Catalunya nº 150

7/30/2019 Catalunya n 150

1/33

Catalunyawww.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Maig 2013 nm. 150 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

No s

momentper a ladesesperaci,

sin per a lalluita!


2/33

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 150 Maig 2013 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

No s

momentper a la

desesperaci,

sin per a lalluita!


3/33

Maig de 20132 Editorial

EDITORIALCONFEDERACI GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARS

Cam de Son Rapinya, s/n - CentreLos Almendros, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 [email protected]

Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 [email protected]

SECRETARIAT PERMANENTDEL COMIT CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax933107110

FEDERACIONS SECTORIALS

Federaci Metallrgica deCatalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstriesQumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament deCatalunya (FEC) Federaci dAdministraciPblica (FAPC)

Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn

Tel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS COMARCALS

AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 [email protected]

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041

Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551

Comer, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14

Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax [email protected]

Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803

Garraf-Peneds

Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltr - [email protected]. i fax 938934261

MaresmeUni 38 baixos, 08302 Matar [email protected]. i fax 937909034

Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet [email protected]. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcs 28, ent. 2a [email protected]. 972231034. Fax 972231219

PonentAv. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida [email protected]. 973275357. Fax 973271630

Camp de TarragonaPlaa Imperial Tarraco, nm. 1 Edifci2, 3a Planta, 43005 [email protected]

Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS

BarcelonaVia Laietana, 18, 9 - 08003 [email protected]. 933103362. Fax 933107080

BergaBal 4, [email protected] Tel. 938216747

ManresaCircumvallaci 77, 2n - [email protected]. 938747260. Fax 938747559

RubColom, 3-5, 08191 Rub, [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96

SabadellRosell 10, 08207 Sabadell [email protected] Tel. i fax 93745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar [email protected],Tel./fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

SortPl. Major 5, 25560, [email protected]

> ON ENS TROBEM?

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan AntonT, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals,Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofll, Paco Martn, Moiss Rial i LauraRosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, PepCara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj,Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i lesfederacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci isubscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecrestarda) 977340883. Collaboracions: [email protected], [email protected] Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions:[email protected] Web revista: www.revistacatalunya.cat.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores icollaboradors.

Drets dels subscriptors:

Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i a drea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un txer

automatitzat degudament noticat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci dela CGT de les Balears i la seva nica nalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i con -

dencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, recticaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals

mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic [email protected] o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comuni -

caci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. [email protected]

Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya

Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:

- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especicada per lautor o el llicenciador.

- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a nalitats comercials.

- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets

dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.

Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Avanar cap a models de societat, basats en la cooperaci,la democrcia participativa i la solidaritat, en qu lasatisfacci de les necessitats fonamentals de les personesestigui associada a prctiques que respectin i sintegrin enel funcionament de la natura i de la diversitat cultural delspobles, avui ja no sols s un desig, s una necessitat.Josep Manel Busqueta a Lhora dels voltors

>> Agurrelg

Donem suport a lesaccions del Maig GlobalLa Confederaci General del Treball dna suport lesaccions que, amb el lema De la indignaci a larebelli: escrache al sistema, formen part de progra-ma dactes del Maig Global i crida a totes les personestreballadores -en actiu, estudiants, desocupades, pen-sionistes ...- a participar en les mobilitzacions progra-mades al llarg de tot el mes.Assemblees del 15M, Marees ciutadanes i diversoscollectius, que soposen a les poltiques dausteritat iles retallades i que al mateix temps reclamen una major

participaci democrtica, han organitzat un programadactivitats durant el mes de maig que inclouen tanca-ments, consultes ciutadanes, xerrades, assemblees enel carrer i manifestacions.Davant un Govern que anuncia la continutat de la seva

poltica econmica i social, basada en retallades i elpagament del deute, que es presenta davant la pobla-ci i anuncia un futur datur i reculada social, des dela CGT considerem que la mobilitzaci permanent i la

presa dels espais pblics s imprescindible en aquestsmoments demergncia social i repressi en els qualsviu la majoria de la poblaci.Quan la democrcia s segrestada pel poder econmicen connivncia amb el poder poltic i el Govern no es-colta al poble, per en canvi obeeix a institucions comel Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacio-nal i la Comissi Europea, la participaci social en les

mobilitzacions s imprescindible en aquests momentsde greu dcit democrtic i del dret a lexercici de lallibertat.Les mobilitzacions del Maig Global sn molt ms quela celebraci dun aniversari, sn la continutat dunalluita que es va iniciar fa diversos anys contra les po-ltiques antisocials dels governs del PSOE i del PP.En aquest sentit la CGT reitera la crida a participaren les manifestacions, accions, actes i mobilitzacionsi a seguir expressant en els carrers la indignaci con-tra aquest sistema depredador que posa els beneciseconmics per sobre de les necessitats humanes i me-diambientals


4/33

Maig de 2013 Tema del mes 3

Lescrache com a dret fonamental

TEMA DEL MESEn un pas on els poderosos i els poltics roben a mansplenes de les arques pbliques, on paguem amb els nostresdiners els luxes, i excessos de lelit governant, lescraches una eina per assenyalar els culpables daquesta situaci.

Carlos Hugo Preciado Domnech

En els ltims dies ve sent objectede polmica el escrache com mi-tj de reivindicaci. Mentre uns sos-tenen la seva legitimitat, uns altresarmen que es tracta duna coacciintolerable, una vexaci, un mtode

propi del feixisme o una forma decoartar la llibertat de vot del Diputat oSenador. Davant tal debat, el propsitdaquestes lnies s el de contribuir aesclarir, des dun prisma exclusiva-ment jurdic, la legitimitat constitu-cional del escrache com mitj de ma-

nifestar la crtica enfront de lactuacidels Poders Pblics.Per a aix, hem de comenar dient queel dret de manifestaci o concentracien llocs pblics s un dret fonamentalreconegut en lart.21 de la Constitucii desenvolupat per la LO 9/83 de 15 de

juliol; regulat en el Conveni Europeude Drets Humans de 4 de novembrede 1950 (art.11); en el Pacte Inter-nacional de Drets Civils i Poltics de

Nova York de 19 de desembre de 1966(art.21); i ms recentment en lart.12de la Carta de Drets Fonamentals de laUni Europea.El dret de manifestaci s una pro-

jecci collectiva de la llibertatdexpressi efectuada travs dunaassociaci transitria de persones

que opera de manera instrumentalal servei de lintercanvi o exposicididees, defensa dinteressos, publi-citat de problemes i reivindicacions(STC 301/2006), sent per aix una lle-ra de participaci democrtica que escongura de tres elements: una agru-

paci de persones de carcter transi-tori (temporal), amb nalitat lcita(licitud) i en un lloc de trnsit pblic(espacial).s un dret despecial importncia enun Estat Social i Democrtic de Dret,com expressi del principi de demo-crcia participativa, doncs per a moltsgrups socials s un dels pocs mitjansdels quals disposen per a expressar

pblicament les seves idees i reivindi-cacions (STC 301/06 i 236/07).

Daltra banda, lescrache no s altracosa que el nom donat a lArgentina,Uruguai i Espanya a un tipus de ma-nifestaci pacca en la qual un grupdactivistes de Drets Humans es diri-geix al domicili o lloc de treball dalga qui es vol denunciar. Es tracta dunmtode de protesta basat en laccidirecta que t com nalitat que els

reclams es facin coneguts a lopinipblica. Aix denit, lescrache no sms que el dret de manifestaci ambuna sola peculiaritat denitria: el llocque sexerceix, que coincideix sempreamb els voltants del domicili o lloc detreball dalg a qui es vol denunciar,generalment una persona amb respon-sabilitat pblica, un crrec pblic. Pertant, ens trobem davant una forma de

protesta pacca, en la via pblica i di-rigida enfront de qui t una responsa-

bilitat pblica, amb la nalitat de de-fensar els Drets Humans o qualsevolaltra reivindicaci legtima.En el cas del escrache que estemveient en el Regne dEspanya en elsmitjans de comunicaci es tracta dunconjunt de persones afectades per la

legislaci hipotecria que pretenenconvncer als Diputats del partit po-ltic amb majoria absoluta que s ne-cessari un determinat canvi legislatiu,manifestant-se davant dels seus domi-cilis, en la via pblica.Resulta obvi, ns a aqu, que el dretde manifestaci empara aquesta con-ducta que coneixem com escrache.

Per tant, hem de partir que el escrachecom forma pacca de manifestacis una de les expectatives garantides

pel dret fonamental i, per tant, cons-titueix part del seu objecte, doncs suna manifestaci collectiva de lallibertat dexpressi exercitada a tra-vs duna associaci transitria de

persones, que opera a manera de tc-nica instrumental posada al servei delintercanvi o exposici didees, ladefensa dinteressos o la publicitatde problemes i reivindicacions (STC195/03, 66/95, 85/88, etc.).Daltra banda, s evident que tota ma-nifestaci o reuni en un lloc de trnsit

pblic ocasiona cert grau de desordreen el desenvolupament de la vida quo-tidiana i certes molsties, com talls

de trc, tall de carrers, megafonies...per en absncia dactes de violnciaper part dels manifestants s importantque els poders pblics facin gala decerta tolerncia davant concentracions

pacques, amb la nalitat de que lallibertat de reuni no manqui de con-tingut, ns i tot en aquells casos queno ha estat comunicada prviament a

lautoritat competent (STEDH 5 mar2009 Baraco contra Frana, STEDHde 17 de juliol de 2008, Achouguiancontra Armnia; STEDH 5 desembrede 2006; Oya Ataman contra Turquia).Lescrache, que es realitza davant deldomicili dun crrec pblic, s obvique ocasiona certes molsties; no no-ms al crrec pblic, sin tamb a laseva famlia i vens, mentre pot obs-taculitzar el trc, laccs o sortidadel domicili amb vehicles, pot causarincomoditats, doncs sescolten procla-mes o reivindicacions, consignes, en toelevat, etc; per aquest tipus de mols-ties no van ms enll que les que causaqualsevol manifestaci o concentraci

pacca als vens dels carrers en quet lloc o de les molsties que podemsuportar tots els ciutadans en tempsde campanya electoral, que escoltemles megafonies de la propaganda elec-toral a tota hora, somplen les nostres

bsties de cartes dels partits, ns i totsens crida al telfon particular per ademanar-nos el vot, o sens dna pro-

paganda en m pel carrer o tamb, en, es demana el vot porta a porta.Per aix, s fcil concloure que lesmolsties o incomoditats provocades

per una manifestaci pacca davantdel domicili dun Diputat o Senadorsn transitries, com tota manifesta-ci, i estan dintre del contingut normaldel dret a manifestar-se, i els poders

pblics - i el Diputat o Senador hos- han de tolerar-les per a preservarel contingut del dret de manifestaci.Per descomptat, el dret de manifes-taci i lescrache, com una de lesseves formes, no emparen linsult,lamenaa o la coacci. s importantinsistir en aix. En tals casos ens tro -

