Catalan 5 Ballena Blanca
-
Upload
maria-carmona-rodriguez -
Category
Documents
-
view
210 -
download
4
Transcript of Catalan 5 Ballena Blanca
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttiicc
aa ÍNDEX
PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 08
2. Principis educatius i didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .09
3. El Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
4. Materials per a l’Àrea de Llengua catalana i literatura. Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
5. Didàctica i metodologia de l’Àrea de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
6. Orientacions per a l’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
7. Orientacions per atendre la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
8. Els eixos transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’Àrea de Llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
3. Continguts de l’Àrea de Llengua catalana per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
4. Objectius referencials de l’Àrea de Llengua catalana per al Cicle Superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Llengua catalana de cinquè d’Educació Primària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, i solucionari. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142
2. Avaluació contínua i formativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
3. Avaluació sumativa i final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR LLENGUA
1. Conjugació dels verbs regulars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
2. Conjugació del verb auxiliar haver . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
BIBLIOGRAFIA
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 6
PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Superior
4. Materials per a l’Àrea de Llengua catalana i literatura.Cicle Superior
5. Didàctica i metodologia de l’Àrea de Llengua catalana i literatura
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 7
1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’es-
tableix l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1.593, de 13-5-1992).
Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa Educació 2000-2004 del
Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’en-
senyament i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements i
experiències ha estat l’elaboració d’un projecte educatiu que té en compte les necessitats
formatives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat que haurà
d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del me-
di social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida
DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres
dels cicles mitjà i superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre
(s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat
d’alumnat; i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecno-
logies de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; con-
tinent i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
8
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 8
2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari l’assoliment, per part de tot l’alumnat escolarit-
zat en cada un dels cicles d’aquesta etapa educativa, de les competències bàsiques prò-
pies de cada àrea en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells
coneixements i habilitats que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenen-
tatges. Dit d’una altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se
saben aplicar a situacions concretes de la vida real i, a més, d’una manera responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, proce-
diments i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-apre-
nentatge, amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més
llunyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que
exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització i el gust pels treballs
ben fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no solament
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i visual del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds amb la
pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres i les mestres tinguessin les
eines que els permetessin triar el material de reforç i d’ampliació d’acord amb les necessi-
tats de l’alumnat de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per a tots els
centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la pràctica
docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una eina més
per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits arxius, fer càl-
culs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
PROJECTE BALENA BLANCA
9
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 9
3. EL CICLE SUPERIOR
Aquest cicle és el darrer de l’Educació Primària, i és també el darrer d’una etapa durant la
qual la majoria d’alumnat s’interessa per aprendre, per conèixer coses d’una manera autò-
noma i responsable.Tot i el perill que significa generalitzar, podem dir que, en aquest cicle,
tenim al davant un alumnat amb un potencial de fer, ser, pensar i conviure extraordinari.
Al llarg de tot aquest projecte, hem procurat estimular i desenvolupar tota mena de con-
tinguts, però d’una manera molt clara els relacionats amb els procediments i les actituds. Ho
podreu comprovar en aquest cicle, perquè és el final d’un procés, que, de tota manera, con-
tinua en l’educació secundària en la majoria d’àrees.
En el Cicle Superior, educar continua significant fer créixer força en coneixements, molt en
habilitats, molt en capacitats socials i humanes, i molt en autonomia i criteris personals.
En el Cicle Superior –i tenint en compte que a la majoria d’escoles es comencen a fer clas-
ses amb professorat especialista d’unes àrees determinades–, ens centrem, d’una banda, en
la coordinació de les dues llengües i, de l’altra, en la coordinació dels dos coneixements del
medi, que ja vam iniciar en el Cicle Mitjà.
En totes les àrees instrumentals, l’objectiu és que l’alumnat, en acabar l’etapa de l’Educació
Primària, assoleixi les competències bàsiques pròpies de l’àrea, d’acord amb les
darreres directrius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Emprem de nou les metodologies definides en els cicles inicial i mitjà: l’alumnat ha de ser un
subjecte actiu del procés d’aprenentatge i ha d’aprendre d’una manera amena i alhora sis-
temàtica.
Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i anar-los
treballant d’una manera progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’en-
senyament-aprenentatge, els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa
línia durant molt de temps.
En el Cicle Superior continuem treballant les metodologies més específiques de cada àrea,
les quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».
Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
10
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 10
Continuem aplicant els principis exposats des del Cicle Inicial. A més, en totes les unitats de
Coneixement del medi –natural i social i cultural– hem dedicat uns apartats a presentar acti-
vitats que motivin la reflexió i la presa de decisions respecte a una sèrie de continguts rela-
cionats amb la convivència, la tolerància, la pau, l’esforç personal, el gust per les coses ben
fetes, la conservació i la protecció de l’entorn i del medi ambient, i el creixement sostenible.
L’atenció a la diversitat de l’alumnat es duu a terme a través d’unes activitats diferents i espe-
cífiques de les del Llibre de l’alumnat, que hem recollit en un quadern d’activitats comple-
mentàries (QUAC) o en la mateixa guia didàctica.
L’objectiu és que, en acabar el cicle, tots els nois i les noies siguin capaços d’expressar-se per
escrit en català i castellà, d’una manera clara i ordenada, tant a mà com amb l’ordinador.
També hauran de saber buscar informació, crear petits arxius, comunicar-se i enviar-se
documents, i, fins i tot, iniciar-se en la representació gràfica i el càlcul per mitjà de
les TIC.
Com hem introduït les TIC?
Com treballem la diversitat?
Com treballem els eixos transversals?
PROJECTE BALENA BLANCA
11
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 11
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE LLENGUA CATALANAI LITERATURA. Cicle Superior
� Una guia didàctica organitzada en tres apar-
tats: Projecte Balena blanca, Projecte curricular i
Programació d’aula –que inclou la programació
de cada unitat, les propostes d’avaluació i el solu-
cionari de les activitats.
� Un CD amb la guia didàctica.
� Un quadern d’activitats complementàries(QUAC) per atendre la diversitat d’alumnat d’una
manera més concreta. S’hi ofereixen activitats de
reforç i d’ampliació tant per al gran grup de clas-
se com per a aquell alumnat que té un ritme d’a-
prenentatge més lent o aquell que progressa més
ràpidament que la majoria de l’alumnat. Totes es
poden fotocopiar.
� Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa
de l’alumnat, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls
trimestre a trimestre.
Per al professor/a:
Per a l’alumne/a:
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
12
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 12
5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE LLENGUACATALANA I LITERATURA
Durant l’etapa d’Educació Primària, la llengua compleix clarament dues funcions alhora:
vehicle d’aprenentatge per assolir el domini de coneixements en altres àrees; objecte
d’aprenentatge per si mateix.
Pel que fa a la primera funció, la llengua permet que cada nen i cada nena progressin en l’ad-
quisició de coneixements generals i específics del seu entorn. Per això, el treball que es fa en
les altres àrees escolars ha de tenir molt en compte tot allò que l’alumnat va aprenent en la
de Llengua, ja que determinades estructures, paraules o relacions conceptuals no es poden
entendre si abans no se n’ha fet el treball pertinent des d’aquesta àrea. Igualment, demanar
un nivell en el domini d’algunes habilitats (com ara en comprensió lectora o en l’elaboració
d’un resum) pot estar fora de lloc si abans no han estat treballades des de Llengua i des de
les altres àrees. És necessària, per tant, una estreta relació i un progrés conjunt entre totes
les àrees d’aprenentatge, la qual cosa garanteix, a la pràctica, el fet que generalment sigui el
mateix mestre o mestra qui imparteixi aquestes àrees.
Des de l’òptica dels llibres del projecte Balena blanca, també s’ha tingut molt en compte
aquest aspecte, com s’explicarà més endavant.
Pel que fa a la segona de les funcions presentades –la llengua com a objecte d’aprenentatge
per si mateixa–, en aquesta etapa es tracta fonamentalment d’aconseguir l’assoliment per part
de tot l’alumnat de les habilitats lingüístiques bàsiques, d’avançar d’una manera progressiva i pla-
nificada cap a un major domini d’aspectes clau en el futur escolar de l’alumnat: comprensió de
tota mena de textos; expressió oral i escrita de les seves idees en contextos diversos; aplica-
ció cada cop més segura de les convencions gràfiques i ortogràfiques; descoberta dels meca-
nismes gramaticals, i presentació ordenada i clara en les produccions orals i escrites.
Aquesta segona funció, en el nostre cas, és fortament condicionada per la presència del que
podríem dir dues llengües igualment presents en la societat (català i castellà) i totes dues obli-
gatòries en l’àmbit escolar. Això fa que calgui tenir ben clars els criteris amb què s’ha d’en-
focar l’àrea i cada una de les llengües.
Introducció
PROJECTE BALENA BLANCA
13
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 13
El projecte Balena blanca parteix, com s’ha dit, d’una visió unitària i global del treball de
l’alumnat. Per això totes les àrees estan estretament interrelacionades. En el nostre cas,
aquesta relació és més estreta en el Cicle Inicial, en què el treball de llengua és bàsic i sovint
determina el que es fa en les àrees de Coneixement del medi o de Matemàtiques.Tanma-
teix, s’ha partit d’uns nuclis temàtics comuns a totes les àrees i, des de l’Àrea de Llen-
gua, es fa un treball en part autònom (aspectes específics de lectoescriptura), en part vin-
culat a cada nucli temàtic o centre d’interès (vocabulari, estructures, textos...).
En el Cicle Mitjà s’ha tingut en compte el treball conjunt de les diverses àrees en els apar-
tats de treball textual (comprensió, expressió oral i expressió escrita) i de lèxic (vocabulari
relacionat amb els diferents centres d’interès). Hi ha també un àmbit de treball específic de
llengua creixent respecte del cicle anterior.
En el Cicle Superior el treball de llengua adquireix una autonomia més gran, ja que se cen-
tra sobretot en els diferents tipus de textos i en el treball més sistemàtic dels aspectes de
coneixement de la llengua (lèxic, ortografia i gramàtica).
A part dels aspectes que determina la normativa vigent, s’han tingut en compte les necessi-
tats d’expressió i de comprensió que té el nostre alumnat de primària en el context socio-
lingüístic en què es troba la societat catalana.
Així, d’una banda, es dóna per fet que l’alumnat que començarà primària, en la seva gran majo-
ria, ha estat escolaritzat a parvulari (des dels 3 anys), on han treballat la llengua catalana en els
aspectes orals i de reconeixement bàsic de les grafies. En canvi, no es dóna per fet que s’ha-
gi fet un treball escolar tan profund en llengua castellana, tot i que una bona part de
l’alumnat en portarà un bon bagatge en l’aspecte oral gràcies a ser la llengua familiar, i els altres
en tindran un cert domini passiu gràcies als mitjans de comunicació.
(Convé no oblidar totes les excepcions possibles, entre les quals trobem l’alumnat que s’in-
corpora d’una manera tardana al sistema educatiu. Per a ells, hi ha pensats diversos exerci-
cis i activitats en la guia didàctica corresponent al projecte.)
Tenint en compte aquestes premisses, s’ha partit del supòsit que els continguts lingüístics es
treballen primer en Llengua catalana i després en Llengua castellana.Aquest principi ha estat
2. La coordinació català-castellà
1. La llengua i les altres àrees
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
14
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 14
especialment seguit en els àmbits de treball sistemàtic de la llengua, com ara la gramàtica o
el coneixement de conceptes necessaris per a l’ortografia o les relacions lèxiques.
Hem partit del fet que el català és la primera llengua de l’escola, llengua vehicular
de la majoria d’activitats i que l’alumnat ha de poder utilitzar en qualsevol situació i context.
Això no obstant, s’ha tingut molt en compte el context (o contextos) d’avui dia: llengua
interna diferent de català, empobriment de l’expressió oral, interferències del castellà, perill
d’un plantejament diglòssic, predomini de l’escrit sobre l’oral, etc.
Pel que fa a la llengua castellana, hem plantejat un treball intens de comprensió i d’expres-
sió oral fins al final del Cicle Mitjà, en un intent que tot l’alumnat adquireixi unes bases sòli-
des de domini oral en aquesta llengua. I, per això mateix, es trobarà un repertori ampli d’ac-
tivitats que pretenen ajudar a augmentar el vocabulari de l’alumnat; aquest treball específic,
proposem fer-lo mitjançant lectures, textos relacionats amb el riquíssim folklore castellà
(refranys, frases fetes, cançons, poesies...) i exercicis de lèxic.
Tenint en compte aquest context, hem reforçat diversos aspectes, com tot seguit s’exposa,
per ajudar l’alumnat a adquirir un domini més ampli de totes les habilitats lingüístiques.
L’Àrea de Llengua parteix d’un treball sempre integrat i globalitzador. La diferenciació, a
l’efecte de l’anàlisi d’àmbits específics (gramàtica, lèxic, ortografia), té el perill de fer pensar
que en el recinte de l’aula cal treballar d’una manera parcel·lada aquests aspectes o les diver-
ses habilitats (comprensió, expressió...). La llengua és un tot i quan es demana a qualsevol
infant un treball en un aspecte o en un altre, se li està demanant que posi en joc la seva
competència lingüística completa, encara que la manifestació pràctica en un moment deter-
minat sigui en un vessant o en un altre.
A més, sembla que hi ha una relació molt més estreta de la que es creu entre les habilitats
orals i les escrites. De fet, sovint hem pogut comprovar que, davant una dificultat en una tasca
escrita, la sola verbalització oral ajuda a resoldre el problema. I a l’inrevés: de vegades és con-
venient el suport de l’escriptura per fer una bona intervenció oral, perquè ens ajuda a acla-
rir les idees, a no descuidar-nos res, etc.
El punt de partida del projecte Balena blanca ha estat, doncs, aquesta visió globalitzado-
ra de la llengua com un tot, que es manifesta en uns productes concrets que anomenem
textos. En el text (entès en un sentit ampli i no solament com a producció escrita), es con-
3. Didàctica i metodologies
PROJECTE BALENA BLANCA
15
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 15
creten el pensament, la vivència, la història, etc., que es volen transmetre als altres. Els textos
s’han de comprendre (comprensió lectora, comprensió oral) i han de ser la base per millo-
rar les habilitats productives i per aprendre’n de noves (expressió oral i expressió escrita).
Ara bé, aquesta millora de les habilitats expressives i l’aprenentatge de noves habilitats pas-
sen, sens dubte, pel coneixement de l’estructura dels diferents tipus de textos (tipologia tex-
tual), com també pel domini de mecanismes que regulen els aspectes lèxics, gramaticals i
ortogràfics (fonètics, en el cas de l’oral) que conformen el canemàs del text. Per tant, partint
de l’aspecte més global, realitzarem un treball d’anàlisi que ens ha de permetre tornar al pro-
ducte global, però ara amb més capacitat de comprensió i d’expressió.
Voldríem remarcar d’una manera especial la plasticitat de l’alumnat de primària pel que fa a
la imitació en general i, en el cas de la llengua, per saber imitar estructures (sintàctiques, tex-
tuals...) sense cap gran reflexió teòrica, sinó amb un mínim d’instrumental conceptual. Si se’ns
permet la comparació, de la mateixa manera que no cal saber solfeig per cantar bé una
cançó (en un cor, individualment...), tampoc no cal saber gramàtica (en el sentit escolar) ni
regles de fonètica i ortografia per parlar i escriure bé. N’hi ha prou amb bons models per
imitar i molta, moltíssima pràctica des d’angles i contextos diversos. És aquesta pràctica la
que ha de merèixer tota l’atenció i el control del mestre o de la mestra.
És clar que la teoria no fa nosa i que, a partir d’un cert moment (cap al Cicle Superior), pot
ser una crossa que ajudi a caminar, però cal partir més aviat de la pràctica i no pas de la for-
mulació teòrica de regles en els cicles anteriors.
Amb encert, «Ús i comunicació» és el títol d’un gran apartat del currículum, en què s’inclou
tot el treball del text, tant oral com escrit, i tant en el vessant de comprensió com en el d’ex-
pressió.
La llengua oral
Massa temps abandonada, en el projecte Balena blanca ocupa un lloc ben important: figura
amb espai suficient i propi en els diferents llibres de l’Àrea de Llengua i especialment dins els
de Llengua catalana. La seva planificació ha estat pensada amb tota la cura possible.
D’una banda, s’ofereixen activitats per crear un clima acollidor i estimulant que afavoreixi
l’expressió oral de l’alumnat, tant l’espontània com la més sistemàtica. De l’altra, s’ha tingut
en compte que les activitats estiguin plantejades de manera que hi hagi interrelació oral tant
4. Ús i comunicació
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
16
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 16
entre el mestre o la mestra i l’alumnat, com entre el mateix alumnat, ja que no s’ha d’obli-
dar que la comunicació entre ells no solament és necessària sinó també desitjable.
En els diferents cursos es proposa una notable diversitat de situacions comunicatives orals,
graduades, que ajuden a manejar diferents tipus de textos i a desenvolupar diverses funcions
lingüístiques: demanar, descriure, explicar alguna història, donar informació, participar en una
conversa formal, argumentar... El criteri bàsic és partir de la narració com a tipologia més
usual i senzilla per passar a la descripció, l’exposició, etc., fins a atènyer l’argumentació. En
cada curs, però, són presents els diferents tipus bàsics:
• narració
• descripció
• instruccions
• converses
• exposicions
• planificació
• textos poètics
• argumentacions
(Amb tot, els darrers hi són en una mesura més escassa, atès el grau de dificultat que com-
porten en general.)
Al costat de la tipologia textual, hi ha també una diversitat d’activitats important:
• d’audició: lectures, poemes..., que poden ser fetes pel mestre o la mestra, o per un mitjà
tècnic (casset, vídeo...);
• de producció: lectura en veu alta, recitació, representacions, explicacions, memorització
de textos, etc.
Sovint s’han lligat les activitats d’expressió oral al joc individual o col·lectiu, ja que els jocs tra-
dicionals oferien un ventall amplíssim de propostes per exercitar l’expressió oral: cançons de
repartir i comptar, jocs de grup, jocs més individuals, etc. Aquest aspecte s’ha tingut molt en
compte, sobretot en el Cicle Mitjà.
En diversos punts s’insisteix en els hàbits i les normes que regulen d’una manera bàsica una
conversa: escoltar, demanar la paraula, parlar quan toca...
PROJECTE BALENA BLANCA
17
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 17
La llengua escrita
Vet aquí un dels punts centrals de l’activitat escolar. De fet, per a moltes persones, a l’esco-
la s’hi va fonamentalment per aprendre a «llegir i escriure». Les tendències més modernes,
però, han descobert que és necessari fer adonar l’alumnat de la funcionalitat d’aquests apre-
nentatges. Per tant, és important contextualitzar totes les activitats que s’hi facin i fer desco-
brir a l’alumnat la importància de l’escrit en la nostra societat.
Aquest punt de partida ha motivat que es presentessin des del Cicle Inicial textos i mis-
satges de tota mena, tan reals com fos possible, tant per a la comprensió com per a la pro-
ducció. Així, en cada llibre del projecte (com es pot veure en la graella final), s’hi trobaran
textos:
• narratius: contes, notícies, històries reals o en còmic, cartes...
• descriptius: d’objectes, de persones, d’animals, de paisatges...
• instructius: ordres i consignes, instruccions de jocs, maneig d’aparells, receptes...
• conversacionals: diàlegs, sol·licitud d’informació, acudits, entrevistes, fragments teatrals...
• poètics i publicitaris: anuncis publicitaris, rodolins, auques, poemes, embarbussaments,
refranys...
• expositius: informacions objectives, notícies científiques, articles d’enciclopèdia, defini-
cions...
• predictius: textos meteorològics, plans i projectes...
• argumentatius: argumentació d’idees pròpies...
Val a dir, però, que alguns tipus hi són menys presents (però mai absents del tot), tant perquè
es treballen més en altres àrees (textos expositius, instructius) com perquè l’edat de l’alum-
nat no permet fer-ne un treball més aprofundit (textos argumentatius). Igualment, s’ha tingut
cura de diferenciar la comprensió dels diferents tipus de textos (i fins i tot la memorització
per a la recitació) de la seva elaboració en l’expressió, que, en molts casos, no ha de ser ni
tan sols proposada, atesa la dificultat del text.
Pel que fa a la llargada i la complexitat (gramatical o lèxica) dels textos, s’ha seguit una pro-
gressió curosament planificada des del Cicle Inicial (textos i missatges breus, sempre amb
suport d’imatge), passant pel Cicle Mitjà (textos diversos de llargada mitjana, però sovint
amb el suport d’imatges), fins al Cicle Superior (textos amb unitat de sentit, de llargada i
complexitat més grans).
Centrant-nos ara en l’habilitat de la comprensió lectora, hem buscat activitats molt
diverses que defugin el clàssic i únic mètode del qüestionari de comprensió. Per això, enGGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
18
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 18
cada cicle s’observarà que hi ha una notable varietat de propostes: tests, preguntes tanca-
des, ordenació d’imatges, ordenació de resums, etc. Volem remarcar que, en alguns casos,
es proposen activitats de comprensió per fer durant la lectura. D’una manera sistemàtica,
a partir del Cicle Mitjà, atesa la major autonomia de l’alumnat, es proposen activitats de pre-
paració de la lectura, per tal d’activar les idees prèvies i els esquemes textuals de l’alumnat.
Encara en el punt de la lectura, es proposen també activitats que ajudin a fomentar el gust
per la lectura i a crear un hàbit lector des del principi. Tanmateix, aquestes activitats han
d’anar acompanyades d’altres en la biblioteca de l’aula o de l’escola, del treball de lectura
silenciosa, etc. La lectura com a font d’informació es treballa d’una manera específica en els
textos expositius de cada curs i en l’apartat de tècniques del Cicle Superior.
Pel que fa a l’expressió escrita, a part de la diversitat textual (atenuada d’acord amb
l’edat, com hem dit), es proposa un treball progressiu que ajudi a consolidar els aprenentat-
ges que es van fent. Per això, més que molts elements i activitats nous, s’hi trobarà molta
pràctica, sovint guiada, per tal que l’alumnat desenvolupi i afermi les habilitats que va adqui-
rint.
Ha semblat important partir de models per imitar, d’una banda, i del suport d’imatges,
de l’altra. En el Cicle Mitjà es fa un treball notable, que tendeix a integrar els elements de la
convenció escrita (puntuació, disposició del text en l’espai, etc.), algun dels quals ja es
comença a treballar en el Cicle Inicial, i que es consoliden tots en el Cicle Superior.
Fonètica i ortografia
Al llarg de primària convé fer un treball de sistematització en cada un dels àmbits del treball
de llengua: fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica, sense perdre mai de vista, però, la funciona-
litat dels aprenentatges. És a dir, cal aprendre a pronunciar bé, per comunicar-se millor ; cal
escriure bé perquè el text i la convenció social així ho requereixen, etc.
En l’aspecte de la fonètica, hi ha dues línies de treball clares: la correcta pronunciació de
tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al
primer aspecte, l’objectiu s’hauria d’assolir al final de l’educació infantil o, en casos excepcio-
nals, al final del Cicle Inicial.Tanmateix, podem trobar alumnat amb dificultats especials que
necessitarà un treball específic amb l’ajut d’alguns professionals (logopedes). En aquest punt,
doncs, ens proposarem d’aconseguir com a objectius per cicles els següents:
5. El treball sistemàtic de llengua
PROJECTE BALENA BLANCA
19
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 19
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
• Cicle Inicial: Reconeixement de tots els sons i distinció en mots bàsics dels sons més
conflictius per a l’ortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, essa sorda i sonora...).
Separació de síl·labes.
• Cicle Mitjà: Distinció sistemàtica dels sons més conflictius i pronúncia clara i expressiva
de tots els sons. Reconeixement de síl·laba tònica i síl·laba àtona.
• Cicle Superior : Dicció correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la
llengua. Evitar sons o pronúncies vulgars en paraules bàsiques.
Per ajudar a treballar aquest aspecte, es poden utilitzar les lectures en veu alta, els embar-
bussaments, els poemes i els rodolins, etc.
Pel que fa a l’entonació, cal treballar-la des del principi i d’una manera sistemàtica, fent-los
veure’n el lligam amb l’ortografia (signes de puntuació) i la sintaxi (tipus de frase). Així ens
proposarem que, en cada cicle, hi hagi un avanç progressiu en l’entonació de:
• frases enunciatives
• frases exclamatives
• frases interrogatives
Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemàtic d’entonació de les frases imperatives,
com també el de frases inacabades i expressions iròniques.
El treball d’ortografia necessita una sistematització constant des del Cicle Inicial fins al Cicle
Superior. Ens proposarem, com a objectius de cicle, els següents:
• Cicle Inicial:Treball sistemàtic de totes les grafies. Domini dels dígrafs. Majúscules.
• Cicle Mitjà: Treball sistemàtic de les normes d’ortografia segures (plurals, apostrofació,
contracció, finals -ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuació, guionet en els numerals...) i fixació de
normes ortogràfiques bàsiques.
• Cicle Superior:Treball sistemàtic de les diverses normes i coneixement de les principals
excepcions. Accentuació diacrítica en paraules usuals... Recursos per verificar l’ortogra-
fia d’una manera autònoma i sistemàtica.
Caldrà tenir en compte, a més, la memorització de grafies de paraules i d’estructures bàsi-
ques o molt utilitzades (hi ha, vaig, hi havia…).
Un recurs molt utilitzat, que també proposem, és el dictat preparat, que sistematitzem sobre-
tot en el Cicle Superior. De tota manera, podem seguir aquesta progressió:
20
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 20
• Cicle Inicial: Paraules específiques, frases curtes, petits fragments prèviament treballats.
• Cicle Mitjà: Frases i textos prèviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra.
• Cicle Superior:Textos llegits.
És convenient, a més, ajudar l’alumnat a conèixer la seva capacitat (més auditiva o més visual)
i a actuar en conseqüència a l’hora de memoritzar la grafia de les paraules. En tot cas, la tèc-
nica del dictat preparat (amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que l’alum-
nat conegui què se li dictarà i què s’espera que faci, tant amb vista a memoritzar determi-
nats mots com a reproduir-los correctament.
Lèxic
A part de treballar d’una manera recursiva i d’acord amb l’edat l’ampliació del vocabulari bàsic
(tenint en compte, però, que és en les altres àrees curriculars en què el cabal lèxic augmen-
tarà significativament), cal deixar l’alumnat en bones condicions per adquirir nous significats i
noves paraules d’una manera autònoma. Per això, cal dotar-lo de dos tipus de coneixements:
a) Maneig i ús dels repertoris lèxics.
b) Establiment de relacions entre paraules tant pel significant (derivació, composició) com
pel significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, usos figurats, etc.).
Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que l’ús del diccionari s’inicia d’una mane-
ra sistemàtica i explícita a 3r curs (Cicle Mitjà), que és quan se’n fa la presentació i es pro-
posen activitats específiques.
Això no obstant, tant en el Cicle Inicial (aprenentatge de l’alfabet) com en el Cicle Superior
(maneig constant i consulta de diferents classes de diccionaris), hi ha feina per fer, de mane-
ra que aquest aspecte del treball de llengua (ús i maneig del diccionari) s’ha de treballar
d’una manera contínua, sobretot a partir del Cicle Mitjà (i en totes les àrees, si pot ser). En
el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels dife-
rents textos proposats.
(Diguem també que l’alumnat hauria d’aprendre que el diccionari és una gran eina, que el
pot ajudar a resoldre no solament la recerca d’un significat o un sinònim desconegut, sinó
també els dubtes ortogràfics, de morfologia...)
Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivació (relació entre parau-
les per la forma) i anar progressant fins a atènyer els conceptes que regulen les relacions
semàntiques. En concret, proposem que, per cicles, es fixin aquests objectius:
PROJECTE BALENA BLANCA
21
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 21
• Cicle Inicial: Treball amb afixos bàsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -às/-assa,
-er/-era, -ista, -ia…), ús de compostos habituals, treball pràctic amb sinònims i antònims
més usuals, expressivitat (nexes de comparació, refranys, frases fetes, locucions), etc.
• Cicle Mitjà:Treball d’afixos usuals (pre- i afixos per indicar augment, disminució, menys-
preu, procedència...) i compostos corrents.Treball més sistemàtic amb mots polisèmics,
sinònims i antònims. Ús de recursos expressius (comparació, refranys, dites, frases fetes
i locucions) en contextos adequats. Diferenciació de sentit real i figurat.
• Cicle Superior: Ús i sistematització dels afixos més corrents (in-, re-, gentilicis, -at..., a més
dels vistos en els cicles anteriors).Treball sistemàtic de la polisèmia i de la sinonímia i
l’antonímia en contextos diversos. Reconeixement explícit i ús de recursos expressius
en contextos variats. Aplicació del sentit real i figurat, i reconeixement d’usos metafò-
rics.
El treball de lèxic és un dels més importants al llarg de l’etapa d’Educació Primària, tant a
dins com a fora de l’Àrea de Llengua. Cal que el mestre o la mestra estigui atent a sistema-
titzar les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot moment,
tant si es treballa el coneixement de l’entorn com les matemàtiques, la llengua, etc.
Gramàtica
El treball de les estructures gramaticals és el que cal fer d’una manera més contínua, però
sense explicitar-ne elements teòrics, que, fins ben enllà de l’etapa, es troben fora de l’abast
de la comprensió de l’alumnat. És a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes o
complements no vol dir que no hàgim de fer un treball continu amb l’objectiu que l’alum-
nat adquireixi totes les estructures gramaticals i sàpiga utilitzar-les adequadament al con-
text.
En el Cicle Inicial farem un treball sistemàtic amb totes les classes de paraules: vetllarem per-
què l’alumnat utilitzi noms, adjectius, verbs (en els principals temps de l’indicatiu), determi-
nants, nexes... Procurarem que construeixin, per imitació, frases en estructures variades i amb
diversitat de complements. Relacionarem els signes de puntuació més bàsics (coma, punt, sig-
nes d’interrogació i d’exclamació) amb l’entonació i el significat.
En el Cicle Mitjà explicitarem les diferents categories morfològiques i els farem distingir
determinants, noms (diferents classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup els farem
reconèixer els temps de present, passat (genèricament) i futur, i distingirem formes perso-
nals i no personals.Treballarem d’una manera explícita la concordança. Pel que fa als signes
de puntuació, ampliarem les funcions dels més bàsics (comes en les enumeracions...) i
n’augmentarem el repertori: dos punts, guions (diàlegs), punts suspensius i parèntesis.GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
22
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 22
Finalment, en el Cicle Superior, a més de repassar els aspectes apuntats en el Cicle Mitjà, aca-
barem de veure i classificar els diferents elements morfològics (classes de noms, adjectius i
verbs; conjugació verbal; classes de connectors: preposicions i conjuncions...).També treballa-
rem explícitament el concepte i les parts del sintagma (nucli i complement), els diferents
tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bàsics de les funcions gramaticals: sub-
jecte, verb (com a nucli de l’oració), complements verbals... En aquest darrer punt, introdui-
rem el treball de la substitució pronominal. Pel que fa a la puntuació, en farem un repàs sis-
temàtic i una explicitació dels usos i les funcions.
No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests con-
tinguts), cal disposar de textos variats i de contextos diversos. D’aquí ve la importància de
la tipologia textual i de fer treballar l’alumnat en situacions comunicatives diferents (orals,
escrites, amb funcions i intencionalitats diferents).
Veiem, doncs, que el treball de l’Àrea de Llengua està estretament interrelacionat, de mane-
ra que s’ha de concebre com un tot global.
PROJECTE BALENA BLANCA
23
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 23
6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al mestre o
la mestra comprovar, i, si escau, modificar, si la planificació de l’acció educativa és coherent amb
els objectius proposats i adequada a les necessitats i les característiques de l’alumnat.
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essen-
cial, que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè compleixi les seves fun-
cions, s’ha de preveure QUÈ, COM i QUAN avaluar.
Per això, en aquesta guia s’ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés
d’aprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.
Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,
anomenada «Fem memòria», que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en
relació amb els objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra
pot utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de
cadascun dels infants i determinar la base per planificar el procés educatiu.
L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finalitat
proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adient a les necessitats de cada moment. Cas-
tellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per cada unitat i un quadern
(QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels alumnes.
L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han asso-
lit o no, i fins a quin punt, les intencions educatives. Oferim tres propostes, diferenciades pel
títol «Què en sabem», per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.
Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?
Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
24
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 24
7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’apren-
dre. Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social i
cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts enfront
d’uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les
expectatives i les motivacions davant un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha après
d’una àrea a una altra; o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o retenir un
aprenentatge.
Per tant, el fet que l’alumnat no siguin homogeni quant a aprenentatge fa difícil la tasca
d’ensenyar i obliga els mestres a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos,
i a permetre ritmes i nivells de consecució diferents dins els mateixos objectius generals
d’ensenyament.
És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals
a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per aten-
dre la diversitat de l’alumnat dins l’aula.
S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts
de la unitat.
Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les
competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que tre-
ballen amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.
Es dirigeixen a aquell alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que aca-
ben abans les tasques i que poden aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.
3. Activitats d’ampliació
2. Activitats de reforç
1. Activitats de consolidació
PROJECTE BALENA BLANCA
25
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 25
8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat
demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni res-
posta.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com,
per exemple, el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la infor-
mació, la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’al-
tres, formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvolupar-
los en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur puguin integrar-se com a membres
actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.
Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius, que pretenen infor-
mar i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant
la vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’edu-
cació per poder-ne pal·liar els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius i els trobarem d’una manera implícita en les dife-
rents àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un trac-
tament interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
26
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 26
9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnolo-
gies de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou la planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps
per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pen-
sen que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del pro-
gramari bàsic com a usuari.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea
per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar
utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
cursos més baixos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’educació secundària obli-
gatòria, d’una manera concreta i fàcil: en l’Àrea de Llengua, l’alumnat farà servir el Word per
produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortografia…; en l’Àrea de Matemàtiques, com-
provaran exercicis de càlcul, faran taules i gràfics; en l’Àrea de Coneixement del medi bus-
caran informació consultant webs, incorporaran imatges als textos…; en l’Àrea de Música
faran servir l’ordinador per fer música…
Pensem sincerament que les activitats TIC que trobareu en l’apèndix del Llibre de l’alumnat
i en la web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i
ampliar els coneixements adquirits. Podeu trobar més informació en la nostra pàgina web:
www.castellnouedicions.com
PROJECTE BALENA BLANCA
27
kGD LLCatalan 5 P1 16/4/04 09:05 Página 27
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 28
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per ciclede l’Educació Primària
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àreade Llengua catalana
3. Continguts de l’àrea de Llengua catalana per alCicle Superior
4. Objectius referencials de l’àrea de Llengua catalanaper al Cicle Superior
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 29
30
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals de l’etapa
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Conèixer i acceptar la pròpiaidentitat, les seves possibilitatsafectives i de relació, i progressaren l’autonomia i la iniciativa perso-nals.
1. Descobrir i construir la pròpiaidentitat, i reconèixer les similitudsi diferències respecte dels altres.
2. Conèixer les possibilitats afectivesi de relació amb els grups socialsmés propers.
3. Desenvolupar-se d’una maneraautònoma en situacions properes iconegudes.
1. Reconèixer la pròpia identitat iacceptar normes referides a lapròpia persona.
2. Relacionar-se amb grups de con-vivència més amplis, adaptar-se anoves situacions i establir relacionsd’amistat i companyonia.
3. Desenvolupar estratègies perso-nals que afavoreixin la pròpia ini-ciativa.
1. Valorar la pròpia persona a partirde la descoberta i la prova de lespròpies possibilitats, amb el desigde superar les dificultats.
2. Relacionar-se amb els diferentsgrups de convivència de manerarespectuosa i tolerant, acceptant ladiversitat d’interessos i d’opinions.
3. Prendre decisions.
2. Conèixer el propi cos i les sevespossibilitats motrius i progressaren l’adopció d’hàbits de salut ihigiene personal.
1. Conèixer el propi cos, l’esquemacorporal i les seves possibilitatssensorials i de moviment.
2. Descobrir la necessitat d’adoptarhàbits per a la cura i la higiene delpropi cos.
3. Descobrir el gust per les activitatsfísiques col·lectives.
1. Dominar l’esquema corporal iesforçar-se per millorar la veloci-tat, el ritme, la flexibilitat i la coor-dinació.
2. Tenir cura del propi cos i adoptarhàbits d’higiene i d’organitzaciópersonal.
3. Gaudir de les activitats físiques iesportives (individuals i de grup).
1. Entendre el funcionament globaldel cos humà i superar les dificultatsen el moviment.
2. Mantenir unes normes de salut ihigiene correctes,i també d’organització personal.
3. Realitzar alguna activitat física oesportiva d’una manera regular.
3. Mostrar-se participatiu i solidarid’una manera responsable, i res-pectar els valors morals, socials iètics propis d’altri, per exercitar-seen els principis bàsics de la con-vivència i d’estima per la pau.
1. Mostrar-se participatiu i solidari enl’entorn social més proper.
2. Descobrir la importància delsprincipis bàsics de la convivència ide la pau.
1. Adoptar actituds participatives isolidàries amb grups socials cone-guts i amb el suport de l’adult.
2. Adequar la pròpia conducta a lesnormes de convivència: educació,respecte i tolerància.
1. Ser participatiu i solidari en elsdiferents àmbits de relació i parti-cipació social.
2. Ser educat i respectuós amb unmateix i amb els altres, i tolerantamb les diferències.
4. Resoldre situacions o necessitatsde la vida quotidiana mitjançantprocessos d’identificació, planifica-ció, realització i verificació d’activi-tats al seu abast.
1. Resoldre situacions quotidianes apartir de l’observació, la identifica-ció i l’experimentació d’activitats.
1. Resoldre situacions de la vidaquotidiana a partir de la identifica-ció,la planificació i la realitzaciód’activitats.
2. Reforçar l’aprenentatge de proce-diments per explorar i investigar.
1. Resoldre situacions a partir de laidentificació, la planificació i la veri-ficació.
2. Adquirir estratègies per explorar,representar, explicar i preveurealguns problemes o situacionsreals.
5. Conèixer i utilitzar correctament iapropiadament la llengua catalana,i, si escau, l’aranesa, tant oralmentcom per escrit, emprant-la nor-malment com a llengua vehicular id’aprenentatge.
1. Conèixer i utilitzar la llengua cata-lana per comunicar missatges sen-zills, orals i escrits, de fets i expe-riències de la vida quotidiana.
