Catalunyaww Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2006 • número 78 • 0,50 euros • www.usuaris.tinet.cat/cgt-cat/ w w w.cgtcatalunya.cat

Autor: Soca-rel, text:Salvat-Papasseit

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

La vaga del personal de terrade l'Aeroport del Prat, amb l'o-cupació de les pistes i tot elterratrèmol mediàtic queaquest estiu ens ha acompa-nyat no ha estat una vagaqualsevol. Realment, enaquesta vaga un cop més enshan posat a prova. Han posata prova la nostra resistènciadavant un futur molt properque ens arriba sense capmena de dubte, la nostra reali-tat immediata més complicadai difícil.

Mentre els polítics esretreien si l’Aeroport era com-petència d’una o altra adminis-tració, es retreien que en lanegociació de l’Estatut (queaviat s’ha quedat vell aquesttext!) no s’havia contemplat lacessió a la Generalitat precisa-ment perquè alguns deien queno calia, mentre milers de per-sones passaven a ser el cen-tre de la notícia perquè havienperdut un dia o algunes horesde vacances, mentre els collsblancs s’enutjaven perquè notenien a qui cridar i ordenarque els avions s’enlairessin,mentre la notícia era que uns“malvats” feien la vida impossi-ble a “la ciutadania” (com sitota Catalunya fos al Prataquell dia i agafar l’avió foscosa de vida o mort)... Mentretot això passava, nosaltres ensmiràvem les treballadores i elstreballadors.

Aturar el trànsit d'avions al'Aeroport de Barcelona harebut les crítiques unànimesde tots els partits parlamenta-ris, de tots els mitjans de mani-pulació mediàtica, de bonapart dels opinadors i forma-dors d'opinió que treuen cara,veu o ploma als diversos mit-jans de comunicació... La llosadel silenci sobre les raons delsvaguistes ha estat immensa,desproporcionada, absoluta. I

EditorialCompte: preparen lanegació del dret de vaga

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Plataforma contra la MAT, CSO Can Vies, CSO Pepica laPilona, Al Badil Al Chououii Al Taharouri, Miquel-Dídac Piñero, Plataforma Transgènics Fora,Assemblea Pagesa, M. Àngels Rodríguez, Núria Rimbau, El Sueño Igualitario, Correllengua, AntonioAranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada iGabriel Serra. Il·lustracions: Soca-rel (portada), Josep M. Yago, Ácido Crítico i Sergi Sanjuliàn.Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: RavalSta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalun-yacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat

No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el diumenge 20d’agost del 2006.

“Canto la lluita” de Joan Salvat-Papasseit dins‘L’irradiador del port i les gavines’

“Cavaller d’un corserqual crinera és de flames

só jo l’incendiari de mots d’adolescentBlasmo els déus a ple vol:

l’arraulit bestiaritem el fuet del meu cant!

I he maridat la lluna...(Però no dormo amb Ella si el filisteu governa

els meus domenys)”

Còmic - Ácido Críticoés que el que està en joc nosón només els seus llocs detreball, que per ells mateixosja justificarien una vaga comaquesta, sinó molt més. Estàen joc el dret de vaga mateix iper això aquesta no ha estatuna vaga com les altres.

L'episodi del Prat ha estat lavisualització d'un conflicte(bravo per les treballadores itreballadors que van defensarcorrectament el seu lloc de tre-ball de la precarització!) que elpoder de l'estat i el capital(amb el suport segur dels sin-dicats grocs) necessiten pertal de presentar l'eliminació deldret bàsic de vaga com anecessari i imprescindible. Enels propers mesos, estigueu-ne segurs, el poder utilitzaràaquest episodi per retallar,minimitzar, aprimar i fer pràcti-cament invisible un dret bàsicimprescindible de les treballa-dores i treballadors, el dret devaga. I no ens hem d'arronsar.

Així ens han explicat els mitjans de comunicació majoritaris la “crisi del Prat”. A on som els de baix? Com sempre, a la panxa delbou que no hi neva ni hi plou i els importem una merda per les nostres condicions de vida i de treball. Foto: Pau Juvillà

Catalunya. Setembre de 2006

REPORTATGELes mesures de la reforma es poden afegiren la llarga llista de renúncies del sindicalismegroc i institucional de ccoo i ugt

SEGURETAT SOCIAL

Text: Pepe Berlanga, secretarigeneral de la Federació de Catalunya

de Sindicats de Banca, Borsa,Estalvi, Entitats de Crèdit,

Assegurances i Oficines i Despatxosde la CGT de Catalunya.

Fotos: Mireia Bordonada.

Culminat el procés de nego-ciació de la Reforma Labo-ral Versió 2006, els matei-

xos interlocutors socials, enrepresentació de totes i tots nosal-tres, han subscrit un nou acord, unnou pilar sobre el qual sustentar lesdiverses mesures d'ajustament que,novament, precedeixen a la inqües-tionable pèrdua de drets encara queho emmascarin sota l'eufemismeque pretenen assegurar el futur i re-duir les llacunes de protecció delsistema.

Ja durant la negociació de la Re-

forma Laboral van anticipar entreinsinuacions que, paral·lelament,estaven negociant una reforma deles prestacions de la Seguretat So-cial, reproduint, com en l'anterior,la metodologia del silenci més ab-solut sobre el desenvolupament deles negociacions i els seus contin-guts concrets, d’amagat, inclús,dels propis afiliats als sindicats sig-nants.

Aquest nou procés sorgiria a par-tir de les proposicions governamen-tals realitzades el mes de novembrede l'any passat i que contemplaven“totes les prestacions del sistema,no limitant-se solament a la jubila-ció, advocant per perllongar la vidalaboral, vincular més la relacióentre aportacions i prestacions iacabar amb les actuals llacunes delsistema de protecció”.

Les propostes s'enfilaven amb lesrecomanacions dels organismes in-ternacionals i anaven encaminadesa perllongar la vida laboral “creantincentius eficaços perquè els treba-lladors puguin optar voluntària-ment per perllongar la seva vida la-boral, en veure millorades les sevesprestacions… més incentius alsempresaris per mantenir en actiu elstreballadors i les treballadores vete-ranes… desincentivar l'abandona-ment anticipat de la vida laboral”.

D'altra banda, plantejaven mésvinculació entre aportacions i pres-tacions (un mandat del Pacte de To-ledo) “generant més possibilitats demillorar les bases de cotització i in-centius més importants a les carre-res més llargues… reduint les pos-sibilitats de disminuir els requisitslegals per obtenir una prestació”.

També pretenien, entre unes al-tres coses, acabar amb “les llacu-nes” de protecció del sistema, am-pliar la pensió de viduïtat cap anoves situacions familiars de de-pendència econòmica, corregir lasituació “actual” que dóna més pro-tecció a les persones que es jubilenvoluntàriament de forma anticipadaenfront dels que accedeixen a la ju-bilació per causa d'acomiadament,establir una major aportació de quicotitza menys temps,… Aquestabateria de mesures va ser inicial-ment rebutjada per CCOO “ja queconté mesures contradictòries ambels objectius plantejats pels seus au-tors, però sobretot, és incoherentamb el contingut del seu Informepresentat davant la Unió Europea.El Govern denunciava un perill is'abstenia d'analitzar en profunditat

les seves causes i de prendre mesu-res per evitar o limitar el proble-ma”, UGT estava disposada a ac-ceptar-les tal com se’ls va presentaramb uns mínims retocs gairebé in-apreciables.

No obstant això, les negociacionsvan continuar, no presentant una se-gona proposta governamental fins afebrer d'aquest any 2006 i, a la vistadel resultat final, que cadascú treguiles seves pròpies conclusions sobresi els continguts signats el 13 de ju-liol són substancialment diferentsd'aquests inicials, en tot cas, les di-verses remors que la reforma de laSeguretat Social estava tancadadesprés de la signatura de la Refor-ma Laboral el 9 de maig eren certs.

Si comparem l'esborrany del 30

3

Es privarà del dret desubsistència a personesper no tenir els quinzeanys efectius cotitzats

continua a la pàgina 4 >

La seva reforma ens roba més drets

Catalunya. Setembre de 20064

REPORTATGE

Text: Pepe Berlanga, secretarigeneral de la Federació de

Catalunya de Sindicats de Banca,Borsa, Estalvi, Entitats de Crèdit,

Assegurances i Oficines i Despatxosde la CGT de Catalunya.Foto: Mireia Bordonada

Tant com hem anat explicantfins ara, una part importantdel que s’ha acordat es co-

rrespon amb el desenvolupament,quan no reiteració, de les quinzerecomanacions emanades delPacte de Toledo, per tant, el resul-tat necessàriament serà negatiu perals interessos dels treballadors itreballadores per la pèrdua de dretsque generant. Per això, realitzaremun repàs per les qüestions més sig-nificatives del document signat:

Pensió de jubilació

Hi ha una retallada substancial queendureix els requisits exigibles peral còmput del període mínim pertenir dret a la pensió de jubilació:ara, s'exigeixen 15 anys de cotitza-ció per tenir-hi dret, però la juris-prudència va fer incorporar que al'efecte d'arribar el dret es compu-tarien també els dies quota, és a direls dies equivalents de cotitzacióper pagues extra que van prorrate-jas en les dotze bases de cotitzacióde l'any. El resultat és que a dia d'a-vui cal tenir 12,87 (13) anys cotit-zats per arribar als 15 exigits nor-mativament. És a dir, de necessitar4.700 dies cotitzats es passa als 15anys efectius (365 dies/any x 15anys = 5.475 dies).

D'altra banda, el Tribunal Su-prem va interpretar recentment quela cotització a temps parcial d'unahora o per un temps X al dia equi-valia a un dia de cotització, encaraque la prestació fos a temps par-cial; ho va fer en defensa de laigualtat de gènere en entendre quesón bàsicament les dones les afec-tades pel contracte a temps parciali per les dificultats per arribar a lesmanques de cotització necessàriesper a la jubilació. Amb l'acord, totapunta a una reculada en aquestainterpretació.

Jubilació parcial icontracte de relleu

S'entorpeix l'accés amb noves difi-cultats incrementant l'edat quepassa de 60 a 61 anys, de 15 anyscotitzats passarà a necessitar 30,quant a la jornada de treball passadel 15 al 25 %.

Algunes mesures poden fins aser positives per a evitar situacionsfraudulentes, però s'ha assentatuna línia obstruccionista. D'altrabanda, es fixa un coeficient reduc-tor del 7,5% (abans era del 8%) alstreballadors i treballadores queacreditin entre 30 i 34 anys de co-tització.

Incentius per retardarl’edat de jubilacióQui decideixi perllongar la sevavida laboral més enllà dels 65 anysse'l compensarà amb un augmentde la pensió per cada any que en-darrereixi voluntàriament aquestaopció. En el cas d'haver cotitzatmés de 40 anys, serà un 3%, no po-dent superar-se mai la pensió mà-xima.

Incapacitat Temporal

La incapacitat temporal (IT) deri-vada de contingències professio-nals es modifica, recuperant quequan perduri després de l'extinciódel contracte de treball no consu-mirà atur. Però la resta de les fortesretallades derivats dels acords del2001 i de la nova reformulació fi-xada per la Llei de PressupostosGenerals de l'Estat de 2006 (vafixar que no podrà prorrogar-semés de sis mesos, una vegada su-perats els 12 inicials, i si persistísla possible curació s'establirà unnou període de fins a sis mesosd'incapacitat provisional, d'aquestamanera s'actua en benefici de lesmútues que veuen com els costosque havien d'assumir fins a unmàxim de 30 mesos queda compri-mit a 18 mesos). Una vegada esgo-tat aquest període no es podrà ini-ciar una altra IT fins atranscorreguts sis mesos de cotit-zació, tret que l’INSS acrediti quees correspon amb un procés dife-rent.

Incapacitat permanent

S'assegura la retallada d'aquestes

pensions a l'establir-se que el cal-culo de la pensió es relacionaràamb tota la vida laboral efectiva opotencial, aquesta circumstànciaresultarà especialment onerosa pera qui estant prop de l'edat de jubi-lació no disposin de molts anys decotització. Per a la Gran Invalidesaes redueix el complement per apensions superiors i s'incrementaen les inferiors.

Pensió de viduïtat

Es transforma el perfil de la pensióde viduïtat, a la qual ara es teniadret com a resultat de la contribu-ció al sistema, a partir de l'acord espercebrà en funció que existeixidependència econòmica dels in-gressos del mort. S'haurà d'acredi-tar com a mínim dos anys de vin-cle conjugal o fills comuns ambdret a pensió d'orfandat. S'ampliaaquesta prestació a les parelles defet que demostrin “un llarg períodede convivència”; en el cas de fillscomuns amb dret a pensió d'orfan-dat la dependència exigida serà su-perior al 50% en el cas de tenir fillso de més del 75% si no n’hi ha-gués.

Pensió d’orfandat

Les pensions de viduïtat baixes nolimitaran les d'orfandat. En elscasos de parelles de fet sense dret apensió de viduïtat s'incrementaràla quantia de la pensió d'orfandat.

Règims especials

S'implantarà la passada al RègimGeneral de les empleades de la llar

que fins ara estaven en un RègimEspecial, amb cotitzacions mésbaixes, aquest traspàs suposarà nonomés tenir les mateixes condi-cions que la resta de treballadorssinó que alhora suposarà incre-mentar les cotitzacions. Quant alstemporers del camp, també s'incor-poraran al Règim General, en unperíode de 10 anys, conseqüent-ment, increment de cotitzacions.

Rebaixa de cotitzacions

La Seguretat Social finançarà el40% de les cotitzacions quan lesempreses mantinguin treballant aqui tinguin 59 anys i una antiguitatmínima de cinc anys. Actualment,es finançaven les cotitzacions per aaquells treballadors que tinguessinentre 60 i 64 anys, a partir dels 60el 50% i fins a arribar als 64, queera el 90%, proporcionalment.

Conclusions

Els pesats missatges que el sistemaestà a punt de trencar-se arriben aja fins al paroxisme. En la dècadadels 90, aquests ocells de mal ave-rany argumentaven que a principisdel 2000 seria inassumible el costde les pensions, no obstant això,fins a aquí hem arribat i ara situenel cataclisme a mitjan la segonadècada d'aquest segle.

Se'ns culpabiliza del possibledèficit econòmic del sistema, apesar que en l'actualitat el Fons deReserva reuneix més de 30.000milions d'euros, quan el 40% delspensionistes cobren menys de 450euros mensuals. Mentre nosaltreshem d'estrènyer-nos el cinturó ac-ceptant les retallades, els empresa-ris reben contínues subvencions ala contractació o se li retallen lescotitzacions. L'aplicació d'aques-tes mesures afectarà principalmentaquells col·lectius als quals els seràmés difícil agrupar extensos perío-des de cotització, o sigui, immi-grants, precaris temporals, treballsa mitjan jornada, per hores,...

La prolongació del període labo-ral és una mesura totalment insoli-dària, que xoca frontalment amb elrepartiment del treball. Han des-aprofitat l'oportunitat per reconèi-xer el període de servei militarobligatori, objecció de consciènciai PSS com a temps cotitzat a l'efec-te del càlcul de prestacions, a pesarde ser una qüestió que porta tempssobre la Taula del Pacte de Toledo.Això sí, no els va faltar rapidesa,causant estupor, per no dir vergon-ya, que mentre es tractaven aqueststemes i s'originen aquests ajusta-ments “les seves senyories” esconcedeixen el dret a la pensió mà-xima quan arribin als 11 anys demandat, i qui no arribi a aquest re-quisit temporal percebrà un extrafins a igualar la pensió màxima.

de maig, el definitiu deien, no dife-reix ni en l'ordre ni en els contin-guts amb el signat mes i mig méstard, és literal.

Això sí, en aquest període ques'ha retardat ha incorporat referèn-cies a “bonificacions i reduccionsque incentivin l'estabilitat en l'ocu-pació i la major durada dels con-tractes”.

Encara que pugui considerar-seanecdòtic, no deixa de ser estima-ble esmentar com únicament el57% dels membres del ConsellConfederal de CCOO (màximòrgan entre Congressos) va prote-gir la signatura d'aquesta nova re-forma, evidentment a UGT, CEOE,CEPYME i el Govern socialista nova haver-hi el mínim dubte. Ara bé,excepte els actors que van signarl'Acord sobre mesures en matèriade Seguretat Social ningú no haquedat satisfet.

Els emissaris del desastre del sis-tema auguren que no resol les in-controvertibles llacunes i la crisi desostenibilitat a futur, que és més delmateix, una altra decepció, que éspoc més que una foto.

Segurament, una part de lesseves apreciacions siguin certes,especialment que ha estat una po-sada en escena per enaltir l'ego delsseus protagonistes i que és repetiresquemes i recomanacions ja fi-xats, en el guió del Pacte de Toledo,recomanacions que anticipaven elscontinguts de les mesures plasma-des en aquest, anteriors i posteriorsacords.

Perquè és oportú recordar quegran part de les reformes ni sónnoves ni són diferents a aquellesque des de 1985 apliquen els dife-rents(?) governs que han alternat elseu mandat en el Palau de la Mon-cloa, és a dir:

-1985: modificació de la quanti-tat a percebre a la jubilació, finsaleshores la base era la resultant deles 24 mensualitats anteriors al fetcausant; a partir d'aquest any, 8anualitats (va provocar una vagageneral convocada per CGT –lla-vors CNT-, CCOO i altres forcessindicals, excepte UGT).

-1997: després de l'aprovació delPacte de Toledo, el 1995 s’ampliael període de càlcul exigible a 15anys.

-2001: jubilació anticipada per aqui no hagués cotitzat abans de1967 (concertada entre el Governdel PP, CEOE i CCOO).

Després d'aquesta necessàriaprèvia, coneguem els contingutsespecífics de l'acord lliurats a bene-ficiar un percentatge molt reduït dequi perceben prestacions de la Se-guretat Social concentrant aquestesmillores en algunes de les pensionsmínimes, orfandat, extensió delcomplement de mínims en la inca-pacitat permanent…, conseqüent-ment, es milloren algunes pensionsno contributives i es rebaixen lescontributives.

> ve de la pàgina 3 De què estem parlant?

Catalunya. Setembre de 2006 5

REPORTATGE

Ens roben elsdrets i callem?

Desiderio Martín

Res de nou sota el sol amb lanova reforma de la Seguretat

Social, tret que cada vegada enstrobem més cremats i -ara com ara-, amb cap resistència global i con-sistent a aquests plans de reforma -bé del mercat de treball, bé delssistemes públics de pensions-, quede forma global i calculada es tro-ben orientats -i materialitzats- a lareducció de la despesa social i a ladesregulació de drets, fins a araconsiderats “intocables”.

Els drets violats són concrets:- Es priva del dret a pensió a unnombre important de treballadors itreballadores per no tenir els 15anys efectius.- Es priva del dret de pensió als tre-balladors i les treballadores menorsde 52 anys en treballs tòxics i peno-sos.- Es priva del dret de pensió a quiquedant-se vidus o vídues, no reu-neixin els requisits fixats.- Es nega la jubilació parcial a unagran part de treballadors i treballa-dores que ara tenien possibilitatd'accés.- S'eliminen quanties i per tant dreta percebre pensió, en les Incapaci-tats Permanents.- S'incentiva un sistema recaptatorii productivista, segrestant temps devida i pensió suficient, en incenti-var el retard en l'edat de jubilació.- S'afebleixen els principis de re-partiment, solidaritat i suficiènciadel nostre sistema públic de pen-sions, a l'aprofundir en la contribu-tivitat de tota la vida laboral i es fa-cilita que la banca assumeixi cadavegada més aquest 8,8% del PIBque suposen les nostres pensionspúbliques (60.000 milions d'euros).El mercat privat, sobretot el finan-cer, sempre ha considerat que elmos de la seguretat Social és massaapetitós, com per a seguir sent“monopoli” del sistema públic.

La política institucional, vinguide la Comissió Europea, dels go-verns dels diferents països de laUE, o dels “agents socials”(CEOE, CCOO i UGT), actua di-rectament contra els valors i inte-ressos de les persones assalariades,treballin o no, es trobin jubilades osimplement se'ls consideri “perso-nes inactives”. Aquesta políticaposa l'accent en el mercat, i... aixíens va.

CGT no pot quedar-se en la re-flexió sobre el grau de racionalitato irracionalitat que les diferents po-lítiques de governs, empresaris isindicats majoritaris discuteixen isancionen. El nostre compromís ésamb la realitat social i dels debats iles reflexions hem de passar a lamobilització de les nostres ideesperquè aquestes compleixin elpaper de transformar aquesta reali-tat complexa i difícil.

Text: Desiderio Martín, Gabinetd'Estudis Confederals de la CGT.

Foto: Mireia Bordonada.

El 13 de juliol, el Govern del’Estat, CEOE-CEPYME,CCOO i UGT van signar

una nova Reforma de la SeguretatSocial. Les pensions públiques tor-nen a ser agredides i la Banca, no-vament, hi guanya. Aquest nouPacte Social es troba relacionat di-rectament amb la Reforma Labo-ral, aprovada per Decret Llei el 9de juny de 2006.

El 1985, es produeix la primeragran reforma de la Seguretat So-cial, endurint els requisits d'acces-sibilitat per tenir dret a pensió con-tributiva i allargant el període decàlcul (baixant d'aquesta forma laquantitat de la pensió). El granpacte polític denominat Pacte deToledo el 95 estableix les bases pera la segona gran contrareforma el1997 (racionalització del sistemade pensions i seguretat social), laqual allarga el període de càlcul de2 a 8 anys -de forma progressivaen el temps-, amb la consegüent“rebaixa” de la quantitat de la pen-sió.

El Pacte de Toledo es revisa enel 2003, en línia amb les polítiquesliberalitzadores de la ComissióEuropea de reducció de les despe-ses socials i deixar en mans del“mercat” la cobertura de les nos-tres pensions i de la nostra salut.

Signada la Reforma Laboral2006 que actua directament sobreels costos laborals: reducció dequotes patronals a la seguretat so-cial, subvenció de contractes i aco-miadaments encara més barats, lareforma de la Seguretat Social ve aapuntalar les condicions de preca-rització i flexibilitat de la mà d'o-bra, perquè, d’aquesta manera, esgaranteixi la seguretat empresariali la llibertat “absoluta” del capital,cada vegada amb menys límits imenys regulacions.

Les conseqüències d'aquestespolítiques -les bases ideològiquesde les quals i materials són al Pactede Toledo signat ja fa uns anys-,denominades eufemísticamentd'assegurament “del sistema de lespensions”, han comportat, d'unabanda, reduccions relatives de lespensions: reducció d'un 30,7 per-cent en l'increment dels nous pen-sionistes, conseqüència directa del'enduriment en els requisits pertenir dret a prestació i una pèrdua odisminució en la quantitat de lespensions en més d'un 3 per cent(conseqüència d'augmentar el perí-ode de càlcul de vuit a quinzeanys).

Per altra banda, les bases ideolò-

giques es modifiquen i avui lespensions públiques enlloc de serun dret subjectiu de les persones -és a dir ser considerat com un dretsocial i per tant fonamental- sónpercebudes per la ciutadania comun servei que presta el mercat i queserà millor o pitjor en funció de lacapacitat d'estalvi i inversió que elciutadà o la ciutadana de forma in-dividual, sigui capaç de generar. ElPacte de Toledo separa les fonts definançament (sector contributiu isector no contributiu) i fomenta lacontributivitat, el que significa quequi més capacitat de poder adqui-sitiu té, millors pensions tindrà.Això dinamita els principis de soli-daritat, repartiment i suficiència,desviant cada vegada més recursospúblics cap a fons privats i transfe-rint recursos públics a mans priva-des d'empresaris.

Des de 1997, any de la Reformadel període de càlcul (de 8 a 15anys) i de la Reforma Laboral queinstaura els contractes de fomentd'ocupació subvencionats sobrequotes en la Seguretat Social, elsempresaris han rebut fons públicsequivalents a tres bilions de les an-tigues pessetes per aquestes bonifi-cacions.

La Reforma Laboral del 2006ho garanteix als empresaris a tra-vés de la reducció de quotes iquantitat de diners per contractedurant 3 anys, ja que només en alperíode 2006/2007 l'Estat transfe-rirà 4.274 milions d'euros als em-presaris.

Les mesures concretes:

· Període de càlcul: Dels 12,87anys actuals (15 anys incloses lespagues extraordinàries), es passade forma gradual a 15 anys efec-tius. És a dir de 4.700 dies actuals,passem a 5.475 dies. Què significaaixò per a la gent?, doncs senzilla-ment que el 3,38% de les personesassalariades que ara tindrien dret apensió contributiva deixen detenir-lo i haurien de treballar (co-titzar) durant 2,12 anys més pertenir dret a aquesta pensió contri-butiva. A qui afecta especialment?:a treballadors i treballadores autò-nomes, a les persones que treba-llen en el règim agrari i a les em-pleades de llar.

· Retard en la jubilació anticipa-da: llevat de qui hagi cotitzatabans de l’1-1-67 (mutualistes), lajubilació anticipada passa dels 60anys als 61. Al mateix temps, s'en-dureixen els requisits per a la jubi-lació parcial: el jubilat parcial tre-ballarà un 25% (ara el 15%) de lajornada total tret que:- la seva antiguitat en l'empresasigui almenys de 6 anys,- el rellevista sigui contractat inde-finidament i a jornada completa,- tingui cotitzats 30 anys,- el treballador o treballadora relle-vista, si no ocupa un lloc similar,tindrà una base de cotització del65% de les del rellevat.El govern considera que el con-tracte de relleu surt molt car i d'a-

questa manera (enduriment de lescondicions d'accessibilitat) dismi-nuirà la quantitat de contractes derelleu de forma significativa.

· Incapacitat Permanent (IP): elsapartats duen a text una filosofiaàmpliament difosa al llarg de lavida laboral: “...els treballadors/esamb carreres de cotització curtes omolt curtes, busquen en la IP unavia d'accés ràpida a la prestació...”és la història del famós “frau”,quan en la pràctica el que suposano només és la dificultat per al re-coneixement de Pensió, la qualaugmenta, sinó l'afany recaptatori,sobre la base de la reducció de laquantitat segons els anys de cotit-zació.

· Supressió de la jubilació abansdels 52 anys, la qual es troba esti-pulada fins ara per certs règims es-pecials.

· Pensió de Viduïtat: amb el contede l'increment del percentatge deviduïtat (augmentarà l'actual55%), la reforma és de les que méscalat poden tenir, si tenim encompte la “miserabilitat” de lamajor part d'aquestes pensions.Així s'acorda que es tindrà dret apensió de viduïtat sempre que:- Es dugui més de dos anys casats(amb excepció de la defunció peraccident).- Les parelles de fet han de demos-trar la convivència durant un perío-de ampli (es determinarà de formareglamentària) i en el cas que quisobrevisqui depengués del mort enmés del 50% dels seus ingressos,sempre que existeixin fills co-muns, i si no n’hi hagués la depen-dència per demostrar seria del75%. Fins ara, aquesta pensió teniael caràcter d'universal, a partir d'a-questa reforma, el seu caràcter seràde renda de substitució. Aquestcriteri és defensat des de fa molttemps per la Comissió Europea.

· S'incentiva el retard en l'edatde jubilació i es penalitza la jubi-lació anticipada: el Consell Euro-peu del 2004 insisteix en la neces-sitat de perllongar la vida laboral iincrementar les taxes d'activitatentre les persones de 55 i 64 anys.Els seus objectius marcats i reco-llits pels diferents Plans de Refor-ma de cadascun dels estats mem-bres són allargar d'aquí al 2010 lajubilació en cinc anys, és a dir pas-sar de l'actual mitjana de 61 anysals 66 anys. La UE té molt clar quecada any de retard en l'edat de jubi-lació disminueix la despesa públi-ca en pensions entre un 0,6% i un1% del PIB.

Amb la nova reforma,“laBanca hi torna a guanyar”

TREBALL-ECONOMIAUn dia caldrà mirar com és possible que cada copque hi ha una lluita hi hagi els mateixosdesactivant-la malgrat s’autoanomenin sindicats

FEMEC-CGT

Les mobilitzacions de laplantilla de Braun contra eltancament de la factoria

d'Esplugues de Llobregat (vegeu“Catalunya” de juny i juliol), queafectaria uns 760 treballadors i tre-balladores, van seguir endavant.Per donar continuïtat a les mobilit-zacions, en assemblea realitzada el16 de juny van acordar la convoca-tòria de dos dies de vaga per set-mana a partir del 26 de juny fins al21 de juliol, últim dia feiner abansde las vacances per a la meitat de laplantilla.

El 27 de juny, més de 300 treba-lladors de Braun es van manifestardes de la fàbrica fins a l'Ajunta-ment d'Esplugues on van fer lliura-ment d'un manifest, durant el tra-jecte van tallar els accessos a laRonda de Dalt i van interrompre elservei del Trambaix. La manifesta-ció va coincidir amb la primera jor-nada d'aturades de tres hores pertorn convocada pel Comitè d'Em-presa.

El 5 de juliol, mentre els direc-tius de l'empresa feien als sindicatsuna nova oferta d'indemnitzacions,tenia lloc a l'exterior una concen-tració de més de 300 treballadors,això va provocar que els directiusde l'empresa i els seus advocats nos'atrevissin a sortir al carrer i vandemanar protecció policial desprésde fer-se les víctimes dient que elstreballadors els tenien retinguts.Van sortir al cap de vuit hores es-cortats per una unitat antiavalots dela policia, enmig d'una escridassa-da general.

El 10 de juliol, uns 500 treballa-dors de Braun es van manifestardavant la seu del Departament deTreball i Indústria a Barcelona, ontenia lloc una reunió entre empre-sa-sindicats-Generalitat per inten-tar donar una sortida al conflicte, idesprés es van manifestar fins alpasseig de Colom.

Uns 500 treballadors de Braunes van manifestar el 17 de juliol aMadrid davant la seu de la matriude Braun, la nord-americana Proc-ter & Gamble, on van llançar ousplens de pintura i posteriormentdavant del Ministeri d’Indústria.Membres del Comitè d'Empresa deBraun van ser rebuts per responsa-bles de la multinacional a qui vanexposar la seva total oposició altancament de la fàbrica i el seutrasllat a un altre país.

El 18 de juliol, uns 300 treballa-dors de Braun i uns altres 300 deDomar, una empresa de Martore-lles afectada per un expedient detancament, van tallar la Ronda Li-toral, després que les respectivesreunions entre empreses i comitèsd'empresa acabessin sense acords.

Després d'una nova reunió el 20de juliol entre empresa i comitèsense arribar a cap acord, per al dia21 el comitè d'empresa va convo-car una jornada de vaga de 24hores, coincidint amb l'últim dia denegociació de l'Expedient de Re-gulació d'Ocupació. La Direccióde Braun va decidir tancar la facto-ria i fer sortir els treballadors quecobrien els serveis mínims del tornde nit. Això va provocar que a pri-mera hora del matí uns 600 treba-lladors es concentressin a les por-tes de Braun. A mig matí van tallardurant quasi mitja hora la B-23 al'altura de Sant Just Desvern i des-prés van ocupar durant 30 minutsun edifici d'oficines del WorldTrade Center (WTC) Almeda Parkde Cornellà on es troben unes ofi-cines de Procter & Gamble, quecontrola Braun a través de la filialGillette.

