Matrioshka

Projecte Ficcions

Catalina Florit

Projecte

Què passaria si la nostra societat occidental no s’hagués estructurat des d’un punt de vista masculí des del seu orígen? Com funcionaríem a l’actualitat? I quin sentit donaríem a la vida?

Amb aquestes preguntes inicials, va sorgir la llavor del projecte “ Matrioshka”. Preguntes que com a dona em feia, i que compartia amb els meus alumnes de Teatre adolescents de l’escola municipal de Palma, curiosament en aquest cas, tant els al.lots com les al.lotes. Una generació que a cada passa em sorprèn més per la seva capacitat de desmuntar qualsevol valor establert pel que fa a identitat de gènere, sexual, de respecte...sentia que arribava el moment de respondre aquestes preguntes des del Teatre.La recerca va passar per informar-me clarament del que suposava un matriarcat:El matriarcat és el terme antropològic per definir la forma d’organització social que dona màxima importància política i jurídica a la dona, no coercitiva i reconeguda per consens. Moltes vegades, la seva definició surt només com a contraposició a patriarcat, però aquest terme ja és erroni: des de la nostra cultura occidental entenem sempre aquestes relacions com el poder d’un dels dos grups sobre l’altre, amb domini i control, però precisament les societats matriarcals existents demostren un esquema mental diferent, on no existeix el poder, sinó el consens i l’acord. Amb “Matrioshka” es proposa així un viatge col.lectiu que parteix de la nostra història i les nostres realitats més quotidianes per entendre-les de forma global, com la joguina del títol fa. Una metodologia de transformació a través del Teatre, útil en prevenció i sensibilització, però també en creació, proposta i alternativa. En contestar preguntes que els joves tenen. Si s’aconsegueix promoure i educar també en valors associats a les dones, com la paciència, el pacte, la cura i la generositat, es poden impulsar teatralment canvis en el pensament social.

La base de la dramatúrgia parteix de referents femenins reals i coneguts dins la història i cadascún dels seus contextos ( i amb filmografia i bibliografia per/sobre elles) per tal de desgranar una evolució diferent, creada conjuntament, que permet treballar la socialització del gènere, els estereotips sobre masculinitats i feminitats i les violències que els envolten.

La línia a treballar es desenvolupa a camí entre la ciència ficció i adventures, tan d’actualitat amb peces com “ The Hunger games” o “ Divergent”, i sèries com “ West World” o “ The handmaid’s tale”,

exemples totes de societats fictícies ambientades en el futur. Que ajuda als adolescents a entendre la proposta com un joc, com un repte que pugui ser atractiu per ells.Es proposa així un viatge en el temps, a les diferents èpoques i personatges que han conformat la nostra societat tal com és, per acabar construint, imaginant i jugant amb un present, i sobretot amb un futur diferent del que tenim i ens espera.

La feina d’investigació abarca també el projecte de l’antropòloga catalana Anna Boyé amb “ Matriarcados” i de Chiamanda Ngonzi, Siri Husvedt o Sojourner Truth.

Personatges

Els personatges dels que es parteix al projecte “ Matrioshka” són un grup de 5 joves adolescents, tal i com ho són els vertaders actors de l’obra, que a través de la seva mirada recorren a diferents moments de la història occidental, visitant dones de diferents èpoques que des de la seva realitat i contextos puguin sotmetre la societat a un nou escrutini des d’una perspectiva diferent, una relectura Aquests personatges femenins són:

1- Helena de Troia2-Cleopatra3-Lucrècia Borja4-Caterina II de Rússia “La gran”5-Maria Antonieta6- Anna Frank

Mentre que els 5 protagonistes agafen els noms de : Dorothy (Parker), Frida (Kahlo), Virginia (Woolf), (Henrik) Ibsen, Bernard ( Shaw). Acompanyats pel seu mestre Plató. La idea d’agafar aquests noms és que durant el procés els mateixos alumnes puguin empapar-se de com aquestes persones van contribuir a la causa per la igualtat a través de la seva feina.

*Tot i que l’eix de cada escena sigui una dona, aquest fet no hauria d’implicar necessàriament que sigui interpretat per una dona, ans al contrari, que els rols puguin ser trencats des de la base, des de la posada en escena. Tal i com actualment un Ricard III pot ser interpretat meravellosament per una actriu, aixi també s’hauria d’aconseguir aquí sense caure en la farsa.

Guió

Trobam un grup de 5 personatges: Frida, Dorothy, Virginia, Ibsen i Bernard. Tots tenen noms de persones destacades de la lluita per la igualtat( Frida Kahlo, Dorothy Parker, Virginia Woolf, Henrik Ibsen, Bernard Shaw). Són un grup de joves, d’entre 12 i 16 anys. Esperen Plató, el seu mestre. Fa fred, i és el vespre. Hi ha molta neu, poca cosa es pot distingir apart dels seus perfils. Som dins Matrioshka

Frida: Estau segurs que és aquí que hem d’esperar?

Ibsen: Crec que morirem congelats...

Bernard: Va dir que ens trobaríem entre aquests dos arbres, just on se forma sa constel.lació

Frida: Mai havia vist aquest tipus d’arbres…

Bernard: Mai havíem arribat fins aquí...Tan sols sabem que hi ha més enllà

Virginia: Som en es límit

Dorothy: Ja passa de mitjanit

Ibsen: I aquí encara no ha vengut ningú...

Bernard: Hem de tenir una mica de paciència

Dorothy: Sí, sa puntualitat mai ha estat res que el defineixi

Frida: Potser només mos volia posar a prova

Dorothy: Una altra vegada?

Bernard: Vés a saber...potser troba que hem d’aprendre a esperar Virginia: Semblava que aquest pic volia xerrar d’alguna cosa seriosa

Plató: I així és... Frida i Ibsen: Ahhh! Plató: Shhh...

Dorothy: Per què ens espanta d’aquesta manera? Ibsen: I per què ens hem de trobar en aquestes hores? Fa un fred de mil dimonis!

