquets de la vaga general del 29 demar. Vint-i-dues daquestes vaguis-tes sn les que suposadament van seridenticades desprs de publicar-sela seva fotograa a la web de dela-cions ideada pel conseller Felip Puig.La resta de futures imputades snaltres vaguistes que van ser identi-cades pocs dies desprs de la vagageneral per que ns ara no havienestat detingudes.La maquinria engegada el passat 30de mar per part de la Unitat CentraldInformaci en Ordre Pblic delDepartament dInterior de la Genera-litat no sha aturat.Primer va ser la detenci el mateixdia de la vaga del Dani, lIsma i el

Xavi, que van estar empresonats nsque el 4 de maig lAudincia de Bar-celona nordenava la seva posada enllibertat. Tamb es va produir unavintena de detencions i citacions aTarragona.A mitjans del mes dabril ja es valtrar que els agents instructors dela investigaci treballaven amb unllistat dunes 80 vaguistes a quiacusaven de participar a piquets imobilitzacions, tant als polgons in-dustrials com als carrers de diversosmunicipis catalans. Aquelles infor-macions es van concretar pocs diesdesprs amb la detenci de dos vensde Sants, un de Sant Andreu i un deSarri (Barcelona). Tots ells queda-ven en llibertat per ordre del jutjatmalgrat haver de dipositar ances dens a 6.000 euros.Desprs va arribar la detenci de lasecretria dorganitzaci de CGTBarcelona, Laura Gmez, qui des-

prs de 23 dies de reclusi peniten-ciria sota lacusaci dhaver partici-

pat a una performance a les portes dela Borsa va poder abandonar la presde Wad-Ras.Un cop sha decidit tancar tempo-ralment la web de delacions, elsagents de la UCIOP shan dedicat a

concloure tots els atestats, treballantamb dos llistats de manifestants. En

primer lloc les 22 persones suposada-ment identicades a travs de la webde delacions. Daquestes, no totes se-ran detingudes, noms aquelles quea criteri de Manel Prat i Josep Milan(mxims responsables de la DirecciGeneral de la Policia) hagin prota-gonitzat els fets ms greus. La restaseran citades a declarar com a impu-tades per delictes lleus o faltes.Les persones que apareixen a la sego-na llista de futurs imputats ja havienestat identicades pocs dies desprsde la vaga general, per no han estatdetingudes i/o imputades per raonsoperatives de manca defectius arrelde lintens calendari de mobilitza-cions des del Primer de Maig i nsa les cassolades davant la seu de LaCaixa passant per les grans manifes-tacions del primer aniversari del 15-M.De moment, per la Vaga del 29M jashan detingut unes de 100 persones ihan estat imputades unes 40.

La nova onada dedetencions perla vaga del 29Mdeixa dos activistesempresonatsmentre augmenta lamobilitzaci socialcontra la repressi

El 29 i 30 de maig vam viure un nouepisodi de lespiral repressiva queel govern catal, amb el consellerdInterior Felip Puig al capdavant,est desenvolupant a comptagotesi seguint una estratgia planicadadantuvi contra els moviments so-

cials que lluiten des duna perspec-tiva clarament anticapitalista contrales retallades, la reforma laboral, larepressi i les poltiques econmi-ques dels governs catal i espanyol.Una desena de persones van ser de-tingudes entre els dies 29 i 30 demaig a Barcelona, Reus i La Ga-rriga, de les quals dues delles, elRubn i lAndreu, activistes del ba-rri de Sants, passaven a pres el 30de maig desprs de declarar al jutjatdinstrucci 31 de Barcelona, que

desprs de rebre les directrius per partde la scalia, en va ordenar la pres

preventiva sense ana, i des de l1de juny estan a la pres Brians I. Laresta de detingudes van ser deixadesen llibertat amb crrecs sense ana.Per quatre dells sha decretat la pro-hibici dassistncia a actes pblicscom manifestacions i concentracions

durant el temps que sinstrueixi lacausa.Tamb es va conixer els mateixosdies que Eva Snchez, militant deCGT Barcelona, havia estat citada adeclarar el dia 11 de juny sobre elsfets a la Borsa de Barcelona el 29Mdins del mateix expedient de la Lau-ra Gmez, que va estar empresona-da 23 dies i senfronta a una peticiscal de 36 anys de pres. Davantdaix des de CGT Barcelona es vaconvocar una concentraci de suportl11 de juny a la Ciutat de la Just-cia, per exigir el tancament immediatdaquest expedient que afecta a laLaura i a lEva.Aquestes noves detencions van ge-nerar mobilitzacions de protesta adiverses ciutats entre el 29 de maigi el 3 de juny, culminant amb la ma-nifestaci dun miler de personesdel diumenge 3 de juny a Sants.Lempresonament de dos vens sun atac al conjunt del barri, en tantque va ser el conjunt dels movimentssocials del barri els que es van mobi-litzar durant la jornada de vaga gene-ral. Des de la CGT de Catalunya i laCGT de Barcelona shan fet comu-nicats pblics demanant la llibertatdels dos empresonats i que saturi larepressi contra activistes per parti-cipar a la vaga del 29M.El Rubn est vinculat a lAssembleade Barri de Sants i al CSA Can Vies.Sha creat una plataforma de suportAndreu i Rubn Llibertat! que des-

prs de la roda de premsa del 2 dejuny i la manifestaci de l 3 de juny,segueix mobilitzant-se per la lliber-tat dels companys i ha obert el blochttp://llibertatrubeniandreu.blogs-

pot.com/Tamb sha creat un grup de suporta lAndreu i el Rubn a les Terres delEbre, ja que lAndreu s de Torto-sa i est vinculat a la Plataforma enDefensa de lEbre, el Casal Panxam-

