Catalogo Baron

33
LUGARES DEL DESARRAIGO VICENTE BARÓN Del 8 de Abril al 19 de Junio 2011

Transcript of Catalogo Baron

Page 1: Catalogo Baron

LUGARES DEL DESARRAIGOV I C E N T E B A R Ó NDel 8 de Abril al 19 de Junio 2011

Page 2: Catalogo Baron

FUNDACIÓN CULTURAL FRAX DELA COMUNITAT VALENCIANA

Patronos de HonorM. H. Sr. D. JOSÉ LUIS OLIVAS MARTÍNEZD. MODESTO CRESPO MARTÍNEZD. RAMÓN MARTÍN MATEOD. PERE MARIA ORTS I BOSCH

PATRONATO

PresidenteD. MATÍAS PÉREZ SUCH

VicepresidentesD. RAMÓN DE SOTO ARÁNDIGADña. CONCEPCIÓN GÓMEZ OCAÑA

SecretariaDña. MARÍA JOSÉ ARGUDO POYATOS

TesoreraDña. NURIA MONTES DE DIEGO

Vocal Director de ProyectosD. SEBASTIÀ GARCIA I MUT

VocalesD. ANTONIO LÓPEZ DE ÁVILA MUÑOZD. LUIS MIGUEL MARTÍ BORDERAD. ISAAC VIDAL SÁNCHEZ

PatronosD. VICENTE ARQUES CORTÉSD. JOSÉ MANUEL DEL CARPIO HORNEROD. PERE JOAN DEVESA MARTÍNEZD. JOSÉ MIGUEL ESCRIG NAVARROD. VICENTE ESCRIG PERISD. JUAN ANTONIO ESPINOSA ZARAGOZAD. JUAN ÁNGEL FERRER AZCONAD. FRANCISCO JAVIER GARCÍA CUENCAD. FELIPE V. GARÍN LLOMBARTD. JOSÉ GASCÓ FRAU D. ÁNGEL HERNÁNEZ RODRÍGUEZD. FRANCISCO JUAN MARTÍNEZD. MARIANO LÓPEZ GARCÍAD. JAIME LLINARES FUSTERD. FRANCISCO RAMÓN LLORENS ORTSD. RAFAEL MIRÓ PASCUALD.ña. Mª VICTORIA PALAU TÁRREGAD. VICENTE PÉREZ AGULLÓD. VICENTE PÉREZ GASQUETD. CARLOS ALBERTO PRECIOSO ESTIGUÍND. JESÚS RODRÍGUEZ MARÍND. EDUARDO SÁNCHEZ JAÉND. JOSÉ SUCH RONDADña. Mª LUCÍA TORRES FONTGIRVERT

EXPOSICIÓN

CoordinaciónVICENTE BARÓN LINARES

CATÁLOGOTextoLOURDES SANTAMARÍA BLASCO

Traducción al valenciano INMACULADA BARÓN LINARES

MaquetaciónESPERANZA DURÁN DELGADO

FotografíasELÍAS M. PÉREZ

ISBN: 978-84-614-9841-3..................................................... de los textos: los autores de las imágenes: los autores y propietarios de la presente edición: Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana, 2010

Fundación Cultural Frax de la Comunitat ValencianaPaseo de las Estrellas, 303581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España)Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: + 34 96 686 42 42www.fundacionfrax.orge-mail: [email protected]©©©

Fundación Cultural Frax de la Comunitat Valenciana - Paseo de las Estrellas, 3 - 03581 - Albir - L’Alfàs del Pi (Alicante, España)Tel.: +34 96 686 40 40 - Fax: +34 96 686 42 42 - www.fundacionfrax.org - e-mail: [email protected]

Page 3: Catalogo Baron

LUGARES DEL DESARRAIGOV I C E N T E B A R Ó N Del 8 de Abril al 19 de Junio 2011

Page 4: Catalogo Baron

“Me gustaría que hubiera lugares estables, in-móviles, intangibles, intocados y casi intocables, inmutables, arraigados; lugares que fueran referen-cias, puntos de partida, principios (…).

Tales lugares no existen, y como no existen el espacio se vuelve pregunta, deja de ser evidencia, deja de estar incorporado, deja de estar apropiado. El espacio es una duda: continuamente necesito marcarlo, designarlo; nunca es mío, nunca me es dado, tengo que conquistarlo.

