Catalunya 1 via 3 - grec.net · Observa el mapa polític de Catalunya de la pàgina 9 del llibre...

87

Observa aquest mapa dels estats de la Mediterrània i completa:

Els països que tenen una extensió similar o inferior a Catalunya són:

Ara, contesta:

• Quines illes importants hi ha a la mar Mediterrània?

• A quins països pertanyen aquestes illes?

• Podries fer una estimació aproximada de la longitud de la mar Mediterrània a

partir de l’escala (la regleta que marca 1.000 km) del mapa?

1

Catalunya via 3

BITOC 1

1

Observa el mapa polític de Catalunya de la pàgina 9 del llibre d’activitats.

Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb França.

Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb Andorra.

Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb l’Aragó.

Escriu el nom de les comarques que tenen frontera amb el País Valencià.

Ara, contesta:

• Quina diries a simple vista que és la comarca menys extensa de Catalunya?

I la més extensa?

Observa el mapa de la Península Ibèrica de la pàgina 15 del llibre d’informació i

fixa’t en l’escala gràfica que s’hi veu (la regleta de 250 km).

Ara, contesta:

• Quants quilòmetres diries que hi ha des d’Andorra fins a Gibraltar?

• I des del Cap de Creus fins a l’oceà Atlàntic?

• I des de Barcelona fins a les illes Balears?

• Quantes vegades diries que Espanya és més extensa que Catalunya?

I Portugal?

3

2

88

Catalunya1via 3

BITOC 1

89

Fes una llista dels volcans que coneguis i explica quins efectes produeixen.

Volcans:

Efectes:

Ara, contesta:

• Quines són les forces externes que modifiquen el relleu?

• De quines maneres els humans podem modificar el relleu? (Posa’n exemples

que coneguis.)

Completa aquest esquema sobre les formes de relleu amb les paraules

corresponents:

Fes un dibuix esquemàtic de cada una de les formes al lloc corresponent.

2

1

2El relleu i les aigües via 3

BITOC 1

• muntanyes

•

•

•

• golfs

•

•

• penínsules

•

• depressions

Les formes del relleu

relleu de larelleu de relleu de la plana

Observa el mapa físic de Catalunya de la pàgina 23 del llibre d’informació.

Escriu el nom de tots els accidents del relleu de costa del nostre país que hi

vegis.

Elabora la llista dels rius de Catalunya que desemboquen a la Mediterrània i

posa-hi entre parèntesis, si és el cas, els afluents que reben.

Escriu el nom de les planes i els altiplans de Catalunya.

Fes un gràfic que mostri les muntanyes més altes del Pirineu axial i del

Prepirineu, per ordre d’altures. (Dibuixa les muntanyes en forma de triangle.

Tingues en compte que 1 mm equival a 100 metres.)

pica d’Estats (3.143 m)Comaloforno (3.033 m)Bessiberri Nord (3.030 m)Tuc de Molieres (3.010 m)

puig de la canal Baridana (2.647 m)

Fes en el teu quadern un gràfic semblant de les muntanyes més importants de

les Serralades Costaneres.

Montnegre (763 m)Turó de l’Home (1.712 m)Montcaro (1.447 m)

Serralades Costaneres

Prepirineu

Pirineu axial

4

3

90

El relleu i les aigües2via 3

BITOC 1

91

Completa aquest quadre sobre el tipus de temperatures que fa a l’estiu i a

l’hivern en els climes de Catalunya.

Llegeix la informació sobre els climes de Catalunya i contesta aquestes

preguntes:

• A què es deu que la comarca de la Vall d’Aran tingui un clima atlàntic?

• A què es deu que els hiverns del litoral mediterrani no siguin gaire freds?

• En què es diferencien el clima mediterrani litoral i el clima mediterrani de

tendència continental?

• Quin és el problema principal que causa la natura a les zones de clima

mediterrani litoral?

Fes dos dibuixos que il·lustrin com imagines les dues intervencions humanes

més importants en la vegetació.

2

1

3El clima i la vegetació via 3

BITOC 1

Estiu Hivern

clima mediterrani litoral

clima mediterrani continental

clima d’alta muntanya

clima atlàntic

Observa cada una d’aquestes fotografies:

Explica el lloc o l’altura on es poden trobar i si són de fulla caduca que es perd a

la tardor o no.

Completa aquestes frases amb els topònims que hi falten:

El parc nacional d’ , al Pirineu axial, és

l’únic parc nacional de Catalunya.

Formant part de les Serralades Costaneres, i entre el Montseny i Montserrat,

tenim el parc natural de i la .

Les són una reserva natural de la fauna

marina situada prop dels aiguamolls de l’Empordà.

Illes Medes – Aigües Tortes i Sant Maurici – Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac

4

E

D

C

B

A

3

92

El clima i la vegetació3via 3

BITOC 1

avets roure pins margalló arbres de ribera

A B C D E

93

Completa aquest text amb els noms dels documents o fonts demogràfiques que

hi falten.

Quan va fer els 14 anys va anar a la comissaria de policia a treure’s el

. Ell, però, des de petit ja figurava en el ,

i el seu pare el va incloure en el que

l’Ajuntament fa cada 5 anys.

Quan va néixer ja el van apuntar en el , aquella

llibreteta en què ja constaven els seus pares i germans grans.

Una vegada va anar al jutjat a demanar una fotocòpia de la pàgina del

en què sortia ell. Ara, ha anat un altre cop a la comissaria

de policia a demanar el seu primer per poder anar als

Estats Units a fer un intercanvi cultural.

Calcula el creixement vegetatiu d’aquesta població. Després, contesta:

• Quants habitants tindrà aquesta població després de l’any en qüestió?

• Quin serà el creixement real si tenim en compte que hi ha hagut, a més,

1.353 emigrants i 22.471 immigrants?

• Quin nombre d’habitants tindrà la població després de les migracions?

Completa aquest esquema sobre els tipus de migracions:

Una població de 5.000.000 habitants en un any en què neixen 26.234 infants i moren1.314 persones.