barem davant supsits dabs del dretfonamental que trobarien la seva tipi-caci en el CP (620.2, 169, 172, CP,etc.), com tamb la troben les reunionso manifestacions illcites, que sn lesque se celebren amb la nalitat de co-metre algun delicte o aquelles en lesquals concorrin persones amb armes,artefactes explosius o objectes con-tundents o de qualsevol altra manera

perillosos (art.513 CP).Arribats a aquest punt la primera con-clusi que hem de deixar clara s quelescrache no s ms que una mane-ra dexercitar un dret fonamental, elde manifestaci, i amb ell la llibertatdexpressi i associaci i que, per tant,no pot criminalitzar-se, prohibir-se olimitar-se indiscriminadament quan elseu exercici sajusta als requisits delart.21 CE, s a dir, un exercici pacci sense armes, sense perill per a lordre

pblic, les persones o els bns; ja quedintre de lobjecte del dret fonamentalde manifestaci i reuni pacca i sen-se armes no es troben conductes comles descrites, que en la seva mximagravetat vnen tipicades en el CodiPenal mentre que atempten contra al-tres drets fonamentals: honor, lliber-tat, integritat moral o integritat fsica.El dret de reuni o manifestaci, sentun dret individual dexercici collectiuno inclou en el seu objecte les nali -tats illcites (STC 66/85 i art. 1 LO9/83), i quan tal illcit s un delicte,la prpia reuni o manifestaci sdelictiva (art.513 CP). El que no sraonable, des duna mnima hones-tedat intellectual, s confondre elsdrets amb labs dels mateixos per a

tot seguit acabar prohibint-los. Aixcondueix a labsurd que com tot drets susceptible dun s abusiu, tot dretha de ser prohibit, cultura prpia delsrgims autoritaris i que tots recordemen frases tpiques de la transici es-

panyola com: tanta llibertat porta alllibertinatge. En aquest sentit, sovintes confon interessadament lescracheamb els insults, vexacions o coaccionsque persones individuals puguin pro-


5/33

4 Tema del mes Maig de 2013


ferir en moments puntuals; confusique no resulta admissible.Partint doncs de que lescrache s unamodalitat dexercici del dret de mani-festaci, una segona conclusi s queel debat pblic sobre lescrache ha deser un debat de lmits en lexercicidel dret fonamental. En aquest punt,els lmits han destar previstos per lallei, ser mesures necessries en unasocietat democrtica, entre altres ns

per a la protecci dels drets i llibertatsaliens, en aquest cas els del Diputat,Senador i les seves famlies. (art.11.2CEDDHH).s obvi que el de reuni i manifestaci

no s un dret illimitat, sin que trobaels seus lmits en lordre pblic ambperill per a persones o bns o els lmitsimposats per la necessitat devitarque el seu exercici extralimitat entreen collisi amb altres valors consti-tucionals (STC 195/2003). Per tant,una vegada delimitat, que no limitat,lobjecte del dret fonamental que,com queda dit, exclou conductes queatempten de forma greu contra altresdrets fonamentals; ens trobem davantuna qesti de collisi de drets, a sa-

ber: el dret a la manifestaci o reunipacca i sense armes en llocs pblicsen la seva concreta forma del escrache-duna banda- enfront de la llibertat devot, el dret a la intimitat personal i fa-miliar i, si escau, el dret a lhonor del

Diputat o Senador -per un altre-.En aquest punt cal recordar que elsPartits poltics tenen per missi fona-mental concrrer a la formaci i ma-nifestaci de la voluntat popular (art.6CE), que els Diputats pertanyen a ungrup parlamentari al que dna suportun Partit i que, al seu torn, dna suporta un Govern concret, trobant-se dintrede les seves facultats la de votar a fa-vor o en contra del que el seu Partit

dicti, doncs el seu vot lexerceix deforma personal i indelegable (art.79.3 CE ), amb vista a aprovar les lleis.Tamb cal recordar, com es va dir, queel dret a manifestar-se s una expressidel dret de participaci democrtica,que est al servei de lintercanvi o ex-

posici didees, defensa dinteressos,publicitat de problemes i reivindica-cions.En primer lloc, dintre dels lmits delexercici del escrache, cal plantejar-sesi coarta o retalla la llibertat de vot delDiputat o Senador. Obrint un parntesisobre la llibertat de vot, cal apuntar lanormalitat amb que saccepta, a causa

de la hipertra del poder dels Partits,les sancions econmiques que aquestsapliquen als Diputats que saparten dela disciplina de partit. En aquestscas, no obstant aix, no sembla qes-tionar-se la llibertat de vot, el que sdigne de reexi. Tanquem parntesi.En el lmit de la llibertat de vot caltenir en compte que la relaci de larepresentaci entre Diputat i repre-sentats en una societat democrticas bidireccional, i no noms unidirec-cional, de manera que el Diputat no eslimita a rebre el vot i administrar-losegons el seu criteri o el del seu Partit,sin que pot i ha de rebre les queixes,crtiques, retrets i opinions dels repre-sentats expressats collectivament atravs de manifestacions pacques en

llocs de trnsit pblic que li sn pro-pers, com el carrer del seu domicili.Aix, sense altre afegit, (violncia,amenaces...) no pot considerar-se quecoarti la seva llibertat de vot, sin quetot el contrari, la refora i enriqueixamb les idees, opinions o crtiques querep daquells a qui representa, doncsla llibertat no pot considerar-se com el

blindatge enfront dopinions molestesen llocs incmodes o com lanonimat

o la incomunicaci, per una personaque ha decidit dedicar-se a un crrec

pblic i que respon no noms davantles urnes sin, mentre aquestes es-tan tancades, davant els ciutadans,doncs en una democrcia participativaaquests no es limiten a decidir cadaquatre anys, sin que participen acti-vament en la vida pblica, informant-se, opinant i criticant les decisions dequi tenen el poder de dictar les lleisque estan obligats a acatar.En aquest sentit, per a tutelar la lliber-tat de vot i el correcte funcionamentde les Assemblees legislatives,larticle77 CE prohibeix la presentaci directadavant les Cmeres de peticions indi-viduals i collectives per manifesta-cions ciutadanes, amb la clara nalitatdevitar que les mateixes pertorbin el

bon desenvolupament de les sessions,de manera que el Codi Penal castigamanifestar-se davant una assemblealegislativa, estatal o autonmica quanes pertorbi el normal funcionament dela Cmera (arts. 494 i 495 CP). Notisque aqu lordenament protegeix alrgan, estant garantida la proteccidels seus integrants, els Diputats o Se-nadors, per lart. 498 que castiga alsque emprin fora, violncia, intimi-daci o amenaa greu per a impedir aun membre del Congrs dels Diputats,del Senat a o duna Assemblea legis-lativa de comunitat Autnoma assistir

a les seves reunions, per idntics mit-jans, coartessin la lliure manifestaci

de les seves opinions, o lemissi delseu vot.A la vista de lexposat, cal insistir,lescrache entra dintre de lexercicilegtim del dret de manifestaci pac-c i sense armes i no pot concebresque lexercici de tal dret fonamentalcoarti la llibertat de vot, per ms quesexerciti en la via pblica, davant eldomicili del Diputat o Senador, sem-

pre que no sempri fora, violncia,intimidaci o amenaa per a coartarla lliure manifestaci de les opinionso lemissi del vot.

Ning es planteja que coarti la lli-bertat de vot, afecti a la intimitat o alhonor el fet, daltra banda habitual,que unes desenes de periodistes facingurdia en la porta del domicili de

poltics a dexercitar un altre dretfonamental, la llibertat dinformaci.Per descomptat, si aix degenera enlagressi, linsult o lamenaa, es-tarem davant una altra qesti bendiversa, per la mera possibilitat queaix ocorri no pot suposar la prohibi-ci de lexercici dun dret fonamentaltan important com el dinformaci enuna societat democrtica. Aix s im-

portant recalcar-lo, ja que tant la lli-bertat dinformaci com la llibertat demanifestaci sn pilars fonamentalsde tota democrcia.Aclarida el dubte de si lescrachecoarta la llibertat de vot del Diputat o

Senador, dintre del captol dels lmits,la incgnita que resta per buidar s si

lexercici del dret de manifestaci pa-cca i sense armes davant del domici-li dun Diputat suposa una intromissiillegtima en el seu dret a la intimitato a lhonor.Comencem per la intimitat, que esconsidera com un mbit propi i reser-vat de les persones lefectiva existn-cia de les quals s precisa per a teniruna qualitat mnima de vida humana(STC 231/88). Del dret a la intimitatforma part el right to be alone (STC134/99 ), el dret a ser desconegut, queels altres no spiguen qu som o el quefem, (vegis SSTEDH Caso Leander,Costello-Roberts, etc). A ms aquestdret sestn no noms al subjecte sina la seva famlia (STC 196/04), ele-ment aquest que caldr ponderar en elbalancing del dret a la intimitat del

poltic i la seva famlia i el dret a ma-nifestaci.Per el dret a la intimitat del poltict diferent extensi que el del ciu-tad del carrer, doncs qui tenen atri-

but lexercici de funcions pbliquess personatge pblic en el sentit quela seva conducta, la seva imatge i lesseves opinions poden estar sotmesesa lescrutini dels ciutadans els qualstenen un inters legtim a saber comsexerceix aquell poder en el seu nom.En aquests casos, i en tant el divulgato criticat es refereixi directament alexercici de les funcions pbliques,

no pot lindividu oposar sense msals drets de lart.18.1 (SSTC 148/01 i


6/33

Maig de 2013 Tema del mes 5


232/02, entre altres).Daltra banda, lescrache es desen-volupa en la via pblica, que s unlloc no apte per a desenvolupar la in-timitat, i si b les conductes que su-

posin molsties excessives, com elssorolls intensos o ns i tot les malesolors poden suposar una intromissiillegtima en el dret a la intimitat,lexercici del dret de manifestaci deforma transitria, encara amb mega-fona, no t per que suposar sempre ien tot cas una molstia excessiva quesuposi una intromissi en el dret a laintimitat. (vegis STEDH 9 desembre1994; Lpez Ostra contra Espanya,STEDH 16 novembre 2004; MorenoGmez contra Espanya).Quant al dret a lhonor, que consisteixen la fama, la reputaci, el bon nom,lestima social; en denitiva, el dretque uns altres no condicionin negati-vament lopini que els altres tinguinde nosaltres (STC 49/01), s lmbitque potser es produeixi una friccimajor amb el dret a manifestar-se.En efecte, pot entendres que amb

lescrache es cosica al Diputat oSenador, mentre que se li converteixen un simple mitj, objecte descarn iestigma per a obtenir una nalitat, totel legtima que es vulgui. Aix, hemescoltat, el no justica els mitjans.En aquest sentit, en el cas dels cobra-

dors del frac sha ents per la jurispru-dncia que es tracta de conductes quetenen un evident carcter intimidant ovexatori (STS, Sala I nm. 306/2001de 2 abril RJ 20013991). No obstantaix, cal tenir en compte que entreambds supsits -el cas del cobradordel frac i lescrache- hi ha difernciessubstancials i no sn de cap maneraassimilables.En primer lloc, el destinatari del es-crache no s un subjecte privat sinun membre del Poder Legislatiu, i sdoctrina constitucional (STC 42/95,49/01, 105/90) que els personatges p-

blics, especialment els poltics, estanms obligats a suportar la crtica delsciutadans ordinaris, sense que, com sobvi la crtica empari el dret a linsulto al menyspreu i la vexaci.En segon lloc, la nalitat de la crticano s lmbit privat o personal del Di-

putat o Senador -com el pagament dundeute- sin la seva actuaci pblica, elque ens situa en lmbit de lecciavertical dels drets fonamentals i noen lmbit de leccia horitzontal o

entre iguals. Per tot aix, la mateixaconducta quan el subjecte passiu s unsubjecte pblic i la nalitat s criticarla seva actuaci en el crrec pblic, nos comparable amb conductes com lesdescrites del cobrador del frac i no potentendres que sigui innecessria la