Mis espacios son frágiles: el tiempo va a desgastar-los, va a destruirlos: nada se parecerá ya a lo que era, mis recuerdos me traicionarán, el olvido se infiltrará en mi memoria,…”

G. Perec

"M'agradaria que hi haguera llocs estables, immòbils, intangibles, no-tocats i quasi intocables, immutables, arrelats; llocs que foren referències, punts de partida, principis (...).

Estos llocs no existixen, i com no existixen l'espai es torna pregunta, deixa de ser evidència, deixa d'estar incorporat, deixa d'estar apropiat. L'espai és un dubte: contínuament necessite marcar-lo, designar-lo, mai és meu, mai no és donat, he de conquerir-lo.

Els meus espais són fràgils: el temps els desgastarà, els destruirà: res s'assemblarà ja al que era, els meus records em trairan, l'oblit s'infiltrarà en la meua memòria, ... "

G. Perec

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 5: Catalogo Baron

Vicente Barón junto a la escultura “Arquitectura del desarraigo”

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 6: Catalogo Baron

VICENTE ARQUES CORTÉSAlcalde de l’Alfàs del Pi

VICENTE ARQUES CORTÉSAlcalde de l’Alfàs del PiEn honor a la verdad, es preciso afirmar que sólo hemos encontrado facilidades por parte del Presidente de la Fundación Frax y de organismos, entidades y particulares de quienes hemos recabado colaboración desde el Ayuntamiento de L’Alfàs del Pi para dar sen-tido y contenido a nuestro Centro Cultural en la Playa del Albir.

El artista que hoy acogemos en nuestro Municipio nos propone reflexionar con esta serie de esculturas sobre las ciudades contemporáneas como lugares que han dejado de serlo y hace referencia a quienes no encuen-tran su sitio por mucho que viajen. Convertidos en una especie de náufragos en medio de la ciudad, reanuda-mos la búsqueda de algo, no sabemos muy bien que, lo que nos obliga a deambular en busca de una tierra que tampoco sabemos dónde se encuentra recapacita Vicente Barón.

De ahí que El Ayuntamiento de L’Alfàs del Pi, en el faus-to momento de inaugurar esta Exposición, haya hecho suya con la ilusión y la solemnidad que el momento requiere, la idea que un día no muy lejano regrese aquí Vicente Barón y presente una nueva Serie de Esculturas sobre el Albir y sus Gentes como el destino anhelado donde sentirse como en casa, algo que descubrió a través del arte y su estancia en La Fundación Frax frente al mediterráneo.

En honor a la veritat, cal dir que només hem trobat facilitats per part del President de la Fundació Frax i

d'organismes, entitats i particulars a qui hem demanat col•laboració des de l'Ajuntament de l'Alfàs del Pi per

a donar sentit i contingut al nostre Centre Cultural a la Platja de l'Albir.

L'artista que hui acollim en el nostre municipi ens pro-posa reflexionar amb esta sèrie d'escultures sobre les

ciutats contemporànies com a llocs que han deixat de ser-ho i fa referència als que no troben el seu lloc per

molt que viatgen. Convertits en una mena de nàufrags al mig de la ciutat, reprenem la recerca d'alguna cosa, no sabem molt bé de quina, la qual cosa ens obliga a

passejar a la recerca d'una terra que tampoc sabem on es troba, recapacita Vicente Barón.

Per aquest motiu L'Ajuntament de l'Alfàs del Pi, en el faust moment d'inaugurar esta exposició, haja fet seua

amb la il.lusió i la solemnitat que el moment requerix, la idea que un dia no molt llunyà torne ací Vicente Barón i presente una nova Sèrie d’Escultures sobre

l'Albir i les seues Gents com la destinació anhelada on sentir-se com a casa, cosa que va descobrir a través

de l'art i la seua estada a La Fundació Frax enfront del mediterrani.

VICENTE BARÓN “Lugares del desarraigo”

Page 7: Catalogo Baron

MATÍAS PÉREZ SUCHPresident de la Fundació Frax

MATÍAS PÉREZ SUCHPresidente de la Fundación Frax

És un plaer presentar a la Fundació Cultural Frax l'obra de Vicente Barón, ex vicedegà d'Infraestructures de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles-UPV i professor titular del Departament d'Escultura, amb l'exposició d'escultura "Llocs del desarrelament". Vicente Barón és un artista que plasma els espais que percebem aliens. En un exercici de buscar la no-permanència, recrea conductes per il.lustrar el tràfec de la societat globalit-zada i els seus corrents migratoris, que convertixen el ciutadà en resident del món i de cap lloc al mateix temps.

