Catàleg-Riu-Gaià-català.pdf
-
Upload
bruno-sanchez -
Category
Documents
-
view
17 -
download
0
Transcript of Catàleg-Riu-Gaià-català.pdf
-
Catleg de varietats tradicionals #2 Agricultura tradicional i diversitat cultivada. Campanya de recollida de varietats tradicionals al Tarragons, Alt Camp i Baix Peneds.
08 Fall
Riu Gai
F u n d a c i M i q u e l A g u s t , d e s e m b r e d e l 2 0 1 1
-
Agricultura i varietats tradicionals a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya Catleg de varietats tradicionals: #2 Riu Gai Aquest document forma part del projecte: Recuperaci, a travs de ls, de lagrobiodiversitat en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya Fundaci Miquel Agust Edici: Desembre del 2011 Producci i disseny grfic: Fundaci Miquel Agust Autors: Joan Casals Missio, Francesc Casaas Artigas Imatges: Joan Casals Missio
Un projecte realitzat per:
Amb la collaboraci de:
-
El projecte
Durant lany 2011 la Fundaci Miquel Agust ha treballat, en collaboraci amb la
Fundacin Biodiversidad, en el projecte Recuperaci, a travs de ls, de
lagrobiodiversitat als espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya. En el marc
daquest projecte hem centrat la mirada en els agricultors i els espais agraris que
trobem dins aquests territoris, donat que lagricultura, que ocupa una tercera part de
tota Catalunya i un 11% de la superfcie protegida per la Xarxa Natura 2000, s
lactivitat econmica que millors serveis pot oferir a les comunitats rurals, aix com
desenvolupa funcions duna extrema vlua en la gesti daquests ecosistemes dalt
valor natural. Lagricultura, per, est en retrocs al conjunt del territori catal, i
evidentment tamb dins la Xarxa Natura 2000. De fet la disminuci de la superfcie
agrria s, segurament, una de les principals amenaces que afecten a aquests
territoris.
Quan lagricultura recula es perden moltes vlues... en primer lloc lactivitat
econmica agrria. Tamb el paisatge, la producci daliments i la gesti del territori...
Es perd doncs el contingut daquests espais agraris... I un dels elements que
desapareixen sn les plantes cultivades, i amb elles una diversitat agrcola que sha
anat forjant al llarg de centenars danys de feina pagesa. Lagrobiodiversitat.
En un context on sest recuperant lestima pel menjar i els productes de qualitat,
algunes daquestes varietats tradicionals poden erigir-se com a noves oportunitats per
dinamitzar produccions agrries dalt valor afegit. Algunes delles reuneixen unes
caracterstiques agronmiques, sensorials i culinries excepcionals. La identificaci,
caracteritzaci, recuperaci i promoci daquestes varietats tradicionals s una
estratgia que promou la Fundaci Miquel Agust, vinculant producte, activitat
econmica i territori en el marc dun desenvolupament rural sostenible.
En aquest projecte shan estudiat quatre territoris inclosos a la Xarxa Natura 2000.
Territoris amb diferents estructures agrries, anant des de la Terra Alta i el Baix Ebre fins
a les muntanyes del Bergued. Els estudis han perms conixer i collectar part de
lagrobiodiversitat encara cultivada en aquests espais, protegint aquests recursos
fitogentics i recuperant uns coneixements tradicionals que donen contingut a la
nostra identitat cultural.
Els Catlegs de varietats tradicionals que publica la Fundaci Miquel Agust recullen
totes aquestes informacions i ensenyen les principals varietats tradicionals que encara
es conserven en cadascun dels territoris estudiats. Els Catlegs sediten en quatre
volums: #1 el Sistema Prelitoral Meridional, #2 el Riu Gai, #3 el Sistema Prelitoral
Central i #4 les Serres de Queralt i els Tossals-Aigua dOra.
