Lectura i escolaEls llibres escolars de lectura dels nostres padrins.

Una mostra antològica: 1900-1950

Novembre de 2005Mallorca

Any del Libre i la Lectura

Presentació. Per Ramon Bassa i Martín . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .90

1. Els llibres escolars de lectura i els àmbits (d’intervenció didàctica) de la mostra. Per Ramon Bassa i Martín . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

. . . . . .1.1. Àmbits i tipologies dels llibres de la mostra. Per Ramon Bassa i Martín . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . .Àmbit 1. Lectura i lliçons de coses. El llibre escolar com a element per instruir delectant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

. . . . . . . . . . .Àmbit 2. De les lectures exemplars a les lectures escollides.

. . . . . . . . . . .El llibre escolar com a instrument de transmissió de valors (ideològics i literaris) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17

. . . . . . . . . . .Àmbit 3. Llibre i educadors illencs (Miquel Porcel, Joan Capó, Miquel Duran…).

. . . . . . . . . . .El llibre com a espai d’intervenció socioeducativa illenca o

. . . . . . . . . . ."Nuestros libros no sirven para los maestros del antiguo régimen" . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

. . . . . . . . . . .Àmbit 4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecànica a la lectura comprensiva.

. . . . . . . . . . .El llibre escolar com a iniciació per a la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

2. La lectura del món. Per Gabriel Janer Manila. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

3. Un primer pas. El llibre escolar i la renovació educativa a casa nostra. Per Antoni J. Colom Cañellas. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

4. El segon pas. La producció d'obres escolars de lectura a Mallorca (1900-1950). Per Bernat Sureda Garcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

5. Educació i llibres escolars de lectura a les Illes Balears:

. . . . . .cronologia (1900-1975). Per Francesca Comas Rubí i Xavier Motilla Salas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51

6. Bibliografia temàtica. Per Ramon Bassa i Martín . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77

7. Catàleg

. . . . . .àmbit 1. Lectura i lliçons de coses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83

. . . . . .àmbit 2. De les lectures exemplars a les lectures escollides. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89

. . . . . .àmbit 3. Llibre i educadors illencs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .125

. . . . . .àmbit 4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecànica a la lectura comprensiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .147

. . . . . .llibres clàssics i històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .169

Institut d’Estudis Baleàrics

Conseller d’Educació iCulturaFrancesc Fiol Amengual

PresidentGabriel Janer Manila

Coordinador GeneralMiquel Segura Aguiló

Cap d’Àrea de Promoció i Dinamització de la Llengua i la LiteraturaMaria Antònia Ferragut Carreño

Cap d’Àrea de Promoció i Dinamització d’Arts Plàstiques, Teatre, Música i CinemaAntoni Planas i Sanjosé

Universitat de les Illes BalearsDepartament de Pedagogia i Didàctiques Específiques

Departament de Pedagogia Aplicada iPsicologia de l’Educació

Exposició

Sala de Paper del Centre Cultural Sa Nostra

ComissariatRamon Bassa i MartínCoordinacióMª Antònia FerragutProjecteTatum & GolombDisseny gràfic i muntatgeGotanRevisió lingüísticaServei Lingüístic de la UIBProducció audiovisualLa Perifèrica

Catàleg

Comissariat i DocumentacióRamon Bassa i MartínCoordinacióRamon Bassa i MartínMª Antònia Ferragut CarreñoTextosRamon Bassa i MartínAntoni J. ColomFrancesca ComasGabriel Janer ManilaXavier MotillaBernat Sureda GarciaDisseny de l’edició i maquetacióGotanRevisió lingüísticaServei Lingüístic de la UIBImpressióTaller Gràfic Ramon

© de la present edició: IEB© dels textos: els autorsISBN: 84-95876-07-2Dipòsit legal:

LLeeccttuurraa ii eessccoollaaEls llibres escolars de lectura dels nostres padrins.Una mostra antològica: 1900-1950.

Índex

AgraïmentsVolem agrair de manera especial al col·leccionista Torn Boig Clar (Toni Roig) la seva generosa posada a disposició de part del seu material bibliogràfic, sense el qual aques-ta mostra i el catàleg no haurien tingut el contingut detallat que presenten, així com la col·laboració de l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears i la Fundació SaNostra. També donam les gràcies a totes les persones de l’equip tècnic, que han convertit en una realitat visual aquest projecte il·lusionat i imaginat.

La memòria d’un temps que també és nostre

La Mostra Antològica Lectura i Escola. Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins, organitzada conjuntament per laUniversitat de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Baleàrics, em sembla una iniciativa del tot necessària per inèdita i perquè,emmarcada en l’Any del Llibre i la Lectura que és el 2005, marcarà una fita tant pels professionals de la docència com per atots aquells que sentim el llibres i el món que els envolta amb la proximitat de les coses que estimam.

És un fet indubtable que massa sovint tenim la tendència a instal·lar-nos en els tòpics. És, probablement, la conseqüènciainevitable de la immediatesa que empeny el nostres quefers de cada dia. La vida actual ens allunya de la visió profunda i acu-rada, de la reflexió assossegada, i també de l’ullada cap enrere. Per això és bo i necessari que estudiosos i experts com els quehan posat en marxa aquesta iniciativa recalin en les aigües de l’ahir, cercant i recercant les petjades d’un passat que encaratenim a l’abast però que, sense aquesta tasca escorcolladora, perdríem sense remei. És bo mirar cap enrere per veure la pers-pectiva del bosc més enllà de l’espessor de les branques que ens enfosqueixen la visió del paisatge. Aquesta tasca, a més, és l’a-dient en un país i en una cultura com la nostra, que necessita d’inventariar-se per estantolar la memòria d’un temps que –mi-llor o pitjor que l’actual– també fou nostre.

Benvinguda sigui, doncs, la Mostra Antològica Lectura i Escola. Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins. I en el pòrticd’aquest catàleg el que em pertoca és donar les gràcies a tots aquells que l’han feta possible. A Ramon Bassa, comissari d’aques-ta, i també a Gabriel Janer Manila, a Miquel Porcel, a Joan Capó, a Miquel Durán, tots ells entusiastes del món de l’educació,tots ells enamorats dels llibres i de la lectura, de la Cultura amb majúscules, i del conreu de la memòria, sense la qual corremel perill de romandre sense brúixola enmig de l’oceà de la globalització.

Moltes gràcies a tots i que sigui enhorabona.

Francesc Fiol i Amengual Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

La Universitat de les Illes Balears, mitjançant els departaments de Pedagogia i Didàctiques Específiques i de PedagogiaAplicada i Psicologia de l’Educació, es complau a organitzar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Baleàrics la mostra Lecturai Escola. Els llibres escolars de lectura dels nostres padrins (1900-1950), de la qual aquest catàleg és una excel·lent representació.

Donar a conèixer mitjançant un estudi acurat els llibres que les escoles de les Illes Balears empraven tant per ensenyar a lle-gir com per fomentar la lectura durant tota la primera meitat del segle XX, en el marc de les XVII Jornades d’Història del’Educació dels Països de Llengua Catalana, pensam que posarà una fita per tal que la recerca en la història de la lectura a lesnostres illes sigui més coneguda i reconeguda.

Els diferents àmbits representats: les lectures a partir de lliçons de coses, les lectures escollides, els llibres realitzats pels edu-cadors illencs, i els llibres d’iniciació a la lectura, omplen un camp de recerca i de documentació prou ampli, que creiem queserà prou útil per a posteriors estudis sobre el tema de la lectura i els llibres escolars, que es veu completat amb una cronolo-gia del llibre escolar de lectura a les Illes Balears durant quasi tot el segle XX, com també amb una bibliografia orientativa perals estudiosos.

Per acabar, voldria que aquest catàleg i la mostra realitzada durant l’Any del Llibre i la Lectura constituïssin una fita més, peròdestacada, per fomentar la lectura entre els escolars de les Illes Balears, i de manera particular, per poder conèixer els autorsdels diferents camps de la creació literària en llengua catalana. Un poble que no llegeix i que no coneix la seva cultura literàriai pedagògica és un poble condemnat al fracàs col·lectiu, i a perdre l’oportunitat d’emprar la lectura com a element de con-vivència, de finestra oberta al món, des de la qual els escolars puguin afrontar els reptes del segle XXI amb les eines de la cul-tura. Esperam que l’exposició i aquest catàleg seran una contribució valuosa en aquest sentit.

Avel·lí BlascoRector de la Universitat de les Illes Balears

A partir del tema central de les

Jornades d’Estudis Històrics Locals i

de les XVII Jornades d’Història de

l’Educació dels Països de Llengua

Catalana sobre Història /Històries de

la lectura, presentam una mostra de

llibres i aquest catàleg centrats en

l’anàlisi de la dimensió educativa de

la lectura al llarg de la primera meitat

del segle XX a les Illes Balears.

La mostra està dedicada —dins el

marc de l’Any Internacional del

Llibre i la Lectura— a unir els dos

aspectes commemoratius amb l’edu-

cació, per fer-los confluir en la temàti-

ca de la mostra: els llibres escolars de

lectura d’un període determinat, de

1900 a 1950, i dins un lloc determi-

nat, les Illes Balears, i més detallada-

ment Mallorca. Així, aquesta mostra

agrupa els llibres escolars dedicats a

servir de lectures educatives o lectures

escollides, a la qual només hi hem

inclòs alguns llibres de coneixements,

com és el cas de la presència d’algunes

enciclopèdies fetes directament per

educadors illencs.

L’objectiu és, per tant, difondre una

mostra dels llibres que mestres, edu-

cadors i pedagogs han dedicat, de

manera més directa, a ser usats a

l’escola com a llibres de lectura per als

infants de les illes. S’hi podran trobar

tant llibres editats a la península com

llibres autòctons, dels quals tenim

constància que varen ser usats a les

nostres escoles. Degut a la seva pro-

cedència geogràfica o institucional,

una gran majoria d’aquests llibres són

escrits en castellà, per mor de la pro-

hibició d’ensenyar en llengua cata-

lana, abans de l’ús més extens del

català a l’escola desplegat a partir de

principis dels anys vuitanta; tot i això

hi ha unes quantes mostres en català,

anteriors a l’època franquista.

Voldríem que aquesta mostra servís

per despertar l’interès dels poders

públics, culturals i institucionals sobre

la importància de l’estudi d’aquest

material escolar, però també i sobretot

per potenciar estudis específics i apro-

fundits sobre aquest destacat material

que són els llibres usats a les escoles i

per als infants de les Illes Balears.

La mostra és dividida en quatre

ámbits:

1. Lectura i lliçons de coses. El llibre

escolar com element per instruir

delectant

2. De les lectures exemplars a les

lectures escollides

Presentació

9

3. Llibre i educadors illencs

4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura

mecànica a la lectura comprensiva.

El llibre escolar com a iniciació per a

la lectura.

Encara manca molt de camí per

reconstruir històricament, sociològi-

cament i etnogràficament la petita

història de cada dia, del que realment

era la pràctica escolar dels mestres i de

l’alumnat tal com es produïa dins

l’àmbit de l’escola. Si aquesta mostra

serveix per donar a conèixer una part

de la seva tasca a través dels llibres de

lectura que usaven, per valorar la lec-

tura com un pont cultural que obre

els infants i els joves cap al segle XXI

i per revaloritzar els llibres escolars de

lectura com un element cultural i

històric, haurà complit la seva funció.

La lectura completa, formativa i

instructiva, encara continua essent un

repte al segle XXI, ja que com diu

Emilia Ferreiro: «L’escolaritat bàsica

universal no assegura ni la pràctica

quotidiana de la lectura ni el gust per

llegir, i encara menys el plaer per la

lectura.»

Ramon Bassa i Martín

Comissari de la mostra

10

El llibre escolar, fins a la dècada delsanys vuitanta del segle passat, va serconsiderat a l’Estat espanyol un ele-ment poc important com a objected’estudi. Els manuals usats a l’escola,com diu Agustín Escolano (1997: 14),es consideraren objectes fungibles os’abandonaren a espais per a l’oblit ola destrucció, ignorant que represen-taven «una certa arqueologia materiali simbòlica de l’educació».

A l’àrea cultural de llengua catalanahi ha hagut treballs pioners de catalo-gació d’aquests llibres escolars a partirdels anys setanta del segle anterior,amb les primeres publicacions de R.Bassa et al. 1972, J. González-Agàpito1980 i B. Sureda 1986, entre d’altres.

L’interès per aquests tipus de llibres vaanar en augment a partir dels anys

noranta del segle XX, especialment apartir dels treballs d’Agustín Esco-lano, León Esteban, Manuel dePuelles, Julio Ruiz Berrio, AlejandroTiana o Antonio Viñao, i en el nostreàmbit amb els estudis de BernatSureda, Salomó Marquès, JosepGonzàlez-Agàpito o Antoni J. Colom,entre els més destacats. Hi ha hagutestudis de camps específics sobrerevistes escolars en català (Larreula1985) o sobre la literatura infantil ijuvenil catalana (Bassa 1994), tambéhi ha els treballs destacats de biblio-grafia històrica del llibre infantil encatalà (poc coneguts malauradamentpel camp de l’educació) de les biblio-tecàries catalanes, especialment deTeresa Rovira i M. del Carme Ribé(1972) i de Núria Ventura (tesinainèdita de 1970).

La renovació metodològica de l’estu-di de la història de l’educació, enrelació amb la cultura escolar i els lli-bres, s’ha produït a partir dels treballsde Carlo Ginzburg (1976: Il formaggio

e i vermi) a Itàlia, de Philippe Ariès(1989: Historia de la vida privada) i deRoger Chartier (1985: Practiques de la

lecture; 1992: El mundo como represen-

tación; 1993: Libros, lectura y lectores

en la Edad Moderna) a França.Aquests treballs han estimulat,també, una nova mirada sobre els lli-bres escolars per entendre i analitzarmés bé la petita història quotidianade l’aula, la microhistòria, que endiuen, per destriar quins conceptesinstructius i quins elements ideolò-gics es volien transmetre i s’arribavena transmetre en un període històricconcret de l’educació d’un poble. Elsllibres escolars són, com molt bé diu

1. Els llibres escolars de lectura

i els àmbits (d’intervenció didàctica) de la mostra.

13

Ramon Bassa i MartínUniversitat de les Illes Balears

Molts dels llibres escolars de lecturacerquen fer possible el famós lema:instruir delectant. Una de les preocu-pacions dels mestres i educadors definals del segle XIX i la primera mei-tat del segle XX —quan encara no hihavia els mitjans de comunicacióaudivisuals actuals, com la televisió,els documentals o Internet— és posaren contacte l’infant i el seu alumnatamb el món exterior que ens envolta,amb els avenços científics, amb elprogrés, amb els països llunyans i laseva flora i fauna, amb els coneixe-ments geogràfics. I un dels mitjansque adopten són els llibres de coses,títol genèric que agrupa aquest con-junt de publicacions.

Les lliçons de coses són un tipus de lli-bres on el text acostuma a anar acom-panyat d’unes il·lustracions que com-pleten i aclareixen visualment el sen-tit de la història o la descripció i hitenen un paper destacat. Les influèn-cies higienistes i paidològiques sugge-reixen que els llibres s’acompanyin delàmines, dibuixos i gravats, que estengui cura del tipus i les mides de lalletra i del color del paper.

Molts dels autors dels llibres on espresenten lliçons de coses són mes-tres, inspectors o educadors que estanen contacte amb l’escola i cerquenuna manera més atractiva d’aproparels coneixements als infants.

Les lliçons de coses són un intentdidàctic d’introduir l’interès, l’atencióde l’infant, pels coneixements peròfora del llibre de text escolar i d’unamanera atractiva a partir de l’en-senyança intuïtiva, l’observació, l’a-nàlisi i la conversa.

Bàsicament podem distingir duescategories de llibres de lliçons decoses: a) uns, de tipus més literari, onel text narratiu i el diàleg tenen unpaper destacat amb la finalitat de"conseguir que el niño acabe de ven-cer las dificultades que la lecturacorriente ofrece en su primer grado"; ib) uns altres on la part de transmissióde coneixements té el paper principal,a base de temes monogràfics o de

Escolano (1997: 15), «un espacio dememoria en el que han objetivado, almismo tiempo, los programas de lacultura escolar de cada época, las imá-genes dominantes en la sociedad quelos ha producido y utilizado y losmodos de apropiación de las discipli-nas académicas».

1.1. Àmbits i tipologies dels llibres de la mostra

Àmbit 1. Lectura i lliçons de coses.

El llibre escolar com a element per instruir delectant.

14 15

Aquest àmbit engloba dos tipus de lli-bres de lectures per a l’escola quepodrien perfectament anar separats:1

els llibres de lectures exemplars i elsllibres de lectures escollides de cairemés literari.2

No se’ns amaga que el llibre escolarde lectura pot ser emprat com unaeina de transmissió de determinatsvalors i ideologies. Mitjançant unstextos elaborats expressament amb lafinalitat de promoure un infant com

cal, es presenten uns missatges prete-sament educatius per inculcar hàbits,conductes i pensaments determinats,sense el foment de cap actitud reflexi-va o que pugui ser qüestionadora delmissatge elaborat.

Però també es poden presentar llibresde lectures escollides i/o elaborades aposta amb la finalitat de fomentar el

sentit estètic i literari, que podenajuntar-se o no amb el sentit formatiusocial: cívic, promotor dels valorsètics, del respecte entre les persones,contra el sexisme i les ideologies auto-ritàries, o contra el racisme, etc.També podrien ser considerats llibresde lectures exemplars o d’exemples(literaris i cívics), en un sentit ampli,ja que l’acte educatiu a l’escola s’a-companya d’un sentit intencional iintervencionista, per actuar tambésobre els valors.

Els textos de lectures "exemplars" acos-tumen a adoptar la forma narrativa onovel·lada, en què un nin o una ninaadopten determinades conductes quesón mostrades com a models a imitar oa condemnar i rebutjar quan no s’adap-ten a l’esquema de valors del redactordel llibre o de la institució promotora.

"Acuérdate de que la mujer buena,económica, hace la casa feliz; y quelas casas felices forman la felicidadde la Patria"

(Guido Fabiani: ¡Casa mía! ¡Patria mía!,

1921: 209).

Els règims autoritaris són ben cons-cients de la importància del controlideològic dels continguts dels llibres,especialment dels llibres escolars, idicten normes legislatives en aquestaspecte. Des del segle XIX, el llibredestinat a l’escola necessitava unaaprovació prèvia de l’autoritat políti-ca; després els mestres podien triar lli-bre d’entre la llista dels aprovats.Durant la Dictadura de Primo deRivera fins i tot hi hagué intents d’a-plicar el text únic per a les escoles.

Àmbit 2. De les lectures exemplars a les lectures escollides.

El llibre escolar com a instrument de transmissió de valors (ideològics i literaris)temes heterogenis de caire enciclopè-dic i més acostat a centres d’interèscíclics. A la mostra, d’acord amb latemàtica central, hem optat pels quemarquen més el caire literari amb fau-les, poemes o històries curtes, persobre dels de caire merament instruc-tiu i curricular.

16 17

MARINEL-LO, Manuel: La mano del hombre. Lecciones de cosas.

Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librería Camí,S. A., 1926.

Així, si es vol fomentar determinatsvalors històrics o patriòtics, els perso-natges de les lectures es destaquenamb uns models semblants als heroisa imitar.