La fredor del metall, material en el qual modela la seua anàlisi, reforça el sentiment de protecció i rebuig cap a les coses externes. Una postura que ell remarca com a resultat de la fugida dels individus cap a un lloc propi que els mimetitze amb la gran urbs i la seua memòria col.lectiva, potser per desterrar amb ella els sentiments i mancances de la seua pròpia vida.

I així, amb l'espiral de vedats impersonals generats amb la composició de les seues peces, recrea l'artista la cita que dóna cita a la musa: G. Perec i els seus "llocs immò-bils ... arrelats ... punts de partida".

Des d'este inici, el dels llocs per conquerir, convide els visitants de la Fundació Cultural Frax a deixar-se portar per esta mostra, perquè la interpreten i la facen seua.

Es un placer presentar en la Fundación Cultural Frax la obra de Vicente Barón, ex vicedecano de Infraestruc-turas de la Facultad de Bellas Artes de San Carlos- UPV y profesor titular del Departamento de Escultura, con la exposición de escultura “Lugares del desarraigo”. Vicente Barón es un artista que plasma los espacios que percibimos ajenos. En un ejercicio de buscar la no permanencia, recrea conductos para ilustrar el trasiego de la sociedad globalizada y sus corrientes migratorias, que convierten al ciudadano en residente del mundo y de ninguna parte al mismo tiempo.La frialdad del metal, material en el que moldea su análisis, refuerza el sentimiento de protección y rechazo hacia lo externo. Una postura que él remarca como resultado de la huída de los individuos hacia un lugar propio que les mimetice con la gran urbe y su memoria colectiva, quizá para desterrar con ella los sentimientos y carencias de su propia vida. Y así, con la espiral de cotos impersonales generados con la composición de sus piezas, recrea el artista la cita que da cita a la musa: G.Perec y sus “lugares inmóviles… arraigados…puntos de partida”. Desde ese inicio, el de los lugares por conquistar, invito a los visitantes de la Fundación Cultural Frax a dejarse llevar por esta muestra, para que la interpreten y hagan suya.

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 8: Catalogo Baron

LOURDES SANTAMARÍA BLASCO

Arquitecturas de la espera # Nowhere Man in No-where Land

He’s a real Nowhere ManSitting in his Nowhere LandMaking all his Nowhere Plans for NobodyDoesn’t have a point of view Knows not where he’s going toIsn’t ha a bit like you and me?(1)

John Lennon: Nowhere Man, 1966.

Robert Adams. Serie Denver: 1968–1970

Para Marc Augé los “no lugares” contemporáneos son espacios que se definen paradójicamente por la negación, por su inhabitabilidad, desubicación, des-personalización, desarraigo y atemporalidad. Las obras escultóricas de Vicente Barón recuerdan esos paisajes o no-lugares entrevistos fugazmente por los viajeros en tránsito y, sin embargo, consigue solidificar esas impresiones efímeras en sólidas e inquietantes piezas que parecen creadas desde los márgenes, desde los abismos, donde el vacío, el desarraigo o la melancolía son presencias tangibles

(1) Es un auténtico hombre de ninguna parte / Sentado en su país de ningún lugar / Haciendo planes en ningún lado para nadie / No tiene ningún punto de vista / No sabe adónde va / ¿No es un poco como tú y como yo? (…) The Beatles, John Lennon. LP: Rubber Soul, Single: “Nowhere Man”, 1966

Sus obras no están ancladas en ningún lugar ni es-pacios concretos o definidos; y a pesar de su solidez muestran diferentes posibilidades de mutación, de en-samblajes distintos que las encuadran y las metamorfo-sean en testimonios del desarraigo y arquitecturas de la espera.La no presencia humana destaca en ellas precisamente por los huecos, sumideros y recovecos que esas ausen-cias crean en el hierro, ese metal tan duro y firme que, no obstante, se pliega, ondula y retuerce. A veces la pieza metálica forma aislamientos o encajonamientos y desagües para cuerpos esperados o tal vez intuidos. Otras veces forma unas escaleras (testimonio de las huellas de miles de pasos congelados en el tiempo) que no conducen a ninguna parte. En mitad de ese inestable y zigzagueante camino sobre el abismo están los miradores asomados al vacío, donde el hombre de ningún lugar mira lo perdido y lo irrecuperable, y no crea ningún plan para nadie, ni siquiera para él mismo. En el balcón (mirador, atalaya, torre de vigía) fijado en mitad de la nada, en torno a esa ausencia, más vivida que presentida, se articula la doble condición del exili-ado, que se siente desarraigado incluso de la comu-nidad de exiliados (está en una sociedad, pero no se siente parte de ella, ni siquiera como un nómada, sólo un desheredado).

