Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Octubre 2006 • número 79 • 0,50 euros • www.usuaris.tinet.cat/cgt-cat/ www.cgtcatalunya.cat

Po

rtad

a:D

ídac S

ala

u

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 20062

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgt.esTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)

• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya

(FEC) • Federació d’Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.es

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.netTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - baixll@eresmas.comTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de MontserratTel. 93 778 04 93

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.com

Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@wanadoo.esTel. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.orgTel. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.esTel. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgt.esTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19

PonentAv. Catalunya, 82è25002 Lleida - lleida@cgt.esTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.esTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgt.esTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.comTel. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.comTel. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallèscgt.castellar@terra.esTel. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.esTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialDiari, ràdio, televisió,web, espai multimèdia...

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: David Poulit, CGT Balears, Mariona Parra, Radical Gai,Plataforma Salvem els Muntanyans, Manel Alarcó, Xavier Llorente, Sira del Río, Maria ÀngelsRodríguez, Núria Rimbau, Andreu Subirats, Josep M. Loste, MIL Societat Anònima, Belén Vicéns, V. C.,Ricard Escarré, Anna M. Villena, Imma Merino, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals deCGT. Fotografies: Dídac Salau, Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis i Gabriel Serra. Il·lustra-

cions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i

subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo-

racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.

Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.

Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 d’agostdel 2006.

Companyia Elèctrica Dharma

“Estats carronya, bèsties de

guerra, les vostres festes són

criminals. Ballarem amb energia

damunt tota la porqueria”

Còmic - Ácido Crítico

És evident que lluitardes d'un sindicat permillorar les condicionsdel dia a dia del nostretreball no ens pot ferperdre de vista el fetque és el sistema en siel que combatem i nonomés una mala apli-cació d'aquest. De lamateixa manera quecombatre el sistemacapitalista i lluitar peruna societat senseclasses ni opressió noens pot fer perdre devista que la millora deles condicions de vidaara i aquí és impres-cindible per no quedar-nos enlluernats en elsobjectius finals i obli-dar la realitat mésimmediata. Enmig d'a-questa cruïlla decamins és on estemels anarcosindicalistesi sovint rebem tant delsil·luminats com delsvenuts. Els uns ensdiuen reformistes i elsaltres utòpics. Uns ialtres tenen raó. Volemreformar les condi-cions de vida ja, peròalhora volem canviar-les totes de dalt a baix.Saber explicar això deforma planera i senserecórrer a grans parra-fades intel·lectualoides

és el que els nostresavis van fer de 1868 a1936. El fet que lasocietat sense classesi llibertària tragués elnas en aquell momentva ser conseqüència,sobretot, de la impor-tància que ells vandonar a estendre elseu missatge. Posadesles seves maneres defer al dia, en l'actualitatnecessitaríem televi-sió, diari, ràdio, espaiweb i productora multi-mèdia. “Somiem?, ésclar que sí; tenimmassa pressa?, hemaprès a esperar i hoesperem tot, ara”.

A les antenes de les cases o ja sense entenes, un dia hi arribarà, també, el pensament llibertari. Foto: Mireia Bordonada.

Catalunya. Octubre de 2006

REPORTATGEL’Aran és la comarca sota administraciócatalana que forma part d’aquesta naciócultural que malgrat tot continua viva

OCCITÀNIA

David Poulit

Occitània és un país que no

està representat sobre cap

mapa polític europeu i tot i

així existeix.

Les aspiracions colonialistes i

imperialistes franceses han tingut

un paper clau en la història occita-

na. Ara bé, Occitània té una història

pròpia i una civilització que influirà

en tota l’Europa occidental, sobre-

tot en l’Edat Mijana, i en la cons-

trucció de l’Estat francès.

El territori

Occitània es presenta sobre una ter-

cera part de l’Estat francès. Aquest

territori és també conegut com a

“Migdia” o mal anomenat “sud de

França”. A més a més, compta amb

la Val d’Aran, que està situada dins

l’Estat espanyol i depèn d’aquest i

de la Generalitat de Catalunya, i

també amb una dotzena de valls si-

tuades dins l’Estat italià. Aquesta

zona de valls italianes, propera a la

frontera amb l’Estat francès, té el

seu límit baix del massís dels Alps i

s’expandeix sobre les províncies de

Turín, Cuneo i Imperia.

Occitània té una superfície total

de 190.000 km2. Els límits són na-

turals: dos mars, muntanyes i grans

rius. Aquest territori, però, no té cap

lligam d’unitat geogràfica i està for-

mat per països amb diferents cli-

mes, cultures i estructures socials i

es defineix com el conjunt dels paï-

sos on es parla l’occità. Així, està

dividit en cinc regions que repre-

senten els grups dialectals de l’oc-

cità: la Gasconha, el Lemosí, el

Lengadoc, la Provença i l’Alvern-

ha. Aquestes regions van ser, durant

l’edat mitjana, importants comtats

o ducats potents com estats. Les

fronteres han canviat en funció de

les guerres i els casaments.

La seva població és de 14 milions

i no hi ha tanta densitat de població

com a les zones del nord i de l’est

de l’Estat francès. Les zones amb

més densitat són les valls del Garo-

na i del Ròna; les costes mediterrà-

nies i atlàntiques, els Pirineus, els

Alps i el Massís Central són les

zones més rurals.

L’Estat francès es construeix,

com els estats italià i espanyol, amb

les seves indústries al nord. Durant

el curs de la seva història, Occitània

ha conegut diferents economies

(tèxtil, carbó, gas, pesca, pagesa...),

però amb els recursos acabats i les

diferents polítiques productivistes

franceses que hi ha hagut, la pro-

ducció agrícola s’ha generalitzat i

ha constituït l’únic sector econò-

mic.

La política agrícola europea co-

muna i l’economia de postguerra

(1939-45), formada per capitals

americans, van participar en el fe-

nomen de l’èxode rural. L’esquema

de pagesia tradicional, autosuficient

i de policultures, desapareix per

donar lloc a megagranges de mono-

cultura. La vida dels pobles també

esta patint la marxa forçosa de la

gent jove, els tancaments dels ser-

veis públics (escoles, correus,

transports) i la desaparició de tota

l’economia depenent.

Des dels anys cinquanta, els am-

plis espais naturals occitans van es-

devenir (i encara continuen sent en

alguns llocs) importants zones

d’entrenament de l’exèrcit i de ca-

sernes militars.

Aquest és el resultat de la política

de defensa ofensiva francesa, moti-

vada per la guerra freda contra el

bloc soviètic i la necessitat de si-

tuar-se en la capçalera de les potèn-

cies militars i econòmiques per

jugar així, després de l’era colonial,

al gendarme mundial.

Les tecnologies avançades de

l’armament, de l’aeronàutica i de

les indústries directament o no lli-

gades amb aquests sectors creen

noves oportunitats econòmiques

per als països occitans que s’adap-

ten al desenvolupament de les ciu-

tats grans. També s’hi han instal·lat

nombroses centrals nuclears que

responen a la lògica de crear una

gran potència nuclear (tant civil

com militar).

Tolosa i Montpeller són les ciu-

tats de l’Estat que han conegut el

creixement més important aquests

últims anys (tant econòmicament

com a nivell de població).

El turisme passa també com a ac-

tivitat econòmica màxima per a una

Occitània on la qualitat de vida és

un del seus principals arguments i

la part folklòrica i tradicional agra-

da i es torna a descobrir per a les

persones provinents de ciutats im-

personals.

3

Tot sovint, elpensament estatalistanomés té en compte,precisament, els estats

Malgrat no ser damunt cap mapa polític d’estats, la nació no ha mort

Algú ens pot explicar què és això?

Catalunya. Octubre de 20064

REPORTATGE

David Poulit

La llengua occitana ve d’unaevolució del llatí. El llatíarriba entre els Alps i la Ga-

rona a finals del segle II abans dC itres quarts de segle abans d’esten-dre’s a tota la Gàl·lia. Aquí hi vivienceltes, ibers, lígurs i grecs, que vancrear les ciutats de Marsella, Anti-ba... Els romans fan colònies a Be-siers, Nima, Narbonna, Arles...

Al segle primer els romans pro-gressen cap a l’oest i arriben aAquitània, on vivien vascons, an-tics bascs que deixen el seu idiomaper parlar llatí a la seva manera.Això pot explicar la formació delgascó. Al segle V les invasions delnord de la Gàl·lia influeixen en elllatí i es formen dues varietats, unaal nord de la Gàl·lia, controladapels francs, i una altra al sud del riuLoire, part més romanitzada, ons’instal·len els visigots.

Del segle VI al X, hi ha una lite-ratura en llatí, científica, filosòfica ireligiosa. Tanmateix, el llatí es lallengua dels lletrats, la del poble és“romana”.

Per diferents raons, entre lesquals el nivell de civilització delsvisigots i els àrabs, que ho estavenmés que els francs, els països d’Oces troben més desenvolupats cultu-ralment, i així l’occità esdevinguéla primera llengua romana escrita,des del segle III, en poesia, i com aescrit administratiu, al segle IX. Undels exemples que mostren el des-envolupament cultural occità és elfet que Tolosa i Montpeller tingues-sin una universitat des de l’edatmitjana, on els àrabs i els jueus hiensenyaven matemàtiques i medici-na. Així, el saber es va compartirentre les diferents cultures.

Dels segles XI al XIII els païsosoccitans són un conjunt de ducats icomtats: els ducats d’Aquitània, elscomtats de Tolosa i els comtats-reg-nes de Barcelona-Aragó, tots rics ipotents, que desenvolupen el co-merç, l’agricultura, l’artesania i lesarts.

A finals del segle XI, les comuni-tats s’emanciparen dels grans sen-yors i aconseguiren privilegis i lli-bertats apuntades dins d’unesCartes amb representants que esdiuen “cònsuls” (“jurats” a Bordeusi a la Gascunya, “capitols” a Tolo-sa). Arles, Marsella, Tolosa, Lle-motges, Niça... són veritables repú-bliques ciutadanes.

Les cartes, els actes notarials...són escrits en occità o en llatí-occi-tà i la llengua occitana resta com allengua administrativa fins al segleXVI.

El 1539, el rei Francesc I, amb“l’edit Villers-Cotterets”, imposa elfrancès com a única llengua admi-nistrativa del regnat.

Aniquilació i resistència

La denominació Occitània aparei-xerà a finals del segle XII, principisdel XIII, per anomenar els païsoson es parla l’occità entre la vall delGarona i la vall del Ròna, que és ellímit del comtat de Lengadoc enaquella època. Esdevindrà al finaldel segle XIX, segle XX, el nom detots els països on es parla occità, almateix temps que neix “l’occitanis-me” polític. Les llengües d’Oc id’Oil són els dos components im-portants dins de l’estat francès desde l’any 1000 i també s’hi trobenaltres grups culturals i lingüísticscom el basc, el català, el bretó, elgaèlic, el flamenc... La particulari-tat del francès és situar-se en el cen-tre de “l’hexàgon” (l’hexàgon ésuna manera d’anomenar l’estatfrancès per la seva forma)i de ser idioma minoritaria l’edat mitjana. Desprésd’annexions acompanya-des de polítiques lingüísti-ques dràstiques que impo-sen l’ús d’una llenguaúnica, el francès passa aser l’idioma majoritari is’estén a nombrosos ra-cons del món amb la polí-tica colonialista de l’estatfrancès (Polinèsia i Ka-naky al Pacífic, Guyana,Louisiana i Quebec aAmèrica, bona part del’Àfrica, les illes i senseoblidar les seves preten-sions a tot el món i a Eu-ropa).

Occitània és la minoriamés important d’Europa, iel segon idioma minoritarieuropeu practicat darrereel català. Diferents políti-

ques dels invasors francesos aniranprovant d’acabar amb les llengüeshexagonals, però fins al període depostguerra, les poblacions de lesperifèries viuen en els seus idiomesmaternals.

Una d’aquestes polítiques prohi-bicionistes la portarà mossèn Gre-goire, encarregat, després de la Re-volució Francesa, de fer un estudisobre els pobles de la perifèria. Apart de tractar aquests pobles de sal-vatges, inferiors, dins d’un imagi-nari que situa els francesos al centred’un protagonisme civilitzador (itot el que l’envolta és només uncaos), justifica les conquistes, lesguerres i les pràctiques colonitza-dores. Els textos sobre els poblesbascos, occitans, parlen de personesque es comparen amb bèsties, quemengen amb els mans, follen i dor-

men junts, que van despullats.Pel que fa a l’idioma, es relacio-

nen aquests textos amb la creaciódel “patues”, una definició de lallengua que és un invent d’aquestarevolució laica, creat per tractar undialecte de vergonyós, practicat perla pagesia, i que constitueix una di-ficultat per a la unitat de la cons-trucció francesa.

L’escola francesa participarà dela mateixa manera en la construccióde la unitat lingüística i el patriotis-me, basant-se en el treball de mos-sèn Gregoire i d’un altre personatgede la república, Jules Ferry. No éscuriós, doncs, veure que els progra-mes escolars són els mateixos tantper a les colònies franceses com pera dins de l’hexàgon per als poblesbretons, catalans, bascos, occitans...

Amb la història manipulada desde la prehistòria al benefici del’estat francès, s’aliena així elconeixement, fins al punt depoder fer narracions de me-mòria sobre una orgullosahistòria de França. És evidentque, treballat sobre algunesgeneracions, la civilitzaciósón els francesos, i els bàrbarstota aquella gent amb la qualhan donat i hauran de donarbatalla si la unitat nacional estroba en perill.

La prohibició i negaciódels diferents “patues” seranmotius de més per fer delsfills i filles de la república unsbons francesos, vergonyososdels seus orígens, fins al puntque durant els anys 60/70 hiva haver una ruptura genera-cional on el saber i la culturano es comunicaran mai mésde manera parlada entre lesfamílies, sinó amb l’escola i

la televisió.Durant els períodes de guerra

viscuts durant el s. XX, des de la IGuerra Mundial (1914-18) fins a laguerra d’Algèria, molts joves mani-pulats es trobaren enorgullits deportar l’uniforme de l’exèrcit fran-cès, pensant fer la guerra uns dies itornar cap a casa. Però la realitat deles guerres enforteix el sentit racistacap als alemanys (pejorativamentels “bochs”) i els algerians (anome-nats “bounyouls”, expressió que vede la I Guerra Mundial, dins de lestrinxeres, on els bons francesos de-manaven als militars de les colò-nies, com a bons esclaus, de portar-los l’alcohol), i també enforteix elpatriotisme francès. Aquesta estra-tègia no ha funcionat sempre bé i ala Primera Guerra Mundial moltsjoves són enviats cap al front sensesaber parlar francès. Molts seranafusellats perquè no contestaran ales ordres i un bon nombre d’alsa-cians lluitant per l’exèrcit francèsmoriren sota les bales franceses,perquè parlaven un idioma massaproper a l’alemany. Senegalesos,marroquins... també serviran en pri-mer lloc de carn de canó abans deser units amb els hexagonals. Al-guns catalans, bascos i occitans fu-giren, saltant del tren, o s’amagarenen sentir les versions antiguerra oles realitats de la carnisseria, po-sant-se en contra de les versions ve-nudes pels mestres d’escola i elspolítics.

Obligacions militars, escola obli-gatòria i idioma francès com a llen-gua única seran les receptes del pa-triotisme i funcionaran gairebé finsal punt de situar el model francèscom a referència mundial de civilit-zació i d’exemple en matèria dedrets humans (oblidant-se del preu

La història i la cultura

Catalunya. Octubre de 2006 5

REPORTATGE

sagnant que li ha pogut costar).Malgrat això, el sentit occità, si

bé es troba disminuït, no desapa-reix, i en els anys seixanta i setantatorna dins de les revoltes pageses iobreres amb el lema “Volem viuree decidir país”. És la resposta demolts pobles en contra de les deci-sions centralistes de París: a Bre-tanya, on la decisió de posar enmarxa centrals nuclears fa que, enllocs com a Plogoff, les manifesta-cions pacífiques siguin duramentreprimides per l’exèrcit francèsque fa ús de les armes; a Còrsega, aAleria, on l’ocupació d’una cavavitícola acaba amb la mort d’unmanifestant i un militar... Davantd’aquest esquema, les revoltess’endureixen i a vegades es deci-deix per la lluita per les armes, coma Còrsega o a prop de Besiers, onles grans protestes vitícoles delsanys 70, que mobilitzaran desenesde milers de persones i trobarancom a única resposta el desplega-ment militar, acabaran amb duespersones mortes (un pagès i un mi-litar). Totes aquestes mobilitza-cions tenen un caràcter nacionalis-ta i un posicionament autonomistade cara a un estat opressor i quepractica una democràcia policial.

Pels pobles de l’Estat francès,les cultures originals són encaravives. Fins als anys 60, es pot dirque gairebé el 100% de la poblaciód’Occitània és occitanòfona. Avuidia de 14 milions de persones, 3milions parlen en llengua d’oc i 2milions més l’entenen.

L’ús de la força i unes polítiquesde restriccions tant culturals comsocials i de retallades de llocs detreball a causa de la lògica produc-tivista europea no han fet més quemotivar les reivindicacions occita-nes.

Tot aquest període està acom-panyat d’una renaixença culturalamb cantautors compromesos ambel seu temps i les realitats. La fi deles colònies, les diferents revolu-cions a tot el món, les guerresd’Algèria i Indoxina (Vietnam) i la

constant negació per reconèixer elspobles afavoreixen un clima de de-fensa tant per als estats com per alspobles que viuen sota les seves in-fluències.

Des de les produccions teatrals,la realització d’escrits en oc, la pre-sència de banderes en les manifes-tacions ecologistes en contra decentrals nuclears, contra els plansd’expansió de bases militars, leslluites pageses i obreres... l’occitàresisteix a una desaparició progra-mada i unes agressions permanentsdes del segle XVI fins ara. Si l’ex-pressió occitana no es troba dinsd’un sindicalisme o amb uns par-tits polítics majoritaris, que restenen un espai més estatal, la culturaés el terreny on hi ha una dinàmicaimportant.

El 1979, amb la llei europeaDeixonne, Occitània veu néixer lesprimeres escoles d’estatut associa-tiu i d’ensenyament en occità: sónles escoles Calandretas (que signi-fica petites aloses que volen en lli-bertat). Paral·lelament, es creen alPaís Basc les Ikastoles, les escolesDiwan per a la Bretanya, les ABCpels Flandres, les Bressoles a laCatalunya Nord... Aquest fenomenes va expandint tant per la qualitatd’una pedagogia alternativa, el mè-tode Freynet, com per l’interès denombroses famílies. Els Institutsd’Estudis Occitans, que actuen desdel 1945, coneixen un rebrot a fi-nals dels 70, principis dels 80, i ésl’entitat més important amb seusgairebé a cada ciutat occitana. Lafunció dels IEO és la defensa i lapromoció de la llengua i la sevanormalització. El 1981, amb l’erasocialista, arriba l’estatut associa-tiu que permet reforçar les Calan-dretas, els IEO i beneficiar-se desubvencions. Però tot continuafuncionant sobre la base del volun-tariat i això té les seves limitacions.

Tot i que els occitans, com altrespobles de l’hexàgon, som tossuts iho hem de ser per continuar exis-tint, perquè la llengua de la repú-blica és el francès (article 2 de la

constitució francesa) i moltes ve-gades els polítics s’hi refugien da-rrere, permetent l’ús de la llenguaper a un àmbit privat però no reco-negut oficialment. S’ocupa llavorsel domini associatiu i des dels 80es fan ràdios, revistes, produccionsmusicals, grups de dansa, edicionsde llibres... amb aquests estatuts.Però sempre s’ha de lluitar per im-pedir les retallades, perquè si es re-coneix l’activitat associativa no voldir que sigui reconeguda d’utilitatpública. Directament lligat amb lesajudes públiques, l’occità és discri-minat i no rep les mateixes subven-cions que tot el que és d’expressiófrancesa. Per exemple, a la revista“La Setmana”, editada a Pau(Biarn), li costen més diners els en-viaments als subscriptors que si es-tigués escrita en francès, tot aixòper un tema de subvencions. Si lesescoles Calandretas coneixen undesenvolupament quantitatiu desde la seva creació, a nivell de l’es-cola pública hi ha una desigualtatper al territori occità. Amb una de-manda forta es poden trobar desdels primers graus unes hores fa-cultatives, però sense respectar caplògica cultura, és a dir, hi ha unalínia de presència més forta a totsels Pirineus i a la costa mediterrà-nia, però a zones com Burdeus,afrancesada més aviat, hi ha unadiscriminació més gran i aquestdarrer any ha viscut la supressió dellocs de professors d’occità a lesuniversitats. En contrapartida, unspoblets del voltant de Burdeustenen més alumnes i classes d’oc-cità que la capital, i això queaquesta ciutat té una historia moltlligada a la cultura occitana, comho testimonien noms de carrers enoc i il·lustres personatges de la ciu-tat (Montaigne, Bertran de Goth,Peir Berlan, el trobador JaufréRudel...).

Un dels grans reptes per a Occi-tània a dia d’avui és sensibilitzarculturalment una nova poblacióimmigrant que resulta de la recon-versió turística i del desenvolupa-ment de les noves tecnologies. Sials anys 70 s’ha viscut l’èxode peruna gran part de l’Occitània cap ales ciutats importants de l’hexà-gon, ara passa un fenomen inversde gent de tot l’Estat i també d’Eu-ropa, que vénen a viure en un paíson la qualitat de vida n’és un delsarguments. La societat occitana,més llatina, té una vida social tantals carrers com a casa i és més aprop de les cultures de l’estat italiài espanyol. Aquesta banda un xicfolklòrica ven i interessa tant lespersones actives o jubilades comles empreses.

L’Occitània sempre ha estat unaterra d’acollida i s’hi ha barrejatgent de diferents cultures. Si per al’estat aquest fenomen forma partd’una estratègia per disminuir lespoblacions locals, Occitània sem-pre s’ha enriquit culturalment d’a-quest fenomen, des de l’edat mitja-na fins ara.

Sota el sol occità hi ha lloc per atothom.

Occitanisme polític de totscolors dins i fora de partits

David Poulit

Des de l’any 1000 fins al segleXVI, Occitània coneix el seu

“període gloriós”. Certa part del’occitanisme polític s’ha basat enl’antiga literatura dels trobadorscom a referent de l’existènciad’Occitània. L’any 1854 es crea el“Felibritge”, moviment literarid’escriptors i historiadors que farenéixer la idea d’Occitània.Aquest moviment tindrà com a de-bilitat ser massa intel·lectual i nodesenvolupar la cultura popular(els occitans de majoria pagesaparlaven l’occità sense saber-lo es-criure i sovint creien -i creuen- par-lar l’imaginat patuès). Un altreerror de l’occitanisme polític decaire intel·lectualista ha estat el fetde centrar-se en el regionalisme.D’altra banda, el reconegut escrip-tor Mistral, que obtingué el premiNobel a principis del segle XX, es-devingué un referent per a l’occita-nisme.

La població oc-citana, a nivellpolític, no ha arri-bat a organitzar-se nacionalment,però ha hagut delluitar, a nivelllocal i regional,contra diversesagressions exter-nes: guerres im-perialistes entreels països veïns,guerres de reli-gions i, més ac-tualment, en llui-tes laborals i decaire ecologista. Ien aquesta resis-tència hi ha trobatun sentit nacio-nal.Els anys 70 escreen molts gru-puscles polítics que van de la Fede-ració Anarquista Occitana, el PartitOccità (socialista), el Partit Natio-nalista Occità (centre-dreta) fins auna extrema dreta de caràcter occi-tà-francès que fa militància pelFront Nacional Francès. En gene-ral, els partits i moviments occitansminoritaris acabaran donant el seusuport als partits francesos.

El Partit Socialista (PS) francèses beneficiarà el 1981 tant de l’a-grupació amb els verds francesoscom de moltes llistes “regionalis-tes” que van conèixer una eferves-cència fins al punt de voler presen-tar una llista comuna a leseleccions presidencials de 1981. ElPS, per tal de no ser perjudicat enaquesta divisió dins de l’esquerra,fa un llistat de promeses per a lesregions, i els diferents partits polí-tics d’esquerra li donaran suport.Després de la ressaca electoral del81 i de les promeses no compler-tes, vindran els estatuts associatius

que permeten donar la veu a les as-piracions dels pobles de l’estat,però sempre continuen deixantl’occità en l’àmbit privat i sensetocar la constitució garant de launitat de l’estat. Els partits occitansno es tornaran a aixecar i continuenexistint amb les mateixes personessense nova militància.També minoritàries, però actuantper un terreny on la política occita-na és gairebé inexistent, hi ha unsmoviments d’esquerres que lluitenper l’oficialització de l’occità, lesidees autonomistes, ecologistes,socials, anticapitalistes i antifeixis-tes. Es poden destacar el Movi-ment dels Estudiants d’Occità(MEDOC), Anaram Au Patac, mo-viment revolucionari de l’esquerraoccitana a Gasconha, el movimentGardarem la Terra (ens quedaremla terra) que promou la “caravanaoccitana”, que des de fa 2 anys fauna gira per tota Occitània convo-cant manifestacions, debats i con-certs i que agrupa persones de dife-

rents àmbits (estudiants, artistes,militants culturals i polítics). En al-tres situacions geogràfiques i cul-turals, trobem a les valls alpines elMAO (Moviment AutonomistaOccità) i també una important vidacultural. La Val d’Aran té el Con-selh Generau d’Aran i unes llistesoccitanes.

Una de les darreres iniciatives ésel Conselh de la Joventut que, demoment, es troba algunes vegadesa l’any i té l’ambició d’agruparmoviments i partits de tota Occità-nia.

Aquesta col·laboració unitària vaparticipar en l’èxit d’aplegar des-enes de milers de persones en lamanifestació que es va realitzar el22 d’octubre del 2005 a Carcasso-na en defensa de la llengua occita-na.

Podeu trobar més informaciósobre l’actualitat occitana a:www.anaram.org, www.institutoc-cità.org, www.radiopaïsos.org

TREBALL-ECONOMIANo només tanquen les fàbriques que els donenbeneficis sinó que, alhora, quan les tanquenen treuen milers d’euros, una actitud indecent

FEMEC-CGT

Les mobilitzacions portadesa terme en els últims mesosper la plantilla de Braun

contra el tancament de la factoriad'Esplugues de Llobregat no hanevitat el tancament de l’empresa.És més, en el referèndum realitzatel dia 6 de setembre en què la plan-tilla s'havia de pronunciar sobre elpreacord a què havien arribat a fi-nals de juliol la Direcció de Braunamb els sindicats CCOO i UGT, lamajoria de treballadors i treballa-dores de Braun va acceptar les con-dicions del tancament, tot i que unterç de la plantilla va votar-hi encontra seguint la línia de la CGT,únic sindicat que defensava el “no”al preacord. El resultat del referèn-dum va ser de 429 vots a favor delsí (64,2%) i 227 a favor del no(34%).

L'acord del passat 21 de juliolpel qual UGT i CCOO acceptavenel tancament de la planta de Brauna Esplugues de Llobregat significa-va donar un pas decisiu cap a altraactuació del sindicalisme entre-guista i col·laborador que represen-ten aquests sindicats. En un procésrealment ràpid, l'empresa aconse-gueix un preacord amb els sindi-cats institucionals en el seu objec-tiu d'un tancament pactat.

Durant més de tres mesos, laplantilla va elevar un crit clar i unà-nime: “No al tancament de Braun”.Els actes, manifestacions, vagues ialtres accions sindicals van tenirsempre aquest eslògan que reflec-tia clarament una oposició a la pèr-dua de l'empresa i dels 700 llocs detreball directes i més de 2.000 indi-rectes. CGT, encara que no va con-tar realment per als altres sindicats,va donar suport a aquesta reivindi-cació i va col·laborar en les accionsde vaga i de protesta. No obstantaixò, des del moment que UGT iCCOO van decidir acceptar la ne-gociació del tancament, des de laCGT es van desmarcar i van situardavant la plantilla la seva discre-pància per mitjà de fulles informa-tives, deixant ben clar que CGTlluita pel manteniment dels llocsde treball i no per la seva venda aun preu més elevat o menys.

És evident que el col·lectiu depossibles jubilats i jubilades caliatenir-los en compte sobre la basede molts anys de treball en l'em-

presa i el desig de descansar en lesmillors condicions, però la reivin-dicació del “No al tancament” evi-denciava una necessitat del mante-niment de llocs de treball nonomés a Braun sinó en l'empresaauxiliar on l'efecte serà de diversosmilers de treballadors afectats.

Denúncia de l’actitud

de CCOO i UGT

Des de CGT, s’ha denunciat quel'actitud d'UGT i CCOO ha estatno només antidemocràtica, sinódictatorial. Amb l'objectiu queCGT no pogués arribar directa-ment a la plantilla, van arribar aconvocar assemblees per separat ivan impedir el pas als assessors deCGT. D'aquesta manera i per mitjàde la política de remors, van anarduent una part de la plantilla a l'ac-ceptació que l'única sortida eralluitar per diners.

L’acord

L'acord acceptat per CCOO i UGTté les següents línies generals:

-Pels menors de 45 anys indem-nització per acomiadament de 50dies per any i uns fixos de 4.000 � i900 � per any d'antiguitat quepoden arribar a ser valorats com a55 dies per any d'indemnització.-Prejubilació fins als 52 anys ambassegurament de punts per cent desalari net que van des del 72% finsal 96%. Fins als 48 anys, pla derendes fins a arribar als 52 anys perempalmar amb la prejubilació.

-De 45 a 47 anys, pla de rendesde 1.000 � mensuals, fins als 64anys, revaloritzable al 2,75%anual.

-Pla de recol·locació amb unaempresa “solvent”, Braun es com-promet a recol·locar el 80% delstreballadors que no es prujubilen.

-Atès que el tancament duraràdos anys, 500 � trimestrals a qui se-gueixi treballant. Amb això tambécompensen les vagues realitzadesen aquest temps.

Després del resultat del referèn-dum, la multinacional alemanya téprevist portar a terme la primerarescissió de contracte durant el pri-mer trimestre de 2007, amb el tras-llat de la producció de batedores aPolònia, el que afectarà unes 300persones. L'activitat es paralitzaràper complet el 2008.