-
La problemtica de la prdua de
la diversitat gentica dels cultius
(procs anomenat com erosi
gentica) ha estat posada de
manifest per nombrosos cientfics
des dels inicis del segle XX (Brush,
1999). Aquest procs est fent
desaparixer uns recursos que sn
cabdals per la nostra seguretat
alimentria i que, en alguns casos,
constitueixen un element
important de la identitat cultural
de cada societat. Aquesta erosi
es produeix tant a nivell despcie
(segons Hammer et al. (2005) de
les 7000 plantes que es cultiven al
mn, 940 estarien en perill
dextinci) com a nivell de varietat
(la reducci de la variabilitat intra-
varietal s un fet descrit en la
majoria de varietats cultivades).
Malgrat la dificultat per quantificar
la magnitud en qu es produeix
lerosi gentica, shan publicat
diversos estudis on es presenten
valors dentre el 15% i el 100%
derosi gentica, en funci de
lespcie estudiada, lrea
geogrfica i el perode de temps
considerat (per una revisi vegeu
lestudi publicat per Hammer et al.
(2008)).
Una de les principals forces motrius
s la substituci de les varietats
antigues (que presenten un cert
grau de diversitat gentica) per les
varietats modernes (homognies
genticament), degut a que
aquestes darreres presenten uns
rendiments superiors. Aquesta
substituci es produeix amb ms
intensitat en els pasos
desenvolupats, on els agricultors
tenen la capacitat econmica per
adquirir llavor de les varietats
modernes (van de Wouw et al.,
2009).
A Catalunya la substituci de les
varietats antigues pels cultivars
moderns s molt alta en el conjunt
de cultius (horta, cereals i cultius
arboris). No obstant es conserven
algunes varietats antigues, que
anomenem varietats tradicionals o
locals pel fet que han estat
seleccionades per les adaptacions
als agrosistemes i gastronomies
dun determinat territori. Aquestes
varietats sn conservades pels
agricultors, els quals utilitzen
determinats trets morfolgics com
a criteri de selecci a lhora de
conservar-les (generalment la
forma externa). Les raons per les
quals determinades varietats
tradicionals es conserven sn
diverses, per generalment trobem
motius culturals i gastronmics.
Aix es deu a que, en molts casos,
aquestes varietats tradicionals
presenten unes caracterstiques
organolptiques superiors a les
varietats comercials (com per
exemple les propietats texturals i
de gust que t la mongeta del
Ganxet) o b estan estretament
vinculades a rituals gastronmics
locals, els quals existeixen,
senzillament, perqu existeix la
varietat (com s el cas del blat de
moro descairar del Bergued i
lescudella que es prepara al
Nadal). La literatura gastronmica i
el coneixement popular catalans
estan plens de noms daquestes
varietats... el fesol del sastre, la col
brotonera, lenciam dels tres ulls, el
tomquet de Montserrat i el de
Penjar, lescarola cabell dngel...
noms que ens indiquen
labundncia de varietats que
atresora lagricultura catalana.
Tots aquests noms han quedat
recollits en el mapa de les varietats
tradicionals catalanes, editat per
la Fundaci Miquel Agust el
novembre del 2011 (FMA, 2011a).
La prdua daquest tresor gentic
que alberguen les varietats
tradicionals ha deixat de ser un
assumpte nicament dagrnoms i
Un dels criteris emprat
pels agricultors per
seleccionar les varietats
tradicionals ha estat el
valor sensorial. Aix ha
comportat, en alguns
casos, la creaci de
productes amb unes
qualitats excepcionals
La recuperaci de varietats tradicionals com a eina de desenvolupament rural
-
treballen al territori (en primer lloc
els agricultors, per tamb els
restauradors i altres agents del
sector serveis). Amb aquesta
estratgia saconsegueix,
parallelament, treballar per a la
conservaci de la biodiversitat...
cultivada.
sn autntiques joies, i com a tals
poden actuar com a eixos de
desenvolupament agrari i rural.
La Fundaci Miquel Agust, entitat
sense nim de lucre, ha estat
creada amb aquest fi. Identificar,
conservar, recuperar i promoure
varietats tradicionals que puguin
atreure la mirada duns
consumidors que, cada cop ms,
reclamen productes locals i de
qualitat. Amb aquests elements
sespera construir estratgies de
desenvolupament rural que
reforcin els agents econmics que
milloradors gentics, i en els darrers
anys ha esdevingut un repte pel
conjunt de la societat,
creixentment sensibilitzada per la
conservaci de la biodiversitat.