La criminalitzaci de la protestaciutadana segueix avanant ambfora. Sn milers les persones iden-ticades, encausades, multades, ex-

pedientades, agredides pel simple fetdexercir els seus drets a la manifes-taci i a la llibertat dexpressi.Les esferes del poder no estan dispo-sades a consentir cap dissidncia queno estigui relacionada amb la sub-missi, el pacte o el reformisme quees practica per part de tot lentramatdorganitzacions, partits, sindicats,moviments que formen part delsistema, que el justiquen i li donensustentaci, que gestionen el sistema

social, poltic i econmic que patim.Tot est lligat i b lligat perqu lafesta de lestafa continu, sent ells elsquals la gaudeixen i el poble qui lasofreix.En relaci als escraches, protestano nova per s moderna dacci di-recta, que sestan realitzant per partdalguns moviments socials, espe-cialment per les persones desnonades,els ressorts primaris del pnic de laclasse poltica han saltat com palan-ques dun reactor, titllant aquestes ac-cions com lo-etarres, de prctiques

prpies de la kale borroka, agressorsi intimidadors dels familiars dels le-

gisladors, i tot un llistat de qualica-tius facciosos que tenen com intenciconvertir a les vctimes de les sevesdecisions en colpistes que pretenenacabar amb el seu juguet democrtic.La demaggia, la mentida, labs ila desvergonya no tenen lmits pera la classe poltica installada en el

poder, instal lada en el sistema. Lesconseqncies de les seves accions idecisions han implicat que milions de

persones perdin locupaci, que cen-tenars de milers de famlies es quedinsense les seves cases. Quan la misriaentra per la porta, la desesperaci surt

per la nestra i llavors s impossible

intimidar a qui no t res que perdre.Qu espera la classe poltica de les

persones que es veuen en el carreramb els seus lls, trets a cops delsseus habitatges per les forces delseu ordre i la seva llei? Quin tipusde justcia reclamen per a si els pol -tics quan no existeix per a la majoriasocial? Esperen que callem, que hoassumim i busquem el nostre nou for-matge o que ens sucidem?En un pas de caricatura i picarescaon els rics, els poderosos i els polticsroben a mans plenes de les arques p-

bliques, on paguem amb els nostresdiners els luxes, excessos i corrupteles

de lelit governant, no pot haver-hi al-tra resposta, per part de qui es veuensense no-res, que lassenyalamentdaquells que sn els culpables i in-ductores daquesta situaci.Les seves multes, els seus cops, elsseus empresonaments no faran altracosa que fer crixer encara ms la nos-tra solidaritat, el nostre suport mutuentre qui som castigats per defensardes de plantejaments coherents i radi-cals les necessitats humanes abans queles mercantils.

* Editorial del peridic confederal

Rojo y Negro dabril de 2013.

Temps de escraches

manifestaci davant el propi domicili,sobretot quan els manifestants formen

part dun moviment pacc que haesgotat totes les vies democrtiques

possibles per a complir amb les seveslegtimes expectatives.Com conclusi nal, lescrache da-

vant el domicili dun crrec pblic,informant als vianants de la seva pos-tura pblica, criticant-la amb duresa,demanant i, per qu no, exigint, que

canvi de postura i tot aix en la viapblica (sense introduir-se en el seudomicili, insultar-lo, vexar-lo o qual-sevol altra conducta que no formi partdel contingut del dret de manifestaci,la llibertat dexpressi o dopini) nolimita la llibertat de vot del poltic, nirestringeix el dret el seu dret a no sermolestat i a ser deixat en pau o el seudret dintimitat o a lhonor ms enllde lestrictament necessari per a exer-cir el dret de manifestaci, doncs nooblidem que la intimitat en el cas de

personatges pblics s de menor abast,ats que ells mateixos han decidit re-nunciar a part daquesta intimitat pera exercir el poder que afecta als seusconciutadans i han de suportar crti-ques tant ms dures com ms gran s

la seva possibilitat dexercir el poderi inuir en la vida dels seus conciuta-dans.Per a acabar, el dret a la intimitat i alhonor del poltic no garanteixen eldret a lanonimat ni a no ser molestaten la mesura del necessari perqu elciutad pugui expressar idees i opi-nions de forma conjunta amb uns al-tres, en la via pblica, de forma pac-ca i per a ns tan lloables com el dreta un habitatge digne o qualsevol altreconstitucionalment legtim.El preu que han de pagar en democr-cia qui exerceixen el poder inclou eldeure suportar les crtiques en formade manifestaci daquells sobre qui

aquest poder sexerceix, encara quesiguin poc agradables, sempre que lesmateixes discorrin per lleres pac-ques. Entendre el contrari, titllant un

dret fonamental com mtode propi delfeixisme o contrari a la llibertat, no sms que una expressi de la degrada-ci del concepte de representaci po-ltica i un atrinxerament de la classe

poltica que pretn lexercici del podersense cap control per part dels ciuta-dans, i no noms amb la consegentimpunitat que comporta tota falta decontrol, sin a ms sense sofrir capincomoditat.

* Carlos Hugo Preciado Domnech

s Magistrat de lo Social del Tribunal

Superior de Justcia de Catalunya.


7/33

6 Treball - Economia Maig de 2013

TREBALL - ECONOMIAEl 1r de Maig s un dia de lluita per reivindicarals carrers la defensa de la nova societat quevolem construir, basada en la llibertat i lajustcia social

La CGT surt al carrer pel 1rde MaigRedacci

Aquest 1r de Maig de 2013, comcada any, la CGT ha sortit al ca-rrer a diverses ciutats de Catalunya iles Illes Balears, de la mateixa formaque a la resta de territoris de lEstatespanyol, sota els lemes genricsPer lAutogesti i Pel repartimentdel treball i la riquesa, i amb altreslemes especcs a cada localitat.La CGT es va manifestar a un seguitde ciutats a travs de les seves fede-racions territorials, en solitari, con-

juntament amb altres organitzacionso en el marc de diverses plataformes icoordinadores.A nivell de Catalunya aquestes vanser les convocatries amb participa-ci de la CGT:Barcelona: unes 3000 persones a lamanifestaci convocada per la CGTde Barcelona, amb el recorregut habi-tual i les intervencions en lacte nalde diversos representants de seccionssindicals de CGT dempreses ambconictes laborals. Per altra banda,unes 15.000 manifestants van parti-cipar a la manifestaci anticapitalistaunitria de la tarda a Barcelona, sotaun enorme dispositiu policial.Berga: Convocatria conjunta deCGT Berga i Ateneu Columna Terrai Llibertat, amb accions assenyalantdiverses entitats nanceres.Girona: Unes 500 persones a la ma-nifestaci anticapitalista convocada

per la plataforma AlCarrer!, en laqual participa la CGT, amb el lemaSom el poble, tenim el poder.Granollers: 200 persones a la ma-nifestaci convocada per CGT, CNTi Assemblea Llibertria del VallsOriental, amb el lema 1r de maigms que mai: Enterrem el capitalis-me.Igualada: 300 persones a la mani-

festaci del Bloc anticapitalista delAnoia, format per Arran, CGT,CNT, CUP, Ca la Fou, COS, CSADelcies, PAH Anoia, Endavant i LaTeixidora. La marxa portava per lemaNi UE ni Capitalisme, poder popu-lar.Lleida: Unes 300 persones partici-

pen a la manifestaci convocada perla CGT, Arran, CUP, Casal Ocell Ne-gre, SEPC i altres collectius.Manresa: Concentraci el 30 dabrilconvocada per la CGT.Matar: Prop dun miler de perso-nes a la manifestaci convocada perCGT, COS, IAC i Assemblea dels/lesmarroquins/es, sota el lema Som laclau del treball, juntes ho podem tot.Mollet: 200 persones a la manifesta-ci convocada per CGT, CNT i As-semblea Llibertria del Valls Orien-tal, amb el lema 1r de maig ms quemai: Enterrem el capitalisme, ambel suport de collectius com la PAH olAssemblea Popular de Mollet.Reus: Ms de 200 persones a laconcentraci amb el lema Plantemcara al capitalisme convocada perlAssemblea Popular de Reus, en la

qual participen CGT, lEIC i el 15M.Sabadell: Valls Anticapitalista aple-ga mil persones a la marxa alternativaamb el lema Nosaltres produm, no-saltres decidim.Sant Andreu de la Barca: Mani-festaci per un 1 de maig Combatiui Anticapitalista el 27 dabril, con-vocada per Baix Llobregat Combatiu(CGT, CNT, Arran, CUP, Endavant,Assemblea Popular Sant Feliu, as-semblees de joves i centres socials).Santa Coloma de Gramenet: Mani-festaci anticapitalista el 30 dabrilconvocada per ARA - Assemblea Po-

pular de Gramenet, Arran Gramenet,Assemblea dIndignats i Indignadesde Santa Coloma de Gramenet, As-semblea de Joves de Gramenet deBess, Casal de Joves El Lokal, CGTdautobusos TMB, Gent de Grame-net, Lokal Social Krida i PAHV-Gra-menet.Tarragona: Un bloc duns 500 mani-festants de la CGT dins la manifesta-ci unitria convocada conjuntamentamb CCOO, UGT, CoBas i la IAC,que va aplegar unes 5000 persones.Terrassa: Unes 300 persones a la ma-nifestaci convocada per Valls An-

ticapitalista amb participaci de laCGT, CUP, Arran, Acci Autnomai SAT.Vilafranca del Peneds: 200 perso-nes es manifesten amb el lema Con-tra les agressions del capital, accidirecta!, convocades per CGT, CSC,Endavant, Arran, CUP, PAH, 15M iEcoxarxa.Vilanova i la Geltr: Unes 500

persones en la manifestaci comar-cal convocada per lAssemblea pelsDrets Socials del Garraf (ADS) i laCGT.A les Illes Balears, la CGT va con-

vocar en solitari a Palma la mani-festaci del 1r de Maig amb el lemaPer lautogesti, per el repartimentdel treball i la riquesa, plantem caraa la dictadura dels mercats , amb elsuport de diversos collectius i orga-nitzacions anticapitalistes, aplegantms de 300 persones. La marxa vaconcloure en el Parc de la Mar, on undinar amb productes tpics de la illava posar el colof a la jornada rei-vindicativa. A Menorca es va fer unaconcentraci a Ciutadella amb diver-sos parlaments, actuacions musicals iun dinar popular.


