CATALÀ IL·LUSTRAT

2012 / 2013

PROJECTE FINAL ESDI GràficEscola d’Art i Disseny d’Olot

MARTA MONTENEGRO

Català Il·lustratProjecte final ESDI Gràfic2012 / 2013Marta MontenegroEscola d’Art i Disseny d’Olot

Tutor: Pere Álvaro

Disseny i maquetació: Marta Montenegro

CATALÀ IL·LUSTRAT

per

Marta Montenegro

2012 / 2013

PROJECTE FINAL ESDI GràficEscola d’Art i Disseny d’Olot

4

ÍNDEX

PROCÉS CREATIU

PRÒLEG

Recerca i anàlisiTria de les frases fetesPluja d’idees d’elementsUnió i relació d’elementsSimplificació i representacióAvaluació estètica

RECERCA I ANÀLISI

RECERCA I ANÀLISILINGÜÍSTIC

Les frases fetesSituació de la llengua catalanaAntecedents

RECERCA I ANÀLISI GRÀFIC

Llenguatge pictogràficDisseny minimalistaAntecedents

6

25

4

13

5

INTRODUCCIÓ

Anar de vint-i-un botóArribar a tres quarts de quinzeDonar gat per llebreDonar peixetEstar a la quinta forcaHaver-hi roba estesaMatar el cucNo tenir ni cap ni peusPartir peresSer un tros d’aseTallar el bacallàTenir el cap ple de pardalsTenir la mà foradadaTreure foc pels queixals

DESENVOLUPAMENTDEL PROJECTE

IDEA OBJECTIUS

ANNEXOS

MarcaSamarretes i posters

APLICABILITAT

9

35

10

127

8

32

6

Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó cal que amb una esperança trenqui la tristor faré una cabana de pedra i de fang on la terra em doni el seu guany Clavaran les seves arrels creixent de cara al cel donaran fruit abundós i l’hivern els despullarà de neu els cobrirà neu que es fondrà a poc a poc

han permès que el món seguís girant. De les que hi pots confiar malgrat hi pugui haver roba estesa.

És en aquest marc que jo situo “El Llibre del Català Il·lustrat”, un treball que cerca lligar art i compromís. Un treball que enllaça perfectament la bellesa del disseny amb la lluita per la dignitat d’una llengua i una cultura, la catalana, que fa segles que viu en resistència. I l’aportació de la Marta és intel·ligent, innovadora i neces-sària. Com ho van ser també les que van fer artistes catalans que durant la Guerra Civil del segle passat van saber aportar el seu gra de sorra en la lluita per la democràcia i la justícia social en moments il·lusionadors alhora que complicats. Talment com ara. I deixeu-me recordar aquí a Ra-mon Fontseré. Com en el seu cas, un disseny de la Marta serveix per matar el cuc amb plaer, però no per aturar les ganes de descobrir més de la seva proposta artística.Espero que quan la Marta o altres

en aquest cas del refranyer popular, i amb l’aprenentatge al sarró, donar a conèixer a tothom allò que ella ha après. La Marta podria haver-ho fet amb un gran diccionari com Joan Amades, però ella viatja al món de la llengua popular, a les arrels lingüís-tiques, a través del dibuix. No pas perquè ens vulgui donar peixet. Ans el contrari, el que vol és comunicar-nos el que ha après en el seu viatge amb les seves millors armes, el llapis i el pinzell. La Marta i jo ens devíem conèixer una tardor de principis de segle. Ella essent una “llúdriga” i jo un adoles-cent grenyut que feia d’intendent a la seva unitat del cau. Ens hem vist més i ens hem vist menys des de llavors. A voltes, hem estat a la quinta forca un de l’altre, però sempre hem mantingut una bona amistat, una relació agra-dable. Des de petita, la Marta, amb d’altres, eren d’aquells nens i nenes que els veies amb intencions, respon-sables, amb compromís. En definitiva, persones amb inquietuds. De les que

Fer un pròleg per aquest treball és com una cita d’aquelles que ets conscient que has d’anar de vint-i-un botons. No hi vols arribar a tres quarts de quinze, vols donar el millor de tu mateix i esperes deixar el llistó ben alt. La primera vegada que vaig veure la proposta artística de la Marta Montenegro em va sorprendre. Em va sorprendre positivament. No és que pensés que la Marta ens intentaria donar gat per llebre, fa anys que la conec, però sí que em va encisar la qualitat artística i sobretot la capaci-tat de captar l’essència de la llengua, la puresa del registre, els codis que ens guien quan ens comuniquem els uns amb els altres. Vaig tardar poc a pensar que aquest treball, a part de ser excel·lent, en el fons era un viatge més a les arrels del nostre país i de la nostra gent.

Tal i com ens marca l’escoltisme, allà on ens vam conèixer la Marta i jo, el “Llibre del Català Il·lustrat” és un viatge a buscar les raons del per què?,

PRÒLEGARRELS, ELS ESQUIROLSLLUC SALELLAS

7

llegiu això no penseu que el que dic no té ni cap ni peus, ni tampoc que us creï un rebuig que us faci partir peres amb mi o, encara pitjor, amb ella. Si així ho pensés, seria molt tros d’ase de continuar escrivint. En tot cas, procuraré no allargar-me gaire més. Per mi, el treball de la Marta Montenegro és de rookie de l’any. Coneixent-la, estic convençut que si continua treballant amb aquesta dedicació i voluntat, aviat la veurem tallant el bacallà en el món del disseny català. Confio en ella, especialment si manté aquest compromís amb la terra, amb la gent que hi viu, amb tallar d’arrel amb un entorn que ens vol callats i submises. Un compromís social que, des del meu punt de vista, és essencial en qualsevol ofici. Perquè som aquí per transformar i per fer-ho arriar tot cap a millor. Podem tenir, a estones, el cap ple de pardals, només faltaria, però cal no perdre el món de vista. En aquest sentit, si em deixeu, li demanaré un parell o tres de favors a la Marta. Segueix així, no tinguis la

mà foradada i no perdis mai el cap i el compromís amb la gent que t’envolta. Ells són el que ens dóna l’energia per lluitar i per vèncer i, si els abandones, serem molts els que traurem foc pels queixals. Continua així, Marta!

