Catàleg Llengua Catalana i Literatura

LLENGUA CATALANA I LITERATURAESO I BATXILLERAT 2012-2013

2

ÍNDEXESO

Claus del Projecte pàg. 4

Material per a l’alumne pàg. 5

Material per al professor pàg.6-7 Proposta didàctica Adaptació curricular DVD del professor

Índex de continguts pàg. 8-15

BATXILLERAT

Literatura universal pàg. 16

Índex de continguts pàg. 17-18

02

3

MATERIAL COMPLEMENTARI

Reforç de Llengua pàg. 21

www.ecasals.net

Portal de recursos educatius i llibres digitals d’Editorial Casals pàg. 22-23

03

PLA LECTOR

El teu espai de literatura www.bambulector.com pàg. 19-20

LLengua cataLana i Literatura 2

incLOu DVD

LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

2

eLS teuS recurSOS DigitaLS a:

www.ecasals.net/alumnes/llengua2eso

M. carbó, P. Martí, P. Moreno, e. navarro, M. Pin, a. reina

llenguacatalana 2.indd 1 30/11/10 17:24:16

LLengua cataLana

i Literatura 4

r. Barberà, P. cornellas, P. Martí, P. Moreno, M. Pin

incLOu DVD

LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

4



llenguacatalana 4.indd 1

13/12/10 10:41:35

NovETAT pER AL CURs 2012-2013

404

Eso

CLAUS DEL PROJECTE

04

Forma en les proves de diagnòstic en competència comunicativa per encarar-les amb èxit i incorpora la comprensió de textos orals, NovETAT de les proves d’avaluació diagnòstica.

Analitza textos orals a partir de vídeos, NovETAT de les proves d’avaluació diagnòstica.

promou l’enfocament comunicatiu de la llengua, NovETAT del currículum.

Inclou la gramàtica textual, NovETAT del currículum.

Contribueix al pla lector del teu centre, amb propostes de lectures d’obres que atenen els nivells de lectura de l’informe pIsA.

Atén la diversitat de l’aula amb més de 1.500 activitats de reforç, ampliació i consolidació.

Amb recursos interactius integrats a cada pàgina del llibre, permanentment actualitzats: més de 100 àudios, 200 vídeos, 100 enllaços web i 20 documents pDF.

Projecte disponible en llibre digital

4

5

6

7

3. El balear

Designem amb aquest nom la parla de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i For-mentera. L’aïllament geogràfic ha configurat un dialecte força diferenciat de la resta;a més, la parla de cadascuna de les illes també presenta trets particulars.

[193]

LLENGUA I SOCIETAT

• Té vuit vocals en posició tònica: a més de les setque comparteix amb el central, també comptaamb el so de vocal neutra en posició tònica: peraes pronuncia p[ə]ra.

• A l’illa de Mallorca, la o àtona es pronuncia ambuna o tancada (mallorquí), mentre que a les altresilles, es fa com al central, amb el so de [u].

• Les paraules esdrúixoles acabades en -ia perdenla vocal neutra final: famili...

• Els diftongs gua i qua es pronuncien go i co: aigo(per ‘aigua’), cotre (per ‘quatre’).

• És molt generalitzat el ieisme, és a dir la pro-núncia de i en lloc de ll: paia (per ‘palla’).

• És habitual la pèrdua de la s entre vocals: camia(per ‘camisa’).

• En la llengua col·loquial s’utilitzen les formes del’article es (so darrere de la preposició amb), sa,es (o ets), ses, tot i que l’article estàndard el, la,els, les també s’usa en algunes expressions i da-vant dels noms mar, cel, món, terra...

• L’article personal és en per al masculí i na per alfemení: en Miquel, na Caterina.

• Predominen les formes plenes dels pronoms fe-bles davant del verb: mos han dit...

• La primera persona del singular del present d’in-dicatiu es forma sense cap desinència: jo parl, joobr...

• Les desinències de 1a i 2a persones del plural esformen amb -a-: nosaltres ballam, vosaltres ba-llau.

• L’imperfet de subjuntiu es forma amb les desi-nències -às, -asses, -às, -àssem, -àsseu, -assen:cantàs, cantàsseu...

• La primera persona del singular del present d’in-dicatiu del verb ésser és som: Jo som de la ciutatde Palma.

• El verb ésser s’utilitza com a auxiliar per formarels temps compostos: Som anat (per ‘he anat’) aberenar.

fonètica

morfosintaxi

al·lot, berenar (per ‘esmorzar’), ca, calces (per ‘mit-ges’), calçons (per ‘pantalons’), capell, cercar, colgar-se, cridar (per ‘trucar’), horabaixa, idò, moix (per‘gat’), pitxer, safanòria

lèxic

Comenta les formes verbals queapareixen en aquest rètol i l’ús delpronom feble davant del verb.

Busca al Diccionari català-valen-cià-balear els mots que apareixena l’apartat de «lèxic» del quadre ianota’n el significat a la llibreta.

2

3

ACTIVITATS

El cantautor mallorquí Tomeu Penya (Vilafranca deBonany, 1949). En la icona trobaràs el vídeo de laseva cançó «Gràcies per sa ràdio».

[191]

El text conté fonamentalment una argumentació. Res-pon les preguntes.

a Quina és la tesi que defensa Philip? Enuncia-la.b Amb quina mena d’arguments la defensa?

Quins dels personatges són policies?

Degarmo.Philip i Patton.Patton.Degarmo, Philip i Patton.

Quina és la prova més sòlida de la culpabilitat de l’as-sassí?

Que estava amagat darrere la cortina.Que odiava la noia.Que tenia sang a les ungles.Que va despullar la noia.

Indica si les afirmacions que hi ha a continuació sóncertes o falses:

C Fa L’assassí és Degarmo.b La noia morta també havia comès

assassinats.c Degarmo tenia molt bona relació amb Muriel.d Patton ha examinat les ungles de Degarmo

i hi ha trobat sang.

Philip diu: algú que era massa policia per a permetre quecontinués anant pel món cometent assassinats, però noprou policia per lliurar-la a mans de la justícia. Quin com-portament troba malament: ser massa policia o ser-nemassa poc? Argumenta la resposta.

Un «odi sàdic» és un odi:

que de tan intens fa mal a qui el sent.que no suporta la visió de l’altre.que sent plaer veient sofrir l’altre.barrejat amb amor.

Indica de quin tipus és el complement subratllat.

a Patton interroga Philip encuriosit.b Algú s’ha amagat rere una cortina.c Philip insisteix en la seva tesi.d Philip argumenta la seva tesi.e Algú odiava intensament la dona morta.f Philip és un policia.g Muriel ha estat colpejada amb una porra.h Philip argumenta per als oients. i Muriel ha estat assassinada per algú.

Escriu un argument que culpi algú d’una falta per mitjàdel raonament lògic. No cal que t’inventis la situació,pots prendre com a culpable algun personatge d’unanovel·la o d’una pel·lícula que hagis vist.

1 5

4

3

2

6

7

8

raonaments lògiccites d’autoritatopinions personals

−Encara no m’heu dit qui ha matat Muriel –féu Patton–. ¿És que això forma part del número de circ o és que encara no ho heu es-brinat?Jo vaig prendre la paraula:–Algú que ha pensat que mereixia morir, algú que l’havia estimada i l’odiava, algú que era massa policia per a permetre que con-tinués anant pel món cometent assassinats, però no prou policia per lliurar-la a mans de la justícia i deixar que tot s’aclarís. Algúcom ara Degarmo. Degarmo s’apartà de la paret i féu un somriure estrany: –Digueu-me si us plau, Philip, si teniu cap prova que confirmi la darrera suposició que heu fet ara mateix. ¿O us sembla tan pocimportant demostrar-la que ni us n’heu preocupat?–Tinc una petita prova –vaig dir–. És petita, però pot créixer. Algú ha estat amagat darrere la cortina verda de l’apartament delGranda, més de mitja hora, tan silenciosament com només sap romandre-hi un policia a l’aguait. Algú que sabia que la noia haviarebut un cop al cap, tot i que no se l’hi veia i que no havia tingut prou temps ni ocasió de remenar el cadàver per descobrir-ho. Algúque despullà la noia i li clavà les ungles al ventre amb la mena d’odi sàdic que un home com vós pot sentir per la dona que ha con-vertit la seva vida en un infern. Algú que en aquest moment té sota les ungles rastres de sang, en prou quantitat per ser analitzatsper l’especialista. M’hi jugo el coll que no esteu disposat a permetre que Patton examini les ungles de la vostra mà dreta, De-garmo.

Raymond Chandler, La dama del llac.

dadesexemplesrefranys

1 Atribut2 CI3 CCinstrument4 CPred

5 CClloc6 CRV7 CD8 CCquantitat

9 CAg

COMPETÈNCIES A PUNT!9 PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

instrument (CCI)

Escoltaré una mica la cançó.

[182]

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]9

1. El complement circumstancial (CC)És un complement del predicat que informa sobre les circumstàncies (temps,lloc, manera, companyia...) que envolten l’acció verbal:

La Magda fa els deures cada dia a la biblioteca amb les seves amigues.QUAN? ON? AMB QUI?

Es classifiquen segons la circumstància que expressen:

1.1 Quina forma té?

1.2 Com es pot reconèixer?

Habitualment, el CC no aporta una informació imprescindible per entendre l’o-ració. Per tant, podem ometre’l i l’oració continua tenint sentit:

Hem collit molts rovellons en aquesta part del bosc.CCL

Hem collit molts rovellons.