pla i a Maulets. Es va fer una roda depremsa pblica a Tortosa, shan con-

vocat diverses mobilitzacions i shaobert el bloc http://andreullibertat.wordpress.com/Es tracta dun procs repressiu queest afectant als diversos sectorsque lluiten de forma clara al carreri en els terrenys laboral i social:lanarcosindicalisme, lesquerraindependentista, el moviment estu-diantil, les assemblees de barri, En les diverses mobilitzacions de

protesta arreu del territori sha as-senyalat a CiU i el PP com a respon -sables de la repressi, una cara de lamoneda que t en el seu revers les

poltiques econmiques que salva-guarden a la banca i precaritzen m-

plies capes de la poblaci.Cal destacar que els Mossos prete-nien convncer els jutjats de gur-dia de la presumpta comissi dundelicte dintegraci a organitzacide criminals (en el cas de quatredels detinguts), aix com daltresdassociaci illcita, desordres,danys i contra lexercici de drets fo-namentals. La seva aplicaci sempreha estat molt polmica (recordem elscasos de Nria Prtulas, els Tres deGrcia i el Jove de Tor). Finalment,

per, la negativa de tots els jutjats degurdia a aplicar aquest tipus delictiuha frustrat la intenci de la policia.

CGT exigeix quesacabi la repressi idemana la dimisside Felip Puig i ManelPrats

Una delegaci de la CGT de Barce-lona va assistir el 31 de maig al Par-lament de Catalunya a la comparei-xena en qu Felip Puig, acompanyat

per Manel Prats, director general

dels Mossos dEsquadra, va intentarjusticar tota lonada de detencionsque sestan produint i les despropor-cionades actuacions policials des dela jornada de vaga general del passat29 de mar. La CGT de Barcelonaexigeix al Govern de la Generalitatla immediata dimissi del consellerFelip Puig i de Manel Prats, ja queentre els dos formen un tndem queest creant crispaci entre una partmolt important de la ciutadania, es-

pecialment amb aquells que pateixenla crisi i les seves conseqncies demanera ms salvatge.La CGT seguir protestant contra elque considerem la continuaci deles lnies mestres marcades des de laConsellera dInterior de tolerncia

zero amb les protestes que denuncinde manera visible als veritables res-

ponsables de la crisi, els banquers iespeculadors.Des de la CGT exigim, que la Con-selleria dInterior deixi de perseguira qui lluitem per impedir que se se-gueixi precaritzant i augmentant els

afectats per les decisions econmi-ques de retallades que estan duent alexclusi social, a la pobresa i a lamisria a milions de persones, exi-gim que es tanquin duna vegada totsels expedients penals i oberts durantla vaga general, que salliberi a An-dru i Rubn i es deixi de perseguir ala dissidncia ideolgica.

La criminalitzacide la dissidncia iels abusos policialsa Catalunya arriba aEuropa

Entitats de defensa dels Drets Hu-mans han denunciat davant el Con-sell dEuropa la poltica repressivade Felip Puig i elevat un informe,elaborat per lOSPDH, al ComitEuropeu per a la Prevenci de la Tor-tura per a que obri una investigacii realitzi, amb carcter durgncia,una visita ocial a Catalunya. Lainiciativa Europa ho ha de saber!tamb va organitzar un acte el 6 de

juny a lAula Magna de la UB Ra-val, al que van assistir ms de 300

persones. Lacte va aplegar diferentssensibilitats socials i hi van prendre

part, entre daltres, August Gil Mata-mala, Josep Maria Terricabras o Car-los Jimnez Villarejo, acompanyats

per Laura Gmez i Isma Moreno,que van estar empresonats arran dela passada vaga general del 29-M.Per altra banda, associacions de dretshumans, entitats civils i collectiussocials tamb han presentat davantel Comit per a la Prevenci de laTortura i Altres Maltractes o PenesInhumanes o Degradants (CPT) delConsell dEuropa, un extens informe

que detalla la deriva penal, policial irepressiva que es viu a Catalunya desde 2011, que ha estat adms a trmit

per lorganisme europeu. LInformeCriminalitzaci de la dissidncia,expansi del sistema penal i situa-cions dabs policial com a respostesdavant la situaci de crisi econmi-ca a Catalunya ha estat elaborat

per lObservatori del Sistema Penali els Drets Humans (OSPDH) de laUniversitat de Barcelona, i va ser

presentat pblicament el 6 de junyal Collegi de Periodistes de Cata-lunya pel professor Iaki Rivera,leconomista Miren Etxezarreta i el

periodista David Fernndez.Linforme clou amb una demandaexplcita per a que lorganisme del

Consell dEuropa que vetlla per lasalvaguarda dels Drets Humans obriuna investigaci ocial, requereixi in-formaci addicional a tots els agentsimplicats i implementi una visita o-cial a Catalunya que analitzi i abordiles respostes policials davant les pro-testes contra la crisi.

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

9/33

TREBALL-ECONOMIA

Tercera tanda

de retallades

8 Juny de 2012

Nou convenidel tele-mrqueting:

menys dretsi menysdiners

Coordinadora deTelemrqueting de la CGT

http://cgt-telemarketing.es

Desprs de ms de dos anys i migde negociaci i ms de trentareunions sobre el nostre Conveni, jasha produt el vergonys i aberrantacord entre CCOO-UGT i la patronal