L’atzar ha fet que aquest treball que publiques arribi en l’any del centenari del naixement d’un dels poetes més importants de la literatura catalana, Salvador Espriu (1913-1985). En un dels seus poemes més coneguts, Inici de Càntic en el Temple ens diu:

Ara digueu: «La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes.» Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra.

Marta, gràcies per ajudar a salvar-nos els mots. Marta, gràcies per mostrar el teu compromís amb la llengua, amb el país, amb la teva millor arma, el dibuix. No dubtis que aviat accedirem “al ple domini de la terra”.

8

INTRODUCCIÓ

Per això però, fa falta un mitjà de pro-moció. Aquí és on entra la meva tasca.

La disciplina amb la qual m’he volgut especialitzar és el disseny gràfic. Me’n surto pitjor que algunes persones però potser també millor que d’altres, en tot cas la qüestió és que faci el disseny que faci m’agrada poder-li incorporar un rerefons, un missatge, un objectiu... i si és una reivindicació, encara millor! M’agrada pensar que el disseny és un mitjà que pot arribar a transportar emocions i coses intangi-bles, que pot ser l’eina per elevar qualsevol pensament o idea que es vulgui comunicar.Per això, he vist la possibilitat de que el disseny doni un cop de mà a la llengua, que l’impulsi i la faci ser més seductora a la vista d’unes noves ge-neracions que passen de puntetes per sobre d’aquestes expressions populars.

Espero doncs que hagi sortit alguna cosa amb una mica de cara i ulls...

I és que els refranys, dites, expres-sions i frases fetes tradicionals catalanes sembla que estiguin exclusivament vinculades a un perfil de persona de poble i d’edat avança-da; i sinó, recordeu quan heu hagut d’imitar a un avi o àvia de poble. Segur que ho heu fet dient amb veu rugosa alguna de les formes lingüísti-ques que he esmentat.Si ens hi parem a reflexionar, són mots i versos que donen un toc de gràcia al llenguatge, ja sigui escrit o oral, i fan que el que escoltem o llegim agafi un caire molt més amè i singular. Fins i tot de vegades, gràcies a un refrany o frase feta, arribem a interpretar o a expressar una idea que descrita amb paraules “normals” no haguéssim aconseguit definir-la tan encertadament.

Així doncs, hi ha motius per tornar a promoure l’hàbit denraonar amb aquest vocabulari, ja que farà enriquir i donar més vida als nostres diàlegs.

Fes memòria. Quants cops has uti-litzat una frase feta o un refrany dins d’una conversa quotidiana? Si ho has fet, és molt probable que alguna vega-da la gent del teu voltant es sorpren-gués o li fes certa gràcia. O mirat des de l’altre banda, tampoc deus haver sentit utilitzar gaire aquest tipus de llenguatge, sobretot si estàs en un entorn juvenil.

9

“Català Il·lustrat” és un projecte que consisteix en la realització d’una sèrie de cartells minimalistes que representen frases fetes de la llengua catalana, un exercici que vol reivindicar l’ús de la llengua popular i tradicional a travésdel disseny.

10

OBJECTIUS

Crear consciència de la minvant utilit-zació i presència de les frases fetes en el llenguatge quotidià per així intentar canviar les actituds lingüístiques dels catalanoparlants i fer reeixir aquest vocabulari popular de forma divertida i original. Cal ser conscient d’aquest fet ja que en l’actualitat, el català, està rebent molts cops i podria estar en perill d’empobrir-se si no vetllem per la seva conservació.

El llenguatge visual és molt potent, arriba al públic d’una manera molt directa, entenedora i clara, per tant, llençar un missatge a través d’una forma de comunicació gràfica uni-versal com poden ser els pictogrames pot tenir una recepció molt àmplia. Reivindicant la llengua però, a més a més també es vol manifestar la im-portància d’una cultura i un territori ja que en el nostre país aquests tres punts van molt units. Tot això sense cap tendència ideològica ni política, simplement d’identitat popular.

Buscar en aquest projecte un repte de creativitat i disseny personal. És a dir, trobar els resultats més adequats partint de la idea inicial, treballant la simplificació, representació i la relació de conceptes. Idear solucions enginyoses, fruit d’un procés preme-ditat d’anàlisi, reflexió, comprovació, avaluació... treballats amb un actitud crítica i d’auto-millora. Es vol arribar a realçar la bellesa de la llengua amb l’ajuda del disseny, dues disciplines aparentment allunyades.

Descobrir l’origen del que ens envolta per enriquir coneixements. El projecte vol aportar una informació que té un valor afegit, uns continguts que també poden ser instructius per així aportar un aprenentatge a més a més de l’exercici essencial de disseny. Un fet que fa que tot agafi més valor i que l’interès que pugui generar aquest projecte arribi a més persones.

GENERARSENSIBILITZACIÓ LINGÜÍSTICA

REIVINDICAR EL TERRITORI I LA CULTURA

REALITZAR UN BON EXERCICI DE DISSENY

DONAR A CONÈIXER ELS ORÍGENS DE LES FRASES FETES

11

El desgast de la llengua durant els anys ha fet que expressions ens perdessin. Qui desconeix més doncs, aquesta part de la llengua són les generacions joves. És per això, que un disseny atractiu pot fer d’ham per cridar l’atenció d’aquest públic, ja que són els que poden tornar a fer viure les frases fetes per així transmetre-les a través de la parla i que es conservin durant més temps. Són els encarre-gats de fer el relleu generacional i cal que siguin ells qui tornin a estimar aquests costums i els utilitzin.

Buscar uns acabats ben treballats, si pot ser perfectes, sense deixar passar cap pas que no estigui del tot meditat i aprovat.

