CASTELLÀ 1 Educació Primària CASTELLÀ Cicl e Mitjà 1 Mitjà · D’aquesta manera no es...

CASTELLÀ 1

1

10mm

Eumo Editorial

Yolanda AmbrosioAna Díaz-Plaja

Alba FranquesaCarme Minguella

Isidre Moreso

EducacióPrimària

CA

STE

LLÀ

Cic

le M

itjà

C ic leMitjàCic le Mit jà 1

CASTELLÀ

www.eumoeditorial.com

Programació, orientacions didàctiques i solucionari

Per a les activitats que tenen la icona hi ha disponibles els arxius sonors al lloc web d’Eumo Editorial <www.eumoeditorial.com>.

Primera edició: maig de 2014

© Yolanda Ambrosio, Alba Franquesa, Carme Minguella, Isidre Moreso

Edició externa i maquetació: Atona, S.L.

© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. de Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic www.eumoeditorial.com - [email protected]—Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic—

3

ÍndexIntroducció................................................................................................. 4

Programació,.orientacions.didàctiques.i.solucionari.............................. . 10Organització.de.les.unitats.didàctiques.i.temporalització................... 10Competències.bàsiques....................................................................... 13Objectius.d’aprenentatge..................................................................... 13Quadre.de.continguts........................................................................... 15

Unidad.1..No.hay.dos.familias.iguales........................................................ 16Continguts............................................................................................ 17Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 18

Unidad.2..De.mayor,.yo.quiero.ser.............................................................. 25Continguts............................................................................................ 26Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 27

Unidad.3..La.casa.del.mago.Marcelo.......................................................... 34Continguts............................................................................................ 35Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 36

Proyecto:.Nuestro.álbum.familiar.............................................................. 49

Unidad.4..Mi.cuerpo.se.mueve................................................................... 51Continguts............................................................................................ 52Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 53

Unidad.5..Disfraces.increíbles.................................................................... 62Continguts............................................................................................ 63Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 64

Unidad.6..¡Rico,.rico...,.riquísimo!.............................................................. 70Continguts............................................................................................ 71Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 72

Proyecto:.Elaboramos.un.menú................................................................. 78

Unidad.7..Animales.misteriosos................................................................. 80Continguts............................................................................................ 81Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 82

Unidad.8..Papel,.lápiz.y.goma..................................................................... 88Continguts............................................................................................ 89Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 91

Unidad.9..Meses.y.tradiciones.................................................................... 100Continguts............................................................................................ 101Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 102

Unidad.10..Había.una.vez........................................................................... 109Continguts............................................................................................ 110Orientacions.didàctiques.i.solucionari................................................. 111

Proyecto:.Una.obra.de.teatro...................................................................... 117

4

Introducció

La llengua castellana i la literatura a l’Educació PrimàriaLa llengua castellana és una llengua coneguda en la major part de les terres de parla catalana. La ma-joria de la població la domina a bastament i l’usa en múltiples situacions. Dins del sistema educatiu de Catalunya el castellà ocupa un lloc destacat. Gaudeix d’un ensenyament precoç, és preceptiu ja des de l’Educació Primària i comparteix una sola àrea de coneixement amb el català, la llengua del país.

Una de les competències generals de l’etapa d’Educació Primària és que els alumnes coneguin la llengua castellana en la varietat estàndard, de manera que puguin utilitzar-la com a font d’infor-mació i vehicle d’expressió. El castellà, com a segona llengua d’escola, requereix uns programes, uns mètodes i uns recursos específics. D’aquesta manera no es malbaraten temps ni esforços per tal que tots els alumnes de Catalunya desenvolupin una bona competència lingüística, oral i escrita.

Tractament acadèmic de la llengua castellana com a segona llengua Quan s’inicia la sistematització del castellà com a segona llengua d’escola —primers cursos de l’Educació Primària—, els alumnes ja en tenen un coneixement, o bé un cert domini, i estan ben familiaritzats amb tot el sistema lexical, conceptual i de flexió verbal que hi ha al darrere. És més adequat, en conseqüència, parlar de tractament acadèmic o de sistematització de la llengua castellana que no pas d’introducció. I, malgrat que no s’ha de tractar com si fos una llengua base d’aprenentatge d’escola, tampoc no l’hem de tractar com si fos una llengua del tot desconeguda.

Cal desenvolupar un programa pedagògic que:

• Parteixi de la competència lingüística que els alumnes ja tenen.

• Faciliti l’accés a la llengua escrita.

• Potenciï, arrodoneixi i enriqueixi l’expressió oral i l’escrita.

• Porti a un domini estàndard de la llengua.

En fer-ne la sistematització, cal tenir molt en compte, a fi de no interferir en els processos lin-güístics d’adquisició i ús de la primera llengua d’escola, els factors següents:

• El grau de competència comunicativa que hagin aconseguit els alumnes en llengua catalana.

• L’assumpció de pautes normalitzades en l’ús del català.

• El domini que hagin assolit els alumnes dels mecanismes de lectura i d’escriptura en llen-gua catalana, sense oblidar el coneixement de l’ortografia dins del procés d’aprenentatge dels aspectes arbitraris de la llengua escrita.

Criteris de selecció i de seqüenciació dels continguts de llengua castellanaD’acord amb el que s’ha dit fins ara, i perquè l’ensenyament de la llengua sigui globalitzador i faciliti la transferència d’aprenentatges, cal que la programació de l’àrea tingui molt en compte no solament els continguts que s’han de tractar en cada llengua, sinó també la metodologia més adequada per transmetre’ls. Per tant, en seleccionar i seqüenciar els continguts de llengua castellana cal seguir els criteris següents:

5

1.. Evitar.la.repetició.de.continguts. No s’hauria de caure mai en l’error de portar a terme dos processos d’aprenentatge paral·lels, com si l’un i l’altre no tinguessin cap relació. Transmetre aprenentatges és una funció de la llengua d’escola, el català en aquest cas.

No es pot oblidar que totes les adquisicions que l’alumnat fa a partir de les activitats i els aprenentatges en llengua catalana s’aniran transferint a les segones llengües que es dominin.

2.. Evitar.l’anticipació.d’aprenentatges..D’acord amb el que s’ha exposat al punt anterior, no és adequat introduir dificultats que no hagin estat tractades en l’estudi de la pri-mera llengua. D’aquí que no sigui convenient, per exemple, utilitzar amb els alumnes la nomenclatura gramatical: determinant, nom, adjectiu, nombre, gènere… a la classe de castellà, quan a la classe de llengua catalana encara no s’han introduït ni treballat aquesta nomenclatura i aquests conceptes.

3.. Atendre.els.continguts.diferencials.i.específics. En llengua castellana s’han d’atendre els continguts diferencials i els específics respecte de la llengua catalana. Els continguts diferencials presenten alguna dissemblança de qualsevol aspecte gramatical respecte del català, ja sigui fonètica, semàntica, ortogràfica o morfosintàctica, i els alumnes l’as-similaran a partir del català.

En canvi, els continguts específics són propis o genuïns d’una llengua en concret, i s’as-similaran per ells mateixos, sense possibles referències a les altres llengües. En aquest cas hi ha lèxic, estructures, aspectes ortogràfics i morfosintàctics, etc. Per exemple, l’ús de les grafies ch i ñ.

L’alumne, al llarg de l’escolaritat, interioritza les pautes gramaticals de la llengua vehicular i d’aprenentatge. Les altres llengües que són objecte d’estudi, les anirà assimilant en referència a la llengua catalana. En resum, caldrà incidir i consolidar els aspectes, les normes, els usos, etc., que són diferencials, que presenten alguna dificultat o que són propis de la segona llengua en qüestió. Seguint aquest procés, els alumnes estableixen relacions —semblances i diferèn-cies— i referents entre les segones llengües i el català. És per aquest motiu que cal vigilar de no caure en la comparació sistemàtica de les llengües.

Exemple de selecció de continguts COMPETÈNCIA.COMUNICATIVA:.LLENGUA.PARLADA.I.LLENGUA.ESCRITA.

Malgrat que aquests aspectes no són ni diferencials ni específics, el domini del castellà en re-quereix l’ús. Ara bé, els continguts corresponents cal adquirir-los primer en la llengua d’apre-nentatge. La coordinació en la programació de les diferents llengües ha d’evitar la repetició i l’anticipació d’aprenentatges.

Així, per exemple, l’ensenyament-aprenentatge, en llengua escrita, de la diversa tipologia tex-tual (el concepte del que és cada text, les funcions, l’estructura, les característiques, etc.) s’ha de fer en català. I l’adquisició de recursos encaminats a reescriure i millorar textos també s’ha de fer primer en català. A partir d’aquí les segones llengües, entre elles el castellà, han de plante-jar un treball propi, en aquest cas de comprensió i expressió escrites.