Si el receptor vol conèixer les diverses circumstàncies en què té lloc l’acció ver-bal, pot demanar-les amb les partícules interrogatives corresponents: On? Quan?Com? Per què? Amb qui? Amb què?, Quant?. Així doncs, el CC sempre respon al-guna d’aquestes qüestions. D’altra banda, el CC té molta mobilitat i, general-ment, podem situar-lo a l’inici de l’oració, al darrere o al mig d’aquesta:

En aquesta part del bosc hem collit molts rovellons.CCL

Hem collit, en aquesta part del bosc, molts rovellons.CCL

temps (CCT)

lloc (CCL)

Avui escoltaré la nova cançó dels Manel.

Avui escoltaré la cançó a casa.

manera (CCM) Avui escoltaré la cançó atentament.

companyia (CCComp)

quantitat (CCQ)

Escoltaré la cançó amb els meus amics.

Escoltaré la cançó amb l’equip de so.

causa (CCC)

finalitat (CCF)

sintagma adverbial (SAdv)

Assajaré la cançó per al festival.

Els veïns discutien acaloradament.

sintagma nominal (SN)

sintagma preposicional (SPrep)

oració (O)

Cada dia arribes tard.

El Xavi es trasllada amb bicicleta.

Et deixaré el llibre perquè te’l llegeixis.

Escoltaré la cançó gràcies a tu.

––>

No confonguis el CCM amb el

CPred:

L’avi passeja tranquil.adj. masc. sing.

CPred

L’avi passeja tranquil·lament.adverbi de manera

CCM

Tots dos informen sobre com es

produeix l’acció verbal però el

CPred també complementa un nom

(subjecte o CD) amb el qual con-corda en gènere i nombre.

!

Subratlla els CC d’aquestes ora-cions i digues de quina classe són(temps, manera, lloc...).

a El mes vinent viatjarem a NovaYork amb avió.

b L’Aleix estudia molt per als exà-mens a la biblioteca.

c He arribat tard a l’escola perculpa del trànsit.

d Ara els meus pares són a Parísamb els seus amics.

e L’Albert sempre fa els deuresamb llapis.

f Llavors es va obrir la porta len-tament.

g L’avió va aterrar suaument da-munt la pista.

h Durant la roda de premsa, l’ac-tor responia amablement lespreguntes.

i En aquella època m’agradavenforça les pel·lícules de terror.

j Va estar-se sis mesos en unacasa abandonada.

k No vinguis mai més sense elsllibres!

l Aquesta tarda el meu pare hamuntat la prestatgeria amb fa-cilitat.

m M’agrada molt estudiar amb tu.

1

ACTIVITATS

FITXA TÈCNICA: Telenotícies, TV3 (20-09-10).TIPOLOGIA ORAL: Notícia amb suport d’imatge real i elaborada ambordinador.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Un corresponsal de televisió a Pequín parlasobre un projecte per a un nou model d’autobús a la Xina.

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

ACTIVITATS

Per què es pot dir que es tracta d’un projecte innova-dor? Destaca la característica del tren que més t’ha cri-dat l’atenció.

Valora la incorporació de l’animació a la notícia:

SÍ NOa És molt important.b Sense ella no s’entendria la notícia.c M’agradaria veure’n encara més.d Il·lustra molt bé el projecte.

Resumeix la conclusió del corresponsal davant el greuproblema dels embussos a les ciutats xineses.

Marca amb ✓ la informació que es dóna a la notícia:

a energia que consumeix el tren , b preu aproximatdel projecte , c accessos que tindrà el tren , d dataaproximada en què seran a la ciutat , e capacitat detransport en persones , f nom dels països interes-sats en el projecte , g velocitat en km per hora

Creus que el destinatari d’aquesta notícia són els noisi noies com tu? O un altre tipus de receptor? Per què?

Per parelles, penseu un titular per a aquesta notíciaque no sobrepassi les set paraules.

1

2

3

4

5

6

El bus que va sobre els cotxesLLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[172]

Comunicació oralEscoltar: La notícia.Parlar: L’exposició audiovisual.

Comunicació escritaLlegir: Quan la llibertat s'amagava a les muntanyes, AbelCaldera.Escriure: L’argumentació: estructura i característiqueslingüístiques. Argumentacions objectives i subjectives.El correu electrònic.

Funcionament de la llenguaGramàtica: El complement circumstancial,el complement de règim verbal i el complement agent:forma i reconeixement.Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: Fem una fotonovel·la!

Autoavaluació

Competències a punt!

Coneixement i interacció amb el món físicDisseny i elaboració de projectes tecnològics complexosper evitar els embussos de trànsit.

Social i ciutadanaRebuig dels conflictes armats i respecte pels vençutsutilitzant vies democràtiques per jutjar-los.

Coneixement i interacció amb el món físicImportància que els vehicles siguin respectuosos ambel medi ambient. Consciència del problema que representaper al medi ambient l’emissió de gasos contaminants.

9

507

ESO

05

ESO

MATERIAL PER A L’ALUMNE

Descobreix l’ÍNDEX de CONTINGUTS dels llibres a les pàgines 8-15 del catàleg.

1 ESOLlibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4343-7




LLengua cataLana i Literatura 4r. Barberà, P. cornellas, P. Martí, P. Moreno, M. Pin

incLOu DVD

LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

4




LLengua cataLana i Literatura 3r. Barberà, P. Martí, P. Moreno, e. navarro, M. Pin, a. reina

incLOu DVD

LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

3





incLOu DVD

LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

2



M. carbó, P. Martí, P. Moreno, e. navarro, M. Pin, a. reina


LLengua cataLana i Literatura 1M. carbó, P. Martí, P. Moreno, e. navarro, M. Pin, a. reina

incLOu DVD

LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

1




NOVETAT CURS 2012-2013



www.ecasals.net/alumnes/llengua4esoTambé els trobaràs a:

recursos digitals off line

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.no s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.













DVD DE L’ALUMNE

Un DVD específic per a cada curs.

6

MATERIAL PER AL PROFESSORPROPOSTA DIDÀCTICA + ADAPTACIó CURRICULAR

06

1 ESOProposta didàctica ISBN 978-84-218-4850-0


LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

2


INCLou DVD

LLengua cataLana i Literatura 2proposta didàcticaRemei Barberà, Mireia Cornudellas, Mònica Montserrat, Jeroni Rubió

www.ecasals.net/professors/llengua2esowww.ecasals.net/llibre/llengua2eso

llenguacatalana 2_profe.indd 1 9/12/10 10:08:55


[151]

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [ORTOGRAFIA-GRAFIES]

1. La vocal neutra [ə]Correspon a la pronúncia tant de A com de E àtones al català oriental. Cal teniren compte, doncs, les orientacions següents:

• Al lexema

Els mots derivats tenen la mateixa vocal que el primitiu:

teulada sona igual que taulada

teula taula

Pel que fa als verbs, la primera persona del singular del present d’indicatiuens indica la vocal tònica: pagava (jo pago), pegava (jo pego).

• A final de mot (noms i adjectius)

Normalment, els noms i adjectius que acaben en vocal neutra s’escriuen ambE si són masculins i amb A si són femenins: un home digne, un sobre negre,una dona culta, una taula ampla...Hi ha, però, excepcions:

• A les desinències verbals

Si l’última lletra és una vocal neutra, hem d’escriure A: parla, diria, sortia, es-coltava...

Excepcions: tots els infinitius acabats amb -re (escriure, viure, treure...) i les for-mes obre, omple, vine i corre.

En el cas que la vocal neutra sigui la penúltima lletra, hem d’escriure E: par-les, dirien, sortíeu, escoltàvem, córrer...

JEURE, TREURE, NÉIXER(i derivats)

síl·laba tònicaE jeus / jaiem

síl·laba àtonaA treien / trauran

neixen / naixent

!

Hi ha unes quantes paraules en lesquals la vocal neutra no coincideixamb el castellà:

CATALÀAMBA: afaitar, ambaixada,assassí, avaluar, avantatge, avaria, da-vant, maragda, ramat, rancor, sanefa,Sardenya.CATALÀ AMB E: assemblea, empa-rar, enyorar, espàrrec, javelina, mera-vella, monestir, orfe, orgue, punxegut,ràfega, resplendor, sergent.

!

-arca: monarca, patriarca...-cida: homicida, insecticida...-ista: artista, dentista, esportista, futbolista...

Altres: agrícola, dia, diploma, drama, idioma, poema,titella, pirata, demòcrata...

Noms masculinsacabats en A

base, catàstrofe, classe, espècie, faringe, fase, febre,frase, higiene, imatge, jove, mare, piràmide, sèrie, sín-drome, superfície, torre...

Alguns adjectius no canvien segons el gènere:-ble: amable, doble, feble, noble, terrible...

Altres: alegre, bilingüe, cèlebre, enorme, ferotge, golafre,jove, lliure, rude, salvatge, simple, solemne, tènue, terres-tre, uniforme, xerraire, ximple...

Noms femeninsacabats en E

Adjectius d’unasola terminació(invariables)

PLURAL -ES

roca roques

taronja taronges

piga pigues

aigua aigües

puça puces

obliqua obliqües

això és bàsic!

–––>

–––>

Situa a la taula els substantius següents segons sisón masculins o bé femenins.

