MONOGRÀFICSHABITATGE SOCIAL

a destacarLA SOLUCIÓEls experts reclamen polítiquesestructurals per afrontar lesnecessitats del nou context

LA TENDÈNCIAEls pisos protegits en règim de lloguer guanyen terreny davantles promocions de compra

D D

catalunya construeix

Vista exterior d’una promoció d’habitatges de protecció oficial situada a Santa Coloma de Gramenet.

Ningú hauria assegurat fauns anys que el sector dela construcció veuria el seumanteniment en el mercatdels habitatges protegits.

Lamentablement, la conjuntura econò-mica ha conduït la societat a un pano-rama completament diferent del que esva viure durant el boom de la construc-ció i, ara, promotors i constructors te-nen les seves esperances posades enel mercat de l’HPO. Per un altre costat,tampoc s’hauria pogut imaginar que crei-xeria tant la demanda d’aquest tipus devivendes. I per descomptat, menys en-cara, s’hauria pensat que, tot i ser ad-judicataris d’un pis de protecció oficial,les entitats financeres posarien tantestraves a l’hora de negociar un préstechipotecari. Tot això dibuixa una nova si-

tuació: constructors a expenses deconstruir habitatge protegit, augment dela demanda i noves condicions finance-res. Davant aquest nou mercat, els es-pecialistes coincideixen en la necessitaturgent de polítiques estructurals que fa-cin front al context actual.

MESURES IMMEDIATESUna de les solucions passa pel fomentde l’habitatge protegit en règim de llo-guer, i l’Administració catalana ja haapostat per això. Si es compara l’ofertade HPO en venda amb el de lloguer, espot veure com el 2002 els habitatges delloguer suposaven la meitat dels ques’oferien en venda, mentre que el 2009la balança s’equilibrava. De fet, gaire-bé la meitat de les noves construccionsd’habitatge social dels últims tres anyss’han destinat al lloguer.

Per un altre costat, la Generalitat hacreat recentment el Registre de Sol·lici-

tants d’Habitatge de Protecció Oficial,una oficina que, a més d’oferir informa-ció al ciutadà, li permet al Govern conèi-xer amb exactitud el perfil del demandant,així com la classe de vivenda preferida.Amb aquesta eina, la Generalitat ha vistconfirmades les seves sospites sobrel’augment de la demanda de pisos en rè-gim de lloguer, cosa que li ha permès re-afirmar-se en les seves polítiques de fo-ment d’aquest tipus de vivendes.

Pel que fa al marc financer i les no-ves condicions amb què el ciutadà estroba avui, el mercat també necessitanoves mesures. En aquest sentit, la Ge-neralitat va firmar un conveni de col·la-boració amb les entitats financeres através del qual s’adoptaven una sèriede mesures extraordinàries en matèriade vivenda per fer front a la crisi. En-tre elles, en relació amb l’HPO, s’es-tableix un compromís pel qual el Go-vern català es constitueix com a

garantia dels préstecs que es trobin ensituació d’impagament. D’altra banda,en funció dels ingressos familiars, s’o-fereixen diferents tipus de préstecs ambunes condicions molt favorables.

Tot indica que Catalunya camina pelcamí correcte. Per un costat, hi ha l’ei-na per conèixer el perfil de la demanda;per l’altre, s’han iniciat polítiques d’aju-des a l’adjudicatari i, finalment, el sec-tor de la construcció necessita produir.Ara fa falta perfeccionar aquestes i al-tres mesures i, sobretot, fomentar la in-versió. A part, s’ha de tenir en compteque la política de promoció d’habitatgesprotegits destinats al lloguer represental’opció més difícil per a les administra-cions públiques, ja que han d’encaixardos interessos contraposats. Per un cos-tat, assegurar que les operacions resul-tin rendibles per als promotors, però,al mateix temps, que els lloguers siguinaccessibles per als ciutadans.2

HERMINIA PÉREZÀrea Monogràfics M

www.catalunyaconstruye.com

La situació actual dibuixa un noumodel en el mercat de l’HPOUna demanda més gran, noves condicions financeres i la crisi del sector marquen el panorama actual

L’ARRENDAMENT ES PRESENTA ENAQUESTS MOMENTSCOM LA MILLOR OPCIÓ

LES MESURES PASSEN PER LACONSOLIDACIÓ DE LA INVERSIÓ

Els representants de tots els agents del sector analitzen la situació que travessa l’HPO i coincideixen a apostar per polítiques estructurals per fer front al context actual

Un concepte més amplid’habitatge protegit

Definir les necessitats de lavivenda, enfocar correcta-ment el problema, reduir elpreu del mercat a la reali-tat actual, promocionar el

lloguer o forçar la banca privada. La plu-ja d’idees no va cessar a la taula rodo-na organitzada per EL PERIÓDICO DECATALUNYA, en què els participants vanpoder afrontar i debatre la situació de l’-habitatge social al nostre país. La plan-ta baixa d’un nou edifici amb més de 70vivendes tutelades de protecció oficialper a gent gran va ser el punt de troba-da per valorar el moment actual. Una si-tuació difícil, amb un context de crisi su-mat a la restricció de crèdits per partdels bancs.

“En aquest país sempre ha costatmolt parlar d’habitatge social”, la-menta la secretària d’Habitatge de laGeneralitat de Catalunya, Carme Trilla.El context d’habitatge social s’associaa persones en una situació problemàti-ca o a col·lectius que tenen dificultatsconcretes. “Però la realitat és queavui hauríem d’entendre que habi-tatge social és el que s’ha de pro-moure per a una gran majoria de lapoblació que no pot de cap mane-ra o té dificultats per accedir al mer-cat lliure”. Segons la secretària d’Ha-bitatge, la idea d’habitatge social tendeixa restringir-se al nostre país quan a Eu-ropa té una idea molt àmplia. “Podríemdir que en aquests moments hi haunes necessitats molt importants

d’habitatge social al país que no sónnomés de col·lectius amb rendesmolt baixes, sinó que parlem, clara-ment, de capes mitjanes”, afirma.

