dedicado a mis padres

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 1

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 2

Fotografies i textos de Manuel Ba

MUSEU VALENCI DETNOLOGIA

Del 23 de setembre al 29 de novembre de 2009

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 3

Director del Museu Valenci dEtnologia

JOAN SEGU I SEGU

Cap de difusi didctica i exposicions

FRANCESC TAMARIT LLOP

EXPOSICI

Comissria

AMPARO BALBASTRE

Disseny expositiu

AMPARO BALBASTREMANUEL BA

Fotografies

MANEL BA

Coordinaci tcnica

SUNSI GARCA ZANN

Equip tcnic

JOS MARA CANDELA GUILLN

CATLEG

Edici

MUSEU VALENCI DETNOLOGIA

Fotografies i textos

MANUEL BA

Coordinaci Tcnica

ROBERT MARTNEZ CANET

Disseny de portada

JUANJO LAUDES I TERESA FERRER

Disseny interior

PASCUAL LUCAS

Imprimeix

IMPREMTA DE LA DIPUTACI DE VALNCIA

ISBN: 978-84-7795-540-5Dip. Legal:

de les fotografies i els textos: Manuel Ba de ledici: Museu Valenci dEtnologia

Diputaci de Valncia

Agraments

A CHON GARCA-SALA, ENRIQUE y CARLA FIBLA. A IVAN, de Tivoli. A MACDIEGO

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 4

PRESENTACIONS

ALFONSO RUS TEROL

SALVADOR ENGUIX MORANT

JOAN SEGU SEGU

INTRODUCCI

MANUEL BA

EL QUE FRICA POT ENSENYAR AL MN

LO QUE FRICA PUEDE ENSEAR AL MUNDO

CARLA FIBLA

CATLEG / CATLOGO

ARTESANS / ARTESANOS

IDENTITATS / IDENTIDADES

VIDA QUOTIDIANA / VIDA COTIDIANA

MERCATS I COMEROS / MERCADOS Y COMERCIOS

VIATGES I HOSPITALITAT / VIAJES Y HOSPITALIDAD

7

12

15

27

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 5

6 7

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 6

Amb els coneixements que ens dna hui la cincia, es pot dir quefrica s lorigen del gnere hum, potser per aix encara mant viva la

seua capacitat dencisament. Una bona mostra del poder benigne del

mal dfrica s lobra de viatgers com el professor Manuel Ba

Hernndez, que ara presenta al Museu Valenci dEtnologia lexposici

frica a diari. Estes fotografies no comenten la realitat, la suggerixen.

Mostren escenes quotidianes on predominen temes com la compra diria

als mercats, lelaboraci del menjar, les dificultats del transport, en resum,

una histria en directe. Aix s el que vol oferir esta exposici.

Lexposici frica a diari ha de ser contemplada dintre del cicle

dedicat a frica que ve programant el Museu Valenci dEtnologia al llarg

de lany 2009, un conjunt dactes (exposicions, concerts, cinema, reu-

nions cientfiques) en els quals sha reflexionat sobre la relaci entre les

representacions culturals (a travs delements iconogrfics especialment)

que de les societats africanes ens han llegat les expedicions etnogrfiques

clssiques de la tercera i quarta dcades del segle XX i de la vigncia de les

dites conceptualitzacions de laltre afric en la nostra societat meditica.

En resum, un any dedicat al passat i el present dfrica que ara conti-

nua amb lexposici frica a diari.

ALFONSO RUS TEROLPresident de la Diputaci de Valncia

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 7

8 9

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 8

frica ha estat una constant en limaginari dels occidentals, i de forma espe-cial ho ha estat lfrica subsahariana. Des de les lmines de les enciclopdies de

final del segle XIX, passant pels films daventures extiques i les novelles per a ado-

lescents, sense parlar de labundant producci cientfica que el tema ha generat,

lfrica subsahariana ha esdevingut lespill en el qual Occident sha mirat des dal-

menys les expedicions portugueses de final del segle XV.

No cal dir que el procs descolonitzador no ha estat capa de trencar eixos

estereotips, que hui continuen ben vigents. Seguim pensant que frica s com un

secret, com una febre, per dir-ho amb paraules de Jean Marie Le Clezio, premi

Nobel de literatura lany 2008 i home molt vinculat al continent ve.

Lexposici frica a diari de Manuel Ba Hernndez, que es mostra al

Museu Valenci dEtnologia, s un pas en el necessari cam de racionalitzaci dels

mites blancs del continent negre. En les fotografies de Manuel Ba trobem la vida

diria al continent afric, homes i dones reals, no arquetips hereus dun segle de

dominaci colonial.

s esta, sens dubte, una bona ocasi dapropar-se a frica a travs de les sem-

pre interessants fotografies de Manuel Ba.

