CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
80
DEPRESSIÓ CENTRAL PIRINEUS SISTEMA MEDITERRANI
description
Presentació dels alumnes del cicle superior del ceip Aurora
Transcript of CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA
DEPRESSIÓ CENTRAL
PIRINEUS
SISTEMA MEDITERRANI
PREHISTÒRIA
COVES,MINES, ETC....
ELS PRIMES HOMES PREHISTÒRICS
• Els primes homes prehistòrics van ser els Neandertals. L’home Neardental (10.000 a 30.000 anys a. de J.C.) era més aviat baix, amb el coll i les espatlles amples, el mentó enfonsat, els arcs ciliars molt pronunciats i amb les cames i els braços curts. Aquest primes homes que passaren per les terres catalanes tenien alguns coneixements tècnics i algunes pràctiques religioses.
LES PINTURES RUPESTRES
EINES PREHISTÒRIQUES
NAVETA DES TUDONS
NAVETA DES TUDONS A MENORCA
NAVETA DES TUDONS (MENORCA)
TAULA A MENORCA
SALA HIPÒSTILA
SALES HIPÒSTILES
SALA HIPÒSTILA
ERA
COVES PREHISTÒRIQUES
• GAVA
• ESPLUGUES
• REUS
• ANOIA
Els íbers. Primers pobladors de Catalunya
Els Íbers van ser una civilització que habitava Catalunya i que era molt creativa i avançada. Ja vivien aquí abans dels Romans i els grecs. Vivien en zones altes per protegir-se dels enemics i cremaven els seus morts. Tenien monedes i armes de Coure.
mapa d’on vivien els Íbers
EDAT ANTIGA
Grecs i romansEmpúries i Tarragona
GRECS
• Durant els segles VIII i VII a C, a l'altra banda de la Mediterrània els grecs van viure una època de greu inestabilitat social, causada principalment pel creixement demogràfic i l’escassetat de recursos. Això va provocar un important moviment migratori que encetà un període d’establiment de colònies de poblament al llarg del Mediterrani. Una colonització posterior que arribà a la Península ibèrica perseguia, en canvi, finalitats comercials.
MONUMENTS GRECS
EL PARTENÓ A LA CIUTAT D’ATENES
CULTURA I ART GREC
ROMANS
• El període romà a Catalunya és el període següent al període íber, i comença el segle III a C amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. El territori a l’arribada dels romans estava composat per un conjunt de tribus íberes i colònies hel·lèniques, i no serà fins segles després que es formaria el que avui entenem com Principat de Catalunya.
COM ES VAN REPARTIR EL TERRITORI ELS ROMANS?
MONUMENTS ROMANS
AQUEDUCTE
AMFITEATRE
Jaume I el Conqueridor (Fou nascut a Montpeller, 2 de febrer del 1208 i fou mort a Alzira, 27 de juliol del 1276.
Fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. ), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i
d'Urgell, i senyor de Montpeller.El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de
conquestes per la seva extensió continental i Mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I el
Conqueridor, i Pere II el Gran.
Retrat imaginari de Jaume I d'Aragó(Palau de la Generalitat
Valenciana)
Estàtua de Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València
Escut de la Corona d'Aragó
Llibres de l’Edat Mitjana
AUSIÀS MARCH
RAMON LLULL
Ausiàs March
• Ausiàs March, va ser un• poeta i cavaller valencià • medieval. Originari d'una • família de la petita noblesa• amb aficions poètiques. • Va ser un dels poetes més • importants del Segle d’Or • valencià i de la literatura en català.
Poema d’ Ausiàs MarchAixí com cell qui en lo somni es delitae son delit de foll pensament ve,ne pren a mi, que el temps passat me tél'imaginar, que altre bé no hi habita.Sentint estar en aguait ma dolor,sabent de cert que en ses mans he de jaure,temps d'avenir en negun bé em pot caure:aquell passat en mi és lo millor.
Ramon llull
• Va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic i teòleg missioner mallorquí
del segle XII. És considerat
un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics.
Poema de Ramon llullQuan per l'estela en l'albor
• e s'aparèllon tuit li flor• que el sol montiplic llur color• d'esperança,• mi vest alegrança• d'una douçor, confiança• que hai en la Dona d'amor;• e adoncs deman confessor,• a tuit m'acús per pecador,• e que ell me man• que reta tot lo dan• que hai donat gran, en pecant,• a cells que estan servidors• de la Regina de valors,• per ço que n'esper tal secors• que a null pecat• no sia obligat,• pus que en sia bé confessat.
SERRALLONGA
Bandoler nascut d'una família pagesa benestant de
Viladrau. Les dificultats econòmiques, en temps de
crisi, el van empènyer a delinquir. Joan Sala va
prendre aquest cognom arran del casament el 1618
amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga
de Querós.
