Catàleg Llengua Catalana i Literatura

download Catàleg Llengua Catalana i Literatura

of 24

  • date post

    16-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    268
  • download

    11

Embed Size (px)

description

Catàleg Llengua Catalana i Literatura

Transcript of Catàleg Llengua Catalana i Literatura

  • LLENGUA CATALANA I LITERATURAESO I BATXILLERAT 2012-2013

  • 2

    NDEXESO

    Claus del Projecte pg. 4

    Material per a lalumne pg. 5

    Material per al professor pg.6-7 Proposta didctica Adaptaci curricular DVD del professor

    ndex de continguts pg. 8-15

    BATXILLERAT

    Literatura universal pg. 16

    ndex de continguts pg. 17-18

    02

  • 3

    MATERIAL COMPLEMENTARI

    Refor de Llengua pg. 21

    www.ecasals.net

    Portal de recursos educatius i llibres digitals dEditorial Casals pg. 22-23

    03

    PLA LECTOR

    El teu espai de literatura www.bambulector.com pg. 19-20

    LLengua cataLana i Literatura 2

    incLOu DVD

    LLe

    ng

    ua

    cat

    aLa

    na

    i Li

    ter

    atu

    ra

    2

    eLS teuS recurSOS DigitaLS a:

    www.ecasals.net/alumnes/llengua2eso

    M. carb, P. Mart, P. Moreno, e. navarro, M. Pin, a. reina

    llenguacatalana 2.indd 1 30/11/10 17:24:16

    LLengua cataL

    ana

    i Literatura 4

    r. Barber, P. co

    rnellas, P. Mart, P

    . Moreno, M. Pin

    incLOu DVD

    LLe

    ng

    ua

    cat

    aLa

    na

    i Li

    ter

    atu

    ra

    4

    eLS teuS recu

    rSOS DigitaLS

    a:

    www.ecasals.ne

    t/alumnes/lleng

    ua4eso

    llenguacatalana 4.in

    dd 1

    13/12/10 10:41:35

    NovETAT pER AL CURs 2012-2013

  • 404

    Eso

    CLAUS DEL PROJECTE

    04

    Forma en les proves de diagnstic en competncia comunicativa per encarar-les amb xit i incorpora la comprensi de textos orals, NovETAT de les proves davaluaci diagnstica.

    Analitza textos orals a partir de vdeos, NovETAT de les proves davaluaci diagnstica.

    promou lenfocament comunicatiu de la llengua, NovETAT del currculum.

    Inclou la gramtica textual, NovETAT del currculum.

    Contribueix al pla lector del teu centre, amb propostes de lectures dobres que atenen els nivells de lectura de linforme pIsA.

    Atn la diversitat de laula amb ms de 1.500 activitats de refor, ampliaci i consolidaci.

    Amb recursos interactius integrats a cada pgina del llibre, permanentment actualitzats: ms de 100 udios, 200 vdeos, 100 enllaos web i 20 documents pDF.

    Projecte disponible en llibre digital

    4

    5

    6

    7

    3. El balear

    Designem amb aquest nom la parla de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i For-mentera. Lallament geogrfic ha configurat un dialecte fora diferenciat de la resta;a ms, la parla de cadascuna de les illes tamb presenta trets particulars.

    [193]

    LLENGUAISOCIETAT

    T vuit vocals en posici tnica: a ms de les setque comparteix amb el central, tamb comptaamb el so de vocal neutra en posici tnica: peraes pronuncia p[]ra.

    A lilla de Mallorca, la o tona es pronuncia ambuna o tancada (mallorqu), mentre que a les altresilles, es fa com al central, amb el so de [u].

    Les paraules esdrixoles acabades en -ia perdenla vocal neutra final: famili...

    Els diftongs gua i qua es pronuncien go i co: aigo(per aigua), cotre (per quatre).

    s molt generalitzat el ieisme, s a dir la pro-nncia de i en lloc de ll: paia (per palla).

    s habitual la prdua de la s entre vocals: camia(per camisa).

    En la llengua colloquial sutilitzen les formes delarticle es (so darrere de la preposici amb), sa,es (o ets), ses, tot i que larticle estndard el, la,els, les tamb susa en algunes expressions i da-vant dels noms mar, cel, mn, terra...

    Larticle personal s en per al mascul i na per alfemen: en Miquel, na Caterina.

    Predominen les formes plenes dels pronoms fe-bles davant del verb: mos han dit...

    La primera persona del singular del present din-dicatiu es forma sense cap desinncia: jo parl, joobr...

    Les desinncies de 1a i 2a persones del plural esformen amb -a-: nosaltres ballam, vosaltres ba-llau.

    Limperfet de subjuntiu es forma amb les desi-nncies -s, -asses, -s, -ssem, -sseu, -assen:cants, cantsseu...

    La primera persona del singular del present din-dicatiu del verb sser s som: Jo som de la ciutatde Palma.

    El verb sser sutilitza com a auxiliar per formarels temps compostos: Som anat (per he anat) aberenar.

    fontica

    morfosintaxi

    allot, berenar (per esmorzar), ca, calces (per mit-ges), calons (per pantalons), capell, cercar, colgar-se, cridar (per trucar), horabaixa, id, moix (pergat), pitxer, safanria

    lxic

    Comenta les formes verbals queapareixen en aquest rtol i ls delpronom feble davant del verb.

    Busca al Diccionari catal-valen-ci-balear els mots que apareixena lapartat de lxic del quadre ianotan el significat a la llibreta.

    2

    3

    ACTIVITATS

    El cantautor mallorqu Tomeu Penya (Vilafranca deBonany, 1949). En la icona trobars el vdeo de laseva can Grcies per sa rdio.