ACCE, que permet i aconsegueix queel nostre sector segueixi sent un sectormolt precari, amb unes condicions la-borals pssimes i que no elimina perres lesclavitud laboral a la qual estemsotmesos.Com si no en tinguessin su-cient amb la pssima reforma laboral, iamb les males prctiques que habitual-ment utilitzen les empreses del sectorper a eliminar, coartar i acoquinar atot el personal del Telemrqueting, aradesprs daquesta signatura vergonyo-sa simpedeix que drets que podremreclamar com nostres es facin efectius,com per exemple el canvi a contracteindenit, que aquest nou conveniamplia de tres a quatre anys.I s que sembla ser que CCOO-UGTno tenen accs o no volen saber que elnostre sector s noms precari per a lesi els treballadors, ja que els benecisde la nostra patronal estan arribant axifres de guanys histrics, que per des-comptat no repercuteixen en res a laclasse treballadora, s ms noms re-bem sancions, acomiadaments, ERO,canvis de torn, canvis de campanya,eliminaci dincentius, baixades uni-laterals en les hores de contracte, etc.Des de CGT hem insistit que la mi-llora de les condicions laborals delsector era fcilment assumible per lapatronal, per davant la inacci i lapermissivitat dels sindicats signantsla patronal ha imposat les seves cruelsintencions. I a canvi de qu, CCOO-UGT, han signat el Conveni?, doncsmolt senzill, permetent una signaturacmplice per..18 alliberats per a,

com en lanterior Conveni, no fer ab-solutament RES a favor dels drets deles i els treballadors als quals repre-senten o diuen representar.Ens semblalamentable que els sindicats signantsvenguin a la classe treballadora perunes prebendes personals que no fa-ran que el treball diari de les ms de60.000 persones que treballem en elsector del Telemrqueting no nomsno millorin, sin que damunt perdemuna gran oportunitat per a professiona-litzar el sector, ja que ns a dintre detres anys, totes les nostres condicionslaborals es congelen aix com el nos-tre compte bancari, que (per molt queesmenten que no s veritat) perdr enquatre anys ms del 10% de poder ad-quisitiu, ja que si la nostra pujada ser

del 0.5%, 0.6% i 0.7% i els IPC delssegents anys es mantinguessin cons-tants no aixecarem cap ns a dintrede 30 anys.Des de CGT us animem aque en les vostres empreses mostreu elrebuig a les i els delegats de CCOO-UGT que tenen la culpa que seguimen un sector precari exposats a larbitriduna patronal cada dia ms exigent.

Redacci

El govern de la Generalitat continua amb la tisorada...

El nou pla de xoc del governdArtur Mas aprofundeix enles retallades ja previstes. La terce-ra onada de retallades presentada el

passat dimarts 15 de maig pel presi-dent de la Generalitat de Catalunya,es basar en la bateria de mesuresen salut, ensenyament i universitatsdictada des de Madrid. Sumaria, entotal, 735 milions destalvi pel 2012repartits entre la rebaixa sobre em-

preses pbliques (300), subvencions(200), alentiment dinversions en in-fraestructures (100) i aportacions alsajuntaments a travs del fons de coo-

peraci local (45). Aqu shi hauriendafegir els 90 milions que representala rebaixa salarial del 5% que tambafectar una part dels funcionaris delEstat a Catalunya. El total de laretallada s de 729 milions. Entre el

paquet de mesures, a banda del 5%de tisorada en el sou, destaquen lamodicaci de la bonicaci de re-ducci de la jornada per cura dun llo per incapacitat laboral transitria.A ms, el pla dajust consolidaria ara

per ara la disminuci salarial del 5%ns al 2014. Fins ara la Generalitatnoms havia parlat duna rebaixa desous aquest any com a mesura excep-cional.El president de la Generalitat obeirles directrius del govern espanyol perintentar arribar a l1,5% del dcit anal dany estalviant 1.500 milions ielaborant un pla econmic i nancer

pensat per passar lexamen al Con-sell de Poltica Fiscal i Financera.El govern catal preveu pel 2012 unajustament de 4.300 milions deuros:un 62% es rebaixa de la despesai un 38% sn nous tributs i vendadimmobles. El pressupost daquestany, que representa un estalvi globalde 2.491 milions, s, segons el go-vern, un important ajust. La des-

pesa corrent en els comptes caur un11% el 2012 respecte del ja retallat2011 i un 3% ms pel 2013. Pel con-trari, es preveu un lleuger augmentdun 0,5% el 2014. El govern subrat-lla en linforme que haur de fer ungran esfor a causa de laugment dela pressi del context nancer. LaGeneralitat calcula que el 2014 haurde pagar en interessos un 63% msdel que estava previst pagar per lany2011.

Les tres retallades

La primera retallada del govern ca-tal va ser de 2.680 milions deuros-pressupost 2011 respecte a pressu-

post 2010- comportant una retalladadel 10% en la despesa no nancera ino nalista.La segona retallada fou anunciada el22 de novembre 2011, dos dies des-

prs de les eleccions generals, i su-pos una retallada de 1.000 milionsdeuros.

La tercera retallada ha estat anuncia-da el passat 15 de maig: 1.500 mi-

lions deuros ampliable a 219 milionsdeuros ms en cas dimpagament

per part de lEstat.Sumant les tres retallades, el to-tal s de 5.180 milions deuros. ElPIB de Catalunya al 2011, dadesdIDESCAT, va ser de 210.150 mi-lions deuros, sha retallat, per tant,lequivalent a un 2,38% del PIB enany i mig.El govern de Mas conar el gruixde la tercera onada de retallades ales mesures especials de Rajoy enEducaci i Sanitat. El nou pla de xocaprofundeix en retallades catalanes ja

previstes amb lnica excepci delaugment del cost de lFP, per perarribar als 1.500 milions destalvi elgovern cona en els decretazos del

PP que va criticar fa quinze dies. Lesretallades sense xifres concretessobre funcionaris, empresa pblicai subvencions ja eren conegudes;lobjectiu de privatitzar Aiges delTer-Llobregat o les autopistes tambshavien insinuat.Tanmateix, Mas ja sembla preveureque no li quadraran els nmeros i,

per aix, va encarregar a la conse-lleria dEconomia un estudi sobrelaplicaci el 2013 de noves taxesi tributs o laugment dels preus p-

blics per fer crixer els ingressosde la Generalitat. Limpost de suc-cessions, per exemple, podria tor-nar lany vinent, segons va admetreMas. De moment, per, bsicamentes toca lapartat de despeses (i poc el

dingressos).