Les raons de CGT

Aquestes són les raons que vanportar a la CGT a rebutjar el prea-cord i demanar el vot negatiu:

-És un acord de tancament i li-quidació de l'empresa que traeix lareivindicació clara del “No al tan-cament i que deixa a una part im-portant de la plantilla en l'atur pur idur.

-Qui estan propers a les edats dela jubilació no tenen ni un eurod'indemnització. I això en una em-presa que tanca a pesar de tenirgrans beneficis.

-El col·lectiu de 50 a 55 anyspoden veure ara una sortida peracabar amb la bogeria que hemviscut però dintre d'uns anys elstants per cent de jubilació reduïtspassaran factura.

-Per al grup de persones (47, 48anys) que tenen una renda sensecotització a la Seguretat Social, perarribar a cobrar jubilació han depagar o treballar en un altre lloc. Amés, els 1.000 � són bruts i han decotitzar a Hisenda.

-Els acomiadaments, que tansols han superat en uns pocs diesels 45 legals, apareixen claramentinsuficients i miserables davantcasos com el de Gillette de Sevilla.(90 dies).

-CGT no volem acusar senseproves, però els casos coneguts enels quals cada sindicat ha cobratsubstancioses quantitats per aco-miadaments ens creen la incertesaque hagi passat el mateix a Braun.També és coneguda la participaciói benefici econòmic d'aquests sin-dicats en la gestió dels fons d'inver-sió que es constitueixen.

En aquesta crònica d'un tanca-ment anunciat cal destacar unasèrie de qüestions:

-L'actitud de l'Administració,amb un govern del PSC i d’IC-EUiA, ha estat d'utilitzar als “seussindicats” perquè hi hagués unacord que no els obligués a pagarun preu polític per acceptar les po-lítiques neoliberals de les multina-cionals. Ja va passar això mateixen el cas de Seat on van signar els660 acomiadaments.

-La majoria sindical va anar por-tant la plantilla a l'acceptació de lapèrdua de llocs de treball a canvid'acceptar un acord pretesamentnou i pel qual la majoria de la plan-tilla (500) podrien tenir una sortida“semblant” a una prejubilació. D'a-questa manera intentaven que lamajoria de la plantilla dones suportal preacord.

-L'entrada en una negociació onja s'acceptava el tancament per en-davant només deixava la sortida dela destrucció de llocs de treball iabandonava el manteniment del'empresa i de l'ocupació directa iindirecte.

-No obstant això, la realitat detot aquest escenari va estar marca-da per una prenegociació de les Fe-deracions del Metall d'ambdós sin-dicats que va acabar en un acordque en realitat ja estava prefixat ique apareix com un gran enganydavant una plantilla que va realit-zar una sèrie de mobilitzacions perevitar el tncament.

Davant la precarietaten sectors concrets,l’organització ésl’única possibilitat

La majoria va aprovar la deslocalització en referèndum

Un terç de la plantilla deBraun diu no al tancament

Ràdio Rosko,la veu de quitreballa,a les ones

La Secció Sindical de CGT aAutobusos de Barcelona realit-

za un programa de ràdio en directea Ràdio Contrabanda, ràdio lliurede Barcelona. Es tracta d’un pro-grama dirigit als treballadors i lestreballadores d'autobusos i a tota laciutadania que utilitza el servei pú-blic. Es pot escoltar el programacada dijous de 9 a 10h del matí, toti que hi ha també una repetició delprograma els divendres de 13 a 14hi els dimarts de 18 a 19 h.

Es pot escoltar també en directea través del web www.contraban-da.org/contrabanda i ara a més espot escoltar des de qualsevol lloc ia qualsevol hora a través del webwww.radiorosko.org; contactes: ra-diorosko@hotmail.com

Solidaritat ambun treballadorde SAS

Emiliano Jiménez "Emi", secre-tari general de la Secció Sindi-

cal de CGT a l'empresa SAS, haestat sancionat per la Direcció del'empresa SAS d'Abrera amb 21dies d'ocupació i sou, sanció queestà “complint” en l'actualitat. Elmotiu pel qual el company ha estatsancionat no és altre que el de rea-litzar assemblees informatives alstreballadors de l'empresa en la qualtreballa i ocupa les seves tasquessindicals. Aquesta sanció suposa lapèrdua de la major part del salarique el company hauria de percebreel mes de setembre. El Sindicat delMetall del Baix Llobregat demanasolidaritat i suport cap al companysancionat, pel que ha proposat quetot aquell company, companya,Sindicat, Federació, etc., que puguifer una aportació econòmica, hofaci (indicant el seu nom) al se-güent compte: 2081-0071-35-0000065545.

L'objectiu no és altre que el com-pany pugui arribar amb les aporta-cions efectuades a la quantitat quel'empresa li descompti el mes desetembre. Si supera la quantitat, elsobrant serà ingressat a la caixa deresistència de la Federació Comar-cal del Baix Llobregat.

Catalunya. Octubre de 20066

Catalunya. Octubre de 2006 7

TREBALL-ECONOMIA

Regularitzar laimmigració

Emili Cortavitarte Carral

Primera hora del matí. Un cotxe

de la Guardia Civil, aprofita un

embús en l'autopista que uneix els

dos Vallès per fer sortir de les file-

res els cotxes ocupats per magre-

bins, subsaharians i llatinoameri-

cans. Els demanen la

documentació i comproven per

ràdio la seva situació.

He vist aquesta escena diverses

vegades. Suposo que forma part del

gir del govern socialista respecte de

la immigració. Imagino que es fa, a

aquestes hores i d'aquesta manera,

perquè els ciutadans que sí tenim

els papers en regla siguem cons-

cients que l'Estat i les seves forces

ens protegeixen d'uns éssers infil-

trats entre nosaltres que vénen

sense permís a robar-nos un tros

del nostre benestar i de la nostra ri-

quesa. Volen treballar!

La pressió de determinats mit-

jans de comunicació i dels seus

predicadors més reaccionaris ha

donat nova munició al PP o a Unió

que proclamen el perill per a l'Es-

tat, l'economia o l'essència nacio-

nal de la arribada de 'cayucos' a

Canàries. Fins i tot hi ha qui, apro-

fitant-se de les circumstàncies,

planteja que la solució passa per

augmentar l'edat de jubilació del

natius dels 65 al 71 anys, per així

tenir menys dependència de la mà

d'obra estrangera.

Un socialista, que vol ser presi-

dent, ha posat l'accent en l'augment

de les despeses socials que com-

porta la immigració. Bona pensada

després de demostrar-nos, en els

seus diversos governs, com aug-

menta la riquesa d'uns pocs mentre

baixa l'accés al benestar i la digni-

tat de la majoria. També culpabilit-

zaran els immigrants de les políti-

ques neoliberals? Un polític canari

ha anomenat camps de concentra-

ció als centres d'acollida. No obs-

tant, la proposta més esfereïdora és

la llançada pel PP de modificar la

Llei d'estrangeria per tal de no per-

metre noves regularitzacions.

Posem portes al camp!

Zapatero va assumir, tot i les

seves deficiències, una de les regu-

laritzacions d'estrangers més am-

ples fetes mai a Espanya. Ara sem-

bla més preocupat de mantenir els

seus nivells de popularitat i la dis-

tància en les enquestes respecte del

principal partit de l'oposició. Els

gestos del seu govern són confusio-

naris.

Mentrestant, les escenes d'acolli-

ment a les platges canàries o la

condició d'herois que la ciutadania

han donat als pescadors que han

rescatat immigrants a la deriva, ens

mostra una altra manera d'entendre

la situació: des de la solidaritat.

Laura Gómez, delegada de la CGT a Atento Barcelona

‘La precarietat altelemàrqueting és total’

E N T R E V I S T A

Josep Garganté

-Quan i com comença

la Secció Sindical de

CGT a Atento?

-La Secció Sindical de la CGT a

Atento Barcelona es crea l’any

1998, quan gràcies a la intervenció

dels companys de Telefónica, els

treballadors i les treballadores pre-

nen consciència de la precària si-

tuació, sobretot contractual, en el

sector del telemàrqueting. Després

de les primeres eleccions, a l’any

99, la CGT es proclama com el sin-

dicat més votat tot coincidint amb

els primers acomiadaments mas-

sius. La tasca de la Secció és fona-

mental i es presenten les primeres

demandes en els jutjats. Malaura-

dament, els contractes precaris i

eventuals fan que la Secció Sindi-

cal gairebé desaparegui i no és fins

al 2002, en les segones Eleccions

Sindicals, que la CGT torna a ser el

sindicat majoritari amb deu dele-

gats, quan la Secció Sindical co-

mença a treballar continuadament i

es manté estable.

-En tots aquests anys com ha

anat evolucionant la feina a

l’empresa i quina ha estat la res-

posta de la Secció?

-La signatura per part de CCOO i

UGT del Conveni de Telemàrque-

ting i d’un seguit d’acords amb

l’empresa han fet que la Secció

Sindical de la CGT es converteixi

en el sindicat que diu “no” i pre-

senta batalla davant aquestes ac-

cions que perjudiquen clarament

els treballadors i les treballadores.

La convocatòria de vagues i les de-

mandes davant d’Inspecció de Tre-

ball i els jutjats són contínues, el

que demostra que l’evolució en el

sector no s’ha produït.

Nosaltres hem denunciat i conti-

nuarem denunciant la pèrdua de

drets i continuarem treballant per-

què els treballadors i les treballa-

dores entenguin que aquesta lluita

és seva i que han de ser participa-

tius i actius i que el futur és cosa de

tots.

-Quan es parla de precarietat,

una de les feines en que més es

pensa es el telemàrqueting. Real-

ment és així? Quins són els ma-

jors problemes a què us enfron-

teu?

-La precarietat al telemàrqueting

és total. Començant pels contractes

eventuals que molts cops s’encade-

nen durant anys, les jornades que

inclouen treballar de dilluns a diu-

menge inclosos festius amb retri-

bucions ridícules, el control cons-

tant sobre la nostra feina i la

pressió dels superiors, la formació

inadequada i la manca de respon-

sabilitat de l’empresa per aplicar

les normatives de prevenció labo-

ral, i acabant per un sou mitjà de

650 euros, sense plusos d’antigui-

tat, mentre llegim en els diaris els

milions i milions de beneficis que

ingressa Atento gràcies a la nostra

feina.

Ens enfrontem diàriament a pro-

blemàtiques constants com canvis

d’horari sense notificació prèvia,

concessió i denegació de vacances

sense respectar la legalitat, proble-

mes inclòs per gaudir de permisos

retribuïts i ara també acomiada-

ments massius de companys que es

troben de baixa mèdica.

-Sabem que aquest any hi ha

hagut acomiadaments a la em-

presa podeu explicar nos una

mica més el conflicte i com està

en aquests moments la situació?

-Des del tancament injustificat de

la campanya del 1004 a Barcelona,

que va suposar l’acomiadament de

250 treballadors i treballadores,

ens hem trobat també que Atento

va decidir renunciar a la campanya

de Gas Natural perquè no obtenia

els beneficis esperats, el que ha su-

posat la pèrdua d’altres 450 llocs

de treball. La CGT ha estat l’únic

sindicat que ha rebutjat aquestes

decisions de l’empresa i de fet els

nostres serveis jurídics estan

col·lapsats per les demandes de les

treballadores i els treballadors que

han confiat en nosaltres.

La situació és realment difícil, ja

que després de la paralització en

dues ocasions de les eleccions per

part de CCOO, que havien de cele-

brar-se a primers de juny, els aco-

miadaments han afectat la majoria

dels nostres afiliats i candidats. No

obstant, continuem tenint el suport

dels companys ja que per cada can-

didat acomiadat un altre es posa en

contacte amb nosaltres per formar

part de la candidatura.

A més, la contundent postura de

la Secció Sindical d’enfrontar-se

als acomiadaments i negar-se a sig-

nar els acords (que per nosaltres

són expedients de regulació), han

fet que l’empresa hagi pres accions

antisindicals que ja hem denunciat

davant els jutjats.

-Quina és la manera de treballar

de la vostra Secció Sindical (but-

lletí, assemblees, etc)?

-Ens reunim en assemblees d’afi-

liats mensualment i en cas de con-

flictes celebrem assemblees amb

tots els treballadors per tal de faci-

litar informació i decidir entre tots

com enfrontar-nos a les decisions

empresarials i quines accions pren-

dre’n per aturar-les. De fet, som l’-

únic sindicat que convoca assem-

blees a Atento Barcelona.

Setmanalment repartim comuni-

cats informatius sempre a les por-

tes dels centres de treball i hem or-

ganitzat permanències al local

sindical diàriament en horaris de

matí i tarda. A més els delegats ens

reunim també un cop a la setmana

per tal de repartir les diferents tas-

ques .

L’any 2002 vam decidir publi-

car “El Latazo”, amb caràcter set-

manal, en què facilitàvem informa-

ció del sector, novetats legislatives

així com les gestions i accions de

la Secció Sindical de CGT a Aten-

to Barcelona que hem deixat d’edi-

tar de moment per les dificultats i

els conflictes que no es permeten

tenir prou temps. Però tenim pre-

vist tornar a editar-la després de les

eleccions.

-Voleu afegir alguna cosa a l’en-

trevista?

-Volem agrair la col·laboració i el

suport del Sindicat de Transports

de Barcelona ja que sense el seu

suport no hauríem pogut tirar en-

davant la majoria d’accions que

hem desenvolupat. I volem donar

les gràcies als companys de la Fe-

deració Local i del Confederal de

Catalunya per participar tan activa-

ment de les nostres problemàti-

ques.

LA MIRADA

INDISCRETA

Assemblea d’Acomiadats iAcomiadades de Seat

Davant l'anunci fer per Seat decomençar a cridar a partir de

setembre alguns dels empleats aco-miadats amb l'ERO que van triarl'opció de reingrés preferent, me-sura que segons l'empresa benefi-ciarà, gradualment, els més de 400treballadors que van acollir-se aaquesta possibilitat (cobrar la in-demnització més baixa de 20 diesper any treballat amb el compro-mís de tenir preferència en la rein-corporació mantenint la mateixacategoria però sense el plus d'anti-guitat), l'Assemblea d'Acomia-dats/es de Seat ha afirmat que aixòés contradictori amb l'actitud deSeat de recórrer davant les sentèn-cies favorables als acomiadats ques'estan produint, i volen remarcarque:

1.- La mobilització dels acomia-dats/des, el suport de la plantilla ide les gents solidàries ha obligat laDirecció de l'empresa a realitzar ungest i avançar el reingrés d'una pe-tita part dels acomiadats i les aco-miadades.

2.- S'ha verificat el que algunsvan denunciar durant el tràmit del'expedient: Els veritables objec-tius de la multinacional eren “unaneteja sindical” i atemorir la planti-lla per imposar les seves mesuresantiobreres. Un problema conjun-tural, en gran mesura provocat perl’empresa, podia i havia d'haverestat resolt amb un altre tipus demesures, mai amb acomiadamentsforçosos.

3.- La decisió de l'empresa d'an-ticipar el reingrés parcial d'unesdesenes de companys, sense esta-blir un criteri de selecció objectiu,social i transparent, així com l'ab-

sència d'un calendari i d'una datalímit, dintre d'aquest any 2006, peral reingrés de la totalitat dels aco-miadats i acomiadades que desit-gen tornar a Seat, confirma que enstrobem davant la típica maniobraempresarial per dividir els acomia-dats i acomiadades i desmobilitzarla solidaritat de la plantilla de Seati de la ciutadania.

4.- Per a qui hagi seguit de propl'evolució del conflicte, es fa evi-dent que Seat busca rentar la caraals dirigents sindicals que van sig-nar els acomiadaments abans deles pròximes eleccions sindicals aprincipis del 2007, doncs els ne-cessita per a nous acords antiobrersen el futur. En aquesta operació, elsdirigents sindicals d'UGT i CCOOde Seat hi participen plenament.

Els acomiadats i les acomiada-des de Seat solament confien en lalluita i en la solidaritat per aconse-

guir la readmissió de tots. Per aixòhan acordat realitzar la primeravaga de fam durant els dies 20, 21 i22 d'octubre. Esperen no haver deportar-la a terme, perquè abans s'-hagi arribat a un acord que garan-teixi la readmissió de tots i totes encondicions dignes i un calendari dereingressos amb criteris objectius,on l'últim acomiadat o acomiadadade Seat estigui de nou en el treballabans de finalitzar 2006.

En aquest sentit, es torna a pro-posar públicament a la representa-ció unitària dels treballadors unareunió amb una delegació de l'As-semblea d'acomiadats i acomiada-des per tractar de gestionar i arribara una solució satisfactòria. Però siaquestes condicions no es complei-xen, seguirem endavant amb el ca-lendari de vagues de fam fins aaconseguir la readmissió de tots itotes.

Catalunya. Octubre de 20068

TREBALL-ECONOMIA

Merche Sánchez i AntonioAranda

José Maria Álvarez, secretarigeneral de la UGT de Catalun-ya no es va presentar a la me-

diació judicial sol·licitada per laCGT perquè rectifiqués les sevesinjúries, abocades després de lasignatura de l'ERO de Seat per partd'UGT i CCOO, contra la secretà-ria general de la CGT de Catalunyai treballadora de Seat, Merche Sán-chez, i contra tota la CGT.

El divendres 8 de setembre del2006, el Jutjat de Primera Instàncianúmero 6 havia convocat JoséMaria Álvarez, secretari general dela UGT de Catalunya a un acte deconciliació sol·licitat per la secre-tària general de la CGT de Cata-lunya perquè rectifiqués les decla-racions que va realitzar després dela signatura de l'ERO de Seat ambquè es van acomiadar 660 treballa-dors. Álvarez va dir, en directe aTV3 el 20 de febrer del 2006 en elprograma “La nit al dia" literal-ment que “..la senyora secretàriageneral de la CGT hauria d’expli-car per què ella no és a l’Expe-dient, perquè això significa que hiha una persona que l’ha substituït iella no té cap motiu ni cap raó legalper no estar a l'expedient, i si l’hantret ella sabrà per què, i seguramentla Conselleria de Treball sabrà perquè no està a l'Expedient”.

A aquestes paraules de José

Maria Álvarez i en el mateix pro-grama va respondre el consellerJosep Maria Rañé aclarint que“Nosaltres vam fer gestions i vamconsiderar que si té un càrrecd’àmbit superior a la província, se-gons la LOLS, no hauria de ser-hi,i que va ser una equivocació i vamparlar amb l’empresa, i ens va fercas. En aplicació de la LOLS estàacollida a unes garanties sindicalsque no té la resta de la plantilla...” .Posteriorment i durant la clausurade l’XI Congrés Ordinari de la Fe-deració del Metall, Construccions iAfins (MCA) d'UGT, José MaríaÁlvarez va repetir les paraules pro-nunciades a TV3 i va ampliar lesseves acusacions a l’organitzacióanarcosindicalista dient que “CGTés un sindicat d'aprenents de ma-

fiosos i pocavergonyes”, acusanttambé CGT de ser “un sindicat ma-nipulador de la llista de acomiadatsper excloure a la secretària general,que era una de les acomiadades, iva deixar buit un lloc que va haverde ser ocupat de nou per un altretreballador”. Aquestes declara-cions van ser publicades en diver-sos mitjans de comunicació, entreells “El Punt Digital” del 4 de marçi “El Far” del 10 de març. En elmateix acte també va dir “que laSecció Sindical d'UGT de Seattenia més afiliats que tota la CGTde Catalunya” i que “el 35 % de lallista són acomiadats de la UGT,per tant la majoria són de la UGT”.

Des de la CGT de Catalunya escreu que José Maria Álvarez va in-tentar crear una cortina de fum per

tapar la postura del seu sindicat,amb la signatura de l'ERO, quandies abans mantenien que no hihavia motius per a aquest.

Davant de totes aquestes calúm-nies i injúries que va abocar i ha-vent deixat passar bastants mesosper veure si rectificava de maneravoluntària, la CGT intentava, ambl'acte de conciliació i abans de pre-sentar una querella, resoldre aquesttema de manera amistosa, però lano presentació de José María Álva-rez s’entén com un acte de prepo-tència i es va decidir donar a Álva-rez el termini de 10 dies perquèrectifiqués totes i cadascuna de lesdeclaracions incertes que va realit-zar i en els mateixos àmbits que lesva dir, sinó l’organització anarco-sindicalista es veuria abocada aobrir un procés judicial, a pesarque no en tenia cap ganes, ja queno s’és partidari de judicialitzar elstemes sindicals, però tampoc espermetrà que es falti a la veritat.

Si algú va fer gestions en el seumoment en tot el que va considerarque vulneraven els drets fonamen-tals, va ser l’aleshores conseller deTreball Josep Maria Rañé.

Així, la Confederació Generaldel Treball va decidir donar 10 diesa José Maria Álvarez per tal que re-flexionés i rectifiqués, sinó CGTpresentaria una querella; entenentque rectificar sempre seria millorque fer el ridícul en els tribunalsper falta d'arguments.

L’anarcosindicat li podria posar una querella per injúries desprésd’intentar un procés de mediació al qual no es va presentar

Pepe Álvarez no retira lesseves mentides contra CGT

Desmemòriahistòrica(1, presentació)

Pepe Berlanga

El passat 18 de juliol, es vancomplir 70 anys del cop l'estat

militar que, dirigit per un grup degenerals, va desembocar en unadictadura que es va mantenir durantquaranta anys.

Alguns pretenen enaltir aquestperíode revisant i tergiversant unahistòria plena d'innecessària cruel-tat i que va néixer i va morir banya-da en sang. Transcorreguts trentaanys del seu ocàs, "ja tocava" abor-dar aquest període i que sortís a lallum el màxim d'informació fide-digna sobre el succeït per recuperarla veritable història.

Per a això, l'actual govern socia-lista, ha presentat una Llei de laMemòria Històrica que, d'entrada,ni tan sols s'han atrevit a identificaramb aquesta denominació, l'hanbatejat de "reconeixement i amplia-ció de drets i establiment de mesu-res a favor de qui van patir persecu-ció o violència durant la guerracivil i la dictadura".

D'altra banda, s'han alçat veus encontra de la seva promulgació perconsiderar-la selectiva…, que mu-tila la història…, genera confu-sió,…, és revengista,… buscantamb això ocultar que la dictadurava imposar la seva pròpia versiódels fets a través d'una feroç repres-sió i censura que va protegir els ex-cessos del règim i els seus protago-nistes. Anys durant els quals hemsuportat una imatge vexatòria "delterror roig que cremava esglésies iassassinava persones d'ordre", ob-viant evidentment que el veritableterror el van establir ells amb lesdesenes de milers de persones des-aparegudes o víctimes d'execu-cions extrajudicials.

No només mataven, també impe-dien que els familiars poguéssimplorar públicament als nostresmorts o desapareguts. Quants nosofririen en els anys quaranta i cin-quanta insults, fam, problemes altreball, a l'escola, per trobar habi-tatge, total per ser família de rojos.Un procés iniciat amb una violentaguerra civil en què entre 500.000(els més conservadors) i 1.000.000d'éssers humans van perdre la vidaen només tres anys.

No obstant això, les actuacionsmés violentes encara estaven perarribar. S'il·legalitzarien els sindi-cats i els partits polítics, es prohibi-ria l'exercici de la vaga. La RendaNacional disminuiria un 25%.30.000 persones moririen d'inani-ció entre 1940 i 1946. S'implantariael racionament fins a comença-ments dels 50, consegüentment,apareixeria l'estraperlo i noves for-tunes creixerien a la seva ombra.

Els i les acomiadades de Seat es disposen a fer vaga de fam

L’ALTRA REALITAT

Catalunya. Octubre de 2006 9

TREBALL-ECONOMIA

Carnet perpunts, tambéper alsempresaris?

V. C.

Ara el Govern espanyol ha

posat un carnet per punts per

intentar reduir l'accidentalitat a les

carreteres i que pot arribar a treure

el permís de conduir a partir d'una

escala de retirada de punts (del

total de dotze que es tenen de parti-

da).

Volen ser molt durs amb aquells

que incomplixen les normes de se-

guretat vial, perquè l'educació, la

prevenció i la crida a comportar-se

bé són necessàries, però hi ha gent

(un sector de la societat) que no

respon a eixos estímuls.

Com a anarquistes i llibertaris

podem estar d'acord o no amb

aquesta filosofia repressiva, però és

la que s'aplica. A l'igual que no

estem d'acord amb la filosofia del

sistema però negociem convenis o

demanem inspeccions de treball

que són eines de penalització.

Per això, jo propose un carnet

per punts per a empresaris perquè

està vist que les campanyes de

conscienciació perquè s'apliquen

plans de prevenció o perquè s'apli-

que la llei i els convenis en condi-

cions laborals no funcionen. O al-

menys no funcionen gaire. Apel·lar

a la bona voluntat de l'empresari

per complir les lleis és deixar en

mans de l'arbitrarietat d'un individu

en situació de domini el compli-

ment dels drets laborals.

Cal fixar eines de control i pena-

lització perquè es veu que si no es

així no apliquen els drets dels tre-

balladors contemplats a la llei. Co-

mençaríem amb 12 punts per a

l'empresari que acaba de muntar

una companyia. I se li traurien

punts cada vegada que incompliren

la normativa laboral. Una categoria

laboral per sota del que correspon?

Dos punts menys. Un acomiada-

ment improcedent o una quitança

per sota del correspon? Dos punts

menys. Un cas de mobbing o asset-

jament sexual ? Sis punts menys.

No pagar les hores extres? Tres

punts menys. Fer passar per autò-

noms el que és realment una rela-

ció laboral? Quatre punts menys.

Pagar per davall de conveni? Sis

punts. Explotar a sense papers?

Dotze punts. I qui ho perd, ho perd

tot, la seua empresa i el permís per

tornar a ser empresari.

Hi ha empresaris que necessiten

conscienciació o ajudes i facilitats,

perquè no reconèixer-ho. Però son

la minoria. El problema de l'empre-

sari espanyol no és que li manquen

recursos o ajudes o facilitats és que

està acostumat a fer diners d'esca-

quejar-se de les seues obligacions

laborals i socials.

La Secció Sindical de CGT a

Correos de la demarcació

de Barcelona va denunciar a

mitjans de juliol greus deficiències

en el servei de repartiment a la co-

marca del Vallès Occidental, espe-

cialment a Sabadell i a Sant Cugat,

així com a l'Hospitalet de Llobre-

gat, amb l'acumulació de desenes

de milers d'enviaments per repartir,

una situació és una constant que es

repeteix cíclicament i demostra la

incapacitat dels directius de Corre-

os per solucionar problemes abans

que s'arribi a una deterioració im-

portant de la situació, i que les so-

lucions que s'apliquen serveixen

solament momentàniament.

S’està amb una insuficiència de

plantilles crònica i estructural, que

ve donada pel costum de Correos

de trigar anys a actualitzar els tre-

balladors i les treballadores neces-

sàries per a les poblacions o els po-

lígons que estan en creixement,

agreujant-se la situació en no estar

les plantilles mai completes al

100%. A més, el personal que es

contracta per cobrir les vacances o

els dèficits estructurals no té prou

experiència, ni en la classificació

de la correspondència, ni en el re-

partiment d’aquesta. Aquesta falta

d'experiència es deu al sistema de

contractació que té Correos, que es

basa en llistes rotatives per pobla-

ció, però que no garanteix ni esta-

bilitat ni una continuïtat llarga en el

treball ja que cada vegada que a un

carter li finalitza el contracte passa

al final de la cua en la llista. També

ens trobem amb una gran quantitat

de persones que renuncien al con-

tracte de treball ja que se'ls exigeix

treballar amb molta pressió i en si-

tuació límit i sense haver-los donat

cap formació prèvia.

La CGT realitza seguiments per

comprovar la qualitat del servei de

Correos en diferents localitats, ja

que li preocupa molt la mala imat-

ge que es dóna d’aquest, ja que a

més de treballadors i treballadores

d'aquesta empresa, també en són

usuaris i per tant perjudicats. La

CGT considera que Correos in-

compleix l’article de la Llei de Ser-

veis Postals que obliga els opera-

dors a fer un lliurament en l’adreça

postal de cada persona física o jurí-

dica tots els dies laborables.

Innombrables són les queixes re-

alitzades des de CGT davant la Di-

recció de Correos i el Ministeri de

Foment, tant per escrit com verbal-

ment, exigint que les plantilles han

d' incrementar-se en igual propor-

ció al creixement de les pobla-

cions, innombrables són les protes-

tes que realitzen els treballadors i

treballadores de Correos, vagues,

manifestacions, denúncies publi-

ques, ja que es carrega sobre la

plantilla la responsabilitat de donar

un bon servei públic quan és l'em-

presa la que triga a actuar perquè

no es produeixi cap deteriorament

d’aquest.

Les plantilles no es renoven i la precarietat avança

Nefasta gestió del servei que ofereix Correos

OPINIÓ: Correos: sobre qualitat i privatització

Sindicat Federal de Correos iTelègrafs de CGT

La mala qualitat habitual del

servei que presta Correus es va

veure incrementada durant l'estiu

passat pel caos de la contractació.

El correu s'acumulava en les carte-

ries i semblava que a ningú li im-

portava ja que la Direcció de Co-

rreos es defensava dient que eren

fets puntuals. Però no és així. La

mala qualitat és una cosa habitual,

no solament de l'estiu, a pesar dels

estudis interns de Correos que no

coincideixen ni de bon tros amb els

estudis realitzats per empreses ex-

ternes. Així, la consultora Deloitte

va presentar un informe al 2004

per encàrrec del Ministeri de Fo-

ment en el qual situava Correos en

els últims llocs de la Unió Europea

quant a termini mitjà de lliurament,

xarxa de recollida, xarxa de lliura-

ment, treballadors per habitant i

per quilòmetre quardat. Un altre

informe fet públic al juliol de 2006

elaborat per l'empresa Pricewater-

houseCoopers per encàrrec de la

Comissió Europea tornava a posar

Correos en l'últim lloc quant a qua-

litat del servei; ni tan sols la incor-

poració dels països de l'Est ha evi-

tat que Correos ocupi aquest últim

lloc.

CGT no accepta les mesures que

proposen aquestes empreses amb

la finalitat de garantir el manteni-

ment del Servei Postal Universal:

reducció de la xarxa d'oficines, re-

ducció de plantilla, reducció del

mateix Servei Postal Universal i

augment de preus. Aquestes mesu-

res perjudicaran encara més la qua-

litat del servei, en canvi, sí que

estem d'acord que siguin els estats

els que subvencionin serveis que

mai poden ser rendibles econòmi-

cament parlant.