Aquest és un projecte encarat als cata-lanoparlants però que alhora ha sorgit d’una característica d’aquests. Per tant doncs, és lògic que durant el procés de creació aquests tinguin participació en les decisions. La seva opinió i gustos tenen un paper fonamental per anar concretant la direcció que ha de seguir el projecte i quin format ha de tenir... resumint, cal mirar la reacció del públic durant el camí per saber com li afectarà finalment el resultat.

Emprendre una petita part d’aquest projecte a la realitat realitzant la pro-ducció d’una col·lecció de samarretes amb els pictogrames creats pel “Català Il·lustrat”.

ATRAURELES NOVESGENERACIONS

ACONSEGUIRUN RESULTATRIGORÓS

INTERECTUARAMB ELSPARLANTS

REALITZAR PART DEL PROJECTEA LA REALITAT

13

RECERCA I ANÀLISI

14

Tothom sap què són les frases fetes però potser definir-les, saber d’on sorgeixen o esmentar les seves carac-terístiques és més complicat. Per això doncs, cal conèixer i parlar una mica més a fons de la paremio-logia.

El terme paremiologia prové del grec ‘paroimía’ (proverbi) i és la ciència que estudia els refranys, els proverbis o, més concretament, les dites, les frases fetes i altres expressions de llenguatge figurat encunyades en el si d’una llengua amb la intenció de transmetre algun coneixement, gene-ralment de caire tradicional i basat en l’experiència.Per altra banda la definició de parè-mia seria: acte de parla breu, codifi-cat, d’autor anònim i consagrada per l’ús reiterat de generacions i genera-cions.

Dins la paremiologia podem distingir dos àmbits diferenciats, en funció de si sabem o no sabem l’autor o creador de la peça fraseològica.Així existeix la paremiologia sàvia, d’autor conegut, on hi podríem trobar, entre d’altres la màxima, l’axioma, l’aforisme, el principi o l’apotegma; i la paremiologia vulgar, sense autor re-conegut, on podríem trobar-hi la dita,

la frase feta, la locució, el modisme o el refrany, entre d’altres.

Però potser la millor manera de saber què és una frase feta és saber en què es diferencia d’un refrany.

Així doncs la diferència bàsica entre un refrany i una frase feta la podem trobar en la funció que fan en l’oració.Mentre una locució és un fragment d’una oració (un complement que pot substituir un nom, un adjectiu, un adverbi, etc.): ull de poll (locució no-minal), alt com un sant pau (locució adjectival), amb prou feines (locució adverbial de quantitat), etc., una frase feta és una locució verbal. Conté ja un verb (acció) i algú que fa aquesta acció (subjecte). L’adeqüem al discurs i pot aparèixer en passat, present o futur, podem modificar el nombre a singular o plural, etc.: En Joan treia foc pels queixals: estava molt enfadat; els teus pares trauran foc pels queixals quan sàpiguen el que has fet, etc.

I el refrany (o el proverbi) són clàusu-les tancades, invariables. Contenen un fons de saviesa popular, un ensenya-ment, una manera d’entendre el món. Acostumen a tenir rima i ritme i els incloem entre cometes o després de dos punts tot sovint.

QUÈ SÓN?

LES FRASES FETES

RECERCA I ANÀLISI LINGÜÍSTIC

15

I D’ON PROVENEN?

L’etimologia és la ciència de la lingüís-tica que estudia l’origen i l’evolució de les paraules. Per tant, entendrem que les etimologies paremiològiques volen explicar l’origen de les parèmies (refranys, frases fetes, dites...).

Tot i així, descobrir i fonamentar quina és la procedència d’aquestes expressions és molt complicat, ja que normalment el referent que l’ha gene-rat es perd i la transmissió de la frase ha passat a ser únicament oral.

Al llarg dels segles alguns autors s’han dedicat a documentar-les i gràcies a això podem comprendre d’on vénen algunes de les frases que encara diem actualment.

Molt sovint però, són argumentacions poc creïbles i que ens poden fer gràcia ja que són explicacions mitològiques, de pors o fenòmens desconeguts o anècdotes quotidianes molt locals que han perviscut.

És a dir, gairebé l’únic que ens resta és gràcies a la cultura i l’imaginari popular. Per aquest motiu cal estimar aquests orígens i avivar-los perquè en perduri el coneixement.

16

SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA CATALANA

Actualment la societat catalana ha viscut moments de gran rellevància històrica. El sentiment identitari i la voluntat d’autodeterminació de la de la societat catalana ha crescut expo-nencialment en els darrers anys, i des-tacadament en aquest darrer. Aquest fet ha sigut en bona part causa i/o conseqüència de les fortes agressions que ara rep Catalunya des del govern central espanyol.

El català, ha sigut un dels punts on els atacs han volgut fer més incidència.

Un dels cops més polèmics i forts que s’han viscut en els darrers mesos ha tingut com a protagonista el Ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, que pretén marginar el català a les escoles dels Països Catalans equiparant-lo al nivell de llengües estrangeres com l’anglès i el francès. L’esborrany de la Llei Orgànica de Mi-llora de la Qualitat de l’Ensenyament permetrà que els estudiants puguin obtenir el títol de Secundària o Batxi-llerat sense necessitat de saber català.

A les Illes Balears la ofensiva s’ha manifestat, entre molts d’altres aspectes, amb el canvi de topònims al castellà i al País Valencià es manté el vet a veure TV3, la televisió pública de Catalunya.

Amb un panorama com aquest, la llengua catalana podria estar en perill. Tot i això, cal recordar que el català és el patrimoni principal de Catalunya allò que el poble s’estima més i que ha aconseguit conservar al llarg del temps.

17

Dades extretes de “InformeCat 2012”, elaborat per la Plataforma per la Llengua

75%Gairebé el

de la població valenciana entén el Valencià

El

de la població de les Illes Balears sap parlar el català

63%El

de la població de l’àmbit lingüístic entén el català

91%El

dels ciutadans espanyols sap parlar el català

20%

Gairebé 10 milions de persones parlen el català

El català és la 14a llengua més parlada de la Unió Europea

El català, entre les 100 llengües més parlades del món

El

dels residents de Catalunya parla el català

78%

18

ANTECEDENTS

Cada cop són més els projectes que apareixen amb l’objectiu de difondre trets de la cultura catalana, tradicions, gastronomia, eslògans nacionalistes...