1. Expressar d’una manera correctaen llengua catalana, oralment i perescrit, missatges de dificultat crei-xent.
2. Començar a organitzar la informa-ció elaborant treballs i informessenzills.
1. Comprendre i expressar missatgesorals i escrits en llengua catalanaen contextos diferents.
2. Ser capaç de planificar, organitzar,elaborar i produir informes i tre-balls.
6. Conèixer la llengua castellana enels àmbits oral i escrit de maneraque pugui utilitzar-se apropiada-ment com a font d’informació ivehicle d’expressió.
1. Iniciar-se en l’aprenentatge de lallengua castellana per comunicar-se oralment i per escrit en missat-ges senzills referits a aspectes del’entorn més pròxim.
1. Conèixer la llengua castellana enels àmbits oral i escrit per utilitzar-la com a vehicle d’expressió i derelació personal i social.
1. Conèixer la llengua castellana enels àmbits oral i escrit com a vehi-cle d’expressió i com a font d’in-formació.
7. Comprendre i expressar en llen-gua estrangera missatges senzillsdintre d’un context.
1. Iniciar-se en la comprensió iexpressió en llengua estrangera deformes i vocabulari referits aentorns propers.
1. Progressar en la comprensió i l’ex-pressió en llengua estrangera deformes i vocabulari d’entorns mésamplis.
1. Comprendre i expressar en llen-gua estrangera missatges senzillsdins d’un context.GGuu
iiaa DD
iiddààcc
ttiiccaa
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 30
PROJECTE CURRICULAR
31
8. Comprendre el medi físic i natural i elsprincipals mecanismes que el regeixena partir de l’observació rigorosa de fetsi fenòmens senzills, i la importància quela seva conservació i millora té per a lahumanitat.
1. Iniciar-se en la comprensió del medifísic i natural més proper i familiar.
2. Observar, directament i indirectament,els fets i els fenòmens senzills que esmanifesten en l’entorn més pròxim.
3. Contribuir a la conservació del medinatural físic més proper.
1. Comprendre les relacions entre el medifísic i natural de la localitat i la comarca.
2. Aplicar l’observació rigorosa i sistemàti-ca de la realitat amb tècniques i instru-ments més precisos.
3. Diferenciar actuacions de millora i dete-riorament del medi ambient i prendreposició a favor d’actituds per conservar-lo.
1. Comprendre les relacions entre el medifísic i natural globalment.
2. Observar i utilitzar instruments demesura per comprendre i interpretarfenòmens físics.
3. Representar gràficament els fets i elsfenòmens observats del medi.
4. Participar d’una manera activa en laconservació del medi físic i natural.
10. Mostrar actituds de respecte, conser-vació i ús correcte dels recursos mate-rials, tècnics i naturals.
1. Respectar el material comú de l’escola,de la família i de l’entorn més proper.
1. Valorar i progressar en el respecte i laconservació dels recursos materials,tècnics i naturals de Catalunya.
1. Participar d’una manera activa en la con-servació dels recursos materials, tècnics inaturals de Catalunya i de la humanitat.
9. Conèixer els trets fonamentals deCatalunya en els seus aspectes natu-rals, socials, culturals i històrics, com amedi definidor de la identitat nacional ipersonal, i progressar en el sentimentde pertinença al país.
1. Iniciar-se en el coneixement dels tretsfonamentals de Catalunya i dels seusaspectes naturals, socials i culturals méspropers.
2. Gaudir de les manifestacions socials delbarri i participar-hi, i descobrir el senti-ment de pertinença a una comunitat.
1. Conèixer els elements del medi natu-ral, social i cultural de la comunitatautònoma de Catalunya.
2. Participar en les manifestacions cultu-rals de la Comunitat i valorar laimportància de sentir-se membre d’unterritori.
1. Conèixer els elements del medi natural,social i cultural catalans com a medidefinidor de la identitat nacional i per-sonal.
2. Aprofundir en el sentiment de perti-nença i estimació a Catalunya d’unamanera activa i participativa.
12. Comunicar-se a través dels mitjans d’ex-pressió verbal, corporal, visual, plàstic imusical, i desenvolupar la sensibilitatestètica, la creativitat i la capacitat pergaudir de les manifestacions artístiques.
1. Fer produccions artístiques senzilles.
2. Descobrir la importància de desenvo-lupar la sensibilitat estètica i creativa, ila capacitat per gaudir de les pròpiesmanifestacions artístiques.
1. Desenvolupar la capacitat de fer pro-duccions artístiques i ampliar el reper-tori de recursos d’expressió.
2. Valorar la sensibilitat estètica i creativa ila capacitat de gaudir de les pròpiesmanifestacions artístiques i d’altri.
1. Comunicar-se mitjançant produccions artístiques, utilitzantrecursos d’expressió verbal, corporal,visual, plàstic i musical.
2. Gaudir de les pròpies manifestacionsartístiques i d’altri.
11. Utilitzar els conceptes i les relacionsmatemàtics elementals i dominar lesoperacions bàsiques per tal de repre-sentar i interpretar l’espai, les situacionsi les experiències, mitjançant el llen-guatge matemàtic.
1. Conèixer i entendre els conceptes i lesrelacions matemàtics elementals.
2. Dominar les operacions bàsiques,sumar i restar, i iniciar-se en la multipli-cació.
3 Situar-se en l’espai.
1. Dominar els conceptes i les relacionsmatemàtics elementals.
2. Dominar totes les operacions bàsiques.
3 Iniciar-se en la utilització del llenguatgematemàtic per representar i interpretarl’espai, situacions i experiències.
1. Aplicar els conceptes i les relacionsmatemàtics elementals.
2. Dominar i saber explicar les opera-cions matemàtiques elementals.
3. Expressar-se amb llenguatge matemàticper representar i interpretar l’espai,situacions i experiències.
13. Conèixer el patrimoni cultural i gaudir-ne, participar en la seva conservació irespectar la diversitat lingüística i cultu-ral dels pobles i les persones.
1. Descobrir i reconèixer el patrimonicultural del barri, la ciutat i el poble.
2. Conservar el patrimoni cultural mésproper.
3. Demostrar interès per conèixer cultu-res d’altres pobles.
1. Identificar i valorar el patrimoni culturalde la localitat i la comarca.
2. Ser conscient de la importància que téconservar el patrimoni cultural deCatalunya.
3. Respectar les persones del grup socialmés proper amb una cultura diferentde la pròpia.
1. Diferenciar el patrimoni cultural de Catalunya del patrimoni cultural de l’Estat espanyol id’Europa.
2. Conservar el patrimoni cultural català.
3. Respectar les persones amb culturesdiferents de la pròpia.
14. Aplicar els coneixements adquirits perresoldre d’una manera creativa proble-mes diversos amb els recursos apro-piats coneguts.
1. Aplicar estratègies bàsiques per resol-dre dificultats de la vida quotidiana idemanar ajuda a un adult en cas denecessitat.
1. Aplicar correctament estratègies sis-temàtiques per resoldre problemes, uti-litzant tècniques i procediments cone-guts.
1. Crear i aplicar estratègies personalitza-des per resoldre dificultats i problemesque es plantegen diàriament.
15. Aplicar, individualment i en equip,metodologies de treball intel·lectual,inclosa la utilització dels recursos deles tecnologies de la informació, queestimulin l’aprenentatge i la creativitat ipermetin reduir tasques rutinàries.
1. Aplicar metodologies de treballintel·lectual senzilles, d’una maneramolt pautada i guiada.
2. Iniciar-se en l’ús de les TIC i descobriralgunes de les seves possibilitats.
1. Aplicar metodologies de treballintel·lectual més complexes, seguintpautes i orientacions generals.
2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa per cer-car, arxivar, tractar i presentar la informa-ció.
1. Aplicar metodologies personals de tre-ball intel·lectual.
2. Utilitzar l’ordinador d’una manera res-ponsable a casa i a l’aula per cercar,arxivar, tractar, presentar i explicar lainformació obtinguda.
Objectius generals de l’etapa
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 31
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
32
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA
Objectius generalsde l’etapa
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Tenir competènciacomunicativa plena en elllenguatge oral com a mitjàde realització personal isocial, com a base de lafixació del pensament i coma punt de referència per al’adquisició i enriquiment delllenguatge escrit.
1. Consolidar la competènciacomunicativa en elllenguatge oral com a mitjàde realització personal isocial amb l’entornimmediat (família, escola,companys), com a base delsconeixements ques’adquireixen i com a puntde referència en l’adquisicióde l’escrit.
1. Millorar la competènciacomunicativa en el llenguatgeoral com a mitjà derealització personal i socialamb l’entorn (escola, família,companys, barri o poble...),com a base de fixació delpensament i com a punt dereferència per a la millora il’enriquiment del llenguatgeescrit.
1. Adquirir plena competènciacomunicativa en elllenguatge oral com a mitjàde realització personal isocial amb l’entorn, com abase de fixació delpensament i com a punt dereferència per a la milloraconstant i l’enriquimentpermanent del llenguatgeescrit.
2. Comprendre i expressar-seamb adequació al mitjà oralo escrit, al tipus de missatgei a les necessitats escolars isocials de l’edat.
2a. Comprendre i expressar-sed’una manera adequadatenint en compte si el mitjàés oral o escrit.
2b. Adequar les estratègies decomprensió i d’expressió altipus i complexitat delmissatge.
2c. Utilitzar els recursoslingüístics que es vanaprenent per donarresposta a les necessitatscomunicatives de l’edat(escolars i socials).
2a. Comprendre i expressar-sed’una manera adequada encontextos orals i escritsbàsics i tenint en compte eltipus de missatge i si és mésmés o menys complex.
2b. Utilitzar els recursoslingüístics per atendre lesnecessitats comunicativesescolars i socials de l’edat.
2. Comprendre i expressar-seen diversos contextos oralso escrits, amb adequació altipus de missatge i a la sevacomplexitat, i donantresposta a les necessitats decomprensió i d’expressióescolars i socials de l’edat.
3 Adquirir l’habilitat lectora i, apartir de diverses fontsimpreses, avançarprogressivament en lafluïdesa i en la bonacomprensió del text escritcom a font de plaer i deconeixements i com aampliació del repertorilingüístic.
3a. Adquirir l’habilitat lectorasabent descodificar diferentstipus de textos.
3b. Avançar en fluïdesa lectora i en comprensió lectora.
3c. Sentir el plaer de llegir i deconèixer noves cosesmitjançant la lectura.
3a. Consolidar l’habilitat lectoracomprenent d’una manerageneral i específica diversesclasses de textos.
3b. Guanyar fluïdesa lectora.3c. Reconèixer el plaer de la
lectura per ell mateix i peradquirir nous coneixementsi ampliar el repertorilingüístic.
3a. Demostrar d’una manerasuficient l’habilitat decomprensió lectora i defluïdesa en la lectura en totamena de textos adequats al’edat.
3b. Explicitar el plaer de lalectura tant per ell mateixcom per adquirir nousconeixements i ampliar elrepertori lingüístic.
4 Conèixer les convencionsgràfiques de l’escriptura iaplicar-les gradualment entot tipus de produccióescrita.
4. Aplicar gradualmentconvencions gràfiques iortogràfiques bàsiques quees van aprenent en elstextos escrits.
4a. Aplicar d’una manerasistemàtica les convencionsgràfiques (disposició del texten l’espai, puntuació...) en elstextos que s’hagin d’escriure.
4b. Conèixer i aplicar lesnormes ortogràfiquesapreses en textos escrits.
4a. Aplicar sistemàticament lesconvencions gràfiques i lesnormes ortogràfiques en elstextos escrits.
4b. Verificar mitjançant recursosdiversos la correcció delstextos que s’escriguin.
5. Assegurar el lèxicfonamental i ampliar-lo i enriquir-lo en la mesura que es diversifiquen els seus coneixements i els seus àmbits d’expressió personal.
5. Demostrar bon domini dellèxic fonamental que es vaadquirint en les diversesàrees d’estudi.
5. Ampliar el lèxic que es vaadquirint per diversosprocediments: lectures,consulta al diccionari, etc.
5. Ampliar i enriquir elrepertori lèxic amb lautilització sistemàtica derecursos com la lectura, eldiccionari, la relació entreparaules per la forma i pelsignificat...
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 32
33
PROJECTE CURRICULAR
6. Observar el funcionamentde la llengua tant perorganitzar l’expressió,segons la seqüència lògicade les idees, com peradonar-se de totes elspossibilitats expressives ilúdiques del llenguatge.
6a. Iniciar-se en l’observació delfuncionament de la llenguaper organitzar l’expressiósegons una seqüència lògicad’idees.
6b. Observar i percebre algunespossibilitats expressives ilúdiques del llenguatge.
6a. Observar el funcionamentde la llengua per millorarl’expressió seguint laseqüència lògica d’idees.
6b. Adonar-se de possibilitatsexpressives i lúdiques delllenguatge.
6a. Observar d’una manerahabitual el funcionament dela llengua per organitzarcoherentment l’expressiósegons la seqüència lògicad’idees.
6b. Ser conscient de lespossibilitats expressives ilúdiques del llenguatge.
7. Expressar-se per escritutilitzant tècniques diverses(descripció, diàleg, carta...)amb finalitats tambédiverses (fabulació, simulacióde situacions comunicatives,expressió de vivències...).
7a. Iniciar-se en l’expressióescrita fent servir tècniquesapreses: narració, descripció,carta...
7b. Expressar-se amb finalitatsdiverses: expressió devivències, simulació desituacions comunicatives,fabulació...
7a. Expressar-se per escrit ambtècniques variades: narració,descripció, instruccions,diàlegs, cartes...
7b. Utilitzar l’expressió escritaamb finalitats diverses:narració de fets, expressióde vivències, situacionscomunicatives –reals osimulades–, fabulació...
7a Expressar-se per escrit ambtècniques variades: narració,descripció, instruccions,diàlegs, cartes, exposicions,argumentacions...
7b Utilitzar l’escrit amb finalitatsdiverses: narrar un fet,expressar una vivència,adequar-se a una situaciócomunicativa –real osimulada–, expressar un fetimaginat...
8. Descobrir en el llenguatge ien les seves manifestacionsorals, escrites i audiovisuals,un vehicle d’accés iparticipació en el patrimonicultural català, i, a travésd’aquest, introduir-se enaltres cultures.
8. Descobrir i comprendre enles manifestacions orals iescrites una de les bases delpatrimoni cultural català i unmitjà per accedir-hi.
8a. Descobrir en lesmanifestacions orals, escritesi audiovisuals del llenguatgeun mitjà d’accés i departicipació en el patrimonicultural català.
8b. Utilitzar les manifestacionsanteriors com a base perintroduir-se en altrescultures.
8a. Descobrir en el llenguatge ien les seves manifestacionsorals, escrites i audiovisualsun mitjà per accedir alpatrimoni cultural català iparticipar-hi.
8b. Utilitzar les manifestacionsanteriors com un mitjà perintroduir-se en altrescultures.
9. Conèixer i fer serviradequadament el català i elcastellà, bo i eliminantprogressivamentinterferències entre elssistemes lingüísticsesmentats.
9. Conèixer i fer serviradequadament el catalàmirant d’eliminarinterferències del castellà enaspectes bàsics: vocabulari ipronúncia.
9. Conèixer i fer serviradequadament el català i elcastellà eliminantinterferències entre ambdóssistemes lingüístics enaspectes lèxics, morfològics ifonètics.
9. Conèixer i fer serviradequadament el català i elcastellà eliminantprogressivament lesinterferències en aspecteslèxics, morfosintàctics ifonètics.
10. Mostrar sensibilitat,respecte i interès per lesmanifestacions lingüístiques iculturals que facilitin eldomini d’altres llengües, totampliant les modalitats derelació i de millora de lacapacitat intel·lectual.
10a. Mostrar sensibilitat,respecte i interès per lesmanifestacions lingüístiques iculturals.
10b. Ampliar, per mitjà delllenguatge, les modalitats derelació i millorar la capacitatintel·lectual.
10a. Mostrar sensibilitat,respecte i interès per lesmanifestacions lingüístiques iculturals que ajudin aaprendre altres llengües.
10b. Interessar-se per novesmodalitats de relació i permillorar la capacitatintel·lectual.
10. Mostrar sensibilitat,respecte i interès per lesmanifestacions lingüístiques iculturals que facilitinl’aprenentatge d’altresllengües, tot ampliant lesmodalitats de relació i demillora de la capacitatintel·lectual.
11. Reflexionar sobre la llenguai el seu ús, i despertar elsentit crític enversexpressions que comportendiscriminació per raó declasse, raça, sexe, creences,etc.
11. Iniciar-se en la reflexiósobre l’ús de la llengua iadonar-se d’algunesexpressions lingüístiquesque puguin comportardiscriminació.
11. Consolidar la reflexió sobrel’ús de la llengua i despertarsentit crític per expressionsque comportindiscriminació per raó declasse, raça, sexe, creences,etc.
11. Reflexionar sobre l’ús de lallengua i manifestar sentitcrític envers expressionsdiscriminatòries per raonsde classe, raça, sexe,creences, etc.
Objectius generals de l àrea
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 33
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
34
1. Execució de seqüències d’ordres.2. Comprensió de relats amb interacció
diversa.3. Comprensió d’explicacions i
argumentacions.4. Participació en una conversa amb
plantejaments diferents.5. Narració de contes i de relats –curts i
inventats– estructurats a partir delplantejament, el nus i el desenllaç.
6. Descripció d’elements.7. Elaboració de definicions.8. Exposició ordenada sobre temes
diversos.9. Dramatització de situacions diverses.
10. Representació d’obres teatralsd’estructura poc complexa.
11. Execució de jocs lingüístics de memòria,agilitat, creació i precisió.
12. Lectura expressiva de tota mena detextos coneguts.
13. Memorització de poemes i textosrelacionats amb la cultura i les tradicionspròpies de Catalunya i d’altres zones deparla catalana.
14. Recitació de poemes i d’altres textos.15. Elaboració de missatges orals a partir de
missatges escrits de tipologia diversa, i al’inrevés.
1. Elements no lingüístics: missatges sonors,gestuals i visuals.
2. Conceptes de la comunicació: emissor,receptor, funcionalitat i context.
3. Tipus d’activitats orals: conversa, taularodona, conferència, dramatització.
4. Diferències text oral-text escrit.
1. Constància en l’audició atenta i crítica.2. Cura en l’expressió oral tenint en
compte la dicció.3. Interès per participar i fer-se entendre
en diverses situacions comunicatives.4. Consciència i respecte de les variants
dialectals utilitzades pels parlants.5. Gaudi davant una manifestació literària.6. Respecte al torn de paraules.7. Valoració de les intervencions i de les
idees dels altres.8. Actitud favorable per participar en
dramatitzacions.9. Actitud crítica davant els diversos nivells
de llenguatge.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptualsActituds, valors
i normes
3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA PER AL CICLE SUPERIOR
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 34
PROJECTE CURRICULAR
35
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptualsActituds, valors
i normes
1. Classificació de diversos tretsfonemàtics: sord-sonor, tancat-obert...
2. Relació grafia-so en qualsevol tira fònicaamb l’adequació a les possibles variantsdialectals.
3. Reconeixement de la síl·laba tònica.4. Identificació de diftongs.5. Accentuació de mots aguts, plans i
esdrúixols.6. Accentuació de diacrítics.7. Dièresi de mots bàsics.8. Memorització de la grafia de mots
científics, tècnics..., i de les estructuresgramaticals més freqüents.
9. Ampliació de normes ortogràfiquesbàsiques: plurals, contracció,emmudiments, amb/hem/em, b/v,s/z/ss/ç/c, h, l·l, dígrafs (tj, tg, tx).
10. Ús de diversos recursos per comprovarla correcta escriptura de les paraules:diccionaris, enciclopèdies i altresmaterials de consulta.
1. Sons vocàlics i consonàntics.2. Relació fonètica-ortografia: sord-sonor,
tancat-obert...3. L’accentuació.4. Fixació de normes ortogràfiques
bàsiques: plurals, dígrafs.
1. Valoració positiva de la pronúnciacorrecta.
2. Consciència de la importància de lacorrecció ortogràfica en l’expressióescrita.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptuals Actituds, valors
i normes
1. Lectura mental de textos de tipologiadiversa i d’obres breus de diferentsautors.
2. Lectura expressiva de textos detipologia diversa.
3. Ús d’estratègies i habilitats per al’aplicació de diferents tècniquesexpressives.
4. Reconeixement de la idea fonamentalen textos i llibres.
5. Ús de diferents estratègies per a l’estudi:resum, subratllada, comprensió demapes conceptuals...
6. Lectura per a la recerca d’informació.7. Identificació i ús dels indicadors externs
d’un llibre.8. Ús de diferents tipus de biblioteques.9. Ús de la llengua escrita com a vehicle
de comunicació de missatges.10. Aplicació de tècniques de reescriptura
en textos de tipologia diversa.11. Producció de textos escrits: poemes,
explicacions, narracions, descripcions,diàlegs, partint de diversos models.
12. Producció de textos creatius.13. Elaboració de textos tot seguint pautes
de presentació prèviament establertes,especialment referides a poesia i prosa.
14. Execució de jocs lingüístics de memòria,agilitat, reescriptura, creació i precisió.
15. Lectura i utilització d’esquemes, gràfics,retolacions i altres codis comunicatius.
16. Combinació de diversos recursoscomunicatius: cartell, mural, auca, còmic,diari, revista, audiovisuals.
1. Textos literaris i científics.2. Estructura del text.3. La idea fonamental d’un text o d’un
llibre.4. Els diferents codis comunicatius.5. Relació text-imatge-veu: cartell, mural,
còmic...
1. Valoració de la lectura com a font deplaer i de coneixement.
2. Interès pel funcionament d’unabiblioteca.
3. Gust per escriure diferents tipus detextos.
4. Valoració positiva de l’estètica en lapresentació dels treballs escrits.
5. Actitud favorable i crítica davant elsmitjans de comunicació orals i escrits.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 35
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
36
1. Utilització de vocabulari propi de l’edat iespecífic d’altres contextos.
2. Ús d’alguns afixos: prefixos (in-, re-),sufixos (gentilicis i altres), infixos.
3. Ús de mots derivats i compostos.4. Identificació i ús de mots i estructures
polisèmics.5. Ús de sinònims i antònims adients a
diversos contextos.6. Ús de la comparació i la metàfora.7. Identificació, memorització i ús de
locucions, refranys i frases fetes.8. Aplicació, en contextos diversos, dels
diferents sentits –real i figurat– delsmots.
9. Maneig del diccionari..
1. Relació dels mots per la forma i pelsignificat.
2. Prefixos i sufixos.
1. Rigor en la precisió lèxica.2. Valoració positiva de l’enriquiment
lingüístic.3. Constància en l’ús del diccionari.
1. Establiment de la concordança entrediferents categories gramaticals.
2. Identificació, classificació i ús de diferentsclasses de noms, adjectius i verbs.
3. Ús i conjugació verbals.4. Puntuació de diferents tipus de frases.5. Ús de connectors: conjuncions i
preposicions.6. Aplicació de la substitució pronominal.7. Distinció del nucli i dels complements
del sintagma nominal i del sintagmaverbal.
1. Diferents tipus de frases: enunciativa,imperativa, interrogativa i exclamativa, ila seva puntuació.
2. Categories gramaticals: determinant,nom, adjectiu; verb, adverbis de quantitati de temps.
1. Valoració positiva de la correcciógramatical en l’acte comunicatiu.
ProcedimentsFets, conceptes
i sistemes conceptuals Actituds, valors
i normes
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA
Procediments Fets, conceptes
i sistemes conceptualsActituds, valors
i normes
TREBALL SISTEMÀTIC: LÈXIC
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 36
PROJECTE CURRICULAR
37
4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE LLENGUACATALANA PER AL CICLE SUPERIOR
1. Interpretar ordres que comportin una ordenació en les activitats a realitzar.
2. Comprendre relats, explicacions i argumentacions de models i estructures de complexitat diversa, amb presència iabsència de l’emissor i amb suport visual o sense.
3. Reconèixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context enquè es produeix.
4. Identificar el paper que fan els factors que intervenen en cada tipus d’activitat oral: conversa, conferència, taularodona, assemblea, dramatització, exposició oral...
5. Produir missatges orals (conversa, narració, descripció, exposició de temes...) emprant una dicció, una entonació i unapostura corporal adients al registre de llengua utilitzat.
6. Ser conscient de les diverses variants dialectals dels parlants i respectar-les.
7. Tenir una actitud favorable per participar en dramatitzacions.
8. Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana.
9. Fer representacions improvisades de contes, acudits, adaptacions de narracions i peces teatrals breus.
10. Prendre un actitud crítica raonada davant les comunicacions en les quals l’alumnat fa de receptor: dramatitzacions,exposicions d’un tema, audicions.
11. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se correctament i poder participar en lesconverses posteriorment.
12. Descriure oralment, amb precisió i concisió, objectes i situacions coneguts, i saber-ne fer ampliacions.
13. Llegir en veu alta, amb la preparació necessària, textos escrits utilitzant l’entonació i la dicció adequades.
14. Memoritzar poemes, textos breus i cançons especialment relacionats amb la cultura i les tradicions pròpies deCatalunya i d’altres zones de parla catalana.
15. Recitar poemes, textos breus i cançons.
16. Resumir, seguint pautes, un missatge oral narratiu o una exposició breu.
17. Adonar-se de les diferències que hi ha entre el text oral i el text escrit.
18. Reconèixer i interpretar els missatges sonors, visuals i gestuals que acompanyen els missatges orals, i assenyalar larelació que s’hi estableix.
19. Tenir en compte l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral.
20. Mostrar sensibilitat davant les manifestacions literàries.
21. Transformar un mateix missatge d’acord amb les diferents situacions comunicatives.
22. Utilitzar diferents mitjans audiovisuals per a la producció d’activitats d’expressió oral.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 37
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
38
1. Comparar i classificar els diferents sons vocàlics i consonàntics: sord-sonor, tancat-obert.
2. Relacionar grafia-so en la tira fònica.
3. Valorar positivament la pronúncia correcta.
4. Identificar tots els sons vocàlics i consonàntics.
5. Reconèixer els diftongs.
6. Aplicar les normes d’accentuació gràfica en paraules agudes, planes i esdrúixoles, i també les de l’accent diacrític.
7. Aplicar les normes bàsiques de la dièresi.
8. Memoritzar la grafia de mots científics i tècnics.
9. Memoritzar la grafia de les estructures gramaticals més freqüents.
10. Induir normes ortogràfiques fent ús de l’observació de les regularitats en l’escriptura.
11. Utilitzar i fixar normes ortogràfiques bàsiques: plurals, amb/hem/em, b/v, s/z/ss/ç/c, h, l·l, contraccions, emmudiments,dígrafs (tj, tg, tx) i ensordiments.
12. Ser conscient de la correcció ortogràfica en l’escriptura i apreciar-la.
13. Ser conscient de la necessitat de recórrer a diferents fonts de consulta.
14. Utilitzar recursos diversos per comprovar l’escriptura de les paraules: diccionaris, enciclopèdies i altres materials deconsulta.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA
1. Llegir mentalment textos, en prosa o en vers, de diferents autors.
2. Llegir d’una manera expressiva qualsevol text en prosa o en vers.
3. Identificar els diferents tipus de textos segons la funcionalitat i la presentació: literaris i científics.
4. Utilitzar les estratègies i les habilitats necessàries per a l’aplicació de diferents tècniques expressives.
5. Reconèixer la idea fonamental en textos i llibres.
6. Utilitzar els indicadors externs d’un llibre o text (títol, índex) que faciliten la recerca d’informació i la comprensió.
7. Practicar la lectura i la recerca d’informació amb l’ús de diferents tipus de biblioteques.
8. Valorar positivament el text escrit com a instrument de comunicació.
9. Apreciar la lectura com a font de plaer i de coneixements.
10. Interessar-se per conèixer el funcionament de la biblioteca.
11. Redactar textos escrits de tipologia diversa a partir de diferents models.
12. Expressar per escrit un relat seguint les parts fonamentals d’una història (presentació, nus, desenllaç).
13. Descriure llocs, objectes i personatges utilitzant diferents recursos descriptius.
14. Aplicar tècniques de reescriptura en textos de tipologia diversa.
15. Confeccionar per escrit l’exposició d’un tema.
16. Utilitzar diferents tipus de registres i codis comunicatius en les produccions escrites: avisos, anuncis, notíciesperiodístiques, retolacions...
17. Elaborar textos espontanis, creatius i d’imaginació.
18. Practicar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites.
19. Aplicar els aspectes formals en les produccions escrites, especialment en les referides a poesia i prosa.
20. Fer atenció a l’organització dels textos propis tenint en compte espais, títol, cal·ligrafia...
21. Elaborar produccions combinant diferents recursos comunicatius: murals, auques, revistes...
22. Identificar els elements lingüístics i no lingüístics que intervenen en les produccions dels mitjans de comunicació.
23. Tenir una actitud favorable i crítica davant els mitjans de comunicació orals i escrits.
24. Representar esquemes, gràfics..., i utilitzar-los com a tècniques d’estudi.
25. Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura, creació i precisió.
26. Reconèixer l’estructura de diferents tipus de textos.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 38
PROJECTE CURRICULAR
39
1. Utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari propi de l’edat i l’específic d’altres àrees.
2. Valorar positivament l’enriquiment lingüístic.
3. Identificar les relacions dels mots atesos la forma i el significat.
4. Utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari: afixos.
5. Utilitzar la composició i la derivació per tal d’ampliar el valor semàntic dels mots.
6. Utilitzar la comparació i la metàfora per tal d’ampliar o especificar el significat d’un mot o d’una frase.
7. Reconèixer i utilitzar sinònims i antònims adients a diversos contextos.
8. Ampliar el significat de les paraules amb l’ús de prefixos i sufixos.
9. Interpretar i utilitzar les locucions i les frases fetes més conegudes.
10. Aplicar en contextos diversos els diferents sentits, reals o figurats, d’un mot.
11. Manejar diccionaris per trobar el significat de les paraules i ampliar-ne el coneixement.
12. Ser constant en l’ús del diccionari.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: LÈXIC
1. Identificar dins la frase les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, verb i adverbis de quantitat i de temps.
2. Observar i comprovar la relació de concordança dins la frase: determinant-nom-adjectiu, nom-verb, pronom personal-verb.
3. Classificar, comparar i puntuar diferents tipus de frases: enunciativa, imperativa, interrogativa, exclamativa.
4. Aplicar la forma verbal adient dins la frase.
5. Relacionar i destriar, dins la frase, el nucli i els complements del SN, i el nucli i els complements del SV.
6. Llegir, observar i distingir diferents tipus de frases i textos aplicant-hi la puntuació adequada.
7. Fer substitucions pronominals.
8. Precisar i ampliar una idea amb l’ús de connectors (preposicions, conjuncions) i d’altres recursos lingüístics(adjectivació, complementació).
9. Valorar positivament la correcció gramatical en l’acte comunicatiu.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 39
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 40
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Llengua catalana de cinquè d’Educació Primària
2. Programacions, suggeriments i propostes de treball,i solucionari
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 41
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
42
1. CONTINGUTS DE LLENGUA CATALANA DE CINQUÈ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Unitat 1
Una trucada telefònica Les majúsculesDictat preparat
El nom
Ús i comunicació
Llengua parlada i escrita
Llegim
Treball sistemàtic de la llengua
Fonètica i ortografia
Practiquem l’ortografia
Gramàtica
Estudiem la llengua
Unitat 2
L’Oriol La síl·laba, els dígrafs i elsdiftongs L’ús del puntDictat preparat: els dígrafs i elsdiftongs
Els determinants (1)
Unitat 3
Una granota-granota Síl·laba tònica i síl·labaàtonaL’ús de la comaDictat preparat: la coma
Els determinants (2)
Unitat 4
Una auca ecologista Com s’accentuen lesparaules? L’ús de l’interrogant i l’exclamacióDictats preparats: l’interrogant il’exclamació
L’adjectiu
Unitat 5
Amors de mar endins L’accentuació de les paraulesagudes, planes i esdrúixolesL’ús dels dos punts i els punts suspensiusDictat preparat: l’accentuació
Els pronoms personals
Unitat 6
De quin color la vols? L’apostrofació i la contraccióJoc de llenguaDictat preparat: l’apostrofació i la contracció
El verb (1)
Unitat 7
Una cançó de bressol Les grafies B i VRepàs del puntDictat preparat: les grafies B i V
El verb (2)
Unitat 8
Els poemes La grafia HRepàs de la comaDictats preparats: la grafia H
L’oració (1)
Unitat 9
Ròmul i Rem:la fundació de Roma
Les grafies G i JRepàs de l’interrogant il’exclamacióDictat preparat: les grafies G i J
L’oració (2)
Unitat 10
Primera carta d’Ivan Les grafies C/QU i QU/QÜRepàs dels dos punts i els punts suspensiusDictat preparat: les grafies C/QU/QÜ
Estructura del sintagma nominal
Unitat 11
La vida al pol Nord La grafia XRepàs del guió i els parèntesisDictat preparat: la grafia X
Estructura del sintagma verbal
Unitat 12
L’aventura del bosc Les grafies G/GU i GU/GÜJocs de llenguaDictat preparat: les grafiesG/GU/GÜ
Els enllaços
6
22
38
54
70
86
102
118
134
150
166
182
10
26
42
58
74
90
106
122
138
154
170
186
14
30
46
62
78
94
110
126
142
158
174
190
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 42
PROGRAMACIÓ D’AULA
43
El diccionari (1) La narració L’oficina d’objectes perduts (1)
L’agenda (1)
Lèxic
Aprenem vocabulari
Llengua escrita
Ús i comunicació
Escrivim
Llengua parlada
Escoltem i parlem
Tècniques d’estudi
Ens organitzem
Formació de paraules.Els sufixos
El text descriptiu Com circulen els rumors? L’agenda (2)
Formació de paraules.Els prefixos
El diàleg teatral i narratiu L’argumentació El lloc d’estudi
Paraules sinònimes Una auca actualitzada Com expliquem un fet viscut?
Em planifico l’estudi
Paraules polisèmiques (1) El conte Diàleg entre personatges Em planifico i m’organitzo
El diccionari (2) Instruccions a partir d’imatges
L’oficina d’objectes perduts (2)
Treballo la memòria
Paraules polisèmiques (2) El llenguatge poètic Jocs de paraules inventades
Memòria visual
Famílies de paraules Els poemes que es veuen Instruccions d’un joc de taula
Tècniques per escoltar i atendre
Paraules derivades. Sufixos i prefixos
La narració fantàstica Entonació. Lectura d’un poema
Els llibres
Sentit real i sentit figurat Escriure una carta Diàleg a partir d’una imatge
La fitxa de biblioteca
Frases fetes i refranys La idea principal i les ideessecundàries
Vendre a domicili Llibres de consulta
Les comparacions El còmic Com s’ha d’explicar una pel·lícula?
La biblioteca
16 18 20 21
32
48
64
80
96
112
128
144
160
176
192
34
50
66
82
98
114
130
146
162
178
194
36
52
68
84
100
116
132
148
164
180
196
53
85
117
149
181
37
69
101
133
165
197
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 43
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
44
1 Llegir d’una manera expressiva un textnarratiu amb diàleg.
2 Demostrar comprensió lectora contestantun qüestionari sobre el text llegit, responentV o F a unes afirmacions sobre el text irelacionant un dibuix amb el text. (CB)
3 Escriure correctament en majúscula nomspropis.
4 Memoritzar paraules d’un text per ser dictat.
5 Reconèixer noms substantius i classificar-losen diferents classes segons el significat.
6 Identificar el gènere i el nombre de nomssubstantius.
7 Reconèixer les diferents parts d’unaentrada de diccionari.
8 Ordenar alfabèticament paraules.
9 Conèixer les principals abreviatures d’unaentrada de diccionari.
10 Identificar els elements bàsics d’un textnarratiu: plantejament, nus i desenllaç; tipusde narracions; personatges, espai... (CB)
11 Elaborar un text narratiu a partir d’unapauta donada.
12 Descriure un objecte perdut. (CB)
13 Reconèixer les diferents parts de l’agenda iorganitzar-la.
1. Llengua oral
Procediments •Lectura expressiva i mentald’un text narratiu.
•Comprensió lectora.
•Producció d’un textnarratiu a partir demodels.
•Reescriptura d’un textnarratiu variant-ne el final.
•Ús de diferents estratègiesper a l’estudi: l’agenda.
Fets, conceptes isistemes conceptuals
•Elements bàsics d’un textnarratiu: estructura(plantejament, nus idesenllaç), espai,personatges, temps....
Actituds, valors i normes •Valoració de la lectura coma font de plaer.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
2. Llengua escrita
Procediments•Descripció d’objectes.
Actituds, valors i normes•Cura en l’expressió oralatesa la dicció.
3. Fonètica i ortografia
Procediments•Pràctica del dictat preparat.
•Aplicació de normesortogràfiques bàsiques.
Fets, conceptes isistemes conceptuals
•Majúscules i minúscules.
•Fixació de normesortogràfiques.
Actituds, valors i normes •Consciència de laimportància de la correccióortogràfica en la llenguaescrita.
4. Gramàtica
Procediments•Formació de variants degènere i nombre d’un nom.
Conceptes•El nom: morfemes degènere i de nombre.
•Diferents classes de nom.
Actituds, valors i normes•La correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments•Maneig del diccionari.
•Ordenació alfabètica.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Parts d’una entrada dediccionari i abreviaturesemprades en un diccionari.