Per a Francesc X. Ventura, secretarigeneral de l’APCE, el sector no hauriade deixar de treballar mai “perquè hihagués una oferta que donés serveid’allotjament a capes de la poblacióque no poden accedir al mercat lliu-re”. Ventura assegura que aquest és unmoment en què, si es tingués disponi-bilitat, els promotors construirien molthabitatge social, “perquè la crisi delsector immobiliari ha fet que s’en-fonsi el preu del sòl i, per tant, elcomponent que més afecta el preude la vivenda és en aquests mo-ments quan està més baix”. El pro-motor lamenta que per problemes ad-ministratius, de quota o de disponibilitatfinancera no s’hagi pogut fer més delque s’ha fet: “Això és molt trist. Afor-tunadament hi ha demanda, que, sino n’hi hagués, hi hauria recessió i,actualment, no és el cas”.

MESURES ESTRUCTURALS“Aquest no és un problema conjun-tural”, assevera Antoni Sorolla, delegatd’Habitatge de l’Ajuntament de Barce-lona. “És un problema des del puntde vista mediàtic, des del punt devista econòmic i social, però que ne-cessita mesures estructurals”. L’ha-bitatge protegit és un habitatge ambunes subvencions importants per partde l’administració i això fa que el preusigui diferent del de mercat. “Però hi hamolta gent que no pot accedir ni a

l’habitatge protegit, per tant l’Admi-nistració té una última obligació queés ajudar també aquestes perso-nes”, afegeix.

Des de la Plataforma pel Dret a un Ha-bitatge Digne, Josep Molina recorda quefa 20 anys no hi havia una política de vi-venda: “No existien polítiques de sòlni polítiques amb prou rigor ni in-versió per poder donar satisfacció aaquestes àmplies capes de la so-cietat, a causa de l’especulació delsòl”.

Segons Molina, la voluntat política ac-tual, a través de la llei de la vivenda i elsplans de vivenda, té instruments impor-tants per poder començar a dissenyarsortides. “L’administració ha de dis-senyar polítiques estructurals per agent que no pot accedir a la viven-da lliure”, apunta. Unes ajudes ques’han de donar amb prioritat als contin-gents de gent que està a l’atur, que nopot pagar lloguer o que no pot pagar lahipoteca.

LLOGUER ASSEQUIBLE“Vull donar exemples del que passaara i que no passava fa quatre anys”,participa Josep M. Puig, president de laCoordinadora de Fundacions d’Habi-tatge Social (Cohabitac). “En aquestsmoments, no es poden fer vivendesde règim especial perquè, per defi-nició, el règim especial està desti-nat a gent amb pocs recursos i, comque es necessita el finançament pri-vat de la banca, aquesta diu que noels pot subrogar perquè no té di-ners”. Puig considera que, ara, més que

habitatges de règim especial de ven-da, “el que s’han de fer són habitat-ges de lloguer assequibles”, perquèaquestes persones que no poden ac-cedir a la compra sí que puguin tenir unavivenda amb un preu de lloguer asse-quible. “La capacitat de finançamenti de compra és impossible”, afegeix.

Ferran Julián, president d’AVS Cata-lunya, coincideix amb Puig: “Les refle-xions que fem, les realitzem pensanten obra nova”. Segons Julián, no s’had’oblidar que hi ha polítiques com la lleide la vivenda on els ajuntaments fan unesforç molt important, “que són totesles polítiques d’intermediació, demediació, de com posar l’estoc d’e-dificis buits a la ciutat”. Si bé les po-lítiques de vivenda han de ser estructu-rals, ja que no han d’estar pendents delsvaivens econòmics del país, ara “s’es-tan vivint uns moments d’incertesai desconcert, perquè es ve d’un mo-ment en què el preu del mercat lliu-re era exageradament elevat i, pertant, l’habitatge protegit ja donavasortida a una part important de lapoblació”. En aquests moments no ésaixí; la situació del mercat ha canviatmoltíssim, encara que es mantenenaquestes mateixes polítiques. “És elmoment de fer una bona reflexió.Hem de promocionar la vivenda delloguer”, remarca.

ESTOC DE PISOS BUITSPart de l’opinió pública diu que, com queexisteix un parc de vivendes buit, no ésnecesssari seguir construint. Carme Tri-lla nega la validesa d’aquest argument:

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

DS’han arribat a donar casosen què a una persona se li ha concedit un pis protegit,però no se li ha concedit un crèdit per pagar-lo

DEls experts afirmen que ésnecessari donar màxima prio-ritat a les persones que estana l’atur o que no poden pagarel lloguer o la hipoteca

DEls ciutadans han d’estalviar i oblidar el costumd’un finançament d’entre el100% i el 120% del cost de la vivenda

FINANÇAMENTCOMPLICAT

“A Catalunya s’estàpromovent més del60% de la vivendaprotegida de tot l’Estat”

Carme

TRILLASECRETÀRIA D’HABITATGE DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Les administracionspúbliques haurien de ser tan àgils comdemanen que siguinels administrats”

Francesc X.

VENTURASECRETARI GENERAL DEL’ASSOCIACIÓ DE PROMOTORSDE BARCELONA (APCE)

“Es tracta d’unproblema tant des del punt de vistamediàtic comeconòmic i social”

Antoni

SOROLLADELEGAT DE VIVENDA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

“L’administració hade dissenyar políti-ques estructurals pera la gent que no potaccedir al mercat”

Josep

MOLINAMEMBRE DE LA PLATAFORMA PEL DRET A UN HABITATGE DIGNE

“Venim d’un temps en què el preu del mercat lliure eraexageradamentelevat”

Ferran

JULIÁNPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DEPROMOTORS DE VIVENDA I SÒL (AVS CATALUNYA)

“La demanda ésrelativa. Els preus dels pisos s’han de situar en la realitat actual”

Josep Maria

PUIG

Taula rodona. ENFOCAMENT SOCIAL. L’opinió dels experts

PRESIDENT DE COHABITAC(COORDINADORA FUNDACIONSD’HABITATGE SOCIAL)

tes”. Per això s’ha d’estalviar i oblidarel costum d’un finançament d’entre el100% i el 120% del cost de la vivenda.Un aspecte en què Sorolla dissenteix:“No podem construir més barat per-què hem augmentat les exigènciestècniques que milloren la qualitatdels pisos, però els encareixen almateix temps”.