Completa les famílies de paraules fixant-te en el pri-mitiu corresponent. Accentua, si cal.

a p▲ssar, p▲ssadís... p▲sb r▲tolar, r▲tolador... r▲tolc p▲sar, p▲sant... p▲sd p▲ixater, p▲ixateria... p▲ixe ll▲mpec, ll▲mpegar... ll▲mp

La 1a persona del singular del present d’indicatiu as-senyalarà la vocal neutra adequada.

a endr▲çaves, endr▲çat... jo endr▲çob af▲itaràs, af▲itant... jo af▲itoc recom▲nà, recom▲nés... jo recom▲nod n▲dava, n▲daria... jo n▲doe ens disfr▲ssem, disfr▲ssat... jo em disfr▲sso

Omple les columnes amb la vocal neutra adient.

JEURE TREURE NÉIXERj▲ient tr▲t n▲ixiaj▲us tr▲urà n▲ixenj▲ia tr▲gués n▲ixij▲uria tr▲c n▲scutj▲uen tr▲uries n▲ixj▲guessis tr▲us n▲ixeràj▲gut tr▲ia n▲ixemj▲guis tr▲ieu n▲ixentj▲uran tr▲ient n▲ixerien

Corregeix les vocals neutres que estiguin malament.

a L’altre faldilla negre era meravellosa.b A l’examen d’avaluació sortirà la vocal neutre.c Un objecte punxagut va averiar el pneumàtic.d Aquell noi orfa tenia un tall a la mà esquerre.e L’avantatge del càrrec era assistir a les festes del’embaixador.

f La meva recomenació és que no et beguis la llet sis’ha tornat agre.

g Aquella persona tan ruda va ofendre la meva pobremare amb aquella paraula incorrecta.

h La cèlebra victòria dels romans sobre els poblesveïns no era ben bé exacta.

i El remat de cabras s’aturà just al devant de la portadel monestir.

Passa al plural les oracions següents.

a Ella sega l’espiga llarga.b Ell busca una branca fosca i llisa.c Ella traça una línia obliqua.d Ell menja una taronja molt dolça.e Ella neteja l’aigua tèrbola.f Ell explica una història salvatge.

Fes el dictat.

Identifica les vocals neutres del següent eslògan publi-citari: glopeig + raspall, dents fortes i sanes.

8

7

6

4

3

2

1 5

[152]

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [ORTOGRAFIA-GRAFIES]

ACTIVITATS

masculins -E

femenins -A

masculins -A

femenins -E

trajecte, superfície, conseqüència, novel·la,llebre, febre, poema, titella, gendre, sogra, teorema,mestre, pirata, mestra, piràmide, sogre, nora, mare,

pare, monarca

4. Omple les sèries conjugant les persones que falten del present d’indicatiu. Vigila les consonants.

5. Passa al plural els substantius següents. Vés amb compte amb el canvi de consonants.

6. Escriu, ara tu, la vocal neutra als espais buits dels verbs següents.

7. Completa el quadre amb els verbs (1a p. sing.) o el nom on la síl·laba tònica no és vocal neutra.

77

Ortografia-grafies

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Lle

ngua

cat

alan

a i l

itera

tura

3

explico

netejo

engego

traço

a aguant__

b corr__

c buscar__n

d ned__n

e dibuix__

f ompl__

g vin__

h pint__s

i pint__

j s’afait__

k podi__

l podi__n

m distreur__

n ned__

o despenj__

p recoman__

q s’afait__n

r despeng__s

mosca plagaesponja pinça

branca algaenveja plaça

biblioteca formigataronja venjança

(jo p__sso)

(v__nt)

(jo p__so)

(c__rn)

dental

apartés

parcial

desaria

(d__nt)

(jo ap__rto)

(p__rt)

(jo d__so)

tardarà

segador

negant

tasseta

(jo t__rdo)

(s__ga)

(jo n__go)

(t__ssa)

fangós

tacaràs

peixater

rentava

passava

ventada

pesava

carnisser

(f__ng)

(jo t__co)

(p__ix)

(jo r__nto)

Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

• Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.

• planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.

• Inclou un solucionari.

2. O/U àtones

8. Classifica els mots següents segons la vocal que tenen a final de paraula: quilos, nous, estiu, toro, vi-rus, europeus, globus, carro, ingenu, mossos, ambigus, tipus, gerro, cromos, rius, focus, lloros, cacau, monjo, individu.

9. Escriu, ara tu, la vocal adequada (o, u) als espais buits dels mots següents.

10. Completa el quadre amb els verbs (1a p. sing.) o el nom on hi ha la síl·laba tònica.

78

Manual d’ortografia i lèxic Ortografia-grafies

Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Lle

ngua

cat

alan

a i l

itera

tura

3

a númer__

b llegeix__

c b__txaca

d ate__

e m__ntanya

f sur__

g eucalipt__s

h capít__l

i c__irassa

j c__bertura

k t__rmell

l c__mplir

-u (singular) -os (plural) -us (plural) -us (invariables)-o (singular)

bufava

plorava

fumera

calorós

moriren

sucaria

trucar

endolcir

rigorós

mocava

joventut

escuderia

tornaràs

muntaré

corrent

plomatge

foscor

votarem

plujós

jugarem

(jo b__fo)

( jo pl__ro)

(f__m)

(cal__r)

(jo m__ro)

(jo s__co)

(jo tr__co)

(d__lç)

(rig__r)

(jo m__co)

(j__ve)

(esc__t)

(jo t__rno)

(jo m__nto)

(jo c__rro)

(pl__ma)

(f__sc)

(jo v__to)

(pl__ja)

(jo j__go)

707



LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

4


INCLou DVD




LLe

ng

ua

cat

aLa

na

i Li

ter

atu

ra

3


INCLou DVD





DVD DEL PROFESSOR

Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les teves classes.

• Programacions.

• Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats: de reforç i

d’ampliació – Avaluació – Solucionari

• Avaluacions trimestrals i final.

• Recursos digitals del llibre de l’alumne.

ESO

PER A PISSARRA DIgITAL I ORDINADOR

Recursos també disponibles a www.ecasals.net

Accés a la proposta didàctica en PDF integrada a cada unitat del llibre.

Accés als recursos digitals delllibre de l’alumne:

a cada unitat del llibre,classificats en vídeos, àudios iclips (animacions multimèdia).


proposta didàctica

Recursos digitals off line

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-XXXXX-2011Fabricat per XXXXXXLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.


També els trobaràs a:


proposta didàctica






proposta didàctica






proposta didàctica





LLENGUA - DIMENSIó COMUNICATIVA

COMUNICACIó ORAL COMUNICACIó ESCRITA FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

TECNOLOGIES DE L’APRENENTATGE I EL

CONEIXEMENT

Escoltar / Parlar Llegir Escriure Gramàtica Projecte TAC

1. L’adequació del text al receptorCompetència social i ciutadana

Un petó de mandarina, Eulàlia CanalAutonomia i iniciativa personal

El text: intenció i situació. L’adequacióAutonomia i iniciativa personal

La comunicació i els seus elements. Comunicació verbal i comunicació no verbal. Comunicació oral i comunicació escrita. Funcions del llenguatgeCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Què és un bloc? El nostre bloc de classe. Fem nostre el bloc (sessió 1)Competència digital

2. La coherència del text: l’ordre lògic dels esdevenimentsCompetència social i ciutadana

El teu nom és Olga, Josep Maria EspinàsCompetència social i ciutadana

Propietats del text: la coherència. L’estructura interna del textAutonomia i iniciativa personal

El mot: definició. Estructura del mot: lexema i morfemes. Les paraules derivades: sufixos, prefixos i interfixos. Les paraules compostesCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula. Els articles i els comentaris: Com es fa un article? Com es fa un comentari? (sessió 2)Competència digital

3. La dicció, l’entonació i el ritme: el recital de poesia. Competència plurilingüe i intercultural

Poesies d’Apel·les Mestres, Josep Carner, Pere Quart, Joan Salvat-Papasseit, Núria Albó, Enric Larreula i Miquel DesclotCompetència artística i cultural

La composició de textos: la cohesió. El lèxicAutonomia i iniciativa personal

El nom: definició. Classes de noms. El gènere. El nombreCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Completem la nostra presentació: afegir una fotografia (sessió 3)Competència digital

LLENGUA - DIMENSIó PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

La llengua i les seves varietats lingüístiques: geogràfiques, socials (nivells de llengua: culte, vulgar, estàndard) i estilístiques (formal, informal) Competència lingüística. Competència social i ciutadana

4. La comunicació no verbal a la conversaCompetència social i ciutadana

Què farem, què direm?, Pep CollAutonomia i iniciativa personal

La conversa: el còmicAutonomia i iniciativa personal

L’adjectiu: definició. El gènere i el nombre. Adjectius variables i adjectius invariables. El grau. Adjectius especificatius i adjectius explicatiusCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Donem forma al bloc: tunegem el bloc. Els widgets. El voki (sessió 4)Competència digital

5. La descripció d’un període històricCompetència artística i cultural

El sastre i el sabater, Riure’s del mort (contes populars)Competència artística i cultural

La descripció tècnicaAutonomia i iniciativa personal

Els determinants: definició i classes. L’article. Els demostratius. Els possessius. Els indefinits. Els numerals. Els quantitatius. Els interrogatius i exclamatiusCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Comencem el quadern de poesia. Proposta de treball: transcriure el poema al bloc (sessió 5)Competència digital

6. La narració d’una notíciaCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Intercanvi amb un anglès, Christine NöstlingerCompetència social i ciutadana

La narració: la notíciaAutonomia i iniciativa personal

Els pronoms: definició i classes. Els personals. Els determinatius: demostratius, indefinits i interrogatiusCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Crear un diaporama (sessió 6)Competència digital


La diversitat lingüística. Les famílies lingüístiques. Les llengües romàniques. El català a Europa.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana ciutadana

