TTToootttsss eeexxxeeeccciiiccciiisss:::

CCCaaatttaaallluuunnnyyyaaa dddiiinnnsss lllaaa cccooorrrooonnnaaa ddd'''AAArrraaagggóóó (((ssseeegggllleeesss XXXIIIIIIIII---XXXVVV)))...

Observa. Les conquestes de la Corona

d'Aragó

Fixa't en el mapa i contesta les preguntes: a. Quins territoris va conquerir la Corona d'Aragó al segle XIII? Quin

monarca va dur a terme aquesta conquesta?

b. Quins dos territoris va conquerir una mica més tard? c. A partir de les dates del mapa fes una cronologia de les conquestes de

Jaume I.

a)Cumunitat valenciana i Mallorca. Alfons VIII.

b)Oriola i Menorca.

c) El 1229 el rei Jaume I el Conqueridor va iniciar la conquesta de

Mallorca. L'expedició, formada per unes 150 naus, va salpar a l'estiu del

port de Salou i, després d'uns mesos de conquesta, es va aconseguir el

control de l'illa. Eivissa va ser conquerida una mica més tard, i Menorca

ho va ser en temps d'Alfons III (1287), nét del rei Jaume I.

Observa. La conquesta de Mallorca

Fixa't en el gravat:

a. Descriu l'escena que representa el mural. Pots distingir qui és el rei Jaume I? Explica-ho.

b. Quins interessos van estimular a conquerir Mallorca? Qui hi va participar?

a)L’escena aquesta reprodueix per una banda el castell que va a se r atacat

d’aqui poc i per l’altra el campament dels conqueridors. EL rei es el de la

tenda mes a la dreta i esta envoltat per nobles que seria com la cort reial.

b) El primer objectiu dels mercaders i dels nobles catalans van ser

les illes Balears, perquè eren un regne musulmà ric, un bon centre de

comunicacions i un refugi de pirates que dificultaven el comerç.

Sintetitza. L'expansió militar del segle

XIII

Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes: a. Per què, al segle XIII, l'expansió catalanoaragonesa es va dirigir vers

el sud i cap al Mediterrani?

b. Com es van repoblar les terres de Mallorca i de València?

a) Perque van perdre la guerra contra els francs.

b) Procedint a fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de

la conquesta (nobles, Església, burgesos...).

Observa. Una sinagoga

Fixa't en la sinagoga. Quina funció té? De quines parts consta?

a) La sinagoga se separa en planta baixa i primera planta, en la planta baixa es

posen els homes i a la planta d’amunt se situen les dones i els nens. A la part

del fons hi ha els cinc llibres de la bíblia en una vitrina i consta del Bimah, del

Menorah, el Ner Tamid i l’arca que conté els cinc llibres de Torà.

Sintetitza. Els jueus a Catalunya

Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes:

a. Quan va arribar la població jueva a Catalunya? Era molt nombrosa?

b. A quines activitats es dedicaven preferentment els jueus? On eren molt apreciats?

c. Quines situacions de marginació patien els jueus? Què eren els calls?

d. Què eren els pogroms? Per què es van produir? Quina va ser l'actitud dels monarques?

e. Què eren els conversos? Per què van augmentar a la segona meitat del segle XIV? a) La població jueva va emigrar cap a España en el segle XII, no era molt nombrosa. b) Els jueus es dedicaven principalment en l’artesania, el comerç o ocupaven un lloc en la cort reial, eren apreciats a les corts reials. c) Se sentien així ja que havien de portar un distintiu al vestit i els obligaven a viure en barris diferents, eren els barris on vivien els jueus.

d) A la meitat del segle 14 van haver hi els pogroms, persecucions contra els jueus, es van produir perquè els calls eren asaltats, va ser defensar-los pero tot hi així van ser assaltats. e) Els conversos eren els jueus que s’havien passat al cristianisme per no anar se’n.

Sintetitza. L'organització de la

monarquia

Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes: a. Quina estructura tenia el regne de la Corona d'Aragó?

b. Què vol dir que l'organització de govern es basava en el pactisme? c. Qui formava part de la cort reial i com estava organitzada?

a) Era una confederacio d’estats en que cada una mantenia la seva llengua i la seva cultura. b) La organització del govern es tractava en el pactisme vol dir que casi sempre estaven pactant algun acord economic o social. c) Els familiars, nobles, clergues i als funcionaris i organitzada en 4

institucions: El consell reial, canselleria, la tresoreria i la curia per impartir

injusticia.

Interpreta. Les institucions de govern

de Catalunya

Fixa't en l'esquema i contesta les preguntes: a. Qui convocava les Corts i qui les presidia? b. Quins estaments formaven les Corts? Hi havia pagesos i menestrals?