CONEIXEMENT.DE.LA.LLENGUA

• El.so.de.les.lletres

L’objectiu, en aquest camp, és assolir una producció clara i estàndard dels sons específics res-pecte del català i una bona dicció dels sons que poden presentar alguna dificultat d’articulació.

Els sons que cal treballar es poden dividir en tres grups. En el primer grup hi hauria els sons específics [x] i [{], inexistents en català. En el segon grup hi hauria el so [y] i els sons en posició

6

final [n], [r] i [s], que cal treballar especialment per la tendència a cometre iodització en el primer cas i a no pronunciar-los en la resta dels casos, com a reflex de la variant dialectal de molts antecessors dels alumnes. En el tercer grup hi hauria els sons que, tot i no ser específics o diferencials, són difícils de pronunciar: piscina, inexorable, helicóptero, excavadora, submarino, cocción, texto…

• Ortografia.

No cal treballar cap dels aspectes ortogràfics de la llengua castellana que coincideixen amb el català i que segueixen les mateixes regles d’ortografia. En aquests casos es produirà una trans-ferència positiva.

Els aspectes i les normes restants, específics i diferencials, han de ser els continguts d’ortografia.

Per exemple, els següents casos d’ús de b / v:

a) Acabaments dels pretèrits imperfets d’indicatiu de la primera conjugació: lloraba, sudaba, almacenaba.

b) Arbitrarietat de la correspondència gràfica del so [b] en paraules castellanes que en català no el presenten en cap posició: ventana, viruta, cubo.

c) Paraules que en castellà s’escriuen amb v i en català amb b: calvo, móvil, reventar.

d) Paraules que en castellà s’escriuen amb b i en català amb v: abuelo, caballo, nube.

• Lèxic.

Cal assolir un domini i una memorització de lèxic de diferents camps semàntics que permetin un bon nivell de competència lingüística, com també l’ampliació d’aquest lèxic mitjançant el treball de sinonímia, antonímia, polisèmia, derivació, etc.

S’ha de tenir cura de la riquesa integral del lèxic: no solament substantius, sinó també adjec-tius, verbs, adverbis, locucions, expressions, etc.

El coneixement i el domini, en major o menor grau, del vocabulari bàsic de molts camps se-màntics en fan innecessari l’estudi des d’una perspectiva purament semàntica. En tot cas, s’ha de possibilitar el coneixement i assegurar el domini del vocabulari que faciliti una comunicació fluida, oral i escrita, en la varietat estàndard que es materialitzi per mitjà d’un ús precís, variat i ric de les paraules, emmarcat en unes estructures sintàctiques correctes i evitant els registres massa vulgars. El vocabulari estàndard, en ser més elevat que el bàsic, caldria introduir-lo amb un dibuix, buscant al diccionari… i preparar després exercicis de consolidació i de fixació.

De la mateixa manera que no s’ha de dedicar temps a l’estudi semàntic de paraules com mesa, colchón, perro, mano, árbol i moltes altres, tampoc no s’han d’introduir paraules massa cientí-fiques o tècniques, aquelles que de fet no seran mai necessàries en una conversa col·loquial o en una comunicació no especialitzada, i que són més pròpies de matèries i estudis concrets. Cal evitar la temptació de traduir —o treballar en castellà— paraules i conceptes que apareixen en les altres matèries del currículum escolar com el coneixement del medi, les matemàtiques, etc., i que no són d’ús habitual: alveolos, meteorización, flete, barbecho, opérculo i moltes més. En tot cas, quan l’alumne, en estudis superiors, s’encamini cap a uns camps d’interès més concrets (món jurídic, humanitats, carreres tècniques, etc.), serà el moment d’aprofundir en el coneixe-ment i en el domini de les segones llengües pel que fa al lèxic i a les expressions orals i escrites dels nous coneixements.

Quines paraules s’han de treballar? I per què?

D’entrada, cal tenir en compte simultàniament tres aspectes de les paraules: el semàntic, l’or-togràfic i el morfològic. Pel que fa a aquest darrer aspecte, cal posar atenció en la no-corres-pondència de gènere i de nombre de força paraules.

7

Pel significat i pel significant (forma), podem classificar el vocabulari en els grups següents:

1. Paraules que tenen significats i significants semblants.

Per exemple:

paret / pared cotxe / coche casa / casa quadre / cuadro automòbil / automóvil aranya /araña meravella / maravilla xurro / churro senyal / señal cacauet / cacahuete

No s’ha de treballar el significat d’aquest grup de paraules, però sí que cal treballar el significant (grafia) o la morfologia (gènere i nombre) o bé ambdues coses a la vegada quan les paraules castellanes presenten alguna diferència respecte de les catalanes. D’aquesta manera, alhora que es consolida i fixa la representació gràfica de les esmentades paraules es preveuen i s’eviten possibles interferències ortogràfiques o morfològiques.

2. Paraules que tenen significats semblants i significants diferents.

Per exemple:

sostre / techo xerraire / hablador trau / ojal singlot / hipo càntir / botijo forrellat / cerrojo gos / perro catifa / alfombra menjar / comer dona / mujer

Si les paraules són del vocabulari bàsic, no cal treballar-les, sempre que no presentin cap dificultat ortogràfica o morfològica; és a dir, quan una paraula té grafies equívoques per la seva arbitrarietat, cal fixar-la expressament, ja que si es recorre a l’equivalent català aquella grafia no hi apareix per enlloc (per exemple: almohada, ventana…).

Els grups que segueixen (3-4-5), cal treballar-los a fons en tots els aspectes i, atesa la facilitat que tenen les paraules que pertanyen a aquests grups de provocar o de caure en interferències, cal que les activitats, sempre que es pugui, parteixin de la contextualit-zació del vocabulari.

3. Paraules que tenen significats diferents i significants semblants.

Per exemple:

acostar-se / acostarse cama / cama (acercarse / ficar-se al llit) (pierna / llit) ampolla / ampolla pany / paño (botella / butllofa) (cerradura / drap)

Altres semblances:

sorra / zorra peu / pedo (pronunciat molt sovint peo) ànec / Ana

4. Paraules que tenen un camp semàntic diferent.

Per exemple:

full hoja cua

cola

fulla rabo

8

espelma vela parada

parada

vela puesto

baix bajo quin

qué

sota cuál

trencar romper portar

llevar

estripar traer

5. Refranys, modismes i frases fetes de diferent construcció que ajuden a precisar.

Per exemple:

De tal palo tal astilla / Els testos s’assemblen a les olles En lo sucesivo / D’ara endavant Al fin y al cabo / Al cap i a la fi A diestro y siniestro / A tort i a dret Más fresco que una lechuga / Fresc com una rosa Más vale pájaro en mano que ciento volando / Val més un té que dos te’n donaré

• Gramàtica

La llengua castellana i la llengua catalana són pròximes i força paral·leles, per tant, el resultat és una morfosintaxi no gaire diferenciada; ara bé, tampoc no és idèntica. A l’Educació Primària, per la complexitat i el grau de maduresa intel·lectual que demana, no s’han d’impartir contin-guts explícits de morfosintaxi. Moltes diferències i especificitats del castellà s’hauran de tractar en nivells superiors.

No obstant això, sí que caldria treballar l’ús de preposicions, adjectius i altres categories gra-maticals que configuren la frase o l’expressió no com una simple traducció de cadascun dels elements lingüístics, sinó com una estructura diferencial o específica de la llengua castellana respecte de la catalana.

Doncs bé, l’ús d’aquestes categories gramaticals cal treballar-lo contextualitzat; és a dir, mit-jançant la presentació, la consolidació i la fixació d’unes determinades formes lingüístiques o estructures comunicatives amb les quals els alumnes aprenen la manera correcta de dir, dema-nar, afirmar, etc. En nivells superiors els alumnes ja reflexionaran sobre l’ús sintàctic de les di-ferents categories gramaticals. En són un exemple l’absència d’article personal, l’ús de formes apòcopes (bueno / buen, grande / gran…), les formes pronominals, l’ús d’algunes preposicions (en = mitjans de transport, por = parts del dia…), imperfets amb -aba / -ía, el gènere, el nombre, els adjectius possessius, etc.

• Ahora.ya.sé...

En aquest apartat es recullen els continguts bàsics de Coneixement de la Llengua per tal que l’alumne s’adoni del grau d’assoliment a què ha arribat.

• El.tractament.de.la.diversitat.

La diversitat que es constata en els nens i nenes a l’escola és el reflex de les diferències indivi-duals presents a la societat.

Són molts els factors que conflueixen i diferencien els individus: geogràfics, socioculturals, lin-güístics, econòmics, familiars, etc. També hi influeixen la manera de ser de cada individu i les capacitats, els ritmes i els estils d’aprenentatge.