VICENTE BARÓN “Lugares del desarraigo”

Page 9: Catalogo Baron

La memoria es arraigo, es la recuperación nostálgica de una Arcadia (país, amante, familia, hogar, deseos) dejada atrás. Los lugares anclados en la memoria son identificables gracias precisamente a las vivencias, im-ágenes y palabras que habitaron un espacio concreto. Pero cuando esa memoria se desliza hacia la pérdida, la violencia, el caos y el dolor se enquistan en forma de desarraigo.

Lewis Baltz (S/T) 1974

Ese individuo desarraigado, mal circunscrito, siempre a la espera de su legitimidad, siempre atrapado en un deseo, se inscribe igualmente en un “no lugar”, donde su identidad le asegura el anonimato: es el autonauta en la cosmopista(2) que busca en el “no lugar” en tránsito su propio lugar interior, su ruta de escape, de evasión.

Catherine Opie (Serie autopistas) 1994

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 10: Catalogo Baron

(2)“Los Autonautas de la Cosmopista. O un viaje temporal París-Marsella”. Julio Cortázar y Carol Dunlop. Muchnick Editores. 1984. El título puede derivarse tanto del viaje de los Argo-nautas en busca del vellocino de oro, como de los viajes de los cosmonautas espaciales. En cualquier caso, no importan ni el vellocino de oro ni la cara oculta de la luna; lo importante es el viaje de los navegadores o nautas.

En la autopista (on the road) lo importante son esos “no lugares” donde nadie sabe nada de los otros, y la existencia es un impasse, un tiempo suspendido sin objetivos, sin un lugar particular donde ir.(3)Los pasajeros en tránsito son los sospechosos habitu-ales que siempre han de identificarse precisamente para probar una identidad-en-tránsito en un no-lugar en los márgenes de la realidad, atrapados en esas arquitecturas de la espera y/o paisajes fugaces: hoteles, ciudades, aeropuertos, fronteras, parkings, estaciones, checkpoints, etc… Esa persona anónima y a menudo solitaria (Lost in translation )(4) acaba simbolizando una visión del ser contemporáneo que cobra las di-mensiones de una etnología de la soledad.

(3) “No Particular place to Go” Chuck Berry, 1964: Riding along in my automobile / My baby beside me at the wheel / I stole a kiss at the turn of a mile / my curiosity running will / cruis-ing and playing the radio / with no particular place to go.(4)Lost in translation. Sofia Coppola, 2003

Ed Ruscha “Twenty-six Abandoned Gasoline Stations” 1964

Volvamos a Marc Augé: El antropólogo definía el lugar como un espacio en términos sociales / culturales / cor-porales en donde se puede leer la identidad, la relación y la historia, así que propuso llamar no-lugares a los espacios donde esa lectura no era posible. Igualmente, sostenía que la sobremodernidad es productora de no-lugares, es decir, de espacios que no son en sí lugares antropológicos y que contrariamente a la modernidad “baudeleriana”(5)no integran los lugares antiguos. Sin embargo, esos no-espacios contemporáneos tam-bién tienen sentidos culturales, sociales y corporales, efímeros y transitorios tal vez, pero son los que le otor-gan el viajero, el emigrante, el nómada, o el deportado. Para este hombre de ninguna parte (¿no es un poco cómo tú o como yo? )(6) sólo existen esos espacios de duda, de indefinición e inaprensibilidad que Georges Perec citaba. Acaso el desarraigo es también un estado de ánimo general de una sociedad globalizada, que incluso denomina con el Síndrome de Ulises (no en vano se llama odisea a la ordalía del viaje) a esa sin-tomatología de los afectados por la melancolía de las raíces perdidas.

(5) Baudelaire dio nombre al flâneur (o paseante) que anda y observa la ciudad de mediados del siglo XIX, creando una nueva teoría estética basada en la vida moderna y un adjetivo: “baudeleriano”. (6) (The Beatles, John Lennon) LP: Rubber Soul, Single: “Nowhere Man”, 1966

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 11: Catalogo Baron

LOURDES SANTAMARÍA BLASCO

Arquitectures de l’espera # Nowhere Man in Nowhere Land

He’s a real Nowhere ManSitting in his Nowhere LandMaking all his Nowhere Plans for NobodyDoesn’t have a point of view Knows not where he’s going toIsn’t ha a bit like you and me? (1)

John Lennon: Nowhere Man, 1966.

