Rehabilitació integral d’un edifici de vivendes al carrer de Sant Pau, 22, de Barcelona per a ús hoteler.

Tot i la falta de confiança perpart de les entitats financeres,la precarietat de l’economia fa-miliar i la incertesa de les aju-

des que les diferents administracionsatorgaran, la rehabilitació s’ha presentatcom la salvació del sector de la cons-trucció, i a més sembla que ho ha fet perquedar-s’hi. Tant l’Administració com elstècnics insisteixen en els avantatges deconservar i rehabilitar els edificis exis-tents en detriment de la construcciód’obra nova.

Amb aquest canvi de rumb el granbeneficiari és el patrimoni arquitectò-nic de les ciutats, que en la seva con-servació té posades les esperances. Amés, amb això es recuperen els nuclisantics, i així també la vida del centre deles ciutats, últimament una mica aban-donat ja que el boom immobiliari va cen-trar els seus esforços en la construcciód’obra nova, especialment als barrisadjacents.

Però sobretot el gran beneficiari delfoment de la rehabilitació ha de ser la se-guretat i el confort. No hem d’oblidar queles persones són abans que les pedresi que al final del que es tracta és que totsvisquem millor.

En aquest sentit, les últimes tendèn-cies pel que fa a rehabilitació estavencentrades en aspectes d’accessibilitat,

com la instal·lació d’ascensors o de ram-pes, i en la seguretat, com la recons-trucció de façanes per evitar despreni-ments. Sense deixar de banda aquestsaspectes, els experts anuncien que elfutur està en l’adaptació dels edificis ales noves energies renovables. Cada ve-gada més les comunitats de propietarisopten per col·locar panells d’energia so-lar i molts ja es preocupen de com adap-tar els seus garatges per instal·lar-hi es-tacions de recàrrega per al cotxeelèctric.

Però això tot just acaba de començar.Al nostre país li queda molt de recorre-gut per fer si vol estar a l’altura de la res-ta d’Europa. Segons dades de l’Itec (Ins-titut de Tecnologia de la Construcció deCatalunya), per cada euro invertit en obranova, a Espanya només s’inverteix unamitjana de 0,77 euros en rehabilitació.En canvi, en altres països europeus s’hidestina més pressupost: Alemanya, 1,81euros; Itàlia, 1,56; França, 1,15, i el Reg-ne Unit, 0,91.

UNA INJECCIÓ PER AL SECTOREls experts estimen que hi ha un parcd’uns 29 milions de pisos que necessi-ten millores a tot el territori espanyol, bo-na part dels quals són edificacions de ladècada dels 50 i els 70. Per això la ins-pecció tècnica d’edificis (ITE) és clau permantenir aquest parc de vivendes exis-tent en bones condicions. De fet, re-centment el Govern central va aprovar eldecret que regula la inspecció tècnicade l’estat de manteniment dels immo-bles de vivendes plurifamiliars. La revi-sió es passarà cada 10 anys i la farà unarquitecte, un aparellador, un arquitectetècnic o un enginyer d’edificació. El costanirà a càrrec del propietari, si bé la Ge-

neralitat preveu acotar-lo mitjançant con-venis amb els col·legis professionals.

Més de 157.000 edificis catalans cons-truïts abans del 1970 hauran de superarun calendari escalonat –començant pelsmés antics– abans del final del 2015, iels altres, dins de l’any en què complei-xin els 45. Els tècnics revisaran visual-

ment les estructures vertical i horitzon-tal; façanes, mitgeres, patis i cobertes;instal·lacions comunitàries (sanejament,aigua, gas, electricitat), i l’accessibilitatde l’edifici.

Sense cap mena de dubte, es tractad’una injecció perquè la rehabilitació ha-gi arribat per quedar-s’hi. 2

LA NOVA NORMATIVAD’INSPECCIÓ TÈCNICAD’EDIFICIS REVIFARÀ EL MERCAT

EL FUTUR

El primer beneficiarihan de ser lespersones, abans que les pedres

ISABEL SÁNCHEZÀrea Monogràfics M

MONOGRÀFICSCONSERVAR I REHABILITAR,APOSTA DE FUTUR

a destacarLA SITUACIÓEl sector es veu afectat per la faltade finançament i la incertesa de lesfutures polítiques de vivenda

L’OPORTUNITATEl patrimoni arquitectònic té posades les seves esperances enla nova orientació de la professió

D D

catalunya construeixwww.catalunyaconstruye.com

La rehabilitacióexigeix mésprotagonisme La falta de crèdit és la principal barrera quedificulta la consolidació d’aquesta activitat

MÒNICA FARRAN - ÀREA URBANA

DEls professionals del sectordestaquen que, actualment, el85% de les vivendes en ús sónde propietat

L’opinió dels expertsLes reformes en temps de crisi

“Qualsevol operació ambles paraules ‘immobiliària’o ‘construcció’ estàmaleïda per als bancs”

Enric

REYNAPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DEPROMOTORS D’EDIFICIS (APCE)

“Es necessiten tècnicsde capçalera per donarresposta a una novacultura de la prevenció”

Rosa

REMOLÀPRESIDENTA DEL COL·LEGID’APARELLADORS (CAATEEB)

