Catàleg de serveis 2015

El contingut daquesta publicaci s informatiu i, en qualsevol cas, no pot ser allegat en processos contradictoris contra Dipsalut. En tot moment trobareu la versi ms actualitzada dels diferents programes al web www.dipsalut.cat.

4 | Catleg de Serveis 2015

ndex

Presentaci

rea de Protecci de la Salut

Sanitat ambiental

Pt01 Programa de Suport a la Gesti i Control de la Salubritat de les Installacions d'Alt Risc per a la Transmissi de Legionellosi

Pt02 Programa de Suport a la Gesti i Control de la Salubritat de les Installacions de Baix Risc per a la Transmissi de Legionellosi

Aiges de consum hum

Pt03 Programa de Suport a la Gesti Municipal Directa dels Abastaments dAigua de Consum Hum

Pt04 Programa dAvaluaci i Control de la Qualitat de lAigua a lAixeta del Consumidor

Establiments pblics i indrets habitats

Pt05 Programa dAvaluaci de la Salubritat de les Piscines ds Pblic

Pt06 Programa de Suport a la Gesti de la Salubritat de les Piscines ds Pblic de Titularitat i/o de Gesti Municipal

Pt07 Programa de Suport a la Gesti de la Salubritat de les Platges

Pt08 Programa de Suport Econmic per a la Seguretat, Vigilncia, Salvament i Socorrisme a les Platges

Pt09 Programa de Suport a la Gesti de la Salubritat de les Sorreres Infantils

Pt10 Programa de Suport Econmic a les Actuacions per a la Lluita i Control Integrat de Plagues Urbanes

Pt11 Programa de Suport a la Gesti dels Riscos Derivats de la Presncia del Mosquit Tigre (Aedes albopictus)

Pt12 Programa de Control i Gesti de Riscos Derivats de la Presncia de Simlids a les Comarques del Girons i el Baix Empord

7

9

10

11

16

22

23

27

30

31

34

38

41

44

48

51

56

01.

ndex

5Catleg de Serveis 2015 |

ndex

Seguretat alimentria

Pt13 Programa de Divulgaci de Coneixements de Seguretat Alimentria en lmbit Municipal

Assessorament i suport tcnic

Pt14 Programa dAssessorament i Suport Tcnic a Poltiques Municipals de Protecci de la Salut

rea de Poltiques i Promoci de la Salut

Estils de vida

Pm08 Programa Sigues tu: eines i actius per a la salut

Suport i assessorament d'actius en salut

Pm06 Programa dAssessorament i Suport Tcnic a Poltiques Municipals de Promoci de la Salut

Pm07 Programa de Suport Econmic per a la Realitzaci dActivitats de Promoci de la Salut

Condicions de vida

Pm01 Programa de Parcs Urbans de Salut i Xarxes dItineraris Saludables

Pm04 Programa de Suport i Atenci Psicolgica en Situacions dEmergncia al Municipi

Pm05 Programa Girona, territori cardioprotegit

Pm09 Programa de Formaci en Desfibrillaci per a Joves

Reducci de desigualtats

Pm10 Programa Salut i crisi

Annex

58

59

62

63

67

68

69

74

75

77

80

81

84

88

91

94

95

98

02.

03.


Presentaci

Aquest Catleg recull els serveis que, des de Dipsalut, posem a disposici dels ajunta-ments gironins per tal que puguin desenvolupar idniament les seves competncies en salut pblica i procurar una major qualitat de vida als vens i venes de la demarcaci.

En aquest document sinclouen tant accions de Protecci de la salut les actuacions destinades a preservar la salut de les persones davant dagents fsics, qumics o biolgics presents en el medi que la podrien perjudicar com serveis de lmbit de la Promoci de la Salut, que busquen proporcionar eines (coneixements, habilitats i actituds) als ciutadans perqu tinguin ms control sobre tot all que influeix en la seva salut.

Garantir la salubritat de laigua que bevem; gestionar el risc de les installacions on po-dria desenvolupar-shi el bacteri legionella; controlar les plagues urbanes; vetllar pel bon estat de piscines i platges o treballar per la seguretat de les sorreres per a jocs in-fantils, sn noms alguns dels serveis que oferim en lmbit de la Protecci de la salut.

Pel que fa a la Promoci de la salut, posem a disposici dels municipis programes per intervenir en les condicions i els estils de vida de les persones (responsables, en bona part, de lestat de salut), com ara el Sigues tu: eines i actius per a la salut, que pretn facilitar laprenentatge de les habilitats per a la vida i promoure formes de vida saludables entre els joves.

En el Catleg 2015, tornem a incloure-hi el Programa Salut i crisi, dirigit a reduir els impactes negatius de la crisi econmica en la salut de les persones, especialment en la dels infants. Considerem necessari continuar desenvolupant aquest Programa (que pretn ser temporal), ats que encara som en un context de crisi econmica que mant moltes persones en risc de pobresa i exclusi. El Programa Salut i crisi busca garantir la provisi de mnims en alimentaci, higiene, roba i habitatge als ciutadans de la demar-caci de Girona, especialment als menors dedat, que ho necessitin. Tamb inclou accions docupabilitat perqu les persones en situaci datur puguin reincorporar-se al mercat laboral i programes per restablir el benestar emocional dels ciutadans afectats per pro-cessos vinculats a la crisi econmica. Cal recordar que, per aconseguir un millor estat de salut i benestar per a tots els gironins i gironines, s imprescindible treballar per reduir les desigualtats socials, que tant condicionen les oportunitats i els recursos per gaudir duna bona salut.

Desitjo que la nostra oferta de serveis us resulti interessant i que puguem continuar, un any ms, treballant junts per a una major salut i qualitat de vida dels vens i venes de les comarques de Girona.

Josep Maria Corominas i Barnadas Vicepresident primer de Dipsalut

Presentaci

Protecci de la Salut | rea

01.rea de Protecci de la SalutSinclouen en lmbit de la Protecci de la salut el conjunt dactuacions destinades a preservar la salut de la poblaci davant agents fsics, qumics i biolgics presents en els entorns en els quals es desenvolupa la vida de les persones.

"A Catalunya, les autoritats municipals tenen atribudes directament competncies en salut pblica. Dipsalut presta serveis i dna suport tcnic i econmic als 221 municipis de les comarques gironines perqu puguin desenvolupar-les idniament."


Lnia | Sanitat ambiental | Protecci de la Salut

Sanitat ambientalLa qualitat i salubritat del nostre entorn sn vitals per gaudir duna bona salut. Per tant, les intervencions de vigilncia i gesti dels riscos presents en el medi en qu vivim han de ser una prioritat.

El medi en qu vivim i la salut es troben ntimament lligats, i tenen una gran implicaci en el nostre benestar.

Les actuacions en sanitat ambiental han danar dirigides a la vigilncia dels factors de risc fsics, qumics i biolgics presents en el medi, i la seva possible repercussi sobre la salut de la poblaci.

Sn motiu de preocupaci per a la salut, atesa la seva relaci amb el medi ambient, factors com la contaminaci de laire interior i exterior, dorigen qumic i biolgic, la con-taminaci acstica i electromagntica, i les condicions higiniques i sanitries deficients del medi que ens envolta. La percepci del soroll com a problema per al medi ambient i la salut va guanyant importncia.

Sn, doncs, camps dactuaci, entre daltres, la qualitat de les aiges de consum, la salu-britat de les installacions amb risc de transmissi de legionellosi, i el suport a la gesti dels riscos presents en els equipaments on desenvolupem part de les nostres activitats i en el medi ambient urb, com la contaminaci atmosfrica, acstica i electromagntica.


Pt01 | Sanitat ambiental | Protecci de la Salut | Programa

Pt01Programa de Suport a la Gesti i Control de la Salubritat de les Installacions dAlt Risc per a la Transmissi de Legionellosi

Introducci La legionellosi s una malaltia emergent que sha vist afavorida per la millora de les con-dicions de vida en els pasos ms desenvolupats, ja que hi han proliferat els equipaments amb risc de transmetre-la.

En els ltims anys sha produt un augment de la incidncia daquesta malaltia arreu dEuropa. La presncia de diversos brots de legionellosi al nostre pas ha generat un ele-vat inters i preocupaci entre les autoritats sanitries. Les torres de refrigeraci i els sis-temes daigua calenta sanitria sn la primera causa de brots comunitaris de legionellosi.

La prevenci i el control de la legionellosi sn dos dels objectius de salut pblica dins de lestratgia de lluita contra les malalties infeccioses emergents. La vigilncia epidemiolgica, el control i la gesti correcta de les installacions amb risc sn les eines bsiques dactuaci.

Les installacions que presenten risc de proliferaci i transmissi de legionellosi sn aque-lles que afecten lmbit comunitari i que compleixen els segents requisits per transme-tre la malaltia de la legionellosi: utilitzen aigua per al seu funcionament, produeixen aerosols i sn emprades per individus que queden exposats a aquests aerosols.