Robert Adams. Serie Denver: 1968–1970

(1) És un autèntic home de cap part / Assegut al seu país de cap lloc / Fent plans enlloc per a ningú / No té cap punt de vista / No sap on va / No és una mica com tu i com jo? (…) The Beatles, John Lennon. LP: Rubber Soul, Single: “Nowhere Man”, 1966

Per Marc Augé els "no llocs" contemporanis són espais que es definixen paradoxalment per la negació, per la seua inhabitabilitat, desubicació, despersonalització, desarrelament i atemporalitat. Les obres escultòr-iques de Vicente Barón recorden estos paisatges o no-llocs entrevistos fugaçment pels viatgers en trànsit i, tanmateix, aconseguix solidificar estes impressions efímeres en sòlides i inquietants peces que semblen creades des dels marges, des dels abismes, on el buit, el desarrelament o la malenconia són presències tangi-bles. Les seues obres no estan ancorades en cap lloc ni es-pais concrets o definits; i malgrat la seua solidesa mos-tren diferents possibilitats de mutació, d’acoblaments diferents que les enquadren i les metamorfosen en tes-timonis del desarrelament i arquitectures de l'espera.La no presència humana destaca en elles precisament pels buits, embornals i racons que estes absències creen en el ferro, eixe metall tan dur i ferm que, tan-mateix, es plega, s'ondula i retorça. De vegades la peça metàl.lica forma aïllaments o encaixaments i desguas-sos per a cossos esperats o potser intuïts. Altres ve-gades forma unes escales (testimoni de les empremtes de milers de passos congelats en el temps) que no conduïxen enlloc. Enmig d'este inestable i zigzaguejant camí sobre l'abisme hi ha els miradors abocats al buit, on l'home de cap lloc mira allò perdut i allò irrecuper-able, i no crea cap pla per a ningú, ni tan sols per a ell mateix.Al balcó (mirador, talaia, torre de guaita) fixat al mig del no-res, al voltant d'esta absència, més viscuda que pressentida, s'articula la doble condició de l'exiliat, que se sent desarrelat fins i tot de la comunitat d'exiliats (està en una societat, però no se sent part d'ella, ni tan sols com un nòmada, només un desheretat).La memòria és arrelament, és la recuperació nostàlgica d'una Arcàdia (país, amant, família, llar, desitjos) deixa-da enrere. Els llocs ancorats en la memòria són identifi-cables gràcies precisament a les vivències, imatges i

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 12: Catalogo Baron

paraules que van habitar un espai concret. Però quan esta memòria es llisca cap a la pèrdua, la violència, el caos i el dolor s'enquisten en forma de desarrelament.

Lewis Baltz (S/T) 1974

Este individu desarrelat, mal circumscrit, sempre a l'espera de la seua legitimitat, sempre atrapat en un desig, s'inscriu igualment en un "no lloc", on la seua identitat li assegura l'anonimat: és l’autonauta en la cosmopista(2) que busca en el "no lloc "en trànsit el seu propi lloc interior, la seua ruta d'escapament, d'evasió.

Catherine Opie (Serie autopistas) 1994

Julio Cortázar va viure i va descriure el seu viatge com "autonauta" durant 30 dies sense eixir de la denominada per ell mateix "cosmopista". La seua aventura nòmada va discórrer en els marges (vor-eres, zones de descans, gasolineres ...) de l'autopista París-Marsella, però podria haver estat en qualsevol carretera en qualsevol no-lloc. La definició d'un es-pai està en funció dels que viuen i / o passen a / per este, les persones de cap lloc que travessen estos "no-llocs" estan destinades a no retrobar-se, amb prou feines poden permetre's un furtiu encreua-ment de mirades silencioses.

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 13: Catalogo Baron

(2) "Els Autonautas de la cosmopolitisme. O un viatge temporal París-Marsella ". Julio Cortázar i Carol Dunlop. Muchnick Editores. 1984. El títol pot derivar tant del viatge dels Argonautes a la recerca del velló d'or, com dels viatges dels cosmonautes espacials. En qualsevol cas, no importen ni el velló d'or ni la cara oculta de la lluna, l'important és el viatge dels navegadors o nautes.