En aquest sentit, Molina es pregunta“si és possible reforçar la banca pú-blica per poder competir amb labanca privada”. Una petició com-prensible mentre les entitats finance-res no es comprometin a concedir unscrèdits més necessaris que mai. Al-menys per a la vivenda de protecció ofi-cial, ja que, com afirma Trilla, “la mo-rositat és a la vivenda lliure”. A lavivenda protegida, les quotes d’amor-tització són raonables i proporcionals alsingressos dels compradors.

APOSTAR PEL LLOGUER “La construcció de vivendes és unade les petites mesures de les políti-ques de vivenda social, però no lamés important”, comenta Antoni So-rolla, que assegura que l’obligació del’administració no és fer propietaris si-nó garantir un habitatge digne, sigui depropietat o de lloguer. “Hem d’apostarpel lloguer. On no arriba la gent, hiarriba l’ajuntament fent-se càrrececonòmicament dels costos del llo-guer”.

Josep Maria Puig aprofundeix en elsbeneficis del contracte de lloguer ambopció a compra, que “permet que lagent s’estalviï l’entrada en el cas que

es vulgui comprar la vivenda mésendavant”. En aquest sentit, Came Tri-lla assegura que “el lloguer i el llogueramb opció a compra passen a tenirun paper central en la política de vi-venda”, i llança una premissa inquie-tant: “Tenim problemes importantsfins i tot en el finançament de la vi-venda protegida, encara que l’ad-ministració sigui al darrere”. Així, ellloguer és necessari, encara que a Ca-talunya no n’hi ha una tradició ferma:“Aquest país no creu en el lloguer.Les entitats financeres, si no es trac-ta de promocions noves, no hoveuen clar”.

Els participants de la taula rodona fi-nalitzen les seves intervencions ambunes conclusions en què es destaca lacomplexitat del tema i la necessitat demés agilitat en les polítiques de viven-da. Mentre que Puig i Julián requereixensituar els preus dels pisos en la realitatactual i definir les necessitats de la vi-venda, Molina i Trilla asseguren ques’han creat les bases per avançar enla solució d’aquest problema. No en va,segons asseguren, “a Catalunya s’estàpromovent més del 60% d’habitat-ge protegit de tot l’Estat”. L’optimis-me es reforça amb els missatges quellancen Ventura i Sorolla: “Les cosesno van bé actualment, però estemenfocant la problemàtica correcta-ment”. Encara sort. La societat sence-ra es juga garantir a les persones el dreta un habitatge digne.2

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

vivendes buides és difícil de saber”,comenta Josep Molina, “l’important ésque les administracions poden con-trolar els seus parcs de vivendes”.Per a Ferran Julián, el que s’ha de va-lorar és que, en les polítiques de viven-da, no s’hi inclou només les ajudes par-ticulars i la construcció d’obra nova,“sinó que s’hi inclou l’esforç delsajuntaments i la Generalitat amb lesborses de mediació per poder ocu-par tota aquesta vivenda buida”. Jo-sep Maria Puig resol a separar l’estocexistent de vivendes i la vivenda buida.“L’estoc representa les vivendes queestan en mans d’una empresa percol·locar”, apunta.

PROBLEMES DE FINANÇAMENTEl president de Cohabitac encapçala elsretrets a les entitats bancàries: “La re-alitat és que, administrativament, ala gent se li concedeix un pis, peròno se li concedeix un crèdit”. Puig la-menta que “per a les entitats bancà-ries, avui no només ets un parat re-al, sinó que ets un parat en potència,segons el sector on treballis”.

Carme Trilla compara la situació ac-tual amb la de temps enrere, quan úni-cament es podia recórrer a la banca pú-blica: “La diferència entre el banc decrèdit hipotecari i la d’ara és que enaquell moment no hi havia recursosfinancers”. Per a la secretària d’Habi-tatge, avui existeixen els millors tipusd’interès de la història. “És molt fàciltraslladar el problema ara a les en-titats financeres, però no és del totcert: hem de fer vivendes més bara-

“No és així. Hem de jugar amb tot.Hem de comptar amb el que estàconstruït i amb els nous edificis perconstruir perquè tenen funcions di-ferents”. Per a la secretària d’Habitat-ge és important pensar que la utilitzaciód’aquest parc existent és molt difícil dereutilitzar perquè s’ha de rehabilitar i aixòli resta immediatesa. “En aquests mo-ments, tenim més de 70 borses demediació d’ajuntaments que realit-zen aquest paper de parlar amb elspropietaris i mirar de col·locaraquestes vivendes en el que s’ano-mena lloguer social”, recorda. És adir, un sistema mitjançant el qual al pro-pietari se li donen uns avals, unes ga-ranties i unes ajudes perquè col·loqui laseva vivenda en arrendament.

Francesc Ventura es fa una preguntaretòrica: “¿Algú s’atreviria a dir alsfabricants d’automòbils que hauriende parar la producció fins a havertret abans tots els estocs que tenenemmagatzemats? No. El parc im-mobiliari ha de tenir una certa ro-tació”. Segons els economistes, el mer-cat de vivendes requereix un mínim del3% de vivendes buides perquè hi puguihaver una rotació normal. “En cas con-trari, no es podrien vendre”, adver-teix Antoni Sorolla. “L’any 2005 es varealitzar un estudi on es va arribar ala conclusió que les vivendes buidesa Barcelona representaven un 2,8%del total”.

Els participants de la taula rodonacoincideixen a quantificar molt per sotade les 80.000 el nombre de vivendesbuides a Barcelona. “El control de les

Els participants en la taula rodona al davant d’un edifici d’habitatges protegits. D’esquerra a dreta, Josep Maria Puig, Carme Trilla, Ferran Julián, Antoni Sorolla, Francesc X. Ventura i Josep Molina.

DEls experts constaten queaquest país no creu en el llo-guer. “Les entitats financeres,si no es tracta de promocionsnoves, no ho veuen clar”, diuen

DNo obstant, asseguren ques’ha d’apostar per l’arrenda-ment, amb la participació delsajuntaments en els casos mésnecessaris

DEl contracte de lloguer amb opció a compra permetque la gent s’estalviï l’entradasi decideix adquirir la vivendamés endavant

EL FUTUR PASSAPEL LLOGUER

ANNA ALEJO

La crisi econòmica va reduir deforma dràstica la construccióde vivendes de mercat lliuredurant l’any passat, però lanecessitat de disposar d’un

sostre va seguir sent la mateixa. Per això,la construcció d’habitatge social va aga-far el relleu i es va convertir en l’eix sus-tentador del sector de la construcció. Sila vivenda lliure queia en picat, la cons-trucció de HPO aconseguia mantenir-se.