“Sense renovació delpatrimoni immobiliari nohi ha futur per a aquesttipus d’edificacions”

Enric

VENDRELLPRESIDENT DEL COL·LEGID’ADMINISTRADORS DE FINQUES

“Amb la crisi, les entitatsfinanceres tenen l’aixeta tancada per a qualsevol obra”

Carles

SALASECRETARI D’HABITATGEI MILLORA URBANA

“Les comunitats depropietaris necessitencapacitat jurídica perpoder endeutar-se”

Jordi

SARRATSSECRETARI DE JUNTA DEL GREMID’ASCENSORS DE CATALUNYA

La desacceleració econòmica,més coneguda com a crisi aseques, esquitxa tots els sec-tors sense excepció, i el de laconstrucció és, sense cap

mena de dubte, el que ha resultat mésperjudicat per aquest terratrèmol econò-mic. La rehabilitació tampoc passa perun dels seus millors moments però, comque les seves estadístiques són pròpiesd’un corredor de fons que de maneraconstant aconsegueix arribar fins a la me-ta, prossegueix a un ritme continu. D’a-questa manera, encara que no es trac-ta d’una solució immediata, els expertsque van participar en la taula rodona or-ganitzada per EL PERIÓDICO DE CATA-LUNYA a la seu de l’Associació de Pro-motors Constructors d’Edificis deBarcelona (APCE) van assenyalar la re-habilitació com una possible solució, en-cara que tímida, de la crisi. “Si enaquests moments la promoció im-mobiliària està tenint molts proble-mes, la rehabilitació pot ser una sor-tida”, va dir Enric Vendrell, president delCol·legi d’Administradors de Finques deBarcelona i Lleida. “Tenim un patrimo-ni immobiliari molt important i senserehabilitació no hi ha futur per a totsaquests edificis”. Per la seva banda, elsecretari d’Habitatge i Millora Urbana dela Conselleria de Medi Ambient i Soste-nibilitat, Carles Sala, va afirmar que “larehabilitació és fonamental durantèpoques de crisi”. Per Sala, “en un

moment en què s’ha generat moltatur en el sector, la rehabilitació ésbàsica per ajudar-nos a sortir d’a-questa situació”. Aquesta opinió és com-partida a mitges pel president d’APCE, En-ric Reyna, que va assegurar que “parlarde rehabilitació sense parlar de fi-nançament és no ser realistes”. PerReyna, la injecció de capital en la remo-delació d’edificis “és igual de ne-cessària que per fer vivenda nova”.En aquesta mateixa línia es va pronun-ciar la presidenta del Col·legi d’Aparella-dors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’E-dificació de Barcelona (CAATEEB), RosaRemolà, que va subratllar que “la reha-bilitació és una eina més, però ésmolt difícil que ara sigui efectiva”. Re-molà va explicar que les reformes i les re-modelacions “segueixen la mateixa tò-nica des de fa molts anys, encara queúltimament estigui en boca de tots,sobretot per la baixada de l’obra no-va”. Tot i així, Remolà va assegurar queels mercats continuen aturats. En aquestsentit, el secretari de Junta del Gremi Em-presarial d’Ascensors de Catalunya (GEDAC), Jordi Sarrats, va qualificar larehabilitació de “sistema de reequilibrinecessari”, però va recordar que el fi-nançament és indispensable.

UNA CRISI CREDITÍCIAEl sistema actual ha convertit els dinersen moneda de canvi per a pràcticamentqualsevol operació i, sense crèdit, els mo-tors del sector de la construcció han re-duït dràsticament revolucions. Per EnricReyna, la situació va més enllà. “Crec

que, en aquests moments, qualsevoloperació en què hi hagi implicadesles paraules immobiliària o cons-trucció, per als bancs està maleïda”,va postil·lar el president d’APCE. “No hiha finançament per a gairebé res i, sino n’hi ha per a obra nova, per a re-habilitació, tampoc”. Per Carles Sala,el problema del crèdit va més enllà, ja queno només afecta promotors, sinó tambéparticulars. Sala va fer referència al con-veni que el Govern central va firmar amb18 entitats financeres perquè posessin adisposició de la ciutadania una injeccióde 12.000 milions d’euros destinats a larehabilitació i a l’accés a la vivenda. Detot aquest paquet, Sala va explicar quenomés s’havien atorgat ajudes per va-lor de 13 milions, “que suposen menysdel 0,2%”. “Les entitats financerestenen l’aixeta absolutament tanca-da”, va assegurar. “Si un propietari ollogater vol realitzar alguna mena d’o-bra, si no disposa de recursos pro-pis, o no té unes possibilitats claresde tornar el crèdit, no podrà acce-dir a la rehabilitació”, va dir Sala.