Plató: Fa mal xerrar sense que ningú ens senti

Ibsen: Què passa?

Frida: Per què hauríem de xerrar sense que ningú ens senti?

Plató: Alguna cosa està amenaçant Matrioshka. No estam gaire segurs enlloc Virginia: Què vol dir? Plató: Des de fa setmanes, estam rebent intents de desastabilitzar el nostre matriarcat, el nostre equilibri

Frida: Com? Plató: El darrer que hem trobat és aquest paper. Això vos explicarà molt. Va aparèixer a dins una de ses bústies des consell. Llegeix en veu alta, Virginia, si ets tan amable

Virginia: Bons fills, quan hi ha molt de trui és que alguna cosa està passant...Crec que tothom està parlant de drets, i als homes blancs no els hi quedarà més que cedir ben prest...Però de què tracta el que estam parlant aquí?Aquest home ha dit que cal ajudar les dones a pujar a un carro, ajudar-les a saltar un sot, i que necessiten els millor llocs a tot arreu... Mai ningú m’ha ajudat a pujar a un carro, ni a saltar una bassa de fang, ningú no m’ha donat mai el millor lloc! I, tanmateix; no sóc una dona? Mireu-me! Mireu els meus braços! He treballat, he sembrat, he collit i recollit i cap home m’ha pogut manar ni ho ha fet millor que jo! I, tanmateix; no sóc una dona? Puc treballar tant com un home, menjar tant com un home –quan tinc les possibilitats de fer-ho– i rebre cops de fuet tant com ells I, tanmateix; no sóc una dona? He portat al món cinc fills, n’he vist la major part reduïts a l’esclavatge i quan jo cridava desconsoladament la meva queixa de mare, ningú no m’ha escoltat! I tanmateix; no sóc una dona?

Llavors se demanen, què és el que té al cap? Què significa això? Intelecte, exacte!Però el petit home vestit de negre diu que les dones no poden tenir tants de drets com els homes, perquè Crist no era una dona. D’on va venir Crist? De Déu i una dona! L’home no va tenir res a veure amb ell!Gràcies per haver-me escoltat... Ara la vella Soujourner no té res més a afegir.Sojourner Truth. Nascuda esclava, lluitadora pels drets dels negres i les dones.Convenció pels drets de les dones, Ohio, 1851. Ibsen: Què significa això? Frida: Significa... que en algun moment les dones no van ser iguals als homes

Plató: Exacte Bernard: Però això no és cert, no? Sona a ciència ficció... Plató: No en el nostre món. Però sí a la resta, i molt pitjor. Dorothy: Està dient que hi ha un món diferent d’aquest?! Plató: Estic dient que més enllà de Matrioshka tot és diferent... molt diferent

Virginia: Però encara que això fos així...de 1851 fa més de tres segles...quin problema hi ha?

Plató: No. Això segueix passant ara...aquest model que coneixeu, on decidim tot per consens i ningú té poder damunt un altre, no existeix a la resta d’univers.I ara aquesta informació s’està introduïnt a Matrioshka per algun motiu. Potser ens demanen ajuda, o potser volen que tornem com ells...no ho podem saber encara

Frida: Com se suposa que funcionen allà? Plató: Les decisions es prenen com en un patriarcat. Sempre ha estat així. Hi ha algú que s’imposa a damunt els altres a cops de força, i tot són lluites de poder. Habitualment s’amaguen els sentiments i s’intenta actuar des de la fredor

Ibsen: I com podem ajudar des de Matrioshka? Sembla que tenen un model completament oposat al que seguim aquí… Plató: Haurem d’atacar l’arrel. Vos hem d’enviar al seu passat. Per entendre el problema que tenen en el present és necessari canviar el seu comportament des dels orígens

Bernard: Com?! A noltros?!

Plató: Sí

Frida: Per què a noltros? Encara som estudiants...el consell deu estar molt més preparat...

Plató: Precisament. Necessitam que algú que encara s’està formant vegi com és el món de defora, i l’intenti canviar... Només així ens podrem assegurar que aquí no ens contagiarem. I podrem canviar la realitat de la resta. Ha arribat l’hora d’actuar Dorothy: Per què ara? No semblàveu preocupats fins rebre aquesta carta

Plató: Tens raó. No hem fet les coses així com tocaven. Estàvem tan ocupats construïnt el nostre model que vam posar fronteres i ens vam despreocupar de la resta

Virginia: Què hem de fer?

Plató: Viatjareu als orígens del seu Món. Veureu per quines coses han hagut de passar diferents dones clau de la història fins arribar a avui. Les llegendes que vos hem estat contant...no són llegendes allà… i necessiten modificar-se. Només corregint el que va passar, veient els seus errors i actuant podem millorar la seva realitat actual

Bernard: Noltros hem de canviar aquestes realitats...? No crec que sigui tan senzill...

Dorothy: Ho serà si noltros li feim

Plató: Només es tracta de fer-los reflexionar. Tothom pot arribar a Matrioshka si reb l’educació correcta. Serà suficient amb posar la llavor

Virginia: I quan partim!?

Plató: En realitat, se tractaria de partir immediatament...no hi ha temps a perdre

Frida: Ara mateix?!

Bernard: Però si no sabem res de la seva història!

Plató: Tota la informació us serà introduïda durant el viatge. Estau tranquils.La pregunta a fer és: I si tornàssim a començar? I si canviàssim la història?Veniu entre els arbres, i aferrau-vos fort entre voltros, notareu un impuls molt gran i sa panxa vos farà una volta de 360 graus.Primera aturada: Troia. Helena. Anomenada “ la bella Helena”. S.XII A.C. Bona sort!

Frida: Com?

Ibsen: Però… Dorothy: Ja?

Tots: AAAAAAh!

Helena: (És mitjanit. Murada. Se senten grills. Veiem a Helena a un racó, d’esquenes. Està tancada. Els al.lots aterren descambuixats i marejats del viatge)

Guàrdia 1: Qui hi ha?