"En esta nueva edición lo veréis.Por este libro desfilan niños santos,niños arriesgados, niños trabajado-res que llegaron a ser hombressabios, niños abnegados y niñosvalientes.

"Siempre niños. No he queridoponer ante vuestros ojos otra clasede héroes. Y así observaréis cómo,en toda edad, se puede servir a laPatria y a Dios.

"Que Él os bendiga, y a mí también"

(Antonio J. Onieva. Héroes, 1946. 7a ed.).

Dictadura de Primo de Rivera(1923-1930):Els inspectors d’ensenyamenthavien de retirar "los libros que noestuviesen escritos en español ocontuvieren doctrinas de tenden-cias contrarias a la unidad de laPatria, o contra las bases que consti-tuyen el fundamento del régimensocial"

(C. L. Instrucción Pública, 1925).

Règim de Franco (1939-1975):"Artículo 48. Los libros de uso esco-lar en todas las escuelas españolashabrán de ser aprobados por elMinisterio de Educación Nacional,previos los asesoramientos técnicosen cuanto a su contenido y confec-ción, sin lo cual no podrán utilizarseen la Primera enseñanza, ni comotextos ni como libros de lectura"

(Ley de Educación Primaria de 1945).

18 19

FABIANI, Guido: ¡Casa mía! Patria mía! LibroSegundo. Método completo

de lectura exclusivamentepara niñas.

Barcelona: Juan RuízRomero, Librero Editor,

1921.

20 21

de teoría de la lectura i Apuntes de teoría

de la escritura, que demostren l’interèsdidàctic per donar eines metodològi-ques als mestres per a l’ensenyamentdel llenguatge.

"Nos permitimos, pues, aconsejar alos que deseen un libro para leccio-nes de memoria que no acepten elpresente, toda vez que no responde-rá en modo alguno a su método.Nuestros libros no sirven para losmaestros del antiguo régimen"

(Miquel Porcel 1919).

Joan Capó serà l’impulsor del MuseuPedagògic, creat el 1918 sota elpatrocini de la Diputació Provincial,i promourà les exposicions de treballsescolars i els cursets per a mestres, iescriurà llibres escolars de lectures.

A la cronologia es poden veure les

principals publicacions de llibresescolars per a infants fetes a les illesBalears.

El català als llibres escolars de lecturausats a les illes Balears.

Pocs d’aquests llibres estan escrits encatalà, i pertanyen als mestres illencsde l’activisme escolar com MiquelPorcel, Joan Capó, Andreu Ferrer iLlorenç M. Duran, entre altres.

Segons l’estudi de B. Sureda et al.

(1992), d’un total de més de sis-centesobres escolars fetes a les illes Balears ieditades entre 1775 i 1975, només un5,8 per cent estan escrites exclusiva-ment en català. El percentatge entreles obres de la mostra que presentamés quasi semblant gràcies als sil·labarisi llibres de lectura editats a Barcelona,però amb escassíssima incidència a lesilles Balears. També hem tingut bas-tant difícil trobar llibres en català apartir de les llibreries de vell o delscol·leccionistes, fet que es reflecteix a

La renovació pedagògica produïda peruna sèrie d’educadors illencs a finalsdel segle XIX i primer terç del segleXX desemboca en un conjunt de per-sonatges difícils de trobar en qualse-vol altre període de l’educació, comMiquel Porcel i Riera, Joan Capó,Guillem Cifre de Colonya, AndreuFerrer, Gabriel Comas, MargalidaComas, Joan Benejam o Llorenç M.Duran. Quasi tots eren professionalsde l’educació i es trobaven lligats alsmoviments pedagògics europeus, idecideixen tenir un paper animador, ifins i tot director, en la manera de ferescola a la Mallorca o Menorca delsanys deu, vint i trenta del segle XX.

Poden considerar-se alguns d’ells com"el llaç d’unió entre l’institucionismei el moviment de l’Escola Nova", comdiu A. J. Colom (1991: 312). Volenrenovar i canviar l’educació illenca.

La influència biologista i higienista elsdurà a promoure les excursions, les jor-nades a l’aire lliure i les colònies esco-lars (1893) d’influència institucionista.Les aportacions en els camps de l’en-senyament de l’aritmètica i la geome-tria, el dibuix, la geografia i la històriasón destacades, a partir sobretot delmaterial amb una metodologia cíclica

que incorporen als llibres escolars queediten. Molts d’ells es converteixen enels editors de les obres que escriuen.

Mètode cíclic: "Consiste la enseñan-za cíclica en que los alumnos de unaclase recorran en un determinadoperiodo de tiempo, el ciclo o materiade conocimiento de una o variasasignaturas; volver a recorrerlo enotro periodo, ampliando y profundi-zando lo ya aprendido, y continuarasí, en periodos sucesivos, afirman-do, ensanchando y profundizando loaprendido en el primer círculo"

(Miquel Porcel, juliol de 1895).

La lectura com a eina didàctica i for-mativa ocupa un lloc central en laconcepció educativa dels mestresillencs. Així, Miquel Porcel publica jal’any 1893 dos llibres, titulats Apuntes

Àmbit 3. Llibre i educadors illencs (Miquel Porcel, Joan Capó, Miquel

Duran…). El llibre com a espai d’intervenció socioeducativa illenca o

"Nuestros libros no sirven para los maestros del antiguo régimen"

PORCEL Y RIERA, M.:Lectura y Lenguaje. Vida infantil. (Realidady episodios). Grado Preparatorio.Palma:Tipografía Porcel. 1930.

La iniciació i l’aprenentatge de la lec-tura ja era considerat pels educadors ipolítics del segle XIX com el primerpas per introduir l’alumne dins el mónde l’educació i la instrucció. La lectu-ra era i és una forma de cultura i d’e-ducació, i també és un primer pas capa la democratització dels sabers.

Els intents per trobar el millor mètodede lectura serà una preocupació cons-tant dels mestres de finals del XX i deben entrat el segle XX. L’aprenentatgesimultani de la lectura en grup i elprogrés individual d’un nivell a un desuperior seran les primeres estratègiesescolars. Però el cert és que els siste-mes distaven molt de l’encert didàc-tic, així, trobam entre els més difosos:a) El de lletrejar a partir d’aprendre ianomenar les vocals i els noms de leslletres per ordre alfabètic i ajuntar-les

després en síl·labes (per exemple, elmètode Florez); b) Els sil·labaris, queadopten la síl·laba com a punt de par-tida; c) Partir d’una frase que esmemoritza i després passar a l’anàliside paraules i síl·labes (per exemple, elmètode Vallejo); d) L’iconogràfic, enquè s’usen figures, imatges o lletresmòbils per facilitar el record de les lle-tres; i e) El fenonímic, que representala fisonomia o el gest que es posa enpronunciar cada so, i que ja descriuM. Porcel l’any 1893. Entre les carti-lles i catons, n’hi ha que presentenlletra lligada i altres lletra d’impremta.

Alguns educadors, ja dins el segle XX,com J. Dalmau o els mestres de l’acti-visme escolar (Porcel, Capó, Duran,Benejam, entre altres) a les illesBalears, volen allunyar-se de:

"la perniciosa rutina, inveterada ennuestras escuelas, que convierte lalectura en ejercicio puramentemecánico, haciendo del niño unagente pasivo de la enseñanza, que porlo mismo, se eterniza en la tarea devencer las primeras dificultades queofrece el aprendizaje del arte de leer"

(J. Dalmau: Infancia. 1932).

I aconsellen llegir a poc a poc, inten-tant entendre el text. També que elmestre llegeixi en veu alta per mostrarl’entonació que pugui servir de modela l’alumnat. Es passa d’una concepcióde llegir basada en la mecànica a unaconcepció de la lectura basada en lacomprensió:"No sabes leer si no haces más que decir con palabras las líneas deletras negras que hay en las páginas,

Àmbit 4. Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecànica a la lectura comprensiva.

El llibre escolar com a iniciació per a la lectura

23

la mostra, i que podria indicar que tin-gueren una baixa presència.

Segons un altre estudi, de T. Rovira iM. C. Ribé (1972), els llibres per ainfants editats en català des del segleXIV fins a l’any 1939 són uns 2.100,inclosos els llibres de literatura infan-til i de text. No és estrany, ja que elsllibres escolars de lectura —fins quel’assistència a l’escola no augmentadins el segle XX— tenien un mercatlector reduït, també per mor de l’altpercentatge d’analfabetisme.

Finalment, hi ha un factor políticdeterminant: entre 1900 i 1950 el lli-bre escolar en català a les illes Balearstingué un ambient poc favorable, jaque el català estigué prohibit com allengua escolar des de la Il·lustraciófins a finals del franquisme, i hi haguépoques entitats durant aquell període

que l’haguessin potenciat, com pot serl’Associació per la Cultura deMallorca (1923-1936).

Cal recordar també que a les illesBalears no es va aprovar durant laSegona República cap decret de bilin-güisme, com es va fer a Catalunya.

22

Un maestro nacional de Palma:Vocabulario para la enseñanza del castellano en Mallorca.Palma: Imprenta de la librería politécnica, 1935.

25

No hi ha res més bell que la miradad’un nin que llegeix.

Günter Grass

És creença antiga que en una terradesconeguda existeix un llibre màgicque posseeix la fórmula secreta percanviar la vida dels homes. Els vellsrelats conten que ningú mai no el vatrobar, encara que partiren a cercar-locavallers valerosos i aventurers indò-mits. Potser, travessaren la mar i lesones s’emportaren mar endins lesseves naus, o es perderen en l’obscuri-tat dels boscs misteriosos. A vegades,aquell llibre es guardava en una casatenebrosa, en una casa on una veucercava amb insistència cada mitjanitla llum de la terra perquè volia llegirafanyadament en aquelles pàgines.

La imaginació ha fantasiejat a travésdel temps amb els poders quasi quimè-

rics del llibre. Avui, just quan comen-ça un segle nou, redescobrim nova-ment el poder de la lectura. No exis-teix un llibre que oculti la fórmulaobscura que pugui canviar la nostravida. Ni existeix el secret que resolguio transformi la misèria i el drama delnostre temps. No obstant, encara m’a-trevesc a creure en el poder de trans-formació que conté la lectura d’un lli-bre. Però, no obstant, llegir consti-tueix encara un privilegi.

La realitat és la nostra primera lectu-ra. Quan jo era un al·lot començàvema llegir en les fulles dels arbres, en uncorrent d’aigua, en les formes delsnúvols, en el vol d’un ocell, en els ges-tos humans, en tot allò que succeïa enel nostre entorn. Els nins d’avuicomencen a llegir en les representa-cions de la realitat que els ofereix eltelevisor. Encara que paregui que s’o-

bren horitzons, és una manera empo-brida de veure el món. Fa alguntemps, Fabricio Caivano escrivia a lespàgines d’El País: "El espectáculo ins-tantáneo de las cosas del mundo esapasionante, pero por eso mismo ino-cula abulia intelectual e inhibe unarazonable reflexión sobre ellas. Y elpensar pide empeño y tiempo."3 Avuiés freqüent considerar que la televisiófunciona com una droga: el consumd’imatges modifica el comportament iel psiquisme dels seus adeptes, creadependència, agitació i dificultat pera la concentració i retarda algunsaprenentatges, per exemple el de lalectura. La realitat que la televisióconverteix en espectacle és ambigua iper això és temible, perquè substitueixla forma que la realitat té d’existir. Unespectacle que es nodreix fonamental-ment d’imatges obscures: la por, l’a-menaça, la catàstrofe. Diria que es

2. La lectura del món

por más que las digas más deprisaque un tren descarrilado."Sabrás leer cuando leerás despacio,

tranquilamente, parándote cuandocorresponda, dando el tono a lo quedeba tenerlo y entendiendo todo loque leas.

"Para que sepas leer, tu alma debeleer las ideas, al mismo tiempo quetu vista lee las letras"

(M. Porcel: Lectura explicada. 1907. 2a ed.).

Els llibres de lectura han de tenir, amés, una finalitat formativa: "hande contener un fondo de ciencia ymoralidad que se preste a la educa-ción é instrucción de los niños"

(M. Porcel, 1893: 329).

Podem comparar aquesta visió amb lad’altres llibres o mètodes de lecturafora d’aquest moviment que defensenla finalitat mecànica per sobre la com-prensiva, que és el cas d’aquella cartillaeditada durant el franquisme on es diu:

"En el aprendizaje de la lectura, quees cosa distinta de la lectura, la fina-lidad mecánica ha de superar a laintelectiva. Existen cosas que sólose aprenden mecánicamente, justa-mente para que conozca individual-mente las letras y sepa que tienenun nombre: todos sabemos que ese ino es si. La s es una silabación que,unida a la i, produce la sílaba si. Deeste modo debe procederse"

(H. S. R.: Estilo. Método de lectura. Burgos:

Hijos de Santiago Rodríguez, 1948, pàg. 6).

24

Gabriel Janer Manila. Universitat de les Illes Balears

DALMAU CARLES, José:Infancia. Libro segundo. Nueva edición.Gerona- Madrid-Barcelona: Tipo-litografíaAuber y Pla, 1911.

Torquato Tasso o des de la "terraerma" d’Eliot, la lectura del món. Avegades, com en l’últim cant deGiacomo Leopardi, no és l’home quicerca refugi en el desert, sinó que és elmateix desert el que travessa l’home.Entre les escletxes de les roques delava, inversemblant, la flor del desertcom un llibre, capaç de portar unapromesa de renaixement. En la soli-tud del bosc, Ramon Llull reclamavaper a Blanquerna, el protagonista dela seva gran utopia, l’única companyiadels arbres i les herbes, dels ocells i lesbèsties, de les aigües i els prats.Galileu afirmà que el llenguatge enquè està escrit el llibre de l’univers ésun llenguatge matemàtic i geomètric.Rousseau insistí que intervingués enl’educació d’Emili el llibre del món, lainstrucció que ofereix l’estricta reali-tat. No hi ha un llibre tan instructiu,escriví a Mallorca l’Arxiduc errant, fa

més d’un segle, ni amb tan bellesil·lustracions, com la simple observa-ció de la natura. És millor, diria elpoeta Llorenç Riber, que els ninsaprenguin a llegir a les fulles delsarbres abans que en les fulles dels lli-bres. I un pedagog del nostre temps —V. Sujolimski—, que ha utilitzat ambinsistència aquesta metàfora, escriuque ha volgut que, abans d’obrir unllibre i llegir les síl·labes de la primeraparaula, el nin llegís les pàgines delllibre més prodigiós del món: el llibrede la vida.

Però avui tenim la certesa que la lec-tura d’altres llibres ens facilitarà lalectura del llibre del món, que mitjan-çant la lectura obrim nous espais a laintel·ligència. Espais de llibertat.Llavors, un cert tremolor de curiosi-tat, de provocació i d’incertesa ensembriaga. La lectura de l’univers ha

de precedir la lectura de la paraulaescrita; però la lectura d’aquestaparaula implica la continuïtat de lalectura de l’univers. Llegim per rela-cionar-nos amb nosaltres mateixos,per accedir a aquelles realitats —unsaltres mons— que són en el nostre.Un plaer amenaçat. Un acte eròticque és necessari defensar contra lescoaccions que el paralitzen. Encaraavui, a començaments del segle XXI,llegir és un privilegi.

No hem sabut democratitzar la lectu-ra i llegir no és un bé compartit pertothom. Però, pot ser la lectura real-ment un bé compartit? O haurem dedeixar-ho, com hem fet amb altrescamps, en el límit de la igualtat d’o-portunitats? La democratització de lalectura haurà de restringir-se a la sim-ple possibilitat de tenir un llibre a l’a-bast de la mà? O tal vegada podríem

complau a transmetre les turbulènciesdel món, que té necessitat de conver-tir en espectacle el dolor, la misèria,contemporanis. No dubt que puguiarribar a ser un instrument prodigiós:testimoni i arma de combat. BernardPivot,4 que ha dirigit i presentatdurant molts anys els programesApostrophes i Bouillon de culture, per-sisteix a creure, a pesar —diu— queha tornat boja, que quan la televisióés ben utilitzada pot ser un instrumentformidable d’adquisició de coneixe-ment, de diversió i de cohesió social.Pot fins i tot estimular la lectura i faci-litar la difusió del llibre. Crec que lafada catòdica, com alguns l’anome-nen, pot seduir-nos, procurar la nostradistracció i el nostre divertiment, potarribar a entusiasmar-nos; però no ensestima. Estic convençut que la televi-sió no ens estima.

Els antics grecs sabien que l’univers ésun llibre escrit en un llenguatge quepodem desxifrar. Els sants anacoretesdel desert llegiren el pensament deDéu a les pàgines obertes del llibre dela creació. En el silenci, l’eremita, elsant, l’iniciat, no solament s'allunyade les temptacions del món, sinótambé de la parla. "Su retiro a la

cueva de la montaña o a la celdamonástica es el ademán externo de susilencio",5 disposat a encarar-se ambl’univers. "Quién sería capaz de escri-bir un libro con silencios?",6 es pre-gunta Gonzalo Torrente Ballester enel seu pelegrinatge pels carrers de laciutat de Compostel·la. Des de la soli-tud, des de la "platja deshabitada" de

26 27

no. Aquesta situació individualista dela lectura, deia, no ha estat sempredominant. Jo crec, afegia, que en lessocietats urbanes existiren entre elssegles XVI i XVIII unes altres formes

de lectura: les lectures col·lectives, enun cafè, en una taverna, en un hostal,a les esglésies. Aquestes lectures,sovint en veu alta, possibilitaven lamanipulació del text i la diversitat derecepcions. Aquesta possibilitat dedesxifrar de forma múltiple i simultà-nia un determinat text sobrepassa lacapacitat individual de lectura. Es potconsiderar aquesta forma de llegir unpas cap a la democratització?

La paraula s'erotitza en la ment dellector i adquireix formes noves.Poblam de bell nou els somnis i des-cobrim que la literatura podria esseruna resposta al diàleg. O —qui sap?—una proposta d’amor a la vida, a lavida que tremola en les paraules, alplaer del text que et desperta, que etcommou, que t'embruixa, que et torbao et fa somriure; el text que t'inquieta,que t'emociona, que et captiva, que et

sorprèn i t'encanta només pel poderfascinant de les paraules. Aquestpoder de la paraula és, segurament, undels descobriments més inquietantsdels homes i dels pobles que visquerena les riberes mediterrànies. En aquestvell món que descriu l’Odissea, el depoeta és considerat un dels oficis mésútils al poble. Alguns poetes són com-parats als déus per la seva habilitat enel cant i, gràcies a aquesta habilitat,en alguna ocasió salven la vida.També Xahrazad, la narradora de Les

mil i una nits, viu en la mesura que éscapaç de continuar la narració delsseus relats. Mai la veu que narra nohavia aconseguit erotitzar-se ambtanta intensitat. Les modulacions, lamelodia, l’energia dels gestos, la sono-ritat de les paraules, els silencis, acti-vament fusionats en la configuraciódel sentit que adquireix la paraula. Laveu hàbil, el somriure subtil de la jove

29

pensar que seran les noves tecnologies—la revolució electrònica— les quefaran perdre a la lectura un cert caràc-ter aristocràtic? Alberto Manguel éspessimista davant aquesta pregunta."La majoria de les nostres societats(no totes, certament) —escriu—s’han format entorn d’un llibre, i per aelles la biblioteca representa un sím-bol essencial de poder.