Aquí en trobem alguns exemples. “Ca-talunyam!” és una marca de samarre-tes especialitzades en la gastronomia catalana. Fa jocs visuals enginyosos amb expressions i frases referents al menjar típic català.

La Xancleta Catalana i Productes de la Terra són també marques que tenen la mateixa meta però amb un caire ideològic i polític més marcat.

Per últim, RTV (Reus de Tota la Vida) és una campanya que encara abar-ca un territori més reduït, el d’una població: Reus. Són samarretes amb il·lustracions de paraules que es diuen d’una manera única i concreta en aquest indret.

Català Il·lustrat, es pot diferenciar d’aquestes altres propostes en que està centrat únicament en la llengua (però de tot el territori català) i que no vol posicionar-se en cap pensament ideològic ni polític.

19

XANCLETA CATALANAwww.xancletacatalana.cat

PRODUCTES DE LA TERRAwww.productesdelaterra.cat

RTV. REUS DE TOTA LA VIDAcargocollective.com/saemisae

CATALUNYAM! www.catalunyam.cat

Samarretes especialitzades en gastronomia catalana.

Samarretes i xancletes amb la imatge de l’estelada.

La botiga de marxandatge i productes dels Països Catalans.

Samarretes amb il·lustracions que plasmen paraules típiques de Reus.

20

LLENGUATGE PICTOGRÀFIC

Amb l’objectiu de que hi hagi un intercanvi d’informació i idees ente-nedor entre tota la humanitat, l’home ha creat vàries formes de llenguatge universal; un d’aquests llenguatges és el pictogràfi c. Aquest tipus de llenguatge s’ha assi-milat mundialment ja que sense la necessitat de conèixer un altre idio-ma, es pot interpretar mitjançant gràfi cs el que signifi ca una imatge.

Així doncs la defi nició de pictograma seria: signe que representa esque-màticament un símbol, un objecte real o una fi gura. Actualment però també s’entén com un signe clar que sintetitza un missat-ge interpretat universalment com ja hem dit, amb l’objectiu d’informar.

Per exemple, és sabut per gairebé totes les persones que un crani amb dos ossos creuats a sota és un senyal de perill, i que per tant no es pot tocar o no t’hi pots acostar.

Per retrobar els orígens d’aquest llenguatge ens hem de remuntar al neolític on l’home utilitzava les pic-tografi es per representar objectes di-buixats a les parets de pedra. A partir d’aquestes escriptures cada cultura va adaptar la seva forma de comunicació gràfi ca.

A Mesopotàmia aquests dibuixos van evolucionar per formes més simples que recordaven la imatge inicial. Finalment es van seguir estilitzant fi ns que ja no es van reconèixer els símbols primitius.

Per altre banda trobem el sistema d’escriptura de l’antic Egipte. Els egipcis van partir de l’escriptura pictogràfi ca per idear el seu propi sistema jeroglífi c que representava literalment cada objecte.

RECERCA I ANÀLISIGRÀFIC

21

DISSENY MINIMALISTA

El disseny minimalista es defi neix com el disseny en la seva forma més pura i bàsica, prescindint de tot ele-ment que excedeixi de color, forma i textura. És la tendència a reduir a allò únicament essencial.Així doncs, el seu objectiu és destacar el concepte i que aquest sigui el punt d’interès per l’espectador o usuari. En una sola expressió: “menys és més”.

És important que tot els elements que composen un disseny minimalista en formin un de sol, donant la sensació que hi ha concordància entre ells com si fossin un sol element i evitar així la impressió de tenir moltes coses dife-rents, la qual cosa produeix una “con-taminació visual” i falta d’harmonia.

També es parla de minimalisme fent referència a qualsevol austeritat estilística, a l’èmfasi a la geometria i a l’anulació de la tècnica expressi-va, buscant un caràcter totalment neutral sense cap connotació artística concreta.

Així doncs, algunes de les caracte-rístiques tècniques principals del disseny minimalista serien: l’absència d’ornaments, el purisme estructural i funcional, l’ordre, la geometria ele-mental, la precisió en els acabats, la reducció i síntesi, la màxima senzi-llesa, les superfícies planes i mono-cromàtiques etc.

22

ICONIC TV POSTER SERIES - Albert Exergian

PHILOGRAPHICS - Genís Carreras www.geniscarreras.com

www.exergian.com

ANTECEDENTS

En són molts els dissenyadors que han creat cartells i pictogrames mi-nimalistes per representar qualsevol cosa de la nostra societat, de camps i disciplines molt diversos. En aquesta pàgina he posat alguns

exemples on es pot veure clarament aquesta forma de representació.A sobre d’aquestes línies hi trobem la sèrie de cartells de Genís Carreras, “Philographics” on es sintetitzen conceptes filosòfics. Un clar exemple

de que per molt complex que sigui un element a representar, existeix una solució satisfactòria. Albert Exergian ha fet el mateix però amb sèries de televisió i Viktor Hertz ha simplificat pel·lícules i cançons.

23

PICTOGRAM MUSIC POSTERS - Viktor Hertz

www.viktorhertz.com

www.viktorhertz.com

MOVIE POSTERS - Viktor Hertz

Aquestes dues últimes col·leccions però, han estat elaborades també per molts altres dissenyadors, sobretot les de films cinematogràfics. Havent vist el treball d’aquests dis-senyadors va aparèxer la idea de fer

quelcom semblant. La simplificació d’algun conjunt de conceptes però sense caure en un tòpic.

25

PROCÉSCREATIU

A continuació explicaré el procés que he seguit per la creació dels pictogra-mes que apareixen als cartells.

No és un procés que sigui fidel a una metodologia de treball concreta sinó que ha anat sorgint i evolucionant al llarg del desenvolupament del projecte.