    [191]

    El text cont fonamentalment una argumentaci. Res-pon les preguntes.

    a Quina s la tesi que defensa Philip? Enuncia-la.b Amb quina mena darguments la defensa?

    Quins dels personatges sn policies?

    Degarmo.Philip i Patton.Patton.Degarmo, Philip i Patton.

    Quina s la prova ms slida de la culpabilitat de las-sass?

    Que estava amagat darrere la cortina.Que odiava la noia.Que tenia sang a les ungles.Que va despullar la noia.

    Indica si les afirmacions que hi ha a continuaci sncertes o falses:

    C Fa Lassass s Degarmo.b La noia morta tamb havia coms

    assassinats.c Degarmo tenia molt bona relaci amb Muriel.d Patton ha examinat les ungles de Degarmo

    i hi ha trobat sang.

    Philip diu: alg que era massa policia per a permetre quecontinus anant pel mn cometent assassinats, per noprou policia per lliurar-la a mans de la justcia. Quin com-portament troba malament: ser massa policia o ser-nemassa poc? Argumenta la resposta.

    Un odi sdic s un odi:

    que de tan intens fa mal a qui el sent.que no suporta la visi de laltre.que sent plaer veient sofrir laltre.barrejat amb amor.

    Indica de quin tipus s el complement subratllat.

    a Patton interroga Philip encuriosit.b Alg sha amagat rere una cortina.c Philip insisteix en la seva tesi.d Philip argumenta la seva tesi.e Alg odiava intensament la dona morta.f Philip s un policia.g Muriel ha estat colpejada amb una porra.h Philip argumenta per als oients. i Muriel ha estat assassinada per alg.

    Escriu un argument que culpi alg duna falta per mitjdel raonament lgic. No cal que tinventis la situaci,pots prendre com a culpable algun personatge dunanovella o duna pellcula que hagis vist.

    1 5

    4

    3

    2

    6

    7

    8

    raonaments lgiccites dautoritatopinions personals

    Encara no mheu dit qui ha matat Muriel fu Patton. s que aix forma part del nmero de circ o s que encara no ho heu es-brinat?Jo vaig prendre la paraula:Alg que ha pensat que mereixia morir, alg que lhavia estimada i lodiava, alg que era massa policia per a permetre que con-tinus anant pel mn cometent assassinats, per no prou policia per lliurar-la a mans de la justcia i deixar que tot saclars. Algcom ara Degarmo. Degarmo sapart de la paret i fu un somriure estrany: Digueu-me si us plau, Philip, si teniu cap prova que confirmi la darrera suposici que heu fet ara mateix. O us sembla tan pocimportant demostrar-la que ni us nheu preocupat?Tinc una petita prova vaig dir. s petita, per pot crixer. Alg ha estat amagat darrere la cortina verda de lapartament delGranda, ms de mitja hora, tan silenciosament com noms sap romandre-hi un policia a laguait. Alg que sabia que la noia haviarebut un cop al cap, tot i que no se lhi veia i que no havia tingut prou temps ni ocasi de remenar el cadver per descobrir-ho. Algque despull la noia i li clav les ungles al ventre amb la mena dodi sdic que un home com vs pot sentir per la dona que ha con-vertit la seva vida en un infern. Alg que en aquest moment t sota les ungles rastres de sang, en prou quantitat per ser analitzatsper lespecialista. Mhi jugo el coll que no esteu disposat a permetre que Patton examini les ungles de la vostra m dreta, De-garmo.

    Raymond Chandler, La dama del llac.

    dadesexemplesrefranys

    1 Atribut2 CI3 CCinstrument4 CPred

    5 CClloc6 CRV7 CD8 CCquantitat

    9 CAg

    COMPETNCIESAPUNT!9 PROVA DAVALUACI DIAGNSTICA

    instrument (CCI)

    Escoltar una mica la can.

    [182]

    FUNCIONAMENT DELALLENGUA [GRAMTICA]9

    1. El complement circumstancial (CC)s un complement del predicat que informa sobre les circumstncies (temps,lloc, manera, companyia...) que envolten lacci verbal:

    La Magda fa els deures cada dia a la biblioteca amb les seves amigues.QUAN? ON? AMB QUI?

    Es classifiquen segons la circumstncia que expressen:

    1.1 Quina forma t?

    1.2 Com es pot reconixer?

    Habitualment, el CC no aporta una informaci imprescindible per entendre lo-raci. Per tant, podem ometrel i loraci continua tenint sentit:

    Hem collit molts rovellons en aquesta part del bosc.CCL

    Hem collit molts rovellons.

    Si el receptor vol conixer les diverses circumstncies en qu t lloc lacci ver-bal, pot demanar-les amb les partcules interrogatives corresponents: On? Quan?Com? Per qu? Amb qui? Amb qu?, Quant?. Aix doncs, el CC sempre respon al-guna daquestes qestions. Daltra banda, el CC t molta mobilitat i, general-ment, podem situar-lo a linici de loraci, al darrere o al mig daquesta:

    En aquesta part del bosc hem collit molts rovellons.CCL

    Hem collit, en aquesta part del bosc, molts rovellons.CCL

    temps (CCT)

    lloc (CCL)

    Avui escoltar la nova can dels Manel.

    Avui escoltar la can a casa.

    manera (CCM) Avui escoltar la can atentament.

    companyia (CCComp)

    quantitat (CCQ)

    Escoltar la can amb els meus amics.

    Escoltar la can amb lequip de so.

    causa (CCC)

    finalit