Quins poders tenien les Corts? c. Qui formava la Diputació del General de Catalunya? Quines facultats

tenia?

a)Convoca i presideix el rei.

b) La noblesa i el clero, i d'un tercer grup format per la burgesia de les

ciutats (braç reial).

c) La formaven 3diputats, 3 oidors i les seves facultas eren executar les

decisions de les corts, defensar les constitucions i les lleis de catalunya,

racaptar impostos i serveis, disposar de funcionaris, tropes, vaixells propis.

Interpreta. El govern a la ciutat de

Barcelona

Fixa't en l'esquema i contesta les preguntes: a. Quines institucions de govern tenia la ciutat de Barcelona?

b. Què vol dir que un òrgan era consultiu i l'altre executiu? c. Sobre un total de 100 consellers, quina proporció corresponia als

diversos grups socials?

a) Tenia 2 caracter executiu i caracter cunsultiu.

b) Estava formada per cinc consellers (Executiu) i una assemblea

constituïda per cent ciutadans representatius ( Consell de Cent)

(Cunsultiu)

c) 2 de cada tres ciutadans honrats i 1 de cada 3 mercaders o artesans.

Sintetitza. Les institucions de govern

Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes:

a. Per què diem que les Corts eren la base del sistema pactista?

b. Quines eren les institucions de govern de les ciutats? c. Què era el Consell de Cent? Per què rebia aquest nom?

a) Perque les Corts constituïen una limitació del poder del rei, perquè

aquest depenia dels impostos o serveis que li concedien. Així, per

aconseguir els diners que necessitava, el monarca havia de pactar amb les

Corts perquè els hi concedissin.

b)

c) Una assemblea constituïda per cent ciutadans representatius ( Consell

de Cent).

Analitza. La població dels regnes

peninsulars

Fixa't en la taula de dades i contesta les preguntes: a. Com va afectar la crisi demogràfica els regnes peninsulars? Quin Estat

va ser el més perjudicat?

b. Quins elements van provocar la crisi?

a)Excepte Catalunya o es van mantenir o es va augmentar

b)LA peste negra el despoblament rural i els mals usos.

Investiga. Els mals usos

Busca informació sobre què eren els mals usos i explica els més

importants:

Conjunt de determinades costums feudals, generalment gravàmens a que

estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a la Edat Mitjana a

la corona de Castella, i, sobre tot, a la corona d'Aragó. Aquestes

obligacions constitueixen un tipus de Ius Maletractandi (dret aprovat per

les Corts de Cervera de 1202, que facultava els senyors per maltractar,

empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns) ...

Interpreta. La guerra civil (1462-1472)

Fixa't en l'esquema i contesta les preguntes: a. Quins bàndols es van enfrontar a la guerra civil catalana? Amb quins

suports comptava cadascun?

b. Quins interessos defensaven els diversos grups socials que hi estaven implicats?

a) El conflicte va oposar l'oligarquia catalana (nobles, Església, ciutadans

honrats), que dominava els òrgans de poder del Principat, amb el

monarca, que va cercar el suport dels sectors populars (els remences i la

busca).

b) Va ser l'enfrontament entre el patriciat ric i poderós (mà major), l'anomenada Biga, i la resta del poble (mà mitjana i mà menor), agrupat en la Busca. Aquests dos grups lluitaven per controlar el govern de la ciutat de Barcelona i defensaven uns interessos econòmics diferents. Els conflictes més greus van tenir lloc a l'inici de la guerra civil, en què el patriciat barceloní de la Biga, que també manava a la Generalitat, va acusar el bàndol de la Busca de traïció i va fer empresonar i ajusticiar els caps principals.

Sintetitza. La crisi dels segles XIV i XV

Recorda el que has estudiat i contesta les preguntes: a. Què va ser la Pesta Negra i quines conseqüències va tenir? b. Què es va decidir l'any 1412 al Compromís de Casp? c. Qui era Carles de Viana? Quin paper va tenir a la guerra civil

catalana?

a) La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una

epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV(1347-

1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la

població europea. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren

la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a

la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies.

b) El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou nobles,

representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que

tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de

Barcelona Martí l'Humà (mort el 1410). Els tres estats

s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels

nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el

d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell.

c) Carles de viana era el fiil de Joan II. La guerra es va provocar a causa de

la moert de Carles. Les males relacions amb el seu pare li van provocar la

simpatia dels nobles catalans i quan va morir “de manera misteriosa” ba

esclatar la guerra civil.