Guàrdia 2: Crec que ha estat un cop de vent...

Guàrdia 3: Aquí un no pot estar mai tranquil...Mai saps quan voldran atacar aquests grecs. T’hauràs d’acostumar

Guàrdia 2: Per què ens volen atacar?

Guàrdia 1: El príncep Paris va tornar del seu viatge pel Mediterrani i va dur amb ell a Helena, la dona del rei Menelau d’Esparta

Guàrdia 2: Què vols dir que la va dur?

Guàrdia 3: S’enamorà bojament d’ella per un encanteri de la Deesa Afrodita

Guàrdia 1: Diuen que la Deesa li oferí conéixer a la dona més bonica del món, i era Helena

Guàrdia 2: I què n’ha fet, com l’ha duit fins aquí?

Guàrdia 1: Segrestada. Per això el rei Menelau ha juntat a tots els prínceps grecs i ara intenten atracar Troia, per defensar el seu honor

Ibsen: Això és absurd...segrestar algú? El seu honor?

Guàrdia 1: Què has dit?

Guàrdia 2: Jo res...

Frida: Shhh!

Guàrdia 3: Són una flota de més de 1.000 naus, i estan a les portes de la nostra ciutat

Guàrdia 2: I ella?

Guàrdia 3: Ningú tret de la familia real l’ha vist, però diuen que certament és la dona més hermosa que els ulls poden contemplar

Guàrdia 1: És filla del Déu Zeus!

Guàrdia 3: El nostre rei ha jurat que mai la deixarà partir, tanta és la seva bellesa. Que s’estima més que s’enfonsi Troia!

Virginia: Xerren d’ella com si fos un tresor...

Dorothy: L’hauriem de trobar aviat

Guàrdia 3: Però sembla ser la causant de tots els mals que assolen la nostra ciutat. Ja fa anys que la protegim d’aquests grecs que ens ataquen... Guàrdia 2: I a on la tenen? Guàrdia 3: Tancada, a una cambra de palau perquè ningú la vegi Guàrdia 1: El seu nom significa llum que brilla a l’obscuritat, i diuen que és tan forta que cega als homes quan la veuen.

Grec 1: Eh! Voltros, guàrdies! Obriu les portes!

Guàrdia 3: No en faltaria d’altre!

Grec 1: Aquesta vegada venim per demanar-vos la pau!

Guàrdia 2: I per què vos hauríem de creure?

Grec 2: El nostre exèrcit està cansat de tanta lluita, i ha decidit partir. Només hem quedat noltros dos, i vos venim a oferir un cavall de fusta com a símbol de Pau

Guàrdia 1: Un cavall?

Grec: No és el vostre animal sagrat? Deixau-nos entrar, deixarem aquest regal i partirem. N’Helena ha duit ja massa maldecaps

Guàrdia 3: Obriu les portes! Troians, la guerra ha acabat!

Guàrdia 2: I si és una trampa?

Guàrdia 3: Un cavall de fusta? Quina trampa podria ser? No diguis dois!

Guàrdia 1: Endavant! Deixau-lo aquí!

Guàrdia 3: Anem a celebrar!(Els guàrdies comencen a beure d’esquenes, i els grecs fan un xiulet d’avís. De la tela o objecte que s’hagi entrat comencen a sortir guerrers en silenci, disposats a iniciar l’atac)

Grec 1: Pel nostre rei Menelau!

Grec 2: Per la bella Helena, que ens pertany!(Comencen una lluita. D’un cantó surt Helena, amb les mans fermades. Intenta escapar)

Dorothy: Mirau! És allà!

Ibsen: Proven d’ agafar-la!

Frida: Aquesta és la nostra! Ibsen, Virginia, protegiu-la! Anau a cercar-la!Dorothy, Bernard, ara!

Dorothy: I què faig? eee...Aturau! Per culpa d’aquesta guerra, Troia desapareixerà per sempre...les seves riqueses seran saquejades i tot quedarà un munt de runes. Tots els seus homes seran assassinats, i totes les dones seran esclavitzades fins al final dels seus dies...Ningú sabrà mai si Troia va existir de veres o és només una llegenda Bernard: I tot per què segons voltros? Perquè uns homes van considerar que Helena era de la seva possessió, i que podien decidir en nom seu Virginia: No heu lluitat més que per una imatge, per una idea, per res més que pols...

Guàrdia 1: Qui sou voltros?

Virginia: Això no importa gaire ara...

Frida: Venim des de l’altra punta del mediterrani...ehem...d’un país que no coneixeu

Guàrdia 2: I com sabeu què ens passarà això?

Helena: Perquè vos atreviu a afirmar que la guerra s’ha declarat per culpa meva i que lluitau per mi. Fa deu anys que lluitau, i només ho heu fet per conquerir més territoris. I a una guerra sempre hi ha guanyadors i perdedors

Guàrdies: És ella! Agafau-la! Que no escapi!Virginia: No! Ha arribat l’hora de reescriure la història!(Tots es donen la mà, arrossegant Helena, i desapareixen)

Matrioshka

(Arriben fatigats i bruts entre els dos arbres, agafats de la mà)

Helena: Què acaba de passar? Com hem arribat fins aquí?

Frida: Es fa una mica mal d’explicar Helena…

Helena: Sou Déus?

Ibsen: Déus? Ni molt manco! Bernard: Som a l’any 3000, i això és Matrioshka

Helena: Què?!

Dorothy: Una societat que es va crear per tal d’aconseguir la igualtat entre homes i dones

Helena: No entenc res... Virginia: Noltros pensàvem que tot el món era així, com el nostre...però hem descobert que no...que hi ha guerres, i poder d’uns damunt els altres...que les dones han estat menystingudes

Helena: I com m’heu pogut dur fins aquí?

Ibsen: El vostre model és insostenible. Necessitam intervenir per tal de canviar les coses. I ho hem de fer al llarg de tota la vostra història. Tu has estat la primera, però hi ha moltes més dones que ajudaran també en aquest canvi Frida: Al.lots, els arbres ja es tornen a il.luminar!