Es comptabilitza que el 2009 es vaniniciar 12.300 vivendes a Catalunya i que9.000 estaven destinades a la proteccióoficial, fet que suposa una quota del73%. A més, en els últims tres anys s’haniniciat a Catalunya gairebé 30.000 ha-bitatges protegits, amb una mitjana de10.000 unitats a l’any. En aquest sentit,l’habitatge protegit es presenta com latipologia amb més expectatives dedesenvolupament perquè el seu preu s’a-costa més al pressupost del ciutadà.

Amb l’objectiu d’aprofitar aquestaoportunitat i impulsar el sector de laconstrucció i augmentar l’activitat econò-mica i l’ocupació, des de la Generalitats’estan fomentat les polítiques de cons-trucció de HPO. Superant el nivell del’activitat de l’any passat, el nombre d’-habitatges protegits iniciats en el primertrimestre d’aquest any ha arribat a 1.679,una xifra que permet ser optimistes pelque fa al compliment dels objectius delPacte Nacional de l’Habitatge per aaquest 2010 i que és un 70% superior ala de l’any passat.

Des de la perspectiva de la participa-ció territorial, el 2009 confirma, un anymés, la importància del pes específic dela promoció protegida a la província deBarcelona amb 5.795 habitatges de pro-tecció oficial iniciats, que, no obstant,suposen una caiguda del 22,4%, res-pecte al 2008; a Girona se n’han co-mençat 641, amb un descens encaramés important, del 25%; a Tarragona,les 1.189 vivendes iniciades han suposatun descens inferior, del 7,5%, en bonamesura mitigat per l’increment important,del 324,7%, dels inicis d’obres protegi-des a les Terres de l’Ebre, amb 310 vi-vendes. Pel que fa a Lleida, aquest tam-bé ha estat un territori expansiu, que haarribat a iniciar 1.402 vivendes protegi-des, amb un augment respecte a les xi-fres de l’any 2008 de gairebé el 50%.

Amb relació al tipus de promotor, unany més, el percentatge més importantde les vivendes protegides iniciades haestat el dels promotors sense ànim delucre, que han aportat un total de 5.186unitats, xifra que representa el 57,4% delconjunt d’habitatge protegit iniciat l’any2009. D’entre aquests promotors, s’hade destacar l’important esforç realitzatpels ajuntaments i les empreses munici-

pals de promoció de vivenda, que n’haniniciat 3.175, el 35,2% del total. Aquestpercentatge suposa un augment del seupes del 7% respecte a l’any 2007.

Amb l’objectiu de potenciar el mercatde la vivenda de protecció i d’acord ambla situació econòmica actual, la Gene-ralitat ha adoptat noves polítiques d’a-judes que faciliten el finançament de lacompra. El Govern va firmar un conve-ni amb les entitats de crèdit, a través delqual la Generalitat es constitueix com lagarantia dels préstecs que estiguin ensituació d’impagament. A més, depe-nent dels ingressos familiars, s’ofereixendiferents classes de préstecs amb moltbones condicions.

MÉS LLOGUERLa promoció protegida de lloguer s’hamantingut en 4.198 unitats, una xifra unamica per sobre de les registrades el 2007i el 2008. Aquest valor ha representat unincrement del pes d’aquesta mena devivendes respecte al conjunt de l’habi-tatge protegit, que han passat de repre-sentar el 39,4% del total l’any 2008 al46,5% a finals del 2009. Per un altre cos-tat, gairebé la meitat de les noves cons-

truccions d’habitatge social dels últimstres anys s’han destinat al lloguer. Si ob-servem l’evolució d’aquesta opció res-pecte a la venda, veurem com cada anyha anat en augment i com tot apuntaque se seguirà aquesta línia.

Fixant l’atenció en l’evolució del mer-cat i comparant la compra amb el llo-guer, s’observa que l’any passat el nom-bre de vivendes de protecció destinadesa la compra poc diferia de les destina-des al lloguer. En canvi, si es consultenles dades de l’any 2002, es pot obser-var com el nombre de vivendes desti-nades al lloguer no arribava ni a la mei-tat de les que s’oferien a la venda. Lacrisi econòmica ha tingut molt a veureamb aquest canvi de tendència, peròtambé la nova actitud de la societat engeneral davant l’adquisició de patrimo-ni a favor d’altres possibilitats en auge,com el lloguer o el lloguer amb opcióde compra.

Per un altre costat, les noves políti-ques de promoció per part de l’Admi-nistració pública també juguen un paperimportant, ja que aquesta busca novesfórmules després de l’experiència delboom de la construcció.2

L’habitatge de protecció oficialsustenta el sector de la construccióLa tendència actual indica un augment de les sol·licituds de lloguer en detriment de les de compra

Gairebé 30.000 pisosprotegits s’hanconstruït en elsúltims tres anys

AIALA AMOSCOTEGUIÀrea Monogràfics M

PER ACONSEGUIR un habitatge de protecció oficial, el sol·licitant ha deser major d’edat o estar emancipat, tenir-ne necessitat –o bé perquè noté cap habitatge o perquè en té un de no adequat–, estar empadronat enun municipi de Catalunya i acreditar uns ingressos màxims estipulats al Plapel Dret a l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Per facilitar els trà-mits de la sol·licitud i informar el ciutadà de tot el procés i d’aquests re-quisits, el Govern ha creat el Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Pro-tecció Oficial, una oficina que des que es va instal·lar el mes de desembrepassat ja s’ha estès pel 74% del territori i que des d’aleshores ha comp-tabilitzat més de 47.000 ciutadans inscrits.