Perot Rocaguinarda (Oristà, Osona, 1582 - ?, ?) va ser un bandoler català. Fou també conegut com a Perot lo
Lladre.Com que no era l'hereu de la família se'n va anar de casa a cercar fortuna, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Era nyerro (estava a favor dels senyors de
Nyer i en contra dels Cadells). Des de ben jove es va veure implicat en lluites entre senyors del bàndol nyerro.
Era un bon estrateg, hàbil i audaç, temut pels soldats i per l'autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents dots de
líder i de comandament; si no, no hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat tampoc no se n'hagués sortit de les contínues persecucions a què va ser sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Entre 1605 i 1609
les campanyes contra ell des de Catalunya varen estar dirigides per Joan de Queralt i de Ribes, Governador
General de Catalunya.
ROCAGUINARDA
ROCAGUINARDASERRALLONGA
L’Autonomia de Catalunya
• L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma bàsica, amb caràcter de llei orgànica, de la comunitat Autònoma de Catalunya, reconeguda per la constitució espanyola de 1978 en el seu article 81.
Estatut de Sau
• Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències.
•
La Segona República Espanyola va ser l'estat democràtic i republicà que va existir a Espanya en el període que va des de el 14 d'abril de 1931, data de proclamació de la
mateixa i de la sortida d'Espanya del rei Alfonso XIII, a el 1 d'abril de 1939, data de la victòria
definitiva del bàndol insurgent en la Guerra Civil Espanyola que va seguir a el cop d'estat del 17 de
juliol de 1936 . Durant aquest període es van portar a terme diverses reformes, com l'agrària, però que en la majoria dels casos no van complir amb les expectatives. A l'una, la falta de progrés
va créixer també a poc a poc el malestar del proletariat. Després de múltiples vagues, aixecaments populars (p. ex. Revolució
d'Astúries) i canvis de mà en el poder, es va produir un aixecament per part de militars descontents el 17 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola.
Escut de la II República
Bandera de la II República
Va ser Pau Vila i Dinarès que va ser un pedagog i geògraf Català qui va fer la divisiò de comarques de Catalunya a partir de que tots els pobles anaven a mercat a una ciutat determinada. Així Vic va esdevenir la capital de la comarca d’Osona perquè tots els pobles de les rodalies de Vic hi anaven a mercat.
Pau Vila
Pau Vila i Dinarès que va ser un pedagog i geògraf.
De família de teixidors. el 1905 fundà l’Escola horaciana, després d'uns contactes truncats amb l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
Es denomina Guerra Civil Espanyola a la guerra civil que va tenir lloc a Espanya entre el pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936 i l'últim part de guerra signat per Francisco Franco el 1 d'abril de 1939 . Sol donar-se-li també el nom de guerra d'Espanya, que comparteix amb altres guerres civils del segle XIX (les guerres carlistas). Els bàndols enfrantats es van denominar a si mateixos bàndol nacional (el vencedor, organitzat entorn dels militars revoltats) i bàndol republicà (el perdedor, que es va anar constituint entorn del govern de la Segona República. El context internacional passava pels moments crítics anteriors a la Segona Guerra Mundial. Mentre que les democràcies liberals (Anglaterra i França) van procurar el manteniment d'una política de no intervenció, cadascun dels bàndols va ser clarament donat suport per les potències identificades amb el feixisme (l'Alemanya d'Hitler i la Itàlia de Mussolini) i el comunisme (la Unió Soviètica de Stalin).
la transició politica
• La constitució del 1978
• L’autonomia de Catalunya
• Estatut de Sau
La Constitució del 1978
• La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l‘ordenadament jurídic i de l‘Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat.
• Aquesta constitució es va fer quan va acabar la dictadura del Franco
•
La Generalitat de Catalunya
NEIX LA GENERALITAT• La Generalitat de Catalunya té els seus orígens el
època de Jaume I el conqueridor. (1208-1276) • Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials
Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts tenien "braços" que les componien: l'eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya".
• El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l’any1289, quan és designada una “Diputació del General“.
Quants presidents hi ha hagut?
Hi ha hagut 128 Presidents de la Generalitat.
Els primes Presidents van ser:
1Berenguer de Cruïlles 1359-1362 Bisbe de Girona2Romeu Sescomes 1363-1364 Bisbe de Lleida3Ramon Gener 1364?-1365 Canonge de la Seu d'Urgell4Bernat Vallès1365-1367Canonge de Barcelona
Últims Presidents de la Generalitat• Francesc Macià i Llussà 1931-1933Membre d'Esquerra
Republicana de Catalunya• Lluís Companys i Jover 1933-1940 Membre d'Esquerra
Republicana de Catalunya 1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d'acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya.
• El Presidents Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili.