La Direcció de Correos, davant

l'estudi de PricewaterhouseCoo-

pers i la pròxima presa de postura

de la Unió Europea sobre la libera-

lització total dels serveis postals,

s'ha posat nerviosa i ha constituït

un grup de pressió amb les empre-

ses de correus de Bèlgica, França,

Grècia, Itàlia, Hongria, Luxem-

burg i Polònia. Demanen prudèn-

cia a la Unió Europea a l'hora de

redactar la tercera directiva postal i

que es determinin unes mesures

veritablement eficients per al fi-

nançament del Servei Postal Uni-

versal.

Potser la tan lloada per CCOO

Llei Postal no va resultar tan bona

establint uns serveis reservats per

sota del que dictava la Directiva

Europea i sense compensar la

major liberalització del mercat es-

panyol. Mentrestant altres sindi-

cats es dediquen a tirar sal a la

nafra. CSIF, en les seves jornades

de juny de 2006, va aprovar donar

suport una possible venda d'ac-

cions al capital privat "que assegu-

ri la viabilitat global de Correos".

Els acords sindicals que s'han anat

signant en els últims anys han anat

creant les condicions que facilita-

ran la privatització definitiva, bui-

dant de contingut la condició de

funcionari del personal destinat a

Correos, equiparació d'aquest per-

sonal amb el laboral (a la baixa,

per descomptat) i retallades de

drets per a tots.

Els serveis públics són patrimo-

ni de tots, no podem permetre que

ens els robin per a profit d'uns

quants. Entenem que sempre ha de

prevaler la rendibilitat social, la

qualitat del servei, per sobre de la

recerca dels beneficis econòmics.

Aquests no han de ser motiu de sa-

tisfacció ja que sabem que són re-

sultat de la mala qualitat del servei

i de la retallada de drets dels treba-

lladors i les treballadores.

OPINIÓ

El Sindicat Federal de Correos i

Telégrafos de la CGT ha editat

una Guia per a treballadors i tre-

balladores de Correos, una guia

en suport CD, de la qual s'han fet

30.000 exemplars perdistribuir

entre la plantilla.

El CD inclou informació sobre:

l'empresa Correos; les lleis de

Correos i diverses directives

postals; el Conveni Col·lectiu,

l'Estatut dels Funcionaris, l'A-

cord General i altres normatives

laborals; normativa diversa

sobre salut laboral; material for-

matiu; la CGT i el seu sindicalis-

me; i el Sindicat Federal de Co-

rreos de la CGT.

Més informació a www.cgt.es/co-

rreos

La CGT edita una Guia per alstreballadors i les treballadoresde Correos en CD

10 Catalunya. Octubre de 2006

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT RepsolTarragona

Diversos sindicats de lesempreses del Grup Repsol(Tarragona, Petronor Bil-

bao, la Corunya) han denunciat enels darrers mesos la pràctica sindi-cal existent a Repsol per part deCCOO i UGT, coincidint amb lanegociació del IV Acord Marc quees va signar el mes de juny. Aques-ta negociació, com altres anteriors,es va portar a terme únicamententre l'empresa i el tàndem CCOO-UGT, deixant fora de la negociacióprop del 50% dels delegats que re-presenten diversos sindicats. Denou, es va negociar i aprovar unAcord Marc sense cap tipus deconsulta a la plantilla i marginantuna part de la representació sindi-cal.

Per denunciar que Repsol els ex-clou de la negociació col·lectiva,els sindicats CGT, ELA, CIG i TUes van reunir a Bilbao el passatmes de juliol, una reunió de la qualen va sortir un comunicat conjuntdenunciant que als treballadors itreballadores de Repsol se'ls negala possibilitat d'incidir en els con-tinguts de les negociacions i nose'ls consulta per a l'elaboració deles plataformes, arribant al puntque els sindicats majoritaris signeninclús al marge de les opinions delsseus propis afiliats. A més, l'acciósindical que practiquen Comis-sions Obreres i la Unió General deTreballadors no contempla en capmoment ni la confrontació ni la

mobilització, és un simple sindica-lisme d'acompanyament.

Aquesta pràctica sindical porta-da a terme a Repsol és tan perversaque impedeix que cap centre detreball del grup Repsol pugui mi-llorar allò que s'acorda a Madridentre l'empresa i CCOO-UGT, jaque l’oposició que aquests dos sin-dicats exerceixen en els diferentscentres de treball per tal que no esmillori allò per ells pactat fa pràcti-cament impossible que en les em-preses, de forma aïllada, es millo-rin els acords signats.

CCOO i UGT semblen més inte-ressats que la mateixa empresa queningú surti del camí marcat, és evi-dent que les importants conces-sions que reben per part de l'em-presa (quotes de contractació,dietes, viatges, ascensos,...) elscondicionen totalment. Ambaquesta política Repsol aconse-gueix augmentar els beneficismantenint uns salaris, horaris i be-neficis socials raquítics, i els sindi-cats majoritaris debiliten el movi-ment sindical per aconseguirfavors i influir en la contractacióper tal de poder tenir majories enels comitès que els possibilitincontinuar afavorint les polítiquesempresarials.

Per canviar les coses i guanyar elfutur és necessari un altre sindica-lisme a Repsol, un sindicalismeque es basi en:

- desenvolupar un model sindi-cal oposat radicalment al deCCOO-UGT i exigir a Repsol querespecti la representació sindical

existent i negociï amb tots els sin-dicats;

- practicar una acció sindical enquè tots els sindicats puguin parti-cipar, on les decisions es prenguinen les assemblees de treballadors itreballadores;

- un model sindical basat en lasolidaritat, la participació, l'hones-tedat, on la mobilització-negocia-ció sigui l'eix dels processos nego-ciadors.

Cal canviar el model sindical aRepsol. Estem davant una oportu-nitat històrica en què el canvi gene-racional s'està produint a totes lesempreses i els i les treballadoresjoves haurien de convertir-se enprotagonistes del seu destí. Els bu-ròcrates que avui encara controlenel model sindical dels majoritarisja no saben quasi el que és estar allloc de treball i ignoren o no volenconèixer les condicions de treballexistents i els desequilibris sala-rials que s'han generat amb els sis-temes de retribució que han anataprovant al llarg dels anys, ambunes divisions ben reals entre jovesi vells, entre els que porten molt opoc temps a l'empresa, on ser joveimplica una clara discriminació.

Per capgirar aquesta situació, laCGT, CIG, ELA i TU es van com-prometre a treballar conjuntament iestablir contactes permanentmentper desenvolupar una altre modeldiferent d'acció sindical que acabiamb la situació existent i ajudi aarrencar a Repsol una part delsseus beneficis i que es reparteixinde forma més equitativa.

Repsol: un altremodel sindical

és possibleSecció Sindical CGT RTVE

En el referèndum realitzat el 7de setembre, una important

majoria dels treballadors i les tre-balladores de RTVE van aprovarl'acord signat per UGT-CCOO-APLI-USO amb la SEPI i la Direc-ció de RTVE. A causa de l’acordsignat, la futura plantilla de la Cor-poració RTVE passarà a tenir5.900 treballadors fixos i 500 decontractats, enlloc dels 8.242 fixosi 1.124 de contractats actuals.

A grans trets, l'acord contemplala destrucció de 3.000 llocs de tre-ball, manté el baix nivell de pro-ducció pròpia actual, aliena activi-tats i crea pitjors relacions laboralsi salarials, també permet la conver-sió en fixos d'uns centenars de tre-balladors contractats i genera unaconvocatòria d'uns pocs centenarsde noves ocupacions. Així mateix,el pla sentencia que hi ha 4.150 tre-balladors que sobren, quantitat quecoincideix amb tots aquells de mésde 52 anys complerts fins al 31 dedesembre del 2008; el consegüentacomiadament col·lectiu es realit-zarà mitjançant un expedient de re-gulació d'ocupació “tou”.

CGT va defensar el ‘no’

Per a la CGT, únic sindicat que vadefensar el “no” en el referèndum,l'acord no contribueix a rellançar laradiotelevisió pública.

És dolent perquè només contri-bueix al seu desmantellament, per-què l'acord implica que la pròximaplantilla tindrà 3.000 ocupacionsmenys amb la mateixa producciópròpia que té ara, que és baixíssi-ma.

Amb 3.000 ocupacions menys ila mateixa producció que hi ha ara,l'activitat es redueix moltíssim,amb la qual cosa es ressentirà el

servei públic de la nova corpora-ció. S’externalitzarà part de l'acti-vitat i hi haurà un Conveni Col·lec-tiu per als treballadors i lestreballadores en el qual es retroce-deix en drets que tenen des de fabastant temps, el que suposarà pit-jors condicions salarials i laborals.

L'acord no només venia preceditde la signatura dels representantssindicals, a més van amenaçar a laplantilla amb que si no es ratificavael text rubricat pels sindicats l'ex-pedient es portaria a terme en con-dicions més “complicades” per alstreballadors. Així mateix les expec-tatives de diversos col·lectius labo-rals de RTVE han estat influencia-des per una campanya del “sí” o elcaos, que posteriorment ha tingutun important reflex en el resultatfinal del referèndum.

No és per a sentir-se orgullososhaver de dir a la societat que elstreballadors i les treballadores delservei públic de la radiotelevisióestatal han donat el vistiplau a laseva reducció i que aproven unaimportant retallada d'ocupació. La-mentem que s'hagi perdut una deles últimes oportunitats per millo-rar l'acord en aquells aspectes quefan relació a: més producció pròpiai activitat de la nova CorporacióRTVE, més ocupació fixa i de qua-litat, un Conveni Col·lectiu sensepèrdua de drets i prejubilacions vo-luntàries de debò i amb reposiciód'ocupació.

Amb un cens de 9.805 treballa-dors i treballadores i una participa-ció de 6.453 (68,6%), 4.937 treba-lladors i treballadores (76,5%) vandir “sí” a la destrucció d'un modelpúblic de comunicació, 1.009 vandir “no” (15,6%) i 507 (7,9%) vanvotar-hi en blanc. Només xantatgei por, o els treballadors i treballado-res assumeixen convençuts la lògi-ca utilitària del benefici privat?

Aprovar la reducció del serveipúblic de RTVE no és un fet delqual se’n pugui felicitar ningú

Secció sindical CGT SAS iAntonio Aranda

El 12 de setembre, quan diver-sos membres del Comitè

d'Empresa i de les Seccions Sindi-cals de CGT, CCOO i UGT a l'em-presa SAS (empresa proveïdora deSeat situada a la localitat d'Abrera)es van incorporar al treball desprésdel pont de l'11 de setembre, es vantrobar amb els locals sindicalscompletament oberts i buits, ambels panys de les portes de cada unad'ells rebentats. Dins dels locals, amés del material típic i tòpic d'ofi-cina (taula, cadires, armaris, ordi-nador, impressora…) també va serrobada documentació de les sec-cions sindicals, del Comitè d'Em-

presa i de treballadors de SAS, amés d'aquella documentació per-tanyent a cada un dels sindicats re-presentats a l'empresa.

Curiosament, el Comitè d'Em-presa i la direcció de SAS tenienobert un període de negociació, viaInspecció de Treball, relatiu al tras-llat de l'actual ubicació dels localssindicals a un nou punt de la nau enquè actualment se centralitza laproducció.

L'autoritat laboral havia alçatacta de requeriment a la direcció deSAS paralitzant qualsevol possibletrasllat fins que les parts arribaren aun acord. Mentrestant, els localss'havien de mantenir on estaven, jaque la aquesta nau roman desocu-pada.

Roben documentació i materialals locals sindicals de SAS

Catalunya. Octubre de 2006 11

TREBALL-ECONOMIA

Treball dictaresoluciófavorable al'ERO d'Iscomar

CGT Balears

Sense haver comunicat a CGT(únic sindicat present en l'em-

presa) prèviament cap situació pro-blemàtica, ni de bon tros exploratalternatives no traumàtiques per alstreballadors i les treballadores, laDirecció de l'empresa presentavaun ERO a principis de juliol, queinicialment afectava17 persones(11 d'Iscomar i sis de Talleres PortoPi SL, empresa del mateix grup,Contenemar), buscant l'empresal'època d'estiu per a una menor re-sistència social als seus plans. Peraixò, la CGT inicia un procés delluita contra aquesta agressió alstreballadors i les treballadores.

Amb els mínims terminis legals,la Direcció General de Treball (delPP), basant-se en un informe favo-rable de l'inspector de treball (fun-cionari amb antecedents d'actua-cions anteriors favorables a lamateixa empresa) desestima l'EROa Talleres Porto Pi i dicta resoluciófavorable a l'ERO a Iscomar, ambdata 31 d'agost, possibilitant l'aco-miadament de 8 persones (amb laresta, l'empresa, en una altra de lesseves actuacions presumptamentil·legals, ha pactat baixes voluntà-ries durant el "període de consul-tes"). Cal recordar que la Direcciód’Iscomar manté estrets vinclesamb el PP, a nivell de premis hono-rífics, renegociació d'un deute queel 31 de desembre de l'any passatascendia a sis milions d'euros ambl'Autoritat Portuària, i altres etcète-res, sense oblidar detalls com queel cap de personal del Grup Isco-mar a Palma, Francisco Rotger, ésvocal del PP en l'entitat menor(Ajuntament) de Palmanyola, urba-nització propera a la capital balear.

El 4 de setembre, van donar lacarta d'acomiadament als 8 treba-lladors afectats per l'ERO d'Isco-mar. Però la sorpresa va ser que,encara que la DGT va desestimarl'ERO de Talleres Porto Pi (onl'empresa pretenia acomiadar-nesis, però va arribar a acord ambcinc afectats), li van lliurar cartad'acomiadament per causes orga-nitzatives (amb indemnització de20 dies) també al treballador ques'havia salvat de la crema. Es basenen el fet que com l'informe de l'ins-pector era favorable a l'ERO, ellsl’apliquen, encara que contradiguiel que va desestimar la DGT.

Totes les accions que CGT hadesenvolupat en contra de l'EROhan estat acordades per la plantillaen assemblea. Aquesta oposiciócontinuarà, no descartant-se cappossibilitat, a més d'esgotar totesles vies de recurs possible. En defi-nitiva, estem davant una novaagressió als drets dels treballadors iles treballadores.

A Transports Municipals de Barcelona,

S'acaba l’estiu calorós,arriba la tardor calenta

Secció Sindical CGT AutobusosBarcelona

L a Direcció de TransportsMetropolitans de Barcelo-na, en combinació amb els

seus sindicats, sol aprofitar els pe-ríodes de vacances per dur enda-vant els seus objectius en matèrialaboral. Aquest estiu passat, no haestat diferent quant a estratègiaempresarial però sí ho ha estatquant a la resposta que s'han trobatper part dels treballadors i les tre-balladores.

L’acord

Al juliol, es feia públic l'acord tri-dent sindical (SIT, UGT i CCOO)amb l’empresa, conseqüència del'últim Conveni acordat entre ells,pel qual als comandaments, a canvid'una nova venda de drets, els do-naven uns nous plusos econòmics.Lluny d'aconseguir el seu objectiu,aquest acord -que serà dut als Tri-bunals- ha creat més desigualtat sa-larial, augment de la discriminacióentre col·lectius i molt malestar,fins i tot entre els mateixos coman-daments, que estaven esperant ambganes que se celebrés l'assembleaque se'ls va anunciar per donar allí

la seva opinió.També al juliol, l'empresa comu-

nicava les primeres sancions peragafar dies de permisos no retri-buïts, el que va provocar que, da-vant el passotisme del trident sindi-cal (SIT, UGT, CCOO), s’haguésde convocar vaga per impedir quees duguessin a efecte. Un objectiuque es va aconseguir amb l'acordde desconvocatòria de vaga que vadeixar pendents les sancions finsque es pronunciï la Comissió Pari-tària (trident-empresa). S’esperaque des del trident no s'atreveixin a

autoritzar l'execució de les san-cions imposades per la Direcció deTransports Municipals de Barcelo-na (TMB), de tota manera tot éspossible pel que caldrà estar pen-dents de la seva decisió.

Aquest estiu, també se'ns va in-formar que havien acomiadat JoséCerón. Després vam saber que elveritable motiu de l'acomiadamenthavia estat que Cerón havia publi-cat una carta crítica amb les mane-res de fer de la Direcció de la nos-tra empresa. CGT va dur el tema alComitè d'Empresa i aquest va

acordar que en cas que l'acomiada-ment fos declarat improcedent il'empresa no readmetés el com-pany es cridaria a la mobilitzacióde tota la plantilla. El judici estavaprevist pel 14 de setembre.

Per altra banda, han continuatles agressions als conductors,aquest estiu hem estat atacats ambseients de bicicletes, barres, cros-ses, esprais... Malgrat la deixadesad'alguns delegats dels sindicats quesustenten l'inoperant president delComitè, tots els atacs han tingutresposta; el nostre objectiu ha estati és que ningú es quedi desemparatdavant una agressió.

Tots aquests temes i molts més:convocatòries "arreglades" perocupar places de nova creació,contractes il·legals amb descans enlaborable, falta de normativa perentrar a treballar a TMB, incompli-ment de la normativa d'escollida enel Bus Turístic, privatització dissi-mulada a favor de Sarbus i del noutramvia, etc. estan sent combatutsdes de la CGT amb l'únic objectiude millorar les condicions laboralsdels treballadors i les treballadores,assegurant alhora el futur públic dela nostra empresa. De la Direccióde TMB depèn que tinguem o nouna tardor calenta.

Vaga al diari ‘La Vanguardia’ contra el procés de trencamentde l'empresa i la possibilitat d’externalitzar la rotativa

Col·lectiu Catalunya i SeccióSindical CGT La Vanguardia

Davant el procés de trencamentde l’empresa que ha impulsat

la direcció del periòdic “La Van-guardia”, el Comitè d’Empresa vaconvocar una vaga de 13 dies apartir del 7 de setembre (els dies 7,8, 9, 11, 14, 15, 16, 21, 22, 23, 28,29 i 30 de setembre) contra les in-tencions de l'empresa d'externalit-zar la rotativa del diari i de subro-gar el personal del tallerd'impressió en una nova societat.Aquestes són les valoracions quevan portar a les seccions sindicalsde CGT, USOC, SPC i la Comissiód’afectats La Vanguardia a donarsuport a la vaga:

- L’objectiu de subrogar el per-sonal dedicat a les tasques d’im-pressió no respon a pèrdues objec-tives, sinó a la voluntat de dividirels treballadors i posteriorment re-duir els costos laborals. Així ho de-mostra el projecte que l’empresa

va fer públic l’11 de juliol, que es-cindeix l’activitat d’impressió de laredacció, acaba amb el conveni ac-tual de “La Vanguardia” i noamaga en cap moment que la novaempresa ha de reduir els costos la-borals per obtenir majors beneficisi poder aplicar un expedient de re-gulació, que actualment com a “LaVanguardia” no pot fer.

-Considerar que “La Vanguar-dia” pot liderar qualsevol projecteperiodístic, mantenint la unitat del’empresa i la viabilitat del projec-te. És imprescindible, però, quetots els treballadors i treballadoresquedin regits pel mateix conveni ique en cap cas es produeixi capempitjorament de les seves condi-cions laborals, ja sigui des del puntde vista salarial, de temps de tre-ball, torns i serveis que ofereix ac-tualment l’empresa.

Per les raons esmentades, des deCGT es va expressar el suport a laconvocatòria de vaga, assumintcom a pròpies les reivindicacions

expressades pel Comitè de Vaga iapel·lant a la solidaritat amb elstreballadors i treballadores en vagade “La Vanguardia”.

Els efectes de la vaga es vannotar en el periòdic, tot i el silencide l'empresa de cara als lectors,sortint amb menys pàgines i ambl'absència de diverses seccions,anuncis, columnes d'opinió,... i re-duint la tirada imprimint el diari enrotatives alienes. Per altra banda,des del Comitè de Vaga es va de-nunciar que durant els actes institu-cionals de celebració de l'11 de se-tembre els Mossos d'Esquadra vanimpedir l'entrada al Parc de la Ciu-tadella de Barcelona a un grup detreballadors de “La Vanguardia”que, amb pancartes i samarretesreivindicatives, intentava entrar pa-cíficament en aquest recinte. Peraquest motiu, van presentar unadenúncia davant el jutjat de guàr-dia contra els agents dels Mossosque no els van deixar passar.

Coincidint amb aquesta nova

vaga, el jutjat 14 de Barcelona vafer pública una sentència en què escondemnava l'empresa editora de“La Vanguardia” a indemnitzaramb cent euros cadascun dels 120treballadors que amb el suport dela Confederació General del Tre-ball van demandar el rotatiu pervulneració del dret fonamental devaga.

Els fets es remunten a la vagaconvocada pel Comitè d'Empresaels dies 1 i 2 del passat mes de des-embre, realitzada com la d'ara perrebutjar el projecte de subrogar elpersonal del taller d'impressió enuna nova societat, vaga que els di-rectius del diari van intentar carre-gar-se enviant l'edició a imprimiren rotatives externes a l'empresa.

Ara, davant d'aquesta nova vaga,el diari torna a reincidir en elscomportaments que ara han estatcondemnats per la resolució judi-cial que reconeix la preeminènciadel dret de vaga. Però els treballa-dors no s’arruguen.

Catalunya. Octubre de 200612

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical d’Ensenyamentde la CGT de Ponent

H a començat un nou curs ila Generalitat de Catalu-nya arrossega un proble-

ma organitzatiu que es manifestaen massa precipitació. Aquesta si-tuació s'agreuja per l'aplicació d'unPacte Nacional de l'Educació senseconsens i elaborat amb una baixaparticipació efectiva de pares,mares, mestres i professors.

Massa precipitació en l'aplicacióde mesures sensacionalistes i con-tràries als plantejaments pedagò-gics i laborals d'un gran nombre demestres i professors, com l'avança-ment de l'inici de curs al dia 12 ol'ampliació horària no lectiva, la fa-mosa “sisena hora”, que no donenresposta a la tan menystingudaconciliació de la vida laboral i fa-miliar, que no pot anar lligada al'ampliació de l'horari escolar sinóa l'aplicació de mesures laborals isocials d'una major envergadura,com les reduccions de jornada percura dels fills o les ajudes econò-miques a les famílies, de les que nise'n parla ni se'n vol parlar. El querealment s'aconsegueix ambaquestes mesures, contràries alsplantejaments generals del profes-sorat i que repercuteixen molt ne-gativament en l'organització i co-rrecte funcionament de les escolesi instituts, en els que la coordinacióde les noves plantilles es fa d'allòmés difícil, és perdre un horari uni-forme dels mestres que permetiatrobar molts moments de coordina-ció i dedicació a les famílies, que apartir d'aquest curs seran difícil-ment retrobables.

En l'execució d'obres d'amplia-ció i reforma caldria fer planteja-ments realistes, fixar millor els ter-minis de les obres i, si convé, comen el cas que es va manifestar aCervera, endarrerir l’inici de lesclasses, però començar amb unesinstal·lacions dignes i segures, evi-tant la convivència d'obres i alum-nes. Potser s'agrairia l'antic inici deles classes el tradicional dia 15.Una precipitació que no es tra-dueix en la retirada dels nefastosbarracons, sempre provisionals,que en alguns casos, com els quellueix el Camp Escolar de Lleida,porten funcionant 10 anys. Això noés provisionalitat, és negligència.

Massa precipitació en la gestiódel personal, que porta a repetirany rere any el mal tràngol, i el la-mentable espectacle, dels nomena-ments d'agost, anunciant ambnomés un dia d'antelació la desti-nació de milers de mestres ques'han d'incorporar el dia 1 de se-tembre al seu lloc de treball. Éslògic que quedin per cobrir moltesvacants d'especial dificultat comles mitges jornades en zones demuntanya, els llocs itinerants oamb requisits d'algunes especiali-tats. A més a més, l'anomenat “pre-acord” amb els interins que portenmés anys treballant no ha donatuns bons resultats i, després de lesmassives convocatòries d'oposi-cions, s'està constatant que moltsd'aquests treballadors continuenamb la seva situació precària i d'e-terna temporalitat, intolerable aqualsevol empresa, no valorant-losadequadament, en l'accés a la fun-ció pública, la labor docent duta aterme durant anys i anys.

A tot això cal afegir la manca decriteri en els concerts educatiusque ha portat a fer d'escoles ambideari extremista catòlic, segrega-dor de nens i nenes, a ser concerta-des, és a dir, pagades amb els di-ners de tothom, i permetentcontinuar amb la selecció de l'a-lumnat a través de quotes i paga-ments irregulars. Mentre moltesescoles concertades tenen piscinacoberta, moltes escoles públiquesno disposen ni de biblioteca. Amés, els equips directius van con-vertint-se en gestors d'un modeld'empresa privada, enlloc de cà-rrecs electes en democràcia pelgrup de professionals que repre-senta el claustre de professors.

Aquesta precipitació excessivarepercuteix negativament en elsautèntics protagonistes de l'Educa-ció: els nens i les nenes. La SeccióSindical d'Educació de la CGT dePonent demana esperit crític i res-ponsabilitat a tots els implicats enl'Educació, a tothom, a tota la so-cietat. L'Educació ha de començara rebre un tractament molt més se-riós per part dels polítics de torn,evitant fer promeses i proposteselectoralistes que no responen a lesnecessitats reals de les escoles i elsinstituts catalans. Els mestres i pro-fessors hem d'implicar-nos de ple.Aquesta tardor hi haurà eleccionssindicals i tenim l'obligació moralde denunciar la manca de criteri del'Administració, en decisionsmassa importants com per confiar-les a l'orientació política del go-vern de torn, i reivindicar els nos-tres drets com a treballadors des dela base, de forma assembleària isense vinculació a partits polítics.

OPINIÓ:

Nou curs, massaprecipitació

SFF-CGT

El Consell d'Administració de l'O-perador públic ferroviari Renfe-Operadora, va adjudicar, a final dejuliol, la fabricació i mantenimentde 50 trens dièsel de canvi d'amplei 57 unitats elèctriques a l'empresaCAF per un import de 588,2 mi-lions d'euros més el cost del mante-niment, 368,4 milions d'euros perun període de 14 anys, sumant entotal 956,6 milions d'euros. A CGTli preocupa especialment les reper-cussions negatives en l'ocupaciódels tallers de Renfe que això pro-vocarà.

En l'àrea de mitjana distància(abans regionals) el material, en laseva majoria automotors, el 80%dels trens tenen més de 20 anys ialguns arriben als 30 anys de ser-vei. Però el que a CGT preocupaespecialment és que amb els con-tractes de fabricació, on es dónaparticipació de fins al 20% en la fa-bricació i el 50% en el manteni-ment al personal de l'àrea de Fabri-cació i Manteniment Integria, esconcedeixi el manteniment de totaquest material per 14 anys al fa-bricant, el que tindrà repercussionsmolt negatives en l'ocupació delstallers de Renfe, que ara es dedi-quen a reparar en la seva totalitatels vehicles que seran substituïtsper aquests nous automotors, queja de per si mateix, en ser nous,comportaran menys hores de man-teniment i per tant menys mà d'o-bra.

Respecte a la fabricació, l'adju-dicació recull la participació d’In-tegria Renfe en un percentatgemàxim del 20%, en els tallers deRenfe, que donada la seva minvadaplantilla es veurà en l'obligació desubcontractar una part importantde la producció, tal com està suc-ceint en altres tallers de Renfe quees troben realitzant fabricació dematerial AVE, com Màlaga (pro-jecte Talgo, Bombardier) o Valla-dolid (projecte Siemems, CAF). Laparticipació de l'àrea de fabricació imanteniment Integria en un 50%en el manteniment d'aquests nousvehicles, suposa una amenaça perals llocs de treball dels seus opera-ris dintre de l'operador públic fe-rroviari, ja que les fórmules ques'estan implantant comporten lacreació de societats anònimes ambels fabricants amb capital compar-tit al 49 i 51 %, on es precaritza l'o-cupació, que deixa d'estar vincula-da al Conveni de les empreses ipassa a dependre dels convenis delSector del Metall, amb condicionsmolt per sota dels pactes ambaquestes empreses constructores oamb la mateixa Renfe.

Per això, el SFF-CGT veu comuna amenaça per a l'ocupació del'àrea de fabricació i mantenimentIntegria de Renfe, la cessió del

50% del manteniment sota fórmu-les com les societats anònimes,apostant perquè el manteniment esrealitzi en les dependències deRenfe per personal dels seus ta-llers, allí on existeixen recursos hu-mans per plantar cara a aquestsmanteniments de forma íntegra.

En l'àrea de material de mitjanadistància autopropulsat dièsel ielèctric, els 107 nous vehiclessubstituiran les velles Unitats deRegionals, que són reparades en laseva totalitat per 500 treballadorsde Renfe que veuen perillar part deles seves càrregues de treball.

En l'actualitat, l'àrea de fabrica-ció i manteniment Integria de l'em-presa Renfe-Operadora comptaamb una plantilla de 3.922 opera-ris, dels quals està previst que esprejubilin 443 fins al 2009, data definalització de l'actual Expedientde Regulació de l'Empresa. Des delSFF-CGT, es rebutja la política deRenfe basada a crear empresesmixtes per subcontractar l'activitatdel manteniment i fomentar la pre-carietat en l'ocupació. Així ha oco-rregut amb Nertus SA (Siemens-Renfe) i la que es troba en fase denegociació Actren SA (CAF-Renfe) en les quals l'operador pú-blic ferroviari aporta el 49% del ca-pital i suposen la creaciód'empreses “de manteniment debaix cost” en què la rendibilitatprima per sobre de la seguretat,comportant uns nivells de qualitat iseguretat inferiors als donats pelstallers d’Integria-Renfe i que a méssuposen el desmantellament de laseva àrea de manteniment i fabrica-ció Integria, per substituir l'ocupa-ció estable i amb drets per ocupa-ció temporal sense drets.

La mateixa CAF es troba realit-zant el manteniment de l’AVES/120 amb treballadors i treballa-dores contractats per mitja d'una fi-lial de l'empresa constructora CAF,denominada Sermanfer, amb l'ob-jecte d'evitar aplicar-los el Convenide l'empresa i poder aplicar-los elConveni del Metall, amb unes con-dicions inferiors. Així mateix, elscontractes dels 28 treballadors queoperen en aquests vehicles AVEsón temporals en la seva majoria.