A més de l’opció presencial, també s’ha posat a disposició l’oficina te-lemàtica a la pàgina web www.registresolicitants.cat, on es pot consultartota la informació, les condicions d’accés, l’oferta de vivenda i, a més, espot tramitar la sol·licitud. Aquest registre es converteix en una eina per alciutadà, però també per a l’Administració, ja que permet a la Generalitatconèixer amb exactitud el perfil del demandant; tipus d’unitat familiar,edat, gènere, nacionalitat, nivell d’ingressos, així com la classe de viven-da preferida. Conèixer les característiques del sol·licitant fa posssibleadaptar més bé l’oferta i perfeccionar les futures promocions d’acord ambla realitat de la demanda.

El procés

ELS REQUISITS DEL SOL·LICITANT

Com accedir a un HPO

SI ES FIXA l’atenció només en els ha-bitatges protegits que en aquests mo-ments estan en oferta pública, és a dir,aquells als quals el ciutadà interessates pot inscriure per participar en elconcurs, el resultat és que al territoricatalà s’ofereixen actualment 354 pi-sos.

La província de Barcelona és la queregistra una oferta més gran de pisosde protecció oficial. Concretament,s’hi comptabilitzen 159 vivendes, i to-tes en règim de lloguer, menys la pro-moció de Centelles, amb nou pisos envenda. La resta de HPO de lloguer esreparteixen entre la població de Ri-pollet, amb sis vivendes; Santa Perpè-tua de Mogoda, amb 23, Sant Llorençde Savall (23), Rubí (30) i Torelló (24).La segueix la província de Lleida, ambuna oferta de 108 vivendes. Totes tam-bé són en règim de lloguer, menys elsset pisos de la promoció de Pardinyes,que són de compra. Les Borges Blan-ques disposa de dues vivendes, Cer-vera de 6, Lleida de 71, la Seu d’Urgelld’1, Sort de 9, Tàrrega de 5 i Viella de14. Tarragona té actualment tres pro-mocions amb convocatòria obertaamb pisos en venda i de lloguer. AHorta de Sant Joan s’ofereixen 18 vi-vendes, a Banyeres del Penedès 21 ia Gandesa 36. Finalment, Gironacompta amb una promoció de vi-vendes amb convocatòria oberta a lapoblació de Begur de 12 pisos en rè-gim de lloguer.

l’oferta

INSCRIPCIONS OBERTES

Promocionsdisponibles

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Venda 3.301 3.867 3.179 4.651 4.907 5.947 4.635

Lloguer 1.361 2.170 3.431 2.575 4.132 4.152 4.198

Remodelació 411 353 322 366 162 443 194de barris

TToottaall 55..007733 66..339900 66..993322 77..559922 99..220011 1100..554422 99..002277

Xifres totals de venda i lloguer

Sense renunciar a la seva fun-ció històrica de compensarels desequilibris produïts pelmercat immobiliari, la viven-da social adopta també el

nou paper d’instrument per a la recer-ca i innovació en aspectes qualitatius.L’habitatge de protecció adquireixaquesta nova funció, a través de la qualles administracions públiques podenpromoure la incorporació de noves tèc-niques i bones pràctiques en tres àm-bits fonamentals: urbà, arquitectònic iconstructiu.

Conscient dels avantatges que supo-sa la innovació i de l’empenta que potdonar al sector, la Generalitat fomentala generació de promocions de viven-da social en què l’aplicació de noves tèc-niques tinguin un paper important. Enaquest sentit, organitza el Concurs d’In-novació Tècnica, a través del qual pre-mia la incorporació d’innovadors siste-mes i tecnologies en la construcció devivenda protegida.

Amb aquests premis, el Govern ofe-reix la possibilitat de construir vivendapública a les empreses que han treba-llat i elaborat sistemes constructius omodels de construcció industrialitzats.També s’aconsegueix promoure el tre-ball conjunt de projectistes i construc-tors amb el fi d’optimitzar els processosconstructius i els terminis d’execució. Amés, el foment de la innovació garan-teix, amb la incorporació del sistema in-dustrialitzat, un estàndard de qualitat,instal·lacions i eficàcia energètica en latotalitat de les vivendes construïdes.

Les promocions guardonades van serles 30 vivendes de lloguer per a joves alcarrer dels Orfes de Banyoles, la pro-moció de 27 pisos –també de lloguer–per a joves a Callús, les 36 vivendes pro-tegides de lloguer per a gent gran a l’a-vinguda de Joan XXIII del Masnou, els90 pisos de Mollet del Vallès destinatsal lloguer per a joves, la promoció deSant Vicenç dels Horts de 42 vivendesprotegides de lloguer per a joves i, fi-nalment, es van premiar els 36 pisos pro-tegits construïts al carrer del Comte Bor-rell al municipi de Torelló.

Entre els sis guardons va destacar, so-bretot, el reconeixement concedit a l’úsde mòduls en la construcció de viven-des, una tècnica que permet reduir cos-tos, temps i riscos laborals. Les viven-

des premiades de Torelló van ser les pri-meres a incorporar la utilització d’a-questa tècnica, seguida a continuacióper la de Banyoles.

PRODUCCIÓ EN SÈRIEAquest tipus de construcció modularcompagina la construcció dels fona-ments i dels murs de contenció amb for-migó armat sobre el terreny amb un sis-tema modular i industrialitzat que esconstrueix a l’interior d’una fàbrica.Aquest treball en paral·lel permet reduirtemps en el procés, ja que mentre quesobre el terreny es treballa en la base il’estructura, a la fàbrica es construeixenels mòduls. Una vegada acabada aques-ta primera fase, els mòduls s’encaixenen els fonaments i, amb quatre dies demuntatge, l’edifici s’aixeca i el bloc ja ésvisible. Després es necessitarà un mes,aproximadament, per acabar l’obra.

La reducció de temps comporta la re-ducció de costos. D’altra banda, enca-ra que el preu dels materials és semblantal de qualsevol construcció tradicional,cal destacar que el fet que la meitat delprocés es realitzi a fàbrica, i, per tant,sota sostre i sense els imprevistos delmal temps, influeix també en la reduc-ció del pressupost.

Pel que fa a seguretat, es minimitzanotablement el risc de sinistralitat labo-ral en el procés constructiu, i es redueix,així, en un 85% respecte als índexs delsector. Això s’aconsegueix professiona-litzant i especialitzant la feina i desen-volupant-la en un entorn estable i con-trolat, similar al d’altres indústries deproducció amb cadena de muntatge.