Els apartats de latercera retallada

- Funcionaris: reducci salarial del

5%

Lexecutiu consolida la retallada del

5% als funcionaris ns al 2014. Elgovern conrma la reducci del 5%

del salari dels treballadors pblicstamb pel 2012, raticant una mesura

ja anunciada fa temps per reduir elscomplements salarials pagues ex-tres un 3% aquest juny i un 2% msal desembre. Tamb afectar algunsfuncionaris estatals a Catalunya comara uns 7.000 empleats de Justcia.

- Menys transferncies per a

lempresa pblica

Menor transferncia de diners capa les empreses pbliques de la Ge-neralitat. Es desconeix encara el

percentatge de la retallada. Algunesempreses pbliques, com ara GISA

construeix, conserva i explota obrespbliques de tot tipus o la Corpo-raci Catalana de Mitjans Audiovi-

suals, entre daltres, ja han fet impor-tants ajustos en els seus pressupostosels ltims anys. I, de retruc, Masadvertia tamb de possibles acomia-daments.

- Retallada de subvencions

Tot i que en els ltims dos anys lessubvencions de tot tipus que dna laGeneralitat ja havien estat retallades

ns a un 55% en Cooperaci, perexemple, Mas va comunicar quereduiran encara ms les subvencionsque encara no estiguin convocades,en una quantia que xar cada depar-tament.

-Aturada i alentimentdinfraestructures

Saturaran les grans inversions i, ams, salentiran i reprogramaran lesgrans inversions dobres ja en marxa.

- Ms privatitzacions i impostos i

venda de patrimoni pblic

La previssi per aconseguir nous in-gressos passa per: Impostos, leuro

per recepta i la venda de patrimonipblic, bsicament immobles de la

Generalitat. Els 1.600 milions previs-tos dingressos nous pel 2012 vnende la venda dimmobles i empreses

pbliques, com ara Aiges Ter-Llo-bregat (888), limpost de patrimoni(242), mantenir laugment de lIRPF(73), la taxa per la justcia (60), im-

post sobre venda dhidrocarburs (66).De leuro per recepta saconseguirienuns 50 milions. La venda de patrimo-ni pblic no s una idea nova. El go-vern ja ha intentat vendre edicis du-rant un any sense fortuna per ara hointentar de nou. El govern intentar

privatitzar la concessi dautopistespbliques (Tabasa) i vendre la com-panyia pblica Aiges Ter-Llobregat,que abasteix daigua lrea de Barce-lona, uns cinc milions de persones.

- Ms retallades en Salut i Educa -

ci

El govern espanyol va anunciar, el20 dabril, una retallada de 10.000milions deuros en els pressupostosdestinats a educaci i sanitat. CiU nonoms no votar en contra dels ltimsdecrets del PP en Sanitat i Educaci,sin que hi cona per reduir el dcit.Tot i que els volia enviar al TribunalConstitucional, ara els aplicar. Elgovern inclou en el seu pla els decretsdel govern espanyol de retallades ensanitat i educaci. La rebaixa a Ca-talunya est calculada en 1.069 mi-lions, per el pes ms important recauen sanitat (748 milions). Les mesuressn augmentar la rtio dalumnes per

aula; apujar el preu de les matrculesuniversitries, i augmentar el percen-tatge de pagament dels medicamentso reduir el turisme sanitari de la UEi de la resta de territoris de lEstat.Lnica novetat en lmbit educatius la creaci duna matrcula, de costmodest segons Mas, per estudiar

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

10/33

LALTRA REALITAT

TREBALL-ECONOMIA

QUI PAGA MANA

Juny de 2012 9

graus superior de FP.

Pressupostos, plaeconmic i altreshistries sobre la

situaci fnanceraEl pressupost consolidat de la Gene-ralitat pel 2012 s de 33.530,5 mi-lions deuros per tant lacumulat deles retallades en suposa un 15,45%.Desprs daix cal recordar el d-cit scal anual reconegut per lamateixa Generalitat, equivalent al8% del PIB catal, 16.812 milionsdeuros anualment cada ciutad deCatalunya aporta 2.251 ms del querep, impostos/prestacions, serveis, in-fraestructures...-. I el deute de la dis-

posici addicional tercera de lEstatutdAutonomia que puja a 759 milionsdeuros el 2010 i 219 milions deurosel 2011.Les xifres del pla econmic nancer

de la Generalitat 2012-2014 espanten.La magnitud de la tragdia represen-ta noms aquest any 4.295 milionsdeuros dajust: un 62%; s a dir, uns2.680 milions de reducci de la des-

pesa bsicament educaci, sanitat iinfraestructures i un 38%, uns 1.615milions, daugment de taxes, impostos

propis i venda dimmobles pblics.Lobjectiu del pla aprovat ahir s

baixar, com sigui, del 3,72% de dcitdel PIB amb qu va tancar el 2011 nsa l1,5% del PIB marcat com a lmit

pel 2012.El document de la Comissi Europea-European Economic Forecast, Spring2012- en les seves conclusions/pre-visions respecte a lEstat espanyol,diu que el segon semestre del 2012

entrarem en la fase aguda de la reces-si amb una contracci del PIB dun1,1%, la previsi del primer trimestres de -0,3% i la del segon 0,6% delPIB. Tamb ens diu que la caigudade demanda interna, privada i pblicaser del -9,1% al 2012 i del -4,8% al2013. Lexportaci t un bon com-

