castellers 2011-12

CURS

2011-2012

4tA

EL LEMA DELS

CASTELLERS

“FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY”

Els castellers tenen un lema,sortit d’un vers de l’obre:Els xiquets Valls d’en

Josep”.Aquest resumeix les característiques d’un casteller:

Força:Són persones que antigament acostumaven a ser corpulentes. L’origen dels

castells rau en una època en que el poble estava acostumat a feines molt dures. En

aquells temps els castellers eren persones acostumades a fer grans esforços en el seu

dia a dia. Tot i que sempre és aconsellable un bon estat físic actualment es valora molt

més la tècnica que la força.

Equilibri :El fet d’estar una persona sobre l’altre i, la majoria de castells, a més amb

altres persones amb el mateix pis implica un sentit de l’equilibri i la confiança en els

altres molt forts. De totes maneres el més important es tractar de ser equilibrats en

tots els sentits .

Valor una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell

(sobretot la canalla) però també dels que aguanten la construcció des del seu peu.

Seny:Tanta l’hora de planificar un castell, com a l’hora d’assajar –lo i tirar-lo a plaça. Es

necessita que tothom tingui seny ja que de l’esforç i concentració –de tots depèn

l’èxit del castell. Tot que el lema es fonamenta tradicionalment en aquests quatre n ‘hi

ha molts d’altres igual ,tant o més importants , necessaris per a la bona execució de la

pràctica castellera:constància ,treball,esforç,regularitat,confiança,

compenetració,germanor,sort,etc.

HAROLD A I ALEX T

ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA ELS CASTELLERS PATRIMONI DE LA

Per a la cultura catalana els castellers són molt

importants i volien que es fessin patrimoni

cultural immaterial de la humanitat.

La tradició dels castells és molt co

de fa molts anys. El primer pilar

de febrer de 1801.

Finalment, el 16 de novembre de 2010 la

candidatura va ser aprovada per un comitè de

l’ UNESCO reunit a Nairobi (Kenya), entrant a

formar part del patrimoni cultural immaterial

de la humanitat.

La UNESCO destaca que “el

percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural,

transmesa de generació en generació i proporcionen als membres de la

comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat”.

Ser patrimoni de la humanitat significa:

per tot el món i la gent vol que sigui molt important, si es fa una cosa

patrimoni de la humanitat significa que aquella cosa es reconeguda per tot

el món.


HUMANITATHUMANITATHUMANITATHUMANITAT

alana els castellers són molt

portants i volien que es fessin patrimoni

de la humanitat.

La tradició dels castells és molt coneguda des

l primer pilar va ser en el 2

Finalment, el 16 de novembre de 2010 la

candidatura va ser aprovada per un comitè de

l’ UNESCO reunit a Nairobi (Kenya), entrant a

formar part del patrimoni cultural immaterial

UNESCO destaca que “els castells són




humanitat significa:És una cosa que és molt coneguda



MIREIA

ANDREA





molt coneguda



MIREIA ALFÓS I

ANDREA GARCÍA

Els assaig es realitzen

mitjans que permeten practicar amb un risc reduït

que calgui la presència de tota l’estructura del castell per tant es redueix

el risc de lesions a plaça.

Abans i després de cada assaig és prudent

estiraments per preparar els músculs i evitar lesions per l’esforç.

La faixa haurà de ser d’una llargada que permeti envoltar 3 o 4 vegades la

teva cintura.

Embolica-la cobrint la zona

inferior de l’estèrnum.

Per tal que faci el seu efecte, la faixa ha de comprimir amb certa força

l’abdomen, però has de poder respirar amb normalitat. Troba l’equilibri

just de tensió per estabilitzar bé el teu tr

respiració.

Pots complementar la funció de la faixa castellera amb una faixa

ortopèdica (o << de motorista >>

CASC: la canalla dels pisos superiors du casc per seguretat, tant en assaig

com en plaça.

Els mocadors: protecció per les petites esgarrapades.

mocador

Els assaig es realitzen habitualment a cobert i les colles disposen de

mitjans que permeten practicar amb un risc reduït de prendre mal sense


el risc de lesions a plaça.

Abans i després de cada assaig és prudent una sessió d’escalfament i



la cobrint la zona que va des de la zona del pubis a l’extrem



just de tensió per estabilitzar bé el teu tronc, però sense dificultar la


ortopèdica (o << de motorista >>) o utilitzant dues faixes.