Alhora s, especialment, un
desafiament pels territoris i pels
seus agricultors. Un desafiament, ja
que algunes daquestes varietats
tradicionals poden guardar alguna
clau que ajudi a definir estratgies
per revitalitzar determinades
produccions agrries basades en
la qualitat (especialment referent
al gust, laroma, la textura...); i s
que algunes varietats tradicionals
Figura 1. El tomquet de Penjar, la col brotonera, el psol negre, el blat de moro descairar o la mongeta del Ganxet sn algunes varietats tradicionals que gaudeixen de prestigi a la cultura gastronmica catalana
-
Objectius La Fundaci Miquel Agust treballa per
crear les eines que permetin
desenvolupar una estratgia sinrgica de
revaloraci de lagrobiodiversitat i de
desenvolupament rural. I les eines de
base sn el coneixement agrcola i les
llavors de les varietats tradicionals. s a
dir, duna banda recollir i generar el
coneixement que permeti identificar les
varietats tradicionals amb major
potencial, i duna altra banda collectar i
conservar el material vegetal daquestes
varietats tradicionals que es troben en
perill de desaparici.
En aquest context la Fundaci Miquel
Agust, amb la collaboraci de la
Fundacin Biodiversidad, ha realitzat
durant lany 2011 el projecte
Recuperaci, a travs de ls, de
lagrobiodiversitat als espais de la Xarxa
Natura 2000 de Catalunya. Un projecte
on shan estudiat quatre territoris protegits
per la Xarxa Natura 2000: el Sistema
Prelitoral Central, el Riu Gai, el Sistema
Prelitoral Meridional i les Serres de Queralt
i Els Tossals-Aigua dOra. En cadascun
dels territoris, mitjanant entrevistes als
agricultors, shan identificat i collectat les
varietats tradicionals que encara es
cultiven. Parallelament sha recollit
aquella informaci agrcola i
gastronmica que ens serveix per
descriure les caracterstiques daquests
materials. Amb els Catlegs de varietats
tradicionals pretenem resumir tota
aquesta informaci i posar-la a labast de
tothom.
-
ES5140019
Riu Gai
F u n d a c i M i q u e l A g u s t , d e s e m b r e d e l 2 0 1 1
-
El riu Gai travessa la Serralada
Prelitoral Catalana, anant des de
Santa Coloma de Queralt fins a
Altafulla, on es troba la
desembocadura. Lespai Xarxa
Natura 2000 denominat ES5140019
Riu Gai correspon a la part baixa
del riu, des dAiguamrcia fins a
Tarragona-Altafulla. Aquest espai
va ser incls a la darrera proposta
catalana despais Xarxa Natura
2000 que realitz la Generalitat de
Catalunya lany 2006 (Generalitat
de Catalunya, 2006). Prviament la
desembocadura del riu Gai ja
havia estat protegida en el marc
del Pla dEspais dInters Natural
(PEIN) (Generalitat de Catalunya,
1992), tot i que la superfcie
protegida era molt ms reduda.
Actualment la superfcie protegida
per la XN2000 s de 2.990 ha, de
les quals gaireb el 30% correspon
a superfcie agrria (DMAiH, 2004).
A nivell paisatgstic lespai protegit
el podem dividir en tres parts: a la
part nord els Camps de Santes
Creus, ubicat entre els municipis
dAiguamrcia, Vila-rodona, Brfim
i Montferri, una plana agrcola
dominada pel cultiu de la vinya
(Observatori del Paisatge, 2010). A
nivell ecolgic destaquen els
boscos de ribera (Populetalia
albae) presents a lAlbareda de
Santes Creus. A la part central de
lespai protegit trobem un
fragment del Masss de Bonastre,
espai natural amb fragments de
superfcie agrria ubicat entre els
municipis de Vilabella, Renau,
Salom i la Vespella de Gai. En
aquest espai hi destaca el pant
del Catllar, inaugurat lany 1975.
Finalment a la part baixa de lespai
trobem els municipis el Catllar, la
Riera de Gai i Altafulla, una rea
on dominen les hortes que
acompanyen la llera del riu.