A l'autopista (on the road) l'important són estos "no-llocs" on ningú sap res dels altres, i l'existència és un impàs, un temps suspés sense objectius, sense un lloc particular on anar.(3)Els passatgers en trànsit són els sospitosos habituals que sempre han d'identificar-se precisament per provar una identitat-en-trànsit en un no-lloc en els marges de la realitat, atrapats en estes arquitectures de l'espera i / o paisatges fugaços: hotels, ciutats , aeroports, fronteres, pàrquings, estacions, checkpoints, etc ... Esta persona anònima i sovint solitària (Lost in translation)(4) acaba simbolitzant una visió de l'ésser contempo-rani que cobra les dimensions d'una etnologia de la soledat.

Ed Ruscha “Twenty-six Abandoned Gasoline Stations” 1964

(3) “No Particular place to Go” Chuck Berry, 1964: Riding along in my automobile / My baby beside me at the wheel / I stole a kiss at the turn of a mile / my curiosity running will / cruis-ing and playing the radio / with no particular place to go.

(4) Lost in translation. Sofia Coppola, 2003

Tornem a Marc Augé: L'antropòleg definia el lloc com un espai en ter mes socials / culturals / corporals on es pot llegir la identitat, la relació i la història, així que va proposar anomenar no-llocs als espais on esta lectura no era possible . Igualment, sostenia que la sobremo-dernitat és productora de no-llocs, és a dir, d'espais que no són en si llocs antropològics i que contràriament a la modernitat "baudeleriana"(5)no integren els llocs antics. No obstant això, estos no-espais contemporanis també tenen sentits culturals, socials i corporals, efímers i tran-sitoris potser, però són els que li atorguen el viatger, l'emigrant, el nòmada, o el deportat. Per a este home de cap lloc (no és una mica com tu o com jo?(6) Només existixen estos espais de dubte, d'indefinició i inaprensibilidad que Georges Perec citava. Potser el desarrelament és també un estat d'ànim general d'una societat globalitzada, que fins i tot denomina amb la Síndrome d'Ulisses (no en va es diu odissea a l'ordalia del viatge) a esta simptomatolo-gia dels afectats per la malenconia dels arrels perduts.

(5) Baudelaire va donar nom al flâneur (o passejant) que va i observa la ciutat de mitjans del segle XIX, creant una nova teoria estètica basada en la vida moderna i un adjectiu: "baudeleriana".(6) (The Beatles, John Lennon) LP: Rubber Soul, Single: "Nowhere Man", 1966

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 14: Catalogo Baron

VISTA GENERAL DE LA EXPOSICIÓN

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 15: Catalogo Baron

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 16: Catalogo Baron

OBRA

Desagüe para cuerpos intuidos, 2011Hierro. 57 x 57 x 39 cm

Detalle

Detalle

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 17: Catalogo Baron

Arcadia I, 2011Hierro. 150 x 75 x 20 cm

Detalle

Detalle

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 18: Catalogo Baron

Arcadia II, 2011Hierro. 152 x 59 x 11,5 cm

Detalle

Detalle

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 19: Catalogo Baron

Detalle

Detalle

Arcadia III, 2011Hierro. 150 x 69 x 12 cm

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 20: Catalogo Baron

Arcadia I, II y III, 2011

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 21: Catalogo Baron

Paisaje del margen I, 2011Hierro. 175 x 75 x 21,5 cm

Detalle

Detalle

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 22: Catalogo Baron

Paisaje del margen II, 2011Hierro. 195 x 75 x 21,5 cm

Detalle

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 23: Catalogo Baron

Paisaje del margen III, 2011Hierro. 175 x 75 x 21,5 cm

Detalle

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 24: Catalogo Baron

Paisaje del margen I, II y III, 2011

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 25: Catalogo Baron

Arquitectura del desarraigo, 2011Hierro. 180 x 68 x 38,5 cm

Detalle

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 26: Catalogo Baron

Detalle

Detalle

Margen de la realidad, 2011Hierro. 200 x 128 x 68 cm

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 27: Catalogo Baron

DetalleArquitectura de la espera I, 2011Hierro. 57 x 163,5 x 374 cm

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 28: Catalogo Baron

DetalleDetalleDetalle

Arquitectura de la espera II, 2011Hierro. 150 x 64 x 291 cm

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 29: Catalogo Baron

CURRICULUM

Vicente Barón LinaresValencia, [email protected]

CURRÍCULUM PROFESIONALLicenciado en Bellas Artes, especialidad de Escultura por la Universidad Politécnica de Valencia, promo-ción 1989-94.Doctor en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia en abril de 2003.Profesor Titular de Universidad del Departamento de Escultura. Facultad de Bellas Artes. Universidad Politécnica de Valencia.