Des del Sindicat Federal Ferro-viari de la Confederació Generaldel Treball, s’aposta per l’ingrés demà d'obra especialitzada en l'àreade manteniment i fabricació Inte-gria de Renfe que possibiliti plan-tar cara a les càrregues de treballque comporten la incorporació denou material ferroviari, atès que en20 anys tan sols s'han incorporat 39treballadors a aquesta activitat in-dustrial, que es troba en ple procésde reconversió encaminada cap a laseva privatització progressiva,comptant en l'actualitat amb 3.922operaris en tot l'Estat, amb una mit-jana d'edat de 48 anys.

Preocupació a Renfe pel personalde manteniment de regionals

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2006 13

‘Menys havaneres i més rock’

Tema del mes

Xavi Roijals

Com ja va sent costum, aquest

estiu s'han celebrat la major

part de les Festes Majors dels

pobles i ciutats del Principat de Cata-

lunya. En molts casos, paral·lelament

a aquestes celebracions "oficials",

s'han celebrat les anomenades festes

"alternatives", amb tot d'activitats festi-

ves i reivindicatives, culturals, celebra-

cions i polítiques. Molt sovint els actes

d'aquestes festes tenen un nivell de

participació envejable i comparable al

de les festes majors "oficials". En

algun cas fins i tot superior. Seria el

cas de recordar el famós concert del

grup Ojos de Brujo durant les Festes

Alternatives de Gràcia de l'any 2004,

que va ser un dels actes amb més

participació de tota la Festa Major de

Gràcia (que no és poca cosa).

Com a conseqüència de la prolife-

ració i creixement d'aquestes festes,

no es poden establir uns trets clara-

ment diferenciadors respecte a les al-

tres, a les oficials. Un seria la manca

gairebé absoluta de subvencions per

part d'institucions i organismes ofi-

cials, una altra característica seria

com la seva programació recull sovint

activitats amb un clar caràcter polític i

reivindicatiu, o bé activitats festives

marginades per les comissions de

festes oficials. Un exemple curiós

seria la pintada que hi havia fa anys a

Montbau: "Menys havaneres i més

rock", recollint cert descontent entre el

jovent del barri per l'absència gairebé

absoluta de rock a les festes majors

...mentre que d'havaneres sempre n'hi

havia.

I és que les festes majors alternati-

ves ja tenen un cert bagatge pel qual

ja es podria parlar fins i tot de tradició,

potser no tanta com la de les havane-

res, però potser comparable a la de la

celebració dels correfocs, popularit-

zats a partir dels anys setanta i sobre-

tot als vuitanta. I si no, com podríem

anomenar el cas de les Festes Alter-

natives del barri de Gràcia de Barcelo-

na, amb disset edicions consecutives

(o el cas de Sants, que "només" en

porta dotze). Per tant, estem al davant

d'un fenomen que s'ha mantingut al

llarg del temps, i que s'ha anat este-

nent pel territori. No sempre sense in-

cidents, i no sempre amb comprensió

per part dels veïns i/o amb sintonia

amb els organitzadors de les festes

majors "oficials". Recordem els inci-

dents que es van patir fa uns anys du-

rant les festes majors del barri de

Prosperitat de Barcelona, quan el re-

gidor Santiburcio va desallotjar 'manu

militari' les tradicionals celebracions

alternatives organitzades per la Penya

Los Pesaos"

Aquestes celebracions sovint no

estan exemptes de polèmiques. Com

seria el cas de les Festes Majors del

recordat amb una manifestació d'ho-

menatge aquest 15 d'agost passat).

De fet, el districte ha fet els possibles

per negar els permisos de celebració

d'aquestes festes amb l'excusa de la

prevenció dels incidents, negant es-

pais, obligant a traslladar-se a entitats

històriques com la Coordinadora Po-

pular de Festes des de la plaça del

Diamant cap a la plaça del Poble Ro-

maní, etc. Per més inri, els incidents

que hi ha hagut aquest any han estat

ocasionats per joves "normals" en pla-

ces i carrers que no tenien res a veure

amb les festes majors alternatives

(que han respectat escrupulosament

els horaris de plegar, per exemple); i

han tingut més relació amb el consum

d'alcohol excessiu i amb el no respec-

tar els horaris de plegar i netejar ca-

rrers i places que amb qualsevol moti-

vació política de cap mena. Males

llengües ironitzen sobre el grau de ca-

sualitat del comportament respectuós

i tranquil de les forces de seguretat

municipals aquest any a l'hora de trac-

tar aquests problemes i el fet que a

començaments de setembre el res-

ponsable d'aquestes forces fos ascen-

dit per sorpresa a la màxima respon-

sabilitat municipal...

El cas de les Festes Majors Alter-

natives de Sants ha estat un pèl dife-

rent aquest any... Malgrat que s'havia

aconseguit que el districte de Sant-

Montjuïc acordés que per tal de preve-

nir incidents no hi hagués presència

policial al recinte de les festes, els

Mossos d'Esquadra van detenir dues

persones membres de l'organització

de les festes, acusant-les finalment de

"resistència i desobediència als

agents de l'autoritat, deslluïment de

béns immobles privats i amenaces"

(textualment del butlletí "Contra-Infos"

número 428). Al seu torn, un dels de-

tinguts denuncià lesions i contusions

per les quals va ser atès a un hospital

un cop alliberat, amb el seu correspo-

nent 'parte' mèdic. Mentre que l'altre

detingut presentà una denúncia per

fals testimoni contra un dels mossos

que el va detenir, al·legant que ell mai

no va proferir cap amenaça contra els

Mossos tal i com l'agent va fer constar

a l'atestat. En aquests moments, la via

judicial, malauradament tan habitual

últimament contra els moviments so-

cials, continua el seu curs, la causa ju-

dicial per fals testimoni i la denúncia

dels mossos contra els organitzadors

han estat acumulades i es dirimiran a

la mateixa sentència; mentre que la

denúncia per presumptes agressions

contra els Mossos ha estat apartada i

es veurà en un procediment judicial

paral·lel.

Veurem com evolucionen en el futur

aquestes festes majors "alternatives",

que de moment sí és veritat que estan

complementant els buits de les cele-

bracions oficials.

barri de Gràcia de Barcelona d'aquest

any, en què tothom ha dit la seva, en-

titats organitzadores, federació de ca-

rrers "oficial", administracions, ajunta-

ment, forces de seguretat, etc. Tots

prevenint contra la celebració d'a-

questes festes i contra els "provables"

incidents que finalment no han estat

ni de lluny tan greus com els d'anys

anteriors (recordem el cas d'en

Roger, jove company assassinat per

elements neonazis ara farà dos anys i

> DELS MOVIMENTS> EL MOVIMENT

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

CronologiaFINS AL 15 DE

SETEMBREt

DIMECRES 16 D'AGOST

L'ASSEMBLEA DE FESTES ALTER-NATIVES del barri de Gràcia de Barce-lona -amb presència a les festes delbarri des de fa 17 edicions-, convocàun cercavila per tal d'ocupar temporal-ment un espai per a la realització deles festes. 300 persones recorreguerenel barri, amenitzats per la companyiaElectro-tuna.(CI)

DIJOUS 17 D'AGOST

CONCENTRACIÓ A L'ESTÀTUADELS DESPULLATS de la RamblaNova de Tarragona, per Palestina i elLíban i contra la intervenció israeliana.

DIVENDRES 18 D'AGOST

ACCIÓ DELS TREBALLADORS ENVAGA DE MERCADONA, tancant-seen una gàbia de grans dimensions da-vant del supermercat de la cadena si-tuat a l'avinguda de Roma de Barcelo-na. (CI)

DISSABTE 19 D'AGOST

ACTE CONTRA L'ESPECULACIÓ ATORREDEMBARRA. L'Assemblea deJoves del Baix Gaià ocupà de formasimbòlica una casa abandonada alpasseig Marítim de Torredembarra.

"FESTES TRANQUIL·LES SENSE

POLICIA". Manifestació al vespre albarri de Gràcia, convocada per la Co-ordinadora Antirepressiva i l'Assem-blea de Joves de Gràcia, que aplega-ren unes 150 persones. (CI)

DIUMENGE 20 D'AGOST

FINALITZEN LES FESTES DE GRÀ-CIA i les diferents activitats alternativesrealitzades a la plaça del Poble Roma-ní, al carrer de Sant Pere Màrtir, al ca-rrer del Congost, al carrer de Ramón yCajal i al solar buit ocupat per l'Assem-blea de Festes Alternatives. Curiosa-ment, malgrat les amenaces mediàti-ques i polítiques, els incidents que hanocorregut a les festes no han estat enaquests espais ni a les activitats "alter-natives". (CI)

DILLUNS 21 D'AGOST

S'INICIEN LES FESTES convocadesper l'Assemblea de Festes Alternativesdel barri de Sants de Barcelona a laplaça Osca, en la seva dotzena edició.(CI)

IDENTIFICACIONS CONTRA JOVESDE GIRONA I SALT mentre estaventapant pintades feixistes. (CI)

DIJOUS 24 D'AGOST

ES CONSTITUEIX A VANDELLÒSUNA COORDINADORA contra la ubi-cació del Magatzem Temporal Centra-litzat (MTC) de residus radioactius ales comarques del sud de Catalunya.Aquesta coordinadora està constituïdaper diverses entitats ecologistes i am-bientalistes de tot el Principat. (CI)

LES FESTES CONVOCADES PERL'ASSEMBLEA DE FESTES ALTER-NATIVES del barri de Sants de Barce-lona es traslladen a la plaça de JoanPeiró, amb un concert amb la presèn-cia de la companyia Elèctrica Dharma.Malgrat tot, es produeixen les deten-cions de dos nois, un dels quals, uncop posat en llibertat va anar a l'hospi-

tal per tal de curar-se lesions al braç icontusions al cap, quedant imputatstots dos nois pel delicte d'amenacescontra els Mossos d'Esquadra. (CI)

DIVENDRES 25 D'AGOST

CONCENTRACIÓ AL PORT DE TA-RRAGONA, convocada per la Coordi-nadora Tarragona Patrimoni de la Pau,contra la presència d'un vaixell militarde la marina de guerra italiana, enaquest cas un veler que les autoritatslocals volen fer passar un vaixell d'es-barjo.

CONCENTRACIÓ A LA RAMBLA DECANALETES DE BARCELONA perrecordar les deportacions d'Atenco i larepressió a Chiapas i a Oaxaca(Mèxic).

DISSABTE 26 D'AGOST

ACCIÓ DE DIVULGACIÓ DELS PRO-BLEMES DE L'EMPORDÀ. Membresde Salvem l'Empordà es van despenjardel campanar de l'església de SantPere de Figueres amb un espectacularràpel de 40 metres, desplegant unapancarta. L'objectiu de l'acció era peruna banda informar als visitants de lacomarca de l'existència de conflictesambientals i territorials importants, ireivindicar la millora del Pla DirectorTerritorial de l'Empordà. (CI)

DIUMENGE 28 D'AGOST

VANDELLÒS II TANCA DESPRÉSDE CINC AVARIES. La central nuclearromandrà tancada fins el 26 de setem-bre per realitzar-hi tasques de mante-niment i inspeccionar els tubs dels ge-neradors que van causar l'avaria. (CI)

DIMARTS 29 D'AGOST

DESALLOTJAMENT SORPRESA ALBARRI DE VALLCARCA de Barcelo-na d'un habitatge reocupat feia quatremesos, a l'avinguda República Argenti-na. El col·lectiu okupa va convocar unaconcentració el mateix dimarts a l'esta-ció de metro del barri. (CI)

VINT PERSONES ES CONCENTRENCONTRA LA REPRESSIÓ A MÈXICdavant del Consolat Mexicà a Barcelo-na, penjant pancartes a les reixes delrecinte, entregant un escrit i tallant eltrànsit del passeig de la Bonanova du-rant una estona. (CI)

DISSABTE 2 DE SETEMBRE

AGRESSIÓ NEONAZI A SABADELL.De matinada, és agredit greument unjove d'origen gambià per part de quin-ze neonazis durant les festes de Saba-

dell, havent de ser ingressat a l'Hospi-tal Parc Taulí de la ciutat. (CI)

DIUMENGE 3 DE SETEMBRE

"Paraules per la Pau", concentració alport de Tarragona, com cada primerdiumenge de mes, contra la presènciade vaixells militars al port. En aquestcas, es realitzen una sèrie d'AccionsMínimes Brossianes, utilitzant la inspi-ració de l'obra del poeta Joan Brossaper criticar la política militarista de l'au-toritat municipal i la guerra a l'OrientPròxim.

DILLUNS 4 DE SETEMBRE

CONCENTRACIÓ A LES PORTESDE L'AJUNTAMENT DE BARCELO-NA durant la pressa de possessió delnou alcalde Jordi Hereu per denunciarels interrogants del 4F (una quarante-na de persones denuncien l'empreso-nament des de fa 7 mesos de Rodrigo,Àlex i Juan). Els manifestants denun-cien que la marxa sobtada de JoanClos deixa oberts interrogants no re-solts sobre què va passar realment alcarrer de Sant Pere Més Baix de Bar-celona la matinada del 4 de febrer. (CI)

ELS JOVES DETINGUTS EL PAS-SAT 24 D'AGOST a les Festes Alter-natives de Sants presenten al seu torndenúncia contra els mossos d'esqua-dra per agressions i fals testimoni. (IU)

LA POLICIA NACIONAL EXPLICAL'AGRESSIÓ PATIDA PEL JOVED'ORIGEN GAMBIÀ a Sabadell,sense confirmar que el mòbil de l'a-gressió fos racista. L'alcalde, ManuelBustos, també ha negat el caràcter ra-cista de l'agressió i parla de "festa de laconvivència". (CI)

DIMARTS 5 DE SETEMBRE

UNS OBRERS ENTREN EN UNACASA OCUPADA DEL BARRI DELCLOT de Barcelona aprofitant l'absèn-cia de les persones que hi viuen, peròsurten en interessar-se uns veïns pelcas. El mateix dia, s'atura temporal-ment el desallotjament de La Rossen-da, casa ocupada al barri de Sants deBarcelona, ocupant el carrer i moblant-lo com si fos un pis com a forma deprotesta, realitzant tot d'activitats al ca-rrer. (CI)

DIMECRES 6 DE SETEMBRE

JUDICI PEL "CAS BIRULÉS" A GI-RONA, sis anys després dels fets. Du-rant la inauguració del curs universitariper part de la llavors ministra del PP

Anna Birulés, es dificultà l'entrada derepresentants dels estudiants (queforen identificats) i es carregà contraels manifestants concentrats contra lavisita de la ministra. Ara, els joves sónacusats de delictes tals com "desor-dres públics" i "atemptats a l'autoritat".(CI)

ATURAT EL DESALLOTJAMENTDEL CENTRE SOCIAL OCUPAT LAIMPREMTA DE TERRASSA, amb unaconcentració que aplegà unes 70 per-sones. (CI)

DIVENDRES 8 DE SETEMBRE

COMENCEN LES ONZENES FES-TES ALTERNATIVES DE VILADE-CANS. Durant tres dies, es desenvolu-pen diverses activitats al recinte firal dela ciutat, amb xerradres, concerts derock, bingo antirepressiu i oregó alter-natiu.

LA SECRETÀRIA GENERAL DECGT CATALUNYA, MERCHE SÁN-CHEZ, interposa una demanda judicialcontra Pepe Álvarez (secretari generalde la UGT catalana) per injúries contrala CGT i contra la mateixa MercheSánchez. Es realitza una concentracióurgent de suport a les portes del Jutjatde Primera Instància de Barcelona.

DESALLOTJADA AMB UN AMPLIDISPOSITIU DE POLICIA MUNICI-PAL, Mossos d'Esquadra, bombers itreballadors de la neteja, l'acampadaper la vivenda digna i contra el des-allotjament de La Rossenda, casa ocu-pada del barri de Sants de Barcelona.(CI)

DISSABTE 9 DE SETEMBRE

NOU CENTRE SOCIAL OCUPAT ACORNELLÀ DE LLOBREGAT. Estracta d'un edifici buit al carrer Verge deMontserrat de la ciutat. (CI)

DIUMENGE 10 DE SETEMBRE

"QUI ESTIMA LA TERRA NO LADESTRUEIX". Manifestació contra elprojecte d'urbanització Pla ParcialMuntanyans II des de la plaça MossènBoronat fins a la plaça de la Vila de To-rredembarra. Convocada per diversesentitats tarragonines entre les quals laCGT, amb la participació d'unes cinc-centes persones. La manifestació ésfestiva però amb lemes contundentsque es criden contra l’especulació i quise n’enriqueix.

DURANT EL CAP DE SETMANA,L'ASSOCIACIÓ CIUTADANA SOSLLORET ha penjat diverses pancartesa la localitat contra un nou projecte ur-banístic que amenaça una àrea naturalpropera. (CI)

DILLUNS 11 DE SETEMBRE

"CAP ESTAT ENS FARÀ LLIURES".BLOC NEGRE a la manifestació delvespre de la Diada a Barcelona. Al ma-teix temps, la CNT aplegà unes 150persones a la seva manifestació contrael terrorisme patronal a la plaça Uni-versitat de la ciutat. Al matí, esbronca-des contra els polítics que fan ofrenesa l’estàtua de Rafael de Casanovas i al’acte institucional del passeig delsTil·lers els Mossos d’Esquadra barrenel pas a grups de treballadors i treba-lladores que s’hi dirigien per protestarper diversos conflictes laborls. (CI)A REUS, la Xarxa del Camp convocauna manifestació pel dret a decidir il'autodeterminació, suport de la CGT ipresència d'estelades anarquistes.

A LLEIDA, es convoca un acte contrala conversió del Roser, on foren ente-rrats els defensors de la ciutat, en unparador nacional.Tensió per la presèn-cia policial.

DIMARTS 12 DE SETEMBRE

OBERTS I BUIDATS ELS LOCALSSINDICALS DE SAS ABRERA. Mem-bres del Comitè d'Empresa de SAS aAbrera es van trobar amb els localssindicals oberts i buits, desapareixentordinadors, taules, cadires i diversa do-cumentació sindical. Es dóna la cir-cumstància que aquest estrany robato-ri es produeix enmig de lesnegociacions pel trasllat dels localssindicals. (CI)

XERRADA SOBRE QUÈ ESTÀ PAS-SANT AMB EL DELTA DEL LLO-BREGAT i altres agressions mediam-bientals a Catalunya, a l’EstandSociocultural de les Festes de Bellvit-ge.

FINALMENT, DENEGUEN L’ÚLTIMAAPEL·LACIÓ possible en el cas contrala policia del pont d'Aubonne, quedantper tant impunes els fets ocorregutsdurant les protestes durant la cimeradel G8 del 2003 a Evian. Recordemque dos joves veïns de Barcelona vanpatir el tall de la corda d'on estavenpenjats tallant el trànsit per un pont du-rant les citades protestes, patint undels joves una caiguda de 23 metresque lesions irreversibles a un peu i a lacolumna vertebral. Els policies quedenabsolts perquè, segons el jutge, es vanposar nerviosos davant la transcendè-nia de l’acció pacífica i no sabien comactuar pelr que van decidir tallar lacorda que subjectava els cossos delsactivistes. (CI)

DIMECRES 13 DE SETEMBRE

PRESENTACIÓ DE DEMANDA PERDRETS FONAMENTALS PER PARTDEL COMPANY MARTÍN FAZ al jutjatsocial número 15 de Barcelona. Recor-dem que aquest company ha patit unasanció de quatre mesos de suspensióde feina i salari.

ACABA LA FESTA MAJOR POPU-LAR DE CAPELLADES després d’unapretat programa de concerts i altresactivitats a la zona de Barraques de lalocalitat.

DIJOUS 14 DE SETEMBRE

COMENÇA A BARCELONA LA PRI-MERA EDICIÓ del "Festival de VídeoTransmaricabollo".

DIVENDRES 15 DE SETEMBRE

PRIMERA EDICIÓ DE LES "BARRA-QUES" DURANT LES FESTES DETARRAGONA, amb la participació deCGT, Tarragona Patrimoni de la Pau,Endavant, el Casal Sageta de Foc,agrupaments escoltes, Endavant i As-semblea de Joves. Per segons cop,però per primeamb intenció de conti-nuar, Tarragona té per la seva FestaMajor un espai gestionat per col·lectiusanticapitalistes amb un esperit reivindi-catiu i amb la intenció d’autogestionar-se.

TESTIMONIS DIRECTES DE L'ÈPO-CA PUBLIQUEN UN MANIFEST de-nunciant la pel·lícula "sobre" SalvadorPuig Antich, "Salvador"; presentant-lodurant una preestrena de la pel·lículacelebrada a Ullà. Els actes i els articlesposicionant-se contra el film seranconstants en aquestes setmanes. Enaquest “Catalunya”, es recullen algunsd’aquests pronunciaments, des de di-versos punts de vista. (CI)

DURANT LA CELEBRACIÓ D'"ELDIA DEL GRITO" (FESTA NACIONALMEXICANA) a la plaça Reial de Barce-lona, va penjar-se una pancarta deprotesta contra la repressió a Atenco,Oaxaca i Chiapas, i un grup de mexi-cans partidaris de l'esquerra mexicanavan protestar pel presumpte frau patiten les darreres eleccions presiden-cials. (CI)

ES VA CONSTITUIR EL 24D’AGOST A VANDELLÒS

Coordinadoracontra la possibleinstal·lació d'unmagatzem nuclearal Camp o a lesTerres de l’Ebre

Col·lectiu Catalunya

El passat 24 d’agost de 2006, va tenirlloc a Vandellòs una trobada d’entitatsciutadanes, grups ecologistes, organit-zacions polítiques i persones contrà-ries a la possible instal·lació del Magat-zem Temporal Centralitzat (MTC) deResidus Radioactius d’Alta Activitat,que va suposar la constitució d’una co-ordinadora que aglutina tots el grupsdel territori de les àrees d’influència deles centrals nuclears d’Ascó i Vande-llòs, així com grups ecologistes de di-versos àmbits d’actuació.

Les organitzacions participants a latrobada van ser Ecologistes en Accióde Catalunya, Greenpeace, Gepec, L'Es-curçó, Grup de Científics i Tècnics perun futur no nuclear, Plataforma per laDefensa del Territori de Vandellòs i l’-Hospitalet de l’Infant, Plataforma per laDefensa del Patrimoni Natural del Prio-rat, així com ciutadans i ciutadanes dediversos pobles del territori, com Tivis-sa, Móra la Nova, Flix, l’Hospitalet deL’Infant,Vandellòs...

Un cop posat de manifest la preocu-pació per la possibilitat que el Magat-zem Temporal Centralitzat (MTC) de re-sidus radioactius s’ubiqui a lescomarques del sud de Catalunya, pelsriscos per la població, el medi ambient iper la hipoteca pel desenvolupamentdel territori que comportaria la creaciód’un emplaçament d’aquestes caracte-rístiques, i pel fet que no es plantegiprèviament un calendari de tancamentde les centrals nuclears, es van prendreuna sèrie d’acords:

-constitució d’una coordinadora queaglutini tots el grups del territori de lesàrees d’influència de les centrals nucle-ars d’Ascó i Vandellòs, així com grupsecologistes de diversos àmbits d’actua-ció,

-realitzar una intensa tasca d’infor-mació a la població sobre els perjudicismediambientals, socials i econòmicsque comportaria la instal·lació en el te-rritori d’un Magatzem Centralitzat deResidus Radioactius d’Alta Activitat,

-cercar suports i complicitats entrediversos agents i entitats del territori:ajuntaments, consells comarcals, par-tits polítics, altres grups socials, sec-tors empresarials, sindicats, sectoragropecuari,...

Després de la presentació pública dela Coordinadora realitzada a Reus el 20de setembre, es preparen diverses ac-tuacions que es duran a terme en elspropers mesos, per deixar clar que lesTerres de l’Ebre i el Camp de Tarragonano volen més instal·lacions d’aquesttipus. Més informació al web:www.cementirinuclearno.tk

Podeu contactar amb nosaltres a cronocata@cgtatalunya.cat - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. (zitzania@sindominio.net, sindominio.net/zitzania) - Més informació als web de CGT: www.cgtcatalunya.cat www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Octubre de 200614 Catalunya. Octubre de 2006 15

COMUNICAT DE LA CGT DE

CATALUNYA DAVANT L'11 DE

SETEMBRE DEL 2006

Aquest onze,estrenyem elsllaços de les lluites

Confederació General del Treball(www.cgtcatalunya.cat)

Aquest onze de setembre són molts elsllaços que ens estrenyen, llaços quetenen noms com acomiadament, deslo-calització, precarietat, repressió, fronte-res per a les persones i lliure circulacióper al capital, persecució sindical, impe-ralisme, retallades dels pedaços queens queden de llibertat com a individusi com a col·lectivitat, manca d’autoges-tió personal i col·lectiva... llaços queens han barrat el pas i contra els quehem hagut de resistir, patir i lluitar.

A nivell laboral les lluites que hemtingut han estat molt dures però la dig-nitat de la nostra gent a Valeo, la Seat,Braun i a d’altres empreses que han so-fert acomiadaments, expedients de re-gulació i repressió sindical ens ompled’orgull.

En l’àmbit social, la lluita de LauraRiera, de Pedro Álvarez, dels companysi companyes de la CGT que participenen la defensa dels drets de les perso-nes immigrades, contra el desallotja-ment del CSO Can Vies, per la recupera-ció de la memòria històrica i en tantesd’altres lluites ens reafirmen en la utili-tat de l’anarcosindicalisme com a einade transformació social.

I de la mateixa manera, en l’àmbit na-cional no hem dubtat a l’hora d’oposarresistències a l’imperialisme i l’estatis-me a Xiapes, al Sàhara, a Catalunya iarreu on hi ha persones que lluiten noper a crear noves fronteres ni estatssinó per assolir el respecte a totes lescultures, pobles i identitats mitjançantl’autogestió col·lectiva i la solidaritat in-ternacionalista.

Perquè nosaltres també som un llaç, ivolem teixir-ne més, aquest onze femuna crida a teixir una xarxa de resistèn-cia amb totes aquelles organitzacions ipersones que lluiten, des de cada undels seus àmbits, per una transforma-ció social real, un canvi de les estructu-res polítiques, econòmiques i socialsque ens dugui a una societat justa i au-togestionada, on la cultura pròpia siguiun dret i la diversitat un orgull.

Estrenyem els llaços de les lluites:autogestió, federalisme i suport mutu.

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 200616

http://sindominio.net/hackmeeting

E l Hackmeeting prepara l’edi-ció del 2006, que tindrà llocel 13, 14 i 15 d’octubre en el

CSOA La Fibra, de Mataró. ElHackmeeting pretén teixir, com vesent habitual, una xarxa d'activitatsi trobades entorn al ‘hactivisme’, elciberespai, la telemàtica i les sevesdimensions tecnopolítiques; en uncap de setmana alliberat en què esmanifesta el ‘ciborg’ de multitudsque és el Hackmeeting (HM). El pri-mer hackmeeting es va fer a Flo-rència al 1998 i des de llavors s'hananat repetint anualment a Itàlia (elweb http://hackmeeting.org reculll'últim Hackmeeting celebrat a Itàliai enllaços a tots els anteriors). Al2000 es va celebrar el primer hack-meeting hispanoparlant a Barcelo-na, el 2001 va ser a Leioa, el 2002a Madrid, el 2003 a Iruña, el 2004 aSevilla i el 2005 a Menorca.

Segons els convocants, és unevent participatiu en què la dicoto-mia organitzador/assistent es di-lueix en la necessitat d’autogestio-nar la trobada col·lectivament.Entenen el Hackmeeting com unaxarxa d'activitats autogestionades(tallers, xerrades, taules redones,exposicions, pòsters, etc.) que hananomenat nodes.

Aquest any, el Hackmeeting esdesenvolupa en la constant lluita irecerca per alliberar espais d'inter-canvi de coneixements, per recu-perar un equilibri ecològic amb labiosfera i la tecnosfera. Aquest any,s'ha aprovat la Llei de Retenció de

Dades que amenaça la privadesaen la xarxa i la llibertat d'expressió.Per si no fos poc, la directiva euro-pea del copyright s'ha començat aimplantar en tots els països mem-bres, com l'aprovació de la novaLPI (Llei de Propietat Intel·lectual)com un dels desastres que de mésa prop ens toca. I per si no fos pocencara, la implantació de DRMs jaés una realitat (el flux d'informaciódirectament controlat per les granscorporacions, els ‘lobbies’ del copy-right). Però no tot han estat notíciesdolentes. A la crida a l'acció a favord'una cultura lliure amb una culturalliure de l'any passat, s'han succeïtmés de 15 accions directes contraels ‘lobbies’ del copyright i el mono-

poli cultural, la GPLv3.0 estaràprest entre nosaltres, i aquest anyseran tres els hackmeeting quesincronitzaran les seves emissions,per reciclar la seva llibertat (Barce-lona, Xicago i Santiago de Xile).

Per participar-hi

Totes les propostes de nodes escomenten a la llista de correu delHackmeeting (hackmeeting@sin-dominio.net), es recomana pertant, que us subscriviu a la llista ahttp://listas.sindominio.net/mail-man/listinfo/hackmeeting per co-mençar a participar en el node queproposeu i veure el procés que se-gueix la vostra proposta. En qual-

sevol cas, per proposar un nodeenvieu un missatge amb l’encapça-lament "[nodo] nom_proposta" aaquestes dues adreces:hackmee-ting@sindominio.net icharlas@sindominio.net (per coor-dinar els horaris de l'acitivat-node).

Altres formes de participació apart de la de nodes d'activitats(com aportar material, participar enles assemblees, coordinar activi-tats, traduccions, etc.) són benvin-gudes i necessàries. L'assembleadel Hackmeeting es reuneix tele-màticament i permanentment a lallista de correu [hackmeeting@sin-dominio.net]. Podeu subscriure-usa: http://listas.sindominio.net/mail-man/listinfo/hackmeeting

A MADRID, 7 I 8 D’OCTUBRE

Convocatòria de

la Trobada Estatal

de Dones

Sira del Río, Secretaria de la Donadel Comitè Confederal de la CGT

(sp-mujer@nodo50.org)

Els pròxims dies 7 i 8 d'octubre cele-

brarem a Madrid les següents Trobades

de Dones de CGT, amb la finalitat de co-

ordinar el desenvolupament de les tas-

ques a realitzar en els pròxims mesos.