Aquest darrer tros constitua
antigament una de les hortes dels
mercats de Barcelona i Tarragona.
Unes hortes on hi dominaven els
camps de cnem, cultiu que
ocupava una gran superfcie a
principis del segle XX i que era
emprat per la indstria txtil de la
zona.
Figura 2. Mapa de localitzaci de
lespai protegit Riu Gai
Dins lespai protegit la superfcie
agrria ocupava lany 2002 una
superfcie de 928 ha, la major part
de les quals fruiters de sec (438
ha) i vinya (436 ha), segons les
dades de la Cartografia dels usos
del sl a Catalunya (DMAiH, 2004).
Dades que mostren una disminuci
del 18% de la superfcie agrria
dins aquest espai (srie temporal
1992-2002), valor molt elevat si
tenim en compte que el promig
per tota la XN2000 s del 6,3%
(FMA, 2011b).
RIU GAI
Superfcie: 2.990 ha
Comarques: Tarragons, Alt Camp, Baix Peneds
Municipis: Aiguamrcia, Vila-rodona, Brfim, Montferri, Vilabella, Salom, la Secuita, Vespella de Gai, Renau, el Catllar, la
Riera de Gai, Altafulla, Tarragona
Varietats tradicionals (segons revisi bibliogrfica): tomquet de lalbercoc
El territori: Riu Gai
Comarques del Tarragons, Alt Camp i Baix Peneds
-
Figura 3. (a dalt) En color verd, superfcie agrria dins lespai protegit del Riu Gai (Font: Classificaci dels usos del sl, any
2002 (DMAiH, 2004))
Figura 4. (a baix) Cultiu de tomquet del Benac al municipi
dAltafulla
-
Figura 5. Llavor de bleda de penca
ampla (Beta vulgaris var. cicla)
-
Les hortes de la part baixa del Riu
Gai eren, antigament, un dels
principals subministradors dels
mercats centrals de Barcelona i de
Tarragona. Lintens comer amb
dos mercats de distribuci
daliments ha marcat les varietats
cultivades en aquesta zona. En
alguns casos les preferncies
diferents entre els consumidors de
Barcelona i de Tarragona ha
provocat una diversificaci de les
varietats cultivades, amb lobjectiu
de satisfer les demandes dels
consumidors. Per exemple, els
agricultors del Riu Gai coneixen
dues varietats de bleda: la bleda
negra (fulla de color verd fosc)
destinada al mercat de Barcelona
i la bleda blanca (fulla de color
verd clar) destinada al mercat de
Tarragona. O, pel que fa a les
varietats de tomquet, el
tomquet del Benac es
comercialitzava a Tarragona
mentre que a Barcelona la varietat
ms ben valorada era el tomquet
de Montserrat. Altres varietats
cultivades a la zona i destinades al
mercat majorista daliments eren la
mongeta tendra, el pebrot tipus
llarg de Reus (molt apreciat a
Barcelona, on es coneixia com el
pebrot de la Riera), el tomquet
de Penjar o la mongeta del
Ganxet. La major part daquestes
varietats es continuen cultivant,
especialment la mongeta del
Ganxet, el calot de Valls, el
tomquet de Penjar o el tomquet
del Benac. No obstant algunes
shan deixat de cultivar degut,
principalment, a un comportament
agronmic deficient. Aquest s el
cas de lenciam rom per la seva
sensibilitat al mldiu, lescarola
cabell dngel per la seva
sensibilitat a lespigat i a la
podridura o el pebrot de la Riera
per la seva sensibilitat als virus que
afecten a aquest cultiu (tot i que
Figura 6. Distribuci, per
espcies, de les
entrades collectades
La collecta de varietats tradicionals al Riu Gai
Juny-Juliol del 2011
-
existeixen algunes produccions
comercials dins hivernacle).