Els municipis han millorat els serveis a la poblaci amb equipaments esportius, centres educa-tius, etc. i shan equipat amb installacions de producci daigua calenta sanitria, on es poden donar les condicions idnies perqu la legionella proliferi i sigui transmesa a les persones.

Amb lafany de tenir els equipaments controlats, cada cop ms municipis de la demarcaci de Girona solliciten el Programa per a la gesti del risc en la transmissi de la legionellosi. Aquest 2014 sha implementat a 104 municipis i shan controlat 277 equipaments.

El desenvolupament de les diferents actuacions ha perms tenir un coneixement del tipus i estat de les installacions i del nivell de control de factors de risc, com la tempe-ratura i lestancament de laigua. Aquest 2014 sha detectat presncia de legionella en un 7,22% de les installacions sollicitades*. En totes aquestes installacions shan pres les mesures de control necessries per eradicar-la.

(*dades a 1 de novembre de 2014)


Programa | Protecci de la Salut | Sanitat ambiental | Pt01

Objectius Generar un cens dinstallacions dalt risc de transmissi de legionellosi.

Reduir el risc de les installacions i el risc de transmissi de legionellosi.

Dotar els ajuntaments de les eines necessries per assolir ladequaci a la normativa sobre prevenci i control de legionellosi en les installacions de titularitat i gesti municipal.

Dotar els ajuntaments de les eines necessries per tal de collaborar i donar suport al Departament de Salut en cas dun brot epidmic.

DestinatarisTots els ajuntaments de la demarcaci de Girona adherits al Catleg de Serveis de Dipsalut.

Els tipus dinstallacions incloses en aquest Programa sn les de titularitat i gesti muni-cipal com les segents:

Sistemes daigua calenta sanitria amb acumulador i circuit de retorn que generin aerosols.

Banyeres dhidromassatge.

Aquestes installacions estan definides com dalt risc en lapartat 2.2 de larticle 2 del Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual sestableixen les condicions higiniques i sani-tries per a la prevenci i el control de la legionellosi.

Accions Dissenyar i implantar un pla dautocontrol per reduir el risc de transmissi de

legionellosi a cadascuna de les installacions.

Desenvolupar un pla preventiu de manteniment higinic i sanitari, de neteja i desin-fecci per a cadascuna de les installacions.

Desenvolupar un pla de control analtic per a la detecci de legionella.

Desenvolupar el pla dassessorament i avaluaci del grau dimplantaci del pla dautocontrol.

Proveir del suport tcnic necessari lajuntament i altres autoritats sanitries en cas de presncia i/o brot de legionellosi.

Donar suport tcnic per tal que les installacions municipals es qualifiquin de forma favorable en la revisi peridica realitzada per part dentitats acreditades.

Garantir loferta formativa per capacitar el personal que du a terme les operacions de manteniment higinic i sanitari de les installacions.



Desenvolupament de les accionsEl provedor del programa es posa en contacte amb els interlocutors municipals identi-ficats a la sollicitud amb lobjectiu de verificar les dades que shi descriuen i establir el calendari dactuacions segents:

Caracteritzaci de la installaci: es visiten les installacions per recollir la informaci necessria per dissenyar el pla dautocontrol.

Pla de manteniment higinic i sanitari: es fa una neteja i desinfecci preventiva anual de tot el sistema daigua calenta i freda sanitria de la installaci tal com es descriu als annexos 3 i 5 del Reial decret 865/2003, i selabora la documentaci necessria per completar el pla. s responsabilitat de lajuntament que totes les installacions per a les quals se sollicita el programa disposin del bypass que permeti la connexi de la bomba dosificadora de desinfectant.

Pla de control analtic: aquest pla ha dincloure la planificaci anual de la recollida de mostres i la realitzaci de lanaltica.

Pla dassessorament i avaluaci de la implantaci del pla dautocontrol: es visita la installaci i savalua el grau dimplantaci del pla dautocontrol. Sidentifiquen les rees de millora i sassessora i sinforma de les mesures correctores que calgui instaurar.

Dossier tcnic: selabora, actualitza i lliura un dossier tcnic a linterlocutor municipal del Programa, que ha dincloure tota la documentaci necessria per a la gesti co-rrecta del risc de les installacions segons la normativa daplicaci.

Els resultats generats pel desenvolupament de les diferents accions es comuniquen a lajuntament i sintrodueixen, per part del provedor, al Sistema dInformaci Municipal en Salut Pblica (SIMSAP).

En el cas de detecci de legionella, Dipsalut ofereix de manera immediata la realitza-ci de la neteja i desinfecci de la installaci descrita a lannex 3B o 3C del Reial decret 865/2003, es tornen a prendre mostres aproximadament 15 dies desprs de laplicaci per verificar-ne leficcia, i recomana accions per corregir i gestionar les situacions de risc detectades.

En el cas que els resultats indiquin altres situacions de risc diferents de la presncia de legionella, es proposen a lajuntament, per si sn del seu inters, els serveis que Dipsalut pot oferir-li per gestionar-les i corregir-les.

Al llarg del desenvolupament del Programa es verifica laplicaci del pla dautocontrol i savalua la possibilitat de passar la revisi de la installaci, per part de lentitat au-toritzada.

Els ajuntaments han didentificar en la sollicitud el personal municipal responsable de realitzar les operacions de manteniment higienicosanitari i de prevenci de la legionellosi. Han de certificar, si s el cas, que el personal designat disposa de la for-maci descrita a la normativa i, en cas de no disposar-ne, poden inscriurel al progra-ma de formaci ofert per Dipsalut, tal com estableix la legislaci.

14 15Catleg de Serveis 2015 || Catleg de Serveis 2015

Pt01 | Sanitat ambiental | Protecci de la Salut | ProgramaPrograma | Protecci de la Salut | Sanitat ambiental | Pt01

Normativa Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual sestableixen els criteris higienicosanita-

ris per a la prevenci i control de la legionellosi.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual sestableixen les condicions higienicosani-tries per a la prevenci i el control de la legionellosi.

Ordre SCO/317/2003, de 7 de febrer, per la qual es regula el procediment per a lhomologaci dels cursos de formaci del personal que du a terme les operacions de manteniment higinic i sanitari de les installacions objecte del Reial decret 909/2001, de 27 de juliol.

Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe cofinanat per Dipsalut i els ajuntaments a travs duna taxa variable en funci del cens de la poblaci del municipi i del nombre dinstallacions sollicitades. Podeu consultar lOrdenana fiscal reguladora de la taxa per a la prestaci del servei de gesti i control dinstallacions dalt i baix risc per a la trans-missi de legionellosi al web de Dipsalut.

En funci de la poblaci del municipi i del nombre dactuacions sollicitades, Dipsalut fi-nana entre un 30 % i un 90 % del cost dactuaci del Programa de Manteniment, Neteja i Desinfecci Preventiva de les Installacions, que s de 1.100 .

El cost de referncia per a cada actuaci del Programa de neteja i desinfecci de les installacions en cas de detectar la presncia de legionella s de 650 . Dipsalut en fi-nana un 50 %.

Tarifa bsica

Municipis Tarifa / actuaci

Fins a 1.500 hab. 110,00

De 1.501 a 5.000 hab. 220,00

De 5.001 a 15.000 hab. 330,00

De 15.001 a 25.000 hab. 440,00

Ms de 25.000 hab. 550,00

Tarifa a partir dun nombre dactuacions

Municipis Tarifa / actuaci Nombre dactuacions

Fins a 1.500 hab. 330,00 Superior a 3

De 1.501 a 5.000 hab. 440,00 Superior a 3



Ms de 25.000 hab. 770,00 Superior a 10

14 15Catleg de Serveis 2015 || Catleg de Serveis 2015

Pt01 | Sanitat ambiental | Protecci de la Salut | ProgramaPrograma | Protecci de la Salut | Sanitat ambiental | Pt01

Tarifes del servei en cas de detectar-se presncia de legionella


Qualsevol municipi 325,00

SollicitudEl perode de sollicitud daquest programa sinicia el 2 de desembre de 2014 i finalitza el 29 de gener de 2015.

Cal sollicitar el Programa a travs del Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP), en el marc de la Seu electrnica de Dipsalut. Un cop omplerta la sollicitud, cal registrar-la (pel registre electrnic, des del mateix SIMSAP, o b, en paper, al Registre General de Dipsalut Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, c/ Pic de Peguera, 15, 17003 Girona o per qualsevol dels mitjans que pre-veu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les adminis-tracions pbliques i del procediment administratiu com).

Cal recordar que des del SIMSAP tamb es pot fer el seguiment i veure els resultats de les actuacions que Dipsalut est efectuant al municipi. A ms, es poden consultar les actua-cions i resultats de catlegs anteriors.

| Catleg de Serveis 2015


16

Pt02Programa de Suport a la Gesti i Control de la Salubritat de les Installacions de Baix Risc per a la Transmissi de Legionellosi

Introducci Els bacteris del gnere legionella es poden trobar en ambients aqutics naturals, aix com a diverses installacions dedificis.