2

1

4La població via 3

BITOC 1

•

•

•

•

•

•

Tipus de migracions

segons el període de tempssegons la causa segons la destinació

Fes un dibuix que il·lustri les etiquetes.

Escriu a sota de cada dibuix una frase que expliqui cada tipus de poblament.

Ara, contesta:

• Quines causes expliquen la baixa natalitat de la Catalunya actual?

• A què es deu la baixa mortalitat de Catalunya actualment?

Llegeix la informació sobre l’estructura de la població de Catalunya.

Contesta aquestes preguntes:

• A què es deu el gran augment de la població activa de Catalunya en els últims

quaranta anys?

• Quines professions tenen les persones que treballen en el sector terciari?

• Quines són les indústries que ocupen més persones a Catalunya?

Explica per què creus que hi ha tantes persones en atur i què creus que s’hauria

de fer perquè tothom tingués feina.

4

3

94

La població4via 3

BITOC 1

poblament dispers poblament concentrat

95

Llegeix la informació sobre el sector primari i completa aquest esquema

de les seves modalitats.

Ara, contesta:

• A quins factors es deu la gran productivitat de l’agricultura actual?

Completa aquest text amb les paraules relatives a la indústria:

L’ és la persona que té uns diners amb els quals pot posar

en marxa una indústria. Aquesta despesa s’anomena . En

forma part la contractació de , que són les persones que fan

les activitats pròpies de l’empresa i cobren un sou per la realització de la feina.

La finalitat última és aconseguir uns , que són els diners

obtinguts per l’empresari com a benefici després d’haver pagat totes les

despeses que comporta el funcionament de la indústria.

Fes un esquema que resumeixi els tipus d’indústries que hi ha segons

la propietat o titularitat.

2

1

5El sector primari i el sector secundari via 3

BITOC 1

•

•

•

•

•

•

Sector primari

agricultura

•

•

•

Tipus d’indústries

públiques

Fes una llista dels combustibles o fonts d’energia que utilitza actualment la

humanitat i explica quins et semblen més naturals i quins menys.

Més naturals:

Menys naturals:

Completa aquest esquema sobre les modalitats de l’agricultura a Catalunya.

Observa la llegenda de l’activitat 4 del llibre d’activitats i escriu el nom de les

comarques catalanes on es produeixen aquests productes:

embotits:

carn de vedella:

ous:

préssecs:

vins i caves:

Observa la llegenda de l’activitat 5 del llibre d’activitats i digues a quines

comarques hi ha més possibilitats que es produeixin aquests tipus d’accidents:

una fuita radioactiva:

contaminació dels rius per productes químics:

fractures i morts per caiguda o per esfondrament:

6

5

4

3

96

El sector primari i el sector secundari5via 3

BITOC 1

•

•

•

•

•

•

•

•

L’agricultura a Catalunya

conreus de regadiuconreus de

97

Classifica aquests elements segons que ofereixin serveis o comunicacions:

cinemes – autopistes – grans superfícies – hospitals – aeroports – teatres –instituts d’ensenyament – emissores de televisió – ports – poliesportius –

estacions de tren – carreteres

Busca en un atles vuit ciutats i poblacions que formin part de l’àrea

metropolitana de Barcelona:

Fes una relació de quinze oficis que pertanyin al sector terciari.

Classifica aquests productes segons el contenidor on s’hagin de llençar les seves

deixalles:

plàtan – revistes – llaunes de cola – capses de joguines – bosses de plàstic –ampolles de cervesa – restes de pollastres – ous – paquets de pastissos –

pots de maionesa – paper de cuina – capses de llet – ampolles d’aigua sense gas – diaris – llaunes de sardines

1

6Les ciutats i el sector terciari via 3

BITOC 1

Deixalles Vidre Paper Envasos

Serveis Comunicacions

Contesta aquestes preguntes referents als serveis públics:

• Quins són els quatre tipus d’institucions escolars en què podem estudiar des de

petits fins a grans?

• Què volen dir les sigles CAP i quin servei representen?

• Com es diu el cos de policia de Catalunya?

• Quins altres cossos de seguretat hi ha?

Classifica aquestes entitats segons el tipus de servei que ofereixen:

restaurant – grans magatzems – balneari – caixa d’estalvis – parc aquàtic –supermercat – borsa de valors – càmping – banc – hotel – fruiteria

Observa el mapa de la pàgina 65 del llibre d’informació i classifica aquestes

ciutats segons el nombre d’habitants:

Tarragona – Tortosa – Lleida – Mollerussa – Móra d’Ebre – Reus – Girona –Manresa – Figueres – Igualada – Vic – Barcelona

Llegeix la pàgina 67 del llibre d’informació i contesta aquestes preguntes:

• Quins pobles coneixes el nom dels quals comenci per “Caldes...”?

• Per què creus que tenen aquest nom?

• Quins són els comerços que hi acostuma a haver a tots els pobles encara que

siguin petits?

• Quins són els comerços que es reserven a les grans ciutats o àrees

metropolitanes?

4

3

2

98

Les ciutats i el sector terciari6via 3

BITOC 1

Serveis financers Serveis comercials Serveis turístics

Més de 100.000 hab. Entre 50.001 i 100.000 hab. Entre 25.000 i 50.000 hab. Menys de 25.000 hab.

99

Calcula quants anys fa de cadascun d’aquests fets. (Tingues en compte els anys

que han passat des del naixement de Crist i suma’ls la data que s’indica.) Pots fer

els comptes en el requadre.

Invenció de l’escriptura. 3000 aC

Fundació de Roma. 753 aC

Construcció de la gran piràmide d’Egipte. 2500 aC

Els hittites descobreixen el ferro. 2000 aC

Els romans arriben a la Península Ibèrica. 218 aC

Fundació d’Empúries pels grecs. 575 aC

Els esclaus es rebel·len contra els seus amos romans. 73 aC

Calcula quants anys fa de cadascun d’aquests fets. (Tingues en compte que van

passar després de Crist i que s’han de restar de l’any actual.) Pots fer els

comptes en el requadre.