Dorothy: Hauríem de seguir!

Bernard: Una altra vegada? Tan ràpid?

Plató: Heu començat a crear una reacció en cadena, no es pot desaprofitar ara!Helena, tu quedaràs amb noltros, hi ha molta feina a fer! 2a aturada: Cleopatra, Alexandria, segle I A.C!

Cleopatra

(Alexandria, segle I A.C. Entren tapades amb moltes teles per no ser reconegudes Ires i Chamion, les dames de Cleopatra. Duen també una senalla. La porta està tapiada)

Ires: Majestat, hem aconseguit sortir d’amagat sense que cap dels soldats de l’emperador August ens descobrís

Chamion: Alexandria està destruïda, majestat. Rendida i silenciosa davant els romans

( Cleopatra està d’esquenes, sense xerrar. Aterren amagats els 5 protagonistes)

Ires: Pensàvem que hi havia esperança per la seva dinastia, però sembla que aviat serem una província més de Roma

Chamion: Diuen que l’emperador August vos vol dur viva fins a la seva capital per demostrar la vostra derrota i exhibir-vos públicament en processó triomfal com humiliació

Ires: Vos acusa de màgia, luxuria, incest i adoració d´ídols animals... també diu que l’amor que vos professava Marc Antoni es devia a la vostra bruixeria

Chamion: No voleu dir res, Majestat?

Cleopatra: Heu aconseguit dur el que vos havia demanat?

Chamion: Sí, Majestat. Ho hem ficat dins una senalla amb figues, i ningú ens ha trobat

Iris: Estau segura del que anau a fer? Cleopatra: No em queda altre remei. Els romans han destruït allò que més estimava. Volia salvar els meus fills, i volia salvar la biblioteca. Tants d’anys de batalles han fet que acabèssin amb tot. Però Roma ja és un imperi, tal i com ells volien. I a noltros no ens queda res. Deixau-me-la veure

Chamion: Aquí teniu

(Cleopatra s’apropa a la senalla, i del fons de tot hi treu una cobra egípcia. Es comença a sentir renou de soldats que s’apropen)

Ires: Els senten apropar-se

Cleopatra: L’emperador ja deu haver llegit la meva carta, on em despedeixo per sempre

Ires: Són a les mateixes portes del mausoleu, i segur que volen treure-vos del vostre tancament

Chamion: Però hem fet bé la nostra feina, no podran obrir abans de que les dents de la cobra no es clavin a la nostra pell

Cleopatra: Endavant idò

(Cleopatra es va a clavar les dents de la serp)

Bernard: Cleopatra, no!

Cleopatra: Qui ets tu? Com has entrat aquí? La porta està tapiada!

Virginia: No tenim massa estona, però necessitam que ens escolteu

Cleopatra: Però quants sou? Què feis aquí?

Frida: Hem vengut a rescatar-vos

Dorothy: No podeu morir així. L’emperador romà aprofitarà per dir que éreu una dona superficial, només preocupada pel seu físic i seduïr homes, i així passareu a la història

Cleopatra: Però això no és cert!

Chamion: És el primer membre de la seva dinastia que ha après a parlar l’idioma egipci!

Bernard: I la bruixeria de la que vos acusen no són més que coneixements secrets que desapareixeran amb vós si moriu

Cleopatra: I què se suposa que hauria de fer?

Frida: Venir i explicar la vostra pròpia història abans de que sigui massa tard

Cleopatra: Venir on?

Ibsen: Amb noltros, fora por

Cleopatra: Quan?

Bernard: Crec que haurà de ser ara mateix...

Emperador: Cleopatra!

(Desapareixen tots junts agafats de la mà. Just en aquell moment arriben l’emperador August i dos dels seus soldats) Soldat romà 2: Però...com?

Emperador: Maleïda sigui! Ha aconseguit escapar! Però si era impossible!

Soldat romà 1: Ha estat cosa de màgia! Té poders!

Emperador: Calla!

Soldat romà 2: Era cert que la seva saviesa...

Emperador: Callau vos diuen! Ella ja no existeix, i la seva saviesa tampoc!

Soldat romà 1: Però senyor, per què reaccioneu així? Egipte ja és vostre! Què més necessiteu?

Emperador: Però ella no serà la meva esclava...

Soldat romà 1: Però...

Emperador: Partim! Poca cosa se pot fer aquí ja! I de tot això, ni una paraula!

(L’emperador August surt, però els dos soldats es miren. Alguna cosa ha canviat dins ells)

Matrioshka

Plató: Benvingudes! Cleopatra: Què és aquest lloc? Què voleu de noltros?

Plató: Aquest lloc és Matrioshka, el futur. Aquí, tots els vostres coneixements podran ser recopilats per tal que mai es perdin.Però no vos preocupeu, ara és hora de descansar i quan vos hagueu recuperat vos informarem debudament

Frida: Mestre, seria possible que noltros també descansàssim una estona?

Virginia: Aquests viatges en el temps ens estan deixant sense forces

Plató: No són només els viatges, sinó l’observar i lluitar contra un model que no enteneu i que ens sembla una aberració. Però molt me tem que encara vos haurem de demanar un esforç més...el

temps fa molta més via a l’altra món, i ja estam arribant a l’edat mitja

Bernard: Hem de tornar a partir?

Plató: Cada minut conta. Quan abans arribeu més podreu fer per salvar la situació

Dorothy: Els llums ja tornen a reclamar… Plató: És el torn de Roma. Lucrècia Borgia, sense cap dubte la dona més vilipendiada de la història...

Lucrècia

(Roma, El Vaticà, 1500 . Habitació de Lucrècia Borja i el seu segon marit, Alfons d’Aragó)

Donzella: Senyora, el seu germà Cèsar la reclama

Lucrècia: Digues-li que ja estic dormint...