La normativa que tracta els criteris higinics i sanitaris per a la prevenci i control de la legionellosi estableix una classificaci de les installacions en dos grups: unes de ms i altres de menys probabilitat de dispersi de legionella.

s important que selaborin i apliquin programes de manteniment, de neteja i desinfecci i dautocontrol adequats a les caracterstiques particulars daquest tipus dinstallacions que tenen menys probabilitat de dispersi de legionella, ja que el seu control i gesti correcta implica reduir el risc de transmissi de legionellosi que, tot i ser baix, existeix.

La prevenci i el control de la legionellosi s un dels objectius de salut pblica dins de lestratgia de lluita contra les malalties infeccioses emergents. La vigilncia epide-miolgica i el control i gesti correcta de les installacions de risc sn les eines bsiques dactuaci.

La demanda daquest Programa ha anat creixent. Lany 2014 sha actuat en 477 equipa-ments de 127 municipis. En un 1% de les installacions sollicitades sha detectat presn-cia de legionella*. Majoritriament, sha trobat el bacteri en sistemes daigua calenta, i en tots els casos shan adoptat les mesures de control necessries per eliminar-lo.

Catleg de Serveis 2015 |


17

Objectius Generar un cens dinstallacions de baix risc de transmissi de legionellosi.

Reduir el risc de les installacions i el risc de transmissi de legionellosi.

Dotar els ajuntaments de les eines necessries per assolir ladequaci a la normativa sobre prevenci i control de legionellosi en les installacions de titularitat i gesti municipal.

Dotar els ajuntaments de les eines necessries per collaborar amb el Departament de Salut i donar-li suport en cas dun brot epidmic.

DestinatarisTots els ajuntaments de la demarcaci de Girona adherits al Catleg de Serveis de Dip-salut.

Les installacions incloses en aquest Programa sn les de titularitat i gesti municipal dels tipus:

Sistemes daigua calenta i freda sanitria que generin aerosols.

Fonts ornamentals que generin aerosols.

Regs urbans per aspersi.

Sistemes daigua freda sanitria que generin aerosols.

Aquestes installacions estan definides com de baix risc a lapartat 2.3 de larticle 2 del Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual sestableixen les condicions higiniques i sani-tries per a la prevenci i el control de la legionellosi.

Accions Dissenyar i implantar un pla dautocontrol per reduir el risc de transmissi de

legionellosi a cadascuna de les installacions.

Desenvolupar un pla preventiu de manteniment higinic i sanitari, de neteja i desin-fecci per a cadascuna de les installacions.

Desenvolupar un pla de control analtic per a la detecci de legionella.

Desenvolupar el pla dassessorament i avaluaci del grau dimplantaci del pla dautocontrol.

Proveir del suport tcnic necessari lajuntament i altres autoritats sanitries en cas de presncia i/o brot de legionellosi.

Garantir loferta formativa per capacitar el personal que du a terme les operacions de manteniment higinic i sanitari de les installacions.



18

Desenvolupament de les accionsEl provedor del Programa es posa en contacte amb els interlocutors municipals identifi-cats a la sollicitud amb lobjectiu de verificar les dades descrites a la sollicitud i establir el calendari dactuacions segents:


Pla de manteniment higinic i sanitari: es fa la neteja i desinfecci preventiva anual dels punts terminals i elements que cal netejar, tal com es descriu als annexos 3 del Reial decret 865/2003, i selabora la documentaci necessria per completar el pla. En el cas que shagi defectuar la desinfecci de tot el sistema dalguna de les installacions sollicitades, s responsabilitat de lajuntament que la installaci disposi de bypass que permeti la connexi de la bomba dosificadora de desinfectant.

Pla de control analtic: aquest pla ha dincloure la planificaci anual de la recollida de mostres per part del provedor i lelaboraci de lanaltica.

Pla dassessorament i avaluaci de la implantaci del pla dautocontrol: es visita la installaci i savalua el grau dimplantaci del pla dautocontrol. Sidentifiquen les rees de millora i sassessora i sinforma de les mesures correctores que calgui instaurar.

Dossier tcnic: selabora, sactualitza i es lliura un dossier tcnic a linterlocutor muni-cipal del Programa, que ha dincloure tota la documentaci necessria per a la gesti correcta del risc de les installacions segons la normativa daplicaci.

Els resultats generats de laplicaci de les diferents accions es comuniquen a lajuntament i sintrodueixen, per part del provedor, al Sistema dInformaci Municipal en Salut P-blica (SIMSAP).

En el cas de detecci de legionella, Dipsalut ofereix de manera immediata la realitza-ci de la neteja i desinfecci de la installaci descrita a lannex 3B o 3C del Reial decret 865/2003, es tornen a prendre mostres aproximadament 15 dies desprs laplicaci per verificar-ne leficcia, i recomana accions per corregir i gestionar les situacions de risc detectades.

En el cas que els resultats indiquin altres situacions de risc diferents de la presncia de legionella, es proposen a lajuntament, per si sn del seu inters, els serveis que Dipsalut pot oferir-li per corregir-les i gestionar-les.

Els ajuntaments han didentificar en la sollicitud el personal municipal responsable de realitzar les operacions de manteniment higinic i sanitari i de prevenci de la legionellosi. Han de certificar, si s el cas, que el personal designat disposa de la for-maci descrita a la normativa i, en cas de no disposar-ne, poden inscriurel al progra-ma de formaci ofert per Dipsalut, tal com estableix la legislaci.



19

Normativa Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual sestableixen els criteris higinics i sani-

taris per a la prevenci i control de la legionellosi.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual sestableixen les condicions higiniques i sanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi.

Ordre SCO/317/2003, de 7 de febrer, per la qual es regula el procediment per a lhomologaci dels cursos de formaci del personal que du a terme les operacions de manteniment higinic i sanitari de les installacions objecte del Reial decret 909/2001, de 27 de juliol.

Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe cofinanat per Dipsalut i ajuntaments a tra-vs duna taxa variable en funci del cens de la poblaci del municipi i del nombre dinstallacions sollicitades. Podeu consultar lOrdenana fiscal reguladora de la taxa per a la prestaci del servei de gesti i control dinstallacions dalt i baix risc per a la trans-missi de legionellosi al web de Dipsalut.

En funci de la poblaci del municipi i del nombre dactuacions sollicitades, Dipsalut fi-nana entre un 30 % i un 90 % del cost dactuaci del Programa de Manteniment, Neteja i Desinfecci Preventiva de les Installacions, que s de 480 .

El cost de referncia per a cada actuaci del Programa de neteja i desinfecci de les installacions en cas de detectar la presncia de legionella s de 650 . Dipsalut en fi-nana un 50 %.

Tarifa bsica (*)


Fins a 1.500 hab. 48,00

De 1.501 a 5.000 hab. 96,00

De 5.001 a 15.000 hab. 144,00

De 15.001 a 25.000 hab. 192,00

Ms de 25.000 hab. 240,00

Tarifa a partir dun nombre dactuacions (*)

Municipis Tarifa / actuaci Nombre d'actuacions








20

Tarifes del servei en cas de detectar-se presncia de legionella


Qualsevol municipi 325,00


Cal sollicitar el Programa a travs del Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP), en el marc de la Seu electrnica de Dipsalut. Un cop omplerta la sollicitud, cal registrar-la (pel registre electrnic, des del mateix SIMSAP, o b, en paper, al Registre General de Dipsalut Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, c. Pic de Peguera, 15, 17003 Girona o per qualsevol dels mitjans que pre-veu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les adminis-tracions pbliques i del procediment administratiu com).

Cal recordar que des del SIMSAP tamb es pot fer el seguiment i veure els resultats de les actuacions que Dipsalut est efectuant al municipi. A ms, es poden consultar les actua-cions i resultats de catlegs anteriors.

(*dades a 1 de novembre de 2014)


Lnia | Protecci de la Salut | Aiges de consum hum

Aiges deConsum HumLaigua s un b escs, i un recurs imprescindible per a la vida i per a la salut de les persones. Lexperincia ha evidenciat la importncia de les estratgies preventives de gesti de riscos que vetllen per la salubritat de laigua des que es capta fins que arriba a laixeta del consumidor final.

La qualitat de laigua potable s una qesti que preocupa tant en els pasos en vies de desenvolupament com en els desenvolupats, per la seva repercussi en la salut de la po-blaci. Constitueix un dels reptes mundials daquest segle en lmbit de la salut.

Disposar de suficients recursos hdrics i gestionar els riscos sanitaris associats a laigua s una qesti prioritria que exigeix coordinaci, i per a la qual sn necessaris lesfor i el treball conjunt de les administracions, de les entitats pbliques i privades i dels ciutadans.

Els abastaments daigua presenten una gran complexitat. En la seva gesti, vigilncia i control han de concrrer els esforos de les entitats gestores i dadministracions sani-tries i ambientals, des de lmbit local fins al de la Uni Europea. Les actuacions han de perseguir lobjectiu de protegir la salut de les persones dels efectes adversos derivats de qualsevol tipus de contaminaci de les aiges destinades al consum hum, de les quals han de garantir la salubritat.