Es tracta de gestionar i classificar la informació temàticament per després buscar interrelacions que puguin proporcionar idees enginyoses entre la llengua i el grafisme.

26

1. RECERCA I ANÀLISI LINGÜÍSTIC I GRÀFIC

Aquesta fase l’he explicat amb més extensió anteriorment però l’he de tornar a esmentar ja que és la primera acció que s’ha de fer per poder iniciar qualsevol projecte. Amb el disseny gràfic pots tractar amb qualsevol tema i evidentment, pot ser poc conegut o totalment desconegut. Per tant la recopilació d’informació i documentació és bàsica i a més a més s’ha de tenir molt present que les fonts han de ser fiables i rigoroses. En aquest cas, a part d’utilitzar internet i llibres, he contactat amb filòlegs perquè m’ajudessin amb el tema lingüístic.

Com ja he explicat, la meva recerca va ser gràfica però també lingüística. Amb la investigació gràfica vaig poder treure conclusions i idees de com representar i simplificar conceptes de forma totalment minimalista, que és el que jo buscava. Com utilitzar les formes, l’espai, els colors, la distribu-ció dels elements, com focalitzar el concepte i el missatge... En definitiva sensibilitzar-me i im-pregnar-me d’aquest estil de disseny per poder-lo posar en pràctica.

Amb la recerca lingüística vaig enriquir-me de coneixements per sentir que estava més segura treba-llant en aquest terreny. El tema em va atraure perquè m’estimo la llengua, però això no volia dir que tingués el nivell necessari per jugar amb ella. Potser tampoc el tinc ara, però per això mateix vaig demanar consell i recolzament per així delegar una mica aquesta qüestió.

Un cop aclarits conceptes, definicions, i haver recopilat una quantitat impor-tant d’expressions, frases fetes, dites, locucions etc. vaig poder passar al següent pas, camí de transformar-los en una representació gràfica.

27

2. ELECCIÓ DE LES FRASES

La fase d’elecció de les frases fetes definitives per formar part de la sèrie de cartells va ser complexe i llarga.

Amb la llista interminable de dites, frases fetes, refranys... vaig haver d’instaurar uns requisits per així obtenir les opcions més idònies pel resultat final.

Aquests condicionants els vaig de-tectar després d’haver tingut algunes idees directes de cartells que funcio-naven a la perfecció. D’aquests, vaig poder extreure’n les seves caracterís-tiques per així buscar altres eleccions encertades.

Els requisits eren:

• Que fos una frase feta.

• Que el sentit literal no tingués res (o poc) a veure amb el sentit figurat (tot i que aquesta característica ja sol ser implícita en les frases fetes).

• Que els substantius fossin objectes o elements no abstractes.

• Que l’acció que expressava el verb fos clara i simple.

• Que fos de poca extensió.

Un cop haver passat aquest primer fil-tre, l’elecció la vaig acabar de fer una mica més subjectivament escollint doncs, aquelles frases fetes que per criteri propi creia que en podria sorgir una solució més enginyosa, simple, gràfica i de missatge clar i directe, sense ambigüitats ni complexitats.

28

3. PLUJA D’IDEES D’ELEMENTS

Amb una llista ja complerta de frases fetes vaig començar a fer una pluja d’idees d’esbossos de tots els elements que definien o estaven relacionats amb cada paraula de la locució, sempre pensant amb el sentit literal de la frase i no amb el figurat. És a dir, interpretant el significat habitual de cadascuna de les paraules.

D’aquesta manera, es poden enumerar vàries maneres gràfiques de represen-tar cadascuna de les paraules.

En aquest cas, el verb “partir” el podem representar amb ganivets, una destral, una línia discontínua (que és un símbol de separació), unes tisores...

Per altre banda, la paraula “pera” no ens proporciona gaires possibilitats de representació ja que la imatge que ens ve al cap és molt clara i directe. Però sí que hem de buscar la manera de passar de “pera” a “peres”, de singular a plural. Això es pot fer simplement augmentant el nombre d’unitats o buscant altres símbols que expressin un creixement quantitatiu com podria ser una multiplicació.

29

4. UNIÓ I RELACIÓ D’ELEMENTS

Un cop tenim els components, cal crear un pictograma que englobi tota la frase sense que ens quedi un resultat recarregat d’elements i d’informació. Per assolir aquest objectiu és important que aconseguim relacionar i unifi car els dos elements de la forma més integradora possible.

Es pot integrar buscant estratègies creatives com la comparació, substi-tució, reducció, síntesi o bé cercant funcions que l’acció pugui fer sobre l’element principal de la frase.Després de provar totes les combi-nacions possibles trobarem la més adequada per representar el missatge.

+ PARTIRPERES

30

5. SIMPLIFICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Perquè el concepte encara quedi més focalitzat i no hi hagi cap mena d’informació innecessària, el següent pas és simplificar la imatge.

Un dels recursos que utilitza el disseny minimalista per eliminar qualsevol distracció és reduir la imatge a formes planes, llises i monocromàtiques. Una manera senzilla i directe per realitzar aquest efecte és la silueta.

Simplement contornejant la imatge que hem creat i emplenant-la amb un color pla sorgeix un pictograma amb formes totalment reconeixibles. A més a més obtenim una figura amb molta força i impacte.

31

6. AVALUACIÓ ESTÈTICA

Finalment l’últim pas consisteix en considerar a partir del propi criteri o del de persones que ens puguinaconsellar, si el resultat també és estèticament correcte, agradable i atractiu a part de funcional.

Aquest punt té una part subjectiva però també ens podem basar en varis principis fonamentals del disseny, com els bons acabats, la composició, la línia, les proporcions, el color...

Més d’un cop vaig haver de rectificar i tornar a realitzar una proposta total-ment nova per algun dels dissenys del “Català Il·lustrat”, perquè tot i que complissin l’objectiu i expressessin sense ambigüitats el concepte, estèti-cament no eren adequats.