8/33

Maig de 2013 Treball - Economia 7

El nou model de Negociaci

Collectiva...empresarialDesiderio MartnEl nou model de NegociaciCollectiva, solament t un objec-tiu: afavorir a lempresari a travs dela exibilitat de la m dobra, i afeblirseriosament a les persones assalaria-des.La Negociaci Collectiva (NC) suna norma de carcter constitucional,que garanteix drets essencials delstreballadors i treballadores, el dretal treball i el dret a una remuneracisucient (art.35). La norma suprema(art.37) dota als convenis collectius

de fora vinculant, el que fa que elsconvenis collectius siguin FONT JU-RDICA, la seva fora neix del poderque ostenten els legisladors de la nor-ma suprema.

La reforma dela negociaci

collectiva

El legislador, s a dir, el poder polticdominant PP/PSOE, considera que la

NC ha estat un obstacle que ha im-pedit la exibilitat interna, per comla seva fora s normativa i no potanullar-la (art.37 CE), la converteixen un mer instrument a travs o per

mitj de donar preferncia aplicativai normativa (ara com ara) a uns instru-ments sobre uns altres i aix, estableixla prdua deccia i la prdua de laultractivitat.El model permet a lempresari inapli-car el conveni collectiu, inaplicarles condicions de treball i individua-

litzar el contracte collectiu, a travsde diversos mecanismes autoritaris idisciplinadors: El primer, al priorit-zar el Conveni Collectiu dEmpresai/o grups dempresa, sobre el Convenidel Sector. El segon al possibilitar eldespenjament del conveni de sector oel autodespenjament (inaplicaci declusules de revisi salarial, i restade condicions de treball) i, el tercer,limitant a un any la ultractivitat delconveni.Les conseqncies en el model derelacions laborals sn lapidries:Es destrueix la capacitat normativadels convenis, doncs les condicionscollectives pactades, poden ser elimi-nades (despenjament) i/o modicadesunilateralment per lempresari, sobrela base de la (des)causalitzaci dutaa efecte pel legislador.Desnaturalitza leccia general delconveni, doncs obre la via per a laindividualitzaci de les condicionsdel contracte, alhora que fulmina laultractivitat dels convenis, els qualstindran una eccia mxima dun any,excepte pacte en contrari.s a dir els tres principis bsics de la

Negociaci Collectiva, la naturalesanormativa dels convenis collectius,leccia general dels convenis i laultractivitat o prrroga automtica delcontingut normatiu dels convenis, estroben eliminats de facto.

Conseqnciesconcretes

Balan des de febrer 2012 (datadentrada en vigor del RD 3/2012),ns a novembre 2012:

1. La conseqncia ms dolorosa s,sens dubte, el camp aplicatiu de la Ne-gociaci Collectiva, la cobertura delsconvenis ha decaigut drsticament:2008 (1): 12.000.000 de treballadors,100%2009: 11.500.000 de treballadors,95,83%2010 (2): 10.800.00 de treballadors,90%2. La taxa de cobertura va descendirns al 55% en el 2011 i a data doctubre2012, aquesta taxa encara havia des-cendit ms, trobant-se en el 40%.

3. La conseqncia dramtica s el fetpoltic del desplaament (reemplaar)de la contractualitat com mtode, s adir la capacitat darribar a acords perles parts, pel principi dunilateralitatde lempresari que determina no no-ms les condicions individuals del tre-

ball sin tamb les collectives.

4. La devaluaci generalitzada delpreu del treball i empobriment de lespersones assalariades: la pujada mitjapactada en els escassos convenis noussignats, se situa en el 0,6%, quan la in-aci ha estat del 2,9%.Lempresari (collectiu) com sub-

jecte necessari en la NC, ha des-plaat a laltre subjecte collectiu, eltreballador/a, de manera autoritria,en quasi absoluta absncia de demo-crcia, ni tan sols ja es guarden lesformes i el sindicalisme, si hagus detenir alguna cosa clara, s que hem

dactuar com subjectes socials i exer-cir el contrapoder obrer i no nomscom resistents.Existeix bastant conicte social i sin-dical com per a abordar la NC com uncamp especial de batalla on deixemsense efecte empobriments materials isubjectius, i recuperem drets (com les

dobles escales salarials) que ens vanser arravassats b amb les poltiquesde consens (pactes socials en salaris icondicions de treball), b manu milita-ri per decretazos.

Notes:

(1) La taxa de cobertura en el princi-pi de la crisi era molt alta i afectavaa 12 milions de treballadors, base dela qual partim per a establir el 100%sobre aquesta xifra.(2) A partir de 2010, amb les Reformesdel govern PSOE, i, especialment la

Reforma de la Negociaci Collectivaamb la Llei 7/2010, la taxa de cobertu-ra descendeix en picat.

* Desiderio Martn s membre del

Gabinet dEstudis Confederals de la

CGT. Article publicat al nm. 265 del

peridic confederal Rojo y Negro.

Retallades a la plantilla i corrupci a la cpula polticade la Diputaci de BarcelonaMaria lvarez - Setmanari Directa

Unes 40 persones, treballadores irepresentants sindicals de la Di-putaci de Barcelona, van tancar-se eldimecres 20 de mar a la sala de Plenscom a mesura de pressi per acabaramb les retallades que des de fa tempses porten aplicant en salaris i condi-cions laborals, i defensar els serveis p-

blics. Desprs de 24 hores de tancada,unes 300 persones es van afegir a unaconcentraci, el dijous 21, poc abansde les 12h, quan es celebrava el Plenari

que havia daprovar una modicaciparcial dels articles de lacord marc i

el conveni collectiu on es regulen lesvacances.Segons la CGT, si saprovs seria un

precedent molt perills de cara al futur:seria el primer cop que la Diputacimodica de manera unilateral, sense unacord previ de mesa de negociaci, elnostre acord marc i el nostre conveni,saltant per sobre, doncs, de la negocia-ci collectiva.A ltim moment, es va retirar aquest

punt de lordre del dia del Ple, persegons el mateix sindicat, la tancada

va acabar sense cap comproms real perpart de la Diputaci de tirar enrere la

retallada dels permisos, ni la resta deretallades, i amb lnica victria relati-va de reobrir la mesa de negociaci so-

bre aquest tema, que Recursos Humansja havia donat per tancada. Un delspunts a negociar s el calendari laboral,aprovat unilateralment per decret dePresidncia i que suposa una reducciimportant dels dies de perms.La segent mobilitzaci va ser unaconcentraci al Museu Martim el 26de mar en unes jornades on hi vananar el president de la Diputaci, Sal-vador Esteve, i Carles Rossinyol, di-

putat de lrea dHisenda i RecursosInterns i responsable poltic directede les retallades de drets laborals quesestan aplicant a la Diputaci. Segui-ran lluitant per qu es retirin totes les

retallades, per la recuperaci del poderadquisitiu i per la defensa dels serveis

pblics.

Retallades deserveis, ms altscrrecs i casos de

corrupci

Segons la CGT, lempitjorament de lescondicions laborals va acompanyat deretallades en els serveis que es presten,com el tancament del Centre dAtenciDirna per a discapacitats psquics deMundet, i leliminaci de programes

preventius i comunitaris de suport alsajuntaments, per centrar-se en latenciassistencialista a la urgncia social.A ms, denuncien que les retalladeslaborals i de serveis coincideixen ambun increment dels alts crrecs i del per-sonal eventual, amb una nova organit-zaci que redueix rees, per que creambits i matries amb ms diputats icoordinadors que les presideixen, i querecolloca com a assessors a antics altscrrecs.Recordem tamb que diferents

alts crrecs de la Diputaci de Barce-lona han estat vinculats a casos de co-rrupci, com lex-coordinador generalJosep Maria Matas, que va ser destitutel febrer de 2012 desprs que la sca-lia decids investigar-lo per presumptamalversaci de fons pblics quan erasecretari general de lAssociaci Ca-talana de Municipis. El mes segent,

Josep Tous, aleshores nou coordinadorgeneral, que portava noms 20 dies en

el crrec, va ser detingut en relaci altrc dinuncies en el negoci de lesITV.El propi president de la Diputaci,Salvador Esteve, est presumptamentrelacionat amb el cas dOriol Pujol i eltrc dinuncies amb les ITV, i Car-les Rossinyol, diputat dHisenda i Re-cursos Interns, va arxivar, com a fun-cionari de la Sindicatura de Comptes,lInforme Crespo que destapava lesirregularitats a la Corporaci de Salutdel Maresme i la Selva.Al vice- president primer, Ferran Ci-vil, la Fiscalia li demana tres anys i sismesos de pres, aix com dotze anysdinhabilitaci per un presumpte delic-te sobre lordenaci del territori per laseva actuaci com a alcalde de Cercs.El diputat Xavier Garca Albiol, i alcal-

de de Badalona, anir a judici per inci-taci a lodi i injries contra collectiusde persones immigrades.A ms, Manel Bustos, imputat per onzedelictes de corrupci en el cas Mer-curi, continua mantenint el seu crrecde diputat a la Diputaci de Barcelona

pel que cobra catorze mensualitats de5.967,60 euros.