Les prospeccions que ha realitzat
la Fundaci Miquel Agust han
perms recollir un total de 33
entrades, la major part delles de
tomquet (11 entrades) i mongeta
(10 entrades) (Figura 6). Les
varietats recollides de tomquet
sn del tipus tomquet de Penjar,
Montserrat, del Benac, palosanto i
del pebrot. El ms cultivat a la
zona s el tomquet del Benac (2
entrades) (Figura 7), doncs s molt
apreciat entre els consumidors de
Tarragona. Una altra varietat molt
cultivada s el tomquet de
Penjar, el qual pren noms diferents
en funci de les caracterstiques
de cada cultivar: de milflors
(inflorescncia molt ramificada),
de fulla grossa (forma de la fulla
semblant a la de la patatera) o
tomaqueta (forma aplanada del
fruit) sn algunes de les
denominacions emprades pels
agricultors. No obstant, el nom ms
corrent daquesta varietat a la
zona s el de tomac, en
detriment del de tomquet de
Penjar.
Respecte als materials de
Phasoleus vulgaris recollits (Figura
8), la varietat ms representada s
la del tipus Ganxet (5 entrades).
Aquesta varietat s molt
apreciada per les seves
caracterstiques organolptiques,
especialment respecte als
carcters de textura. La major part
dagricultors exposen que
conserven aquesta varietat
tradicional perqu s la que t la
pell ms fina. De fet, altres
varietats cultivades a la zona
prenen el nom en contraposici
amb la mongeta del Ganxet, com
s el cas de la mongeta de
labundncia cultivada a la zona
de Vila-rodona (el nom fa
referncia a lelevada producci
daquesta varietat).
Una de les varietats ms
reconegudes daquesta zona s el
pebrot llarg de Reus. Lelevada
producci que es feia antigament
al municipi de La Riera de Gai
(40.000 plantes/any a la dcada
dels 1970-80), majoritriament
comercialitzada a Barcelona, va
provocar que aquesta varietat
tamb fos coneguda com el
pebrot de la Riera (Contreras et al.,
2003) pels agricultors de la zona
que anaven a aquest municipi a
comprar el planter. Les principals
caracterstiques daquesta varietat
sn la coloraci vermella del fruit,
el pericarpi gruixut (aprox. 1cm),
una elevada dolor, una baixa
percepci de la pell i una bona
conservaci en post-collita.
Aquesta varietat de pebrot, per,
es va deixar de cultivar per la seva
sensibilitat als virus que afecten a
aquesta espcie.
Finalment tamb sha collectat
llavor de les varietats de bleda
cultivades a la zona (de penca
ampla i negra), de col paperina,
mel blanc i del tendral,
cogombre, guixes i espinac. No
obstant daquestes varietats shan
trobat poques entrades.
Figura 7. Fruits de la varietat tradicional
tomquet del Benac
-
Espcie Varietat tradicional
Beta vulgaris
Bleda blanca
Bleda negra
Capsicum annuum
Pebrot dels 3 cantos
Pebrot llarg de Reus o de la RIera
Cichorium endivia
Escarola cabell dngel Lactuca sativa
Enciam rom
Enciam dels 3 ulls
Enciam negre
Lathyrus sativus
Guixes
Phasoleus vulgaris
Fesol la perla de Valls
Mongeta del Ganxet
Mongeta de labundncia Fesol del Pinet
Mongeta del cuc
Solanum lycopersicum
Tomac o tomquet de Penjar
Tomquet poma
Tomquet del Benac
Tomquet palosanto
Tomquet de lalbercoc Tomquet de la creu
Taula 1. Noms de varietats tradicionals citats pels agricultors entrevistats durant la campanya de collecta de germoplasma a
lespai Xarxa Natura 2000 Riu Gai
Figura 8. Varietats tradicionals de mongeta collectades al Riu Gai
Fesol la perla de Valls
FMA/XN /2011/160
Mongeta del Ganxet
FMA/XN /2011/161
Mongeta del Ganxet
FMA/XN /2011/175
Mongeta de labundncia FMA/XN /2011/176
Mongeta del Ganxet
FMA/XN /2011/177
Mongeta fina
FMA/XN /2011/179
-
Algunes varietats tradicionals
daquesta zona presenten unes
caracterstiques singulars que les
fan bones candidates a liderar
projectes de recuperaci orientats
a dissenyar produccions agrcoles
basades en la qualitat
organolptica i la revaloraci de
lagrobiodiversitat. Entre les
varietats tradicionals collectades
destaquen el pebrot de la Riera i el
tomquet del Benac.