Actituds, valors i normes •Constància en l’ús deldiccionari.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
2. PROGRAMACIONS, SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL, I SOLUCIONARI
UNITAT 1. UNA TRUCADA TELEFÒNICA
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 44
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir 1,2 Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . .6
LecturaLectura mental i expressiva del text «Unatrucada telefònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6-8
Després de llegir1 Resposta a un qüestionari obert sobre la
comprensió de la lectura . . . . . . . . . . . . . . .9
2 Resposta a un qüestionari tancat sobre lacomprensió de la lectura . . . . . . . . . . . . . . .9
3 Elecció d’un dibuix sobre la lectura . . . . . . .9
Practiquem l’ortografia1 Reescriptura d’un text posant-hi les
majúscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
2 Escriptura de majúscules i classificació denoms propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11
3 Identificació de monuments i escriptura denoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11
4 Escriptura de noms de països . . . . . . . . . .11
5 Escriptura i classificació de noms . . . . . . .12
6 Pràctica de la regla de les majúscules ennoms propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
7 Correcció d’un text col·locant-hi lesmajúscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
8 Escriptura de noms de muntanyes i rius . .12
Estudiem la llengua1 Observació d’imatges i etiquetes . . . . . . . .14
2 Compleció d’etiquetes buides . . . . . . . . .14
3 Escriptura i classificació de noms comuns . .14
4 Compleció d’un text amb noms propis icomuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15
5 Identificació del gènere i el nombre de noms comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15
6 Elements morfològics sobre els noms . . . . .15
Aprenem vocabulari1 Explicitació d’abreviatures del diccionari . .17
2 Ordenació alfabètica de paraules . . . . . . . .17
3 Identificació de la forma d’algunes paraulesd’un text en el diccionari . . . . . . . . . . . . . .17
Escrivim1 Elaboració del plantejament, la continuació o el
desenllaç d’un text seguint una pauta . . . .19
Escoltem i parlem1 Descripció d’un rellotge seguint una pauta
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20
Ens organitzem1 Revisió de l’agenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21
2 Ús de l’agenda en un supòsit donat . . . . .21
B. QUAC
45
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversals• Educació per a la salut: conscienciació de la importància de les metzines per a la prevenció de
contagis i epidèmies.
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 1
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 45
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
46
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 6
Realització de les activitatsL’activitat 1 té per objecte fer diverses prediccions sobre el text. Estaria bé fer-la oralment amb tot elgrup classe. Les aportacions fetes per l’alumnat el poden enriquir molt. Per a l’activitat 2, deixeu untemps prudencial a l’alumnat perquè miri la lectura, sense llegir-la; solament s’han de fixar en les paraulesmés destacades.Algunes d’aquestes paraules els poden donar noves pistes…
SuggerimentsPodem anotar algunes de les prediccions a la pissarra, per anar veient, a mesura que llegim, si es com-pleixen, si les modificaríem, quines han estat les claus que han determinat el nostre canvi. En la segonaqüestió podem fer fer una exposició al grup classe. Es podria establir una conversa amb tot el grupclasse sobre la importància del telèfon en les relacions socials, de com pot arribar, de vegades, a subs-tituir les trobades personals.
LECTURA, PÀG. 6-8
Realització de les activitatsEs farà la lectura del text posant una atenció especial en les paraules remarcades.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 9
Realització de les activitatsEs recomana que l’alumnat faci individualment l’activitat 1. Després en podem fer una correcció oralentre tota la classe. Les activitats 2 i 3 les podem fer oralment, després de deixar una mica de temps al’alumnat perquè les resolgui.
SuggerimentsEn la resposta a la pregunta 2 (oberta), cal veure si l’alumnat ha donat una resposta coherent amb latrama de la lectura, si ha estat capaç d’identificar-se amb el personatge. En els apartats d’exercicis dereforç, ampliació i nivell trobareu més propostes sobre la lectura.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats Podem començar l’apartat sondejant què en sap l’alumnat. Aquest és un apartat que ja s’ha treballaten el Cicle Mitjà. Aquí hi afegim la norma de: «després dels signes d’admiració i d’interrogació, si asse-nyalen final d’oració, també escrivim majúscula». Les activitats 2, 3, 4 i 5 tenen com a finalitat fer prac-ticar la normativa vista abans. Han de treballar textos en què han desaparegut les majúscules i que calque corregeixin. Han de completar classificacions de noms propis…
SuggerimentsEstaria bé que l’alumnat pogués consultar amb facilitat la normativa ortogràfica que es treballa al llargdel llibre. Proposem la idea d’escriure cada norma en un full de llibreta (de butxaca). El fet de tenir-lasempre a mà li permetrà consultar-la davant un dubte, després d’un escrit…
Pàgines 10-13
Pàgines 6-9
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 46
47
Per ampliar les activitats 6, 7, 8 proposem aquest joc:
Dibuixeu a la pissarra una graella com aquesta:
Es demana a algú que digui una lletra de l’abecedari. S’ha d’omplir la graella amb noms que comencinper aquesta lletra. El primer que acaba diu STOP i es comprova la graella. Si és correcta, el noi o la noiaque ha acabat diu una altra lletra. Podeu jugar-hi tantes vegades com vulgueu.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats Podem començar la classe demanant a l’alumnat que completi els exercicis 1 i 2. En el Cicle Mitjà ja s’ha parlat del nom.També recordarem les variacions morfològiques del nom: el nom com una parau-la variable. L’exercici 5, que poden resoldre individualment, ens ajuda a practicar aquest aspecte. Aca-bem amb un quadre que resumeix els aspectes treballats sobre el nom.
SuggerimentsLa correcció d’aquests exercicis, que podem fer oralment, ens pot ajudar a definir el nom com una pa-raula que determina la realitat.Volem acostar-nos al nom fent una reflexió sobre les seves característi-ques semàntiques. Ens hi ajudaran els exercicis 3 i 4. Seria bo que l’alumnat interioritzés bé aquestconcepte ja que es treballarà al llarg del curs.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats La presentació d’una pàgina del diccionari ens pot servir d’excusa per recordar els conceptes del dic-cionari i veure el grau d’assoliment que en tenen. En l’activitat 1, l’alumnat ha de descobrir el significatde determinades abreviatures utilitzades en el diccionari. En l’activitat 2, es tracta d’ordenar alfabèti-cament en la llibreta una llista de paraules. En l’activitat 3 han de llegir un text i esbrinar quina és laforma que podem trobar en el diccionari de les paraules marcades en negreta. Finalment, es tanca lapàgina amb un recordatori sobre el diccionari.
SuggerimentsEls exercicis 1, 2 i 3 és millor que els facin individualment. La correcció la podríeu fer oralmententre tots. Cal parar atenció als aspectes següents: treball d’abreviatures, repàs de l’ordenació al-fabètic i manera de trobar noms, adjectius i verbs en el diccionari.Tanquem la pàgina amb un re-cordatori.
Pàgines 16-17
Pàgines 14-15
noms
persona país ciutat riu ..........
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 47
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
48
ESCRIVIM
Realització de les activitats L’activitat introdueix la narració i les seves característiques. L’alumnat ha de triar entre escriure el plan-tejament d’una novel·la seguint unes pautes, escriure el segon capítol de Les rates malaltes o inventar-se el desenllaç d’una novel·la.
SuggerimentsCal ensenyar que, per a la majoria de nosaltres, el procés d’escriure passa per tres moments diferents:primer moment: pensem, busquem idees…; segon moment: escrivim les idees, les ordenem i bus-quem com explicar-les; tercer moment: corregim el text i el deixem acabat. Seria interessant introduiraquests moments a mesura que presentem a l’alumnat textos escrits. Potser ara també seria un bonmoment per utilitzar l’esborrany com a eina que ens ajudarà a buscar idees, a ordenar·les...; en defini-tiva, ens ajudarà en l’acte d’escriure.
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitatsEn aquesta activitat es farà una descripció d’objectes. Cal tenir present la capacitat d’observació i deprecisió de vocabulari per qualificar (amb adjectius) un rellotge.
SuggerimentsEs pot preparar, tant individualment com en grup, una llista d’adjectius que poden ser útils per fer ladescripció. Si la llista es fa abans de fer l’exercici, caldrà valorar l’ús que es fa dels adjectius; si es fa des-prés, es pot repetir l’exercici i comparar què ha estat més efectiu. L’objectiu de l’exercici és aconseguirglobalment una exposició clara, ordenada i precisa que ens porti a l’objecte sense errors.
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats Som al començament del curs. L’objectiu d’aquest apartat és ressaltar la importància de l’agenda coma eina per ajudar-nos a organitzar la feina.
SuggerimentsSi es creu convenient, es pot parlar entre tota la classe dels apartats que té l’agenda, de la funció decada un, de quan i com s’apunten els deures, de si els funciona...
Pàgina 21
Pàgina 20
Pàgines 18-19
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 48
49
Pàg. 9
1. · Li truca l’ajudant del Dr. Mortell, el Dr.Tercer. En el laboratori on treballen s’han escapatunes rates malaltes.
· Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
· L’encarregat de la neteja i l’alimentació de les rates.
· Donant-los una metzina que tenen preparada per a aquests casos.
· En el despatx del Dr. Mortell. Quan s’ha adonat del que passava, ja hi havia rates per totarreu i solament s’ha pogut refugiar en el despatx del Dr. Mortell.
· Que, per contagi, s’escampi la malaltia que porten les rates.
· La clau d’un armari on guarden les metzines.
· El Dr.Tercer llançarà un fil per la finestra i en Tori hi lligarà la clau.
2. La portera
Només és vertadera la frase que diu: «Tens el berenar preparat a la cuina. Diu la teva mareque comencis a treballar, que ella torna de seguida».
El Dr.Tercer
Només és vertadera la frase que diu: «És una clau de serreta, petita, amb el número 125gravat a cada banda».
En Tori
Només és vertadera la frase que diu: «El meu pare no arriba mai fins a les deu tocades».
3. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 10
1. Aquesta és la història del calorós estiu de Cigino Malapesta i de la seva colla. És una història d’aventures, perquè a Cigino Malapesta no li agradava gens la vida tranquil·la. No li agradavai per això no esperava mai que els problemes li arribessin pel seu compte, de cap manera!,sempre anava ell mateix a cercar-los.
Pàg.11
2. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
3. aTorre Eiffel, París; b Big Ben, Londres; c Estàtua de la Llibertat, Nova York; d Sagrada Família,Barcelona
4. anglesos: Anglaterra; francesos: França; italians: Itàlia; portuguesos: Portugal; suïsses: Suïssa; ho-landeses: Holanda; daneses: Dinamarca; gregues: Grècia
Pàg. 12
5. rius: Llobregat,Ter, Francolí, Onyar, Besòs
muntanyes: Montserrat, Puigmal, Montsec, Pedraforca,Tibidabo, Montsant
ciutats o pobles: Barcelona, la Seu d’Urgell, Lleida, Badalona
6. · Quan comença un text.
· Després de punt..
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 49
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
50
· En els noms propis.
· Després del signes d’admiració (!) i d’interrogació (?) si assenyalen final d’oració.
7 . —Doncs, fins ara mateix, i moltes gràcies. Si hi ha algun entrebanc, truca’m. Jo no em pucmoure. No en parlis amb ningú!
—Faré el que pugui.
—Adéu..., com et dius?
—Tori. Adjutori, però vull que em diguin Tori.
—Repeteixo: moltes gràcies, Tori. Jo sóc el doctor Tercer, ja en deus haver sentit parlar al teupare... Segur que ens hem vist algun cop per casa teva.
—No me’n recordo...
—Bé, sort! Si no dius res, t’espero.
—Sort!
I penjà.
Pàg. 14
2. nena, vaixell, cor, serp, gent
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 15
4. El senyor Hoppy vivia en un piset enlairat en un edifici alt de formigó.Vivia sol. Sempre haviaestat un home solitari i d’ençà que s’havia jubilat estava més sol que mai.
A la vida del senyor Hoppy hi havia dos amors. Un eren les flors que feia créixer en el seubalcó [...].
El segon amor del senyor Hoppy era un secret que havia guardat gelosament per a ell sol.
5. melmelada: femení, singular
cadires: femení, plural
excursions: femení, plural
tren: masculí, singular
jugadors: masculí, plural
desig: masculí, singular
6. · El nom és un tipus de paraula que serveix per designar persones, animals o coses.
· És un tipus de paraula que té gènere i nombre.
· Com que hi ha noms que poden variar el gènere i el nombre, direm que el nom és una pa-raula variable, encara que tots els noms no ho facin igual.
Pàg. 17
1. a.: adjectiu
m.: masculí
sing.: singular
m.: masculí
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 50
51
ex.: exemple
f.: femení
pl.: plural
2. au; auca; audició; auspici; auto; castell; elefant; empipat; energia; enfadós; enfarfec; enfonsar ; en-fora; preu; reixa; tiratge
3. autors: autor; ofensius: ofensiu; tracta: tractar ; gossos: gos; recull: recollir
Pàg. 19
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 20
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 21
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 51
52
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa 1 Llegir expressivament un text narratiu amb
fragments descriptius i de diàleg.
2 Contestar qüestions sobre el text, dibuixarun personatge i relacionar dibuixos amb eltext. (CB)
3 Separar les síl·labes de diversos mots.
4 Classificar els mots pel nombre de síl·labes.
5 Reconèixer els dígrafs d’una paraula.
6 Identificar els diftongs decreixents i creixents.
7 Utilitzar el punt en la separació de frases.
8 Destriar els principals determinants d’un text.
9 Separar un mot derivat en arrel i sufix. (CB)
10 Formar paraules derivades aplicantdeterminats afixos a una arrel. (CB)
11 Reconèixer un text descriptiu. (CB)
12 Elaborar descripcions de personatgesimitant models donats. (CB)
13 Explicar una història oralment i analitzar elscanvis que s’hi produeixen. (CB)
14 Utilitzar abreviatures en l’agenda.
1. Llengua oralProcediments•Comprensió de relats ambinteracció.
•Narració d’un fet percomprovar les diferènciesde transmissió.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•El rumor.
Actituds, valors i normes•Constància en l’audicióatenta i crítica.
•Cura en l’expressió oralatesa la dicció.
•Interès per participar i fer-se entendre en situacionscomunicatives diverses.
2. Llengua escritaProcediments•Lectura expressiva i mentald’un text narratiu.
•Relació text-imatges apartir de la lectura.
•Creació de textosdescriptius.
•Reescriptura d’un textdescriptiu.
•L’agenda.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Estructura del textdescriptiu.
•Textos literaris descriptiusde persones.
Actituds, valors i normes•Gust per la lectura.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
3. Fonètica i ortografiaProcediments•Reconeixement de la síl·labatònica i classificació de mots.
•Identificació de diftongs.
•Ampliació de normesbàsiques: els dígrafs.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Sons vocàlics i consonàntics.
•Els dígrafs.
Actituds, valors i normes•La pronunciació correcta.
•La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. GramàticaProcediments •El punt per separar frases.
•Identificació i classificació dedeterminants: articles,demostratius i possessius.
•Concordança entredeterminants i noms.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Tipus de frases i puntuació.
•Signes de puntuació.
•Articles, demostratius ipossessius. Formes i funció.
Actituds, valors i normes•Valoració positiva de lacorrecció gramatical.
5. LèxicProcediments •Ús de sufixos bàsics: -er/-era, -aire, -essa, -ista,-dor/dora, -ant/-anta...
•Separació d’arrel i sufixosen paraules derivades.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La derivació.
•Arrel i sufixos.
Actituds, valors i normes•Valoració positiva del’enriquiment lingüístic.
UNITAT 2. L’ORIOL
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 52
53
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-3 Activitats de prelectura sobre un
personatge de la lectura . . . . . . . . . . . . . .22
LlegimLectura mental i expressiva del text «L’Oriol»22-24
Després de llegir1 Definició de l’aparença d’un personatge . .25
2 Resposta a un qüestionari tancat sobre lalectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
3 Dibuix d’un personatge de la lectura . . . . .25
4 Relació de dibuixos amb personatges deltext . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
Practiquem l’ortografia1 Escriptura de paraules i classificació segons el
nombre de síl·labes . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
2 Separació de síl·labes en paraules . . . . . . .26
3 Repàs de conceptes sobre síl·labes . . . . . .26
4 Separació de síl·labes i classificació deparaules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27
5 Identificació de dígrafs en paraules . . . . . .27
6 Identificació de dígrafs en un text . . . . . . .28
7 Identificació de diftongs en paraules . . . . .28
8 Subratllada de diftongs. . . . . . . . . . . . . . . .28
9 Descoberta de frases amagades . . . . . . . .29
10 Reescriptura d’un text . . . . . . . . . . . . . . . .29
Estudiem la llengua1 Recerca i classificació dels determinants d’un
text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31
Aprenem vocabulari1 Formació de paraules derivades donada la
forma primitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33
2 Identificació de l’arrel de paraules derivades .33
3 Emmarcament de l’arrel de paraules isubratllada de sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . .33
4 Relació de definicions . . . . . . . . . . . . . . . . .33
5 Classificació de paraules per l’arrel . . . . . .33
6 Observació de paraules i resposta apreguntes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33
Escrivim1 Identificació de trets en personatges descrits35
2 Descripció i dibuix d’un personatge . . . . .35
3 Descripció d’un company de classe . . . . . .35
Escoltem i parlem1 Joc sobre rumors orals . . . . . . . . . . . . . . . .36
Ens organitzem1 Abreujament de paraules per a l’agenda . .37
2 Escriptura d’abreviatures per enviar unmissatge per un telèfon mòbil . . . . . . . . .37
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 2
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversals• Diversitat intercultural: valoració positiva de la diferència entre persones.
Consolidació 1 2, 3 4, 5, 6 7
Reforç 8 9 10 11
Ampliació 12 13, 14 15 16
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 53
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
54
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 22
Realització de les activitats Les preguntes inicials de la lectura poden tenir respostes totalment obertes. Caldria fomentar les ar-gumentacions a les diferents respostes per tal de motivar adequadament la lectura. Per tant, s’ha deser molt flexible i no donar respostes úniques o tancades.
SuggerimentsS’ha d’intentar que quedin prou interrogants per mantenir l’atenció durant la lectura i, al final, podercomprovar quines eren les respostes més adequades a cada pregunta.
LECTURA, PÀG. 22-25
Realització de les activitats Es farà la lectura del text posant una atenció especial en les paraules remarcades.
SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que faci descripcions de persones que coneixen o es pot descriure algúde la classe i endevinar qui és.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 25
Realització de les activitats Amb aquests exercicis s’està preparant indirectament el tema de la descripció de persones.
SuggerimentsCal ser acurat i molt respectuós en les percepcions particulars de l’alumnat en les respostes mésobertes, per exemple, en el moment de fer comentaris sobre els dibuixos que representin l’Oriol.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitatsAquí es repassa el concepte de síl·laba. S’analitza una mica més a fons. L’alumnat ha de saber quins ele-ments formen la síl·laba, a part de saber-ne la definició. Per treballar els diftongs a fons caldrà repetir lamateixa metodologia que per treballar la síl·laba abans d’entrar en la teoria de la seva formació.Aniriabé que descobrissin que, en un diftong, hi ha dues vocals que s’han unit, primer oralment i després japer escrit. Finalment caldrà ajudar-los a recordar d’una manera fàcil quines vocals formen diftong, per-què, si oralment no els ha quedat clar, tinguin un bon suport per descobrir-ho gràficament.
SuggerimentsS’ha de tenir present aquell alumnat que té dificultats en el concepte de la síl·laba ja que això afectarà al-tres conceptes que es treballaran més endavant. (Vegeu les activitats que es proposen en el Quac.) El dí-graf no és un concepte difícil, d’entrada, però costa recordar els que se separen dels que no. Pot ser molt
Pàgines 26-29
Pàgines 22-25
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 54
55
interessant que, per reforçar-lo, se’n faci un treball que sigui molt visual (dibuixar-los, pintar-los, resseguir-los,manipular-los).A part dels exercicis que proposem en aquest llibre, es pot treballar la classificació de pa-raules segons el nombre de síl·labes, com també el concepte per si mateix, de maneres molt diverses.Per exemple:
– Agafar qualsevol instrument de percussió i repetir un ritme que correspongui a paraules de 2, 3, 4...síl·labes, en què la tònica sempre estigui en la mateixa posició. Busqueu oralment paraules que corres-ponguin al ritme.
– Dibuixar, segons qualsevol codi inventat, paraules d’un nombre determinat de síl·labes i buscar pa-raules que corresponguin al codi.
– Moure’s segons el ritme que té una paraula.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats Tot el treball de gramàtica del llibre permet preparar un material que pot ser útil al llarg del curs. De-pendrà de molts factors que sigui més o menys necessari (nivell de l’alumnat, interès pels temes,temps, disponibilitat...); però, tant si es fa en grup com si es proposa individualment, el considerem d’una gran utilitat. Es tractaria d’anar confeccionant, amb cartolines, paper plastificat..., amb colors dife-rents per a cada categoria de paraula, molts models, que facilitarien tenir clar el concepte d’oració il’anàlisi posterior.
SuggerimentsEs comença pels determinants articles, demostratius i possessius. Us proposem, doncs, que, com que sónlimitats, els copieu tots amb les seves variacions en el material que hàgiu triat (cartonets és com els ano-menarem nosaltres).Al mateix temps, podeu començar a col·leccionar noms. Els noms els podeu repetirsi tenen variació de gènere i nombre, o només indicar-ne la variació.Ara ja s’hi pot començar a jugar.
Com més ampli sigui aquest material, més bé es podrà manipular. S’ha d’anar classificant segons la ca-tegoria gramatical en capses en què hi hagi el títol: det. articles, det. demostratius, noms...
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats La formació de paraules és un apartat que propiciarà la capacitat d’anàlisi de l’alumnat. Descomponentparaules derivades i identificant-ne els elements, anirem millorant la capacitat d‘observació de l’alumnat,cosa que després aplicarem a altres apartats. A poc a poc, es va entrant en l’anàlisi de les paraules, arades del significat. Es recorda i es repassa el concepte de família de paraules sense explicitar-lo.Al mateixtemps, es va familiaritzant l’alumnat amb la terminologia pròpia de la formació de paraules.
SuggerimentsÉs important tenir en compte, a l’hora d’avaluar-los, si relacionen el vocabulari (arrel, sufixos) amb elseu significat propi.
Pàgines 32-33
Pàgines 30-31
el la meva aquell els gat-s gata-es gossa-es tren-s gel-s
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 55
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
56
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats Es tracta de preparar el joc Com circulen els rumors? per tal de reflexionar sobre la importància de lallengua parlada.
SuggerimentsCal donar a l’expressió oral la importància que té en realitat. Per aquest motiu, els exercicis que pro-posem són pensats perquè l’alumnat s’impliqui cada cop més en el treball oral de classe i valori la cor-recció oral, tant pel que fa a la correcció en l’ús com pel que fa a la comunicació. Perquè el grup classepugui fer un seguiment de l’activitat podem:
–Donar-los una fotocòpia, amb espais interlineats força amplis, que els facilitin poder fer-hi anotacions,marques, etc. del text.
– Separar-los en tants grupets com nois i noies hagin sortit de l’aula.
– Cada grupet farà l’observació, seguint la fotocòpia del text, dels canvis, les modificacions… que fa ca-da company o companya que ha sortit de classe.
– Al final de l’activitat, cada grupet comentarà el que ha observat.
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats L’ús de l’agenda pot entorpir o facilitar en gran manera el funcionament i l’autonomia de l’alumnat. Enaquest apartat es pretén, sobretot, que vagin prenent consciència de la importància d’un sistemad’ordre que els facilitarà la feina i que no els crea dependències (d’altres companys, dels mestres, delspares...).
SuggerimentsL’alumnat pot crear una agenda personal sobre què fan durant les vacances. Cal que utilitzin el llen-guatge propi d’una agenda après en aquest apartat.
Pàgina 37
Pàgina 36
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 56
57
Pàg. 22
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 25
1. · negres
· foscos i brillants
· no gaire
· no, és molt prim
2. · Sembles el cul d’en Jaumet.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
4. a) Adrià; b) Adrià; c) Adrià; d) Oriol; e) Adrià; f) Oriol; g) Oriol; h) Adrià
Pàg. 26
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. gi-ra-fa; ca-sa; fi-nes-tra; carn; riu; co-co-dril; pa-pa-llo-na; pa-ta-ta; a-la; ra-to-lí
3. · Una en cada síl·laba, tres en cada paraula.
· Sí.
· No.
· Sí.
· Sí.
Pàg. 27
4. monosíl·labes: sol, bosc
bisíl·labes: pi-la, dis-quet, gor-ra, cac-tus
trisíl·labes: ar-ma-ri, pi-lo-ta, mun-ta-nya, ga-lli-na
més de tres síl·labes: par-ti-cu-lar, or-di-na-dor
5. aranya, bruixa, metge, torre, guitarra, dutxa, galleda, pel·lícula, tassa, esquema
Pàg. 28
6. Tot el cap de setmana van estar viatjant amb cotxe. Anaven asseguts dos a davant i dos a darrere. Anaven preparats per començar una aventura. Sabien que podien trobar guineus oles seves petjades.També sabien que havien d’estar-se ben callats, si volien veure ocells. A darrere del cotxe hi portaven des de canyes de pescar fins a olles i cassoles per cuinar.
7. cuina; ciutat; xerraire; remei; tauró; boira; dijous; clau; correu; eina; viure; neu
8. ai-gua; guant; quatre; boina; qüestió; aguantar ; europeu; piragüista; aqüífer
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 57
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
58
Pàg. 29
9. Aquest matí han entrat dues abelles a classe. / La mestra les volia fer sortir per la finestra queestava oberta. / En Pau i en Martí l’han volguda ajudar i ha estat pitjor. / Les abelles no hansortit fins que han volgut. / Hem fet una classe molt divertida.
10. L’Oriol era un nen molt belluguet.Tenia deu anys i, descomptant les hores que havia dormit,no havia parat de moure’s durant totes les altres. Ell s’ho passava molt bé, però la gent que elvoltava sospirava i deia: —Només de veure‘l ja quedem esgotats.
Pàg. 31
1. En Jaume i la seva cosina sempre van amb la bicicleta per aquest carrer. Els seus amics els es-peren sota aquells arbres de la plaça.També són els meus amics, però la meva mare no emdeixa anar amb ells perquè em diu que sóc petit. Les mares són així. I aquí estic jo, jugant ambles meves construccions.
Pàg. 33
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
3. dependenta; castanyera; alcaldessa; cistellera; rellotger; corredor; guitarrista; president;futbolista; teixidora; joier; mongetera
4. sufix: és la part de la paraula que varia i que permet formar paraules noves, amb significatsque s’assemblen.
arrel: és la part de la paraula que no varia, que es repeteix en totes les paraules d’una ma-teixa família i té el mateix significat.
5. picador / picadura / picadís
joier / joiell / joieria
llimonerar / llimonada / llimoner
fruitera / fruiteria / fruiterar
6. 9 sufixos: -ador; -er ; -erar ; -era; -ell; eria; -ada; -ura; -ís
Sí: -erar, -ell, -eria, -ada, -ura,-ís
Pàg. 35
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. · El personatge era alt i ben plantat, massís, bru.
· Tenia la cabellera llarga i negra.Al cap duia un mocador blau.
· Tenia les dents molt blanques. El bigoti era espès i la barba, retallada, fosca.
· Duia la camisa espellingada sense color i les calces eren verdes, estripades i brutes.
· Li penjava un manyoc de cordills, ferros i ganivets.
· Hi duia una peça morada; devia ser una capa o una manta
· L’ocell de foc.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 58
59
Pàg. 36
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 37
1. Solucions possibles:
· Lect. pàg. 58 cat.
· Acab. tr. mat. dl.
· Ex. 1r, 2n, 3r pàg. 24 ll. nat.
· Exp. oral angl. Pep, Marta, Maria
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 59
1 Llegir expressivament un text dialogat.
2 Llegir mentalment el mateix text responentpreguntes d’anticipació informativa. (CB)
3 Demostrar comprensió lectora responentun qüestionari sobre el text. (CB)
4 Representar un text dialogat memoritzantel paper d’un personatge.
5 Diferenciar la síl·laba tònica de les àtones.
6 Classificar mots segons la síl·laba tònica. (CB)
7 Reconèixer monosíl·labs tònics i àtons.
8 Formar definicions a partir d’elements.
9 Identificar determinants numerals,quantitatius i indefinits.
10 Separar una paraula derivada en prefix iarrel. (CB)
11 Formar mots derivats amb prefixos. (CB)
12 Convertir un text dramàtic en narratiu.
13 Elaborar un conte a partir d’una pautadonada i convertir-lo en text dramàtic.
14 Expressar oralment arguments a favor o encontra d’un tema. (CB)
15 Conèixer les condicions adequades per allloc d’estudi.
1. Llengua oralProcediments •Conversa per convèncer:producció de textosargumentatius orals.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La dramatització.
•La conversa.
•Emissor, receptor ifuncionalitat del text.
Actituds, valors i normes•Interès per fer-se entendre en situacionscomunicatives diverses.
•Respecte al torn deparaules.
•Valoració d’altresintervencions i idees.
2. Llengua escritaProcediments •Lectura expressiva i mentald’un text dialogat.
•Ús d’estratègiesd’anticipació d’informacióen la comprensió lectora.
•Comprensió lectora.
•Dramatització d’una obrateatral d’estructura senzilla.
•Producció de textosdramàtics a partir de textosnarratius i viceversa.
•Reescriptura de textosdramàtics i narratius.
•Condicions del lloc d’estudi.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Estructura del text.
•Diferències text oral-textescrit.
•Característiques dels textosdramàtics i narratius.
•Signes de puntuació propisdels textos dialogats:
Actituds, valors i normes•La lectura: font de plaer.
•Actitud favorable perparticipar en unadramatització.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
3. Fonètica i ortografiaProcediments •Reconeixement de la síl·laba
tònica i de les àtones.
•Reconeixement demonosíl·labs tònics i àtons.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Relació fonètica-ortografia:síl·laba i mots tònics i àtons.
Actituds, valors i normes•Valoració positiva de lapronúncia correcta.
4. GramàticaProcediments •Concordança entredeterminants i noms.
•Identificació i classificaciódels numerals, quantitatius i indefinits.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Els determinants numerals,quantitatius i indefinits.
Actituds, valors i normes •Valoració positiva de lacorrecció gramatical.
5. LèxicProcediments •Formulació de definicions.
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
60
UNITAT 3. UNA GRANOTA-GRANOTA
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 60
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversals•Educació ambiental: valoració de la necessitat de no trencar l’equilibri de l’ecosistema.
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
•Ús de prefixos bàsics: en-,a-, in-, des-, con-, re-, pre-...
•Separació d’arrel i prefixosen paraules derivades.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La derivació.
•Arrel i prefixos.
Actituds, valors i normes •Rigor en la precisió lèxica.
•Valoració positiva de lacorrecció gramatical.
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .38
Lectura
Lectura mental i expressiva del text «Unagranota-granota» . . . . . . . . . . . . . . . . . .38-40
Després de llegir1-9 Preguntes de comprensió lectora . . . . . .41
Practiquem l’ortografia1 Classificació de mots pel nombre de síl·labes42
2 Escriptura de paraules relacionades ambparts del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42
3 Identificació de la síl·laba tònica i classificacióde paraules... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43
4 Pronunciació i discriminació de paraulessegons la síl·laba tònica . . . . . . . . . . . . . . .43
5-6 Formació de paraules derivades . . . . . . .44
7 Identificació de monosíl·labs tònics i àtons 44
8 Col·locació de comes en frases . . . . . . . . .45
9 Compleció de llistes de paraules . . . . . . .45
Estudiem la llengua1 Identificació de numerals en un text . . . . .46
2 Identificació i classificació de determinantsquantitatius i indefinits d’un text . . . . . . . .47
Aprenem vocabulari1 Identificació del prefix de mots derivats . .48
2 Formació de derivats amb prefixos . . . . . .48
3 Classificació de mots amb la mateixa arrel .49
4 Formació de sèries de mots amb prefix . .49
5 Lectura d’un poema i formació de paraulesderivades inventades . . . . . . . . . . . . . . . . . .49
Escrivim1 Reescriptura d’un text dramàtic . . . . . . . .51
2 Elaboració de l’argument d’un conte a partird’una pauta i escriptura d’un text dramàtic .51
Escoltem i parlem1 Argumentació a favor i en contra d’un tema 52
2 Debat sobre l’ús del mòbil . . . . . . . . . . . .52
Ens organitzem1 Comparació de dos dibuixos i identificació
de condicions òptimes per a l’estudi . . . . .53
2 Comentari en grup sobre les condicions del lloc d’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 3
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
61
Consolidació 1 2, 3 4, 5 6
Reforç 7 8 9 10
Ampliació 11 12, 13 14 15
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 61
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
62
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 38
Realització de les activitats La primera activitat d’«Abans de llegir» serveix per fer ressaltar les diferències formals del text dramà-tic (aquell text escrit per poder-se representar) respecte dels altres tipus de textos. L’activitat 2 ensajuda, a partir del títol, a fer prediccions sobre la història. L’activitat 3 obligarà a fer noves prediccions apartir d’una ullada als noms en versaleta.
SuggerimentsSerà millor fer aquestes activitats entre tots.
LECTURA, PÀG. 38-40
Realització de les activitats Hem creat l’apartat «Durant la lectura» amb la finalitat d’ajudar a crear l’hàbit en el lector de fer pre-diccions mentre llegeix, de continuar llegint amb la intenció de comprovar si aquestes prediccions escompleixen o si, en canvi, hi ha nous indicis que ens porten a fer noves prediccions.
SuggerimentsCal fer una lectura activa per aconseguir-ne una bona comprensió.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 41
Realització de les activitats Es tracta d’unes activitats relacionades amb el text.Obliguen l'alumnat a fer una lectura atenta i comprensiva.
SuggerimentsLes sis primeres activitats les poden respondre individualment. La correcció la podem fer oralmententre tota la classe: és molt més rica, podem confrontar diferents solucions… En l’activitat 7 podemfer una dramatització. Podem avaluar els aspectes següents de la dramatització: to de veu, gesticulacions,memorització del paper…; i posada en escena: decorats, vestuari, caracterització dels personatges… L’a-valuació la poden fer els mateixos companys i companyes.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitatsEs fa un treball teòric i pràctic sobre la síl·laba tònica i la síl·laba àtona amb activitats.
SuggerimentsEn començar el tema és important detectar l’alumnat que no identifica correctament les síl·labes tòni-ques. Els podem fer fer exercicis de reforç, com ara picar síl·labes amb les mans; introduir el moviment(característica d’intensitat) per ajudar-los a diferenciar-les. Els infants són molt cinestèsics i això els aju-da molt. Poden fer activitats com ara pronunciar les paraules síl·laba a síl·laba i saltar quan pronunciïnla tònica, caminar i fer un pas per cada síl·laba i, quan pronunciïn la tònica, acotar-se…
Pàgines 42-45
Pàgines 38-40
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 62
63
En l’activitat 3, cal ressaltar la importància d’indicar el lloc de la síl·laba segons l’ordre en què s’escriu.Pel que fa la 4, es pot fer oralment entre tota la classe. Poseu l’èmfasi en la relació entre el canvi desíl·laba tònica i el canvi de significat. Podeu demanar a l’alumnat que busqui més paraules que presen-tin aquesta característica. En l’activitat 7 es parla dels monosíl·labs amb la intenció de desfer la ideaque tenen molts infants d’aquesta edat que els monosíl·labs, pel fet de tenir una sola síl·laba, són sem-pre tònics. Seria convenient que, en la resolució d’aquest exercici, l’alumnat pogués tenir la llista demonosíl·labs per poder-la consultar.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats S’introdueixen els determinants numerals, quantitatius i indefinits.
SuggerimentsRecolliu les idees del tema anterior. Ressalteu la relació estreta en els àmbits semàntic i morfològic quepresenten amb el nom. Introduïu els determinants numerals, quantitatius i indefinits.Vegeu els matisossemàntics que aporten cada un. En els exercicis de nivell trobarem un joc per practicar-los.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats Es presenta la derivació com a recurs per formar noves paraules. En aquest apartat treballarem el pre-fix. Cal relacionar-lo amb el concepte de sufix i diferenciar-los segons el lloc que ocupen. En l’activitat 3,demanarem a l’alumnat que identifiqui l’arrel de la paraula i, a partir d’aquí, en trobi el prefix. En la 4, elsdemanarem que afegeixen diferents prefixos a una arrel com a mecanisme per variar-ne el significat.Presentem un joc, originari de Gianni Rodari, amb l’objectiu que l’alumnat treballi la creació de parau-les noves fent servir la derivació.
SuggerimentsPer aconseguir l’objectiu dels exercicis 1 i 2, seria bo que l’alumnat els solucionés individualment. Ambel joc de l’activitat 5, l’alumnat ha de fer servir el mecanisme de la derivació, ja que se li demana quecreï paraules noves. El fet de fer-ne una exposició (mural) a la classe és un factor motivador de l’activi-tat. Presentem el mateix joc en els exercicis d’ampliació.
ESCRIVIM
Realització de les activitats L’objectiu que pretenem amb aquest apartat és diferenciar el text dramàtic del diàleg que pot aparèi-xer en les narracions. L’exercici 2 els demana que transformin un text narratiu en un text dramàtic.L’objectiu dels exercicis 1 i 2 és que l’alumnat practiqui aquests dos tipus de textos.
SuggerimentsEs poden treballar els aspectes de puntuació que diferencien aquests tipus de textos: guió, parèntesis…
Pàgines 50-51
Pàgines 48-49
Pàgines 46-47
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 63
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
64
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és presentar l’argumentació a l’alumnat. Cal ressaltar que la finalitat de totaargumentació és convèncer. Cal que l’alumnat comenci a veure la importància de generar argumentsconvincents i lògics, i de buscar raons que actuïn a favor seu. Cal introduir el fet que cada argument téel seu contraargument i cal ajudar-los a preveure’ls per tal de poder-los contrarestar. Els pot ajudar : feruna llista d’ arguments; fer-ne la valoració; ordenar-los per ordre d’importància.
SuggerimentsAquí proposem diferents taules d’observació segons l’objectiu triat.
Pàgina 52
1. L’argumentació. Tema: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
noms preparació
argument
no és clarclarconvincent
sí no
argument
2. Expressió oral. Tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
nom
s
corr
ecta
erro
rs
exp.
elab
orad
a
exp.
simpl
e
ritm
e ad
equa
t
ritm
e ta
llant
fa fa
lque
s
ric i
varia
t
adeq
uat
pobr
e
pronúncia fluïdesa verbal vocabulari
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 64
65
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat dedueixi, a partir de la comparació dels dos dibuixos, qui-nes són les millors condicions que ha de tenir un lloc de treball.
SuggerimentsLa resolució dels exercicis potser demana un primer moment de resolució individual i, després, unapoada en comú amb tota la classe.
Pàgina 53
3. Expressió oral. Participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .no
ms
adeq
uade
s
inad
equa
des
opor
tune
s
inop
ortu
nes
irreg
ular
regu
lar
mol
tes
vega
des
algu
nes
vega
des
poqu
es v
egad
es
cap
vega
da
intervencions participació
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 65
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
66
Pàg. 41
1. Protagonistes principals: princesa, granota, rei
Protagonistes secundaris: guerrers, rei veí, gats, savi
2. Perquè la granota, després que la princesa li fes un petó, no s’ha convertit en príncep.
3. Al rei, als soldats, als patges, als cavallers... a tothom.
4. Volen castigar la granota.
5. El reialme queda sense granotes i, com a conseqüència d’aquest fet, ple de mosquits.
6. Les granotes tornen al reialme a canvi que la princesa no digui més bestieses.
7. · Al rei li cal anar en compte amb la seva filla perquè té un caràcter especial.