Pt03 | Aiges de consum hum | Protecci de la Salut | Programa

Pt03Programa de Suport a la Gesti Municipal Directa dels Abastaments dAigua de Consum Hum

Introducci Labastament daigua amb qualitat suficient a la poblaci s de gran importncia per a la salut pblica.

La qualitat de laigua de consum es pot controlar mitjanant una combinaci de mesu-res: protecci dels aqfers i captacions, control de les operacions de tractament i gesti de la distribuci i manipulaci de laigua.

Per garantir un subministrament daigua de qualitat per al consum hum es necessita la intervenci humana en cadascuna de les fases del sistema dabastament, des de la captaci fins a laixeta del consumidor.

Totes les parts implicades han dadoptar les mesures oportunes per prevenir els riscos as-sociats al consum daigua. En aquest context, conflueixen els esforos de les entitats ges-tores del subministrament, dels ajuntaments, de la Generalitat de Catalunya i de Dipsalut.

Laplicaci dun enfocament integral a lavaluaci i la gesti dels riscos dels sistemes dabastament daigua de consum genera ms confiana en la seva innocutat. Per aix cal una avaluaci sistemtica dels riscos en tot el sistema dabastament, i la determi-naci de les mesures que shauran daplicar per gestionar-los, aix com els mtodes per garantir el funcionament efica de les mesures de control.

Aquest any 2014 sha donat suport a la gesti de 124 zones de subministrament de 73 municipis gironins que gestionen directament els seus sistemes dabastament daigua. Al llarg dels cinc anys daplicaci daquest Programa shan adoptat les mesures preven-tives i correctores necessries per resoldre totes aquelles situacions en qu sha detectat la presncia dun risc.


Programa | Protecci de la Salut | Aiges de consum hum | Pt03

24

Objectius Promoure les activitats necessries per millorar la qualitat i per eliminar o reduir els

riscos per a la salut derivats de laigua de consum.

Dotar els ajuntaments de les eines i serveis necessaris per assolir la prevenci i control dels riscos associats a laigua de consum hum en lmbit de les seves competncies en les installacions de les quals sn gestors.

Dotar els ajuntaments de les eines necessries per participar en el Sistema dInformaci Nacional dAigua de Consum (SINAC).

DestinatarisTots els ajuntaments de la demarcaci de Girona adherits al Catleg de Serveis de Dipsa-lut, amb abastaments daigua de consum hum de gesti directa municipal.

Accions Establir i implementar per a les xarxes dabastament de les aiges de consum hum el Pro-

tocol dAutocontrol i Gesti (PAG) i el pla de control analtic segons el Reial decret 140/2003.

Actualitzar i fer el seguiment de la implantaci per a cadascun dels abastaments del Protocol dAutocontrol i Gesti (PAG).

Garantir loferta formativa per capacitar el personal manipulador de les xarxes daigua de consum hum.

Implementar un sistema de transmissi de dades que faciliti als ajuntaments la tasca de participaci en el SINAC.

Desenvolupament de les accionsEl provedor del Programa es posa en contacte amb els interlocutors municipals identi-ficats a la sollicitud amb lobjectiu de verificar les dades que shi descriuen i establir el calendari dactuacions segents:

Caracteritzaci de la installaci: es visiten les installacions per recollir la informaci necessria per dissenyar el Protocol dAutocontrol i Gesti (PAG).

Pla de control analtic: aquest pla ha dincloure la planificaci anual de la recollida de mostres i la seva anlisi.

Pla dassessorament i avaluaci de la implantaci del PAG: savalua el grau dimplantaci del PAG i sidentifiquen les rees de millora, i sassessora i sinforma de les mesures correctores que calgui instaurar.




25

Els resultats generats per laplicaci de les diferents accions es comuniquen a lajuntament i sintrodueixen, per part del provedor, al Sistema dInformaci Municipal de Salut P-blica (SIMSAP).

Es faciliten solucions tecnolgiques a lajuntament perqu sintrodueixin els resultats ana-ltics a la base de dades del Sistema dInformaci Nacional dAigua de Consum (SINAC).

En el cas que els resultats indiquin altres elements de risc, es proposen a lajuntament, per si sn del seu inters, els serveis que Dipsalut pot oferir-li per corregir-los i gestionar-los.

Els ajuntaments han didentificar, en la sollicitud, el personal municipal que realitzar les operacions de manteniment higinic i sanitari de les xarxes dabastament i de manipula-ci daiges de consum. Han de verificar, si s el cas, que el personal designat disposa de la formaci descrita a la normativa.

Dipsalut, en el seu Catleg de Formaci, ofereix als gestors de les installacions la forma-ci necessria per a una gesti correcta del risc de la zona de subministrament.

Normativa Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual sestableixen els criteris sanitaris de la

qualitat de laigua de consum hum.

Ordre SCO/1591/2005, de 30 de maig, sobre el Sistema dInformaci Nacional dAigua de Consum.

Altra documentaci de referncia: Programa de Vigilncia i Control Sanitari de les Aiges de Consum Hum de Catalunya.

Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe cofinanat per Dipsalut i els ajuntaments a travs duna taxa variable en funci del cens de la poblaci del municipi i el tipus dabastament. Podeu consultar lOrdenana fiscal reguladora de la taxa per a la prestaci del servei de gesti i control de les xarxes dabastament daigua de gesti municipal al web de Dipsalut.

El cost de referncia de cada actuaci del Programa varia en funci del tipus dabastament, i pot anar des de 580 fins a 1.470 . En funci de la poblaci del municipi, Dipsalut en finana entre un 50 % i un 90 %.

Tarifa per a cada actuaci

Nombre dhabitants Tipus dabastament

A B C D E

Fins a 1.500 hab. 58,00 143,00 147,00 54,00 89,00

De 1.501 a 5.000 hab. 116,00 286,00 294,00 108,00 178,00

De 5.001 a 15.000 hab. 174,00 429,00 441,00 162,00 267,00

De 15.001 a 25.000 hab. 232,00 572,00 588,00 216,00 356,00

Ms de 25.000 hab. 290,00 715,00 735,00 270,00 445,00



26

Tipus dabastament

A Zona dabastament < 100 m3 / dia

B Zona dabastament 100 m3 < 1.000 m3 / dia

C Zona dabastament 1.000 m3 < 10.000 m3 / dia

D Zona dabastament en alta < 100 m3 / dia

E Zona dabastament en alta > 100 m3 < 1.000 m3 / dia


Cal sollicitar el programa a travs del Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP), en el marc de la Seu electrnica de Dipsalut. Un cop omplerta la sollicitud, cal registrar-la (pel registre electrnic, des del mateix SIMSAP, o b, en paper, al Registre General de Dipsalut Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, c. Pic de Peguera, 15, 17003 Girona o per qualsevol dels mitjans que pre-veu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les adminis-tracions pbliques i del procediment administratiu com).

Cal recordar que des del SIMSAP tamb es pot fer el seguiment i veure els resultats de les actuacions que Dipsalut va efectuant al municipi. A ms, es poden consultar les actua-cions i resultats de catlegs anteriors.



27

Programa dAvaluaci i Control de la Qualitat de lAigua a lAixeta del Consumidor

Pt04

Introducci Laigua que es posa a disposici dels ciutadans ha de complir els requisits de qualitat que assenyala el Reial decret 140/2003, en el punt en qu surt de les aixetes que sn utilit-zades habitualment per al consum hum dins dels locals, establiments pblics o privats i domicilis particulars.

La qualitat de laigua de consum es pot veure alterada en el seu pas per la xarxa interna de distribuci, que, en determinades condicions, pot deixar anar materials amb els quals ha estat fabricada, com plom o altres metalls. El manteniment i la neteja incorrectes dels dipsits i de la xarxa tamb poden alterar la qualitat de laigua.

Els responsables del manteniment de les xarxes internes daigua sn els seus titulars. A partir de lentrada en vigor del Reial decret 140/2003 i del Pla de Vigilncia i Control Sanitari de les Aiges de Consum de Catalunya, els municipis o una altra entitat dmbit local han dadoptar les mesures necessries per garantir que es facin controls de quali-tat de laigua a les aixetes utilitzades pels consumidors. A partir dels resultats obtinguts, shan delaborar els informes anuals corresponents.

Amb lafany de conixer amb ms detall la qualitat de laigua de consum que surt de les aixetes, cada cop ms municipis de la demarcaci de Girona solliciten el Programa per al Control de la Qualitat de lAigua a les Xarxes Interiors. Aquest 2014 sha actuat sobre 1.052 punts de mostreig i shan identificat tots els metalls txics presents en les aixetes mostrejades. Tot i que es prioritzen les actuacions en centres escolars, llars dinfants i centres per a gent gran, el Programa tamb inclou el mostreig a punts de consum de domicilis particulars.



28

Objectius Conixer i avaluar la qualitat de laigua a laixeta del consumidor.

Conixer i avaluar lexposici al plom i a altres metalls a travs del consum daigua a les aixetes daigua de consum dels municipis de Girona.

Determinar la presncia de metalls, amb especial incidncia en la concentraci de plom i nquel en les llars dinfants, centres deducaci infantil i primria i residncies de gent gran.