Els mocadors: protecció per les petites esgarrapades.

casc

habitualment a cobert i les colles disposen de

dre mal sense


una sessió d’escalfament i



que va des de la zona del pubis a l’extrem



onc, però sense dificultar la



JOEL, ANI, IKE

casc

casc

QUIN ES EL VESTIT DELS QUIN ES EL VESTIT DELS QUIN ES EL VESTIT DELS QUIN ES EL VESTIT DELS

CASTELLERSCASTELLERSCASTELLERSCASTELLERS????

El vestit està format per :

Camisa: de màniga llarga, característic que distingeix cada colla

castellera i l’escut de la formació cosit al pit sobre la butxaca .

La camisa du coll de camisa que els castellers dels pisos baixos

del tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota el

peu del casteller del damunt. A l’estiu, és habitual veure les

camises arremangades, i a principi i final

de temporada, si la camisa no és suficient

per resguardar del fred, s’usa samarreta

per sota.

Pantaló: el pantaló que vesteixen els

castellers és de color blanc, i prou

resistent per aguantar l’estrebada d’una

persona pujant sense trencar-se, ja que

s’agafin del pantaló en un dels moviments

de pujada.

Faixa: preferiblement negra, i de

allargada i amplada variables, s’enrotlla al

voltant del cos a l’alçada dels ronyons.

Calçat: els castellers estan al tronc, folre i

manilles van descalços però els membres

que composen la pinya naturalment van

amb espardenyes. El vestuari dels castellers

Mocador: molt llarg, de forma triangular i de color vermell amb

punts blancs per a

totes les colles.

Cristina i Beny.

Faixa castellera

Mocador costeller

espardenyes Pantalons

blancs castellars

Camisa castellera

El calendari casteller de cada

temporada durava normalment des

del principi de l’estiu, fins a la

tardor. Des fet, i donada la llarga

tradició, eren les colles de Valls

les que marcaven l’inici per Sant Joan (24 de juny) i

el final per Santa Úrsula (21 d’octubre). Més

modernament aquest calendari s’ha anat allargant

fins gairebé ocupar tot l’any. De fet, és pot veure

aixecar castells en qualsevol més. Les diades l’han

estat marcades per la tradició. Però la tradició és

viva i el calendari s’ha anat ampliant amb més cites

que, donada la continuïtat, s’ha convertit en dades

fixes per la revelació al món de castells.

A continuació és relacionen només les diades més

importants, sense menysprear la resta, amb el

propòsit de poder oferir una guia-resum del que

representa una temporada regular:

-Sant Jordi (23 d’abril) –Vilanova i la Geltrú

-Sant Joan (24 de juny)-Valls

-Sant Fèlix (30 d’agost)-Vilafranca del Penedès

-Festes de la Mercè (24 de setembre)-Barcelona

-Santa Úrsula ( 21 d’octubre) –Valls

-Tots Sants (1 de novembre)-Vilafranca del Penedès

Durant la temporada de castellers hi ha diades

castelleres regulars que, per tradició, historià, i

nivell de les colles i dels castells que s’intenten,

destaquen. ISAQUE I DIEGO

CASTELLERS

Cada colla té un color diferent a les altres colles per distingir

elles.

Les camises són de màniga llarga i porten cosit l

sobre el pit de la butxaca.

La camisa duu coll de camisa, que els castellers dels pisos baixos

tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota e

casteller del damunt i així evitar que rellisquin.

La camisa pot ser de diferents colors:

Vermell, verd, blau, lila, rosa, blanc, taronja,

Alguns exemples són:

-Vermell: colla de Badalona.

-Verd: colla de Vilafranca.

-Blau: colla de la Sagrada F

-Lila: colla jove de Tarragona.

-Rosa: colla de sant Feliu.

-Blanc: colla de Solsona.

-Taronja:colla de Sagals d’ Osona.

- Groc: colla de Bordegassos de Vilanova.

- Grisos: colla de Sants.

un color diferent a les altres colles per distingir

Les camises són de màniga llarga i porten cosit l’escut de la formació

sobre el pit de la butxaca.

La camisa duu coll de camisa, que els castellers dels pisos baixos

tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota el peu del

casteller del damunt i així evitar que rellisquin.

sa pot ser de diferents colors:

la, rosa, blanc, taronja, grisos o grocs.

colla de Badalona.

Verd: colla de Vilafranca.

la Sagrada Família.

Lila: colla jove de Tarragona.

sant Feliu.