• Josep Irla i Bosch 1940-1954Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
• Josep Tarradellas i Joan 1954-1980Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya 1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas torna de l'exili com a president i al cap d’uns anys va tornar.
• Jordi Pujol i Soley 1980-2003Membre de Convergència Democràtica de Catalunya
• Pasqual Maragall i Mira 2003-2006Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
• José Montilla i Aguilera 2006- ?Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
Himne i símbols nacionals
Himne Nacional de Catalunya (Els Segadors):
Catalunya triomfant,tornarà a ser rica i plenaEndarrera aquesta genttan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!
Ara es hora,segadors!Ara es hora,d'estar alerta!Per quan vingui un altre junyesmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç!bon cop de falç,defensors de la terra!Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic,en veient la nostra senyeraCom fem caure espigues d'or,quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç!bon cop de falçdefensors de la terra!Bon cop de falç!
http://www.youtube.com/watch?v=hFV993YEFvU
Pompeu Fabra i Poch va néixer a la vila de Gràcia el 1868va dur a terme una reforma ortogràfica de la llengua catalana. Dues obres seves són:
“Gramàtica catalana” i“Diccionari general de la llengua catalana” (1932)
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902). De família de pagesos pobra i de profundes conviccions religioses, anà a l'escola del seu poble i als deu anys ingressà al seminari de Vic. El 1877 L'Atlàntida és premiada als Jocs Florals i el seu prestigi augmenta amb la publicació d'Idil·lis i Cants Místics (1878), Llegenda de Montserrat (1880), Oda a Barcelona (1883), Canigó (1886), Excursions i viatges (1887) i Pàtria (1888)
– Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre – perquè a jugar-hi a estones davallin los infants,
– i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre – perquè el bram de l'abisme no esglaï els caminants.
– Les serres, que es coronen de núvols i d'estrelles, – de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter, – restant-hi claps encara, com escamot d'ovelles
– que delma cada dia la mà del carnisser.
– Jacint Verdaguer
PINTORSCATALANS
Joan Miró i Ferrà
• Va nèixer a Barcelona, 20 d'abril de 1893 – mori a Palma, 25 de desembre de 1983) fou un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
• El surrealisme eren pintures de facultats imaginatives i crítiques de l'inconscient
ESCULTURES de JOAN MIRÓ
Salvador Dalí i Domènech
• Va néixer l‘11 de maig de 1904 a la ciutat de Figueres i va mori 23 de gener de 1989 (amb 84 anys) . El seu pare, Salvador Dalí i Cusí, era notari de la ciutat, natural de Cadaqués, la seva mare Felipa Domènech Ferres, que va donar els esforços artístics del seu fill. De ben petit va sentir afició per la pintura. Es va casar amb Gala i no va tenir fills. Va viure molt temps a Cadaqués a Port Lligat i va fundar el Museu Dalí del moltíssim quadres que va pintar molts els va donar amb heréncia a Espanya
Quadres de SALVADOR
DALÍ
ARQUITECTES CATALANS
ANTONI GAUDÍ I CORNET• (Reus o Riudoms,25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de
1926) va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura.
• Es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del Modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica. La seva arquitectura s’anomena MODERNISME.
CASA BATLLÓ
CASA MILA
SAGRADA DE FAMILIA
PARC GÜELL
MÚSICS CATALANS
Pau Casals i Defilló
• (El Vendrell, Catalunya 1876 - San Juan, Puerto Rico 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català. La seva gran contribució al món de la música va ser la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món. La seva interpretació d'El cant dels ocells ha esdevingut un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de manera molt més significativa dins l'àmbit català.
EL CANT DELS OCELLS
• VA SER UNA DE LES COMPOSICIONS DEL MÚSIC DEL VENDRELL.
• http://www.youtube.com/watch?v=COR3lMXKAfg&feature=related
PAU CASALS
ESCRIPTORS CATALANS
Josep Pla i Casadevall
• (Palafrugell, Baix Empordà, 1897 - Llofriu, Baix Empordà, 1981) fou un escriptor i periodista català.
• La seva original i extensíssima obra literària, que abasta de forma ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial en la modernització de la llengua catalana i en la divulgació dels costums i tradicions locals.
JOSEP PLA
Idelfons cerdà• (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas de
Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern. Va dissenyar l’Eixample de Barcelona.
Eixample de Barcelona
Tirant lo Blanc
• Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana, fins i tot és esmentada en el Quixot.
Santiago Russinyol
• Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 13 de juny de 1931) fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del Modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols a més d'un extens nombre d'articles, el situen com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps.
Joanot Martorell
•Joanot Martorell (Gandia, aprox 1413 - València, 1468) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
• La seva naixença se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà.
• Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.
Salvador Espriu
Mercè Rodoreda
• Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.Després de la guerra civil es va exiliar a Suïssa.
