Catálogo África

Click here to load reader

  • date post

    21-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    237
  • download

    6

Embed Size (px)

description

Catálogo África

Transcript of Catálogo África

  • dedicado a mis padres

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 1

  • cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 2

  • Fotografies i textos de Manuel Ba

    MUSEU VALENCI DETNOLOGIA

    Del 23 de setembre al 29 de novembre de 2009

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 3

  • Director del Museu Valenci dEtnologia

    JOAN SEGU I SEGU

    Cap de difusi didctica i exposicions

    FRANCESC TAMARIT LLOP

    EXPOSICI

    Comissria

    AMPARO BALBASTRE

    Disseny expositiu

    AMPARO BALBASTREMANUEL BA

    Fotografies

    MANEL BA

    Coordinaci tcnica

    SUNSI GARCA ZANN

    Equip tcnic

    JOS MARA CANDELA GUILLN

    CATLEG

    Edici

    MUSEU VALENCI DETNOLOGIA

    Fotografies i textos

    MANUEL BA

    Coordinaci Tcnica

    ROBERT MARTNEZ CANET

    Disseny de portada

    JUANJO LAUDES I TERESA FERRER

    Disseny interior

    PASCUAL LUCAS

    Imprimeix

    IMPREMTA DE LA DIPUTACI DE VALNCIA

    ISBN: 978-84-7795-540-5Dip. Legal:

    de les fotografies i els textos: Manuel Ba de ledici: Museu Valenci dEtnologia

    Diputaci de Valncia

    Agraments

    A CHON GARCA-SALA, ENRIQUE y CARLA FIBLA. A IVAN, de Tivoli. A MACDIEGO

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 4

  • PRESENTACIONS

    ALFONSO RUS TEROL

    SALVADOR ENGUIX MORANT

    JOAN SEGU SEGU

    INTRODUCCI

    MANUEL BA

    EL QUE FRICA POT ENSENYAR AL MN

    LO QUE FRICA PUEDE ENSEAR AL MUNDO

    CARLA FIBLA

    CATLEG / CATLOGO

    ARTESANS / ARTESANOS

    IDENTITATS / IDENTIDADES

    VIDA QUOTIDIANA / VIDA COTIDIANA

    MERCATS I COMEROS / MERCADOS Y COMERCIOS

    VIATGES I HOSPITALITAT / VIAJES Y HOSPITALIDAD

    7

    12

    15

    27

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 5

  • 6 7

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 6

  • Amb els coneixements que ens dna hui la cincia, es pot dir quefrica s lorigen del gnere hum, potser per aix encara mant viva la

    seua capacitat dencisament. Una bona mostra del poder benigne del

    mal dfrica s lobra de viatgers com el professor Manuel Ba

    Hernndez, que ara presenta al Museu Valenci dEtnologia lexposici

    frica a diari. Estes fotografies no comenten la realitat, la suggerixen.

    Mostren escenes quotidianes on predominen temes com la compra diria

    als mercats, lelaboraci del menjar, les dificultats del transport, en resum,

    una histria en directe. Aix s el que vol oferir esta exposici.

    Lexposici frica a diari ha de ser contemplada dintre del cicle

    dedicat a frica que ve programant el Museu Valenci dEtnologia al llarg

    de lany 2009, un conjunt dactes (exposicions, concerts, cinema, reu-

    nions cientfiques) en els quals sha reflexionat sobre la relaci entre les

    representacions culturals (a travs delements iconogrfics especialment)

    que de les societats africanes ens han llegat les expedicions etnogrfiques

    clssiques de la tercera i quarta dcades del segle XX i de la vigncia de les

    dites conceptualitzacions de laltre afric en la nostra societat meditica.

    En resum, un any dedicat al passat i el present dfrica que ara conti-

    nua amb lexposici frica a diari.

    ALFONSO RUS TEROLPresident de la Diputaci de Valncia

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 7

  • 8 9

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 8

  • frica ha estat una constant en limaginari dels occidentals, i de forma espe-cial ho ha estat lfrica subsahariana. Des de les lmines de les enciclopdies de

    final del segle XIX, passant pels films daventures extiques i les novelles per a ado-

    lescents, sense parlar de labundant producci cientfica que el tema ha generat,

    lfrica subsahariana ha esdevingut lespill en el qual Occident sha mirat des dal-

    menys les expedicions portugueses de final del segle XV.

    No cal dir que el procs descolonitzador no ha estat capa de trencar eixos

    estereotips, que hui continuen ben vigents. Seguim pensant que frica s com un

    secret, com una febre, per dir-ho amb paraules de Jean Marie Le Clezio, premi

    Nobel de literatura lany 2008 i home molt vinculat al continent ve.

    Lexposici frica a diari de Manuel Ba Hernndez, que es mostra al

    Museu Valenci dEtnologia, s un pas en el necessari cam de racionalitzaci dels

    mites blancs del continent negre. En les fotografies de Manuel Ba trobem la vida

    diria al continent afric, homes i dones reals, no arquetips hereus dun segle de

    dominaci colonial.

    s esta, sens dubte, una bona ocasi dapropar-se a frica a travs de les sem-

    pre interessants fotografies de Manuel Ba.