També s’ha de destacar la millora enflexibilitat, ja que el sistema modular per-met construir qualsevol edifici que escompongui totalment o parcialmentd’unitats repetides de diferents mesu-res. En aquest sentit, el millor avantat-ge és que facilita una hipotètica amplia-ció futura del bloc, i, si es requereix, finsi tot la reubicació de l’edifici restituintamb facilitat les condicions originals delsolar.

ELS PREMIATSDels sis guardons que la Generalitat vaconcedir al Concurs d’Innovació Tèc-nica, les construccions de Banyoles i To-relló premiades coincideixen per serblocs construïts amb mòduls, però ambalgunes diferències.

En el cas de Torelló, cada pis estàconstituït per diferents mòduls que cor-responen a cadascuna de les estancesde la vivenda; en canvi, al bloc de Ban-yoles, cada contenidor correspon a unaunitat mínima de vivenda. Per tant, enaquest últim cas, una vegada construïtel mòdul a fàbrica només va ser neces-sari traslladar-lo i apilar-lo amb la resta,cosa que va permetre aixecar el bloc de

30 vivendes a Banyoles en un temps rè-cord de només tres dies.

També és necessari destacar el guar-dó a la promoció de Callús, que encaraque no va ser construïda amb el siste-ma modular, inclou altres millores nomenys destacables pel que fa a inno-vació. En l’obra de 22 pisos de protec-ció destinats a joves en règim de lloguer,destaca l’aprofitament dels recursos na-turals pel que fa a l’orientació i topografiadel terreny, ja que s’han projectat dosedificis aïllats paral·lels connectats peruna passarel·la per fomentar la ventila-ció i l’oxigenació del conjunt i també larelació entre els veïns. També s’ha cons-truït amb criteris de sostenibilitat, inno-vació i estalvi energètic, com l’aprofi-tament de l’energia solar per produiraigua calenta sanitària, façanes amb aï-llament tèrmic i recollida selectiva d’ai-gües residuals i pluvials. Pel que fa alsmaterials, s’ha utilitzat l’acer lleuger gal-vanitzat, que és molt sostenible per laseva qualitat de reciclatge.

Les tres edificacions guardonades res-tants, Mollet del Vallès, el Masnou i SantVicenç dels Horts, segueixen els matei-xos criteris d’introducció de noves tec-nologies i, sobretot, d’aplicació de cri-teris de sostenibilitat.2

L’ús de mòdulssuposa un estalvi de temps, costos i riscos laborals

HERMINIA PÉREZÀrea Monogràfics M

Innovació i tecnologia en la construcció d’habitatge socialLa Generalitat impulsa promocions amb millores en els processos de fabricació

LA PROMOCIÓ de 44 habitatges de protecció a la localitat de Pardinyes, aLleida, és un altre exemple clar de construcció innovadora. Així ho va reconèixerl’associació de promotors públics de sòl i vivenda AVS Catalunya, que li vaconcedir el premi a la millor obra nova de vivenda pública. La característicamés destacable de l’obra és la seva flexibilitat pel que fa a usos, ja que té unadistribució que permet adaptar l’interior segons l’usuari (edat i nombre de per-sones que l’habita), segons l’orientació desitjada (intercanviar la sala pel men-jador si es desitja) i orientar-se de cara al carrer o al pati (segons sigui hiverno estiu).

També es poden intercanviar els dormitoris o transformar-los en estudi. Elprojecte està pensat des de paràmetres d’eficiència energètica i, per això,destaca l’orientació de les vivendes, l’ús de proteccions solars adequades,l’aïllament, una façana ventilada i sistemes de producció de calor centralit-zats. Al seu torn, també va comptar amb l’aplicació de solucions concretespel que fa a la incorporació de materials industralitzats i la racionalització detot el procés constructiu.

Des del punt de vista de qualitat i confort, destaquen les vistes, la ventila-ció, la il·luminació i la llum exterior. En aquest mateix sentit, es considera moltencertat tot el joc de transicions entre el carrer i el vestíbul, entre el vestíbuli les passarel·les d’accés a les vivendes i el joc d’espais privats exteriorsque es reprodueixen a l’entrada de cada vivenda.

el guardó

RECONEIXEMENT DEL SECTOR AL MILLOR HPO D’OBRA NOVA

Premi a l’esperit innovador

A dalt, façana de la promoció de HPO de Torelló. A sota, interior d’un dels pisos protegits construïts a Banyoles.

A. AMOSCOTEGUIÀrea Monogràfics M

El parc de vivendes socials deBarcelona destinat a personesgrans de 65 anys es veurà am-pliat aviat amb 281 nous pisos,

que se sumaran als 925 que ja es comp-tabilitzen actualment. L’Ajuntament deBarcelona prepara per després de l’es-tiu l’adjudicació d’aquestes vivendes. Iencara que actualment els pisos estanen procés de construcció, es preveu quea partir del 2011 ja es puguin començara entregar les claus.

Les futures vivendes es reparteixen en-tre els districtes de Ciutat Vella, Gràcia,Nou Barris i Sant Andreu. Es tracta depisos d’uns 40 m2 de superfície, en rè-gim d’ús, adaptats i a preus assequiblesimpulsats pel Patronat Municipal del’Habitatge i gestionats per la regidoriad’Acció Social i Ciutadania del consis-tori de la capital catalana. Les vivendesvan dirigides a persones grans però autò-nomes i, per tant, disposen de serveiscomplementaris per a les persones que

els ocupen, tant d’atenció directa comindirecta.

Les persones de més de 65 anysautònomes que no tinguin vivenda depropietat o tinguin problemes d’acces-sibilitat i que comptin amb ingressosiguals o inferiors a la xifra establerta (unmembre de la unitat de convivència:24.604 euros anuals) i estiguin in-teressades a accedir a una d’aquestesvivendes han de tramitar la seva sol-licitud inscrivint-se al Registre de Sol-licitants d’Habitatges de Protecció Ofi-cial de Barcelona, a través de la pàginaweb www.registrehabitatgebcn.cat, tru-cant al telèfon d’informació 010 o de-manant cita en qualsevol de les 10 ofi-cines de la vivenda repartides a cadaun dels districtes barcelonins.