Blanc: colla de Solsona.

Taronja:colla de Sagals d’ Osona.

olla de Bordegassos de Vilanova.

Sants.

Alex M i Jordi C

un color diferent a les altres colles per distingir-se entre

escut de la formació

La camisa duu coll de camisa, que els castellers dels pisos baixos del

l peu del

Alex M i Jordi C

QUINA MÚSICA ACOMPANYA ALS CASTELLERS

Els instruments són: la gralla, el tabal

o timbal.

La gralla es tradició de Catalunya

però, és d’origen àrab. Te una petita

llengüeta i es de fusta i és un

instrument de vent . La música de les gralles indica l’evolució

dels castells tan a l’hora de carregar com a la de

descarregar.

El timbal és un instrument de

percussió, medeix

30cd’allargada , es comença a

tocar amb el toc d’entrada.

La peça que toquen durant

l’evolució del castell s’anomena

“toc de castell”. Quan el castell

esta a punt d’enlairarar-se els

grallers i els tabalers comencen a tocar el famós toc de

castell. Quan s’acaba l’actuació es determina amb el toc de

vermut.

Les colles de grallers han tingut amb els anys tanta rellevància

que fins i tot hi ha escoles especialitzades per aprendre a

tocar l’instrument i, de tan en tant , s’hi fan concursos.

JORDI R I JUDIT

timbals

Gralles

PARTS D’UN CASTELL

La pinya es la base del Castell i és on es troba el gran grup

de la gent per donar suport al Castell. Tenen la doble de

funció d’apuntalar el tronc i de fer de coixí humà per

parar els impactes en cas de caiguda. Els últims de la

pinya, és a dir, els de més a d’alt, fan pressió amb els

braços estirats i vigilar que no caigui el castell.

El tronc és la part visible del castell. Es ta format per els

baixos els segons els terços i els quarts . Determina el grat

de la dificultat del castell,per nombre de persones

implicades , seguin la quantitat i l’atura de las fila .

El pom de d’alt és la part superior del castell, que

completa el tronc i té sempre la mateixa composició. Esta

format per un pis de dos casteller anomenats “dosos”

mes el “acotxador”que sempre sol ser el mes petit de tot

el castell i per últim l’enxaneta. Quan l’anxaneta col·loca

els dos peus a sobre i aixeca el braç fent l’aleta i es

considera que el castell ja està carregat.

El folre es situa sobre la pinya per reforçar el tronc i

aixecar un pis mes .La seva missió es agafar els terços i

ajudar els segons als castells de mes dificultat.

Les manilles son els castellers situats sobre el folre , a

nivell de els terços i que ajuden agafar els quarts per

reforçar el tronc. Es sol situar en els castellers de mes

altura. LETICIA I RAUL

L’ inici va ser al 1770 que es van fer les primeres torres

humanes. Va ser una tradició lúdico

medieval. A l’any 1790 ja s’usava la paraula

“castell”diferenciant

febrer del 1801 per la ca

primers pilars però no esta suficientment documentat

quina colla de les colles vallenques els portà a terme.

Històricament l’activitat castellera ha patit alts i baixos

destacats,(gaireb

é cíclics)

estretament a

períodes de crisi i

bonança

econòmica,

social o bèl·lica.

Així doncs, per

exemple la

Guerra del

Francès (1808-

1814) i la

primera gerra

carlina (1833-1840) van sacsejar fortament l’activitat

castellera. En un període de m

va alçar el primer castell de vuit. Els castellers són una

forma de festa popular de tradició a Catalunya, amb un

origen molt antic. Consisteix en la construcció de torres


humanes. Va ser una tradició lúdico-religiosa de l’època

medieval. A l’any 1790 ja s’usava la paraula

“castell”diferenciant-se dels balls dels valencians. El 2 de

febrer del 1801 per la candelera apareixen a valls els




períodes de crisi i

1840) van sacsejar fortament l’activitat

castellera. En un període de més tranquil·litat (1819), es




Ball de valencians.


de l’època

dels valencians. El 2 de

ndelera apareixen a valls els




1840) van sacsejar fortament l’activitat

(1819), es




humanes que simbolitzarien altes edificacions o castells.

La zona amb més activitat castellera esta situada a les

comarques fronteres entre les províncies de Tarragona i

Barcelona tot i que , colles castelleres n’hi ha tota

Catalunya.

Lucía i Adrián

Els Minyos de la Terrassa.