Es tracta doncs de sempre qüestionar-nos el resultat encara que compleixi els requisits. Crec que objectivament els dissenys han de funcionar però també ens han de transmetre alguna cosa més. Han de seduir i atraure, sinó segurament és que estan incom-plerts.

32

APLICABILITATI MARCA

33

Els cartells tenen aplicabilitat en samarretes i en posters. Aquesta acció no busca un benefici econòmic sinó un benefici cutural i lingüístic, de difusió d’aquests tresors de la llengua.

Per això doncs és necessari crear una marca identitària per aquest “produc-te” perquè així adquireixi un caràcter i una personalitat propis.

El “naming” ha estat creat a partir de la premisa inicial d’aquest projecte, la suma de la llengua amb el grafisme.

Així doncs “Català il·lustrat” és el nom escollit per aquesta col·lecció. La paraula “català” fa referència eviden-tment, a la llengua catalana; mentres que “il·lustrat” expressa el fet de que hem traspassat aquesta llengua a

pictogrames i il·lustracions. La pa-raula “il·lustrat” però, té doble sentit. També es pot interpretar en el seu significat d’intel·lectualitat i per tant, ens ajuda a remarcar que el que estem creant són dissenys enginyosos.

Finalment, el símbol de la marca vol englobar també els dos conceptes principals i per tan la paraula “Català” es representa amb una tipografia seriosa i formal (fent referència al llenguatge) i a continuació hi trobem l’”il·lustrat” escrit amb tipografia de traç manual que és una picada d’ullet al món gràfic i de la il·lustració.

35

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Seguidament es mostra el projecte en si. L’exercici visual final que he creat per a cada frase feta que he seleccio-nat. Per cadascuna d’elles hi ha dedicades sis pàgines. A la primera hi trobem la frase feta en qüestió i al seu costat s’hi pot llegir el seu significat. A la tercera pàgina hi ha l’explicació del seu origen i una interpretació gràfica i esquemàtica d’aquest. Seguidament, a la quarta pàgina hi apareix el picto-grama realitzat per la frase feta, que es tracta de la representació del sentit literal d’aquesta. I per últim, trobem l’aplicació del disseny a una samarreta i posteriorment una foto una simula-ció del cartell ubicat en un indret amb relació a l’origen o al significat de la frase.

37

“(...) existeixen, així mateix, un gran nombre de petites frases i formes lingüístiques de sentit proverbial; modismes, comparances i girs especials que poques vegades volen dir el que signifiquen els mots que els formen, en el seu recte sentit. Llur significat és del tot allunyat de les paraules, que es comprenen, no pel que diuen, sinó pel que volen dir, segons una segona valor sobreentesa i accepta-da per tothom, frases de valor humil al costat del gran proverbi, però que constitueixen la part florida del llenguatge, que sovint resultaria monòton i mancat de relleu, si fos tancat cruament i estretament al seu aspecte justament gramatical. Nosaltres no ens sentim interessats pels proverbis en l’aspecte universal ni pel profund sentit filosòfic que enclou la màxima moral que la gran majoria d’ells contenen. Ens interessa tan sols la forma que ha-gin pres dintre del nostre llenguatge i sobretot, la manera com el poble els sent i se’ls explica. (...)”

Joan Amades, “Refranyer Català Comentat”

38

ANAR DEVINT-I-UNBOTÓ

ANAR DEVINT-I-UNBOTÓ

39

Anar extraordinàriament mudat o vestir amb el màxim luxe i magnificència.

40

ORIGEN

Aquesta dita té origen en un antic uniforme militar del començament del segle passat, d’aire napoleònic, en el qual hi havia un gros pitral semblant al que avui encara porten els municipals en el vestit de gran gala, on hi havia tres rengles de grossos botons daurats formats per set botons cada rengle, o sigui un total de vint-i-un. Aquest uniforme era el de màxim lluïment militar de l’època i la seva visió enlluernava la gent fins al punt d’haver quedat retratat en un proverbi.

Pàmies i Riudor, Víctor (2007-2012): Etimologies paremiològiques. [Blog en línia consultat el 25 d’octubre de 2012 a http://etimologies.dites.cat]

ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ

41

CATALÀ IL·LUSTRAT

42

ANAR DE VINT-I-UN BOTÓ

43

CATALÀ IL·LUSTRAT

Passeig Arqueològic (Girona, Gironès)

44

ARRIBARA TRES QUARTSDE QUINZE

ARRIBARA TRES QUARTSDE QUINZE

45

Arribar molt tard.

46

ORIGEN

A final del s. XIX en ple regant de la Reina Regent Maria Cristina, Francesc Silvela (que presidia el Consell de Ministres) va fer decretar que tot el Regne s’havia de governar per un horari únic. Es van substituir doncs els horaris de matí, tarda, nit i matinada i es va passar a dividir el dia en 24 hores.Així doncs, seguint el decret al peu de la lletra, a la ciutat de Vic, es va fabricar un rellotge que marcava i sonava les noves 24 hores del dia. A la primavera del 1901, el rellotge ja lluïa a la torre de l’Ajuntament. Però els veïns de la plaça, cada dia estaven més i més empipats. La serenata començava a ser massa molesta. A les 12 de la nit, en el millor dels sons, els venia el pànic de pensar si encara se les haurien amb les 24 martellades de repetició. Les protestes i les burles se succeïen i fou llavors quan la gent de la plaça començaren a quedar, per a trobar-se o per xerramequejar sota el rellotge de plaça “el de tres quarts de quinze”.

Pedral, Joan. Article “Tres quarts de quinze” publicat el 13 de març de 2011. Redacció osona.com (diari digital)

ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE

47

CATALÀ IL·LUSTRAT

48

ARRIBAR A TRES QUARTS DE QUINZE

49

CATALÀ IL·LUSTRAT

Plaça Major (Vic, Osona)

50

DONARGAT PER LLEBRE

DONARGAT PER LLEBRE

51

Col·locar pel mateix preu alguna cosa d’inferior qualitat.