L’adjudicació es realitza entre les per-sones inscrites en el registre i seguint unsistema de baremació que té en comp-te les circumstàncies econòmiques, per-sonals i familiars, així com la necessitatde vivenda. D’aquesta manera es preténprioritzar l’accés a aquelles persones quemés ho necessitin.

SENSE EXCLUSIÓA més de les persones grans, hi ha al-tres col·lectius que mereixen una actua-ció prioritària per garantir el dret a la vi-venda. Es tracta d’aquelles personesvulnerables i en risc d’exclusió social.Per això, la Junta General del Consorci

de la Vivenda va aprovar l’abril passat lacreació de contingents especials de vi-vendes per destinar a persones social-ment vulnerables que no poden accediral parc de vivenda pública general permotius econòmics. Concretament, estracta de pisos destinats a dones vícti-mes de la violència masclista que es tro-bin en circumstàncies de precarietateconòmica a causa d’aquesta violènciao que necessitin la vivenda com a recursd’inclusió. També per a persones o uni-tats de convivència en risc d’exclusió pervulnerabilitat econòmica, persones ambdiscapacitat igual o superior al 33% ambresidència continuada a Barcelona, per-sones més grans de 65 anys amb ca-pacitat per portar una vida autònoma ijoves d’entre 18 i 35 anys. En aquestsentit, la mesura proposada contemplauna reserva de 140 vivendes: 100 esta-ran destinades al col·lectiu d’exclusióper vulnerabilitat econòmica, 30 a per-sones amb discapacitat i 10 a dones víc-times de la violència masclista.

Tant els arrendataris de vivendes pera persones grans com les persones decontingents especials pagaran en funciódels seus ingressos, sense superar maiel 30% dels ingressos. Per això, s’ha pre-vist per al 2010 una partida de 400.000euros per subvencionar els lloguers depersones en risc d’exclusió i 620.000 eu-ros per a la subvenció de lloguers de per-sones grans.2

Pisos socials per a persones gransBarcelona adjudicarà després de l’estiu 281 vivendes amb serveis ubicades en quatre districtes diferents

Els interessatss’han d’inscriure al Registre de Sol·licitants

Emplaçament

Reina AmàliaCibeles (Còrsega, 363)Via Favència, 350Navas de Tolosa, 310 B i312

TOTAL

Nombre vivendes

96327776

281

Districte

Ciutat VellaGràciaNou BarrisSant Andreu

Vivendes amb serveis per a persones grans en construcció

Imatge virtual d’una promoció per apersones grans, en construcció al carrerde Còrsega de Barcelona.

Cohabitac és una associació de fundacions privades catalanesque tenen per objecte la promoció d’habitatge assequibleadreçat a les persones i famílies amb pocs recursos, quecol·labora amb l’Administració pública per oferir un serveid’habitatge professional, eficient i de qualitat. Les fundacionsque integren Cohabitac promouen habitatges de proteccióoficial tant en règim de lloguer com de venda.

La vocació de servei a la societat forma part del tronc comú detotes les fundacions, i promou projectes innovadors isostenibles amb un marcat caràcter social. Per formar part del’associació és preceptiu que estigui exclòs tot ànim de lucre.

Fundació Família i Benestar Social

Barcelona www.fibsfundacio.com

Fundació Mediterrània

Barcelona www.fundaciomediterrania.org

Fundació Iniciativa Social

Barcelonawww.fibsfundacio.com

Patronat Benèfic de la Santa Creu de la Selva

Gironawww.patronat.cat

Fundació Bisbe Tomás deLorezana

Gironawww.patronat.cat

Rull, 1 / 08002 Barcelona / Tel. 93 417 38 08 Fax 93 417 12 26 / e-mail: info@cohabitac.com

www.cohabitac.com

Fundació Habitatge per a Tots

Lleidahabitatgeperatots@construccionspallas.es

Fundació Aram

Sant Cugat del Vallèswww.fundacioaram.org

Promoció de 36 habitatges protegits per a gent jove al c/ Can Caralleu, 21 de Barcelona, obra guardonadaamb una Menció als Premis AVS Catalunya 2009. Promotor: Fundació Família i Benestar Social.

FUNDACIONS QUE INTEGREN COHABITAC

Amb el pas del temps, el pa-norama social canvia i ambell es presenten noves ne-cessitats a què les políti-ques socials han de res-

pondre. El ventall de col·lectius que calatendre s’engrandeix i els consistorisbusquen la manera de trobar solucionsadaptades a cada perfil. El cas de l’-habitatge social n’és un clar exemple.Per això, ajuntaments com el de Cor-nellà, a l’hora de planificar les promo-cions d’habitatge social, ho fan oferintuna oferta diversificada i adaptada a lesnoves realitats.

El Pla Municipal d’Habitatge de Cor-nellà de Llobregat va ser recolzat ambun ampli consens per la majoria degrups representats al consistori munici-pal, el 2005, i actualitzat com a part deles mesures de l’Acord Social contra laCrisi, firmat fa un any per grups polí-tics municipals, agents socials i entitatsciutadanes. Fruit d’aquesta voluntat d’a-cord, les seves directrius es mantenencom a motor d’acció de la políticad’habitatge social. Aquest compromísrepresenta per si mateix un actiu moltimportant en una tessitura difícil i mar-cada per les retallades. Mantenir la in-versió en habitatge de protecció és unrepte de futur per a la corporació muni-cipal, que requereix una planificació es-tricta i esforç per aconseguir la cores-ponsabilitat tant d’altres administracionscom d’altres entitats que s’hi puguin im-plicar. Aquest compromís social, a més,constitueix un focus d’atracció d’activi-tat pública i privada, i indiscutiblementés important el seu paper en l’estímulde l’economia local i en la creació dellocs de treball.

TRAJECTÒRIA FRUCTÍFERADes de l’any 1992, Emducsa, l’empre-sa municipal de desenvolupamenturbanístic, ja ha entregat més de 1.000habitatges de promoció pública, acom-panyades d’importants actuacions ur-banístiques que han permès crearequipaments, vials, zones verdes, apar-caments i també sòl edificable a dispo-sició de la iniciativa privada.