Posteriorment, el vespre del ma-teix dia, en una nova reunió entreBraun i el comitè d'empresa,CCOO i UGT decideixen per sor-

presa acceptar una nova oferta dela multinacional, firmant una prea-cord que per tenir validesa hauriade ser ratificat per la plantilla aprincipis de setembre al tornar devacances. Des de CGT vam haverde desmentir les informacions apa-regudes en alguns mitjans de co-municació que deien que la CGTtambé havia signat el preacord.

La decisió de tancament del’empresa es preveu pel 2008. Lallei no permet a Braun decidir uni-lateralment el tancament, ja queperquè una fàbrica tanqui ho had’aprovar la Generalitat o els re-presentants sindicals. Però en elcas d’una empresa amb beneficis,com és el cas de Braun, la Genera-litat no ho pot aprovar, ja que l’Es-tatut dels Treballadors ho impe-deix, és a dir, el tancament seriail·legal. Així, l’única opció que liquedaria a Braun per tancar seriaque fos acceptat pels representantsdels treballadors, i aquí hi ha elproblema, l'entreguisme de CCOOi UGT.

Després de l'acord del passat di-vendres 21 de juliol pel qual UGT iCCOO acceptaven el tancament dela planta de Braun a Esplugues deLlobregat, es va donar un pas deci-siu cap a altra actuació del sindica-lisme venut i col·laborador que re-presenten aquests sindicats.

Els sindicats quetanquen fàbriques

És evident que formalment no s'hasignat encara el tancament deBraun, ja que el referèndum ques'ha de fer al setembre donarà o noel vistiplau. Però som conscientsque el camí preparat i el fet d'haversituat la majoria de la plantilla da-vant la possibilitat de deixar el tre-ball i tenir una prejubilació encaraque sigui en condicions de misèria,fa més difícil que la plantilla rebut-gi el que els recomanen els seussindicats.

La CGT ha fet el que havia defer, participar en la campanya demobilitzacions, afegir-se a la cam-panya de boicot iniciada pels treba-lladors i treballadores de Brauncap als productes de la multinacio-nal Procter&Gamble, i mostrar elseu rebuig a l'anunci de tancamenta Esplugues, ja que no hi ha capmotiu per a dur-lo a terme.

CCOO i UGT intenten justificarla seva posició sindical dient que laplantilla el que vol és cobrar elmàxim possible. No obstant això, aCGT pensem que si la plantillacompresa entre els 30 i els 55 anys(427 persones) perd el seu lloc detreball entra en una espiral d'incer-tesa i precarietat que ningú desitja.Però a més, la pèrdua de llocs detreball significa posar el futur per-sonal i el dels nostres fills cada ve-gada pitjor.

La CGT entén i defensa que elprincipal deure d’un sindicat éslluitar contra les polítiques empre-sarials i sobretot contra els acomia-daments i la destrucció d'ocupacióque signifiquen els tancamentsd'empreses. En aquesta línia no en-tenem com uns sindicats que hanestat dient el mateix que CGT, queno hi ha causes de cap tipus quejustifiquin l'ERO de Braun, podendesprés entrar a negociar acceptantaquest tancament. Temes commantenir oberta la factoria amb al-gunes produccions que permetinl'ocupació de totes les personesque no puguin entrar en procés dejubilació o que voluntàriament vul-guin abandonar l'empresa, o larecol·locació voluntària en les em-preses que el grup Procter&Gam-ble té a Catalunya, no han estatcontemplats.

Els treballadors i treballadoresno podem acontentar-nos amb lesengrunes d'un acomiadament quanl'empresa ha obtingut uns beneficisescandalosos en els últims anys.

En temps difícilsper a la causaobrera ens quedal’espai de la lluita

Braun, nova capitulació delsindicalisme institucional

Expedientscontra elsdelegats deCGT aHoneywell

Sindicat Metal·lúrgic deBarcelona de la CGT

ABenedicto Martino i NicolásMartino, delegats de CGT i

membres del Comitè d'Empresa aHoneywell, se'ls va obrir un expe-dient contradictori per uns fets oco-rreguts fora dels recintes fabrils. Elpassat 24 de maig, la Secció Sindi-cal de la CGT a Honeywell Mate-rials de Fricció, va decidir amb elsuport dels companys de la CGT deBarcelona i el Baix Llobregat, rea-litzar un piquet pacífic i informatiu,repartint unes octavetes en suportamb el company Benedicto Marti-no que estava sancionat anterior-ment amb dos mesos d'ocupació isou, sanció que ja havia estat reco-rreguda i el judici de la qual estavaprevist per l'11 de juliol. No que-dant satisfeta la Direcció de l'em-presa amb l'obertura d'expedientsinformatius i sancions ja imposa-des a altres delegats de la CGT, de-cideix obrir un altre expedient con-tradictori als companys.

La Secció Sindical de la CGT aHoneywell és sotmesa a una fortarepressió per part de l'empresa, aju-dada per alguns individus que esfan anomenar “representants delstreballadors”, amb l'única finalitatd'anul·lar-nos com a Secció Sindi-cal de cara a les eleccions sindicalsque han de tenir lloc d'aquí a unsmesos.

El 10 de juliol, l'empresa vadonar un pas més en la seva cam-panya repressiva i decideix aco-miadar els dos companys. Per ferfront a això, la CGT va convocaruna concentració a les portes del'empresa, situada a la Zona Fran-ca, el 24 i 25 de juliol amb reparti-ment d'octavetes, i es pensava con-vocar noves mobilitzacions, senseexcloure la convocatòria d'una vagaindefinida.

La Secció Sindical de CGTtambé va sol·licitar una reunió ex-traordinària del Comitè d'Empresaper demanar el seu suport a la cam-panya per la readmissió. En la reu-nió del 24 de juliol, amb tan solsvuit delegats, dos de CCOO, dosd'UGT i quatre de la CGT, no es vaassolir aconseguir el suport deCCOO ni d'UGT, que només esvan comprometre a donar suport irespectar serà la decisió que pren-guin en les urnes dels treballadorsde la planta de Barcelona, on esproposarà la vaga indefinida si noes readmet els companys acomia-dats.

Catalunya. Setembre de 20066

Catalunya. Setembre de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

Federacionssectorials

Emili Cortavitarte Carral

Les federacions sectorials (agru-pacions dels sindicats i dels

nuclis d'afiliats i afiliades -integratsen sindicats d'activitats diverses osindicats únics- del mateix sector)són un fet històric i brillant de lahistòria del sindicalisme revolucio-nari i de l'anarcosindicalisme.

A Catalunya van néixer com aconseqüència lògica de l'evoluciódels sindicats d'ofici als sindicatsúnics o sectorials i com a resposta al'organització patronal revitalitzadapels beneficis obtinguts amb la IGuerra Mundial. La CNT catalanaaprovà al seu congrés de 1918 laformació de federacions d'indústriaque agrupessin els sindicats i afi-liats del mateix sector de la produc-ció.

L'experiència trigarà uns anys enarribar al conjunt de la Confedera-ción, fonamentalment per la re-pressió (pistolerisme dels anys 10 i20) i la clandestinitat (dictadura dePrimo de Rivera). En el congrés ex-traordinari de 1931 (Madrid) la po-nència que proposava la constitucióde federacions d'indústria, defensa-da entre d'altres per Peiró i Quinta-nilla, va obtenir un suport molt im-portant entre els sindicatsconfederals i només una minoria(amb destacats militants de la FAI;encara que no tots: Francisco Asca-so va ser un ferm defensor en elSindicat Tèxtil de Barcelona) esvan oposar, argumentant la prepon-derància del territori.

Joan Peiró havia avançat els seusarguments favorables en una sèried'articles a la publicació gallega¡Despertad! i en el congrés va tor-nar a insistir en els dos eixos fona-mentals: donar resposta a la cadavegada major concentració del ca-pitalisme i preparar "l'estructuracióde l'aparell econòmic del demà"

Malgrat l'espontaneïtat i la ne-cessitat provocada per la fugidadels patrons, fóra difícil d'explicarles col·lectivitzacions sense els me-canismes bàsics de la coordinació ila capacitat organitzativa de les fe-deracions sectorials. Què hagues-sin fet les indústries o sectors agrí-coles, clau en època de revolució ide guerra, sense l'estructuració i lavoluntat sectorials? Competir entreelles?

Durant bona part de l'oposicióclandestina a l'interior i a l'exili,cada vegada que hi havia un raigd'esperança d'enderrocar la dicta-dura franquista, apareixia la impor-tància de les federacions d'indústriao sectorials com a elements clausen la possible reconstrucció econò-mica, laboral i social d'un territoridevastat i lliurat a les grans fortu-nes, l'Església i l'exèrcit colpista.

E N T R E V I S T AEntrevista amb Audrey Doré, Michela Reina i Anna María Gomez, Secció Sindical de CGT a Lan Center

‘Necessitarem l’ajuda delscompanys i companyes’

Josep Garganté

-Podríeu explicar-nos quina ésl'empresa en la qual treballeu icom funciona?-Lan Center és una empresa de ser-veis, la seu de la qual està a Ma-drid. Es dedica a contractar guiesper a Madrid Visió i hostesses per acongressos. Té una delegació aBarcelona des de fa cinc anys on esdedica a la contractació de guiesper a Barcelona Tours (el bus turís-tic privat de Julià Tours).

La plantilla varia segons la tem-porada, d'uns 20 treballadors a l'hi-vern fins a 40 a l'estiu. Tots elsguies tenen contractes d'obra i ser-vei, des de fa cinc anys ningú hatingut contracte indefinit. Actual-ment, la meitat de la plantilla estàcontractada per ETT.-Sabem que van acomiadar unacompanya per muntar eleccionssindicals amb CGT. Com haquedat aquest assumpte? -La companya Audrey Doré fouacomiadada al novembre de 2005en convocar eleccions sindicalsamb CGT. Va denunciar l'empresaper negar les llibertats sindicals,dret constitucional de tots els tre-balladors, i se li va reconèixer l'a-comiadament nul pel jutjat socialal març de 2006. L'empresa li vanegar la reincorporació durant tressetmanes, intentant convèncer-lad'abandonar l'empresa a canvid'una indemnització econòmica.En rebutjar la indemnització, l'em-presa la va recol·locar en un altrelloc al·legant que la direcció deBarcelona Tours no volia veure-laen els autobusos. Havia d’estar alcarrer durant 8 hores al dia suposa-dament controlant la puntualitatdels relleus dels seus companys. Ésa dir que no feia res durant gairebé

8 hores cada dia. Es va denunciarla reincorporació irregular i almaig es va reincorporar al seu llocde treball a bord dels busos.

La història sindical de Lan Cen-ter és bastant dolorosa. Al maig de2003, es va crear el Comitè d'Em-presa amb CCOO. L'empresa sem-pre es va mostrar hostil i senseganes de cooperar amb el Comitè.Aquest va posar 21 denúncies aLan Center durant els seus noumesos de mandat. Al febrer de2004, la direcció de Julià Tours,propietària dels busos de Barcelo-na Tours i client de Lan Center, vaconvocar els guies en petits grupsper forçar-los a revocar el Comitèd'Empresa. Textualment: “O sig-neu la revocació o Barcelona Toursprescindirà de Lan Center”. La re-vocació es va fer efectiva per unapetita majoria.

A l'abril de 2004, una companyad'UGT es va presentar a les elec-cions sindicals. Se’n va anar del'empresa a l'abril de 2005. En con-vocar noves eleccions al novembrede 2005 amb CGT, vam sofrir larepressió de l'empresa amb l'aco-miadament de la candidata i enca-

ra, per qüestions de lentitud jurídi-ca, vam seguir sense delegada sin-dical.

Arran de l'acomiadament del’Audrey, la plantilla va trigar unsmesos a superar la por a l'empresa ies va crear la Secció Sindical deCGT al març de 2006. Casual-ment, des que existeix la SeccióSindical, Barcelona Tours contrac-ta guies a través d'una ETT i aques-ta situació amenaça amb l'acomia-dament de tots les guies de LanCenter per no tenir treball en tem-porada baixa. De fet, la direcció deLan Center va dir clarament alsseus treballadors al març que si esreincorporava l’Audrey a la planti-lla, Barcelona Tours rescindiria elcontracte amb Lan Center.

La persecució sindical que so-frim no és només per part de LanCenter sinó també per part de Bar-celona Tours.-En aquests moments, quinessón les reivindicacions bàsiquesdels treballadors i quina disposi-ció té l'empresa per negociar?-El principal ara i el que més enspreocupa és mantenir els llocs detreball ja que és més que probable

que els guies de Lan Center es que-din sense treball a l'octubre. Volemque la nostra delegada sindical(quan la puguem tenir) puguitambé negociar els següents temes:

-Tenir contractes indefinits i nod'obra i servei ja que els conside-rem fraudulents.

-Tenir un calendari anual de tre-ball i dies lliures a principi d'any.-Que es compleixin els contractesa temps complert o temps parcialja que cobrem per hora treballada,amb el que mai vam cobrar exacta-ment l'estipulat en el contracte.

-Cobrar les hores extra com atals i no com a hores normals.-Cobrar els dies festius nacionals jaque l'empresa s’hi nega.

-Garantir que el lloc de treballestigui adequadament condicionata l'estació de l'any.

-Tenir un rebut al lliurar els di-ners que cobrem durant el dia perevitar sospites en cas de robatori.

L'empresa mai no s'ha mostratcol·laboradora amb els diferentssindicats i mai no ha complert lesseves promeses amb els represen-tants dels treballadors. -Com veieu el futur de l'empresai la de la secció sindical?-La Secció Sindical seguirà reivin-dicant els drets dels treballadors iles treballadores mentre existeixil'empresa. La tardor s'anuncia moltdura per la més que probable pèr-dua dels nostres llocs de treball ifarem tot el possible per defensar-los mitjançant accions directes i le-gals. Probablement, necessitaremajuda dels companys i companyesde CGT per organitzar concentra-cions i manifestacions.

Per contactar amb nosaltres,podeu trucar al 652 220 300 (Au-drey) o escriure a audreydo-re54@hotmail.com

Denuncien les condicions laborals al Bus Turístic de Barcelona

Secció Sindical CGT Lan Center

Els autobusos turístics de l'em-presa Barcelona Tours, pertan-

yents al grup Julia Tours, no tenenaire condicionat. CGT ho ha de-nunciat a l'Àrea de Salut de la Con-selleria de Treball i a Inspecció deTreball.

Turistes i treballadors han tingutproblemes de salut, marejos, vò-mits i lipotímies per la inexistènciad'aire condicionat, sent penosa laimatge que es duen els turistes deBarcelona que agafen algun dels

15 autobusos turístics que gestionaJulia Tours. L'empresa porta cincanys, des de març de 2001, circu-lant per la ciutat. En els seus auto-busos no hi ha aire condicionat pera l'estiu i la calefacció en l’hivernés totalment insuficient.

El càlcul aproximat de turistesque diàriament agafen aquests au-tobusos a l'estiu és de 1.500. Elstreballadors i treballadores deplantilla són 20 guies amb contrac-te d'obra i servei, 15 més d’ETT i35 conductors, tots ells s'han vistafectats d'una forma o altra per l'o-

nada de calor que estem patint. L'-única actuació que està fent l'em-presa a cap després de les queixesdels treballadors ha estat instal·laruns ventiladors, en els llocs delconductor i del guia.

S'ha posat en coneixement deJulia Tours, la qual al·legava pro-blemes tècnics per a la instal·lacióde l'aire condicionat, se li han pas-sat les dades de l'empresa que vainstal·lar els aires condicionats enel Bus Turístic de TMB, perquèprocedís a la seva instal·lació, tot ique continuaven que als seus busos

no es podia instal·lar. També ensresulta sospitós que tots els vehi-cles de servei públic tenen l'obliga-ció de dur aire condicionat per apassar la ITV i aquests autobusosla passen sense dur-lo, tots van aun centre de ITV en Viladecavallsa 40 quilòmetres de Barcelona. Noentenem ni que vagin a un lloc tanallunyat, ni com passen la ITV.

La forma de tractar els treballa-dors i les treballadores a BarcelonaTours ha fet que en els cinc anys defuncionament hi hagin passat mesde 200 persones.

Lers companyes guies turístiques de la CGT de Catalunya.

LA MIRADAINDISCRETA

Secció Sindical CGT INE

El 28 de juny, la CGT va convo-car una jornada de vaga que va

afectar el personal eventual del'INE de les demarcacions de Va-lència, Barcelona, Madrid i Bis-caia. Aquesta aturada, que va tenirun seguiment majoritari, nomésafectava el personal eventual del'Institut i bàsicament s’hi sol·lici-tava tant l'augment del nombre deplaces de la convocatòria respectedel nombre de places que es té pre-vist convocar, com la modificacióde la valoració dels mèrits en la

fase d'oposició, de tal manera quees reconeguin de manera preferentels mèrits professionals aconse-guits en l'INE enfront d'uns altres.

Durant els últims 15 anys, l'Ins-titut Nacional d'Estadística ha con-tractat personal eventual per a larealització d'enquestes estructu-rals. Encara que ha optat per diver-ses formes contractuals (interins,contractes d'obra o servei...etc.) elresultat final ha estat la creaciód'una gran borsa de treballadorstemporals i precaris. L'Administra-ció ha iniciat un procés de conver-sió d'ocupació temporal en fix mit-

jançant un concurs oposició quetenia en compte els mèrits com de-terminants en la fase de concurs.Ara vol canviar l'avaluació i accep-tar mèrits de procedents d'altresàmbits, inclosos l'empresa privada.

Aquest procés conflueix amb unaltre, el de l'externalització de tre-balls propis de l'INE. Durantaquest any s'ha externalitzat unaquantitat significativa d'enquestes,mentre que en aquest procés deconsolidació s'ha reduït el nombrede les places que es convoquen res-pecte de les que en l'actualitat estanocupades per personal eventual (al

marge de no treure en aquest pro-cés altres places que pel que sem-bla romanen en una espècie dellimb administratiu).

Sobre aquest aspecte és sobre elque se centrava la segona de lesreivindicacions bàsiques de la con-vocatòria de vaga, l'augment delnombre de places de la convocatò-ria, de tal manera que es quantifi-quin i incloguin en ella totes aques-tes places externalitzades, i les detotes les enquestes que, encara quela seva periodicitat és més irregu-lar, es realitzen, unes o altres,anualment.

Catalunya. Setembre de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Seccions Sindicals CGT Seat iCol·lectiu Catalunya

Els acomiadats i acomiada-des per Seta mitjançantl'ERO del passat desembre

que va afectar 660 treballadors itreballadores continuen lluitant perla readmissió als seus llocs de tre-ball en les mateixes condicions iamb els mateixos drets que tenien icontinuen exigint la retirada del'expedient de regulació signat perSeat, CCOO, UGT i el govern tri-partit de la Generalitat de Catalun-ya. El 13 de juliol, cinc treballa-dors i una treballadora acomiadatsper la Seat van realitzar una acció ala plaça de Sant Jaume de Barcelo-na davant la Generalitat, acció queva consistir en despullar-se exhi-bint una pancarta amb la cita "Aixíens ha deixat Volkswagen". Uncentenar de persones es van con-centrar per donar-los suport se-guint la crida de CGT i es van cri-dar consignes per la readmissió.Durant la concentració, en què vanparticipar altres acomiadats i sindi-calistes de la CGT, es va exposarque si al mes de setembre no es re-admeten totes les i els acomiadats,es plantejaran realitzar una vaga defam.

A finals de juliol, s'havien analit-zat la meitat de les demandes pre-sentades per treballadores i treba-lladors acomiadats. Dotze handecretat nuls els acomiadaments,una vintena els qualifiquen d'im-procedents -Seat por triar llavorsentre readmetre l'empleat o pagar-li una indemnització més alta- iunes 25 han estat desestimades.

Per altra banda, a començamentsde juliol, Seat va començar a cridaralguns dels empleats acomiadatsamb l'ERO que van triar l'opció dereingrés preferent, mesura que se-gons l'empresa beneficiarà, gra-dualment, els més de 400 treballa-dors que van acollir-se a aquestapossibilitat. Aquests treballadors

van optar per cobrar la indemnitza-ció més baixa (20 dies per any tre-ballat) amb el compromís de tenirpreferència en la reincorporació siSeat necessitava reforçar la planti-lla, i la reincorporació es produiràmantenint la mateixa categoriaperò sense el plus d'antiguitat.

Des de l'Assemblea d'Acomia-dats i Acomiadades i la CGT es vavalorar positivament aquest fet,fruit de la pressió col·lectiva i la so-lidaritat de la plantilla, però es re-marcava que aquest anunci eracontradictori amb l'actitud de Seatde recórrer davant les sentènciesfavorables als acomiadats que s'es-taven produint. A més, segonsCGT això es una prova que l'EROno tenia cap justificació i recla-mem que es garanteixi el reingrésde tots els acomiadats abans definal d'any mantenint les condi-cions laborals i que aquest procéssigui transparent.

Sens dubte que les 12 sentènciesde nul·litat i més de 25 improce-dents (de tots els sindicats i no afi-liats), així com l'escalada de pres-

sió social i política que ha arribatfins al Congrés dels Diputats deMadrid, ha pesat perquè tant l'em-presa com els signants de l'EROhagin hagut de començar a parlardel tema. Des del mes de desembrepassat, CGT ja deia que no quadra-ven els comptes: l'engegada a l'a-bril del segon torn en la línia 2 deMartorell i l'augment de produc-cions previst pel segon semestre del'any, amb el llançament del noumodel, feien preveure la necessitatde mà d'obra.

Tothom coneix la realitat en elstallers, es veu dia a dia la falta depersonal necessari en les cadenes i,a més, s’observa com cada diacompanys de nou ingrés, amb con-tracte relleu, demanen el compteper abandonar l'empresa.

A més, el fet que a sis mesos del'ERO l'empresa plantegi el rein-grés porta CGT a algunes conclu-sions:

-Queda cada vegada més palèsque l'ERO d'acomiadaments haestat un càstig injustificat per a re-primir i sotmetre més si cap a

aquesta plantilla, en comptes debuscar solucions ja emprades enaltres circumstàncies similars enSeat (prejubilacions, suspensionstemporals d'ocupació, etc).

-Que existeixen més de 100companys acomiadats, que enaquest any poden acabar l'atur i, encompliment de l'acord, han d'entraren el procés de reingrés avisantamb dos mesos d'antelació abansd'acabar l'atur. En aquests casos,no hi ha avenç de les reincorpora-cions, sinó compliment de l'acord.

-Que els signants de l'ERO hanestat còmplices d'aquesta manio-bra de l'empresa, amb coneixemento per ineptitud, però en tot cas ac-ceptant i col·laborant amb l'empre-sa en un frau clar a la plantilla.

-Que qui van consentir aquestabarbaritat d'ERO i no va voler aten-dre la petició de reunió amb la Co-ordinadora d'acomiadats no té au-toritat ni moral ni sindical quepugui convèncer la plantilla queara defensen els acomiadats i aco-miadades després de set mesos desilenci i oblit.

Per la readmissió ja delsacomiadats de SeatAlgunes

vegades,només algunes,res no és elque sembla ser

Pepe Berlanga

Això era i no era la històriad'una comunitat on eren fer-

vorosos defensors de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans i,molt particularment, d'aquell ex-trem que establia que tot individuté dret a la llibertat d'opinió i d'ex-pressió; aquest dret inclou el de noser molestat a causa de les sevesopinions, el d'investigar i rebre in-formacions i opinions, i el de di-fondre-les, sense limitació de fron-teres, per qualsevol mitjàd'expressió.

La base sobre la qual se sustenta-va aquesta comunitat era la partici-pació, interpretada en el significatmés extens d’aquesta: prendre parten alguna cosa, opinar. I establienque la participació era un dels cincprincipis de la democràcia, quesense ella no és possible transfor-mar en realitat cap dels altres prin-cipis: igualtat, llibertat, diversitat isolidaritat.

En l'exercici d'aquesta participa-ció consideraven que opinar, discu-tir sobre les raons, probabilitats oconjectures referents a la veritat ocertesa d'alguna cosa, no era do-lent, més aviat al contrari, reforça-va vincles entre els membres de lacomunitat, ja que concebien queuna de les reivindicacions que sem-pre ha defensat la classe treballado-ra amb més tenacitat ha estat el dretd'expressió, de crítica, de lliureexamen que deien els anarquistes.Per a ells decidir era resoldre, pren-dre una determinació i sempre esreconeixia que dissentir del parer ode la conducta d'una altra persona,era el desacostumat; a pesar d'això,no estava mal vist no coincidir enles opinions, és més, es fomentavenaquestes divergències i conse-qüentment se sabia i podia discre-par.

No obstant això, va arribar unmoment que algú crespat, peròamb respecte, va exclamar “no hiha dret!”, dita aquesta exclamaciócom a protesta davant alguna cosaque es considerava injusta. A partird'aquest instant, van canviar tots elsesquemes. Les normes de conductaque administraven les relacions so-cials en la comunitat es van trencaren mil trossos. “Anatema”, van cri-dar alguns, “cal que arrenquem d'a-rrel aquestes desviacions o per-drem la nostra raó de ser”. Desd'aquest moment en la comunitates va convertir en heroïcitat discre-par.

P.D.: qualsevol semblança ambla realitat és casual?

Vaga del personal eventual de l'Intitut Nacional d'Estadística (INE)

L’ALTRA REALITAT

Foto

: Kaosnelared

Catalunya. Setembre de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

Suport a lesdemandesd'auxiliarsd'infermeria itècnics sanitarisFederació de Sanitat de la CGT

de Catalunya

La Confederació General delTreball ha manifestat la seva

opinió sobre la problemàtica exis-tent en l'àmbit de les FormacionsProfessionals Sanitàries. Transcor-reguts diversos mesos ha arribat elmoment que els sindicats CCOO iUGT i l'Administració donin sorti-da a aquest conflicte de formació ide qualificació professional. CGTdóna suport les reivindicacionsd'auxiliars i tècnics i des del primerdia ha col·laborat amb les diferentsassociacions i plataformes per adur tota la informació als centres detreball on tenim representació illuita perquè en l'àmbit de la nego-ciació col·lectiva es recullin lesseves legitimes reivindicacions, adiferència del que ha realitzatCCOO i UGT (no inclusió de la ve-ritable qualificació d'auxiliars i tèc-nics sanitaris en l’última reformade les professions sanitàries, nitampoc en la negociació col·lectivade la taula sectorial).

Des de CGT, es lamenta queaquests sindicats no hagin acceptatla inclusió en la comissió d'estudiamb l'administració altres sindicatscom el nostre, ja que entenem queen aquest tema i davant la pressióexercida per altres col·legis, la unióde totes les forces sindicals benefi-ciària la negociació. Interpretemque les reivindicacions d'aquestscol·lectius no perjudiquen a altresprofessionals amb diferent titulaciói situats en els mateixos centres onexerceixen els col·lectius d'Auxi-liars i Tècnics ja que el Tractat deBolònia i les experiències en altrespaïsos de la Unió Europea així hoconfirmen. CGT té previst fer unaronda de contactes amb els respon-sables polítics i prendrà un paperactiu, buscant la incorporació demés sindicats i associacions.L’objectiu dels afectats és acon-seguir:-Grau superior (diplomatura) perals tècnics sanitaris de grau mig.-Inclusió de la qualificació als tèc-nics sanitaris al nivell 4 (igual queels diplomats).-Als tècnics sanitaris actuals inclu-sió automàtica al nivell 4 i facilita-ció acadèmica per al grau superior.-Augment de la Formació Acadè-mica per als Auxiliars d'Infermeria.-Inclusió al nivell 3 dels auxiliarsd'infermeria.-Incloure automàticament al nivell3 als auxiliars d'infermeria actuals.

Per a més informació: www.nofijos.com

Secció Sindical CGT Atento iAntonio Aranda

El passat 30 de juny, Atentova acomiadar 181 treballa-dors i treballadores que rea-

litzaven el servei d'atenció al clientde Telefónica 1004 des de la plata-forma de Glòries a Barcelona.Atento (filial al 100% de Telefóni-ca) és l'empresa que Telefónica uti-litza per atendre i comercialitzartots els productes que la “granmultinacional” posa en el mercat.El 90% dels acomiadats són dones,gran part d'elles amb càrregues fa-miliars, majors de 50 anys i afilia-des a la CGT. Dels 181 acomiadatsi acomiadades, 89 eren indefinits i116 tenien contracte d'obra ambantiguitats superiors als 9 anys.

L'empresa, basant-se en unafalsa reducció del servei i de lestasques contractades, va lliurar elpassat 15 de juny les cartes d'aco-miadament als afectats per la re-ducció. El Comitè d'Empresa elformen 23 membres, deu de laCGT, set de CCOO i 6 d’UGT.

A més, el 23 de juny, l'empresava signar amb CCOO i UGT unacord d'oferta de recol·locació perals treballadors indefinits, acomia-dant-los tot seguit amb un acordeconòmic i d'aquesta manera no esva haver d'enfrontar a múltiples de-

mandes per acomiadament. Alscontractats per obra, se'ls oferiauna ridícula indemnització de 13dies per any treballat; aquests tre-balladors van decidir majoritària-ment demandar Atento. La presi-denta del Comitè d'Empresa isecretària general de la Secció Sin-

dical de la CGT a Atento Barcelo-na va ser acomiadada, en canvi, elsdelegats dels sindicats firmants noes van veure afectats per la mesura.

El Comitè d'Empresa havia deci-dit per unanimitat dels tres sindi-cats convocar vaga els dies 22, 23 i26 de juny, però després de la sig-

natura de l'acord esmentat, CCOOi UGT van desconvocar la jornadadel 26. La CGT ha mostrat en totmoment la seva oposició als aco-miadaments realitzats i a allò ques'ha acordat per part d’UGT,CCOO i Atento.

Arran d'aquests acomiadamentsi també dels realitzats a Sevilla, laCGT va convocar vaga pels dies 3 i4 de juliol a tots els centres de Tre-ball d'Atento al territori de l’Estatespanyol, amb un seguiment mas-siu.

La intenció final de l’empresapassa per reestructurar tots els ser-veis, acomiadar centenars de treba-lladors més i acabar deslocalitzantels serveis al Marroc i a Perú.

Més acomiadaments

D'altra banda, i per acabar de com-pletar aquest panorama negatiu, el12 de juliol Atento va comunicarque havia “perdut” la contracta d'a-tenció al client de Gas Natural, de-rivant-se d'això 274 acomiadats iacomiadades a Barcelona (i 114 aMadrid).

Per protestar contra els acomia-daments a Atento i exigir la sevarecol·locació, la CGT va convocarconcentracions a la seu d'Atento aBarcelona, situada a les Glòries,els dies 25 i 26 de juliol.

Sense límits en l’explotació i la precarietat

Atento acomiada 450treballadors a Barcelona

Vaga a la DGT per unes millors condicions laboralsCol·lectiu Catalunya

Com ja informàvem en l'ante-rior número del “Catalunya”,

els funcionaris de la Direcció Ge-neral de Trànsit a Barcelona vaniniciar un seguit de jornades devaga parcial indefinida (de 12:30hfins al final de la jornada) per a re-clamar millores en les condicionsde treball que garanteixin un serveipúblic de qualitat. La vaga va serconvocada pels sindicats CCOO iCGT-CAT.

Els treballadors reclamaven mésmesures de seguretat i salut en ellloc de treball. També es reivindi-cava potenciar els acords entre di-ferents administracions -finestretaúnica-, i implantar les noves tecno-logies en les dinàmiques de treball,de cara a facilitar les gestions a l’u-suari i al treballador públic.