9

No tots els infants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual. L’entorn familiar d’al-guns és hispanoparlant i l’origen familiar d’altres és africà, asiàtic… Per tant, hi ha escoles amb alumnes d’un mateix origen lingüístic i altres escoles amb nens i nenes que aporten, en el seu conjunt, una diversitat de llengües familiars.

Els llibres Castellà, CM1 i Castellà, CM2 parteixen dels coneixements de llengua catalana dels alumnes independentment de la seva situació lingüisticofamiliar. No cal dir, però, que cada equip de mestres haurà d’adaptar les propostes i les haurà d’adequar a la realitat del seu centre.

L’atenció a la diversitat en les sessions de llengua castellana no es pot desvincular del plante-jament global que fa cada escola per atendre les diferències individuals, i s’ha de reflectir en el Projecte Curricular de Centre.

A continuació exposem els criteris bàsics que cal tenir en compte perquè l’ensenyament sigui comprensiu i ajudi els nens i les nenes a progressar des de la perspectiva d’una concepció cons-tructivista del procés d’ensenyament-apre nentatge:

1.. Seqüenciació.cíclica.dels.continguts..Un contingut no s’aprèn d’una vegada per sempre, sinó que es va consolidant i enriquint a mesura que es va relacionant amb altres con-tinguts. Per tant, els continguts de cicle mitjà de llengua castellana s’han seqüenciat i tractat d’una manera cíclica, és a dir, un mateix contingut s’ha seqüenciat en diferents objectius didàctics i s’ha distribuït al llarg de tot el cicle, començant pels aspectes més senzills i augmentant progressivament el nivell de dificultat.

2.. Diversificació.de.la.intervenció.pedagògica. Qualsevol proposta educativa s’ha de plan-tejar en funció de les característiques individuals dels alumnes. Cal fer servir dife-rents mètodes i estratègies d’ensenyament-aprenentatge per tal d’atendre la diversitat a l’aula. Per tant, s’han d’evitar metodologies homogeneïtzadores que tractin tots els alumnes uniformement.

3.. Adaptació.de.la.intervenció.pedagògica.a.la.diversitat.i.als.diferents.ritmes.d’aprenentatge.mitjançant.l’avaluació.formativa.

10

Programació, orientacions didàctiques i solucionari

Organització de les unitats didàctiques i temporalitzacióLa proposta dels llibres de text de Cicle Mitjà 1 aplica, amb total rigor, els criteris didàctics i metodològics per a l’aprenentatge de la llengua castellana com a segona llengua per a alumnes que tenen el català com a llengua d’ensenyament.

Cadascuna de les unitats s’estructura en diferents apartats. El títol que va a la capçalera de les pàgines indica els continguts que s’hi treballen:

DIMENSIÓN COMUNICATIVA

• HABLAMOS Y ESCUCHAMOS

• VAMOS A ESCRIBIR: investigamos pensamos organizamos las ideas escribimos revisamos y corregimos

• DESCUBRIMOS, LEEMOS Y COMPRENDEMOS

DIMENSIÓN LITERARIA

CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

• FONÉTICA / ORTOGRAFÍA

• LÉXICO

• GRAMÁTICA

AHORA YA SÉ...

DIMENSIÓN COMUNICATIVA

En aquest apartat s’hi han inclòs les habilitats de la llengua parlada (parlem i escoltem) i de la llengua escrita (escrivim, descobrim, llegim i comprenem). La dimensió literària inclou un recorregut pel món del contes.

HABLAMOS Y ESCUCHAMOS

La unitat s’obre amb una il·lustració. Pot servir per introduir un tema, però sobretot és un motiu per comentar i escoltar la situació que presenta.

Les imatges i el que hi passa també són una invitació per al mestre o la mestra perquè aprofiti les possibilitats que li ofereixen i pugui ampliar el treball amb els alumnes.

Com ja hem esmentat, aquí es fa tot el treball de competència comunicativa en el qual es treba-llaran les habilitats d’escoltar, parlar, escriure i llegir.

a). escoltar• Atenció: consolidar i augmentar la capacitat d’atenció dels alumnes per afavorir la

captació total del missatge oral. Retenció o memòria del que van sentint o acaben

11

de sentir. Selecció de tot el missatge oral. Discriminar el que interessa del que no interessa. Per això sempre han de fer alguna activitat mentre escolten o després d’escoltar (omplir buits, respondre qüestions, assenyalar en uns dibuixos, observar com ho diu el company o companya, comentar-ho, etc.). Totes les activitats d’escol-tar impliquen, doncs, la participació activa dels alumnes-oients. S’han evitat activitats d’audició passiva. En resum, el que es pretén és fer-los bons oients, bons escoltadors.

b). parlar• Planificar: per ser un bon interlocutor o un bon comunicador, cal que el missatge oral

sigui clar, entenedor, ben estructurat, ric, etc. Abans d’intervenir, l’alumne hauria de preparar-se: què diré, com ho diré, què faré servir… Atendre els aspectes no verbals: expressivitat, mirada, ritme, entonació, to, moviments corporals…

• Produir el text: proposar activitats que facin intervenir oralment els alumnes tenint en compte els aspectes anteriors.

• Revisar: fer una mirada enrere per comprovar si s’han seguit tots els passos, si s’han respost, i de quina manera, les qüestions plantejades o proposades.

• I, és clar, si un alumne parla vol dir que els altres escolten. Per tant, els oients fan alguna cosa: segueixen amb una pauta d’observació el company que parla, responen unes preguntes, seleccionen i debaten les intervencions…

VAMOS A ESCRIBIR

c). escriure• Esbrinar, planificar, redactar, revisar: sempre se’ls fa escriure un tipus de text determi-

nat, el que s’està treballant en aquella unitat, i sempre amb pautes i models. Els models són del tot imprescindibles perquè l’alumne vagi interioritzant les diferents formes dels missatges escrits, els diferents tipus de textos escrits. Després l’alumne pensarà com vol escriure el text i per a qui. La revisió del text escrit s’ha de convertir en un hàbit perquè l’alumnat arribi, primer, a reconèixer i, després, a reformular els propis errors.

d). llegir• Procés de comprensió lectora, idea principal i memòria: és el treball bàsic d’aquest apar-

tat. També hi ha una mica de treball d’estructura i forma que forçosament ha de ser lleu per no caure en continguts de primera llengua. L’objectiu és que l’alumne apliqui el procés de comprensió lectora en tot tipus de text.

DESCUBRIMOS, LEEMOS Y COMPRENDEMOS

En aquest apartat hi ha un treball de procés de comprensió lectora en general, de deducció de la idea principal i de memòria.

Abans de llegir el text s’han de fer activitats de coneixements previs, de formulació d’hipòtesis, d’hipòtesis lingüístiques i alguna activitat que faciliti la comprensió del text i en justifiqui la lec-tura (motivació). Després es treballa l’eficiència lectora a través d’alguns exercicis.

L’anticipació lectora és una tècnica que estimula l’elaboració d’hipòtesis sobre el text que s’ha de llegir. La comparació del que els alumnes s’han imaginat amb el que en realitat llegeixen fa que la lectura esdevingui més atractiva i afavoreix també la comprensió del text.

El fet que, als alumnes, se’ls plantegin unes qüestions abans de llegir el text (propòsit lector), i que hauran de resoldre després d’haver-lo llegit, justifica la lectura de l’esmentat text, fa que no hi hagi dispersió i en facilita la comprensió.

Havent llegit el text, caldrà corroborar les hipòtesis proposades, valorar si el text ha donat res-posta al propòsit lector i formular i satisfer preguntes que ajudin a trobar el missatge implícit que l’autor transmet a través del text i a fer una comprensió o valoració ètica o moral, si escau.

12

Les activitats d’eficiència lectora ajuden a desenvolupar l’atenció, l’agilitat, la retenció i la com-prensió del text escrit. Cal que els alumnes s’habituïn a interpretar els textos.

Les lectures són majoritàriament de text narratiu. A cada curs hi ha diversos textos poètics.

Es persegueix un model literàriament genuí. És per això que les lectures són obres de literatura espanyola o hispana en general, directament escrites en espanyol. No hi ha traduccions.

DIMENSIÓN LITERARIA

Les activitats que es proposen en aquest apartat tenen per objectiu que els alumnes assoleixin els continguts d’aprenentatge següents:

• Lectura autònoma de textos narratius de tradició oral i de literatura infantil. Converses i tertúlies sobre els llibres llegits, i capacitat d’extreure’n informació.

• Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, relacionar el tema del llibre amb els de la vida i cultura i època, interpretar el llenguatge literari i practicar estratègies de comprensió de lectura.

• Coneixement d’autors dels llibres llegits.