El pebrot de la Riera
Aquesta varietat de pebrot era
antigament molt apreciada als
mercats de Barcelona i de
Tarragona. Les primeres referncies
del cultiu daquesta varietat a la
Riera de Gai daten del 1840.
Lanomenat pebrot de la Riera s
un cultivar seleccionat pels
agricultors de la zona dins la
varietat tradicional llarg de Reus.
La bona valoraci que rebia des
dels mercats de Tarragona i,
especialment, de Barcelona va
provocar que molts agricultors de
la zona anessin a buscar el planter
en aquest municipi.
La varietat tradicional llarg de Reus
(sinonmia: morro de vedella) s
coneguda arreu de Catalunya. En
el transcurs de les collectes que
ha realitzat la Fundaci Miquel
Agust sha trobat llavor daquesta
varietat en daltres territoris, com la
Terra Alta. Alhora la major part de
cases comercials de llavor
comercialitzen les seves prpies
lnies (p.e. Batlle, Fito), aix com el
Banc de Germoplasma del Centro
de Recursos Fitogenticos (CRF)
conserva diverses entrades
daquesta varietat (Taula 2).
Sembla, per, que el cultivar de la
zona de la Riera de Gai tingui
unes caracterstiques especials. La
problemtica, per, s que aquest
cultivar no s resistent als virus que
afecten a aquesta espcie
cultivada, especialment al Tomato
Spotted Wild Virus (TSWV), un dels
ms importants a Catalunya. Aix
limita el cultiu daquesta varietat a
la zona, i noms es coneixen
algunes produccions fetes dins
hivernacle (on s ms fcil el
control de Frankliniella
occidentalis, vector que transmet
el virus).
En aquest context, i donat el
potencial daquesta varietat pel
territori, seria interessant realitzar un
projecte que permets: (a)
estudiar a nivell agronmic,
sensorial i gentic la varietat
tradicional llarg de Reus i el cultivar
pebrot de la Riera, a fi i efecte de
promoure el seu cultiu, (b) estudiar
estratgies de control i/o fonts de
resistncia al TSWV per tal de fer
viable el cultiu a la zona (Jahn et
al., 2000).
El tomquet del Benac
El tomquet del Benac encara
gaudeix de prestigi entre els
consumidors de la zona de
Tarragona. Segons les descripcions
recollides entre els agricultors
aquesta varietat presenta el fruit
esfric i un cert grau de buidor a la
cavitat locular. No es coneixen
daltres descriptors morfolgics,
alhora que es desconeixen les
seves caracterstiques sensorials i
agronmiques.
Existeixen molt poques entrades
conservades daquesta varietat: la
FMA ha recollit 2 entrades a la
zona del Riu Gai i al CRF noms
existeix una entrada que tingui
aquest nom (Taula z). s possible,
per, que existeixin sinonmies
populars amb daltres varietats,
com per exemple amb el nom
tomquet pometa, per la qual
cosa possiblement hi ha ms
Estratgies de recuperaci de lagrobiodiversitat al Riu Gai
Proposta de lnies dactuaci
-
entrades conservades de les que
es poden identificar pel nom.
En aquest context, i considerant
que el mercat del tomquet s
flexible pel que fa a la introducci
de noves varietats distingides per
la forma i el gust, seria interessant
fer una exploraci dels materials
collectats de la varietat tomquet
del Benac, complementant-ho
amb entrades que tinguin noms
com pometa o poma. Uns estudis
que haurien de permetre
recuperar el cultiu del tomquet
del Benac i, si s possible, millorar-
ne les caracterstiques sensorials i
agronmiques.
Altres varietats tradicionals
A part del pebrot de la Riera i el
tomquet del Benac, daltres
varietats tradicionals cultivades al
Riu Gai semblen prometedores.