Simbòlicament, el món antic acabàamb la destrucció de la bibliotecad’Alexandria; simbòlicament, el segleXX acaba amb la reconstrucció de labiblioteca de Sarajevo."7 Pot ser quela desaparició de l’objecte llibre, si ésque això succeeix alguna vegada, mar-qui el final d’un cicle i el comença-ment d’un altre que caldria emplaçarsota el signe de l’alliberament del text—Gilles Deleuze n'ha dit desterrito-rialització del text. Aquest allibera-

ment tindria tres conseqüències: a) ladisseminació del text, b) la descons-trucció dels suports tradicionals, c) laseva convergència amb altres media.8

Però cada vegada que apareix un noumedia, pensam que reemplaçarà elsque el precediren, en aquest cas: el lli-bre. Però sabem perfectament que enaquest territori rarament preval unalògica de substitució, sinó que prevaluna lògica de complementarietat. Elcinema no substituí el teatre, la tele-visió no ha substituït el cinema, l’or-dinador no substituirà el llibre. Ambla comunicació literària a través delsuport informàtic ens arriscam a retro-cedir a les variants dels antics manus-crits i a les variacions que caracterit-zen la literatura oral. Sobre Internetapareixeran autors anònims, col·lec-tius incerts... El llibre numèric ensconvida a noves formes de lectura. Perexemple: puc cercar en quins llibres

Alexandre Dumas evoca un determi-nat barri de París, quins són els escrip-tors del segle XIX que han escrit sobreel tren, què pensava Chateaubriandde l’amor, en quins personatges deShakespeare es troben indicis de cri-minalitat, quins narradors catalanshan situat els seus relats en el paisatgede la Guerra Civil, quins foren els ani-mals preferits per Colette... La lecturaserà fonamentalment fragmentària.Amb dificultat es llegirà un llibre sen-cer, sinó fragments diversos, d’autorsdiversos. Serà una lectura semblant alzàping? I de quina manera aquestaforma de llegir participarà en la cons-trucció de la ment del que podríemanomenar l’Homo zapiens? PierreBourdieu, en una llarga entrevistaamb Roger Chartier,9 es preguntava sila lectura ha estat sempre un acte pri-vat, íntim, secret, que condueix a laindividualitat. I la resposta era que

28

d’ambdues riberes mediterrànies lainfluència de la cultura àrab, algunesde les fascinacions que aquesta cultu-ra ha exercit: el poder màgic de l’ai-gua, les fonts subterrànies, els pous, elstresors ocults, les herbes medicinals,les ciutats perdudes... L’imaginari d’unpoble és el resultat de múltiples idiversos estímuls, a vegades arribatsde llocs allunyats.

Durant segles, les narracions —faules,llegendes, contes, i les històries certes,els relats d’aventures, les cròniques deterror, ficcions tingudes per verídi-ques— han alimentat la imaginacióde la gent i l’han estructurada en fun-ció d’aquella saviesa antiga i nobleque havien acumulat a través de laseva llarga i increïble epopeia. Hi ha aaquestes històries —per això no ésestrany que hagin emocionat aquellsque les escoltaven— una invitació

constant a l’aventura de la intempè-rie, al risc de córrer món, de cercar,més enllà de les postes de sol, l’airefresc de la llibertat. El repte ésextraordinàriament suggestiu: la invi-tació a l’aventura, la incitació al viat-ge que condueix el protagonista llunyde l’àmbit tancat de la seguretat fami-liar i el projecta cap al llumeneretblau, imprevist i quimèric. El viatgeres posarà en camí. Al seu retorn, por-tarà sempre les flors que regeneren lavida, els fruits de l’amor, les tarongesque guarden el secret del temps, elmisteri capaç de reconciliar els homesamb la pròpia història. Amb l’afany degenerositat i independència, amb elrisc de sentir-se atret per l’aventura,d’encarar-se a la por i assumir la possi-bilitat de perdre’s i comprovar que,més enllà de les muntanyes, s’amagala por, terrible i remota. Una por quemai no sabríem si és possible vèncer si

no fos per l’aventura, errant i solitària,d’aquest jove heroi.

Passa en els nostres dies un corrent demodernitat ran de la comunicacióoral i la cultura que aquesta comuni-cació representa. En contar un conte,en recitar un vell poema, en explicaruna antiga història, hem de ser capa-ços de crear aquella màgia dels narra-dors anònims que sabien fer sorgir elspersonatges i les situacions del no-res,i inventar uns altres mons; perquè laveu que narra és una veu creadora,una veu que estimula i desperta laimaginació. Fa alguns mesos RogerCaillois, que tants d’estudis ha aportatsobre el pensament fantàstic, publica-va un bellíssim llibre autobiogràfictitulat Le Fleuve d’Alphée. Aquest riutenia entre els grecs la facultat de tra-vessar tot el Mediterrani sense mes-clar les seves aigües amb les del mar.

31

narradora, aconsegueix implicar tot elcos en la narració. Aquest ritme no ésestrany a allò que cerca obtenir de leshistòries que conta: el guany de viure.Perquè contar històries equival aviure. Xahrazad viu en la mesura queés capaç de continuar la narració delsseus relats, fins a l’infinit. Si Xahrazadno servàs més contances a la memòriaseria executada. I si vol continuarvivint haurà de continuar contant,nit rere nit, noves històries, mentreXahriar transforma el ressentiment il’odi inicials en amor a la vida. Elsecret de Xahrazad és la capacitatd’escapar de l’execució gràcies al mis-teri que teixeix entorn de les històriesque explica: la tensió que crea, l’èmfa-si que projecta, la seva capacitat lúdi-ca, l’enigma que gira sobre les parau-les. Una instància de simbolització —de recreació de l’univers significa-tiu— significada per la veu. Llavors,

la ficció transita per la veu. I les his-tòries que Xahrazad explica nit rerenit: la història d’"Aladí", els "Viatgesde Sindbad, el mariner", la història de"Farizada, la del somriure rosa", lad’"Alí-Nur i la dolça amiga", la d’"Elmercader i el geni"..., desprenen l’ex-quisida sensualitat i el plaer de viure,la fascinació pel desig, el gust per la

memòria de les coses. Els viatges delmariner Sindbad ens inciten a con-viure amb la fantasia, habitar els pai-satges impossibles de la ficció. Lacuriositat és allò que l’incita a partirde bell nou, després de cada viatge,per retrobar la imaginació perduda, elmisteri inquietant dels somnis. No ésdifícil trobar en els contes populars

30

de Kafka sobre la lectura del Quixotquan la lectura de Kafka ha preceditaquesta lectura. O a la influència del’Ulisses de Joyce sobre l’Odissea, quanaquella lectura fou anterior al poemad’Homer. Llegim des d’altres lectures

que condicionen la nostra construcciódel sentit. Els distints significats queel discurs literari conté virtualment,tot esperant que la imaginació d’unlector s'acosti a desvelar-los, han derelacionar-se amb aquesta qualitatnecessària del llenguatge estètic, elcaràcter líquid de les paraules. Enshem de detenir en el caràcter cognitiud’aquesta condició del llenguatge poè-tic. L’ambigüitat lingüística de què seserveix l’escriptor es converteix en unelement actiu, perquè no solamentincita les capacitats cognitives dellector, sinó que provoca una novamanera d’observar la realitat, capaç dedescobrir aspectes inèdits que, devegades, sorgeixen condicionats perlectures anteriors, la influència de lesquals roman intacta en la nostramemòria. El funcionament de la ima-ginació també està vinculat a l’ambi-güitat semàntica del discurs, perquè

obliga el lector a efectuar ràpidamentuna sèrie d’associacions d’extraordi-nària eficàcia i la condueix a caminarper l’estructura obliqua del text: laobliqüitat del discurs literari és aque-lla especial condició que posseeixencerts textos per dir una cosa i signifi-car-ne una altra.

El que importa és, sobretot, determi-nar la contribució de la literatura alprocés de formació de l’experiènciahumana. La lectura —un plaer ame-naçat i restringit— és capaç d’allibe-rar l’home d’algunes servituds i d’algu-nes dependències; perquè l’obliga auna nova percepció de la vida, almateix temps que obre camins a l’ex-periència futura. Un acte eròtic capaçde transformar aquells que participenen el joc compartit de llegir, per mitjàdel qual l’obra literària neix cadavegada que un lector s’hi aproxima

33

L’autor conta que fou educat per duesdones analfabetes però no incultes id’elles va aprendre, quan encara nosabia llegir, els noms de les estrelles,dels arbres, dels ocells i també dels per-fums. Sabien moltes coses de les queensenyen els llibres i el seu jove i ricconeixement travessava, com el riuAlfeu, la societat dels que sabien llegir.

I quin és l’efecte que exerceix unaobra literària sobre el lector? Sabemque neix de la relació amb el seupúblic i allò que la sustenta és l’expe-riència que en tenen els lectors. Vulldir amb això que el llibre no existeixsense la recepció del lector que elrecrea amb la lectura. I l’efecte poèticd’un text consisteix en la seva capaci-tat de generar noves lectures. L’obraliterària sorgeix en el moment queentra en contacte amb el lector, i elseu significat es genera durant la lec-

tura. Però, què espera el lector deltext? A quines preguntes tracta de res-pondre un determinat text? És evi-dent que aquest diàleg entre el textliterari i el lector varia a través de l’es-pai i el temps, perquè és una estructu-ra dinàmica capaç de respondre alsinterrogants que els lectors diversos,allunyats en el temps i l’espai, hauranestat capaços de plantejar. Tractard’explicar com ha estat la lectura delQuixot o de Tirant lo Blanc, posem percas, o quin horitzó d’expectatives des-encadenaran aquests o altres textosd’aquí a cinquanta anys, correspon alsestudiosos de la literatura, que haurande comprendre el fenomen literari enel marc de la recepció que n’han fetels lectors en la perspectiva de la sevafunció social i de la seva eficàcia his-tòrica. Hauran de determinar dequina forma es fa explícit en un tempsi un espai definits el potencial de sig-

nificat virtualment contingut en eltext. De quina manera el llibre potseduir els fans de la televisió i de lamúsica moderna? No tinc cap dubteque segueix tenint una importànciaextraordinària el treball dels media-dors: la resposta ha d’esser pedagògica.Es tracta de saber cercar per a cadahipotètic lector el llibre capaç deseduir-lo. Però aquesta capacitat d’untext literari d’atreure l’interès del lec-tor depèn de les experiències delmateix lector, del que anomenam laconstel·lació psicològica del subjecte.Cada lector llegeix a través delsestrats successius que han creat lesseves lectures anteriors. AlbertoManguel ha definit la lectura com unpalimpsest. El palimpsest és un textescrit sobre un altre text. I en aixòconsisteix la lectura: llegim sobrealtres lectures preexistents. Per això ésque podríem referir-nos a la influència

32

El moviment de RenovacióEducativa, altrament conegut arreucom a Escola Nova o Educació Acti-va, no surt de sobte, tal com gairebéexpliquen els manuals i obres més omenys especialitzades. Sóc de l’opinióque la renovació educativa fou fruitd’un llarg camí, d’alta complexitat, id’una dificultosa presa de consciènciaper part de mestres anònims que a poca poc anaren desenvolupant novesformes d’ensenyament o nous modesd’estar, de fer feina a l’escola.

Potser el joc, potser la gimnàstica, osortir a l’exterior de l’aula per tal dedonar una explicació més concretad’un fenomen natural, foren accionsque obriren el camí a una nova formad’entendre la relació mestre-alumne.De tal manera que al segle XIX —benbé entrat el darrer terç—, quan un

mestre a la seva escola mantenia con-tactes pedagògics amb l’exterior, apli-cava activitats higienistes, escoltavaels seus alumnes, els feia dibuixar delnatural, etc., estava iniciant el llargcamí cap a la renovació de la seva prò-pia feina i de la seva professió.

A casa nostra, tant al continent com ales Illes, ja a partir de la dècada delsvuitanta i dels noranta de l’esmentatsegle, ens trobem amb mestres que amés de totes aquestes activitats, consi-deren prou important el paper del nenen les tasques de l’aprenentatge, quecomencen a organitzar concursosescolars, que fan que els ajuntamentss’impliquen en el millorament de l’es-cola (la festa de l’arbre, per exemple),que faran que els nens utilitzin lesmans per tal d’experimentar el queestan aprenent, per exemple a partir

dels treballs manuals, etc. Doncs bé, ésen aquests moments, molt abans ques’iniciïn els anomenats "mètodes d’au-tor" (tal com podrien ser el mètodeMontessori, el Decroly, etc.), quan enstrobem amb els primers fenòmens derenovació educativa o d’escola activa.

Vull dir amb això que una escola en laqual els alumnes fan gimnàstica, sur-ten al carrer o al camp per aprendre,s’aprofiten del joc com a mitjà de des-envolupament físic i intel·lectual,assisteixen a colònies escolars, di-buixen del natural i conquesten uncert espai de protagonisme —mitjan-çant aquestes activitats en el si de laseva escola—, podem dir que és unaescola que s’ha iniciat pels camins dela renovació educativa.

Els mètodes arribaran molt després, la

35

3. Un primer pas.

El llibre escolar i la renovació educativa a casa nostraamb la intenció d’interrogar-la. Noexisteix el llibre si no hi cau damuntl’àvida mirada de l’home que llegeix.No existirà, per tant, ni un sol llibrefins que un lector cerqui delitar-se lle-gint-lo. La literatura, com que ensincita a exercitar la imaginació, anti-cipa el futur de l’home. Perquè aques-ta és una porta que s'obre cap a l’al-ternativa, mentre ens adverteix de lapossibilitat de respostes diverses.D’aquesta manera participa en laconstrucció de la societat humana. Iaquesta és la seva contribució a lavida i també el seu repte.

Günter Grass afirmava, només faalguns anys, que el llibre tornaria aesser subversiu. I hi haurà lectors perals quals els llibres seran de bell nouuna forma de supervivència, deia.Començ a veure nins i nines farts detelevisió i avorrits amb els jocs infor-

màtics que s’aïllen amb un llibre i esdeixen endur per la història narrada...,perquè no hi ha un espectacle més bellque la mirada d’un nin que llegeix.10

34

Antoni J. Colom Cañellas. Universitat de les Illes Balears

ment? D’un mestre que encara haviad’aplicar sistemes semblants (o idèn-tics) als simultanis o mutu (és a dir,per a alumnes de sis a dotze anys), espassa, a finals del XIX, a mestres quesols ensenyen i tenen a la seva aulauna unitat de nens amb una diferen-ciació màxima de dos anys. És enaquesta situació quan tot és possible, isobretot quan tot és molt més fàcilprofessionalment parlant.

És obvi que la graduació no és unacondició necessària per a la renovacióescolar —crec que ho hem deixatclar—, ja que, com hem dit, primervaren ser les pràctiques renovadoresinicials que no pas la graduació, peròés indubtable que la graduació de l’en-senyament va facilitar les coses deforma indiscutible. Vull dir que ambla graduació de les escoles la renova-ció educativa va estar més a l’abast

dels mestres, tal com anys després vaocórrer també amb els nous edificisescolars, que implicaren el darrerrequisit per aconseguir el miracle de lanova educació.

La graduació, d’això no hi ha capmena de dubte, revolucionà l’ensen-yament, en millorà la qualitat i fona-mentalment facilità les noves expe-riències d’aula. Ara bé, el que cal dir,el que ens cal saber, és que sols hipodia haver graduació si hi havia lli-bres escolars apropiats a cada edat ogrup d’edats. És aleshores el llibreescolar el que permet la graduació il’objecte que s’integra en el vèrtex dela renovació educativa.

La graduació fou un canvi tal que elsmestres, sense l’ajut del llibre, moltdifícilment podien haver dut a bonterme el canvi escolar que avui tant

admirem i que fou determinant en eldesenvolupament de l’educació i del’ensenyament. Fou Miquel Porcel elmestre que assolí la funció de ser elprimer gran fenomen de masses quanta la producció de llibres de text.Començà el 1895 amb les seves publi-cacions i encara, després de la guerracontra la Segona República, seseguien utilitzant; edità més d’unmilió de llibres amb edicions especialsper a Galícia, Catalunya, el País Basc,Cuba, etc. És doncs, a partir d’ell, idesprés amb altres mestres, quan debon de veres es possibilitaran i facili-taran les experiències innovadores acasa nostra. No es pot entendre,doncs, el capítol més important de lahistòria de l’educació —la renovacióeducativa— sense la presència del lli-bre escolar.

A més, amb el llibre escolar l’ensen-

37

qual cosa no significa que la renova-ció fos un fet —potser no sistema-titzat, però indubtablement establertarreu, minoritàriament—, però ambmolts d’exemples d’existència d’aulesi de mestres renovadors. Doncs bé, ésparal·lelament a aquests esdeveni-

ments quan apareixen els primers lli-bres escolars per a les escoles elemen-tals, moltes dècades abans de poderdir que al nostre país es complia eldarrer requisit per poder parlar ambcoherència i fonament de renovacióeducativa: faig referència als nous edi-ficis escolars, als edificis escolarsadients als nous mètodes i als nousrequeriments de l’ensenyament: edifi-cis amb diverses aules —per desenvo-lupar la graduació—, als afores delspobles —"l’escola nova s’ha de desen-volupar al camp", deia en un punt ladeclaració de Calais respecte al noumoviment— o amb un espai per alsjocs dels infants, amb biblioteques,ben orientats, tot seguint els preceptesde l’higienisme, etc.

Ara bé, cal pensar que la construcciódels nous edificis escolars adaptats ales consideracions més elementals

dels moviments de renovació educati-va, sols va ser possible quan els mes-tres estaven ja imbuïts de la necessitatde la graduació de l’ensenyament. Ésaquest un detall que no ha estat valo-rat com calia, ja que, independent-ment d’aquest esplet d’esforçats mes-tres que iniciaren les pràctiques reno-vadores a casa nostra, no hi ha dubteque el fet d’aplicar-les —que implica-va un augment prou significatiu de lestasques docents— sols va ser més fac-tible —és a dir, es varen facilitar moltmés les seves aplicacions— quan l’en-senyament es va graduar.

Crec que és en el si del contextesmentat on té lloc la gran aportacióper fer possible la renovació de l’edu-cació, així com l’activisme escolar.Aleshores, qui no pot dir que la gra-duació no formés part d’una revoluciótotal de les escoles i de l’ensenya-

36

Joan Benejam i Vives(Ciutadella de Menorca 1846-1922).

En canvi, al si de l’ensenyament pri-mari aquest fenomen no es donà.Són, evidentment, uns mestres, peròprecisament una elit de mestres, elsque s’atreveixen a publicar, amb cri-teri pedagògic i no sols cultural, unsmaterials impresos que tenien com aobjectiu servir d’ajut a les tasquesdocents dels seus companys i no sols ala seva pròpia. Amb aquest fet, l’en-senyament primari s’igualava alsaltres nivells del sistema educatiu,perquè també els infants i els mestresdisposaven de llibres amb funcionali-tat escolar, molt més independents, ala vegada, d’un negoci privat, i ambuna orientació molt més pedagògica id’ajut tant per als nens com per alprofessorat. A poc a poc, dibuixos,esquemes, diferents tipus de lletres,així com un llenguatge més planer,faran la resta, i amb això, l’arrelamentdel llibre escolar a l’ensenyament pri-

mari, i encara, a l’ensenyament pri-mari renovador i graduat.