    SALVADOR ENGUIX MORANTDiputat de lrea de Cultura de la Diputaci de Valncia

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 9

  • 10 11

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:50 Pgina 10

  • Al llarg deste any 2009 ha vingut acollint el Museu Valenci dEtnologia elcicle frica, que ha consistit no sols en un seguici dexposicions dedicades a la

    meitat subsahariana del continent ve, sin tamb en un congrs, xerrades i cicles

    de msica i cinema vinculats, de forma monogrfica o almenys en una gran part,

    amb esta zona del planeta. s en les acaballes desta iniciativa que presentem la

    mostra frica a diari lautor de la qual s el fotgraf valenci Manuel Ba

    Hernndez.

    La dedicaci a les cultures llunyanes t una llarga tradici en el Museu Valenci

    dEtnologia que, junt amb la societat tradicional valenciana i amb les qestions ms

    vives del mn actual, ha fet destos temes el seu camp natural de treball. Sovint estes

    preocupacions han vingut expressades a travs dun mitj ideal per captar la imme-

    diatesa dels fets: la fotografia. s tamb el cas de la mostra que avui presentem, on

    les imatges captades per Manuel Ba, lluny de mistificacions i tpics que es per-

    petuen dia a dia sobre lfrica subsahariana, ens mostra el viure diari, el fet aparent-

    ment sense importncia, per que, ben mirat, seleva dancdota a categoria.

    Des del Museu Valenci dEtnologia esperem que frica a diari, siga del gust

    de lespectador que podr veure la quotidianitat africana, certament, per tamb fer

    un viatge per, com diu lescriptor moambiqus Mia Couto, un riu anomenat

    temps, una casa anomenada terra.

    JOAN SEGU SEGUDirector del Museu Valenci dEtnologia

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:51 Pgina 11

  • 12 13

    Durant aquests anys he passat molt de temps treballant in situ,

    m a m, amb grups dartesans dalguns dels pasos amb qu

    collabora el projecte. He viscut en les seues cases, he conviscut

    amb ells, i he passat moltes hores parlant i compartint experin-

    cies i punts de vista. Les fotos daquesta mostra sn el fruit de

    totes aquestes hores i illusions invertides a conixer als altres i

    a conixer-me a mi mateix..., i encara que he de reconixer que

    no he aconseguit ni una cosa ni laltra, estic convenut que

    aquest s el cam i que s tan llarg com la vida.

    Durant anys he estat treballant en alguns pasos dfrica i, tant

    fa si a Mali o a Tanznia, s impossible passejar pels seus carrers

    sense omplir-se de sorpresa per la vitalitat de la gent, per la dure-

    sa de la seua vida resignada, per la seua generositat, o per la

    fora dels paisatges. Aix s que mentre tractava dentendre, da-

    gafar i de respirar aquella intensa pellcula que jo tamb prota-

    gonitzava, anava apartant fotogrames, com a xicotetes finestres

    de coneixement, que somiava compartir amb tots aquells que no

    podien acompanyar-me.

    Espere que les fotos daquesta exposici contribusquen a desfer

    el mite de lfrica primitiva i tamb de lfrica romntica, enca-

    ra que no sn mes que una xicoteta mostra, unes poques fitxes

    allades, del que s limmens puzle del continent afric.

    Aquesta exposici s part dun treball que vaig comenar lany

    1998 i que hui ocupa una gran part de la meua vida. En aquell

    any un directiu de lOrganitzaci Internacional del Treball va

    sollicitar el meu suport com a dissenyador per a un grup de

    dones dun assentament hum prxim a Lima. Aquell encrrec

    em va fer conixer laltra cara del mn, la de la gent que lluita

    per no morir de fam ni doblit. En aquell moment, madon que

    amb el meu treball i la meua experincia professional podia

    contribuir a millorar mnimament les condicions de vida de

    moltes persones en els anomenats pasos pobres. Vaig tindre sort

    de poder comptar amb el suport de la Universitat CEU-UCH on

    treballe, el finanament del Grup Santander, lAECID i la

    Generalitat Valenciana, i junt amb un nombrs grup dalumnes

    voluntaris, vaig posar en marxa un projecte de cooperaci en

    disseny que denominem Disseny per al mn real.

    Onze anys desprs, hem realitzat projectes de cooperaci per

    mitj del disseny, en pasos com Per, Equador, Colmbia,

    Cuba, Mali, Kenya, Tanznia, ndia, Sri-Lanka, Filipines,

    Nepal amb uns resultats clarament positius, que ens animen a

    continuar treballant en la mateixa lnia.

    INTRODUCCIMANUEL BADoctor en Belles Arts. Dissenyador IndustrialProfessor de la Facultat dEnginyeria del Disseny i Desenvolupament de ProductesUniversitat CEU-Cardenal Herrera de Valncia

    cataleg africa.qxd:Maquetacin 1 28/10/09 09:51 Pgina 12

  • Esta exposicin es parte de un trabajo que comenc en el ao

    1998 y que hoy ocupa una gran parte de mi vida. En ese ao un

    directivo de la Organizacin Internacional del Trabajo solicit

    mi apoyo como diseador para