Entre elles destaquen el tomquet
de Penjar (malgrat no tingui un
carcter local), les varietats de
bleda negra i blanca o les
varietats de mongeta tendra que
antigament shi cultivaven. Seria
interessant fer una exploraci dels
materials recollits i dels existents en
bancs de germoplasma per
identificar varietats que sadaptin
b en aquesta rea i que ajudin a
dissenyar produccions agrries
delevada qualitat.
Conclusions
La Fundaci Miquel Agust ha collectat 33 mostres de varietats tradicionals cultivades a la zona del Riu Gai.
Solanum lycopersicum (tomquet) i Phasoleus vulgaris (mongeta) sn les espcies ms representades entre les
collectes. Dels materials recollits el pebrot de la Riera (del tipus llarg de Reus) i el tomquet del Benac sn
dues varietats tradicionals amb potencial per liderar estratgies de desenvolupament rural basades en les
produccions agrcoles locals i de qualitat.
Taula 2. Materials conservats al Banc de Germoplasma del Centro de Recursos Fitogenticos (INIA, Madrid) de les varietats
pebrot llarg de Reus i tomquet del Benac.
Entrada Espcie Varietat tradicional Origen
NC036555 Capsicum annuum Pebrot quatre morros Manresa
NC025699 Capsicum annuum Pimiento largo de Reus Vinyols i els Arcs (Vinyols)
NC041795 Capsicum annuum Pebrot de Reus -
NC041796 Capsicum annuum Pebrot de Valls -
NC058541 Capsicum annuum Pebrot morro de vedella -
NC058547 Capsicum annuum Pebrot de Reus;Gros tres caires -
NC058551 Capsicum annuum Pebrot -
NC058553 Capsicum annuum Pebrot morro de vedella -
NC058555 Capsicum annuum Pebrot morro de vedella -
NC058556 Capsicum annuum Pebrot de Reus -
NC058561 Capsicum annuum Pebrot de Reus -
NC058562 Capsicum annuum Pebrot llarg -
NC058563 Capsicum annuum Pebrot de quatre morros -
NC042324 Solanum lycopersicum Tomquet del Benac Reus
-
Llistat de collectes
08 Fall
F u n d a c i M i q u e l A g u s t , d e s e m b r e d e l 2 0 1 1
-
Llistat de Collectes
Codi de lentrada Nom de la varietat Espcie Localitat
FMA/XN/2011/160 Fesol la Perla de Valls Phasoleus vulgaris Riera de Gai, La
FMA/XN/2011/161 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Riera de Gai, La
FMA/XN/2011/162 Pebrot de la Riera Capsicum annuum Riera de Gai, La
FMA/XN/2011/163 Tomac Solanum lycopersicum Riera de Gai, La
FMA/XN/2011/164 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Ferran
FMA/XN/2011/165 Guixes Lathyrus sativus Torredembarra
FMA/XN/2011/166 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Catllar, El
FMA/XN/2011/167 Juda roja de metro1 Phasoleus vulgaris Catllar, El
FMA/XN/2011/168 Mel de Turqua1 Cucumis melo Catllar, El
FMA/XN/2011/169 Tomquet Kumato1 Solanum lycopersicum Catllar, El
FMA/XN/2011/170 Bleda negra Beta vulgaris var.cicla Catllar, El
FMA/XN/2011/171 Tomac de fulla grossa Solanum lycopersicum Catllar, El
FMA/XN/2011/172 Tomac de milflors Solanum lycopersicum Catllar, El
FMA/XN/2011/173 Tomquet Rosa Gros Solanum lycopersicum Catllar, El
FMA/XN/2011/174 Tomquet del Benac Solanum lycopersicum Catllar, El
FMA/XN/2011/175 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Vila-rodona
FMA/XN/2011/176 Mongeta de l'abundncia Phasoleus vulgaris Vila-rodona
FMA/XN/2011/177 Mongeta del Ganxet Phasoleus vulgaris Vila-rodona
FMA/XN/2011/178 Col paperina Brassica oleracea Catllar, El
FMA/XN/2011/179 Mongeta fina Phasoleus vulgaris Montferri
FMA/XN/2011/180 Bleda de penca ampla Beta vulgaris var.cicla Vila-rodona
FMA/XN/2011/213 Tomquet Palosanto Solanum lycopersicum Torredembarra
FMA/XN/2011/214 Bleda penca ampla Beta vulgaris Torredembarra
FMA/XN/2011/215 Tomac penjar Solanum lycopersicum Torredembarra
FMA/XN/2011/216 Pebrot punxa Capsicum annuum Torredembarra
FMA/XN/2011/217 Tomaca del Benac Solanum lycopersicum Torredembarra
FMA/XN/2011/232 Espinac d'hivern Spinacia oleracea Torredembarra
FMA/XN/2011/233 Fesol s/n Phasoleus vulgaris
FMA/XN/2011/234 Mel blanc+tendral (barreja) Cucumis melo
FMA/XN/2011/235 Tomquet Montserrat Solanum lycopersicum
FMA/XN/2011/236 Bledes del terreno Beta vulgaris
FMA/XN/2011/237 Tomquet del Pebrot Solanum lycopersicum
FMA/XN/2011/238 Cogombre Cucumis sativus
Figura 9. Mongeta del Ganxet (FMA/XN/2011/161)