Alfons d’Aragó: No convendria dir-li mentides Lucrècia

Lucrècia: No te vull deixar tot sol

Alfons d’Aragó: No et preocupis, jo estic bé. M’estic recuperant de les ferides

Lucrècia: Unes ferides que t’ha fet el meu germà!Alfons d’Aragó: No n’estam segurs...

Lucrècia: I tant que sí! T’odia!

Alfons d’Aragó: El que hem de vigilar és que no faci mal al nostre fill...

Donzella: Senyora, insisteix. Diu que el seu pare, el papa Alexandre, no es troba bé. Té unes febres molt altes i necessita veure a la seva filla

Alfons d’Aragó: Vés-hi Lucrècia. És millor no fer-los enfadar més

Lucrècia: D’acord, tens raó. Però promet-me que no et mouràs d’aquí

Alfons d’Aragó: No crec que pugui encara que vulgui...

Donzella: Jo vigilaré que no li passi res, senyora

(Lucrècia surt ràpida. I la donzella aprofita per fer una senya a fora, entrant Cèsar i el Papa)

Alfons: Cèsar, què fas aquí?

Cèsar: Em sap greu Alfons, però sembla que finalment ha arribat la teva hora...

Papa Alexandre VI: No has estat tan útil com pensàvem

Alfons d’Aragó: Lucrècia, Lucrècia! Ajuda!

Cèsar: És massa tard

(Cèsar, ajudat de la donzella, dona una copa a Alfons amb verí, que cau a l’acte)

Lucrècia: Alfons! Alfons, no! Desperta! Què ha passat?! Què heu fet?!

Cèsar: No ens era convenient!

(Arriben amagats els 5 joves)

Lucrècia: Una altra vegada? Igual que no vos va ser convenient en Giovanni Sforza? Papa Alexandre: Almenys a ell no el vàrem matar!

Lucrècia: No, però a mi em duguereu a tancar a un convent perquè callés totes les intrigues que vàreu fer, i així i tot me fan culpable del que va passar!

Papa Alexandre VI: També te farem culpable d’aquesta mort, si te queixes tant! A canvi del teu silenci, seràs administradora de l’Esglèsia i del vaticà durant la meva pròxima absència

Dorothy: No hem arribat a temps! N’Alfons és mort...

Frida: Ja ho ha dit Plató, el temps vola...però no podem desanimar-nos ara

Virginia: Sí, ens hem de concentrar en salvar-la a ella...

Lucrècia: No vull! Ho feis per a que també sigui odiada per això! Ningú acceptarà una dona papa!

Cèsar: És un risc que hauràs d’assumir

Papa Alexandre: Procura deixar l’Església en bon lloc...

Lucrècia: Deixeu-me fer!

Papa Alexandre VI: Aviat et deixarem

Cèsar: Ja t’hem assignat un nou marit

Lucrècia: No vull un nou marit!

Papa Alexandre: No pots quedar fadrina. Ets massa valuosa com objecte d’intercanvi

Cèsar: Aquest és important Lucrècia

Lucrècia: Ja m’heu casat dues vegades!Estic farta de les vostres aliances polítiques!

Papa Alexandre VI: És la teva obligació. Creure i callar

(El papa i Cèsar surten)

Lucrècia: Necessit sortir d’aquí...

Virginia: Lucrècia, Lucrècia aquí!

Lucrècia: Com? Qui sou?

Frida: Has de confiar amb noltros. T’hem vengut a cercar

Ibsen: És hora de partir

Lucrècia: Per què? On anam?

Dorothy: Te duim al nostre món. Un món on podràs ser lliure

Virginia: Aquí t’acusaran d’enverinadora, d’instigadora política i de coses molt pitjors...una de les filles, germanes i esposes més dolentes de la història

Ibsen: Una de les persones amb pitjor premsa que ha existit...

Bernard: Però és important que es sàpiga que vas ser dona en un moment i lloc equivocats. I això només ho pots dir tu

Lucrècia: Voleu dir que som a temps de canviar la fama que ens precedeix?

Frida: I tant que sí!És molt important que ens acompanyis!

Lucrècia: Supòs que no tenc res a perdre...sempre han decidit per mi

Matrioshka

Plató: Benvinguda a Matrioshka Lucrècia

Lucrècia: Com hem viatjat fins aquí?

Virginia: Hi ha moltes coses possibles a l’any 3000...

Ibsen: A Matrioshka es confia en la força interior

Lucrècia: Com? Som a l’any 3000?

Plató: Tenc bones notícies, al.lots. Els efectes de les vostres intervencions es comencen a notar dins el món. Alguna cosa sembla que canvia...les lletres del paper que ens havia arribat es comencen a esborrar...

Virginia: Alguna cosa estam fent bé!

Frida: Estam enfortint Matrioshka!

Ibsen: Aconseguirem que la seva societat canvii

Plató: Però encara queda molta feina!Necessitam esbrinar com ha aparescut tot això aquí...Ha arribat el moment de Caterina la gran, tsarina de totes les Rússies!

Caterina

(Sant Petersburg, 13 de juliol de 1762 .Matinada. Palau d’hivern)

Alexey Orlov: Senyora, desperti, han interceptat una carta que ens acusa d’estar en contra del seu marit, el tsar. Ens han descobert

Caterina: Com? I què es suposa que hem de fer? Grigori Orlov: O agafam el poder ara mateix o ens penjaran a tots

Alexey Orlov: Si sap que l’ha contrariat...anirà a la presó...o pitjor Grigori Orlov: Senyora, ara és el moment. D’aquí a unes hores serà declarada tsarina de totes les Rússies. El Gran Duc és a Oranienbaum amb només uns quants guardes, hem d’atacar

Caterina: Però i si xerràs amb ell primer? Potser no és necessari un cop d’estat...

Alexey Orlov: No es deu fer enrere ara?

Caterina: No em vull fer enrere...el meu marit és un tsar nefast, però...

Grigori Orlov: No ens en queda d’altra. Pere III està carregat d’excentricitats, el nostre imperi desapareixerà si seguim així...