L'organització i continguts d'aquestes

Trobades serà la següent:

Dissabte 7 d’octubre-De 10 a 10.30 hores. Començament de

les Trobades. Presentació d'assistents i

repartiment de documentació.

-De 10.30 a 14.30h. Reunió en grups de

treball sobre els temes que van ser de-

finits en la reunió celebrada el passat

dia 10 de juny: cures, negociació

col·lectiva, violència i prostitució

En aquests grups de treball es debatrà

el desenvolupament d'aquests temes

per fixar la forma de coordinació i de-

terminar els objectius i terminis de les

tasques a escometre.

Important: si des dels grups es pot en-

viar algun material, perquè totes les

participants en la Trobada en disposin

per endavant, s'agilitarien les reunions.

-De 14.30 a 16.30h. Menjar

-De 16.30 a 20.30h. Posada en comú de

les conclusions dels grups de treball,

valoració col·lectiva de les propostes

que es realitzin i elaboració d'un pla ge-

neral d'actuació en els temes assenya-

lats.

Diumenge 8 d’octubre-De 10 a 11 hores. Situació de la Secre-

taria Confederal de la Dona: breu sínte-

si d’aquesta; aportacions de cada

plaça, present o que hagi enviat escrit; i

debat i alternatives.

-D’11.30 a 14h. Campanya del 25 de No-

vembre.

Les Trobades se celebraran en els lo-

cals de CGT a Madrid, c/Alenza 13.

Ple Confederal

Ordinari de la CGT

Els dies 17, 18 i 19 de novembre de

2006, tindrà lloc a Madrid un Ple Confe-

deral Ordinari de la CGT, amb el se-

güent ordre del dia:

1. Actualitat sindical i social. Valora-

ció de tot allò que ha anat passant des

de l'últim congrés de la CGT.

2. Compliment d'acords. Límits entre

el Pacte Confederal i l'autonomia dels

ens.

3. Utilització de recursos organitza-

tius: lliberacions i contractacions; sub-

vencions; mecanismes de cobrament

de quotes i sobrequotes.

4. Elecció de les secretaries vacants

del Secretariat Permanent del Comitè

Confederal Estatal i altres càrrecs con-

federals.

5. Conflictes orgànics: Astúries.

Hackmeeting 06,crida a la participació

> MAJÚSCULES SENSE ACCENTS · Enreixats · Manel Alarcó

Horitzontals.- 1. 1789, 1848,1871, 1917, 1936... 2. Una quartapart del POUM. El cor de l’AIT. LaSEAT fa pana pel mig. Dirigeixo lameva consciència de classe. 3.Psucar del Tripartit. EsquerraUnida (l’alternativa a la plaça debraus). H sense ac. 4. Al pit, me-tall roig i negre.Vagi en metro capel Sud. 5. Gos una mica capitalis-ta. Obsequi enverinat per enre-vessat. Comença i acaba anar-quia. 6. L’única vocal de Karl itambé de Marx. Remata el capital.Parrac quasi lumpen. 7. Els fuma-ran els hereus de Castro? L’as-sassí ha perdut tres esses, unaper cada president de les Açores(Iraq, Palestina, Àfrica!). 8. Faci lafeina de l’esquàter cap a l’esque-rra. Fas servir l’oïda també cap al’esquerra. 9. Comença total i fina-litza absolut. Llum a la costa ambla vocal del mig fosa. Al món se lihan cruspit l’oxigen. Estèril. 10.Anarquies, absències d’autoritat.Comença revolució i acaba tindré.11. Comunistes de Piotr Kropot-

kin.

Verticals.- 1. M. Bakunin ho erade dalt a baix i els que venensense papers ho fan des d’aquestpunt cardinal de baix a dalt. Tipusde pecat i antònim de Treball. 2.

Euskadi. Pupa guillotinada. Al bellmig de la pupa. Dues sisenesparts de la classe. 3. Pecat mo-nàrquic passat per la guillotina de

Robespierre. Arrufi el nas tot ma-rejat de les mentides del G8. 4.

Obsolet el pp i no només aquest.La ciutat de la Setmana Tràgicamira la Lluna. 5. Déu de la casaromana que mira cap a la llucar-na. A sola assola. De veu, vital,musical... (...) GE/TE. 6. Article in-determinat al Mercat. Poesia, comdeia algú, arma carregada defutur. Sigles d’una formació a l’es-

querra de S. Allende l’11 de se-tembre de 1973. 7. Ka talana o C.Irlanda, eire que vol dir vent. Pos-seeixes acaparant mirant el Nord.8. L’econòmica és la gran assig-natura pendent i mai no s’aprovapels femers com Wall Street. Bode salut o sant capat. 9. Un delsant, el de Colom, el millor: ferrat.Dilapiden borratxos al PrimerMón. Comença i acaba rondinar.10. Les cataractes ianquis ja nosón d’ara i aquí. Inversemblant mi-rant la Lluna. 11. N’hi ha mésd’un: utòpic, científic, llibertàri,però el socialdemòcrata no hosembla pas.

SOLUCIONS:

Catalunya. Octubre de 2006 17

SENSE FRONTERESCrònica des de la Palestina ocupada perIsrael de la guerra del Líban, a càrrec dela periodista del ‘Catalunya’ Mariona Parra

La lluita contra lesagressions d’Israelomplen tot elLíban i Palestina

Mariona Parra, CGT Girona

Aquest és un dels lemes mésrepetits aquest estiu aRamal·la, a Nablús, a

Jenin, a Hebrón,... i és que la guer-ra, l'agressió de l'estat d'Israel con-tra el poble libanès s'ha viscut a Pa-lestina com una agressió pròpia. Elpoble palestí porta 59 anys veientcom els tancs israelians destrueixencases, oficines, mercats, hospitals,camps d'oliveres,...porta 59 anyspatint empresonaments massius,tortures, vexacions, humiliacions,...porta 59 anys amb constants tallsd'electricitat, d'aigua, de telefon,..porta, en definitiva, 59 anys patintuna ocupació per part d'un dels es-tats més forts a nivell militar delmón. Tot això, amb el suport in-condicional del govern dels EstatsUnits, amb la complicitat d'una Eu-ropa que accepta aquest genocidi iamb l'oblit dels governs àrabs quegiren els ulls cap a un altre costatdavant l'assassinat dels seus ger-mans.

Crònica d'un viatge aPalestina

Al Quds (Jerusalem). Arribem ala ciutat en plena agressió de l'estatd'Israel cap al Líban. A la part juevade la ciutat es fa vida amb normali-tat. Som a l'estiu i hi ha molta pre-sència de turistes jueus, sobretotnord-americans, que van a visitar"terra santa". Comencem a perce-bre el grau de militarització d'a-questa societat i ens habituem a tro-bar gent que va armada pel carrer.Visitem el barri àrab i trobem totsels establiments tancats, no hi hagent enlloc. Ens expliquen que hiha convocada una vaga general perla matança de Qana. La guerra delLíban es viu com una agressió més,no hi ha diferència entre els mortsde Beirut i els morts de Gaza. Amesura que avancen els dies anemveient diferents manifestacions desuport al poble libanès i a mesuraque avança la guerra es va visquentla victòria de Hesbol·là com unavictòria pròpia. Les banderes decolor groc i l'himne a Nasrala sónhabituals. La societat palestina noés especialment religiosa, moltagent no comparteix l'ideari del Par-tit de Déu però no hi ha hagut capestat que hagi guanyat mai unaguerra a Israel i l'eufòria s'encoma-na pels carrers.

Qalandria. La distància entre Je-rusalem i la ciutat de Ramal·la és depocs quilòmetres, trigaríem amb

prou feines un quart d'hora ambcotxe per anar d'una ciutat a l'altra.Però la presència dels checkpoints(ja siguin els fixos o els mòbils) si-tuats al llarg dels "territoris autò-noms" palestins és una constant.Arreu hi ha llargues cues d'homes,dones, joves, grans,... que esperendurant hores que els soldats els per-metin moure's. I sovint l'espera estàacompanyada de mostres de des-preci cap a una població que mal-grat tot lluita per sobreviure dia adia. Els checkpoints no són nomésuna mostra més de l'ocupació, sónuna eina més de l'estat israelià perdificultar la vida dels palestins queno gaudeixen de llibertat de movi-ments dins de Cisjordània.

Nablús. Al Nord dels "territorisautònoms". Nablus és una de lesciutats més tancades i tradicionalsde Cisjordània, és una de les ciutatson hi ha una influència més gran dela religió. Malgrat això hi ha un pa-rell de regidors de la ciutat que sónjueus palestins. I és que no estemparlant d'un conflicte entre reli-gions, ni tant sols estem parlantd'una guerra entre dos estats sinó dela invasió d'un estat cap a un poble.Nablus és també una de les ciutatsmés castigades per part de l'exèrcit.Passejant per la part antiga de laciutat és constant veure les petjadesdels tancs que han destruït sensemiraments les cases dels familiarsdels "màrtirs". Observem una placaen record d'una família que vamorir aixafada per un tanc israelià,el seu crim: estava en el camí de pasd'un tanc i no van tenir prou tempsper abandonar la casa,... Mentre es-tàvem a Palestina la ciutat de Na-blus va ser assetjada en dues oca-sions per part de l'exèrcit. En unaincursió es van destruir dues cases i

van detenir a tres milicians. Unadona gran va morir, danys col·late-rals ho anomenen.

Qalquilia. És una ciutat literal-ment envoltada pel mur. La raóprincipal de la construcció d'aquestmur és convertir Palestina en ungran camp de concentració, en unapresó gegant. Tal com diu el mateixSaramago "els israelians demostrenuna gran incapacitat per aprendrede la seva pròpia història els espan-tosos sofriments que van patir elsseus avantpassats. Enlloc d'apren-dre de les víctimes s'han inscrit al'escola dels botxins. Que ahir vanser segregats? Avui segreguen ells.Que ahir van ser torturats? Avui tor-turen ells." Amb el mur senzilla-ment es posa en pràctica un sistemano d'aparheid en què senzillamentes vol aïllar a la víctima sinó un ge-nocidi perquè es pretén, a més, ani-quilar-la, que desaparegui.

L'impacte visual i psicològic delmur és brutal però en el fons no ésres en comparació amb les conse-qüències que ha comportat per a lapoblació palestina. Qalquilia, commoltes ciutats palestines està envol-tada d'oliveres, les oliveres són unsímbol de la cultura d'aquest poble.A partir de la construcció del mures van acabar les oliveres de Qal-quilia senzillament perquè van que-dar en territori "israelià". El mur nonomés ha destruït cases, escoles, hapartit pobles en dos,...sinó també haservit per confiscar encara més te-rres al poble palestí, un poble queviu de l'agricultura, del treball de laterra. Una altra conseqüència és lamobilitat. Els palestins no podencreuar el mur lliurement, necessitenpermisos que són molt difícils d'a-conseguir. Això implica que tots elspalestins que es desplaçaven cada

dia fora dels territoris autònoms pertal d'anar a treballar han perdut laseva feina.

(Participem uns dies més tard enuna manifestació contra el mur a laciutat de Bilhain, a Palestina. Lamanifestació curiosa: hi ha una ba-rreja d'israelians, internacionals itambé alguns palestins, però no gai-res. No tenim temps de fer gaire re-corregut, amb prou feines 150 me-tres, no tenim temps ni tant sols deveure el mur o començar a cantarconsignes. L'exèrcit ens dispara,primer amb "bombes de so" i des-prés directament amb trets, fereixendos manifestants (un d'ells al capestà molt greu) els palestins són elsúnics que reaccionen, hi ha llança-ment de pedres...nosaltres fem elpaper d'internacionals: passemmolta por, correm molt, i decidimmarxar).

Al Jalil (Hebron). Hebron ésuna ciutat al sud de Cisjordània. Ésla ciutat més poblada. Visitem elbarri antic, el mercat. Ens trobemamb un paisatge difícil de descriu-re: el barri està desert, no hi ha gental carrer en un dia laborable, la ma-joria de les botigues estan tancadesi les que no ho estan no tenengent,... ens expliquen que fa tempsque la població palestina està aban-donant progressivament el barri. Iés que al llarg del viatge ens hemanat acostumant a veure assenta-ments diversos però la situació d'-Hebron és especialment dura.Estem parlant d'una ciutat on just alcentre hi ha un assentament ambuns 400 colons. Per tal que aquestsocupants puguin fer vida allí hi hala presència constant de 6000 sol-dats amb tot el que això comporta ala població palestina: controls cons-tants, agressions, setges duranthores o dies,... es tracta d'impossibi-litar al màxim la vida quotidiana dela gent per tal que decideixin "lliu-rement" marxar d'aquesta zona. Enaquests moments s'ha endegat unprograma per tal de "facilitar" a tra-vés de rehabilitacions de cases iamb altres ajudes que els palestinsretornin a les seves llars, però ésuna tasca difícil, qui vol viure en-voltat de l'agressor?

Jenín. Visitem el tristamentfamós camp de refugiats de Jenín.Tenim la possibilitat de visitar unafamília la filla de la qual fa tot justun parell de mesos que ha sortit dela presó. Va entrar-hi quan tenianomés disset anys i n'ha sortit ambdinou. El seu crim: ser la dona d'unmilitant palestí. I és que no calenmassa raons a Palestina per ser de-

tingut, empresonat i traslladat a unapresó d'Israel. De fet, segons càl-culs de diferents organitzacions quetreballen en suport als presos elshomes a Palestina tenen un 80% depossibilitats d'acabar a presó en unmoment o altre de la seva vida. So-vint no s'informa als familiars de ladetenció fins passat més d'un mes ino es donen els motius de l'empre-sonament fins al cap d'un temps,"empresonament administratiu"n'hi diuen. Les visites als familiarsde presos/es estan molt restringidesi els judicis són sovint amb tribu-nals militars i sense les mínimes ga-ranties d'una defensa.

Arraba. Tenim l'oportunitat devisitar un poble del '48. Aquestpoble està situat a 20 kilòmetres dela frontera amb el Líban. Allàpodem constatar que la discrimina-ció, no es dóna només en els "terri-toris autònoms" sinó també dins elpropi "estat d'Israel" hi ha un racis-me impulsat pel mateix estat i queconverteix als àrabs (musulmans,cristians i ateus) en ciutadans de se-gona classe. Per posar alguns exem-ples: els àrabs no poden assistir ales mateixes escoles que els jueus,no poden accedir a determinatsllocs de treball i fins i tot se'ls negaper llei l'entrada en alguns localsd'oci amb l'excusa que hi ha hagutdiversos atemptats suicides en lo-cals d'aquest tipus. No es tractanomés del racisme o despreci quees pugui viure per part de la societatés que el mateix estat promou lleisque són clarament discriminatòriescap a una part de la població.

El mateix dia anem a visitar unpoble beduí no reconegut. Són po-bles que ni tant sols surten al mapa.Això sobre el terreny significa: nohi ha aigua potable, no hi ha electri-citat, no hi ha centre sanitari... Iaixò a molt pocs quilòmetres d'as-sentaments que ens recorden moltles urbanitzacions que envolten elsnostres pobles. Però malgrat elscheckpoints, els murs, els assassi-nats, la discriminació constant, Pa-lestina és un poble que resisteix. Ésfàcil enamorar-se de la gent, delsseus ulls, de la seva lluita per la dig-nitat, d'aquest paisatge fet d'olive-res. Les converses amb l'Alla'hsobre els mesos que va passar em-presonat per formar part d'una orga-nització d'estudiants, amb la Mar-garet que ens explica la seva lluitapel reconeixement dels drets de lesdones, d'en Shadi que fa mil esfor-ços per poder continuar els seus es-tudis universitaris,.. són aprenentat-ges que no oblidarem mai.

De Beirut a Jerusalem,el mateix poble, la mateixa lluita

SOCIALLa lluita contra les agressions al territori ajudaa crear la consciència que l’actual model dedesenvolupament ens porta directament al barranc

Plataforma Salvem elsMuntanyans

El creixement urbanístic que

viu la costa catalana està

acabant amb el perfil que

identificava els nostres pobles i

ciutats. Aquesta degradació del li-

toral mediterrani esdevé un motiu

de preocupació, més que evident,

en amplis sectors de la ciutadania

torrenca. Un model urbanístic ex-

tensiu, desordenat i insostenible

que crea una dependència cap el

sector de la construcció en detri-

ment de la diversificació d’altres

sectors de l’economia.

A Torredembarra (Baix Gaià),

de la mateixa manera que a la resta

del litoral mediterrani, és necessari

protegir els pocs espais que encara

conserven les característiques prò-

pies del nostre sistema costaner.

L’Espai d’Interès Natural dels

Muntanyans es troba actualment

amenaçat per un Pla Parcial el qual

permet edificar 555 habitatges en

un paratge de quinze hectàrees. Un

espai que no només requereix una

especial protecció, sinó que es

troba situat en una zona que la ma-

teixa Generalitat ha qualificat d’alt

risc d’inundació en travessar-lo el

Torrent d’en Gibert, amb el risc de

produir-se greus danys en nuclis de

població, vies de comunicació i en

el propi medi.

D’altra banda, la materialització

d’aquest Pla suposaria l’ofegament

de l’únic espai natural que resta

protegit a Torredembarra, el qual

quedaria incomunicat amb les

zones forestals protegides de l’in-

terior i que hauria de suportar

l’augment de la pressió de milers

de persones vivint a cinquanta me-

tres de l’estany del Saler. Cal re-

cordar que el mateix poble ha ma-

nifestat en múltiples ocasions la

seva voluntat de preservar aquest

espai i que el mateix Ajuntament

de Torredembarra i el Consell Co-

marcal del Tarragonès han aprovat

mocions a favor de no construir

550 habitatges als terrenys afectats

i sol·licitant la seva inclusió dins de

l’Espai d’Interès Natural. El De-

partament de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya va obrir

negociacions amb el Ministerio de

Medio Ambiente per tal de com-

prar una part de l’espai. Malgrat

això, el Departament de Política

Territorial no ha aturat el procés

per a urbanitzar.

Un seguit d'entitats i organitza-

cions estan portant a terme una

campanya contra la urbanització

dels Muntanyans, entenent que és

necessària una resposta col·lectiva

que ens permeti fer respectar el te-

rritori i salvaguardar el nostre futur

i, per tot això, demanen:

-Que el Departament Política

Territorial promulgui la suspensió

immediata del Pla Parcial Muntan-

yans II fins que no sigui aportat un

nou informe d’inundabilitat per

part de l’Agència Catalana de l’Ai-

gua que garanteixi la seguretat de

la zona, així com el corresponent

estudi d’impacte ambiental per tal

que sigui incorporat.

-Que continuïn les negociacions

amb el Ministerio de Medio Am-

biente per tal d’incloure els te-

rrenys afectats en el pla de recupe-

ració del litoral i es qualifiquin

posteriorment els terrenys com a

sol no urbanitzable.

-Que la Conselleria de Medi

Ambient iniciï les gestions per tal

d’incloure els terrenys afectats dins

d’una eventual ampliació de l’Es-

pai d’Interès Natural “Platja de To-

rredembarra i Creixell”.

Aquest grup de col·lectius i or-

ganitzacions ecologistes, ciutada-

nes, sindicals, culturals i políti-

ques, va convocar el passat 10 de

setembre una manifestació a Torre-

dembarra sota el lema "Qui estima

la terra no la destrueix, Munta-

nyans II No", una exitosa mobilit-

zació que va aplegar més de 500

persones. La lluita en defensa de la

terra continua.

Formes diverses desexualitat clamenper la lliureexpressió del cos

Torredembarra crida:Salvem els Muntanyans!!!

Loach i lalluita armada

Adolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

En aquests dies, la pel·lícula de

la qual tothom en té alguna

cosa per dir (i en aquestes pàgines

de ben segur que trobareu tota

mena d'atacs enfurismats i algun

que altre elogi commiseratiu) és,

sens dubte, "Salvador". Doncs bé,

guiats pel nostre ànim d'anar contra

corrent, preferim parlar-vos de l'úl-

tima obra de Ken Loach: "El viento

que agita la cebada", títol potser

massa poètic per descriure el tros

de realitat amb què ens impacta,

una vegada més, el vell director an-

glès.

Deixant darrere antigues velei-

tats demagògiques que, en alguna

ocasió, han estat a punt de fer anar

en orris històries seves ben inten-

cionades ("La Canción de Carla"

n'es un exemple ben infumable),

ara Loach opta per presentar-nos

una visió crua del procés d'inde-

pendència d'una part de l'illa d'Ir-

landa, a través de la peripècia vis-

cuda per una parella de germans,

militants primigenis de l'IRA. I,

afortunadament, aquesta mirada és,

ara sí, prou ampla perquè els mati-

sos del relat permetin l'espectador

fer-se unes quantes preguntes de

les quals no sempre n'obtindrà la

resposta.

La cinta comença mostrant-nos

la dura opressió patida pels irlande-

sos per part de l'exèrcit colonial bri-

tànic. I de quina manera, a principis

dels anys vint, es va bastint la resis-

tència entorn de l'IRA. En un prin-

cipi, les seves accions armades

semblen del tot justificades per fer

front a la brutalitat de l'ocupació

britànica. Ara bé, no trigaran a apa-

rèixer les contradiccions que tot re-

curs a les armes comporta necessà-

riament, així com les dissensions

sorgides en el si del moviment,

entre els que donen prioritat a l’as-

pecte nacional i els que consideren

irrenunciable la qüestió de classe.

Què se n'ha de fer dels indiferents

(o dels covards) del bàndol propi?

En quin moment deixa d'estar justi-

ficada la violència?, i, sobretot, és

possible la reinserció a la societat

civil dels soldats o guerrillers que

han passat anys deshumanitzats a

conseqüència de les servituds de la

guerra, sense pagar un cost inassu-

mible?

Aquestes són algunes de les

qüestions que la pel·lícula deixa en

l'aire en acabar-se i, des d'aquesta

columna, ens agradaria traslladar-

vos-les, perquè ens ajudeu a buscar

les, sempre difícils, respostes.

Catalunya. Octubre de 200618

BALA PERDUDA

Nou centre social a Sabadell: CSA CalamarsaCol·lectiu Catalunya

Acomençaments d'estiu, es va

inaugurar a Sabadell un nou

centre social okupat. Es tracta del

CSA Calamarsa. Situat al carrer

del Convent, és una antiga fàbrica

de gel i habitatge, que té una gran

sala a la planta baixa, dos pisos, te-

rrasses i altres espais. Propietat

d'una promotora immobiliària, la

seva okupació continua la línia ini-

ciada a Sabadell fa uns anys de re-

apropiació d'espais abandonats i la

seva conversió en eixos de dina-

mització social.

La gestió del CSA és duta de

forma assembleària amb la partici-

pació dels col·lectius que en for-

men part i hi participen: l'Assem-

blea de Joves del Centre, la

Plataforma Antifeixista de Saba-

dell, Ruptura i l'Assemblea d'Oku-

pes.

En el CSA Calamarsa hi trobem

cafeteria, sala sociocultural, punt

d'informació, biblioteca, sales de

reunions, locals de col·lectius, etc.,

i s'hi realitzen xerrades, tallers, de-

bats, projeccions, reunions de

col·lectius i associacions de la ciu-

tat, en una línia de projecte obert a

la participació.

També es participa en la coordi-

nació amb la resta d'espais socials

autogestionats de Sabadell, que a

més del CSA Calamarsa són:

Casal Can Capablanca, Centre So-

cial Barris del Nord, Ateneu Popu-

lar del Sud Malcolm X, Ateneu

Maika Etxebehere i Ateneu Lliber-

tari.

El Casal pretén consolidar-se,

des de l'autogestió, com a punt de

trobada, infraestructura útil per a

tothom, iniciativa pel compromís

social, el debat i la mobilització

contra la precarietat, en el camí de

construir una alternativa de ciutat

al marge dels interessos econòmics

i de les institucions.

El CSA Calamarsa es troba al

carrer del Convent, 102 de Saba-

dell i es pot contactar en el correu

e l e c t r ò n i c

csaeuterpe@hotmail.com

El 10 de setembre, es va realitzar una manifestació al Baix Gaià

La manifestació va congregar al voltant de cinc-centes persones a Torredembarra. Foto: Joan Ramon Ferrandis.

Catalunya. Octubre de 2006 19

Xavier Llorente, portaveu de laComissió Tècnica de la Plataforma

No a la Mat

És cada cop més gran el re-buig que les infraestructureselèctriques desperten en la

societat civil. Les línies d’alta imolta alta tensió o les grans ins-tal·lacions de generació, per exem-ple, aixequen una polseguera deprotestes allà on es plantegen. Desde determinats sectors es vol donara entendre que aquestes són lesconseqüències de l’estat del benes-tar que gaudim i que hem d’accep-tar resignadament si volem ser co-herents.

Veurem a continuació que no ésveritat. Primerament, hem de teniren compte que el sistema tan cen-tralitzat que tenim és d’una ineficà-cia clamorosa. Segons la comissióeuropea, la nostra eficiència ener-gètica global és només del 25%, elque significa que de la font energè-tica primària només n’aprofitemaquest petit percentatge. Si inver-tim el raonament podem afirmarque per cada unitat energètica queno consumim n’estalviem quatred’energia primària. Les pèrdues esprodueixen en totes les fases delcicle energètic, des de la produc-ció, passant per la transformació iel transport, fins arribar al malbara-tament en el consum ocasionat perla manca d’una cultura de l’ener-gia. Podem dir sense por a equivo-car-nos que la nostra és una socie-tat obesa energèticament. Aixíveiem com, segons l’informe“Prospectiva Estratègica de l’Ener-gia en l’horitzó del 2030” elaboratper a l’Institut Català de l’Energia,a Catalunya pràcticament doblem“el consum mitjà desitjable sufi-cient per satisfer les necessitats fí-siques, intel·lectuals i assegurar elrespecte a la llibertat individual”.

A partir d’aquestes dades japodem intuir que millorant la nos-tra eficiència i racionalitzant la de-manda podem aconseguir reduir elconsum sense afectar els serveisenergètics de què disposem. Una

directiva del Parlament Europeu idel Consell sobre l’eficiència del’ús final de l’energia afirma que espodria reduir el consum d’energiacom a mínim en una cinquena part;i segueix més endavant: “aquestestalvi tindria repercussions positi-ves per a la competitivitat indus-trial de l’UE”.

Ens situarem a la fase final d’uti-lització de l’energia on tots esta-rem d’acord en què cal actuarsobre la demanda. La gestió de lademanda persegueix influir sobrel’ús que els consumidors fan del’electricitat per tal d’aconseguiruna reducció i/o un desplaçamenthorari del consum. És aquesta da-rrera una circumstància molt im-portant ja que la confluència tem-poral de consum ocasiona lesanomenades “demandes punta” tandifícils de gestionar i que obliguenal sobredimensionat de les infraes-tructures elèctriques tant de gene-ració com de transport (MAT).

L’aplicació d’un sistema depreus i tarifes de l’electricitat quereflecteixi els veritables costos que

es deriven del seu consum, junta-ment amb la informació transpa-rent de les circumstàncies que mo-tiven l’aplicació d’un determinatpreu o tarifa, esdevindrà la princi-pal eina que permetrà als consumi-dors no només reduir el consum,sinó també seleccionar el tipus desubministrament que prefereixen il’horari més favorable econòmica-ment per fer-lo. En aquest sentitcaldrà garantir també la penetracióal mercat d’equips tècnics més efi-cients i que permetin un desplaça-ment temporal del consum. No calesmentar que aquestes polítiqueshan d’anar acompanyades per lasensibilització no només dels con-sumidors, sinó també de les em-preses comercialitzadores d’elec-tricitat.

Sords a totes aquestes considera-cions, els polítics que ens governenno semblen gens decidits a pro-moure d’una manera real i efectivani la millora de l’eficiència energè-tica, ni una eficaç gestió de la de-manda. De paraules i bones inten-cions en tenen moltes, però els fets

reals ens mostren una inèrcia peri-llosa cap el consum sense aturador.Aquesta poca predisposició a tre-ballar seriosament cap a l’estalvi il’eficiència s’ha palesat en el retardamb què a Catalunya hem incorpo-rat la Directiva de l’UE sobre ecoe-ficiència en edificacions. Aquestadirectiva de data 16 de febrer de2002 fixava com a data límit elmes de gener de 2006 per transpo-sar-la a la normativa de cada estat;i tot i disposar de tres anys per fer-ho, els nostres polítics han arribattard. I no solament sembla que novulguem anar endavant, sinó quetanmateix anem enrere i s’ha dei-xat d’aplicar la normativa que obli-gava les comercialitzadores elèctri-ques a endegar programes degestió de la demanda com el que vaaconseguir que moltes famíliesinstal·lessin sistemes de calefaccióque carregaven energia durant leshores de menys consum, suavit-zant, per tant, la corba de la de-manda. Per altra part, el Pla de l’E-nergia de Catalunya 2006-2015segueix contemplant exageratsaugments del consum que desprésserveixen de justificació per a totun allau de diferents tipus de novesinfraestructures elèctriques queconviurien amb les que ja tenim.Així, se’ns intenta convèncer quehem de mantenir obertes les cen-trals nuclears, tanmateix més enllàde la seva vida útil, incrementantperillosament el risc d’accident oque han de seguir funcionant cen-trals tèrmiques amb tecnologia ob-soleta com la de Cercs i, a més amés, que hem d’acceptar com aconseqüència lògica del nostre be-nestar, la construcció de no séquantes plantes de cicle combinat ide tota una xarxa de línies de moltalta tensió per garantir el subminis-trament d’un consum creixent i lacobertura de demandes punta cadacop més acusades.

Cal exigir als nostres governantsque impulsin una política decididai eficaç de gestió de la demanda iuna millora de l’eficiència energè-tica.

SOCIAL

Memòria ligth

Josep Cara Rincón (Berga)

Aquest estiu, entre altres coses,he vist com l'antiautoritarisme

que actua cap a Lleida és moltactiu. Vaig aconseguir que em tor-nessin a convidar a les jornades deMontcortès i després vam anar ambla Dolors Marín als actes de laMarxa-Homenatge als Maquis quemunten per allà la colla futbolera ipunk de les trinxeres (www.ales-trinx.tk). Com que tot no podia sertan bonic, els desgraciats de sem-pre van destruir el CSO la Gàbia.