Els àrabs entren a la Península Ibèrica. 711 dC

Carlemany es proclama emperador de mitja Europa. 800 dC

Els xinesos inventen el paper. 105 dC

L’alemany Gutenberg inventa la impremta. 1454 dC

Cristòfor Colom descobreix Amèrica als europeus. 1492 dC

Els nord-americans fan la primera Constitució

democràtica del món. 1776 dC

Es crea la primera línia de ferrocarril a Anglaterra. 1824 dC

Es crea la primera línia de ferrocarril a Espanya. 1848 dC

Dos homes arriben a la Lluna per primer cop. 1969 dC

2

1

7La història via 3

BITOC 1

OPERACIONS

OPERACIONS

Escriu ordenadament els fets de les activitats 1 i 2 en l’edat històrica

corresponent tenint en compte la informació del quadre.

Digues a quin especialista encarregaries cada una d’aquestes feines:

A. Fer un estudi de les diversions a l’edat mitjana.

B. Descobrir quants anys d’antiguitat tenen uns fragments de ceràmica trobats

en una excavació.

C. Excavar i estudiar la tomba d’un faraó egipci.

D. Fer un llibre sobre com han canviat les joguines al llarg de la història.

E. Traduir una inscripció dels víkings trobada en una pedra.

Posa cinc exemples de fonts escrites i cinc més de fonts no escrites.

fonts escrites:

fonts no escrites:

Escriu a quina edat de la història pertany cada una d’aquestes escenes:

A. Una partida de caçadors torna a la cova, on s’estan després de cinc dies de

caça.

B. En un petit poblat, el pastor torna a la cleda amb un ramat de bens mentre un

pagès esmola una eina de pedra.

C. A la porta del temple, el rei déu rep l’homenatge de la població i dels esclaus.

D. En un monestir, un monjo copia a mà un llibre sobre les gestes del cavaller

Belianís.

E. El mariner mostra al rei el nou mapa de les terres descobertes enllà de l’oceà.

F. Trenta mil treballadors es declaren en vaga i aturen la producció de cotó de les

fàbriques de la comarca.

5

4

3000 aC: Comença l’edat antiga. 476 dC: Comença l’edat mitjana. 1492 dC: Comença l’edat moderna. 1789 dC: Comença l’edat contemporània

3

100

La història7via 3

BITOC 1

edat antiga:

edat mitjana:

edat moderna:

edat contemporània:

101

Titula cada una de les fotografies i explica els detalls sobre la utilitat, la forma de

construcció o tot allò que puguis esbrinar-ne. Després, escriu a quina època

històrica pertanyen.

1

8El paisatge i les cases al llarg de la història via 2

BITOC 1

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

edat històrica:

A

B

C

D

E

F

G

Completa aquest text amb les paraules següents:

agressors – un milió i mig d’anys – canvi de mentalitat – talar boscos – créixer les ciutats

Un paisatge només de roca i vegetació és el que va trobar l’home quan va arribar

a Europa fa .

Durant molt temps, els homes i les dones van conviure amb el paisatge natural

sense modificar-lo gairebé gens, tot aprofitant els recursos que els

proporcionava.

La invenció de l’agricultura, però, va ocasionar un .

Els humans es dedicaran a indiscriminadament.

Primer per aconseguir camps; més endavant per fer ,

per construir carreteres i grans mansions. Els humans han estat els principals

del paisatge natural.

Contesta raonadament les preguntes següents:

• Creus que les ciutats d’avui dia fan fàcil la vida a les persones?

Què se’n podria millorar?

• Creus que les ciutats d’un futur llunyà seran com les que es veuen en les

fotografies de l’edat contemporània? Raona la resposta.

• Creus que els gratacels són un bon edifici per al futur? Raona la resposta.

• Què creus que es podria millorar en els pisos o les cases de gent de classe

mitjana?

3

2

102

El paisatge i les cases al llarg de la història8via 3

BITOC 1

103

Enumera tres motius que van impulsar la humanitat a vestir-se al llarg de la

història.

1.

2.

3.

Relaciona cada fotografia amb algunes de les peces de vestir de les etiquetes:

1

9El vestit al llarg de la història via 3

BITOC 1

túnica

pells

casc

mirinyac

toga

hàbit

levita

frac

agulles

cordó

armilla

jaqué

armadura

perruca

A

B

C

D

E

Situa sobre aquesta línia del temps el número que acompanya cadascun dels

personatges:

1. una princesa egípcia 7. un gladiador romà

2. una dona romana del segle III 8. un faraó

3. un monjo medieval 9. un hippy dels anys seixanta

4. una dama del segle XVIII 10. un cavaller medieval

5. un burgès del segle XIX 11. un home neolític

6. una persona del segle XX 12. una dona del paleolític

Reescriu cada una d’aquestes frases corregint-ne els errors:

A. A la prehistòria va començar la fabricació de teixits i l’aparició dels metalls vaintroduir nous complements en el vestit.

B. La moda unisex, que no diferencia entre homes i dones quant a les peces deroba, va sorgir a l’edat moderna.

C. A l’edat antiga es van generalitzar els pantalons per a homes i dones.

D. Les dones, a l’edat contemporània, volen exagerar les formes del seu cosutilitzant el mirinyac de cintura en avall.

E. A l’edat moderna surt la moda que les dones portin barrets estrafolaris icapes que s’arrosseguen.

3

2

104

El vestit al llarg de la història9via 3

BITOC 1

E. MITJANAE. ANTIGAPREHISTÒRIA

3.000 anys aC S. V S. XV S. XVIII

E. MODERNA E. CONTEMPORÀNIA

105

Llegeix:

Classifica aquests mitjans segons la classe de comunicació a què facin referència:

globus – cavall – carro de bous – galera – avió – escriptura – vaixell de vapor –telèfon – caravel·la – ferrocarril – galió – telègraf – automòbil de gasolina – ràdio –

Internet – automòbil de vapor – impremta – pintures rupestres – helicòpter

Escriu a sota de cada imatge els avantatges i els inconvenients que representa el

vaixell de vela sobre el de rems i viceversa.