• Lectura col·lectiva de novel·les amb comentaris sobre els temes, arguments i anàlisi.

• Recerca, interpretació i valoració de la informació per mitjà de l’ús adequat de la biblio-teca, els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació tot adoptant una actitud crítica, autònoma, respectuosa i responsable.

• Utilització de la lectura com a font de plaer, enriquiment i aprenentatge, amb una actitud reflexiva i responsable de manera que s’apropin a les obres de la tradició literària.

CONOCIMIENTO DE LA LENGUA

En aquest curs, només es treballa l’ús i l’aplicació d’estructures gramaticals. És un apartat que vol ser molt pràctic i entenedor, i se centra directament en la manera de fer servir una determi-nada estructura gramatical.

FONÉTICA / ORTOGRAFÍA

En fonètica es treballa l’audició, la discriminació i la producció de sons propis del castellà o de sons en què cal aconseguir una producció estàndard. També hi ha activitats que ajuden a exer-citar l’articulació de tots aquests sons. En ortografia es treballa l’atenció com a habilitat bàsica que en facilita la fixació. S’ha tingut molta cura a incidir sobre les parts de la normativa que no coincideixen amb el català, a no caure en ensenyaments repetitius i a practicar l’ús de paraules d’ortografia diferencial i específica.

LÉXICO

Es treballen camps lèxics o semàntics. Només es treballen les paraules que són diferents, poc usuals, difícils, o que potser no són conegudes; també les que tenen diferències ortogràfiques i les que no coincideixen en gènere o nombre amb el català.

GRAMÁTICA

Sota aquesta entrada es treballen estructures lingüístiques o aspectes morfosintàctics, lèxics, etc., a partir de models i del seu ús contextualitzat. No es fan reflexions teòriques ni referències gra-maticals ja que, en la majoria dels casos, per la seva complexitat i dificultat, no serien compreses.

AHORA YA SÉ…

En aquest apartat es treballen els continguts bàsics de Coneixement de la Llengua per tal que l’alumne s’adoni del grau d’assoliment a què ha arribat.

13

El llibre consta de 10 unitats. La intenció és que es puguin treballar tres unitats al primer i tercer trimestres i quatre al segon trimestre, però, evidentment, això dependrà de la llargada dels tri-mestres i del nivell de l’alumnat. Intercalats en aquestes unitats hi haurà els tres projectes que es realitzaran, un a cada trimestre.

Competències bàsiquesS’entén per competència la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixe-ments vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment.

En el llibre es presenten tres projectes a partir dels quals l’alumnat ha de ser capaç de comu-nicar, expressar, llegir, comprendre; en definitiva, d’aprendre a utilitzar la llengua aplicant tots els coneixements adquirits quant a lèxic, morfologia i sintaxi.

Les activitats proposades tenen per objectiu desenvolupar les competències següents:

COMPETÈNCIA.COMUNICATIVA

Competència.oral: es facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i ex-pressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Es considera en totes les dimensions: la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup o grups més petits, atenent tant els aspectes verbals com els no verbals i la possibi-litat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació.

Competència.escrita: es potencia en totes les dimensions, receptiva (lectura) i productiva (es-criptura), de comunicació i creació, i es relaciona amb les interaccions orals per tal d’afavorir un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç.

Es pretén motivar qui llegeix i escriu perquè descobreixi en la llengua escrita una eina d’en-tendre’s a si mateix o a si mateixa i les altres persones, com també els fenòmens del món i la ciència, i al mateix temps que s’adoni que es tracta d’una font de descoberta i de plaer personal.

Competència.audiovisual: s’atén en totes les dimensions, receptiva, productiva i crítica. Es mo-tiva la utilització dels mitjans audiovisuals per aprendre i comprendre’ls com a globalitat.

COMPETÈNCIA.PLURILINGÜE.I.INTERCULTURAL.

Es fomenten actituds i habilitats de familiarització amb altres llengües.

COMPETÈNCIA.LITERÀRIA.

Es proposen lectures d’obres de qualitat, la majoria escrites directament en castellà, per tal de donar uns models literaris genuïns.

L’accés guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament dels hàbits lector i escriptor, i fa que les nenes i els nens descobreixin el plaer de llegir, sàpiguen identificar estratègies i recursos, i apreciïn textos literaris de gèneres diversos, i també altres formes estètiques de la cultura de tipus tradicional que ens envolta, com ara cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins.

Objectius d’aprenentatgeEls continguts i les activitats que es treballen en aquest llibre han de contribuir al desenvolupa-ment dels objectius d’etapa següents:

1. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’es-cola per esdevenir parlants plurilíngües competents.

14

2. Desenvolupar la competència comunicativa en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvo-lupament personal i l’expressió, i per a la participació en les creacions culturals.

3. Desenvolupar la competència comunicativa en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de l’educació obligatòria, utilitzi normalment i correctament les dues llengües oficials.

4. Desenvolupar la competència comunicativa en una o dues llengües estrangeres per ser capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn multilíngüe i intercul-tural.

5. Expressar-se oralment, en totes les llengües de l’escola, adequant les formes i el con-tingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respec-tuosa i de col·laboració.

6. Comprendre textos orals i escrits, de diferent tipologia i en diferents formats, en totes les llengües de l’escola, que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper.

7. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a l’edat, en totes les llengües de l’escola.

8. Utilitzar la lectura, en totes les llengües de l’escola, com a font de plaer i enriquiment personal, com a font d’aprenentatge i recerca d’informació i per a apropar-se a obres de la tradició literària.

9. Reflexionar sobre les llengües i les normes de l’ús lingüístic, a partir de situacions de comunicació reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i per comprendre textos orals i escrits.

10. Valorar la realitat multilíngüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, i prendre consciència de la importància del domini de llengües i de la pròpia capacitat per aprendre-les en un món cada cop més global.

15

Quadre de continguts

DIM

ENSI

ÓN C

OMUN

ICAT

IVA

DIM

ENSI

ÓN

LITE

RARI

ADI

MEN

SIÓN

COM

UNIC

ATIV

A

Unid

ad

Cono

cim

ient

o de

la le

ngua

Habl

amos

y

escu

cham

osVa

mos

a

escr

ibir

Desc

ubrim

os,

leem

os y

co

mpr

en de

mos

Dim

ensi

ón

liter

aria

Foné

tica

/ Or

togr

afía

Léxi

coGr

amát

ica

1No

hay

dos

fam

ilias

ig

uale

sTe

xto

desc

riptiv

o:

desc

ripci

ón d

e pe

rson

asLa

func

ión

Poem

a: «

Arm

ario

»z

- sLa

fam

ilia

Pron

ombr

es

pers

onal

es

2De

may

or, y

o qu

iero

se

r…Te

xto

narr

ativ

o:

una

hist

oria

o c

uent

oJu

lia y

Gus

vis

itan

el

top

man

taLo

s ofi

cios

en

los

cuen

tos

y ne

xoLo

s ofi

cios

Cuan

titat

ivos

: ni

ngún

, alg

ún

3La

cas

a de

l mag

o

Mar

celo

Text

o co

nver

saci

onal

: di

álog

o

Stef

ano

Cuen

tos

del m

undo

y - l

lLa

cas

a (h

abita

ción

y

baño

)Ad

verb

ios

de lu

gar

Proy

ecto

: Nue

stro

álb

um fa

mili

ar. I

nter

vien

en la

s co

mpe

tenc

ias

com

unic

ativ

as y

el c

onoc

imie

nto

de la

leng

ua. S

e po

tenc

ian

la in

vest

igac

ión

y el

trab

ajo

coop

erat

ivo.

Se

trab

ajan

, de

form

a tra

nsve

rsal

, con

teni

dos

de o

tras

área

s cu

rric

ular

es.

4M

i cue

rpo

se m

ueve

Text

o co

nver

saci

onal

: el

cóm

icEl

pol

izón

de

Ulis

esPe

rson

ajes

de

cuen

tos

za, z

o, z

u

y z

final

Pa

rtes

del c

uerp

o Ve

rbos

: lla

mar

, lla

mar

se

5Di

sfra

ces

incr

eíbl

esTe

xto

conv

ersa

cion

al:

las

nota

sLa

señ

orita

Pep

ota

Sele

cció

n y

expo

sici

ón

de c

uent

os

ce, c

i La

ropa

Ad

jetiv

os p

oses

ivos

: mi,

tu, s

u, m

is, tu

s, su

s

6¡R

ico,

rico

…,

riquí

sim

o!Te

xto

inst

ruct

ivo:

la

rece

ta d

e co

cina

Pisc

o su

eña

con

el

Cap

itán

Caim

ánLo

s al

imen

tos

en

los

cuen

tos

b - v

Los

alim

ento

sFo

rma

no p

erso

nal h

ay

Proy

ecto

: Ela

bora

mos

un

men

ú. In

terv

iene

n la

s co

mpe

tenc

ias

com

unic

ativ

as y

el c

onoc

imie

nto

de la

leng

ua. S

e po

tenc

ian

la in

vest

igac

ión

y el

trab

ajo

coop

erat

ivo.