portament, suma el 2012 i 2013 unincrement del 7,9%, cal recordar perque durant el 2011 lincrement va serdel 9,0% anual. El comportament delatur s preocupant, previsi del 2012del 24,4% de la poblaci activa i del25,1% el 2013. El dcit pblic pactat

pel 2012, 5,3% del PIB, pot enlar-se

ns al -6,4%. I el del 2013, el 3% delPIB pot arribar ns al 6,3%.I per acabar de reblar el clau ens diuenque calen 19.000 milions deuros persanejar Bankia, diners pblics quesegurament, malgrat el que sens pu-

gui dir, seran a fons perdut, s a dirirrecuperables.A ms a ms s urgentuna reforma nancera que pot costaral voltant de 30.000 milions deuros.Es tractaria daprovisionar per pre-veure una caiguda dels actius un copcomptessin el valor del totxo a preude mercat i no a preus dabans delesclat de la bombolla immobiliria.Els diners sortirien del FROB, 75%diner pblic i 25% diner del fons degarantia de dipsits, fons que ja estexhaurit i pl qual caldria fer una de-rrama. Per tant hores dara ning ga-ranteix els dipsits, s a dir els dinersque tenim als bancs o caixes.Caldria fer tamb una reexi sobreel que est passant, de manera greudes de 2010, la sortida neta de capital

estranger. Si el capital estranger lite-ralment fuig com es nana el dcitper compte corrent, el que gastem dems sobre el que ingressem? Doncsa travs dels comptes intra-eurosis-tema. Aquest mecanisme, conegut

com comptes Target2, funciona de lasegent manera: Demano un crdit al

banc, amb garanties, una hipoteca esgaranteix amb el mateix be, en aquestcas cal tamb garantir-lo. El banc ambaquest crdit meu, conegut com cr-

dit collateral, demana nanament alBanc dEspanya, el qual al seu torn elrepeteix al Banc Central Europeu. I

per aquest mtode sha convertit deuteprivat en deute pblic. Segons dadesdel Banc dEspanya a nals de 2011 elnanament a traves daquest sistemaascendia a 176.000 milions deuros, a

Amb la victria de CiU, en leseleccions autonmiques del 28de novembre de 2010, shan engegataccions que diuen ser simples ajusta-ments, quan al que sestan dedicants a retallar els nostres drets.La crisi econmica global i altra crisims local, sn les excuses que uti-litzen per a anar minvant els minsos

benecis de lEstat del benestar que

tot just havem comenat a degustar,intimant-nos amb que si aquests no espromouen estem condemnats a emu-lar el caos grec.La veritat s que ja anem pel ter-cer pla dajustament i tot apunta aque de nou no millorar la situacieconmica. Les retallades realitza-des en serveis sanitaris, educatius i

socials, no estan aconseguint els seuspretesos objectius. Les noves me-sures sencaminen primordialmenta la venda dempreses pbliques ide patrimoni, a la implantaci delanomenat euro per recepta i alcopagament general de farmcia.Sense oblidar que continuen amb lesmesures ja iniciades amb les ante-riors reduccions de la despesa, utilit-zant leufemisme de racionalitzacide la despesa en educaci i sanitat,a ms de les retallades de salaris afuncionaris o descens de les aporta-

cions a universitats, ajuntaments i ala Corporaci Catalana de MitjansAudiovisuals. Aix s, el consellerdEconomia, Andreu Mas-Colell,est molt satisfet ja que senvia unmissatge a Europa de determinaci,disciplina, rigor i voluntat.La veritat s que lempobriment de la

poblaci comena a ser evident.

Parallelament el govern Rajoy vapel mateix cam i imposa mesures enidntica o similar direcci, aix s lesconsideren un petit esfor neces-sari i imprescindible si Espanya voltenir un futur segur i estable, quinshipcrites estan fets tots ells, inclsaquells poltics, que ns a no fa mas-sa temps dirigirien el pas en anlegstermes, es permeten criticar les me-sures perqu redueixen el poder ad-quisitiu i augmenten el nivell de vida,com si ells no shaguessin plegat pl-cidament als designis de Brusselles.

La conseqncia de totes aquestesmesures dajustament, perd, voliadir de retallades (anomenem a lescoses pel seu nom duna vegada persempre) consoliden una dualitat so-cial, on uns pocs acumulen cada ve-gada ms riquesa, ns i tot en pocade crisi, i una gran majoria veu preca-ritzar-se a passos de gegant les seves

circumstncies.Continuar en la lnia de retallada sa-larial, de retallar la despesa social,de reduir les pensions, que milersde famlies perdin els seus habitat-ges, que els autnoms i les petites imitjanes empreses no aconsegueixinnanament, s a dir, ms polti-ques dausteritat per a superar aques-ta crisi, en aplicaci de lortodxiaeconmica, genera sempre prdua dequalitat de vida, de llocs de treball,i mentrestant les grans empresesveuen augmentar els seus benecis.

Malament caminem i pitjor acabaremsi no es produeix un canvi de rumbi sapliquen altres mesures, ja queles actuals estan demostrant la sevainutilitat, on el sentit com i la soli-daritat simposin a la injustcia i lamanipulaci, en aquesta lnia la mo-

bilitzaci de la societat s un elementde transcendental importncia.