2

La paraula comunicació pot entendre’s de dues maneres: com a transport de coses i per-sones (transport físic) i com a transport de missatges.

1

10La comunicació al llarg de la història via 3

BITOC 1

Transport físic Transport de missatges

Avantatges Inconvenients Avantatges Inconvenients

Explica quins avantatges va suposar l’aplicació de la força del vapor i del gasoil

als vaixells. Pensa’n, també, algun inconvenient.

Observa els dos intents de crear un vehicle automòbil a l’edat contemporània.

Ara, contesta:

• Quin model creus que va perdurar? Per què?

Escriu a sota de cada font històrica a quina edat correspon i de quin material és

feta.

Explica per què creus que la invenció de la impremta va suposar un canvi tan

revolucionari en la circulació de missatges.

6

5

4

3

106

La comunicació al llarg de la història10via 3

BITOC 1

Avantatges Inconvenients

A B

motor de gasolina motor de vapor

1 2 3 4 5

107

Observa les imatges i escriu les diversions pròpies de cada edat històrica en

el lloc adequat de la línia temporal.

Explica quines altres diversions eren pròpies de cada edat.

edat antiga:

edat mitjana:

edat moderna:


1

11El lleure al llarg de la història via 3

BITOC 1

450 aC teatre grec 50 dC lluita degladiadors

1250 dC torneig medieval 1750 dC concert a palau 1990 dC partit de bàsquet




Subratlla, de cada grup, les persones, les organitzacions o les activitats que són

pròpies exclusivament de l’edat contemporània:

A: teatre, carreres, lluites, música, cinema

B: joglars, gladiadors, sindicats, músics, gremis

C: olimpíades, tornejos, vacances, concerts, descans dominical

D: lluita, corals, sardanes, futbol, castellers

Explica quina ha estat per a tu l’edat històrica en què els humans han gaudit més

del temps lliure. Raona la resposta.

Fes una llista d’un mínim de quinze espectacles i diversions de què podem

gaudir avui dia.

Ara, contesta:

• Quins són els que tu prefereixes?

• Creus que totes les persones que t’envolten tenen temps i gaudeixen del lleure

que voldrien? Raona la resposta.

• Com creus que serà el lleure en el futur?

• Quins espectacles, diversions o possibilitats culturals creus que hi haurà?

3

2

108

El lleure al llarg de la història11via 3

BITOC 1

109

Consulta un atles i segueix els passos següents:

1. Situa en el mapa, de manera aproximada, els llocs prehistòrics següents:

2. Assenyala amb una rodona blava els llocs del paleolític i amb una de vermellaels del neolític.

3. Dissenya un símbol per a representar les pintures rupestres i un altre per arepresentar els dòlmens. Dibuixa aquests símbols en la llegenda i al costat delsllocs assenyalats.

1

12Catalunya al llarg de la història via 3

BITOC 1

Pintures rupestres

cova del Tabac (Camarassa, Lleida)

cova del Cògul (Capellades, Anoia)

abrics I-IX (Ulldecona, Tarragona)

mas d’en Llort (Rojals, Tarragona)

Dòlmens

cabana del Moro (Bescaran, Alt Urgell)

pedra Gentil (Vallgorguina, Vallès Oriental)

cova d’en Daina (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

mas Puig de Caneres (Darnius, Alt Empordà)


guerra de Successió – romanització – corona d’Aragó – Renaixença – invasió àrab – feudal – guerra dels Segadors – visigoda –

decret de Nova Planta – llatines

Catalunya es va formant a través de la influència de la ,

l’ocupació i la contraofensiva dels francs a la

. Lluitant contra els àrabs es va enfortint un país

d’arrels pel que fa a la seva llengua, el català, i de

forma pel que fa al seu govern. El país es converteix

per breu temps en imperi mediterrani amb el nom de ,

però es veu relegat a una segona fila després del descobriment d’Amèrica.

S’enfronta amb Castella en la i amb castellans i

francesos en la . Pateix els efectes anticatalanistes del

durant un segle,

però ressorgeix amb la .

Escriu a quin fet històric correspon cada una d’aquestes dates.

1975:

1833:

987:

1640:

1909:

218 aC:

1936:

Situa en aquesta línia del temps cada un dels fets històrics anteriors.

3

2

110

Catalunya al llarg de la història12via 3

BITOC 1




111

Llegeix:

Completa aquesta taula de muntanyes i planes de la Península Ibèrica.

(Pots consultar el mapa de la pàgina 13 del llibre d’informació.)

Escriu el nom dels mars o dels oceans que separen aquests continents:

Europa – Amèrica:

Àsia – Amèrica:

Àsia – Antàrtida:

Amèrica – Àfrica:

Amèrica – Antàrtida:

Àsia – Amèrica (pel nord):

Relaciona cada paisatge amb la seva vegetació característica.3

2

Si la Terra fos totalment plana, no podríem posar nom a cap unitat de relleu. Normal-ment les planes s’anomenen a partir de les muntanyes que les envolten.

1

La Península Ibèrica i Europa via 3

BITOC 2

1

paisatge atlàntic •

paisatge continental •

paisatge mediterrani •

paisatge desèrtic •

paisatge de muntanya alta •

• roureda

• pineda

• avet

• carrasca

• fageda

• alzinar

• vegetació escassa

• pi negre

Planesserralada Cantàbrica

Muntanyes

sistema Centralsistema CentralSierra Morena

Pirineussistema IbèricSierra Morena

serralades Bètiques

Fes una llista de les llengües que són oficials a la Península Ibèrica i assenyala en

quina comunitat o en quin país es parlen. (Pots repetir un nom tantes vegades

com sigui necessari.)