PREMIOS Y MENCIONES1992 Primer premio IIª Bienal d’Escultura de Meliana. Valencia.1993 Premiado en la Vª Bienal de Escultura Vila de Paterna. Valencia.1994 Finalista Premio de Escultura Vila de Ca- tarroja. Valencia.1995 Finalista Premio de Escultura Fundación Cañada Blanch. Valencia. 1996 Premiado Dentro o fuera. Intervenciones en el Campus de la Universidad de Alicante. Seleccionado por la Comunidad Valenciana para la Muestra de Arte Joven 1996. Primer Premio IV Bienal d´Escultura de Meliana. Valencia. Premiado Circuit d´Art Jove 1996. IVAJ. Generalitat Valenciana. Segundo premio V Biennal d´Escultura. Quart de Poblet. Valencia.1997 Premio Internazionale di escultura Umberto Mastroianni. II Edizione. Regione Piemonte. Torino. Italia. Mención de Honor. Concurso Nacional de Escultura Vila de Leganés. 1997. Madrid.1998 Finalista II Certamen de Artes Plásticas. Aso- ciación Cultural Salón. Castellón.

1999 Premio Senyera de Arte. Modalidad de Escultura. Ayuntamiento de Valencia.2004 Premio V Biennal d'Escultura Agulló de Cocen- taina. Alicante.

EXPOSICIONES INDIVIDUALES1996 Rincones de la mirada. Vencill d´Art La Llotgeta. CAM. Valencia. Centro 14: Rincones de una mirada. Sala Centro 14. Ayunt. Alicante.1997 Planetario: Rincones de una mirada. Planetario de Castellón. Racons del Palau. Palau de la Música de Valencia.1998 Vicente Barón: Esculturas. Galería Grupo F.Godella. Valencia.

EXPOSICIONES COLECTIVAS1991 Sala L´Andana. Casino Torrent. Valencia.1992 Baudelaire 171. Sala de Exposiciones Universidad Politécnica de Valencia. II Bienal d´Escultura de Mediana. Valencia.1993 CCCC6S. Exposición Itinerante Mancomunitat de Municipis de la Sabor. Valencia. Apeadero. Esculturas al aire libre. Parque Munici- pal de Ribarroja. Valencia. Stop Ratu. Bienal de Rijeka. Croatia. Moderna Galería/Museum of Modern Art. XXV Aniversario de la Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales. UPV. IV Concurso de Escultura de la Fundación Munici pal de Massamagrell. Valencia. V Bienal de Escultura Vila de Paterna. Valencia.1994 Premio Senyera de Arte. Ayuntamiento de Valen- cia. La rosa de los vientos. Academie Royale des Beaux Arts. Liege. Bélgica. La rosa de los vientos. Ionel Petrov. Kunstandel & Ausstellungen. Aachen. Alemania. Primera Fira Alternativa de Gandía. Valencia. Centro Cultural Mislata. Mayo 1994. Valencia. Feria de Arte de Requena. Valencia.

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 30: Catalogo Baron

Exposición y Concurso Nacional de Arte José Camarón. Ayunt. de Segorbe. Castellón. Premis Ciutat de Sueca Escultor Beltrán. Valencia. Premio de Escultura Vila de Catarrosa. Valencia. V Jornadas de Escultura y Diseño de Macael. Al- mería.1995 Premio de Escultura Fundación Cañada Blanch. Sala de exposiciones de la UPV. Valencia. VI Bienal de Escultura Vila de Paterna. Valencia.1996 Intervenciones en el Campus Universitario. Dentro o fuera. Universidad de Alicante. VII Premio de Arte Plásticas Viguer. Valencia. Premio Senyera de Arte. Salón de Cristal Ayunt. de Valencia. LVII Exposición Nacional de Artes Plásticas. Sala Centro Cultural Cecilio Muñoz Fillol. Valdepeñas. Ciudad Real. IV Biennal d´Escultura de Meliana. Valencia. Premis Ciutat de Sueca Escultor Beltrán. Valencia. V Bienal de escultura de Quart de Poblet. Valencia.1997 Espais Fragmentats. Centro Municipal la Mercé. Burriana. Castellón. Miradas ajenas, visiones fragmentadas. Casa de Cultura de Tavernes Blanques. Valencia. Circuit d´Art Jove. Centre 14. Alicante. Circuit d´Art Jove. Centre Cultural de Castellón. Circuit d´Art Jove. Palau de la Música de Valencia. XXIV Premio Bancaixa Pintura y Escultura. Fun- dación Bancaixa. Valencia. Premio Internazionale di Escultura Humberto Mas- troianni. II Edizione. Galeria di San Filippo. Torino. Italia. XXIV Premio Bancaixa Pintura y Escultura. Centre de Exposiciones de Sant Miquel. Fundación Ban- caixa. Castellón. LIV Exposición y Concurso Nacional de Arte. Cen- tro Cultural de Segorbe. Castellón. Exposición Concurso Nacional de Escultura Villa de Leganés. Madrid. VII Bienal d´esculturaVila de Paterna. Valencia.