El 16 de juny va tenir lloc la pri-mera jornada de vaga entre els tre-balladors de la Prefectura Provin-cial de Tràfic de Barcelona i de laPrefectura Local de Sabadell, afec-

tant especialment als tràmits detransmissió de vehicles, matricula-ció, pròrroga de permisos de con-ducció i bescanvi d’aquests, vagaque va tenir continuïtat a partir del19 de juny. Davant la passivitat del'Administració, el 5 de juliol laconvocatòria de vaga ampliava elseu horari a l'iniciar-se a les 9 h delmatí, i s'unien a la vaga la resta deprefectures de la DGT existents aCatalunya, amb el suport de Comi-tè de Vaga, Comitè d'Empresa,Junta de Personal, CCOO, CGT-CAT, CSIF, UGT i SAP.

També es va acordar denunciar

davant la Fiscalia la situació d'inse-guretat i de falta de mesures deprevenció en matèria de salut labo-ral per si fos constitutiva de delictei sol·licitar la intervenció del De-fensor del Poble davant la inactivi-tat de l'Administració per garantirla prestació del servei públic.

A Barcelona, es va fer el 5 de ju-liol una manifestació sota el lema"No som màquines. Volem un ser-vei públic de qualitat" fins a la sub-delegació del Govern espanyol enquè van participar uns 250 treba-lladors. A Tarragona els treballa-dors es van concentrar davant la

subdelegació del Govern.El primer fruit de la lluita va ser

la incorporació dels interins (160)que estaven sent seleccionats a pri-mers de juliol i els 100 restants aquè es comprometien abans definal d'any, amb els quals la cober-tura de la plantilla serà del 100%.

Després del que semblava unprincipi d’acord el 7 de juliol, lacosa va acabar en un intent d’en-gany per part de la DGT, ja que laplataforma negociada en principiva venir molt retallada un cop vapassar per Madrid. Per això les as-semblees de treballadors dels cen-tres de Barcelona, Sabadell i Tarra-gona van decidir l'11 i 12 de julioltornar a sortir al carrer

Els treballadors i treballadoresde la DGT estan farts de veure comperden la salut, com més d'un 20%de la plantilla està de baixa, comels forcen a donar una atenció cla-rament millorable als usuaris d'a-quest servei públic, que han d'espe-rar fins a 3 hores per a ser atesos enmenys de 2 minuts.

OPINIÓ

10 Catalunya. Setembre de 2006

TREBALL-ECONOMIA

CGT Correos

El 19 de juny, CCOO i CSIFvan signar amb la Direccióde Correos una nova regula-

ció interna per a tots els treballa-dors de l’empresa, sense comptaramb la majoria dels treballadors,que modifica el nostre salari i lesnostres condicions laborals. Elstextos signats són un nou Estatutde Personal Funcionari, el II Con-veni Col·lectiu per al personal la-boral i un Acord General, tot aixòamb vigència fins al 31 de desem-bre de 2008. Els sindicats signantsvan mostrar el seu nul respecte alsmilers de companys i companyesque amb la seva signatura els vanexigir que consultessin el col·lectiua través d'un referèndum abans defirmar qualsevol text.

Segons CGT, aquests textos, ne-gociats a l'esquena de la plantilladesprés de diversos mesos de farsa,no milloren els drets ni del perso-nal laboral ni dels funcionaris, i su-posen retallades i descomptes enles retribucions, desregulació dedrets i plantilles, augment de lamobilitat funcional i intercentres,de la precarietat, repressió cap a lespersones malaltes i majors facili-tats per a l'acomiadament.

Com a conseqüència de la signa-tura del Conveni, es posarà enmarxa un nou sistema de gestió in-tegral del treball per reforçar l’es-tabilitat a través de la modalitat deltreballador fix discontinu i el con-tracte fix a temps parcial, dos puntsque per a la CGT potenciaran laprecarietat. Una de les mesures queintrodueix el nou conveni pel per-sonal laboral és que els incrementssalarials van subjectes a l’absentis-me laboral, així, si una persona

falta més de sis dies a l’any al seulloc de treball patirà importants re-tallades salarials.

Aspectes negatiu

Els aspectes negatius són tants itenen tanta profunditat que nopoden deixar a ningú indiferent.Entre aquestes, destaca:

-La desvinculació de tots els tre-balladors de Correus de la normati-va de Funció Pública (de tot el per-sonal laboral, i també delfuncionari que es regirà per lesseves normes específiques, inomés li seran d'aplicació supletò-riament les normes amb rang deLlei i de caràcter bàsic de la FuncióPública).

-La desregulació de les planti-lles, l'augment de la polivalència ide la mobilitat funcional i intercen-tres dels treballadors (sense límitde temps en els canvis de lloc detreball i de centre).

-La repressió de l'absentisme:tribunals mèdics per a denegar bai-xes, enduriment del règim discipli-nari i condicionament del salari,les ajudes d'acció social i els as-

sumptes propis a aquest absentis-me.

-L'augment de la precarietat enla contractació (rotació en les llis-tes, avaluacions d'acompliment,decaïment de les llistes…).

·-L'extinció del contracte en casd'incapacitat permanent i l'abarata-ment de l'acomiadament col·lectiu.

-L'anul·lació dels sindicats sig-nants, que es comprometen (acanvi del 5% del pressupost per acursos de formació més l'IPCanual) a seguir callets fins al mo-ment de la liberalització dels ser-veis postals.

-Les retallades de salari. Amb lasignatura de l'Acord, Correos s'em-butxaca 600 euros de cada treballa-dor, a l'actualitzar la paga de resul-tats de 2005 molt per sota delsbeneficis nets d'aquest exercici i noabonar ni els 6 primers mesos de lapaga de resultats de 2006, ni els in-centius dels mesos de maig i junyde 2006; duplica els descomptesper absentisme en el nou comple-ment i dóna un xec en blanc a l'em-presa perquè també ens ho condi-cioni a la productivitat individualcom i quan vulgui). I seguim per-

dent poder adquisitiu i sense clàu-sula de revisió salarial.

Plantar cara

Per plantar cara a aquesta situació,el 30 de juny els sindicats CGT,UGT, S. Lliure i CIG, vam convo-car concentracions de treballadorsen la porta de tots els centres deCorreus de tot l'Estat espanyol du-rant els 20 minuts de l'entrepà, pera mostrar el seu rebuig a les retalla-des de salari i drets que preténl'empresa . Aproximadament unstres-cents treballadors es van con-centrar a l’oficina principal de Bar-celona -prop del 70% de la planti-lla-, mentre que altresconcentracions van tenir lloc aLleida, Tarragona, Cambrils, Te-rrassa, Sabadell, Girona i altres lo-calitats.

Segons el parer de CGT, i ente-nem que també de molts treballa-dors, aquesta unitat sindical arriba-va tard, ja que aquesta hauriad'haver-se produït durant el procésde negociació i no quan els textosja estaven signats, unitat sindicalque CGT va estar buscant des del'inici del procés i que, en tot mo-ment, va obtenir la callada per res-posta, per part d'UGT i S. Lliure.En qualsevol cas, entenem que l'in-tentar posar fre a les agressions queCorreos ha pactat amb CCOO iCSIF bé mereixia l'esforç de tots,treballadors i sindicats, mitjançantun procés de mobilitzacions serio-ses i conjuntes. Amb aquest objec-tiu CGT planteja a tot el col·lectiula necessitat de mobilitzar-se per amodificar els acords ja signats ique això es faci amb el suport detots els sindicats que rebutgem elsactuals acords, que som més delsque tenim representació per a

CGT va convocar concentracions el 30 de juny

El segon Conveni a Correosi l’Estatut dels funcionaris

Campanyacontra la sisenahora al’ensenyamentFederació d'Ensenyament de la

CGT de Catalunya

Després de la jornada de vaga ide la manifestació del 7 de

juny a la plaça Sant Jaume de Bar-celona (vegeu “Catalunya” 77) enprotesta per la implantació de la si-sena hora a les escoles públiquescatalanes, el 28 de juny es va con-vocar una altra concentració al ma-teix indret, a més d'apostar pelmanteniment de les assemblees dezona al juny i al setembre (abansdel 12 de setembre) i fer una cridaper no començar el curs el 12 de se-tembre si no hi ha el professorat ne-cessari per fer front a l’ampliacióde l’horari escolar, amb l'ànim dedonar continuïtat a la iniciativa finsa l'abolició de la 6a hora i perquèno s'implanti en la futura Llei Cata-lana d'Educació.

Des de començament d’any laCGT i diverses assemblees de mes-tres estan mantenint una sèrie demobilitzacions contra el Pacte Na-cional per l’Educació (signat entred’altres per la Generalitat, CCOO,UGT, USO, patronals privades,FAPAC,...) pel qual una futura Lleid’educació acabarà amb el sistemapúblic, tal i com el coneixem enl’actualitat, i crearà un servei edu-catiu públic integrat pels centres iprofessorat públic i els centres i elprofessorat privat concertat. Esmantindran la titularitat, la gestió iel negoci privats però integrats enla xarxa pública i rebent més di-ners. Podran continuar seleccio-nant el seu alumnat sense perdreels concerts i només alguns (finsara, 3 o 4 centres) que s’acullin aun contracte programa (pel qual re-bran més subvencions) escolaritza-ran alumnat amb especials dificul-tats.

Mentrestant, el 80% dels centrespúblics d’educació primària esveuran obligats, a partir del cursque s'inicia el setembre de 2006, afer una sisena hora cada dia ambalumnes. Aquesta 6a hora només lafeien les escoles privades de Cata-lunya i era la manera com justifica-ven, malgrat estar subvencionades,el cobrament als pares. No podiaser curricular (matemàtiques, llen-gües,...) encara que tots sabem quees feien. Les privades estaven endoble frau de llei: perquè feien méshores lectives i perquè cobravenper elles. El decret del Departa-ment, obligant les escoles de pri-mària a fer la 6a hora, legalitza lail·legalitat de la privada concertada.I trenca amb la dinàmica pedagògi-ca dels centres públics que utilitza-ven aquestes hores del migdia perprogramar, reunir-se,...

Més informació: www.noalasi-sena.tk,www.lamallacomunitaria.tk i www.cgt.es/cgtense/

Mal repartiment al Vallès Occidental i a l'Hospitalet de LlobregatCGT Correos i Col·lectiu

Catalunya

La Secció Sindical de CGT aCorreos de la demarcació de

Barcelona va denunciar a mitjansde juliol greus deficiències en elservei de repartiment a la comarcadel Vallès Occidental, especial-ment a Sabadell, per la falta de co-bertura del personal que havia aga-fat vacances a partir del 15 de juliolo bé estava de baixa, i a SantCugat, Valldoreix, la Floresta, Mi-rasol i les Planes, per la falta cròni-ca de personal a la zona, amb l'acu-

mulació de desenes de milers d'en-viaments per repartir. Especial-ment greus són els casos de SantCugat (135.000 objectes postals) iSabadell (uns 50.000), ja queaquesta situació és una constantque es repeteix cíclicament i de-mostra la incapacitat dels directiusde Correos per solucionar proble-mes abans que s'arribi a una dete-riorament important de la situació,i que les solucions que s'apliquenserveixen solament momentània-ment.

També la CGT va denunciar al'Hospitalet de Llobregat a comen-

çaments d'agost l'acumulació de44.000 objectes postals sense re-partir i l'existència de zones on feia15 i fins i tot 30 dies que no s'haviarepartit correspondència. Aquestasituació és una constant que es re-peteix cíclicament en aquesta ciu-tat, no són “fets puntuals“ (l'excusaque dóna sempre Correos), sinóque estem amb una insuficiènciade plantilles crònic-estructural, queve donada pel costum de Correosde trigar anys a actualitzar els tre-balladors necessaris per a les po-blacions o els polígons que estanen creixement.

A més, el personal que es con-tracta per cobrir les vacances o elsdèficits estructurals no tenen prouexperiència. Aquesta falta d'expe-riència es deu al sistema de con-tractació que té Correos, aquest esbasa en llistes rotatives per pobla-ció, però que no garanteix ni esta-bilitat ni una continuïtat llarga en eltreball.

La Confederació General delTreball va realitzar, el 13 de juliol iel 8 d'agost, noves denúncies da-vant el Ministeri de Foment pel rei-terat incompliment de la Llei Pos-tal per part de Correos.

Catalunya. Setembre de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Irregularitats aNestelé persubcontractats

La Inspecció de Treball va deci-dir expedientar a finals de juny

l'empresa Nestlé per irregularitatsamb treballadores i treballadorssubcontractats a les seves instal·la-cions de Girona, arran d'una de-núncia presentada per la SeccióSindical de la CGT a la factoria deGirona.

Els inspectors van obrir una actad'infracció per considerar que l'em-presa havia incomplert l'Estatutdels Treballadors, en concret la Ins-pecció de Treball considerava queles empreses contractades (entreelles Mointer, Aplicacions Elèctri-ques i Ingeniería, Montajes y Cons-trucciones) cedien els seus treballa-dors i treballadores a Nestlé.

Segons l'argumentació de laCGT, Nestlé incomplia el reial de-cret 1/95 que marca que nomésETT autoritzades podran contrac-tar treballadors i treballadores percedir-los temporalment a una altraempresa, i que indica que els em-presaris que ho infringeixin res-pondran solidàriament de les obli-gacions amb els treballadors i lestreballadores i amb la Seguretat So-cial, sense perjudici de la resta deresponsabilitats, fins i tot penals,que procedeixin d'aquests actes. Amés, estableix que les treballadoresi els treballadors sotmesos a trànsitprohibit tindran dret a adquirir lacondició de fixos.

Neix unaassociaciócontral'assetjament

El passat mes de maig de 2006,les associacions ACAECAT,

ASAM, AVALC, Plataforma PabloDíez i SEDISEM, van arribar a l’-Hospitalet de Llobregat a l’acordde crear la Federació Catalanad’Associacions contra l’Assetja-ment Laboral i Escolar (FEDALE).

Després d’un llarg treball de cre-ació d’estatuts, i reflexió d’idees iprojectes, es va procedir a la signa-tura dels estatus de la FederacióCatalana contra l’Assetjament la-boral i Escolar, amb l'objectiu bàsicd'ajudar els afectats per assetja-ment laboral i escolar i de totsaquells que per similitud i necessi-tat puguin defensar, així com mobi-litzar-se en el moment que calguiper emprendre les accions necessà-ries davant de la Generalitat de Ca-talunya o qualsevol altre organismeperquè siguin escoltades les sevesnecessitats, objectius... per poderaplicar el primer acord en contra del’assetjament (protocols, normes...)Contactes: federaciocatalanaa-coso@yahoo.esMés informació:www.sedisem.org/fede_cat.htm

Parcs i Jardins,aclarint els conceptes

Secció Sindical CGT Parcs iJardins

Inauguració del parcMossèn CintoVerdaguerEl passat 19 de juliol, els delegats idelegades del Comitè d'Empresade Parcs i Jardins de Barcelona esvan concentrar a les portes del Parcde Mossèn Cinto Verdaguer on lapresidenta de l'Institut Municipalde Parcs i Jardins, Imma Mayol,feia la inauguració del Parc, prime-ra de les previstes en el Pla d'Ac-tuació Municipal (PAM 2004-2007) en què l'Ajuntament hapressupostat 16 milions d'euros pera la rehabilitació integral d’onzeparcs de la ciutat i 5,6 milions d'eu-ros més per a d'altres actuacions a25 parcs.

Amb el deteriorament dels parcspel seu ús, cosa d'altra banda moltnormal, es podria estar preparant elterreny per a un futur ús limitat decerts parcs i el cobrament d'entradaen alguns d'ells (com ja passa ambel Parc del Laberint). Des de CGT,s’ha criticat l'abandonament delverd de la ciutat amb el poc pressu-post i personal dedicat.

Protesta contra l'OPOde Parcs i Jardins

El 10 d'agost, delegats i delegadesdel Comitè d'Empresa es van con-centrar a les portes de les OficinesCentrals de l'I.M. de Parcs i Jardinsde l'Ajuntament Barcelona per rea-litzar una paròdia dels exàmens del'Oferta Pública d'Ocupació (OPO)2006. El dia 4 d'agost, s'havien pu-

blicat els resultats d'aquestes pro-ves realitzades el 30 de juliol, estractava de tres proves consistentsa cavar, palejar i escombrar, provespràctiques per a accedir a les 28places fixes que oferia l'I.M. deParcs i Jardins de l'Ajuntament deBarcelona per a un torn lliure idues places per al d'integració. Elresultat (notes) de les proves indi-caven un canvi restrictiu dels crite-ris de valoració en referència a al-tres ofertes d'ocupació realitzades.

La paròdia va consistir en l'esce-nificació de la prova d'escombrarrealitzada, la qual van suspendrede forma sorprenent el 72% delsopositors, 81 d'ells amb notes com-preses entre 0 i 2 punts, malgrat serconsiderada la prova més senzillade realitzar. Diversos treballadorsde Parcs i Jardins emmascarats vanrealitzar la prova i van ser tots ellssuspesos pels jutges, que anavencamuflats darrere d'una careta deJoan Clos i d'Imma Mayol, elsquals van valorar amb un ‘cero pa-tatero’ els aspirants.

A causa de la decisió presa peltribunal de l'OPO 2006 en la valo-ració de la Prova Pràctica (sobretot

en la prova d'escombrar) que vadonar com a resultat d’aquesta quede les 212 persones examinadesnomés superessin la prova 44 per-sones (el 20’75%), donant-se amés la circumstància que de les setpresentades en el torn d'integracióno va aprovar cap. La Secció Sin-dical de CGT de Parcs i Jardinsmanifestava la seva disconformitatamb la decisió adoptada pel tribu-nal i el seu total desacord davant elque creien unes valoracions arbi-tràries, irregulars i injustes, quedeixaven la majoria dels opositors(en suspendre un 79’25%) fora delprocés selectiu, després d'haver su-perat un psicotècnic, una prova te-òrica i una altra de català; sent per-sones de demostrada vàluaprofessional, treballadors amb for-mació que duen anys treballant enl'ofici i que havien aprovat provesidèntiques en anteriors Ofertes Pú-bliques i Borses de Treball.

Per tot això, i donat el perjudicials opositors i el desprestigi per ala imatge del Institut Municipal deParcs i Jardins, des de CGT es vaexigir tant a la presidenta de l’Insti-tut com a l'alcalde de Barcelona

(atès que l'Ajuntament tenen l'obli-gació de tutelar en tot moment elprocés de l’OPO de Parcs i Jar-dins) que s'impliquin en la soluciódel problema creat i assumeixin lescorresponents responsabilitats.

La Secció Sindical de CGT vapresentar al·legacions que estavend'acord amb les presentades pelComitè d'Empresa i amb les delsopositors afectats tal com es vaacordar en l'Assemblea d'Afectatsrealitzada el 10 d'agost als localsde CGT, en la qual van participarmés de 100 persones.

Sentència pervulneració del dret devagaPer altra banda, el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya enSentència de 30 de juny del 2006condemnava l'Institut Municipalde Parcs i Jardins de Barcelona pervulneració del dret de vaga, esti-mant la demanda interposada perla CGT.

La demanda presentada contra ladecisió unilateral de l'Institut Mu-nicipal de Parcs i Jardins d'imposaren la vaga del 30 de juny del 2005uns serveis mínims injustificats,arbitraris i lesius del dret a la vaga,va ser estimada pel Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya(TSJC) que va declarar que la con-ducta empresarial jutjada vulnerael dret a la llibertat sindical en elseu vessant del dret de vaga i con-demna l'empresa a indemnitzar elsindicat pel dany moral ocasionat.

Es pot llegir la sentència ahttp://www.cgtcatalunya.cat/Do-cuments/vulneracio_dret_vaga.pdf

Indústries Regard: manteniment de l'empresa i els llocs de treballFEMEC-CGT

El Comitè d'Empresa d'Indús-tries Regard, amb majoria de

la CGT, es va trobar en l'estiu de2005 amb la presentació, per partde l'empresa d'un tancament con-cursal, a causa de una situació decrisi provocada en els últims anys.Això significava el possible aco-miadament dels 50 treballadors itreballadores que formaven laplantilla.

La Llei concursal posa en difícilsituació les plantilles davant untancament d'aquestes característi-ques. Els companys de la SeccióSindical d'Indústries Regard vandemanar la intervenció en assesso-rament de la Federació del Metallde la CGT de Catalunya (Femec) ivan ser amb ells fins al final d'unprocés que es pot qualificar global-

ment de positiu. Tal com reconei-xia el conseller d'Indústria de laGeneralitat de Catalunya, és la pri-mera empresa que soluciona untancament concursal amb el man-teniment dels llocs de treball i elmanteniment de la mateixa empre-sa.

Des del principi, es van utilitzartots els mitjans a l’abast dels treba-lladors i les treballadores i dintredels acords del sindicat en matèriad'ERO, es van posar en contacteamb les administracions implica-des, Generalitat, Ajuntament i perdescomptat amb el jutjat mercantilque ha dut el tema. Igualment, i entot moment, l'assemblea de la plan-tilla afectada ha estat qui ha deter-minat els moviments i les deci-sions que s'han dut a la Direcció del'empresa i al jutjat mercantil.

Les gestions realitzades durant

més de 9 mesos van situar durant elprincipi de 2006 la possibilitat queun nou empresari comprés l'em-presa. La negociació amb aquestnou empresari no va ser fàcil. Pre-tenia que a canvi de quedar-se ambl'empresa la plantilla acceptés la noaplicació del Conveni, la pèrdua deplusos, drets de transport i altresmillores obtingudes en anys de ne-gociació.

La plantilla i el Comitè van ac-tuar amb fermesa i van aconseguirfinalment un acord en les següentscondicions:

-ERO per als antics administra-dors (6) i dues persones que volun-tàriament han volgut abandonarl'empresa.

-Congelació salarial durant dosanys recuperant-la a partir de 2008amb una taula en funció de la fac-turació anual i afegint 1 punt anual

a la pujada de conveni.-Manteniment de tots els plusos

i drets adquirits.-Tornar a una plantilla de 50 per-

sones (actualment ja són 51).El passat 6 de juliol, amb la in-

auguració de l'empresa Ketumsa,es va donar per tancat el procés detancament concursal.

Queda ara el dia a dia i l'enfron-tament “normal” com el de qualse-vol empresa que seguirà pretenenttreure'ns el màxim de plusvàluamentre que CGT i la plantilla se-guiran reivindicant uns millorsllocs de treball en condicions i es-tabilitat. La CGT creu que es potfelicitar per la consecució del man-teniment dels llocs de treball teninten compte que es trobem en una si-tuació en què el sindicalisme insti-tucional viatja amb altres destina-cions.

Catalunya. Setembre de 200612

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical Metro i AntonioAranda

La CGT, com a sindicat ma-joritari en el Metro, vol de-nunciar públicament la pe-

nosa situació que s'està vivint alMetro de Barcelona, el resultat dela qual és patit directament pelsusuaris del servei.

Des de fa més de dos anys, infor-mem de les deficiències que detec-tem, tant a nivell del servei que ofe-rim, com en qüestions de seguretat.

Per desgràcia, la tragèdia delMetro de València i les seves reper-cussions han posat en titulars la se-guretat ferroviària. A pesar d'això,o precisament per això, ens veiemobligats a recordar a tot el món elque en el seu moment vam denun-ciar i que no s'ha solucionat perpart de la Direcció del Metro deBarcelona.

1.-Formació de nous conductorsSi en el Metro de València, els sin-dicats valencians consideren insufi-cient la preparació del conductorper tenir “només” 14 dies de for-mació, volem recordar que alMetro de Barcelona, els nous con-ductors es formen en cinc dies, dosde teòrica / taller i tres de pràcti-ques, sent habilitats a conduir en lí-nies que tenen elements de segure-tat semblants als de la línia 1 delMetro de la ciutat de València.

Volem deixar clar que els Siste-mes de Protecció Automàtica s'ava-rien com qualsevol màquina i és elconductor el que al final manipulael tren per poder seguir la marxa,per això és tan important la forma-ció i que el treballador sàpigui elque està manipulant.

2.- Instal·lació de sistemes de se-guretat en línies 1 i 3Després de més de tres anys d'ins-tal·lació del Sistema de ProteccióAutomàtica en les línies 1 i 3, iquan la línia 3 ja està en proves, elscompanys tècnics de senyals delMetro han detectat una fallada es-tructural greu de comprovació enalgunes agulles (canvi de via), obli-gant a efectuar uns protocols de se-guretat que distorsionaran el serveifins que es rectifiqui aquest siste-ma, la qual cosa costarà molt detemps i diners. Però com és habi-tual en la nostra empresa, ningú nodemanarà responsabilitats.

3.-Falta de personal a estacionsÉs evident la indefensió i el riscque corren els usuaris en una esta-ció sense cap empleat que pugui

atendre'ls en cas d'accident, atrapa-ment, malaltia, indisposició, etc.

Totes les normes de seguretatd'una estació passen per l'empleatque ha d'aplicar-les. Això diuen lesnormes de Qualitat ISO, que deforma incomprensible per a nosal-tres, li han atorgat a l'empresa. Peròsi més del 10% de les estacionsestan en algun moment del diasense empleat durant llargues horesqui aplica les normes i executa elsprotocols?: Ningú. I això, per a no-saltres, és un risc greu d'inseguretatcap als usuaris.

4.- Acumulació d’obres i remode-lacions al mateix tempsDesprés de més de 10 anys sensetocar res, en els últims dos anys imolt concretament en aquest últim,l'acumulació d'obres en la xarxa éstan brutal que és simplement im-possible garantir la seguretat entotes elles. No hi ha servei de Pre-venció que pugui controlar-les. Elscentenars de persones externes aMetro que estan treballant al ma-teix temps fa impossible que pu-guin conèixer les normes de segu-retat que han d'aplicar-se, a pesarque els plans sobre el paper esti-guin tramitats.

És un tema de calendari políticque pot portar greus conseqüèn-cies, perquè, a més, fa la sensacióque totes les obres es comencen,però cap s'acaba, ni les més senzi-lles, que estan mesos aturades isense acabar.

5.-El nou model organitzatiu i lesseves conseqüènciesDiversos problemes enumeratstenen el seu origen en l'aplicaciódes de maig del 2005 d'un NouModel Organitzatiu (NMO) que vacomençar en Línia 2, va seguir enLínia 5 i continuarà amb la resta delínies. Preveient la problemàticaque s'anava a crear, la CGT va con-vocar una vaga el 3 de juny del

2005, i el temps ens dóna la raó.L'aplicació i desenvolupament

del NMO ha estat tan caòtica, im-provisada i autoritària, que fins alsseus més convençuts avaladorsentre els treballadors l'estan rebut-jant en veure les seves conseqüèn-cies. La pressió, el xantatge sibil·lí,la coacció amb bones paraules, per-què els treballadors assumeixin elnou rol que la Direcció de l'Empre-sa els ha assignat, fa que la posadaen pràctica del NMO sigui un au-tèntic desastre.

Els treballadors no som d'acer iaquesta situació està encruelint-seamb la nostra salut. Les malaltiesde tipus psicosocial s'incrementendeixant delmada una plantilla, ja deper si insuficient.

En aquests moments, un de cadaquatre treballadors assignats a laLínia 5 forma part de l'absentismelaboral de l'empresa. Amb elNMO, la resta de companys han decobrir les seves baixes, ja que notenen substitut, per la qual cosa pa-teixen jornades interminables, diesde festa treballats, etc.

Com es pot comprovar la CGTno albira un panorama molt opti-mista, però a pesar que se'ns acuside crear alarma social, estem obli-gats per responsabilitat a fer públi-ques les nostres denúncies, ja quehem acudit a infinitat d'estaments iningú vol “mullar-se”, els primers,la Direcció de l'Empresa, que ambuna prepotència que raneja en lairresponsabilitat, minimitza elsproblemes, a base de campanyesd'imatge o regalant gelats.

Algú va escriure que “l’econo-mia està barallada amb la seguretatferroviària”, i estem d'acord. Si unNMO estalvia costs en plantillaperò no funciona, la ConfederacióGeneral del Treball exigeix que esparalitzi i es recondueixi fins a tro-bar paràmetres de servei i seguretatacceptables abans que acabem enfets irreversibles.

Opinió: Metro deBarcelona: no volem

morir ni matarSecció Sindical CGT-TMB

Les decisions unilateralspreses per la Direcció deTMB ja són massa per a

quedar-nos quiets sense dir ni ferres. El robatori econòmic que varepresentar per als conductors lasignatura de l'últim conveni va serl'inici de tota una estratègia dis-senyada per abaratir “el preu” d'a-quest col·lectiu de treballadors iper acabar, de passada, amb l'es-perit rebel i reivindicatiu que ca-racteritza la nostra plantilla.

L'empresa va sancionar amb sisdies d'ocupació i sou dos treballa-dors contractats a jornada parcialque es negaven a treballar jorna-des completes. Va sancionar ambun dia d'ocupació i sou tres com-panys que havien agafat un dia depermís no retribuït seguint l'article31 de l'últim conveni). Va acomia-dar José Cerón i es negava a read-metre'l malgrat reconèixer que estractava d'un acomiadament im-procedent. Ha cedit a Sarbus partde la nostra flota perquè aquestaempresa privada faci el nostre tre-ball (llançadores Metro) i cobraper això uns 600.000 euros. Estàobstinada a instal·lar càmeres devideovigilància en els busos mal-grat el rebuig dels conductors. Hasignat un acord per als MIE’S (co-mandaments intermedis) que dis-crimina econòmicament els con-ductors, augmentant la diferènciaeconòmica entre ambdós col·lec-tius fins a uns 6.000 euros. Margi-na de la negociació els sindicatsque no segueixen els seus dictatsmarginant amb això a tots els tre-balladors que van votar CGT.

Per tot això, des de CGT es vademanar a tots els conductors quehi mostressin el seu rebuig. Així,es va acordar convocar una vagaintermitent en festes oficials i capsde setmana a partir del 12 d'agost,que es podria estendre al cap desetmana de la Mercè (23 i 24 desetembre).

La CGT va decidir convocar lavaga per exigir la retirada de lessancions i la readmissió del com-pany acomiadat; per exigir que elscompanys que exerceixin el seudret de gaudir de dies de permísno retribuït no puguin ser sancio-nats; perquè als companys ambcontracte parcial l'empresa no elsaugmenti la seva jornada a com-pleta en arribar el cap de setmana;perquè l'empresa deixi de cedir omalvendre’s la flota; perquè l'em-presa es preocupi de debò per laseguretat i abandoni d'una vegada

la seva absurda obsessió de les cà-meres de videovigilància; per exi-gir a l'empresa que la pujada eco-nòmica que han tingut els MIE’Stambé la tinguin els conductors iels nivells inferiors al 7, i queaquesta quedi redactada dintre deconveni.

Finalment, però, la CGT va re-tirar la convocatòria de vaga, jaque el 4 d'agost, s'arribava a unacord amb l'empresa en què es ga-rantia a la plantilla de conductorsque no es portarien a terme lessancions que ja estiguessin impo-sades, o que es puguin imposar,pel motiu de fer dies de permisosno retribuïts.

Així van quedar els altres temesde la convocatòria de vaga:- Sancions a companys de jornadaparcial: es decideix dur aquesttema als tribunals, ja tenim un casdenunciat.