Se

trab

ajan

, de

form

a tra

nsve

rsal

, con

teni

dos

de o

tras

área

s cu

rric

ular

es.

7An

imal

es

mis

terio

sos

Text

o de

scrip

tivo:

la

fich

a de

scrip

tiva

El la

garto

est

á

llora

ndo

Clas

ifica

ción

de

cue

ntos

de

la

bib

liote

cah

Los

anim

ales

Por l

a m

añan

a, p

or

la ta

rde,

por

la n

oche

8Pa

pel,

lápi

z y

gom

aTe

xto

poét

ico:

la

poe

sía

Cuch

ifrití

n en

cas

a

de s

u ab

uelo

Poes

ía y

esc

uela

ja, j

o, ju

Los

núm

eros

has

ta

cien

y la

esc

uela

Cuan

titat

ivo:

de

mas

iado

9M

eses

y tr

adic

ione

sTe

xto

info

rmat

ivo:

el

car

tel p

ublic

itario

El li

bro

de la

s

preg

unta

s Pr

egun

tas

ñLo

s dí

as d

e

la s

eman

a y

lo

s m

eses

del

año

Ause

ncia

del

artí

culo

pe

rson

al

10Ha

bía

una

vez…

Text

o na

rrat

ivo:

la

pos

tal

El R

ey d

e Pa

pel

Expl

icar

un

cuen

toch

Pers

onaj

es

de c

uent

osPr

epos

ició

n en

cua

ndo

indi

ca lu

gar

Proy

ecto

: Una

obr

a de

teat

ro. I

nter

vien

en la

s co

mpe

tenc

ias

com

unic

ativ

as y

el c

onoc

imie

nto

de la

leng

ua. S

e po

tenc

ian

la in

vest

igac

ión

y el

trab

ajo

coop

erat

ivo.

Se

trab

ajan

, de

form

a tra

nsve

rsal

, con

teni

dos

de o

tras

área

s cu

rric

ular

es.

unidad 1No hay dos familias iguales

17

Unidad 1. No hay dos familias iguales

ContingutsCOMPETÈNCIA.COMUNICATIVA

• Parlem.i.escoltem

• Participació en la conversa sobre les imatges de la família i en la justificació de les respos-tes a les preguntes que se’ls fan sobre aquestes il·lustracions.

• Escolta activa de textos descriptius de persones per identificar-les en la il·lustració o saber qui són en la realitat.

• Oralització de poemes, d’embarbussaments i d’endevinalles.

• Escrivim

• Exercitació de la descripció de persones ordenant, completant i component textos a partir d’un esquema donat amb suport d’imatges, de models i amb proposta de lèxic específic. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.

• Descobrim,.llegim.i.comprenem

• Lectura mental i ordenació d’un text descriptiu d’un nen i dibuix per reflectir la interpre-tació que es fa del text.

• Formulació d’hipòtesis lectores i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text narratiu i en faciliten la comprensió.

• Lectura expressiva del text.

• Dimensió.literària

• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu d’autor: «La función» en Antón Retaco, de María Luisa Gefaell.

• Gaudi amb la lectura d’un poema d’autor: «Armario» en Las cosas de tu cuarto, de María de la Luz Uribe.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Pío Baroja.


• El so de les lletres / ortografia: el so de les lletres «s / z».

• Lèxic: «La familia».

• Gramàtica: «llamarse» / pronoms personals.

ELS.CONTINGUTS.COMUNS.AMB.ALTRES.ÀREES

• Conversa sobre la família com a unitat de convivència.

18


Orientacions didàctiques i solucionari1. Orientacions didàctiques

El mestre o la mestra farà saber als alumnes que el text que llegirà és un diàleg que conté elements descriptius de persones. Primer observaran durant uns quants segons el dibuix i després escoltaran amb molta atenció. Pot anar bé advertir que la resposta s’ha de deduir. La lectura del text es pot fer dues vegades.

Text per llegir (és de la primera imatge)Hoy los abuelos, Pascual y Josefa, cumplen 50 años de matrimonio y han reunido a la familia para celebrarlo.Antes de comer ha venido un fotógrafo.–¡Qué elegante estás con este bolso! ¡Y qué alta estás, cariño, creo que no se te va a ver en la foto!–Ningún problema, me acerco al abuelo y así salimos todos. Sonreíd que la foto saldrá fantás-tica y tenemos que ir a comer. Tengo un hambre de lobo.

SolucióEl diálogo es entre la abuela Josefa y la nieta, de la primera imagen en la página 8.

2 i 3. Orientacions didàctiquesAquí intervé la imaginació de cada nen i nena per posar els noms de les persones. Des-prés cal assegurar-nos que tothom coneix el vocabulari de relacions de parentiu entre els membres d’una família, per això es presenten en una llista. Cal corroborar que totes les paraules es comprenen.

4. Orientacions didàctiques És important que l’alumne apliqui l’estructura del text descriptiu que ja hauria d’estar treballat i adquirit en català.

Solució

Aspecto.general Manuel es un niño alto, delgado y ágil.

Características.físicas

Es moreno. Lleva el pelo un poco largo. Tiene los ojos oscuros y redondos, los labios gruesos y la barbilla ancha.

CarácterManuel es simpático. Y, aunque muy trabajador, es bastante despistado.

Aficiones Le gusta mucho ir de excursión y también los juegos de ordenador.

19


5. Orientacions didàctiques És important que els alumnes utilitzin el vocabulari específic (adjectius) per descriure un company o companya en el pròxim exercici. Aquest lèxic caldrà ampliar-lo o adaptar-lo d’acord amb el nivell lingüístic de l’alumnat.

6. Orientacions didàctiquesEls alumnes haurien de seguir els dos passos i elaborar l’esquema de la descripció triada.

Solució oberta

Palabras.o.frases.que.nos.dicen..cómo.es.la.persona

Aspecto.general (si es niño o niña, edad, altura, etc.) desaliñado, débil, optimista…

Características.físicas.(empieza por la cabeza y termina por los pies) despeinado, ensortijado, lacio, gris…

Carácter (su manera de ser) menudos, brillantes, rasgados…

Aficiones (cosas o actividades por las que siente gran interés) hinchadas, rojas…

Costumbres (lo que hace a menudo) charlatán, responsable, organizado, dormi-lón, perezoso, impulsivo…

7. Orientacions didàctiquesMitjançant les paraules de l’activitat anterior i tenint també com a referència el text orde-nat de l’exercici 4, haurien d’elaborar la descripció d’un company, sabent que al final la poden donar a la persona descrita (saber que algú la rebrà serà una motivació més per esforçar-se).

Solució oberta

8. Orientacions didàctiquesUn cop feta la descripció, l’alumne ha de revisar-la fent servir l’esquema de l’Annex, que li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li perme-trà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

Solució oberta

20


9. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les frases que se li plantegen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i després d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És impor-tant assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol di-ficultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Solucióa) El padre, Plácido Recio, era un atleta. Vb) La madre, Martita Gorgojo, era muy alta. Fc) Los caminos eran anchos y no parecían tener ni principio ni fin. Fd) La cabra se llamaba Rubicana. Ve) Los perros eran los animales que veía más enormes. Ff) Encontraba natural que viviéramos en un carromato. V

10. Orientacions didàctiquesTenint com a referència el model de la lectura, l’alumne haurà d’evocar algun record. El mestre o la mestra ha de donar les pautes per tal que siguin capaços d’ordenar mental-ment allò que volen explicar. Després d’haver-ho fet, es comentarà.

Solució oberta

11. Orientacions didàctiquesExercici escrit i oral per exercitar-se en l’ús de l’estructura ...se llama..., ...se llaman... Es pot ampliar utilitzant la mateixa estructura per comentar els noms respectius dels alumnes o bé els dels seus familiars.

SolucióEl padre se llama Plácido Recio.El padrino se llama Badajo.La madre se llama Martita Gorgojo.El caballo se llama Cascabillo.La cabra se llama Rubicana.Los perros se llaman Can-Can y Tuso.

12. Orientacions didàctiquesCaldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació… Possible pauta de com treballar els poemes:

21


1.. Lectura mental del poema. 2.. Explicació de les paraules difícils. 3.. Comentari del significat del poema. 4.. Lectura expressiva feta pel mestre. 5.. Lectura expressiva feta pels alumnes.

13, 14 i 15. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat capti la rima de les paraules en castellà i l’usi.