Entre les seves actuacions més re-cents, el desembre passat es va finalit-zar la promoció de la carretera d’Esplu-gues (151 vivendes), mentre que fa pocsdies s’han entregat les primeres viven-des adjudicades de la promoció de l’a-vinguda de Salvador Allende (116 pisos),al barri de Sant Ildefons. Aquestes pro-mocions han estat innovadores al situar-se en llocs més pròxims al nucli de la ciu-tat, en lloc d’impulsar el creixementd’àrees residencials en sectors en des-envolupament. Estan molt avançades,també, dues promocions més, de 42 i

48 vivendes, totes dues a l’avinguda dela Línia Elèctrica i ja sortejades.

Altres actuacions en projecte, recolli-des al Pla d’Habitatge,estan situades alsector Millàs (205 vivendes), l’avingudade Sant Ildefons (90 vivendes) i el barridel Pedró (42 vivendes).

PLANIFICACIÓ PROMETEDORARespecte al Pla d’Habitatge, s’ha d’as-senyalar una important novetat, i és lainclusió del sector Ribera-Salines coma àrea residencial estratègica (ARE) perpart de la Generalitat. S’han planificatun total de 2.497 vivendes, 80% de lesquals serien protegides. La seva crea-ció té com a objectiu crear un nou àm-bit de centralitat urbana centrat en el sòlresidencial i els serveis, formalitzar lanova façana de la ciutat al riu Llobregati satisfer la demanda de sòl per a vi-vendes a un preu assequible.

El sector Ribera-Salines té una su-perfície total de 54 hectàrees i el sòl edi-ficable serà aproximadament de332.000 metres quadrats. Amb aques-tes 2.000 vivendes en règim de protec-ció, serà l’àrea residencial estratègicaque destina més quantitat d’habitatgesen règim de protecció dels aprovats perla Generalitat de Catalunya.

Fa pocs dies, s’ha posat a informa-ció pública el projecte de creació d’unanova estació de la línia de FGC al seupas per Cornellà, precisament per do-nar servei a aquest nou barri de Ribe-ra-Salines. Aquest està localitzat al suddels barris Centre i Riera, i contigu a unazona d’equipaments profundament des-envolupada i transformada durant elsúltims anys: acull el nou estadi del RCDEspanyol o el Parc Esportiu Llobregat,a més d’altres equipaments esportius ieducatius.

INFORMACIÓ ACCESSIBLEDe moment, Ribera-Salines es tractad’un projecte en fase de planificació. Eltreball diari es continua vehiculant a tra-vés de l’Oficina Local d’Habitatge, quereuneix tots els serveis i recursos de quèla ciutat de Cornellà disposa, i està alcostat de les instal·lacions d’Emducsa.Entre altres, ofereix serveis d’informa-ció i assessorament sobre promocionsde vivenda municipal, borses de viven-da, i ajudes al pagament de lloguers, ala rehabilitació d’edificis i per accedir avivendes protegides.

Per facilitar l’accés a les persones in-teressades en l’adquisició o l’arrenda-ment d’habitatges protegits d’aquellespromocions –públiques o privades– quees portin a terme a la ciutat, l’ajuntamentposa a disposició el Registre de Sol·lici-tants d’Habitatges de Protecció Oficialde Cornellà de Llobregat. L’empresa mu-nicipal Emducsa s’encarrega de la ges-tió i el control d’aquest registre, i lessol·licituds es poden portar a terme através de la web www.emducsa.com.

Actualment, està oberta una convo-catòria especial per sol·licitar una de lesvivendes adaptades a persones ambproblemes de mobilitat que queden va-cants en la promoció Destraleta-2, aixícom a la de la carretera d’Esplugues il’avinguda de Salvador Allende.2

Habitatge social diversificat i adaptat a les noves realitatsCornellà dissenya la seva política de HPO amb el consens de grups polítics, agents socials i entitats

El nou sector Ribera-Salinesdisposarà de 2.000pisos de protecció

HERMINIA PÉREZÀrea Monogràfics M

la tribuna Antonio BALMÓNALCALDE DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

La construcció d’habitatge socialés un element molt important deles polítiques públiques, que ne-

cessàriament es planteja a mitjà termi-ni per poder adequar les actuacions ala demanda, ja que, valgui la re-dundància, estem parlant de políticasocial. I que, a més, es tracta d’un es-forç indiscutible per a les administra-cions locals.

El model de Cornellà ha estat acon-seguir transformar en positiu la nostraciutat, a partir d’unes polítiques d’habi-tatge públic que ens han fet guanyar ba-rris, però també parcs, escoles i equi-paments. Per això, hem plantejat lacreació de vivenda com un treball sos-tingut a mitjà i llarg termini, que vam co-mençar fa més de 20 anys, i no en clau

electoralista, sense grans xifres. Aques-ta és l’herència de molts anys de pla-nificació, de la bona visió que va dibui-xar una línia de treball iniciada des delgovern municipal de José Montilla, iaquesta línia és la mateixa en què se-guim treballant.

Hem recollit aquest testimoni i i somconscients que la nostra ciutat segueixnecessitant transformacions, perquè lasocietat canvia, i les formes de vida tam-bé. I per descomptat, també canvien lescircumstàncies familiars i socials. Unade les conseqüències més evidents dela crisi econòmica és el refredament delmercat immobiliari.

És una situació que s’haurà de re-ajustar en el futur, perquè existeix l’o-ferta, i també existeix la demanda. Per

aquest motiu, crear habitatge social ésun compromís que hem de seguirmantenint amb la nostra població, es-sencialment la nostra població jove,encara que s’hagi de canviar el ritme,diversificar l’oferta, obrir-la a nouscol·lectius –i no tan nous–, com ara fa-mílies monoparentals o personesgrans, que també poden ser benefi-ciaris de la política social de creació devivenda.

Tenim un propòsit de futur, i és po-sar sobre la taula els mecanismes queestiguin al nostre abast perquè els ha-bitants de Cornellà aconsegueixin dis-frutar al màxim de viure en aquesta ciu-tat, amb accés a la vivenda, al màximd’equipaments i en un entorn com atots ens agrada.2

DE LLARG RECORREGUT

Façana de la promoció de vivendes de protecció oficial situada a la carretera d’Esplugues, a Cornellà.