9/33


Ensorrant el quart pilar de

lEstat del Benestar:la Llei de Dependncia

La taxa datur sincrementa 1,14punts, ns al 27,16% i afectarcticament a totes les comunitatsautnomes. La ltima EPA mostra lesdemolidores xifres datur existents alestat espanyol llanant 1 mili ms de

persones a latur des del comenamentdel govern del PP i assolint la xifra de

6.202.700 persones en situaci datur,xifra histrica, demolidora i dramtica.Hi ha gaireb 2 milions de famlies a

lEstat espanyol en qu cap dels seusmembres treballa, hi ha 3 milions imig daturats de llarga durada, la taxadatur entre les i els joves arriba al57,22% i es realitza gener desnona-ment cada 15 minuts. Per sectors enstrobem amb que locupaci disminueixen 71.400 persones en locupaci p-

blica i en 251.000 en locupaci privat

i les persones cotitzants baixen ns ales 16.364.700 persones, s a dir elsque sostenen el sistema de pensions

sacosten alarmantment en nombre queels que la cobren.A ms, aquestes poltiques i alliona-ments meditics sn lexcusa perfecta

per generar el discurs de la insosteni-bilitat de les pensions, ie la CGT enspreguntem si s aix el que ve a con-tinuaci.Aquestes terribles dades sn laportaci

que el PP ha fet al conjunt de la societaten el seu any i mig de govern a travsde les imposicions de reals decrets que

han aconseguit empobrir, arrunar i ex-cloure la majoria de la poblaci i quesha acarnissat especialment amb laclasse treballadora, pensionistes, joves,dones i migrantsLes poltiques econmiques i socialsimposades al dictat de la Troica (UE,FMI i BCE) han generant un atac ideo-lgic i estratgic per part duna classe

poltica corrupta i indigna que s indi-ferent al patiment que generen en les

persones afectades per les seves deci-

sions (l 99% de la poblaci).Des de la CGT exigim alt i clarleliminaci immediata de la reformalaboral, de la reforma de les pensions,de la negociaci col lectiva, la para-litzaci dels desnonaments, la dimissien bloc dun govern incompetent i co-rrupte i el repartiment de la riquesa i eltreball.

Secretariat Permanent del ComitConfederal de la CGT

El PP aconsegueix 6.202.700 persones aturadesgrcies a les seves reformes

Moiss Rial,Secretari Comunicaci CGTCatalunya@llibertats

El que havia de ser amb les pen-sions, educaci i sanitat, el quarteix dintent de lestat del benestar,objectiu de garantir des de la social-democrcia lestat del benestar, la Llei

de Dependncia, t els dies comptats.Resulta que ni ms ni menys, que l1de maig del 2013, el govern espanyoldel PP va fer arribar amb nocturnitat,un memorndum dit Plan Nacional deReformas, amb les reformes legals ide retallades socials per complir els ob-

jectius del dcit xats per la troica dela UE. I, ai ls, inclou duna sola plo-mada retallades en sanitat, acarnissant-se especialment en el nanament dela llei de dependncia, perpetrant unaretallada que pot ascendir als 1.108 mi-lions deuros (equivaldria a 184.355,6milions de lesantigues pessetes), i aug-mentant el copagament als dependentsns a un 50%.Aquests fets sn la defunci de la Lleide Dependncia (Llei de Promoci de

lAutonomia Personal i Atenci a laDependncia, Llei 39/2006, de 14 dedesembre de 2006), que va iniciar eldesplegament l1 de gener del 2007.Era lintent de dotar de qualitat de vida

per a totes aquelles persones que dinsels 3 graus i nivells de valoraci dediscapacitat en ser reconeguda, es faun PIA (Pla Individual dAtenci) ones detalla els serveis i atenci personaladequada pel seu grau de discapacitat,sigui a la llar, en la vida diria, ambassistncia de treballadora familiar,als centres geritrics, centres de dia oserveis especialitzats, amb familiar-cuidador/a. Pot suposar dilapidar el fetque hi hagi 431.294 persones cuidado-res a nivell estatal (93% delles dones)i crear una reforma laboral encoberta

de dones aturades que cotitzen com acuidadores en rgim especial, etc.A Catalunya, que t de 270.000sollicituds ateses, afectar a les150.000 persones amb valoracionsde dependncia realitzades, 135.000dependents ja reconeguts. Nhi ha

1.639.990 persones dependents a nivellestatal.Recordar, que duna competnciaque no li corresponia a lEstat, ja quelacci social es competncia de lesCCAA i nacionalitats, a lhora de laveritat, el PSOE va legislar com unanorma estatal. Daqu que tant el Go-vern Balear, com la Generalitat deCatalunya i la Valenciana, entre altresadministracions, han hagut dassumir

pagaments de serveis de la Llei deDependncia, per retallades pressupos-tries del PP a aportacions de lEstat el2012, per import 283 milions deuros,amb voluntat de centrifugar despesaa les administracions autonmiques i

quedar-se el poder per legislar sobre laLlei de la Dependncia, a la seva con-venincia i arbitrarietat.

No fa massa que el RD 20/2012 impul-sat pel PP, ja ha comportat una dismi-nuci del 15% a les ajudes per curesfamiliars, afectant a 400.000 persones

a nivell estatal, i la suspensi ns el2015 dels dependents moderats en grauI,, a ms de suspendre al dret retroactiua diverses prestacions econmiques.Resultat: 146.000 de les 170.000 cui-dadores han deixat de cotitzar a rgimespecial de cuidadores de la SeguretatSocial.Aix provoca que amb la nova destra-lada, amb els nivells daustericidi apli-cats, qui acabi pagant les conseqn-cies siguin les persones dependents,

perqu s apunta al 50% de repagament,per qui sho pugui permetre, i tenint encompte que les persones dependents en

bona part tenen edat avanada, a msde la despesa farmacutica, s abocar a

labandonament de serveis derivats dela dependncia perqu amb la seva n-ma pensi a la majoria no els arribar, iaix s tant com dir que amb la retalladadel PP a la dependncia, pot provocaruna pandmia social vegetativa, no tansols dels que esperaven el reconeixe-

ment i les prestacions de la dependn-cia, que ja estaven en milers de casos

paralitzades, sin que a ms assistiremal presumpte degoteig del sucidi assis-tit per part de lestat, a les persones que

per quadrar el % de dcit imposat, elque es desquadrar ser la seva quali-tat de vida, provocant lempitjoramentfsic i psquic, lallament social de 1,6milions de persones, i en el pitjor delscasos, accelerar el procs de prdua de

vides humanes derivades duna decisipoltica gens innocent i, per ser impul-sat pel PP, gens caritativa.Davant tot plegat, la resposta srebellar-se ja que el cop al benes-tar una part necessitada de la societaten rebria les conseqncies, i aquestadestralada equival a un 2% de les apor-tacions al renanament de la bancaespanyola, qesti de prioritats popu-lars. Caldr exigir recticaci urgenti que els Governs autonmics tenenuna oportunitat, mitjanant la CarteraBsica de Serveis Socials, dincorporarserveis a la ciutadania i pressupost, perfer inhabil el memorndum de retalla-des pressupostries del PP a latencii lautonomia personal de personesnecessitades, que es mereixen poder

viure en condicions dignes.


10/33


El sistema fa pudor a podrit QUI PAGA MANALa infancia

emprenedora

Emili Cortavitarte Carral

Semblava que no arribaria mai. Noa un pas ric com el nostre . No alsPasos Baixos del sud. Les primeresnotcies de famlies que no podien

pagar els diners dels materials a lesescoles pbliques van ser ofegades o,amb millor o pitjor gust, adjudicadesa les dorigen estranger o desestruc-turades.Desprs, es va assistir a la rennciade molts al menjador escolar. Finsi tot, dones que van deixar els seusminijobs particulars per quedar-se acasa i anar a portar i recollir els seuslls i lles quatre vegades al dia i fer

el dinar a casa. Les activitats extraes-colars van de capa caiguda si shande pagar. Per, continuaven sent con-verses quasi tcniques i professionalsde docents, serveis socials i altres.Des daquest curs, cada vegada snms freqents les referncies a alum-nes que arriben al centre sense ener-gies, sense un plat de menjar nutritiui calent. Cada vegada sn ms les as-sociacions de mares i pares i els cen-tres escolars que fan mans i mnigues

perqu els efectes de la c risi econ-mica (que no s altra cosa que unaestafa a les classes populars) afecti elmnim possible els infants.Ens arribaven notcies semblants deGrcia o Portugal. El discurs ocialera immutable. O, aix aqu no pas-sa!. O, aix no toca i, per tant, no en

parlem.Recentment hem sentit que governsde territoris molt ms pobres (s ir-nic!) que el nostre, com ara Canrieso Andalusia, han pres mesures perconcedir ms beques de menjador ons i tot assegurar un menjar al dia,en els menjadors escolars pblics, enles vacances destiu.I a casa nostra? Qu fa el govern delsmillors? Doncs el que farien a qual-sevol pas ric, on la crisi econmicai les seves conseqncies socials snsimplement notcies de desgrciesque li passen a uns altres.I aix, la consellera Rigau, en comptesdaugmentar les beques de menjador

i procurar reduir els preus del men-jar, signa amb insti tucions bancriessolvents (daquelles que ja eren sol-vents en temps de Zapatero i que,

posteriorment, es van tornar encarams solvents amb les aportacionsde lEstat i el diner a inters baixs-sim del Banc Central Europeu) un

programa per introduir leconomia ilemprenedoria a les escoles des de lams tendra edat.Com a conseqncia, en pocs cur-sos ens podem trobar amb el grupdalumnes que ha muntat una empre-sa de menjar calric i greixs (perms barat que el men biolgic delcentre per a les famlies que sho

poden permetre) que pot fer retornaral menjador (o simplement al pati)

a lalumnat amb menys capacitateconmica i permetre que els seus

pares puguin agafar les feines preca-ritzades, brots verds de la recupera-ci esquerpa.

Antonio Prez Collado

Des dels temps de Felipe Gonz-lez ns als nostres dies, tots els

governs i tots els grans partits (els querealment pinten una mica a lhora demanejar els recursos pblics) shanvist esquitxats per tants casos de co-rrupci que la llista ens ocuparia msespai del que disposem.Les estafes i corrupteles descobertes(segurament hi ha moltes ms que nohan sortit a la llum) han tingut com in-culpats a poltics del PSOE, del PP, deCIU, del PNB, de CC i en nivells msmodestos dIU o dels aparells sindi-cals dUGT i CCOO.Per tampoc shan lliurat de lescndolaltres institucions tan respectables, enaparena, com lEsglsia, les ForcesArmades, la Justcia o la Corona. I sque, a lhora de gestionar els dinersaliens, no hi ha grans diferncies entre

poltics que es deneixen desquerreso dretes, espanyolistes o separatistes,laics o seglars: el que compta s veurequant es pot trincar i com pots bene-ciar a familiars i amics.Per descomptat que sabem que en la

base daquestes organitzacions hi hagent honrada que es mou per idees(amb les que podem discrepar, segu-rament) i no per interessos personals.El que estem assenyalant amb fstic sel fangar en que es revolquen en elsltims temps les castes dirigents.Encara que en la tumultuosa histriaespanyola la corrupci ve de moltlluny, la veritat s que en aquesta lti-

ma etapa amb el PP sestan depassanttotes les tes anteriors; tant la xifra decorruptes com les elevades quantitatsdels reiterats saquejos a les arques p-

bliques, demostren que estem davantuna colla de xorios difcil de reuniren qualsevol altre temps o lloc.