13. Solució cepillo - colmillo baúl - Raúl mesilla - silla jabón - habitación sala - cama

ducha - escuchabañera - peceraespejo - reflejocolchón - remojón

14. Solució possible:

1) Este era un solemne armario siempre oscuro y muy callado.

3) Todos bailaban un poco y el que se iba, como un loco.

2) y el armario se encendía con ilusión y alegría.

15. Solució oberta

16. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra ha de llegir les parelles de paraules que segueixen produint cor-rectament els sons [{] i [s]. Els nens i les nenes les han de repetir.

Ejemplo: cielo-suelo1. cesto-siesta 2. casa-caza 3. zorro-solo 4. paz-ras

5. beso-rezo 6. zona-sopla 7. resina-encina

17. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra llegirà l’embarbussament una o dues vegades. Després el llegi-ran els alumnes, primer mentalment i després en veu alta. A continuació el memorit-zaran i el recitaran tan de pressa com puguin. És important produir correctament els sons [{] i [s].

18. Orientacions didàctiques

El mestre o la mestra ha de llegir les següents paraules de forma desordenada: a) marquésb) saltamontes c) palidez

22


d) ciempiés e) ajedrez f) botones g) pez h) nuez

Els nens i les nenes les han de repetir i indicar el dibuix que els correspon.

19. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra ha de llegir els grups de tres paraules produint nítidament els sons [{] i [s]. L’alumne ha de discriminar la paraula que porta el so [s] i escriure-la en un quadre semblant al del llibre.

Ejemplo: cebra siete cielo a) peces cebolla peseta b) cesto zurra santo c) rizo solo vecino d) rosa cera cazo e) sandía manzana aceite f) encina acera casa

20. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar i fixar la norma ortogràfica de les paraules que fan el singu-lar en -z i el plural en -ces.

21. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de

llegir. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 2. Comprensió del text. Es pot fer un dibuix. 3. Observació de com s’escriuen totes les paraules. S’hauran de fixar especialment en:

cielo i azulado. Les escriuran a la pissarra. 4. Còpia del text. Correcció de la còpia. 5. Repàs del text a casa. 6. Dictat del text l’endemà. 7. Correcció del dictat.

22 i 23.. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén assolir el domini de les paraules que designen els mem-bres més propers de la família. La primera activitat és la de presentar les paraules d’aquest camp lèxic. L’altra activitat és d’ús i d’aplicació, i ajuda l’alumne a fixar i a consolidar les paraules apreses. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.

22. Solucióa) Rosa y Pedro son los padres de Miguel y de Laura. b) Francisca y Dolores son las abuelas de Miguel. c) Laura es la hija de Pedro. d) Miguel y Laura son hermanos.

23


e) Miguel es el nieto de Juan y de Felipe. f) Rosa es la madre de Laura. g) Juan y Felipe son los abuelos de Miguel y de Laura. h) Rosa es la hija de Juan y Francisca. i) Juan es el abuelo de Miguel. j) Laura es la nieta de Francisca y de Dolores.

23. Solució a) hijo b) abuelo c) nieta y abuela d) padre e) madref) nieto y abuelo g) hija h) abuela

24. Solució: Esteban

25 i 26. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat reconegui i apliqui els pronoms personals en totes les formes.Aquestes activitats estan plantejades per fer-les escrites, però si es creu oportú també pot anar bé fer-les oralment.

25. Solució.a) Nosotros estábamos a gusto. b) Vosotros creo que seriáis amigos. c) Él se llamaba tío Badajo.d) Ellos eran unos animales muy divertidos. e) Cuando ella bailaba el público aplaudía.

26. Solució.a) Tú; 9b) Ellas; 5, 7, 10c) Él; 6d) Ellos; 2, 6

24


Ahora ya sé...

1, 2 i 3. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. Solució.a) Besob) Lápizc) Sandíad) Pescador

2. Solució.a) El padre de mi padre es mi abuelo.b) Mi hermano pequeño nació dos años después que yo.c) La hija de mi abuela es mi tía.d) Yo soy la nieta de mi abuela.

3. Solució.a) Laura y yo fuimos al teatro.b) Nosotros nos lavamos las manos antes de comer.c) Más tarde, ellos irán a comprar al mercado.d) Tú eres mi amiga.

unidad 2De mayor, yo quiero ser…

26

Unidad 2. De mayor, yo quiero ser...



• Participació en la conversa sobre les imatges dels oficis i sobre la identificació d’accions correctes o incorrectes quan es circula pel carrer. Justificació de les respostes a les pre-guntes que se’ls fa sobre aquesta il·lustració.

• Participació en jocs de llengua dialogats.

• Escrivim

• Exercitació de l’escriptura de textos narratius (un conte) investigant, ordenant, completant i component textos a partir d’un esquema donat amb suport de models i amb proposta de lèxic específic. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.

• Descobrim,.llegim.i.comprenem.

• Lectura mental d’un conte i respostes a preguntes que prèviament hauran llegit.



• Resolució amb rapidesa d’activitats per incrementar la velocitat lectora i la comprensió.


• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu: Julia y Gus visitan el top manta, de Rodrigo Muñoz Avia.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Rafael Sánchez Ferlosio.

• Pinocho.

• Selecció i lectura de contes.


• El so de les lletres / ortografia: diferències entre el so de les «y» i el de les «i» i les seves representacions gràfiques.

• Lèxic: «Los oficios».

• Gramàtica: estructura comunicativa «ningún / ninguno-a», «algún / alguno-a».


• Vocabulari d’oficis.

• Presentació de diferents oficis. Reflexió sobre la importància, servei a la societat i prepa-ració per exercir-los.

• Foment del respecte a les persones que els exerceixen.

27


Orientacions didàctiques i solucionari1, 2, 3 i 4. Orientacions didàctiques

Amb aquests exercicis potenciarem la capacitat d’observació, reflexió, recerca d’infor-mació i aprenentatge mitjançant la participació activa dels alumnes.Introduirem els alumnes en el tema dels oficis. Són activitats pensades per fer-les pri-merament de manera individual i després comentar-les col·lectivament i oralment. Sem-pre serà bo comentar les intervencions.

1. Solució• Florista, camarero, frutero, quiosquero, mecánico.• Un oficio es una profesión o trabajo que se realiza a cambio de un sueldo.

2 i 3. Solució oberta

4. Orientacions didàctiquesUn cop s’han realitzat els exercicis anteriors, amb aquest joc oral es tracta que els alum-nes adquireixin el vocabulari de les professions i també vagin assimilant el lèxic que és propi de cada ofici. Abans de començar el joc, el mestre o la mestra els pot facilitar una llista amb diferents paraules relacionades amb els oficis i a continuació treballar-les de manera oral o bé per escrit.Per portar a terme el joc, el docent tindrà un joc de cartes o fotografies de persones realit-zant un ofici. Escollirà un o dos alumnes i aquests, emprant el vocabulari que en sigui espe-cífic, hauran d’intentar que els seus companys endevinin la professió que mostra la carta.S’ha d’intentar que hi participin tots els alumnes.

5. SolucióAcción correcta: el ciclista circula por el carril bici.Acción incorrecta: la chica que lleva el perro no ha recogido los excrementos.


El mestre o la mestra explicarà als alumnes que sentiran un conte i que l’han d’escoltar amb molta atenció. Els ha de dir també que si escolten atentament no els serà difícil respondre unes preguntes. Quan l’alumnat estigui concentrat, ja es pot començar la lectura. Durant la lectura els alumnes tindran el llibre tancat. Si es creu convenient, es poden fer dues lectures abans de respondre les preguntes i una tercera per comprovar les respostes. Amb aquesta primera activitat es vol introduir els alumnes en el món dels contes. Un cop llegida la narració i contestades les preguntes, hauran de deduir quina estructura tenen els contes (presentació, nus i desenllaç) i quines característiques els defineixen (hi sur-ten uns personatges determinats, l’acció passa en un lloc…).

Text per llegir:En una soleada comarca vivía una serpiente. Conocía tan bien su terreno que sabía siempre dónde ocultarse cuando veía llegar el peligro.

28


Pero un día de un frío invierno, mientras la serpiente dormía su letargo invernal, un grupo de hombres con enormes máquinas empezó a remover aquellas tierras y en poco tiempo convir-tió lo que había sido un paraje tranquilo y apacible en una ruidosa autopista. En primavera la serpiente despertó y su sorpresa fue enorme al ver el cambio experimentado en toda aquella zona. De repente, una gran ansia se apoderó de ella. Tenía que atravesar la autopista y explorar el otro lado. Decidida, se lanzó, serpenteando, sobre el asfalto. Dos chiquillos que circulaban dentro de un coche gritaron: —¿Qué es aquello? —¡Un cinturón! —¡No, una cuerda! —¡Una media, una media! Pero cuando los niños reconocieron que era una serpiente, esta ya había cruzado la carretera y se ocultaba entre las hierbas de la cuneta.