Caterina: Primer voldria xerrar amb ell

Alexey Orlov: La vol fer assassinar Caterina: Com? A mi?

Alexey Orlov: Té una amant nova, i veu que vostè pot ser un perill pel seu poder

Caterina:Això és... I què proposau fer?

Alexey Orlov: L’hem d’enverinar

Caterina: Enverinar?

Alexey Orlov: Ha de ser la seva decisió, senyora. Però mai demostrarà prou poder si no acaba amb ell definitivament

Caterina: Deixau-me xerrar amb ell primer. Coneixent-lo, només voldrà una finca tranquil.la, vins i el seu violí

Alexey: Els nobles se li tiraran a sobre i sempre intentaran enderrocar-la si no mostra el seu poder ara

Caterina: Els nobles se’m tiraran a sobre si saben que he manat que matin al tsar també. Ja és prou responsabilitat arribar al poder d’aquesta manera

Alexey ( A Grigori, en secret): És massa caparruda. Tu l’hauries de convèncer, ets el seu amant...

Grigori Orlov: Ella ha pres la seva decisió...

Alexey: Jo el faré assassinar igualment. A ella la podrem tenir controlada gràcies a tu...però necessitem que ell desapareixi

Caterina: Primer hauria de xerrar amb el poble, saber què volen...

Grigori Orlov: Estan esperant-la aquí fora. Són més de 12.000. Ens avançarem per rebre-la

(Arriben els joves) Caterina: Com puc saber si això és el que vull? Mai ningú ha demanat la meva opinió. Em casaren a la força... Però he tingut constància. M’he aixecat a les nits i caminat descalça pel carrer per aprendre bé l’idioma rus. He llegit molt i m’he mantingut informada dels aconteixements europeus. No som ni Caterina, ni de Rússia, però crec que estic preparada per esdevenir la gran...

Frida: Caterina, abans de sortir espera! Caterina: Què feis aquí? Qui vos ha manat venir? Sou espies del meu marit?

Virginia: No! Però necessitam que no facis cas als germans Orlov

Caterina: Què voleu dir?

Ibsen: Si fas les coses a la seva manera...només seràs recordada com una dèspota que volia manar per damunt tot

Caterina: I segons voltros, què hauria de fer?

Frida: Hauries de venir amb noltros. Aquí no te podem ajudar, però partint podràs canviar la història

Caterina: Anar on? Rússia s’enfonsa per culpa del tsar, algú ha d’intervenir ja

Bernard: Si quedes aquí i els fas cas, en el futur només seràs recordada pels teus amants. El que hem d’aconseguir és que importin les accions que fas i no la teva vida privada. A Matrioshka...

Caterina: Això és absurd! sempre he marcat els límits necessaris

Ibsen: Sabem que costa d’entendre. Però tu seràs la primera dona amb molt de poder dins la història, i això no agradarà. No necessites marcar aquest poder tan sols...

Frida: Intentaran fer-te petita recorrent a la humiliació

Virginia: Dóna’ns la mà...

Caterina: No. No puc partir. Me necessiten aquí

Virginia: Per favor Caterina

Caterina: He dit que no

Ibsen: Què se suposa que hem de fer ara?

Frida: Crec que l’hem d’agafar. És la nostra missió…

Ibsen: Però això va en contra dels ideals de Matrioshka!

Bernard: No podem forçar-la al que no vol

Virginia: Però Plató sabrà com reaccionar… Caterina: Deixau-me fer!

Bernard: Això encara no ens havia passat...

Dorothy: Donau-vos la mà!

Matrioshka.

Caterina: Per què m’heu duit aquí? Què faig aquí? Rússia me necessita!

Frida: Plató, què hem de fer?!

Plató: Tranquils. No esperàvem aquesta reacció. Però la farem entrar en raó des del Consell. És important ara que voltros no vos desconcentreu

Virginia: Començam a estar cansats Plató...té sentit tot això que estam fent? Per què les hem de dur aquí?

Plató: Clar que en té! Només des de Matrioshka podem canviar les coses

Dorothy: Però no hagués estat millor fer-la entrar en raó allà? Té raó amb el que deia…

Plató: L’equilibri sobre el que estam treballant és molt complexe. Pensau que vénen d’una tradició molt antiga de poder uns damunt els altres...i fins i tot les dones estan contagiades d’aquest balanç. A tothom li costa

Ibsen: En Plató té raó...no ens hem de desanimar

Plató: Ja queda molt poc. Creim que estam a punt d’aconseguir canviar-ho tot. Ara és el torn de na Maria Antonieta. Només vos demanam un darrer esforç...

Maria Antonieta.

(Matinada del 16 d’octubre de 1793, Paris, presó de la Conciergerie)

Maria Antonieta ( Escrivint): T’escric, germana, per darrera vegada. Estic tranquil.la, com quan un no té res que retreure a la consciència. Però em sento profundament trista per deixar als meus fills: tu saps que només vaig viure per ells. Anima’ls a pensar en la lliçó que mai he deixat d’inculcar-los, que els principis i el compliment exacte dels seus deures són la base principal de la vida, i després, que mai seran realment feliços si no estan units, que imitin el nostre exemple. Fes també que mai oblidin les paraules que els hi va dir el seu pare amb èmfasi, que mai cerquin venjar les nostres morts...

Madame Bault ( carcellera): Senyora ràpid, Samsó ja s’apropa...doni’m la carta a mi, jo la faré arribar a la seva cunyada i als seus fillsSamsó: No tan ràpid, m’ha semblat que xerràveu de mi. Tregui això que acaba de guardar dins la butxaca...

Madame Bault: No és més que un tros de paper...

Samsó: Un tros de paper que anirà directe al tribunal Maria Antonieta: Per favor, deixi que l’entreguin! És per la meva família!

Samsó: Està acusada de conspirar contra França

Maria Antonieta: Per què?

Samsó: El poble francès no la vol ni la ha volgut mai! Tallau-li els cabells, que no es pugui fer aquells tocats! Traieu-li les sabates! És hora d’anar a la plaça de la Revolució!