No hi ha diners del contribuent que no

estigui en perill dacabar en els opacscomptes dels bancs sussos o en qual-sevol parads scal. Sha saquejat amb

absoluta desvergonya; des dels pres-supostos dajuda a pasos empobrits ales partides per a serveis socials, elssubsidis a desocupats o les subven-cions europees per al camp.La societat assisteix, entre atnita iindignada, a la successi de casos inoms illustres que van omplint el lli-

bre marr de la infmia, del gendre delRei al cap dels jutges, passant per altscrrecs de totes les administracions,

presidents de la patronal o daquestsbancs que ja ens han costat al voltantde 450.000 milions deuros, no hi harac de la vida poltica i econmica onno sigui necessari entrar amb el nastapat. Tal s la pudor de totes les es-tructures del poder en aquest pas (i enmolts altres, clar).

Per el que fa encara ms vergonyslespectacle daquesta pirateria deluxe s que tots aquests personatges(que encara es passegen amb cotxeocial i assisteixen a recepcions) sque ascendeixin al rang de molt pre-sumptes defraudadores i/o lladresdesprs dhaver deixat pals la sevaincompetncia per a resoldre els greus

problemes socials que havien promssolucionar quan lelectorat els vacollocar al tim de les institucions.

No noms ens han mentit, s que tam-b ens han robat.Que les corrupteles i el tren de vidadaquesta gent arribin al carrer simul-tniament als sis milions de desocu-

pats, els centenars de milers de des-nonaments, les retallades en sanitat,

educaci, pensions, ajudes socials,lensima reforma laboral, la repres-si policial i les multes (solament als

pobres que protesten) i tants altresetcteres, ha elevat el malestar social iel rebuig majoritari a aquesta malver-saci dels fons que es detrauen donms falta fan.

Per molt crdula o apoltica que sigui

una persona, s normal que es cabregiquan veu que aquests mateixos tipus

amb dos o tres sous i altres tants xa-lets de luxe- que li demanen sacricis ili retallen ingressos i drets sn els ma-teixos que ara busquen bastes excuses

per a eludir aquesta pres de la qual,de ser pobres, no es lliurarien.Enfront daquest desolador panorama,que podria llanar a la gent en mansdopcions totalitries encapalades

per algun lder mediocre i oportunis-ta, el que des de la CGT ens toca sintensicar el treball dels ltims anys,reforar el missatge i les propostes delautogesti, saber estar al costat delsque sofreixen i lluiten, demostrar quela nostra organitzaci s fa el que diu is una eina ms til que mai.

Sense deixar dafermar el sindicat,perqu s una garantia que les classespopulars puguin comptar amb instru-ments dorganitzaci i autodefensa,hem de sumar-nos a tota aquesta mo-

bilitzaci social que ha emergit des del15M de 2011.La CGT ha dapostar per conuir, per

compartir; per aportar la seva llarga

experincia i les seves escassos perpreuats mitjans a aquest movimentque sap molt b el que no vol per-qu tampoc li agrada el que hi ha- perque encara segueix buscant models

participatius i justs.Si el caducat model capitalista es des-compon, vctima dels seus propis ex-cessos, s necessari que des del movi-ment llibertari i lanarcosindicalismeanem construint, al costat daltressectors desafectes al sistema, un altremodel de vida i de relacions.Segurament no estem a la porta de lasomiada revoluci, per les assem-

blees de barri, les plataformes i mareessectorials, els locals autogestionats,els horts ecolgics, les cooperativesdautoocupaci, els bancs de temps,

els mercats de barata i tantes iniciati-ves com estan sorgint sn passos queens acosten a la benvolguda utopia.

* Antonio Prez Collado s Secreta-

ri dAcci Social de la CGT del Pas

Valenci. Article publicat al nm. 265

del peridic confederal Rojo y Negro.

Campanya dobjecci scal de la CGT 2013SP Comit Confederal CGT

La Confederaci General del Tre-ball porta a terme la seva Cam-panya dObjecci Fi scal de 2013. Elsindicat manifesta que la forma msperversa dextensi del capitali sme anivell mundial s mitjanant el milita-

risme i la guerra, sent lObjecci Fis-cal a la Despesa Militar la posada en

prctica de la negativa a collaboraramb aquesta injustcia.Avui dia molts pasos sofreixen po-

bresa i explotaci per guerres, moltesde les quals sn creades per a abusardels seus recursos i adquirir-los a

baix preu o perqu gastin les seves

rendes a adquirir armament als pasosdesenvolupats. De vegades aquestesguerres es disfressen dhumanitries(Lbia i Mali ltimament), quan enrealitat es fan pels recursos ener-

gtics o per la posici geoestratgicadaquests pasos, o simplement per avendre material armamentstic dels

pasos occidentals.La CGT opi-na que per aacabar ambles guerres,sha de lluitarcontra tots elselements so-

bre els qualsse sustenten:els exrcits,la indstriamilitar i lainvestigacimilitar. Totsells es nan-

cen amb elsimpostos dela poblaci.L Objecc iFiscal a laDespesa Mi-litar s unaforma de Des-o b e d i n c i a

Civil que consisteix a desviar unapart de ls diners dels impostos a pro-jectes socials que es considerin msjusts. No s una forma destalviar enimpostos, sin de negar recursos al

militarisme alhora que es donen su-port projectes paccs. Amb aix, escontribueix a avanar cap a una socie-tat equitativa i en la qual els conicteses resolguin sense recrrer a cap tipusde violncia.La CGT proposa la destinaci delsingressos de 2013 a dos projectes so-cials:La Colmena: una utopa en construc-cin. Un Centre social autogestiona-ri, un espai on es realitzen activitats enles quals subjeu el carcter collectiu,

pblic i de transformaci social a laciutat de Bjar (Salamanca), i les Jun-tas del Buen Gobierno de les Comu-nitats Zapatistes de Chiapas (Mxic).Una forma transgressora i senzilla defer poltica en mans de tota la societat.

>>> Ms informaci a les seus de laCGT i al web http://www.nodo50.org/tortuga/Campana-contra-el-Gasto-Militar>>> Tota la informaci sobre com ferobjecci scal i els comptes bancarison fer els ingressos la podeu trobara http://www.cgt.org.es/campana-de-objecion-scal-2013


11/33


Contra les retallades en

lensenyament superior iper la derogaci de la LOMQEPlataforma Unitria en Defensade la Universitat Pblica (PUDUP)http://reconstruimlapublica.wordpress.com/

Estudiants, professorat i PASsom plenament conscients delemergncia social que viuen els nos-tres centres educatius. I daqu sorgeix

la necessitat de donar una respostacontundent capa de provocar un vi-ratge de les actuals poltiques neoli-

berals que ens regeixen, a t ravs deles quals precaritzen les nostres videsi les de les generacions que vindran

retallant conquestes laborals i sa-larials, desnonant-nos, privatitzantserveis pblics, reprimint-nos,disfressant-ho de normalitat i inten-tant generar por. Es tracta de polti -ques han estat imposades pblica-ment pels governs espanyol i catal,

per la comunitat universitria sapque no sn ms que els titelles de lesaltes esferes nanceres. Aquests ma-teixos que ens faran pagar un deuteali mentre transformen leducacien una eina de reproducci social del

capitalisme, dadoctrinament ideol-gic i de creaci de m dobra.En aquest sentit, lalienaci i elcontrol social esdevenen els prin-cipals objectius de la Llei Orgnicade Millora de la Qualitat Educativa(LOMQE) impulsada pel ministreJos Ignacio Wert. Aquesta refor-ma potencia la segregaci sexistatot legalitzant el nanament delscentres que segreguen per criteris

biolgics lalumnat, i serveix pereliminar la immersi lingstica encatal a la nostra societat. Per nonoms aix, sin que la LOMQEsegrega lestudiantat dacord amb laseva classe social, tot equiparant la

condici de classe amb la capacitatper estudiar, a lhora que implanta unsistema de jerarquitzaci dels cen-tres educatius tal com ho fa la LleidEducaci de Catalunya (LEC).Aix mateix, sassegura un siste-ma educatiu mercantilista en qu lacompetitivitat entre centres i entreestudiants nesdev un dels pilars

bsics. Sincrementen desorbitada-ment els preus pblics i es redueixen

els ajuts i les beques drsticament, demanera que simpossibilita laccsgeneral de les classes populars aleducaci superior.Aix savana en la privatitzaci deleducaci, ja que es fomenta el ne-goci educatiu, excloent explcitamentde leducaci bsica tota letapadeducaci infantil, els batxillerats,els graus mitjans i superiors i el r-gim especial.Pel que fa a la universitat, lestratgias idntica. Com ja fa temps que de-nunciem, el Procs de Bolonya con-tinua amb lEstratgia Universitat2015. La nalitat bsica rau a inserirla universitat dins dels circuits em-

presarials i, per fer-ho, sen rede-neixen els sistemes de governana i

de nanament. Per una banda, elsrepresentants de les elits econmi-ques estan duent a terme, en silenci,una reforma del sistema de gover-nana universitari. Pretenen restarencara ms competncies als rgansde govern ms representatius mentre,sense vergonya, obren les portes alsrepresentants del mn empresarial,als quals atorguen un gran poder dedecisi sobre el nostre coneixement.Daquesta manera, deixen que siguinles empreses les que decideixin dunamanera determinant loferta docentde les nostres carreres, basant elsobjectes del nostre coneixement entermes decincia. Tot aix ho

fan amb la clara voluntat destablirla verticalitat en la presa de deci-sions i eliminar els magres rastres dedemocrcia que podia conservar launiversitat, que volen transformar asemblana duna empresa.Per laltra banda, si b histrica-ment lEstat espanyol ja ha destacat

per la manca dinversi pblica en

leducaci, la situaci sagreuja entemps de reconcentraci del capital.Shan dut a terme retallades drsti-ques dels pressupostos en educaci(reduts un 462% en els darrers dosanys) i R+D+I (reduts un 40% en elsdarrers quatre anys), que han com-

portat la supressi quasi total del sis-tema dajuts i beques i leliminacide les beques de mobilitat Snecai Erasmus, entre daltres. I encarams: han creat lescenari perfecte per

justicar la necessitat de recrrer alnanament privat que tant predi-caven. Daquesta manera, al darrerany hem vist un augment descaratde taxes universitries, la qual cosa

ha dut moltes estudiants a no poderaccedir o continuar amb els estudis,daltres a matricular-se en menyscrdits, i daltres a sollicitar crdits

bancaris per accedir a lensenyamentsuperior. Per les que ja no poden es-tudiar no sn les niques que ja no hisn: no podem ometre-hi els acomia-daments massius de professorat i PAS

que shan produt (ms dun miler endos anys), alhora que aquelles queencara no han estat expulsades delsseus llocs de treball han quedat rele-gades a la precarietat laboral.Totes les dades anteriors evidencienque el sistema educatiu pblic estsota el control del sistema nanceri que deixa de donar resposta a lesnecessitats socials per situar-se sotaels designis del mercat i resoldreles necessitats del sistema capitalis-ta neoliberal. Des de la PUDUP ensoposem radicalment a aquest model,i advoquem per una transformacidel sistema educatiu com a espai decreaci conjunta del coneixement i de

desenvolupament hum i social. Vo-lem un sistema educatiu al servei deles classes populars, al qual puguinaccedir totes les persones, un sistemaeducatiu amb lobjectiu de combatrela inferioritzaci de la majoria popu-lar i de construir una societat basadaen la igualtat, la llibertat, la democr-cia i la justcia social.