Situa en aquest mapa les unitats geogràfiques que envolten el continent

europeu, les formes de relleu, els mars i oceans i els rius següents:

Península Ibèrica – Pirineus – mar Mediterrània – Massís Central Francès – Selva Negra – Alps – Apenins – península Balcànica – mar Tirrena –

Gran Plana Europea – península Itàlica – Carpats – mar Negra – serralada dels Urals – península de Kola –península Escandinava –

serralada Escandinava – Balcans – Caucas – mar Adriàtica – mar Egea – península de Jutlàndia

5

4

112

La Península Ibèrica i Europa1via 3

BITOC 2

113

Relaciona cada una de les paraules següents amb una de les capes de la Terra.

Llegeix:

Completa les columnes amb els topònims que recordis:

Europa és un continent de costes molt retallades: hi ha molts entrants i sortints que aïllen zones de mar.

2

1

2El relleu i les aigües via 3

BITOC 2

oxigen •

mineral •

oceà •

roca •

vegetal •

aigua •

nitrogen •

aire •

mamífer •

plegament •

arrel •

au •

falla •

ionosfera •

• llac

• insecte

• bacteri

• riu

• estratosfera

• heli

• selva

• mar

• granit

• argó

• alga

• glaciar

• arc de Sant Martí

litosfera

atmosfera

hidrosfera

biosfera

Penínsules Illes Mars

Relaciona cada un d’aquests rius amb les muntanyes on neixen i amb els mars

on desemboquen.

Observa el relleu que travessen les línies del mapa de la Península i relaciona’l

amb els gràfics corresponents.

4

3

114

El relleu i les aigües2via 3

BITOC 2

Rius

Rin

Garona

Ebre

Po

Danubi

Ural

Muntanyes

Pirineus

Alps

Urals

serralada Cantàbrica

Mars

Adriàtica

Negra

Mediterrània

Càspia

Cantàbrica

Mar del Nord

115

Relaciona cada frase amb el paisatge que li correspon.

Completa aquests textos amb les paraules corresponents.

En un paisatge vegetal atlàntic predominen els boscos ,

és a dir, boscos formats per arbres que perden les fulles a la tardor.

En un paisatge vegetal mediterrani continental predominen els boscos ,

és a dir, boscos formats per arbres que no perden les a la tardor.

Les pinedes i els alzinars tenen un dens d’arbustos com el bruc,

l’esbarzer o l’arboç. És el paisatge vegetal típic del clima .

A les zones més baixes i fredes de les muntanyes hi ha boscos

de faig i roure; a les zones , els boscos són de pi negre i

d’avet, i a les zones més altes i fredes hi trobem .

2

1

3El clima i la vegetació via 3

BITOC 2

pluja a la primavera i a la tardor •

humitat alta •

temperatura extremada •

nevades freqüents a l’hivern •

temperatura suau tot l’any •

humitat normalment baixa •

temperatura normalment freda •

temperatura suau a l’hivern i calorosa a l’estiu •

clima atlàntic

clima mediterrani continental

clima mediterrani litoral

clima d’alta muntanya

Busca en un atles les ciutats europees següents i situa-les d’aquest mapa de la

pàgina 34 del llibre d’informació:

Londres – Tromsø – Moscou – Nàpols – Kíev – Zuric

Escriu quin tipus de vegetació és probable que trobem a les rodalies de cada una

d’aquestes ciutats:

Londres:

Tromsø:

Moscou:

Nàpols:

Kíev:

Zuric:

Analitza detingudament aquests quatre grafics climàtics i escriu a sota de cada

un de quin tipus de clima és representatiu.

clima mediterrani litoral – clima mediterrani continental –clima atlàntic – clima d’alta muntanya

4

3

116

El clima i la vegetació3via 3

BITOC 2

0 G F M A M J J A S O N D

10

20

30

40

50

60

80

70

100

90

0

5

10

15

20

25

30

40

35

50

45

mesos

precipitacions (mm) temperatura (°C)


10

20

30

40

50

60

80

70

100

90

0

5

10

15

20

25

30

40

35

50

45

mesos



10

20

30

40

50

60

80

70

100

90

0

5

10

15

20

25

30

40

35

50

45

mesos



10

20

30

40

50

60

80

70

100

90

0

5

10

15

20

25

30

40

35

50

45

mesos


A B

C D

117

Llegeix aquest text sobre les migracions a la Península:

Traça en aquest mapa fletxes que indiquin la procedència i el destí de les

migracions internes i externes del camp a la ciutat a partir de 1950.

Traça en aquest mapa del món fletxes que indiquin la procedència i el destí de

les migracions més freqüents actualment.

Migracions internes del camp a la ciutat. A partir de 1950 moltes persones del camp esvan quedar sense feina. Aquesta població rural de zones com ara Castella, Aragó, Ex-tremadura, Galícia, Andalusia o la major part del territori portuguès van emigrar cap alPaís Basc, Catalunya, el País Valencià, Madrid, Sevilla, Lisboa o Porto.

Migracions externes del camp a la ciutat. Es van iniciar en el anys cinquanta del seglepassat des de la Península a Alemanya, França o Suïssa.

Immigracions provinents dels països pobres. Actualment, són les més freqüents. Les pro-tagonitzen els habitants dels països pobres d’Àfrica, Amèrica del Sud, Àsia i EuropaOriental.

1

4La població via 3

BITOC 2

Llegeix aquest text:

Contesta les preguntes següents:

• Quants habitants tenia l’any 1950?

• Quin ha estat el creixement natural de la població?

• Quin ha estat el creixement migratori?

• Quin ha estat el creixement total?

• Quants habitants tenia l’any 2000?

• Quina densitat de població tenia l’any 2000?

Fes en el teu quadern les dues piràmides de població simplificades que permeten

les dades.

• Creus que l’estructura per sexes és equilibrada?

• En pots treure cap conclusió?