- Llançadores Sarbus: l'empresainforma que com a societat anòni-ma que és, té dret a vendre, cedir oalienar part de la seva flota a altresempreses sempre que s'informid'això al Consell d'Administraciói aquest li doni seva aprovació.Resulta que en aquest Conselld'Administració hi ha un membrede CCOO i un altre d'UGT. Desde CGT vam decidir demanar ex-plicacions a aquests sindicatssobre per què havien consentit lacessió.

- Càmeres de vigilància: segui-rem reivindicant en el comitè deseguretat i salut la retirada de lescàmeres.

- Acomiadament del companyJosé Ceron: atès que en l'últimComitè d'Empresa tots els sindi-cats van acordar que davant qual-sevol acomiadament que sigui de-clarat improcedent calia anar a lamobilització, i aquests ho és, desde CGT s’etén que aquest temas'havia de tornar al si del Comitèd'Empresa perquè aquest en el seuconjunt dugui a terme els seusacords.

- Discriminació salarial delsconductors: en el judici que s'hade celebrar el 5 d'octubre com perla denúncia que va presentar CGTcontra el Conveni es demanarà l'a-nul·lació dels acords econòmics ialtres per als que la Comissió Pa-ritària no estigui legalment auto-ritzada. Esperem que amb aquestadenúncia el jutge anul·li l'acord deComandaments, fet que permetràque s'obri una nova negociacióque inclogui a tot els col·lectius deTMB.

Conductorsdel bus

diuen prou

> OPINIÓ

Solidaritat ambqui treballa i lluita

Davant els fets esdevinguts a l'Aeroportdel Prat la CGT va fer públic un comuni-cat afirmant que no es pot dur als treba-lladors a la bogeria i després demanar-los "seny", comunicat en que la CGT sesolidaritzava amb els treballadors deterra de l'aeroport del Prat, demanava lacomprensió als treballadors que havienvist alterats els seus plans vacacionalsi exigia que s'acabés el linxament pú-blic al que s'estava sotmetent als treba-lladors de l'aeroport. També remarcavaque en l'assemblea del 28 de juliol, alprincipi la plantilla va anar a demanarexplicacions a AENA, no trobant cap in-terlocutor de l'empresa i després d'undebat entre els treballadors, aquestsvan optar per traslladar la seva protestaa les pistes de l'aeroport, quedant para-litzat el tràfic aeri. Aquesta actuació vaser totalment espontània i no estava nipreparada ni planificada per ningú.

En el comunicat la CGT també res-ponsabilitzava de la situació creada alspolítics que ocupen càrrecs de gestió,amb uns salaris astronòmics i que enteoria haurien de vigilar que no es do-nessin les condicions perquè succeeixiuna situació com la viscuda. No haventde permetre que als treballadors se'lsposi entre l'espasa i la paret; que per alsempresaris -als quals solament els pre-ocupen l'augment dels seus beneficis -els treballadors siguin xifres en el seumercat de subhastes per a veure qui esqueda amb la concessió de determinatsserveis i en lloc de crear un clima labo-ral agradable, posant a prova constant-ment als treballadors al crear situa-cions d'inestabilitat i de malestar.

Un punt a banda mereixen les opi-nions que durant els dies de conflicte ifins a l’actualitat dels mitjans de comu-nicació catalans i de la resta de l’Estat.Alguns han aprofitat per passar comp-tes per la seva derrota en el referèndumde l’Estatut, d’altres han aprofitat perdemanar en veu alta una llei de vagaque faci possible el control dels “incon-trolats”, altres han demanat la immedia-ta aplicació de mesures excepcionalsen conflictes que trenquin la “pau so-cial” (per què no poder volar el dia pre-vist és “trencar la pau social” i ser ac-miadat de la feina “una cosa normal”).

I finalment, el que ha quedat clar ésque ens calen mitjans de comunicaciópotens si no volem que ens aixafin detotes maneres i alguns de nosaltres en-cara els donin la raó.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2006 13

La vaga del Prat contrala precarietat salvatge

Tema del mes

Secció Sindical CGT Iberia,Antonio Aranda i Col·lectiu

Catalunya

El divendres 28 de juliol, mésde 600 treballadors i treba-lladores del personal de

terra d'Iberia, després d'una multi-tudinària assemblea de primerahora del matí, van ocupar les pistesde l'Aeroport del Prat provocant laparalització total de vols, tant desortida com d'entrada, i un monu-mental caos aeri.

Era la reacció espontània delstreballadors i les treballadores deterra d'Iberia davant les fosquesperspectives que apuntaven al seufutur laboral a causa de l'adjudica-ció a altres companyies, per partde l'Administració, dels treballs de‘handling’ (càrrega i descàrregad'avions) que fins a la data realitza-ven. Fins a la data, hi havia duescompanyies operadores de ‘han-dling’: Iberia i Eurohandling. Ambles noves llicències i la liberalitza-ció del sector a Barcelona li corres-ponen tres operadors, igual que al'aeroport de Madrid. Les noves lli-cències s'han concedit a Newco(Spanair), Gobalia (Air Europa) iFCC (Eurohandling). Iberia es que-dava fora, el que significava que apartir d'octubre de 2006 no podriadescarregar/treballar ni els seuspropis avions, ja que AENA vaanunciar que no permetria ‘auto-handling’ (a Easy Jet l'hi van rebut-jar en tres ocasions).

Amb el conveni del sector signatper CCOO, UGT i USO, l'alternati-va que s'obria era subrogar als tre-balladors de terra, amb les matei-xes condicions laborals actuals,però els treballadors i les treballa-dores no ho veien tan "clar”, ja queaquesta garantia solament durados anys.

Durant una assemblea multitudi-nària de tots els torns, CCOO iUGT van informar la plantilla delque ja feia uns dies que sabien,Ibèria no havia guanyat el concurs,Això significava que els prop de2.500 llocs de treball actuals, ambcondicions laborals batallades du-rant els últims anys, estaven en pe-rill i es podien rescindir a comença-ments del mes d'octubre. Al final del'assemblea es van viure momentsde tensió quan els i les empleadesvan xiular i escridassar els dele-gats de CCOO i UGT titllant-los devenuts i manifestant-los que no elsrepresentaven, que qui manavaera l'assemblea. Fins a les 17h esva mantenir l'acció de bloqueig de

les pistes, amb la cancel·laciód'uns 900 vols de tot el món quehavien d'aterrar al Prat. A aquellahora van arribar les dotacions d'an-tiavalots de la Guardia Civil, envia-des des de Saragossa. Els agentsvan ocupar les pistes i van detenirnou treballadors acusats d'ocupa-ció il·legal de pistes i desordres.

Vaga salvatge? Vagaexemplar!!!

La vaga qualificada de "salvatge"pels salvatges que dominenaquesta selva de precarietat i mi-sèria que és el capitalisme no vaser producte d'una organitzaciósistemàtica i programada, sinósimplement el resultat de la impo-tència en la qual es mouen milersde treballadors i treballadores enaquest país.

Els mitjans de comunicació, lesadministracions i Ibèria van optar apartir de divendres al vespre peruna estratègia de criminalització,adjectivant la vaga com a salvatge,sota ordres polítiques directes. Eldia següent les instal·lacions d'ElPrat estaven fortament vigiladesper la guàrdia civil, i als accessoshi havia llistats de treballadors perimpedir que entressin els que notenien torn. L'objectiu d'aquestamesura era impedir una nova as-semblea que estava prevista a migmatí, i on es podria haver tornat adecidir l'ocupació de les pistes.

Finalment, Ibèria va aconseguirel seu propòsit, l'assemblea no esva fer i els delegats de CCOO iUGT es van reunir amb la direcció ila ministra de Foment, MagdalenaÁlvarez, qui va fer una roda depremsa on no va permetre pregun-tes per escenificar un suposat

acord amb els sindicats, que el glo-bal de la plantilla desconeixia.

El dijous 3 d'agost va tenir llocuna nova assemblea en què CGTno descartava una convocatòria devaga si no s’arribava a un acordpositiu entre els responsables d’I-beria i els treballadors i treballado-res de terra de la companyia. Lareunió va durar quatre hores i vaser celebrada fora de l'aeroport,que estava pres per les forces deseguretat per temor a una novaprotesta il·legal. D'un Comitè de 25membres, el tàndem CCOO-UGTen tenen 19, CGT en té 1 i els al-tres 5 se'ls reparteixen USO i CTA.

En l'assemblea, el Comitè d'Em-presa va demanar a Iberia que as-sumís la màxima càrrega de treballpossible a través del servei d'assis-tència en terra dels seus avions(autohandling), i de les seves filialsAir Nostrum i Clickair, així com mit-jançant codis compartits amb al-tres aerolínies, aspectes que depe-nen d'AENA. Els treballadorstambé reclamaven mides no trau-màtiques, com prejubilacions i bai-xes incentivades, si finalment aflo-rava un excedent de plantilla, xifraten unes 700 persones.

Finalment, Iberia i el Comitèd'Empresa van arribar a un prea-cord que incloïa un pla social per ala plantilla del Prat, però la CGT vadecidir no subscriure’l. En l'acordamb l’empresa, la resta de sindi-cats del Comitè es comprometien ano convocar mobilitzacions a canvid'un pla social per a reduir la xifrad'afectats per la pèrdua del serveid'assistència en terra a tercers aBarcelona.

En l'acord, Iberia oferia prejubila-cions i baixes voluntàries a uns 600treballadors com a alternativa al

traspàs a altres companyies queprestaran el servei i deixava decostat les represàlies per l'aturil·legal. El pacte parteix de la baseque Iberia seguirà prestant la sevapròpia assistència terrestre, el quegarantiria la continuïtat del 66% dela plantilla de servei de rampa, quesuma un total de 1.800 empleats.

Els sindicats signants i la com-panyia no donen per perduda l'ex-tensió del servei a la franquiciadaAir Nostrum i i a la futura línia debaix cost Cilckair malgrat els dub-tes legals expressades pel ministe-ri de Foment. L'acord indica que elhandling per a tot el grup, que ga-rantiria gairebé el 80% de la planti-lla, segueix en procés de tramitaciói pendent de revisar en pròximesreunions.

El pla social inclou mesures perreduir l'impacte sobre la plantillaexcedent una vegada perduda lallicència d'operador de l'assistènciaen terra. La companyia obrirà untermini, fins a desembre del 2007,per a engegar prejubilacions als 58anys amb una oferta de sou que vadel 80% al 90%.

Així mateix, oferirà baixes volun-tàries amb una indemnització de35 dies de sou per any treballat,que pot suposar una quantitat defins a 48.000 euros per als emple-ats que tinguin una antiguitat eleva-da, segons fonts sindicals. Iberiatambé es va comprometre a ajor-nar la subcontractació d'algunsserveis per a les tripulacions i lessales VIP, en els quals podranrecol·locar a alguns treballadorsdel servei de terra. El paquet demesures socials es completa ambla prioritat que donarà Iberia alstrasllats sol·licitats per treballadorsde Barcelona.

Comitè d'Empresa i Iberia esvan citar per primers de setembreper signar l'acord definitiu. La CGTsobre el preacord veu bé els puntsque es proposin mesures no trau-màtiques com són: les prejubila-cions voluntàries o la mobilitat geo-gràfica voluntària. Així mateix trobapositiu la no subcontractació de lessales VIP i l'atenció a les tripula-cions. La CGT veu negatiu, però,que no es tingui garantida la con-cessió del ‘handling’ de les com-panyies Air Nostrum i Clickair, jaque aquesta mesura podria garan-tir el manteniment d'un nombre ele-vat de llocs de treball.

Es considera que aquest docu-ment és una declaració d'inten-cions al qual la CGT no s’oposa, totesperant que sigui desenvolupat.

> MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · Enreixats · Manel AlarcóHoritzontals.- 1. Empreses no in-dividualistes: de i per a tothom. 2.Al bell mig de tot. Refredi el cor totmirant Occident. Eix. 3. Enceto lanegociació del conveni mirantl’esquerra. Et dono la infusió deles cinc. Escoltar a contracorrentel Duero. 4. Seguit d’història ésl’era on sembla ancorada certapatronal. Toc sense forat. Ajudi ala manera de Giusepe VERDI(Víctor Emmanuel Rei Itàlia). 5. Éspana. Ases consonàntics. Portat.Comença a llegir aquest periòdic.6. Tradició no escrita marejada.Animalada típica de polítics cata-lans, els altres tenen el seu propibestiari. 7. Condició de sindicalis-ta que mai no s’ha d’eternitzar niburocratitzar. Rar de principi ifinal. 8. Mala cua d’anarquista ita-lià. Roja. Existeixes sempre quemiris cap a l’esquerra. 9. IniciativaGolfa. Productes líquids del treballa la biorxa. El cor del medi am-bient. 10. Serveix per decidir la

vaga. Principi de rebel i final defutur. Igualada a l’assemblea. 11.Atea. Construirà contra el sentitcomú.

Verticals.- 1. De consum o deproducció la reivindicaren sovintels socialistes utòpics. 2. El centredel món. Doble errada de l’amo.

Deixo en herència la consciènciade classe. 3. Viciosos de l’econo-mia de mercat. Tapa la meitat deles vergonyes dels anteriors. 4.Lloro capat. Unions de coiots con-tents. Erra-bunda. 5. Emanciparéde principi a final. Ets accidentat.Catalunya en té quatre, els EUAen tenen molta. 6. El teu sindicat a

casa teva. Nota musical rebel. Ag-nòstica per davant i pel darrera.Cara i cul del cacic. 7. Mig tu. Fe-rrer Guàrdia en tenia dues tambéafusellades. De la CNT-FAI morí aMadrid defensant la revolució(1936-1939). 8. El PI del Colom ila Rahola fent el pi. Conjunt de pe-tites estampes amb el Zapatero,el Mas, el Maragall i tota mena decaganers. Tsar decapitat. 9. Coma punys per l’autogestió. Per Bue-naventura. 10. Parlaré des delSud. Emocràcia. Argument. 11.Conformen el nostre sindicat pu-jant fins el 9è.

> PASSA O PASSARÀ

Repressió contral'Assemblea Pagesa

Assemblea Pagesa

Arran de l'acció sindical convocadaper l'Assemblea Pagesa el 13 de

setembre de 2003 a la Subdelegació delGovern a Lleida, amb l'objectiu de de-nunciar públicament el favoritisme ad-ministratiu de què, a casa nostra, gau-deixen les multinacionals de llavorsmodificades genèticament i l'estat d'in-defensió de l'agricultura pagesa, elpagès i membre de l’Assemblea PagesaJosep Pàmies afronta un judici amb lesacusacions de lesions a un guàrdia civilde la porta i atemptat a l'autoritat, perles quals se li demanen quatre anys depresó i el pagament de 50.000 euros.

L'acció en qüestió fou protagonitzadaper una cinquantena de persones d’en-tre les quals només és acusat JosepPàmies. L’acció va consistir en l'ocupa-ció temporal de la Subdelegació del Go-vern a Lleida, on es va fer lliuramentd'un manifest signat amb noms i cog-noms. L'ocupació va fer-se de manerapacífica i com és tradició del sindicalis-me pagès, no estava planificada sinóque es va produir de forma espontània ivoluntària, prèvia assemblea popular.

L'Assemblea Pagesa considera queaquest judici és un acte repressiu durís-sim que vol afeblir el moviment pagès irural.

Associacióde ClasseInterprofesional aPortugalEn el que representa un pas endavantper l'anarcosindicalisme a Portugal, elsdies 1 i 2 de juliol va tenir lloc a Lisboal'assemblea de constitució d'una novaorganització sindical d'orientació anar-cosindicalista, l'Associació de ClasseInterprofesional (ACInterpro). La Secre-taria de Relacions Internacionals de laCGT va ser-hi present.

Després de diversos anys de troba-des, recerca, debat i propostes, final-ment s'ha donat el pas endavant, ambl'Assemblea que va aprovar els estatutsi va nomenar les persones que, durantaquest primer any, s’encarregaran deles tasques necessàries per cobrir elsinicis de l'organització. Amb una apor-tació important del nucli de sindicalis-tes que representa la FESAL-Portugal, iamb l’afiliació de persones d'altres sec-tors, s'ha pogut donar aquest pas, en elqual ja s'agrupen nombroses personesde diverses ciutats de Portugal.Contactes: acinterpro@gmail.com

Trobada Estatal deDones de CGT

La propera Trobada Estatal de Dones deCGT se celebrarà a Madrid, els dies 7 i 8d’octubre. A mitjans de setembre esfarà pública tota la informació a travésdels webs corresponents, però de mo-ment s’ha confirmat la data i el lloc pertal que la gent que hi vulgui assistir sà-piga quan serà.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Exposició ‘Els infants dela guerra civil 1936-39’

Col·lectiu Catalunya

Organitzada per la Federa-ció Local de Barcelona dela CGT de Catalunya, del

19 al 31 de juliol es va poder veureal local de la CGT de Barcelonal’exposició de cartells “Els infantsde la guerra civil 1936-1939”.

El text que acompanyava l’expo-sició deia que “Els infants han estatvíctimes de la violència sense tenirconsciència del perquè, han patitde manera passiva les conseqüèn-cies que tota guerra porta aparella-des. Ser nen o nena de la guerrano significa únicament haver nas-cut i viscut la infantesa en un paísimmers en un conflicte bèl·lic, elseu veritable sentit ve donat pel fetque aquest fenomen va suposar uncanvi decisiu en les seves vides,canvi que en altres circumstàncies

no s'hauria donat. Es una genera-ció marcada i la sensació d’ algunacosa tràgica que els va succeir enla seva infantesa, la guardaran enel seu interior o la compartiran ambaltres homes i dones que, com ellsi elles, tingueren experiències simi-lars. En aquells anys, i davant lacompetència del míting, el diari, itambé la radio i el cinema, llavorsincipients, el cartell va resultar serla eina més eficaç i contundent pertransmetre d'una manera immedia-ta les consignes dels sindicats,dels partits o dels governs”.

Aprofitant l’exposició es va retrehomenatge a la companya Enri-queta Borràs del Sindicat d’ArtsGràfiques. Enriqueta (Irma) és au-tora del libre “¿Qué pasó con losniños desamparados de la gue-rra?, on narra la seva experiènciad’una infantesa marcada per laguerra i la repressió.

Gabinet de Premsa CGT-PV

La Confederació General del Tre-ball del País Valencià, des del res-pecte a la llibertat de consciència,va expressar el rebuig a la visitadel Papa a València els dies 8 i 9de juliol i la campanya política ieconòmica que des del Partit Po-pular es va realitzar amb motiu del’arribada de Benet XVI, màximrepresentant del que se suposaque és l’Església dels pobres.

Per a rebre el Papa i organitzarla V Trobada de les Famílies, elPP no va dubtar a invertir ingents iincontrolades sumes de diners en

obres d’embelliment urbà (asfal-tats, decoració amb banderes va-ticanes, flors, etc.), en equipa-ments (urinaris, altar ambmicroclima, tanques…), en reor-denació de la ciutat com els tallsal trànsit i a destinar recursos pú-blics a un fi absolutament privat,més encara en un Estat aconfes-sional.

Les ostentacions, les mesuresde seguretat (inclosa la participa-ció de l’OTAN), la ruptura forçadadel ritme de la ciutat, contrastentristament amb l’estat dels recur-sos públics essencials per a lamajoria. Recursos com és el cas

del transport públic, en tal situaciód’abandó que va haver de sumar,dies abans 42 persones personesmortes en un tràgic accident deMetro en una línia mancada demesures de seguretat actuals.

L’accident en el Metro de Valèn-cia ha evidenciat cruament la rea-litat. I és que el Partit Popular estàmés preocupat per invertir en larajola, per les obres faraòniques,per donar imatge i mantindre’s enel poder, que per assegurar la se-guretat i el benestar de la majorpart dels ciutadans. És innegableque l’absència d’inversions per amodernitzar la línia dels pobres,

les condicions laborals de FGV iuna política d’empresa basada arendibilitzar al màxim la línia 1 sónles causes del fatídic accident. Nooblidem que idèntiques crítiqueses fan des d’alguns sindicats en elsector del transport (EMT, Renfe,Adif …) però també en la cons-trucció, la salut, etc. Per estesraons CGT exigeix que es depu-ren responsabilitats i dimitiscaGarcía Antón, conseller d’Infraes-tructures i Transports. Tots estosfets deparen una conclusió: l’ab-solut fracàs de les polítiques neo-liberals i el perill que comportenper a la classe treballadora.

‘Jo no t’espere’, el papa a la València del Partit Popular

Catalunya. Setembre de 200614

SOLUCIONS:

Catalunya. Setembre de 2006 15

> EXCLUSIÓ SOCIAL

Gairebé 2 de cada10 catalans, en riscd'exclusió social

Col·lectiu Catalunya

Un 17,7% dels catalans i catalanesestan en risc de viure en condicions depobresa. Això, segons l'informe Distri-bució de la renda i de risc de pobresa2004 de l'Institut d'Estadística de Cata-lunya (Idescat), vol dir que aproximada-ment 1,2 milions de persones sobre-viuen amb menys de 7.569 euros a l'any.Les dones de més de 65 anys que viuensoles són les que encapçalen la llistade famílies catalanes amb les rendesmés baixes. Aquesta és la primera ve-gada que un informe estableix la taxaoficial sobre el risc d'exclusió social. Eldocument també especifica que més dela meitat dels catalans i les catalanescobren algun tipus de prestació social.Per mesurar els índexs de risc d'exclu-sió social s'ha d'establir un llindar. L'I-descat, seguint la metodologia que s'a-plica en tots els països europeus, hafixat el límit en 7.569 euros nets anuals.El risc de viure en condicions de pobre-sa té més incidència entre les donesque no pas entre els homes: elles co-rren el risc d'exclusió en un 19% delscasos, i ells en un 16,3%. Aquesta varia-ció es deu, sobretot, a les diferènciesque hi ha en les rendes dels uns i els al-tres. Els homes reben unes compensa-cions mitjanes de 9.191 euros l'any i lesdones, en canvi, de 8.731. De tota mane-ra, la diferència més exagerada es trobaquan es diferencien aquestes rendesdepenent dels grups d'edats: els homesde més de 65 anys cobren una mitjanade 8.699 euros i elles, per contra, en co-bren 7.551 de mitjana. Més de mil eurosmenys.

Els grups més desfavorits són lespersones que viuen soles, seguides deles de ciutadania estrangera i les ví-dues. De tota manera, segons l'àread'estadística social de l'Idescat, aques-tes estadístiques només tenen encompte les persones en situació regu-lar, així que aquest índex, en la pràctica,és més alt. Aquesta és la primera vega-da que l'Idescat dóna dades sobre elsíndexs de població en risc d'exclusiósocial i es preveu que a partir d'ara hofaci cada any.

Els resultats d'enguany -referits al2004- són els d'una enquesta feta a unamostra de població representativa deCatalunya. Algunes de les dades s'hanextret d'estadístiques elaborades perl'Instituto Nacional de Estadística (INE).I és precisament per aquest motiu queel document disposa d'algunes dadesque fan referència a la resta de l'Estat.Com s'assenyala en el quadre, el per-centatge de risc d'exclusió social esta-tal és més elevat que no pas el català.En el primer cas, el llindar s'ha establerten 6.279 euros, però el fet que la xifrasigui més baixa no garanteix que el per-centatge sigui menor. I és que un 19,9%dels ciutadans de l'Estat viuen en con-dicions precàries. Segons estimacionsde l'oficina d'estadística europea Eu-rostat, la taxa de pobresa de la UE dels25 se situa en un 16%, i en l'Europa dels15 era d'un 17%.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Un milió dos-cents milcatalans ja són invisibles

Text: Col·lectiu CatalunyaFoto: Mireia Bordonada

Aproximadament 1,2 milions depersones viuen per sota del llindarde la pobresa a Catalunya, segonsles conclusions de l'informe del'Observatori de la pobresa i l'exclu-sió social a Catalunya de la Funda-ció Un Sol Món de Caixa de Cata-lunya. L'estudi, però, no té encompte les 8.000 persones sensesostre que hi ha a Catalunya i tam-poc les 37.000 persones que viuenen residències i institucions.

L'estudi, en què ha col·laborat laFundació Jaume Bofill, assenyalaque el 18,8% de la població catala-na és pobra, respecte de la mitjanade la Unió Europea (UE) que sesitua en el 15% de ciutadans, se-gons informacions de la professorad'Economia Aplicada de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona(UAB) i responsable de l'estudi,Magda Mercader.

Tot i que no hi ha informes simi-lars per comparar la situació, "lapobresa a Catalunya ha anat aug-mentant", segons Mercader. "La si-tuació pot ser que sigui més accen-tuada perquè hi ha col·lectius -comara els sense sostre o persones in-ternades en institucions- que nohem inclòs a l'estudi", ca explicar eldirector de la Fundació Jaume Bo-fill, Jordi Sánchez.

L'informe adverteix que 1,2 mi-lions de catalans vivia amb menysde 5.805,8 euros anuals el 2000, el60% de la renda mitjana, i lleugera-ment per sota del que marca el sa-lari mínim interprofessional -5.947,2 euros. En cas d'una parellajove amb un fill petit, el llindar depobresa se situaria en els 10.450euros anuals.

La pobresa continua afectant lapoblació d'edat més avançada i lesfamílies liderades per dones. Tot iaixò, "també la pateixen personesamb treball precari, amb invalidesalaboral o que treballen a temps par-cial i famílies d'immigrants nouvin-guts", va explicar Mercader.

Així, el 33,3% de la poblaciómés gran de 64 anys viu en situa-ció de pobresa, col·lectiu que re-presenta un de cada tres pobresde Catalunya. Entre les llars lidera-des per dones es detecta més po-bresa, especialment si aquestessón vídues, amb un 36,7% de po-bres.

Persones amb contractetemporal

Una situació cada cop més correntés la de la pobresa instal·lada enfamílies formades per personesque treballen. Treballar ja no és

motiu per no ser pobre. La taxa depobresa més elevada a Catalunyala tenen les famílies on el respon-sable és més gran i no viu en pare-lla. Així, el 48,5% de famílies dirigi-des per una persona de més de 64anys viu per sota del llindar de lapobresa, situació que també afectael 30,5% de famílies sostingudesper només una persona de menysde 65 anys i amb nens al seu cà-rrec.

El 36,3% de famílies que tenencom a responsable una persona in-activa laboralment viuen en situa-ció de pobresa, fet que també afec-ta el 31,5% de famílies elsosteniment econòmic bàsic de laqual són els ingressos d''una per-sona en situació d''atur i al 29,1%de famílies el responsable de laqual té invalidesa laboral.

Pel que fa a les persones quetreballen, el 33% de famílies queviuen d'un únic contracte fix atemps parcial poden considerar-sepobres. La situació es torna més

extrema en cas de caps de famíliaamb contractes temporals, ja quela pobresa afecta el 41,4%.

Quatre de cada deuimmigrats són pobres

Les i els immigrats són un delscol·lectius més afectats per la po-bresa. Gairebé 4 de cada 10 immi-grats que viuen a Catalunya es tro-ben per sota del llindar de lapobresa. Actualment, el col·lectiude nouvinguts representa el 4,7%de la població catalana i el 9,6% depobres de Catalunya.

A part del nivell de pobresa, l'es-tudi també analitza el nivell de pri-vacions que té les famílies catala-nes, partint de 22 indicadors comno poder menjar de manera ade-quada, tenir dificultats per arribar afinal de mes, així com per poderafrontar els rebuts o la impossibili-tat de poder comprar roba i altresbéns.

Així, el 7,3% de catalans asse-

gura tenir una deficiència a casaseva i tenir dificultats econòmiquesper poder solucionar-la, el 3,68%té problemes d'esquerdes i alumi-nosi al pis, mentre que el 23,8% nopot permetre's anar de vacancesun cop l'any.

Persones que viuenamb privacions

L'estudi calcula que un total d'1,2milions de catalans viuen amb pri-vacions, situació que afecta el23,4% de majors de 64 anys. Elsmés grans continuen sent els mésafectats, encara que les seves ca-rències d'habitatge i de necessitatsno prioritàries, com poder comprarroba o anar de vacances, la sevasituació és similar a la de la resta.

En vista d'aquest informe, el di-rector de la Fundació Jaume Bofill,Jordi Sánchez, ha denunciat "la in-existència d'un indicador que de-termina de manera sistemàticacom viuen els catalans".

VIVINT EN EL LLINDAR DE LA POBRESA, DESAPAREGUTS DE LA REALITAT VIRTUAL QUE VIVIM

FINS AL 15 D'AGOSTt

DIVENDRES 16 DE JUNYINICI DE VAGA parcial indefinidadels treballadors de la Direcció Ge-neral de Tràfic de Barcelona.II MOSTRA DEL LLIBRE Anar-quista de Barcelona. Presentaciódel llibre "CNT en la encrucijada.Aventuras de un heterodoxo", deLuís Andrés Edo. Ateneu Llibertaridel Besòs.XERRADA ORGANITZADA pelcol·lectiu Negres Tempestes a CanVies: 'La última reforma laboral iconflictes actuals': amb la participa-ció de Jordi Vega i José AlbertoUribe (CNT).CONCENTRACIÓ davant dels jut-jats de Barcelona en suport alspresos del 4F (incidents de SantPere Més Baix). Roda de premsacelebrada al Col·legi de Periodis-tes. (CI)S'INAUGURA el Segon Espai Alli-berat per la Cultura, recuperant peral barri de Sants l'antiga sala defestes Bahía, amb diverses activi-tats festives i culturals. (CI)

DISSABTE 17 DE JUNYENTREGA COL·LECTIVA de de-claracions de la renda amb objec-ció fiscal contra les despeses mili-tars a la Subdelegació del Governde Tarragona.II MOSTRA DEL LLIBRE Anar-quista de Barcelona. Presentacióde "Historia de un incendio" i diver-sos tallers, xerrades i espectacles.MANIFESTACIÓ a la plaça del Víde Girona per tal d'evitar l'extradi-ció d'en Youb Saoudi, detingut du-rant l'anomenada "operació Es-tany" al 2003. (CI)DOS JOVES igualadins denuncienla seva detenció i posteriors mal-tractaments durant la Patum. (CI)

DIUMENGE 18 DE JUNYMACROFESTIVAL al camp de fut-bol de la Montanyesa (Nou Barris -Barcelona) per denunciar els greusfets d'Atenco i en solidaritat ambChiapas.II MOSTRA DEL LLIBRE Anar-quista de Barcelona. Presentaciódel llibre "En el caldero de lo nega-tivo", a càrrec del seu traductor.SISENA SENTADA per la vivendadigna a la plaça Catalunya de Bar-celona. (CI)

DILLUNS 19 DE JUNYELS TRES PRESOS del 4F i lamare d'un dels imputats varen ini-ciar una vaga de fam per la pre-sumpció d'innocència. (CI)

DIMARTS 20 DE JUNYL'ASSEMBLEA de joves de Lleida

retirà totes les plaques de carreramb nom de personatges vinculatsal règim franquista. (CI)

DIMECRES 21 DE JUNYELS TREBALLADORS d'Inoxfild'Igualada en la seva quarta jorna-da consecutiva de vaga convoquenuna marxa des de la seu de la fà-brica fins al centre de la ciutat.

DIJOUS 22 DE JUNYCONCENTRACIÓ a les portes deSeat Martorell contra la repressióque està patint la CGT a Seat.