No volem pagar el seu deute ambla nostra educaci. Per tant, poten-ciem un cicle de lluita que es va ini-ciar amb la vaga del dia 28F i ambun seguit daccions prvies, i quesestendr ns a aconseguir la de-rogaci de la LOMQE, la destitucidel ministre Wert, la retirada de lestaxes imposades i la construcci dunsistema educatiu pblic i gratut querespongui a les veritables necessitatsde la majoria social.Fem una crida a la mobilitzaci, asortir al carrer per retornar leducacia la societat, i la societat a leducaci.Leducaci s de tothom, el deute svostre: no devem, no paguem!

L ALTRA REALITAT

Ja fa un any que ens va deixar elnostre company Pere Serrad, desobte, com si tinguessin la necessi-tat de collisionar en no se sap on,Mari ngels Rodriguez tamb ensabandonava. A ambds vaig tenir lasort de tractar-los i acostar el mus-cle en ms duna ocasi, puc armarsense cap rubor que els considerava

no sols companys sin amics quevan contribuir signicativament a lameva formaci anarcosindicalista. scert que els seus compromisos amblOrganitzaci van ser dispars i, noobstant aix, en cert sentit van cami -nar en parallel.Vaig conixer primerament alngels, tenia notcies sobre el seu

tarann en crrecs de responsabilitatconfederal, tamb del seu geni, enca-ra que mai havem treballat junts, vaser a partir de compartir temps difcilsi foscos, posteriors a la ruptura de laCNT desprs del funest Congrs dela Casa de Campo de 1979, quan vaigtenir la sort de coincidir en ms dunaocasi amb ella, i va ser en aqueststemps de nua i notria subsistncia onvaig percebre lautntic carcter de laque a partir de llavors no va deixar de

ser la meva amiga.Per, com no hi ha mal que cent anysduri, amb la celebraci del VIII Con-grs de la CNT (Congrs de Valn-cia) el 1983, subscrivem una cridaa la reunicaci confederal i, encaraque la resposta va ser heterogniaaix com les sempiternes agressionsi assalts de locals, denitivament el

1984 va tenir lloc en el Palau de Con-gressos i Exposicions de Madrid elCongrs Extraordinari dUnicaci.s a partir daquest moment quan lacollaboraci saccentua, bsicamentdes de lorganitzaci dels actes i elec-ci de materials del 75 aniversari dela constituci de la histrica centralanarcosindicalista. Ja llavors aora-ria el seu tarann conciliador, encarala recordo intervenint en una disputasobre continguts, tan sols hores abans

dinaugurar els actes desprs dunaagitada nit de treball preparatori.Al Pere vaig trigar ms temps entractar-lo, encara que coincidim en vi-vncies en lesdevenir del temps sensearribar a conixer-nos personalment.Va ser des del moment que compartimresponsabilitats en el Sindicat i la Fe-deraci de Banca de Catalunya quan

vaig tenir la sort de treballar a lunsonen moments de vegades no del tot en-certats i constatar com, duna formasilenciosa i sense grans ostentacions,desenvolupava la seva capacitat orga-nitzativa. El que resultava trist era veu-re com alguns suposats sindicalistes, a

pesar de la seva malaltia, senfotiendell fent cas oms als seus requeri-ments de no fumar en les reunions, ales quals assistia en representaci delnostre Sindicat, a ms de sofrir estoi-

cament les desqualicacions i exa-bruptes de qui nicament accepten larealitat que els interessa i torpedegenqualsevol intent denteniment. Aixera el Pere, ni una paraula ms alta queuna altra. No obstant aix, mai va de-fugir discussions i enfrontaments quehaguessin minat la moral de qualsevolaltre aliat.

Ambds convenien a mostrar el seu ju-dici sense el menor retrament, tampocamagaven res ni pretenien convncer,qui els volgus escoltar b, qui no, ellssho perdien, el temps sencarregariade conrmar o treurels la ra. Harmo-nitzaven magistralment la teoria ambla prctica i eren incapaces dexigir alsaltres el que ells no estiguessin dispo-sats tamb a practicar.Molts moments de descans vaig te-nir la sort de compartir amb ells, en

aix digual forma era graticant laseva companyia i saber estar, algunshan quedat en el tinter i no van poderrealitzar-se, per, us prometo que enrecord de la nostra amistat i en el vos-tre nom penso portar-los a terme comms aviat millor. Mari Angels i Pere,us trobem a faltar molt i la CGT sensevosaltres s menys creble.

In memriam: una vida que b mereix un homenatgePepe Berlanga


12/33


Davant els ERO i els

acomiadaments collectius en elsector fnancerFESIBAC-CGT

El sector nancer ha comenat apatir en carn prpia diversos pro-cessos dacomiadaments collectiusde manera traumtica. Casos comel de Sabadell-CAM o el de Bankiaeren impensables ns a fa molt poc,

ja que les empreses (bancs i caixes ac-tualment bancaritzades) havien portata terme les seves reestructuracions oreduccions de plantilla per mtodesmenys traumtics.La nova situaci obliga als treballa-dors i als sindicats del sector a res-

pondre a lagressivitat de les mesurescollectives dacomiadament. El dif-cil context en el qual es produeixenaquestes mesures est marcat, duna

banda, per la situaci dun sector queha sofert una forta desregularitzacien matria dhoraris laborals, salari,funcions i mobilitat geogrca, que ams es caracteritza per una competiti-vitat fero que aboca a les plantilles auna carrera despietada de consecucidobjectius comercials.Tot aix ha anat minant la moral deles plantilles, i el descrdit de la lluitacollectiva com instrument davan,caient en lindividualisme en la me-sura que shan anat individualitzantles condicions de treball. El resultats una baixssima taxa de resistnciadavant lagressivitat patronal (valguicom exemple lescassa participacien les ltimes Vagues Generals), enuna situaci de por generalitzada i desalvis qui pugui.

Laltra circumstncia que determina elmarc actual, s la imposici duna re-forma laboral salvatge, que ha deixata la gent treballadora absolutament ala merc de la voluntat dels patrons.Al llarg del temps, i especialment enels ltims dos anys,els drets laboralshan quedat reduts a enderrocs, i lesfacilitats per a acomiadar, individuali collectivament, sn prcticamenttotals.Amb aquesta carta blanca, els empre-saris, especialment les grans corpo-racions, sestan emprant a fons, comera desperar, i les conseqncies detot aix sn la proliferaci dels expe-dients dacomiadaments collectiusi laugment dun atur generalitzat,

prcticament fora de control, superantels sis milions i cam dels set milions

de persones.Amb tot aix, la situaci creada sduna tremenda injustcia:- Els Acomiadaments Collectius re-cauen sobre els treballadors del ca-rrer i no sobre els seus alts directius,veritables culpables de la situaci, perla seva gesti nefasta o presumpta-ment delictiva, a ms de la immorali-tat que representa mantenir les retribu-

cions extra-conveni, mentre es deixa ala gent en el carrer.- Mentre els banquers reben enormesajudes a crrec de lerari pblic, es ne-guen o retallen ajudes a les capes msnecessitades de la poblaci (als bancsespanyols, 225.000 milions del BCE i65.000 milions del FROB, que podrienaplicar-se a seguir pagant els sous delstreballadors afectats pels ERO durantanys i anys).- Les empreses reotades amb enormesquantitats de fons pblics estan sentregalades al capital privat, al preu sim-

blic de 1 euro. Ja shan portat a termetres operacions daquest estil: la CAMregalada al Banc Sabadell, UNNIM alBBVA i Banc Valncia a Caixabank.Amb tot aix, shan evaporat ms de

10.000 milions deuros de diners p-blics, lequivalent de totes les retalla-des portats a terme pel govern de Ra-

joy, en Sanitat i Educaci.Per aix, i davant laplicaci dels aco-miadaments collectius en el sector

nancer, en la Federaci de ServeisFinancers i Tcnics de CGT (FESI-BAC-CGT), no ens resignem al paperde collaboradors, ni a abraar la teo-ria del mal menor, perqu sabem ques lavantsala del mal major. Tampocacceptem els xantatges que shan con-vertit les negociacions dERO i aco-miadaments collectius. Com diuen elsnostres companys de Bankia, lentrar a

negociar un acomiadament collectius com acceptar haver de triar entre queet donin un tir en el cap o en el genoll.Quan tries que tho donin en el genoll,consta amb carcter general que ets elteu qui ho ha triat. Per, a ms, et tor-nen a apuntar al cap.Els acords de la CGT que deneixenla nostra posici davant els acomiada-ments collectius en el sector sn elssegents:- La CGT, en el seu Congrs Confe-deral celebrat en 2009 va aprovar unaresoluci per la qual CAP SECCIDE CGT POT SUBSCRIURE ERO(ara Acomiadaments Collectius) ENAQUELLES EMPRESES QUE TIN-GUIN BENEFICIS.- El VII Congrs Federal de FESIBAC-

CGT, celebrat al novembre de 2012,va acordar que aquelles empreses fruitde labsorci duna empresa amb p-rdues per una altra amb benecis, hade considerar-se com una sola em-

presa (lempresa real) el resultat nal

de la qual ser de benecis o prduesper, en qualsevol cas, considerades enconjunt. En el cas que el resultat naldons benecis, CGT no podria subs-criure un ERO en ella.- En ambds Congressos es va acor-dar tamb que les persones delegadessindicals de CGT de les empreses ambERO suspensius que signi la CGT, hande ser considerades com qualsevol altretreballador, renunciant a les garanties

que mantenen per la seva condici detals.- A ms, en el Congrs Confederal de2009 es va acordar reivindicar unaBanca Pblica, tica, controlada i ges-tionada democrticament, i al servei dela gent treballadora i del conjunt de lasocietat.Des del compliment daquests acordsde la CGT, volem deixar molt clara lanostra oposici pel que fa als ERO iacomiadaments collectius que consi-derem fraudulents. Com alternativa ala prdua de milers de llocs de treball, ial frau a les arques pbliques que sest

produint, proposem que les empresesnanceres trencades i reotades ambfons pblics no siguin regalades frau-dulentament a altres empreses absor-

bents, sin que han dentrar a formarpart de la xarxa de Banca Pblica, man-tenint la integritat de les seves planti-lles i xarxes docines.La Banca Pblica s ms necessriaque mai, perqu lactual monopoli dela banca privada solament fomentalespeculaci, lofec de leconomia

productiva i lempobriment del conjuntde la poblaci. Convidem a totes i totsa aquest debat tan important per a la so-cietat, sense el qual veiem impossiblesortir de la crisi duna manera justa isocial.Mentrestant, tamb volem feruna crida a les plantilles del sector -nancer, perqu entre totes i tots assolim

parar la sagnia de llocs de treball quesest produint, i el desfalc a les arques

pbliques que tot aix suposa.Contra

els acomiadaments collectius fraudu-lents i el saqueig dels fons pblics.Pel manteniment de locupaci i elsdrets laborals.Per una banca pblica, tica i demo-crtica.