Madame Bault: Aaah!

Samsó: És hora de partir! Que tot el poble la vegi!

(Surten, i comencen una desfilada fins a la guillotina. Maria Antonieta camina enmig, molt digna, amb les mans fermades a l’espatlla. El poble la insulta des dels balcons. Arriben els joves entre la multitud)

Poble: Visca la revolució!

Poble: Abaix la reina estrangera! No sap ni xerrar francès!

Poble: No és més que una garrapata dels francesos! Es compra sabates cada dia!

Frida: Això no és cert... Poble: Noltros demanam pa i ella s’enfarina les perruques!

Poble: Es va fer retratar en camisa de dormir per provocar!

Virginia: Per què li tenen tant d’odi?

Samsó: Va, apropa’t a la guillotina. No sofriràs, l’assemblea nacional ha decretat una mort igual per tothom, ràpida, sense distinció de classe social

Poble: Vive la republique! A la fi!

Bernard: Necessitam intervenir públicament Frida!

Frida: Un moment! Aturau un moment! No podeu fer això! Poble: Qui ets tu? I per què te poses de part seva?

Dorothy: Creis que és necessari condemnar-la d’aquesta manera? A morir?

Samsó: El poble té gana i ella diu que mengin pastís! Maria Antonieta: Jo mai he dit aquesta frase! Virginia: El poble francès atribueix aquestes paraules des de fa segles a totes les reines estrangeres casades amb monarques francesos! Samsó: Qui sou tots voltros? Voleu patir la mateixa sort?

Frida: Pels francesos patriòtics és més fàcil imaginar que és una reina estrangera la que és insensible a la pobresa del seu poble

Samsó: Callau!

Ibsen: La república ha de venir, però que la gent sàpiga perquè! Deixau-la xerrar primer!

Samsó: No la volem escoltar!

Bernard: En el futur, aquesta plaça se dirà plaça de la concòrdia...què costa conèixer la seva opinió?

Maria Antonieta: Poble de França, amb el pas dels anys m’he convertit en una bona analista política: massa guerres han buidat les arques de França...el país va quedar en ruïna ja abans del nostre regnat. El poble, certament, té gana. I mereix justícia.Massa males decisions seguides. Però a mi me casaren amb 15 anys. No m’havien preparat per ser reina, i poc sabia de la vida de veritat fins haver estat en aquesta cel.la, plena d’olor d’orina i rates...

Poble: Així és com vivim noltros! Per culpa teva!

Poble: Acabau amb ella! A la guillotina!

Dorothy: Com pot ser tothom tan caparrut aquí?

Bernard: Abans de que caigui, desapareixerà. Al.lotes, agafau-la! Virginia: Ràpid!

(S’agafen tots de la mà i aconsegueixen desaparèixer abans que la guillotina caigui)

Matrioshka

Maria Antonieta: No tinc ni idea de què faig aquí, però m’heu salvat la vida…

Plató: A poc a poc ho entendràs, no hi ha pressa. Mentrestant, al.lots, amb el consell hem observat que ja n’hi haurà prou amb salvar una darrera persona. I aquesta és molt especial: té la vostra edat.Amb el seu testimoni crec que podrem afirmar que haurem canviat l’esdevenir dels aconteixements Ibsen: De qui es tracta aquesta vegada?

Plató: De n’Anna Frank. És la darrera aturada del nostre viatge

Virginia: Estau segurs? Plató: Totes elles han estat persones cabdals per la història d’aquell món. N’hi ha moltíssimes més...però haver modificat les seves vides serà suficient per començar un nou sistema.Bona sort, aquesta darrera vegada!

Anna

(Amsterdam. 9 de Juliol de 1942. 2a guerra mundial)

Otto Frank, pare: Ràpid, caminau ràpid

Anna: No puc fer més via amb tantes capes de roba...

Edith, mare: No et queixis més i segueix caminant

Otto: Però no tan ràpid, que sembli que passejam

Margot: Fa molta calor...Per què no hem agafat el transport públic?

Anna: No saps que han prohibit que els jueus hi pugin?

Otto Frank: Shhh..no xerreu tan fort

Anna: On estam anant papa?

Otto: A l’achterhuis. Hem preparat amb alguns empleats un espai a la part posterior de les meves oficines d’Opetka

Margot: I per on entrarem?

Otto: La porta està dissimulada amb una estaneria per a que no la puguin veure. És un annexe secret

Edith, mare: Esperem que no ens hi trobin

Otto: He deixat una nota a casa fent creure que haviem aconseguit fugir a Suïssa. I tot l’apartament en desordre per a que sembli que hem fugit molt ràpid

Edith: Hauríem d’haver partit realment...

Otto: Si fos tan fàcil...

(a Anna li cau el diari a terra i algunes fulles escapen. I quan s’atura per recollir-lo li cauen algunes peces més)

Margot: Anna, segueix caminant!

Anna: No puc! És el meu diari, sense ell no podré viure allà!

Edith: Anna, només és un tros de paper. Camina!

Anna: No...el necessit. Només a ell li puc confiar tot com no he fet mai amb ningú...

Edith: Ah, per favor!

Otto: Papa, ajuda’m! Otto: D’acord. Però ràpid

(Entre tots dos, recullen les fulles. Just en aquell moment passa una dona amb gavardina i els mira amb recel)

Anna ( dissimulant): Justament, la redacció que he d’entregar avui a la classe...

Margot: Quan de temps creis que haurem d’estar allà tancats?

Otto: Això no ho podem saber mai, estimada...

Anna: Esperem que fins que acabi la guerra i guanyin els aliats

Edith: Ja arribem

Otto: D’acord, entrem d’un amb un. Amb normalitat

(Tots passen a l’interior de la casa, i la mare posa la ràdio)

Ràdio: Poble d’Holanda, la situació que ens ha tocat viure és horrible. Els nazis han ocupat la nostra terra i ens han obligat a sortir. Però com a ministre d’educació prometo que els aliats venceran, i que en acabar aquesta guerra farem públics tot i cadascún dels testimonis de l’opressió nazi al nostre poble

Anna: Ho has sentit Margot?