Tant fou així que avui podem dir queno era possible —en termes generals(i sense voluntarismes heroics delsmestres)— graduar l’ensenyamentsense el llibre escolar, de la mateixaforma que la renovació educativa esmillorà i es facilità amb la graduació iels seus necessaris llibres. El llibre,doncs, determinà la graduació —pertant, fou el gran protagonista delmillorament de la qualitat de l’en-senyament primari, i sens dubte, alho-ra, facilità els moviments renovadors.

Ara bé: no volem acabar aquesta pre-sentació sense esmentar les crítiques,que malgrat tot, des d’un principi, esferen respecte als llibres escolars, crí-tiques que anaven en el sentit quecoartaven la llibertat dels mestres i les

iniciatives dels alumnes, que aplica-ven un ordre i un formalisme que, totplegat, anava en contra de l’esperitlliure, emprenedor, renovador, que totensenyament nou i actiu havia dedefensar. Doncs bé, en el si de la reno-vació educativa no deixen de sercuriosos aquests tipus d’arguments,

39

yament primari millorà la seva imatgei ajudà encara més a la professionalit-zació del magisteri. Cal recordar quearreu, i també en el si dels PaïsosCatalans, el llibre de text fou des delprimer moment (després de la desco-berta de la impremta, és clar), un ins-trument propi de les universitats, ique amb la implantació del segonensenyament —els estudis de batxi-llerat— assistirem a la seva primeradivulgació. Divulgació que indubta-blement va fer augmentar el prestigid’aquests estudis, malgrat que les tira-des editorials eren molt minses i elsestudiants de batxillerat molt pocs encomparació amb la població de lamateixa edat, però, malgrat aquestsimpediments, el llibre de text fou real-ment un element de divulgació cultu-ral, perquè arribava a les famílies isobretot acostumava els adolescents ijoves a utilitzar i fruir una eina d’a-

questes característiques.

En tot cas, podem dir que hi ha unatransmissió prou clara entre el llibreuniversitari i el de segon ensenya-ment, ja que en el fons assistim a unacte mimètic d’utilització delsmanuals: si en un principi els profes-sors de la Universitat publicaven elsllibres de les seves assignatures, benprest els professors d’institut —ambtítol universitari— feren el mateix quehavien fet amb ells, és a dir, posar a l’a-bast dels seus estudiants un llibres,escrits per ells mateixos, pel professo-rat de batxillerat, per tal de facilitarl’ordre de les lliçons i dels continguts,al mateix temps que tenir unes entra-des econòmiques de caràcter extraor-dinari que mai no venien del tot mala-ment a la minvada nòmina mensual.

38

F. T. D.: Lecturas graduadas. Libro segundo. Barcelona: Editorial F. T. D., 1929. 5a. ed.

en pro de la qualitat de l’ensenya-ment, per tal com féu augmentar elnivell de coneixements i facilità elsaprenentatges. Amb el llibre escolar elmestre es va veure més a prop de lesexperiències renovadores i va millorarla seva tasca professional. Amb els lli-bres es millorà el control dels alumnes,a la vegada que serviren d’estímul peraprendre més i per iniciar per comptepropi els intricats plaers de la lectura.

L’escola, l’ensenyament, els alumnes,els professors, tot es va veure canviat imillorat amb el llibre escolar, una ini-ciativa que implicà un revolució reno-vadora de tal envergadura que haestat, com encara es demostra avui endia, la gran herència d’un temps id’uns homes heroics que feren de l’educació i de l’escola uns terrenysque ja mai més no serien els mateixos.

El llibre escolar implicà la modernit-zació de l’educació i obrí portes alfutur, un futur que encara és viu i pre-sent els nostres dies. Tanmateix, lesnoves tecnologies no han desplaçatels llibres escolars, ans al contrari,cada vegada tenim llibres de més qua-litat, que sembla que fan les mateixesfuncions que varen començar a fer, sifa no fa, fa més de cent anys: ser unaeina imprescindible per a la renovacióeducativa i ser una plataforma idòniade renovació i llibertat a l’escola.

41

perquè, sempre, el llibre fou presenten qualsevol manifestació nova irenovadora de l’ensenyament.

En primer lloc, mitjançant el "qua-dern de rotació de classe" que trobementre nosaltres a la primeria del segleXX, si no abans.

El "quadern de rotació de classe" era simés no un llibre col·lectiu, els autorsdel qual eren tots els alumnes de l’au-la i en el qual es reflectia la feina fetaa classe dia rere dia. D’aquesta forma,aquest quadern venia a ser un testi-moni de la feina feta a la classe al llargdel curs. Òbviament el "quadern derotació" era compatible amb la uti-lització dels altres llibres escolars, peròera, d’una forma o una altra, unamanera de donar un cert protagonis-me a l’alumne, com si es volguésdemostrar que tots plegats eren tambécapaços de dur a terme una tascaparal·lela o semblant a la pròpia delllibre de text.

L’alternativa radical era ja a la vista.Es tractava de fer un pas més, i ja quees podia demostrar que els nenstenien capacitat de fer el seu propi lli-bre, ara es tractaria de radicalitzar la

situació. Hi hagué mestres renovadorsi mètodes propis del moviment del’escola nova que rebutjaren i critica-ren el llibre de text escolar, si bé l’al-ternativa sempre es va moure més omenys pels mateixos paràmetres. És adir, els alumnes no utilitzaven els lli-bres de text, però cada un d’ells en elsseu quadern anotava tot el que feien aclasse i a fora, de tal manera que enacabar el curs cada nen era autor delseu propi llibre escolar.

Per tant, o bé com a element presen-cial des del primer moment o bé coma element final desenvolupat pel nen,el llibre —d’una forma o una altra—s’implicà en les tasques escolars demanera determinant, tant a les escolesrenovadores com a les més clàssiques.El que és indubtable és que, tant enuns centres com en els altres, l’apari-ció del llibre escolar fou un revulsiu

40

El caràcter dels llibres escolars publi-cats per Miquel Porcel respon a lavoluntat de reformar la funció del lli-bre escolar en el marc de la pràcticaescolar. Influït per les idees de laInstitución Libre de Enseñanza iconeixedor de les idees de la pedago-gia europea de la seva època, per con-

feccionar els seus llibres escolarsPorcel s'inspirà en els principis de gra-duació i ciclicitat.

Malgrat el seu caràcter renovador per laforma d'organitzar i presentar els con-tinguts, els manuals escolars de Porcelno rompien amb el caràcter convencio-nal dels llibres escolars. Una aportaciórealment innovadora de Miquel Porcelen el camp dels llibres escolars es trobaen una obreta que va tenir molt pocadifusió composta el 1892, de la qual esva fer una edició reduïda l'any següenti una d'ampliada el 1902 amb el títol deCuentos y excursiones. Aquesta obra, enla qual Porcel tan sols figura com a pro-loguista, és un aplec de cinquanta-vuitnarracions, contes i descripcions d'ex-cursions fets pels seus alumnes del'Escola de Pràctiques de la Normal dePalma el curs 1891-92 i signats cada unpels seus autors.11

A l'edició que n’he pogut consultar, lapreparada per convertir-se en llibre delectura, publicada el 1902, un exem-plar de la qual es troba entre la docu-mentació de la comissió encarregadade dictaminar sobre els llibres escolarsa l'Arxiu General de l'Administraciód’Alcalá de Henares, apareix unadedicatòria signada pels alumnes del'Escola de Pràctiques que ens informasobre les característiques de l'obra:"Hemos pasado muy buenos ratosescuchando y escribiendo estos cuen-tecillos y nos hemos recreado muchoen las excursiones que llevamoshechas; tanto, que no podemos dejarde contároslo para que también osdivirtáis é instruyáis leyendo algo delo que nos cuenta nuestro maestro,aunque tal vez hayamos dejado lomejor dentro el tintero.

43

A principis del segle XX la producciód'obres escolars en general i d'obres delectura en particular a les Balears s’en-fronta ja amb la forta competència deles grans editorials espanyoles, queamb més capacitat de producció i decomercialització s'imposen a la pro-ducció local. La millora de les tècni-ques d'impressió, que exigeix inver-sions a les impremtes i més exigènciade qualitat, així com l'aparició denous sistemes de promoció, propagan-da i distribució, comença a desplaçarun tipus de producció, típic del segleanterior, en el qual eren els mateixosdocents els que controlaven de formapràcticament exclusiva la producció,edició i distribució dels llibres que esfeien servir a les escoles.

A les primeres dècades del segle XX,els autors editors mallorquins han de

començar a competir per un mercaten el qual cada vegada tenen mésforça les grans editorials del llibreescolar establertes fora de Mallorca,com ara la gironina Dalmau Carles,les madrilenyes de Calleja o ElMagisterio Español, la barceloninaSeix Barral o Santiago Rodríguez deBurgos, per dir-ne algunes de les mésintroduïdes a les Balears, que per altrabanda tenen també, en la majoria delscasos, els seus orígens molt lligats apersones relacionades amb el món dela docència però que havien esdevin-gut grans empreses editorials.

Un dels pocs docents que va poderseguir compatibilitzant la seva tascad'ensenyament amb el negoci de laproducció d'obres escolars fou el mes-tre Miquel Porcel i Riera, que ocupàel càrrec de regent de l'Escola de

Pràctiques agregada a la Normal deMestres des de 1891 fins a 1931. Elcàrrec de regent de l'Escola dePràctiques implicava un grau impor-tant d'influència sobre la pràctica delsfuturs mestres i un bon nivell de pres-tigi entre els companys. MiquelPorcel va publicar des de finals delsegle XIX i al llarg de les tres primeresdècades del segle XX unes cinquanta-nou obres escolars de les diversesmatèries que formaven l'ensenyamentprimari i llibres de lectura, i arribà acrear la seva pròpia editorial. De lamajoria d'aquestes obres en varenaparèixer diverses edicions amb unnombre important d'exemplars. Perexemple, d'una Gramática castellana.

Grado medio, el 1926, al llarg de vintedicions, se n'havien publicat més dedos-cents mil exemplars.

4. El segon pas. La producció d'obres escolars

de lectura a Mallorca (1900-1950)

42

Bernat Sureda GarciaGrup d'Estudis d'Història de l'Educació

Universitat de les Illes Balears

Miquel Porcel Riera(Manacor 1869- Barcelona 1933).

qualitat de les narracions va anarmillorant molt al llarg del curs.Igualment va observar que aquestaactivitat despertava molt l'interès delseus alumnes: "Fue tal el interés quepor los cuentos tomaron los niños,que observé que, reunidos en corro,antes de entrar en clase, los comenta-ban y releían con no vulgar discerni-miento."13 D'aquesta observació vasorgir la idea de recopilar les millorsnarracions per fer-ne un llibre de lec-tura i dictat d'ús intern a l'escola.L’experiència recollida amb les narra-cions li va proporcionar la idea de fer-la extensiva a les descripcions d'ex-cursions que Porcel feia amb els alum-nes. Com diu ell mateix: "Las excur-siones que, no con la frecuencia quedeseo, llevamos alguna vez a cabo,ofrecieron nuevo campo a los trabajosde redacción, al par que se manifesta-ba en los alumnos el gusto por las

bellezas de la naturaleza y aumentabacon singular facilidad su caudal deconocimientos."14

Finalment Porcel confessa que vaconsiderar el resultat tan satisfactorique es va decidir a reproduir les narra-cions seleccionades i aplegades enprincipi per a ús intern, i respectantl'autoria de cada una, les va publicarcom a llibre de lectura.

La difusió de les idees regionalistes iles crítiques a la manca d'atenció a lapròpia llengua i cultura en l'ensenya-ment que es donaren a les Balears desde principis de segle tingueren escassarepercussió en la producció d'obresescolars. El 1918 l'inspector d'en-senyament primari Joan Capó es vaunir amb el seu amic Miquel Duranper crear al poble mallorquí d'Incauna editorial amb la finalitat de publi-

car-hi llibres escolars i infantils. Elsdos socis mantenien en aquellsmoments posicions ideològiques pro-peres al regionalisme conservador. Laprimera obra, publicada aquell mateixany, demostrava aquesta orientació.Es tractava d'un aplec de poesies d'au-tors mallorquins titulat Flors de

45

"Leed estos cuentos; no os lo decimospara tener la vana satisfacción de queleáis nuestros nombres, sino para queaprendáis la enseñanza que contie-nen. Ciertos estamos de que os gusta-

rán. Ya lo veréis al leerlos. ¿Verdadque los hay de bonitos? A todos vos-otros, con tal que lo aprovechéis,dedicamos nuestro trabajo."

En el pròleg de l'obra, Porcel explicaels motius que el varen guiar i el pro-cediment seguit per confeccionar-la.La finalitat que es pretenia era perfec-cionar l’expressió escrita en la llenguacastellana mitjançant el treball decorrecció a partir d'exercicis esponta-nis de redacció, idea que no pot deixarde recordar els mètodes freinetiansposteriors. La problemàtica a la quals'enfronta Porcel, indicada claramental pròleg, és la diferència entre l'idio-ma propi dels nins i el que s'ensenya al'escola. Tal com afirma al pròleg:"Distinto el lenguaje materno del ofi-cial, tienen nuestros niños que lucharcon grandes dificultades de expresiónpara darnos á conocer lo que piensan,

al mismo tiempo que su inteligenciano es aún tan robusta que pueda emi-tir las ideas en una forma distinta áaquella en que las concibe. Para ven-cer tales dificultades, para acostum-brar á los alumnos á pensar y á expre-sarse, no basta, en mi concepto, la tra-ducción de mallorquín á castellano,ni obligar al empleo del idioma espa-ñol en el recinto de la escuela, sinoque es preciso que produzca algoespontáneo ó siquiera recordando queles ejercite y habitúe á comunicarse yá escribir."12

Comentant amb més deteniment elprocediment seguit per confeccionarel llibre, es pot dir que Porcel va ini-ciar la seva experiència despertantl'interès dels alumnes amb petitesnarracions, demanant als nins que lesreescrivissin i premiant el millor.D'aquesta forma —ens diu ell— la

44

Joan Capó Valls de Padrinas(Felanitx 1888-Palma 1952)

Andreu Ferrer i Ginard(Artà 1887 – Palma 1975).

També publicà un Compendio de

Historia de Mallorca escrita en forma de

narración sencilla, fijando principalmen-

te la atención sobre nuestras grandes

figuras, amb il·lustracions de P. Bar-celó i M. Riera.17 Seguint el mateixestil que les anteriors, J. Capó publicàtambé, aquests anys, altres llibres quepodien servir de lectura a les escoles,

com el Libro de la raza,18 o el titulatLibro de las claras y virtuosas mujeres,també amb il·lustracions de M. Rie-ra.19 El 1930 publicà també El libro de

los ejemplos20 i Lo que España espera de

vosotros.21

La publicació d'obres escolars i infan-tils en català va ser un dels objectiusque es va proposar l'Associació per laCultura de Mallorca (1923-1926 i1930-1936), institució creada amb lafinalitat de promoure la llengua i lacultura catalanes i que manteniaestretes relacions amb l'AssociacióProtectora de l'Ensenyança Catalana iamb altres entitats culturals delPrincipat. Amb el patrocini del'Associació es publicaren dues obre-tes més de Joan Capó, que fou un delsmembres fundadors de l'Associació,compostes per ser regalades ambmotiu de dues festes escolars: La

Història de Felanitx contada als infants

per un amic seu i Inca de Mallorca i ses

glòries contades als infants.22

La influència de les idees del regiona-lisme conservador en relació amb elsllibres escolars en general i de lecturaen especial es deixa sentir també a l'o-bra del mestre mallorquí AndreuFerrer Ginard. Continuador de latasca folklorista iniciada per mossènAlcover amb les Rondalles mallorqui-

nes, durant la seva estada en una esco-la de Menorca recopilà i publicà unesRondalles de Menorca.23 Més tard, jade mestre a la vila d'Artà de Mallorca,crearà una petita impremta i publica-rà un grapat de llibres de lectura perals infants: dues rondalles de mossènAlcover, Sa bosa buida i es cànyem.Tres al·lotes fines;24 una traducció d'unconte de Grimm, En Joanet de la sort;25

i dues rondalles seves, S'animalet verd26

47

Mallorca. Antologia de poetes mallor-

quins,15 títol que recorda el d'aquellaaltra antologia de poetes, Infants i

flors, recopilada per Ignasi Iglesias ipublicada un any abans perl'Ajuntament de Barcelona ambdibuixos de Josep Obiols. És una obracomposta d'acord amb els cànonsestètics i pedagògics del noucentisme.En un pròleg titulat "Als mestres",sense signar i que possiblement per-tany a Joan Capó, s'indiquen elsobjectius de l'obra: "En la santa tascade la nostra renaixença, no deu que-dar reçaguer el noucentisme pedagò-gic [...]. Les tendres ànimes dels nos-tres infants, són avui un verger ple deflaires de promeses, que en les horeslluminoses del trionf de l'Insistència,han de florir bellament [...]. Per aixòcreim que l'iniciació dels futurs ciuta-dans en els cants lírics dels nostresPoetes, és un factor de la seva com-

pleta educació." Per acabar el pròleg,es fa referència a les noves orienta-cions que el noucentisme marcarà enrelació amb els llibres escolars:"Desterrar per a sempre de les nostresescoles els llibres sense esperit. Ferque hi hagui emoció en les coses quees llegeix; i que la fruïció d'ella en leshores de l'infantesa, que tant s'evo-quen després! no sigui quelcom xorcque’ls pugui fer envergonyir més tart."

Al pròleg de l'obra hi apareixentambé un conjunt de recomanacions,molt encertades des del punt de vistadidàctic, de la manera com els mestresn'han de fer ús. L'objectiu ha de serque els alumnes arribin a conèixer elsentit de cada una de les composi-cions i el significat de les paraules quehi apareixen. Per aconseguir aquestafinalitat, primer cada alumne llegirà iestudiarà la poesia corresponent i,

amb l'ajuda del diccionari o del mes-tre, aclarirà els dubtes que tingui.Després el mestre llegirà "tan bé compugui" la composició del dia i a l'últimels alumnes repetiran, recitant-la, lapoesia que hagi llegit el mestre.

D'aquesta obra l'any 1932 se’n va feruna segona edició més ampliada pel quefa al nombre de composicions, peròsense la introducció que hem comentat.

A la impremta de Miquel Duran esvaren publicar també en castellàdiverses obres més de lectura mora-litzant, d'acord amb les tendències delregeneracionisme conservador, escri-tes per Joan Capó. Es pot parlar, perexemple, de la que va escriure amb elpseudònim d’Ivon titulada Libro de los

ejemplos sacados de los mejores moralis-

tas para los niños de diez a doce años y

para los jóvenes adultos.16

46

Llorenç Maria Duran Coli(Inca 1903- Palma 1986)

Notes

49

1 L’espai disponible per a la mostra no n’ha propiciat la separació,encara que valgui la pena fer-ne la distinció tipològica.

2 Altres tipus de llibres exemplars escolars que no entren en latemàtica de la mostra serien: a) Els llibres d’urbanitat; b) Els llibreso cartilles civicomorals; i c) Els llibres de catecisme o instrucció reli-giosa (quan l’ensenyament religiós passa a l’escola).