Pepe Berlanga

Per qu li diuen ajustaments... quan sn retallades

6000 euros

s unamisria

Emili Cortavitarte Carral

Aquesta s la frase (no s si lite-ral) que determinats diaris hanatribut a Carlos Dvar. El senyorDvar, quan escric aquest article,encara s el President del TribunalSuprem i el President del PoderJudicial (i poso encara sense esma,sense la mnima esperana que deixide ser-ho per voluntat prpia o pertica i coherncia de la majoria dels

membres del Tribunal Suprem o delministre de Justcia)La frase va ser la resposta a una pe-tici dinvestigaci, en el si del Tri-

bunal Suprem, dunes despeses dellargs caps de setmana (de dijous adimarts) en viatges, hotels i restau-rants de luxe de Marbella. No esta-ven incloses, en aquesta quantitat,les despeses ocasionades pel trasllatns a la localitat malaguenya de uno dos cotxes ocials i dels guar-daespatlles ni les dietes de xofers icos de seguretat.Com ja sabreu, la Fiscalia no hatrobat delicte i a la majoria delsmembres de lAlt Tribunal els sem-

bla que la despesa s pecata minutai que no cal donar ms informacisobre viatges ocials (reiterada-ment a la mateixa localitat) no siguique els malignes se nassabentin.La frase del senyor Dvar, ilactuaci duna bona part dels seuscollegues i del ministre del ram, nos noms un exemple de despotis-me i dhipocresia. Cont tamb una

poderosa crrega de classisme.Evidentment, 6000 euros sn unamisria comparats amb els 23.500milions que el Govern central do-nar a fons perdut a Bankia i senseinvestigar als anteriors directius deBankia, BFA, Caja Madrid, Banca-

ja... s una misria comparada ambles comissions que amb absolutanormalitat, indecncia i absncia

descrpols i dinvestigaci scalsestan donant cada dia entre les di-reccions de determinades empresesi grups nancers i certes cpulesdels partits poltics.Per, senyor Dvar, resulta que6000 euros s ms del que ingres-sen anualment les persones quecobren una renda dinserci social.Sn 9 mesos de salari mnim inter-

professional. Sn prcticament elsingressos de mig any de la gent jovei no tant jove que t la sort de treba-llar en aquest magnc mercat detreball.Aquesta misria s la quantitat quealgunes jutgesses han demanat coma ana per concedir la llibertat

provisional a lluitadors socials i

sindicals, com la nostra companyaLaura, per oposar-se a la reformalaboral i a les retallades socials. Iaix s miserable!

30 dabril denguany la quantitat ha-viaa pujat a 300.000 milions deuros.s a dir per aquest mecanisme el deute

privat lhem convertit en deute pblicja que el Banc de Espanya ns ava-lador, per tant la crisi del sistema -nancer passa a ser la crisi de tots i avelocitat de la llum.Tot plegat fa pensar en la inviabili-tat de la reforma nancera sense laintervenci directa del fons europeudestabilitat. LEstat espanyol difcil-ment pot assumir la magnitud de latragdia, i la probabilitat dentrar ensituaci crtica creix.

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

11/33

TREBALL-ECONOMIA

Bankia: quan larbre no ens

deixa veure el bosc

10 Juny de 2012

Ivan Gordillo

Durant les darreres setmanes elcas Bankia ha monopolitzat lestribunes econmiques dels mitjans decomunicaci convencionals. Aquestdebat ha revifat les discussions sobrela insolvncia de leconomia espan-yola que tant sembla preocupar alsmercats. Paul Krugman, leconomistavedet premiat amb el Nobel, va afegir

benzina al foc anunciant que es pro-duiria un corralito a lEstat espanyol.Per acabar-ho dadobar, el programaSingulars de TV3 va convidar dosassessors de fons dinversions perexplicar un pla de sortida de la cri-si catastrosta i lamentable que enscondemnaria a la misria. Tot plegatuna cortina de fum que no ens deixaveure larrel del problema. Inten-tarem destriar el gra de la palla i de

passada explicar la darrera reformanancera.El passat 11 de maig saprovava elReal Decreto-Ley sobre saneamien-to y venta de los activos inmobilia-rios del sector nanciero, la segonareforma nancera en tres mesos, laquarta en els darrers tres anys. Toteselles havien dacabar amb els dubtessobre el valor dels actius del sectornancer per sembla que les tres mi-nistres deconomia que shan succeten el crrec han errat. Aquesta re-forma exigir a les entitats nance-res comptabilitzar noves provisionsrespecte els actius immobiliaris que

posseeixen, arribant en alguns casosns al 52% del seu valor. Sobligaaix a les entitats a guardar diners en

previsi de que el negoci immobiliariprovoqui prdues, quelcom ms queprobable veient com aquest mercatha caigut fortament els darrers anysi que el valor dels immobles estan in-ats desprs de la bombolla dels anys2000. Es calcula que el valor total deles provisions ascendir a 28.000 mi-lions deuros pel conjunt del sector

nancer. Per altra banda, cada entitathaur de crear una societat parallela,el que sha popularitzat amb el nomde banc dolent, on destinar totsels actius txics, s a dir, aquellsque no es poden vendre i, per tant, elseu valor de mercat s prcticamentzero. El propi Banc dEspanya calcu-la que aquests actius poden ascendira 184.000 milions deuros, un 18%del PIB!Aquestes operacions hauran destarenllestides abans del 30 de juny. Sialguna entitat tingus problemes desolvncia i no pogus comptabilit-zar-les perqu entraria en situacide fallida, el govern preveu recolzarloperaci amb diners pblics a c-rrec del FROB (Fons de Reestruc-

turaci Ordenada Bancria), prestatsal 10% a 5 anys, perode al nal delqual, en cas de no retornar-se el prs-tec, quelcom ms que probable, pas-saria a convertir-se en accions per alEstat (bons convertibles en accionscom sha fet en el cas de BFA-Bankiacarregant aix la inversi fallida a lesarques pbliques). Un altre punt que

no han comentat els mitjans tot i laimportncia que mereixia, sn elsnous avantatges scals que es donen

a les entitats nanceres en el negociimmobiliari.Una vegada ms es fa palesa la prio-ritat del govern amb tantes facilitatsi ajudes al sector nancer, quelcomque de ben segur far augmentar eldcit pblic, aquell indicador quediuen voler reduir a costa de retallaren sanitat i educaci destruint el min-so estat del benestar que ens queda.