52

ORIGEN

Fa temps, els hostals tenien mala reputació pels seus menjars. Se’ls acusava per exemple, de posar gat als àpats i vendre-ho com a vedella, conill, o llebre.


DONAR GAT PER LLEBRE

53

CATALÀ IL·LUSTRAT

54

DONAR GAT PER LLEBRE

55

CATALÀ IL·LUSTRAT

Carrer Teixeda (Hostalets d’en Bas, Garrotxa)

56

DONAR PEIXETDONAR PEIXET

57

Donar un cert avantatge,posar les coses fàcils, rebaixar l’exigència.

58

ORIGEN

No té res a veure amb peix, sinó que ve de péixer, verb absolutament viu i absolutament estès a tot el domini català. Péixer és ‘donar, alimentar una criatura o una persona gran o un malalt, donant-li directament el menjar a la boca’. Donar-ho triturat, mastegat, amb una facilitat màxima de posar-li a la boca.


DONAR PEIXET

59

CATALÀ IL·LUSTRAT

60

DONAR PEIXET

61

CATALÀ IL·LUSTRAT

Cementiri (Canet d’Adri, Gironès)

62

ESTAR ALA QUINTAFORCA

63

Quan una persona o cosa es troba molt lluny.

64

ORIGEN

Al principi del segle XIX, a Barcelona hi havia quatre forques on penjaven els delinqüents condemnats a pena capital. En aquells temps se’n va fer una cinquena al turó de la Trinitat, que a l’època era un indret molt llunyà, i d’aquí ve la dita d’estar un lloc a la quinta forca.


ESTAR A LA QUINTA FORCA

65

CATALÀ IL·LUSTRAT

66

ESTAR A LA QUINTA FORCA

67

CATALÀ IL·LUSTRAT

Rectoria de Cartellà (Cartellà, Gironès)

68

HAVER-HIROBAESTESA

HAVER-HIHAVER-HIROBAROBAESTESAESTESA

69

Crida al silenci o a la discreció quan, enmig d’una reunió o conversa apareixen persones a les quals no els hi importa gens ni mica el que s’està comentant o bé que, per la seva condició o sensibilitat, s’hi poden escandalitzar, com ara els nens.

70

ORIGEN

Aquest crit d’alerta sembla que té el seu origen a l’argot carcerari, ja que originàriament, quan els reclusos es trobaven parlant sobre algun tema reservat o que no volien que transcendís als guardes de la presó, si un vigilant s’hi acostava massa, acostumaven a dir: «Ull viu... hi ha roba estesa!», donant a entendre que era el moment de canviar de tema.


HAVER-HI ROBA ESTESA

71

CATALÀ IL·LUSTRAT

72

HAVER-HI ROBA ESTESA

737373

Santa Eugènia (Girona, Gironès)

74

MATAREL CUCMATAREL CUC

75

Menjar o beure una mica en dejú o fora d’àpats per fer passar la gana.

76

ORIGEN

Expressió que té el seu origen en els antics costums camperols. Els pagesos solien prendre una copa d’anís abans d’esmorzar, perquè creien que així mataven els cucs i paràsits intestinals.


MATAR EL CUC

77

CATALÀ IL·LUSTRAT

78

MATAR EL CUC

79

CATALÀ IL·LUSTRAT

Bar Baobab (Olot, Garrotxa)

80

NO TENIRNI CAPNI PEUS

NO TENIRNI CAPNI PEUS

81

No tenir ordre ni coherència.

82

ORIGEN

És una expressió que ja prové de la tradició llatina i significa que una cosa no té ordre ni coherència. Fa referència a la integritat del cos, on tot va relacionat. Li falten, sense cap ni peus, les parts esencials per fer-ho un conjunt harmoniós. Un cos sense cap ni peus no té sentit, s’assembla més a un tronc inert i sense vida.


NO TENIR NI CAP NI PEUS

83

CATALÀ IL·LUSTRAT

84

NO TENIR NI CAP NI PEUS

85

CATALÀ IL·LUSTRAT

La Devesa (Girona, Gironès)

86

PARTIRPERESPARTIRPERES

87

Desavenir-se.Separar-se els que anaven units i concordes.

88

ORIGEN

Podria provenir o estar relacionat amb un refrany que adverteix que amb el teu senyor no vulgues partir peres, perquè et menjaràs les verdes i ell les madures. És a dir, que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador.


PARTIR PERES

89

CATALÀ IL·LUSTRAT

90

PARTIR PERES

91

CATALÀ IL·LUSTRATCastell de Farners

(Santa Coloma de Farners, La Selva)

92

SER UN TROS D’ASE

9292

SER UN TROS D’ASE

93

Es diu d’una persona molt estúpida.

94

ORIGEN

Es diu d’una persona molt estúpida, relacionant l’estupidesa amb l’animal, que fa feina, feina sense remugar ni protestar i que posant-li les ulleres, només mira endavant. El ponderatiu ‘tros’ significa que és més estúpid que un ase sencer, el superlatiu de l’estupidesa!


SER UN TROS D’ASE

95

CATALÀ IL·LUSTRAT

96

SER UN TROS D’ASE

97

CATALÀ IL·LUSTRAT

Canet d’Adri (Gironès)

98

TALLAR ELBACALLÀTALLAR ELBACALLÀ

99

Manar, tenir el control d’una situació.

100

ORIGEN

El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vincula-da al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbal tallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l’àrbitre o el que té major autoritat en un afer.


TALLAR EL BACALLÀ

101

CATALÀ IL·LUSTRAT

102

TALLAR EL BACALLÀ

103

CATALÀ IL·LUSTRAT

Monestir de Sant Pere de Galligants (Girona, Gironès)

104

TENIR ELCAP PLE DEPARDALS

TENIR ELCAP PLE DEPARDALS

105

Ser molt despistat o fantasiós.

106

ORIGEN

L’origen podria provenir del fet que quan volen en grup i en disparen algun i cau, la resta s’acosten a veure què ha passat i, així distrets, els poden caçar a tots (ho expliquen del ‘chorlito’, nom dorigen basc). Potser també pot anar relacionat amb l’aire que fan les ales en moure’s, que fan que el cap sigui ple de vent, o sigui buit.