3 CAIVANO, Fabricio. "Las tres leyes del ojo público". El País, 28-I-2000. Pàg. 3.

4 PIVOT, Bernard. "Pourquoi la télé est devenue folle". Le NouvelObservateur, núm. 1773. París, 22 de gener de 1998. Pàg. 44-47.

5 STEINER, G. Lenguaje y silencio. Gedisa. Barcelona, 1990. Pàg. 35.

6 TORRENTE BALLESTER, G. Compostela y su ángel. Ed. Destino.Barcelona, 1984. Pàg. 156.

7 MANGUEL, A. Dans la fôret du miroir. Actes Sud/Leméae. Arles,2000. Pàg. 310.

8 CLÉMENT, J. Col·loqui: "Adieu a Gutemberg?" CIELJ. Universitatde París VIII. Dept. Multimédia. (Informació rebuda a travésd’Internet.)

9 CHARTIER, R. Pratiques de la lecture. Petite Bibliothéque Payot.París, 1993. Pàg. 267-294.

10 GRASS, G. "Literatura e Historia". El País, 23-X-1999. Pàg. 39.

11 Escuela Práctica Normal de Baleares. Cuentos y excursiones porlos alumnos de esta escuela durante el curso 1891-92, Imprenta

José Tous, Palma 1893. Les dades indicades corresponen a la con-traportada; a la portada figura com a impressor B. Rotger i la dataés el 1902.

12 Idem, pròleg de Miquel Porcel, pàg. VII.

13 Idem, pàg. VIII.

14 Ibidem.

15 CAPÓ, J. Flors de Mallorca. Antologia de poetes mallorquins,a cura de..., Mallorca Editorial, Inca 1918. El 1932 se'n va fer unaedició ampliada, però sense el pròleg que s'ha comentat.

16 IVON [Joan Capó Valls de Padrinas]. Imprenta M. Duran, Inca,1918.A

17 CAPÓ VALLS DE PADRINAS, J. Imprenta de Miquel Duran.Mallorca Editorial, Inca, 1919.

18 CAPÓ VALLS DE PADRINAS, J. Libro de la raza. Breves motivosde la conversación sobre temas, por D. […], Inspector Jefe dePrimera Enseñanza de Baleares, Imprenta y Librería Guasp, Palma,1919.

19 CAPÓ VALLS DE PADRINAS, J. Libro de las claras y virtuosasmujeres. Sacado en su primera, segunda y tercera parte del quecon este título escribió el Condestable de Castilla Don Álvaro deLuna y complementado en su cuarta parte por […], Imprenta LaSinceridad, Sóller, Palma, 1921.

20 CAPÓ VALLS DE PADRINAS, J. El libro de los ejemplos. Librode lecturas morales para los niños de las secciones mayores y cla-ses de adultos, Tip. La Esperanza, Palma, 1930.

i Els tres al·lots sabuts de Son Talent.27 El1931 Andreu Ferrer, que havia esta-blert la seva impremta a Palma, publi-cà també una Cartilla mallorquina.28

El canvi radical en el món cultural ieducatiu que va suposar la victòria aMallorca de la sublevació militar del1936 trenca amb les tendències ante-riors en el camp de la producció de lli-bres de lectura. La desaparició de lespublicacions en català i el fort biaixideològic que es va imposar a tota l'educació marcaran la publicació delsllibres de lectura escolar.

L'adoctrinament ideològic de la pobla-ció i dels nins en particular, va ser moltintens els anys de la guerra. Aquest fetva tenir el seu reflex als llibres escolars,com demostra la publicació d'obrescom Catecismo anticomunista, delcanonge Andrés Coll, publicat el

1936, i Por España y para España.

Deberes del niño buen español y ligeras

sugerencias de índole moral, religiosas y

patrióticas, durante la guerra de 1936-

37, en España contra las vandálicas hor-

das marxistas, escrita per Pedro VidalTorres i apareguda l'any següent.29 Finsi tot Joan Capó i Valls de Padrinas vapublicar una obreta titulada Soy flecha

en la qual, malgrat el títol, no feia mésque una exposició dels valors cívics imorals que Capó havia defensat enaltres llibres anteriors amb petites con-cessions a l’ideològic dominant.30

Fins a mitjans dels anys cinquanta noes reiniciarà tímidament la publicaciód'obres de lectura per a nins en catalàamb alguna selecció de poesia com laque Gràfiques Miramar va publicar deMiquel Costa i Llobera el 195431 ialguns contes com els de BartomeuFiol32 i Gabriel Fuster.33

Al marge de les condicions culturals ipolítiques pròpies del franquisme, apartir dels anys cinquanta les gransempreses editorials de fora de Mallorcacontrolen ja pràcticament la totalitatdel mercat del llibre escolar. La pro-ducció local de Mallorca quedaràreduïda a obres de difusió molt minori-tària i en la majoria dels casos editadesper institucions públiques o culturals.

48

5150

21 CAPÓ VALLS DE PADRINAS, J. Lo que España espera de voso-tros. Ensayo de libro de lectura para los niños de las seccionesmayores y clases de adultos por […], Tip. La Esperanza, Palma,1930. 2 vols.

22 CAPÓ, J. La història de Felanitx contada als infants per un amicseu, il·lustracions de Mateu Oliver Capó, Imprenta Reus, 1923;Inca de Mallorca i ses glòries contades als infants, Imprenta Duran,Inca, 1923.

23 FERRER, A. Rondalles de Menorca, Vda. de Salvador Fàbregues,Ciutadella, 1914.

24 Tip. catòlica Andreu Ferrer, Artà, 1926.

25 Tip. catòlica Andreu Ferrer, Artà, s. d.

26 Tip. Andreu Ferrer, Artà, 1926.

27 Tip. Andreu Ferrer, Artà, 1927.

28 Estampa de la Imprenta Politécnica, Palma, 1931.

29 Publicades a la Imprenta La Esperanza i Politécnica, respectivament.

30 CAPÓ, J. Soy flecha por el camarada […], Imprenta deAmengual y Muntaner, Palma, 1938.

31 COSTA I LLOBERA, M. Poesies. Selecció pels infants, GràfiquesMiramar, 1954.

32 FIOL, B. De com mestre Joan Pipa la va perdre, Nova AccióEditorial, Palma, 1959.

33 FUSTER, G. Història de dues mel·les. Una rondaia per a nins,Imp. Mn. Alcover, Palma, 1959.

34 Per a la selecció de les publicacions que apareixen en aquestacronologia s’ha emprat com a criteri bàsic que fossin publicades ales Illes Balears. D’aquestes, s’han inclòs totes les obres de lecturaescolar, entenent com a tals les publicades amb aquesta intenció(que queda reflectida al títol, al subtítol o al pròleg), a més d’altresobres escolars que, si bé no són de lectura, ens poden ajudar aemmarcar els llibres de lectura escolar en el context més ampli dela resta de publicacions escolars produïdes a les illes Balears entre1900 i 1975.

5. Educació i llibres escolars de lectura

a les Illes Balears: cronologia (1900-1975)Francesca Comas Rubí

Xavier Motilla SalasUniversitat de les Illes Balears

53

Hem ampliat fins al final del franquisme la cronologia sobre els llibres escolars de lectura de les illes Balears per tal de facili-tar-ne una millor visió als interessats a conèixer aquest camp de l’educació.34

1900-1931: Entre la tradició i el desvetllament cultural

1900 Es publica a Palma una obra escolar de llengua caste-llana de Josep Llobera Martorell.A Ciutadella Joan Benejam i Vives publica la revistaescolar El Buen Amigo (s’editarà fins al 1904).

El mestre Rufino Carpena edita diverses obres escolars,entre les quals Cartilla de conjugación y análisis iPreparación práctica al estudio de la gramática.

Es publica l’obra Escola i societat de J. Dewey.Creació del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts(18 d’abril).El catedràtic Rafel Ballester, de l’Institut Balear dePalma, reclama en un article la necessitat d’ensenyar enla llengua pròpia, el català.

Els mestres comencen a cobrar de l’Estat.La crisi anticlerical que s’inicia a França farà que enanys posteriors s’afavoreixi el procés expansiu de lesescoles i els col·legis de congregacions religioses, que jaes deixava sentir arreu dels països de llengua catalanades de l’últim quart del segle anterior. Joan Mir i Mir, màxim impulsor de les escoles raciona-listes a Menorca, visita l’Escola Moderna de Barcelonai s’entrevista amb Francesc Ferrer i Guàrdia.La Junta d’Instrucció Pública de Maó estén l’experièn-cia dels passeigs escolars, impulsada a Menorca perAntoni Juan Alemany, a tots els mestres de la població,inclosos els des Castell, Sant Lluís i Sant Climent.

1901

Joan Mir i Mir impulsa la creació de l’Escola Lliure deMaó. Esteve Guarro, procedent de l’Escola Moderna deBarcelona, n’esdevé el primer mestre.

Primeres colònies escolars de l’Ajuntament de Palma.Sota el caliu de l’Extensió Universitària de Maó esfunda l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.

Francesc Ferrer i Guàrdia és detingut i es clausural’Escola Moderna de Barcelona. L’Escola Laica de Maóés tancada per ordre governativa.

Creació de la Junta para la Ampliación de Estudios perinfluència de la Institución Libre de Enseñanza.Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans.Es crea l’Escola Superior del Comerç a Palma.El pare Guillem Vives crea un Batalló Infantil alPatronat Obrer de Palma.

Joan Benejam i Vives comença la publicació de La escuela y el hogar (durarà fins a l’any 1910).

Miquel Porcel i Riera i Joan Vaquer Vidal publiquenobres escolars sobre fisiologia, higiene i urbanitat i arit-mètica, respectivament.

Miquel Porcel publica diverses obres escolars seguintel mètode cíclic d’aritmètica, gramàtica, històriad’Espanya i història sagrada, a més d’una Lecturaexplicada i unes Nociones de lenguaje. Vocabulariomallorquín-castellano. Grado medio.Bartomeu Ordinas publica una Guía del mallorquíninexperto en el uso de la lengua castellana.

1906

1907

55

1905

1902 Decret de Romanones pel qual s’obliga a ensenyar elcatecisme en castellà (21 de novembre).Joan Mir i Mir participa en la constitució de l’escolaracionalista de la Societat Progressiva Femenina a Maó.

Nou pla de batxillerat.Antoni Juan Alemany, president de l’Associació deMestres de Menorca, organitza una trobada de mestresas Mercadal.

Nou Decret sobre l’ensenyament de la llengua castella-na a les zones de l’Estat on es parla una altra llengua (19de desembre).Comença la publicació d’En Patufet, revista infantilamb vocació educativa d’àmplia difusió i que es man-tindrà fins a 1938.Es crea a Palma l’Escola d’Arts i Indústries a partir del’antiga Acadèmia de Belles Arts i s’inaugura el col·le-gi La Salle.Es funda una delegació de l’Extensió Universitària deBarcelona a Maó, des d’on es difondran els principis del’Escola Nova per part de diversos mestres.

Es publica a Palma un Cuaderno para la escritura aldictado con las principales reglas ortográficas, deJoan Vidal Vaquer.

La llibreria Fondevila i Alomar, de Palma, publicadiverses obres escolars, de primer i segon grau, del mes-tre barceloní Juan Ruiz Romero.Apareixen també diverses obres escolars de Joan Benejam(Ciutadella de Menorca) i de Joan Llopis Gálvez, MiquelPorcel i José Sánchez Doblas (Palma de Mallorca).

1904

54

1903

Es crea la Direcció General de Primer Ensenyament, acàrrec de l’institucionista Rafael Altamira, com a noudepartament del Ministeri d’Instrucció Pública. Gabriel Comas i Bartomeu Terrades fan un viatge d’es-tudi per Europa becats per l’Ajuntament de Palma, ambl’objectiu de visitar escoles graduades.Primeres experiències escoltes a Mallorca.

Creació d’una biblioteca popular circulant destinada ales escoles públiques que depèn de la Direcció Generalde Primer Ensenyament (RD de 22 de novembre).L’Escola Normal femenina de Balears passa a dependrede l’Estat (des del 1872 depenia de les monges de laPuresa de Palma).S’inaugura la primera escola graduada a Palma, instal·ladaen un edifici específicament destinat a ús escolar.Primer article sobre el mètode Montessori publicat aMallorca, pel metge P. Ferrer.

Miquel Porcel i Riera publica uns Fragmentos para eldictado y para la lectura entre d’altres obres escolars.Els pares teatins publiquen a Palma una Gramáticacastellana para los alumnos de tercer grado y ense-ñanza superior.A Menorca, Llorenç Pons Marquès i Llorenç LafuenteVanrell publiquen una Cartilla de profilaxia antitubercu-losa para las escuelas de instrucción primaria.

Rufino Carpena publica a Llucmajor la revista ElEducacionista, elaborada pels seus alumnes; el capitàS. Vallespir publica a Felanitx ¡Por España! Consejosal niño. Cartilla de civismo.Joan Vidal Vaquer publica a Palma una obra escolarsobre geometria i Andreu Ferrer Ginart publica Vidaescolar a Alaior (Menorca).A Menorca es publiquen Alfabeto y silabario, d’AntoniJuan Alemany, per ensenyar a llegir i escriure als alum-nes, i Para el corazón. Pequeñas narraciones en prosa y enverso con los primeros ejercicios de lenguaje y composición,de Joan Benejam.

1911

1912

57

Francesc Ferrer i Guàrdia funda la Lliga Internacionald’Educació Racionalista de la Infància.Es creen diverses escoles racionalistes a Menorca:Alaior i Sant Lluís. Joan Mir i Mir i Pere Gornés enseran els primers mestres. Joan Duran i Pineda comen-ça a dirigir l’Escola Lliure d’Alaior.

Es crea l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio.Setmana Tràgica a Barcelona i posterior execució deFrancesc Ferrer i Guàrdia. Tanca l’escola racionalista deSant Lluís (Menorca).Antoni Juan Alemany dirigeix la primera colònia esco-lar al port d’Addaia sota el finançament del’Ajuntament de Maó.

Reial decret sobre la graduació escolar (8 de juny).S’autoritza la matrícula oficial de les dones als centresd’ensenyament secundari.L’Escola d’Arts i Indústries de Palma passa a denomi-nar-se Escola d’Arts i Oficis.S’inicien les obres de l’escola graduada de Palma i alPatronat Obrer de Palma; el pare Guillem Vives creauna escola graduada.

Miquel Porcel continua publicant noves obres escolars degeografia i de geometria.S’editen a Palma diverses obres escolars de Sebastià FontSalvà i de Joan Llopis Gálvez de geometria, geografia ipsicologia.A Felanitx Antonio M. Peña publica uns Temas para tra-ducir al castellano los niños y niñas de las escuelas elemen-tales i a Palma Juan Ruiz Romero i José Sánchez Doblas edi-ten diverses obres escolars de gramàtica castellana.

Joan Benejam publica a Ciutadella El buen camino.Lecturas-conversaciones para promover alteza de mirasen el carácter, en el corazón y en las maneras de losniños. Sembremos ideas de redención.

Miquel Porcel i Riera publica noves edicions d’obresescolars, entre les quals alguna de gramàtica castellana.

1908

1909

1910

56

Comencen a publicar-se els textos escolars de lacol·lecció Minerva, patrocinada per la Mancomunitatde Catalunya.

Joan Capó organitza al santuari de Lluc el primer cur-set de perfeccionament pedagògic Projecte de l’Ajuntament de Palma de crear una Escoladel Bosc a Bellver.Alban Rossell i Llongueres exerceix a l’escola laicad’Alaior.

Nou decret sobre la graduació escolar.Joan Capó impulsa la creació del Museu PedagògicProvincial de Balears a Palma, que s’ubicarà a l’edificide la Misericòrdia i serà nucli important de la renova-ció educativa illenca.

A Palma Magí Verdaguer Callís publica unsEjercicios de traducción y análisis. Curso segundo.

Joan Capó i Miquel Duran creen a Inca una empresaeditorial anomenada Mallorca Editorial amb la inten-ció de publicar llibres infantils: el primer serà Florsde Mallorca. Antologia de poetes mallorquins (a curade J. Capó).Joan Capó publica sota el pseudònim d’Ivon a l’im-premta de la família Duran un Libro de los ejemplossacados de los mejores moralistas para los niños dediez a doce años y para los jóvenes adultos.Miquel Porcel publica diverses obres escolars per a laRepública de l’Argentina.Miquel Rosselló publica un Compendio de gramáticacastellana para los estudiantes del Colegio ySantuario de Nuestra Sra. de Lluch.

1916

59

1917

1918

Es comencen a crear grups d’escoltes arreu dels països dellengua catalana. A Mallorca el bisbe Campins impulsala creació del grup escolta els Al·lots Guaites. LlorençLafuente Vanrell, sota l’empara de l’Ateneu de Maó,introdueix l’escoltisme a Menorca. Els mestres AntoniJuan Alemany i Mateu Fontirroig Jordà creen els dosprimers grups a Maó amb nens de les seves escoles.Comença a funcionar una escola racionalista a Ciutadella.

Les mestres mallorquines Josefina Bauzà i Rosa Estaràs ila menorquina Eulàlia Villalonga entren en contacteamb el mètode Montessori a l’Escola d’Estiu del Conselld’Investigació Pedagògica a Barcelona.La mestra menorquina Catalina Sastre, becada pelMinisteri d’Instrucció Pública, assisteix a uns cursos deperfeccionament didàctic a la Universitat de Barcelona ien tornar imparteix tres conferències a l’Ateneu de Maóper tal de donar a conèixer el mètode Montessori a l’illa.

Es projecta la creació de l’Institut d’Estudis Superiors pera la Dona per part de l’Ajuntament de Palma. El projec-te no reeixí.Joan Capó arriba com a inspector d’ensenyament aMallorca.

Apareixen unes Normes ortogràfiques per escriure encatalà d’Antoni M. Alcover.

A Mallorca Nadal Garau Estrany publica unaBreve cartilla cívico-moral para señoritas dispues-ta para dos cursos con arreglo al método cíclico.Grado medio.El mestre artanenc Andreu Ferrer Ginard, desti-nat as Migjorn Gran (Menorca), publica les Ron-dalles de Menorca.

Joan Benejam i Vives inicia la publicació d’Alma demaestro (fins a 1916).

1914

1915

1913

58

1923 S’inicia la dictadura de Primo de Rivera (13 de setem-bre). Prohibició de l’ensenyament del català en totsels graus.S’estableix l’obligatorietat i la gratuïtat de l’ensenya-ment elemental fins als catorze anys.A Palma es crea l’Associació per la Cultura de Mallorcaamb l’objectiu d’aglutinar persones de tendència diver-sa per impulsar la llengua catalana i la seva cultura. A Maó es crea la societat La Nostra Parla, que té elsmateixos objectius que la que l’any 1916 es creà aCatalunya.

Reial decret sobre la inspecció d’ensenyament primari(12 de gener).Joan Capó esdevé inspector en cap de les illes Balears.Nou curset de perfeccionament pedagògic sota la direc-ció de Joan Capó, fet a Inca i Manacor.