· No contrariar la princesa.
· Els gats passen gana.
· El concert és el soroll de les granotes.
8. Perquè era una granota que només era granota i no pas un príncep encantat.
9. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 42
1. monosíl·labes: riu, mes
bisíl·labes: llapis, taula
trisíl·labes: finestra, telèfon
tetrasíl·labes: retolador, esperança
2. Solucions possibles:
monosíl·labes: cap, cul, dit
bisíl·labes: boca, cama
trisíl·labes: esquena, avantbraç
tetrasíl·labes: esquelètic, toràcica
Pàg. 43
3. última síl·laba: vianant, quiosc, badoc, estranger, qualitat, avís, anorac, futbol
penúltima síl·laba: cuina, préssec, simpàtic, taxista, geni, atmosfera, futbolista
antepenúltima síl·laba: música, química, colònia
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 44
5. terra, terraplè; plat, platerets; neu, nevada; pèl, pelatge; ferro, ferrer ; rata, rateta; ratlla, ratllar
6. ·calor, calorós; truita, truiteta; cos, cosset; dotze, dotzena; punxa, punxegut; rosa, rosat; nació,nacional; futbol, futbolista
7. · Un pinxo va dir a un panxo:
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 66
67
—Vols que et punxi amb un punxó?
I el panxo va dir al pinxo:
—Punxa’m, però a la panxa no.
· Duc pa sec al sac,
m’assec on sóc,
i el suco amb suc.
· Sota el pont hi ha una nina que renta un davantal de cotolina,
que la flor trau, que la flor tria, que la flor tria, que la flor trau.
Pàg. 45
8. · El meu avi cria canaris, periquitos, caderneres i diamants mandarins.
· L’àliga, que és un animal carnívor, està en perill d’extinció.
9. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 46
1. · Arribo la primera cada dia.
· M’he menjat un quart de pastís.
· El meu germà té tretze anys.
· Vull mitja dotzena de gots.
· Val cent setanta-sis euros.
Pàg. 47
2. tots / algun / prou / moltes / una / tanta / massa
Pàg. 48
1. empaperar, enfosquir, imprudent, incert, abaixar, despenjar
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 49
3. envernissador / vernís / envernissar; glaç / glaçó / glaçada / desglaçar; desencaixar / caixonera / encaixar/ caixa; màscara / desemmascarar / emmascarador; enllaçar / llacet / llaç/ llaçada
4. pedra: empedrar / desempedrar rampa: enrampar /desenrampar
motlle: emmotllar / desemmotllar bena: embenar /desembenar
5. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 51
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 67
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
68
1 Llegir d’una manera expressiva una auca.
2 Comprendre l’auca parafrasejant iresumint cada rodolí, captant el significatglobal i el missatge de l’auca, i diferenciantels tipus de rodolins. (CB)
3 Conèixer els trets bàsics d’una auca. (CB)
4 Aplicar d’una manera segura les normesd’accentuació en les lletres a, i i u. (CB)
5 Accentuar les lletres e i o, després deverificar-ne la pronúncia. (CB)
6 Practicar el dictat amb un company/a. (CB)
7 Reconèixer adjectius en un text.
8 Formar les diferents formes (masculí,femení, singular, plural) d’un adjectiu. (CB)
9 Reconèixer mots sinònims en un text. (CB)
10 Utilitzar mots sinònims en l’expressiópersonal. (CB)
11 Elaborar una auca amb els passos indicats.
12 Explicar oralment un fet viscut seguint unapauta donada. (CB)
13 Planificar la feina d’estudi amb l’agenda.
1. Llengua oralProcediments•Exposició ordenada d’un fetviscut.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Elements no lingüístics:expressió corporal...
•Entonació, articulació clara.
Actituds, valors i normes •Cura en l’expressió oraltenint en compte la dicció.
•Interès per fer-se entendreen situacions comunicativesdiverses.
2. Llengua escritaProcediments•Lectura expressiva i mentald’una auca.
•Comprensió lectora apartir d’imatges i del text.
•Reconeixement de la ideafonamental d’una vinyeta id’un rodolí.
•Elaboració d’una auca coma forma de combinació dediversos recursoscomunicatius.
•Redacció de rodolins.
•Planificació del tempsd’estudi.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Relació text-imatge: l’auca.
•Idea fonamental.
•Diferents codiscomunicatius.
•Rima i ritme en els rodolins.
Actituds, valors i normes •Valoració de la lectura coma font de plaer i deconeixement.
•Actitud favorable i críticadavant els mitjans decomunicació.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
•L’estètica en la presentacióde treballs escrits.
3. Fonètica i ortografiaProcediments•Classificació de sonsvocàlics oberts i tancats.
•Accentuació segons el so ila lletra.
•Memorització de mots perescriure’ls correctament.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Relació fonètica-ortografia:obert i tancat.
•L’accentuació.
Actituds, valors i normes •Importància de la correccióortogràfica en l’expressióescrita.
4. GramàticaProcediments •Concordança entredeterminants, noms i adjectius.
•Identificació d’adjectius iclassificació segonscaracterístiquesmorfològiques.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Categories gramaticals:adjectius.
•Gènere i nombre del’adjectiu.
Actituds, valors i normes:•Valoració positiva de lacorrecció gramatical.
UNITAT 4. UNA AUCA ECOLOGISTA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 68
69
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversals•Educació ambiental: interiorització de la conducta per protegir el medi ambient.
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores
5. LèxicProcediments•Ús de sinònims en diversoscontextos.
Fets, conceptes isistemes conceptuals
• La sinonímia.
Actituds, valors i normes
• Valoració positiva del’enriquiment lingüístic.
•Constància en l’ús deldiccionari.
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .54
Abans de llegirLectura mental i expressiva dels textos «Unaauca ecologista» i «L’auca de Josep Pla» 54-56
Després de llegir1 Resum de cada vinyeta d’una auca . . . . . .57
2-11Resposta a preguntes obertes i tancadessobre l’auca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57
Practiquem l’ortografia1 Accentuació de paraules . . . . . . . . . . . . . . .58
2, 3 Accentuació de paraules d’un text . . . . .59
4 Accentuació de paraules i escripturad’oracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59
5 Escriptura de paraules acabades en -ió . . .60
6 Identificació de gentilicis en una sopa delletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
7 Correcció d’un text col·locant-hi elsinterrogants i les exclamacions . . . . . . . . . .61
8 Resolució d’uns mots encreuats . . . . . . . . .61
Estudiem la llengua1 Elaboració d’una descripció canviant els
adjectius d’un text i dibuix . . . . . . . . . . . . .62
2 Compleció de sèries d’adjectius . . . . . . . . .63
3 Joc per practicar l’ús d’adjectius . . . . . . . . .63
Aprenem vocabulari1 Reescriptura d’un text amb sinònims . . . .64
2 Identificació de mots sinònims en frases . .64
3 Elaboració de frases amb sinònims . . . . . .65
4 Recerca de sinònims i escriptura d’oracions .65
5 Relació de mots sinònims . . . . . . . . . . . . . .65
6 Distinció entre mots aparentment sinònims 65
7 Repàs del concepte de sinònim . . . . . . . . .65
Escrivim1 Lectura de rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . . .67
2 Anàlisi dels rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . . .67
Escoltem i parlem1 Explicació d’un fet viscut a partir d’una pauta
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68
Ens organitzem1 Compleció d’un horari d’estudi . . . . . . . . .69
2 Planificació de la feina d’una setmana . . . .69
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 4
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Consolidació 1, 5, 6, 7 2 3 4
Reforç 8 9 10 11
Ampliació 12 13 14 15
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 69
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
70
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 54
Realització de les activitatsFormular-se preguntes abans de llegir augmentarà l’interès de l’alumnat i crearà expectatives. Podenser les que es proposen en el llibre o altres que es creguin més interessants en el moment anterior ala lectura.
SuggerimentsÉs important no tancar cap de les idees plantejades per part de l’alumnat ni donar respostes concre-tes fins al final de la lectura.
LECTURA, PÀG. 54-56
Realització de les activitats Es tracta de mirar atentament els diferents dibuixos i llegir els rodolins les vegades que faci falta.
SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que aporti més idees sobre el que es podria fer per millorar i cuidar lanostra vida, per ser un bon ecologista.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 57
Realització de les activitats Es tracta d’unes preguntes relacionades amb el text. És una manera important d’adonar-se si l’alumnatha comprès la lectura
SuggerimentsCal que aprofundeixen en el significat de l’auca i que s’adonin que, tant en l’inici de l’auca com en el fi-nal, els missatges van dirigits directament als infants de la seva edat. En aquest apartat de lectura es pre-tén només posar-los en contacte amb una forma de text particular. Més endavant, en les pàgines 64 i65 de la mateixa unitat, es proposarà aprofundir-hi una mica més i intentar entendre el perquè d’aquesttipus de text.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats Aprenem dos nous conceptes: el de l’accent obert o greu i el de l’accent agut o tancat. Els practica-rem amb l’ajuda d’unes activitats en les quals es demana de posar els accents a uns mots. Ens fixaremen l’accentuació de les lletres a, i, u.També practicarem l’accentuació amb les lletres e, o i aprendrem lautilització de l’interrogant i l’exclamació amb exercicis i un dictat.
SuggerimentsPer tal de complementar el treball dels conceptes d’aquest apartat d’ortografia (accent obert i accenttancat), aniria bé de fer un repàs de discriminació auditiva dels sons vocàlics.També es podria reforçarfent fer a l’alumnat una observació detallada de les diferents posicions de la boca en pronunciar elssons vocàlics.A aquell alumnat que encara tingui dificultats de discriminació auditiva dels sons vocàlics,els ajudarà a reforçar els conceptes el fet de facilitar-los la memorització de la norma.
Pàgines 58-61
Pàgines 54-57
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 70
71
Caldrà buscar recursos que els ajudin a associar la posició d’accent tancat i d’accent obert (pot anarbé relacionar-ho amb alguna part del propi cos...).
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats En aquest apartat, estudiarem l’adjectiu d’una sola terminació i l’adjectiu de dues terminacions.
SuggerimentsAra seria el moment de continuar ampliant els cartonets amb una bona llista d’adjectius. Amb el ma-terial que tenen fins ara ja poden començar a jugar i, sense anomenar-lo, estaran constituint un SN, jaque combinaran determinants, noms i adjectius. Caldrà fer-los observar que no tots els adjectius tenenel mateix nombre de terminacions. Si es continua preparant el material de cartonets (categories deparaules), anirà bé decidir de quina manera es fa i, de mutu acord, si es decideix anotar-hi les diferentsvariacions dels adjectius.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats En aquest apartat es torna a parlar d’un concepte que l’alumnat coneix prou bé. Es pretén aprofundir-hi una mica més procurant ser cada cop més precisos en l’ús dels sinònims. És important remarcarque el fet de saber usar els sinònims és un recurs que els pot ser molt útil tant en l’expressió escritacom en l’oral.També cal remarcar que l’objectiu principal és aconseguir ampliar i enriquir el vocabulari.
SuggerimentsEn els exercicis de respostes més obertes, cal parlar de les diferents solucions i veure quina és la mésadequada, però sense tancar possibilitats, sempre que tinguin bones argumentacions.
ESCRIVIM
Realització de les activitats Aquí es proposa a l’alumnat que faci una auca. Per aquest motiu hem preparat un full que pot ajudar-los a preparar-la, que trobareu en l’apartat d’exercicis de color verd de la guia. Les activitats 1 i 2 pre-tenen motivar l’alumnat a entendre el ritme i la rima dels rodolins. S’hauria de fer com a treball previal de l’auca per tal de complementar la preparació que es proposa en la pàgina anterior.
SuggerimentsVal la pena que, abans de fer l’auca, es resolguin els exercicis de la pàgina 67. En l’exercici 1 el mestreo la mestra pot ajudar l’alumnat a llegir aquests incomprensibles versos per remarcar-ne millor el rit-me i la rima, si és que l’alumnat no ho aconsegueix per si mateix
Pàgines 66-67
Pàgines 64-65
Pàgines 62-63
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 71
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
72
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats Com a idea important proposem que els infants puguin preparar-se l’exercici d’expressió oral expli-cant-se entre ells el que volen exposar. Abans, però, caldrà remarcar la importància de pensar bé quèes vol explicar i com es vol explicar (vegeu el requadre del llibre de l’alumnat «Recorda»). Cal que l’alumnat comprengui què són els fets viscuts: una cosa que ens ha passat a nosaltres en realitat. Pelque fa a la preparació individual, és necessari seguir l’ordre de les pautes donades en el llibre de l’alumnat:
1 Presentar la situació.
2 Exposar què va passar per ordre cronològic.
3 Explicar com va acabar el fet presentat i exposar-ho ordenadament.
4 Exposar com es van sentir davant aquest fet.
SuggerimentsA part que l’alumnat s’autoavaluï, cosa que els ajudarà a reflexionar, el mestre o la mestra pot prendrenota dels diferents moments de l’exposició.Aquí proposem una graella d’observació:
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats Pensem que seria interessant oferir la possibilitat que l’alumnat pogués intercanviar les agendes per va-lorar altres tipus d’organització.
SuggerimentsEs pot obrir un diàleg per comentar si la forma proposada en el llibre (començar per les activitats ur-gents, continuar amb les difícils i deixar les altres per al final, procurant, si es pot, variar d’activitats) esconsidera vàlida per a tothom o hi ha altres formes igualment efectives.
Pàgina 69
Pàgina 68
nom
s
ho p
rese
nta
amb
clar
edat
no h
o pr
esen
taam
b cl
ared
at
expo
sa e
ls fe
tsor
dena
ts
expo
sa e
ls fe
tsse
nse
ordr
e
el fi
nal q
ueda
clar
el fi
nal n
o qu
eda
clar
ono
s’e
xplic
a
expl
ica
det
a-lla
dam
ent
com
es v
a se
ntir
no e
xplic
a o
no s
ap e
xplic
arco
m e
s va
se
ntir
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 72
73
Pàg. 57
1. Els resums podrien ser aquests, però cal ser obert i flexible, ja que resumircosta força.
1 Encara que siguis petit, mira de tenir cura del món.
2 La Terra també és teva: no facis res per malmetre-la.
3 Estalvia aigua, quan et rentis les dents, et dutxis o et banyis.
4 No llencis papers i mira que els altres tampoc no ho facin.
5 Llença els papers i altres coses a la paperera.
6 Selecciona les deixalles.
7 Llença les deixalles als contenidors de reciclatge.
8 No fumis; hi ha molts motius per no fer-ho.
9 L’aire fresc encomana bones sensacions.
10 Si comences tenint cura de les teves coses acabaràs cuidant el món, que també és teu.
2. · Cal que tinguem cura del planeta on vivim.
3. · Als nenes i les nenes, en general.
4. ·1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 10
5. ·1 i 2
6. · 9 i 10
7. Gràcies als dibuixos sabem què expressen les paraules.
8 a 11. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 58
1. demà; gimnàstica; fàcil; pàgina; plàtan
Pàg. 59
2. Vam veure un guàrdia que corria per allà baix, mentre estàvem parlant amb un americàque no sabia on era la farmàcia del poble.
3. pastís / cosí / pel·lícula / algú / públic / passadís / avís / veí / família
4. difícil; ningú; núvia; coixí; últim. L’oració, a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 60
5. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
6. L’Empordà, empordanès; la Garrotxa, garrotxí; el Pallars, pallarès; el Solsonès, solsoní; el Ber-guedà, berguedà; la Selva, selvatà; la Cerdanya, cerdà; el Gironès, gironí; el Tarragonès, tarragoní
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 73
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
74
E M P O R D A N E S
X A A N J U I G F I
G D L M N Q P I Z N
A R L N H F G D V O
R E A S I N O R I G
R C R B S E N A R A
O S E N O S L O S R
T B S M Q M U Y C R
X V B E R G U E D A
I S E L V A T A P T
Pàg. 61
7. Aviat tornaré a estar amb tu, iaia! Quines ganes tinc de veure’t! Em faràs macarrons, per do-nar-me la benvinguda? I pollastre amb panses i pinyons? Un petó molt fort del teu Joanet!
8 a exclamació (escrit a l’inrevés); b parèntesis; c interrogant; d coma; e punt; f guió
Pàg. 62
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 63
2. coixins tous; nenes boniques; taula rodona.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 64
1. De Matilda, el bonic era que si te la trobaves per ventura i xerràveu, hauries dit que erauna nena normalíssima. No mostrava signes de brillantor i no presumia mai. «Vet aquí unanena força assossegada i sensible.»
2. · Va menjar un bocí de pastís.
· Ahir a la tarda va escriure un fragment del conte.
· Li va oferir un esquitx de taronjada.
· D’un pèl no va aprovar el control.
Pàg. 65
3. · Cada setmana comprem un fascicle al quiosc per completar la col·lecció.
· L’enciclopèdia té més d’un tom.
· Per resoldre els dubtes de geografia, s’ha de consultar un atles.
· La seva àvia consultava el receptari de cuina quan volia fer un plat especial.
· Va comprovar la fórmula d’aquella substància en el manual de química.
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
5. llombrígol / melic; eixida / sortida; escombraries / brossa; fumeral / xemeneia; pica / aigüera;galleda / poal; passadís / corredor; habitació / cambra; estora /catifa; espurna / guspira
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 74
75
6 Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
7. · Paraules sinònimes són aquelles que tenen un significat semblant
· Tant si en fem servir una com una altra, el significat global del text no canvia.
Pàg. 67
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. · Res. / Sí. / Sí. / No.
· Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 75
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
76
1 Llegir un text narratiu fantasiós.
2 Llegir mentalment el text i respondrepreguntes d’anticipació dels fets narrats. (CB)
3 Demostrar comprensió del text contestantun qüestionari sobre el text i ordenantunes il·lustracions que s’hi refereixen. (CB)
4 Demostrar comprensió d’una expressió deltext aplicant-la a altres situacions.
5 Buscar informació a propòsit d’un elementdel text i elaborar-ne un text expositiu.
6 Aplicar les regles d’accentuació. (CB)
7 Memoritzar algunes paraules amb accentdiacrític i utilitzar-les correctament. (CB)
8 Usar els dos punts i els punts suspensius.
9 Identificar els pronoms personals forts text. (CB)
10 Utilitzar els pronoms personals forts.
11 Reconèixer mots polisèmics. (CB)
12 Consultar el diccionari per saber el significatd’un mot polisèmic en un context determinat.
13 Conèixer les diferents parts d’un conte. (CB)
14 Elaborar un conte seguint un guiópredeterminat.
15 Representar un diàleg observant l’entonaciói altres elements de l’expressió oral.
16 Conèixer tècniques d’estudi.
1. Llengua oralProcediments •Lectura expressiva d’undiàleg.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Diferències text escrit-textoral: entonació, modulació...
Actituds, valors i normes •Constància en l’audicióatenta i crítica.
•Cura en l’expressió oraltenint en compte la dicció.
•Actitud favorable perparticipar en un diàleg.
2. Llengua escritaProcediments•Lectura expressiva i mentald’un text narratiu.
•Ús d’estratègiesd’anticipació d’informacióen la comprensió lectora.
•Comprensió lectora.
•Relació text-imatges.
•Reescriptura d’un textaplicant algunes expressions
a altres situacions.
•Recerca d’informació ielaboració d’un textexpositiu.
•Producció d’un conteseguint pautes donades.
•Estratègies per a l’estudi:autoavaluació del’organització.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Estructura d’un conte.
Actituds, valors i normes •La lectura com a font deplaer i de coneixement.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
3. Fonètica i ortografiaProcediments•Classificació de sonsvocàlics oberts i tancats.
•Accentuació de mots.
•Accentuació de diacrítics.
•Memorització de la grafiad’alguns mots amb accent.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•L’accentuació.
Actituds, valors i normes •La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. GramàticaProcediments•Aplicació dels dos punts iels punts suspensius.
•Identificació i classificació depronoms personals tònics.
•Aplicació de la substituciópronominal.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Signes de puntuació.
•Pronoms personals tònics.
Actituds, valors i normes •Valoració positiva en lacorrecció gramatical.
5. LèxicProcediments
•Utilització del vocabulari
UNITAT 5.AMORS DE MAR ENDINS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 76
77
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversals•Educació per la igualtat de sexes. Ús del llenguatge evitant qualsevol discriminació per raó desexe.
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
propi de l’edat i específicd’altres contextos.
•Mots polisèmics.
•Maneig del diccionari.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La polisèmia.
Actituds, valors i normes
•Constància en l’ús deldiccionari.
•Valoració positiva del’enriquiment lingüístic.
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .70
LecturaLectura mental i expressiva del text «Amorsde mar endins» . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70-72
Després de llegir1 Resposta a un qüestionari sobre el text . . .73
2 Ordenació de dibuixos referents al text . .73
3 Elaboració de textos explicant una situaciódonada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73
4 Redacció de textos imaginatius . . . . . . . . . .73
Practiquem l’ortografia1-6 Accentuació i escriptura de paraules 74-76
7 Recerca de paraules esdrúixoles accentuades76
8 Coneixement de mots amb accent diacrític 76
9 Resolució d’una sopa de lletres . . . . . . . . .77
10 Puntuació d’oracions . . . . . . . . . . . . . . . . .77
Estudiem la llengua1 Identificació del subjecte elidit d’una forma verbal
relacionant-la amb el pronom personal tònic .79
2 Conjugació d’un temps verbal . . . . . . . . . .79
Aprenem vocabulari1 Recerca de diferents significats de mots
polisèmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80
2 Escriptura d’oracions . . . . . . . . . . . . . . . . . .80
3 Dibuix dels significats de mots polisèmics . . .81
4 Relació de significats d’un mot polisèmic . .81
5 Escriptura de frases amb diversos significatsd’un mot polisèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81
Escrivim1 Relació de dibuixos amb el seu significat . .83
2 Resposta a una pregunta sobre el conte . .83
3 Identificació de les diferents parts d’un conte 83
4 Elaboració d’un conte a partir de la pautadonada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83
Escoltem i parlem1 Lectura expressiva d’un text dialogat . . . . .84
Ens organitzem1 Resposta a un test d’autoavaluació sobre
l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 5
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 77
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
78
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 70
Realització de les activitats L’objectiu de demanar que l’alumnat faci una ullada ràpida al text és facilitar-li que obtingui unes pistesque guiïn les primeres prediccions. Les activitats 1, 2 i 3 tenen com a finalitat refermar aquestes pre-diccions o crear-ne de noves.
SuggerimentsEs recomana que resolguin aquestes activitats oralment entre tota la classe. L’aportació d’informacionssegur que els fa més capaços de comprendre bé la lectura.
LECTURA, PÀG. 70-72
Realització de les activitats Hi ha l’activitat «Durant la lectura», que té per objecte ajudar a crear l’hàbit d’anar-se interrogantmentre es llegeix, com si s’establís una conversa sobre el relat amb l’autor.
SuggerimentsCal ajudar a fer una lectura activa per fer-ne una bona comprensió i parar una especial atenció a lesparaules remarcades.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 73
Realització de les activitats Es recomana que facin individualment l’activitat 1. La correcció la podem fer en veu alta entre tota laclasse. El fet de poder comparar respostes sempre enriqueix l’activitat. Hi ha preguntes de respostaoberta en què es demana a l’alumnat que s’identifiqui amb els personatges i doni una resposta cohe-rent amb la narració que acaba de llegir. L’exercici 2 també el poden fer individualment. Els exercicis 3i 4 són de resposta oberta. S’hi demana creativitat. L’alumnat ha de ser capaç, a partir de situacions re-latades en la lectura, de crear-ne de paral·leles.
SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que aprofiti els exercicis per parlar dels seus somnis més extravagants ioriginals.També es pot fer com una activitat escrita, a classe o a casa.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats Es pot començar l’activitat amb una avaluació inicial. L’alumnat ja ha treballat els conceptes de paraulesagudes, planes i esdrúixoles. Els exercicis 1, 2 i 3 tenen com a objectiu que l’alumnat s’apliqui en la nor-mativa de les paraules agudes. L’exercici 4 té com a finalitat que l’alumnat practiqui l’accentuació de lesparaules planes i l’exercici 5, la de les paraules esdrúixoles.
SuggerimentsÉs important aclarir que les paraules agudes s’accentuen quan acaben en -as, -es, -is, -os, -us i no en -s.De vegades hi ha infants que pateixen aquesta confusió. En l’apartat d’exercicis de nivell, reforç i am-pliació trobareu més exercicis.
Pàgines 74-77
Pàgines 70-73
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 78
79
Pel que fa a l’accent diacrític, cal remarcar-ne la funció: ajudar a distingir el significat d’una paraula delde les altres. L’alumnat ha d’arribar a entendre que és un signe totalment arbitrari. Hem procurat queles paraules treballades siguin les que formen part del seu vocabulari bàsic.A més a més dels exercicisdel llibre, pot demanar-se a l’alumnat que busqui, en publicacions al seu abast –diaris, llibres, revis-tes…– exemples de l’ús de l’accent diacrític.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és recuperar el concepte de pronom. Cal introduir el treball del pronompersonal. És aconsellable introduir-lo a partir de la unitat bàsica de comunicació.També presentem lesformes de tractament vostè i vostès. En l’exercici 2, l’objectiu és que treballin la relació que s’estableixentre el pronom personal i les formes del verb conjugat.
SuggerimentsTambé podem presentar l’exercici 2 a l’inrevés: donar un seguit de temps verbals a l’alumnat i que ha-gi de dir-nos la forma del pronom personal.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat detecti, fent servir el diccionari, que hi ha un seguit de pa-raules que tenen més d’un significat.
SuggerimentsL’exercici 1 és aconsellable fer-lo en parelles o en petit grup. El fet que hi pugui haver discussió, de-bat… ajudarà l’alumnat a adonar-se de la relació que hi ha entre els diferents significats de les paraulesi del context en què es fa servir cada una. En l’exercici 3, podem fer un mural a classe amb els dife-rents dibuixos que aporti l’alumnat de les paraules polisèmiques.
ESCRIVIM
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és reprendre el treball fet sobre la narració i les seves parts.Tota la classepot fer oralment l’exercici d’identificar les parts de la narració (plantejament, nus i desenllaç) en unconte força conegut (La Caputxeta vermella). Seria bo fer l’anàlisi de la informació que ens aporta ca-da part: plantejament: qui, com, quan, a quin lloc…; nus: quines situacions es donen i com evolucionen; de-senllaç: com acaba.
SuggerimentsEn l’exercici que presentem, l’alumnat ha de treballar especialment el desenllaç. Poden fer-ho indivi-dualment o fer una pluja d’idees a classe, escriure-les a la pissarra i que cada noi i noia n’agafi una.
Pàgines 82-83
Pàgines 80- 81
Pàgines 78-79
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 79
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
80
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és presentar la lectura expressiva. Per fer una bona lectura expressiva, calque l’alumnat adeqüi l’entonació al tipus de frase –exclamativa, interrogativa…– i que faci les pauses il’entonació adequades a cada signe de puntuació. Pot repartir-se el text en grups en què cadascú tin-gui un personatge i en què hi hagi un narrador. Deixeu-los una mica de temps per preparar-se la lec-tura i llegiu-la a classe. Pautes d’avaluació:
SuggerimentsPer treballar l’entonació es poden presentar exercicis com ara:
1. Donar-los una frase no gaire llarga: «Has vingut, filla meva».A partir d’aquesta frase, cal que l’alumnatfaci una pregunta, una exclamació, un dubte, una afirmació, una ironia…
2. Dir un seguit de vegades una frase neutra: «Demà anirem a una estrena de teatre», i cada cop im-primir-hi un sentiment diferent: ràbia, por, alegria, tristesa, indiferència, preocupació…
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat faci una autoavaluació de com planifica, organitza i tira en-davant la seva feina.
SuggerimentsÉs important fer-ne una resolució individual en un primer moment i després obrir un diàleg amb totala classe. Per fer aquesta activitat, pot aprofitar-se una classe de tutoria.
Pàgina 85
Pàgina 84
sí no
Respecta els signes de puntuació.
Pronuncia les paraules amb prou claredat.
Fa concordar cada signe de puntuació amb la seva entonació.
Identifica cada personatge amb el seu to de veu.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 80
81
Pàg. 73
1. · El Sr. Eduard i el Sr. Ferran consultaven un arxiu a l’oficina municipal de Voramar.
· Amb la intenció d’empadronar-se.
· En Xim havia sortit amb la barca, com de costum, quan, prop dels esculls d’Aiguamaragda, licaigué al mar el préssec que duia per esmorzar i, al cap d’una estona, la mà de la sirena l’agafà.
· En Xim, en veure la sirena, girà en rodó la barca mig espantat –reacció plenament lògica–.
· Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
· Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. 1, a; 2, b; 3, d; 4, f; 5, e; 6, c
3 i 4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 74
1. demà; francès; arròs; pergamí; fogó; tornavís; autobús; pagès; estació; americà
2. urbà; meló; tovalló; xinès; cafè; submarí
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 75
4. tomàquets; cérvol; bolígraf; telèfon; túnel
5. àguila; clínica; quilòmetre; república; sèpia; màquina; sandàlia; colònia; tècnica; molèstia; famí-lia; espècie
Pàg. 76
6. 1, síndria; 2, ambulància; 3 església; 4, gàbia; 5, dòmino
7. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
8. · La néta dels senyors Padilla sempre va neta com una patena.
· El juny és el mes de l’any que més m’agrada.
· Aquella senyora té una amiga que pren te a totes hores.
· Aquell pastor va creure que feia bé de vendre els seus bens a la cooperativa del poble.
· A l’antiga Roma adoraven entre deu i vint déus.
· Vaig veure un ós que rosegava un os en un documental.
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 81
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
82
Pàg. 77
9. A D M I R A C I O D P
S D A G E E D F U G A
E R J E E S Z C J H R
C B U U N T O K T K E
A D S G H J K N E E N
I O C O B N U M R H T
A P U I A P P U U Y E
U I L U M G L U R U S
T N A G O R R E T N I
O U A A C E V J S N J
10. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 79
1. · Quan arribis, truca: tu
· No ens hem recordat de dur la llibreta: nosaltres
· No havien arribat encara: ells / elles
· Passeu pel carrer de dalt, si no voleu trobar embussos: vosaltres
· Diu que hi serà a les nou del matí: ell / ella
2. · nosaltres mirem; ells miren; ella mira; tu mires; ell mira; vostès miren; vosaltres mireu; jo miro;elles miren; vostè mira.
Pàg. 80
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra. Us en donem, però, alguns exemples:
· braç: extremitat; braç d’una grua; braç d’una butaca; braç de mar; meitat del travesser o pa-tíbul de la creu...; · gat: animal; gat hidràulic; gènere de peixos...; · boca: la de la persona iels animals; boca del metro; boca d’incendis...
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 82
Pàg. 81
4. ull - ull de bou; ploma dels ocells - ploma estilogràfica; caixa d’estalvis - caixa de fusta; peu dela persona - peu de rei (eina); taula (moble) - taula (monument prehistòric); ala dels ocells -ala d’un edifici. La resta, a criteri del mestre o de la mestra.
5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 83
Al conte de La Caputxeta vermella.
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 84
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 85
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
83
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 83
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
84
1 Llegir d’una manera expressiva un textinstructiu.
2 Demostrar comprensió lectora del textresponent un test sobre el text, identificantel tipus de text i indicant els materials ques’empren en el procés descrit. (CB)
3 Aplicar correctament les normes del’apostrofació i de la contracció.
4 Classificar objectes per l’hiperònim (aparells,recipients, estris, màquines).
5 Elaborar definicions amb mots hiperònims.
6 Reconèixer els verbs en frases i textos.
7 Conèixer la concordança subjecte-verb.(CB)
8 Fer ús del diccionari de sinònims i antònims.
9 Substituir mots pel seu sinònim. (CB)
10 Ordenar alfabèticament una llista de mots.
11 Elaborar textos instructius a partir d’imatgesde l’observació de la realitat. (CB)
12 Descriure un objecte personal. (CB)
13 Memoritzar un text narratiu i completar-lo.
1. Llengua oralProcediments
•Descripció oral d’objectes.
Actituds, valors i normes•Cura en l’expressió oraltenint en compte la dicció.
2. Llengua escritaProcediments
•Lectura expressiva i mentald’un text instructiu.
•Relació text-imatge com aestratègia de comprensió.
•Reconeixement de laintencionalitat i de la ideafonamental del text.
•Producció de textosinstructius
•Ús de la llengua escritacom a vehicle decomunicació de missatges.
•Combinació de recursoscomunicatius (text imatge)en un text instructiu.
•Jocs lingüístics de memòriai reescriptura d’un text.
Fets, conceptes isistemes conceptuals
•Estructura del text instructiu.
•Relació text-imatge.
•Codis comunicatius.
•Idea fonamental d’un text.
•Estructura del text instructiu.
Actituds, valors i normes •Valoració de la lectura coma font de coneixement.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
•L’estètica en la presentacióde treballs escrits.
3. Fonètica i ortografiaProcediments
•Normes ortogràfiques enl’apostrofació i la contracció.
•Memorització d’algunesparaules que són excepcionsde les normes de l’apòstrof.
Conceptes •Apostrofació i contracció.
Actituds, valors i normes •La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. GramàticaProcediments
•Identificació del verb i
classificació.
•Establiment de laconcordança entre elsubjecte i el verb.
Fets, conceptes isistemes conceptuals
•El verb.
Actituds, valors i normes •Valoració positiva de lacorrecció gramatical.
5. LèxicProcediments
•Elaboració de definicionsemprant mots hiperònims.
•Maneig del diccionari desinònims i antònims.
Fets, conceptes isistemes conceptuals
•Parts de l’entrada d’undiccionari de sinònims iantònims.
•La sinonímia i l’antonímia.
Actituds, valors i normes•Constància en l’ús deldiccionari.
•Valoració positiva del’enriquiment lèxic.
UNITAT 6. DE QUIN COLOR LA VOLS?
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 84
85
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-3 Activitats de prelectura: suggeriments sobre
el títol, números i relació dibuixos i text . .86
LecturaLectura mental i expressiva del text «De quin color la vols?» . . . . . . . . . . . .86-88
Després de llegir1-4 Resposta a preguntes sobre la lectura . .89
5 Indicació de materials necessaris per alsprocessos vistos en la lectura . . . . . . . . . . .89
Practiquem l’ortografia1 Formació del SN amb la preposició de / d’ .90
2 Classificació del SN (art + N) per deduir-nela regla i excepcions de l’apòstrof . . . . . . . .90
3 Repàs de regles i excepcions en l’ús del’apòstrof en els articles . . . . . . . . . . . . . . . .91
4 Compleció d’espais buits de frases amb el / la / l’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .91
5 Compleció d’espais buits de frases ambcontraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
6 Joc de la piràmide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93
Estudiem la llengua1 Identificació de verbs en una llista de mots .94
2 Identificació de verbs en un text . . . . . . . .94
3 Escriptura de cinc verbs (accions) . . . . . . .94
4 Escriptura de tres accions per a objectes . .94
5 Relació del SN amb el SV per trobar frasesamb sentit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
6 Escriptura de frases amb verbs donats . . . .95
7 Correcció de frases restablint la concordança entre subjecte i verb . . . . . . .95
8 Compleció de frases amb la forma adequada del verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
Aprenem vocabulari1 Escriptura de frases amb paraules del
diccionari de sinònims i reescriptura ambsinònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .97
2 Reescriptura de paraules substituint paraules per sinònims . . . . . . . . . . . . . . . . .97
3-4 Ordenació de mots per ordre alfabètic . .97
Escrivim1 Elaboració d’un text instructiu . . . . . . . . . .99
Escoltem i parlem1 Descripció oral d’un objecte personal
seguint una pauta donada . . . . . . . . . . . . .100
Ens organitzem1 Compleció dels buits d’un text a partir
d’un altre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .100
B. QUAC
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 6
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
TEMPORITZACIÓ
Transversals• El consum. Possibilitat d’estampar una samarreta un mateix sense haver de consumir.
Consolidació 1, 6 2, 3 4 5
Reforç 7 8 9 10
Ampliació 11 12 13 14
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 85
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
86
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 86
Realització de les activitats Les preguntes d’aquesta pàgina ens porten a fer observar a l’alumnat que ens trobem davant un tipus detext especial pel que fa al format, el text instructiu. Generalment, aquest tipus de text combina les expli-cacions (numerades o separades per passos) amb imatges (fotos o dibuixos) que les complementen.Sense un dels dos recursos (explicació, imatge) el text instructiu, en la majoria dels casos, seria incomplet.
SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que construeixi un text similar per realitzar qualsevol activitat manual.
LECTURA, PÀG. 86-88
Realització de les activitats Estampar una samarreta. Podem prendre aquest text només com a text i llegir-lo i comprendre’l, o béens podem embrancar a fer l’estampació de la samarreta entre tots.
Tenyir una samarreta. Les propostes que es fan per a l’estampació són igualment vàlides per a aquesttext.Tant en un cas com en l’altre, caldrà que l’alumnat comprengui totalment el text.
SuggerimentsTambé es pot donar el text perquè l’alumnat realitzi el que proposa, individualment, a casa, sempreque els pares l’autoritzin a fer-ho.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 89
Realització de les activitats Aquests exercicis pretenen remarcar les característiques d’un text instructiu i la seva funcionalitat.
SuggerimentsSi l’alumnat està motivat, seria convenient passar directament a la pàgina 98 i fer les activitats que s’hiproposen per escriure un text instructiu.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats Repassem i aprofundim una mica més el concepte de l’apostrofació, primer de la preposició de i des-prés, de l’article. La metodologia que es fa servir per al treball de l’apostrofació és igualment vàlida peral de la contracció.