DIVENDRES 23 DE JUNYII CARAVANA europea per la lli-bertat de moviment, llibertat depermanència i tancament dels cen-tres d'internament. Presentació dela co-investigació sobre fronteresinteriors al centre social La Maka-bra de Barcelona.DEVOLUCIÓ a la Paeria de lesplaques de carrer amb noms depersonatges vinculats al règimfranquista retirades per l'assem-blea de joves de Lleida. (CI)MANIFESTACIÓ de 100 personespel barri de Gràcia de Barcelonacontra el desallotjament del centresocial ocupat "La Fera". (CI)LA SENTÈNCIA contra els anar-quistes detinguts el febrer del 2003a Viladecans i Barcelona els con-demna però no hauran d'entrar a lapresó. (CI)

DISSABTE 24 DE JUNYII CARAVANA europea per la lli-bertat de moviment. 59 detingutsen una acció de protesta contra elnou CIE de la Zona Franca. Al ves-pre, manifestació unitària contra larepressió contra la immigració i perla llibertat dels detinguts a la plaçaUniversitat de Barcelona i concertposterior davant del centre d'inter-nament de la Verneda. (CI)

DIUMENGE 25 DE JUNYII CARAVANA Europea per la lli-bertat de moviment, llibertat depermanència i tancament dels cen-tres d'internament. Assemblea pú-blica a la Rambla del Raval de Bar-celona.

DILLUNS 26 DE JUNY.SÓN POSADES en llibertat des-prés de declarar les 59 personesdetingudes en l'acció de protestacontra la construcció del CIE de laZona Franca de Barcelona. (CI)

DIMECRES 28 DE JUNYCONCENTRACIÓ a la plaça SantJaume de Barcelona contra la sise-na hora a l'ensenyament públic, or-ganitzada per la CGT.PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

"Lola Iturbe" a càrrec de les auto-res Antonia Fontanillas i Sonya To-rres, Llibreria Pròleg de Barcelona.DIA INTERNACIONAL per l'allibe-rament gai. Manifestació unitària aBarcelona. Clos s'endú el "maórosa", denunciant la nova ordenan-ça cívica. (CI)

DIVENDRES 29 DE JUNY'EL CIVISME i les noves formes delegitimació del poder'. Xerrada acàrrec de Jaume Assens, SantiagoLópez Petit i Marc Dalmau al CasalMarianao de Sant Boi, en un acteorganitzat, entre d'altres per laCGT.DESALLOTJAMENT del CentreSocial Ocupat La Fera del barri deGràcia de Barcelona, amb inci-dents i disturbis la nit anterior aldesallotjament pels voltants delcentre social. (CI)XERRADA-COL·LOQUI a càrrecde Patricia Adams, activista pacifis-ta nord-americana, al local del Co-mitè de Solidaritat Oscar Romerode Tarragona.

DIVENDRES 30 DE JUNYS'INICIA LA III ACAMPADA d'Ac-ció Social a Montcortés.SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL Su-perior de Justícia de Catalunya quecondemna Parcs i Jardins de Bar-celona per vulneració del dret devaga, vulneració ja denunciada perCGT.OCUPACIÓ DE L'AUTOBUS de lalínia 47 de Barcelona (el 47 és l'ar-ticle de la Constitució que garanteixel dret a la vivenda) anunciant lapropera sentada-manifestació peruna vivenda digna. (CI)MANIFESTACIÓ de treballadorsde Mercadona en vaga (100 dies)a l'Hospitalet de Llobregat. (CI)LA GUÀRDIA URBANA veta l'ac-cés al ple municipal d'Espluguesde Llobregat. La nova alcaldessano deixa entrar els crítics amb elPla Caufec.

DISSABTE 1 DE JULIOLREUNIÓ de totes les Secretariesd'Acció Social (i persones interes-sades) dintre del marc de la IIIaAcampada d'Acció Social de laCGT que es celebra a Montcortés.SOPAR CONTRA el civisme a l'A-teneu Santboià, organitzat entred'altres per la CGT.PLANTADA DE CEDRES al parcdel Forat de la Vergonya de Barce-lona, amb la participació d'unes 50persones. (CI)

DIUMENGE 2 DE JULIOLFINALITZEN les jornades de "Pre-okupació rural", celebrades a CanPascual i Can Mussol, masos ocu-pats a Collserola.

MANIFESTACIÓ per una vivendadigna a Barcelona, amb la partici-pació d'unes mil persones, en unamobilització conjunta a tot l'estatespanyol. (CI)'PARAULES PER LA PAU', con-centració de protesta a Tarragonacontra la presència de vaixells deguerra al port de la ciutat.

DILLUNS 3 DE JULIOLES TALLA l'avinguda Meridiana i laGran Via de Barcelona durant unquart d'hora en solidaritat amb elspresos del 4F, en el quinzè dia devaga de fam. (CI)CONCENTRACIONS a Sant Sa-durní i Vilafranca de suport als me-nors denunciats per injúries a Es-panya, amb la participació d'unes250 persones. (CI)

DIMARTS 4 DE JULIOLNOVA OCUPACIÓ a Nou Barris, alcarrer Argullós, amb la intenció decrear un nou casal popular. (CI)MOR UN HOME italià en mansdels treballadors de la seguretatprivada del metro de Barcelona.(CI)

DIMECRES 5 DE JULIOLCONCENTRACIÓ davant la presóde joves de la Trinitat (Barcelona)en solidaritat amb els presos del4F. (CI)NOVA OCUPACIÓ a Collserola, estracta d'un mas ocupat anomenat"La Gata", prop de Sant Cugat. (CI)DOS ADVOCATS de l'empresaBraun es tanquen "per por" a lesoficines de l'empresa. Un comuni-cat de la companyia tergiversa elsfets per tal de televisar el seu res-cat per part dels mossos d'esqua-dra. Els treballadors farts de come-dies convoquen vaga a partir deldia 10 de juliol. (CI)

DIJOUS 6 DE JULIOLCONCENTRACIONS a Sant Sa-durní i Vilafranca de suport als me-nors denunciats per injúries a Es-panya, amb la participació d'unes250 persones. (CI)

DIVENDRES 7 DE JULIOL

CONCENTRACIÓ urgent de soli-daritat amb el poble palestí a Tarra-gona, a la plaça dels Despullats.Convoca, entre d'altres organitza-cions, la CGT. També es convoca-ren concentracions simultàniament

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200616

> EL MOVIMENT

JornadesLlibertàries al Prat de Llobregat

KOP-Alta Tensió

Del 19 al 23 de juliol 2006 diverses per-sones i col·lectius de tendència llibertà-ria del Prat de Llobregat vam organitzarunes jornades llibertàries per retre ho-menatge a tots els lluitadors antifeixis-tes que fa 70 anys van plantar cara alfeixisme. L’esclat de la Guerra Civil vasuposar arreu una resposta popularque impulsaria un moviment revolucio-nari que arribaria fins al darrer racó delterritori, i davant la falta d'estudis sobreels fets d’aquella revolució i la GuerraCivil a nivell local, es va decidir incidiren el tema a partir de les jornades lliber-tàries i rendir homenatge als lluitadorsantifeixistes.

Els diversos actes, organitzats perCatarko, GEPCAH “Grups d’estudispratencs contra l’amnèsia històrica”,CNT Prat i KOP-Alta Tensió van tenirlloc al CSO KOP-Alta Tensió, i van con-sistir en una xerrada sobre “Història delmoviment llibertari pratenc” a càrrecdels historiadors Joan Mateu, JordiRamos i Joan Montblanc, una altra xe-rrada sobre “Arrelament, cultura i accióde l'anarquisme a Catalunya" a càrrecde l’historiador Ferran Aisa, un debatsobre conceptes de l'anarquisme a l'ac-tualitat, una exposició, una paella, unconcert, una representació de "Mort ac-cidental d'un anarquista" per la com-panyia “La Terra Teatre” de Vilafranca iuna Ruta a peu documentada pels llocsmés emblemàtics de la revolució i l’a-narquisme pratenc, amb ofrena floralals lluitadors antifeixistes i inauguracióde la plaça 19 de juliol de 1936.

Al Prat de Llobregat, la versió de laGuerra Civil és la que durant més de 40anys va imposar el franquisme. Al Prat,no ha calgut cap revisionisme, conti-nuem sabent perfectament el nombrede morts durant el període produïts perincontrolats i que van rebre any rereany les misses i demés actes oficials,però encara avui dia desconeixem elnombre total de les víctimes de la re-pressió franquista. Aquesta amnèsia anivell local ha deixat sense nom alscentenars d’empresonats a camps deconcentració, batallons de treballadorsi presons, les desenes d’afusellats imorts a les presons, els joves pratencsque van deixar la vida als fronts, els quees van exiliar de la població.

Vam centrar les jornades en el movi-ment anarquista perquè és el nostre iperquè ha estat l’oblidat i el criminalit-zat amb més ferocitat durant moltsanys, un moviment que va ser majorita-ri a la nostra població.Més informació: www.kasalprat.org

CronologiaPodeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgtcatalunya.cat - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net,

sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info

a Sitges, Vilanova, Sant Pere deRibes i Barcelona. (CI)MANIFESTACIÓ de treballadorsde Braun pels carrers de Barcelo-na.

DISSABTE 8 DE JULIOLCONCENTRACIÓ a les portes dela presó Model de Barcelona ensolidaritat amb l'Àlex, empresonatpel cas 4F. (CI)

DIUMENGE 9 DE JULIOL

FINALITZA al centre FrancescaBonaimasson de Barcelona la "Tro-bada Internacional de Feminismesi Activismes" que s'havia celebratdurant el cap de setmana.DIVERSES MOSTRES de rebuig al'Anoia contra la presència de l'e-xércit al Festival Aerosport a l'aerò-drom d'Igualada-Òdena. (CI)

DILLUNS 10 DE JULIOLDOS DELS JOVES empresonatspel cas 4F, en vaga de fam des defa 22 dies són traslladats a l'Hospi-tal Penitenciari de Terrassa.

DIMARTS 11 DE JULIOLCONCENTRACIÓ al jutjat de lo so-cial 17 de Barcelona en protestaper la repressió per part de la direc-ció de l'empresa Honeywell contrala secció sindical de CGT i contraun company de la mateixa, sancio-nat amb 60 dies de feina i sou. (CI)SIS DELS VUIT menors acusatsde la mort de Josep Maria Isantadurant les passades festes de laPatum de Berga condemnats a tresi set anys d'internament. (CI)UN JOVE MATARONÍ es jutjat perla realització d'unes pintades con-tra la guerra ara fa tres anys. Se lidemana una multa de fins a 5000euros intercanviable per presó. (CI)

DIMECRES 12 DE JULIOLELS TREBALLADORS de trànsit-de Barcelona, Sabadell i Tarragonatornen a sortir al carrer, en el quin-zè dia de vaga parcial.

DIJOUS 13 DE JULIOL“AIXÍ ENS HA DEIXAT VOLKS-WAGEN”: un grup d'acomiadatsde SEAT es despullen a la plaçaSant Jaume de Barcelona reivindi-cant la readmissió de totes les per-sones acomiadades injustamentde la SEAT. (CI)

DIVENDRES 14 DE JULIOLCINEFÒRUM A CAMBRILS: "Elmalson de Darwin" organitzat perl'Assemblea Ciutadana Mardfonduamb el suport de la CGT.ACTES PER LA RECUPERACIÓde la memòria històrica a les co-marques de Ponent xerrada sobreel maquis anarquista al CSO LaGàbia, amb la presència de DolorsMarín, Ferran Sánchez i JosepCara.CONCENTRACIÓ urgent a Girona

en solidaritat amb Palestina i elLíban, aplegà una setantena depersones. (CI)RODA DE PREMSA a la FAVB deBarcelona per anunciar les nove-tats jurídiques i l'estat de salut delstres empresonats pel cas 4F. (CI)

DISSABTE 15 DE JULIOLMANIFESTACIÓ pel centre deBarcelona en solidaritat amb elsempresonats del cas 4F, aplegàunes 500 persones. Els tres em-presonats i la mare d'un d'ells dei-xen la vaga de fam després de 26dies. (CI)ACTES per la recuperació de lamemòria històrica a les comarquesde Ponent: diferents actes als po-bles de Tolba, a la casa refugi deMinairons de Baró.OCUPACIÓ FALLIDA d'un immo-ble al carrer Neptú de Barcelona,per part de l'Assemblea de Jovesde Gràcia. El mateix dia s'ocupendos cases al barri del Carmel deBarcelona. (CI)MANIFESTACIÓ de mil personesa Barcelona en solidaritat amb elstreballadors de Mercadona. (CI)CONCENTRACIÓ contra la Líniade Molt Alta Tensió a Santa Colo-ma de Farners, organitzada per laPlataforma No a la Mat.

DIUMENGE 16 DE JULIOLACTES per la recuperació de lamemòria històrica a les comarquesde Ponent: visita comentada a l'ar-quitectura de la guerra del 36 a laVall de Càrreu. (CI)

DILLUNS 17 DE JULIOLLA CGT del Metro de Barcelonadenuncia les pèssimes condicionslaborals i les deficiències en la se-guretat durant l'estiu. (CI)EN UNA RODA DE PREMSA da-vant dels jutjats de Lluís Companysde Barcelona la Caravana Europeaper la Llibertat de Moviment anun-ciava la presentació d'una querellacriminal per calúmnies contra l'al-calde de Barcelona Clos. (CI)

DIMARTS 18 DE JULIOLCONCENTRACIÓ convocada perla CGT davant dels jutjats de lo so-cial de Barcelona contra el trasllatautoritari i forçós dels treballadorsde Fico Triad a Fico Transpar i con-tra la sanció imposada pel BancSabadell a un company.

DIMECRES 19 DE JULIOLMEMBRES DEL COL·LECTIUd'antropòlegs Ariadna Pi rememo-ren als lluitadors del 36 omplint laplaça Catalunya de Barcelona defum, petards i soroll, en l'aniversaride la victòria contra el feixisme aBarcelona. (CI)

DIJOUS 20 DE JULIOLCONCENTRACIÓ urgent a Barce-lona en solidaritat amb Palestina iel Líban, aplegà unes 3500 perso-nes. També es celebraren simultà-niament a Reus, Girona (200 parti-cipants), Tarragona, Lleida,Cardedeu i Sant Cugat.TREBALLADORS DE MERCA-DONA (120 dies de vaga) s'emma-nillen a les portes de la inspeccióde treball de Barcelona.

DIVENDRES 21 DE JULIOLUNS 500 TREBALLADORS deBraun ocupen el World Trade Cen-ter Almeda Park de Cornellà, on hihan unes oficines de Procter &Gamble, propietaris de Braun. (CI)

DISSABTE 22 DE JULIOL

MANIFESTACIÓ a Esplugues con-tra les deslocalitzacions i el tanca-ment d’empreses com Braun.L'ASSOCIACIÓ 'Terra de Germa-nor' commemora a Miravet el pasde l'Ebre per part de les tropes del'Exércit Popular de la República.MANIFESTACIÓ de 200 personesa Cornellà en defensa del CSO LaKrispa.

DIUMENGE 23 DE JULIOLLA CGT ACLAREIX públicamentque no ha signat el preacord del'ERO de tancament de Braun.FINALITZEN les Jornades Anar-quistes celebrades al KOP-AltaTensió del Prat. (CI)

DILLUNS 24 DE JULIOLDESALLOTJAT I ENDERROCATel cso La Gàbia de Lleida, gairebéen secret. El mateix dia per la tardaes convocà una concentració a laplaça de la Paeria per denunciar ifer públic que l'Ajuntament ha estatl'únic responsable dels fets ocorre-guts. (CI)

DIMARTS 25 DE JULIOLUN AUTOBÚS dels anys 50"col·lectivitzat" pel CSA Can Viesrecorregué el centre de Barcelonarememorant les col·lectivitzacionsdels transports públics. (CI)

DIMECRES 26 DE JULIOLDOS DIES DESPRÉS del desallot-jament de La Gàbia, es desallotjat itapiat el cso Lo Pati de Lleida. (CI)

DIJOUS 27 DE JULIOLCONCENTRACIÓ URGENT ensolidaritat amb Palestina i el Líbana Barcelona (1000 persones), Ta-rragona, Sabadell, Sant Feliu i elPrat.CONCENTRACIÓ d'unes 20 per-sones a les portes dels jutjats deTerrassa per donar suport als ocu-pants de les vivendes ocupadesCan Beltza. (CI)

DIVENDRES 28 DE JULIOLLA PLANTILLA de l'aeroport delPrat es planta davant dels acomia-daments i la precarietat i ocupenles pistes de l'aeroport, originantun conflicte polític sense prece-dents.També s'inicià una soterradavaga de zel. (CI)

DISSABTE 29 DE JULIOLSOPAR DE SUPORT a Josep Pà-mies, activista antitransgènic, alparc de la Transegre de Balaguer.El company Pàmies ha estat acu-sat d’agredir un agent de ‘ordre en

una lluita sindical i li demanen fins itot presó, per un fet que ell nega.

DIMARTS DIA 1 D'AGOSTCINC DONES s'encadenaren nuesa les portes de la Paeria de Lleidaamb el suport d'un centenar deconcentrats, pel desallotjament delCSO La Gàbia. (CI)

DIJOUS 3 D'AGOSTEL COMITÈ d'Empresa d'Ibèria delPrat es desmarca de la plantilla isigna un preacord amb l'empresa,amb l'oposició del delegat de CGT.TREBALLADORS DE MERCA-DONA simulen una crucifixió da-vant d'un supermercat de l'empre-sa a la Rambla del Poble Nou deBarcelona, 140 dies de vaga. (CI)

DIVENDRES 4 D'AGOSTIV FESTIVAL SOLIDARI amb elspobles indígenes a Altafulla.

DIUMENGE 6 D'AGOSTPARAULES PER LA PAU, a laplaça de la Font de Tarragona, comcada primer diumenge de mes.“LA PRECARIETAT no se'n va devacances”: manifestació de treba-lladors de Mercadona a la platja.

DILLUNS 7 D'AGOSTINCENDI FORESTAL a la serra deCollserola. Membres de la masiaocupada Can Masdeu ajudaren enles tasques d'extinció del foc. (CI)

DIJOUS 10 D'AGOSTTREBALLADORS de Parcs i Jar-dins de Barcelona es concentrarena les portes de l'empresa per tal deparodiar els exàmens de l'OfertaPública d'Ocupació 2006. (CI) CONCENTRACIÓ pel Líban i Pa-lestina a Tarragona.

DIVENDRES 11 D'AGOST

PRIMERES FESTES ALTERNA-TIVES DE CASTELLDEFELS. Co-mencen les festes amb un concert.

DISSABTE 12 D'AGOSTMEMBRES DE LA PLATAFOR-MA SALVEM L'EMPORDÀ ferenuna acció de protesta que consistíen tapiar la porta del Col·legi d'Ar-quitectes de l'Alt Empordà per de-nunciar la manca d'implicació d'a-quest col·lectiu en el Pla Directorde l'Empordà. (CI)

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2006 17

> DELS MOVIMENTS

LA TORTURA PERSISTEIX

L’informe Tortura2005 es presenta aBarcelona i constatala crua realitatamagadaCoordinadora per la Prevenció de la

Tortura

Aquest estiu, es va presentar l'estudielaborat per la Coordinadora per la Pre-venció de la Tortura (CPT) que agrupatots els casos ocorreguts l'any passat.

En nom de la CPT, Sabina Puig, mem-bre de Justícia i Pau, va prendre la pa-raula per situar les persones presentsen la lluita de la Coordinadora i els seusobjectius principals, dels quals cal des-tacar la implementació a l'Estat del nouProtocol Facultatiu de les Nacions Uni-des. La pressió sobre les diferents ad-ministracions és imprescindible per as-segurar, segons la CPT, la correctaaplicació d'aquest Protocol, que impe-rativament ha de comptar amb la impli-cació d'entitats no lligades a cap insti-tució ni govern.

Entrant al detall sobre l'any 2005,Lluïsa Domingo, membre de la Comis-sió de Defensa del Col·legi d'Advocatsde Barcelona, va remarcar l'elevadaxifra de casos de què la CPT ha tingutconeixement: 596. D'aquests, un 20%són casos ocorreguts als Països Cata-lans: 77 al Principat, 36 al País Valencià i6 a les Illes Balears i Pitiüses.

Cal destacat en el propi resum de l'in-forme, s'han agrupat els casos geogrà-ficament però també per la casuística omarc en el qual es van produir aquestestortures. Així ens trobem amb diversosgrups com el que va generar més de-núncies: els moviments i protestes so-cials (23%), seguits pels immigrants(19%) i l'estada en detenció incomuni-cada (11%, la immensa majoria d'a-quests referides per persones detingu-des al País Basc i Navarra i desprésposades a disposició de l'Audiencia Na-cional a Madrid).

Es va remarcar també la dificultat tèc-nica d'obtenir i tractar aquestes dadessense un suport oficial, i conscients deque col·lectius com l'immigrant difícil-ment denuncia les agressions sofertes,la CPT destaca també la dificultat detracte amb les diferents administra-cions espanyoles de cara a posar a lapràctica les mesures proposades ambconstància, per la pròpia CPT i per enti-tats i organismes internacionals com elConsell d'Europa i les Nacions Unides.En la Coordinadora per la Prevenció dela Tortura hi treballen les organitzacionssegüents, provinents d'arreu de l'Estatespanyol, com Alerta Solidària, Asso-ciació Catalana per la Defensa delsDrets Humans, Associació MemòriaContra la Tortura, Comissió de Defensadel Col·legi d'Advocats Barcelona, Co-ordinadora Antirrepressiva de Gràcia,Coordinadora Contra la Marginación deCornellà, Justicia i Pau i Observatori delSistema Penal i els Drets Humans de laUB.

Més informació i informe complet:www.prevenciontortura.org

Guerra al paísdels cedres

Xavier Roijals

Cap a mitjans de juliol, va ini-ciar-se un conflicte sagnant

entre Israel i el Líban, unes socie-tats (les dues) molt més semblantsa la nostra del que ens podem ima-ginar a priori (per posar un exem-ple, al Líban tenen fins i tot la sevapròpia versió d’"Operación Triun-fo"). Evidentment, les causes delconflicte són molt més profundesque la guspira actual, però aquestava ser l'atac d'un escamot del Partitde Déu xiïta l’Hesbol·là contra ungrup de soldats israelians, segres-tant-ne dos. Israel va contestar llen-çant una ofensiva aèria, primer, iper terra i mar després, contra Hes-bol·là, entenent aquest "contra Hes-bol·là" en un sentit prou ampli comper ocasionar centenars de mortscivils i la destrucció d'infraestruc-tures, vivendes i recursos d'un paísque tot just ara s'estava recuperantde dècades de conflictes civils id'invasions (Israel) i tuteles (Síria)exteriors. Hesbol·là va respondrellençant milers de míssils i coetscontra tot el nord d'Israel, ocasio-nant desenes de víctimes i paralit-zant la vida de tot el nord; al mateixtemps que Israel llençà una invasióper terra que va arribar fins al riuLitani (a unes desenes de quilòme-tres de la frontera), tot i que l’Hes-bol·là va aconseguir frenar militar-ment la invasió i ocasionar durespèrdues a les tropes israelianes. Ésen aquest moment quan una resolu-ció de les Nacions Unides ha aturattemporalment el conflicte.

El conflicte ha deixat ben clarque en aquella regió del món lavida dels civils no val gaire ni pelsuns ni pels altres. Israel ha ocasio-nat aproximadament unes mil tres-centes víctimes, se sospita que lagran majoria civils, i ha endarreritel desenvolupament de la regió dè-cades. Però l’Hesbol·là no ha tinguttampoc cap mena de mirament abombardejar amb milers de coets elnord d'Israel, amb l'objectiu clar ideclarat de matar civils. Si no haocasionat més morts de les 65 queha causat ha estat per l'estricta polí-tica de refugis impulsada per l'estathebreu. Malgrat això, part de l'es-querra europea ha caigut en el tra-dicional maniqueisme sobre laqüestió, amb episodis que voregenel ridícul com l'intent de pintar elxeïc Nasrallah com un de "lluitadorantiimperialista" (vegeu l'entrevistapublicada al web Rebelión). I nodeixa de ser molt curiós i segonscom es miri, engrescador, que l'a-nàlisi més lúcid, desapassionat i re-alista sobre el conflicte hagi estatprecisament aquell que ha sortit defiles llibertàries del mateix Líban.

SENSE FRONTERESL’Estat d’Israel ha atacat l’Hesbol·là sensediferenciar entre població civil i militars,actuant com ho faria qualsevol altre terrorista

El reduccionismeha portat part del’esquerra adefensar l’Hesbol·là

Text: Al Badil Al Chououii alTaharouri; Il·lustració: Josep

Maria Yago Suau

Líban s'enfonsa altra vegadaen una guerra que no veufinal. Els libanesos de l’-

Hesbol·là, moviment polític reli-giós xiïta, segresten dos soldats is-raelians els quals són traspassats el12 de juliol de 2006 dins de lesfronteres del del Líban. Israel vaposar en execució el seu pla d'atacpreparat segons tots els indicisamb antelació, igual com haviaocorregut el 1982 quan va envair elLíban sota el pretext de l'assassinatde l'ambaixador d'Israel a Londres.

Però aquesta vegada l'atac de l'e-xèrcit israelià és d'una escala senseparió, mai abans vista al Líban, jaque són atacs aeris i marítims pertot arreu al Líban: l'aeroport, elsdistrictes dels suburbis meridionalsde Beirut, bastió de l’Hesbol·là, elscamins principals que uneixen lesciutats i les àrees del país, els ports,els districtes residencials, etc.L'objectiu de l'atac és paralitzar elpaís totalment i sembrar la por,cosa que no pot ser realitzadasense morts civils, els quals escompten per centenars. (...)

Aquest atac s'ha de considerarsota una perspectiva més general:aquesta intervenció, en la nostraopinió, s'emmarca en el projectenord-americà sobre Orient Mitjà.George W. Bush desitja crear unagran zona que seria favorable per aell, incloent diversos països àrabs iIsrael, que podria posar fi a mitjàtermini al conflicte existent a laregió. Iran i Síria s'oposen a aquestprojecte, el que és una bona cosa,per descomptat. Però l'inconve-nient és que aquests països quedonen suport a l’Hesbol·là i quelluiten contra el projecte de Bush idel govern israelià són francamentreaccionaris en tots els seus plans.

A més, l’Hesbol·là (Partit deDéu!) és un partit que, malgrat totel que va fer per expulsar Israel delsud del Líban i a pesar del grannombre de màrtirs lliurats percomplir el seu deure religiós, en unviatge directe cap al Cel, “el para-dís de la mel i les dones”, no ha as-solit satisfer, des de fa molts anys,les expectatives del poble libanès.L'obediència a Iran del “Partit deDéu” és clara i obstinadament con-trària a la llibertat. És simple: un

no pot viure en els districtes deHesbol·là. En els llogarets onaquest domina, s'aconsella baixarel so de la música i no posar can-çons per a ballar la dansa el ventre.Aquest partit de la resistència i delsacrifici, el “Partit de Déu”, és araun partit insuportable: les donesdes de petites es veuen obligades avestir de negre, prohibeix la vendad'alcohol, són còmplices indirectesde les intrigues de Síria (corrupció,domini sirià en totes les institu-cions libaneses, etc.).

Així, l’Hesbol·là ha creat contrasi mateix una forta reacció popular.Per alguns mesos, els grans capspolítics libanesos han buscat en elparlament (a través de reunions peral diàleg nacional) una solució alsproblemes crucials del país, dintredels quals es troben les armes queté l’Hesbol·là. L’Hesbol·là rebutjade lliurar les seves armes a l'exèrcitlibanès i pretén constituir-se aixíen un estat dintre de l'estat. Ambgran arrogància, el cap de l’Hes-bol·là, Hassan Nasralla, llança

amenaces violentes i medievals detallar cap i braços a qui intentessinprendre'ls les armes. No obstantaixò, no ha fet res contra Israel desde fa alguns anys, excepte demanarla propietat libanesa dels camps deChebaa. L’Hesbol·là és temut pelseu fanatisme però també per laseva fama en certs sectors de la so-cietat libanesa, a causa de la políti-ca dels “màrtirs per a la pàtria” queaquest promou. Però sense Síria iIran (especialment sense el finan-çament iranià) no hi hauria l’Hes-bol·là.

Des de la retirada humiliant deSíria del Líban, dos corrents polí-tics grans van ser constituïts: el del14 de març (data de la manifesta-ció immensa després de l'assassi-nat de l’exprimer ministre RaficHariri), i el del 8 de març, favora-ble a Síria, que s'han unit al correntcristià del general Aoun tan bonpunt es fa mereixedor de la presi-dència de la república. El correntdel 14 de març constitueix de feten la nostra opinió un moviment

relativament “revolucionari”, men-tre que en el del 8 de març hi tro-bem solament corruptes sota la su-pervisió siriana i dels nostàlgicsdel passat negre del Líban. L'acti-tud escandalosa és la del Partit Co-munista Libanès. Amb cert grup degent, nostàlgics en la seva majoriadel nasserisme àrab (nacionalpo-pulisme), va constituir un tercercorrent sense pena ni glòria i demolt baix perfil. Una escissió d'a-quest corrent, anomenada Intifadadels Comunistes, és molt propera aAl Badil Al Chououii Al Taharouri(Alternativa Comunista Llibertà-ria).

Així, de nou, la posició políticaque ha de ser adoptada ha de serclara, més enllà de la denúncia delsatacs israelians. Diem No a l’Hes-bol·là per ser un partit reaccionari,religiós, proiranià; diem No al pro-jecte de Bush, de Blair i de Chirac,que consideren que aquests atacsdesproporcionats contra el Líbansón una autodefensa legítima ennom d'Israel; diem No a l'actituddel Consell de Seguretat de l'ONU,tímida i ambigua; diem No al go-vern libanès incapaç, feble, contra-dictori que perd el seu temps supli-cant ajuda, contant les pèrdues, imirant cap a les corts internacio-nals.

Per als comunistes llibertaris li-banesos una gran reunió d'unanova esquerra, que va començar aformar-se amb el corrent del 14 demarç, és l’únic que pot fer avançarles coses. A l'espera d'això, es fanecessari trobar aliments i espe-cialment medicaments per a propd'un milió de libanesos que aques-ta guerra ha desplaçat. Mentres-tant, és necessària molta força perintervenir a favor d'un indispensa-ble alto al foc, que pot produir-sesolament amb la pressió en contrad'aquestes dues forces bel·ligerantscontra les quals tot el món crida:no els volem.

Nota:

Aquest article de Al Badil AlChououii Al Taharouri (Alternati-va Comunista Llibertària delLíban) va ser escrit el 17 de juliolde 2006. Aquesta organització,que manté vincles amb l'organitza-ció francesa Alternative Libertai-re, té un web a http://flag.blacke-ned.net/revolt/inter/albadil.html

Comunistes llibertaris delLíban davant l'atac d'Israel

Catalunya. Setembre de 200618

Contra l’agressió israeliana i contra el Partit de Déu

SOCIALLa lluita per la memòria històrica va ser un delstemes desenvolupats durant la darrera edició dela trobada d’Acció Social de CGT a Montcortés

Text i foto: Col·lectiu Catalunya iSecretaria d’Acció Social de CGT

Un any més, i ja en van tres,es van trobar afiliats i afi-liades de diverses federa-

cions locals amb gent de movi-ments socials i organitzacionsd’esquerres d’arreu de Catalunyaen la III acampada d’Acció Socialde la CGT de Catalunya que es vadur a terme al terreny d’acampadade Montcortés (Pallars Sobirà).