Dones Llibertries i la Secretaria de Gnere de CGT

Catalunya prenen nou impulsDones Llibertries de Catalunya

El collectiu Dones Llibertries de

CGT Catalunya neix lany 2002.La fundaci del grup tenia com ob-jectius prioritaris ser una eina til perles aliades del sindicat, incidir en lanegociaci col.lectiva amb visi degnere, visibilitzar la necessitat delrepartiment del treball domstic i decura per afavorir la presncia de donesa les tasques sindicals, guanyar un es-

pai propi dins el moviment feminista

de classe, el feminisme antipatriarcali anticapitalista.Desprs de molts anys i moltes resis-tncies, articles, ponncies als con-gressos i treball feminista dins i foradel sindicat, no va ser ns el Congrsde la CGT de Catalunya a Lleida el2010 que Dones Llibertries va as-sumir la Secretaria de Gnere, 8 anysms tard de la nostra fundaci comcollectiu de dones feministes.A partir del Congrs de Lleida, el col.lectiu Dones Llibertries ha donat im-

pls a la Secretaria de Gnere de CGT

Catalunya. Les lluites en defensa delsServeis Pblics, la lluita contra elsacomiadaments de dones (Ana Pozo,Charo, Caprabo), sempre a la midade les nostres limitades possibilitats,lelaboraci de Plans dIgualtat alsconvenis collectius de Indra i Seat, el

protocol contra lassetjament sexual ala feina, la collaboraci amb compan-yes en situaci de violncia de gnere,la implicaci a la campanya pel dreta lavortament, ens ha perms apari-xer al sindicat i al moviment feministacom una eina necessria per a la lluita

sindical i social de les dones treballa-dores.A partir de lany 2011, un nou ciclede lluites dona impuls a Dones Lli-

bertries i la Secretaria de Gnere.Les lluites del sector pblic contrales retallades, el moviment 15M, lacreaci de Feministes Indignades i al-tres grups de joves feministes antipa-triarcals i anticapitalistes, el viatge deMartha Ackelsberg nanciat per unauniversitat americana i lSP Catalun-ya, les presentacions del documentalIndomables elaborat per CGT-LKN,

la implicaci important a la campan-ya 8 de mar, les propostes a la VagaGeneral del 14N, la creaci del piquetfeminista, la participaci a la cam-

panya stop bales de goma, contra laViolncia de Gnere el 25N, per tam-

b a lacte dhomenatge a Durruti, ensha consolidat a Dones Llibertries i laSecretaria de Gnere dins el sindicat,

per tamb al moviment feminista an-tipatriarcal i anticapitalista.La creaci de la Secretaria de G-nere a CGT Girona, Caprabo, BaixLlobregat, aix com la ampliaci del


13/33


collectiu Dones Llibertries a uni-versitat, ensenyament i administraci

pblica, ens senyalen el cam, encaratmid que cal continuar.Lxit de la jornada del 2 de mar del2013 Ni Patriarcat, ni Capitalisme:Alternatives Feministes, organitzada

per Dones Llibertries i la Secretaria

de Gnere, amb la colaboraci de lSPCatalunya, s el resultat danys de llui-ta i prctiques feministes. La jornadava comenar amb 1 minut de silenci

per recordar a Salvador Puig Anti-ch, militant anarquista assassinat pelfranquisme. La participaci dHomes

per la Igualtat, la antroploga femi-nista Verena Estolcke, la XES (XarxadEconomia Social i Solidaria), la visiinternacional de lopressi i explotacide les dones, el debat intergeneracionalentre feministes dels 70 (La Pelu, laSal), 90 (feminisme gai lsbic) i 2012

(Feministes Indignades i Gatamaula),va donar una visi complerta del femi-nisme de classe del que nosaltres ensreivindiquen. La participaci de 50 do-nes i homes al llarg de tota la jornada,el debat inconcls sobre els subjectes

poltics i socials de revoluci, la rei-vindicaci dels colors lila (feminisme),vermell i negre de lideari anarcosindi-calista, aix com una part ldica-reivin-dicativa, es van fer arribar a la conclu-si de la necessitat de crear JornadesIntergeneracionals Estacionals.La jornada de primavera, que ja hemcomenat a preparar ser Dones i Tre-

balls i comptarem amb la participacide dones de Caprabo, la Secretaria deGnere del Baix Llobregat, dones deles lluites de la universitat, dones i sa-lut...). La elaboraci dun documentsobre dona i repressi la aportacisobre la invisibilitat econmica del

treball reproductiu serviran per centrarels debats. Igualment volem comptaramb la presncia del Jovent Llibertarique ha comenat una campanya contrales ETTs i el bloqueig en la negociacidels convenis collectius.Elaborar un trptic sobre assetjament

sexual i laboral a la feina, reforar elscontactes amb les secretaries de gne-re, crear contactes amb les dones alia-des al Garraf, amb la secci sindical deAlcampo (majoritriament dones). La

jornada de primavera tindr com ob-jectiu el debat intergeneracional entre

dones afectades per la crisi capitalista,la creaci de subjectes de lluita i revo-luci, el suport mutu entre nosaltres,avanar en la concreci dels piquetsfeministes en les Vagues Generals, aixcom avanar en la concreci de la Vagade Dones.

Pel manteniment sostenible de la jardineria pblica.

No a la privatitzaci de Parcs i Jardins de Barcelona!Secci Sindical CGT Parcs i JardinsBarcelona

Els parcs i jardins de Barcelonacomponen un patrimoni ciutadirrenunciable, herncia de diversesgeneracions de barcelonins i barce-lonines i fruit de molts anys de rei-vindicacions venals i de lesfor pelmanteniment daquests espais per

part de la p lantill a de lInstitu t Mu-nicipal de Parcs i Jardins. El governmunicipal ha de ser garant daquest

patrimoni , amb l objectiu dampliar-

lo i millorar-lo, mai per especular iafavorir interessos privats a travs dela seva gesti.La transformaci de lInstitut en en-titat pblica empresarial local, lany2005, va suposar una ruptura respec-te al model de gesti directa que el

primer ajuntament democrtic haviarecuperat als anys 80. En aquella eta -

pa, el manteniment de la jardineriade Barcelona va ser un referent reco-negut arreu. Des de llavors ns avui,Parcs i Jardins ha sofert la externalit-zaci -del 35 % dels treballs encoma-nats- a empreses privades, que sub-contracten maquinria i treballadorsi, en una espiral dinteressat descon-trol, acaben deteriorant el servei que

presten, augmentant gradualment el

pressupost inicial i sense assumpcide responsabilitats pels reiterats in-compliments.Amb la privatitzaci del servei, es-tem tornant al model fracassat delsanys 60 i 70, quan el mantenimentdel verd de la ciutat estava en mansdempreses privades que mantenienun servei degradat, amb prctiquescorruptes.Per tot aix:* Manifestem la necessitatdaugmentar el patrimoni verd pblic,que mant a cada ciutad de Barcelo-na molt per sota dels 10 metres qua -

drats aconsellats per lOrganitzaciMundial de la Salut.* Denunciem la poltica de privatit-zaci de serveis, actualment ms del35%, cedint a empreses privades elmanteniment dels jocs infantils, partde la poda darbrat, tractaments to-sanitaris i en aquets any 2013 el man-teniment de les jardineres, el tanca-ment dels parcs, etc..., renunciant nsi tot a exercir un control de qualitatde les privatitzacions, el qual tambsexternalitza.* Mostrem el nostre rebuig a la po-ltica de contractaci de personal.La supressi de la contractaci delestiu, coincidint amb les vacancesdel personal amb el consegent de-teriorament del verd, en poques de

gran s ciutad. No es con-voquen Ofertes PbliquesdOcupaci, obertes a totsels ciutadans, per tal demantenir les rtios neces-sries per Ha. que permetinrealitzar el mantenimentsucient dels serveis en-comanats. Sha perms lacontractaci personal (ma-

joritriament tcnic) senseprocs selectiu conegut, nitenint en compte els cri-teris de publicitat, mriti capacitat per accedir a

un lloc de treball pblic.Sacomiaden als treballa-dors docis (15 acomia-daments en lactualitat) quehan accedit per un procsdOferta Pblica mentre esrenova a caps i tcnics quehan entrat sense procs se-lectiu i simpedeix laccs ala jubilaci parcial a perso-nes de ocis que complei-xen els requisits per fer-hoi nega el dret a treballar alsintegrants de la borsa de

peons de lInstitut.* Reclamem que es fomen-ti la participaci de les or-ganitzacions venals en elcontrol de la gesti del pa-

trimoni verd de la ciutat, reconeixentel seu dret a formar part del ConselldAdministraci de Parcs i Jardins.* Demanem que es faci una auditoriade lestat actual dels treballs externa-litzats, pel que fa al cost i la qualitatde servei prestada.* Exigim una poltica docupacide lespai pblic ms sostenible,

que eviti les grans inversions per laseva posta a punt o plans integralsi aposti per dotar-lo de manera justade mitjans humans i materials pro-

pis, prioritzant ls de la ciutadaniade Barcelona, i ens manifestem encontra de la mercantilitzaci despaiscom el Parc Gell, a travs del cobra -ment dentrades

La poltica de reducci de plantilla ila creixent externalitzaci de serveismitjanant contractes a companyies

privades, semmarquen en les po-ltiques de retallades que utilitzendexcusa la crisi actual, sense enten-dre ni explicar a la ciutadania que la

privatitzaci implica pagar dues ve-gades, nanant el servei prestat per

alg sovint mal pagat i en precari, iel guany empresarial dintermediaris

privilegiats.s per tot aix que CGT a Parcs i Jar-dins demanem el retorn al model degesti directa amb personal propi que

permeti dur a terme els trebal ls enco-manats pels estatuts de lInstitut i quela ciutat mereix.


14/33


Campanya per a la desobedincia

de treballadores de la Sanitat alReial Decret 16/2012Plataforma per una AtenciSanitria Universal a Catalunyahttp://sanitatxtothom.blogspot.com

En el marc de la Plataforma per unaAtenci Sanitria Universal a Ca-talunya sest fent difusi de la Guiade desobedincia de treballadores dela sanitat pblica al Reial Decret.

Qu s laPlataforma?

En els darrers mesos,

Catalunya nº 150

Documents

Transcript of Catalunya nº 150