Apareix a Sóller el primer tom del Curso teórico prácti-co de la lengua latina, de Bartomeu Bosch Sansó.Apareixen diverses obres de l’inspector Joan Capó:Inca de Mallorca i ses glòries contades an els infants;L’història de Felanitx contada an els infants, amb lacol·laboració de la delegació de Felanitx del’Associació per la Cultura de Mallorca.

Apareixen a Palma els quaderns I a VI d’ensenyamentdel llatí de Bartomeu Bosch Sansó i un Alfabeto higiéni-co, de J. Font i Monteros.

1924

61

1919 Segon curset de perfeccionament pedagògic sota ladirecció de l’inspector Joan Capó. S’inaugura a Maó l’Escola Municipal d’Arts i Oficis.

Fracassa l’intent de fer un Congrés Pedagògic Nacionala Palma davant l’oposició dels sectors conservadors icatòlics illencs.L’Ajuntament de Maó inaugura una Escola Municipald’Obrers.

L’Ateneu de Maó organitza un cicle de conferènciessobre higiene escolar.L’advocat maonès Pere Ballester Pons publica les con-ferències Lletres a una mare maonesa, vertader tractat depedagogia familiar.

Creació de la Comissió Central contra l’Analfabetisme.Es crea una escola racionalista as Castell.

Joan Capó publica un Compendio de Historia deMallorca escrita en forma de narración sencilla,fijando principalmente la atención sobre nuestrasgrandes figuras i el Libro de la raza. Breves motivosde la conversación sobre temas.

A Mallorca surt la setena edició de les Nociones delenguaje. Vocabulario mallorquín-castellano, deMiquel Porcel i Riera; Nadal Garau Estrany publicaUrbanidad cívica y religiosa para texto de lectura enlas escuelas i Josep M. Tous i Maroto publica unPrograma de lengua latina. Segundo curso. Sintaxis.

Joan Capó publica a Sóller un Libro de las claras yvirtuosas mujeres i Andreu Ferrer a Artà unesNocions d’ortografia mallorquina.

Apareixen diverses reedicions de les nombroses obresescolars de Miquel Porcel i Riera d’anys anteriors.El mestre Miquel Canals Mir publica un Bosquejo histó-rico de Mallorca i Jaume Riera un Compendio elementalde gramática latina, extensivo al arte mayor y menor.

60

1920

1921

1922

1927 Es crea una Secció de construccions escolars al si delMinisteri d’Instrucció Pública.

Vagues universitàries davant l’intent de fer oficials elsestudis dels centres d’ensenyament superior del’Església. Antoni M. Sbert lidera la protesta dels estu-diants mallorquins contra la dictadura primoriverista.S’inaugura l’Escola Graduada de Maó: en total a lesIlles aquest any hi ha només onze escoles graduades.

Bartomeu Bosch publica un Estudio del castellano porla lectura explicada de textos escogidos a Palma que esreeditarà en anys successius (1929, 1930, 1931, 1934i 1945).Andreu Ferrer Ginard segueix publicant a la sevaimpremta d’Artà rondalles, aquest cop seves, destina-des als infants: S’animalet verd i Els tres al·lotssabuts de Son Talent.

Andreu Ferrer Ginard publica a Artà a la seva edito-rial un Curso completo de Corografía e Historia de lasBaleares para las escuelas de primera enseñanza ambil·lustracions de P. d’Alcàntara Peña.Catalina Vives, primera dona doctora en Ciènciesd’Espanya, publica Vulgarizaciones científicas.

Joan Capó fa una edició corregida i augmentada delseu Compendio de historia de Mallorca escrito enforma de naración sencilla, fijando principalmente laatención sobre nuestras grandes figuras y de unamanera especial sobre la del Gran Rey Jaime I.Se segueixen publicant algunes de les obres del mestreMiquel Porcel i Riera, que arriben ja a les quinzenesedicions.

1928

1929

63

1925 Nombroses entitats culturals i esportives suspenen lluractivitats.Reial decret per sancionar els mestres que atemptencontra la "sacrosanta unidad de la patria" (13 de setem-bre).Viatge pedagògic subvencionat per la Junta para laAmpliación de Estudios d’un grup de deu mestres de lesIlles sota la direcció de Joan Capó.L’Escola d’Arts i Oficis de Maó passa a denominar-seEscola Municipal d’Estudis Especialitzats per a Obrers.

Diversos ensenyants són desterrats per qüestionspolítiques.Pla de construccions escolars: es reuneix, a iniciativa deJoan Capó des del Museu Pedagògic, una assemblea derepresentats municipals de les Illes per posar remei aldèficit d’escoles.L’Ateneu de Maó projecta un cicle de conferènciessobre Educació i Cultura.

Ferran Porcel edita unes Lecciones de cosas. Grado ele-mental con numerosos grabados y ejercicios a l’editorialPorcel de Palma.

Ferran Porcel publica España la bella. Lecturas paralos grados medios y superior. Bartomeu Bosch una Sintaxis latina sencilla y completa(segona part del curs de llatí amb exercicis sintàctics ifrases llatines).Andreu Ferrer Ginard publica a la seva impremtad’Artà dues rondalles de mossèn Alcover destinades alsinfants: Sa bosa buida i es cànyem i Tres al·lotes fines.

62

1926

1932 Se suprimeix l’Escola Superior de Magisteri i es creenles facultats de pedagogia.Inici del pla de construccions escolars impulsat perAndreu Crespí, regidor de l’Ajuntament de Palma.Emili Darder crea a l’Ajuntament de Palma un Serveid’Inspecció Mèdico-Higiènica escolar.Es constitueix a Palma la Federació Escolar Balear,adherida a la FUE, que portarà a terme les missionspedagògiques a les Illes.Les seccions masculines i femenines de les EscolesNormals de Palma es refonen en una.

Mestres de les Illes assisteixen a l’Escola d’Estiu deBarcelona, on Célestin Freinet fa una conferència. Elmoviment freinetista s’estén a Mallorca per influènciadel mestre Teodor Tarrés. El mètode Freinet es genera-litza també a diverses escoles de Menorca: es Mercadal,Alaior i Sant Lluís.Es funda a Inca el segon Institut d’EnsenyamentSecundari de Mallorca.El Museu Pedagògic Provincial es trasllada a l’edificidel Consolat de Mar.

Joan Caldes Suau publica a Palma una Fonética históri-ca de la lengua latina, sencilla y completa.

Andreu Ferrer Ginard publica el Vocabulario para laenseñanza del castellano en Mallorca.

1933

65

1930 A Palma l’Associació per la Cultura de Mallorca fundaJoventut Escolar.Montessori és aplicat ja a molts d’indrets de Mallorca(Palma, Sóller, Santa Maria, Inca, Manacor, etc.).

Decret de bilingüisme per a Catalunya (30 d’abril).Llei que aprova un pla per crear 27.151 escoles primà-ries en cinc anys (22 de novembre).Es funda el Patronat de les Missions Pedagògiques.Pla professional de l’Escola Oficial de Magisteri (29 desetembre). Es crea l’Escola Decroly de Campanet. Llorenç M.Duran i Coli combina el mètode Decroly amb el deprojectes a Sencelles.La Joventut Republicana crea a Maó un col·legi ons’imparteixen classes de català.

L’inspector Joan Capó publica El libro de los ejem-plos. Libro de lecturas morales para los niños de lassecciones mayores y clases de adultos i Lo que Españaespera de vosotros. Ensayo de libro de lecturas paralos niños de las secciones mayores y clases de adultos.

L’obra Estudio del castellano por la lectura explicada deBartomeu Bosch arriba a la tercera edició. A Palma, l’Associació per la Cultura de Mallorcaedita un Curs pràctic d’ortografia i elements de gra-màtica de Jaume Busquets; Andreu Ferrer Ginardpublica la seva Cartilla mallorquina i Francesc deBorja Moll l’Ortografia mallorquina segons les nor-mes de l’Institut adecuada al llenguatge de totes lesBalears.

64

19311931-1936: La República educadora

un Consell de Cultura de l’Escola Nova Unificada querep instruccions de la Generalitat.

Nou pla d’estudis primaris que segueix les orientacionsdel CENU a Catalunya.Es tanca i es destrueix el Museu Pedagògic Provincialde Balears.Primers afusellaments de mestres a Mallorca.

Aplicació dels principis del nacionalcatolicisme i orde-nació provisional de l’ensenyament secundari al bàndolnacional.A Menorca s’amplien les experiències de colònies esco-lars: es constitueix el Patronat de Colònies de Menor-ca. S’estenen també les campanyes de difusió culturalsota el control de les Milícies de la Cultura.

Francesc de Borja Moll comença a publicar diversesobres per a l’ensenyament de l’italià: Clave de los temasde la Gramática italiana i Gramática italiana con abun-dantes ejercicios y vocabulario.Pere Vidal Torres publica a Palma Por España y paraEspaña. Deberes del niño buen español y ligerassugerencias de índole moral, religiosas y patrióticas,durante la guerra de 1936-37, en España, contra lasvandálicas hordas marxistas.

Francesc de Borja Moll publica un Diccionario manualitaliano-español i Elementos de gramática alemana, i l’ins-pector Joan Capó, Soy flecha.

1937

1938

67

1934 Es prohibeix la coeducació a les escoles primàries (1 d’agost).Miquel Deyà Palerm comença a publicar la revistaescolar Consell, per la qual aplica la tècnica Freinet ala seva escola de Consell (Mallorca).

Es crea una Comissió per a la reforma de l’ensenyamentprimari.Colònia escolar a Portocolom dirigida per Josep M.Eyaralar, mestre normalista.

L’aixecament militar triomfa a Mallorca i Eivissa i fra-cassa a Menorca, que es manté fidel a la República.S’inicia la repressió contra els docents i contra les ins-titucions culturals i cíviques. Es mana l’ús del castellà al’ensenyament i es restableix l’obligatorietat del’ensenyament de la religió a la zona nacional.Tancament i espoliació del Museu PedagògicProvincial de Balears.Creació del CENU (Consell de l’Escola NovaUnificada) a Catalunya. A Menorca es constitueix

S’inicia la publicació de llibres en català a l’editorialMoll a les Illes.Bartomeu Bosch publica una Gramática castellanasencilla y completa. Ortografía, métrica.S’edita Curs complet d’ensenyament primari escrit arregla-dament al mètode cíclic, de Miquel Porcel i Riera, per pri-mera vegada en català.

Aina de Villalonga Zaydín de Morey publica en cata-là a Palma unes Recitacions infantils, mentre queAndreu Coll publica un Catecismo anticomunista pera les escoles primàries.

66

1935

19361936-1939: Els anys en Guerra

S’aprova una nova llei d’ordenació de la Universitat. Dins la col·lecció Manuales Moll para el Estudio delos Idiomas es publica un llibre de lectures graduadesfranceses seleccionades per Joaquim Verdaguer. Continuen les publicacions de manuals de la col·leccióMoll per a l’ensenyament d’idiomes moderns com elfrancès (a càrrec de J. Verdaguer), i d’altres deBartomeu Bosch per a l’ensenyament del llatí.

La impremta Mn. Alcover continua publicantmanuals de gramàtica, així com antologies de textosllatins de Cèsar, Salusti, Titus Livi, Ciceró, Tibul,Virgili i Horaci, seleccionats i preparats perBartomeu Bosch.

Miquel Deyà Palerm publica Tres fiestas infantiles.Llorenç Duran Coli publica a la seva impremta d’IncaTarjetas de cálculo por el método Mackinder. A la mateixaimpremta Duran, aquest any s’edita Perspectivas de his-toria de la literatura, d’Andreu Muntaner.

1942

69

1944

1945

1943

1940

Tancament definitiu i confiscació de béns de l’EscolaLliure d’Alaior.

Les matèries Religió i Formación del Espíritu Nacionalsón obligades a les escoles.

Obligatorietat de la matèria Hogar per a l’ensenyamentfemení.

El mestre Andreu Ferrer Ginard publica el llibre delectura escolar en castellà: Empiezo a leer, novísimoCatón para la enseñanza de la lectura y escriturasimultáneas de la lengua castellana.La impremta Mn. Alcover segueix publicant llibres degramàtica d’idiomes estrangers dins la col·leccióManuales Moll para el Estudio de las LenguasModernas/Idiomas.

M. Bordoy publica La España inmortal. Mentre que pera l’ensenyament de la gramàtica llatina a secundària,A. Veny publica un manual. Es publiquen algunes obresescolars per a l’ensenyament de l’italià, entre les qualsun llibre de lectures per traduir titulat La locandieracommedia, de Carlo Goldoni.

Primer volum d’una antologia de textos llatins deNepot, Cèsar, Ciceró i Ovidi a càrrec de BartomeuBosch.

1939

1941

1939-1975: L’etapa franquista

68

Llei sobre ordenació d’ensenyaments mitjans.Llei sobre construccions escolars, que estableix un sis-tema de conveni entre Estat i ajuntaments per a laconstrucció d’escoles.

La impremta dels SS Corazones edita un manual degramàtica llatina de Jesús García Pastor.

Reedició del Grado preparatorio. Libro del alumno, deMiquel Porcel, a la Tipografía Porcel.

Montserrate Juan Ballester, regent jubilada de laNormal femenina de Balears, publica Compendio deHistoria Sagrada, obra habitualment emprada com allibre de lectura.

S’edita el primer llibre de la postguerra en català pera nens. Es tracta de Poesies. Selecció per als infants,de Miquel Costa i Llobera.Catalina Vives i Teresa Valls publiquen a la impremtaDuran Prácticas de Ciencias Naturales.Francesc de Borja Moll comença a publicar llibres per al’ensenyament de l’espanyol per a estrangers.

19511952

1953

1950

71

1954

1955

1946

Primera llei de reforma de l’ensenyança primària apro-vada pel govern franquista.

L’educació física de les dones resta a càrrec de la SeccióFemenina.

Llei de formació professional industrial.

Continua la publicació de manuals per a l’ensenya-ment d’idiomes, així com alguns manuals d’altresmatèries, com els Apuntes de Geometría analítica, i enanys posteriors es publicaran altres manuals de geo-metria i aritmètica.

Es publica un manual d’ensenyament primari de segongrau anònim.Llorenç Duran publica Ejercicios de Geografía Universala la impremta Duran d’Inca.

L’Escuela Profesional de la Mujer del PatronatoSocial Femenino de Llucmajor, a través de la sevaimpremta, comença a publicar manuals de gramàticaper a l’ensenyament d’idiomes.Primer grau d’ensenyament primari d’autor anònim(suposadament de Manuela Ferretjans).Continuen elsmanuals de gramàtica per a l’ensenyament d’idiomesestrangers (francès i anglès).

Carlos José Guitart publica Historia Universal. EdadAntigua y Media.Continuen els manuals per a l’ensenyament de l’anglès.

1947

1948

1949

70

Adaptant-se al nou pla de batxillerat del 57, IgnacioBonnín Valls publica Juglar. Cuarto curso de lengua yliteraturas españolas.Es publica una segona edició reformada de l’obra deLlorenç Vidal Petita ortografia balear.

Es crea l’Obra Cultural Balear a imitació de l’ÒmniumCultural.

Primers cursos de català organitzats per l’OCB.Creació a Palma del col·legi de tarannà renovador Pius XII.

Llorenç Vidal Vidal publica Petita ortografia balear.Continuen els llibres de text adaptats al pla 57 debatxillerat. Bartomeu Bosch segueix publicant manualsde gramàtica llatina.

Llorenç Duran publica el llibre Conjugación de los ver-bos de la lengua española, con numerosos ejercicios deaprendizaje y aplicación a l’Editorial Duran.

L’editorial Moll publica el llibre La littérature fran-çaise par les textes, d’Aina Moll, que serà reeditatsuccessivament fins a l’any 1971.

L’OCB publicà una selecció de poemes de MariaAntònia Salvà a cura de Francesc de Borja Moll ambl’objectiu que s’emprassin per a lectura, dictat i reci-tació al curs elemental de llengua i cultura (Seleccióde poemes per a la lectura, dictat i recitació en el curselemental de llengua i cultura).Bartomeu Barceló publicà El segle XIX a Mallorca,obra adreçada als escoltes de Mallorca, que esdevin-drà llibre de lectura tot i no ser la seva finalitat.

1961

1962

1963

1964

73

19601956 Recuperació del moviment escolta confessional aMallorca, a càrrec d’Eladi Homs i Maria Ferret, que esconvertirà en un dels primers moviments educatius deresistència pedagògica i cultural.

Llei d’ensenyaments tècnics, per la qual les enginyeriesi l’arquitectura s’incorporen a la Universitat.

Es crea l’Escola d’Assistents Socials per iniciativa del’Església.

Textos llatins adreçats al cinquè any de batxillerat,publicats per Bartomeu Bosch.

José Rodríguez, prefecte d’Estudis i professor delSeminari de Mallorca, publica l’obra Clase de lecturay declamación.Llorenç M. Duran publica Enciclopedia escolar para elingreso en la enseñanza media.J. Santaner Marí publica un llibre de geografia a les illesBalears.Continuen les nombroses edicions de llibres de gramà-tica llatina.

Es publiquen dos llibres de contes en català: De commestre Joan Pipa la va perdre, rondalles de BartomeuFiol, i Història de dues mel·les. Una rondaia per anins, de Gabriel Fuster.Llorenç Duran continua publicant llibres escolars desde la impremta d’Inca. Aquest cop publica Ejercicios dearitmética. Dos+uno. Libro del maestro.

1957

1958

1959

72

1969

Llei general d’educació, que obre la possibilitat d’inclou-re ensenyances de llengües "nadiues" diferents del caste-llà a les escoles, tot i que a les illes Balears no es farà.Pla de construccions escolars a Palma (1970-1975).Experiència de pedagogia llibertària a Eivissa amb lacreació de l’Escola Blat.

L’Escola Normal de Balears s’integra als estudis de laUniversitat (delegació de Barcelona).

Francesc de Borja Moll publica La Lengua de lasBaleares enseñada a las personas de lengua castella-na, obra pionera per a l’ensenyament del català a lesBalears.

Joan Coromines publica El que s’ha de saber de la llen-gua catalana.

Francesc de Borja Moll publica La lengua de lasBaleares. 1.Aquesta obra, juntament amb la publicada al 1969,facilità la tasca d’elaboració de material didàctic per al’ensenyament del català que dugueren a terme algunsmestres vinculats a l’OCB a partir de 1976.Primeras letras mallorquinas, de Luis Ripio.

L’Institut d’Estudis Eivissencs publica dues obresamb lectures escolars en català: Curs d’iniciació a lallengua. Normes gramaticals. Lectures eivissenques iformentereres i Endevinetes per les escoles nacionalsde Sant Joseph. Eivissa.

1970

1971

1972

75

Es crea la Institució Rosa Sensat, nucli de formació idifusió de la renovació pedagògica.

S’obre l’Escola d’Estiu Rosa Sensat.

Recuperació dels estudis universitaris a les Balears coma delegació de la Universitat de Barcelona.Alguns professors inicien clandestinament les classesen català en diferents centres educatius de Mallorca(Escolania de Lluc, Institut Joan Alcover, col·legimunicipal Ramon Llull de Manacor).

Primera Escola d’Estiu a Mallorca.Recuperació de les colònies escolars a les Illes de la màd’institucions tan diverses com caixes d’estalvis, cen-tres d’Acció Catòlica, Càritas, etc.

Es publica Na Verda Verdeta, adaptació d’un contebasc a càrrec de Menchu Echeto, amb il·lustracionsd’Albert Reig.