Aquest any va començar ambuna exposició de cartells i docu-ments de la guerra civil (entre ellsexemplars del “Catalunya” i de“Solidaridad Obrera”) cedits pelJosep Maria Pi de Terrassa que esvan exposar en la casa de la sal deGerri de la Sal, un exemple únicdel romànic civil a nivell d’Europa,ara en reformes, i que es va obrirexpressament per a l’ocasió. El so-ciòleg Ramon Usall va inaugurarles jornades el divendres 30 dejuny amb una xerrada contextualit-zant els documents de l’exposició.

Poc després, al terreny d’acam-pada, es projectava un recull delsmillors capítols del programa “Lacrua realitat” de Michael Moore

editats per uns companys del cen-tre autogestionat La Maranya deLleida.

El dissabte va començar ambuna xerrada sobre memòria històri-ca amb en Pep Cruanyes, de la Co-missió de la Dignitat, un membrede l’Associació Catalana de Recu-peració de la Memòria Històrica iun fix de l’acampada (i que espe-rem que repeteixi), en Pep Cara dela Marxa dels Maquis, xerrada queno va acabar fins que els estómacsdels assistents no van poder més.

Per la tarda, caigué una pedrega-da com mai i es va prescindir delprat on es realitzen les xerrades perrefugiar-se al bar on la gent de CanVies, de l’Oficina de l’Okupació,dels Químics, de la Gàbia, de laFura i del Pallars van parlar de lesseves experiències i les seves llui-tes envoltats per l’exposició que vafer en Martin Andón del Baix Llo-bregat sobre la lluita de la Seat.

En Bàmbol, un al·lot de les Ba-lears, va tocar per la nit al bar i des-prés tots a dormir, alguns en tenda i

altres en cases rurals.Diumenge al matí, un cop la

gent va sortir del llit i de l’estany (ies força difícil amb lo be que s’hiestà!), els companys de COISOLAvan fer cinc cèntims de la situacióa Guatemala i del projecte de capa-citació que duen a terme. Una micaabans, el Marcos de Sabadell, se-cretari de Joventut, havia instal·latuna exposició més que interessantsobre el Sàhara a l’exterior de lacafeteria.

Finalment, la major part delsparticipants a l’acampada (i algunsque no hi eren) van poder gaudir,enlloc del tradicional arròs pastós,d’una gustosa cassola de tros fetaper l’Amàlia i el seu equip.

L’acampada va estar molt bé,una zona lúdica i combativa on enshem trobat gent d’arreu de Cata-lunya per comentar, parlar i discu-tir sobre diversos temes i lluitesque estem duent a terme. Per cert,Can Vies es queda i la Gàbia, tot ique desallotjada i ensorrada enmenys d’una hora pel tripartit mu-nicipal de Lleida, es queda, perquèles cases okupades són com l’ener-gia, que ni es creen ni es destruei-xen, només es transformen.

La lluita contra lalínia de MAT ésuna de les ques’han de guanyar

Tercera Acampada d’AccióSocial de Montcortés

Tothom higuanya

Toni Àlvarez (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

Diuen que ha acabat aquestaguerra (que no té nom) i que

sembla que sigui l'única que hi haen marxa al planeta a hores d'ara.Com a mínim, i per entendre'ns,estem parlant del Líban i Israel. Al'Iraq queda l'exèrcit ocupant i laresistència, a l'Afganistan pul·lulenforces de pacificació (en forma d'e-xèrcit) i senyors de la guerra tri-bals, i a Txetxènia... queda algú aTxetxènia?

Com és costum a aquesta insignecolumna, no entrarem a desenmas-carar els múltiples interessos (polí-tics i econòmics) que tenen els is-raelians darrere d'aquesta agressióni d'on surt la força de les milíciesde l’Hesbol·là per bombardejar ter-ritori israelià. No. La capacitat d'a-nàlisi d'alguns dels columnistes del“Bala perduda” es queda en termesmolt més simples, concretament enun: guanyar. I com que les diferentsparts en conflicte han conjugat elverb, quina coincidència que lescúpules militars israeliana i xiïta elconjuguin de la mateixa manera:primera persona del plural del pre-sent d'indicatiu: hem guanyat. És eldiscurs oficial, més o menys creï-ble en funció de les dades analitza-des, dels paràmetres mesurats: bai-xes, metres quadrats guanyats oresistits, objectius assolits. És cu-riós l'elevat percentatge de pobla-ció, tant d'un costat com de l'altre,que creuen aquestes anàlisis queporten a la victòria sempre, això sí,cadascú la del seu bàndol. Ja sabemallò que la primera víctima d'unaguerra és la veritat.

Per altra banda, a aquests sofertsescrivans ens ha dolgut la facilitatamb què des de bona part dels mit-jans escrits i electrònics de caire al-ternatiu (o hauríem de dir "comba-tiu"?), s'han agafat com a pròpiesles tesis d'un dels bàndols, enaquest cas l’Hesbol·là. Reconei-xem, i amb veu ben alta, que l'exèr-cit israelià ha envaït un país estran-ger i ha atacat i destruït milers devides humanes, a part de deixarmalmesa una bona part de la in-fraestructura d'un Líban que tot justs'estava refent de la seva penúltimaguerra civil. Però això ens ha d'abo-car a proclamar que l'altre bàndol ésel "el representant de la resistènciapopular libanesa" i que els seusmercenaris han de rebre el malnomde "màrtirs" que "s'inmolen"? Elcamí que ha de recórrer l'antimilita-risme és llarg i ple d'entrebancs.Novament, s'ha perdut una oportu-nitat per fer-ne pedagogia.

BALA PERDUDA

Trobada Internacional de Feminismes i Activismes a BarcelonaContra Infos i Col·lectiu

Catalunya

El feminisme està obsolet o estàsent reinventat? Avui, els com-

promisos feministes i els enfoca-ments sensibles al gènere han pro-liferat en un ampli espectre dedisciplines i moviments. La deste-rritorialització i la relocalitzaciódels discursos i les pràctiques fe-ministes en camps i contextos múl-tiples i heterogenis demana una re-avaluació de l'impacte (visible oinvisible) del feminisme en dife-rents àrees de la praxis social i deles possibilitats per reimaginar lapolítica feminista com un movi-ment emergent en les dinàmiquesdel canvi social i a l’inrevés.

Prop de 200 persones van parti-cipar a les Jornades de Feminismesi Activismes que es van celebrar aBarcelona el 8 i 9 de juliol. El lloccentral de la trobada va ser l'espaiFrancesca Bonneimasson i es com-binava amb altres activitats en di-versos centres socials de Barcelo-na. En aquests dos dies es vanportar a terme sis tallers paral·lels i

diferents: ‘Imatges, mitjans de co-municació i tecnologies’; ‘Gènere iviolència’; ‘Activisme queer i postpornografia’; ‘Precarietat i migra-ció: un nou terreny comú?’; ‘Amis-tats perilloses?: relacions entre ac-tivisme, feminisme i dones’; i,finalment, ‘Història, exclusió i es-tratègies contra- hegemòniques’.

A més, hi va haver permanent-ment un espai artístic audiovisualque permetia visionar o escoltar

propostes a la carta. També durantles jornades hi hagué exposició ivenda de material bibliogràfic i dedifusió de la Llibreria Pròleg i d'al-tres col·lectius i edicions lliures.Durant els dies de les jornades,Radio Paca va emetre des de la salad'ordinadors diversos tallers i en-trevistes per possibilitar el segui-ment de les jornades a les personesque no hi van poder assistir.

Les jornades internacionals de

feminismes i activismes acabarenamb un plenari final en què les per-sones participants van expressarles seves voluntats de continuïtat iles seves valoracions personals dela trobada. Les principals crítiquesapuntaren a una preminència d'allòrelatiu als feminismes en detrimentd'altres aspectes de l'activisme i ac-tivismes, a la manca d'aprofundi-ment en molts dels temes i a lesmetodologies de diversos tallers.

De cara al futur sembla que, demoment, s'ha ampliat la llista decorreu internacional Femact per talde permetre la connexió i discussióen xarxa entre les persones partici-pants i les que hi estiguin interessa-des. També s'aniran recollint elsmaterials i documentació que elprocés de realització de les jorna-des hagi generat. I, finalment, sem-bla que Femact, Femact Barcelonai les persones participants volencontinuar treballant i reflexionanten aquesta perillosa relació dels fe-minismes i els activismes en formade tallers, trobades, etc.Més informació a:www.femact.org

Catalunya. Setembre de 2006 19

Catalunya. Setembre de 200620

OPINIÓ-SOCIAL

Militar distreu isi es fa béprovocarevolucions

Josep Cara Rincón (Berga)

No us ha dit mai la mare quedeixeu aquestes coses que feu

que un dia tindreu problemes? Qui-nes aficions! I és que per les perso-nes que militen, la militància no ésnomés una manera de passar eltemps i esperar la mort.

Penso que la militància anarquis-ta no és en va, no és solament unpassatemps o una mentida vital,sinó que és una eina que si es prenseriosament (que no vol dir senseriure) està carregadíssima de pre-sent i futur (de passat, com ja s'hadit, ens en sobra). Què ens fa falta?Doncs treballar molt i assumir res-ponsabilitats (segurament que nototes grates).

Militància i compromís: aixòpassa entre altres coses per l'exten-sió de la cotització entre militants isimpatitzants. Si no s'assumeixl'expropiació com a font de finan-çament dels diferents projectes alli-beradors, cal potenciar la cotitza-ció, la qual no pot ser substituïdasistemàticament per la venda desubstàncies alienants com és l'alco-hol. Als ateneus, grups i col·lectiusantiautoritaris, actualment, no ésmassa habitual que la gent que enforma part cotitzi. L'autogestió dela nostra precarietat de mitjans sesol fer a través de les barres dels lo-cals, de concerts i en definitiva através de l'oci, un oci que normal-ment no és alternatiu a res.

Sortir i fugir dels guetos: elsanarquismes són per a tots els pú-blics, sinó no valen. Quan l'antiau-toritarisme pren forma concreta enqüestions que afecten la quotidiani-tat és assumit per gran part de la so-cietat. L'estètica, a tots els nivells,pot molar molt, però a la vista delsresultats, en cap cas és alliberadora.A la lluita hi ha de cabre tothom.

Afrontar debats nous i vellssense dogmes: com puguin ser elmunicipalisme, la violència, la vidaen col·lectivitat, el mètode anarco-sindicalista superant per fi les divi-sions que no responen a problemesreals, i el canvi en les nostres rela-cions personals (sembla fàcil...), et-cètera.

Assumir la nostra responsabilitatcom a militants llibertaris i coordi-nar les nostres lluites en els dife-rents camps per tal de tirar enda-vant projectes realmentambiciosos. Si no som prou gransper superar i marginar les actitudsque potencien la inactivitat en nomde qui sap què i amb l'objectiu realde conservar la seva barraqueta,gueto o espai de poder: no anemenlloc. Repeteixo, jo penso que l'a-narquisme no és només un joc.

Desallotjat i destruït elCSO La Gàbia de Lleida

Atac terrorista contra un espai amb deu anys d’història al Cabanyal

Cremen el CSO Pepica la Pilona de ValènciaCSO Pepica la Pîlona

Diumenge 13 d'agost, entre les7 i les 9 del matí, es va decla-

rar un incendi en el Centre SocialOkupat més antic de la ciutat deValència, que va ser destruït com-pletament. El CSO Pepica la Pilo-na era a punt de complir 10 anys,sent un referent de la lluita socialal Cabanyal i a la resta de Valèn-cia.

Deuanys de lluita al Cabanyal

En aquests 10 anys moltíssi-mes han estat les persones

que han passat per la gestió d'a-quest emblemàtic centre i milersels col·lectius i persones que hanrealitzat i/o gaudit de les activitatssocials i culturals que es van ferdurant la seva trajectòria. Aquestestiu es va pintar per dintre i perfora i s'estaven realitzant treballsde seguretat en l'edifici per a tenir-la a punt pel setembre.

Sobre les 8 arribaven els bom-bers i sobre les 10 del matí co-mençaven a congregar-se jovesdel barri per a assabentar-se delque havia passat i ajudar a treure

les poques coses que s'havien sal-vat. Tots els indicis apunten queha estat intencionat. (...) Aquestanit va haver gent fins a les 6 delmatí (encara que canal 9 diu quees va produir el foc a les 4) pelque els possibles agressors es vanesperar que no hagués ningú. LaPilona, en el 1996, era un anticdrassanes abandonat i cremat (hova cremar algú quan ho utilitzavael govern de Franc per a donar su-port logístic a l'exèrcit Nazi, enca-ra que solament es va cremar partde la planta baixa), ple de merda irates.

Al setembre d'aquest mateixany, un grup de joves del barri i deValència ho van rehabilitar per lanecessitat d'un centre social, triantel lloc com focus de resistència alpla urbanístic que vol derrocarpart d'aquest històric barri.

En aquests anys havia sofert al-guna agressió feixista i, l'any pas-sat algú va intentar cremar laporta gran, però en aquesta ocasióha quedat totalment irrecuperable,pel que la prolongació de BlascoIbáñez i els altres projectes urba-nístics s'han llevat de damunt unobstacle més per als seus objec-tius.

L'amo, en parador ignorat (peraixò mai no han pogut, legalment,desallotjar-lo) des de fa anys, ésl'únic que podria fer que la policiacientífica fes una investigació, pelque, l'única investigació possibleserà la que faci l'assemblea de laPilona i la gent del Cabanyal. ElCabanyal i València entra han per-dut un espai on s'han cremat moltsrecords i molt treball de diversesgeneracions, però la il·lusió i elsmotius continuen intactes amb elssentiments i les idees que mai po-dran cremar.

CGT Ponent

El dimarts 24 de juliol, l’Em-presa Municipal d’Urbanis-me (EMU), ens depenent de

l’Ajuntament de Lleida, va ensor-rar el Centre Social Ocupat LaGàbia, situat als afores de la ciutatde Lleida, tot just on s’acaba la ciu-tat i comença l’horta, gairebé dosanys després del seu naixement.

Una cinquantena d'antidisturbisdels Mossos d'Esquadra tiraven laporta de La Gàbia després de des-pertar amb crits les dues personesque en aquells moments dormien.L'ordre la va dictar el jutjat d'ins-trucció número 4 el divendres 21de juliol enmig d'un gran secretis-me. Sota un sol que badava les pe-dres, van arribar a aplegar-se unaquarantena de persones alertadespel desallotjament, però un fortdispositiu policial va impedir l'en-trada al camí que portava al CSOfins que la casa va estar gairebé de-rruïda. A la tarda, més d’un cente-nar de persones es van manifestarpel carrers de Lleida en protestapel desallotjament.

Per altra banda, l'1 d’agost, cincsolidàries amb el CSO La Gàbia esvan encadenar a les portes de LaPaeria per denunciar que amb el

desallotjament del CSO "haviendeixat en pilotes" tant el propi cen-tre social com les persones que hivivien.

Amb el desallotjament i ende-rroc l'Ajuntament de Lleida, LaPaeria, ha acabat amb un centre so-cial on es feien tot tipus d'activitatsculturals, lúdiques i reivindicativesque escapaven a la seva supervisió,subvencions i altres eines de con-trol social, un centre social on dia adia es qüestionava un model eco-nòmic, un desenvolupament terri-torial, unes relacions socials i per-sonals; en definitiva, un espaidissident.

Des de la CGT, s’hi ha donat su-

port i s’ha col·laborat amb el pro-jecte del centre social, un projectelliure, autònom i autogestionarique, des del 2004, ha realitzat untreball constant i continuat en ladenúncia de l’especulació, ha rea-litzat nombrosos tallers i xerrades,ha estat el punt de reunió de moltscol·lectius i organitzacions de laciutat de Lleida i també ha estatlloc d’oci i de trobada ja que, perexemple, s’hi feia el dinar populardel primer de maig.

La CGT de Ponent és La Gàbiacom molts d’altres col·lectius opersones que hi viuen, l’utilitzen ien gaudeixen i per això avui volemdenunciar l’actitud de l’Ajunta-

ment de Lleida que enderroca, mit-jançant una agilitat judicial inaudi-ta, el centre social en una zona onno es preveu cap tipus d’actuacióen els propers anys emportant-seper davant els projectes de moltespersones.

L’Ajuntament de Lleida ha fetuna defensa aferrissada de la pro-pietat privada, la seva en aquestcas, que també es la de tots i totes,ha preferit que l’antiga casa pro-pietat de l’EMU que estigué durantanys en desús fos runa abans quecontinués en mans de tothom.

Mireu també: http://www.movi-ments.net/lagabia i http://www.su-portponent.net

JornadesPreokupacióRural'06

Contra Infos

Del 28 de juny al 2 de juliol, esvan realitzar a Collserola

(Barcelona), més concretament aKan Pasqual i Kan Mussol, les Jor-nades de Preokupació Rural. Mol-tes persones de tot l'Estat espanyolque estan portant a terme projectesal voltant del medi rural o que per-tanyen a diferents col·lectius, esvan trobar durant aquests dies perintentar conèixer-se millor tant per-sonalment com a nivell de projec-tes.

Un dels objectius d'aquestes jor-nades era ampliar i millorar laxarxa de contactes i comunicacióentre tota aquesta gent, i es vaaconseguir ja que durant aquestsdies van passar per les jornades unamitjana de 150 persones que vanxerrar sobre les activitats que estanrealitzant i que van poder participardels diferents tallers, tant teòricscom pràctics, que es desenvolupa-ven cada dia.

Va quedar pendent decidir on iquan es realitzaran les properes jor-nades, en espera que aquest hivernalgun dels participants s'animi.

SALUT I ANARQUISMES

Catalunya. Setembre de 2006 21

SOCIAL

Molt Alta Tensió,mentides i imposicions

No al projecte de coexistència entre transgènics i no transgènicsPlataforma Transgènics Fora

Des de la Plataforma Transgè-nics Fora i des de tot un seguit

de col·lectius, denunciem la farsadel darrer projecte estatal de coe-xistència entre conreus omg (orga-nismes modificats genèticament) iconreus no omg, perquè la coexis-tència és impossible i exigim queCatalunya i l’Estat espanyol es de-clarin zona lliure de transgènics.

Els nombrosos i significatiuscasos de contaminació genètica de-tectats en el territori català i espan-yol durant els darrers mesos (1)han posat de relleu l’antagonismesocial, ambiental i productiu del’agricultura transgènica enfront laresta dels altres sistemes de cultiu.La presència de l’agricultura trans-gènica en una comarca o regió faimpossible la existència de capaltre tipus d’agricultura.

El plantejament de la coexistèn-cia entre els diferents sistemes deconreu, dissenyat per la industriabiotecnològica i la Comissió Euro-pea i defensat pel govern espanyoli català, amaga sota una falsa “lli-bertat d’opció” l’intent d’imposarper la via legal la generalització delconreus transgènics amb l’incre-ment dels casos de contaminaciógenètica de conreus i de llavors i enconseqüència provoca la inevitabledesaparició de les agricultures tra-dicionals, especialment l’ecològica

El darrer projecte estatal (abril2006) presentat pel PSOE, elMAPA i el MMA (2) segueix lamateixa filosofia dels anteriorsprojectes: ignora el greu conflicteque generen els transgènics, des-precia els informes científics inde-pendents dels impactes negatiussobre la salut i el medi ambient (3)pretén estendre sense cap limitació

els omg desprotegint les altresagricultures de la contaminació ge-nètica, no contempla el nivell 0 decontaminació en ecològic, redueixla coexistència a una pura qüestióeconòmica, eximeix de qualsevolresponsabilitat a les empreses pro-ductores de les llavors i no reco-neix el dret a declarar zones lliuresd’omg (4)

Les suposades millores d’aquestdarrer projecte constitueixen unsimple i enganyós rentat d’imatgeper presentar “neutre i creïble” lacoexistència: 220 metres de sepa-ració entre cultius enlloc dels 50dels anteriors projectes (hi ha con-taminacions registrades a més de1.000 metres) un conjunt de mesu-res tècniques per evitar la contami-nació que són insuficients i que notenen cap eficàcia pràctica i quesuposaria un cost i un seguimentimpossible de realitzar pels page-

sos que no volen que arribi conta-minació genètica als seus camps.

La contaminació genètica és in-herent a la transgènia, és d’enormedificultat i complexitat establirunes distàncies de seguretat i al da-munt és de conseqüències irrever-sibles: impedeix el desenvolupa-ment de la biodiversitat, de lesagricultures tradicionals i les eco-lògiques. L’única forma de evitarla contaminació és no cultivar omg(1) Llegiu “La coexistencia impos-sible” març 2006.(2) Projecte presentat conjunta-ment pel PSOE, Ministerio deAgricultura i Ministerio del MedioAmbiente.(3) Llegiu “Semillas peligrosas”Jeffrey M. Smith, abril 2006 Ed.Terapias Verdes(4) Comunicat presentat per laPTF de crítica al projecte de De-cret de coexistència (març 2005).

Plataforma No a la MAT(www.nomat.org i

noalamat_premsa@yahoo.es)

Els poders fàctics i la majoriadels partits polítics del paísvolen tirar endavant, tant sí

com no, el projecte d’interconne-xió elèctrica Sentmenat-Bescanó-Estat francès de 400.0000 volts idoble circuit.

Per començar, Red Eléctrica deEspaña (REE) gestiona en mono-poli el transport de l’electricitat i,des de la seva posició privilegiada,fomenta la contínua construcciód’infraestructures elèctriques queaugmenten els seus beneficis ennom de l’interès general. Les ame-naces de talls elèctrics se succeixencada estiu; però les solucions im-mediates existeixen i no es volenaplicar per forçar la construcció dela xarxa de MAT (Molt Alta Ten-sió). Darrerament l’AMMAT (As-sociació de Municipis contra laMolt Alta Tensió, que agrupa a 52municipis de les comarques gironi-nes) va demanar a l’empresa elèc-trica les dades necessàries per rea-litzar un informe rigorós que seriauna alternativa a la construcció dela xarxa de MAT, i REE es vanegar a donar-les argumentant queeren confidencials. Amb aquestprocediment, el president de REE–l’exministre socialista Luis Atien-za- imposa a la societat que no hipoden haver alternatives a la cons-trucció de l’autopista elèctrica. Lacompanyia viola, doncs, la Con-venció per a l’accés a la informacióen aspectes ambientals de la Co-missió econòmica de les Nacions

Unides, que en el seu article 1 exi-geix garantir “ els drets d’accés a lainformació sobre el medi ambient ila participació de la població en lapresa de decisions “.

D’altra banda, la Generalitat–sotmesa i lligada pels interessosde les elèctriques-contemplaaquest projecte com si fos d´àmbitlocal, quan en realitat és un projec-te molt més global que forma partde l´anella energètica de la Medite-rrània projectada per donar respos-ta a la sortida d´excedents d´ener-gia nuclear de França cap aPortugal i el Marroc. El govern dela Generalitat ha actuat i actua lo-calment de forma improvisada se-gons l’oposició de la gent, peròamb l’objectiu de construir aquestainfraestructura sense haver demos-trat que sigui necessària. En aquestsentit, el fulletó que va arribarabans del referèndum a milers de

llars catalanes (dos milions d’e-xemplars repartits) és un exempleesfereïdor de propaganda i desin-formació, impropi d’un govern quees diu democràtic. No responen lesal·legacions, o les respon REE ennom de l’Administració! El governcatalà també nega el debat públic,la informació i la participació; nobusca el consens amb les personesque habitem el territori, sinó quefomenta la divisió entre les pobla-cions i comarques afectades perdesactivar la protesta. Alhora, elgovern trenca el darrer compromísacordat amb l’AMMAT de no po-sicionar-se fins a no tenir acabat unestudi independent sobre la neces-sitat real de la línia i sobre possi-bles alternatives. Les planifica-cions es fan lluny d’aquí i esplantegen com a decisionsinapel·lables. Els partits que diuenser contraris a la construcció de la

MAT no fan interpel·lacions ni de-claracions públiques clares.

El passat 26 de juny la Conselle-ria de Treball i Indústria va afegirmés confusió al tram Sentmenat-Bescanó amb un altre ramal d’en-llaç des del massís de les Guilleriesfins a la subestació de Riudarenes(La Selva), que fa encara més granl’impacte sobre aquest espai d’ele-vat interès natural.

A corre-cuita, i sense consultaprèvia, es va reunir els alcaldesafectats per la construcció d’aquestnou traçat per comunicar-los elprojecte (el tercer presentat en di-vuit mesos).

A darrera hora es canvien plani-ficacions anteriors, es fan córrertorres pel territori palesant el pocrespecte cap a la població i la nul·lasensibilitat i valoració del patrimo-ni natural i historicocultural.També, a començaments d’agosts’ha presentat el projecte de traçatentre Bescanó (Gironès) i Figueres(Alt Empordà).

I s’ha comunicat que tenen la in-tenció de fer una central de ciclecombinat a Bescanó, que no és ne-cessària per al subministrament deles comarques gironines sinó permantenir la tensió de la interconne-xió elèctrica.

Altre cop veiem com durant l’è-poca d’estiu s’accelera el ritme detramitacions per tirar endavant pro-jectes als quals molta gent s’oposa.Tot plegat representa un profunddèficit democràtic que condemnala ciutadania a ser súbdita en elmarc d’una monarquia bananera.Les queixes i mobilitzacions sesucceeixen per tot el territori...

L'abstencióforçada

Carlus Jové(contact@carlusjove.net)

S'apropen de nou les eleccions au-tonòmiques (per alguns, nacio-nals), i cal començar a pensar enquè farem amb el nostre vot. Perso-nalment, mai no he estat partidaride l'ortodòxia anarquista de l'abs-tenció com a dogma de fe i, commolts d'altres, en el seu momentvaig defensar que s'anés a votar perfer fora el PP del govern espanyol oper fer caure CiU de la seva trona.Aquests dies han quedat un xic en-rere, i a dia d'avui és difícil valorarquè cal fer.

Comencen a rondar noms pelcap. Del PSC no fa falta ni parlar-ne. ICV i EUiA em fan més porque una pedregada, ja que cada diatendeixen una mica més a ocuparl'espai que queda un passet mésenllà dels socialistes. ERC… bé,ERC em sembla un pupurri quetant pot fer propostes d'esquerres,com ràncies, com representar unaruptura independentista, com donarla mà als convergents, depenent deldia que tinguin. Altres opcions mésa l'esquerra? Em sembla que mésenllà del nivell estrictament local,no n'hi ha.

No sóc partidari de l'abstenciódogmàtica, però tampoc del votperquè sí. S'ha de votar quan té unsentit, i quan no en té, millor anar ala platja o a fer una ruta per les Ga-varres. Per les properes eleccions,em sembla que serem moltes imolts que ens veurem abocats auna abstenció forçada, per mancaabsoluta de partits amb qui sentir-nos identificats, que no conformes.Els grups de l'esquerra radical quefins ara feien el seu paper dinsd'EUiA estan fugint cames ajudeu-me, i no és d'estra-nyar. Potser elmés curiós és que hagin trigat tant afer-ho. Deixant a part la gent macaque a tot arreu es pot trobar, EUiA iels seus veïns d'ICV fa temps quehan perdut el rumb, i cada cop sem-bla més evident que el seu final detrajecte és al Palau de la Generali-tat, i no als barris.

El debat pel tema del vot entreels llibertaris sempre ha existit. Pera aquestes eleccions, em semblaque no fa falta ni parlar-ne. El des-crèdit de l'esquerra parlamentàriaés tan gran i les seves polítiques tanpoc encertades que dedicar-los mésde quatre paraules seria un excés degenerositat per la nostra part. Pot-ser sí que sóc jo que n'estic fart, ique tampoc està tot tan fotut, i se-gurament algun trotskista dels detota la vida m'argumentarà que calvotar un cop més a EUiA. A mi, aramateix, se me'n refot, així de clar.Que tothom faci el que vulgui ambel seu vot. Jo me'n faré un ventall,que per l’hivern queden dies.

Poc seriós? Segurament. Com lanostra esquerra.

ALGUNA COSA ES MOU

No coneixeu "Un enemic delPoble", d'Ibsen? Hauríeu de co-nèixer-lo, ja que jo també ho sóc,a la manera d'aquell, i així, quanus insulti i us maltracti, no us sem-blarà estrany. Els joves d'Espanyasou una colla d'eunucs i d'imbè-cils, una colla de covards. Cal par-lar-vos així perquè reaccioneu.Aquesta és una nació que vegetaen el fang i que s'hi adorm; vosal-tres sou el fang. Un incest mons-truós, del qual només en sortirà -com del part vil d'una infamearistòcrata- un parrac de pus, queaixò és el que us rosega les en-tranyes.

Jo no hi faig distinció. Quantsjoves hi ha, en aquesta terra estè-ril, que compleixin el seu deure,que estiguin capacitats per al queés el seu deure? No és tinta, sinó

noms el que falten; no és carn,sinó esperit. Per trobar un homeentre vosaltres cal furgar com unnegre; només sou una imatge, laimatge d'un passat vergonyós id'estigmes: dir-se Pedro o Juanno té importància. El que importaés que Pedro, el que importa ésque Juan, tinguin un ideal i unaconsciència, i per ella es moguin.Encara a tot arreu els homesestan sols i a ramats caminen elsbens, posant-se a l'abast de l'avi-sat llop. Vosaltres sou bes; elsllops... ja sabeu, són els mals pas-tors. I us deixeu conduir, ja quesempre penseu segons el quepensa aquell de més amunt, oaquell de més baix, no per vosal-tres mateixos.

Jo us incito una altra vegada: sicontinueu masturbant-vos, no po-

dreu engendrar; si us continueuacoblant en cases de bordell, con-tinuareu degradats, sifilítics; sicontinueu ballant; serà el vostrecap el que així rodarà cap al preci-pici; si no voleu deixar d'anar alstoros, ni deixar de rascar la guita-rra, i patejar els llibres com heu fetfins al Present; si no voleu canviarde pensar ni de vida, caminareumaleïts cap al desastre. Perquèaixò i res més que això és el queha fet d'Espanya una nació senseànima, de sol que no és calor pera l'esperit, i de llum que vessa,però encega els ulls de tot enteni-ment.

Poble sense joventut, joventutsense cervell per forjar-se unpoble, per fer-lo ascendir. Qui esti-ma, qui estudia, qui ofereix laseva vida per a la llibertat? Jo

conec el calvari dels qui estimenen aquest lloc mort; d'aquells quiestudien faltats de recursos; d'a-quells qui es podreixen a la presó,oblidats de tots, amb el rostre en-sutjat pel profund sofrir. Vosaltresen sou culpables. Vosaltres souculpables d'allò del Marroc, no elrègim que s'enfonsa per si sol.Vo-saltres sou culpables que emigrinen massa els fills de regions labo-rioses, les poques laborioses queens queden. Sou culpables de tot.I encantats, i rucs, sobretot aixòúltim. Jo puc perdonar un assassí-hi ha assassins grans- un cínic,un lladre, no un que s'esforci percontinuar ignorant, no un que s'a-nul·li pel seu propi desig. A totaEspanya així: no joventut canalla,joventuts canalles.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Setembre de 200622

ELS ARTICLES OBRERISTES I LLIBERTARIS DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Fum de fàbricaVaig veure l’hòrrida façana i

vaig veure els seus màrtirs.I vaig veure que a poc a poc

anaven sortint tots, amb els sem-blants tristos i cansats, i la caraarrugada i els ulls vetllats com peruna llàgrima molt profunda quetriga a decidir-se però que sempreofega. El rictus dels llavis d'aquellsinfeliços ara s'anava eixamplant icorbant-se més com un rostre si-miesc. I eren degenerats també,per la blasfèmia, que els anavamenjant com la fam assassina i eltosc treballar. Ho produïen tot i hosofrien tot: eren desheretats entreels altres homes, o entre els altrestigres, que així es pot dir...