Ning amb sentit com invertiriaaquesta quantitat de diners en unesentitats que fa temps que estan enfallida tcnica i que haurien dhaverestat intervingudes, requisant el pa-trimoni personal dels responsables dela negligncia i jutjant-los per mala

praxis.El ministre De Guindos, ex de Leh-

man Brothers, apndix dels interes-sos nancers dins del sector pblic,declara que les arques pbliquessortiran beneciades i que nomsfar falta destinar-hi 15.000 mi-lions. A ms a ms, shan assignatdues auditories independents per va-lorar lestoc immobiliari a empresesestrangeres vinculades als mercatsnancers internacionals, com s elcas de Goldman Sachs. Tot plegats un autntic despropsit, on que-da en evidncia que es premia elsnegligents i es menysprea els con-tribuents i les persones que estan

patint la crisi. A la cleptocrcia calsumar-li dosis de cinisme.Dos dies abans, el 9 de maig, elBanc dEspanya publicava una nota

informativa anunciant la nacionalit-zaci de Bankia. Lanunci comuni-cava que el FROB feia efectiva laconvertibilitat en accions dels 4.465milions deuros en bons que la ma-triu de Bankia, BFA, va demanar fa14 mesos. Al no ser retornats, lEstates feia amb la propietat del 45% de

lentitat, passant, de facto, a contro-lar-la. Aquest fet acabaria accelerantla segona reforma de Guindos ex-

plicada ms amunt.Rodrigo Rato, exministredeconomia i antic president delFMI (Fons Monetari Internacional),era cedit del crrec de president deBankia. El govern del PP apro-tava loportunitat de fer-li pagar lanegativa a la fusi de Bankia ambLa Caixa el passat mes de gener,operaci que va obstaculitzar en noveure clara la seva posici dins delgran grup controlat per Isidre Fai-n. Lenlla idllic entre la burgesiamadrilenya vinculada al PP i lentitatcatalana de La Caixa i el grup indus-trial que controla (lantiga Criteria),

bra empresarial de les 400 fam liesde la burgesia catalana representa-des al s de CiU, quedava en no res.

El que haguera estat un autntic copde puny de classe sanava a norris

per culpa dun dels seus. Rato per,no marxa amb les mans buides, toti deixar en situaci dinsolvncia latercera entitat bancria ms gran delEstat espanyol. Com diria Grego-rio Morn, ns i tot la ma es tms respecte.Larbre no ens deixa veure el bosc,deia. Noms amb un enfocament desde leconomia productiva, all que

popularment es diu economia real,

es pot arribar a un bon diagnstic.Seguim encaparrats en analitzar elmalalt amb ulleres monetries. La

crisi nancera no sarreglar ambms nances. El forat del capitalnancer sest traspassant al sector

pblic, ja fa temps que ho denun-ciem, per en aquest trnsit el foratno es fa ms petit. Fins que no esrepari la maquinaria que genera, en

primera instncia, la riquesa real i dela que se naprota el sistema nan-cer, no sortirem de la crisi. Al capi a la , els 4.465 milions deurosde Bankia sn una part petita delsms de 115.000 milions deurosque lEstat ha destinat a rescatar elsector nancer. El problema cen-tral, del que Bankia ns una de lesconseqncies, s lensorrament delsistema productiu. La repercussiimportant s, i ser si no es posa fre,

els acomiadaments i els desnona-ments. Aquest continu degoteig dedestrucci de capital industrial estempitjorant els balanos dels bancsa travs de laugment de la morosi-tat, tant del totxo com dels crdits alconsum, les hipoteques o les lniesde crdit de les empreses.La lluita econmica imprescindible

per sortir de la crisi sha de centraren aturar la destrucci del sistema

productiu. La p rimera mesura, per ,per la recuperaci de lactivitat

econmica i els llocs de treball,passa per una quitana del deute.El capital nancer succiona parasi-triament una proporci molt impor-tant de la riquesa creada en lmbit

productiu. Aquest endeutament sun gran pes que no permet reani-mar lactivitat productiva. En segonterme, caldria plantejar una srie de

poltiques abandonades pels primersgoverns del PSOE els anys 80. Calun control de la inversi i una ge-nuna planicaci, comenant pelsector energtic i el conjunt de les

importacions que generen un impor-tant dcit comercial.Cal dirigir la inversi cap a sectorsintensius en fora de treball. De pocserviria posar-se a fer infraestructu-res que, a part de limpacte ecol-gic indesitjable i la poca urgnciasocial i econmica que tenen, snintensives en capital i no genera-rien els llocs de treball necessaris.Cal un model industrial adaptat alsegle XXI, que en el cas de la nos -tra societat, ms enll de les novestecnologies i el coneixement , hau-ria de potenciar els sectors socials,especialment el referent a les cures,la sanitat i leducaci, els serveis ala poblaci, mbits on la inversi

pblica ha estat insucient, deixats

a expenses de la creixent mercanti-litzaci.Per altra banda, la reforma constitu-cional que anteposava el pagamentdel deute a qualsevol altra necessi-tat, les reformes laborals que han po-sat a drets histrics, les retalladesa la sanitat i leducaci que han estatel paradigma de la venda de lestatde benestar i lexpulsi sistemticade famlies dels seus habitatges snquatre fronts irrenunciables. Men-tre no actuem tamb durgncia enlmbit pblic i poltic corregintlespoli social dels ltims anys, se-guirem estancats en mig duna crisique no fa ms que agreujar-se.Sembla que aquests dies, com enels ltims anys, lmbit nancer si-gui el ms important. Tant, que sncapaos de provocar por a un co-rralito que faci perillar els estalvis.Aquest arbre no ens deixa veure el

bosc del ms essencial, com si jaestigus perdut i no mereixes lluitar

per defensar el patrimoni de tots el ssectors de leconomia, el patrimonique sha construt amb el treball detotes aquelles que no tenen res ms

per viure que vendre la seva fora detreball. Ens pertany. No hi podemrenunciar.