L’Ajuntament de Llucmajor publica un recull de poe-mes de Maria Antònia Salvà. Es tracta d’una ediciócomentada per Joan Pons Marquès, per a l’ús de lesescoles de Llucmajor.

La revista Lluc comença a ser publicada per l’OCB ínte-grament en català.Es reedita l’obra de Jaume Busquets publicada el 1931Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica.Francesc de Borja Moll publica alguns llibres de gra-màtica i ortografia catalana.

1966

1968

74

1965

1967

Ramon Bassa i MartínUniversitat de les Illes Balears

77

AA.VV. (1977): L’educació a Mallorca. Aproximació històrica.Palma: Ed. Moll.

ARIÈS, Philippe (1989): Historia de la vida privada. Madrid: Taurus.

BASSA, R.; BOVER, J.; CARLOS, P. (1972): Llibres editats aMallorca (1939-1972). Palma: Editorial Turmeda.

BASSA i MARTÍN, Ramon (1992): El català a l’escola (1936/39-1985). Crònica d’una desigualtat. Barcelona: La Llar del Llibre.

BASSA i MARTÍN, Ramon (1994): Literatura infantil catalana ieducació (1939-1985). Palma: Moll. Govern Balear. Conselleria deCultura, Educació i Esports.

BASSA i MARTÍN, Ramon (1994): "Les revistes escolars a les illesBalears. Una aproximació històrica (1890-2003)". A: Catàleg depublicacions escolars (2000-2003). Palma: Govern de les IllesBalears. Conselleria d’Educació i Cultura.

BOURDIEU, Pierre (1988): La distinción. Madrid: Taurus.

BOVER PUJOL, Jaume (1989): Balearica. Bibliografia de bibliogra-fies de Balears. 1700-1985. Palma: Miquel Font Editor.

BOVER, Jaume; CARLOS, Pere; TOMÀS, Margalida (1976):"Bibliografia de Mallorca, Menorca i Eivissa (1974-1975)". A: Randa, núm. 1, (1976), pàg. 75-102.

CANUT, María Luisa; AMORÓS, José Luis (2000): Maestras ylibros (1850-1912). Palma: Universitat de les Illes Balears - InstitutMenorquí d’Estudis.

CASTILLO GÓMEZ, Antonio (coord.) (2002): Historia de la cultu-ra escrita. Gijón: Ediciones Trea.

CAVALLO, G.; CHARTIER, R. (dirs.) (1998): Historia de la lecturaen el mundo occidental. Madrid: Taurus.

CHARTIER, Roger (1985): Practiques de la lecture. Marsella:Rivages.

CHARTIER, Roger (1992): El mundo como representación.Estudios sobre la historia oral. Barcelona: Gedisa.

CHARTIER, Roger (1993): Libros, lecturas y lectores en la EdadModerna. Madrid: Alianza Editorial.

CHARTIER, Roger (2000): Las revoluciones de la cultura escrita.Barcelona: Gedisa.

CHARTIER, Anne-Marie (2004): Enseñar a leer y escribir. Unaaproximación histórica. México: FCE.

CHARTIER, Anne-Marie; HÉBRARD, Jean (1994): Discursos sobrela lectura (1880-1980). Barcelona: Gedisa.

CENDÁN PAZOS, Fernando (1986): Medio siglo de libros infntilesy juveniles en España (1939-1985). Madrid: Fundación GermánSánchez Ruipérez.

COLOM CAÑELLAS, Antoni J. (1983): Nacionalisme i educació aMallorca. Palma: Obra Cultural Balear.

COLOM CAÑELLAS, Antoni J. (1984): Miquel Porcel i els inicis del’activisme escolar a Mallorca. Palma: Centre d’Estudis GabrielAlomar.

6. Bibliografia temàtica.

1973L’OCB crea un Secretariat Pedagògic, que, entre altresafers, tindrà una secció de difusió fixa a la revista Lluc.

Incorporació, per RD de 30 de maig de 1975, de lesllengües no oficials als programes dels centres educatiusde preescolar i EGB. Es podria ensenyar català a lesescoles de forma voluntària i sense alterar els horarisnormals de classe.Escissió del moviment escolta. Creació dels Escoltes deMallorca, sota l’empara de l’OCB.Creació de l’Alternativa Escuela Pública, en resposta ala llei de 1970. A les Balears es crea la Coordinadora deMestres de l’Ensenyament Públic, embrió del futurSTEI (1977).

Continuen publicant-se manuals per a l’ensenyamentdel francès, a càrrec d’Aina Moll.

S’inicia la publicació del primer quadern del mètodeA, be, ce, sa pastera ja la sé, elaborat per Aina Moll.Es publica la primera carpeta de la col·lecció ElsVents del Món, de Pere Riutort.Es publica La Cometa, quaderns de preescriptura ela-borats per la mestra Francisca Xamena.

19741975

76

7978

MANGUEL, Alberto (2004): Vicios solitarios. Lecturas, relecturas yotras cuestiones éticas. Madrid: Fundación Germán SánchezRuipérez.

MANGUEL, Alberto (1998): Una historia de la lectura. Madrid:Alianza.

MASSOT i MUNTANER, Josep (1978): Cultura i vida a Mallorcaentre la guerra i la postguerra (1930-1950). Barcelona: Publi-cacions de l’Abadia de Montserrat.

MONÉS i PUJOL-BUSQUETS, Jordi (1984): La llengua a l’escola(1714-1939). Barcelona: Barcanova.

MUT i CARBASSA, Rosa; MARTÍ i ARMENGOL, Teresa (1981): Laresistència escolar catalana en llibres (1716-1981). Bibliografia.Barcelona: Edicions 62.

OLIVER, Jaume (1978): Escola i societat. (L’ensenyament a les IllesBalears en el segle XX). Palma: Ed. Moll.

OLSON, D. (1998): El mundo sobre el papel. El impacto de laescritura y de la lectura sobre la estructura del conocimiento.Barcelona: Gedisa.

OLSON, D.; TORRANCE, N. (eds.) (1995): Cultura escrita y orali-dad. Barcelona: Gedisa.

ONG, W. J. (1998): Oralidad y escritura. Tecnologías de la pala-bra. México: Fondo de Cultura Económica.

PETRUCCI, Armando (1990): Libros, editores y público en laEuropa moderna. València: Fundación Alfonso el Magnánimo.

PETRUCCI, Armando (1999): Alfabetismo, escritura y sociedad.Barcelona: Gedisa.

PUELLES BENÍTEZ, M. (1980): Educación e ideología en la Españacontemporánea. Barcelona: Editorial Labor.

ROVIRA, Teresa; RIBÉ, M. del Carme (1972): Bibliografía históricadel libro infantil en catalán. Madrid: Asociación Nacional deBibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos.

SANSÓ, Joan (1994): La cultura catalana: entre la clandestinitat ila represa pública (1939-1951). I i II. Barcelona: Publicacions del’Abadia de Montserrat.

SUREDA i GARCIA, Bernat (2000): L’educació a les Balears en elsegle XX. Palma: Documenta Balear. (Quaderns d’HistòriaContemporània de les Balears; 25).

SUREDA GARCIA, Bernat; VALLESPIR SOLER, Jordi; ALLÈS PONS,Elies (1992): La producción de obras escolares en Baleares (1775-1975). Palma: Universitat de les Illes Balears.

VENTURA, Núria (1970): Bibliografía histórica del libro infantil encatalán. 1939-1970. Barcelona: Escola Universitària de Bibliote-conomia i Documentació. (Tesina inèdita).

VIÑAO FRAGO, A. (1999): Leer y escribir. Historia de dos prácti-cas culturales. México: Fundación Educación, Voces y Vuelos.

VIÑAO, Antonio (2002): "La enseñanza de la lectura y la escritu-ra: Análisis socio-histórico". A: Anales de Documentación, núm. 5,2002, pàg. 345-359.

COLOM CAÑELLAS, Antoni J. (1991): Assaig d’història de l’edu-cació a la Mallorca contemporània. Palma: Universitat de les IllesBalears.

COLOM CAÑELLAS, Antoni J. (1993): Joan Capó Valls dePadrinas. Un temps, uns fets. Palma: Universitat de les Illes Balears.Ajuntament de Felanitx.

COLOM, A. J.; SUREDA, B. (1980): "Bibliografia per a una Històriade l’educació a Mallorca". A: Fontes Rerum Balearium, vol. III(1979-1980). Palma: Fundación Bartolomé March. (Separata).

ESCOLANO BENITO, Agustín (dir.) (1992): Leer y escribir enEspaña. Doscientos años de alfabetización. Madrid: FundaciónGermán Sánchez Ruipérez.

ESCOLANO BENITO, Agustín (dir.) (1997): Historia ilustrada dellibro escolar en España. Del Antiguo Régimen a la SegundaRepública. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

ESCOLANO BENITO, Agustín (dir.) (1998): Historia ilustrada dellibro escolar en España. De la postguerra a la reforma educativa.Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

FERREIRO, Emilia (1999): Cultura escrita y educación. México:Fondo de Cultura Económica.

GALLOFRÉ i VIRGILI, Maria Josepa (1991): L’edició catalana i lacensura franquista (1939-1951). Barcelona: Publicacions del’Abadia de Montserrat.

GINZBURG, Carlo (1981): El queso y los gusanos. Barcelona:Muchnik Editores. (Ed. Original: Il formaggio e i vermi. Torino:Einaudi, 1976.)

GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep (1978): Bibliografia de la RenovacióPedagògica i el seu context (1900-1939). Barcelona: Universitat deBarcelona.

GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDO-MO, Alejandro; SUREDA, Bernat (2002): Tradició i renovaciópedagògica. 1898-1939. Història de l’educació. Catalunya, IllesBalears, País Valencià. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

JANER MANILA, Gabriel (coord.) (1986): Els escriptors balears i laseva producció en català. Els autors i els seus llibres. Palma:Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear.

JANER MANILA, Gabriel (2002): Infancias soñadas y otros ensa-yos. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

JOHNSEN, E. B. (1997): Libros de texto en el caleidoscopio.Estudio crítico de la literatura y la investigación sobre los textosescolares. Barcelona: Pomares-Corredor.

LAHIRE, Bernard (comp.) (2004): Sociología de la lectura.Barcelona: Gedisa.

LARREULA, Enric (1985): Les revistes infantils catalanes de 1939ençà. Barcelona: Edicions 62.

MANENT, Albert; CREXELL, Joan (1988): Bibliografia catalana delsanys més difícils (1939-1943). Barcelona: Publicacions de l’Abadiade Montserrat.

MANENT, Albert; CREXELL, Joan (1988): Bibliografia catalana:Cap a la represa (1944-1946). Barcelona: Publicacions de l’Abadiade Montserrat.

83

Àmbit 1.Lectura i lliçons de coses. El llibre escolar com a element per instruir delectant.

85

COLOMB, G. Adap.: LEÓN, Luis G.: Lecciones de cosas en 650 grabados.

Barcelona: Gustavo Gili, S A.1948, 13a.ed. (T.B.C.)

87

MARINEL-LO, Manuel:Lo que nos rodea. 50 lecciones de cosas.

Il.: OPISSO, Ricardo.Barcelona: Sucesores de Blas Camí. Buenos Aires:Cabaut y C.ía., 1918. 5a. ed. (T.B.C.)

86

MARINEL-LO, Manuel: La mano del hombre. Lecciones de cosas.

Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librería Camí, S. A., 1926. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, José:Leccions de cosas. Libro tercero.

Gerona: Dalmau Carles, s.d. (AMEIB)

DALMAU CARLES, José:Lecciones de cosas.Libro tercero.

Gerona: Dalmau Carles & Cª — Editores, 1910. (T.B.C.)

88

Àmbit 2.De les lectures exemplars a les lectures escollides. El llibre escolar com a instrument de transmissió de valors (ideològics i literaris)

89

RAMOS, Maria Luisa: Manuscrito infantil.

Madrid. Editorial Estudio, 194?. (R.B.M.)

91

ARDERIU I TIÓ, Mn. Josep:Fruits primerencs. Vides de sants en la infantesa i joventut.

Primera sèrie.Il.: Rapsomanikis, J. i Guerrero, F.

Barcelona: Foment de Pietat, 1934. (T.B.C.)

CALLEJA FERNÁNDEZ, Saturnino:Lecciones de una Madre. Segunda Parte. La buena Juanita.Madrid: Casa Editorial Calleja.1905. 74.ª edición. (T.B.C.)

9392

CASARES I AIXALÀ, Ramon:El meu epistolari.

Barcelona: “Editorial Montserrat” de Salvador Santomà, 1931. 3.a ed.(T.B.C.)

CASTRO Y LEGUA, V.:Grandezas de España.

Lectura patriótica é instructiva para cada día del año. Tomo XI.Conmemoraciones de noviembre.

Madrid: Librería de los Sucesores de Hernando. Madrid, 1909. (T.B.C.)

CALLEJA FERNÁNDEZ, Saturnino:La perla del hogar. Principios de lectura para niñas.

Madrid: Casa Editorial Saturnino Calleja. s.a. 14ed. económica (T.B.C.)

CALLEJA, Saturnino:Lectura de manuscritos.

Madrid: Saturnino Calleja, 1900. (T.B.C.)

9594

DALMAU CARLES, José:Infancia. Libro segundo.

Gerona – Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A.— Editores. 36. Nueva edición.(T.B.C.)

DALMAU CARLES, José:Infancia. Libro segundo. Nueva edición.

Gerona- Madrid-Barcelona: Tipo-litografía Auber y Pla, 1911. (T.B.C.)

COLET, Louise, Mme.:(Tr. por la Casa Editorial “La Enciclopedia de las Escuelas”).

Los niños célebres.Madrid: Lópes del Arco, Editor, 1905. (T.B.C.)

CODINA, Rdo. D. José:Urbanidad en verso para uso de niñas.

Barcelona: Antonio J. Bastinos, Editor, 1908. (T.B.C.)

9796

DE MIGUEL, Domingo: Principios de lectura para el uso de las familias y de ls escuelas de

Primera enseñanza del Reino. Barcelona: Imprenta de Luis Tasso, 1905. 44a. ed. (R.B.M.)

EDELVIVES:Lecturas graduadas. Libro tercero.

Zaragoza. Editorial Luia Vives, 1952. (T.B.C.)

DE ECHEVARRI, María:Consejos del Niño Jesús a los pequeños.

Barcelona: Herederos de Juan Gili, 1911. 2a. ed. (T.B.C.)

DE LARRA, Fernado José:“Angelito”. El primer libro del nene. Libro de iniciación para el estudio

del idioma español.Barcelona: Editorial Montserrat, 193?. 2.a ed. (T.B.C.)

9998

EL MAGISTERIO ESPAÑOL: Lectura en acción. Curso de lecturas infantiles.

Madrid: El Magisterio Español, 1944. 3a. ed. (AMEIB)

EL MAGISTERIO ESPAÑOL: Primeras lecturas.

Madrid: El Magisterio Español, s. d. (AMEIB)

E. G. M.:Mis camaradas y yo. Libro de primeras lecturas.

Zaragoza: Editorial “Magister”. s.a.: 194?. (T.B.C.)

EDELVIVES:Lecturas Graduadas. Libro primero. Zaragoza: Edelvives, 1953. (AMEIB)

101100

FABIANI, Guido: ¡Casa mía! Patria mía! Libro Segundo. Método completo de lectura

exclusivamente para niñas. Barcelona: Juan Ruíz Romero, Librero Editor, 1921. (R.B.M.)

FABIANI, Guido:(Adaptado al idioma español por Rueda González, Manuel)

¡Casa mía! ¡Patria mía!Método completo de lectura exclusivament para niñas. Libro primero.

Barcelona: J. Ruíz Romero, Sucesor de J. Bastinos. 1926. 3ª ed.. (T.B.C.)

FABIANI, Guido: ¡Casa mía! Patria mía! Libro Primero. Método completo de lectura

exclusivamente para niñas. Barcelona: Juan Ruíz Romero, Librero Editor, 1921. (R.B.M.)

ESCOIQUIZ, Juan:Tratado de las obligaciones del hombre.

Nueva edición.Madrid: Librería de los Sucesores de Hernando, 1909. (T.B.C.)

103102

F. T. D.: Lecturas graduadas. Libro tercero.

Burgos: Editorial F. T. D., 1937. 8a. ed. 287 pp. (R.B.M.)

F. T. D.: Lecturas graduadas. Libro segundo.

Barcelona: Editorial F. T. D., 1929. 5a. ed. (R.B.M.)

GARCÍA Y BARBARIN, Eugenio:Mosaico de fábulas escogidas.

Madrid. Librería y Cas editorial Hernando, 1926. (T.B.C.)

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, Antonio: Panoramas. Tercer libro de lectura.

Plasencia (Cáceres): Ed. Sánchez Rodrigo, 1950. 2a. ed. corregida.(AMEIB)

105104

IBARZ BORRÁS, Manuel:Paginas Selectas (Colección de trabajos literarios). Lectura para niños.

Gerona: Dalmau Carles, Pla, S. A., 1930. 15a. ed. (R.B.M.)

GOMIS LLAMBÍAS, Juan: La Senda del Bien. (Páginas de un diario).

Gerona: “La Editorial Gerundense, S. A., 1927. 2a. ed. (R.B.M.)

107

MASVIDAL PUIG, Narciso: Novísimo resumen de urbanidad para niñas.

Décima edición mejorada e ilustrada con grabados.Barcelona: Librería Rosals, 1927. (T.B.C.)

MISIONEROS HIJOS DEL CORAZÓN DE MARÍA:Guía de la niñez. Manual de lectura para las escuelas

de primera enseñanza. Primera parte.Madrid: Editorial del Corazón de María, 1925. (T.B.C.)

106

MANZANARES BERIAÍN, Alejandro: Nueva España.Curso escolar de lecturas patrióticas, cívicas y religiosas,inspiradas en el ideario del Movimiento.

Logroño: Ed. Jalón Mendiri, 1942. (T.B.C.)

LAPLANA Y CIRIA, Luís: Colección de trozos y modelos escogidos de autores literarios

españoles. Parte primera-Prosa.Madrid: Establecimiento Tipográfico de Antonio Marzo, 1904. 2a. ed.

(T.B.C.)

109

PALUZÍE Y CANTALOZELLA, EstebanEscritura y lenguaje de España, en prosa y verso.

Barcelona: Hijos de Paluzíe, Editores, 1903. (T.B.C.)

PALUZÍE, Esteban: Tratadito de urbanidad para los niños.

Barcelona: Imprenta Elzeviriana-Librería Camí, 1928. (T.B.C.)

108

ONIEVA, Antonio J.: Héroes.

Burgos: Hijos de Santiago Rodríguez, 1946. 7a. ed. reformada. (R.B.M.)

MUNTADA BACH, José: Santa Tierra de España. Lecturas de exaltación de la Historia Patria

desde los tiempos primitivos hasta nuestros días. Barcelona: Librería Focus, 1942. 3a. ed., 1946?. (R.B.M.)

111

PASCUAL, Maria de l’Assumpció: Lectures d’infants. Llibre segon.

Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1931. (Il. Lola Anglada).(AMEIB)

PASCUAL DE SANJUÁN, Pilar:Breve tratado de urbanidad para las niñas.Barcelona: Hijos de Paluzíe, 1905. (T.B.C.)