• Creus que la població és més aviat vella o més aviat jove?

• S’ha rejovenit o envellit en els últims anys? Per què?

Pepinuc és un país imaginari de 2.000 km2 de superfície, amb una administració molt efi-cient però mal organitzada. S’hi fan molts censos parcials de població, però el problema és,després, obtenir-ne conclusions de conjunt. Ajuda’ls processant aquestes dades:

L’any 1950 hi vivien:

– 95.000 naturals.– 12.000 immigrants procedents d’Àsia.– 7.000 immigrants procedents d’Àfrica.

D’aquests habitants, 47.000 eren menors de 25 anys (23.000 homes i 24.000 dones), 51.000 tenien entre 25 i 65 anys (26.000 homes i 25.000 dones) i 16.000, més de 65 anys(7.000 homes i 9.000 dones).

Entre 1951 i el 2000:

– Hi van néixer 98.000 nens.– Hi van morir 32.000 persones.– Van emigrar a l’estranger 2.000 persones.– Van venir a viure-hi 27.000 persones d’Àsia; 55.000 persones d’Àfrica, i

9.000 d’Amèrica.

Avui:

– 138.000 són menors de 25 anys (69.000 homes i 69.000 dones).– 90.000 tenen entre 25 i 65 anys (44.000 homes i 46.000 dones).– 41.000 tenen més de 65 anys (20.000 homes i 21.000 dones).

2

118

La població4via 3

BITOC 2

119

Llegeix:

Dibuixa el contorn de la Península

Ibèrica i de les illes que s’esmenten en

el text i pinta de color vermell els

centres turístics.

Completa aquestes frases amb les paraules següents:

industrial – pesants – minifundis – agràries – extensiva – cultiu – petites – base –latifundis – gran – intensiva – llacunes – mar – reduïts – lleugeres – dolça

L’agricultura obté una producció elevada d’uns espais .

L’agricultura consisteix en el conreu de camps de extensió.

Els són explotacions molt grans que són

propietat d’una sola persona o empresa.

Els són un conjunt de camps de molt petits.

La ramaderia agrícola és la que es practica en granges .

La ramaderia és la que es practica en granges grans.

La pesca d’aigua és la que s’efectua als rius, els llacs, els

pantans i les .

La pesca d’aigua salada és la que es practica al .

Les indústries de fan productes que serveixen perquè altres

indústries elaborin productes acabats.

Les indústries fabriquen màquines o vehicles que serveixen

per a altres indústries.

Les indústries produeixen objectes de consum de poc pes o volum.

2

El turisme és una de les activitats econòmiques més destacades de la Península Ibèri-ca. Entre les zones de muntanya destaquen els Pirineus i Andorra.

A la costa destaquen: la Costa Brava i la costa de Tarragona, a Catalunya; Benidorm, alPaís Valencià; Torremolinos i Marbella, a Andalusia; la regió de l’Algarve, al sud de Por-tugal. Illes pertanyents a Espanya, com les Canàries i les Balears, o a Portugal, com Ma-deira i les Açores, són importants centres de turisme.

1

5Els sectors econòmics via 3

BITOC 2

Elabora un gràfic sectorial sobre la distribució per sectors econòmics de la

producció de cada un d’aquests països. (Pots consultar l’apartat “Procediment”

del llibre d’activitats.)

3

120

Els sectors econòmics5via 3

BITOC 2

Espanya

Sector primari: 3,5 % Sector secundari: 31,7 %

Sector terciari: 64,8 %

França



Itàlia



Turquia


Sector terciari: 57 %

121

Llegeix:

Completa aquestes fitxes amb el nom dels organismes següents:

Corts Generals – Govern de l’Estat – Tribunal Constitucional – Parlament de Catalunya – Govern de la Generalitat de Catalunya – Tribunal Superior de Justícia de Catalunya – Assemblea General –

Consell de Seguretat – Tribunal Internacional de Justícia – Parlament Europeu i Consell Europeu –

Comissió Europea i Consell Europeu – Tribunal de Justícia

Tot i que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) no és cap estat, i la Unió Europea(UE) i Catalunya tampoc no ho són, les seves institucions tenen punts en comú amb lesinstitucions típiques i democràtiques d’un estat.

1

6Les organitzacions socials i polítiques via 3

BITOC 2

Estat espanyol

Poder legislatiu:

Poder executiu:

Poder judicial:

ONU

Poder legislatiu:

Poder executiu:

Poder judicial:

UE

Poder legislatiu:

Poder executiu:

Poder judicial:

Catalunya

Poder legislatiu:

Poder executiu:

Poder judicial:

Llegeix:

Observa la distribució d’escons d’aquests països i escriu el nom del partit o dels

partits que et sembla que podran governar en cada cas.

País A

Partits: PAB: 37 esconsAPC: 15 esconsPDC: 7 escons

• Té majoria el partit: Li cal coalició?

• Amb quin o quins partits podrà governar (un o més)?

• També poden governar

País B

Partits: FOD: 28 esconsPLK: 21 esconsDSC: 11 esconsPZC: 3 escons




País C

Partits: PSI: 91 esconsPTT: 75 esconsPHL: 13 esconsCHI: 5 esconsPHO: 3 esconsPMJ: 2 escons




Per poder governar un país segons els seus principis, un partit ha d’aconseguir la ma-joria absoluta dels escons del Parlament (a Espanya i a Catalunya, diputats) en les elec-cions. Això vol dir que n’ha de tenir la meitat més un. Si no és així, sol governar el partitque té més diputats (si no té majoria absoluta es diu que té majoria simple), però s’hade posar d’acord amb un o més partits contraris i ha d’escoltar les seves peticions. D’aixòse’n diu pactar. Els pactes els fa el partit guanyador amb els que tinguin suficients di-putats per sumar, amb els seus, la desitjada majoria absoluta. Del conjunt dels partitsque pacten se’n diu coalició. També pot passar, però, que governin junts partits que sen-se tenir majoria cap d’ells, entre tots sumin la majoria de diputats.