A punt de començar la tardor, lamilitància es reactiva. Sol passarcada any. Ara mateix hi ha una mi-litància intensiva per tal de fer sen-tir la veu dels protagonistes de leslluites anticapitalistes dels anys se-tanta, arrel de l'estrena de la pel·lí-cula "Salvador". El "Catalunya" jaha publicat informacions en tots elssentits i a part hi ha webs comwww.salvadorpuigantich.info, enel sentit en què jo em posiciono.Ara estic esperant trobar-la al "topmanta" o baixar-la des d'internetper poder esbudellar-la com cal.

De totes maneres, mentre ensvenen (mai millor dit) "memòriahistòrica" passada pel filtre de lasocialdemocràcia, l'Ateneu Enci-clopèdic Popular demana en unmanifest una sèrie d'infraestructu-res que li són necessàries per a laseva activitat. Els franquistes vancremar la biblioteca de l'Ateneu al1939 quan estava al carrer delCarme. El que demanen és de justí-cia. Potser per això no crec que se'nsurtin. Sort, companys.

Poca justícia i massa espectacle:creus de sant Jordi per a associa-cions de la memòria històrica, lleisanunciades amb orquestra inclosa ique tornen a deixar-ho tot com es-tava, pel·lícules i xous diversos...; imentre, la Tura no s'atura. Estem albell mig del que es podria dir "se-gona transició"; suposo que ara li-quidaran definitivament el tema abase d'exclusió, tergiversació i inte-gració en el sistema de tot el patri-moni cultural incòmode rebel i lli-bertari. Com sempre, "vamos".Mentre els comunistes i els repu-blicans amb representació al Parla-ment fan propaganda barata de su-posades lluites democràtiques. Elsmateixos individus aproven lleissobre el civisme per fer-nos creure.I és que aquesta esquerra políticaque patim sempre ha estat moltd'ordre, i després hi ha gent ques'estranya que acabin al pepé!

A tota aquesta colla de pocaver-gonyes (versió ligth dels insultsque em vénen al cap, molts d'ellspoc curosos amb les qüestions degènere) els desitjo que aviat els cre-min el cotxe (a l'estil francès) o estopin amb cafeteres (a l'estil italià).Visca l'anarquia!

SALUT I ANARQUISMES

OPINIÓ: El neoconservadorisme i els antivalorsJosep Maria Loste Romero

És horrorós comprovar quinsmètodes utilitza la CIA, el

neoconservadorisme global, perfer front al terrorisme . És repug-nant constatar que l’administracióBush està fent servir les matei-xes pràctiques antihumanitàriesque feia servir el nazisme i l’es-talinisme.

Amb el maneig de la tortura, elsvols secrets i les presons secre-

tes, per obtenir finalitats políticsper part dels Estats Units, els co-mentaristes i analistes polítics ne-oconservadors han perdut tota lalegitimitat política i moral percriticar els “suposats” abusos deles esquerres- quan d'una formamolt maquiavèlica les ha vol-gut vincular, com un sol cos,amb la Unió Soviètica- durantla guerra freda. S’ha acabat elbròquil ¡ A partir d’ara ja es potparlar, amb tots els ets i els uts,

del gulag neoconservador. Apartir d'aquests moments, les ac-tuacions polítiques del governdel Estats Units , i de tota la sevacorrua de petits sicaris d’arreudel món haurien de ser conside-rades com un autèntic antimodelde democràcia, com un veritablecúmul d'antivalors que noméscerca la guerra i la violènciacom a mètode per a mantenir-seen el poder.

Un altre aspecte molt lamenta-

ble d’aquest episodi de terroris-me d’estat global són els païsosque han permès obrir, albergar,aquestes presons il·legals .Estemparlant de dos estats de l’est eu-ropeu : Polònia i Romania. Dos es-tats pàries, que d'ençà de la caigu-da del mur de Berlín , han tingutuna actitud de total connivènciaenvers els abusos de tota menal’imperialisme nord americà.Aquests països haurien de ser se-verament sancionats per la UE.

Gestionar la demanda en elmodel energètic sostenible

Catalunya. Octubre de 200620

OPINIÓ-SOCIAL

OPINIÓ:

Gandia en

flames

Anna Maria Villena

S'acosten les eleccions i es nota,almenys al País Valencià. Vull

dir que els "blaveros" comencenamb la seua pròpia campanya. Unacampanya d'extorsió i d'amenacesmassa normal i massa normalitza-da arreu del país. I potser tambémassa permesa, massa permesa pertothom: pels valencians, per la poli-cia i, sobretot, pels polítics.

Em permetré posar com a exem-ple un cas concret, el de Gandia;ciutat coneguda per tothom per serla destinació turística preferida delsmadrilenys. Però no solament hi haturisme, també hi ha un governd'esquerres format pel PSOE, pelBloc i pels Verds del País Valencià.I açò darrer sembla no fer massagràcia als blaveros, que tambétenen la seua representació políticaa l'Ajuntament amb un concejal deCoalición Valenciana provinent deles files del PP.

Fa temps que les agressions dels"blaveros" formen part de la vidade diferents partits, associacions ogrups de Gandia. La Cadena Ser, laseu del PSOE, el Casal Jaume I i laseu del Bloc havien patit la violèn-cia cega i gratuïta de les joventutsd'un partit polític "blavero". D'entretots, el Bloc ha estat el grup preferitper aquest ramat d'estúpids i hi hahagut gairebé mitja dotzena d'a-tacs.

Però fa unes setmanes que elsseus atacs han augmentat: desprésde cremar per darrer cop la seu delBloc, han escollit un nou objectiu:la televisió pública de la ciutat:Gandia TV. Pública i que, per tant,depén del govern que tant odien.

Els periodistes que hi treballen,compartisquen o no la ideologiadel govern local, han esdevingut elcentre dels seus atacs i estan sofrintl'assetjament d'unes persones estú-pides i amb total llibertat que no esconformen amb insultar. Primerpunxaren les rodes dels cotxes de latelevisió; després feren pintades ala porta, just al damunt del logo; iara han fotografiat les matrículesdels cotxes dels treballadors, supo-se que per expulsar el seu autoodicontra els pobres treballadors, queno tenen res a veure amb el seucomplex d'inferioritat.

Però el problema no són elsdanys materials que puguen cau-sar-hi, el problema és que la poraugmenta amb cada acció "blaven-cianista" i molta gent decidirà ama-gar-se.

I esperem-nos, que ara ve el mi-llor de tot: la manifestació contra-correllengua; que sembla que es re-petirà tots els anys fins que governealgun partit que deixe de celebrar-lo o fins que ells mateixos, amb lesseues covardes amenaces, acabenamb ell.

El radicalisme com a forma de pensar i d’actuar

Marica radicalment

Text: Radical Gai

Fotos: Mireia Bordonada

Etimològicament, el termeradical prové del mot llatí‘radicem’ que significa

“arrel”. És un adjectiu que habi-tualment utilitzem en oposició alterme "moderat", tot i que admetaltres significats i altres termesoposats.

Avui en dia està de moda això dela moderació, la cultura de la tole-rància que no és més que el feixis-me maquillat i el fet d'acceptarqualsevol circumstància sensequeixar-se, des del sofà de casa, enla comoditat del primer món.

El radicalisme com a posturavital, com a opinió política, com aforma de funcionar, de sentir i deveure el món està molt mal vist. Ésper això que tothom s'esforça perpresentar-se com a moderadamentesquerranós, moderadament nacio-nalista, moderadament democràtic,moderadament cristià o moderada-ment ateu, és a dir, agnòstic, mode-radament corrupte o respectuósamb els drets i llibertats dels altres,sí, però moderadament. Del que estracta és de fugir de les identitats,d'intentar evitar el definir-nos ambmassa claredat, opinar, sí, modera-dament, però no posicionar-nos iactuar en conseqüència, perquèaixò s'entén com una actitud radi-cal que no té lloc en el món de lamoderació a ultrança. Aquesta és ladoctrina absoluta en la que totshem de creure i amb la que enshem de regir tots i totes, és la pra-xis dominant, és a dir, al cap i a lafi, allò que algun llest ha acabat perequiparar amb la realitat, de formaque la moderació com a actitudvital, que va lligada al pragmatis-me en contraposició a l'idealisme ia la creença en la utopia, són ter-mes que defineixen "la realitat" deforma que ser això que avui s'ano-mena radical en termes despectius,no queda en el terreny d'una opiniópersonal si no que se situa fora dela realitat... i ja l'hem fotuda perquèllavors hi ha qui serà tant estúpidde creure que el realisme ésaixò..no tenir idees ni posicions niopinions "radicals" perquè el ritmede vida occidental demanda realis-me...les idees van caure amb elmur de Berlín.

Ser radical significa, doncs, ensentit etimològic, estar en contacteamb l'arrel, amb l'origen. I això ésquelcom que en el col·lectiu i lacomunitat homosexual s'ha anatperdent amb el temps fins a con-vertir-nos, tots nosaltres, en unatrista i patètica caricatura "modera-da" del món feliç heterosexual. Icom que tenir idees pròpies quedefineixin una identitat pròpia

seria "radical" doncs un món gaifaltat d'idees i projectes propis, eslimita a ser un grupet de mediocresidolatren al món heterosexual, elsseus esquemes de funcionament ifins i tot, si m'apuren, tots els ídolsdel món gai són actors o personescèlebres heterosexuals. Resumint,el món gai no té projectes propis nireferents propis.

Al cap del dia, quan el sol es poni arriba el moment de la reflexió,ningú se sent prou homosexualcom per comprendre que ens tro-bem fora de la legalitat establertaen molts àmbits, atiborrant-nos denormalitat moderada com si esti-guéssim vivint de forma completa-ment integrada i normalitzada. I larealitat és que no ho estem. Hemconvertit en una revolució quelcomque no és més que una mentida,hem reduït a una ampliació de lli-bertats quelcom que acabarà sentuna retallada de llibertats, ens han

enganyat senyors, el matrimoni noés una revolució, és més del ma-teix, significa la regularització d'unsector de població que no ho estavai per tant que tenia l'oportunitat defer us de la seva força creativa cre-ant unes estructures de convivènciapròpies al marge del món "normalmoderat heterosexual", uns esque-mes que ens ajudessin a definir lanostra identitat com a col·lectiu.

Per què no hem apostat per unaLlei de parelles de fet que equiparila Llei de matrimonis genèrica queja existeix en la legalitat vigent del'Estat espanyol en drets i deures auna Llei de parelles de fet igual-ment sòlida, igualment digne? Perquè sempre estem imitant els es-quemes d'aquells que durant seglesens han negat?

És necessari recuperar la radica-litat quan ens enganyen, quan ensintenten convèncer que tot va bé,però res canvia, quan ens diuen

que amb la llei de matrimonis, quesuposa canviar 4 paraules en untext legal hem fet la nostra mésgran revolució sexual i civil, quanningú es pregunta amb tanta insis-tència si l'heterosexual neix o es fa,quan ningú vol parlar de l'homose-xualitat infantil i oblidem que totsnosaltres hem estat nens i neneshomosexuals,quan ens fa fàsticparlar de les persones de la terceraedat que un dia van ser adolescentshomosexuals i molts d'ells ho vanpagar amb la vida o amb llargs i in-fernals anys confinats en inhumanscamps de concentració, quan ningúes pregunta si un matrimoni tradi-cional està capacitat per a educar alseu fill o filla heterosexual, homo-sexual, bisexual, transsexual o in-tersexual. Us asseguro que si fosobligatori que alguns matrimonistradicionals haguessin de passarels testos d'idoneïtat que han depassar els pares heterosexuals ohomosexuals que adopten nens onenes, salvaríem les vides de moltsinfants, i ho dic amb coneixementde causa.

La radicalitat és necessària quanno aconseguim entendre que , si elnoranta per cent dels i de les trans-sexuals exerceixen la prostitució,no és perquè hagin nascut amb lavocació de rondar els carrers pas-sant fred i suportant pallisses, sinóperquè el "món feliç, normal, tole-rant i moderat heterosexual" sem-pre els deixa oberta una sola porta,i sempre és aquesta.

Mentre a l'Estat espanyol la co-munitat homosexual es tanca en elsseus ‘guettos’, en les seves discote-ques i recorre les botigues de modade la ciutat o fa les maletes fugintdel seu poble tot cercant una vidamillor, a Palestina els i les homose-xuals es veuen obligats a arrosse-gar-se pel desert fins a arribar a Is-rael fugint de la por a morir a mansde la policia o de la seva pròpia fa-mília.

No som els millors, ni els mésllestos, ni els més cultes. Estem ati-borrats de moderació fins a l'ab-surd i això només genera depen-dència, comoditat i pèrdua de laidentitat, dit d'una altra manera: l'e-radicació d'allò que conforma laidentitat homosexual.

Eradicar significa "tallar de sotaarrel", dit d'una altra manera: tallaramb allò radical, amb l'origen, ambel que soc jo o el que ets tu. Ni to-lerància ni acceptació ni respecte.Hem d'aprendre a exigir allò queens pertany, a dibuixar la nostrapròpia identitat des de nosaltresmateixos, independitzant-nos delmón heterosexual, i ser un mateixno és negociable ni opinable, és ra-dical.

Catalunya. Octubre de 2006 21

OPINIÓ

OPINIÓ:

Muerte en ElValle. O Mort aEl Valle. Quinareconciliació?

Belén Vicéns

“Death in El Valle” m’era fa-miliar. No sabria dir per

què em sonava el títol però n’estavasegura que l’havia sentit abans.Aquest documental feia temps queestava enllestit, des de mitjans delsnoranta.

Les proves de foc de la crítica jales havia passat, sí, però a RegneUnit, Estats Units, etc. A Espanya,té una assignatura pendent. Assig-natura que, de fet, es corresponamb l’altra assignatura que fatemps que arrosseguem a Espanya ique si continuem així, no acabarempas la carrera! La reconciliació.

El documental parla d’obrir feri-des, de deixar anar els fantasmes,de furgar la nafra, d’encarar-se ambels fets, d’assenyalar amb el dit, derevifar els rumors inculpatoris, d’a-cusacions, de fugides, de pors, de“yo no sé nada, ni quiero saber”.C.M Hardt, la directora, és de NovaYork, on la seva mare començà unanova vida deixant enrere el Bierzo.Christina María, C.M., torna a Es-panya per reconstruir el drama dela seva família. I alhora, i per quèno, per fer riure l’auditori nord-americà amb les típiques escenesrurals de qualsevol poble típicd’Espanya. (I és que em vaig sentiruna mica com a Benvingut Mr.Marshall.) C.M. interroga la sevafamília, burxa i burxa fins aconse-guir fer-se amb un nom. Aleshores,assenyala amb el dit inculpatori.Després pleguem, fem les maletes iens anem cap a casa. Nova York.

Anit estàvem a Los Angeles,l’auditori ple a vessar. Hi deviahaver vuitanta persones aproxima-dament, o fins i tot més. La majorianord-americans, alguns sudameri-cans i uns pocs d’Espanya.

El documental ens torba. Arribael torn dels discursos. C.M. recla-ma un vertader procés de reconci-liació a Espanya. Exigeix que Za-patero es posi mans a l’obra i quees reconegui l’”Holocaust espa-nyol” (en paraules de Preston). Idemana els seus compatriotesnord-americans que s’impliquin enla qüestió espanyola. Però quinprocés de reconciliació té en mentla directora? Volem un procés en elqual s’interroga i s’obliga a les víc-times a parlar tant si sí com si no?Sí, la reconciliació és una assigna-tura pendent. Hi estem d’acord.

Però potser, abans de res, caldriaque en parléssim. Quina reconcilia-ció es vol? Com s’ha de dur aterme?

Em fa l’efecte que assenyalaramb el dit no és la via més cons-tructiva per reconciliar-nos els unsamb els altres.

Es convoca un Dia d’Acció el 17 d’octubre

Lluita en defensa de lespersones immigrades

Col·lectiu Catalunya

“Amb l'excusa de com-batre la immigracióclandestina, els go-

verns estan adoptant polítiques re-pressives i expandeixen cada vega-da més les fronteres dels estatsenriquits mitjançant centres de de-tenció, desallotjaments, expul-sions, i selecció de la mà d'obra”.(extracte de la Crida sobre migra-ció del Fòrum Social Mundial Po-licèntric de Bamako/Mali al generde 2006).

Els règims fronterers europeusconverteixen les persones immi-grants en “il·legals”. Una de lesprincipals mesures que adopten lesautoritats de la Unió Europea con-tra els moviments i lluites dels im-migrants consisteix actualment enl'establiment de camps i altres ins-truments de control migratori forade la mateixa Europa, en països del'Est d'Europa i d'Àfrica (un procésque podem anomenar com a "ex-ternalització de les fronteres").

Quan milers d'immigrants i refu-giats van assaltar col·lectivamentles tanques frontereres dels encla-vaments espanyols de Ceuta i Me-lilla al setembre i octubre de 2005,les crucials demandes de llibertatde moviment i igualtat de drets vanser presentades davant l'atenció pú-blica, almenys durant aquest mo-ment. Les reaccions inhumanes ibàrbares, els trets mortals i les de-portacions massives al desert, vanreflectir el nivell ascendent delconflicte i la crisi del règim migra-tori europeu.

Però està en marxa un procésque aspira a trencar aquest règim,no només de l'altre costat de lafrontera, sinó també d'aquest, desde dintre. A cada racó d'Europa,gairebé diàriament, es produeixenlluites, protestes i campanyes polí-tiques i socials contra els camps dedetenció i les deportacions i recla-mant el dret d'asil per a homes idones, la regularització, els dretsde ciutadania europea basats en laresidència en lloc d'en la nacionali-tat i contra l'explotació del treballimmigrant. Aquestes lluites super-en de bon tros qualsevol estretaconcepció de la identitat europea.

En aquest sentit, desenes d'orga-nitzacions socials van convocaruna mobilització pel 7 d'octubre ales principals ciutats europees iafricanes en rebuig a les polítiquesmigratòries europees i en defensadels drets dels immigrants, en elmarc d'una crida a la qual es van

unir organitzacions socials dels doscontinents per celebrar el “Diad'Acció pels drets dels immi-

grants” per protestar contra les po-lítiques europees en matèria d'im-migració i per demanar el respecte

dels drets bàsics. La data escollida-7 d’octubre- volia ser recordatoridels esdeveniments de Ceuta i Me-lilla l’any 2005, quan centenarsd'immigrants van assaltar les tan-ques que separen aquests territorisde la resta de països africans.

Aquesta crida conjunta a un Diad'Acció reprèn les mobilitzacionsdel 31 de gener de 2004 i del 2 d'a-bril de 2005, quan es van celebrarel primer i segon dia d'acció sobremigració en més de 50 ciutats eu-ropees. En el Fòrum Social Euro-peu d'Atenes de maig de 2006, a laqüestió migratòria es va consagrarper primera vegada un "eix" temà-tic específic. Una creixent xarxad'iniciatives entorn de la migracióva decidir en l'assemblea finaldonar un pas més i coordinar ac-cions per tota Europa pel 7 d'octu-bre de 2006. Prenent en considera-ció les condicions regionals inacionals específiques i les cir-cumstàncies de les diverses lluites,el Dia d'Acció apel·lava a la resis-tència en els àmbits europeu itranscontinental, i significa la pri-mera escala per a desenvolupar laproposta d'una manifestació con-junta en 2007, a Brussel·les o en unaltre lloc d'interès públic. Ambaixò es pretén plantejar apel·lar alconjunt d'Europa i no només alsgoverns nacionals.

A més de suposar un esforç im-portant per construir cooperacióamb iniciatives d'Àfrica, el dia si-multani d'accions en ciutats euro-pees i africanes pot ajudar a pro-moure un eix sobre migració en elpròxim Fòrum Social Mundial,que tindrà lloc a Nairobi (Kenya)al gener de 2007. Això correspon ala Crida citada de Bamako: "En elperíode entre el Fòrum de Bamakoi el de Nairobi, proposem una mo-bilització internacional durant totl'any en defensa del dret de totesles persones a circular lliurementpel món i per a determinar la sevapròpia destinació... Finalment con-voquem a un dia internacional demobilització que podria desenvo-lupar-se en els llocs/símbols de lesfronteres (aeroports, centres de de-tenció, ambaixades, etc.)".

Disposats a accentuar la dimen-sió global de les lluites immigrantsd'avui, es pretén connectar el Diad'Acció amb les iniciatives i mobi-litzacions massives en marxa delmoviments d'immigrants ameri-cans en un futur pròxim.

Aquest Tercer Dia d'Acció es di-rigia contra la negació de drets, lacriminalització dels immigrants itots els controls migratoris.

La CGT edita una ‘GuiaJurídica d'immigració pera la intervenció sindical’

La “Guía Jurídica de immigra-ción para la intervención sindi-cal”, editada per l'Àrea Confede-ral d'Immigració i el GabinetJurídic Confederal de la CGT,pretén servir d'eina de consultaa totes aquelles persones querealitzen tasques d'assessora-ment, defensa i sensibilització alvoltant de la situació de la pobla-ció immigrant a l'Estat espanyol.La guia, de 184 pàgines, intentaabastar tots els aspectes quetenen a veure amb aquesta reali-tat social, que els estats s'entes-ten a convertir en un problema ien un tema d'orde públic, ama-gant hipòcritament el fet que ennom dels interessos de la com-petitivitat, el capitalisme globa-litzat juga amb la dignitat i ambla vida de les persones immigra-des.

La CGT aposta per la sindica-lització dels i les immigrants, perla defensa dels seus drets so-cials, civils, polítics i culturalsportada a terme per les mateixespersones immigrants organitza-

des en sindicats. I això mésenllà de la seva situació admi-nistrativa, ja que la realitat ésl'explotació -legal i il·legal- a laqual es troben sotmeses. Mésenllà de la lluita legítima peraconseguir "papers", ehi ha lalluita per la dignitat front a l'ex-plotació i la precarietat.

La guia és un recull de legisla-ció actual en matèria d'estrange-ria i intenta donar una mica dellum en tota la xarxa jurídica iadministrativa que jerarquitza,obstaculitza i discrimina a la im-migració extracomunitària. Ambella, la CGT vol facilitar la feinade consulta a les assessories ju-rídiques, a les oficines d'infor-mació a immigrants, a les àreesd'immigració, a les secretariesd'acció social i acció sindical,per tal que en tots els àmbits espugui donar una resposta jurídi-ca i sindical adequada a qualse-vol situació social i laboral queafecti als treballadors i treballa-dores immigrants.

A la Guia hi podem trobar elsacords de CGT sobre immigra-ció, informació sobre la realitatde la immigració a l'Estat espan-yol, i la legislació en matèriad'estrangeria: drets, regulacióde les diferents situacions, me-nors, infraccions, sancions, cen-tres d'internament, retorn, devo-lucions i normativa pelsciutadans comunitaris.

La Guia costa 6 � i per aconse-guir-la us podeu posar en con-tacte amb el Comitè Confederalde la CGT.

Ferran Aisa

El MIL (Movimiento Ibérico de Li-

beración) continua d’actualitat ara

a través de la pel·lícula “Salva-

dor”, de Manuel Huerga. El film és

una adaptació de la novel·la de

Francesc Escribano, “Compte en-

rere”, que narra els darrers temps

del militant anarquista Salvador

Puig Antich, que va ésser execu-

tat pel franquisme.

La pel·lícula ha despertat en

sectors llibertaris una polèmica

contra la tergiversació de la histò-

ria. La mort violenta de dos joves

del grup, Puig Antich i Oriol Solé,

van ajudar a revestir-los de perso-

natges mítics del MIL. El MIL,

però, en un comunicat de 1973

clamava tot el contrari: “¡Ni márti-

res. Ni juicios. Ni cárceles, Ni sala-

rios! ¡Viva el Comunismo!”

Però què era el MIL? El grup va

ser fruit del context social de finals

dels seixanta, de l’esperit del

maig del 68 i de les escissions an-

tiautoritàries produïdes a Barcelo-

na en relació al control comunista

de CCOO. El MIL va beure de di-

verses fonts: del romanticisme de

les guerrilles urbanes anarquis-

tes, del mite revolucionari del 36,

del marxisme revolucionari, del

consellisme, del situacionisme...

Com ells mateix deien: “El MIL es

producto de la historia de la lucha

de clases de estos últimos años.

(...) Nace como grupo específico

de apoyo a las luchas y fracciones

del movimiento obrero más radi-

cal de Barcelona”. Qui vulgui

aprofundir més en el tema pot lle-

gir el llibre de Sergi Rosés, “El Mil:

una historia política” (Alikornio

Ediciones, 2002) o capficar-se en

els textos polítics del “Movimiento

Ibérico de Liberación”, que el

Centre d’Estudis Històrics Inter-

nacionals acaba de treure a la

llum del Fons documental del

MIL. Els documents van acom-

panyats d’una introducció realit-

zada pel catedràtic d’història An-

toni Segura i per Jordi Solé

Sugranyes: “El MIL és –diuen–,

sens dubte, proporcionalment a la

seva entitat militant, el grup d’opo-

sició antifranquista al qual se li

han dedicat més treballs, articles,

documentals i difusió mediàtica”.

Això es deu en part, com manifes-

ten els editors, a la mala cons-

ciència dels partits majoritaris que

van fer ben poc a favor de Salva-

dor, d’Oriol i, en general, dels pre-

sos del MIL. Però el MIL no era

només antifranquista sinó, sobre-

tot, anticapitalista. L’antologia que

presenta el CEHI recull 30 textos

publicats pel MIL, les Ediciones

Mayo-37 i els GARI (Grupos de

Acción Revolucionaria Internacio-

nal). La reproducció dels textos

ajuden a comprendre molt millor

l’ideal d’aquells joves que lluita-

ren, sense por al fracàs, amb l’es-

perança de canviar el món.

Entre els textos hi ha els arti-

cles publicats a “CIA (Conspira-

ción Internacional Anarquista)”

sobre Quico Sabater i sobre la

FAI. En el número 2 publiquen el

text del Congrés d’auto-disolució

de l’organització politíca.militar,

anomenada MIL: “La revolución

socialista –diuen– sólo es frenada

por partidos parlamentarios y sin-

dicatos reformistas...” Els docu-

ment del MIL-GAC aporten una

amplia visió teòrica i general del

pensament polític i la seva direc-

ció revolucionària: “Atacar el Capi-

tal y a sus fieles guardianes

–sean de derecha o de izquier-

das- tal es el sentido actual de los

Grupos Autónomos de Combate

que han roto con el viejo movi-

miento obrero y promueven unos

criterios de acción precisos”.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Octubre de 200622

Mortalla de luxe per aun producte de misèria

MIL Societat Anònima

(Més informació awww.paremoslapeliculasalvador.org

www.salvadorpuigantich.info)

Nosaltres, testimonis directes

de l’època en que tracta la

pel·lícula “Salvador”, ex-

membres del MIL, OLLA, i GARI ,

davant de la indignitat que repre-

senta per a tots i totes nosaltres

l'exhibició de l’esmentat film mani-

festem:

1- Que aquesta no és la història

política d’en Salvador Puig Antich

ni la dels seus companys de lluita,

perquè amaga deliberadament la

història de subversió revolucionària

contra el capitalisme, sense la qual

la vida i la mort d'en Salvador no

tenen cap sentit.

2- Denunciem aquesta pel·lícula

com un nou producte desinforma-

dor i falsificador de la realitat en la

que Puig Antich és mitificat com un

lluitador per les llibertats democrà-

tiques, basada en la novel·la

“Compte enrera”, de Francesc Es-

cribano, on es barreja intel·ligent-

ment l'art de la manipulació i tergi-

versació del fets amb

intencionades ocultacions i menti-

des.

3- Denunciem aquest film com

un producte de ficció consumista,

en la que la tràgica mort d'en Sal-

vador Puig Antich s'aprofita per fer-

ne un gran espectacle morbós, ex-

tremadament dramàtic, amb la fi-

nalitat de treure'n profitosos rèdits

econòmics.

4- Denunciem la gran rellevància

que se li donen a anècdotes in-

transcendents a fi de desfigurar i

menystenir el caràcter anticapitalis-

ta i autònom del MIL, compartit

amb la classe obrera catalana més

combativa, la qual és ignorada

olímpicament en el film.

5- Insistim en la denúncia de l'o-

cultació dels fets històrics-socials i

del moviment obrer d'on neix i es

desenvolupa el MIL, així com de

les seves aportacions revolucionà-

ries, que obriren pas entre d'altres

a l'autogestió l'assemblearisme,

l’autoorganització, l'antiautoritaris-

me i l'anti-militantisme.

7- Denunciem el clar missatge

reaccionari i de moral i valors domi-

nants burgesos que respira el film,

contradits a les idees i a la manera

de sentir i viure d'en Salvador.

8- I denunciem de forma contun-

dent que en aquest estadi intensiu

de la economia capitalista (creixe-

ment quantitatiu i qualitatiu sobre

una base tècnica complexa i en

constant renovació), i essencial-

ment en allò que respecta a la vida

quotidiana dels ciutadans i assala-

riats es cada cop més dirigida i

controlada pels diferents poders.

En aquest sentit, el missatge que

es desprèn de la pel·lícula té una

clara intencionalitat política en el

moment actual: impedir la radicalit-

zació dels moviments alternatius

mitjançant una suposada deriva

del MIL i la dramàtica mort d’en

Salvador. L’enfrontament total al

sistema no val la pena.

9- Per últim denuncien també el

silenci que mantenen els mitjans

de comunicació i especialment

l’esmentada pel·lícula sobre la si-

tuació de Jean Marc Rouillan, ex-

membre del MIL i excompany de

Puig Antich, empresonat encara a

França, desprès d'haver complert

la condemna, amb qui ens solida-

ritzem i exigim la seva llibertat im-

mediata, juntament amb els altres

companys d'Acció Directa.

> ALGUNA COSA ES MOU

Sobre la pel·lícula‘Salvador’. Unaopinió més

Carlus Jové (contact@carlusjove.net)

Permeteu-me que em salti el guió i quecanviï la temàtica d’aquesta columnaper una vegada.

Com a activista i, especialment, coma cineasta amateur (espero que algundia professional), vull fer la meva apor-tació al debat generat al voltant del film“Salvador”de Manuel Huerga, que tantapols ha aixecat dins alguns mitjans lli-bertaris.