Solució Introducción• La protagonista es una serpiente.• Vive en una comarca muy soleada.

Nudo• Que convierten aquel terreno en una autopista.• Ocurre en invierno, mientras la serpiente dormía su letargo invernal. • La serpiente se da cuenta cuando despierta en primavera.• La serpiente atraviesa la autopista para explorar el otro lado. • Aparecen dos nuevos personajes que son dos chiquillos que circulaban dentro de un coche.

Desenlace• El cuento acaba diciendo que la serpiente consigue cruzar la carretera y esconderse entre

las hierbas de la cuneta.

7 i 8. Orientacions didàctiques Aquí, els alumnes són totalment els protagonistes ja que han de recollir informació que utilitzaran per realitzar el propi conte. Es tracta d’aconseguir que siguin actius i autònoms, i que aconsegueixin material fotogràfic i cerquin tot aquell lèxic, expres-sions, etc., que els permeti tenir una visió més enriquidora sobre els oficis que els envolten. Ser responsable és una actitud que s’ha de fomentar des de l’escola, per tant han de veu-re que és molt important portar el material que es demana per fer les tasques. Amb aquest tipus d’activitat també es treballa perquè l’alumne desenvolupi l’habilitat de recerca d’informació i a la vegada contribueixi a tenir estratègies per aprendre a aprendre.És important remarcar que hauran de portar a l’escola tot el material aconseguit en la investigació.

9. Orientacions didàctiques Cal donar temps perquè l’alumne pensi allò que se li està demanant. Els alumnes, de forma individual, s’han de plantejar els apartats que se’ls demanen i apuntar diferents idees integrant tot allò que han après durant la investigació.

29


10 i 11. Orientacions didàctiques Els alumnes han de seguir els passos explicats en el llibre per elaborar el seu conte. En primer lloc, han de plantejar-se els personatges que hi sortiran (sabent que ells són els protagonistes); l’escenari on passarà l’acció (al poble, al barri), etc. A continuació hau-rien de pensar en l’estructura que tenen els contes i integrar totes les seves idees dins d’aquest esquema (presentació, nus i desenllaç). El mestre o la mestra pot llegir altres contes perquè serveixin de models i contestar, de manera col·lectiva, les preguntes que hi ha al llibre.

12. Orientacions didàctiques Mitjançant l’esquema que han omplert en l’activitat anterior i tenint, també, com a re-ferència el conte de l’activitat 6, haurien d’elaborar el propi conte, sabent que al final uns altres companys de l’escola el llegiran (aquesta cal que sigui una motivació més per esforçar-se).

13. Orientacions didàctiques Un cop escrit el conte, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li perme-trà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

14. Orientacions didàctiques Aquesta activitat es fa per fomentar hipòtesis lectores. D’aquesta manera es posa en contacte el que els nens s’imaginen amb la lectura, cosa que els motiva i els facilita la comprensió del text. Es comentarà col·lectivament el que han pensat i s’enllaçarà la con-versa amb el tema de la lectura.

15. Orientacions didàctiques Amb aquesta activitat es pretén posar en contacte l’alumne amb el vocabulari dels oficis que es trobarà a la lectura. És important que tots entenguin el significat de les paraules.

Solucióa) panadera � 3) panb) quiosquero � 1) quioscoc) profesora � 6) pizarrad) cantante � 5) batería e) mecánico � 4) coche f) camarero � 2) bandeja con bebidas

16. Orientacions didàctiques Abans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les preguntes que se li plante-gen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i des-prés d’haver llegit el text. És una activitat individual. A continuació, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

30


Solucióa) Oye no es un nombre de persona, pero muchas veces se utiliza de manera coloquial para

llamar la atención a alguien que no es conocido. No es correcto porque ella se llama Car-men.

b) Sí, la música es una forma de comunicación.En términos generales, comunicación es el proceso de transmisión y recepción de ideas, información y mensajes.Las personas se comunican con sus actitudes, con los movimientos de su cuerpo, de sus manos o movimientos de los ojos, la expresión de su cara. La música puede transmitir un mensaje con letra (palabra hablada) o sencillamente transmitir sentimientos con la melodía.

c) Significa que Carmela tiene todo el género de su tienda cerca de ella y lo puede alcanzar sin esfuerzo.

17, 18 i 19. Orientacions didàctiques Aquestes activitats s’han de resoldre un cop s’ha treballat la lectura. L’alumne ha de percebre tan ràpidament com sigui possible, i millor si ho fa a temps tancat, les paraules sinònimes i antònimes en el cas de les activitats 17 i 18 i les que te-nen les síl·labes desordenades a l’activitat19. L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.Cal recordar què volem dir quan parlem de paraules sinònimes i de paraules antònimes abans de fer les activitats.

17. Soluciócontesto - respondo caminando - andandoobtener - ganarexplica - cuentaextraña - raraentender - comprendercabello - pelo llamativo - chillón

18. Soluciótriste - alegredeprisa - despacio

19. Solucióchica ninguna espejopadre discos vinagresuegra sandalias neumáticos

20. Orientacions didàctiques Les activitats incloses en aquest apartat tenen l’objectiu d’apropar els nens i les nenes al món dels contes i de la literatura infantil a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres. Cada grup d’alumnes haurà de buscar dos o tres contes que tinguin els requisits que l’activitat requereix. Es demana, doncs, que utilitzin recursos i estratègies diferents a les habituals per tal d’investigar i seleccionar el material.

31


S’interrelacionen diferents aspectes treballats anteriorment.Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden l’alumnat a tenir estratègies per aprendre a aprendre. Així, doncs, han d’utilitzar procediments de com-prensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferència dels coneixements i autoregulació.

Solució oberta

21. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es treballa l’observació i la fixació de la grafia y quan fa la funció de conjunció.

SolucióHay seis.

22, 23 i 24. Orientacions didàctiquesA partir de l’observació i l’ús s’intenta que els nens i les nenes s’habituïn a fer servir la conjunció y, que és diferencial respecte del català.

22. Solucióa) Julia y Gus. b) pan y queso. c) nube y lluvia. d) vía y tren.e) libreta y lápiz. f) sol y luna. g) perro y gato.

23. Solució oberta

24. Solució (resposta oberta per a les paraules que no són una y)a) En la tienda venden camisas, pantalones y corbatas.b) El sábado, el domingo y el lunes haremos fiesta.c) En casa viven mi padre, mi madre, mis hermanos y mis primos.d) La lavadora, el horno y la nevera son electrodomésticos.e) En la cocina hay platos, vasos y cubiertos.f) Por la ventana veo árboles, coches y personas.

25. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en la y (con-

junció). 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia.7. Repàs del text a casa.

32


8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

26, 27, 28 i 29. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es presenta, es fixa i es consolida el lèxic referent als oficis.Es poden iniciar les activitats de lèxic amb un comentari oral sobre oficis que coneixen, també es poden recordar els que han assimilat durant les activitats treballades anteriorment. A con-tinuació hi ha la possibilitat de comentar qui els practica, en què consisteixen, etc. Fóra bo que expliquessin el treball dels pares i també què els agradaria ser quan siguin grans i per què.És millor resoldre’ls individualment i per escrit.La correcció pot ser col·lectiva, així es podran comentar les respostes.

26. Solució

H P U A L B A Ñ I LM C A M A R E R O XG W Ñ S I P A S Z FA F O N T A N E R ON G C U M E D I C OA P I S L E L E R ND C A R N I C E R OE P L I F E N O R UR A Z A P A T E R OO Ñ C O C I N E R O

27. Soluciópan, panadero, panaderíamueble, carpintero, carpinteríacosecha, campesino, campojusticia, juez, juzgadocomestibles, tendero, tienda

28. Solucióa) El trigo lo cultiva la campesina.b) La justicia la imparte la juez.c) El pastelero hace pasteles.d) Las obras las hacen los albañiles.

29. Solucióa) Una reportera � 4) microb) Un pintor � 3) brochac) Un carpintero � 1) serruchod) Una cocinera � 6) ollae) Un mecánico � 5) destornilladorf) Una escritora � 2) ordenador

30, 31 i 32. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes facin servir correctament els quantitatius ningún o ninguna

33


i algún/alguna. Es treballen a partir de la formació de frases i amb jocs orals també de formació de frases. L’exercici 30 es farà oralment i el 31, per escrit.L’exercici 32 també està plantejat com un joc oral. L’objectiu més important d’aquest joc és produir frases tant de pregunta com de resposta fent servir els quantitatius algún i ningún en totes les formes.