EL PAPER DELS PROPIETARISCom a representant dels administradorsde finques, Enric Vendrell es va mante-nir en la mateixa línia. “Parlar de re-habilitació sense finançament éscom parlar del sexe dels àngels”, vacomentar Vendrell. “Les comunitats depropietaris no tenen capacitateconòmica per assumir una despe-sa d’aquesta envergadura ja que lesreformes, en molts casos, afecten

les façanes, les cobertes o els bai-xants d’un edifici”. Vendrell va lamen-tar que les comunitats de propietaris notinguin accés al crèdit perquè no dispo-sen de personalitat jurídica, i que l’únicamanera que puguin reparar una finca si-gui a través dels préstecs personals quepugui sol·licitar cada un dels veïns. PerJordi Sarrats seria necessari revisar la fi-gura jurídica de la comunitat de propie-taris, que va definir com a “estranyaen la nostra legislació, però que ésun element clau en el capítol de larehabilitació”. Segons Sarrats, “aquestés un tema en què es pot actuar tantsi hi ha crisi com si no, i s’hauria demillorar la capacitat d’endeutamentde les comunitats de propietaris”. Se-gons el secretari de Junta del GEDAC,és incomprensible que una comunitat tin-gui responsabilitat civil. “Resulta es-trany que empreses, com nosaltres,atorguem crèdit a les comunitats, ique aquestes no tinguin capacitat ju-rídica per anar a una entitat bancà-ria, que és la que hauria de conce-dir-lo”, va apuntar Sarrats.

LA LLEI DE BARRIS, EN RISCEls participants en la taula rodona tam-bé van debatre sobre rehabilitació a granescala, com la que afecta barris sencers.Enric Reyna va advocar per les grans re-modelacions urbanístiques, però va re-cordar que si anteriorment no s’havia fetuna aposta forta per la rehabilitació eraperquè no hi havia prou voluntat. “Siquan vivíem en l’època de vaquesgrasses no es va fer, ara menys.

ÁNGELA PLAZAÀrea Monogràfics M

DA Catalunya hi ha 49.350 finques anteriors al 1930, iaquestes edificacions haurande passar l’ITE en dos anys

DEls veïns afectats per unaobra han de suportar entre el30% i el 50% del cost total dela reforma

EL MERCATIMMOBILIARI

Els professionals de la construcció asseguren que sense crèdit no serà possible fer fronta totes les remodelacions necessàries que recull la llei en el parc de finques actual

La falta de finançamentestanca la rehabilitació

d’aquest any, s’acabi aquesta limita-ció”, va dir el secretari d’Habitatge i Mi-llora Urbana.

EL NOU DECRET D’ITELa llei de barris actua sobre les zones delsmunicipis en què la degradació urbanís-tica va acompanyada de risc d’exclusiósocial però, en general, Catalunya comp-ta amb un parc d’edificis envellit que ne-cessitarà una renovació a mitjà i llarg ter-mini. Amb l’objectiu de fomentar laconservació i rehabilitació d’aquestes vi-vendes, el novembre passat es va apro-var el decret de la inspecció tècnica delsedificis. L’anomenada ITE estipula la re-alització de controls periòdics de l’estatde les edificacions. A Catalunya hi ha49.350 edificis anteriors al 1930. Totesaquestes finques hauran d’obtenir, demanera obligatòria, un informe tècnic quecertifiqui que estan en bon estat.

Per Rosa Remolà, aquesta mesura haestat molt ben rebuda perquè pot supo-sar una injecció de treball per a tots elsprofessionals que realitzin les inspeccionstècniques, encara que, va avançar, “laseva posada en marxa serà lenta”. Lapresidenta del CAATEEB va afirmar que“sembla que, a partir d’ara, la gents’entusiasmi amb aquestes inspec-cions i crec que això no passarà. Elsedificis amb més de 45 anys tindranfins al 31 de desembre del 2012 perpoder portar a terme aquest control,i crec que suposa una càrrega per ales comunitats de propietaris”. Re-molà també va lamentar que el nou de-cret no contempli cap mesura sobre efi-

ciència energètica, i va proposar la figu-ra del “tècnic de capçalera, un pro-fessional especialitzat que pugui do-nar resposta a aquesta cultura de laprevenció que cada vegada és mésnecessària”.

En canvi, el president d’APCE, EnricReyna, va posar en dubte que existís unagran oferta de tècnics que poguessin por-tar a terme aquestes funcions. Sobrel’ITE, Reyna va insistir que “l’economiano està per a grans dispendis. No hiha finançament per part de les enti-tats bancàries, ni la gent en té pelsseus propis mitjans”. Reyna va co-mentar que encara que els controls fos-sin necessaris i obligatoris, el ciutadà cor-rent no tindria gaire pressa per fer aquestadespesa. Jordi Sarrats va aprovar el noudecret, ja que advoca per “la cultura so-cial de la rehabilitació”. Segons Sa-rrats, “si una mesura com l’ITE incre-menta la conscienciació sobre elmanteniment dels edificis, sempre éspositiva”.

Des de la Secretaria d’Habitatge de laGeneralitat, l’ITE s’observa com una nor-mativa que pot tenir conseqüències ines-perades. “Tots els edificis que estiguinen un estat que suposi un risc per ales persones, o tinguin deficiènciesestructurals, hauran de ser reparatsi, si les comunitats de propietaris notenen capacitat d’endeutar-se, pro-vocaran situacions complicades”, vaexposar el secretari d’Habitatge i Millo-ra Urbana. El finançament va tornar denou a la palestra, i Enric Vendrell va as-segurar que el que realment preocupa els

administradors de finques és el cost quepot suposar obtenir el certificat de l’ITEperquè, al cap i a la fi, “les que sen’hauran de fer càrrec seran les co-munitats de propietaris”.