Les llargues i les altes xeme-neies fumejaven encara; tots elsqui sortien tenien el color d'aquellfum beneït, d'aquell fum maleït. Devegades, mirant, vaig creure veure-'ls grimpar i cavalcar sobre l'enor-me fal·lus, que diria Junqueiro, i lesseves cares tenien, com en elsvenjadors de la seva vida i la sevahonra, la seva veritable honra, laterrible expressió dels qui quanmoren maleeixen el seu morir.

Perquè no era justícia, el seumorir. Perquè no era justícia que laguàrdia civil celebrés excursionspels voltants de la fàbrica, per em-portar-se germans que lluitavenper una mica de pa amb dignitat,

per la seva llar més freda com mésproduïen. Obrers que tornaven dela presó amb el pulmó desfet per latisi. I sempre era el més bo, entre lamassa enorme de desgraciatsbons, aquell que s’emportaven.Sempre era aquell germà que s'ha-

via aturat a meditar davant el Cristde Styka, el formidable Ecce-Homode severa mirada plantat davant Pi-lats el mal jutge. Perquè tots elsbons duien en la seva ànima unaltre Crist de Styka. Pobre multitudgrisa!, rebia el caigut plorant d'e-

moció, i confiada sempre en unaaltra hora llunyana no albirada en-cara, però en la qual els homes nofossin assassins dels homes. Finsque novament una altra parella ta-qués el vestit blau d'una víctimanova!

Sortien lentament de la fàbrica ijo vaig llegir els seus odis i els seusbons amors, la seva fam i la sevamisèria. I així vaig llegir també queeren els productors, aquells des-graciats. I em vaig ajuntar amb ells,perquè el seu aspecte era de bon-dat i dolçor i perquè són el símbol,per aquest patir, de l'evolució fermai creadora.

Mentre, les xemeneies fume-jants dibuixaven caps de ràbiescomprimides i d'angoixes i morts:era la gran visió del terrible núvolque portarà la pluja, la tempestuo-sa pluja que els alliberarà. La plujaque és la massa que ho produeixtot i té mancança de tot.

Encara me’n vaig anar beneint-los per aquella tragèdia de lesseves vides, perquè els farà amosde tots els destins de la terra: Cadaun que mori en la lluita sublim perun demà millor, produirà en la sevatomba ran de terra una rosa de focque consumirà un món d'injustíciessocials.

Així sigui.

> EL FAR

Poetes en temps deguerra i revolució i3) El Grup Oasi

Ferran Aisa

Durant els anys de la guerra, van conti-nuar celebrant-se recitals poètics a es-pais públics com l’Ateneu Barcelonès,l’Ateneu Enciclopèdic Popular, el Casalde Cultura, el CADCI, etc. Per aquestslocals van passar els poetes Rafael Al-berti, Manuel Altoaguirre, Nicolás Gui-llén, Antonio Machado, Pedro Garfías,Joan Gil-Albert, César Vallejo, MiguelHernández, Lucía Sánchez Saornil, Gar-cía Prada, Carles Riba, Clementina Ar-deriu, Josep Lleonart, Pere Quart... Lapoesia arribava també als milicians quelluitaven al front, amb actes organitzatspels Serveis de Cultura al Front, orga-nisme que depenia del Departament deCultura de la Generalitat; l’any 1938 vaneditar el recull poètic “Presència de Ca-talunya”, amb versos dels millors poe-tes catalans.

Els recitals poètics es realitzaventambé sovint en la cloenda dels mí-tings, en espais de ràdio, en teatres i enactes puntuals: els festivals de SIA o deSocors Roig, l’homenatge a GarcíaLorca, a Joaquim Maurín, a l’URSS, ales Brigades Internacionals, a les em-preses col·lectivitzades, les fires de lli-bres, l’exposició dedicada a Durruti, ladiada de Catalunya, la commemoraciódel 19 de juliol, etc. Gregorio Oliván ésun dels poetes llibertaris que participenen aquests actes, “Solidaridad Obrera”li editarà el llibre “Romancero de la li-bertad”. Un dels grups poètics més ac-tius fou l’anomenat Oasi.

El Grup Literari Oasi era format per lageneració més jove de poetes catalansde la República, que va viure el seu mo-ment d’esplendor durant la guerra civil.La joventut dels poetes va fer que moltsd’ells fossin mobilitzats per anar alfront, la pèrdua de la guerra va signifi-car el silenci per a la majoria d’aquestspoetes cívics que van haver d’exiliar-seo patir les conseqüències del triomffranquista. El nom del grup proveniad’un cafè, situat al carrer de la Canuda,on es reunien per parlar de poesia i lite-ratura els joves lletraferits Josep Gime-no-Navarro, Pere Quart, Josep MariaProus, Palmira Jacquetti, Josep M. Ro-vira-Artigues, Agustí Bartra, C. A. Jorda-na, Enric Lluelles, Ramon Vinyes iJosep M. Fabra. Entre les activitats delGrup Oasi destaquen les edicions de lli-bres i la participació en actes culturals,així com l’organització de cursets litera-ris a l’Ateneu Barcelonès. En la cloendade la I Fira del Llibre, el 3 de juny de1937, els components del grup Oasi vanllegir els seus versos en un festival ano-menat “Poemes de Guerra i Revolució”.Pere Quart va recitar la seva “Oda a Bar-celona”: “Barcelona, contempla’t. / Bar-celona, no cantis. / Ausculta aquest corteu que s’escarrassa a batre. / No et de-turis. Plora una mica cada dia, / quan laTerra comença / un altre tomb, ullcluca.(...) Treballa. / Calla. / Malfia’t de la histò-ria. / Somnia-la i refés-la. / Vigila el mar,vigila les muntanyes. / Pensa en el fillque duus a les entranyes”.

Joventuts canalles

A partir d’aquest número del “Catalunya”, ini-ciem la publicació d’una sèrie d’articles del poetaavantguardista Joan Salvat-Papasseit. Es tractad’articles, traduïts per Jordi Martí, de temàtica

social recollits amb el títol de “Fum de fàbrica”.En ells, des del vitalisme, Salvat pren partit perla classe obrera, postura que el portarà primer alsocialisme i després a l’anarquisme.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2006 23

EL COMPROMÍS LLIBERTARI D’UN DELS PRINCIPALS POETES CATALANS

Salvat-Papasseit, poeta,avantguardista i rebel

> RACÓ TRANSVERSAL

La Nord-Amèricasudista

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Seria lamentable que una pel·lícula com“CSA: The Confederate State of Amèri-ca” (EUA, 2003, en DVD), expressió ex-celsa d’un subgènere que es podriaanomenar rigorosament fals documen-tal encara que es podria dir allò que ElRoto fa respondre a una mare a la pre-gunta del seu fillet sobre si els ReisMags eren de debò: “Clar que sí, comtots”. Escrita i dirigida per Kevin Wil-mott, parteix d'una hipòtesi en absolutdesgavellada: què hauria succeït si laConfederació, els sudistes antiabolicio-nistes haguessin derrotat a la Unió enaquella Guerra Civil nord-americanaque tan bé coneixem pel cinema?Aquesta és la gran qüestió formulada, ien la seva resposta aquest documental(fals com els altres) juga amb imatgesd'arxius més o menys manipulades quedemostren que ja sense guanyar elssudistes ja van “poder gaudir” del KKKmentre que les víctimes (com a l'Espa-nya victoriosa de Franco) ni tan solsvan poder associar-se, no fos que amoï-nessin, gairebé tant com amoïnaria arauna Associació de Víctimes de la Lleid'Estrangeria.

I les conjuga amb entrevistes ambsuposats testimonis, així com recons-truccions de velles pel·lícules, d'aque-lles en què els sudistes són cavallerstan immaculats com el John Carradinede “La Diligència” o Alan Ladd a “Elrebel orgullós”.

En aquesta història a l’inrevés: Lin-coln ha d'escapar gràcies a una disfres-sa de negre i acabarà finalment exiliat aMont-real com un desertor, i sense ne-cessitat de recórrer a Linberg i altres“führers” coneguts, es dóna una classedirigent que signa un pacte de noagressió amb Hitler per convertir elsjueus en esclaus, la qual cosa no estàtan fora de lloc considerant que els Es-tats Units no es van posar en la guerrade debò fins després de Stalingrad.

Willmott és un director que sap delque parla i que ha pogut fer la sevapel·lícula gràcies al suport de SpikeLee, al que es pot recordar en aquestamostra de les venes obertes de la (notan) minoria afronord-americana. Enca-ra que orientada cap al públic essen-cialment iankee (que bona falta li fa), alscinèfils que ens agrada conèixer la his-tòria nord-americana llegint per exem-ple “L'altra història dels Estats Units”,de Howard Zinn (Argitaletze, Hondarri-bia, 1999), no se’ns escapen algunsdels matisos d'una història que plantejanombroses qüestions. Per exemple,que després de segles d’esclavisme,van ser les revolucions democràtiquesles que van acabar amb ell, o van co-mençar a fer-ho perquè encara cueja,per exemple, que el capitalisme es vafer i es va beneficiar de l’esclavisme o,per exemple (i ja sé que aquesta és unareiteració), que els abolicionistes vanser tractats d'extremistes irresponsa-bles... Què no hauríem donat en aquellstemps de cine-fòrum per tenir una pel·lí-cula com aquesta? Clar que “Mandin-go” de Richard Fleischer també servia.

Ferran Aisa

Joan Salvat-Papasseit va néi-xer el 16 de maig de 1894 alcarrer Urgell de Barcelona,

els seus pares eren barcelonins iels seus avis provenien de la pro-víncia de Tarragona. El mateix Sal-vat escrigué: “Pocs dies desprésera batejat a la parròquia de SantaMadrona, dins d’una tarda tempes-tuosa d’aigua com una obstinació.Aquell dia a Montjuïc posaven encapella uns condemnats a mort. Laciutat, arraulida i poruga, no teniarespirs. En fer-me cristià, el capellàva dir-los als qui em duien: -Natamb aigua obstinada, morirà en focpotser...- Aquesta predicció mai noha tingut tranquil·la a la mevapobra mare.”

L’any 1901, el seu pare que tre-ballava de fogoner en el vapor“Montevideo” propietat de la Com-panyia Transatlàntica morí de tràgicaccident a l’alta mar en el trajecteBarcelona-Cadis. La mort del paredeixa la família Salvat a la misèria iels dos fills del fogoner, Joan i Mi-quel, són acollits a l’Asil Naval Es-panyol, que estava instal·lat en unacorbeta ancorada al port de Barce-lona.

Joan Salvat-Papasseit residirà al’Asil Naval fins als tretze anys,aleshores surt al carrer amb unaminsa educació. La base d’estudide l’Asil era poca lletra... i molt ca-tolicisme, molt patriotisme i moltautoritarisme. El jove Salvat hohaurà d’aprendre tot al carrer, alsateneus i a la vida. Per la seva con-dició familiar, malgrat la seva inten-ció de voler estudiar, es veu abocata fer d’aprenent de diversos oficis.L’any 1911 va a viure amb la sevamare i el seu germà al carrer Gig-nàs: “...en una escala –segonsJoan Alavedra- mal il·luminada,bruta, plena de crits i de criatures”.

Seguint el tarannà de l’època,Salvat mantindrà un esperit obert iun gran afany d’aprendre. Amb elsseus amics Joan Alavedra, EmiliEroles i Enric Palau freqüenten lescasetes de llibres antics de SantaMadrona, es fan socis de l’AteneuEnciclopèdic Popular i funden elGrup Antiflamenquista Pro Cultura.Les hores de lectura, les conferèn-cies, les xerrades amb els com-panys i la misèria del carrer i de lesfàbriques el fan conscienciar. L’any1914 entra a formar part de la re-dacció de “Los Miserables”, unapublicació radicalment revolucionà-ria.

Salvat-Papasseit viu una etapade bohèmia i passà llargues horesfent tertúlia al Bar del Centro, a laRambla. Els seus articles, infla-mats de redemptorisme, els firmaamb el nom de Gorkiano, en home-natge a Gorky. Un any més tard,s’incorpora a les Joventuts Socia-listes de Barcelona i continua publi-cant articles a “Justícia Social”,“Sabadell Federal”, etc. El mes demarç de 1916, és condemnat a dosmesos i un dia de presó per un arti-cle publicat a “Los Miserables”.Desenfeinat i amb situació precàriaes veu obligat a cercar treball deguarda nocturn del moll de la fusta,anys més tard ho recordarà en elpoema “Nocturn per acordió” quecomença dient: “Vosaltres nosabeu què és guardar fusta almoll...” El 1917 trenca amb el socia-lisme i es declara partidari de l’a-cràcia, aquest mateix any funda larevista “Un enemic del Poble”, res-seguint l’ètica d’Ibsen. Gràcies al’ajuda dels amics comença a tre-ballar a les Galeries Laietanes. El1918, publica, amb el pseudònimde Gorkiano, “Humo de Fábrica”.

El dia 7 de juliol, es casa ambCarme Eleuterio, una modista delbarri de la Barceloneta, amb qui

tindrà dos filles, Salomé i Núria.Salvat-Papasseit viurà i treballarà aSitges a una botiga de SantiagoSegura, l’amo del Faianç Català;precisament vivint a aquest pobledel Garraf agafarà la fatídica gripd’aquell any. Salvat ha de fer curade repòs a Matadepera i retorna aBarcelona per anar a viure al carrerDoctor Giné i Partagàs, a la Barce-loneta. En aquest barri farà amistatamb Tomàs Garcès i amb SalvadorMiquel, s’aproparà a les JoventutsNacionalistes i col·laborarà a la re-vista “La Mar Vella”. Els següentsanys seran els de la dèria poètica iels de la seva malaltia.

Des del seu lloc de treball a lesGaleries Laietanes entra en con-tacte amb els escriptors i artistescatalans: Xavier Nogués, JoaquimSunyer, Josep Maria de Sucre, To-rres García, Manolo Hugué, JoanMiró, López Picó, Josep M. Junoy,Josep Pla, Josep Obiols, J. V.Foix... Són els anys de l’avantguar-da i el poeta Salvat-Papasseit sesent avantguardista i publica el seuprimer llibre de versos: “Poemes enondes hertzianes”. Salvat-Papas-seit es posa en contacte amb elsescriptors avantguardistes i ultrais-tes i manté correspondència ambMarinetti, Van Doesburg, Gómez

de la Serna, etc. Col·labora en lespublicacions ultraistes espanyoles“Grècia”, “Ultra”, “Vida Americana” i“La Columna de Foc” de Reus. Ellmateix crearà revistes d’avantguar-da, “Proa” i “Arc Voltaic”.

A partir de 1921, el poeta viuràllargues estades a sanatoris per fercura de repòs, però la seva febretambé és poètica i en poc tempspublica els llibres: “L’irradiador delport i les gavines” (1921), “Lesconspiracions” (1922), “El poemade la rosa als llavis” (1923) i “Lagesta dels estels” (1923). Cercantmillors aires per als seus pulmons,se’n va a viure a una torreta ambjardí, al carrer Pujolet d’Horta. Sal-vat-Papasseit col·labora a “El Diade Terrassa”, “La Publicitat” i “LaMainada”.

Escriu uns contes dedicats a lesseves filles que seran publicatspòstumament amb el títol “Els nensde la meva escala”. El 1923, retor-na al centre de Barcelonainstal·lant-se en un modest pis alnúmero 64 del carrer Argenteria. Elfebrer de 1924, mor la seva filla Sa-lomé, uns mesos més tard, el 7d’agost, mor a conseqüència d’unapneumònia crònica Joan Salvat-Papasseit, només tenia 30 anys.L’octubre de 1925, apareix el seudarrer llibre de poemes, “ÓssaMenor”.

En el poema “Provervi”, Salvat-Papasseit escriu: “Si escoltes el teufons seràs content de viure: / hi hamarge per fer el bé / hi ha margeper fer el mal / -si la rancúnia etmou et vagarà d’occiure / (però elbo és com el somrís de l’aigua a lacanal)”.

(Ferran Aisa és autor, conjunta-ment a Remei Morros, del llibrebiogràfic “Joan Salvat-Papas-seit, l’home entusiasta”, VirusEditorial, 2002).

Anarco-sardanisme escalencMiquel-Dídac Piñero i Costa

El diumenge 25 de juny d’aquestany, coincideix en la diada sarda-nista mundial, que correspon auna sortida d’afirmació nacionalpopular catalana enfront la Dicta-dura franquista els anys cinquan-ta i una demostració de ball frater-nal de pau entre les persones,amb una significada efemèridesardanista, ja que el 25 de juny de1904 hi va haver uns greus en-frontaments entre sardanistes iguàrdies civils quan aquests in-tentaven imposar la prohibició de

ballar sardanes dictada pel gover-nador civil de Barcelona. Un fetque va transforma la dansa dePep Ventura en un símbol políticde resistència popular contra l’Es-tat espanyol.

El fet de l’entusiasme sardanis-ta a l’Escala des del temps dePep Ventura va comportar que al’Ateneu Art i Cultura d’aquestapoblació, que encara avui és unnucli social contra el sistema he-gemònic, es van trobar entre elsprincipals promotors dos anar-quistes escalencs, en Josep Vi-cens i Juli, dit en Xaxu petit (1870-

1956), i en Tonet Puig i Artigas(1886-1960), que van ser impor-tants compositors de sardanes,segons remarca l’amic Lluís Colo-meda colomeda@girona.com.

Federica Montseny va dir queen "Tonet era un home extraordi-nari, probablement, una de lespersones més cultes que mai heconegut" (Lluís Colomeda, ‘Tonet,l’anarquista que escrivia sarda-nes’, llibre del 31 Aplec de la Sar-dana de l’Escala, 4 de juny de2006, pp. 57-60).

Davant la campanya de reivin-dicació de la figura del Xaxu en

els cinquanta anys de la sevamort, aquest any, la diada instituï-da per l’entitat Ballet Popular fatocar la sardana ‘Escalenca’, delcompositor escalenc i companyde fatigues d’en Tonet, en PereMercader i Andreu, de cal Cadi-raire (1885-1969).

D’aquesta manera, la sardanasardana dedicada aquest any,‘Escalenca’ d’en Pere Mercader,es balla el 25 de juny arreu delmón, en més de cent poblacionsdel Principat de Catalunya i Ando-rra i, també, a seixanta més a ni-vell mundial.

Text: Maria Àngels Rodríguez,historiadora i membre de laFundació Salvador Seguí;traducció: Núria Rimbau

Quan es tracta d’analitzar ladona com a gènere (1) enles organitzacions d’es-

querra sorgides al segle XIX i prin-cipis del XX, sobretot si són orga-nitzacions de caràcter obrer, s’hade posar de manifest el que no persabut és menys molest: que ladona, com a tal, ha estat sotmesaal mateix silenci respecte a la sevaparticipació i valoració que ho haestat en tots els altres àmbits o or-ganitzacions.

El marc des del qual s’analitza larelació de la dona com a gènere ésl’organització obrera que naixerà el1910 o 1911 (2) sota les sigles deConfederació Nacional del Treball(CNT). Encara que pugui semblarque a causa de l’entorn ideològicllibertari que conforma en la sevamajoria aquesta organització ladona hi pugui tenir una considera-ció diferent, no és així. La insercióde la dona en el món laboral i laseva presència en les anàlisis coma agent públic pertany a l’últim terçdel passat segle XX.

Això no significa que les donesno hagin tingut una constant pre-sència en les organitzacions obre-res, que la seva presència no hagitingut importància en el desenvolu-pament no només de les activitats,sinó en els canvis que s’han anatproduint fins arribar a l’actualitat,quan a ningú se li ocorre afirmar,almenys en el que es coneix com“l’esquerra”, ni considerar la donacom ho fa l’acord majoritari del 1rCongrés de l’Associació Interna-cional de Treballadors (AIT) el 1866que explicita la següent resoluciórespecte al lloc en el qual situa l’ac-tuació de la dona: “ Sense la famí-lia, l’espècie humana només és unconglomerat d’éssers sense fun-cions determinades, sense raó,sense llei i sense finalitats. Sensela família, l’home, confós en una

immensa comunitat, només és unenemic per a l’home, sense la fa-mília la dona no té sobre la terracap raó de ser, ja que sense la fa-mília la dona només és un éssererrant condemnat per la seva cons-titució física a un esgotament pre-matur, a uns esforços incessants iimpotents, que transformen d’unaforma radical el seu organisme iequivalen a la negació de l’espèciei a la desaparició de la raça”(3).

Pot semblar un text extrem i nomassa d’acord amb les idees d’alli-berament que per a l’home tenenaquests socialistes utòpics, peròcom continuen afirmant des de laSecció alemanya d’aquesta 1a In-ternacional i redundant en el paperassignat a la dona, als seus valors ifuncions, la millora de la situació del’obrer vindrà donada quan: “ Siguipossible arribar a la situació quecada home pugui triar una dona iformar una família, l’existència dela qual serà assegurada pel seutreball, cosa que durà que deixind’existir aquestes pobres criatures,que a causa del seu aïllament esconverteixen en presa de la deses-peració, pequen contra elles matei-

xes i contra la naturalesa i marquenla civilització amb una taca, al pros-tituir-se, quan comercien amb elseu cos. El treball legítim de lesdones i de les mares és a la llar i enla família i vetllar i ocupar-se de laprimera educació dels fills. Encomparació amb els deures de l’-home i el pare en la vida pública, ladona i la mare han de defensar ladolçor i la poesia de la vida domès-tica, aportar gràcia i bellesa a lesrelacions socials i tenir una influèn-cia ennoblidora en la capacitat crei-xent de la humanitat per gaudir dela vida”(4).

El text, llegit sota els paràmetresactuals, és desolador i sembla ex-tret de les invocacions dels sectors

més reaccionaris, però no: la visiógeneral que es té de la dona en elmón de l’obrer a finals del segleXIX es correspon amb tot això ditanteriorment escrit amb pocs mati-sos.

La inserció de la dona com a tre-balladora està molt mal vista, ladona és un obrer sense qualificar.A més, amb la mecanització, l’ho-me està perdent el seu podersobre el treball i l’observa com unacompetidora, oblidant-se de la pos-sibilitat, que s’ha plantejat encomptades ocasions, de la integra-ció, educació i socialització d’a-questa.

No és que no existeixin antece-dents de l’aparició de les dones enels moviments socials, però és queno estem recordant l’aparició de fi-gures més o menys destacadesper la seva pertinença gairebé ex-clusiva a les classes dominants,sinó que pretenem situar-nos en elpaper de la dona en el movimentobrer i, dintre d’aquest, en l’esferallibertària d’una organització deter-minada.

El món laboral pertany a l’àmbitpúblic i la dona, històricament, haestat relegada sempre a l’esferadel privat (la família, la salut, latransferència de valors). Parlar dela dona com a agent o subjected’estudi resulta complex i, enmassa ocasions, pot ser percebutnomés com una llarga llista de rei-vindicacions.

Notes:(1) Durán, M. Ángeles “Dominaciónsexo y cambio social”. Ed. Cuader-nos para el Diálogo. Madrid 1977.Pàg. 14 “La diferenciación de lossexos es una realidad biológica,pero la desigualdad es un fenóme-no social y tienen un coste social”.Pueden existir diferentes paráme-tros como casta, minoría o clase, yen esas aparece la mujer comouna categoría de análisis social di-ferenciada, pero es en función desu sexo y por su posición de margi-nalidad”.(2) Respectarem les diferents opi-nions sobre l’any fundacional.(3) Heinen, Jacqueline “De la 1ª ala 3ª Internacional: La cuestión dela Mujer”. Ed. Fontamara. Barcelo-na. 1978 Pàg. 21.(4) Idem Heinen, Jacqueline (1978)Pàg. 22.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200624

Passeig per una històriasense argument (1)La dona com a objecte d'estudi en les organitzacions d'esquerra

”El món laboralpertany a l’àmbitpúblic i la dona,històricament, ha estatrelegada sempre del’esfera del privat”

> CAMPANYES

Correllengua 2006:una llengua viva,un poble en marxaarreu dels PaïsosCatalans

Campanya del Correllengua

El Correllengua 2006 arribarà a totes lescomarques. Les comissions organitza-dores del Correllengua s’han posat atreballar des dels diferents punts del te-rritori. Per ara, la majoria de comarquesde Catalunya Nord i del Principat de Ca-talunya, Andorra, Menorca i Eivissa, hanconfirmat la seva participació en l’orga-nització d’actes de Correllengua.

Un seguit d’actes pensats i organit-zats des de la societat civil i pensats perser fets d’una manera festiva, oberta idesacomplexada, per viure i celebrar lacatalanitat al carrer i apropar i donar aconèixer la llengua i la cultura catalanaa les persones que, nouvingudes o no,encara la desconeixen.

L’edició d’enguany s’iniciarà el 2 desetembre a Andorra la Vella, que acolliràen directe l’encesa de la flama de 4 Ca-sals Catalans a l’estranger (Xangai, Mel-bourne, San Diego i Buenos Aires) i elseu repartiment en les 4 columnes quefaran recórrer aquesta flama per totesles viles i ciutats dels Països Catalans.Com ja és tradició, el 4 de novembre aPerpinyà, coincidint amb la signaturadel Tractat dels Pirineus (7 de novembrede 1659) es clourà aquesta desena edi-ció tant especial.

Durant els dos mesos de Correllen-gua, diferents actes temàtics i celebra-cions especials hi tindran lloc a diferen-tes ciutats: la Gimcana per la Llengua aSabadell, la Declaració del Correllenguaa Girona, el Correllengua pels nens aMenorca, el Correllengua pels nouvin-guts a Vic… 10 anys de CAL i 10 anysde Correllengua a tot el país que volemcelebrar amb multitud de propostes: 10anys, 10 cims;, 10 anys, 10 efemèrides;10 anys, 10 indrets dels Països Cata-lans…

El Correllengua té com a objectiuprincipal garantir un futur digne per a lallengua catalana, tot reivindicant políti-ques actives que promoguin el seu ússocial i n’afavoreixin la seva plena nor-malització. I paral·lelament, incidir en lasensibilització i en la presa de cons-ciència de la gent respecte aquest fet.Indirectament, també té l’objectiu d’a-nar engrescant persones i entitats a fid’incorporar-les en projectes de defen-sa i promoció de la llengua i cultura ca-talana. És per això que animem aque-lles persones que desitgin organitzarCorrellengua a la seva ciutat, municipi,barri, escola... a moure’s per la llengua.

Aquest és el primer article d’una sèrie que parlade les relacions que hi ha hagut entre les donesi les esquerres, especialment la llibertària. Elsarticles estableixen les visions que tant els ideò-legs com les organitzacions han tingut sobre lesdones, junt amb l’evolució que feia el mateixmoviment feminista paral·lelament.

Els articles són obra de la historiadora i mem-bre de la Fundació Salvador Seguí Maria ÀngelsRodríguez, i tenen com a objecte d’estudi bàsicel nostre espai geogràfic més proper. En moltscasos, les diferències entre les esquerres i lesdretes en aquest tema van ser inexistents imassa sovint ho continuen sent.

Theresa Hak Kyung Cha, Aveugle Voix [Cega veu], 1975, performance.Foto:Trip Callaghan

“Encara que puguisemblar que a causade l’entorn ideològicllibertari queconforma en la sevamajoria aquestaorganització (CNT) ladona hi pugui teniruna consideraciódiferent, no és així”.

Secretariat Permanent ComitèConfederal CGT

El Govern de l’Estat va donar llumverda, en el seu Consell de Ministresdel 28 de juliol, a la tramitació parla-mentària de l'Avantprojecte de Lleireferent al que fins a avui s'havia de-nominat Memòria Històrica i que araes diu “Avantprojecte de llei per laqual es reconeixen i amplien drets is'estableixen mides a favor de quivan patir persecució o violència du-rant la guerra civil i la dictadura”.

No obstant això, a pesar d'untímid reconeixement "moral" de lesvíctimes, aquest Avantprojectedecep ja que no s'estableixen mesu-res eficaces per a una autèntica re-habilitació de les víctimes de la dic-tadura franquista.

Vegem per què:- El text tracta com víctimes iguals

a "nacionals" i "republicans", quan elque està encara pendent és el res-cabalament moral i jurídic de qui vantenir quaranta anys de persecució irepressió a les mans d'un victoriósexèrcit colpista.

- Es dilueix el valor del terme Me-mòria Històrica com a recuperaciócol·lectiva d'alguna cosa que va suc-ceir i va ser fet callar per la violència,substituint-lo per “memòria personali familiar”, reconvertint el que va seruna repressió sistemàtica i col·lecti-

va contra centenars de milers d'ex-combatents republicans/es en supo-sats afronts individuals.

- El mínim rescabalament recone-gut vindrà per un procés administra-tiu, que no jurídic, personalitzat i gai-rebé secret. Amb l'aparentobjectivitat d'unes persones d'honores dictarà si algú va ser injustificada-ment penalitzat o no. Incongruentamb la sentència general que va dic-tar que tots els judicis franquistesvan ser injusts tant de fet com de

dret.- No només no haurà rescabala-

ment econòmic per aquestes injustí-cies si no que a més tampoc s'ad-met la possibilitat que es reobrinprocessos i es publiciti qui van serels assassins i i els seus responsa-bles durant el franquisme. Els nomsde jutges i botxins seran secrets. Noes podrà ni embrutar el seu honor niarribar a exigir-los resposta, encaraque sigui moral, pels seus actes.

- Es burocratitza i administrativitza

el procés d'exhumació de les fossescomunes. Queda en mans de les fa-mílies preguntar on estan els seusmorts i exhumar-los o no,… amb elpermís final de qui posseeixi la pro-pietat del terreny.

- Podrà haver-hi plaques i símbolsde la guerra... si recorden a ambdósbàndols per igual…

- El Valle de los Caídos serà llocde culte i d'honra a tots els caiguts.

- Finalment, segueix deixant foracasos escandalosos com el de Del-

gado i Granados i tants altres, comel dels més de 200.000 "republi-cans" condemnats a treballs forçats,obrint només una porta a subven-cions per a investigar-los.

Només dos aspectes podem con-siderar-los mínimament positius, en-cara que freguen el merament sim-bòlic:

- Es milloren i amplien les possibi-litats de pensió de les famílies delsassassinats o dels empresonats,amb les limitacions ja legislades an-teriorment.

- I es concedeix la doble naciona-litat als ex-combatents de les Briga-des Internacionals…

El pitjor d'aquest text és que elGovern vol treure una llei per posarpunt final a les reclamacions de laMemòria Històrica oblidada i trepitja-da, al mateix temps que la transfe-reix al món acadèmic d'estudiosos,historiadors i centres de documenta-ció i, així mateix, la reconverteix enuna cosa “personal i familiar”, furtantles accions reivindicatives col·lecti-ves portades a terme per desenesde col·lectius per la Memòria Històri-ca. És, per tant, un capítol més de la“reconciliació nacional” iniciada ambla Transició. La CGT només pot ma-nifestar la seva decepció i rebuig aaquest Avantprojecte de Llei, i segui-rà lluitant per la rehabilitació plenade totes les víctimes del feixismefranquista.

La memòria històrica del moviment llibertari

Col·lectiu Catalunya

Per un costat, la CGT haposat en marxa el webwww.memorialibertaria.org on hi ha informació ge-neral sobre memòria his-tòrica i sobre casos con-crets, activitats,publicacions, materials,enllaços, etc.