1 Materials allctons o derivats de varietats comercials.
-
(1) Brush St. (1999) Genetic erosion of
crop populations in centers of
diversity: a revision. Proc. Techn.
Meeting FAO in Prague, p. 3444.
(2) Contreras J., Cceres J., Espeitx E.
(2003) Els productes de la Terra.
Generalitat de Catalunya,
Departament dAgricultura,
Ramaderia i Pesca, Barcelona.
(3) DMAiH, Departament de Medi
Ambient i Habitatge (2004)
Cartografia dels usos del sl a
Catalunya, 2002. Generalitat de
Catalunya.
(4) FMA, Fundaci Miquel Agust (2011a)
El mapa de les varietats tradicionals
catalanes. FMA, novembre del 2011.
Accs: www.fundaciomiquelagusti.cat.
(5) FMA, Fundaci Miquel Agust (2011b)
Agricultura i espais naturals a la Xarxa
Natura 2000 de Catalunya. Editat per
la Fundaci Miquel Agust, febrer del
2011.
(6) Generalitat de Catalunya (2006)
Acord GOV/112/2006, de 5 de
setembre, pel qual es designen zones
d'especial protecci per a les aus
(ZEPA) i s'aprova la proposta de llocs
d'importncia comunitria (LIC).
DOGC 4735 de 6.10.2006.
(7) Hammer K., Khoshbakht K. (2005)
Towards a red list for crop plant
species. Genetic Resources and Crop
Evolution, 52:249-265.
(8) Hammer K., Teklu Y. (2008) Plant
Genetic Resources: Selected Issues
from Genetic Erosion to Genetic
Engineering. Journal of Agriculture
and Rural Development in the Tropics
and Subtropics, 109:1550.
(9) Jahn M., Paran I., Hoffmann K.,
Radwanski E.R., Livingstone K.D.,
Grube R.C., Aftergoot E., Lapidot M.,
Moyer J. (2000) Genetic mapping of
the Tsw locus for resistance to the
Tospovirus Tomato spotted wilt virus in
Capsicum spp. and its relationship to
the Sw-5 gene for resistance to the
same pathogen in tomato. Molecular
Plant-Microbe Interactions, 13:673-82.
(10) MARM (2011) ES5140019 Riu Gai,
Formulario Normalizado de Datos.
(11) Observatori del Paisatge (2010)
Catleg de Paisatge del Camp de
Tarragona. Unitat 25: Camps de
Santes Creus. Accs:
www.catpaisatge.net
(12) van de Wouw M., Kik C., van Hintum
T., van Treuren R., Visser B.(2009)
Genetic erosion in crops: concept,
research results and challenges. Plant
Genetic Resources: Characterization
and Utilization, 8: 115.
Referncies
bibliogrfiques
Agricultura i varietats tradicionals a la Xarxa Natura 2000 de CatalunyaCatleg de varietats tradicionals: #2 Riu GaiEdici: Desembre del 2011Un dels criteris emprat pels agricultors per seleccionar les varietats tradicionals ha estat el valor sensorial. Aix ha comportat, en alguns casos, la creaci de productes amb unes qualitats excepcionals