LA REHABILITACIÓ DEL FUTURL’entrada en vigor de l’ITE va posar enevidència la necessitat de crear una cul-tura de prevenció i de conservació delsedificis. Enric Reyna va assegurar que larehabilitació no és la sortida de la crisi i vaconvidar les administracions a impulsarmesures per ajudar el sector immobiliari.En el mateix sentit es va pronunciar EnricVendrell, que va recordar que “sense fi-nançament, no hi ha rehabilitació”.Rosa Remolà va remarcar que la rehabi-litació “ha de ser un subsector ambcapacitat de continuïtat, ja que totsels esforços que ara hi dediquemaconseguiran que es consolidi”. Enaquest sentit, Jordi Sarrats va proposarconvertir la rehabilitació en un “hàbit so-cial perquè el parc d’immobles exis-tent tendeixi a reequilibrar-se”.

Com a missatge final, Carles Sala vaconvidar a fer de la conservació dels edi-ficis un costum. “Totes les polítiquesde rehabilitació que portem a termeseran un estalvi tant per al propie-tari com per a l’usuari de l’edifici”, vadir. Aquestes propostes no només ne-cessitaran finançament, sinó també unanova cultura preventiva dels immoblesdes de tots els nivells.2

Videoresum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

Abans sí que hi havia possibilitats defer-ho, però ara la gran excusa és queno hi ha diners”, va exposar. És inevi-table pensar, quan es parla de grans pro-jectes urbanístics, en una de les gransapostes de l’anterior govern de la Gene-ralitat de Catalunya, la llei de barris. Si elfinançament és un dels grans problemesdel sector i les finances de l’executiu ca-talà no passen el seu millor moment,¿com afectarà la crisi creditícia el pla derehabilitació autonòmic? El secretarid’Habitatge i Millora Urbana, Carles Sa-la, va ser clar en la seva resposta. “A laSecretaria d’Habitatge ens hem tro-bat amb un deute sense consignar de76,5 milions, i una previsió de deutesense consignar de 58, que fan un to-tal de 135 milions d’euros”, explica.“Això és una animalada i una irres-ponsabilitat, però estem fent tot elpossible per tenir notícies positives”.

Actualment, la llei de barris té en mar-xa 141 obres i, encara que Sala va as-segurar que des de la Generalitat la vo-luntat de continuïtat existeix, el secretarid’Habitatge i Millora Urbana va avançarque, durant les pròximes setmanes, s’a-nalitzarà si durant el 2011 s’obriria unanova convocatòria. “D’entrada, lessol·licituds que rebem són de muni-cipis que ens demanen una pròrrogaperquè encara els queda més del30% d’inversions per realitzar”, va ex-plicar Sala. “Donada la restricció decrèdit que viuen els ajuntaments,aquests prefereixen acabar els pro-jectes que tenen en marxa a l’espe-ra que, a partir del 31 de desembre

D’esquerra a dreta, Jordi Sarrats, Enric Reyna, Carles Sala, Rosa Remolà i Enric Vendrell, a la seu social de l’Associació de Promotors Constructors d’Edificis de Barcelona (APCE).

DEL SECTOR LAMENTAUN EXCÉS NORMATIUI RECLAMA MILLORESEN EL FINANÇAMENT

DACTUAR DE MANERAPREVENTIVA LIMITARIACONSIDERABLEMENTEL CAPÍTOL DE DESPESES

DELS EXPERTS DIUEN QUE L’EFICIÈNCIAENERGÈTICA CONTINUASENSE SER UNA PRIORITAT

ANNA ALEJO

Intervenció de rehabilitació en un immoble al carrer del Pi, 7 bis de Barcelona.

La crisi econòmica haagreujat els problemes demoltes famílies, i això por-ta a pensar que la rehabili-tació potser no és tant la

salvació del sector com s’esperava.¿És així?

–No, no és així. Si ens fixem en el nom-bre de vivendes rehabilitades durant elboom immobiliari, entre el 2003 i el 2007,i el comparem amb les reformes fetes enaquests tres últims anys veurem que laxifra ha augmentat considerablement. Iaixò ens porta a pensar que, afortunada-ment, el model està canviant. I dic afor-tunadament no només perquè el sectorha sabut trobar la sortida de la crisi, si-nó perquè s’obren noves oportunitatscom la de recuperar els nuclis antics deles ciutats.

–¿A què es refereix exactament?–El boom de la construcció va centrar

la seva activitat en les vivendes d’obranova, que majoritàriament es construïenen barris perifèrics i, per tant, els centreshistòrics de les ciutats es van veure unamica abandonats. La deixadesa dels edi-ficis antics va anar acompanyada del de-teriorament de la vida dels centres de lesciutats, ja que la majoria de famílies jo-ves van optar per traslladar-se a novesvivendes. Això va fer que alguns cascosurbans perdessin dinamisme i el seucaràcter autòcton. Ara, amb la nova cul-tura de rehabilitació, els centres històricsde les ciutats en poden ser els grans be-neficiaris. La gent jove comença a valo-rar més una vivenda reformada i per tantés l’oportunitat de desenvolupar nova ac-tivitat i recuperar els centres neuràlgicsde les ciutats.