Per altra banda ha rea-litzat l'exposició "La Re-volución Libertaria". El19 de juliol de 1936 va serl'esclat de rebel·lia delpoble contra segles d'o-pressió del poder de l'Es-glésia i de l'Estat espan-yol, i amb motiu del 70aniversari de la Revolució,la CGT ha commemorataquesta data amb l'expo- sició "La Revolución Li-

bertaria", que consta de26 panells, un muntatgeaudiovisual i un catàlegamb treballs d'investiga-ció sobre la revolució de1936.

L'exposició “La Revo-lución Libertaria” va serinaugurada a Madrid el19 de juliol i realitzarà unrecorregut per diversesciutats de l'Estat espanyol.Presenta en imatges unamostra de la filosofiaanarquista que va inspi-rar la revolució social, re-tent homenatge als homesi dones que duien un mónnou en els seus cors i quevan fer possible la Idea dela transformació social.

El catàleg de l'exposi-ció, 128 pàgines, editat per

la CGT amb la col·labora-ció de la Fundació Salva-dor Seguí, en la seva pri-mera part conté lesimatges dels 26 temestractats en els panellsacompanyats dels textosintroductoris de cadascund'ells.

I en la seva segona partrecull els treballs desenvo-lupats per 16 investiga-dors al voltant de la Revo-lució Llibertària.Completa el catàleg unDVD de 9 minuts amb unmuntatge audiovisual,música de Mozart i “A lesBarricades”, amb 140imatges seleccionades deles més de 400 que té l'ex-posició. El preu del catà-leg és de 10 euros.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2006 25

Avantprojecte de Llei de Memòria Històrica: una ‘rehabilitació’ de punt final?

Col·lectiu Catalunya

El matí del passat 25 de juliol esva recordar a Barcelona lacommemoració del 70è aniver-

sari de la col·lectivització dels trans-ports de Barcelona amb un parelld'accions paral·leles realitzades pelCSA Can Vies, amb la col·laboracióde la Secció Sindical de CGT a Auto-busos de Barcelona.

La primera acció va començar pocdesprés de les sis del matí i va con-sistir en la substitució dels anuncisd'alguns autobusos de la ciutat peruns nous plafons. Aquests feien refe-rència al 70è aniversari de la revolu-ció a Barcelona i al procés judicialobert per Transports Municipals deBarcelona contra el Centre Social Au-togestionat de Can Vies (Sants). Lesdiverses línies d’autobús que passenper Sants i viatgen per tota la ciutatvan dur els nous plafons durant bonapart del dia, i els cartells es vancol·locar amb el consentiment delsconductors dels autobusos sense quees registrés cap incident.

La segona acció va començar pocdesprés de les onze, quan un auto-bús d’època va arribar a la Plaça deSants, on l’esperava un grup de mili-cians que el va col·lectivitzar i redeco-

rar per a l’ocasió. Uns potents alta-veus amb himnes de la Guerra Civil idiverses banderes roig i negres dona-ven vida a l’autobús. La decoració del’autobús, amb plafons a tots els cos-tats, recordava les imatges de lescol·lectivitzacions del 36.

La comparsa revolucionària es vaestar desplaçant des del matí i fins lessis de la tarda per tot Barcelona, re-partint informació a vianants i a cente-nars de persones que s’hi acostaven.El recorregut emprès per l’autobús elva portar a passar per punts com laPlaça Catalunya -on es va llegir el co-municat de premsa-, la Plaça Espan-ya, el Paral·lel, el Passeig Marítim iCapitania General. També va passarper llocs com la Via Laietana, la PresóModel (on es van cridar consignes

contra les presons a través de la me-gafonia), la Carretera de Sants i LaBordeta, l’Avinguda de Madrid, i des-enes de carrers fortament transitats.

A les tres del migdia, quan els tre-balladors de TMB feien el canvi detorn, l’autobús es va plantar davant dela porta principal de la seu d’aquestaempresa, a la Zona Franca. Allí esvan repartir centenars d’octavetesmalgrat la negativa de l’empresa apermetre accedir als milicians a l’edifi-ci.

Cal recordar que TMB ha presentatuna demanda per tal de desallotjarl'edifici okupat de Can Vies, que vaser alliberat per joves del barri deSants ara fa 9 anys, ja que TMB té laintenció de construir-hi vivendes deluxe i poder finançar la remodelació

de l'estació de Mercat Nou i el seu en-torn.

Comunicat repartit

1936-2006: La lluita continua

25 de juliol del 1936. Els i les treballa-dores dels transports públics de laciutat de Barcelona, emmig dels es-deveniments derivats del cop d'Estatde Franco i dels processos d'insur-gència política, decideixen col·lectivit-zar els Transports Públics de la ciutat.Quedava així, sota les mans i deci-sions dels i les treballadores, el poderde gestió d'aquest ens públic, que s'u-niria als milers d'esforços que van in-tentar frenar l'avenç del feixisme pel

territori.Setanta anys han passat d'ençà,

quaranta de dictadura nacional-catòli-ca i trenta de feixuga democràcia,d'una nova dictadura del talonari i elformigó. Però seguim aquí, i seguimaquí perquè no resti a l'oblit la lluitad'aquells milions de persones quevan donar la seva vida per l'emanci-pació. I seguim aquí perquè no volemque es perdin (o es facin perdre) de lamemòria dates i fets com la col·lecti-vització dels transports, l'assalt a lesDrassanes, les assemblees populars,l'immens crit per la dignitat i la llibertatde les persones.

Però també seguim aquí per recor-dar que allò contra el que es va lluitarsegueix viu i ja no és tan evident, peròigual de contudent.

Avui, TMB, lluny d'aprendre de lalliçò històrica, pretén acabar ambaquell mateix esperit que es va ex-pressar el 25 de juliol del 36.

L'empresa avui demana el desallot-jament del CSA Can Vies, un projectei una realitat de col.lectivització i auto-gestió al barri de Sants.

Sobretot, estem aquí per dir-vosque mai, ni llavors ni ara, ens fareucreure.

Visca la lluita per l’autogestió!!! Atu-rem la demanda contra Can Vies!!!Recolza les lluites laborals a TMB!!!

70 anys de la col.lectivitzaciódel transport públic a Barcelona

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200626

EL 24 DE JUNY MORIA A BARCELONA EL DIRECTOR DE CINEMA

Joaquim Jordà, miradalliure i alliberadora

I qui era aquestJoaquim Jordà

Col·lectiu Catalunya

Joaquim Jordà va ser guionis-ta, autor de documentals, pro-fessor de guió i traductor. Va

néixer l'any 1935 a Santa Colomade Farners (Girona). Va estudiarDret a Barcelona encara que méstard es va traslladar a Madrid peringressar a l'Escola de Cinema, laqual va abandonar sense acabarels estudis.

Va viatjar el 1952 a París i va en-trar en l'entorn de la Cinémathèque-que portava André Bazin-, ontroba tots els noms mítics de l'èpo-ca: Eric Rohmer, François Truffaut,Jacques Rivette, Claude Chabrol...És en aquells dies quan va adquirirla consciència política que desprésmarcarà la seva obra.

A l'any 1967 va contribuir decisi-vament a la formació de l'Escola deBarcelona, un important movimentde renovació estètica en l'erm cul-tural de l'època, escola de la qualés el principal teòric. Dintre d'a-questa, codirigirà juntament ambJacinto Esteva el seu primer llarg-metratge "Dante no es únicamentesevero".

Fart de la censura i de la medio-critat de l'entorn, decideix exiliar-sea Itàlia fins a l'any 1973. Ja de tor-nada a Catalunya col·laborarà ambVicente Aranda a "El Lute (Caminao rebienta)" (1987) i "El Lute (Ma-ñana seré llibre)" (1988) i la sèriede televisió "Los jinetes del alba"(1990).

El 1979 va tornar a la realitzacióamb el documental "Numax pre-senta..." que narra el malaguanyatintent d'autogestió empresariald'uns treballadors en vaga. Aaquesta cinta la segueixen, entre

altres, "El encargo del cazador"(1990), "De nens" (1994), "Un cosal bosc" (1996) i "Monos com laBecky"(1999).

Mentre exercia com a professora la Universitat Pompeu Fabra vacontinuar escrivint guions. Enaquesta qualitat va col·laborar ambChus Gutiérrez a "Alma gitana"(1995) i repeteix amb Vicente Aran-da a "Intrusos" (1992) i "Carmen"(2001). Recentment va reunir denou els protagonistes de "Numaxpresenta…." a "Vint anys no sónres", el seu últim llarg.

La Seminci va guardonar en laseva edició 2005 aquesta cinta

amb el segon premi al millor docu-mental. En aquesta, amb l'objectiude reconstruir els últims 25 anys del'Estat espanyol, Joaquim Jordà vatraçar un recorregut per les videsde qui van protagonitzar l'experièn-cia autogestionària recollida a"Numax presenta..."

Va ser també autor de curtme-tratges com "Maria Aurèlia Cap-many parla d'un lloc entre elsmorts" (1968) i "Portogallo paesetranquil". Jordà va destacar a méscom traductor d'autors de la tallad'Antonio Tabucchi, Simenón,Sciascia, Baudrillard, Magris, Busi,Brizzi i Manganelli.

Gràcies, Jordà

Jordi Martí Font

Dissabte 24 de juny, moriaJoaquim Jordà. Ens ha dei-xat, però, les pel·lícules, les

traduccions i una visió de la realitatque esdevé més i més colpidoracom més i més ens la mirem.

utor de culte de l'Escola de Bar-celona (un dia algú ens hi haurà detornar a portar per capbussar-nosen part del nostre passat audiovi-sual més proper i més oblidat); tra-ductor de Sciacia, Baudrillant, Ta-bucchi i Simenon; autor o coautorde guions com els de "Pau i el seugermà", "El Lute"...; i director de ci-nema documental, documental in-terpretat, falsos documentals o vésa saber com definiríem això que elveí del Raval es va inventar, rea-daptar o, en definitiva, crear.

"Monos com la Becky" (1999),"De nens" (2003), "Númax presen-ta" (1979) i "Veinte años no esnada" (2004) són, des del meupunt de vista, imprescindibles. Enaquests films, en cada un d'ells,Jordà clava el seu bisturí complex iintel·ligent en alguns dels pilars dela societat que patim. El poder psi-quiàtric, el poder judicial, l'especu-lació, el món del treball, la derrotade les alternatives durant la transi-ció... Mai de forma dogmàtica, maiamb respostes d'una sola direcció,mai deixant els espectadors sot-mesos a les imatges sinó donant-nos elements per aprendre, per re-flexionar i, sobretot, per fer-nospreguntes que en segons quinscasos molts no ens havíem atrevito no havíem gosat de preguntar.

L'obra d'art que ens il·lumina iens obliga al replantejament decoses, sense tancar-nos les pre-guntes amb respostes aparellades,manté un recorregut molt mésampli que la que aposta peldogma, sigui quin sigui aquest.

I aquesta obra no pot ser entesacom a producte per al consum per-què, precisament, el consum esbasa en engolir, tan ràpid com siguipossible, uns continguts que ensfarceixen però que no ens ajuden acréixer en cap sentit. Jordà vaapostar, en la seva obra, i sobretoten aquestes pel·lícules que hecitat, per preguntar-se i ajudar-nosa preguntar, i aquest és un exercicitan gran d'honestedat intel·lectualque no puc fer res més que donar-li gràcies, gràcies per l'estètica igràcies per l'ètica, però sobretotgràcies per ajudar-nos a fer-noslliures mentre miràvem i mirem lesteves pel·lícules.

Gràcies, Jordà.

> CONTRAINFORMACIÓ

VVííddeeoo ddee lllluuiitteessaannaarrccoossiinnddiiccaalliisstteessEl Sindicat Federal Ferroviari de Valèn-cia i el Sindicat de Transports i Comuni-cacions de la CGT de València ens faarribar una adreça web on podreu veureun vídeo musical fet sobre la cançó "Nosomos nada" de La Polla Records i ambimatges de lluita anarcosindicalista i lli-bertària. El podeu veure ahttp://www.bolt.com/cienfuegos/video/2101477?cn=TAGS_SINDICALISMO_PAGE1 o descarregar a (demanar queposeu la paraula que apareix al costat ipremeu Dowload) a http://www.megau-pload.com/?d=FVX0YIRR

I JORNADES DE L'ACCENT,PERIÒDIC QUINZENAL DELS

PAÏSOS CATALANS

JJoorrnnaaddeess EEnnffoorrttiimm llaaccoommuunniiccaacciióó ppooppuullaarr

-Divendres 15 de setembreSala de les Cotxeres de Sants18.30h. Roda premsa i presentació del'Anuari de l'Accent, amb membres delperiòdic i artistes musicals.20h.Taula Rodona: La difusió de la Dissi-dència, amb Josu Juaristi, director de"Gara"; Laura Bergés, de l'Assemblea dela Comunicació Social de Catalunya; iLaia Altarriba, redactora de "l'Accent".

-Dissabte 16 de setembreSala de Cultura Lliure la Bahia (carrer Ol-zinelles)Concert a partir de les 18h amb MiquelGironès, Miquel Ramos i Xavi Sarrià (Va-lència), Cesk Freixas (Riudebitlles), FeliuVentura (Xàtiva), Revolta 21 (Riudebit-lles), Pirat's Sound Sistema (Sants), An-titank (Kandahar)Entrades a guixeta: 5 euros amb l'obse-qui de l'Anuari (fins a esgotar existèn-cies) i 3 euros subscriptors.

> IMATGES QUE PARLEN

“Les miliciescatalanes alFront d'Aragó(1936-37)”

JUDIT CAMPS / EMILI OLCINAEditorial Laertes

El Sueño Igualitario

Que cadascú expliqués la sevaguerra. Aquesta és la proposta queva fer Judit Camps, professora d'-Història, a 38 milicians catalansque van sobreviure al Front d'Ara-gó els anys 1936 i 1937. Aquestesveus, reunides com a monòlegsautobiogràfics de cada entrevistat,les ha combinat l'escriptor Emili Ol-cina per reescriure una part de lahistòria de la Guerra Civil.

Les veus individuals i la col·lecti-va queden ben reflectides en un lli-bre que intenta allunyar-se dels en-frontaments entre organitzacions ide la dicotomia revolució-contrare-volució, per centrar-se en una de-terminada dialèctica entre l'Estat ila societat civil. La majoria dels 38milicians entrevistats formaven partde totes les columnes catalanesmilicianes que van cobrir el frontaragonès, excepte cinc d'ells queno compleixen plenament aquestsrequisits.

La veu col·lectiva s'obre amb elcapítol “Les milícies abans de lesmilícies", que relata el pressenti-ment de guerra que tenien tots

abans del 18 de juliol. Després re-copila com es va gestar l'exèrcit mi-licià el 18 i 19 de juliol, la primerabatalla a Barcelona el mateix dia19, fins a arribar al naixement deles columnes milicianes. Els altrescapítol ja relaten la guerra en elFront d'Aragó, mentre que l'últimparla del final de les milícies, ambla militarització i els enfrontamentsdels successos de Maig de 1937.

En les seves conclusions, elsautors del llibre posen l'èmfasi enuna determinada dialèctica entrel'Estat i la societat civil i en la cohe-sió antifeixista de revolucionaris ino revolucionaris, que en el llibrereben el nom de frontpopulisme decarrer.

“Joaquim Jordà,la mirada lliure”

LAIA MANRESAEditorial Pòrtic, 2006

Col·lectiu Catalunya

Les pel·lícules de Jordà sacsegenl'espectador, remouen sentiments idesperten idees.

El seu cinema fixa la mirada enels temes que incomoden, com lamort, el suïcidi, la lluita impossiblecontra el capital, la bogeria o la pe-dofília, per això també han estatsempre en una segona línia pre-sent però oculta que no viu en les

grans estres sinó en el cinema veri-tablement dirigit a donar plaerintel·lectual més que consum estè-tic repetit i programat per les multi-nacionals de la venda de gran pro-duccions, totes iguals i totestallades pel mateix patró. Aquestdirector, ideòleg de l'Escola de Bar-celona, professor, traductor i guio-nista, qüestiona les relacions depoder mostrant la realitat amb totala cruesa. El seu missatge és viu idespietat perquè acosta la càmeraallà on ningú no vol mirar. Aquestllibre repassa la vida d'aquest cine-asta tan coherent com inclassifica-ble i les catorze pel·lícules que hadirigit, com ara “Dante no es única-mente severo”, “Mones com laBecky”, “De nens” o”Vint anys noés res”.

Laia Manresa és guionista, es-criptora i periodista. Ha col·laboraten alguns mitjans de comunicacióescrits com “El País”, “El ViejoTopo” o “La Vanguardia”. És mem-bre de Contraplano (Laboratorid'Acció Documental) i ha participaten diversos projectes documen-tals, entre els quals els llargmetrat-ges “De nens” i “Vint anys no ésres”, de Joaquim Jordà.

“La utopíamagonista”

BENJAMÍN MALDONADO ALVA-RADOColegio de Investigadores enEducación de Oaxaca S.C.2004

Pau Juvillà Ballester

Aquest llibre, subtitulat “Revolu-ción, anarquía y comunidad india”esta integrat per articles i assaigspublicats entre el 1986 i 2002 en di-ferents diaris mexicans així comdos articles inèdits i respon, tal icom diu l’autor en el pròleg, a unaintenció d’incitar a la lectura delmagonisme i a sumar-se a les con-tribucions que busquen reinstal·lara les propostes anarquistes dels

magonistes en el conjunt de lesutopies possibles.

La primera part de llibre descriuel naixement de Ricardo FloresMagón, la primera època del diari“Regeneración” (que dirigí amb elseu germà) a través de 13 articlessobre el seu estat natal, Oaxaca, iuna de les accions més importantsque dugueren a terme els mago-nistes: la vaga de les mines decoure de Cananea, el que havia deser l’inici de l’aixecament armatmagonista a tot Mèxic.

A partir d’aquí, el llibre desgranal’ideari magonista respecte delsindis i el compara amb d’altres pen-sadors de la seva època fent unaespecial atenció sobre els contac-tes i els punts comuns entre elsmoviments magonista i zapatista.

Flores Magón s’interessa moltper les societats índies i fa una de-fensa de la seva organització quecreu vàlida i que es pot centrar entres aspectes: la propietat comunalde la terra i el lliure accés de to-thom als recursos naturals, el tre-ball en comú que en termes mésamplis suposa la presència del su-port mutu i l’odi a l’autoritat i la nonecessitat d’ella. Flores Magónproposa veure els indis sense pre-judicis per aprendre d’ells i utilitzarles seves aportacions en la lluita lli-bertària. Una mirada cap a l’”altre”que bona part de l’esquerra euro-pea i les altres esquerres d’arreudel món s’han entestat a no fer i aintentar traspassar i estendre lesreceptes que servien per a aquí ala resta del món.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2006 27

Llibres

La història no s’haacabat

Josep Estivill

El col·lectiu contrainformatiu La Plata-forma ha realitzat "Memoria, dignidad ylucha", un documental sobre el períodede la Transició espanyola confeccionata partir de discursos i imatges de noti-ciaris de l'època, fragments de pel·lícu-les, programes de la tele, etc. i una mú-sica amb ritmes de hip-hop com abanda sonora.

Tal i com explica aquesta gent de LaPlataforma, "el rei i cap d'Estat JuanCarlos I va ser nomenat i educat per ladictadura de Franco. Quan a la televisióens donen lliçons de memòria històri-ca, ometen que la "transició" no va serres més que una manera d'enfortir elmodel econòmic capitalista. Sense re-sistència social aplanem el camí per alsnegocis, van pensar amb encert. Sensemoviment obrer combatiu hi haurà mésbeneficis per a les nostres butxaquesempresarials, van celebrar. Van fer unfranquisme sense Franco i ho van pre-sentar com "l'arribada de la democrà-cia". Van aixafar la consciència de clas-se i la memòria dels lluitadors, ambsubtilesa això sí, perquè el triomf delcapital fora assumit com el triomf delpoble. I es van emborratxar en els seuspropis aplaudiments.

L'arribada de la democràcia és la his-tòria que van escriure els amos dels di-ners i els seus sentinelles feixistes. Aranosaltres, els esclaus en rebel·lia, rees-criurem la història, trencant la realitatimposada. Llançar llum revolucionàriasobre la foscor franquista amb la cohe-rència dels quals ni obliden ni perdo-nen."

Aquest documental és magnífic, ex-traordinari, vibrant i emotiu alhora.Allunyat de la narració tradicional mit-jançant veu en off, incideix en el con-trast de les imatges per propagar unaidea força original que vertebra tot elmuntatge (la lògica econòmica que en-llaça el franquisme amb la democràcia)i que es desenvolupa amb molt de ta-lent i creativitat visual.

La banda sonora és també molt bonai sofisticada. No és gens habitual acom-panyar imatges de fa 30 o 40 anys ambmúsica hip-hop. La idea és bona i el re-sultat magistral.

Podeu descarregar-vos aquest docu-mental i la banda sonora directamentdes del seu web (http://theplatform.nue-varadio.org/index.htm).

“Memoria, dignidad y lucha” és undels millors documentals que hem vistdarrerament: modern, sofisticat, àgil,valent, intel·ligent... Un documentalque convé veure, perquè la història...encara no s'ha acabat.

EL KARMARevista d'humor i crítica social feta aEuskadi, c/Luis Iruarrizaga 5, entre-planta centro, 48003 Bilbao,www.humorenlared.com

Revistes

LA XARXAButlletí de la Xarxa contra els Tanca-ments i la Precarietat que funciona anivell de Catalunya, www.movi-ments.net/xarxacontratancaments

PASO A PASOButlletí de les seccions sindicals dela CGT al grup Seat, informaciósobre la lluita sindical a l'empresa i elsector, cgtseat@inicia.es

NO AL PLA CAUFECButlletí de la Plataforma Popularcontra el Pla Caufec, www.noalpla-c a u f e c . n e t ,paremoselcaufec@rusc.net

Jordi Martí Font

Xavier Garcia és periodista i ecolo-gista, autor d'una nombrosa biblio-grafia relacionada tant amb la de-fensa mediambiental com amb lacultura del país i els moviments al-ternatius al capitalisme. Acaba depublicar "Trenta anys de culturaecològica" a l'editorial La Busca i"Empaitant gent a París", a l'edito-rial gironina CCG.-Com a periodistes ecologistesvau inaugurar un espai que noexistia, als anys 70.-Vam començar al 1977, tot i queindividualment ja havíem fet algunacosa en aquest espai.Vam comen-çar amb força, vam fer públic unmanifest, vam començar a fer la re-vista "Userda"; el primer número vasortir el 15 de juny del 77, el dia dela primeres Eleccions.-Qui formàveu aquest col·lectiu?-El Jaume Reixach, el Santi Vilano-va, el Pep Català, jo mateix... tot ique hi havia molta altra gent que esva apuntar inicialment i després nova continuar. Nosaltres estàvem enels diaris, en aquella època, al"Diari de Barcelona", a l'"Avui", al"Correu Català", al "Noticiero", al"TeleExprés".Vam intentar crear unesperit informatiu nou en el sentitde fer veure que una cosa era l'eu-fòria per tot el que s'anava aconse-guint però en el fons allò eranomés la superestructura. I javèiem que si no hi havia una oposi-ció pública de la gent afectada pertot el que s'havia plantejat als sei-xanta amb el 'desarrollismo' allòpodia continuar i augmentar.-Vosaltres us situeu en aquellmoment al costat de la gent queplanteja l'ecologisme a primeralínia a nivell mundial.

-Sí, sempre hem mantingut un con-tacte internacional amb la primeralínia de pensadors, de personesque feien aportacions noves a totauna cultura europea que es nodriade gent de molt diverses procedèn-cies. Gent que va pensar molt aviaten contra i al marge del sistemademocràtic dominant, Dénis de Ro-gemont, Edouard Cresman i altrespensadors. Hi va haver uns pionersa l'Estat espanyol també, als anys74 i 75, com Mario Gaviria, PedroCosta Morata, José Allende... quevan anar donant a conèixer altresmodels de desenvolupament, al-tres formes de relació social, altresmaneres de produir i consumir.-Com plantegeu l'ecologisme?-El pensament ecològic i alternatiu,o digues-li com vulguis, és un atacfrontal al sistema d'organització so-cial que està establert i per desgrà-cia plenament consolidat. Llavors,tot i que hi ha molta gent ni electo-ralment ni a nivell organitzatiu elmón ecologista ha aconseguitaglutinar un nombre important degent. La presència pública, amb lesformes diverses d'organització po-pulars, sí que ha tirat endavant, enfunció de lluites molt concretes quetambé formen part del combat glo-bal. La mostra més clara i evident,després de tants anys de fragmen-tació, han estat les lluites contra elPla Hidrològic de l'Ebre, que jo herecollit en llibres com "Catalunyatambé té sud" o "Catalunya es re-volta". Hi explico tot el procés quehi ha hagut des dels anys setantaquan l'oposició al model econòmicdominant era molt escassa, moltpetita i fragmentada.

Un dels primers intens per feruna oposició global per bé que mi-noritària, va ser la qüestió nuclear.

La gent intuïa que hi havia algunacosa que suposaria problemesgreus per a una zona però no aca-bàvem de veure tot el que suposa-va la introducció de l'energia nucle-ar, tot i que al cap dels anys sí quehem vist com de gran i de greu haestat tota aquesta implantació.

Amb el pas del temps vas encai-xant totes les peces amb què etvan demostrant que des de l'Estato des dels grans grups financers,des dels anys seixanta hi havia totun projecte clarament destinat alcontrol més absolut d'aquestesfonts bàsiques, de l'energia, de l'ai-gua i del territori, dels gran eixos decomunicació, de la implantaciómassiva de l'ús de l'automòbil pri-vat...Tot aquest model s'ha concre-tat amb els anys i ens ha portat aaquesta desolació territorial i eco-lògica que estem vivint.

Avui en dia, estem abocats a laimpossibilitat de decidir, ens tro-bem en una dictadura totalitària del'alta finança que concep el territoricom un rebost d'extracció de recur-sos per transportar-los als granscentres consumidors. I això creaunes problemàtiques enormes enel dia a dia.-Alhora, el sistema s'ha anatapropiant de molts dels concep-tes ecologistes...-Hi ha hagut una absorció, una ma-nipulació, una tergiversació i unaapropiació de terminologies i con-ceptes que el pensament alternatiuhavia anat elaborant amb el pasdel temps i que ara els grans mit-jans, la propaganda de les gransempreses i l'Estat, en fi tota lasuperestructura del sistema domi-nant ha anat fent seva. Ha estatuna forma de desactivar el poten-cial de revolta que té això, comen-

çant pel Partit Popular, que portacom a adjectiu "popular", el que haestigmatitzat la paraula, quanaquesta paraula designa fets i pro-tagonistes que no són representatsper aquest partit.

Hi ha una confusió, no sé si deli-berada, que ens porta a un empatxi una diarrea verbal i conceptualmolt considerable, el que perjudical'elaboració d'una alternativa teòri-ca que sigui popular, alternativa,solidària i llibertària.-En l'actualitat, què en pensesd'algunes alternatives derivadesdel món ecologista com el primi-tivisme?-Jo comprenc el plantejament d'a-questa gent, perquè ells han viscutal cor de l'imperi i ells viuen i veuentot el trasbals que suposa el modelque des d'allà s'ha exportat a tot elmón. A més gegantisme, a mésmalbaratament, fan tot el contrariamb la cultura de la supervivència il'austeritat, conceptes que ja sónpropis de la cultura europea i de lacatalana. La cultura del menjar poci pair bé. Ara, el poble ha desapa-regut -ja ho deia Dénis de Rouge-mont- perquè la dominació del sis-tema en tots els seus vessants hadesestructurat les xarxes socials.Les ciutats modernes són unaprova palpable de la destrucció delfet d'habitar una ciutat. La ciutatens ha convertit en fantasmes con-sumidors ambulants que anem cir-culant sense connexió real amb lescoses. Costa molt avui articular for-mes d'oposició que tinguin una so-lidesa i una permanència ja que lacaracterística del sistema és lafragmentació, la ruptura. El gran"èxit" de la Transició espanyola ésque l'única ruptura que hi va haverva ser l'ecològica, no la política.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

"Hi ha hagut una apropiació de terminologies que el pensament alternatiu havia elaborat"

XAVIER GARCIA, PERIODISTA ECOLOGISTA

Vaga

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.cat)

Com que mai no es creuen les nostresafirmacions, els ho hem de demostrartot sovint, tan senzill que seria parlarcadascun conscient de la força de l'al-tre! Però no, cada cert temps, hem d'a-turar la nostra força de treball perconstatar que som nosaltres els i lesimprescindibles. Quan ens aturem iplantem cara fem una vaga, la nostraforma primordial d'autodefensa. Auto-defensa i també atac, perquè en una si-tuació com l'actual, amb retrocessosconstants en tots els nostres dretscom a classe, amb uns polítics subju-gats a les exigències del capital enforma de multinacionals o de movi-ments especulatius financers, dir cla-rament a qui mana que som aquí i novolem anar més enrere sinó tot el con-trari és la nostra forma de fer política,d'intervenir en "la cosa pública".

Al llarg de la nostra història recent,deixar la feina i plantejar a qui esqueda la nostra plusvàlua que volemmillorar les nostres condicions d'ex-plotació ha estat una constant. Unaconstant que no podem oblidar ni dei-xar de banda, sinó tot el contrari. Peraixò ens posaran en el seu punt demira i ens amenaçaran, ens blasmaran,ens desqualificaran... no importa. Laraó és de la nostra part i ho hem detenir clar, que s'esgargamellin i perdinla parla si volen, la vaga és la nostraforça de negociació i no l'abandona-rem mai. Ben al contrari, la vaga enspermet prendre la mesura de les nos-tres forces, darrerament bastant es-casses, entrenar-nos en la solidaritatde classe i aprendre a autoorganitzar-nos en condicions de lluita.

La vaga és un camí complex però al-hora productiu, ja que si sabem mesu-rar bé les forces ens pot portar a acon-seguir els nostres objectius de milloraen l'àmbit material i d'aprofundimenten la solidaritat de classe en l'àmbithumà. Però cal saber mantenir el ritmei plegar a l'hora, sinó podem perdre-hotot sense ni adonar-nos-en.

I mai podem oblidar que la vaga quehem convocat és només un petit pro-cés d'una acumulació de forces gene-rals en la lluita de classes, una acumu-lació que té una primera estacióobjectiu final en una vaga molt més ex-tensa i intensa que no és altra que lavaga general, el pols de tots els sec-tors organitzats pel sindicalisme perposar damunt la taula canvis substan-cials en les relacions de dominació,per plantejar i donar idees emancipa-dores a la totalitat de la classe alhoraque se la dota de la convicció que elcanvi es possible, perquè tenim la raó ila força.

I el canvi és al cap del carrer del tra-jecte d'aquest tren, en forma de vagageneral revolucionària, quan tot el sec-tor productiu no es proposi nomes mi-llorar sinó passar a reorganitzar la pro-ducció, passar a acabar ambl'explotació i albirar la llibertat, que ésel nostre objectiu final sempre quevagi de bracet amb els altres dos.

“La ciutat ensha convertiten fantasmesconsumidors”

"Ens trobem en una dictadura totalitària de l'alta finança que concep el territori com un rebost d'extracció de recursos"

'El pensament ecològic ésun atac frontal al sistema’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...