SALVADOR ENGUIX MORANTDiputat de lrea de Cultura de la Diputaci de Valncia

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 9

10 11

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 10

Al llarg deste any 2009 ha vingut acollint el Museu Valenci dEtnologia elcicle frica, que ha consistit no sols en un seguici dexposicions dedicades a la

meitat subsahariana del continent ve, sin tamb en un congrs, xerrades i cicles

de msica i cinema vinculats, de forma monogrfica o almenys en una gran part,

amb esta zona del planeta. s en les acaballes desta iniciativa que presentem la

mostra frica a diari lautor de la qual s el fotgraf valenci Manuel Ba

Hernndez.

La dedicaci a les cultures llunyanes t una llarga tradici en el Museu Valenci

dEtnologia que, junt amb la societat tradicional valenciana i amb les qestions ms

vives del mn actual, ha fet destos temes el seu camp natural de treball. Sovint estes

preocupacions han vingut expressades a travs dun mitj ideal per captar la imme-

diatesa dels fets: la fotografia. s tamb el cas de la mostra que avui presentem, on

les imatges captades per Manuel Ba, lluny de mistificacions i tpics que es per-

petuen dia a dia sobre lfrica subsahariana, ens mostra el viure diari, el fet aparent-

ment sense importncia, per que, ben mirat, seleva dancdota a categoria.

Des del Museu Valenci dEtnologia esperem que frica a diari, siga del gust

de lespectador que podr veure la quotidianitat africana, certament, per tamb fer

un viatge per, com diu lescriptor moambiqus Mia Couto, un riu anomenat

temps, una casa anomenada terra.

JOAN SEGU SEGUDirector del Museu Valenci dEtnologia

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:51 Pgina 11

12 13

Durant aquests anys he passat molt de temps treballant in situ,

m a m, amb grups dartesans dalguns dels pasos amb qu

collabora el projecte. He viscut en les seues cases, he conviscut

amb ells, i he passat moltes hores parlant i compartint experin-

cies i punts de vista. Les fotos daquesta mostra sn el fruit de

totes aquestes hores i illusions invertides a conixer als altres i

a conixer-me a mi mateix..., i encara que he de reconixer que

no he aconseguit ni una cosa ni laltra, estic convenut que

aquest s el cam i que s tan llarg com la vida.

Durant anys he estat treballant en alguns pasos dfrica i, tant

fa si a Mali o a Tanznia, s impossible passejar pels seus carrers

sense omplir-se de sorpresa per la vitalitat de la gent, per la dure-

sa de la seua vida resignada, per la seua generositat, o per la

fora dels paisatges. Aix s que mentre tractava dentendre, da-

gafar i de respirar aquella intensa pellcula que jo tamb prota-

gonitzava, anava apartant fotogrames, com a xicotetes finestres

de coneixement, que somiava compartir amb tots aquells que no

podien acompanyar-me.

Espere que les fotos daquesta exposici contribusquen a desfer

el mite de lfrica primitiva i tamb de lfrica romntica, enca-

ra que no sn mes que una xicoteta mostra, unes poques fitxes

allades, del que s limmens puzle del continent afric.

Aquesta exposici s part dun treball que vaig comenar lany

1998 i que hui ocupa una gran part de la meua vida. En aquell

any un directiu de lOrganitzaci Internacional del Treball va

sollicitar el meu suport com a dissenyador per a un grup de

dones dun assentament hum prxim a Lima. Aquell encrrec

em va fer conixer laltra cara del mn, la de la gent que lluita

per no morir de fam ni doblit. En aquell moment, madon que

amb el meu treball i la meua experincia professional podia

contribuir a millorar mnimament les condicions de vida de

moltes persones en els anomenats pasos pobres. Vaig tindre sort

de poder comptar amb el suport de la Universitat CEU-UCH on

treballe, el finanament del Grup Santander, lAECID i la

Generalitat Valenciana, i junt amb un nombrs grup dalumnes

voluntaris, vaig posar en marxa un projecte de cooperaci en

disseny que denominem Disseny per al mn real.

Onze anys desprs, hem realitzat projectes de cooperaci per

mitj del disseny, en pasos com Per, Equador, Colmbia,

Cuba, Mali, Kenya, Tanznia, ndia, Sri-Lanka, Filipines,

Nepal amb uns resultats clarament positius, que ens animen a

continuar treballant en la mateixa lnia.

INTRODUCCIMANUEL BADoctor en Belles Arts. Dissenyador IndustrialProfessor de la Facultat dEnginyeria del Disseny i Desenvolupament de ProductesUniversitat CEU-Cardenal Herrera de Valncia

cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:51 Pgina 12

Esta exposicin es parte de un trabajo que comenc en el ao

1998 y que hoy ocupa una gran parte de mi vida. En ese ao un

directivo de la Organizacin Internacional del Trabajo solicit

mi apoyo como diseador para