SuggerimentsEn el cas de l’article, caldrà remarcar la importància de distingir amb facilitat els noms femenins delsmasculins. Si no és així, recomanen repassar aquest concepte (vegeu la unitat 1 del llibre de l’alumnat).Recordar aquesta normativa sobre l’apostrofació serà d’una gran utilitat a l’alumnat. Per aquest motiu,recomanem utilitzar a classe algun tipus de suport visual que ajudi a interioritzar la norma (posar mo-dels fàcils de recordar, acordar quins són els que van bé com a model i remarcar-los...).També es potpreguntar a l’alumnat quins mètodes té per aconseguir retenir mentalment informacions.Això pot do-
Pàgines 90-93
Pàgines 86-89
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 86
87
nar idees diferents i cadascú pot escollir la que consideri més vàlida. Cal valorar positivament que esfaci aquest exercici d’interiorització abans de realitzar l’exercici 4.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats Comencem el treball d’una nova categoria de paraula: el verb. És el moment d’ampliar el material iniciatamb els noms i els determinants, i seguit pels adjectius.Ara toca als verbs (en el cas que s’hagi fet; si noés així, també es podria iniciar en aquest moment). Els cartonets han de permetre veure les diferentsvariacions de la conjugació verbal. Caldrà acordar, doncs, quina forma es farà servir. Per exemple: posarnomés l’arrel i després tenir els diferents morfemes per poder-los combinar amb tots els verbs.
Ara es comença a relacionar el verb amb el context en què el trobem, per arribar a parlar de la con-cordança (se’n tornarà a parlar més endavant). En veure el verb dins l’oració, es fa més fàcil remarcarles variacions que experimenta. Cal posar èmfasi en aquest aspecte, ja que aquesta idea pot ajudarmolt l’alumnat a reconèixer amb més facilitat aquesta categoria de paraula dins un text.
SuggerimentsCaldrà fer adonar l’alumnat de la capacitat de variació que té el verb, sense parlar de tots els morfe-mes (temps, aspecte, nombre, persona i mode). Es pot anomenar l’infinitiu nom del verb, que és com eltrobem en el diccionari, tot i que, a l’hora d’usar-lo, fem servir formes molt diverses.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats Abans de començar a treballar aquest apartat que parla del diccionari de sinònims, recomanem quees tingui una quantitat de diccionaris suficient per tal que tot l’alumnat els pugui manipular.
SuggerimentsCaldrà tenir present la terminologia pròpia d’un diccionari. Per aquest motiu, convindria que s’incités afer ús d’aquesta terminologia, que ja s’ha vist en el mateix apartat de la unitat 1. Aquestes activitats espoden realitzar individualment, però creiem que és recomanable i més motivador fer-ho en parelles oen petits grups.
ESCRIVIM
Realització de les activitats Totes aquestes activitats estan pensades per veure la utilitat d’aquest tipus de text, l’instructiu. Desprésés important que n’escriguin un.
Pàgines 98-99
Pàgines 96-97
Pàgines 94-95
cant-
-o
salt-
-es
dorm-
-a
corr-
-s
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 87
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
88
SuggerimentsNo cal fer totes les activitats. Entre les tres primeres aniria bé escollir-ne una, la que s’ajusta millor algrup. Pel que fa a la 4 és una proposta per escriure un text, que serveix com a model, però que caldriaadaptar als interessos del grup.
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats En diferents apartats s’han treballat diversos aspectes que són la base per a aquesta activitat d’expres-sió oral: descripció (a partir de l’observació detallada), ampliació de vocabulari...
SuggerimentsUs proposem que feu la vostra pròpia observació de com s’expressa el vostre alumnat prenent notade com ho fa en una graella. Nosaltres us en donem un model.
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats Continuem treballant recursos per tal de millorar l’eficàcia i el rendiment de l’alumnat.
SuggerimentsEn aquest apartat, cal donar-los temps per a l’autoavaluació, per a la reflexió, individual o col·lectiva(això dependrà de cada grup o de la metodologia de cada escola), per a la posterior correcció o re-conducció d’allò que podem millorar.Aquesta activitat presenta sota el títol de «Treballo la memòria»un exercici divertit que ens vol fer veure la importància de captar correctament les informacions, es-pecialment si després n’hem de fer algun ús. Per tant, a part d’exercitar la memòria, s’intenta mostrar elparal·lelisme que té amb l’atenció que posem o hem de posar en altres activitats de l’escola o de la vi-da en general.
Pàgina 101
Pàgina 100
Noms MidaComés?
Recuperal’objecte
Descripció objecte
De quèés fet?
No recu-pera
l’objecte
Compleixles
condicions
No com-pleix les
condicions
Comen-taris
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 88
89
Pàg. 89
1. · Donar-te instruccions per estampar o tenyir, si ho vols, una samarreta.
2. · Els materials necessaris.
3. · L’ordre que has de seguir.
4. · Un text instructiu.
5. · got amb aigua: estampar
· ganivet esmolat: estampar
· sal: tenyir
· plat: estampar
· palangana: tenyir
· pintures d’estampar: estampar
· guants de goma: tenyir
· pinzell: estampar
· samarreta de cotó blanca: estampar / tenyir
· tisores: tenyir
· diari: estampar
· bales: tenyir
· motlle de tallar galetes: estampar
· cordill: tenyir
Pàg. 90
1. una truita d’espinacs; un jugador de futbol; un jugador d’hoquei; un jugador d’handbol; unafusta de roure; una fusta d’olivera; una fusta de pi
2. noms masculins l’: l’ànec, l’hipopòtam, l’ou, l’home, l’heroi, l’oli, l’italià, l’helicòpter
noms femenins l’: l’illa, l’ungla, l’oliva, l’església, l’àvia, l’herba
noms femenins la: la universitat, la hiena, la humanitat, la hisenda, la història
Pàg. 91
3 · masculins amb l’: l’ànec
· femenins amb l’: l’àvia
· femenins amb la: la hiena
4. · L’estudiant va agafar l’autobús que el portava a la universitat.
· L’Elena descansava a l’habitació de l’hotel.
· Van traslladar la indústria de camions a l’Índia.
· L’àvia de l’Ernest era la infermera de l’hospital comarcal.
· La Isabel no volia portar l’uniforme que li van donar a l’oficina del cap de personal.
· L’ungla del peu va amargar el debut de l’Arnau.
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 89
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
90
Pàg. 92
5. · Va rebre una postal del pare.
· Va escriure una carta als amics.
· Es va quedar tot sol al pati.
· Van tornar satisfets del concert.
· Treu la llibreta del calaix.
· Pels voltants de Nadal anirem a Berga.
· Passarem pel túnel del Cadí.
· Passeja el gos pel jardí.
Pàg. 93
6. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 94
1. canta; renta; dorm; gronxa; sap; diu; infla
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 955. · b 1: Els escombriaires s’emporten la brossa en un camió.
· c 5: Un fantasma volia espantar els nens.
· d 2: El cambrer ens va servir l’esmorzar.
· e 4: La domadora va ficar el cap a la boca del lleó.
6. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
7. · Les ulleres eren sobre la taula.
· La mestra els demana que callin.
· La balena neda pel mar.
· Nosaltres no tenim deures per demà.
· Tu t’enfilaràs a dalt de tot.
8. · Jo dino cada dia a la una.
· A quina hora dines tu?
· En Pere dina a les tres el diumenge.
· Els meus pares i jo dinem a les dues el dissabte.
· A casa teva, a quina hora dineu?
· Els meus avis dinen a les dues sempre.
Pàg. 97
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. · imparcial, raonable...
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 90
91
· cistell, paner...
· vara, garrot...
· exacte, precís...
· pervers, dolent...
3. · abella, àcid, acadèmia, acomodador, acordar, alfabet, alzina, arrel, arreplegar, avet
· dàlia, dansa, desgastar, diferent, digestiu, disbarat, dit, doctor, dubte, duplicar
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 99
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 100
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 101
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 91
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
92
1 Llegir d’una manera expressiva poemes enforma de cançó de bressol.
2 Reconèixer el ritme d’un poema.
3 Aplicar les regles de b/v. (CB)
4 Memoritzar mots bàsics amb b i v. (CB)
5 Escriure un text dictat preparat abans. (CB)
6 Separar els morfemes gramaticals de l’arrelen una forma verbal.
7 Classificar formes verbals en present/passat/futur.
8 Reconèixer les diverses accepcions d’unaparaula polisèmica. (CB)
9 Distingir mots polisèmics i homònimsdesprés de consultar el diccionari. (CB)
10 Saber els elements bàsics d’un poema. (CB)11 Escriure poemes senzills seguint un procés
predeterminat.12 Llegir un text en veu alta.13 Experimentar els canvis d’entonació relacio-
nats amb el significat.14 Memoritzar paraules visualment.
1. Llengua oralProcediments•Lectura expressiva d’untext i de frases relacionantentonació i significant.
•Creació de missatges orals apartir de missatges escrits.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Elements suprasegmentals:modulació de frases...
•Text oral-text escrit.
Actituds, valors i normes •Cura en l’expressió oral,tenint en compte la dicció.
•Actitud crítica davant elsdiversos nivells dellenguatge.
2. Llengua escritaProcediments•Lectura expressiva decançons de bressol.
•Comprensió lectora.
•Recerca d’informació sobrecançons de bressol.
•Elaboració d’una cançó debressol.
•Producció de poemes.
•Elaboració de textospoètics seguint pautes.
•Jocs de memòria.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Cançó de bressol: estructura.
•Ritme.
•La poesia.
Actituds, valors i normes•Gust per la lectura.
•Gaudi davant unamanifestació literària oral.
•Respecte per les variantsdialectals.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
3. Fonètica i ortografiaProcediments•Aplicació de les regles de b/v.
•Memorització de les grafiesde paraules usuals amb b/v.
•Ús del diccionari percomprovar la correctaortografia de les paraules.
•Pràctica del dictat textual.
•Execució de jocs lingüísticsd’agilitat i de reescriptura.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Regles de b/v.
Actituds, valors i normes •La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. GramàticaProcediments•Identificació i classificaciódel verb segons el temps.
•Ús i conjugació verbals.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Formes verbals.
Actituds, valors i normes •Valoració positiva de lacorrecció gramatical.
5. LèxicProcediments
•Identificació i ús de motspolisèmics.
•Maneig del diccionari.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La polisèmia.
Actituds, valors i normes•Constància en l’ús deldiccionari.
•Valoració positiva del’enriquiment lingüístic.
UNITAT 7. UNA CANÇÓ DE BRESSOL
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 92
93
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-4 Resposta a un qüestionari d’idees prèvies
sobre cançons de bressol . . . . . . . . . . . .102
LecturaLectura mental i expressiva del text «Unacançó de bressol» . . . . . . . . . . . . . . .102-104
Després de llegir1 Recerca i escriptura de cançons de bressol 105
2 Exposició de cançons de bressol . . . . . . .105
3 Elaboració en grup d’una cançó de bressol 105
4 Cerca del ritme d’una cançó de bressol . .105
Practiquem l’ortografia1 Escriptura de paraules amb b/v . . . . . . . .106
2 Classificació de paraules amb mb/nv . . . .106
3 Compleció de buits amb b/v . . . . . . . . . .107
4 Compleció de sèries de paraules . . . . . .107
5 Escriptura de formes verbals en –ava . . .107
6 Compleció d’espais d’un text amb b/v . .108
7 Classificació de paraules amb b/v . . . . . .108
8 Identificació de paraules amb b/v en una sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . .108
9 Relació dels tipus de punt i la seva funció .109
10 Correcció d’un text . . . . . . . . . . . . . . . . .109
11 Ordenació d’una notícia . . . . . . . . . . . . .109
Estudiem la llengua1 Identificació de formes verbals en un text .110
2 Compleció de frases amb el verb agafar 110
3 Compleció de sèries verbals en present,passat i futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111
4 Reescriptura d’un text canviant-ne els tempsverbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111
Aprenem vocabulari1 Explicació del significat d’un mot polisèmic .112
2 Identificació dels significats d’un motpolisèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112
3 Pronunciació d’un embarbussament iidentificació dels diversos significats d’un motpolisèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113
4 El concepte de mot homònim . . . . . . . .113
5 Identificació dels significats d’un mot polisèmic i homònim . . . . . . . . . . . . . . . .113
Escrivim1 Identificació del nombre d’estrofes i
de versos d’un poema . . . . . . . . . . . . . . .115
2 Formació de rimes a partir de mots donats115
3 Invenció de rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . .115
4 Compleció de rodolins . . . . . . . . . . . . . .115
Escoltem i parlem1 Audició atenta de la lectura d’un text per
copsar-ne l’entonació . . . . . . . . . . . . . . . .116
2 Dicció d’una frase amb diverses entonacions116
Ens organitzem1 Observació d’un dibuix i resposta a un
qüestionari per treballar la memòria visual .117
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversals• La diversitat intercultural. Interès per les llengües i el patrimoni cultural diferents del propi.
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 7
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
TEMPORITZACIÓ
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 93
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
94
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 102
Realització de les activitats L’objectiu de les activitats d’«Abans de llegir» és obtenir informació sobre les cançons de bressol, untipus de cançó inclosa en les cançons populars, de clara transmissió oral, que té com a finalitat fer dor-mir els infants.
SuggerimentsEs podria portar a classe alguna casset de cançons de bressol musicades, potser d’aquelles més cone-gudes per l’alumnat.
LECTURA, PÀG. 102-104
Realització de les activitats Presentem la «Cançó de bressol de Piringuilàndia» amb el clar objectiu de fer una introducció al temade la poesia des d’un vessant lúdic.
SuggerimentsFem jugar l’alumnat amb la musicalitat, amb les paraules… per tal de produir-li sensacions, emo-cions… Aquest seria l’objectiu de les activitats d’aquesta pàgina. L’alumnat pot treballar en petit grup.En algunes d’aquestes activitats intervé un element de la personalitat: la vergonya…, que cal respectar.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 105
Realització de les activitatsEls exercicis 1 i 2 tenen com a objectiu fer un treball de recerca o d’investigació sobre les cançons debressol. En l’exercici 3, l’alumnat s’ha d’inventar una cançó de bressol.
SuggerimentsSi els fem fer un treball de recerca, seria bo parlar, abans d’iniciar-lo, de les fonts que poden consultar.Si parlem d’Internet, caldria donar-los criteris per identificar les pàgines que són fiables a l’hora de con-sultar-les: les dels organismes oficials, les de les editorials reconegudes, les de revistes fiables, etc. Enl’activitat 3, l’alumnat hauria de tenir molt present la finalitat de les cançons de bressol: ajudar la mai-nada a agafar el son. Pot ser el criteri d’avaluació d’aquesta activitat.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats En els exercicis 1-4 es repassa una normativa que l’alumnat ja ha treballat en cursos anteriors. L’exercici 4té com a objectiu que l’alumnat treballi el canvi de grafia que es produeix en paraules de la mateixa família.L’exercici 5 té com a finalitat que l’alumnat treballi la grafia de les terminacions de passat. Els exercicis 6 i 7tenen per objecte que l’alumnat apliqui les diferents normes que ha treballat sobre les grafies de la b i la v.
SuggerimentsSeria bo que la resolució d’aquests exercicis es fes individualment. La correcció es pot fer en grup ioralment a classe. En els apartats de reforç, ampliació i nivell podem trobar altres tipus d’exercicis.
Pàgines 106-109
Pàgines 102-104
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 94
95
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats Pot iniciar-se el tema recordant els conceptes treballats en la lliçó anterior. Amb aquesta finalitat s’hanplantejat els exercicis 1 i 2 d’ aquesta pàgina. L’objectiu que treballa l’exercici 3 és el concepte detemps, com a informació que ens dóna el morfema verbal. Parlarem del temps com a present, passat ifutur. No parlarem encara de les diferents formes del passat, però estaria bé deixar obert aquest apar-tat. En l’exercici 4 es pretén veure els canvis que experimenta un text quan se’n varia el temps de lesformes verbals.
SuggerimentsQuan es fa referència a la persona del verb, estaria bé relacionar-la amb els conceptes de pronomspersonals que ja hem treballat en la unitat 5.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats L’objectiu de l’exercici 1 és treballar la polisèmia situant la paraula dins un context. Així facilitem a l’alumnat l’observació dels significats diferents que pren la paraula en cada cas. En l’exercici 2 es par-la de la varietat de significats que pot tenir una paraula. En l’exercici 3, l’objectiu és que l’alumnat vegique la polisèmia és un bon recurs, una bona estratègia per formar embarbussaments. En l’exercici 4fem la introducció del concepte de paraules homònimes. És fàcil que, consultant el diccionari, el ma-teix alumnat s’hagi adonat de l’existència de paraules que s’escriuen igual però que tenen un significatdiferent. Si no s’ha donat el cas, sempre el pot provocar el mestre o la mestra.
SuggerimentsL’exercici 2 el poden fer en parelles; així facilitem la consulta del diccionari. Pel que fa a l’exercici 3, espot proposar a l’alumnat que busqui diferents embarbussaments en què, com en l’exemple del llibre,es fan servir diferents significats d’una mateixa paraula.
ESCRIVIM
Realització de les activitats Durant la lectura ja hem treballat d’una manera lúdica la poesia. L’objectiu d’aquest apartat és fer-neuna aproximació més seriosa, identificar-ne els aspectes formals (vers, estrofa). En l’exercici 1, es pro-posa fer una recerca de diferents poemes que hagin agradat a l’alumnat. En l’exercici 2, l’objectiu és tre-ballar la rima. En els exercicis 3 i 4 tornem a treballar el rodolí per introduir el concepte de rima.
SuggerimentsEn l’exercici 1, es poden recollir els poemes de tota la classe, fer-ne un recull i, després, una llegida.En l’exercici 2, podem fer una referència al treball de l’auca.
Pàgines 114-115
Pàgines 112-113
Pàgines 110-111
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 95
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
96
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats L’objectiu és veure com els canvis d’entonació influeixen en la comunicació. Podem comparar-la amb elpaper que fa la puntuació en l’expressió escrita. Cal veure quina aporta més informació. És possibletranscriure tota la informació que ens aporta l’entonació?... Podem recordar exercicis proposats en launitat 5.
SuggerimentsPer treballar l’entonació es poden presentar exercicis com ara els següents:
1. Donar una frase no gaire llarga a l’alumnat: «Has vingut, filla meva», i, a partir d’ aquesta frase, fer quela converteixi en pregunta, en exclamació, en dubte, en afirmació, en ironia...
2. A partir d’ una frase neutra: «Demà anirem a una estrena de teatre», fer-la dir un seguit de vegadesi, en cada una, imprimir-hi un sentiment diferent: ràbia, por, alegria, tristesa, indiferència, preocupació…
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats Volem remarcar el treball de la memòria visual. Cal tenir present que hi ha alumnat que fa servir molt,com a canal d’ informació, la memòria visual. Fer-los conscients d’ aquest aspecte és facilitar-los l’apre-nentatge.
SuggerimentsDesprés de resoldre l’exercici se’n pot fer un comentari entre tota la classe. Podem començar ambpreguntes com aquestes: «M’ha estat fàcil?» «M’ha costat?» «Sóc capaç de visualitzar els objectes…que em presenten?», etc.
Pàgina 117
Pàgina 116
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 96
Pàg. 105
1 a 4. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 106
1. barca; moble; banyera; braç; escombra; arbre; fàbrica; tambor; banc; ambulància
· Davant de r i l s’escriu sempre b.
2. mb: bomber; rambla; bombeta
nv: canvi; invent; conversa
· Davant de b s’escriu m.
· Davant de v s’escriu n.
Pàg. 107
3. enviar ; invitar ; embolicar ; convèncer; convidar ; ombra; envàs; cambra; embolic; enverinar ; re-canvi; embenar
4.
· S’escriu b quan alterna p amb b en paraules de la mateixa família.
· S’escriu v quan alterna u amb v en paraules de la mateixa família.
5.
· Els verbs acabats en -ava s’escriuen sempre amb v.
· Exemples: saltava, nedava, menjava...
Pàg. 108
6. Tothom al poblet temia en Berenguer Malfàs, el senyor del castell. I l’Adela també. En Beren-guer era dolent i obligava els camperols a treballar moltíssim perquè paguessin els impostosque ell exigia.
La màquina s’acostava fent un soroll ensordidor. Des del seu amagatall, l’Adela va veure pas-sar com un llampec un jove assegut en una butaca. La noia mai no havia vist res semblant.
Per fer anar una carreta calia un bou o un cavall. Però l’estranya butaca corria sense que nin-gú no l’arrossegués. I corria d’allò més! El jove s’agafava ben fort per no caure. Però el pen-dent de la baixada al poble era molt costerut...
7. Segueixen una norma
· S’escriuen amb b: poblet, també, obligava, semblant.
· S’escriuen amb v: obligava, s’acostava, s’agafava.
97
meu
teu
seu
meva
teva
seva
meus
teus
seus
meves
teves
seves
cap
rep
sap
cabia
rebia
sabia
cabrà
rebrà
sabrà
ara
abans
salto
saltava
nedes
nedava
menja
menjava
agafem
agafava
aneu
anava
canten
cantava
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 97
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
98
No segueixen cap norma
· S’escriuen amb b: treballar, butaca, bou, ben, baixada.
· S’escriuen amb v: va veure, jove, vist, cavall.
8. trobat / bo / vell / cabells / vegades / meva / bressol / servir / vespre / ball.
N L A L T R O B A T
B O M I S S V C H S
V E V E L L P X R E
C A B E L L S Q I R
E E N V M A Q Z V P
V R Z A P B R O R S
A A E P U L R Z E E
V Q V E G A D E S V
E L R I C D R Q F P
M V B B R E S S O L
Pàg. 109
9. · punt i seguit: separa dues oracions del mateix paràgraf.
· punt i a part: separa dos paràgrafs.
· punt i final: acaba el text.
10. El poblat es trobava immers en plena sabana africana. Els homes i les dones d’aquell país vi-vien feliços i contents perquè tenien tot el que necessitaven. Es dedicaven a l’agricultura iconreaven mill, cotó i cacauets. També tenien ramats i fins i tot podien pescar peixos al riu.
11. TORNA EL TEATRE LLUÏSOS DE GRÀCIA
· A la ciutat de Barcelona tornarà a l’activitat l’històric teatre Lluïsos de Gràcia.
· Cada darrer diumenge de mes hi haurà una funció de titelles.
· El proper dia 30 actuarà el grup L’Ensumanassos.
· El 28 d’octubre ho farà El Forat del Niu.
· El 25 de novembre,Titelles Naip i el 30 de desembre, Marduix Titelles.
· Per a més informació, podeu trucar al telèfon 938 679 444.
Pàg. 110
1. Per ex.: tenia, va deixar, sabia, havia fet, va buscar, has vist.
2. · Mentre tu agafes la cartera, jo obriré la porta.
· L’Anna agafa l’autobús de les 8 cada dia.
· No us agafeu a la barana, que no és segura.
· Jo agafo el paraigua perquè veig que plou.
· Si agafes aquest carrer, hi arribarem abans.
· Els clips agafen els papers perquè no caiguin.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 98
Pàg. 111
3.
4. De sobte, el conductor del vehicle es gira cap on sóc jo. Intuïtivament, desplaço la mirada tanràpidament com puc tot simulant que llegeixo. De reüll, però, observo que el paio assenyalaamb el dit en la meva direcció. Se’m fa un nus a la gola.
Pàg. 112
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. · ull de la cara / òrgan de la visió
· ull de l’escala / espai buit al mig d’una construcció
· ull de bou / finestra ovalada o circular
· ull de poll / durícia
· ull d’un molí / sot d’on brolla aigua
· ull de pany / forat
· ull d’una planta / brot, naixent
Pàg. 113
3. Trobem tres significats de cap: cap, negació; cap, del verb cabre; cap, part superior del cos.
4. Cap: en direcció a. Proximitat.
5. · 1; 3; 2; 1; 1; 3
Pàg. 115 - 117
Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
99
ara
arreglo
arrenco
ajudo
bereno
ahir
arreglava
arrencava
ajudava
berenava
demà
arreglaré
arrencaré
ajudaré
berenaré
ara
canto
bufo
arribo
continuo
aprofito
ahir
cantava
bufava
arribava
continuava
aprofitava
demà
cantaré
bufaré
arribaré
continuaré
aprofitaré
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 99
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
100
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversals
• Educació ambiental: reconeixement i valoració de la bellesa de la natura.
1 Llegir poemes d’una manera expressiva.
2 Comprendre poemes llegits i relaccionar-losamb un títol, fent-hi un dibuix, etc. (CB)
3 Classificar poemes pel tema de què parlin.
4 Memoritzar mots amb h i escriure’ls bé.
5 Puntuar correctament i relacionar algunssignes de puntuació amb l’entonació.
6 Reconèixer l’oració com a unitat de sentit iconjunt de paraules ordenat.
7 Distingir paraules primitives i derivades, iformar la família lèxica d’una paraula. (CB)
8 Reconèixer cal·ligrames i poemes visuals, iexplicar-ne la forma i el significat. (CB)
9 Elaborar un cal·ligrama i un poema visual apartir de models donats. (CB)
10 Elaborar un text instructiu a partir d’imatges.
11 Conèixer tècniques per escoltar i estaratents a classe.
1. Llengua oralProcediments•Lectura expressiva,memorització i recitació depoemes.
•Elaboració oral d’un textinstructiu i de missatgesorals a partir d’imatges.
•L’audició atenta a classe.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Poema visual i cal·ligrama.
Actituds, valors i normes•Gust per la declamació.
•Constància en l’audicióatenta i crítica.
2. Llengua escritaProcediments•Comprensió lectora depoemes.
•Classificació de poemes peltema i per l’autor.
•Reescriptura d’un poema.
•Elaboració de poemesvisuals i cal·ligrames.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Relació text-imatge-veu enpoemes.
•La poesia.
Actituds, valors i normes•Gaudi davant unamanifestació literària.
•Gust per escriure diferentstipus de textos
3. Fonètica i ortografiaProcediments•Aplicació de les regles de lah.
•Memorització de grafies deparaules i estructures amb h(a / ha; em / hem; i / hi; o / ho).
•Ús del diccionari percomprovar la correctaortografia de paraules.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Regles de la h.
Actituds, valors i normes •Importància de l’ortografiaen l’expressió escrita.
4. GramàticaProcediments•Els signes de puntuació.
•Reconeixement de l’oraciócom a unitat de sentit iconjunt ordenat de mots.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Relació puntuació-entonació.
•L’oració: trets bàsics.
Actituds, valors i normes • La correcció gramatical.
5. LèxicProcediments •Formació de famíliesbàsiques.
•Mots primitius i derivats.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La família lèxica.
•La derivació.
Actituds, valors i normes •Ús del diccionari.
•L’enriquiment lingüístic.
UNITAT 8. ELS POEMES
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 100
101
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir1, 2 Resposta a preguntes sobre els poemes .118
LecturaLectura mental i expressiva del text «Elspoemes» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118-120
Després de llegir1 Intitulació dels poemes llegits . . . . . . . . . .121
2 Dibuix sobre un poema llegit . . . . . . . . . .121
3 Musicació d’un poema llegit . . . . . . . . . .121
4 Recerca i classificació de poemes segonsdiversos criteris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121
5 Reescriptura de diversos versos . . . . . . .121
Practiquem l’ortografia1 Mots encreuats i escriptura d’oracions . .122
2 Escriptura de paraules amb h . . . . . . . . . .122
3-5 Escriptura de frases amb formes verbalsamb h del verb haver . . . . . . . . . . . .122-123
6 Compleció d’endevinalles amb ha o a . . .123
7 Redacció de normes ortogràfiques . . . . .123
8 Distinció i / hi en frases . . . . . . . . . . . . . .124
9 Redacció de normes ortogràfiques . . . . .124
10 Distinció o / ho en frases . . . . . . . . . . . . .124
11 Redacció de normes ortogràfiques . . . . .124
12 Indicació de funcions de la coma . . . . . .125
13 Reescriptura d’oracions . . . . . . . . . . . . . .125
Estudiem la llengua1 Formació d’oracions a partir d’un conjunt
de paraules desordenat . . . . . . . . . . . . . .126
2 Elecció de la frase amb més sentit de lesanteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126
3 Escriptura de frases a partir de mots donats126
4 Discriminació d’oracions . . . . . . . . . . . . .127
5 Ordenació de conjunts de paraules per
formar oracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127
6 Formació d’una oració amb el salt del cavall127
7 Participació en un joc d’escriure paraulesdesordenades i formar-ne oracions . . . . .127
Aprenem vocabulari1 Escriptura de paraules de la mateixa família 129
2 Relació de paraules de la mateixa família 129
3 Relació de paraules amb la fotografiacorresponent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .129
4 Identificació del lexema de mots derivats 129
5 Classificació de paraules per famílies . . . .129
6 Resolució d’una endevinalla . . . . . . . . . . .129
Escrivim1 Formació d’un cal·ligrama . . . . . . . . . . . .131
2 Escriptura d’un acròstic . . . . . . . . . . . . . .131
3 Elaboració d’un poema visual . . . . . . . . .131
Escoltem i parlem1 Elaboració d’un text instructiu . . . . . . . .132
2 Elaboració d’un text instructiu per explicar un joc sense imatges . . . . . . . . . .132
Ens organitzem1 Observació i còpia en un dibuix de l’actitud
dels que escolten i dels que no ho fan . .133
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 8
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1, 2 3 4 5
Reforç 6 7 8 9
Ampliació 10 11 12 13
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 101
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
102
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG.118
Realització de les activitats Aquestes preguntes ens serveixen per introduir el tema de la poesia i informar-nos fins a quin puntl’alumnat està familiaritzat amb aquest tipus de text.
SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que reciti algun poema que conegui o que exposi la seva opinió sobre lapoesia en general.
LECTURA, PÀG.118-120
Realització de les activitats El tema de la poesia ja s’ha vist en la unitat anterior. Ara, en aquestes pàgines, volem que l’alumnat esrecreï en la musicalitat dels poemes, com també en la capacitat interpretativa del que en recita (tantescoltant-los en el CD com escoltant el mestre o la mestra o algú que nosaltres hàgim convidat a fer-ho). Creiem que l’alumnat pot comprendre globalment els poemes escollits, però, si no és així, no ensentretindrem gaire en la comprensió del vocabulari, sinó que el que hauríem de pretendre és veure’nel significat global i la relació que té aquest significat amb el ritme de cada poema.
SuggerimentsProposem que, després d’escoltar la lectura d’aquests poemes, l’alumnat se’n prepari un, el que triï, i queel llegeixi davant la classe. Posteriorment, s’hauria de comentar la manera com s’han expressat.També espot buscar la relació entre l’entonació i l’expressivitat amb el contingut de cada poema.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 121
Realització de les activitats Les respostes de tots els exercicis que proposem són obertes, menys la primera. Amb la primera ac-tivitat es pretén fer la comprensió global dels poemes a partir de la lectura. D’algun poema no és fàciltrobar-ne el títol que hi correspon; per això s’hauran de rellegir i buscar les pistes que ens confirminquin és. Les altres activitats tenen la intenció, molt pretensiosa, de crear una actitud de predisposició ala lectura de poemes entre l’alumnat, que el faci sentir més obert a l’hora d’escriure’n.Volem aprofitaraquesta oportunitat per fer que els nens i les nenes puguin usar aquesta forma d’expressió tan rica.
SuggerimentsEs podria fer escoltar a l’alumnat cançons de poemes. La poesia musicalitzada sempre és més fàcil d’apreciar i molt més divertida.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats Els exercicis d’ortografia de la h ens serveixen per reconèixer diferents paraules que la porten i queels nens i les nenes hauran de memoritzar per aprendre-les. Després es proposa un exercici que por-ta a l’ús de la h en el verb haver. Comença per un «Recorda», que diu que totes les formes del verb
Pàgines 122-125
Pàgines 118-121
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 102
103
haver s’escriuen amb h. Caldrà donar temps a l’alumnat perquè puguin memoritzar la norma. Les for-mes que ara proposem són més aviat d’ús corrent, però solen crear confusió en molts casos: a o ha, io hi. S’hauria de seguir la mateixa metodologia que porta a interioritzar models que després servirana l’alumnat per aplicar-los en diferents situacions. Convindria anar recordant la norma quan, en altressituacions, aparegui el dubte.
SuggerimentsTot el que siguin exercicis de reforç per a l’alumnat, tant visual com auditiu, serà d’una gran ajuda per aaquest treball d’ortografia, per exemple: repetir les paraules lletra per lletra en veu alta, escriure-les lle-tra per lletra tants cops com convingui...
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats La primera i la segona activitats que es proposen són manipuladores. En els exercicis 4, 5 i 6, comencemproposant només la primera condició perquè hi hagi oració, el concepte d’ordre. En l’exercici 7, si es vol,es pot fer servir el material prèviament elaborat per fer oracions, i jugar a desordenar-les i ordenar-les.
SuggerimentsDe fet, si heu confegit el material que es proposa des de la primera unitat, l’alumnat tindrà un avantat-ge important en el moment d’entrar en el concepte d’oració, que és el que aquí s’inicia. En els exerci-cis 4, 5 i 6, suggerim que es doni una estona suficient a l’alumnat perquè pugui manipular oracions iveure la importància de l’ordre.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats Es torna a treballar el concepte de família de paraules, però ara fent-ne explícit el nom (família de pa-raules). Ja s’ha parlat de morfemes derivatius (sufixos i prefixos), de l’arrel o el lexema d’una paraula, iara s’hi introdueixen dues paraules més: primitiva i derivada. Els exercicis d’aquesta pàgina tenen un do-ble objectiu. D’una banda, es pretén consolidar la idea de família de paraules i, de l’altra, s’intenta anar filantmés prim en l’anàlisi de les paraules: lexema i morfemes.
SuggerimentsConvindria fer un treball oral per recordar i especificar tota la terminologia que gira entorn d’aquestsconceptes: família de paraules, arrel o lexema, morfemes derivatius (prefixo i sufixos), paraules primiti-ves i paraules derivades.
ESCRIVIM
Realització de les activitats Abans de posar-se a escriure, creiem que és important parlar de les sensacions que ens creen els di-ferents poemes, amb la forma que sigui, que s’han llegit o s’han vist en les unitats en què es parla depoesia. Per fer els exercicis, seria recomanable trobar, a priori, tants models com es pugui de cal·ligra-mes i de poemes visuals.
Pàgines 130-131
Pàgines 128-129
Pàgines 126-127
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 103
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
104
SuggerimentsPartir de les impressions que ens crea una imatge, un objecte, un animal... és un bon començament perdeixar-se anar i fer «poesia». Potser seria interessant recordar que tothom té «poesia», que el que calés que trobi la manera de sortir. Es pot demanar a l’alumnat que visiti una biblioteca per tal de trobarmodels de cal·ligrames i poemes visuals.
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats Per poder donar les instruccions per seguir un joc, o el que sigui, s’ha d’utilitzar un llenguatge que no si-gui ambigu. La proposta d’explicar un joc a partir d’imatges ens pot fer veure qui té realment facilitat odificultat per destriar allò que és imprescindible del que no ho és.
SuggerimentsTant en l’exercici 1 com en el 2 (o només en un d’ells) us proposem que observeu aquest aspecte del’expressió que porta a triar els missatges més precisos i imprescindibles en l’explicació d’un joc.
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitatsAquesta pàgina pretén que els nens i les nenes reflexionin sobre la importància d’estar atents a lesclasses. Les respostes a la pregunta són obvies. No es tracta, doncs, que les respostes siguin correctes,sinó de donar-los temps per fer aquesta reflexió i poder analitzar les conseqüències de prendre dife-
Pàgina 133
Pàgina 132
nom
s
pres
enta
el j
oc
té o
rdre
no t
é or
dre
prec
ís
poc
prec
ís
s’ent
én e
l joc
no s
’ent
én e
l joc
seqüència delspassos
vocabulari exposició
Aquest pot ser un model, però se’n pot confeccionar un altre amb les observacions que nosaltresvulguem fer.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 104
105
rents actituds a classe.També pretenem fer veure a l’alumnat que aquesta qüestió de l’atenció, en lamajoria dels casos, és només a les seves mans.
SuggerimentsCal implicar-los en el procés d’aprenentatge ajudant-los a ser responsables d’allò que els pertoca aells. Les indicacions del final de la pàgina ens porten a fer efectiva la responsabilitat d’una manera mésconcreta i assequible en l’autoavaluació dels nens i les nenes.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 105
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
106
Pàg. 121
1. 1r poema / L’amor jardiner; 2n poema / Silenci; 3r poema / Flors i ratolins; 4t poema / Lamargarida; 5è poema / La primavera; 6è poema / Marina; 7è poema / Qui té més raó!
2 a 5. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 122
1. a. aleshores; b ahir ; c història; d hivern; e tothom; f habitació; g vehicle; h prohibir
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
3. a La Marina ha saltat a corda. b El Roger ha menjat un entrepà. c El Genís i la Marta han ju-gat a tennis.
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 123
5. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
6. · Un galant enamorat, que sempre diu la veritat i això que mai no ha parlat: mirall.
· Només navego a l’estiu i per mi tothom reviu: ventall, vano.
· Un camp ben llaurat que punta de rella no hi ha tocat: teulada.
· Què fa l’arbre a la muntanya?: ombra.
7. Fem servir la forma a quan és preposició.
Fem servir la forma ha per a les formes del verb haver.
Pàg. 124
8. · Hi anirem tots junts.
· A taula hi falta un plat.
· Va saludar l’avi i l’àvia.
· Li agraden molt les magdalenes i la xocolata.
· La Roser i en Pau hi van sovint.
· La Maria i la Joana seuen juntes.
· Aïllar i protegir volen dir el mateix.
9. La forma i serveix per unir dues expressions.
La forma hi és un pronom que substitueix un nom o un complement.
10. · No sap si vol estudiar violí o piano.
· Vols ajudar-me a buscar-ho?
· Ho vol explicar tot.
· La pel·lícula dura dues hores o tres.
· Véns amb mi o amb el teu oncle?
· No ho veuen gaire clar.
· Si ho expliques et sentiràs millor.
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 106
107
11. La forma o uneix dues formes de les quals hem d’escollir-ne una.
La forma ho es tracta d’un pronom que substitueix això, allò o tota una oració.
Pàg. 125
12. · Talla una oració. / Separa paraules. / Separa paraules. / Talla una oració.
13. · El petit príncep arrencà també, amb una mica de recança, els últims baobabs que acabavende néixer.
· Tots aquests treballs familiars li van semblar, aquell matí, molt agradables.
· Si són ben nets, els volcans cremen a poc a poc.
Pàg. 126
1. Uns pescadors han trobat una balena blanca.
2. i 3. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg 127
4. · És una oració. / No és una oració. / No és una oració. / És una oració. / És una oració. / Noés una oració
5. · El seu amic ha llogat una bicicleta.
· La família va entrar al restaurant.
· Un munt de revistes va caure a terra.
· El seu germà petit era el metge del poble.
6. Per Sant Jordi regalem llibres i roses.
7. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Si es vol, es pot fer servir el materialprèviament elaborat per fer oracions i jugar a desordenar-les i ordenar-les.