2

122

Les organitzacions socials i polítiques6via 3

BITOC 2

123


comparar – prehistòria – biblioteques – historiadors – auxiliars – contemporània – llegir

Els historiadors necessiten moltes ciències per poder reconstruir el

passat. De l’edat moderna i l’edat hi ha molts documents en arxius i

i monuments a la vista. Només és qüestió de tenir paciència,

molt, caminar, visitar, veure i . Però abans de l’edat

mitjana, tot ha quedat enterrat i cal extreure-ho. Els especialistes en

l’edat antiga i la són, alhora, arqueòlegs, perquè han de recórrer a

les excavacions per trobar materials per llegir i estudiar.

Relaciona cada parella de personatges amb el tipus de document que li correspon.

Després, escriu a sota de cada parella l’edat històrica que li correspon.

2

1

7L’estudi de la història via 3

BITOC 2

Classifica els indrets següents segons que tinguin interès per a un o altre període

de la història. (Tingues en compte que poden repetir-se.)

turó – arxiu – biblioteca – cova – monestir – palau – ruïnes – llit de riu – piràmide – ministeri – castell – fons del mar – cases particulars –

església – parlament

prehistòria:

edat antiga:

edat mitjana:

edat moderna:



• Per què creus que els arqueòlegs excaven el terreny per capes o estrats?

• Podries encerclar els fòssils més valuosos per saber l’epoca (els anys

aproximats) d’un estrat? Justifica la resposta.

ceràmiques pedres banyes monedes taules de fusta inscripcions

• Podries encerclar quines habilitats o virtuts creus que ha de tenir un bon

arqueòleg? Justifica la resposta.

ser ceramista saber dibuixar tenir paciència tenir equilibri

saber predir el temps tenir bona vista tenir força saber cantar

4

3

124

L’estudi de la història7via 3

BITOC 2

125

Completa el text amb les paraules següents:

agricultura – història – milió – recol·lecció – artesans – neolític – metalls –nòmades – desenvolupat – sedentaris – homínids – paleolític – reis – escriptura

Els són els primers primats que van caminar amb dos peus i van

tenir un cervell més . Els humans actuals som una espècie

d’homínids. Els primers humans són perquè es dediquen a la

caça i a la i van perseguint les manades d’animals o buscant

fruits allà on els trobin. Es refugien en coves. Aquesta manera de viure va durar

més d’un d’anys, un període que els arqueòlegs anomenen

, fins que van aprendre a controlar els ritmes de la natura i van

inventar l’ i la ramaderia. Fa uns deu mil anys començava

d’aquesta manera el període que anomenem . Els humans

comencen a construir poblats i es fan . Comencen a produir

excedents i apareixen els primers . Descobreixen els

i comercien entre poblats, alguns dels quals ja s’han convertit en

petites ciutats. Es creen les primeres diferències socials i apareixen els caps i els

. És l’edat dels metalls. Poc després s’inventa l’ i

entrem en la pròpiament dita.

Numera cronològicament aquests documents històrics.

Explica què representa cada una d’aquestes restes del passat.

2

1

8La prehistòria via 2

BITOC 1

Situa en aquesta línia del temps els següents esdeveniments:

Arriba el neolític a Catalunya.

Pintures d’animals a les coves.

Construcció de les piràmides d’Egipte.

Aparició dels primers humans.

Aparició dels primers agricultors.

Primer domini del foc.

Relaciona cada un d’aquests termes amb la seva definició.4

3

126

La prehistòria8via 3

BITOC 2

clan •

raspador •

venus •

megàlit •

menhir •

dolmen •

pintures rupestres •

• Pintures prehistòriques fetes ales coves o, de vegades, enparets de roca.

• Pedra de grans dimensions queen el neolític es posava dreta.

• Grup de 15 o 20 humansemparentats que vivien en grup.

• Figureta que representava unadona que simbolitzava lafertilitat.

• Eina de pedra que servia per afregar i allisar les pells.

• Tomba del neolític i l’edat delsmetalls que consistia en tres omés pedres dretes i una granpedra que feia de sostre.

• Monument fet amb pedres degrans dimensions.

2 500 aC1 500 000 aC

PREHISTÒRIA

450 000 aC 20 000 aC 10 000 aC 4 000 aC

127

Consulta el llibre d’informació i un atlas i pinta de color vermell els espais on van

néixer els primers estats de la història.

Subratlla els pobles que es trobaven a la Península Ibèrica durant l’edat antiga i

ratlla els que no hi eren presents.

sumeris assiris fenicis hittites egipcis grecs etruscos

cartaginesos lidis ibers babilonis romans

Observa aquestes imatges.

Ara, contesta les preguntes:

• Qui va fer aquest plat?

• Per què s’hi va representar un

llop?

• Qui va construir aquest objecte?

• Per a què servia?

3

2

1

9L’edat antiga via 3

BITOC 2

Situa en la línia del temps els següents fets de la història romana:

L’emperador Constantí decreta la llibertat del culte cristià.

Inici de la República romana.

Inici de l’Imperi romà.

Els romans desembarquen a Empúries.

Fi de l’Imperi romà.

Relaciona cada imatge amb un dels pobles que es trobava a la Península Ibèrica

en l’edat antiga. Després, redacta un peu per a cada imatge.

5

4

128

L’edat antiga9via 3

BITOC 2

EDAT

ANTIGA

grecs

ibers

romans

509 aC 476 dC313 dC27 aC218 aC

129

Escriu a sota de cada dibuix el nom que li correspon.

bellatores – oratores – laboratores

Explica el significat de cada terme:

oratores:

bellatores:

laboratores:

Relaciona cada paraula amb la seva definició.2

1

10L’edat mitjana via 3

BITOC 2

visigots •

serfs de la gleva •

burgesia •

almogàvers •

remences •

• Guerrers catalans que van conquerirterres a Grècia i les van donar al seurei.