110

PASCUAL, Maria de l’Assumpció: Lectures d’infants. Llibre primer.

Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, 1930. (Il.: Josep Obiols).(AMEIB)

PARRAVICINI, L.A.:(Versión libre por T. de A. Gallissá. Nueva edición revisada por el Ilmo.

Sr. D. Mariano Cardedera).Juanito. Libro de lectura.

Barcelona: Hijos de Paluzíe, Editores, 1908. (T.B.C.)

113

PASCUAL DE SANJUÁN, Pilar: Flora o la educación de una niña.

Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librería Camí, S. A., 1940. Nueva edición, (188?). (R.B.M.)

PLA CARGOL, Joaquín:Segundo libro.

Gerona-Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A.— Editores, 1936 Nueva ed. corregida. (T.B.C.)

112

PASCUAL DE SANJUÁN, Pilar:Escenas de familia. Continuación de “Flora”.

Libro de lectura en prosa y verso, para niños y niñas.Barcelona: Hijos de Paluzíe, S. en C. – Casa Editorial, 1923. (T.B.C.)

PASCUAL DE SANJUÁN, Pilar, i altres: Discursos, diálogos y poesías. Propios para ser recitados por niños y

niñas en diferentes actos escolares. Barcelona: Sucesores de Blas Camí – Libreros-Editores, 1920. (R.B.M.)

115

ROMERO, Juan Ruíz:Enciclopedia escolar. Primer grado.

Palma – Barcelona: Fondevila y Alomar – Sucesor de J. Bastinos. S.a.(T.B.C.)

114

PROFITÓS, Joan (Escolapi):El llibre dels infants.

Il.: Josep Obiols. Barcelona: Publicacions Calasancies, 1931. 2.a Ed.(T.B.C.)

PLA CARGOL, Joaquín: Segundo libro. Ideas, hechos y ejemplos.

Gerona-Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A.— Editores, 1946. Nueva ed. corregida. (T.B.C.)

PLA CARGOL, Joaquín: Tercer libro. Narraciones-Poesías-Sugerencias.

Gerona-Madrid: Dalmáu Carles, Pla. E. C., 1938. 18a. ed. (R.B.M.)

117

SERO SABATÉ, Joaquín:El Niño Republicano.

Barcelona: Librería Montserrat de Salvador Santomá, 1932?. (T.B.C.)

116

SADERRA Y VILALLONGA, Miguel: Lectura útil y agradable a la niñez.

Barcelona: Sucesores de Blas Camí, 1909. 23.ª edición. Aumentada con nuevosfragmentos literarios, que dejó preparados el Autor. 1º ed.: 1875. 287 pp. (R.B.M.)

S. FUENTES, Magdalena y Carmen:Vida de colegio. Libro de lectura para las escuelas de niños y niñas.

Madrid: Librería de los Sucesores de Hernando, 1916. (T.B.C.)

RUÍZ, Pascual: Compendio de lectura. Segundo libro.

Barcelona: Seix Barral, 1933. 2a. ed. (AMEIB)

119118

SERRANO DE HARO, Agustín:España es así.

Madrid: Editorial Escuela Española, 1958. 19ª ed. (T.B.C.)

SERRANO, Leonor: Diana o de la educación de una niña. Libro de lectura escolar dividido en

tres grados. Grado I. La naturaleza i la família. Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librería Camí, S. A., 1933. (R.B.M.)

121120

SEIX Y BARRAL: Tercer Libro de Lectura.

Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos., 1947. 11a. ed. (R.B.M.)

SOLAS, Pedro J.:Para los niños. Lecturas amenas, instructivas y morales. Cuentos.

Madrid. Librería de los sucesores de Hernando, 1907. (T.B.C.)

SEIX Y BARRAL: Primer Libro de Lectura.

Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos., 1943. 15a. ed. (R.B.M.)

123122

TRÍAS, SABATER y MONTOY:El raudal de la lectura.

Barcelona: Sucesores de Blas Camí, 1910. 17ª ed. (T.B.C.)

VIDAL TORRES, Pedro:Deberes del buen niño español y ligeras sugerencias de índole moral,

religiosas y patrióticas, durante la guerra de 1936-37, en España, contralas vandálicas hordas marxistas.

Palma: Imprenta Politécnica, 1937. (T.B.C.)

SOLANA, Ezequiel; ASCARZA, Victoriano F.: Primeras lecturas.

Madrid: El Magisterio Español, 1920. (AMEIB)

SOLANA, Ezequiel: Lecturas infantiles. Primer libro de lectura corriente. Madrid: Editorial Magisterio Español, s.a. (R.B.M.)

Àmbit 3.Llibre i educadors illencs (Miquel Porcel, Joan Capó, Miquel Duran…). El llibre com a espai d’intervenció socioeducativa illenca o "Nuestros libros no sirven para los maestros del antiguo régimen".

125124

VILLAR, Aniceto: Simiente menuda. Libro de lectura para grado medio.

Barcelona: Salvatella, 1949. 7a Ed. (AMEIB)

127

ANÒNIM (FERRER GINARD, Andreu):Poesías castellanas para recitaciones escolares.2.º Grado.

Palma: Imprenta Politécnica s.a. (R.B.M.)

ANÒNIM:Poesies. Recull per a recitar a l’escola. Quadern n.º 3. destinat a esco-

lars del curs mitjà.Palma: Imprenta Politécnica. s.a. (R.B.M.)

129

BOSCH Y SANSÓ, Bartolomé:Estudio del español por la lectura explicada. Lecturas y ejercicios.

Tomo I.Palma: Imprenta “Mossén Alcover”, 1945. (R.B.M.)

CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan:Compendio de Historia de Mallorca.

Palma: Escuela-Tipográfica Provincial, 1929. 2º ed., corregida y aumentada.(R.B.M.)

128

ANÒNIM:Enseñanza Primaria. Libro escolar. Segundo grado.

Palma: Imp. SS. Corazones, 1943. (T.B.C.)

ANÒNIM (Miguel Durán?):Flors de Mallorca. Antologia de poetes mallorquins.

Inca: Imprenta de Miguel Durán, 1918. (T.B.C.)

131130

CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan:Lo que España espera de vosotros. II. Ensayo de lectura para los niños

de las secciones mayores y clases de adultos.Palma: Tip. La Esperanza, 1930. (R.B.M.)

CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan:Lo que España espera de vosotros. I. Ensayo de lectura para los niños

de las secciones mayores y clases de adultos.Palma: Tip. La Esperanza, 1930. (R.B.M.)

CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan:Libro de la Raza. Breves motivos de conversación dedicado a todos los

niños de las naciones hispano americanas.Palma: Tip. La Esperanza, 1931. 2ª ed. (R.B.M.)

CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan:Lo que España espera de vosotros. III. Ensayo de lectura para los niños

de las secciones mayores y clases de adultos.Palma. Tip. La Esperanza, 1931. (R.B.M.)

133

DEYÀ, Miguel:3 Fiestas infantiles.

Palma: Imprenta Politécnica, 1945. (R.B.M.)

DURÁN, Lorenzo M.ª:Ingreso.

Inca: Imprenta y Librería Durán, 1964. 21º ed. (R.B.M.)

132

CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan:Iniciaciones. Primera parte.

Palma: Imprenta Vda. De S. Pizá. s.a., 19??. (R.B.M.)

CAPÓ VALLS DE PADRINAS, Juan:El libro de los ejemplos. Libro de lectura morales para los niños de las

secciones mayores y clases de adultos.Palma: Tip. La Esperanza, 1930. (R.B.M.)

135

GARAU Y ESTRANY, Nadal. Pbro.:Urbanidad cívica y religiosa para texto de lectura en las escuelas.

Palma: Tipografía Católica de S. Pizá, 1920. (R.B.M.)

I. P. E. :¡Leamos! (Primera parte). Para niños de seis y siete años.

Palma: Tip. La Esperanza, 1931. (R.B.M.)

134

FERRER GINARD, Andrés: Empiezo a leer. Novísimo Catón.

Palma: Editorial Politécnica, s.a. (1939). 8a. ed. (R.B.M.)

E. M.:Mi libro. Segunda parte.- Cartilla

Palma: S.e., 1932. (T.B.C.)

137136

J. R. P.: Juguemos a leer.

Palma: Imp. “La Esperanza”, s.d. (1942? 2a. ed.). (R.B.M.)

IVON:Libro de los ejemplos.

Sacados de los mejores moralistas por IVON para niños de diez a doce años y para los jóvenes adultos.Inca: Imprenta de Miguel Durán, 1918. (T.B.C.)

MUSEO PEDAGÓGICO PROVINCIAL DE BALEARES:Rosas castellanas.

Palma: Escuela-Tip. Provincial. s.a. (R.B.M.)

139

PORCEL Y RIERA, Miguel:Grado Elemental. Libro del alumno.

Palma: Tipografía Porcel, 1942. 18ª ed. (R.B.M.)

138

PORCEL Y RIERA, Miguel:Historia Sagrada. Libro del alumno. (Grado Elemental).

Palma: Tipografía de Bartolomé Rotger, 1912- 8a. ed. (T.B.C.)

PORCEL, Fernado:Lecciones de cosas. Grado Elemental.

Palma: Tipografía Porcel, 1941. 4º e. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, Miguel:Fragmentos para dictado y para lectura explicada.

Grados Elemental, Medio y Superior.Palma. Imprenta de A. Rotger. S.A. (R.B.M.)

141140

PORCEL Y RIERA, Miguel. (Emilio Guerra y Crelp):Apuntes de Teoría de la Lectura.

Palma: Imprenta de J. Tous, 1893. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, M.:Lectura y Lenguaje. Vida infantil. (Realidad y episodios).

Grado Preparatorio.Palma: Tipografía Porcel, 1930. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, M.:Grado Medio. Libro del alumno.

Palma: Tipografía Porcel, 1926: 12a. ed. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, Miguel. (Emilio Guerra y Crelp):Apuntes de Teoría de la escritura.

Palma: Imprenta de J. Tous, 1893. (R.B.M.)

143

PORCEL Y RIERA, M:Grau Preparatori. Llibre de l’alumne.

Palma: Tipografía Porcel, 1934. 1ª ed. (R.B.M.)

142

PORCEL Y RIERA, M.:Grado Elemental. Libro del alumno.

Palma: Tipografía de B. Rotger, 1929. 13a .ed. (T.B.C.)

PORCEL Y RIERA, M.:Grado Superior. Libro dle alumno.

Palma: Tipografía de B. Rotger, 1910: Nueva edición. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, M:Grau Preparatori. Llibre de l’alumne.

Palma: Tipografía Porcel. 1934, 1ª ed. (R.B.M.)

145144

ROSSELLÓ SIMONET, Melchor:50 dictados preparados.

Barcelona: Ed. Miguel A. Salvatella, 1963. 2a. ed.ampliada. (R.B.M.)

PORCEL Y RIERA, M:Fragmentos para dictado y para lectura explicada.

Palma: Tipografía de A. Rotger. 1907. 2a. ed. Palma: Tipografía Porcel,1930. 7ª ed. (T.B.C.)

ROSSELLÓ, Melchor : La vida en alto. Libro escolar de lectura sobre temas del tiempo actual.

Tomo I. Madrid: El Magisterio Español, s. d. (AMEIB)

ROSSELLÓ SIMONET, Melchor:Método de reforma de letra.

Palma: Ediciones Paideia. s.a. (R.B.M.)

147146

ROTGER PIZÁ, Andreu:Enciclopedia conforme al Cuestionario Oficial. Estudio y vida. 3r grado.

Palma: ImprentaM ossèn Alcover, 1961. (T.B.C.)

Àmbit 4.Ma-me-mi-mo-mu o de la lectura mecànica a la lectura comprensiva. El llibre escolar com a iniciació per a la lectura

149

ALVÁREZ: El Parvulito. Zamora.

Ediciones Elma, S.a. (R.B.M.)

ANÒNIM: Cartilla.

Sóller: Ediciones Auriga, s.a. (R.B.M.)

151

ANÒNIM:Abecedario ilustrado en colores.S.l.: Ediciones Leo, s.a. (T.B.C.)

ANÒNIM:ABC.

Barcelona: Ed. Ramón Sopena, 1918?. (T.B.C.)

150

ANÒNIM:¡Leemos! Ejercicios de lectura con frases infantiles.

Barcelona: Editorial Miguel A. Salvatella, 1943. 5.ª ed. (T.B.C.)

ANÒNIMEl Silabario del Nene.

Barcelona: Ed. Ramón Sopena, 1936. 6a ed. (T.B.C.)

153

CASANOVAS CLOTA, José:Silabario Camí. Primera parte.

Barcelona: Imprenta Elzeviriana-Librería Camí, 1933. (T.B.C.)

CASANOVAS CLOTA, José: Silabario Camí.

Barcelona: Imprenta Elzeviriana y Librería Camí, S. A., 1933. (R.B.M.)

152

CALLEJA FERNÁNDEZ ,Saturnino:Lectura de versos y de manuscritos. El pensamiento infantil. Método delectura conforme con la inteligencia de los niños.Quinta parte.

Madrid: Saturnino Calleja, 1901. (T.B.C.)

AVENDAÑO, Joaquín; CARDERERA, Mariano:Cuadernos de lectura para uso de las escuelas. Cuaderno 5º.

Madrid: Sucesores de Hernando, 1904. 6a. ed.corregida. (T.B.C.)

155

DALMAU CARLES, José: El camarada. Primera parte. Nueva edición- Aprobada para texto.

Gerona – Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A.— Editores, 1947. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, José: El nuevo camarada. Primera parte.

Adaptación del primer libro del Método completo de lectura.Gerona – Madrid: Dalmau Carles, Pla, S. A.— Editores, 1955. (T.B.C.)

154

DALMAU CARLES, José: Deberes. Libro cuarto.

Gerona: Dalmau Carles, Pla y Cª — Editores, 1918. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, José: Infancia. Libro segundo del Método Completo de Lectura.

Gerona – Madrid: Editorial Dalmau Carles, Pla, 1954. (R.B.M.)

157

EDELVIVES:Silabario moderno.

Zaragoza: Editorial Luis Vives, S.A., s.a. (R.B.M.)

EDELVIVES:Catón Moderno.

Zaragoza: Ed. Luís Vives, 1942. (AMEIB)

156

DALMAU CARLES, José: El camarada. Primera parte.

Gerona: Dalmau Carles, Pla, S. A.— Editores, 1930. (T.B.C.)

DALMAU CARLES, José: El Primer Manuscrito.

Gerona: Dalmau Carles, Pla S. A. — Editores, 1928. (T.B.C.)

159

GÓMEZ DE MIGUEL, Emilio:Primer libro de lectura del nene.

Barcelona: Ramón Sopena, Editor, 1931. (T.B.C.)

HIJOS DE SANTIAGO RODRÍGUEZ: Estilo. Método de lectura. Primer grado.

Burgos: Hijos de Santiago Rodríguez, 1948. Nueva edición. (R.B.M.)

158

GOICOECHEA ROMANOS, María A.:Parvulitos. Cartilla Libro 1.º.

Madrid: Ed. Saturnino Calleja, 1942. (T.B.C.).

FERNÁNDEZ, Antonio: Ingenuidades. Nuevo manuscrito para niños del primer grado.

Barcelona: Editorial Miguel A. Salvatella, 1939. (R.B.M.)

161

IZQUIERDO SÁNCHEZ, M.:Cartilla. Mis primeras lecturas.

Madrid: “Librería Escolar”. Hijos de Antonio Pérez, 1940. (T.B.C.)

J. R. P.:Juguemos a leer.

Palma: Imp. “La Esperanza” s.a.: 19?? 2a ed. (T.B.C.)

160

HOMS, Eladio: Cartilla graduada. Primer grado.

Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos. S. A., 1942. (R.B.M.)

HOMS, Eladio: Cartilla.

Barcelona: I. G. Seix y Barral Hnos. S. A., 1921. 3a. ed. (R.B.M.)

163

JUNQUERA MUNÉ, José: La estrella.

Barcelona: José Cantero Editor, 1940. (R.B.M.)

MELENDES, Monserrat; TORAL, José María: ¡Tilín, tilín! Iniciación a la lectura. Segunda parte.

Barcelona: Publicaciones y Ediciones SPES, 1952. (R.B.M.)

162

JIMÉNEZ AROCA, Mateo: EL Instructor. Método de lectura conforme con la inteligencia del niño.

Catón de los niños. Madrid: Saturnino Calleja Fernández, s.a. (T.B.C.)

JIMÉNEZ AROCA, Mateo:El Instructor. Método de lectura conforme con la inteligencia del niño

Madrid. Casa Editorial Calleja, 1915. (R.B.M.)

165

PLA CARGOL, Joaquín: Primer libro. Lectura, escritura y dibujo.

Gerona – Madrid: Dalmau Carles, Pla, 1954. (R.B.M.)

PROFITÓS, Joan (Escolapi):El meu llibret. Sil·labari català (2.ª part).

Il.: Llaverias, Joan.Barcelona: Editorial Catalan, S.A., 1922. 2.a ed. (T.B.C.)

164

PAZZI, Juan:El amigo. Método completo de lectura para niños y niñas. Libro tercero.

Barcelona. Juan Ruíz Romero, editor, 1928. 16a. ed. (T.B.C.)

PAZZI, Juan: El amigo. Libro tercero. Método completo de lectura para niños y niñas. Barcelona: Juan Ruíz Romero, Sucesor de J. Bastinos, 1923. 13a. ed. 216 pp.

(R.B.M.)

167

RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, Ángel: Rayas. Tercera parte.

Serradilla: Editorial “El Cronista”, s.d. 18a. ed. (AMEIB)

ROMEVA, Pau:Sil·labari català.

Barcelona: Publicacions de l’Editorial Poedagògica. Associació Protectorade l’Ensenyança Catalana, 1922. (R.B.M.)

166

RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, Ángel: Rayas. Segunda parte.

Serradilla (Cáceres): Ed. Sánchez Rodrigo, 1930. 24a ed. (AMEIB)

RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, Ángel: Rayas. Primera parte.

Serradilla: Ed. Sánchez Rodrigo, 1931. 34a ed. (AMEIB)

169168

XANDRI PICH, José: La Vida en la Escuela. Primer grado.Madrid: Tip. Yaugues, S.d. (AMEIB)

TORRES, Federico: Estampas y letras. Primera parte.

Madrid: Librería Hernando, 1940. (R.B.M.)

Llibres clàssics i històrics

DE CERVANTES SAAVEDRA, Miguel:El ingeniosos hidalgo Don Quijote de la Mancha.

Compendiado para que sirva de libro de lectura en las escuelas por un apasionado de su autor.

Madrid: Librería de los Sucesores de Hernando, 1910. 3ª ed. Ilustrada.(T.B.C.)

DE CERVANTES SAAVEDRA, Miguel:El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha.

Gerona: Dalmau Carles, Pla. S. A. — Editores, 1927. (T.B.C.)

171

REXACH, Baldiri:Instruccions per a l’ensenyança de minyons.

Barcelona: Associació Protectora de l’ensenyança Catalana, 1923.(T.B.C.)

BORÍ I FONTESTÁ, Antoni:Lo Trobador català.

Barcelona: Imp. I Lib. De Montserrat de Hereus de J. Roca y Bros, 1915.14a. ed. Augm. (T.B.C.)

172