Promoure actuacions orientades a reduir lexposici al plom, ferro, coure, crom i n-quel all on sigui necessari.

Dotar els ajuntaments de les eines i serveis necessaris per introduir les dades resultants del programa de control al Sistema dInformaci Nacional dAigua de Consum (SINAC).


Accions Censar els edificis de risc objecte del Programa.

Dissenyar i implantar un pla de control analtic.

Informar de les mesures correctores que cal aplicar en cas de detecci de riscos a laigua a laixeta del consumidor.

Implementar un sistema de transferncia de dades que faciliti als ajuntaments la tasca de participaci en el SINAC.

Sn objecte dactuaci els sistemes daigua sanitria abastits per la xarxa daigua de con-sum municipal dequipaments i establiments pblics o privats, de domicilis particulars, i altres punts de consum daigua, com per exemple les fonts.


Pla de control analtic: aquest pla ha dincloure la planificaci anual de la recollida de mostres i la seva anlisi.

En el cas que els resultats de les analtiques posin de manifest situacions de risc, es posa en coneixement de lajuntament de forma urgent i es fa arribar, a les installacions on shagi detectat, la informaci necessria per a la implantaci de conductes i actituds



29

per a la reducci del risc detectat, ja sigui la presncia de metalls o daltres contami-nants. Es proposen a lajuntament, per si sn del seu inters, els serveis que Dipsalut pot oferir-li per gestionar i corregir el problema.


Normativa Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual sestableixen els criteris sanitaris de la

qualitat de laigua de consum hum.

Ordre SCO/1591/2005, de 30 de maig, sobre el Sistema dInformaci Nacional dAigua de Consum.

Altra documentaci de referncia: Programa de Vigilncia i Control Sanitari de les Aiges de Consum Hum de Catalunya.

Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe finanat ntegrament per Dipsalut. s, per tant, gratut per als ajuntaments. El cost de referncia del control analtic s de 80 .


Cal sollicitar el programa a travs del Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP), en el marc de la Seu electrnica de Dipsalut. Un cop omplerta la sollicitud, cal registrar-la (pel registre electrnic, des del mateix SIMSAP, o b, en paper, al Registre General de Dipsalut Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, c. Pic de Peguera, 15, 17003 Girona o per qualsevol dels mitjans que pre-veu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les adminis-tracions pbliques i del procediment administratiu com).



Lnia | Protecci de la Salut | Establiments pblics i indrets habitats

Establiments pblics i indrets habitatsLes actuacions de control i vigilncia de la salubritat dedificis, locals dhabitatge i de convivncia humana han deliminar o reduir els riscos que shi puguin detectar per a la salut de les persones.

La normativa sanitria atorga als ens locals competncies dinspecci i autoritzaci, si calgus, dels establiments i indrets segents: via pblica i espai pblic, centres educatius, centres esportius, piscines i centres desttica i higiene personal.

La sensibilitzaci de la poblaci en temes de salut sincrementa dia a dia i, en conseqn-cia, augmenta la demanda dactuacions que proporcionin un entorn segur.

Levoluci de loci ha incorporat noves tecnologies i installacions que poden implicar, tamb, nous riscos per a les persones.

Les autoritats sanitries han dactuar en aquest mbit, sobre el control i vigilncia sa-nitria dedificis i locals dhabitatge i de convivncia humana, per eliminar o reduir els riscos que shi puguin detectar.


Pt05 | Establiments pblics i indrets habitats | Protecci de la Salut | Programa

Pt05Programa dAvaluaci de la Salubritat de les Piscines ds Pblic

Introducci Les piscines ds pblic sn totes aquelles que poden ser usades per qualsevol persona, encara que aquest s estigui condicionat al pagament duna entrada. Aix doncs, les piscines de titularitat pblica i les de titularitat privada, com ara hotels, parcs aqutics, centres esportius i cases de turisme rural, es consideren piscines ds pblic. En aquests equipaments, hi conflueixen determinats perills associats al seu disseny, funcionament, manteniment i gesti.

Ls de les piscines pot comportar un risc per a la salut pblica quan les installacions no reuneixen unes caracterstiques o condicions higiniques i sanitries adequades, la qualitat de laigua dels vasos no s correcta per al bany, el tractament de laigua no s ladient o no es tenen presents els riscos per a la seguretat dels usuaris i treballadors de les installacions.

Dipsalut realitza lavaluaci higinica i sanitria de les piscines dels ajuntaments de la demarcaci i comunica els resultats de les avaluacions a les autoritats sanitries muni-cipals.

Durant la temporada de bany del 2014, lOrganisme ha avaluat un total de 688 installacions dels 124 municipis que han sollicitat el Pt05. Sha posat en marxa una prova pilot a tres ajuntaments per tal dincidir ms intensament a les piscines amb defi-cincies de ms risc. Sha pogut comprovar una millora en la qualitat higinica i sanitria de les installacions, fruit de laplicaci continuada del programa, de la informaci a les autoritats sanitries locals i de lesfor dels consistoris i dels gestors de les piscines.


Programa | Protecci de la Salut | Establiments pblics i indrets habitats | Pt05

Objectius Avaluar i identificar els factors de risc de les piscines ds pblic dels municipis.

Informar les autoritats sanitries perqu es duguin a terme les actuacions oportunes.


Accions Avaluar els vasos i installacions de totes les piscines ds pblic.

Identificar els riscos associats a les installacions.

Comunicar de manera urgent les deficincies de ms risc a lautoritat sanitria municipal.

Comunicar els resultats de lavaluaci a lautoritat sanitria municipal.

Desenvolupament de les accions Avaluaci: es visiten i avaluen totes les installacions identificades a la sollicitud.

Les deficincies de risc ms alt, un cop detectades, es comuniquen de manera urgent a lajuntament.

Dossier tcnic: selabora un dossier tcnic amb els resultats de les avaluacions de totes les installacions sollicitades.

Els resultats generats amb laplicaci de les diferents accions es comuniquen a lajuntament, i sintrodueixen al Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP).

Normativa Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sanitries aplicables

a les piscines ds pblic.

Decret 177/2000, de 15 de maig, pel qual es modifica la disposici transitria nica del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sanitries aplicables a les piscines ds pblic.

Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificaci del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sanitries aplicables a les piscines ds pblic.

Reial decret 742/2013, de 27 de setembre, pel qual sestableixen els criteris tcnics i sanitaris de les piscines.



Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe finanat ntegrament per Dipsalut. s gratut per als ajuntaments.

El cost de referncia de cada actuaci s de 165 .

SollicitudEl perode de sollicitud daquest programa sinicia el 3 de mar i finalitza el 16 dabril de 2015.





Pt06Programa de Suport a la Gesti de la Salubritat de les Piscines ds Pblic de Titularitat i/o de Gesti Municipal

Introducci Ls de les piscines de titularitat i/o de gesti municipal, com totes les ds pblic, com-porta determinats riscos associats a lestat sanitari de lequipament.

Laparici del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sani-tries aplicables a les piscines ds pblic, va establir lobligatorietat delaborar i imple-mentar un Programa dautocontrol per garantir la salubritat daquests espais pblics, cada cop ms concorreguts. Una obligatorietat reafirmada posteriorment en el Reial decret 742/2013, pel qual sestableixen els criteris tcnics i sanitaris de les piscines. Dip-salut incorpora en el seu Programa el control dels nous criteris de qualitat de les aiges de bany proposats pel nou Reial decret.

Dins daquest Programa de Suport a la Gesti de la Salubritat de les Piscines ds Pblic de Titularitat i/o de Gesti Municipal, Dipsalut avalua els equipaments, analitza laigua de bany i implementa els plans dautocontrol fixats per la normativa daplicaci. Les accions dutes a terme fins ara han perms a lOrganisme identificar algunes de les rees en qu cal incidir per millorar en la gesti daquestes installacions.

El Pt06 t una bona acollida entre els ajuntaments, conscients de la necessitat de mi-nimitzar els riscos associats als equipaments municipals. Lany 2014 sha actuat en 170 vasos de piscines dels 80 municipis que van sollicitar el Programa.

Ats que el risc associat a ls de les piscines s coresponsabilitat de gestors i dusuaris, amb aquest Programa es pretn donar suport als gestors municipals de les installacions, per tamb promoure i informar daquesta responsabilitat compartida.



Objectius Dotar els ajuntaments amb piscines de titularitat i/o gesti municipal de les eines ne-

cessries per adequar-se a la normativa sanitria aplicable a les piscines ds pblic.

Millorar els elements de gesti i les mesures de prevenci necessries per reduir el risc de les installacions.

Garantir loferta formativa per capacitar el personal gestor de les piscines de titula-ritat i/o gesti pblica que duen a terme les tasques de planificaci i manteniment higinic i sanitari en aquestes installacions.


Accions Efectuar lavaluaci higinica i sanitria de les piscines ds pblic de titularitat i/o

gesti municipal.

Identificar els riscos associats a les installacions.

Elaborar i implantar plans dautocontrol de les installacions.