7. L’entrevistaTractament de la informació i competència digital

El fill que no torna, Josep Maria Folch i TorresCompetència social i ciutadana

El diàleg: l’entrevista periodísticaAutonomia i iniciativa personal

El verb: definició. Les desinències verbals: persona, nombre, temps, aspecte i mode. Les formes no personals. La conjugació verbal: formes simples, compostes i perifràstiquesCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Ara, els vídeos (sessió 7)Competència digital

8. El relat fantàsticCompetència artística i cultural

Ullal Blanc, Jack LondonAutonomia i iniciativa personal

La narració: el resumAutonomia i iniciativa personal

El verb: verbs regulars i verbs irregulars. Conjugació dels verbs models: CANTAR, TÉMER, PERDRE, DORMIR, SERVIR Competència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Ara, el text (sessió 8)Competència digital

9. L’exposició d’un tema d’històriaCompetència d’aprendre a aprendre

El malalt imaginari, MolièreAutonomia i iniciativa personal

L’exposició: inductiva, deductiva i enquadradaAutonomia i iniciativa personal

L’adverbi: significat i forma. Classificació dels adverbis. Locucions adverbials. Interjeccions: significat i formaCompetència d’aprendre a aprendre

Fem un bloc d’aula.Valorem la nostra feina (sessió 9)Competència digital


El domini lingüístic del català: el bloc oriental i el bloc occidentalCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana

1 E

SO

08LL

ENG

UA

CAT

ALA

NA

I LI

TER

ATU

RA

LLENGUA - DIMENSIó COMUNICATIVA

Funcionament de la llengua

ORTOGRAFIA LèXICSons i lletresSo i grafies La vocal neutra La o i la u àtonesLa b i la v La s sonora i la s sorda: s, z, ss, ç, cLes grafies j/g Les grafies x/ix Les grafies tx/ig L’apòstrof i la contracció

AccentuacióLa síl·laba. Diftongs i hiats Síl·laba tònica i síl·laba àtona Mots aguts, plans i esdrúixols Regles generals d’accentuació Accentuació de e i o L’accent diacrític La dièresi

PuntuacióEl punt La interrogació i l’exclamació La comaEls parèntesisCompetència d’aprendre a aprendre. Competència d’autonomia i iniciativa personal

DiccionariÚs del diccionari Sentit literal i sentit figurat

Fenòmens semànticsEls sinònims Els antònims La polisèmia Els camps lèxics · Ésser humà · Vestit · Relacions familiars · Menjar · Habitatge · Interior de la llar Les frases fetes

Formació de paraulesLa derivació. La família de paraules. La composició

Precisió lèxica

Barbarismes

Competència d’aprendre a aprendre. Competència d’autonomia i iniciativa personal

09

ESO

LITERATURA – DIMENSIó ESTèTICA I LITERÀRIA

COMUNICACIó ORAL LITERATURA LECTURA D’UNA OBRA

TALLER DE LECTURA

TALLER D’ESCRIPTURA

0. Escoltar: l’exposició. Parlar: recitació d’un poema èpicCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Què és la literatura? Literatura oral i literatura escrita. Prosa i vers. Els gèneres literaris: lírica, narració i teatre

Literatura i música: Literatura oral. La poesia èpicaCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal. Tractament de la informació i competència digital

1. Escoltar: el reportatge.Parlar: recitació de la cançó «Ítaca», de Lluís LlachCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Què és la lírica? Què és la prosa poètica? La poesia sempre és lírica? El vers: el nombre de síl·labes i la rima. Les figures retòriques. Tipus d’estofes i composicions

Literatura i art: Els herois de la poesia èpica clàssica a l’artLletra i música: Figures retòriques i lletres de cançonsCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Antologia de poesia catalana contemporàniaCompetència artística i cultural

El comentari de text. Pautes per al comentari de text: localització del text, argument i estructura internaCompetència d’aprendre a aprendre

De professió, poeta i fotògrafAutonomia i iniciativa personal

2. Escoltar i parlar: l’entrevistaCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Explicar una història: el text narratiu. Característiques del gènere narratiu: el narrador, l’ordre dels fets en la narració, l’espai i el temps narratius, i els personatges. Els gèneres narratius: el conte, la novel·la i la poesia èpica. Narracions orals: el mite, la llegenda i el conte tradicional. Tipus de narracions. Trets lingüístics del text narratiu

Literatura i música: La llegenda i la música: el comte ArnauLiteratura i cinema: La llegenda de Robin HoodCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

El misteri del carrer de les Glicines, de Núria PradasCompetència artística i cultural

El comentari de text. Pautes per al comentari de text: els temes i subtemes, el narrador, l’espai, el temps, els personatges, l’estil i l’opinió personalCompetència d’aprendre a aprendre

De professió, escriptor de novel·lesAutonomia i iniciativa personal

3. Escoltar: l’exposició.Parlar: l’exposicióCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Què és el teatre? Elements de la representació teatral: autor, director, actors; l’escenografia. El text teatral: presència del diàleg i monòleg, absència del narrador i les acotacions, actes i escenes. Els gèneres teatrals

Literatura i art: L’arquitectura dels teatres a grècia i a RomaLiteratura i cinema: Romeu i JulietaRuta literària: Els espais per a la representació teatral a CatalunyaCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Supertot, Josep M. Benet i JornetCompetència artística i cultural

Ens agrada llegir. En la pell d’un personatgeCompetència d’aprendre a aprendre

De professió, guionista de cinemaAutonomia i iniciativa personal

novetat curs 2012-201310

2 E

SO

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

A I

LITE

RAT

UR

A

LLENGUA – DIMENSIó COMUNICATIVA

COMUNICACIó ORAL COMUNICACIó ESCRITA FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

TECNOLOGIES DE L’APRENENTATGE I EL

CONEIXEMENT


1. La presentació d’una persona o d’un personatgeCompetència social i ciutadana

Tres amigues i un estiu, Maria EnrichCompetència artística i cultural

Les funcions del llenguatge: expressiva, referencial, apel·lativa, metalingüística, poètica i fàticaAutonomia i iniciativa personal

L’oració i les seves modalitats. El sintagma: estructura i classes. La preposició i la conjunció.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la El llenguatge de la fotonovel·la: la imatge i el text (sessió 1)Competència digital

2. L’exposició de costums tradicionals del nostre paísCompetència artística i cultural

12 contalles de l’àvia de Saifores, Àngels garrigaCompetència artística i cultural

Idea principal i idea secundàriaAutonomia i iniciativa personal

Estructura de l’oració: subjecte i predicat. La concordança. El subjecte el·líptic i el vocatiu.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la. El llenguatge de la fotonovel·la: les eines i l’organització de la feina (sessió 2)Competència digital

3. La narració d’un conteAutonomia i iniciativa personal

El llargavistes d’ambre, Philip PullmanCompetència artística i cultural

L’esquema. El mapa d’ideesAutonomia i iniciativa personal

Estructura del SN: el nucli, els determinants i els complements del nom.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la. El guió literari: a la recerca d’un tema i d’un argument (sessió 3)Competència digital

LLENGUA – DIMENSIó PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

Formació i evolució del catalàCompetència comunicativa. Competència social i cultural

4. La comunicació d’una festa culinària al centreAutonomia i iniciativa personal

La nit que Wendy va aprendre a volar, Andreu MartínCompetència artística i cultural

El resumAutonomia i iniciativa personal

Estructura del SV: el nucli. Ús dels temps verbals. Classes de predicat: verbal i nominal. Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la. El guió tècnic o storyboard (sessió 4) Competència digital

5. La representacióCompetència artística i cultural

Les aventures extraordinàries d’en Massagran, Josep M. Folch i Torres Competència artística i cultural

La descripció: tipus, estructura interna, ordre i dinamismeAutonomia i iniciativa personal

Els verbs regulars i els verbs irregulars. Verbs irregulars de la primera, segona i tercera conjugació. Conjugació dels verbs models: ANAR, ESTAR, TREURE, JEURE, NÉIXER, COLLIR, TOSSIRCompetència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la.Fotògrafs, actors, escenaris i decorats (sessió 5)Competència digital

6. La recepta de cuinaCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

A la punta de la llengua, Miquel DesclotCompetència artística i cultural

Textos amb funció apel·lativa. Els textos instructiusAutonomia i iniciativa personal

Verbs irregulars Conjugació dels verbs models: VENDRE, MOLDRE, CONÈIXER, MOURE, ÉSSER, FER, HAVERCompetència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la. Vestuari i maquillatge, fotografia i música (sessió 6)Competència digital


El català i la seva varietat geogràfica. Dialectes occidentals: nord-occidental i valencià Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana

7. L’exposició oral acompanyada d’un suport escritCompetència social i ciutadana

Kazan el gos llop, James Oliver CurwoodCompetència artística i cultural

L’exposició: divulgativa i científica. Característiques lingüístiquesCompetència d’aprendre a aprendre

Els verbs predicatius. Els complements: el complement directe i el complement indirecte.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la. La manipulació de les imatges (sessió 7)Competència digital

8. L’intercanvi de preguntes i respostesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Poesies de Joana Raspall, Shel Silverstein, Josep M. Sala-Valldaura, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Joan MargaritCompetència artística i cultural

El text explicatiu: estructura i característiques lingüístiquesCompetència d’aprendre a aprendre

L’atribut i el complement predicatiu. Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la. Muntant les imatges del vídeo (sessió 8)Competència digital

9. L’exposició oral acompanyada d’un suport de vídeoCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Quan la llibertat s’amagava a les muntanyes, Abel CalderaCompetència artística i cultural