Pàg. 129
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. Sí, perquè tenen la mateixa arrel o lexema, i un significat semblant.
3. 1a foto: carretó; 2a foto: carro; 3a foto: carretera; 4a foto: carrer
4. · camisa, camisola, descamisat, camiseria
· part, partir, partició, repartiment
· negre, negrós, ennegrir, negrenc
· flor, florista, florir, florera, floral
5. · teula / teulada / teuladí / teuleria // taulada / entaular-se / tauleta / taulell / taula / tauló
6. Barret.
Pàg. 131-133
Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 107
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
108
1 Llegir un text narratiu llegendari.
2 Respondre un qüestionari obert irelacionant personatges del conte. (CB)
3 Aplicar correctament les grafies g/j. (CB)
4 Conèixer excepcions de la regla g/j. (CB)
5 Definir paraules derivades a partir delsignificat del sufix. (CB)
6 Reconèixer l’oració com la unió de dosblocs bàsics: subjecte i predicat. (CB)
7 Conèixer la relació de concordança entre
subjecte i verb. (CB)
8 Identificar paraules derivades i separar-nel’arrel de l’afix (prefix o sufix). (CB)
9 Usar els principals sufixos de la llengua. (CB)
10 Conèixer els elements bàsics d’una narraciófantàstica. (CB)
11 Elaborar una narració fantàstica.
12 Llegir en veu alta un poema.
13 Identificar els elements externs i internsbàsics d’un llibre.
1. Llengua oralProcediments•Memorització i recitació depoemes.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•L’entonació.
•Emissor, receptor,funcionalitat i context.
Actituds, valors i normes •Gaudi davant unamanifestació literària.
•Cura en l’expressió oral.
2. Llengua escritaProcediments•Lectura expressiva i mentald’una llegenda.
•Comprensió lectora.
•Recerca d’informació.
•Producció d’una narraciófantàstica.
•Elaboració d’un textnarratiu seguint una pautaprèviament establerta.
•Identificació i ús delsindicadors externs d’un llibre.
•Lectura i utilització deretolacions i altres codiscomunicatius.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Textos narratius: estructura,narrador, personatges...
Actituds, valors i normes•La lectura com a font deplaer i d’informació.
•Gaudi davant unamanifestació literària.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
3.Fonètica i ortografiaProcediments•Aplicació de les normes deg/j i excepcions.
•Memorització de les grafiesd’algunes paraules amb g/j.
•Ús del diccionari percomprovar la correctaortografia de paraules.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Fixació de normesortogràfiques: g/j, tj/tg, ig.
Actituds, valors i normes •La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. GramàticaProcediments
•Distinció del subjecte i elpredicat en una oració.
•El nom com a nucli delsubjecte i del verb com anucli del predicat.
•Establiment de laconcordança subjecte-verb.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Subjecte i predicat.
Actituds, valors i normes•Valoració positiva de lacorrecció gramatical.
5. LèxicProcediments•Formació de definicionssegons el significat desufixos en mots derivats.
•Distinció arrel-sufixos.
•Ús d’afixos per indicardiversos conceptes.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La derivació (els sufixos)
Actituds, valors i normes •Rigor en la precisió lèxica.
•Valoració positiva del’enriquiment lingüístic.
UNITAT 9. RÒMUL I REM: LA FUNDACIÓ DE ROMA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 108
109
(CB) Objectius de competències bàsiques
Per a la realització d’aquesta unitat es proposem entre 12 i 13 hores.
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-5 Activitats de prelectura: idees prèvies
sobre Roma i els romans . . . . . . . . . . . . .134
LecturaLectura mental i expressiva del text «Ròmul i Rem: la fundació de Roma» . . . . . .134-137
Després de llegir1, 2 Distinció de fets reals i imaginaris en
el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .137
3 Identificació del tema de la lectura . . . . .137
4 Relació entre personatges de la lectura .137
5 Relació dels déus de la lectura . . . . . . . . .137
6 Relació de déus i llocs concrets . . . . . . . .137
7 Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . .137
8 Relació de la lectura amb l’origen de Roma137
Practiquem l’ortografia1 Discriminació del so j . . . . . . . . . . . . . . . .138
2 Escriptura de paraules amb g/j . . . . . . . . .138
3 Compleció de paraules amb g/j . . . . . . .138
4 Recerca de paraules amb g/j en un text .139
5 Identificació d’objectes el nom dels qualstingui g/j . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .139
6 Formació de derivats amb g/j . . . . . . . . .140
7 Compleció de paraules amb g/j . . . . . . . .140
8 Formació de plurals alternant g/j . . . . . . .140
9 Escriptura dels mesos de l’any . . . . . . . . .140
10 Identificació d’activitats corresponents aalguns mesos de l’any . . . . . . . . . . . . . . . .140
11 Classificació d’oracions pel seu signe . . .141
12-13 Col·locació de signes en un text . . . .141
14 Escriptura de preguntes . . . . . . . . . . . . . .141
Estudiem la llengua1 Coneixement del nucli del SN (nom) i del
nucli del SV (verb) . . . . . . . . . . . . . . . . . .142
2 Identificació de nuclis del SN i del SV . . .143
3 Formació d’oracions amb mots donats . .143
4 Reescriptura d’oracions . . . . . . . . . . . . . .143
Aprenem vocabulari1 Identificació de paraules derivades . . . . .144
2 Identificació de l’arrel en paraules derivades144
3 Classificació de mots derivats pel significat .144
4 Formació de mots derivats amb sufixosdonats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .145
5 Substitució de paraules per derivats . . . .145
6 Identificació de falsos diminutius . . . . . . .145
Escrivim1-3 Compleció d’un quadre sobre
personatges, llocs i elements . . . . . . . . .147
4 Escriptura de les parts d’una narració . .147
5 Elaboració d’una narració fantàstica . . . .147
Ens organitzem1 Resposta a diverses preguntes sobre
el llibre de català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149
B. QUAC
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 9
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Transversals• Educació per la pau. Posició d’actituds pacífiques davant d’actituds bel·ligerants.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 109
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
110
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 134
Realització de les activitats L’objectiu de les preguntes és centrar-nos en el tema de la llegenda: narració oral o escrita,d’aparença més o menys històrica, però que, en realitat, té una proporció, gran o petita, d’elementsimaginatius.
SuggerimentsEstaria bé parlar del concepte de llegenda. Si a l’aula hi ha un mapa, podeu indicar-los on és Roma.
LECTURA, PÀG. 134-136
Realització de les activitatsEs farà la lectura del text, posant una atenció especial a les paraules remarcades.
SuggerimentsEs pot parlar d’altres llegendes i demanar a l’alumnat que busqui documentació en l’enciclopèdia o aInternet. Després es comentarà a classe.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 137
Realització de les activitatsEls exercicis 1 i 2 es poden resoldre d’una manera individual i per escrit. En la correcció, es pot parlarde les característiques de la llegenda com a text. L’exercici 3 serà de resolució individual. Es demana al’alumnat que sigui capaç de sintetitzar la informació que li ha aportat el text per tal de triar-ne el títolmés adequat. L’exercici 4 també s’ha de resoldre individualment i per escrit. Si l’alumnat és capaç d’es-tablir totes les relacions que hi ha entre els personatges de la llegenda, segur que n’ha fet una bonacomprensió. Els exercicis 6, 7 i 8 es poden resoldre en petit grup.
SuggerimentsSi ens és possible, podem demanar que facin un treball de recerca sobre aquest tema portant docu-mentació a classe.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats Treball d’ un nou so: el de la j de jaqueta. En els exercicis 1 i 2, l’objectiu és treballar la discriminació del so.Per aquest motiu, es proposa la manipulació oral dels sons. Després, amb el recordatori, pretenem quel’alumnat vegi la relació del so amb la grafia corresponent, i en pugui inferir la norma. L’objectiu de l’exer-cici 3 és que l’alumnat apliqui la norma. En l’exercici 4, l’alumnat ha de redactar l’aplicació de la norma. Enel 5 es demana a l‘alumnat que posi en pràctica el treball fet fins ara. La resolució d’aquest exercici el po-den fer en parelles. Els exercicis 6, 7 i 8 tenen com a objectiu donar estratègies a l’alumnat davant elsdubtes que se li poden presentar en el moment d’aplicar la norma ortogràfica treballada: en els casos deles paraules acabades en –ig i els seus derivats, i en els casos dels plurals d’algunes paraules.
Pàgines 138-140
Pàgines 134-136
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 110
111
SuggerimentsLa resolució dels exercicis s’hauria de fer individualment i per escrit. La correcció la podem fer oralmenta classe.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és destacar la importància del verb com a arquitecte de l’oració. Serà elque en determinarà la forma. Sense verb no hi ha oració. Presentarem l’oració com un tot format perdos blocs. Entenem com a bloc el conjunt de paraules que tenen un nucli. Si el nucli és un nom, serà elbloc del nom i, si és un verb, serà el bloc del verb. En l’exercici 2 és important que l’alumnat identifiquiel subjecte (nucli del bloc del nom) i el predicat (nucli del bloc del verb) a partir dels trets flexius denombre i persona (concordança). En l’exercici 3 es farà una manipulació del bloc del verb: se l’ha defer créixer. L’exercici 4 és per ajudar a destacar la idea de concordança com a relació que s’ estableix ique determina, condiciona…
SuggerimentsL’exercici 1 serà de resolució individual i per escrit. La correcció entre tota la classe ens permetrà veu-re els coneixements previs de l’alumnat. És important continuar usant la manipulació dels cartonets.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitatsL’objectiu és treballar la derivació com a recurs del qual disposa la llengua per crear un gran nombrede paraules noves. Els exercicis 1, 2 i 3 tenen per objecte els aspectes de derivació que ja hem tre-ballat al llarg del llibre. Cal veure quin grau d’assimilació n’ha fet l’alumnat. La resolució dels exerciciss’ha de fer individualment i per escrit. L’objectiu dels exercicis 4, 5 i 6 és fer practicar a l’alumnat elsderivats.
SuggerimentsL’alumnat podria portar a classe dibuixos que representessin paraules derivades i després fer dos mu-rals, un de paraules amb sufixos i un altre de paraules amb prefixos.
ESCRIVIM
Realització de les activitats Presentem un altre tipus de narració: la narració fantàstica. Els diferents exercicis que proposem enaquesta unitat estan encaminats a repassar el plantejament, el nus i el desenllaç, treballats en unitatsanteriors.Ara demanarem a l’alumnat que creï una narració fantàstica.
SuggerimentsEstaria bé que, abans d’iniciar les activitats, es fes un comentari entre tota la classe amb la finalitat derecordar tot el que hem treballat sobre cada un dels apartats.
Pàgines 146-147
Pàgines 144-145
Pàgines 142-143
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 111
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
112
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats Possibilitat d’una audició de poemes.A partir de l’audició, comenteu les impressions entre tota la clas-se. Destaqueu els aspectes formals de l’audició: to de veu, entonació, pronúncia de les paraules, comtambé els aspectes no tan formals: sensacions provocades per l’audició, importància de l’ambient ons’ha desenvolupat l’audició… Després caldrà donar les pautes que ha de tenir una bona audició… ifer la lectura del poema.
SuggerimentsPodem donar diferents recursos per preparar l’audició:
1 Aprendre’s el poema. Buscar el significat de les paraules que no es coneixen.
2 Entrenar l’articulació de les paraules difícils per no encallar-se durant la dicció.
3 Posar senyals en el text que ajudin en la dicció.
4 Saber variar el to.
5 Marcar els silencis…
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats Presentació de les parts d’un llibre. L’objectiu es facilitar-los la recerca d’informació. L’exercici 1 propo-sa un treball amb l’índex.
SuggerimentsEs pot resoldre oralment entre tota la classe. Feu que l’alumnat busqui altres situacions en què fariaservir l’índex…
Pàgina 149
Pàgina 148
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 112
113
Pàg. 137
1. Fets reals
· L’existència d’un riu que es diu Tíber, la fundació d’una ciutat: Roma, i el nom de Roma,que prové de Ròmul.
2. Fets imaginaris
· L’existència dels déus: Mart,Vesta,Tiberinus, i que una lloba alletés Ròmul i Rem
3. Llegenda sobre l’origen de Roma
4. · Amuli....germà de....Numitor
· Ròmul....germà de.... Rem
· Amuli.....oncle de....Rea Silvia
· Mart....pare de....Ròmul i Rem
· Rea Silvia....mare de.....Ròmul i Rem
· Faustulus....pare adoptiu de...Ròmul i Rem
· lloba....mare adoptiva de....Ròmul i Rem
· Laurentia....mare adoptiva de...Ròmul i Rem
· Faustulus.....home de....Laurentia
· Rea Silvia....dona de....Tiberinus
· Rea Silvia.....filla de....Numitor
· Tiberinus.....déu del....riu
Encara es poden trobar més solucions.
5. Vesta, deessa del foc sagrat. / Mart. / Tiberinus, déu del riu.
6. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra. Exemple:Tiberius / Tíber.
7. · Perquè les terres on regnava Numitor es van anar poblant i calia una nova colònia. Ròmulva ser el rei de la nova ciutat: per això es va dir Roma.
· Està situada a la riba del Tíber.
· El riu Tíber
· Sí.
8. Els orígens de la ciutat de Roma es confonen amb els de la llegenda de Ròmul i Rem.
Pàg. 138
7. esponja, pluja, girafa, rellotge, jutgessa, mitjó, gerani, pijama
S’ha fet servir j davant de a, o, u, i g, davant de e i i.
3. col·legi; rajola; targeta; viatjar ; joia; pàgina; prestatge; pujada; enginyer ; lleuger
Pàg. 139
4. amb g: germans, enginyar, protegissin, gens, legítim.
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 113
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
114
amb j: injustícia, ja, menjars, joves, ajudaven
5. S’escriuen amb g: girafa, segell, rellotge, gelat, gerani, targeta
S’escriuen amb j: pijama, joc, mitjó, injecció, jersei
Pàg. 140
6. · sorteig: sortejar, sortejos
· roig: roges, roja
· boig: bogeria, bojament
· passeig: passejar, passejos
· bateig: batejos, batejar
· raig: rajos, rajolí
7. ajudar, jutge, mongeta, geografia, taronja, pitjor
8. taronja, taronges; barreja, barreges; granja, granges; mitja, mitges; platja, platges; tija, tiges; tarja,targes; monja, monges
9. S’escriuen amb j: juny, juliol
S’escriuen amb g: gener, maig, agost
Sona com general: gener
Acaba en -ig: maig
10. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 141
11. · Per indicar sentiments de sorpresa, entusiasme o por: exclamació
· Per fer preguntes: interrogant
· Si vols demanar l’hora o alguna informació a algú: interrogant
· Per expressar l’alegria per un fet positiu: exclamació
12. L’única persona que havia pogut substituir els ossos havia de ser precisament un arqueòleg.Quin? El doctor Yll? En Ramon? Un dels que havia marxat? I sobretot: per què?
13. —Mi-te’l que savi! Tot fos així!
—Planxa! M’he ficat de peus a la galleda!
14. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 142
1.
Està ordenada
xPlovia.
És una oració
Té verbNo és una oració
La pluja queia suau sobre les teulades.
Paraigua.
En Pere no duia paraigua.
En Pere, sabates molles i vestit xop.
Va quedar moll com un ànec.
x
x
x
x
x
x
x
x
x
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 114
115
Pàg. 143
2. · El gos s’ha espantat.
· L’Anna llegeix.
· En Quim corre molt.
· L’àvia dorm.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
4. · Uns camions són a la vora de la carretera. / Un camió és a la vora de la carretera.
· La neu ho tapa tot.
· Nosaltres no hem fet això.
· Uns lladres van ser atrapats per la policia.
Pàg. 144
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. trob - (a)dor; caç - (a)dor; flot - (a)dor; indic - (a)dor; classific - (a)dor; esperanç - (a)dor;pesc - (a)dor; eixord - (a)dor
3. objectes: radiador / flotador / indicador / classificador
oficis: trobador / caçador / pescador
qualitats (adjectius): esperançador / eixordador
Pàg. 145
4. clar: claríssim; llest: llestíssim; ràpid: rapidíssim; just: justíssim; bo: boníssim
5. · Sempre anava encorbatat.
· El sostre era arcat.
· Feia un dia assolellat.
· Tot el moble estava corcat.
· Duia el vestit arrugat.
6. pit, pitet; mà, maneta; paper, paperina; taula, taulell; fil, filet; coll, collaret; braç, braçalet; barret,barretina: xinxa, xinxeta
Pàg. 147
1. reals: un gos / una policia / un pastor...
fantàstics: un follet / l’ànec Donald / la Ventafocs...
reals o fantàstics: un drac / un mag...
2. reals: el mar / un túnel / un armari / una ciutat...
fantàstics: el centre de la Terra / planeta X2Y / illa Terraestranya / país de Piringuilàndia...
reals o fantàstics: un bosc / una casa / un castell...
3 a 5. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 149
1. · Comença en la pàgina 70. / En la unitat 4. / En la pàgina 53. / El llibre té 12 unitats.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 115
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
116
1 Llegir d’una manera expressiva un textnarratiu en forma de carta.
2 Comprendre el text anterior responentpreguntes d’anticipació durant la lectura. (CB)
3 Reconèixer un text escrit en ordinador enforma de missatge electrònic.
4 Diferenciar cartes, correus electrònics i altresmaneres de trametre informació. (CB)
5 Identificar els elements bàsics de lacomunicació en els missatges anteriors.
6 Aplicar correctament les regles de c/qu/qü.
7 Memoritzar auditivament un text dictat. (CB)
8 Reconèixer l’estructura del SN i identificar-ne el nucli. (CB)
9 Formar SN amb elements donats.
10 Distingir els sentits real i figurat dels mots.(CB)
11 Utilitzar frases fetes i locucions amb sentitfigurat. (CB)
12 Saber els elements bàsics de la carta. (CB)
13 Escriure una carta a partir d’un model.
14 Mantenir un diàleg oral a partir d’una imatge.
15 Conèixer els elements bàsics de la fitxa debiblioteca.
1. Llengua oralProcediments:•Elaboració de missatgesorals a partir de missatgesescrits i imatges (còmic).
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Relació text-imatge-veu(còmic).
Actituds, valors i normes •Actitud favorable i críticadavant els mitjans decomunicació.
2. Llengua escritaProcediments•Lectura expressiva i mentald’un text narratiu en formade carta i d’un text enforma de correu electrònic.
•La tècnica del resum.
•Cartes personals/comercials.
•Elements d’una carta ireconeixement de ladisposició en l’espai.
•Producció d’una carta.
•Elaboració d’una fitxa debiblioteca.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Tipus de missatges escrits.
•Estructura del text.
•Els canals comunicatius.
•Emissor, receptor ifuncionalitat del missatge.
•La carta.
Actituds, valors i normes •Valoració de la lectura coma font d’informació.
•Actitud favorable i críticadavant els mitjans decomunicació oral i escrita.
•La biblioteca.
3. Fonètica i ortografiaProcediments•C/qu/qü i memorització demots amb la grafia qua-.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Normes ortogràfiquesbàsiques: c/qu/qü.
Actituds, valors i normes •La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments•Identificació del SN.
•Reconeixement del nomcom a nucli del SN.
•Distinció del nucli i elscomplements en el SN.
•Elaboració del SN.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•SN: nucli i complements.
Actituds, valors i normes•La correcció gramatical enl’acte comunicatiu.
5. LèxicProcediments•Aplicació dels sentits propi ifigurat d’un mot.
•Ús de locucions i frasesfetes amb sentit figurat.
•Maneig del diccionari.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Sentits propi/figurat.
•Locucions i frases fetes.
Actituds, valors i normes •L’enriquiment lingüístic.
•Ús del diccionari.
UNITAT 10. PRIMERA CARTA D’IVAN
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 116
117
(CB) Objectius de competències bàsiques
Transversal• Les tecnologies de la informació: reconeixement de l’eficiència del correu electrònic.
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-3 Resposta a preguntes de prelectura . . .150
LecturaLectura mental i expressiva del text «Primera carta d’Ivan» . . . . . . . . . . .150-152
Després de llegir1, 2 Resposta a preguntes sobre els textos
llegits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153
3 Identificació de diverses maneres detransmetre un missatge escrit . . . . . . . . .153
4 Relació de diversos tipus de missatges escritsamb la situació i els gustos dels companys .153
5 Identificació de quan fem servir un tipus de missatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153
6 Resum dels dos textos llegits . . . . . . . . . .153
7 Compleció d’una graella . . . . . . . . . . . . . .153
8 Identificació del context en què esprodueixen dos missatges escrits . . . . . . .153
9 Dibuix d’un sobre . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153
Practiquem l’ortografia1 Observació de la pronunciació
i l’escriptura de paraules . . . . . . . . . . . . . .154
2 Deducció d’una regla ortogràfica . . . . . . .154
3, 4 Compleció de paraules amb c o qu . . .154
5 Recerca d’objectes que tinguin c o qui que sonin com la c de casa. . . . . . . . . . .155
6 Escriptura de dièresi . . . . . . . . . . . . . . . . .156
7 Escriptura de plurals . . . . . . . . . . . . . . . . .156
8 Escriptura de singulars i construcció defrases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .156
9 Compleció de paraules amb c, q, qu o qü 156
10 Escriptura de signes de puntuació . . . . .157
11 Confecció d’una llista . . . . . . . . . . . . . . .157
Estudiem la llengua1 Reescriptura d’un SN canviant tots els
elements possibles . . . . . . . . . . . . . . . . . .159
2 Identificació del SN en un text . . . . . . . .159
3 Formació del SN combinant mots donats .159
Aprenem vocabulari1 Relació entre dibuixos i expressions
en sentit real i figurat . . . . . . . . . . . . . . . .160
2 Relació frases fetes/expressions sinònimes .161
3 Consulta del diccionari per trobar frases fetes o sentits figurats . . . . . . . . . . . . . . . .161
4 Joc d’endevinar una frase feta a partir de la mímica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .161
Escrivim1 Creació d’una carta personal o comercial 163
2 Correcció d’una carta personal o comercial d’un company o companya . . .163
Escoltem i parlem1 Elaboració d’un diàleg entre dos
personatges a partir d’una imatge . . . . . .164
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 10
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
Llenguaparlada iescrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 117
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
118
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 150
Realització de les activitats L’objectiu d’aquestes preguntes és centrar-nos en la redacció d’una carta, un text diferent d’altres tipusde narracions.
SuggerimentsSeria bo que l’alumnat redactés una carta personal a un amic o amiga, i que es comentés l’esquema aseguir.
LECTURA, PÀG. 150-152
Realització de les activitats Segurament serà fàcil deduir quin tipus de text té l’alumnat al davant. La lectura d’aquesta carta creaalgunes incògnites que caldrà esbrinar per deducció, ja que no són gaire explícites. Proposem un sèriede preguntes per ajudar a la comprensió de la carta, que es troben al marge dret, en l’apartat «Durantla lectura». Caldria llegir-les i donar-los temps per respondre-les. No s’haurien de donar respostes tan-cades mentre quedin hipòtesis per comprovar.
SuggerimentsAl llarg de la primera pàgina es poden generar moltes hipòtesis en relació amb els personatges que hiapareixen. Si s’observa que la comprensió per part de l’alumnat no és fàcil, caldria anar a poc a poc ideixar-los exposar les seves idees en relació amb els protagonistes. En la pàgina següent podran anartrobant la resposta a tots els interrogants. A part de fer la comprensió lectora oralment, seria conve-nient ressaltar les característiques d’aquest tipus de text, com també la utilitat que pot tenir en l’actua-litat. Recomanem fer la comprensió lectora que trobareu en els exercicis de l’apartat verd de la guiadel mestre/a.
De ben segur que la majoria de l’alumnat coneix el format del missatge electrònic o algun de sem-blant.Tant si és així com si no ho és, estaria bé poder utilitzar un ordinador i mostrar un missatge sem-blant en la pantalla. És important parlar del contingut del missatge, de les línies que ocupa, de la fun-cionalitat... Després seria molt interessant conversar a la classe per comparar els dos models demissatge que es presenten en el llibre: la forma, la utilitat, la confidencialitat... Se’ls podria preguntarquan usarien ells cadascun d’aquests missatges.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 153
Realització de les activitats Les activitats que proposem aquí són la versió escrita de les proposades en la lectura.
SuggerimentsPer tal de preparar les activitats de «Després de llegir», convindria esmentar tots els tipus diferents demissatges que existeixen: correu electrònic, carta, postal, telegrama, missatge del mòbil (SMS), fax..., iesbrinar quins coneixen, quins fan servir... Serà molt positiu realitzar-les per acabar de consolidar elque ja s’ha treballat oralment en relació amb els diferents tipus de missatges que podem trobar ac-tualment. Seran especialment indicades per a aquell alumnat que, enmig de la conversa oral en el grangrup, pot perdre el fil i la reflexió individual li és imprescindible.
Pàgines 150-153
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 118
119
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats A partir de la discriminació del so [k] auditivament, tornem a repassar les grafies que poden represen-tar-lo: la c i la q/qu. En l’exercici 1, cal recordar, una vegada més, que l’ortografia ha de treballar-se tenintsempre en compte la totalitat de l’alumnat, tant si és auditiu com visual; per tant, els suports per a laseva interiorització han de ser visuals i auditius. Hi apareix la norma de l’ús de c, davant de a, o, u, i l’úsde qu davant de e, i. En l’exercici 3 només cal aplicar la norma, però caldria reforçar el fet que tenir unbon mètode és més eficaç. Per tant, recomanem que s’indiqui a l’alumnat que és més convenient in-tentar retenir la norma i comprovar amb l’exercici 3 si ho hem aconseguit. Si no es fa així, la utilitat del’exercici és força dubtosa. En l’exercici 4 apareix una variació de la norma, ja que, davant de la u, po-dem escriure c o q. Cal recórrer en aquests casos a la família de paraules; si no recordem com s’escriucap paraula de la mateixa família, s’haurà de consultar el diccionari.També repassem l’ús de la dièresien la u, quan va darrere una q i davant una e o una i. Els exercicis que proposem (6, 7) ajuden a poderinterioritzar la norma exposada. Caldrà recordar a l’alumnat que han de fer servir el mètode que elssigui més adequat per aconseguir-ho. L’exercici 9 recull totes les normes presentades en aquest apar-tat d’ortografia i pot ser molt útil per a l’autoavaluació de l’alumnat o per a l’avaluació del mestre o lamestra.
SuggerimentsAmb algunes de les paraules que apareixeran a partir del dibuix, podem preparar algun dels tipus dedictats que es proposen en els apartats de «Juguem amb la llengua» (unitats 1, 4, 7 i 10).També en po-deu incloure en els dictats sistemàtics que habitualment prepareu. La norma que complementa l’exer-cici 4 de la pàgina anterior la trobem després del dibuix. Les paraules més usuals s’haurien de tenir encompte a l’hora d’avaluar l’ortografia, tant en moments de lliure expressió escrita com en qualsevolproducció escrita que faci l’alumnat.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats És molt important que l’alumnat pugui manipular els elements del SN. Si tenen confeccionat el mate-rial que recomanàvem en la unitat 1, podran utilitzar-lo i ampliar-lo per entendre aquesta estructura. ElSN té els constituents següents: determinants, nom i CN. Les activitats que apareixen en aquesta pàgi-na es podran fer fàcilment després que l’alumnat hagi entès prèviament com es constitueix el SN, ambel mètode que cadascú cregui més oportú. Per tant, es poden presentar de manera que portin a l’auto-avaluació de l’alumnat, si es fan individualment, i comptant només amb el que un ha interioritzat.
SuggerimentsPer tal de poder jugar amb els diferents CN que aquí presentem, serà necessari elaborar cartonetsnous amb preposicions (bàsicament de), més adjectius i expressions senceres (frases començades perque). Si no es disposa d’aquest material, igualment es pot elaborar a partir de diferents SN, que es po-den retallar segons els elements del SN (det., nom, CN).També poden ser l’eina per interioritzar-los.
Pàgines 158-159
Pàgines 154-157
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 119
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
120
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats Creiem de summa importància fer prendre consciència que, amb les propostes d’aquest apartat, po-dem ampliar i enriquir el nostre vocabulari. Cal estimular l’alumnat a fer seves paraules o expressionsque entengui i pugui aplicar, començant per l’escola i després en la seva vida fora de l’escola. Les activi-tats d’aquesta pàgina ajudaran a consolidar la idea del sentit figurat en oposició amb el sentit real.Caldrà usar aquesta terminologia d’ara endavant per tal que l’alumnat l’acabi de fer seva: sentit real,sentit figurat.
SuggerimentsUs recomanem que feu referència al que aquí es treballarà (sentit real i sentit figurat) en qualsevolmoment en què aparegui l’oportunitat, dins i fora de la classe de llengua. Cal llegir amb atenció el texti intentar que se’l facin seu, deixant-los dir expressions semblants, que, encara que no facin servir, sen-ten dir a algú.
ESCRIVIM
Realització de les activitats Les cartes encara són una forma usual d’enviar missatges, de comunicar-nos. En aquesta pàgina es pre-senta una carta de tipus personal, com la de la lectura de la mateixa unitat, en què hi ha tots els ele-ments formals que l’han de conformar. S’ha de fer veure a l’alumnat que hi ha aspectes invariables (po-sar la data, el lloc de procedència, la salutació, el comiat, la signatura) i que n’hi ha d’altres que serantotalment diferents depenent de cada carta (contingut, to, llargada...).També es presenta un altre tipusde carta, la comercial. És un tipus de carta que té molts elements semblants a la carta personal, peròvaria substancialment pel que fa al contingut i al to. És bo que, per contrast, vegin la importància de l’una i de l’altra.
SuggerimentsL’alumnat podria redactar una carta en què exposés la seva opinió sobre l’escola: queixes i reclama-cions, per exemple. Després, es pot fer un debat entre tota la classe.
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats A partir d’unes imatges del Cavall Fort, proposem de fer un diàleg per ser representat. Seria molt inte-ressant de poder veure com tot l’alumnat passa per aquesta experiència davant el grup, ara o en un al-tre moment, ja que en podem observar aspectes molt importants, tant de comprensió d’imatges comd’expressió oral i d’interpretació (actituds).
SuggerimentsPodria anar bé preparar-se una graella d’observació dels aspectes que més ens interessin.
Pàgina 164
Pàgines 162-163
Pàgines 160-161
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 120
121
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitatsDependrà de cada escola com es treballi aquest apartat de «La fitxa de biblioteca». Recomanem, per-què considerem que és summament educatiu i interessant, visitar una biblioteca o facilitar les dades al’alumnat per tal que en visiti una (en petits grups, amb germans, amb els pares...).
SuggerimentsSi es disposa d’una estona de biblioteca, es pot oferir a l’alumnat la possibilitat de fer un tertúlia literà-ria, en què pugui recomanar llibres que ha llegit, fer preguntes sobre els que es recomanen, fer co-mentaris i tenir converses sobres lectures que tots han fet... Pot ser una estratègia per fomentar el gustper la lectura i afavorir l’hàbit de llegir.
Pàgina 165
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 121
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
122
Pàg. 153
1 i 2. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
3. · Per enviar una comunicació urgent des de l’estranger: un telegrama.
· Per comunicar-se entre empreses de manera ràpida: un fax
· Per quedar amb una amic o una amiga aquesta tarda: un missatge per un mòbil
· Per explicar de manera detallada una cosa que t’hagi passat: una carta
· Per comunicar-te amb algú de manera ràpida i a través de l’ordinador: un correu electrònic
· Per mostrar a algú un paisatge o una ciutat que has vist durant les vacances: una postal
4 a 6. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
7.
8 i 9. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 154
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. Davant de a, o, u escrivim.....c
Davant de e, i escrivIm......qu
3. cabell; quedar ; cursa; capella; queviures; quiet; contrari; cultura; cobrellit; queixar-se; quiosc;quitrà; quinze; curiós; químic; calaixera
4. quadern; cuacurt; quadre; cueta; cuinar ; qualitat; quart; cuiro; cuassa
Pàg. 155
5. S’escriuen amb c:: casa / caçador / músic / helicòpter / vaca / coixí / cartera / fàbrica / banc/ parc / tanca / canastra / escopeta / colom...
S’escriuen amb qu: quaderns / quiosc / quadre / esquirol / taquilla...
Pàg. 156
6. · aqüeducte; pasqües; qüestió; freqüència; conseqüència
7. Pasqua, Pasqües; vaca, vaques; seca, seques; crònica, cròniques; roca, roques; taca, taques;còmica, còmiques; música, músiques; foca, foques
8. comarques, comarca; butxaques, butxaca; marques, marca; boques, boca; barques, barca; lles-ques, llesca
9. · Cal no confondre la qualitat amb la quantitat.
primer text
segon text
qui l’escriu ?
Ivan
Pere
a qui l’escriu ?
Mireia
Carme
quan l’escriu ?
No queda clar
10-oct-2002
a les 7:58
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 122
123
· La freqüència del pas dels autocars en aquest punt és molt alta.
· Van veure una obra còmica anunciada al quiosc de la cantonada.
· A un quilòmetre de la finca hi havia una fàbrica de substàncies químiques molt tòxiques.
· Les conseqüències de l’incendi són catastròfiques.
Pàg. 157
11. Batut pigat. Ingredients: dos kiwis, dues rodanxes de pinya en almívar, un plàtan, el suc d’unataronja.
Empedrat. Ingredients: mongetes cuites, tomàquets, ceba, olives negres, ous durs, bacallàesqueixat, oli, vinagre i sal.
12. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 159
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. · Els alumnes de cinquè
· La biblioteca pública
· Una bibliotecària fantàstica
· Tots els llibres publicats
· El curs passat
· Els títols interessants
· Unes carpetes noves
· El nom de la biblioteca
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 160
1. Primer dibuix: Ha caigut i s’ha fet mal al cap.
Segon dibuix: La Maria és als núvols.
Tercer dibuix: No escolta, ja fa temps que ha perdut el fil de la conferència.
Quart dibuix: Per acabar de cosir la camisa, necessito més fil.
Cinquè dibuix: L’avió vola pels núvols.
Sisè dibuix: No el fareu canviar ; és massa dur de cap.
2. a 6; b 3; c 2; d 7; e 1; f 5; g 4
3 i 4. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 163
1 i 2. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 164
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 123
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
124
1 Llegir un text expositiu.
2 Demostrar comprensió del text llegitidentificant-ne elements bàsics. (CB)
3 Aplicar les regles de les grafies x/ix.
4 Puntuar un text.
5 Reconèixer l’estructura del SV i identificar-ne el nucli o verb. (CB)
6 Crear oracions amb verbs i complements.
7 Conèixer i utilitzar frases i refranys.
8 Identificar la idea principal d’un text.
9 Elaborar un text expositiu a partir de frasesdonades.
10 Descriure oralment un objecte i argumentar-ne els avantatges i inconvenients per vendre’lo no comprar-lo. (CB)
11 Saber elements bàsics dels llibres de consulta.
1. Llengua oralProcediments•Descripció oral d’objectes.
•Elaboració d’un textargumentatiu oral.
•Dramatització d’un diàlegde la vida quotidiana.
Actituds, valors i normes•Constància en l’audicióatenta i crítica.
•Cura en l’expressió oral,atesa la dicció.
•Interès per participar i fer-se entendre en situacionsdiverses.
•Respecte al torn deparaules.
• Valoració i respecte per lesidees dels altres.
•Actitud favorable perparticipar endramatitzacions.
2. Llengua escritaProcediments•Lectura expressiva i mentald’un text expositiu.
•Ús d’estratègies per a lacomprensió lectora.
•La idea fonamental.
•El mapa conceptual.
•Lectura per a la recerca
d’informació.
•Creació d’un text expositiua partir d’idees donades.
•Identificació i úsd’indicadors externs iinterns d’un llibre.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•El text expositiu.
•Idea fonamental del text id’un paràgraf.
Actituds, valors i normes •Valoració de la lectura coma font de coneixement.
•Interès pel funcionamentd’un biblioteca.
•Gust per escriure diferentstipus de textos.
3. Fonètica i ortografiaProcediments•Aplicació de les regles dex/ix/tx.
•Memorització de les grafiesde mots usuals amb x/ix.
•Escriptura correcta de motsamb el dígraf tx.
•Ús de diccionaris percomprovar la correctaortografia de mots.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Relació fonètica-ortografia:x/ix.
•Fixació de normesortogràfiques bàsiques: x/ix.
Actituds, valors i normes •La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. GramàticaProcediments •Identificació del SV.
•Reconeixement del verbcom a nucli del SV.
•Distinció entre nucli icomplements en el SV.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•SV: verb i complements.
Actituds, valors i normes •La correcció gramatical enl’acte comunicatiu.
5. LèxicProcediments•Identificació, memorització iús de frases fetes i refranys.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•El sentit figurat.
Actituds, valors i normes•L’enriquiment lingüístic.
UNITAT 11. LA VIDA AL POL NORD
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 124
125
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-4 Activitats de prelectura: idees prèvies
sobre el pol Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . .166
LecturaLectura mental i expressiva del text «La vidaal pol Nord» . . . . . . . . . . . . . . . . . . .166-168
Després de llegir1, 2 Resposta a preguntes sobre l’organització
del text en paràgrafs . . . . . . . . . . . . . . . . .169
3, 4 Intitulació de cada paràgraf . . . . . . . . . .169
4 Explicació de paraules en negreta del text 169
5 Mapa conceptual del text . . . . . . . . . . . .169
Practiquem l’ortografia1 Identificació i classificació d’objectes
el nom dels quals conté x o ix . . . . . . . . .170
2 Repàs de la regla de x/ix . . . . . . . . . . . . .171
3, 4 Compleció de paraules amb x/ix . . . . .171
5 Formació de derivats de paraules amb x/ix171
6 Escriptura de paraules amb tx . . . . . . . . .172
7 Classificació de mots amb el so (xeix/ics) .172
8 Compleció de paraules amb x o s . . . . .172
9 Formació de frases . . . . . . . . . . . . . . . . .172
10 Definició de signes. . . . . . . . . . . . . . . . . .173
11 Reescriptura de frases. . . . . . . . . . . . . . .173
12 Escriptura dels signes d’un text . . . . . . . .173
Estudiem la llengua1 Reescriptura de frases canviant l’ordre
d’alguns elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
2 Reescriptura d’un text completant-lo ambalguns SV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
3 Identificació dels complements del verb
d’un text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
4 Formació del SV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
Aprenem vocabulari1 Identificació de frases fetes en un text . .176
2 Relació de frases fetes amb expressionssinònimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .176
3 Explicació del significat de frases fetes . . .177
4 Relació de frases fetes amb el significat . .177
5 Comentari de situacions que permetenemprar determinades frases fetes . . . . . .177
6 Unió de dues parts d’un refrany . . . . . . .177
Escrivim1 Elaboració d’un text expositiu a partir
d’una il·lustració de còmic . . . . . . . . . . . .179
Escoltem i parlem1 Elaboració d’un text argumentatiu oral . .180
Ens organitzem1 Resposta a preguntes sobre l’índex temàtic
d’un llibre de consulta . . . . . . . . . . . . . . .181
2 Resposta a preguntes sobre l’enciclopèdia .181
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua.Què en sabem? Unitat 11
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11 i 12
TEMPORITZACIÓ
Consolidació 1, 13 3 2 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
Llenguaparlada iescrita
Fonètica iortografia
Gramàtica Lèxic
Transversals• Educació ambiental: valoració de la necessitat de la protecció mediambiental de la vida al pol Nord.