En primer lloc, cal dir que tota obraartística cal que sigui jutjada des d’unacerta distància, ja que si no correm elrisc de fer valoracions morals o políti-ques en lloc d’estètiques i formals.

El contingut de tota obra, ja sigui unapel·lícula, novel·la o qualsevol altre su-port, és important, però no és l’únic queens pot interessar d’ella, ja que en elfons no deixa de ser la visió d’una per-sona concreta sobre un assumpte con-cret i, per tant, tan sols es tracta d’unapostura subjectiva que podem compar-tir o no.

En el cas d’un film històric comaquest, que tracta d’uns fets sobre elsquals l’espectador pot tenir una opiniópreconcebuda i en què els personatgeshan estat persones reals que han escritpart de la nostra història, el judici críticno pot deixar de ser el mateix, ja que l’o-bra continua essent una mirada de l’au-tor sobre la història, i no una veritat ab-soluta. Un film no és un tractat i si elguió s’ajusta més o menys als fetsreals, és irrellevant, ja que el que un di-rector ha de buscar és que el film esmantingui per si sol, independentmentdel món real. Pensem en grans fites delcel·luloide com “El cuirassat Potemkin”i a veure qui és capaç de trobar-hi unaengruna de realitat. El cas, però, és queaquests films han passat a la històriapel seu valor artístic, més enllà de l’úspropagandístic que n’hagi fet l’esquer-ra.

El cas de “Salvador” és diferent. Coma pel·lícula em va semblar més aviat re-gular, amb una recerca estètica interes-sant però que no va acabar de quallar,un ús de la música sovint innecessari iun tractament superficial del protago-nista.

Huerga volia aproximar-nos al ves-sant més humà de Salvador Puig Antichi ho ha aconseguit, però fins a cert punt.En la major part del film, l’acció o l’am-bient pren un protagonisme superior,amb el que no s’acaba d’aconseguiraquest film més intimista que Huergaapuntava.

És difícil valorar una pel·lícula comaquesta en tan poques línies, però lameva sensació és que tot i tractar-sed’una pel·lícula regular que, en cas deser pura ficció, no hauria generatmassa enrenou, està prenent un prota-gonisme que no li pertany precisamentper l’habitual tendència, tan comprensi-ble per altra banda, de jutjar contingutsper sobre de formes en les obres artísti-ques. Dins l’esquerra militant, aquest ésun costum molt ancorat.

El 1000, entre el record i la història

El Far

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 2006 23

Le Petit Ramon‘allegretto scherzándo’

> RACÓ TRANSVERSAL

1956: recordarHongria i la lluitacontra la dictadurai la burocràcia

Pepe Gutiérrez-Álvarez

Tot i que la dreta hongaresa tracti de re-

memorar la revolució d'octubre 1956

mig segle més tard, la veritat és que, si

bé va haver-hi un front “anticomunista”

molt ampli (tan ampli que comprenia

fins a la majoria del mateix PC, sobretot

per baix), i que en ell van coincidir posi-

cions molt diverses, quan no oposa-

des...

No és menys cert que les vagues i les

grans mobilitzacions populars estaven

clarament orientades contra la dictadu-

ra i les asfixiants normes burocràti-

ques, però en cap cas contra les mesu-

res socialitzadores imposades, ni

contra la reforma agrària.

I per més que des del “món lliure” es

posés en primer plànol l’“Església per-

seguida” (el règim franquista inclús va

produir pel·lícules amb màrtirs catòlics

bessons als que poblaven el cinema de

la “Croada”), la “revolució” va ser una

cosa del poble, dels treballadors indus-

trials, dels intel·lectuals, i en menor

grau dels camperols, però bàsicament

del poble.

Quan es parla de feixistes infiltrats

s'oblida que el règim estalinista no va

tenir inconvenient a reciclar “quadres”

de la policia i de l'exèrcit hortysta per a

les seves finalitats.

Tot va començar amb la mort de Sta-

lin, que va obrir múltiples esperances

en les anomenades "democràcies po-

pulars". El règim va començar a enfon-

sar-se i Rakosi, el líder estalinista hon-

garès, va ser substituït per Imre Nagy ja

al 1953, però les mesures “liberalitzado-

res” afavorides per aquest van semblar

insuficients al poble, i excessives per a

Moscou.

El 1955, Nagy va ser substituït i expul-

sat del partit. El nou capdavanter, Erno

Gero, un personatge sinistre implicat,

entre altres coses, en l'assassinat d'An-

dreu Nin, va deixar clar que les refor-

mes no anirien més enllà.

Llavors va arribar el XX Congrés del

Partit Comunista de la Unió Soviètica

(PCUS), amb el cèlebre “Informi Krus-

chev” que denunciava els crims de Jo-

seph Stalin (atribuïts a una desviació

estranya anomenada “culte a la perso-

nalitat”).

El 1956, aquest factor va empènyer

altres i la situació hongaresa va comen-

çar a canviar radicalment. A Polònia, les

protestes havien dut al poder el “refor-

mista” Gomulka i el dia 23 d'octubre

una gran manifestació d'estudiants va

clamar per la llibertat a la ciutat de Bu-

dapest.

La repressió policial va convertir un

manifestació pacífica en una revolució.

Les mobilitzacions de protesta es van

estendre per tot el país i part de l'exèrcit

hongarès, amb el general Meleter (un

veterà de la guerra d'Espanya) al capda-

vant, es va unir a ella.

El Partit Comunista, totalment des-

bordat per les seves bases, es dissolia

per tot el país.

Joan Salvat-Papasseit,traducció de Jordi Martí;foto: Mireia Bordonada

Com un condemnat a mort cami-

na el proletariat per la vida, l'horit-

zó dibuixa cent Gòlgotes horribles

al seu pas.

El poble avança..., i cau; des-

prés torna a avançar i cau eterna-

ment, i avança eternament. Sem-

pre així. El Capital es nodreix de

moll de l'os del poble. Les tropes

de l'Estat i de l'Església -milions i

milions d'homes i dones inútils al

bé-, així són reclutats de la Huma-

nitat santa i oprimida. La Humani-

tat malvada i dictadora guanya

d'aquesta manera.

S'ha perdut la vaga. Han tornat

els obrers al treball amb el cap

molt alt, més baixes les mirades

no ja dels burgesos, sinó dels ger-

mans vençuts contra ells.

Ah, infeliç esquirol, policia in-

conscient, esgarriat soldat! Per

vosaltres es retarda l'Era de la lli-

bertat, milionèsima vegada que

ha vençut la força a la raó per la

vostra culpa.

On aniran els vostres fills que

no ensenyin els seus cossos que

no s'aguanten, i els seus tristos

parracs? Soldat, ets esclau; ets

també esclau, policia; desgraciat

esquirol, ets esclau. Per què sem-

pre l'esclau ha d'anar contra l'es-

clau? Mireu-vos uns a altres i

abraceu-vos, ja que no sereu

bons si no sou tots uns, ni deixa-

reu un dia de sofrir.

S'ha perdut la vaga. Però no

perquè el Capital sigui fort: per-

què no ens estimem i no ens co-

neixem.

La batalla perduda

Andreu Subirats

Supèrbia, enveja, angoixa,

gelosia, catalèpsia, man-

dra, luxúria... Una llista de

pecats capitals? Podria semblar-ho

però no ho és. Són alguns temes

de Le Petit Ramon (Ramon Faura),

un músic barceloní que potser al-

guns recordaran al capdavant,

amb Carles Mestre (avui Simfònica

de Gava), dels Azucarillo Kings, a

finals de la dècada passada. Azu-

carillo Kings és un d’aquests grups

que per a qui el va escoltar i veure

no s’oblida fàcilment. El repertori

revival que portaven acabava con-

vertint-se en un festival interpreta-

tiu i un show musical que sobreei-

xia gratament enmig el paupèrrim

panorama de barretina casposa

que oferia llavors la música nostra-

da i feliçment subvencionada. Però

els Azucarillo Kings ja són història i

Ramon Faura va voler emprendre

la seva particular aventura musical

per altres caminois.

No endebades aquest arquitec-

te, que no trafica amb el maó tot i

que l’esguarda des de diferents

perspectives, ja a finals dels 80 i

començaments dels 90 havia for-

mat en diverses bandes de l’esce-

na barcelonauta: Los Interrogan-

tes, The Tibidabo Hill Company i

Los Canallas, grups que traginaven

música en directe des del rock al

punk, passant pel blues i el deix

mood que sol tenir tot amant del

pop british que ha passat per l’es-

cola de "pago" (els de la pública

van tirar més cap al rockabilly).

Bregat doncs, Ramon Faura, als lo-

cals de música urbana i concerts

de canya amb got de plàstic, amb

Carles Mestre i Pablo Quiroga s’in-

venten els Azucarillo Kings en un

moment en què recuperar clàssics

oblidats i demodé comença a calar

fort entre el públic (recordem El

Chaval de la Peca o La Fundación

Toni Manero). Azucarillo Kings,

amb un repertori que anava des de

Boney M i Michael Jackson als Pi-

xies i Barón Rojo, treu dos discos al

mercat, “Azucarillo Kings”, 1998; i

“Razas de la noche”, 2001, i reco-

rre ciutats i pobles amb la seva mú-

sica divertida i provocadora.

A partir del 2002, els artífexs

d’AK prenen singladures distintes,

Carles Mestre crea La Simfònica

de Gavà, un grup que s’embranca

en la més pura tradició de la rumba

catalana i post-gatoperessiana,

mentre que Ramon Faura es con-

verteix en Le Petit Ramon; cal dir

que una bona part dels músics

d’AK seguiran participant en totes

dues formacions (el guitarrista i

trompetista Diego Burrian, el bai-

xista Brady Lynch i el percussionis-

ta Xavi Tàssies).

El primer treball de Le Petit

Ramon surt el 2003 i es titula “Le

Petit Ramon & Terrorista” amb l’a-

companyament de Les Filles del

Dolor. Es tracta de 13 temes origi-

nals escrits i cantats majoritària-

ment en catalana llengua (“Cata-

lepsia”, en castellà, és un

homenatge a Parálisis Permanen-

te, i “J’aime la tour Eiffel” és una

mescla de francès i castellà afran-

cesat amb deixos de chanson i

final petit burgès al més pur estil

Bertolt Bercht). El terrorista que

acompanya els directes de LPR es

camufla rere un reproductor de

cedés amb bases electròniques

enregistrades. Terrorisme, natural-

ment, i terrorisme del bo. La disso-

nància aparent dels motius electrò-

nics contrasta de vegades amb la

cadència melòdica de les guitarres

i els ritmes càlids, i la contundència

de les lletres i llur interpretació que,

ara amb tocs punks, ara amb un

xiuxiueig de cançó lleugera, fa de

tot plegat una música irònica i revi-

fadora que recorda a molt i a res

ensems. LPR, talment Pascal Co-

melade, amb maneres i estils dife-

rents, es reinventa la música i les

músiques, algunes de les quals

han esdevingut part del nostre pa-

trimoni personal i col·lectiu, i fa revi-

far tot aquest llegat sonor que so-

vint pot restar hivernant en les

regions més fosques del nostre

subconscient.

Així, amb l’aventura ja encetada,

LPR treu el seu segon cd “Luxúria”

(2005), i Les Filles del Dolor esde-

venen Les Filles del Pànic, hi ha al-

guns canvis en la formació i el te-

rrorista desapareix d’escena.

L’esgarrifós enemic electrònic s’an-

nexiona musicalment a la banda

com un component més. El resultat

és un so menys naïf i més popy.

D’altra banda, s’inclouen temes

que LPR ja portava en els seus di-

rectes: “Els reis mags”, “Cumple-

anys” o “I’m la banca”. Les lletres

d’aquest segon treball són més

elaborades i deixen entreveure el

gust del seu autor pels escriptors

russos i francesos (Dostoievski,

Proust, Céline,). I també hi trobem

un homenatge a Pau Riba (escol-

teu “Em fa una mica de por regalar-

te el meu cor”), amb qui LPR com-

parteix alguna cosa més que

l’admiració i el reconeixement. LPR

representa, tal vegada ara, aquell

“glam-folck” que Riba, Sisa, Oriol

Tramvia i altres músics de la seva

generació van iniciar cap allà a pri-

meries dels 70, i que esclatà en el

Canet Rock, contrapunt amoral,

ètic i estètic al Canet Cançó, i a

bona part del seus participants que

hi actuaven com a salvadors ho-

mologats, de la música, del país,

de la llengua, de l’home, de la dona

i de pràcticament tot. De ben cert

que Le Petit Ramon, avui, entronca

amb aquell esperit del Canet Rock,

i amb aquells autors que en certa

manera s’avançaren al seu mo-

ment, i de ben cert, també, que

aquesta barreja de Sid Vicius i

Frank Sinatra que és LPR fa d’a-

quest artista i de la seva formació

un cas singular i original, una bate-

gada de revolució permanent i poè-

tica: l’art per a tots i per a ningú*.

Una proposta contundent en l’era

dels concursos musicals.

*”Així parlà Zaratrusta”, F. Niets-

che, citat per Ramon Faura

Articles de ‘Fum de fàbrica’

Maria Àngels Rodríguez,historiadora i membre del aFundació Salvador Seguí;traducció: Núria Rimbau

Per iniciar amb una data de sorti-da l’aparició de la dona en l’es-fera del públic podem fixar-nos

en la Revolució Francesa, durant laqual el 26 d'agost de l789 es va votarla Declaració de Drets de l'Home.Aquesta Declaració deia que incloïatot el gènere humà. No obstant això,no reconeixia els drets com a igualsd’aquesta part del gènere humà queeren les dones i que per llei eren pri-vades d’ocupar càrrecs públics, fosquin fos el seu estatus social. Per aelles era impossible, per exemple, es-tablir-se independentment com treba-lladores.

Clar que existeixen dones que, perla seva educació i posició social,poden i tenen possibilitats d’expres-sar el seu descontentament i fan al·le-gats com el de Madame de Coiçy,que el 1785 escriu una denúnciasobre “els costums que deixen queles dones portin a terme totes les la-bors per molt pesades que siguinaquestes, quan no comporten cap va-loració social, per a prohibir-se l'accésa la magistratura o les finances”(1).Són dones que redacten la Declara-ció dels Drets de la Dona i les Ciuta-danes (2), ampliant el concepte ambla inclusió de la seva categoria civilque les representa com a sexe i coma agents socials.

En el seu article n. II manifesten: “La meta de qualsevol associació polí-tica rau en la conservació dels dretsnaturals i imprescindibles de la Dona il’Home. Aquests drets són la llibertat,la propietat, la protecció i abans deres plantar cara a l’opressió”.Saber a què s’enfrontaven no els vaevitar caure guillotinades, ser tanca-des en els manicomis de l’època (3)o, una vegada acabat el període revo-lucionari més convulsiu, ser retorna-des pels homes a l’àmbit de la família,on les trobem gairebé 100 anys des-prés.

La dona en el socialismeutòpic. El món llibertaridel segle XIX

A finals del segle XIX, entre els socia-listes utòpics anarquitzants tampoces troben afirmacions o idees quecontradiguin el pensament dominantde l’home. Afirmacions com les deProudhon situen la dona com un ele-ment a tenir en compte només pelsseus valors com a “matriu reproducto-ra” (4); l’abast de la llibertat per a

aquest anarquista se circumscriu a l’-home. La dona és un apèndix; això sí,necessari, atès que d’aquesta depènla supervivència de l’espècie.

Bakunin opina que la situació de ladona és “dintre de l’esfera privada enun plànol d’igualtat, respecte als seusdrets i deures”, almenys a nivell teò-ric.

No obstant, el que es poden consi-derar reivindicacions que vagin mésenllà d’obtenir la llibertat per a l’home,diferenciant en aquest plànol a ladona, és deixar d’entendre queaquesta arribarà a la seva llibertatquan l’home també la tingui, i que noes concep altra forma de fer-ho.

Les relacions sexuals fora de l’àm-bit de la procreació, l’avortament, l’a-nomenat “amor lliure”, ni tan sols esplantegen.

Malgrat la declaració d'igualtat dedrets entre dones i homes del Con-grés de la Regional d'Espanya a Sa-ragossa el 1872, pocs són els textosque trobem a Espanya que es dirigei-xin a la dona. De fet, els pocs textosexistents són sempre un intent deconscienciació cap als homes (5).

Hi ha dones singulars en la seva in-dividualitat com L. Michel, I. Goldamn,V. De Cleyre o A Mazori, conegudesinternacionalment, que destaquen ireclamen un espai entre els socialis-tes utòpics.

Amb diferents perspectives parlende la situació de la doble subordinacióde la dona en el món obrer. I no com a

única víctima, L. Michel manifesta queper a ella la dona era una altra de lesbaules en la cadena de l’opressió i faespecial èmfasi en aspectes que vanmés enllà de l’opressió del capital,atès que “mantenir la dona senseeducació era una opció conscient”.

Goldamn (1869-1940), que a dife-rència de L. Michel, que mor el 1905,viurà part del segle XX, és una altrad’aquestes individualitats (6). No vadubtar a defensar l’amor lliure, l’ho-mosexualitat, la llibertat sense preju-dicis. El seu ideari avantguardista vaposar en diferents ocasions els prò-cers de l’anarquisme, com el mateixBakunin, en la seva contra. No obs-tant això, utilitzava “ la doctrina anar-quista per explicar l’opressió que pa-tien les dones. Però si l’anarquisme

entra en conflicte amb el seu feminis-me, reacciona sempre com a feminis-ta” (7).

Dintre de l’anarquisme no existeixun corrent feminista, que és un con-cepte vist com “una desviació burge-sa”. Les al·lusions d'I. Goldamn algaudi sexual i a la tirania a la qual elmasclisme sotmetia la dona fos quinafos la seva classe social, col·locava elseu pensament en una primera líniaque no era compresa pels seus coe-tanis. Afirmacions com “el desenvolu-pament de la dona, la seva llibertat, laseva independència, han de sorgird'ella mateixa i és ella qui haurà deportar-los a terme. Primer afirmant-secom a personalitat i no com a merca-deria sexual, segon rebutjant el dretde qualsevol que pretengui exercir-lo

sobre el seu cos, negant-se a engen-drar fills (tret que sigui ella qui els des-itgi), negant-se a ser la serva de Déu,de l'Estat, de la societat, de la família,etc “ (8) eren considerades excessi-ves i fora dels objectius d’emancipa-ció que pretenien les seves correligio-nàries.

I. Goldamn i Voltarine de Cleyre (9)són nord-americanes d'adopció i en-cara que militen, lluiten, sofreixenpresó o atemptats per les sevesidees, pertanyen a una minoria dedones anarquistes molt per davant dela seva època, i la seva incidència enla majoria és escassa, encara que lesseves idees es recullen en diferentsrevistes llibertàries (10).

En l’entorn que sorgeix de la funda-ció de la CNT no trobem dones com arepresentants dels diferents oficis oassociacions que ja des de meitat delXIX (11) i inicis del XX (12) estan do-nant-li forma a aquesta idea. No ésfins al Congrés de l917 que apareixen una taula el nom d’una dona (13).Per això quan es fa la història de lesdones a la CNT s’ha de recórrer a lesconegudes Teresa Claramunt, Sole-dad Gustavo, o el que és el mateix,Teresa Mañé, Maria Caro o ÀngelaGraupera per la seva vinculació a l’a-narquisme i al món obrer, més que alsindicat en si.

Amb tot cal recordar l’existènciad’altres dones que formen part durantl'últim terç del segle XIX de movi-ments de caràcter republicà- obreristacom Isabel Vila, membre el 1873 de laSecció Espanyola de la Iª Internacio-nal, i Guillermina Rojas (14), les afir-macions de les quals sobre el matri-moni, la religió o la maternitat notenen res a envejar a les ja citades d'I.Goldamn, Manuela Díaz o VicentaDura que apareixen com a secretà-ries de la Federació Regional Espan-yola de la Internacional el1883, peròde les quals només en coneixem elnom (15), o les signants el1869 a l'A-teneu Català de Barcelona d'un texten el qual s'oposen a la guerra fran-co-prusiana (16) o les participants enel congrés de Saragossa de 1872(17).

Hi ha dones en el cercle d’influèn-cia dels obrers llibertaris i les sevessocietats obreres que participen enmítings” (18) per cridar a l’associacióde dones de tots els oficis” (19), fanpublicitat de les idees llibertàries, peròo no són afiliades als sindicats o noen tenim constància (20), atès quesempre apareixen noms d’homescom a representants, encara quesigui d'Associacions com la de Teixi-dores d'Igualada (21).

Les opinions d'aquestes dones

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 200624

Una història sense argument (2)La Revolució Francesa de 1789

La “Declaració del Drets de l’Home” serà,en la Revolució Francesa, el que el seu títolindica: una declaració dels drets delshomes, no de les dones, que continuen,

malgrat la Revolució i en la seva majoria,sense instruir i sense l’accés a l’esfera pú-blica, malgrat haver lluitat per enderrocarl’aristocràcia al costat dels homes. Només

unes quantes dones participen de la vidapública; tot i que poques, seran les prime-res i aconseguiran aplanar el camí a totesles que vindran després.

Són dones que redacten la Declaració dels Drets de la Dona i les Ciutadanes, ampliant el concepte amb la inclusió de la seva categoria civil.

Teresa Claramunt, a l’esquerra, anarcosindicalista; i V. de Cleyre, a la dreta, socialistautòpica, van ser a la primera línia dels respectius corrents ideològics.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 2006 25

sobre el paper de la dona estan sem-pre supeditades a la llibertat i l’e-mancipació plantejades com a unitatamb l’home (temes que relaciona-rem amb el terme actual de “gène-re”).

Aquestes són considerades reivin-dicacions burgeses i el feminismecom a tal s’identifica amb les sufra-gistes. Les dones obreres tenen al-tres interessos que el vot (22).

Notes

(1) Duhet, Paule Marie. Les dones i

la revolució 1789-1794.Edicions

62.Barcelona 1971. Pàg. 23

(2) Gouges de, Olympe. Les droits

de la femme et de la sitoyenne1791.

(1971). Pàg.6

(3) Algunes d’aquestes dones van

ser Etta Palm d’Aelders, Olympe de

Geouges, Claire Lacombe, Théroig-

ne de Méricourt, Pauline Leon

(4) Nash, Mary. Mujeres Libres. Es-

paña 1936-39.Ed. Tusquets. Barcelo-

na 1975 Pàg. 10

(5) Madrid, Francisco; Claudio,Venza: Antología documental del

anarquismo español.Vol nº 1 Organi-

zación y revolución. De la 1ª Interna-

cional al Proceso de Montjuic (1868-

1896).Ed. Fundación Anselmo

Lorenzo. Madrid 2001 A la pàg. 289

Doc.19 Influencias de la Mujer en las

luchas del socialismo revolucionario.

A la pàg. 393. Doc 9 Misión de la

Mujer en la Revolución. Soledad

Gustavo. A la pàg. 409 Doc.12 La

Emancipación de las Mujeres. El

Productor. Barcelona.

(6) Idem Heinen, Jacqueline (1978)

Clara Zetkin, Rosa Luxemburgo, Ale-

jandra Kollantai, A. Kuliscioff

(7) Goldman, Emma. Trafico de Mu-

jeres y otros ensayos sobre feminis-

mo. Ed. Anagrama. Barcelona 1977.

(8) Idem Goldman, Emma.(1977)

Pàg. 18

(9) Peirats, José. Emma Goldman.Una mujer en la tormenta del siglo.

Ed. Laia/ Paperback.Biografia. Bar-

celona.1983

(10) La revista portaveu té el mateix

nom que l’Agrupació que van for-

mar les dones de las diferents asso-

ciacions i grups existents al voltant

de l’ideari de la CNT el 1936.

(11) Fagoaga, Concha: El sufragis-

mo en España.1877-1931.La voz y

el voto de las Mujeres. Ed. Ica-

ria.1985. “En la década de 1850 exis-

ten identificados núcleos fourieristas

que contribuyen a la difusión del pen-

samiento emancipista, respecto a la

mujer”. Pàg. 49.

(12) Cuadrat, Xavier. Socialismo y

anarquismo en Cataluña y los oríge-

nes de la CNT. Ed. de la Revista del

Trabajo. Madrid.1976

(13) Peirats, José. La CNT en la re-

volución Española. Ed. Ruedo Ibéri-

co. París.1971.

(14) Publicista i militant activa que va

enfrentar-se a l’exèrcit del general

Pavía a Madrid el 1874.

(15) Iturbe, Lola La Mujer en la

lucha social. Ed. Mexicanos Unidos.

México.D.F.1974

(16) Ídem. Iturbe, Lola (1974) Pàg.

27

(17) Ídem Iturbe, Lola (1974) Pàg.

29

(18) Ídem Fagoaga, Concha. (1985)

El 12 d’abril de 1891 Teresa Clara-

munt, Dolores Janá, Francisca Bala-

ña, fan un míting a Barcelona. Se-

gons la ressenya del diari La

Publicidad a la secció “Reuniones

obreras de ayer” del dia 13.

(19) Ídem Fagoaga, Concha (1985)

Pàg.78

(20) En l’abundant bibliografia que

reprodueix els textos sindicals queda

demostrat que no existeixen referèn-

cies de les dones, tret en comptades

ocasions, com ja hem assenyalat.

(21) Vega, Eulàlia. Entre Revolució i

Reforma. La CNT a Catalunya (1930-

36) Ed. Pagès.Lleida.2004 Pàg. 131

(22)Ídem Fagoaga, Concha. (1985)

Dimecres 11 octubre, a les 19h,l'Aula 1 del Centre de CulturaContemporània de Barcelona,

al carrer de Montalegre, 5, de Barce-lona, es presentarà el documental "ElMil" de Martina Loher. Presentaràl'acte Carles Sanz, del Centre de Do-cumentació Històric Social-AEP. Des-prés de la projecció hi haurà undebat obert amb la participació de

Martina Loher, realitzadora del docu-mental; Txema Bofill i Ricard de Var-gas, de l'Ateneu Enciclopèdic Popu-lar. Organitzat per l'AteneuEnciclopèdic Popular. A través de lahistòria de la família Solé Sugranyes,el documental "MIL" ens apropa a lavida del Movimento Iberico de Libe-ración. En un viatge que comença aGinebra, passa per Catalunya, per

tornar al final a Suïssa, la xarxa entrediversos personatges i llocs es des-cobreix. A Barcelona trobem a Xita,de 85 anys, mare d'onze fills delsquals cinc es van implicar en les llui-tes del MIL... Un d'ells, Oriol, cau enuna fuga el 1976, assassinat per laGuardia Civil. Web del documental:http://elmil.net; mireu també:www.ateneuenciclopedicpopular.org

Presenten el documental ‘El MIL’ al CCCB l’11 d’octubre

EL 30 DE JULIOL MORIA EL TEÒRIC ANARQUISTA DE L'ECOLOGIA SOCIAL

Murray Bookchin, l'ecologista de la llibertat

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.cat)

Just avui, quan fa dies que se-tembre del 2006 ha engegat elseu camí, m'assabento que el

30 de juliol passat va morir, a casaseva als EUA i víctima d'un infart,Murray Bookchin.Tenia 85 anys. Quequi era el Murray? Doncs un delspensadors, historiadors, assagistes imobilitzadors més importants i des-tacats del panorama anarquista mun-dial, sense cap mena de dubte.

Bookchin na néixer a Nova York el1921, fill d'immigrants russos que ha-vien participat en els moviments con-tra el zarisme a Rússia. Als anystrenta, va entrar en el moviment co-munista nord-americà però a poc apoc se'n va anar distanciant com aconseqüència del seu autoritarismefins que en va ser expulsat acusat detrotskista. En aquest temps, col·labo-ra a Support Spain, una organitzacióde suport a la lluita de la Repúblicacontra el cop d'Estat feixista a l'Estatespanyol; aquesta atracció pel movi-ment obrer espanyol el portarà a es-criure "Els anarquistes espanyols.Els anys heroics 1868-1936", publi-cat en castellà el 1977 per Grijalbo imés recentment per l'editorial valen-ciana Muma, un llibre que vagi relle-gir aquest juny passat i que pel meugust segueix massa la visió de laCNT més oficial, tot i que com aresum del moviment llibertari de l'Es-tat espanyol continua sent tot un refe-rent.

Del Partit Comunista passa direc-tament al moviment obrer, organit-zant sindicats en la indústria de l'au-tomòbil ja afiliat a la central llibertàriaUnited Auto Workers (AUW), sensedeixar de posar en dubte la classeobrera industrial com a motor de larevolució ja que ben aviat posa enqüestió l'industrialisme que defensa-ven tant marxistes com anarquistes.Dins del socialisme llibertari, inaugu-ra i estableix un discurs que als anys40 del segle passat sorprèn i creatensions amb bona part dels seuscompanys de militància: introdueixl'ecologisme en el programa llibertarialhora que es preocupa molt per ladefensa dels drets dels immigrats alsEUA.

Als anys seixanta, forma part acti-va del moviment contracultural nord-americà, alhora que destaca com acreador d'un pensament llibertari noui sorprenent a llibres a diverses obres

en què la crítica al model industrialis-ta i a l'autoritat passen a ocupar unlloc central. Seguint aquest camí, el1974 participa en la fundació de l'Ins-titut per a l'Ecologia Social de Ver-mont, i n'assumeix la direcció, alhoraque fa classes al Rampo College deNova Jersei, convertint-se en cate-dràtic d'ecologia social. Al llarg de laseva vida, ni en els darrers anys, nova deixar la seva tasca de divulgadord'alternatives, ja sigui a través de cur-sos, conferències o la revista "GreenPerspectives", al costat de la sevacompanya Janeth Biehl, qui s'enca-rrega també de difondre i fer accessi-ble la seva obra.

Bookchin va evolucionar del mar-xisme autoritari a una esquerra lliber-tària ecologista que ell mateix va aju-dar a formular, passant peltrotskisme i descrivint un camí senseretorn basat en la crítica constant al'autoritat, es trobés on es trobés in-closes les files llibertàries.