TENIR EL CAP PLE DE PARDALS

107

CATALÀ IL·LUSTRAT

108

TENIR EL CAP PLE DE PARDALS

109

Comanegra (Oix i Montagut, Alta Garrotxa)

110

TENIR LA MÀ FORADADA

111

Ser molt malgastador.

112

ORIGEN

La imatge és prou gràfica: una mà amb un forat no pot contenir ni retenir res. Tot se li escapa.



113

CATALÀ IL·LUSTRAT

114


115

CATALÀ IL·LUSTRAT

Passeig de la Copa (Girona, Gironès)

116

TREURE FOC PELSQUEIXALS

TREURE FOC PELSQUEIXALS

117

Enfadar-se, estar enfadat amb algú o alguna cosa.

118

TREURE FOC PELS QUEIXALS

ORIGEN

El foc, metafòricament, s’usa per indicar que algú s’encén (de desig, de passió) i en aquest cas doncs la flama indica irri-tació, que probablement només hi ha un pas.


120

TREURE FOC PELS QUEIXALS

121

Vall d’en Bas (Garrotxa)

123

MATA EL CUC!

TINC LA MÀFORADADA.

SEMPRE ARRIBO ATRES QUARTS DEQUINZE.

TALLOEL BACALLÀ

HI HA ROBA ESTESA!

TREC FOC PELSQUEIXALS.

NO EM DONISPEIXET.

124

AGRAÏMENTS

A la gent de Partisano,

per veure una oportunitat en aquest projecte.

A en Víctor Pàmies,

incansable, pel seu imprescindi-ble assessorament lingüístic.

Al Casal Independentistael Forn de Girona,

per ser els “culpables” del naixement d’aquesta idea.

A en Lluc,

per escriure un pròleg tan encoratjador.

A la família Montenegro Carreras,

per la paciència i els consells.

I per últim, a tots aquells que heu col·laborat o que us he fet perdre una mica del vostre temps retratant-vos:

Enric Ayats, Irene Bosch, Marc Carbó, Eduard Celis, Laura Cor-nell, Albert Montalbán, Vanessa Moreno, Júlia Planas i Ernest Pujades.

125

WEBGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

• JOAN AMADES. Refranyer català comentat. Editorial Selecta.

• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars. Biblioteca Popular Catalana Vell i Nou. Editorial Millà

• JOAN AMADES. Costumari català. Edicions 62.

• JOANA RASPALL I JUANOLA, JOAN MARTÍ I CASTELL. Diccionari de locucions i frases fetes. Edicions 62.

• Dites i frases feteswww.frasesfetes.dites.cat

• Etimologies paremiològiqueswww.etimologies.dites.cat

• Paremiologia catalanawww.refranys.com

• Observatori de la llengua catalanawww.observatoridelallengua.cat

• Rodamotswww.rodamots.com

• Polseguerawww.polseguera.com

• Encatala.catwww.encatala.cat

• 10.000 refranys catalanswww.usuaris.tinet.cat/jpv

• Plataforma per la llenguawww.plataformaperlallengua.cat

127

ANNEXOS

128

EXPOSICIÓ “CATALÀ IL·LUSTRAT”

“Amb l’obertura del nou local, el Casal Independentista El Forn, ha apostat per presentar en les seves parets diferents exposicions d’artistes gironins i gironines. Tot i que en el local del carrer del Carme ja s’hi ha-vien presentat algunes exposicions de manera ocasional, l’objectiu d’aquesta nova etapa és que el nou Casal es converteixi en un espai més des d’on els artistes novells i més innovadors de la comarca puguin presentar les seves obres de forma gratuïta. I és que des de la seva creació, el Forn sempre ha volgut ser un pol de cultura en àmbits molt diversos.

Des de la inauguració del local al carrer Sant Pere, les parets del Casal han acollit l’exposició ‘Rajoles’ de Carla Soler, una combinació de fotografies de rajoles de diferents estampats de cases d’estiueig de cos-ta. A partir d’avui, dimarts, inaugurem l’exposició ‘Català il·lustrat’ de Marta Montenegro.

‘Català il·lustrat’ és un recull de frases fetes i expressions catalanes representades gràficament de forma simple i literal. Un exercici visual que té com objectiu jugar amb la llengua i alhora demostrar que el llenguatge tradicional pot reivindicar-se amb les formes d’expressió gràfica del disseny actual.”

Publicació al web del Casal Independentista el Forn. 7/8/2012

www.casalelforn.cat

L’exposició es va poder veure durant el setembre de l’any 2012.A la dreta, alguns dels cartells que es van exposar (les primeres versions del que acabaria siguent la sèrie definitiva de “català il·lustrat”).

PROCÉS SERIGRÀFIC SAMARRETES

Les samarretes de “Català Il·lustrat” s’han pogut dur a terme gràcies a la gent de Partisano. Aquí, algunes fotos del procés de serigrafia al seu taller.

www.partisano.cat

132

EL “CATALÀ IL·LUSTRAT”A FACEBOOK

Actualment la millor manera per difondre qualsevol cosa és a través de les xarxes socials. Per això vaig crear la pàgina al facebook de “Ca-talà Il·lustrat” on es pot trobar tota la informació i novetats de la col·lecció.

També s’ha creat un àlbum per penjar les fotos que la gent envia amb algu-na de les samarretes de la sèrie. A la dreta n’hi ha alguns exemples.

Català Il·lustrat” és un projecte que consisteix en la realització d’una sèrie de cartells minimalistes que representen frases fetes de la llengua catalana, un exercici que vol reivindicar l’ús de la llengua popular i tradicional a través del disseny.

“...frases de valor humil al costat del gran proverbi, però que constitueixen la part florida del llenguatge, que sovint resultaria monòton i mancat de relleu...” (Joan Amades)

CATALÀ IL·LUSTRAT

Documents

Transcript of CATALÀ IL·LUSTRAT