L’argumentació objectiva i subjectiva. Estructura. Correu electrònicCompetència d’aprendre a aprendre

El complement circumstancial, el complement de règim verbal i el complement agent.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una fotonovel·la. Muntant la música del vídeo (sessió 9)Competència digital


El català i la seva varietat geogràfica. Dialectes occidentals: el nord-occidental i el valenciàCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana

11

ESO



ORTOGRAFIA LèXICSons i lletresLa vocal neutraLa o i la u àtonesRevisió curs anterior:

· Les grafies b i v· La s sonora i la s sorda: s, z, ss,

ç, c · Les grafies g/j, x/ix i tx/ig

Les grafies m/n/mpLa hLes grafies r/rrLes grafies l/ll/l·lLes grafies p/b, t/d i c/g a final de motEls dígrafs (definició i separació)

AccentuacióLa síl·laba. Diftong i hiatsRegles d’accentuacióAccentuació de e i oLa dièresiL’accent diacrític

PuntuacióLa comaEl punt i comaEl dos punts i els punts suspensiusCompetència d’aprendre a aprendre. Competència d’autonomia i iniciativa personal

DiccionariTipus de diccionaris. Els diccionaris temàtics i visuals

Fenòmens semànticsEls sinònims i els antònimsLa polisèmia i l’homonímiaEls hiperònims i els hipònimsEls camps lèxics: · Les malalties · Els estats d’ànim · El medi urbà i el medi rural · Els animals · El comerç · El transportLes frases fetesLes locucionsEls refranys

Formació de paraulesLa derivació. La família de paraulesLa composicióLes sigles. Els acrònims

Precisió lèxica

Barbarismes



COMUNICACIó ORAL LITERATURALECTURA

D’UNA OBRATALLER

DE LECTURATALLER

D’ESCRIPTURA

1. Escoltar: el reportatge. Parlar: recitar una poesia-cançóCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

El gènere líric. La poesia: en vers o en prosa? La poesia narrativa: l’èpica i el romanç. La mètrica: el recompte sil·làbic, la rima i l’esquema mètric. Les estrofes. Les composicions. Les figures retòriques. Els temes de la poesia: la poesia del jo (l’amor, la mort i el pas del temps), la poesia més enllà del jo (la realitat social, la pàtria, la naturalesa). La cançó i la seva relació amb la poesia

Literatura i música: Cançons i figures literàriesRuta literària: Els Jocs FloralsLiteratura i música: El MediterraniCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Bestiari, Josep CarnerCompetència artística i cultural

Els bestiaris. Animals i literaturaCompetència d’aprendre a aprendre

Explica’m una cançóAutonomia i iniciativa personal

2. Escoltar: el reportatge.Parlar: exposició persuasivaCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

El gènere narratiu en prosa: la novel·la i el conte. Elements narratius: el narrador, els personatges, l’espai, el temps, el discurs. Estructuració i desenvolupament de l’acció narrativa. El conte popular i el conte literari. Relats breus: la llegenda, la faula

Literatura i cinema: Els personatges del conte.Literatura i art: La llegenda de Sant Jordi i el drac en l’art

Competència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

L’univers de Poe, Edgar Allan PoeCompetència artística i cultural

El comentari d’un text líric (I)Competència d’aprendre a aprendre

Explica’m un conte de porAutonomia i iniciativa personal

3. Escoltar: el reportatge.Parlar: explicar l’argument d’una obraCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

El teatre, paraula viva: del text a la representació teatral. El text teatral: el diàleg, el monòleg, l’apart i les acotacions. Els gèneres teatrals: la tragèdia, la comèdia i el drama. L’estructura del text teatral: actes i escenes. Elements del text i de la representació: els personatges, l’espai i el temps, i l’acció dramàtica. Diferents models teatrals

Literatura i música: El teatre musical catalàLiteratura i cinema: L’heroi de la tragèdia gregaCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Antaviana, Pere CaldersCompetència artística i cultural

El comentari d’un text líric (II)Competència d’aprendre a aprendre

Fem un monòlegAutonomia i iniciativa personal

123

ES

OLL

ENG

UA

CAT

ALA

NA

I LI

TER

ATU

RA


COMUNICACIó ORAL COMUNICACIó ESCRITAFUNCIONAMENT DE LA

LLENGUA

TECNOLOGIES DE L’APRENENTATGE I DEL CONEIXEMENT


1. Escoltar: El reportatge i l’exposició. Parlar: L’adequació dels textos a la situació comunicativaCompetència social i ciutadana

La volta al món en 80 dies, Jules VerneAutonomia i iniciativa personal

L’adequació dels textos: el registre lingüístic dels textos expressius i apel·latius. Els textos informatius: l’exposicióAutonomia i iniciativa personal

L’oració: definició i estructura. El sintagma: definició i tipus. El subjecte: definició, reconeixement, estructura i substitució. L’absència de subjecte. El subjecte explícit, el·líptic i pacient. Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una revista digital.Què es una revista digital? El format de la revista. Crear un bloc (sessió 1)Competència digital

2. Escoltar: El reportatge i l’opinió personal. Parlar: El debatCompetència social i ciutadana

Poesies de Joan MaragallCompetència artística i cultural

La cohesió dels textos: coherència dels paràgrafs amb el tema (el punt i a part). Jerarquia de les idees. Coherència de les oracions dins del paràgraf (el punt i seguit). Progressió adequada del tema. Els textos argumentatiusAutonomia i iniciativa personal

El predicat: definició i forma. Classes de verbs. La perífrasi verbal. Tipus de predicat: nominal i verbal. Classificació de les oracions segons el predicat.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una revista digital.Presentem la nostra revista: redacció d’un text de presentació i inclusió de widgets (sessió 2)Competència digital

3. Escoltar: Entrevista i publicitat. Parlar: L’anunci publicitariTractament de la informació i competència digital

Et recordo, Oriya, Jean-Marie gustave Le ClézioCompetència comunicativa

Els textos persuasius: la influència de la publicitat en els consumidors; les funcions del llenguatge en la publicitat i característiques lingüístiques de la publicitat. La cohesió lèxica dels textosAutonomia i iniciativa personal

Els complements verbals: el complement directe i el complement indirecte. Definició, forma, i substitució pronominal.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una revista digital.Fem de periodistes: la notícia. Les seccions d’una publicació digital. Redactar una notícia digital i afegir una imatge.(sessió 3)Competència digital


Llengua i societat: Les llengües, en constant evolució. Els manlleus i els neologismesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana

4. Escoltar: Les instruccions d’una recepta de cuina. Parlar: El text instructiuCompetència social i ciutadana

«Fer-se gran de debò», dins Quinze són quinze, Ramon Folch i CamarasaCompetència social i ciutadana

La notícia: estructura, cos i característiques lingüístiques. La cohesió: els organitzadors del textAutonomia i iniciativa personal

Els complements verbals: l’atribut i el predicatiu. Definició, forma, funció i substitució pronominal.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una revista digital.Fem de periodistes esportius i d’entrevistadors: redactar una notícia esportiva, afegir un vídeo i fer una entrevista (sessió 4)Competència digital

5. Escoltar: L’exposició.Parlar: Les prediccionsConeixement i interacció amb el món físic

«La nostra guerra», dins Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi PàmiesCompetència social i ciutadana

L’opinió als mitjans de comunicació: la carta al director i l’editorial. L’expressió de la causa i la conseqüència: els connectors lògicsAutonomia i iniciativa personal

Els complements verbals: el complement circumstancial, el complement de règim verbal i el complement agent. Definició, forma, funció i substitució pronominal. Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una revista digital.Fem de periodistes: redactar un reportatge (sessió 5)Competència digital

6. Escoltar: El reportatge.Parlar: L’entrevistaAprendre a aprendre

Antaviana, Pere CaldersIniciativa i autonomia personal

gèneres periodístics d’informació i mixtos: la crònica i el reportatge. Repàs de les propietats del text: adequació, coherència i cohesióAutonomia i iniciativa personal

Les combinacions dels pronoms personals febles.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una revista digital.Altres elements de la revista: els anuncis i el temps (sessió 6)Competència digital


Llengua i societat: La diversitat lingüística a Europa: els alfabets. Les llengües i les fronteres a Europa. Fenòmens de contacte entre llengües: bilingüisme i diglòssia. Multilingüisme: llengua dominant, llengua minoritària i llengua minoritzada. El conflicte lingüístic: normalització i substitució lingüístiquesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana

13

ESO

LLENGUA-DIMENSIó COMUNICATIVA


ORTOGRAFIA LèXICSons i lletresLa vocal neutra La o i la u àtonesRevisió curs anterior:

· Les grafies b i v· La s sonora i la s sorda: s, z, ss,

ç, c · Les grafies g/j, x/ix i tx/ig· Les grafies m/n/mp· La h· Les grafies r/rr· Les grafies l/ll/l·l· Les grafies p/b, t/d i c/g· Els dígrafs

Apòstrof i guionet

Accentuació· Hiats i diftongs · Regles d’accentuació · Accentuació de e i o · Accent diacrític · La dièresi

Puntuació· La coma · El punt i coma· Els dos punts· Els punts suspensius· El guió · Les cometes


DiccionariDiccionaris en línia

Fenòmens semànticsEls sinònims Els antònims La polisèmia L’homonímia Els hiperònims i els hipònims Els camps lèxics

· El temps · Els accidents geogràfics · Els fenòmens atmosfèrics · Els arbres i les plantes · Els espectacles · Els esports

Les frases fetes Les locucions Els refranys

Formació de paraulesLa derivació La composició Les abreviacions

Habilitació Precisió lèxica Barbarismes



COMUNICACIó ORAL

LITERATURALECTURA

D’UNA OBRAI, CASA NOSTRA, qUè?