-¿Podem pensar que el canvi demodel està induït per les ajudes queúltimament l’Administració ha ofert,com per exemple la llei de barris?

-Sense cap dubte hi han tingut molt aveure però no és suficient. A més d’ofe-rir incentius econòmics i fiscals, l’Adminis-tració no hauria de demanar tanta burocrà-cia ni posar traves que dificulten a lescomunitats de propietaris les seves sol·li-cituds, però, sobretot, hauria de ser menysexigent amb els requisits tècnics a l’horade rehabilitar una vivenda.

En aquest sentit, el Col·legi d’Adminis-tradors de Finques de Barcelona-Lleidaproposa que, ja que l’administrador és elque gestiona les ajudes entre l’Adminis-tració i el ciutadà, sigui consultat per l’Ad-ministració abans que aquesta publiquiuna normativa que afecti les vivendes, jaque les actuals, en ocasions, no s’ajustena la realitat.

–¿Quines modificacions suggerei-xen?

–L’actual normativa sobre rehabilitacióestà confeccionada tenint en compte l’o-bra nova i, en molts casos, no és possi-ble aplicar-la sobre l’obra antiga, ja queaquesta no compleix els requisits mínimsestablerts (altura mínima, superfície míni-ma...). En moltes ocasions hem sol·licitatque a l’hora de modificar una norma se’nsconsulti, i en alguns casos ha sigut aixíperò en altres no.

–¿Per això organitzen un Fòrum elmes de maig?

–Sí, estem convençuts d’aconseguirque l’Administració incorpori algunesmodificacions en la regulació de la pro-pietat horitzontal de Catalunya i que aixòajudaria el sector. Per això hem orga-

nitzat un Fòrum, on 50 jutges i magis-trats i 150 administradors de finques elsdies 11 i 12 de març a Sitges compar-tiran experiències amb l’objectiu de re-collir les modificacions necessàries peradequar la llei.

Fins i tot el nou Govern ens ha confir-mat el seu interès pel Fòrum, amb l’as-sistència de la consellera de Justícia i elsecretari d’Habitatge.

–Sabem que la rehabilitació és unanecessitat i que, fins ara, els criterisd’accessibilitat han estat en bona me-sura els que han marcat la dinàmicadel sector. ¿Quina creu que és latendència del futur pel que fa a reha-bilitació?

–Sense cap mena de dubte les refor-mes al voltant de l’eficiència energèti-

ca dels edificis marcaran el futur delsector. Fins ara les reconstruccions defaçanes per motius de seguretat i lesreformes per fer accessibles els edificishan estat les protagonistes, però des faun temps observem que la tendènciasón els criteris de sostenibilitat. Aixídoncs, actualment moltes de les refor-mes giren al voltant de la instal·laciód’instruments que redueixin el consumd’energies tradicionals com són les pla-ques solars o les modificacions peradaptar-se a la nova normativa de bai-xa tensió.

Cal destacar que ara estem molt cen-trats en la manera de dotar els garatgesde veïns amb estacions de servei per re-carregar els cotxes elèctrics ja que aviatseran més que una realitat.2

“Les reformes alvoltant de l’eficiènciaenergètica delsedificis marquenel futur del sector”

LA PREDICCIÓ

“És l’ocasióde recuperar el casc antic” “Aconseguir algunes reformes en la llei de la propietat horitzontal facilitaria l’objectiu”

PER LEO SÁNCHEZ

Mariano

HERVÁSSECRETARI DEL COL·LEGI D’ADMINISTRADORSDE FINQUES DE BARCELONA-LLEIDA

l’entrevista

LA PETICIÓ

“L’Administració hauria de comptar amb nosaltres al’hora d’elaborar les normatives referents a rehabilitació”

MÒNICA FARRÀN - ÀREA URBANA

UN SECTOR AMBPERSONALITAT PRÒPIA

les tribunes

Prop de 800 professionals i ex-perts de diverses especialitatsi països es van reunir el mesd’octubre del 2010 per deba-

tre sobre el camí que ha de seguir laconstrucció del futur. El congrés Reha-bilitació i Sostenibilitat: El futur és pos-sible celebrat a Barcelona, organitzat pelnostre col·legi amb el suport de les ad-ministracions i les entitats del sector, vacomplir de sobra les seves expectativesi va significar per a la nostra professióun pas més en el camí del reconeixe-ment de la nostra experiència com aprofessionals de la rehabilitació i tambécom a professionals que han sabutavançar-se als requeriments que ens de-mana la societat del futur.

El sector de la construcció edificacióactual està basat en paràmetres tec-nològics, legals, normatius, empresa-rials i financers que són propis de laconstrucció de nova planta. Aquest fetdificulta que la regeneració urbana i larehabilitació integral puguin aconseguirel paper que els correspon en una so-cietat moderna i desenvolupada. Peraquesta raó, hem de crear un nou sector pensat i estructurat per a la ciutat i l’edificació existent o bé hem dereconvertir l’actual sector de la cons-trucció.