7/31/2019 Catalunya - Papers n 140 Juny 2012

12/33

TREBALL-ECONOMIA

Bankia, el gran

robatori a la ciutadania

Juny de 2012 11

El cost delrescat deBankia su-

pera totesles expec-tatives

Redacci

Aixecar BFA-Bankia sortir moltcar. 19.000 milions deuros sn lesnecessitats de capital que reque-reix lantiga Caja Madrid i Ban-caixa, segons els clculs que el nou

president de lentitat, Jos IgnacioGoirigolzarri, va presentar el 25 de

maig al consell dadministraci pera laprovaci. A aquesta quantiashi han de sumar els 4.465 milionsdeuros que ja shan injectat amb laconversi en capital dun prstec delFROB. En total, doncs, 23.465 mi-lions deuros, una quantitat que su-

pera les pitjors expectatives.A tall dexemple, les ajudes pbli-ques del FROB que han rebut nsara els bancs i caixes de lEstat per alseu apuntalament seleven a 19.000milions deuros, una quantitat queinclou els primers 4.465 milions

prestats a Bankia. s a dir, la novapetici igualava el que shavia in-jectat ns ara en el sistema nanceri dinamitava les previsions fetes pelministre De Guindos, que havia ava-

luat recentment en 7.500 milions lesnecessitats addicionals de capital p-

blic de Bankia, i en 15.000 milionsdeuros les del conjunt de la bancaespanyola.En tot cas, les ajudes addicionals de-manades per Bankia hauran de seraprovades pel Ministeri dEconomia,el Banc dEspanya i, nalment, lesautoritats europees. Cal recordarque les ltimes retallades aprova-des pel govern de Rajoy en mat-ria deducaci i sanitat seleven a10.000 milions.El nou capital pblic arribar al grupnancer a travs del FROB, que in-

jectar els 19.000 milions en la ma-triu BFA. Daquesta manera, lEstat

passar a controlar la totalitat de

BFA, que un cop sanejada passara rescatar la lial nancera Bankia,de la qual ara controla un 45%. Larecapitalitzaci es far mitjanantuna ampliaci de capital asseguradade 12.000 milions deuros, amb dretde subscripci preferent pels accio-nistes. Com a resultat, lEstat podriacontrolar prop del 100% de Bankia.Bankia va refer a nals de maig elscomptes del 2011, i si al febrer Ro-drigo Rato va declarar uns benecisde 309 milions deuros, ara el nouequip directiu va apuntar unes pr-dues de 2.979 milions.

Per salvar Bankia el govern delPP pretn robar-nos a totes i totsuna miqueta ms del que ns ara ensha robat. 19.000 milions deuros val-dr reotar un mort que ha servit peral que ha servit, fer ms ric uns deter-minats rics, per que va emprendreel cam del cementiri precisamentquan unes normatives noms alservei dels rics i poderosos (la gran

banca aqu) van obligar a fusionarcaixes entre elles i desprs a conver-tir-les en bancs per poder-les saque-

jar o tancar. Vull recordar aqu queles caixes eren una forma destalvi inanament popular creada pels nos-tres avis i vies per fer-se forts da-vant dels amos del seu moment. I sclar que aquest origen acceptable noexculpa les entitats actuals ni bona

part de la seva histria...Les mesures encaminades a reotarBankia sn tot mesures contra lamajoria de la gent que no obeeixen acap dels principis que alguns creiemque han de moure les nostres accions

poltiques, s a dir les que condicio-nen la nostra vida i el nostre entorni tenen la intenci de millorar-los.Aqu lnic que ha millorat i mi-llorar ser lestat de comptes deRato i tota la colla de lladres del seuvoltant. I penso, un cop ms, que dirles coses pel seu nom s una obliga-ci. Per molta enginyeria nanceraque gastin, per moltes corbates quees posin, per molt que vulguin fercara dhonorables... sn una colla delladres. I el que roben ens ho robena totes i a tots, per tant doblementlladres!I s aquest un altre dels robatoris queenmig del mullader de la crisi els ricsfan i faran si no els aturem. Mentre

volen 19.000 milions deuros perfer surar Bankia i repartir dividendsentre els accionistes (i els tindran) lasetmana passada el mateix govern delEstat anunciava a bombo i plateretque destinar 19.000 milions deurosmenys a la sanitat i a leducaci. Lamesura far crixer el patiment entremilions de persones, per ja sabemel que els importem aquells que nosn dels seus (l1%, no ms). Nosal-tres, la resta, el 99%, noms els im-

portem quan sortim al carrer i ales-hores els importem no per lloar-nos

per la nostra decisi i valentia sinper pegar-nos amb tants estris detortura i dagressi com sn capaosdimaginar i comprar. O per empre-sonar-nos. Laura, llibertat!!!Mentre espero que els Mossos, laPolicia Nacional, la Guardia Civil,la Gurdia Urbana, algun gurdiade seguretat, els milions de cmeresque ens lmen a tothora, la pgi-

na web de Felip Puig... o alg ambautoritat dels que ens protegeixendels lladres faci alguna cosa, enca-ra que sigui simblica, per salvar-nos daquesta plaga dencorbatats,no deixo de pensar en com ns defcil robar tants milions malgrat elmunt duniversitaris i gent que sapllegir que pobla la nostra societat. Iem repregunto per a qu serveix tantensenyament si al nal ens roben ala cara i la gent la tomba perqu nosatreveix a mirar...Ells sen foten..., i encara volen quecallem i no diguem res? Encara volenque els r