La seva reivindicació de Kropotkinno el va ancorar en el passat sinóque el va projectar cap al futur a par-tir d'obres com "La ecología de la li-bertat. La disolución de las jerar-quías", que encara podeu trobar enalgun llibreter de vell, publicada encastellà per Madre Tierra i Nossa yJara Editores. Una de les seves con-tribucions més importants al pensa-ment i la pràctica llibertàries ha estatcrear un pensament que prescindeixde l'industrialisme per caminar cap a

la llibertat enmig de la natura, queaposta per la descentralització, l'or-ganització no jeràrquica i el socialis-me de bracet amb l'ecologia (sonaigual que ICV però no hi té massa aveure ja que la seva és una opciócompletament anticapitalista, allun-yada de la socialdemocràcia), desd'una ètica i una filosofia arrelades al'esquerra llibertària.

Una de les darreres propostes queva formular i desenvolupar va ser ladel municipalisme llibertari, basadaen la recuperació de les assembleespopulars i la democràcia directa a ni-vell municipal i de barri. Proposavaun confederalisme cívic que aquí varecollir el llibre "Las políticas de laecología social" de Virus Editorial,unes propostes que van ser àmplia-ment blasmades i atacades pels ca-pellans anarquistes que veien comun dels seus dogmes es posava endubte, la participació en les Elec-cions. Bookchin no descartava la par-ticipació electoral a nivell municipal i,de fet, tal com en el tema de l'ecolo-gia social, estic segur que a la llargaalguna cosa d'aquestes hi haurà.

De totes maneres, si no ho aprofitael moviment llibertari segur que al-tres en prendran nota i ho aplicaran,tal com darrerament ja s’ha vist, iserà en benefici de totes i tots perquèles propostes són lògiques, revolu-cionàries i, sobretot, útils en la vidade cada dia. I això sembla que al-guns no li puguin perdonar.

Louise Mchel diu que mantenir la dona inculta és una forma premeditada de dominació.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 200626

L’efecte Joaquim JordàImma Merino, periodista, crítica

de cinema a “El Punt”

Hi ha qui ho va dir i també hi ha

qui ho va escriure abans que

jo: “Joaquim Jordà ha mort

amb les botes posades”. No sé si li

hauria complagut aquesta referència

al títol d’una pel·lícula sobre el gene-

ral Custer, però allò cert és que, fins

gairebé l’últim moment, Jordà va fer la

vida que volia: fent i imaginant pel·lí-

cules que fan present que el cinema

pot ser una forma d’exploració crítica

del món en què vivim i de manera

particular respecte les institucions;

així, doncs, una forma de combat

contra el poder atenta a les seves víc-

times, però també als que no viuen

agenollats.

La vida que volia Jordà, que a la

vegada va convertir-se en un perso-

natge de les seves pel·lícules per

mostrar-les com una forma d’autobio-

grafia, també té a veure amb la ma-

nera com mantenia i eixamplava un

món de relacions en què sempre de-

mostrava un interès viu per l’activitat

dels altres: “Explica’m què fas”, era la

seva manera de saludar. Qui li expli-

cava rebia a canvi un comentari lúcid,

mai complaent, però gairebé sempre

estimulant. Perquè Jordà era un en-

grescador, un catalitzador, un vitalit-

zador d’idees i projectes, sempre que

fossin concebuts amb esperit de lli-

bertat i amb sinceritat, ja que suporta-

va malament la submissió i la impos-

tura. El matí en què part dels amics

de Jordà van reunir-se al tanatori de

Collserola, algú va comentar: “Hi ha

molta gent jove. Quan això passa en

una situació com aquesta, sempre

penso que el mort ho deu haver fet bé

a la vida”. El cas és que aquell matí,

certament, hi havia molts de joves (i

no tan joves) que vivien la tristesa de

la pèrdua junt amb el sentiment agraït

d’haver conegut un home lliure, savi,

vivíssim i sense ressentiments.

La mort de Joaquim Jordà no ens

ha fet reconèixer que aquest home

lliure, que per això mateix no volia

tenir escola o exercir mestratge, ha

exercit una viva influència entre una

diversitat de joves cineastes per tal

que cadascun treballi la seva llibertat i

assagi de fer films lliures amb els re-

cursos disponibles: sense submissió

a formes i compromisos que pacten

amb la comercialitat i, en canvi, amb

una voluntat d’exploració de la realitat

que vol convidar l’espectador a una

mirada crítica, al capdavall també lliu-

re. No ens ho fa fet reconèixer perquè,

en els últims anys de la intensa vida

de Jordà transcorreguda a Barcelona

després de patir l’atac cerebral que va

abocar-lo a una activitat constant,

aquesta influència ja era notòria i no

només entre aquells que van col·labo-

rar amb el cineasta com a alumnes

del màster de documental en creació

de la Universitat Pompeu Fabra, la ini-

ciativa que li va permetre fer un cine-

ma (o continuar-lo fent, perquè ja l’ha-

via provat amb experiències com ara

“Numax presenta”, film de 1979 sobre

l’autogestió per part dels treballadors

d’aquesta empresa de petits electro-

domèstics, i “El encargo del cazador”,

sobre el desaparegut cineasta Jacinto

Esteva) que desdibuixa les fronteres

entre el documental i la ficció, la reali-

tat i la representació: “Mones com la

Becky”, “De nens”, “Vint anys no són

res”. Són films amb els quals hi van

col·laborar alumnes que ja s’han con-

vertit en cineastes (com ara Iñaki La-

cuesta, Lupe Pérez i Ariadna Pujol),

mentre que Jordà també hi va donar

joc a nous guionistes com Laia Man-

resa o nous muntadors com Sergio

Dies i Núria Esquerra. Tanmateix,

l’empremta de Jordà tant hi és en

Marc Recha (amb el qual va col·labo-

rar en el guió de “Pau i el seu germà”)

com en el jove cineasta gironí Pere

Vilà (va començar la seva amistat

amb Jordà en assistir d’adolescent a

unes classes de guió del cineasta)

que ara ha dirigit un curt amb només

30.000 euros. O, per esmentar dos

films col·lectius recents, la influència

de Jordà es pot reconèixer a “200

Km” (sobre la marxa dels treballadors

de Sintel cap a la manifestació de l’1

de maig a Madrid) o en la indagació

sobre l’herència franquista d’”El dicta-

dor i jo”. Insisteixo que no es tracta de

reconèixer-hi un “estil Jordà”, sinó un

“esperit Jordà”: mai no hauria desitjat

que ningú fes pel·lícules com ell les

feia, sinó que menava que cadascú

les fes amb llibertat (i és clar, imagina-

ció) sense trair-se. En tot cas, potser

també s’hauria de parlar de l’efecte

Jordà: feia venir ganes de fer cine per-

què, eixamplant els límits del possi-

ble, demostrava amb l’exemple que

poden fer-se pel·lícules sense formu-

les, convencions i esclavituds. L’efecte

Jordà no s’esgota en el camp de la

pràctica cinematogràfica. El seu estí-

mul és en els joves que estudien el

seu cinema, com ara Gloria Salvadó,

després que ho hagin fet crítics com

ara Esteve Riambau i Casimiro Torrei-

ro. També en gent que es dedica a la

traducció i que reconeix que, sempre

que feia falta, rebia un consell perti-

nent de Jordà, el desllorigador.

En els últims temps de la seva vida,

Joaquim Jordà també estava engres-

cat en un projecte que ha d’arribar a

concretar-se a Santa Coloma de Far-

ners, la localitat de la Selva on va néi-

xer i d’on va haver de marxar perquè

(ho va intuir després) el seu pare, no-

tari franquista, temia les accions del

maquis de Quico Sabater. El projecte

és un centre que, a part de reunir ma-

terials del mateix Jordà, ha de servir

perquè hi trobin suport els projectes

de nous cineastes. El nom del centre

va decidir-lo el mateix Jordà: Quico

Sabater. “Si per ell vaig marxar del

poble, hi vull tornar amb ell”, em va

comentar en l’últim dinar que vaig

compartir amb Jordà. Tota una mane-

ra de declarar una filiació ideològica

per davant de la biològica i encara

més tenint present la ideologia del

pare.

Em permetré acabar aquest article

fent referència a una petita troballa.

Aquesta no ha estat del tot atzarosa

perquè he buscat el llibre que la conté

i que, editat per l’Associació d’Engi-

nyers Industrials de Catalunya, Martí

Rom i J. M. García Ferrer van publicar

l’any 2001 sobre Joaquim Jordà. El lli-

bre (a tenir present junt amb el que

Laia Manresa ha publicat recentment:

“Joaquim Jordà. La mirada lliure”) in-

clou una llarga entrevista biogràfica

amb el cineasta; també reuneix diver-

sos escrits d’amics el director de

“Mones com la Becky”: de Daria Este-

va, filla de Jacinto Esteva, aquell ca-

çador que, un cop mort, va encarre-

gar una pel·lícula sobre la seva

autodestrucció que també ho és

sobre l’esvaniment de l’Escola de

Barcelona i aquell món de la ‘gauche

divine’; Jorge Herralde, l’editor d’Ana-

grana pel qual va fer excel·lents tra-

duccions de l’italià, com ara de Scia-

cia i Bufalino, i el francès, com ara de

Simenon i Braudillard; el productor

Josep Anton Pérez Giner; el guionista

J. M. Quilis; el director Francisco Re-

gueiro i el també cineasta Iñaki La-

cuesta, que, en un text esplèndid, de-

fineix així Jordà: “enemigo del lugar

común, abridor de caminos, viajero

en lugar de turista, desenmascarador

de arbitrios y de arbitrariedades, de-

generado en lo tocante al género y

siempre generoso, nunca servil y do-

mesticado, pensante y jamás bien

pensante, consciente y hasta sub-

consciente, irónico, escéptico, cínico

(que debe ser la palabra que designa

al cine sobre el cine), crítico, ético,

utópico, imperfecto, juguetón, abierto

e inacabado...” Però, a més, jo no

sabia que em trobaria amb un article

del mateix Jordà sobre Alain Resnais

com a documentalista que va ser pu-

blicat el setembre de 1961 a la revista

“Nuestro cine”. Si vull parlar-ne és

perquè en la seva mirada sobre el

cine ja s’apunta la mirada del cineas-

ta. També perquè em sembla revela-

dor el comentari a propòsit dels docu-

mentals, a cavall entre el passat i el

present, “Guernica”, “Nuit et bruillard”

i “Les statues meurent aussi”: “Un ser-

món cívico que nos obliga a recordar

que lo que ahora es una famosa obra

de la pintura contemporánea era

antes una ciudad con sus casas y sus

gentes; que antes de formar parte de

los circuitos turísticos, los campos de

concentración nazis eran un lugar de

exterminio para millones de seres;

que existieron civilizaciones con su

arte, su cultura, sus evolucionadas

formas de vida en las llanuras africa-

nas que el hombre blanco llenó de

desolación. Porque el tiempo en

manos de Resnais no es nunca un

concepto abstracto, vacío. Es un tiem-

po humano, vivido, habitado”. I he

pensat que el cinema de Jordà és

humà, viscut, habitat.

He recordat el seu treball recent

sobre els escriptors catalans exiliats

després de la guerra civil i els llocs a

França que amaguen que van ser

camps de refugiats dels republicans.

Aleshores, he rellegit el text per retro-

bar-me amb una frase dita a “Les sta-

tues meurent aussi”: “La mort és el

país on s’arriba quan s’ha perdut la

memòria”.

Potser Jordà, quan va perdre part

de la seva memòria, va començar a

preparar-se per la mort, que ha afron-

tat sense por.

A la vegada, Jordà no ha mort per-

què la seva vida i la seva obra són

dignes de memòria com els poemes

més excel·lents. I perquè viu en la

nostra memòria.

> IMATGES QUE PARLEN

“Entendre

Occitània”

JOSEP SERRA ESTRUCH

Editorial El Llamp

Jordi Martí Font

Aquest és un llibre difícil de trobarperò que cal llegir, demanar-lo aqui el tingui, fotocopiar-lo, buscar-loen llibreries de vell... “Entendre Oc-citània” va ser publicat el 1989 a l’e-ditorial ja desapareguda El Llamp.Amb aquesta obra, el malaguanyatJosep Serra Estruch havia guanyatel Premi Rei en Pere atorgat pelCentre d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i alhora inauguravala col·lecció Acràcia de l’esmenta-da editorial. En la nova col·leccióde l’editorial independentista s’hianunciaven obres com “Un àcrataanomenat Ramon Llull”, “DonesLlibertàries” o “El sol de l’Anarquia”que mai es van arribar a publicar jaque l’editorial va plegar. El llibre ésun aplec d’articles-entrevistes, ac-tualitzat en el moment de la publi-cació, publicades al setmanari“L’Esplai”, del qual Serra n’era di-rector.Tal com diu l’autor en la con-traportada del llibre: “només és unamica, un tast, un principi de verita-ble reflexió, de qüestionament i po-sicionament que haurien d’haver-nos arribat d’una manera mésnatural, sense tanta enganyifa idesinfoirmació per endemig”. Éstambé un cant al corrent llibertarique traspassa a través dels segles

per les nostres terres i que, de tarden tard, deixa la seva tasca profun-da per irrompre amb diversitat deformes.

Les paraules de Serra Estruch,sàvies, ens porten a conèixer unasèrie de personatges, alguns enentrevistes reals i altres en inventa-des, que eren o havien estat impor-tants en el devenir de la nació occi-tana i de les lluites que al llarg de lahistòria s’hi han donat. I és a travésd’aquestes entrevistes que anemfent-nos un dibuix mental de les afi-nitats nacionals entre els PaïsosCatalans i Occitània i alhora entreles lluites socials que s’hi han des-envolupat al llarg de la història-amb una especial parada, per laseva importància, en el món delscàtars- i la nostra lluita llibertària.

Serra hi entrevistava Pèire Bec,de l’Institut d’Estudis Occitans; Car-les Camberoque, fotògraf del Car-naval occità; el polític Robert La-font; l’inspector d’ensenyamentPèire Lagarda; la pofessora univer-sitària de Tolosa Maria Clara Vi-guier; i així fins a 29 personatges,els contemporanis entrevistats re-alment i els històrics en entrevistessimulades, que suposen un frescampli del poble occità vist des delsanys vuitanta. Seria una bona idea-que algú actualitzés l’obra ara o enfes una de nova d’accés a un paísque en no tenir estat és, com elnostre, secret al viatger que hipassa i fins i tot a molta de la gentque hi viu.

Aquesta petita ressenya vull queserveixi també per homenatjarJosep Serra Estruch, un altre per-sonatge de la CNT i director de larevista que tenia a les mans, el“Catalunya”, que demana una bio-grafia amb cara i ulls immediata-ment, a veure quin historiador s’hianima.

Jo, per la meva part, sense valorni coneixements per fer l’obra quedemano, em limito a incloure acontinuació una petita aproximacióbiogràfica, sempre insuficient, a unpersonatge que penso que desta-ca tant pel que va fer com per lesseves idees avançades, en l’aspec-

te social, nacional i pedagògic, unveritable “homenot” a la maneraque feia anar el mot Josep Pla o elfa anar ara Xavier Garcia.

Biografia de l’autor: JosepSerra Estruch va néixer a Bràfim(Alt Camp) l'any 1921. Especialistaen mitjans de comunicació, fou elcreador de l'Escola de MitjansAudio-Visuals (EMAV) de Barcelo-na, pionera a la península. Premiata diversos certàmens nacionals iinternacionals de cinematografia,la seva dedicació al cinema infantiles recull en el llibre "Cinema forma-tiu", premi "Antoni Balmanya"1968. Membre actiu de la resistèn-cia contra el franquisme, realitza-dor de la primera publicació clan-destina ("Superació"), formant partdel Consell Nacional i de l'Executiudel Front Nacional de Catalunya(FNC), de la seva estada a la presóamb Consell de Guerra ha restat elllibre "Contes de la mar exacta",premiat als Jocs Florals de Parísl'any 1959. Pertanyent a la CNT du-rant cinquanta-dos anys, va ocuparcàrrecs de responsabilitat succes-sivament als Sindicats de Profes-sions Liberals, d'Administració Pú-blica i secretari general de laFederació Local de Barcelona, aixícom director de la revista "Catalu-nya". La seva extensa col·laboracióen revistes especialitzades i prem-sa el va fer mereixedor del premiperiodístic que concedeix anual-ment el diari "El Ideal Gallego". Co-fundador dels Instituts de Ciènciesde l'Educació (ICE), va ser dintred'ells president del Seminari Per-manent de Tecnologia Educativa,englobant la totalitat de les univer-sitats espanyoles en una tascad'investigació i descentralitzadora.President de l'Aliança de la Demo-cràcia Socialista, va figurar com acap de llista de la coalició electoralAliança per la República en lesEleccions al Parlament de Catalu-nya l'any 1988. Fou president del'Associació Professional de Titu-lats en Imatge i So de Catalunya imembre del Comitè d'Enllaç Euro-peu per una internacional dels tre-balladors i els pobles.

“Oc”

FERRAN GARCIA-OLIVER

Editorial 3 i 4, col·lecció Narrati-

ves

Jordi Martí Font

Dos amics valencians de Gandia,un procedent dels ambient marxis-tes i independentistes, i l’altre delsvoltants ecologistes i llibertaris, or-ganitzen un viatge a la nació veïnad’Occitània, just damunt dels Paï-sos Catalans, durant un estiu enquè volen conèixer aquell món delqual només n’han llegit llibres.

“Oc” narra literàriament el viatgealhora que és un cant a l’amistat i ala llibertat, una redescoberta d’a-questa i una elegia pel món de leslluites socials dels anys setantaque els dos havien viscut plegats.Un i altre esdevenen testimonisd’una nació que es nega a desapa-rèixer malgrat que tots els factorsque van analitzant li són adversos.Resulta curiós com des de ves-sants ideològics que molts voldrienallunyats, quan es parla s’arribi aun nivell com aquest d’afinitat. I re-sulta curiós també com la ignoràn-cia i el seu conreu esdevinguinbandera d’alguns sectors dels nos-tres móns més propers. Curiós per-què la cultura i el coneixement -aprendre- és l’única base real peravançar, tal com s’explica a ”Oc”.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Octubre de 2006 27

Llibres

La memòria

històrica de la

revolució

Josep Estivill

Aquests darrers mesos assistim a un

fenomen realment important. Enguany,

quan es compleix el 70è aniversari de la

Revolució i la Guerra Civil, es difonen -

sovint per primera vegada- les filma-

cions que van immortalitzar aquell es-

deveniment. Fins ara, podíem veure els

documentals actuals de recreació, ela-

borats amb major o menor encert, però

sempre situats en el moment present.

El moment present. Aquest mirador

privilegiat des del qual reinterpretar els

recorreguts de les persones i les orga-

nitzacions. Sempre a posteriori, situats

en la confortabilitat que dóna conèixer

el balanç final per llavors establir les

premisses. Des d'aquest mirador, la

visió del passat es reinterpreta, es re-

construeix, s’amotlla a la conjuntura. Hi

ha diversos treballs de recerca històri-

ca que analitzen precisament com el

context de l'anomenada Transició de-

mocràtica condiciona una determinada

imatge del que va passar fa 70 anys. I

l’ha condicionat molt especialment

quan amagava i, moltes vegades, adul-

terava, la riquesa i la intensitat de l'ex-

periència llibertària.

Poques vegades havíem tingut l'o-

portunitat de veure, de primera ma, el

que va representar la Revolució. Doncs

ara, finalment, alguns mitjans de comu-

nicació han decidit donar un primer pas

en l’aperturisme dels arxius audiovi-

suals.

Televisió Espanyola ha programat

aquests darrers mesos una sèrie forma-

da amb documentals realitzats entre els

anys 1936 i 1939 i aplegats genèrica-

ment sota el títol de “La guerra filma-

da”. Es tracta dels documentals origi-

nals, íntregres: els reportatges, els

noticiaris, les filmacions d'urgència d'a-

quells anys. Els van encarregar els go-

verns de la República i la Generalitat,

les organitzacions sindicals, els partits

polítics, etc.Veiem les sessions del par-

lament, el funeral de Durruti, la lluita al

front, la vida quotidiana a la rereguarda,

els discursos de Companys o Garcia

Oliver.

Sentim, per primer cop, les veus i els

missatges de la propaganda, els discur-

sos i les proclames, l'exaltació ideològi-

ca, les consignes socials... les urgèn-

cies del moment. Veiem el glatir de

l'època. Sentim el que veritablement

deia la gent. Sense reinterpretacions.

Només les coses tal com van passar.

No és que aquestes filmacions reflectei-

xin la veritat històrica però sí que hi tro-

bem la veritat del que van reflectir. Amb

els seus encerts i els seus errors.

LIBRE PENSAMIENTO

Revista de reflexió i debat editadaper CGT, núm. 51, dossier sobreprecarietat, Sagunto 15, 28010 Ma-drid, suscripciones@rojoynegro.info

Revistes

EL BROLLADOR

Butlletí de la Secció Sindical de CGTa les Entitats Metropolitanes de Bar-celona, contactes al correu electrò-nic cgt@amb.es

MULTITUD

Revista del Col·lectiu Intercultural deTerrassa, lluita contra el racisme,multitud@ateneucandela.org iwww.ateneucandela.org

DIAGONAL

Revista quinzenal d'actualitat crítica.Nova adreça al Callejón de Murcia 6,28017 Madrid, web: www.diagonal-periodico.net

Ricard Escarré

Parlem amb el professord’Història Contemporània dela Universitat Rovira i Virgili

Josep Sánchez Cervelló, autor denombrosos llibres sobre temes tandiversos com la Revolució delsClavells a Portugal, els maquis, elcarlisme i la violència al llarg de lahistòria a la zona de l‘Ebre. Hi par-lem en un any on es produeix unveritable allau d’homenatges, lli-bres, articles i documentals sobrela República i els antecedents de laguerra civil.

-És lícit preguntar-se si es potafegir res de nou, si encara hi haaspectes per descobrir o fins itot si cal reescriure certes inter-pretacions dels fets.-La guerra civil espanyola és elconflicte mundial sobre el qual s’haescrit més, sobre el que s’ha publi-cat més i sobre el que hi ha, en te-oria, més documentació. És unaguerra vella en la mesura que hi hamolts trets característics d’unaguerra del segle XIX (els soldats dela República duen espardenyes ifins i tot en alguns episodis es que-den descalços). És una guerra que,sobretot la República, fa sense in-tendència, per tant han de sobre-viure com poden, improvisantsobre la marxa. És una guerra anti-ga però també és una guerra mo-derna: és la primera guerra que hiha una destrucció massiva de la re-raguarda, on es bombardegensense misericòrdia els centres ha-bitats i els centres que no tenencap interès militar, sols per generarpànic i paor; es una guerra de pro-paganda en la qual la ràdio i elsmitjans de comunicació són mo-

derns per primera vegada (apareixel cinema, hi ha documentals sobrela guerra). Aquests episodis no sónvisibles en altres conflictes. Hi hauns inicis en la primera guerramundial però amb l’abast i profun-ditat d’això no existeix.

La guerra civil espanyola es im-portant perquè es una guerra en laqual hi ha una crisi de les democrà-cies; les democràcies tenen por alfeixisme i per altre cantó apareix elcomunisme. Són dos sistemes to-talitaris que esclafen les democrà-cies.

És una guerra molt ideològica,de moltes passions, en la qual to-thom defensa posicions davant lainevitable segona guerra mundial.És un conflicte internacional, onlluiten Brigades Internacionals demés de quaranta països al costatde la República; hi ha tropes portu-gueses, italianes i alemanyes del’exèrcit regular que donen suport aFranco.

La guerra civil espanyola acabal’1 d’abril de 1939 i la guerra mun-dial comença l’1 de setembre de1939. Gairebé són dos conflictesque es mosseguen i on evident-ment les claus dels dos conflictesestan presents: el que provoca lasegona guerra mundial està dins laguerra civil espanyola i a l’inrevés.Per tant, tot això fa que la guerracivil, tot i estar molt investigada iestudiada, encara tingui moltescoses inèdites per descobrir i sem-pre se’n poden aportar més.-La problemàtica social és diver-sa i complexa i precedeix a laproclamació de la 2a República.-La situació interna del país, excep-tuant Catalunya (Barcelona i laseva àrea metropolitana) i alguneszones del País Basc, era una situa-

ció en què predominava el mónrural sobre el món industrial, pràcti-cament no hi havia serveis; el nivelld’escolarització era molt baix (ambun analfabetisme exageradamentalt). És una societat rural amb pro-blemes estructurals immensos,agreujats per la crisi del 29. Elcrack del 29 tancarà les fronteresper tal de preservar el propi mer-cat, impedint exportar excedentsagraris o mà d’obra. El conflicteeconòmic derivat de la situació in-ternacional tindrà repercussionsgreus a Catalunya, provocant queels pagesos no tinguin feina: ésl’esclat del conflicte rabassaire,sumat a altres problemes que esvenien arrossegant de molt tempsenrere, com seria el problema de lafil·loxera. Com a conseqüència dela fil·loxera, sorgirà un movimentsindical al camp molt poderós, aCatalunya tindrà un paper decisiu,en tots els esdeveniments abansde la guerra civil, que és la Unió deRabassaires. Hi haurà un conflicteper la Llei de contractes de conreu,ja que els pagesos volen accedir ala propietat de la terra. El que vo-lien els rabassaires era que al capde trenta anys, els pagesos po-guessin redimir i pagar el preu queels marcava el propietari, perquèaquell era absent i ells volien serels propietaris de la terra.-L’Església i l’Exèrcit eren forcescontràries a la República. Perquè i com desestabilitzen el frà-gil equilibri?-L’Església està acostumada a in-tervenir en la vida política, que lesseves directrius siguin aplicades isiguin complides pels governs. Hiha una noblesa feudal, unes zonesde latifundi on els propietaris de lesterres tenen por de la República.

Sovint expulsaven els jornalers queconsideraven més desafectes i elsdeien: ¡Y ahora comed República!

La República no sols arriba enuna conjuntura internacional ad-versa pel crack del 29 sinó que aEspanya se surt de la dictadura dePrimo de Rivera. Per tant, el que hafet la dictadura és recargolar elsmés pobres i deixar sense veu elsque mai havien pogut parlar. Peròara arriba un règim on ells comen-cen a tenir el protagonisme. Comque les classes poderoses del paísno hi estaven acostumades, s’es-panten.

El cardenal Segura, cardenalprimat de Toledo i cap de la jerar-quia eclesiàstica de l’Església es-panyola, quinze dies després quees proclami la República, publicauna pastoral en la qual posa els ca-tòlics en contra de la República.Per què? El gran negoci de l’Esglé-sia catòlica és l’ensenyament reli-giós. La República tenia un progra-ma laic. En un Estat laic, tot ciutadàté llibertat d’escollir creença religio-sa o de no tenir-la, però l’Estat tél’obligació de garantir una educacióde qualitat.

La República va rebre des delcomençament els atacs de l’Esglé-sia, però també la República i elsrepublicans van cometre un altreerror: tenien una tradició molt anti-religiosa provocada per les guerresentre el liberalisme i el carlisme delsegle XIX.

La relació entre jerarquia, la so-cietat jerarquitzada que defensal’Església i la que defensa l’exèrcités molt similar. Els valors de res-pecte a la família seran contrapo-sats entre la República i l’exèrcit iEsglésia, i per tot plegat acabaranintervenint al 1936.

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“El conflicte econòmic derivat de la situació internacional tindrà repercussions a Catalunya”

JOSEP SÁNCHEZ CERVELLÓ, HISTORIADOR

Salut

Jordi Martí Font(jordimartif69@mesvilaweb.cat)

La principal malaltia que els humanspatim en aquest començament desegle, que no ha tingut Titànic que n'a-nunciés l'afonament però sí mur deBerlín que assenyalés el signe deltemps: el mur, s'anomena capitalisme.Capitalisme com a malaltia, tot i que elseu nom no és massa repetit perquèse suposa que on som no té nom, quesom aquí i aquí és bo perquè és l'únicpossible i el menys dolent que hi pothaver en el món real.

Som en un moment de la història enquè la competència entre els individusha esdevingut l'objectiu de les nostresvides, la competència i la conseqüentderrota de l'enemic o competidor, ésclar, que normalment és el veí o algúencara més proper. En la competènciasempre hi ha vencedors i vençuts i lamajoria del total sempre són els se-gons. Així, tot i que se'ns parla semprede la societat de les possibilitatssabem ben clarament que dalt nomésn'hi haurà uns quants i la resta enserem sempre la base, és a dir noresen el llenguatge que el nostre cap haanat interioritzant. Sabem molt bé que,si guanyem, davall nostre hi seran els iles que ens faran de base, que alhoraseran, és clar, perdedors. Per això éstan important l'esport, i no l'esportcol·lectiu de grup en què cadascú s’hade saber superar i enfrontar a les prò-pies dificultats sinó l'esport competi-tiu, el que ens posa davant d'un rival alqual hem de derrotar. L'esport esdevéun entrenament per a la vida que ensprepara el sistema aquest que diuenque és l'únic possible. L'únic possi-ble? Deien el mateix els esclavistesnord-americans abans que s'acabésamb l'esclavitud; i deien el mateix elsnazis alemanys abans que fossin der-rotats en la segona Guerra Mundial; idiuen el mateix els criats parladorsdels milionaris que manen a travésdels seus altaveus d'última tecnologia.

El capitalisme és l'actual sistemaeconòmic, cultural i social, en lesseves fases globalitzadora, postmo-derna i neoliberal. I és la nostra màxi-ma malaltia o el màxim productor d'ho-mes i dones dirigits a gastar elsseients de les cadires de les sales demetges d'arreu. Competir tot el dia, serderrotat, viure en tensió… provoca in-farts, depressions, desajustaments,maldecap, càncers, angoixes… malal-ties que creixen i esdevenen normali-tat quan la normalitat és la competèn-cia, l'escombrada del rival o que el rivalens escombri.

El capitalisme és una malaltia i siens hi volem curar ens cal saber elsseus efectes sobre el món, com fun-ciona, com ens domina, com ens con-venç, com està organitzat... per tal quepassar-lo no sigui dolorós i esdevinguiplaent qualsevol febrada que ensanunciï que queda ja poc per guarir-nos de la malaltia i amb ella de les ma-lalties.

Perquè la salut, ja ho sabeu i ho re-petiu sovint, sempre és el primer.

“La guerra civilespanyola és elconflicte mundialsobre el qual s’haescrit més”

“La República no sols arriba en una conjuntura internacional adversa pel crack del 29 sinó que a Espanya se surt de la dictadura de Primo de Rivera”

‘La guerra civil va ser unaguerra antiga i moderna’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...