El congrés va culminar amb la redac-ció d’unes conclusions que recollien elsobjectius que s’han de posar en marxaperquè la rehabilitació es pugui anar con-solidant i pugui superar les barreres queavui impedeixen el seu normal desen-volupament. Entre els objectius esta-blerts cal destacar-ne alguns que podentenir uns efectes molt positius a mitjàtermini, com són la creació d’un orga-nisme encarregat de dinamitzar la inter-venció a la ciutat existent i la regenera-ció urbana, el desenvolupament d’untext legislatiu específic per a la rehabi-litació que millori i refongui tota la legis-lació avui dispersa en aquest camp i fo-menti el coneixement del parc immobiliariexistent, recolzat en el cens d’edificis del’any 2011, en les ITE i en altres fontsd’informació.

Aquestes mesures han d’anar acom-panyades, en el moment actual, d’unautèntic pla de xoc amb mesures d’a-plicació immediata com la simplificació

de les ajudes i l’aplicació de l’IVA moltreduït en els treballs de rehabilitació, l’e-xempció del compliment del codi tècnicen aquests tipus de treballs, l’establi-ment de la diagnosi prèvia en tot pro-jecte de rehabilitació, el foment de la re-habilitació en l’ensenyament universitari,la promoció de campanyes de sensibi-lització de la cultura del mantenimententre els ciutadans i la implementacióde la figura del tècnic de capçalera delsedificis.

A la pàgina web del congrés trobareuel document íntegre de conclusions, ai-xí com les conclusions particulars decada un dels blocs de debat:www.rsf2010.org.

El congrés ha representat tan sols unpas més, però un pas decisiu. Partíemdel manifest El repte de la rehabilitació,

firmat pels representants de les or-ganitzacions del sector i dels consu-midors i usuaris i presentat en la pas-sada edició de Construmat. Ara fa fal-ta que els nostres representants polítics,el Govern català i el Govern de l’Estatassumeixin les seves conclusions persortir de la situació crítica en què enstrobem.

El pròxim mes de maig tindrem unanova ocasió de fer un seguiment delsavanços en les propostes sorgides enels tres blocs de treball: la normativa, lespolítiques de vivenda i el compromís desostenibilitat. Construmat 2011 serà lanostra pròxima cita en la qual llançaremnoves i reforçades iniciatives per pro-moure la rehabilitació com a eina peraconseguir un desenvolupament sos-tenible.�

Sessió d’inauguració del congrés “Rehabilitació i Sostenibilitat: El futur és possible”.

Les conclusionsmarquen els objectiusper consolidar la rehabilitació

Antoni FLORIACH

Postgrau de rehabilitació del CAATEEB.

Formacióespecífica en matèria derehabilitació

Amb la consolidació de la rehabili-tació s’obren noves oportunitatsper al sector. Actualment el mer-

cat reclama especialistes que, tant en elcamp de la diagnosi i les revisions periò-diques dels edificis regulades per llei comen l’àmbit més concret de la restauraciódel patrimoni monumental, disposin de co-neixements específics sobre les mane-res de construir tradicionals i en desús, ai-xí com de les tècniques d’intervenció encada una d’elles.

Amb l’objectiu de dotar el sector de l’es-pecialització que es mereix, el Col·legi d’A-parelladors, Arquitectes Tècnics i En-ginyers d’Edificació de Barcelona (CAA-TEEB) ja ha programat la segona ediciódel postgrau de Rehabilitació. El progra-ma del curs s’estructura en tres nivells. Elprimer és el desenvolupament teòric quepermet consolidar coneixements i conèi-xer les teories més actuals sobre la re-habilitació i restauració del patrimoni edi-ficat. Un segon nivell correspon a unconjunt d’activitats que pretenen fomen-tar l’anàlisi mitjançant l’estudi de casospràctics, com a punt de partida del treballprofessional i per valorar la diagnosi, elsassajos i els mètodes d’actuació. El ter-cer és el projecte de postgrau, que esdesenvolupa paral·lelament a les sessionsteòriques i pràctiques i que consisteix encasos reals que l’alumne desenvolupa percontrastar-los amb les actuacions porta-des a terme per professionals i empresesdel sector.

La segona edició del postgrau de Re-habilitació del CAATEEB està previst quecomenci al mes d’abril i els professionalsque hi estiguin interessats poden consultartota la informació a la pàgina webwww.apabcn.cat o bé sol·licitar-la al telè-fon 93.393.37.39.�

HERMINIA PÉREZÀrea Monogràfics M

VOCAL DE TECNOLOGIA DE LA JUNTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS,ARQUITECTES TÈCNICS I ENGINYERS D’EDIFICACIÓ DE BARCELONA

Ascensor exterior instal·lat en la rehabilitació d’un edifici de Sant Gervasi.

Rehabilitació de Les Arenes.

Si al lliure mercat hi sumem lapicaresca dels empresaris enèpoques de crisi i l’ajustatpressupost de l’usuari, el re-sultat pot ser perillós quan ens

referim a temes de seguretat, i en aquestcas parlem concretament d’ascensors.Així ens ho explica el president del Gre-mi Empresarial d’Ascensors de Catalu-nya (GEDAC), Francisco Vicente, quemostra la seva preocupació per la dub-tosa competitivitat de certes empresesconservadores d’ascensors que han sor-git recentment i que ofereixen els seusserveis a preus molt baixos. Segons Vi-cente, “és impossible garantir un bonservei amb segons quins pressu-postos”.