Elaborar i implantar plans de control analtic.

Dissenyar i implantar un suport informatiu sobre les normes de rgim intern de la installaci i les actituds personals dels usuaris que puguin comportar una reducci del risc.


Avaluaci: es visiten les installacions per realitzar-ne lavaluaci higinica i sanitria i conixer-ne el funcionament.

Guia dimplantaci dautocontrols: un cop recollida la informaci necessria, selaboren els plans dautocontrol.


Visita dassessorament i avaluaci de la implantaci dels plans de gesti: es visita la installaci i savalua el grau dimplantaci del pla dautocontrol. Sidentifiquen les rees de millora i sassessora i sinforma de les mesures correctores que calgui instaurar.




Els resultats generats de laplicaci de les diferents accions es comuniquen a lajuntament i sintrodueixen, per part del provedor, al Sistema dInformaci Munici-pal de Salut Pblica (SIMSAP).

Les deficincies de ms risc, un cop detectades, es comuniquen de manera urgent als ajuntaments i a Dipsalut.

En el cas que els resultats indiquin altres situacions de risc, es proposen a lajuntament, per si sn del seu inters, els serveis que Dipsalut pot oferir-li per gestionar-les i corre-gir-les.

Els ajuntaments han didentificar a la sollicitud el personal municipal que efectuar les ope-racions de manteniment higinic i sanitari de les piscines. Han de verificar, si s el cas, que el personal designat disposa de la formaci necessria per desenvolupar aquestes tasques.

Dipsalut, en el seu Catleg de Formaci, ofereix, als gestors de les installacions, la for-maci relacionada amb els sistemes de control i gesti del risc que cal implantar a les piscines ds pblic.

Normativa Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sanitries aplicables

a les piscines ds pblic.

Decret 177/2000, de 15 de maig, pel qual es modifica la disposici transitria nica del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sanitries aplicables a les piscines ds pblic.

Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificaci del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual sestableixen les normes sanitries aplicables a les piscines ds pblic.

Reial Decret 742/2013, de 27 de setembre, pel qual sestableixen els criteris tcnics i sanitaris de les piscines.

Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe finanat ntegrament per Dipsalut. s gratut per als ajuntaments.

El cost de referncia de cada actuaci s de 425 .



Pt07Programa de Suport a la Gesti de la Salubritat de les Platges

Introducci La salubritat de les platges ha destar inclosa dins de les actuacions bsiques que els municipis del litoral porten a terme per a la protecci de la salut de les persones. A ms, les platges sn un dels espais on els usuaris perceben i avaluen la qualitat turstica dels municipis.

Les diferents tipologies dusos de les platges aconsellen la installaci de dutxes i ren-tapeus per facilitar la higiene i el confort dels usuaris. Tot i que sn considerats de baix risc, aquests equipaments podrien arribar a transmetre legionellosi. Per aix, cal establir-hi les accions de control i manteniment, tal com sindica a la normativa vigent en matria de prevenci i control de legionella.

Sha pogut comprovar que certes patologies dermatolgiques poden estar associades a lestat higinic i sanitari de les sorres. El control microbiolgic i fngic ens ajuda a valorar lefectivitat de les actuacions de neteja efectuades per lajuntament i la qualitat sanitria de les platges.

La totalitat de municipis que gestionen platges han sollicitat aquest Programa a Dip-salut. Durant la temporada de bany 2014, lOrganisme ha avaluat la qualitat higienico-sanitria dun total de 80 platges dels 21 municipis que gestionen les platges del litoral giron.

Des de la posada en marxa del Programa no sha detectat la presncia de legionella a cap de les dutxes i rentapeus analitzats. S shan detectat, per, nivells baixos de conta-minaci per microorganismes i fongs en algunes plataformes i en mostres de sorra de les zones de dutxes. En aquests casos, Dipsalut ha recomanat actuacions per corregir-ho.



Objectius Reduir els riscos associats a ls de les platges i dels seus equipaments.

Dotar els ajuntaments de les eines necessries per assolir ladequaci a la normativa sobre prevenci i control de legionellosi de les installacions de baix risc de la seva competncia.

Proveir els ajuntaments dels serveis necessaris per a lavaluaci i control de la salubri-tat de les sorres.

Destinataris Tots els ajuntaments del litoral giron adherits al Catleg de Serveis de Dipsalut.

Accions Elaborar i implementar un pla de control analtic per a lavaluaci de presncia de

legionella a les dutxes i rentapeus de la platja.

Elaborar i implementar un pla de control de manteniment, neteja i desinfecci de les dutxes i rentapeus de les platges en relaci amb el risc de transmissi de legionella.

Elaborar i implementar un pla de control analtic de sorres i plataformes de les dutxes de les platges.

Elaborar i implementar un pla de control analtic de les sorres de la platja.

Avaluar i descriure les condicions higiniques i sanitries de les platges del litoral giron.

Desenvolupament de les accionsEl provedor del Programa es posa en contacte amb els interlocutors municipals identifi-cats a la sollicitud amb lobjectiu de verificar les dades descrites a la sollicitud i establir el calendari dactuacions segents:


Pla de manteniment higinic i sanitari: es fa la neteja i la desinfecci preventiva de tot el sistema daigua freda sanitria de la installaci tal com es descriu als annexos 3 i 5 del Reial decret 865/2003, i selabora la documentaci necessria per completar el pla.

Pla de control analtic: aquest pla ha dincloure la planificaci anual de la recollida de mostres i la realitzaci de lanaltica, tant de dutxes, per controlar la presncia de legionella, com de sorres, per controlar-ne la qualitat sanitria.

Dossier tcnic: selabora, sactualitza i es lliura un dossier tcnic a linterlocutor muni-cipal del Programa que inclou tota la documentaci necessria per a la gesti correcta del risc de les installacions segons la normativa daplicaci.

Els resultats generats de laplicaci de les diferents actuacions es comuniquen a lajuntament i sintrodueixen al Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP).



En el cas de detecci de legionella, Dipsalut ofereix de manera immediata la realitzaci de la neteja i desinfecci de la installaci descrita a lannex 3B o 3C del Reial decret 865/2003, i torna a prendre mostres aproximadament 15 dies desprs de laplicaci per verificar-ne leficcia. Tamb recomana accions per gestionar i corregir les situacions de risc detectades.

En el cas que els resultats indiquin altres situacions de risc que no siguin la presncia de legionella, es proposen a lajuntament, per si sn del seu inters, els serveis que Dipsalut pot oferir-li per corregir i gestionar les situacions de risc detectades.

Els ajuntaments han didentificar en la sollicitud el personal municipal responsable de realitzar les operacions de manteniment higienicosanitari i de prevenci de la legionellosi. Han de cer-tificar, si s el cas, que el personal designat disposa de la formaci descrita a la normativa i, en cas de no disposar-ne, poden inscriurel al programa de formaci, tal com estableix la legislaci.

Normativa Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local.

Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la Llei 8/1987, de 15 dabril, municipal i de rgim local de Catalunya.

Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes.

Ordre de 31 de juliol de 1972 sobre les normes per a la seguretat humana en llocs de bany.

Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual sestableixen els criteris higinics i sani-taris per a la prevenci i control de la legionellosi.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual sestableixen les condicions higiniques i sanitries per a la prevenci i el control de la legionellosi.

Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe finanat ntegrament per Dipsalut, i s gratut per als ajuntaments. El cost de referncia per a cada actuaci s de 610 .


Cal sollicitar el programa a travs del Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP) en el marc de la Seu electrnica de Dipsalut. Un cop omplerta la sollicitud, cal registrar-la (pel registre electrnic, des del mateix SIMSAP, o b, en paper, al Registre General de Dipsalut Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, c. Pic de Peguera, 15, 17003 Girona o per qualsevol dels mitjans que pre-veu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les adminis-tracions pbliques i del procediment administratiu com).




Pt08Programa de Suport Econmic per a la Seguretat, Vigilncia, Salvament i Socorrisme a les Platges

Introducci Es considera una platja segura aquella que disposa duns serveis de vigilncia i salva-ment, juntament amb les infraestructures i els recursos humans necessaris per dur a terme aquestes tasques.

Les actuacions de vigilncia, salvament i socorrisme garanteixen la seguretat dels usua-ris de les platges. Per dur a terme aquestes actuacions de forma correcta cal donar el suport necessari als ajuntaments de les poblacions del litoral giron.

Per aquests motius Dipsalut els ofereix suport econmic. Actualment, tots els municipis del litoral de Girona sen beneficien. Lexperincia danys anteriors ha demostrat la con-venincia de la continutat del suport econmic per a la seguretat, vigilncia, salvament i socorrisme a les platges del nostre litoral.



Objectiu Dotar els ajuntaments del suport econmic necessari per disposar dunes platges segures,

amb els serveis de vigilncia, salvament i socorrisme i les infraestructures necessries.

DestinatarisTots els ajuntaments del litoral giron adherits al Catleg de Serveis de Dipsalut.