1998 II Certamen de Artes Plásticas para Jóvenes. Asociación Cultural Salón. Palau de la Música de Valencia. Solidaris Ajuda a Sierra Leona. Galería d’Art Viciana. Valencia. Concurso de escultura de Gata de Gorgos. Casal de la Música. Alicante.1999 Narración en tres tiempos. Sala de Exposi- ciones Diputación Provincial de Huelva. VIII Bienal de escultura Vila de Mislata. Cen tro Cultural. Valencia. LX Exposición Nacional de Artes Plásticas. Valdepeñas. Ciudad Real. VIII Bienal de Escultura Vila de Paterna. Casa de Cultura. Valencia.2000 Premio Senyera de Arte. Casa Museo Ben- lliure. Valencia. Convocatoria de Artes Plásticas 2000. Sala de Exposiciones Diputación de Alicante.2001 Convocatoria Artes Plásticas 2001. Sala de Exposiciones Palacio Provincial. Diputación de Alicante.2002 Convocatoria Artes Plásticas 2001. Sala de Exposiciones Museu Moli-Paperer. Banyeres de Mariola. Alicante. XXIX Premio Bancaixa de Pintura y Escultu- ra. IVAM, Valencia. Sala Glorieta, Sagunto. Centro Cultural La Asunción, Albacete.2003 XXIX Premio Bancaixa de Pintura y Escultu- ra. Centro Cultural Rambla, Alicante. 14 Anys del Premi Biennal de Pintura i Escultura. Institut Municipal de Cultura, Meliana. Valencia. Per la pau. Institut Municipal de cultura. Meliana. Valencia. Espacios para la sonrisa, 31 artistas una causa. Palacio de Colomina. CEU. Valencia.2004 Carrers d´Art. Sollana. Valencia. Expo-solidaris II. Sala municipal de exposi- ciones. Playa Tavernes de la Valldigna. Va- lencia.

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 31: Catalogo Baron

Ocupaments a Agres. Ayntamiento de Agres. Alicante. V Biennal d'Escultura Agulló de Cocentaina. Palau Comptal. Alicante. Encuentros. Boulder museum of art contempo rany. Colorado. Estados Unidos.2005 Encuentros. Sala Josep Renau. Facultad de Bellas Artes - UPV. Valencia. Encuentros. Sala Luis Ishizawa. U.N.A.M. México. Divergentes y emergentes. Sala de la Fundación Casal Jaume I de Gandía. Valencia.2006 Ciudad Invadida/Cidade invadida. Un proyecto itinerante 10/10/06 04/03/08 Sala Josep Renau. Facultad De Bellas Artes. UPV .Valencia.2008 Reinventar les Coves del Batà. Espacio cultural cuevas de Batán. Paterna.Valencia. (Comisariado).2009 Art al cor d'Ontinyent.II mostra. Espacio urbano. Ontinyent. IIª Mostra d´Escultura urbana. Espacio Público Ayuntamiento De Cocentaina. Alicante. XII Certamen de Escultura al aire libre Oropesa del Mar. Playa de la Concha de Oropesa. Castellón.2010 ... Y el verbo se hizo arte. Castillo de Denia. Exposición a beneficio de Adisva. Sala Municipal De Exposiciones .Playa Tavernes De La Valldigna. Valencia. Premio Internacional de escultura de Caja de Extremadura. III Edición. Palacio Episcopal de Plasencia. Cáceres.

VICENTE BARÓN“Lugares del desarraigo”

Page 32: Catalogo Baron

Vicente Barón junto a la escultura “Margen de la realidad”

Page 33: Catalogo Baron