Des del gremi insisteixen en la im-portància de la correcta conservació d’a-questes instal·lacions i especifiquen que“si fins ara els accidents comptabi-litzats han sigut del 0% ha estat grà-cies a la qualitat dels serveis de con-servació”. Així mateix, fan una crida ala conscienciació de les comunitats deveïns i propietaris perquè no escatiminen despeses pel que fa als controls deseguretat i que s’assegurin de la com-petitivitat del servei que se’ls ofereix.

REVISIONS PERIÒDIQUESEls ascensors han de passar una ins-pecció periòdica reglamentària exigibleper la Generalitat de Catalunya en els ter-minis establerts. Així, un aparell en unedifici de vivendes s’ha de revisar cadaquatre anys, i un altre d’instal·lat en unedifici de pública concurrència, cada dos.En aquestes revisions es comprova l’es-tat de tota la instal·lació (cables, frens,tancaments de portes, etcètera). El pro-pietari o titular de l’ascensor està obligata portar a terme aquestes revisions i asol·licitar-les a una de les entitats d’ins-pecció i control, encara que, segons elpresident del GEDAC, “l’empresa as-censorista normalment s’encarrega

d’avisar el titular i de fer el tràmit cor-responent”. Vicente també explica queés obligatori tenir contractat el manteni-ment amb una empresa ascensorista de-gudament registrada, que s’encarregaràde la revisió mensual ordinària. Altres re-comanacions que cal tenir en compte sónno excedir el pes màxim autoritzat, no fermoviments bruscos de la cabina, no ma-nipular la maquinària per intentar posar-la en marxa si s’ha parat i avisar el tèc-nic si això passa.

Com veiem, es tracta d’un sector moltregulat. “Aquest és un dels motius dela nul·la sinistralitat, però sobretottambé es deu a la gran competitivi-tat de les empreses catalanes, quesempre han sigut referència en elsector”, explica Pedro Piñero, vicepre-sident del GEDAC.

CONSCIENCIACIÓ DELS USUARISAmb l’objectiu de seguir tenint el llistó alti seguir disposant de la bona salut quesempre els ha caracteritzat, el gremi fauna crida a la conscienciació dels pro-pietaris i usuaris després d’haver detec-tat l’existència d’empreses creades re-centment de dubtosa competitivitat. Undels motius pot ser la nova llei òmnibus,que “no obliga les empreses de novaconstitució a presentar prèviamentla documentació reglamentària, n’hiha prou amb una declaració jurada”,expliquen des del GEDAC.

La xifra d’ascensors instal·lats ha cres-cut considerablement aquests últimsanys, sobretot a conseqüència del boomimmobiliari i de la instal·lació d’elevadorsen finques que no en tenien. L’any pas-sat es comptabilitzaven més de 180.000ascensors a tot Catalunya. Si a aquestaxifra hi afegim que la mitjana és de 3,5viatges/dia per persona, “tenim mésviatgers que qualsevol companyia aè-ria, raó més que suficient per preo-cupar-nos per la salut d’aquestes ins-tal·lacions”.2

PER TEO PÉREZ

Francisco

VICENTEPRESIDENT DEL GREMI EMPRESARIALD’ASCENSORS DE CATALUNYA

l’anàlisiL’OPINIÓ

“El propietari s’had’assegurar de lacompetitivitat del serveique se li ofereix”

“La nul·la sinistralitaten ascensors fins avui no ha sigutun fet gratuït”

“La crisi no és motiu perescatimar en seguretat”“És obligatori tenir contractat el manteniment amb una empresa degudament registrada”

L’art derecuperarla bellesamonumental

Mantenir el patrimoni arquitectònicd’una ciutat no és una tasca fà-cil, es necessita la col·laboració

d’empreses com Groc, especialitzadesen la conservació i rehabilitació d’edificis.Amb els seus serveis aconsegueixenmantenir viva la memòria dels pobles.

Recuperar un edifici emblemàtic re-quereix una tècnica depurada i la col·la-boració d’un equip multidisciplinari queestudiï a fons les necessitats i les fór-mules més adequades per aconseguirtornar la vida, en les millors condicionspossibles, al patrimoni arquitectònic d’u-na ciutat.

Actualment Groc treballa en les obresde rehabilitació de la catedral de Barce-lona i en la recuperació de l’antic edificide la plaça de toros Les Arenes, queobrirà les seves portes com a centre co-mercial i complex d’oci molt aviat. Estracta de construccions que necessi-ten una gran delicadesa i tècniques moltdepurades per estar a l’altura del treballoriginal.

La firma cobreix totes les necessitats,infraestructures i tècniques, cosa que l’haportat a restaurar multitud de construc-cions monumentals, moltes d’elles a Bar-celona, com la Fundació Tàpies, la CasaVicens de Gaudí, la Pia Almoina o el Cai-xaForum. Fora de la capital catalana harestaurat el Museu Romànic de Vilano-va i la Geltrú i l’església parroquial de SantCeloni.