Accions Aprovar i concedir una lnia de suport econmic per a la seguretat, vigilncia, salva-

ment i socorrisme a les platges, que els ajuntaments beneficiaris hauran de justificar amb la presentaci de la memria dactivitats i el compte justificatiu.

Recollir i estudiar la informaci generada pels ajuntaments en relaci amb els serveis de seguretat, vigilncia, salvament i socorrisme.

Normativa Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local.


Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes.

Ordre de 31 de juliol de 1972 sobre les normes per a la seguretat humana en llocs de bany.

Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Ordenana general de subvencions de la Diputaci de Girona.

Cost i finanamentAquest s un programa de suport econmic.



SollicitudEl perode de sollicitud daquest Programa sestableix a les bases de la convocatria de subvenci que es publicaran al Butllet Oficial de la Provncia i que podreu consultar al web de Dipsalut www.dipsalut.cat.

Dipsalut aprovar una lnia de subvenci de concurrncia competitiva en la qual podran participar tots els municipis del litoral giron.

Cal sollicitar el Programa a travs del Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP) en el marc de la Seu electrnica de Dipsalut. Un cop omplerta la sollicitud, cal registrar-la (pel registre electrnic, des del mateix SIMSAP, o b, en paper, al Registre General de Dipsalut Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, c. Pic de Peguera, 15, 17003 Girona o per qualsevol dels mitjans que pre-veu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les adminis-tracions pbliques i del procediment administratiu com).




Pt09Programa de Suport a la Gesti de la Salubritat de les Sorreres Infantils

Introducci Les sorreres situades en les rees de jocs infantils dels espais verds ds pblic, les escoles de primria i llars dinfants resulten uns espais de gran riquesa sensorial, on els infants duen a terme activitats pedaggiques i ldiques, la qual cosa ajuda a desenvolupar habilitats manuals a laire lliure. Alhora, per, poden comportar determinats riscos, de-rivats, per exemple, duna higiene insuficient de la sorra.

La Comissi de Jardineria i Paisatgisme del Collegi Oficial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Prits Agrcoles de Catalunya va publicar dues normes tecnolgiques que donen el marc de referncia necessari per a la gesti de sorreres ubicades als espais ds pblic.

Aquest 2014, Dipsalut ha avaluat la qualitat higinica i sanitria de 249 sorreres infantils dels 90 municipis que han sollicitat el Programa. Sha informat els ajuntaments de totes aquelles sorreres on sha detectat contaminaci per presncia de microorganismes, i shan pres les mesures correctores per tal deliminar, en tots els casos, la contaminaci daquests espais. De la mateixa manera, shan comunicat i sha recomanat corregir altres anomalies relatives a la seguretat ds, disseny, construcci o al manteniment daquests espais.



Objectius Avaluar les condicions higiniques i sanitries en les sorreres drees de jocs infantils

descoles de primria, de llars dinfants i de parcs pblics.

Avaluar les condicions de seguretat ds, disseny, construcci i manteniment de les sorreres infantils.

Proveir els ajuntaments dels serveis necessaris per a lavaluaci i control de la salubri-tat de les sorres.


Accions Elaborar i implementar un pla de control analtic de sorres partint de la NTJ 13J:1998

Higiene de les sorreres en rees de jocs infantils.

Realitzar o desenvolupar un pla davaluaci de les condicions de seguretat ds, dis-seny, construcci i manteniment partint de la NTJ 09S:1998 Sorreres en rees de jocs infantils.

Proveir del suport tcnic necessari els ajuntaments i altres autoritats sanitries en cas de presncia de contaminaci per microorganismes.

Desenvolupament de les accionsEl provedor de les tasques associades al programa es posa en contacte amb els respon-sables municipals per fixar data i hora de visita per conixer les installacions i fer les actuacions determinades al programa.


Pla davaluaci de les condicions de seguretat ds, disseny, construcci i manteni-ment.


Dossier tcnic: selabora, sactualitza i es lliura un dossier tcnic a linterlocutor muni-cipal del Programa que inclou tota la documentaci necessria per a la gesti correcta del risc de les installacions segons la normativa daplicaci.

Els resultats generats de laplicaci de les diferents actuacions es comuniquen a lajuntament i sintrodueixen, per part del provedor, al Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP).



En el cas que els resultats indiquin situacions de risc, es proposa a lajuntament, per si fos del seu inters, els serveis que Dipsalut ofereix per gestionar-les i corregir-les. Els resultats sintrodueixen al Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP).

Normes tecnolgiques de referncia NTJ O9S: 1998 Sorreres en rees de jocs infantils.

NTJ 13R: 1998 Higiene de les sorreres en rees de jocs infantils.

Cost i finanament Aquest s un Programa de servei directe cofinanat per Dipsalut i els ajuntaments a travs duna taxa variable en funci del cens de la poblaci del municipi i del nombre dactuacions sollicitades. Podeu consultar lOrdenana fiscal reguladora de la taxa per a la prestaci del servei de gesti i control del risc derivat de ls de sorreres infantils al web de Dipsalut.

El cost de referncia per a cada actuaci del Programa s de 180 . En funci de la po-blaci del municipi i del nombre dactuacions sollicitades, Dipsalut en finana entre un 30 i un 90 %.

Tarifa bsicaMunicipis Tarifa / actuaciFins a 1.500 hab. 18,00De 1.501 a 5.000 hab. 36,00De 5.001 a 15.000 hab. 54,00De 15.001 a 25.000 hab. 72,00Ms de 25.000 hab. 90,00

Tarifa a partir dun nombre dactuacions

Municipis Tarifa / actuaci Nombre d'actuacions









Cal sollicitar el Programa a travs del Sistema dInformaci Municipal de Salut Pblica (SIMSAP), en el marc de la Seu electrnica de Dipsalut. Un cop omplerta la sollicitud, cal registrar-la (pel registre electrnic, des del mateix SIMSAP, o b, en paper, al Registre General de Dipsalut Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona, Edifici Jaume Casademont, c/ Pic de Peguera, 15, 17003 Giro-na o per qualsevol dels mitjans que preveu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com).

Cal recordar que des del SIMSAP tamb es pot fer el seguiment i veure els resultats de les actua-cions que Dipsalut va efectuant al municipi. A ms, es poden consultar les actuacions i resultats de catlegs anteriors.



Pt10Programa de Suport Econmic a les Actuacions per a la Lluita i Control Integrat de Plagues Urbanes

Introducci Entenem com a plaga urbana un conjunt dssers vius que, per la seva abundncia i les seves caracterstiques, poden ocasionar problemes sanitaris, molsties o altres inconve-nients a les persones.

La repercussi sobre la salut ms important de la presncia de plagues s la transmis-si de microorganismes patgens causants de malalties que, en alguns casos, poden distribuir-se entre poblacions humanes.

La Llei 18/2009 de salut pblica estableix com a servei mnim dels ens locals la gesti dels riscos per a la salubritat derivats dels animals domstics i peridomstics, i de les plagues.

Tal com recull la normativa, s competncia dels ens locals la identificaci i la lluita con-tra les plagues que puguin afectar la via pblica i espais pblics, els edificis dhabitatges particulars, els centres educatius de primria i llars dinfants, i els centres esportius i piscines.

Dipsalut ofereix aquest Programa de suport econmic als ajuntaments, que cobreix les actuacions que desenvolupin per a leradicaci i el control de plagues urbanes, incls el mosquit tigre, per a aquells conceptes descrits a les bases de la subvenci.

Lany 2014 sha atorgat aquest suport econmic per a les actuacions sobre les plagues a 139 municipis. Un any ms ha augmentat el nombre de municipis que solliciten aquest Programa.



Objectius Dotar els ajuntaments dels recursos econmics necessaris per poder lluitar contra les

plagues urbanes presents als seus municipis.

Sollicitar als ajuntaments tota la informaci relacionada amb les plagues existents al territori i les formes de lluita, per dotar Dipsalut de la informaci necessria que permeti, en un futur, planificar una lnia de suport tcnic integral a la lluita contra plagues.

DestinatarisPoden concrrer a la convocatria del Programa de suport econmic objecte daquestes bases els ajuntaments de la demarcaci de Girona que estiguin adherits al Catleg de Serveis de Dipsalut. Els municipis que pertanyen a la Mancomunitat Intermunicipal Vo-luntria del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter queden exclosos de la subvenci de les despeses generades en el control del mosquit tigre.

Accions Publicar i concedir la lnia de suport econmic.

Recollir i estudiar la informaci generada pels ajuntaments en relaci amb el desenvo-lupament dels plans de lluita integrada contra plagues urbanes.

Normativa Llei 15/1990, de 9 de juliol, dordenaci sanitria de Catalunya.


Llei 18/2009, del 22 doctubre, de salut pblica.

Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Ordenana general de subvencions de la Diputaci de Girona.

Cost i finanamentAquest s un programa de suport econmic.



Sollicitud El perode de sollicitud daquest Programa sestableix a les bases de la convocatria de subvenci que es publicaran al Butllet Oficial de la Provncia i que podreu consultar al web de Dipsalut www.dipsalut.cat.

Dipsalut aprovar una lnia de subvenci de concurrncia competitiva en la qual podran participar tots els municipis gironins.