Margot: Si he sentit què? Que ja no queda ningú del nostre govern? Això ja ho sabia...

Anna: No Margot! En acabar la guerra es faran públics tots els nostres testimonis. El meu diari tendrà un sentit! El podré publicar!

Margot: Tu no tens més que pardals pel cap... a qui creus que interessaran les reflexions d’una nina de 14 anys?

Anna: Encara que només tengui 14 anys, sé bastant bé què vull. Tenc les meves opinions i les meves pròpies idees i principis, i encara que sembli una mica boig de part d’una adolescent... me sent bastant més independent que qualsevol

Margot: Fes el que vulguis...

Anna: Vull ser escriptora, vull que tot això que vivim tengui un sentit en el futur

Margot: Perds el temps... Papa, digues-li!

Otto: Margot, deixa-la. Tots els nins han de cuidar de la seva pròpia educació. Jo puc donar bons consells, però la formació de caràcter d’una persona es troba en les seves pròpies mans

Anna: Tenc un objectiu. Sóc una dona, una dona amb força interior i un munt de coratge Margot: Ets una nina!

(Surten Margot i el pare just quan arriben els joves)

Virginia: I qui anava a pensar que s’amagaria tant a l’ànima d’una nina?

Anna: Qui sou voltros?!

Ibsen: Anna, és important que venguis amb noltros. Si no véns, la Grüne Polizei t’acabarà duent a un camp de concentració...

Anna: Però...i la meva família?

Frida: És mal d’entendre ara...però si aconseguim salvar-te a tu, una barbàrie com la dels camps de concentració mai haurà passat

Anna: Què voleu dir?

Ibsen: El teu diari, i el teu testimoni, si arriben a temps...poden canviar el curs de la història

Dorothy: Ens bastarà amb la teva veu per aconseguir un nou model, on res d’això haurà passat. On tu mai hauràs hagut de viure aquí

Virginia: Així és

Anna: No sé si acab d’entendre el que em deis…

Dorothy: Si véns amb noltros, a Matrioshka, allà el nostre mestre et podrà fer veure les coses més clares

Anna: Però no vull separar-me ara de la meva família...i si els passa res durant la meva absència?

Bernard: Te podem assegurar que res dolent passarà una vegada arribem a Matrioshka

Ibsen: El teu món estarà segur

Anna: D’acord. Vendré Matrioshka

Anna: Ja hem arribat?

Plató: Així és. Benvinguda Anna, pots anar amb les altres dones. De seguida que hagis descansat estarem amb tu

Anna: No tenc ganes de descansar...preferiria quan abans fer el que hagi de fer per millorar la situació

Ibsen: Com s’ha de procedir ara Plató?

Frida: Sí, què diu el Consell? Què hauríem de fer?

Bernard: Com és que no han vingut a rebre’ns en cap moment?

Plató: El consell ara està una mica enfeinat amb altres assumptes…

Virginia: Però ens hem arriscat molt per Matrioshka...i elles també. No seria important saber què hem de fer ara?

Plató: Tot arribarà. Necessitau repòs…

Dorothy: Jo no me sent cansada. Crec que tots preferim sortir-ne d’una vegada

Plató: Jo…No me trob massa bé...

Ibsen: Què està passant Plató?

Bernard: Per què ningú ens ha sortit a rebre?

Frida: Per què ens has estat fent quedar en aquest lloc tan allunyat de casa nostra?

Plató: Tantes preguntes...

Bernard: Algú apart de tu coneixia aquesta missió?

Plató: No

Virginia: Com?! I què hem estat fent aleshores?

(Plató cau marejat)

Frida: Plató, què tens? Què està passant?

Plató: Jo...no volia posar-vos en aquesta situació, però no m’ha quedat altre remei…

Dorothy: Crec que serà millor que comencis a explicar-te…

Plató: Jo som al Món des de gairebé els seus orígens...sóc el més antic aquí. I ho he vist tot. Quan vam decidir crear Matrioshka creàrem un pacte de silenci: no diríem a ningú que existia un món apart, on no hi havia aquesta igualtat. No podíem agafar tot el món i canviar-lo, així que vam decidir crear una petita comunitat aïllada de tot. Pensàvem que la podríem anar ampliant a mesura que ens enfortíssim, però no va ser així. Vam quedar cada vegada més desprotegits, mentre l’altre món, el caòtic i competitiu, agafava força...

Ibsen: I què va passar?

Plató: Que vam crear una bombolla, mentre la gent a fora sofria les desigualtats i la manca de lògica. Però tots els creadors de Matrioshka van morir, excepte jo mateix, que vaig quedar com a guardià del secret Ningú del Consell sap ja la veritat tampoc Frida: I per què has decidit trencar-ho amb noltros?

Plató: Perquè cada dia fèieu més preguntes, i per què el que està passant a l’altra banda és insostenible ja. I per què...me queda poc, i algú havia de saber la veritat. No podia partir amb aquest secret

Virginia: I la carta…? la vas introduir tu? Plató: Sí

Ibsen: Plató, creus que hem aconseguit alguna cosa fent això?

Plató: No sabia què fer...vaig pensar que desestabilitzant el seu passat…

Frida: Però hem creat més caos?

Plató: Sí… me sap molt de greu. No volia...

Virginia: Potser no podem canviar el passat...però sí aprendre d’ell i educar pel present i pel futur. Donar-nos a conèixer obertament

Frida: Que hi ha una altra manera de fer les coses Bernard: Que Matrioshka és possible

Plató: Potser teniu raó

Virginia: La paciència és un tret distintiu del matriarcat...

Frida: L’equilibri arribarà

Ibsen: Estem segurs

Plató: Una vegada més m’heu donat una lliçó. Puc anar tranquil

Virginia: Ara només queda que el Món ho sàpiga

FI