Groc presumeix de respectar les vellestècniques de restauració que són les ma-teixes amb què es van construir els edi-ficis. El seu director, Francesc Potau, ex-plica: “S’ha de ser prudent en l’eleccióde les tècniques i materials per serfidels a l’hora de tornar als edificis laseva vida original”.2

DAN BISBALÀrea Monogràfics M

El do de rejovenir edificis i mantenir viva la memòriaTecnologia i artesania al servei de la conservació i rehabilitació de l’arquitectura

C&J Casadevallcol·labora en larestauració delpatrimoni català

Casadevall participa en els treballs de rehabilitació del Palau de la Justícia.

Rejovenir un edifici emblemàtic re-quereix una tècnica molt especia-litzada, ja que eliminar les in-

clemències de l’edat d’un edifici històricno és el mateix que fer-ho en un de con-vencional. El taller C&J Casadevall Estucs1881 està especialitzat en la rehabilitaciód’aquests edificis, en treballs en pedranatural i artificial, en la recuperació de bal-cons i ornaments i, sobretot, en la res-tauració de façanes, escales i estucs. Lafirma, de gran prestigi en el sector, tam-bé s’ocupa de l’eliminació d’humitats, detractaments antigrafits, de la reposició deceràmica i de la conservació d’obres d’arti del patrimoni cultural.

Amb més de 120 anys d’experiència,C&J Casadevall ha recuperat espais sin-gulars en diferents països, però, sobre-tot, a Barcelona (com la Casa Ametller,el Palau Marc o les actuals obres de re-construcció del Palau de Justícia). Tam-bé a la resta de Catalunya compta ambobres tan reconegudes com la Casa Du-ran de Cervera o la Casa Negre de SantJoan Despí.

Recuperar l’arquitectura significa man-tenir viva la memòria d’un poble, fet queexigeix conservar i rehabilitar els edificis.No es tracta únicament de restaurar pun-tualment elements singulars, sinó quetambé es tracta que la societat pugui dis-frutar d’un patrimoni arquitectònic benconservat en general i per això és pri-mordial fer tasques de mantenimentsempre supervisades per personalespecialitzat.

TREBALLS RUTINARISCasadevall aconsella a les comunitats deveïns que portin a terme treballs rutina-ris de conservació de les cases on viuen,“sempre supervisats per experts, jaque aquests poden ajudar en la re-solució de les problemàtiques quepoden sorgir pel que fa a tràmits ne-cessaris i condicions de posada enmarxa i finalització de les obres”.

Totes les comunitats han de tenir encompte que les administracions públi-ques disposen d’ajudes per fer les millo-

res pertinents als edificis i que, pel cos-tat de les obligacions, es requereix dis-posar de les llicències d’obres, així comd’un estudi tècnic realitzat per un arqui-tecte que garanteixi, controli i porti a ter-me la restauració en els temps, els ma-terials i els pressupostos prèviamentestablerts.

RESTAURAR I APRENDREEl nou projecte de la firma és la docèn-cia, i per a això ha iniciat uns tallers derestauració que tenen com a objectiuque l’alumne aprengui a través del tre-ball. Amb el nom Taller Estucs 1881,l’empresa forma futurs estucadors, pi-capedrers, pintors i guixaires. SegonsCasadevall, és una oportunitat de dotarel mercat d’operaris especialitzats per-què no minvi la qualitat. Aquest és l’úl-tim projecte de l’empresa i hi està po-sant tots els seus esforços. Així, cadaquatre alumnes disposen d’un profes-sor que segueix des de prop el treballperquè l’obra tingui el segell de qualitatamb què se’ls reconeix.2

ISABEL SÁNCHEZÀrea Monogràfics M

ACTUALMENT Casadevall col·labora amb l’empresa Contractas y Obras enel repte de tornar l’aspecte original a un dels edificis més emblemàtics de laciutat de Barcelona, el Palau de Justícia. Els treballs se centren en la reha-bilitació de les façanes, les cobertes i el vestíbul de l’edifici centenari sotala direcció tècnica del prestigiós gabinet 2bmf i amb l’arquitecte CarlesBuxadé al capdavant.

L’edifici, que va ser obra de dos dels grans arquitectes de l’època, Domè-nech Estapà (un dels primers modernistes) i Enric Sagnier (d’estil més con-servador), també va comptar amb el treball d’artistes com Agustí Querol, Jo-sep Maria Sert, Enric Simonet o Joan Llimona, que van cobrir la façana ambmés de 50 escultures i relleus. El valor arquitectònic i històric de l’edifici me-reix el respecte de qualsevol restaurador. Per això, Casadevall assumeix elprojecte amb responsabilitat i amb un equip multidisciplinari, ja que es ne-cessiten picapedrers, estucadors, marbristes i pintors, sense deixar de cos-tat les noves tecnologies. A tot això s’hi suma la complexitat de ser un edi-fici protegit i que a més es troba en funcionament, aspectes que obliguena concentrar més esforços.

UN PROJECTE DE GRAN ENVERGADURA

Renovar el Palau de Justícia

l’obra