(CB) Objectius de competències bàsiques
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 125
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
126
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 166
Realització de les activitats L’objectiu de l’«Abans de llegir» és veure quina informació té l’alumnat sobre el tema.
SuggerimentsPodem demanar que escriguin en un full tot el que saben del pol Nord abans de llegir la lectura.Guardarem el full i, al final de la lectura, amb color diferent, hi afegirem el que hem après. És una ma-nera visual de veure quin ha estat l’aprenentatge que han fet sobre el tema.
LECTURA, PÀG. 166-168
Realització de les activitats Es farà la lectura del text, posant especial atenció a les paraules remarcades.
SuggerimentsEstaria bé portar a classe un vídeo del pol Nord, perquè l’alumnat es fes una idea de l’impressionantque és aquesta zona.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 169
Realització de les activitats L’exercici 1 té com a objectiu treballar els aspectes formals del text expositiu: idea de títol i apartats.Els exercicis 2 i 3 tenen com a objectiu treballar la idea de paràgraf. Cal fer-los observar que hi ha di-ferents tipus de paràgrafs segons la informació que ens aporten: paràgraf que ens aporta una idea,paràgraf que ens posa un exemple… L’exercici 4 té per objecte remarcar l’existència en els textos ex-positius de conceptes clau. L’objectiu de l’exercici 5 és fer-nos relacionar els conceptes clau d’un text.Si en som capaços, segur que hem entès el text.
SuggerimentsFeu-los crear mapes conceptuals. Remarqueu la importància tant del concepte, que encerclarem, comdels nexes, paraules que escriurem per anar relacionant els conceptes. Els mapes conceptuals tant enspoden servir per estudiar com per comprovar el que sabem.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats En l’exercici 1 es fa la presentació d’un nou so: el de la x de xocolata. Com tota presentació d’un nou so, se-guim els mateixos passos: primer, discriminació-realització del so; segon, relació so-grafia; i tercer, normativa. Elsexercicis 2, 3 i 4 tenen com a objectiu que l’alumnat treballi el nou so.També repassem el guió i el parèntesi.
SuggerimentsMillor que es faci la resolució dels exercicis d’una manera individual i per escrit. Després, la correccióla farem oralment entre tot el grup classe. L’ús del guió i dels parèntesis no sempre resulta fàcil. Es potdonar un text sense puntuar com un deure per fer a casa.
Pàgines 170-173
Pàgines 166-168
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 126
127
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats Amb aquest apartat podem començar fent una manipulació del SV. Podem dir a l’alumnat que facimés llarg el SV, que canviï la posició de les paraules que el componen... L’objectiu d’aquesta manipula-ció és consolidar la idea de sintagma com a grup de paraules construïdes entorn d’un nucli, en aquestcas, un verb. L’objectiu dels exercicis 1, 2 i 3 és que l’alumnat posi en pràctica el treball fet sobre el SV.
SuggerimentsÉs recomanable que la resolució dels exercicis es faci d’una manera individual i per escrit.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat prengui consciència de la frase feta com un recurs expres-siu que es fa servir habitualment en diverses situacions comunicatives. En l’exercici 1, l’objectiu és quel’alumnat sigui capaç de reconèixer les frases fetes que surten en un text. En el 2, l’objectiu és veure laquantitat de frases fetes que hi ha entorn d’algunes paraules. En els exercicis 3, 4 i 5, es proposa untreball amb frases fetes.
SuggerimentsParal·lelament a aquest treball, i si el mestre o la mestra ho creu convenient, podem engegar un treballde recerca. La classe pot fer una recerca de frases fetes, refranys: anotar en quina situació s’han fet ser-vir i quina significació tenen. Se’n pot fer una exposició a classe. L’objectiu de l’exercici 6 és presentarel refrany: frase sentenciosa divulgada, proverbi.
ESCRIVIM
Realització de les activitatsL’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat creï un text expositiu.
SuggerimentsEl treball fet en l’apartat de la lectura ens hi pot ajudar. Aquí es donen un seguit de pautes que ajuda-ran l’alumnat en la creació del text.
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats L’objectiu és que l’alumnat treballi l’argumentació. Per això li proposem una activitat de joc de rol.L’alumnat haurà d’interpretar o bé un venedor o bé un comprador. Se’ls deixa una mica de tempsperquè preparin els arguments i la rèplica als possibles arguments de l’altre. Un cop ja els tenen pre-parats, es tria, per qualsevol mètode d’atzar, un alumne que representi el venedor i un altre que repre-senti el comprador, i s’escenifica a classe. S’ha de demanar que la resta de la classe estigui en total silenci.
Pàgina 180
Pàgines 178-179
Pàgines 176-177
Pàgines 174-175
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 127
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
128
Els companys i companyes poden tenir una pauta d’ avaluació:
SuggerimentsEstaria bé fer observacions sobre els aspectes conatius del missatge:
· Quin impacte produeix el missatge a qui el rep? Què influeix en aquests aspectes?
· Quin dels dos personatges t’ ha convençut més? Per què?
· Transmetia seguretat? (To de veu; replicava ràpidament; no dubtava; claredat en l’exposició...)
· Transmetia inseguretat?
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats L’objectiu d’aquest apartat és acostar l’alumnat als llibres de consulta.
SuggerimentsSi és possible, podem realitzar els exercicis d’aquest apartat en la biblioteca de l’escola. Així l’alumnattindrà llibres de consulta a la seva disposició.
Pàgina 181
Nombre d’arguments que ha fet servir el venedor
Nombre d’arguments que ha fet servir el comprador
Quants contraarguments ha formulat el …………..?
Quin ha estat l’argument del……………. més adient?
Quin ha esta l’argument del …………. més inadequat?
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 128
129
Pàg. 169
1. Títol: La vida al Pol nord
Apartats: «La banquisa» / «Foques» / «La morsa» / «Els submarins del gel» / «L’ós polar,senyor del Gran nord»
2. · Té 5 paràgrafs.
· Com és el pelatge de la foca?
· El pelatge de la foca.
3. 2 Alimentació i caça de les foques; 3 Immersió de la foca; 4 Visió quan està bussejant; 5 Res-piració de les foques
4. Estan ressaltades en negreta perquè són els conceptes més importants.
Paraules: pelatge; crustacis i peixos; ocell marí; algues; pupil·les oculars; forats a la banquisa;respirar ; descansar
5. · L’ós polar és un carnívor; és un gran depredador gràcies a les seves urpes, que són es-molades i gràcies a una fina oïda i a una potent mandíbula; té com a presa preferida la foca.
· L’ós polar té un pelatge que és gruixut; el protegeix del fred.
· L’ós polar pot nedar gràcies al greix que té al llom i gràcies a les potes, que són llargues.
Pàg. 170
1. · Porten x: taxi; cotxe; planxa; xampinyó; xofer ; xinxeta; xemeneia; xiprer ; xocolata; xurro;xiulet, xarxa
· Porten ix: vaixell; dibuix; calaix; maduixa; peix; caixa; reixa; coixí; coix; aixeta
Pàg. 171
2. · Escrivim x a principi de paraula.
Exemples: xemeneia, xocolata, xampinyó...
· Escrivim x després d’una consonant i després de i.
Exemples: xarxa, guix...
· Escrivim ix després de vocals i al final de paraula.
Exemples: peix, faixa, caixa...
3. · maduixa, coixí, greix, teixit, xèrif, marxa, xutar, conèixer, gronxador
4. · Un peix enorme va xuclar tot el vaixell.
· Es va treure un feix de bitllets i els va deixar a prop de la xemeneia.
· És tan ximple que no distingeix un calaix d’un caixó.
· Els anys bixestos o de traspàs són cada quatre anys.
· A la panxa del peix hi havia un xiulet.
· Dóna’m el xarop per a la tos.
· Cada barra de xocolata portava una faixa que l’embolicava per fora.
· El gronxador era al costat de la reixa.
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 129
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
130
5. · baix, abaixar ; bruixa, bruixot; coix, coixesa; cuixa, cuixot; clenxa, clenxinat; fluix, afluixar ; faixa,enfaixar ; xoc, xocant. (Poden haver-hi altres solucions).
Pàg. 172
6. · sandvitx; petxina; despatx; fletxa; motxilla; butxaca; dutxa; remolatxa
7. Com xeix: xofer ; guix; xocar ; xemeneia
Com ics: exercici; fix; èxit; exigir ; exemple; taxista
8. · expressar ; expressionista... · estranger; estrangerisme...
· explotar ; explotador... · excursió; excursionista
9. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 173
10. · En un text dramàtic…: parèntesis.
· En un diàleg…: guió.
11. —Ui, quina calor!
—Quan fa tanta calor, el millor és prendre fruita.
—Però és que mastegar fa suar.
—Doncs no la masteguis; beu-te-la!
—Beure’m la fruita? Com?
—Doncs, batuda.
(Al cap d’uns dies.)
—Tenies raó, amb els batuts m’ha passat la calor.
12. (S’amaguen i tot seguit entren Caïd i Dolça.)
CAÏD: —Ja els tenim tancats i barrats. El vaixell es troba novament en el nostre poder.
(Entra un pirata per l’altre cantó.)
CAÏD: —No importa! Ara veurem de debò qui val més dels dos!
(Es treuen les espases i lluiten.)
Pàg. 175
1 i 2. Activitats obertes.A criteri del mestre o de la mestra
3. · eren per poder fer un viatge de final de curs a França.
· tenien ganes de fer una reunió per preparar el viatge.
· Van convèncer els seus pares que els ajudessin a organitzar-ho tot.
· ajudessin a organitzar-ho tot.
· comprarien tot el que les falta per anar de càmping.
· ajuntarien els estris que tenien entre tots
· tenien entre tots.
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra
Pàg. 176
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 130
131
1. · cantar-te-les clares; cara de tres déus; pell de gallina; sortir de polleguera; perdia els estreps;ens picava la cresta a tots; la cua entre cames; engegat a dida; agafats pel ganyot
2. · Costar un ull de la cara - Ser molt car
· Tenir els ulls al clatell - No veure el que és evident
· Ser tot ulls - Estar atent
· Tenir ulls de puça - Fer els ulls molt petits
· Treure, a algú, la bena dels ulls - Desenganyar algú
· Menjar-se una cosa amb els ulls - Mirar amb molt de desig
· Fer uns ulls com unes taronges - Obrir els ulls exageradament
· Ser la nineta dels ulls - Ser el preferit d’algú
Pàg. 177
3. donar un cop de mà: ajudar
picar de mans: fer soroll picant una mà contra l’altra significant complaença
rentar-se’n les mans: no voler saber-ne res
tenir manetes: ésser traçut
posar la mà al foc: estar-ne molt segur
4. · Posar la mà: cooperar
· Untar les mans: subornar, comprar una persona.
· Tenir-hi la mà trencada: ser molt hàbil en una feina.
· Tenir les mans foradades: ser una persona malgastadora.
· Parlar amb el cor a la mà: ser sincer.
5. · Qui vol peix que es mulli el cul: qui vol obtenir alguna cosa, cal que s’esforci.
· Estar com al peix a l’aigua: estar còmode.
· El peix gros es menja el petit: el més fort guanya.
· Valer més la salsa que el peix: valer més allò accessori que allò essencial.
· Donar peixet: tàctica de simular afavorir l’altre.
· Estar peix: no saber-ne res.
6. Bon vent i barca nova.
El patró, de la barca és el senyor.
Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix.
A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell.
Pàg. 179 i 180
Activitats obertes.A criteri del mestre o la mestra.
Pàg. 181
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o la mestra.
2. Trobaré informació sobre les balenes en el volum 4 i sobre l’innatisme en el 13.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 131
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
132
1 Llegir un text narratiu que relata l’aventurad’un personatge.
2 Demostrar comprensió del text llegitrelacionant-lo amb el còmic i completantles bafarades de les vinyetes. (CB)
3 Crear un text narratiu a partir del text llegit.
4 Aplicar correctament les regles de g/gu/gü.
5 Crear mots compostos amb elements donats.
6 Identificar els enllaços o nexes (preposicions iconjuncions) que uneixen mots i frases. (CB)
7 Usar preposicions i conjuncions. (CB)
8 Identificar estructures de comparació coma recurs descriptiu o expressiu.
9 Formar expressions lexicalitzades en formade comparació.
10 Conèixer els elements bàsics del còmic. (CB)
11 Relacionar un text amb un còmic.
12 Fer un còmic senzill amb un model donat.
13 Explicar oralment una pel·lícula seguint elspassos que s’indiquen. (CB)
14 Conèixer l’organització d’una biblioteca.
1. Llengua oral
Procediments•Explicació oral ordenadad’una pel·lícula seguint unapauta donada.
Actituds, valors i normes •Cura en l’expressió oral,atesos l’ordre i la dicció
2. Llengua escrita
Procediments•Lectura expressiva i mentald’un text narratiud’aventures.
•Relació text narratiu-còmic.
•Comprensió lectora.
•Reescriptura del final d’untext narratiu.
•Comprensió lectora d’uncòmic i compleció d’uncom a recurs comunicatiu.
•Ús de diferents tipus debiblioteques.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Estructura del text narratiu.
•Diferents codis comunicatius.
•Relació text-imatge: còmic.
•Elements bàsics d’un còmic.
Actituds, valors i normes •Valoració de la lectura coma font de plaer.
•Actitud favorable i críticadavant els mitjans decomunicació.
•Escriptura de textos diversos.
•Interès pel funcionamentd’una biblioteca.
3. Fonètica i ortografia
Procediments•Aplicació de les regles deg/gu/gü i memorització demots amb aquestes grafies.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Normes bàsiques de g/gu/gü.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica enl’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments•Identificació d’enllaços entremots i entre frases, i el seuús en sintagmes i frases.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•Els connectors.
Actituds, valors i normes
•La correcció gramatical enl’acte comunicatiu.
5. LèxicProcediments•Creació de mots compostos.
•Locucions de comparació.
Fets, conceptes i sistemesconceptuals
•La composició.
•Sentit figurat en lescomparacions.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva enl’enriquiment lingüístic.
UNITAT 12. L’AVENTURA DEL BOSC
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Transversals• Consum. Reconeixement de la biblioteca com a espai d’oci alternatiu a la televisió.
PROGRAMACIÓ
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 132
133
A. Llibre de l’alumnatAbans de llegir1-3 Activitats de prelectura: coneixement d’un
personatge de còmic, històries d’aventures,anticipació del contingut del text . . . . . .182
LecturaLectura mental i expressiva del text«L’aventura del bosc» . . . . . . . . . . . .182-184
Després de llegir1 Escriptura del text d’un diàleg en un còmic185
2 Explicació del significat de noms compostosinventats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .185
3 Invenció i dibuix de dues fruites . . . . . . .185
4 Continuació oral del text en una situaciódiferent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .185
Practiquem l’ortografia1 Repàs de la regla de les grafies g/gu . . . . .186
2 Deducció de la regla anterior . . . . . . . . .186
3 Compleció de paraules amb g/gu . . . . . .186
4 Formació de plurals alternant g/gu . . . . . .186
5 Formació de singulars alternant g/gu . . . .186
6 Identificació i classificació d’animals o objectesel nom dels quals contingui g/gu . . . . . . .187
7 Col·locació de dièresi en paraules . . . . . .188
8 Formació de paraules derivades amb gü .188
9 Compleció de paraules amb g/gu/gü . . . .188
10 Redacció de la regla de gü . . . . . . . . . . .188
11 Indicació de com s’ han format determinades paraules . . . . . . . . . . . . . .189
12 Invenció de fruites, professions i begudes 189
13 Joc dels paquets de paraules . . . . . . . . . .189
Estudiem la llengua1 Reescriptura de sintagmes utilitzant els
enllaços necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . .190
2 Compleció d’un text amb els enllaços
oportuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .190
3 Identificació del nucli i dels complements de diversos sintagmes . . . . . . . . . . . . . . . .191
4 Formació de frases tenint en compte l’enllaç donat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .191
5 Reescriptura de frases enllaçant-les amb la preposició o conjunció adient . . . . . . .191
6 Escriptura de frases amb un enllaç donat 191
7 Compleció d’un text amb els enllaçoscorresponents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .191
Aprenem vocabulari1 Identificació de comparacions en un text
llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .192
2 Formació de comparacions . . . . . . . . . .193
3 Relació d’adjectius amb les corresponentscomparacions lexicalitzades . . . . . . . . . . .193
4 Creació d’una comparació a partir d’undibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .193
5 Explicació de comparacions . . . . . . . . . . .193
Escrivim1 Compleció dels diàlegs d’un còmic a
partir d’una història . . . . . . . . . . . . . . . . .195
Escoltem i parlem1 Explicació d’una pel·lícula seguint la pauta
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .196
B. QUAC
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 12
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Consolidació 1, 5, 6 2 3 4
Reforç 7 8 9 10
Ampliació 11 12 13 14
Llenguaparlada i escrita
Fonètica iortografia Gramàtica Lèxic
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
(CB) Objectius de competències bàsiques
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 133
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
134
LLEGIM
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 182
Realització de les activitats Aquestes preguntes ens permeten d’aproximar-nos a la literatura d’aventura, molt important quan escomença a llegir llibres.A més, ens ajudaran a fer-nos una idea del text i del que sap l’alumnat sobre elcòmic en general.
SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que parli dels seus còmics o llibres d’aventures preferits, i que expliqui perquè se sent fascinat per aquests tipus d’històries.
LECTURA, PÀG. 182-184
Realització de les activitats L’objectiu d’aquesta lectura és contrastar un text narratiu en dos suports: el de text i el de còmic. S’haescollit el fragment d’una lectura que pot ser adequada per a l’alumnat d’aquesta edat: Les aventuresd’en Massagran. Se n’ofereix un fragment primer en text escrit i després en dibuix.
SuggerimentsRecomanem de fer la lectura alhora que seguim el vocabulari del marge de la pàgina per aclarir dub-tes sobre el significat de les paraules.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 185
Realització de les activitats L’exercici 2 de la pàgina 185 té com a objectiu treballar la formació de paraules compostes, en aquestcas inventades a partir del vocabulari de la lectura. L’exercici 3 fa fer una descripció. Caldrà practicar-laparant atenció als detalls. L’exercici 4 pretén imaginar com acaba el text.
SuggerimentsEs pot demanar a l’alumnat que creï, individualment o en grup, una tira de còmic amb les bafarades. Esfarà a casa i podeu baixar els dibuixos d’Internet.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Realització de les activitats Es treballen les grafies g/gu i gu/gü en un intent d’aclarir les dificultats que hi pugui haver. El dibuixaporta moltes paraules amb g/gu que l’alumnat ha de trobar.
SuggerimentsRecomanem de posar en pràctica totes les indicacions sobre el treball d’ortografia que hem anat fent alllarg del llibre i d’aquesta mateixa guia, sobretot pel que fa a l’alumnat auditiu. Especialment interessant ésl’activitat 2, en què es repassa la norma d’ortografia. Es pot fer l’exercici oralment, entre tots, a classe, si mésno la resolució. Serà important tornar a veure la norma d’ortografia sobre la dièresi en les paraules amb güi fer que s’adonin de les diferències de pronunciació. Sobretot caldrà insistir en la formació dels plurals.
Pàgines 186-189
Pàgines 182-184
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 134
135
ESTUDIEM LA LLENGUA
Realització de les activitats Hi treballem els enllaços, concepte que va més enllà del de preposició i conjunció separadament. Estracta de fer veure que hi ha uns elements en la llengua que permeten enllaçar les paraules a diferentsnivells. El treball es planteja des d’un vessant eminentment pràctic, amb una mínima explicació teòrica.Caldria aplicar aquesta mateixa proposta d’exercicis a textos lliures, a textos elaborats per a altresmatèries, etc.
SuggerimentsSeria important que l’alumnat s’adonés que els enllaços sempre relacionen un nucli i un complement,i sabés descobrir quin és el nucli i el complement en cada cas. Un altre aspecte a treballar serà el deles relacions lògiques que marca cada enllaç, però, tot i que es pot començar a introduir aquí, potservaldrà més deixar-lo per al pròxim curs.
APRENEM VOCABULARI
Realització de les activitats Hi plantegem el treball de les comparacions, sempre interessant i divertit de fer amb l’alumnat, no so-lament perquè hi descobreixen un nou camp de possibilitats expressives, sinó també perquè augmen-ten el seu repertori i confirmen algunes expressions que potser han après o han sentit a altres perso-nes, sobretot les comparacions lexicalitzades.
SuggerimentsCal fer veure a l’alumnat les possibilitats creatives i d’imaginació que ofereix aquest camp, ja que no tothan de ser comparacions ja conegudes.
ESCRIVIM
Realització de les activitats Hi plantegem un resum del treball amb el còmic. L’objectiu és doble: conèixer els elements que for-men un còmic (vinyetes, bafarades, onomatopeies, símbols...) i transformar un text narratiu en còmic ia l’inrevés. Es pot extrapolar el treball a altres casos: agafeu un text narratiu que s’hagi llegit en el llibrei feu-lo transformar en còmic. I al revés. De possibilitats no en falten.
SuggerimentsRecomanem de fer el treball en petit grup (2 o 3 infants) ja que sempre hi ha més possibilitats de re-alitzar-lo millor : l’alumnat que sap dibuixar i el que sap escriure formen un tàndem ideal.
ESCOLTEM I PARLEM
Realització de les activitats L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat desenvolupi la capacitat expressiva i narrativa explicant
Pàgina 196
Pàgines 194-195
Pàgines 192-193
Pàgines 190-191
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 135
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
136
als altres un pel·lícula oralment. És important que relacioni els diferents elements de l’estructura d’unapel·lícula amb els d’un text narratiu qualsevol: plantejament, nus i desenllaç.
SuggerimentsAbans de fer l’activitat, anirà bé que els llegiu i comenteu els passos que han de seguir i que l’alumnatmiri d’interioritzar-los per aplicar-los a aquesta activitat i a altres de semblants.
ENS ORGANITZEM
Realització de les activitats Acabem el treball sobre la biblioteca (que hem anat desenvolupant en les darreres unitats) plantejantel funcionament i el que es pot trobar en una biblioteca moderna, com la majoria de les que hi ha enfuncionament. Interessa que entenguin que una biblioteca avui ja no és solament un lloc on hi ha lli-bres, sinó que és possible trobar-hi molts altres suports per a la informació: CD, DVD, etc. Donemtambé una mostra de les activitats d’una determinada biblioteca, que segur que es pot trobar en mol-tes altres.
SuggerimentsCaldria que el mestre, la mestre o l’escola es plantegés una relació amb la biblioteca de la ciutat, delpoble o del barri per tal de fer conèixer a l’alumnat les activitats que s’hi fan.
Pàgina 197
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 136
137
Pàg. 185
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 186
1. · aigua; galleda; àguila; tobogan; gust; guix; goril·la; botiguera; mandonguilla
2. Davant de e, i escrivim....gu.
Exemples: àguila, guix, botiguera.
Davant de a, o, u escrivim....g.
Exemples: galleda, goril·la, gust.
3. · botiguer ; sargantana; regueró; seguir ; ningú; esguerrar ; singular ; figuera; galta; ceguesa; llo-guer; regal; cargol; lliguem; regular
4. · tortuga, tortugues; formiga, formigues; vaga, vagues; groga, grogues; càrrega, càrregues; ami-ga, amigues; arruga, arrugues; cega, cegues; botiga, botigues
5. · mànigues, màniga; pastanagues, pastanaga; mantegues, mantega; espigues, espiga;àligues, àliga; grogues, groga
Pàg. 187
6. Porten ga, go, gu: gavina, goril·la, cangur, llangardaix, tortuga, formiga, gasela, gat, gos, oran-gutan, sargantana, cigonya, cargol
Porten gue, gui: guepard, guineu, formiguer
Pàg. 188
7. ·ambigüitat; lingüista; aigües; llengües
8. Poden haver-hi altres exemples:
· paraigua: paraigües, paraigüer, paraigüeria..
· ambigu: ambigüitat
· lingüista: lingüística, lingüístic
· aigües: aigüera, aigüerol
· joguina:
· llengües: llengüeta
9. · Necessito que eixuguis els gots i els ganivets que hi ha a l’aigüera.
· Emporta’t el paraigua i la gavardina, que sembla que farà un bon aiguat.
· El capellà del poble toca la guitarra i l’orgue.
· Els veïns van avisar que hi havia goteres a les golfes.
· El guàrdia va multar el cotxe que hi havia aparcat davant el gual.
SOLUCIONARI
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 137
GGuuiiaa
DDiidd
ààccttii
ccaa
138
10. · Davant de e, i escrivim...gu.
Exemples: orgue, eixuguis
· Davant de a, o, u escrivim...g.
Exemples: gots, ganivets, gual
Pàg. 189
11. · filferro: fil + ferro
· voravia: vora + via
· autopista: auto + pista
· fotocòpia: foto + còpia
12. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
13 Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 190
1. · posta de sol; cafè amb llet; cuina de gas; de tant en tant; amunt i avall; abans-d’ahir ; com sires; fil per randa; esperit de vi
2. L’ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps,
pro en tens tota l’alegria.
Pàg. 191
3. · telèfon de paret
N CN
· ànec amb taronges
N CN
· mes de novembre
N CN
· ulleres amb vidres foscos
N CN
· la ciutat de Barcelona
N CN
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 138
139
4. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
5. · La Jordina er advocada i el seu germà era mecànic.
· Volien sortir a passejar, però va ploure i es van haver de quedar a casa.
· Deixa’m mirar el teu rellotge o digue’m quina hora és.
· Ho volen així? Doncs a mi també m’està bé.
6. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
7. Anàvem cap a Puigcerdà i ens vam trobar una llarga cua entreVic i Ripoll.Al principi estàvemtranquils, però a mesura que passava l’estona ens anàvem posant neguitosos, ja que estar-sedins el cotxe asseguts i sense poder fer res era insuportable.
Pàg. 192
1. · i el «Pum» [semblava], un cuc de terra
· era més grossa que una síndria
· que allò semblava una pedregada
Pàg. 193
2. · És bo com un tros de pa / com el pa.
· Anava més brut que la tinya
· Es va posar vermell com un pebrot
· Estava més content que unes pasqües
· Era més pobre que una rata
· Era més llarg que un dia sense pa.
3. lleig com el pecat,com un ós
net com un mirall, com una patena, com una plata
brut com un porc, com una guilla
calent com un llardó xixó, com un torró
4. Lloro: xerrar com un lloro.
Llebre: dormir com les llebres.
Menjar : menjar com un lladre.
Menjar : menjar com un pollet.
Parlar : parlar com un llibre.
5. Xerrar com un lloro: xerrar molt.
Dormir com les llebres: dormir amb un son lleuger, amb facilitat per despertar-se.
Menjar com un lladre: menjar molt.
Menjar com un pollet: menjar poc.
Parlar com un llibre: parlar molt bé.
Pàg. 195
1. Activitat oberta.A criteri del mestre o de la mestra.
kGD LLCatalan 5 P2 16/4/04 09:06 Página 139
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 140
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial2. Avaluació contínua i formativa3. Avaluació final i sumativa
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 141
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Dictat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Escriu un nom que vagi bé darrere de cada article.
� la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . � el . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . � les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.Tria la resposta correcta.
Col·loquem els adjectius darrere els noms per:
� Indicar d’on vénen els noms. sí no
� Expressar una qualitat del nom. sí no
� Assenyalar què fa el nom. sí no
� Jugar amb els noms. sí no
4. Escriu cinc adjectius diferents que puguin acompanyar aquest nom:
ocell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
FEM MEMÒRIA
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 142
Nom: Data:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Subratlla els verbs de les oracions següents:
� El peix vermell neda a l’estany.
� La fornera elabora un pa molt bo.
� El pes dels llibres trencarà els prestatges.
� La Marta beu llet amb cacau.
6.Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules ressaltades en negreta. Has de
procurar que el sentit general de l’oració no canviï.
� La Maria era una noia bufona i simpàtica.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Hi va haver molta gent que va anar a aquella festa.Va ser una festa molt divertida.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Aquell senyor era professor de l’escola del poble veí.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7.Torna a escriure la descripció d’en Joan. Has d’aconseguir, canviant les paraules que creguis
convenients, convertir en Joan en una persona totalment diferent de la que et descrivim.
En Joan és un noi molt alt.Té els ulls molt grossos i foscos. Fa la boca grossa i, quan riu, se li veuen unes
dents llargues i molt blanques.
Sempre se’l veu content i rialler.Tots els nois de la classe el busquen per jugar. És un bon company.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
FEM MEMÒRIA
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 143
Nom: Data:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8.Tria una de les dues situacions següents:
� Un grup de noies i nois van anar d'excursió a la muntanya amb autocar.
� Un grup de noies i nois van anar d'excursió a la platja amb tren.
Explica tot el que els va passar al llarg del dia.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
FEM MEMÒRIA
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 144
Nom: Data:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
FEM MEMÒRIA
ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ INICIAL
ORTOGRAFIA
1. Dictat.
� La Maria va a l’escola caminant.
� Vaig anar a la biblioteca i hi havia un pobre home a la porta.
� Menjava pomes i peres per berenar.
� La campana de la catedral era immensa.
Es tindran en compte les errades comeses en les grafies ressaltades, que corresponen a:
– plurals en -es – grups: br, bl, mm, mp
– verb haver – majúscules
– terminació verbal -ava – emmudiments finals
– apostrofació
GRAMÀTICA
Es pretén avaluar el reconeixement de les categories gramaticals: articles, noms, adjectius i verbs.
Podem observar:
Aspectes formals
– La lletra és llegible.
– L’escrit presenta uns bons marges, hi ha prou espai entre línies i és net i polit.
Lèxic
– El vocabulari és ric.
– El vocabulari és limitat.
– El vocabulari és precís i específic.
Estructuració del text
– Text ben estructurat i ordenat. No hi ha errades morfosintàctiques.
– Hi ha alguna errada d’ordenació i morfosintàctica, però no en dificulten la comprensió general.
– Hi ha errades d’ordenació i morfosintàctiques que en dificulten la comprensió general.
Errades morfosintàctiques
– ordre de l’oració;
– concordança temps verbal;
– l’oració té tots els elements necessaris per entendre-la.
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 145
Nom: Data:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
FEM MEMÒRIA
LECTURA
Proposem l’avaluació inicial de l’eficàcia lectora de l’alumnat.
Entenem que un noi o una noia té una bona eficàcia lectora, seguint Juan José Brunet i altres en Tècniques
de lectura eficaç, quan:
– Llegeix ràpidament.
– Comprèn bé el que llegeix.
– Adapta la velocitat i la comprensió lectores al tipus de text que llegeix i a la intenció i al projecte amb
què llegeix.
– Recorda bé el que llegeix.
Per tal de fer aquesta avaluació ens caldrà:
1. Escollir un text (proposem la lectura del primer tema) que sigui interessant i motivador, i de dificultat
adequada a l’edat de l’alumnat.
2. Es dóna el text a l’alumnat i se li diu que el llegeixi, en silenci, tan ràpid com pugui, però tractant d’en-
tendre’l, ja que, un cop acabat, haurà de respondre un seguit de preguntes sobre el text.
3. Calculem la velocitat lectora i la comprensió del text. Per calcular la velocitat lectora, hem de fer el
recompte de paraules del text (el nombre de paraules de la lectura de la unitat és de 808) i crono-
metrar el temps que triga a llegir-lo. Això ho podem obtenir mesurant el temps que cada alumne des-
tina a llegir-lo.
Per determinar la comprensió lectora, elaborarem un qüestionari que presentarem a l’alumnat tan bon
punt hagi acabat de llegir la lectura per tal que el contesti. (Si ens centrem en la lectura del primer tema,
podem emprar el qüestionari que hi ha en la prova de nivell.)
Un cop disposem d’aquestes dades, ja podem calcular-ne l’eficàcia lectora mitjançant les fórmules següents:
nombre de paraules � 60= velocitat lectora
temps de lectura en segons
nombre de respostes encertades � 5 = % de comprensió
velocitat � comprensió= eficàcia lectora
100
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 146
Nom: Data:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
FEM MEMÒRIA
ordre de les idees vocabulari expressió comentaris
EXPRESSIÓ ORAL
Per fer l’avaluació inicial d’aquest apartat, proposem realitzar la primera activitat que hi ha en l’apartat d’ex-
pressió oral de la unitat 1 del llibre.
En la guia apareixen alguns suggeriments per a l’avaluació, que inclouen aspectes bàsics, com ara l’ordre i
la claredat en l’exposició, com també la precisió en l’ús d’un vocabulari adequat. Aquí us presentem una
graella d’observació més general, més indicada per a una observació inicial. Dependrà dels objectius que
us proposeu fer-ne servir l’una o l’altra.
nomsté ordre no en té adequat pobre clara poc clara
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 147
1. Llegeix amb atenció aquest text. Un error d’impressió ha fet que no hi hagi cap majúscu-
la escrita. Posa-les on creguis que han d’anar.
en xavier va mirar de tranquil·litzar-lo.
—tens especialistes al teu voltant; ells ja saben el que fan. si són els millors del país! mira, sense anar més lluny,
el prestigi del doctor casaforta!
—te’ls pots ben guardar, els teus especialistes! no saben fer res més que mirar-me, com si fos una bèstia estra-
nya, i treure’m mostres de sang… i quan els pregunto què [...]
PAU JOAN HERNÀNDEZ. Tot et serà pres
Ara, completa:
S’escriu majúscula:
� Quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Després . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� En els noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Després dels signes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Indica el gènere i el nombre d’aquests noms:
noms gènere nombre
carteres
mestre
nena
gats
lliteres
ràbia
3. Completa el text següent amb la llista de paraules que hi ha tot seguit:
paret, color, habilitat, camaleons, fulla, terra, fulles, franges, arbre, Nadal
És ben coneguda l’. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . mimètica dels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . , és a dir, l’habilitat d’amagar-se
agafant el mateix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . o de la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . en què
es troben. Només el camaleó exhibicionista es comporta d’una manera diferent. Si es troba en una
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . verda, esdevé blanc amb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . vermelles, si es troba en una .. . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . blanca es revesteix de coloraines i brilla com l’. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 148
4. Ordena aquesta llista de paraules seguint l’ordre en què apareixen en el diccionari:
ordre ordre
patata espasa
conjunt espècie
trànsit espatlla
migrar guarnició
guia gavardina
govern espasme
5. De les oracions següents, digues si trobaríem en el diccionari les paraules en negreta tal
com estan escrites.
� Les nenes petites jugaven a cartes amb la Maria de Barcelona.
� Les gates de la Mercè empaitaven tots els ratolins que trobaven.
6. Classifica aquests noms en la graella següent:
taula, gos, angoixa, Anna, Pere, llibre, melancòlic, alegria, gata, felicitat, muntanya,Oriol, llapis, ànec, endevinalla
coses animals sentiments persones
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
sí
sí
no
no
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 149
1. Separa per síl·labes les paraules que hi ha a continuació . Després classifica-les en el qua-
dre de sota. Fixa’t bé com s’han de separar, ja que n’hi ha que tenen dígraf.
aranya, ordinador, dutxa, bicicleta, galleda, cactus, tassa, paperina, guinyol,
viatges, carretera, nas, terrassa, bosc, cotxe, sol, bec, armari, particular, pi
2. Completa:
� Els dígrafs que no es poden separar són: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Els dígrafs que s’han de separar són: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Completa amb les paraules dígraf o diftong les definicions següents. Després tria l’exem-
ple que hi vagi bé per a cadascun i escriu-lo.
Exemples: cui-na, mun-ta-nya
� Dues vocals pronunciades en una sola síl·laba formen un . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Un . . . . . . . . . . . . . . . . . . són dues lletres que representen un sol so.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
bisíl·labes trisíl·labes més de tres síl·labes
monosíl·labes polisíl·labes
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 150
4.Amb les paraules següents elabora una classificació dels determinants:
els articles, els demostratius, els possessius, tipus de determinants, el, la, els, les,
en, na, aquest, aquell, meu, teu, seu, nostre, vostre, seu
Completa la definició amb la paraula correcta: mostren, presenten, simplifiquen, causen.
� Els determinants són uns tipus de paraules que gairebé sempre van davant del nom i que
el . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Observa amb atenció aquest grup de paraules: forn, forner, fornal, fornada, i respon:
� La part que es repeteix en cada paraula i que té el mateix significat s’anomena . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La part que varia i que ha permès formar noves paraules que provenen de la primera es
diu . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Forma paraules noves a partir de les paraules fruita, peix, paper, color.
� fruita: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . � peix: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� paper: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . � color: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Subratlla els sufixos de les paraules que hi ha a continuació:
� maquinista � cuinera � mestressa � dentista � comediant �batedora � vigilant
� ventilador � rondinaire � dentista � perruquer � carter �cendrer � paperam
8. Completa:
� Els sufixos són una part de la paraula que s’afegeix a l’arrel per . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
tipus de determinants
els articles
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 151
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. En el text següent trobaràs un seguit de paraules marcades.Totes són determinants. Cal
que les classifiquis en el quadre de sota.
L´època del primer emperador xinès
En el segle II aC, un monarca de la dinastia Oin Oin Shihuangdi, heretà un petit regne a l’Àsia. L’any 221 aC creà
el primer imperi de la Xina. Hi havia una tribu bàrbara, els huns, que amenaçava la Xina. L’emperador decidí
construir la Gran Muralla per protegir les seves fronteres. Manà construir una carretera molt llarga que anava
des de la capital fins a la Gran Muralla.
L’emperador tenia uns dos-cents setanta palaus.
L’emperador fou un gran tirà que obligà milers d’homes a deixar les seves famílies per construir la muralla.