Pt11Programa de Suport a la Gesti dels Riscos Derivats de la Presncia del Mosquit Tigre (Aedes albopictus)

Introducci El mosquit tigre s originari del sud-est asitic i ha arribat a diferents pasos dEuropa a travs de les activitats comercials intercontinentals.

A Catalunya es va detectar per primer cop lestiu de lany 2004, al municipi de Sant Cugat del Valls, i, seguint el mateix model dexpansi que als altres pasos, sha es-ts a altres poblacions catalanes, algunes de les quals pertanyen a la demarcaci de Girona.

En la lluita contra lexpansi del mosquit tigre, tan importants sn les mesures de vigi-lncia i control que des de les administracions simpulsen i sapliquen als espais pblics, com les actituds individuals dels ciutadans que portin a evitar que en els espais privats es trobin zones de cria.

Des de linici del Programa de vigilncia, lany 2008, fins ara, a la demarcaci de Girona ja es pot constatar la presncia estable del mosquit tigre a una seixantena de municipis. Al llarg dels primers quatre anys es va establir un Programa de vigilncia amb ms de 1.200 trampes que va ratificar els models terics dexpansi del mosquit tigre. Shan fet campanyes dinformaci a mitjans de comunicaci, sha implantat el Programa educatiu i sha ats la totalitat de situacions dalerta comunicades pels ajuntaments.

Lany 2010, la Generalitat de Catalunya crea la Comissi Interinstitucional per a la Pre-venci i Control del Mosquit Tigre a Catalunya, que nassumeix el lideratge i elabora lestratgia per a la prevenci i control del mosquit tigre a Catalunya. Aquesta estratgia preveu una zona dalt risc de distribuci del mosquit que inclou cap a un centenar de municipis de la demarcaci de Girona. Sestableix que la presncia de mosquit tigre als municipis ha de considerar-se com una plaga urbana i la lluita contra aquesta s compe-tncia dels ajuntaments.

No hem doblidar, per, que noms un 20 % dels possibles punts de cria del mosquit es troben a lespai pblic. El 80 % restant es troba en propietats privades, i la responsabili-tat que hi siguin s de tots aquells ciutadans que fan possible que a les seves propietats existeixin petites acumulacions daigua que permeten el creixement de les larves del mosquit tigre.



Observant quin ha estat el comportament del mosquit en altres pasos de larc medi-terrani, no podem oblidar que pot arribar a ser un vector de transmissi de malalties tropicals emergents com el dengue o la febre hemorrgica de Chikungunya.

s per aix que Dipsalut es reafirma en la seva estratgia i novament impulsa la infor-maci i sensibilitzaci dels ciutadans i refora la participaci de lajuntament en la lluita contra la poblaci larvria de mosquit tigre. Amb aquest propsit, es dna continutat a loferta formativa i a lelaboraci de la cartografia dels possibles punts de cria a lespai pblic, eines molt valuoses que permeten una lluita antilarvria ms eficient i efectiva.

Dipsalut mant en desenvolupament el Projecte Educatiu per a la Vigilncia, Seguiment i Control del Mosquit Tigre a les escoles gironines, conjuntament amb la Mancomunitat In-termunicipal Voluntria del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter.

Objectius Dotar els ajuntaments i el seu personal de les eines i del coneixement i formaci sufi-

cients per poder dur a terme la lluita antilarvria en els espais pblics.

Establir sistemes de control de la poblaci de mosquit tigre que en dificultin la propagaci.

Informar i sensibilitzar la poblaci sobre conductes dirigides a impedir lexpansi i a reduir la densitat del mosquit tigre.

DestinatarisAquest Programa est dirigit als ajuntaments amb presncia consolidada del mosquit tigre al seu municipi, a excepci dels que pertanyen a la Mancomunitat Intermunicipal Voluntria del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i Baix Ter.

AccionsLes accions incloses al Programa responen a tres eixos principals dactuaci:

Assessorament, formaci i capacitaci tcnica als ajuntaments.

Assessorament en relaci amb la redacci duna ordenana municipal.

Formaci i capacitaci del personal municipal perqu pugui dur a terme les accions de control antilarvari en lespai pblic.

Eines per a una gesti eficient del Programa: cartografia de possibles punts de cria, assessorament tcnic i formaci cvica i ambiental, i avaluaci de controls antilarvaris.

Informaci, difusi i sensibilitzaci de la poblaci.

Programa educatiu a escolars.

Campanyes informatives als mitjans de comunicaci.

Accions pedaggiques i de sensibilitzaci.



Creaci de la xarxa de voluntaris per conixer lactivitat de mosquits adults al municipi.

Vigilncia i coordinaci.

El Programa inclou accions de vigilncia entomolgica per tal de conixer lexpansi del mosquit, les densitats de poblaci existents i poder coordinar les accions de llui-ta necessries.

Desenvolupament de les accions Els municipis que desitgin la cartografia dels punts de cria en espai pblic poden

sollicitar-la a travs del SIMSAP.

El provedor del Programa es posa en contacte amb els interlocutors municipals iden-tificats a la sollicitud amb lobjectiu de verificar les dades descrites a la sollicitud i establir el calendari dactuacions.

Un cop elaborada, la cartografia sentrega a lajuntament en una sessi tcnica en la qual es fa lexplicaci de la informaci recollida.

Els municipis que desitgin posar-se en contacte amb el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter per tal dexplicar la situaci i que es puguin valorar quines actuacions shan daplicar al municipi poden fer-ho directament al telfon 972 45 12 31 o a ladrea de correu electrnic [email protected].

Selabora un informe sobre les actuacions dutes a terme als municipis i els seus resul-tats, que formaran part de la memria anual dactuacions del Programa.

Per realitzar el Projecte Educatiu, s el Servei de Control de Mosquits qui es posa en contacte amb els centres escolars per oferir-lo. El Projecte Educatiu es du a terme en tots aquells centres que ho hagin sollicitat.

Normativa Llei 15/1990, de 9 de juliol, dordenaci sanitria de Catalunya.


Llei 18/2009, del 22 doctubre, de salut pblica.

Cost i finanamentAquest s un Programa de servei directe finanat ntegrament per Dipsalut. s, per tant, gratut per als ajuntaments.

Alhora, cal remarcar que a travs del Programa Pt10 (Programa de Suport Econmic a les Actuacions per a la Lluita i Control Integrat de Plagues Urbanes) es poden sollicitar les despeses derivades de les actuacions portades a terme des de lajuntament per al control del mosquit tigre.



SollicitudEl perode de sollicitud daquest programa sinicia el 2 de desembre de 2014 i finalitza el 25 de novembre de 2015.


Cal recordar que des del SIMSAP tamb es pot fer el seguiment i veure els resultats de les actuacions que Dipsalut va efectuant al municipi.



Pt12Programa de Control i Gesti de Riscos Derivats de la Presncia de Simlids a les Comarques del Girons i el Baix Empord

Introducci Els simlids sn una famlia de dpters coneguts genricament com a mosca negra. Lhbitat preferit dels adults sn els entorns amb vegetaci propera a rius i torrents. La posta dous i el desenvolupament de les larves es fa a laigua. Les femelles sn molt agressives, i produeixen unes picades doloroses. El control de les plagues de mosca ne-gra es fonamenta en la limitaci del desenvolupament de les seves larves.

Per tal de gestionar els riscos derivats daquests insectes, Dipsalut desenvolupa una srie daccions com la lluita biolgica contra les larves de linsecte que sinclouen en aquest Programa.

Labast inicial del Pt12 era lestudi de la poblaci larvria i el tractament per limitar-la al riu Ter en el seu recorregut per la comarca del Girons. Amb les dades obtingudes de les diferents edicions del Programa es va creure oport ampliar lrea dactuaci a la co-marca del Baix Empord. Lexperincia assolida ha perms predir amb exactitud quan s necessari i quan no cal realitzar el tractament antilarvari. Daquesta manera sha pogut millorar lefectivitat i leficincia econmica del Programa.

El desenvolupament del Programa ha fet possible que la incidncia i les molsties oca-sionades per aquesta plaga shagin redut i mantingut a un nivell baix.

Dipsalut desenvolupa aquest Programa coordinadament amb lAgncia de Salut Pblica de Catalunya i conjuntament amb la Mancomunitat Intermunicipal Voluntria del Ser-vei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter.



Objectius Establir sistemes de vigilncia que permetin conixer lmbit geogrfic de difusi dels

simlids a la demarcaci de Girona.

Establir sistemes de control de la poblaci de simlids.

DestinatarisEls ajuntaments de les comarques del Girons i del Baix Empord a lrea de difusi de la poblaci de simlids de la conca del riu Ter i els seus afluents.

AccionsLes accions de vigilncia i control de poblacions descrites al Programa de control de si-mlids a les comarques del Girons i Baix Empord.

Desenvolupament de les accions Es duen a terme les actuacions de seguiment de poblacions larvries i lap

Catàleg de serveis 2015

Health & Medicine

Transcript of Catàleg de serveis 2015