• Classe social que comprèn els artesansi comerciants que vivien a les ciutats oburgs.

• Poble mercenari dels emperadorsromans que va dominar la PenínsulaIbèrica.

• Pagesos que es van revoltar contra lanova dinastia catalana al segle XV.

• Pagesos de l’època feudal que nopodien abandonar el feu del seusenyor.

Escriu a sota de cada fotografia el terme que hi correspon:

castell medieval – mesquita àrab – monestir medieval

Explica les característiques que t’han permès fer la tria:

castell medieval:

mesquita àrab:

monestir medieval:

Situa en aquesta línia del temps els fets històrics següents:

Jaume I conquereix Mallorca.

Els àrabs envaeixen la Península Ibèrica.

Mor Martí I l’Humà, últim rei de la nissaga catalana.

Ramon Berenguer IV rep els drets com a rei d’Aragó.

El comte Borrell II es fa independent del rei franc.

4

3

130

L’edat mitjana10via 3

BITOC 2

EDAT

MITJANA

A B C

711 987 1137 1229 1410

131

Llegeix:


• Quins eren els pobles més importants que habitaven Amèrica quan hi van

arribar els espanyols?

• Per quines raons grups expedicionaris petits van poder dominar imperis grans?

• Quins productes alimentaris van ser portats d’Amèrica i van revolucionar la

dieta dels europeus?

Marca amb una creu les causes de la decadència catalana durant l’edat moderna.

La pesta va desmoralitzar els catalans més que els altres pobles.

La pesta va reduir molt la població catalana, que al segle XVI era la desenapart de la castellana.

El descobriment d’Amèrica va donar més importància al comerç atlàntic queal mediterrani, i els catalans no tenien permís per comerciar amb Amèrica.

Els catalans no van voler saber res d’Amèrica.

L’aparició de l’imperi turc que controlava les rutes orientals va fer molt mal alcomerç mediterrani.

Els catalans no es van voler avenir a les normes del rei d’Espanya.

Redacta amb les teves paraules, i a partir de les frases certes anteriors,

les causes de la decadència catalana durant l’edat moderna.

2

L’entrada en contacte d’Europa amb Amèrica va canviar el Vell Món i, de retruc, el mónsencer.

1

11L’edat moderna via 3

BITOC 2

Observa aquesta imatge i contesta les preguntes següents:

• Quin moviment va impulsar aquest personatge?

• En què consistien les seves crítiques?

• Creus que el moviment que va impulsar encara perdura

avui dia? Justifica la resposta.

Marca amb una creu el model de Sistema Solar modern.

Explica qui i de quina manera va modificar l’antiga teoria.

Relaciona cada un d’aquests artistes amb el moviment artístic que li correspon.

Rembrandt •

Leonardo da Vinci •

Velázquez •

Rubens •

Miquel Àngel •

Bernini •

5

4

3

132

L’edat moderna11via 3

BITOC 2

Renaixement

Barroc

Terra

Sol

Sol

Terra

Martí Luter

133

Llegeix:

Relaciona cada concepte amb la seva definició.

Llegeix:

Situa en aquesta línia del temps els fets històrics següents:

Revolució comunista a Rússia. Gran Revolució francesa.

Revolució liberal a Espanya. Revolució francesa de 1830.

Revolució europea de 1848.

L’edat contemporània és època de revolucions, de canvis sobtats i, molts d’ells, violents.

2

En l’edat contemporània, el món ha viscut en dos segles més canvis socials i políticsque durant la resta de la història. Per això hi ha un munt de conceptes nous que calconèixer.

1

12L’edat contemporània via 3

BITOC 2

proletariat •

constitució •

socialisme •

nacionalisme •

sindicat •

• Ideologia sorgida del marxisme quepretén arribar democràticament al’equiparació social i econòmica delsciutadans.

• Classe social nova que comprènaquells qui no tenen més que la sevaforça de treball.

• Conjunt de lleis bàsiques que regulenel funcionament de la sobiraniapopular d’un país.

• Organització de treballadors perdefensar-se i obtenir les sevesreivindicacions.

• Ideologia que pretén unificar en unestat nacional els que tenen la mateixallengua i història.

EDAT

CONTEMPORÀNIA1789 1820 1830 1848 1917


socialistes – noblesa – 1975 – Alfons XIII – dictadura – República – latifundistes –Franco – empresaris – anarquisme

Espanya, en el segle XIX, era un país ple de contradiccions on la

i l’església tenien encara un poder excessiu. Els treballadors del camp estaven

molt oprimits pels i molts van abraçar la ideologia de

l’ , que no volia ni Déu, ni amo ni patró. A les ciutats,

molts obrers es van fer anarquistes, o comunistes i els

sindicats obrers i les organitzacions dels van arribar a

protagonitzar enfrontaments armats. El regnat d’ no

solament no va solucionar aquests problemes, sinó que els va agreujar. El país va

viure una de 1923 a 1930 i després, les primeres

eleccions van fer fora el rei i va venir la . Però les

tensions eren ja massa fortes i del pols entre rics i pobres va esclatar la guerra

civil. L’exèrcit, dirigit pel general va voler fer un cop

d’estat que es va allargar en una sagnant guerra de tres anys. Després, va venir

una nova i llarga dictadura, de 1939 a .

Llegeix:

Relaciona cada invent amb l’any de la seva producció.

L’edat contemporània és l’època més inventiva de la humanitat. Mai no havia avançatla tecnologia tant com en els últims dos-cents anys.

4

3

134

L’edat contemporània12via 3

BITOC 2

telèfon •

locomotora •

avió •

ordinador personal •

automòbil •

televisor •

• 1824

• 1878

• 1885

• 1903

• 1925

• 1981

Catalunya 1 via 3 - grec.net · Observa el mapa polític de Catalunya de la pàgina 9 del llibre...

Documents

Transcript of Catalunya 1 via 3 - grec.net · Observa el mapa polític de Catalunya de la pàgina 9 del llibre...