L’emperador tenia molta por de la mort, per això volia descobrir el secret de la immortalitat. Durant molts anys
envià prou missatgers a parlar amb tots els savis i mags que trobessin. Consultava sovint els astròlegs […].
Reporter Doc núm. 79.
Xina: el primer emperador i la Gran Muralla (text adaptat)
2. Combina les lletres del requadre i repeteix-les tantes vegades com vulguis per formar
noms que tinguin diferents nombres de síl·labes. Després classifica’ls més avall tot sepa-
rant-ne les síl·labes.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
monosíl·labs bisíl·labs trisíl·labs polisíl·labs
g c i r
a s l d
b t e h
n d p o
numerals quantitatius indefinits
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 152
3.Aquí tens un seguit de paraules. Forma’n paraules derivades afegint-hi un prefix.
paraula derivada paraula derivada
clavar ocupar
dir presentar
mòbil produir
just conèixer
figurar pensar
4. Completa:
� El prefix és . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Descriu com és el teu lloc d’estudi.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 153
1. Classifica les paraules següents segons que tinguin l’accent obert o tancat, i respon:
pastís, cantàvem, sortiré, públic, cosí, telèfon, cafè, torró, Empordà, té
� Quines vocals porten sempre l’accent tancat? a e i o u
� Quina vocal porta sempre l’accent obert? a e i o u
� Quines vocals poden portar l’accent obert o tancat? a e i o u
� Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
– Escrivim accent obert o tancat sobre una vocal perquè la posició
de la boca és oberta o tancada quan la pronunciem. V F
– La posició de la boca no té res a veure amb els accents oberts i tancats. V F
– L’accent obert també es pot anomenar greu. V F
– L’accent tancat no té cap altre nom. V F
– Només hi ha una vocal que sempre és oberta. V F
– Totes les vocals poden ser obertes i tancades. V F
2. Completa la definició d’adjectiu.
� L’adjectiu és un tipus de paraula que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . el nom i n’expressa . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Exemple: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.Afegeix adjectius als noms següents:
� cotxes: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� pel·lícula: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� llops: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� ordinador: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� excursió: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� actrius: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
amb accent obert amb accent tancat
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 154
4. Completa el quadre d’adjectius:
5. Què són paraules sinònimes? Marca’n la definició correcta.
Són paraules amb un significat semblant.Tant si en fem servir una com una altra, el significat global
del text no varia.
Són paraules que s’assemblen tal com estan escrites. Si en fem servir una o una altra, el significat glo-
bal del text varia.
Són paraules que tenen les mateixes lletres, però ordenades d’una manera diferent.
6. Copia cada oració canviant les paraules en negreta per unes altres de sinònimes.
� He consultat el mapa en un llibre.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Ens explicaran només un tros del conte.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Es va entrebancar amb una rajola del corredor.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Llença-ho a la brossa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La cambra de l’hotel tenia molta llum.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
singular plural
masculí femení masculí
llargs
bonica
alt
femení
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 155
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Les paraules següents han de dur accent.Accentua-les i classifica-les en el quadre de sota:
fabrica, mati, autobus, cafe, boligraf, regim, neuroleg, porro, carreto, gairebe
2. Completa:
� Les paraules agudes s’accentuen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Les paraules planes s’accentuen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Les paraules esdrúixoles s’accentuen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Llegeix el diàleg entre aquests personatges, i fixa’t en les paraules ressaltades en negreta:
Les paraules ressaltades en negreta substitueixen el nom d’una persona i s’anomenen . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
agudes planes esdrúixoles
Ells...
Sí, ells que diuen que nosaltresno vam complir el que havíem
promès.
Què ha passat? Per-doneu, però jo m’he
endormiscat.
Ells?
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 156
4. Inventa’t una oració amb cadascun dels pronoms personals que coneguis.
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Relaciona cada paraula polisèmica amb alguns dels seus significats.
� animal
� part del cos humà
� d’ocell
� eina mecànica
� estri d’escriptura
� d’un llum
6. Completa la definició següent:
� Les paraules polisèmiques són aquelles que . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Escriu les parts fonamentals d’un conte.
1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
gat
ploma
peu
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 157
1. Escriu de o d’ davant de cada nom. Després completa les regles:
. . . . . oli, . . . . . formatge, . . . . . enrenou, . . . . . enciam, . . . . . peres, . . . . . broma, . . . . . dia, . . . . . alegria
� Escrivim de davant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Escrivim d’ davant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Completa les definicions sobre l’apostrofació de l’article.
� L’article masculí el s’apostrofa sempre que vagi davant d’un nom que comenci per
. . . . . . . . . . . . . . . . . o . . . . . . . . . . . . . . . . .
� L’article femení la s’apostrofa sempre que vagi davant de noms que comencin per
. . . . ., . . . . . i . . . . . o . . . . . , . . . . . i . . . . ., excepte si comencen per . . . . ., . . . . ., . . . . ., . . . . . àtones.
3. Escriu la o l’ davant dels noms següents:
. . . . . illa, . . . . . ungla, . . . . . guardiola, . . . . . herba, . . . . . universitat, . . . . . Índia, . . . . . oliva, . . . . . indústria, . . . . . Isabel
4. Els noms següents estan en femení. Canvia’ls per uns altres que siguin masculins. Fes totes
les contraccions que calgui:
� Va a les festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . � Passo per la vorera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Vinc de la feina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . � Passo per les escales. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Busca els verbs de les oracions següents i subratlla’ls.
� En Pere salta a corda. � El cargol s’enfila per la fulla.
� Els petits mengen purés de fruita. � L’Anna juga a futbol.
6. Fes concordar els grups de paraules següents perquè siguin oracions.
els equilibristes � � jugo al parxís
jo � � fan tombarelles a l’aire
la meva tia � � condueix amb prudència
aquest taxista � � em porta galetes fetes per ella
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 158
7. Perquè una oració tingui sentit el verb ha de concordar amb el nom o el pronom personal
que realitza el que el verb diu. Però, en què han de concordar?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Per tenir un vocabulari ric la llengua disposa de diferents recursos, com ara usar paraules
sinònimes. On podem trobar paraules sinònimes d’altres paraules? Què hem de fer per
buscar-les?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9.Troba paraules sinònimes de les que hi ha en negreta i construeix una oració amb cada
una.
� Els alumnes de tercer aprenen l’alfabet de memòria.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La decisió que han pres no és justa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Van acordar que estudiarien les arrels del problema.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10. Ordena per ordre alfabètic les paraules següents: fracció, fum, frenar, fanal.
1a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 159
1. Completa els buits de les oracions següents amb b o v segons convingui:
� La . . . . .lanca passa. . . . .a moltes estones llegint en aquella bi. . . . .lioteca.
� En Rafael era un gran in. . . . .entor.A la fà. . . . .rica del seu pare hi funciona . . . . . en molts dels seus in-
. . . . ents.
� La me. . . . .a amiga Teresa treballa. . . . .a de co. . . . .radora en el metro de Barcelona.
2. Completa la regla següent:
� Davant de b s’escriu . . . . . . . . . . . .
� Davant de v s’escriu . . . . . . . . . . . . . .
� S’escriu . . . . . . . . . . . . quan alterna u amb v en paraules de la mateixa família.
� S’escriu . . . . . . . . . . . . quan alterna p amb b en paraules de la mateixa família.
� S’escriuen amb v les formes del verb acabades en . . . . . . . . . . . .
3. Indica la persona i el temps de les formes verbals següents:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
persona temps
cantava
dormiré
saltem
havien cantat
jugaràs
menjo
escriurem
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 160
4. Completa els espais buits amb les paraules polisèmiques adients.
� En Jordi té mal de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Segurament demà no vindrà a escola.
� La Mercè es va tacar el . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de la camisa.
� En Ramon no caminava bé.Tenia un . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de poll al dit petit del peu.
� Li va entrar molta aigua a la cabina, perquè tenia l’. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . de bou obert.
5. Torna a escriure aquest text, però passa els verbs del present al passat, com si la història
hagués tingut lloc ahir.
El capità està cada vegada més feble. Baixa i puja les escales, va amunt i avall, de la taverna a la sala i,
de vegades, treu el nas per la porta per olorar el mar, es repenja per les parets per no caure i respira
amb dificultat, com si pugés una muntanya.A mi no em fa gaire cas [...].
ROBERT LOUIS STEVENSON, L’illa del tresor
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Inventa’t dos rodolins. Posa-hi força imaginació!
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 161
1. Completa els espais buits amb la forma del verb haver que convingui.
Tots nosaltres . . . . . . . . . . . . sortit d’hora per arribar puntuals a l’estació del tren. Després . . . . . . . . . . . . anat a l’ac-
tivitat de teatre que ens . . . . . . . . . . . . proposat els mestres de l’escola. Els organitzadors . . . . . . . . . . . . fet un muntat-
ge espectacular. Ens . . . . . . . . . . . . agradat molt.
2. Omple els buits amb a o ha i després completa la regla:
� Aniré . . . . . comprar el regal . . . . . la botiga de la plaça.
� . . . . . vingut content . . . . . la festa.
� Com que . . . . . arribat . . . . . les tres en punt, sortirem abans.
� Fem servir la forma ha quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Fem servir la forma a quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Completa els buits amb i o hi:
� La Mercè . . . . . la Núria . . . . . mengen cada dia.
� . . . . . volia anar, però no . . . . . cabia.
� M’agraden els primers plats . . . . . els segons plats d’aquell restaurant. Per això . . . . . vull anar.
� Fem servir la forma i quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Fem servir la forma hi quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Completa els buits amb o o ho:
� No sap si vol anar a jugar . . . . . quedar-se a casa.
� . . . . . vol ensenyar a tothom.
� Vine . . . . . queda’t, però tot no . . . . . pots fer.
� No . . . . . veig gens clar que només sigui blanc . . . . . negre.
� Fem servir la forma o quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Fem servir la forma ho quan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 162
5. Marca amb una creu si els grups de paraules següents són una oració o no ho són:
6. Què has de fer amb aquest grup de paraules perquè sigui una oració?
els científics estan la Uns costums de investigant blanca europeus balena.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ara fes-ho:
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Què és una família de paraules? Escriu-ho i posa’n un exemple.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Classifica les paraules següents en famílies de paraules. Escriu primer la paraula primitiva
i després, les derivades.A continuació, subratlla’n tots els lexemes, encercla’n els sufixos i
emmarca’n els prefixos.
refredat, carretera, camisola, fredolic, carrer, refredar, carretó, camiseria, descamisat, fred, carro
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
El seu telèfon mòbil és molt petit.
Pati salta galetes al i menja.
Sabata nova és la corre.
Les bicicletes baixen veloces el pendent.
és una oració no és una oració
primitiva:
derivades
primitiva:
derivades
primitiva:
derivades
Cap d’aquests nombres no és trencat.
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 163
1. Escriu les paraules que corresponen a aquestes definicions.
� Primer mes de l’any: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Lloc destinat a realitzar-hi exercicis físics: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Persona encarregada d’aplicar les lleis amb autoritat per instruir o sentenciar: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Diversió, entreteniment: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Terreny on es conreen plantes ornamentals: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Completa la regla del so de la j de jaqueta:
� Escrivim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . davant de a, o, u. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Escrivim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . davant de e, i. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� En són excepcions: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Per què els grups de paraules següents no són oracions? Explica-ho.
� Aquella noia petita de la mestra de català.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La canta amiga de Júlia a la coral.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� L’amic de la Mònica tenien molts cromos de la nova col·lecció.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Destria el bloc que té com a nucli un nom del bloc que té com a nucli un verb en les ora-
cions següents:
� La noia canta a la coral de l’escola.
� El lloro d’en Guifré s’ha escapat.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 164
� Dilluns que ve vindrà el cosí de la Marina.
� El camió va anar del poble a la ciutat en quinze minuts.
5. Descompon aquestes paraules seguint el quadre següent:
6. Inventa’t una narració fantàstica i escriu-la.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
UNITAT 1UNITAT 9
derivadaaprimar
nuvolada
llibretera
desvestir
trasplantar
prefix paraula primitiva sufix
QUÈ HEM APRÈS?
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 165
1. Quines grafies escrivim davant de cada vocal per representar el so de la c de casa? Escriu
dos exemples de cada cas.
� a: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� e: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� i: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� o: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� u: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Completa els buits amb c, qu o q segons convingui:
. . . . .uadern, . . . . .açador, mà. . . . .ina, pa. . . . .et, . . . . .olumna, . . . . .ol, . . . . .alaixera, . . . . .uina, . . . . .uatre,
. . . . .ursa, . . . . .apsa, . . . . .ontrari, fàbri. . . . .a, va. . . . .es, . . . . .uriós, . . . . .olom, . . . . .apella, . . . . .edar
3. Organitza els elements següents per escriure una fórmula que representi com està format
el sintagma nominal:
complements del nom (CN), determinants (Det.), noms (N), sintagma nominal (SN)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Escriu cinc sintagmes nominals que segueixin aquest esquema: Det. + N + CN (adjectiu)
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
determinant nom CN (adjectiu)
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 166
5. Subratlla els sintagmes nominals de les oracions següents:
� Els nens despistats s’obliden els deures.
� Cada dia esmorzo un entrepà de tonyina.
� Arreglaran les cadires velles a la fusteria nova.
� Els telèfons mòbils són cada vegada més petits.
6. Indica si les oracions següents tenen un sentit real o figurat.
� Et parlo amb el cor a la mà, m’has de creure. real figurat
� La meva àvia ha perdut el fil de color negre. real figurat
� La Laura es passa el dia als núvols. real figurat
� Ens hem banyat en una piscina
en què el nivell de l’aigua ens arribava al coll. real figurat
� El carnisser m’ha donat un sac d’ossos. real figurat
� No ha entès res; ha perdut el fil només començar. real figurat
� No en trauràs l’aigua clara, d’aquest problema. real figurat
� En Joan ha caigut i s’ha fet mal al cap. real figurat
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 167
1. Relaciona cada definició amb la paraula corresponent:
Cop donat amb el peu a la pilota �
Moble amb calaixos per guardar-hi roba �
Anyell �
Vent del sud-est �
Jove de primera volada �
Home a qui s’atribueix un poder diabòlic �
Fruit de la maduixera �
Instrument de ferro o d’acer que, un cop
calent, serveix per allisar la roba �
2. Completa la regla del so de xeix:
� Escrivim . . . . . . . . . . . . . . . . a principi de paraula. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Escrivim . . . . . . . . . . . . . . . . després d’una consonant. Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Escrivim . . . . . . . . . . . . . . . . després de . . . . . . . . . . . . . . . . i a final de . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Exemples: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Escriu una oració a partir de cada dibuix i assenyala el sintagma nominal, el verbal i el nucli
de cadascuna.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
� xai
� xitxarel·lo
� planxa
� maduixa
� bruixot
� xaloc
� calaixera
� xut
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 168
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Escriu una situació en què es puguin aplicar les frases fetes següents:
� Ser un manetes: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Estar de mala lluna: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Estar tocat del bolet: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 169
1. Quines grafies escrivim davant de cada vocal per representar el so de la g de gat? Escriu dos
exemples per a cada cas:
� a: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� e: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� i: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� o: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� u: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Completa amb g o gu els espais buits:
formi. . . . .a, . . . . .asela, an. . . . .ila, gro. . . . .a, es. . . . .errar, à. . . . .ila, re. . . . .al, oran. . . . .utan, espa. . . . .eti,
llo. . . . .er, . . . . .ineu, . . . . .rxo, re. . . . .ular, car. . . . .ol, can. . . . .ur, gro. . . . .enc, arru. . . . .a
3. Posa dièresi en les paraules que n’hagin de dur:
� llengues � paraiguer � aiguera � aigua
� joguina � linguista � guitarra � pinguí
4. Localitza en el text següent tots els enllaços que hi trobis i encercla’ls:
La Mercè de la carnisseria i la Ramona de la fruiteria van anar juntes fins a l’ajuntament a manifestar-se
contra la nova organització del mercat.Volien que, en comptes de recollir les escombraries una vegada al dia,
ho fessin almenys dues vegades i d’una manera selectiva, ja que, així, el mercat quedava més net, però també
col·laborava en la campanya de reciclatge.
5. Inventa’t oracions en què surtin els enllaços següents:
a, amb, de, per, que, i, però, o, sobretot, en comptes de
� a: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� amb: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� de: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� per: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� que: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 170
� i: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� però: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� o: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� sobretot: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� en comptes de: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Completa els espais buits amb l’enllaç que creguis convenient:
� Vam sucar llesques de pa . . . . . . . . . . . . . . . . tomàquet.
� Tenien ganes de sortir . . . . . . . . . . . . . . . . el cotxe, . . . . . . . . . . . . . . . . se’ls va espatllar.
� M’agrada molt córrer . . . . . . . . . . . . . . . . saltar.
� El llibre . . . . . . . . . . . . . . . . em vas deixar ahir el tinc . . . . . . . . . . . . . . . . casa.
� De tant . . . . . . . . . . . . . . . . tant vaig . . . . . . . . . . . . . . . . fer escalada.
7. Fes servir comparacions per dir que...:
� un nen menja a miques: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� algú està molt vermell: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� algú té molta pressa: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� fa molt de fred: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� una camisa és molt blanca: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� algú és espavilat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Què volen dir les comparacions següents? Explica-ho:
� L’atleta corre com una tortuga: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Un noi és alt com el massís de Montserrat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Una moto ràpida com un llamp: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Té les mans calentes com un torró: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� És tan prima com un full de paper: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� És espavilada com una llebre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 171
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ EN SABEM?
1. La persona que ha escrit aquest text s’ha deixat les majúscules. Corregeix-lo i posa-les-hi tu.
una vegada hi havia una donzella molt bonica que es deia wanjiku. es va prometre amb un jove molt atrac-
tiu el nom del qual era muthengi. van matar un bou i van fer una gran festa al poblat de kamuli per cele-
brar el seu prometatge.
2. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes que tenen:
pàgina, sol, neu, muntanya, dijous, pastisseria, àlbum, província, sabó, música, guitarra, dèbil, gener, silenci,
biblioteca, clau, pa, farmàcia, papallona, avió
3. Què és un dígraf? Posa’n exemples de la llista de paraules de l’activitat 2:
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Què és un diftong? Escriu-ne exemples de la llista de paraules de l’activitat 2:
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Observa les paraules següents i completa el quadre:
sandàlia, memòria, acordió, cafè, molí, créixer, músic
Quan una paraula ha de portar accent gràfic, he de tenir present que:
� La a porta accent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La e porta accent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La i porta accent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La o porta accent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La u porta accent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
UNITATS 1, 2, 3, 4
monosíl·labes bisíl·labes trisíl·labes de més de tres
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 172
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Completa el text amb les paraules següents:
cotxe, zoològic, aquest, el, meu, verd, l’, els, dos, sorollós, gran, xops
. . . . . . . . . . . . . . . . . . matí plovia i he agafat . . . . . . . . . . . . . . . paraigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . per anar al . . . . . . . . . . . . . . . . .
Quan anava a agafar . . . . . . . . . . . . . . . . . . autobús, he vist que ja arribaven . . . . . . . . . . . . . . . . . . amics amb els quals
havia quedat. Mentre ens esperàvem, un . . . . . . . . . . . . . . . . . . vermell i . . . . . . . . . . . . . . . . . . ha passat sobre un
. . . . . . . . . . . . . . . . . . bassal ple d’aigua i ens ha deixat els abrics . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Classifica les paraules de l’activitat anterior:
8. Ordena aquestes paraules segons l’ordre alfabètic:
� bicicleta, barret, barraca, beisbol: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� domiciliació, domèstic, domiciliari, domicili: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9. De les paraules derivades següents, destria’n l’arrel dels sufixos i els prefixos, i després clas-
sifica’ls:
emmirallar, desordenar, llibreria, descartar, desarrelar, ingestió
QUÈ EN SABEM?
determinants noms adjectius
UNITATS 1, 2, 3, 4
prefixos arrel sufixos
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 173
10. Observa amb atenció el dibuix següent:
11.Tria els llocs i els personatges que t’agradin més i escriu la presentació d’un conte.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 174
1.Algunes de les paraules següents s’han d’accentuar. Posa accent en les que calgui i justifica
en cada cas la teva decisió:
2. El text que et reproduïm conté les faltes següents: 3 d’apostrofació,2 de contracció i 6 rela-
cionades amb b i v. Escriu el text corregit a continuació:
El últim dia de el mes de avril vam anar a el Museu Arqueològic de Ripoll.A la entrada ens va revre el direc-
tor per explicar-nos les últimes novetats i els projectes que volien dur a terme. Després vam visitar-lo.Va ser
molt interessant. En sortir, vam anar a la bivlioteca municipal. Estaba plena de nois que preparaben un tre-
ball sobre els inbents.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.Algunes paraules d’aquestes oracions han perdut la lletra h. Corregeix-les:
� La seva amiga a anat a buscar el regal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� O va dir a tothom i ningú no se’l va creure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� I havia un gran enrenou i van avisar el porter. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Vindràs avui o demà? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
camió S’accentua perquè és aguda acabada en vocal.
examens
carbo
cocodril
cadira
manec
Ramon
frances
centimetre
ultim
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 175
4. Omple el quadre amb les formes verbals corresponents:
5. Completa aquests grups de paraules i forma oracions.
� Els venedors d’ordinadors d’última generació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . juguem al pati de l’escola.
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . cauen a la tardor.
� L’hàmster petit de la Mariona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Digues si les paraules en negreta són verbs o no ho són.
Aleshores en Kemati va aixecar els ulls i va dir:
—Certament, venerable pare, però el somni era com un manament i la muntanya em crida. És per això que
he vingut.
—Digues, doncs, quin és aquest somni més fort que la temença dels esperits dels avantpassats, més fort,
fins i tot, que la teva obligació envers els pares.
7. Escriu dues oracions amb cada una de les paraules polisèmiques que hi ha a continuació,
però amb un significat diferent.
� coll: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� ull: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� peu: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
persona
nosaltres
ells o elles
abans
vas saltar
ara
canto
dormin
després
parlaren
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 176
8. Completa la definició següent:
� Les paraules polisèmiques són . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9. Observa aquest grup de paraules i després respon:
camisa, camisola, descamisat, camiseria
� És una família de paraules? sí no
� Com es formen les famílies de paraules?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Tria una de les paraules següents i forma’n una família: taula, flor, carro.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10.Tria qualsevol dels recursos poètics que has estudiat per expressar el que et suggereixen,
el que et fan pensar i el que et recorden aquestes imatges, i també el que t’impressiona
de cadascuna.
QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 177
1.Amb les lletres de la graella, que pots repetir tantes vegades com vulguis, forma cinc pa-
raules per a cada una de les columnes de més avall.
2. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
Quan tenim el so de la c de casa escrivim:
– c davant de e i i V F
– c davant de o V F
– qu davant de e i i V F
Quan tenim el so de la g de gat escrivim:
– g davant de a, o, u V F
– g davant de e, i V F
– gu davant de a, o, u V F
Quan tenim el so de la j de jaqueta escrivim:
– j davant de i V F
– j davant de o V F
– les paraules Jesús i jersei són una excepció a la norma V F
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9,10,11,12
so de la c de casa so de la g de gat so de la j de jaqueta
a j g u
o f i em n q r
t l p s
c qu g gu g j
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 178
3. Escriu x o ix en els espais buits següents:
ca. . . . .a, . . . . .ocolata, . . . . .emeneia, cala. . . . ., dibu. . . . ., pe. . . . ., pan. . . . .a, rodan. . . . .a, madu. . . . .a.
4. Combina paraules dels diferents grups per formar-ne oracions.
(Pots variar els gènere o el nombre de les paraules si et convé.)
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Separa el sintagma nominal i el sintagma verbal d’aquestes oracions. Després marca’n els
nuclis i els complements. Dins el sintagma nominal senyala també els determinants.
� El jardiner del jardí botànic de Blanes busca cargols quan plou.
� Té un bon toc de pilota, el nou fitxatge de l’equip del poble.
� Vosaltres anireu sols amb tren.
� Caminen pel desert.
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
les
el
la
un
una
l’
nosaltres
vosaltres
gat
nen
jordi
animals
del zoològic
de la Roser
negre
riallera
de Vic
bonica
anirem
mengen
salta
banyava
és
s’adapten
illa de Mallorca
properes
vacances
cap de setmana
ensaïmades
piscina
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 179
6. Relaciona els dibuixos amb les frases fetes següents:
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
Anar amb una sabata i una espardenya.
4
5
2
No dir ni ase ni bèstia.
Costar un ull de la cara.
Donar un cop de mà.
Fer la guitza.
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1
3
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 180
7. Completa els grups de paraules següents i forma’n comparacions:
� En Peret és alt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Tenia el nas vermell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� La pel·lícula era avorrida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
� Té els ulls negres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8.Tria una de les opcions següents:
a. Escriu una carta a un amic o una amiga per explicar-li els darrers fets importants que has viscut i per
convidar-lo a passar un cap de setmana amb la teva família.
b.Escriu el final d’una història fantàstica en la qual un extraterrestre aterra al nostre planeta just quan
s’està jugant un partit en un camp de futbol del teu barri o poble.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
UNITATS 9, 10, 11, 12QUÈ EN SABEM?
Nom: Data: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
kGD LLCatalan 5 P3 16/4/04 09:07 Página 181
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 182
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR LLENGUA
1. Conjugació dels verbs regulars:– primera conjugació: cantar– segona conjugació: témer– segona conjugació: perdre– tercera conjugació: dormir– tercera conjugació: servir
2. Conjugació del verb auxiliar haver
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 183
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
1. Primera conjugació: cantar
Indicatiu
Infinitiu Gerundi Participi
simple: cantarcompost: haver cantat
cantat, cantadacantats, cantades
Imperatiu
canta (tu)canti (ell, ella)cantem (nosaltres)canteu (vosaltres)cantin (ells, elles)
Subjuntiu
Presentcantocantescantacantemcanteucanten
Pretèrit imperfetcantavacantavescantavacantàvemcantàveucantaven
Pretèrit perfet Pretèrit perfet simple perifràsticcantí vaig cantarcantares vas cantarcantà va cantarcantàrem vam cantarcantàreu vau cantarcantaren van cantar
Futur simplecantarécantaràscantaràcantaremcantareucantaran
Condicional simplecantariacantariescantariacantaríemcantaríeucantarien
Pretèrit indefinithe cantathas cantatha cantathem cantatheu cantathan cantat
Pretèrit plusquamperfethavia cantathavies cantathavia cantathavíem cantathavíeu cantathavien cantat
Pretèrit anterior Pretèrit anterior simple perifràstichaguí cantat vaig haver cantathagueres cantat vas haver cantathagué cantat va haver cantathaguérem cantat vam haver cantathaguéreu cantat vau haver cantathagueren cantat van haver cantat
Futur composthauré cantathauràs cantathaurà cantathaurem cantathaureu cantathauran cantat
Condicional composthauria o haguera cantathauries o hagueres cantathauria o haguera cantathauríem o haguérem cantathauríeu o haguéreu cantathaurien o hagueren cantat
Presentcanticantiscanticantemcanteucantin
Pretèrit imperfetcantéscantessiscantéscantéssimcantéssiucantessin
Pretèrit perfethagi cantathagis cantathagi cantathàgim cantathàgiu cantathagin cantat
Pretèrit plusquamperfethagués cantathaguessis cantathagués cantathaguéssim cantathaguéssiu cantathaguessin cantat
simple: cantantcompost: havent cantat
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 184
2. Segona conjugació: témer
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
Indicatiu
Infinitiu Gerundi Participi
simple: témercompost: haver temut
temut, temudatemuts, temudes
Imperatiu
tem (tu)temi (ell, ella)temem (nosaltres)temeu (vosaltres)temin (ells, elles)
Subjuntiu
Presenttemotemstemtememtemeutemen
Pretèrit imperfettemiatemiestemiatemíemtemíeutemien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet simple perifràstictemí vaig témertemeres vas témertemé va témertemérem vam témerteméreu vau témertemeren van témer
Futur simpletemerétemeràstemeràtemeremtemereutemeran
Condicional simpletemeriatemeriestemeriatemeríemtemeríeutemerien
Pretèrit indefinithe temuthas temutha temuthem temutheu temuthan temut
Pretèrit plusquamperfethavia temuthavies temuthavia temuthavíem temuthavíeu temuthavien temut
Pretèrit anterior Pretèrit anteriorsimple perifràstichaguí temut vaig haver temuthagueres temut vas haver temuthagué temut va haver temuthaguérem temut vam haver temuthaguéreu temut vau haver temuthagueren temut van haver temut
Futur composthauré temuthauràs temuthaurà temuthaurem temuthaureu temuthauran temut
Condicional composthauria o haguera temuthauries o hagueres temuthauria o haguera temuthauríem o haguérem temuthauríeu o haguéreu temuthaurien o hagueren temut
Presenttemitemistemitememtemeutemin
Pretèrit imperfetteméstemessistemésteméssimteméssiutemessin
Pretèrit perfethagi temuthagis temuthagi temuthàgim temuthàgiu temuthagin temut
Pretèrit plusquamperfethagués temuthaguessis temuthagués temuthaguéssim temuthaguéssiu temuthaguessin temut
Simple: tementCompost: havent temut
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 185
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
3. Segona conjugació: perdre
Indicatiu
Infinitiu Gerundi Participi
simple: perdrecompost: haver perdut
perdut, perdudaperduts, perdudes
Imperatiu
perd (tu)perdi (ell, elles)perdem (nosaltres)perdeu (vosaltres)perdin (ells, elles)
Subjuntiu
Presentperdoperdsperdperdemperdeuperden
Pretèrit imperfetperdiaperdiesperdiaperdíemperdíeuperdien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet simple perifràsticperdí vaig perdreperderes vas perdreperdé va perdreperdérem vam perdreperdéreu vau perdreperderen van perdre
Futur simpleperdréperdràsperdràperdremperdreuperdran
Condicional simpleperdriaperdriesperdriaperdríemperdríeuperdrien
Pretèrit indefinithe perduthas perdutha perduthem perdutheu perduthan perdut
Pretèrit plusquamperfethavia perduthavies perduthavia perduthavíem perduthavíeu perduthavien perdut
Pretèrit anterior Pretèrit anteriorsimple perifràstichaguí perdut vaig haver perduthagueres perdut vas haver perduthagué perdut va haver perduthaguéremperdut vam haver perduthaguéreu perdut vau haver perduthagueren perdut van haver perdut
Futur composthauré perduthauràs perduthaurà perduthaurem perduthaureu perduthauran perdut
Condicional composthauria o haguera perduthauries o hagueres perduthauria o haguera perduthauríem o haguérem perduthauríeu o haguéreu perduthaurien o hagueren perdut
Presentperdiperdisperdiperdemperdeuperdin
Pretèrit imperfetperdésperdessisperdésperdéssimperdéssiuperdessin
Pretèrit perfethagi perduthagis perduthagi perduthàgim perduthàgiu perduthagin perdut
Pretèrit plusquamperfethagués perduthaguessis perduthagués perduthaguéssim perduthaguéssiu perduthaguessin perdut
simple: perdentcompost: havent perdut
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 186
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
4. Tercera conjugació: dormir
Indicatiu
Infinitiu Gerundi Participi
simple: dormircompost: haver dormit
dormit, dormidadormits, dormides
Imperatiu
dorm (tu)dormi (ell, ella)dormim (nosaltres)dormiu (vosaltres)dormin (ells, elles)
Subjuntiu
Presentdormodormsdormdormimdormiudormen
Pretèrit imperfetdormiadormiesdormiadormíemdormíeudormien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet simple perifràsticdormí vaig dormirdormires vas dormirdormí va dormirdormírem vam dormirdormíreu vau dormirdormiren van dormir
Futur simpledormirédormiràsdormiràdormiremdormireudormiran
Condicional simpledormiriadormiriesdormiriadormiríemdormiríeudormirien
Pretèrit indefinithe dormithas dormitha dormithem dormitheu dormithan dormit
Pretèrit plusquamperfethavia dormithavies dormithavia dormithavíem dormithavíeu dormithavien dormit
Pretèrit anterior Pretèrit anteriorsimple perifràstichaguí dormit vaig haver dormithagueres dormit vas haver dormithagué dormit va haver dormithaguéremdormit vam haver dormithaguéreu dormit vau haver dormithagueren dormit van haver dormit
Futur composthauré dormithauràs dormithaurà dormithaurem dormithaureu dormithauran dormit
Condicional composthauria o haguera dormithauries o hagueres dormithauria o haguera dormithauríem o haguérem dormithauríeu o haguéreu dormithaurien o hagueren dormit
Presentdormidormisdormidormimdormiudormin
Pretèrit imperfetdormísdormissisdormísdormíssimdormíssiudormissin
Pretèrit perfethagi dormithagis dormithagi dormithàgim dormithàgiu dormithagin dormit
Pretèrit plusquamperfethagués dormithaguessis dormithagués dormithaguéssim dormithaguéssiu dormithaguessin dormit
simple: dormintcompost: havent dormit
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 187
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
5. Tercera conjugació: servir
Indicatiu
Infinitiu Gerundi Participi
simple: servircompost: haver servit
servit, servidaservits, servides
Imperatiu
serveix (tu)serveixi (ell, ella)servim (nosaltres)serviu (vosaltres)serveixin (ells, elles)
Subjuntiu
Presentserveixo serveixesserveixservimserviuserveixen
Pretèrit imperfetserviaserviesserviaservíemservíeuservien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet simple perifràsticserví vaig servirservires vas servirserví va servirservírem vam servirservíreu vau servirserviren van servir
Futur simpleserviréserviràsserviràserviremservireuserviran
Condicional simpleserviriaserviriesserviriaserviríemserviríeuservirien
Pretèrit indefinithe servithas servitha servithem servitheu servithan servit
Pretèrit plusquamperfethavia servithavies servithavia servithavíem servithavíeu servithavien servit
Pretèrit anterior Pretèrit anterior simple perifràstichaguí servit vaig haver servithagueres servit vas haver servithagué servit va haver servithaguérem servit vam haver servithaguéreu servit vau haver servithagueren servit van haver servit
Futur composthauré servithauràs servithaurà servithaurem servithaureu servithauran servit
Condicional composthauria o haguera servithauries o hagueres servithauria o haguera servithauríem o haguérem servithauríeu o haguéreu servithaurien o hagueren servit
Presentserveixiserveixisserveixiservimserviuserveixin
Pretèrit imperfetservísservississervísservíssimservíssiuservissin
Pretèrit perfethagi servithagis servithagi servithàgim servithàgiu servithagin servit
Pretèrit plusquamperfethagués servithaguessis servithagués servithaguéssim servithaguéssiu servithaguessin servit
simple: servintcompost: havent servit
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 188
CONJUGACIÓ DEL VERB AUXILIAR
1. Haver
Indicatiu
Infinitiu Gerundi Participi
simple: havercompost: haver hagut
hagut, hagudahaguts, hagudes
Imperatiu
—————
Subjuntiu
Presenthehashahemheuhan
Pretèrit imperfethaviahavieshaviahavíemhavíeuhavien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet simple perifràstichaguí vaig haverhagueres vas haverhagué va haverhaguérem vam haverhaguéreu vau haverhagueren van haver
Futur simplehauré hauràshauràhauremhaureuhauran
Condicional simplehauria o haguerahauries o haguereshauria o haguerahauríem o haguéremhauríeu o haguéreuhaurien o hagueren
Pretèrit indefinithe haguthas hagutha haguthem hagutheu haguthan hagut
Pretèrit plusquamperfethavia haguthavies haguthavia haguthavíem haguthavíeu haguthavien hagut
Pretèrit anterior Pretèrit anterior simple perifràstichaguí hagut vaig haver haguthagueres hagut vas haver haguthagué hagut va haver haguthaguérem hagut vam haver haguthaguéreu hagut vau haver haguthagueren hagut van haver hagut
Futur composthauré haguthauràs haguthaurà haguthaurem haguthaureu haguthauran hagut
Condicional composthauria o haguera haguthauries o hagueres haguthauria o haguera haguthauríem o haguérem haguthauríeu o haguéreu haguthaurien o hagueren hagut
Presenthagihagishagihàgimhàgiuhagin
Pretèrit imperfethaguéshaguessishaguéshaguéssimhaguéssiuhaguessin
Pretèrit perfethagi haguthagis haguthagi haguthàgim haguthàgiu haguthagin hagut
Pretèrit plusquamperfethagués haguthaguessis haguthagués haguthaguéssim haguthaguéssiu haguthaguessin hagut
simple: haventcompost: havent hagut
kGD LLCatalan 5 P4 16/4/04 09:08 Página 189
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
ARNAU, J. «Educación en la segunda lengua y rendimiento escolar : una revisión de la problemáticageneral». SIGUAN, M (ed.). Enseñanza en dos lenguas y resultados escolares.Barcelona: ICE (UB), 1985.
ARNAU, J. et al. La educación bilingüe. Barcelona: ICE (UB/Horsori), 1992.
ARNAU, J. Escola i llengües en contacte. Barcelona: Ceac, 1988.
ARTIGAL, J. (coord.). Els programes d’immersió lingüística als territoris de llengua catalana.Barcelona: Fundació Bofill, 1995.
ARTIGAL, J. M. La immersió lingüística a Catalunya: consideracions psicolingüístiques i sociolingüístiques.Vic: Eumo, 1989.
ARTIGAL, J. M. et al. Com fer descobrir una nova llengua.Vic: Eumo, 1984.
BAETENS, H. Principis bàsics del bilingüisme. Barcelona: La Magrana, 1989.
BAKER C. Fundamentos de educación y bilingüismo. Madrid: Cátedra.
CASSANY, D.; LUNA, M. et al. Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993.
CATALÀ, G. et al. Avaluació de la comprensió lectora. Barcelona: Graó, 1996.
CODINA, F.; FARGAS, A. Proposta de classificació dels errors d’ortografia.Vic: Eumo, 1991.
COLOMER,T. et al. Ajudar a llegir. La formació lectora a Primària i Secundària. Barcelona:Barcanova, 1992.
COLOMER,T.; CAMPS, A. Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62, 1991.
DIVERSOS AUTORS. El tractament de les llengües a l’Educació Primària. Generalitat de Catalunya.Departament d’Ensenyament.
ECOUEN, G. R. Formar infants productors de textos. Barcelona: Graó, 1992.
RIVIÈRE, A. La psicología de Vigotski. Madrid: Aprendizaje-Visor, 1985.
SOLÉ, I. Estrategias de lectura. Barcelona: Graó, 1992.
kGD LLCatalan 5 P5 16/4/04 09:09 Página 190