TALLER DE LECTURA

TALLER D’ESCRIPTURA

1. Escoltar: el reportatge. Parlar: la descripció d’un personatgeCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Els gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i didàctica. Els subgèneres literaris. Elements que fan que una obra literària sigui clàssica. La mètrica: el metre, el ritme i la rima. Agrupacions de versos: estrofes i composicions. Les figures literàries

Lletra i música: Cançons i figures literàriesCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal. Tractament de la informació i competència digital

2. Escoltar: el reportatge. Parlar: la descripcióCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Què és una narració? Classes de narracions: el conte i la novel·la. Classes de contes: tradicional i culte. Els elements narratius: acció, estructura, temps, espai i personatges. Classificació dels personatges segons la importància que tenen en l’acció i segons el grau de complexitat. Caracterització de personatges: prosopografia, etopeia i retrat

Literatura i art: L’arquitectura de gaudí i la seva semblança amb el món màgic dels contesCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

El crim de lord Arthur Savile i altres relats, Oscar WildeCompetència artística i cultural

Segle xiii: Ramon Llull. Segle xix: Narcís Oller. Segle xx: Víctor Català, Pere Calders, Mercè Rodoreda, Quim Monzó, Sergi PàmiesAutors amb llum pròpia: Narcís Oller i Pere CaldersCompetència artística i cultural

Saber llegir entre líniesCompetència d’aprendre a aprendre

Ara, a escriure un conte!Autonomia i iniciativa personal

3. Escoltar: el reportatge. Parlar: l’exposició/la descripcióCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Què és una novel·la? Classes de novel·les: policíaca, ciència-ficció, històrica. Elements narratius (II): el punt de vista del narrador i el tipus de discurs. La narració, la descripció i el diàleg: estil directe, estil indirecte, estil indirecte lliure i monòleg interior.

Literatura i cinema: Un mite clàssic conegut: Prometeu i Frankenstein. Ruta literària: La novel·la històrica a CatalunyaCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

La veritable confessió de Charlotte Doyle, AviCompetència artística i cultural

Segle xiii: Ramon Llull. Segle xiv: la novel·la cavalleresca. Segle xix: Narcís Oller. Segle xx: Víctor Català, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Jaume CabréAutors amb llum pròpia: Joanot Martorell i Mercè RodoredaCompetència artística i cultural

Llegir no és només anar passant pàginesCompetència d’aprendre a aprendre

En un text narratiu no hi ha només un tipus de discursAutonomia i iniciativa personal

4. Escoltar: l’exposició.Parlar: recitació d’un poema/cançóCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Què és la poesia? Tipus de poesia: poesia lírica i poesia narrativa. La prosa poètica. La forma i el contingut d’un poema: poema en vers i poema visual. Els temes de la poesia i els tòpics literaris

Literatura i música: La poesia i el lied catalàCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Antologia poètica de Miquel Martí i PolCompetència artística i cultural

Segle xv: Ausiàs March. Segle xix: Jacint Verdaguer. Segle xx: Joan Maragall, Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Quart. Poesia contemporània: Miquel Martí i PolAutors amb llum pròpia: Ausiàs March i Jacint VerdaguerCompetència artística i cultural

Com hem de llegir un poema perquè el puguem entendre?Competència d’aprendre a aprendre

Qui no ha escrit mai un poema?Autonomia i iniciativa personal

5. Escoltar: el reportatge.Parlar: l’exposicióCompetència artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal

Què és el teatre? El text teatral: acotacions, diàleg, monòleg, apart. Estructura del text teatral: externa (actes i escenes), interna (plantejament, nus i desenllaç). Classificació dels personatges. Els subgèneres teatrals: tragèdia, comèdia, drama, sainet

Literatura i art: Evolució de l’arquitectura del teatre des de l’antiga grècia fins al segle xxi Literatura i cinema: MedeaCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

El malalt imaginari,MolièreCompetència artística i cultural

Segle xix: Àngel guimerà. Segle xx: Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter, Josep M. de Sagarra, Joan Oliver. Segle xxi: Josep M. Benet i JornetAutors amb llum pròpia: Àngel guimerà i Santiago RusiñolCompetència artística i cultural

El diàleg és una gran font d’informacióCompetència d’aprendre a aprendre

Ara, a escriure un diàleg!Autonomia i iniciativa personal

14

novetat curs 2012-201314

4 E

SO

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

A I

LITE

RAT

UR

A


COMUNICACIó ORAL COMUNICACIó ESCRITAFUNCIONAMENT DE LA

LLENGUA

TECNOLOGIES DE L’APRENENTATGE I DEL CONEIXEMENT


1. El reportatge i l’entrevista. L’exposició de vivències personalsCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Poemes de Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló i Josep CarnerCompetència artística i cultural

L’argumentació: tipus d’arguments, raonament lògic, l’argumentació en la vida quotidiana i social, l’expressió de l’opinióAutonomia i iniciativa personal

L’enunciat. Les modalitats dels enunciats. El sintagma.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una ruta literària amb audioguia. Què és una ruta literària? Alguns exemples (sessió 1)Competència digital

2. L’exposició. La presentació d’esdevenimentsCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Contes de Pere Calders, Joan Pinyol i Joaquim CarbóCompetència artística i cultural

Diàlegs formals i informals en llengua oral. El debat i l’entrevistaAutonomia i iniciativa personal

Oració simple: classificació segons el predicat. L’oració composta. Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una ruta literària amb audioguia.Recursos web per elaborar una ruta literària (sessió 2)Competència digital

3. La sèrie de televisió. L’expressió d’opinions personalsCompetència social i ciutadana

Guillem Tell, Friedrich SchillerAutonomia i iniciativa personal

L’informe i el mapa conceptualAutonomia i iniciativa personal

Oracions compostes: juxtaposades i coordinades.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una ruta literària amb audioguia.Habilitats per ser un bon detectiu digital (sessió 3)Competència digital


Llengua i societat: Vida, mort i revitalització de les llengües del món. Les llengües i els estats. Les llengües oficials. Les llengües minoritàriesCompetència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana

4. L’entrevista. La persuasióCompetència social i ciutadana

L’home de la maleta, Ramon Solsona.Autonomia i iniciativa personal

La notícia. Carta al directorAutonomia i iniciativa personal

Oració subordinada adjectiva. Els pronoms relatius.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una ruta literària amb audioguia.Selecció de la informació i elaboració del guió (sessió 4)Competència digital

5. El reportatge de televisió. El missatge audiovisualCompetència artística i cultural

Pa negre, Emili TeixidorCompetència social i ciutadana

El missatge audiovisual. Paraula i imatge en publicitatAutonomia i iniciativa personal

Oració subordinada substantiva. L’estil directe i l’estil indirecte. Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una ruta literària amb audioguia.Coneixem el programa Audacity (sessió 5)Competència digital

6. La tertúlia televisiva. La conversaCompetència artística i cultural

«Per molts anys», «Trenta línies», dins Mil cretins, Quim MonzóCompetència social i ciutadana

Cartes a l’Administració. Instància. Carta de presentació. Curriculum vitaeAutonomia i iniciativa personal

Oració subordinada adverbial.Vinga, doncs: a analitzar!Competència d’aprendre a aprendre

Fem una ruta literària amb audioguia.Editem la nostra audioguia amb el programa Audacity (sessió 6)Competència digital


Llengua i societat: La variació lingüística. Els registres lingüístics (estàndard, cientificotècnic, literari, col·loquial i vulgar). Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència social i ciutadana

15

15

ESO

LLENGUA-DIMENSIó COMUNICATIVA


ORTOGRAFIA LèXICSons i lletresLa vocal neutra [ə]o/u àtonesRevisió curs anterior

· b/v· La s sonora i la s sorda: s, z, ss, ç, c· j/g · x/ix, tx/ig· h · m/n/mp, r/rr· l/ll/l·l· p/b, t/d, c/g· Dígrafs

Apòstrof, contracció i guionet

Accentuació· Diftong i hiats· Regles d’accentuació· Accentuació de e i o· L’accent diacrític· La dièresi

Puntuació· La coma· El punt i el punt i coma· Els dos punts· La interrogació i l’exclamació· Els punts suspensius· El guió· Les cometes· Els parèntesis


DiccionariEl TERMCAT

Fenòmens semànticsEls sinònims i els antònimsLa polisèmia i l’homonímiaEls hiperònims i els hipònimsEls camps lèxics

· Els oficis i les professions· Les eines· L’empresa· L’administració· Els mitjans de comunicació· Internet

Les frases fetes, les locucions i els refranys

Formació de paraules· La derivació. La família de paraules· La composició· Les abreviacions

Habilitació

Precisió lèxica

Barbarismes, manlleus i neologismes



COMUNICACIó ORALCRONOLOGIA

HISTòRICALITERATURA

1. Escoltar: cinema. Parlar: debatCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Segles xii-xiii

Competència artística i cultural. Competència social i ciutadana

La poesia trobadoresca: els trobadors catalans. Els gèneres literaris i els aspectes formals de la poesia trobadoresca. guillem de Berguedà. El rei Alfons. Les novel·les de cavallers: el cicle artúric. Chrétien de Troyes

Literatura i música: Els trobadors i l’amor cavallerescCompetència artística i cultural. Competència d’aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal

2. Escoltar: cinema. Parlar: diàlegCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Segles xiii-xiv


Ramon Llull: vida i obra. Relació de Llull amb el món dels cavallers. Les quatre grans cròniques: els quatre grans cronistes. Crònica o Llibre dels feits, de Jaume I el Conqueridor.El primer Humanisme: característiques. Boccaccio, Dant i Petrarca

Literatura i art: La conquesta de Mallorca: la crònica d’un moment estel·lar de la corona catalanaLiteratura i cinema: El món dels cavallers i les cròniquesRuta literària: Llull, de trobador a creador de la prosa catalanaCompetència artística i cultural. Competència d’aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal

3. Escoltar: cinema. Parlar: exposicióCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Segles xiv-xv


El Renaixement: característiques. El segon Humanisme. Ausiàs March. Segle xv: introducció a les seves característiques històriques i culturals. Vida i obra de l’autor. Aspectes innovadors i remarcables del seu estil. Tirant lo Blanc: vida i obra de Joanot Martorell. Tirant lo Blanc i els llibres de cavalleries

Literatura i cinema: Renaixement i Tirant lo BlancCompetència artística i cultural. Competència d’aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal

4. Escoltar: cinema. Parlar: representació teatralCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Segles xvi, xvii, xviii


Shakespeare: la vida a la gran Bretanya, i la vida i l’obra de l’autor. Modernitat del teatre de Shakespeare.Molière: la vida a França, i la vida i l’obra de l’autor. Modernitat del teatre de Molière. La Decadència a Catalunya: causes. El xviii, un segle de cultura

Literatura i música: William ShakespeareCompetència artística i cultural. Competència d’aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal

5. Escoltar: cinema. Parlar: exposicióCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Segle xix


El Romanticisme: característiques. Alemanya i goethe. Anglaterra i Shelley. La novel·la d’aventures: Stevenson i L’illa del tresor. La Renaixença: característiques. El teatre i Àngel guimerà. Del Romanticisme al realisme: Narcís Oller

Literatura i art: Literatura d’aventures Literatura i música: Jacint Verdaguer: el príncep dels poetesLiteratura i cinema: La novel·la d’aventuresCompetència artística i cultural. Competència d’aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal

6. Escoltar: cinema.Parlar: entrevistaCompetència artística i cultural. Tractament de la informació i competència audiovisual

Segles xx-xxi


Poesia: el Noucentisme. Poesia noucentista: Josep Carner. L’avantguardisme: Joan Salvat-Papasseit.La prosa memorialista: Josep Pla. La novel·la de la postguerra: Mercè Rodoreda. Fins avui: de Baltasar Porcel a Quim Monzó. Els escriptors del segle xxi

Literatura i art: La poesia visual: BrossaCompetència artística i cultural. Competència d’aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal

BATXILLERAT16

LITERATURA UNIVERSAL

Llibre de l’alumne ISBN 978-84-218-4031-3

Proposta didàctica ISBN 978-84-218-4054-2

OFERTA CURS 2012-2013

Descobreix l’ÍNDEX de CONTINGUTS del llibre a les pàgines 17-18 del catàleg.

DVD DE L’ALUMNE

• 23 vídeos que relacionen obres i períodes literaris amb la música, les arts plàstiques i el cinema.

• A ecasals.net, disponibles activitats web sobre aquests vídeos.

17

LITERATURACONTINgUTS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE DVD

0. Literatures orientals

• Context històric, social i cultural de les primeres civilitzacions• Les literatures mesopotàmiques: Codi d’Hammurabi, Poema de la Creació i Poema

de gilgamesh• La literatura egípcia• La literatura índia. El període vèdic: samhita, brahmana, sutra. El període postvèdic:

Mahabharata i Ramayana. La literatura búdica. El drama, la poesia lírica, la faulística i la narrativa

• La Bíblia: l’Antic Testament i el Nou Testament. El Talmud• L’Alcorà• La literatura xinesa

Comentari de text: «La creació», gènesi I, 1-31

LITERATURA I CINEMARelacions entre llegendes, mites grecs i temes bíblics, i obres cinematogràfiques que han sortit a partir d’aquestes narracions. El mite d’Amor i Psique en el cinema: Cyrano de Bergerac (1990), de Jean-Paul Rappeneau

1. Literatura clàssica

• Context històric, social i cultural• La literatura grega: la creació literària grega i les seves èpoques• La poesia èpica: el naixement de l’èpica, la Ilíada i l’Odissea• La poesia lírica: modalitats líriques i els grans poetes. Safo, Alceu i Píndar• El teatre grec: orígens del teatre. La tragèdia i els seus autors: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

La comèdia i els seus autors: Aristòfanes i Menandre• La literatura llatina: trets i manifestacions creatives• La poesia èpica: els períodes èpics. L’Eneida• La poesia lírica i didàctica: les composicions. Virgili, Catul, Ovidi i Horaci. L’epigrama• El teatre llatí: els gèneres i la representació teatral. La comèdia i els seus autors: Plaute

i Terenci. La tragèdia

Comentari de text: Els perses, d’Èsquil

LITERATURA I ARTS PLÀSTIQUESEl mite com a germen de la literatura. L’heroi contra la bèstia: Teseu – David – Sígfrid – Superman

LITERATURA I MÚSICALa valquíria de Brunilda, heroïna de la mitologia nòrdica

2. Literatura medieval

• Context històric, social i cultural• Les literatures nacionals• Els cants èpics. Les cançons de gesta: la Cançó de Rotllan i els Nibelungs.

Els poemes cavallerescos: el cicle artúric• La lírica medieval. La lírica popular tradicional: cantigues i nadales. La lírica culta:

els trobadors i la poesia provençal. Els grans poetes personals: Villon i Ausiàs March. La poesia dels goliards. La poesia arabigoandalusa

• Narracions en vers: els fabliaux, el Roman de Renart i el Roman de la Rose• Els narradors del «mester de clerecía»: Berceo i l’Arcipreste de Hita• El conte: Les mil i una nits• Els grans narradors: Ramon Llull i Chaucer• Els llibres de cavalleries• El teatre medieval: el teatre i els seus gèneres. El teatre religiós i profà: farses

i danses de la mort

Comentari de text: El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes

LITERATURA I MÚSICALa dama de Shalott

LITERATURA I CINEMAL’èpica i els herois en el cinema. La forja heroica

3.Renaixement i Classicisme

• Context històric, social i cultural: els canvis del món i la nova visió de l’home. El pas de l’Edat mitjana al Renaixement

• Humanisme i Renaixement• El Renaixement italià i la seva influència a Europa. El «dolce stil novo». El petrarquisme

i els nous temes i estils de la lírica europea: el Cançoner. Dante Alighieri i la Divina Comèdia. giovanni Boccaccio i el Decameró

• Renaixement i Classicisme a França: Montaigne i el naixement de l’assaig. François Rabelais. El teatre francès en els segles xvi i xvii: el teatre barroc i el teatre clàssic: Pierre Corneille i Jean Racine. Molière: L’avar i El malalt imaginari. El mite de Don Juan i les repercussions posteriors

• El teatre isabelí a Anglaterra: Shakespeare i la seva influència en el teatre universal. Macbeth, Otel·lo i Hamlet. Romeu i Julieta i la creació de personatges universals

Guia de lectura: Hamlet, de William Shakespeare

LITERATURA I MÚSICAShakespeare: Romeu i Julieta i la concepció de l’amor impossible en relació amb el ballet de Prokofiev i la balada rock de Dire Straits

LITERATURA I CINEMAShakespeare en el cinema. Adaptació cinematogràfica d’Enric V, de Kenneth Branagh (1989). Estudi de Ser o no ser (1942), d’Ernst Lubitsch

4. El segle de les llums

• Context històric, social i cultural: el sorgiment de l’esperit crític• Principals corrents literaris del segle xviii: Postbarroc, Neoclassicisme i Preromanticisme.

Els gèneres literaris en el segle xviii

• L’assaig a França: les idees de la Il·lustració. L’Enciclopèdia. Montesquieu, Voltaire i Rousseau

• L’assaig a Itàlia, Anglaterra, Portugal i Alemanya• La novel·la del segle xviii. La narrativa anglesa: el naixement de la novel·la burgesa. La

narrativa francesa: novel·la il·lustrada i sentimental. La narrativa alemanya: del classicisme al Romanticisme. Els hereus de Cervantes i de la picaresca: Jonathan Swift, Henry Fielding, Daniel Defoe

• La poesia en el segle xviii. La poesia francesa: la poesia il·lustrada. La poesia anglesa: Alexander Pope. La poesia a Portugal: els àrcades. La poesia a Itàlia: Parinni. La poesia a Alemanya: el classicisme

• El teatre en el segle xviii. El teatre francès: la comèdia burgesa. El teatre italià: música i teatre. El teatre anglès: els actors. El teatre alemany

Valoració d’una obra: Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift

LITERATURA I ARTS PLÀSTIQUESSomiant l’arquitectura moderna. L’arquitectura visionària de Boullée i Ledoux

LITERATURA I MÚSICAFígaro i el naixement d’una nova consciència

LITERATURA I CINEMALes adaptacions cinematogràfiques de les grans obres de la literatura. Estudi i comparació d’escenes de Sentit i sensibilitat (1995), d’Ang Lee

BAT

XIL

LER

ATLI

TER

ATU

RA

UN

IvER

sA

L17

BATXILLERAT

18

LITERATURACONTINgUTS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE DVD

5. El moviment romàntic

• Context històric, social i cultural de la primera meitat del segle xix • El Romanticisme: definició i característiques• El Romanticisme: Sturm und Drang. Shiller i goethe• El Romanticisme a Alemanya: Novalis, Hölderlin• El Romanticisme a Anglaterra. Precedents: Shelley, Keats, lord Byron. La novel·la històrica:

Walter Scott i la seva influència posterior: Victor Hugo i Alexandre Dumas• El Romanticisme a França. El romanticisme conservador: Victor Hugo• El Romanticisme a Itàlia: Leopardi• El teatre romàntic• Els grans mites del Romanticisme: Frankenstein, Prometeu, Caïm, Faust

Valoració d’una obra: Els miserables, de Victor Hugo

LITERATURA I ARTS PLÀSTIQUESLa pintura d’història contemporània: géricault, el Rai de la Medusa

LITERATURA I MÚSICAgoethe, el mite de Faust

LITERATURA I CINEMAFrankenstein i el mite de Prometeu en el cinema. El doctor Frankenstein i el seu monstre a la gran pantalla

6. El Realisme i el Naturalisme

• Context històric, social i cultural de la segona meitat del segle xix

• El Realisme i el Naturalisme• La novel·la francesa: Stendhal, Honoré de Balzac, gustave Flaubert i Émile Zola• La novel·la russa: Tolstoi i Dostoievski• La novel·la anglosaxona: Charles Dickens, les germanes Brontë i Henry James • La literatura americana: Edgar Allan Poe, Herman Melville, Marc Twain

Comentari de text: Eugénie Grandet, d’Honoré de BalzacGuia de lectura: Oliver Twist, de Charles Dickens

LITERATURA I MÚSICAOliver Twist, el musical

LITERATURA I CINEMAEl paper de la dona en la novel·la del segle xix i la seva influència en el cinema. Moby Dick: comparació entre la novel·la i l’adaptació cinematogràfica

7. La poesia del segle xx

• La poesia del canvi del segle xix al segle xx. L’arrencada de la modernitat poètica: de Baudelaire al Simbolisme. Rainer Maria Rilke i l’espiritualitat germànica. Yeats i el ressorgiment dels mites celtes. La renovació poètica de Walt Whitman: Fulles d’herba

• La poesia del primer quart del segle xx. Poesia expressionista. Ezra Pound, T. S. Eliot, Pessoa i Kavafis. Surrealisme: Reverdy, Eluard, Artaud

• La poesia des de la Segona guerra Mundial. Poesia anglesa: Dylan Thomas, poesia beat i poesia negra

• Nous corrents poètics

Guia de lectura: Antologia poètica

LITERATURA I ARTS PLÀSTIQUESConstantin guys, el pintor de la vida moderna. El «flaneur». La metròpolis davant la naturalesa

LITERATURA I MÚSICAEl simbolisme i les noves formes de pensament a finals del xix i xx

LITERATURA I CINEMAEl cinema com a art literari de masses El Surrealisme

8.La novel·la del segle xx

• Context històric, social i cultural del món contemporani• Caracterització de la novel·la del segle xx

• Corrents narratius fins a la Segona guerra Mundial. Els continuadors de la novel·la realista: Henry James i Joseph Conrad. El naixement de nous gèneres novel·lescos. La narrativa avantguardista. Els grans renovadors: James Joyce i el Cercle de Bloomsbury, Marcel Proust, Thomas Mann i Franz Kafka. La generació Perduda americana: Ernest Hemingway, Francis Scott Fitzgerald, John Dos Passos, John Steinbeck, William Faulkner. La novel·la existencialista: Jean Paul Sartre, Simone de Beauvoir i Albert Camus. El neorealisme italià: Elio Vittorini, Cesare Pavese, Italo Calvino

• Corrents posteriors a la Segona guerra Mundial. El Nouveau Roman: Robbe-grillet, Michel Butor, Margarite Duras i Claude Simon. La novel·la de misteri: Patricia Highsmith, John Le Carré, graham greene i Ken Follet. La narrativa beat: William Burroughs. El nou periodisme: Truman Capote, Tom Wolfe, Norman Mailer, Hunter S. Thompson. La novel·la històrica. La narrativa fantàstica. La narrativa hispanoamericana. La novel·la crítica contemporània

Comentari de text: A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann, de Marcel Proust

LITERATURA I MÚSICAL’heroi contemporani

LITERATURA I CINEMALes grans pel·lícules i guions cinematogràfics del segle xx

9. El teatre del segle xx

• Transformacions del teatre en l’últim terç del segle xix: el teatre realista. Del teatre romàntic al teatre realista. Dramaturgs realistes renovadors: Txèkhov, Visen, Strindberg

• La revolució teatral del segle xx: innovacions en els aspectes teòrics del teatre. El teatre lliure. André Antoine i la relació de l’actor amb el públic. Mètode de Stanislavski: identificació de l’actor amb el personatge. M. Reinhart i Piscator: tractament de l’escenografia. El teatre nu: Meyerhold. El distanciament crític: Bertolt Brecht

• Tendències teatrals de la primera meitat del segle xx. Teatre d’avantguarda: Jarry, teatre expressionista, teatre de la crueltat. Teatre èpic d’entreguerra: Brecht

• Tendències teatrals de la segona meitat del segle xx. El teatre existencialista: Sartre i Camus. El teatre de l’absurd: Ionesco i Becket. El realisme crític. El teatre anglès: els «joves irats». El teatre nord-americà: Arthur Miller i Tennessee Williams

• Aportacions del teatre experimental a partir dels anys 60• El repte del teatre en els últims anys

Comentari de text: Una casa de nina, d’Henrik Ibsen; Sis personatges en busca d’autor, de Luigi Pirandello; Diàlegs per a fugitius, de Bertold Brecht

LITERATURA I ARTS PLÀSTIQUESDel ritus al mite i viceversa. El teatre ritual, Beuys, l’Accionisme, la Instal·lació i la Performance

18

1919

• Una guia de lectura en format paper.

• Unes activitats multimèdia associades, que inclouen comprensió d’àudios, NOVETAT de les proves de diagnòstic.

• Un test autoavaluable que registra els tres processos de comprensió lectora de PISA.

El Pla Lector de l’Editorial Casals ofereix, des de fa quatre anys, lectures que milloren la competència lectora i desenvolupen l’hàbit lector dels alumnes.

Cada títol del nostre Pla Lector disposa del material didàctic següent:

Amb autors internacionals de prestigi, com el nord-americà Avi, de la mà de grans traductors com Lluís-Anton Baulenas.

pLA LECToR

1

Amb autors catalans reconeguts com Núria Pradas.

2

19

20

Troba fàcilment tot el material didàctic de les lectures a

www.bambulector.com Pla lector eSolectureS Per a Batxillerat

2012

portadacontra_CAT.indd 3 10/02/12 09:58

Amplia aquesta informació al NoU

catàleg 2012

Clàssics universals

ESO i Batxillerat.

Dotze grans traduccions de clàssics de la literatura universal per a 4t d’ESO i 2n de Batxillerat.

Inclouen quadern documental.

3

4

Exit Rècord, nova col·lecció de clàssics moderns.

ESO.

Títols avalats per la crítica i aclamats pels lectors.

2020

21

MATERIAL CoMpLEMENTARI21

REFORÇ DE LLENgUA

Activitats d’ortografia, lèxic, gramàtica, lingüística textual i literatura. Quaderns fungibles amb solucionari i un quadríptic amb taules gramaticals.

Autors: Andrés Mínguez Gallego, Miquel Salvo Ramos.

Reforç de Llengua 1ISBN 978-84-218-3659-0

Reforç de Llengua 2ISBN 978-84-218-3660-6

ESO

Eso

22

www.ecasals.net

PORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIgITALS D’EDITORIAL CASALS

Tots els recursos associats als teus llibres d’ESO i Batxillerat

en un espai únic.

Navegació per carpetes i recursos

AlumneTots els recursos digitals referenciats al llibre accessibles sense registre.

Professor• Programacionsdetoteslescomunitats.• Propostadidàcticaorganitzadaperunitats. •Solucionari. •Bancd’activitats.

•Propostesd’avaluació.

OPCIó 1

Tria la via que s’adeqüi millor a la realitat del teu centre educatiu:

23

Llibre digital

Avantatges bàsics:

• visualització òptima en pissarra Digital Interactiva (pDI),

netbook, ordinador i tablet.

• Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats que

s’amplien i actualitzen de manera constant.

• Disponibles al llarg de tot el llibre, contextualitzats a

cada pàgina.

• Amb activitats autoavaluables vinculades a cada apartat.

• Amb les solucions de les activitats dins el context de

cada activitat.

• Amb la proposta didàctica visual integrada.

• Amb accés directe a les programacions de totes les

comunitats.

• Amb la possibilitat d’incorporar els teus recursos dins el

context de cada apartat.

Funcions socials: Tan sols per a alumnes amb llicència de llibre digital

• Organitzacióengrupsd’alumnesquepermetseleccionardiferents activitats i recursos segons les teves necessitats.

• Majorrapidesad’avaluacióiseguimentderesultats.• Majorenriquimentipersonalitzaciódel’ensenyament:

un mur per a cada llibre de text i grup que et permetrà conversar amb els teus alumnes i compartir-hi els recursos.

OPCIó 2

Troba

busquestot el que

www.editorialcasals.comwww.ecasals.net

www.bambulector.com

Atenció al clientTel.: 902 107 [email protected]

Contacta amb el teu delegat comercial per

sol·licitar mostres.

STC

1201

Catàleg Llengua Catalana i Literatura

Documents

Transcript of Catàleg Llengua Catalana i Literatura