TIPUS DE CASTELLEls castells es classifiquen

nombre de castellers que hi ha a cada pis.

� El pilar o espadat

base.

� El dos o torre: És el constituït per dues

� El tres: És el castell format per tres individus a la base s’agafen els

braços tot formant un cercle.

� El quatre:És el castell format per quatre castellers formant un

cuadret.

� El quatre amb pilar (o agulla) al mig

un pilar al mig del castell d’una alçada de dos pisos menys que el de

quatre.

� El cinc: Castell format per cinc individus a la base. És la suma d’un

tres i un dos

� El nou:La seva estructura està formada per un tres al mig i tres

torres adossades a cada colum

Altres variants:

Castells aixecats per sota

Castells nets:Es diu així dels castells en que els baixos queden sols i no

tenen el suport dels membres de la pinya.

4 de 7

TIPUS DE CASTELLclassifiquen segons la seva estructura, que es determina pel

nombre de castellers que hi ha a cada pis.

El pilar o espadat:És el castell format per una sola persona a la

: És el constituït per dues persones.

: És el castell format per tres individus a la base s’agafen els

braços tot formant un cercle.

:És el castell format per quatre castellers formant un

El quatre amb pilar (o agulla) al mig:Castell format per un quadre i


: Castell format per cinc individus a la base. És la suma d’un

La seva estructura està formada per un tres al mig i tres

torres adossades a cada columna.

Castells aixecats per sota:Bàsicament es tracta del pilar o el tres.

:Es diu així dels castells en que els baixos queden sols i no

tenen el suport dels membres de la pinya.

Pilar de 4

TIPUS DE CASTELL segons la seva estructura, que es determina pel

persona a la

: És el castell format per tres individus a la base s’agafen els

:És el castell format per quatre castellers formant un

:Castell format per un quadre i


: Castell format per cinc individus a la base. És la suma d’un

La seva estructura està formada per un tres al mig i tres

:Bàsicament es tracta del pilar o el tres.

:Es diu així dels castells en que els baixos queden sols i no

Maria i Ignasi

A l’ hora de fer un castell quatre són els possibles resultats que es poden donar.

Aixi es valorarà

Intent: Quan el castell està ben organitzat de peu i la música comença a sonar; llavors

es considera que la temptativa és vàlida. La construcció té algun problema després i

cau abans de temps.

Intent desmuntat: Quan tot haver-se iniciat l’ascenció del castell (i, per tant, amb la

música sonant) s’observa que hi ha errades que fan duptar sobre les seves possibilitats

d’èxit i tots els castellers tornen a baixar sense que ningú no caigui.

Carregat (c ) o coronat, quan es munta tota l´estructura i l´enxaneta aixeca un braç

(fa l’aleta) en senyal de què s’ha coronat el castell. Després la construcció no aguanta

més i cau.

Descarregat :o completat, quan el castell es desmunta tota senser després d’ haver-

se carregat i sense que ningú no caigui.

Els castellers sempre volen descarregar el castell perquè és la mostra de què tenen

dominada la construcció i perquè si cauen es poden fer mal. Aquí la pinya fa de

matalàs humà que mitiga la caiguda. El castell pot caure quan s’intenta però no es

carrega, o quan s’ ha carregat pero no es descarrega. Quan un castell cau es diu ha fet

llenya.

Andreu, Xinlei i Michael

COLLES CASTELLERES

Els castellers s’organitzen en colles castelleres, entitats que

actuen plegades en les diverses actuacions castelleres que

composen una temporada de castellers .Segons el castells de mes alçada

,assolit es diu que una colla castellera és una colla de sis ,set ,vuit ,nou o

de deu i a aquest efectes els pilars es consideren una construcció de dos

pisos més . La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya agrupa

unes 60 colles

Alguns exemples de colles són:

1-Colla castellera jova de

Barcelona

2-Colla jova de l’hospitalet

3-Castellers de Lleida

4-Castellers de Castelldefels

5-Castellers de Vilafranca

6-Xiquets de Tarragona

7-Castellers de Rubí

8-Xiquets de reus

9-Castellers de Badalona

10-Castellers de cornella

11-Castellers de sants

12-Castellars del riberal

13-Castellers del poble sec

14-Castellers de Canyola

15-Castellers de Mallorca

16-Castellers de gramenet

17-Castellers de Barcelona

18-Marrecs de salt

19-Castellers de Solsona

NATALIA I DANIEL

castellers 2011-12

Documents

Transcript of castellers 2011-12