Ahora ya sé...1, 2 i 3. Orientacions didàctiques

Amb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. Solucióa) Viaja en su coche, mascando chicle y leyendo un tebeo.b) El vestido tiene muchos botones y cremalleras.c) Debajo del armario hay un zapato y un calcetín.d) Yo de mayor quiero ser bombero y médico.

2. Solucióa) Al fontanero.b) Médico.c) Arquitecto, aparejador, constructor, albañil, peón, fontanero, electricista, carpintero, etc.

3. Solució ¿Hay alguna gallina que haya puesto cinco huevos?Desde mi ventana se ven algunos árboles.¿Ha venido algún chico esta mañana?En esta casa no hay ningún perro.Hay algunas niñas jugando en el jardín.Esta noche no se ve ninguna estrella.

unidad 3La casa del mago Marcelo

35

Unidad 3. La casa del mago Marcelo



• Participació en la conversa sobre les imatges de la casa del mag i justificació de les res-postes a les preguntes que se’ls fan sobre aquestes il·lustracions.

• Descripció estructurada d’una de les habitacions de les imatges inicials incidint en la des-cripció de l’habitació, del personatge, de l’acció que passa i dels objectes que hi ha.

• Escrivim

• Exercitació en l’escriptura de diàlegs partint de l’observació de models per omplir els glo-bus d’un còmic o bé per extreure’n el text i escriure’l en format de diàleg. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Lectura mental de diàlegs de còmics que s’hauran d’ordenar amb l’ajuda de suport visual.

• Presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text nar-ratiu de ficció i que en faciliten la comprensió.

• Lectura individual i silenciosa d’un embarbussament.


• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu d’autor: Stefano, de María Teresa Andruetto.

• Gaudi amb la lectura de contes del món.

• Embarbussament rimat.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Miguel Delibes.


• El so de les lletres / ortografia: els sons de «ll-y» i les grafies.

• Lèxic: «La casa» (habitació i bany).

• Gramàtica: adverbis de lloc.


• Conversa sobre les coses de casa i les necessitats i usos que se’n fan.

• Orientació espacial.

• Introducció en la cerca i consulta per Internet.

36



Els alumnes han d’observar atentament les tres parts del dibuix i escollir-ne una, des-prés han de fer una bona lectura de la imatge. Cal que s’iniciïn a fer descripcions en veu alta, breus i estructurades: han de descriure on s’esdevé l’acció i descriure la persona tenint-ne en compte l’aspecte general, les característiques físiques, com va vestit, la ma-nera de ser, les aficions i el que fa habitualment. També caldrà explicar l’acció que fa el personatge i inventar-se un motiu per fer el que fa i preveure el que pot passar. El quadre de valoració de la intervenció oral que s’ofereix als alumnes pot servir de su-port per no oblidar cap aspecte quan es fa la descripció oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe ha d’escoltar-lo amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.

2. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici potenciarem la capacitat d’observació i l’aprenentatge com una ac-tivitat lúdica.

Solució possible: Lámpara, silla, cortina, espejo…

3. Orientacions didàctiquesL’ampliació de vocabulari sempre és una activitat que cal fer i potenciar habitualment. Amb l’ajuda de les imatges, s’establirà una conversa amb els alumnes per tal que des-criguin elements i mobles que tenen a casa o bé que hi voldrien tenir. És una activitat de grup en què les aportacions de tots els alumnes seran enriquidores.

4. Orientacions didàctiquesPrimer es demanarà als alumnes que mirin la historieta i facin l’esforç de comprendre-la. Per tal de facilitar la resolució d’aquesta activitat, els alumnes poden numerar les vinye-tes i escriure aquests números al seu full de treball. Fet això, ja poden llegir els diàlegs, observar els dibuixos i posteriorment escriure el diàleg al costat del número de la vinyeta a la qual pertanyen.

Solucióa) miguel: ¡Oh! (viñeta 5)b) miguel: ¡Una zanahoria! (viñeta 4)c) miguel: Buena idea. (viñeta 1)d) ana: Llevo la nariz en el bolsillo. (viñeta 3)e) ana: ¡Este muñeco se mueve! (viñeta 5)f) ana: ¡La zanahoria ha desaparecido! (viñeta 6)g) conejo: ¿No tenéis más? (viñeta 8) h) ana: Podemos hacer el muñeco con esta nieve. (viñeta 1)

5 i 6. Orientacions didàctiquesCal observar i recordar on es posen els guions de diàleg, i veure que en els globus no n’hi ha. Cal fixar-se també en els signes d’interrogació i d’admiració tenint en compte que en castellà s’han de posar al començament i al final de les frases.

37


5. Solució Viñeta 1maría: –¡Mira, José! ¡Está nevando!josé: –¡Yupiiiii!

Viñeta 2maría: –¡Chico! ¿Este es tu trineo?josé: –¡Anda! Me equivoqué.

6. Orientacions didàctiquesÉs important deixar temps perquè l’alumne pensi allò que se li està demanant.

7. Orientacions didàctiquesEls alumnes s’han d’anar habituant a crear un esquema abans de fer la seva producció escrita. Es donen els passos per tal de facilitar-los la feina.

8. Orientacions didàctiquesCal recordar on es posen els guions de diàleg, i veure que en els globus no n’hi ha. Cal fixar-se també en els signes d’interrogació i d’admiració tenint en compte que en castellà s’han de posar al començament i al final de les frases.

9. Orientacions didàctiquesUn cop escrit el diàleg, l’alumne ha de revisar-lo; l’esquema que se li proporciona a l’An-nex li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

10. Orientacions didàctiquesAquesta activitat es fa per introduir un dels temes de la lectura, la immigració. L’acció de Stefano transcorre a l’Argentina, fa molts anys. Es parla del protagonista, Stefano, que és italià, dels andalusos que porten la pensió…Això pot afavorir que si hi ha algun alumne que sigui de fora expliqui la procedència de la seva família. I l’alumnat nascut aquí pot explicar la procedència de la seva família, si van emigrar, quan ho van fer. D’aquesta manera es posa en contacte el que els nens s’imaginen amb el que explica la lectura, cosa que els motiva i els facilita la comprensió del text. Es comentarà col·lectivament el que han explicat i s’enllaçarà la conversa amb el tema de la lectura.

11 i 12. Orientacions didàctiquesL’orientació espacial és un contingut important d’aquesta etapa i s’enllaça amb la casa / pensió on viu Stefano, i posteriorment amb la pròpia casa, d’aquesta manera s’ajudarà a la comprensió de la lectura.

13. Orientacions didàctiquesActivitat orientada a aconseguir que els alumnes s’adonin que el castellà té diverses va-riacions lingüístiques. Les tres primeres paraules són les més significatives.

38


SolucióValija: maleta.Pieza: habitación.Hospedaje: alojamiento.Parrales: conjunto de parras, vides. Entreverada: que tiene cosas intercaladas, varias y diferentes, en este caso la glicina con las viñas. Ramada: cobertizo hecho de ramas.

14. Orientacions didàctiques Abans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les preguntes que se li plante-gen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i des-prés d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És impor-tant assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol di-ficultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Solucióa) Veinte, pero está cansado como si tuviera cuarenta.b) Algo de ropa, el saxo y la armónica.c) Lucerito.d) Andaluza.e) La dueña de la casa.

15. Orientacions didàctiques Les activitats incloses en aquest apartat pretenen apropar els nens i les nenes al món dels contes i de la literatura infantil a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres. Cada grup d’alumnes haurà d’investigar un conte. Es demana, doncs, que utilitzin recur-sos i estratègies diferents a les habituals per tal d’esbrinar la relació entre la il·lustració (element gràfic) dels protagonistes de cada conte amb el títol (llenguatge) i amb el país i el continent (geografia). La xarxa (qualsevol cercador d’Internet) els permetrà de verifi-car la resposta. Després, es pot facilitar el conte als alumnes (el trobareu a les pàgines que segueixen) i llegir-lo a classe o bé amb els grups ja formats. També pot ser interessant fer una petita reflexió sobre el país i el tipus de conte, quines diferències i semblances hi ha. Quins protagonistes planteja cada relat…Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden l’alumnat a tenir estratègies per aprendre a aprendre. Així, doncs, han d’utilitzar procediments de com-prensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferència dels coneixements i autoregulació.

39


CONTES:.

EL GATO CON BOTAS

Había una vez un molinero que tenía tres hijos. Era tan pobre que, al morir, lo único que dejó a sus hijos fue el molino al mayor, un burro al segundo y nada al tercero, a excepción de un gato.—Tú no me vas a servir de nada —dijo el hijo pequeño al gato—. Voy a marcharme en busca de fortuna.Para sorpresa del muchacho, el gato le habló:—¡No tengas tanta prisa! Dame un par de botas y una bolsa, y yo me encargaré de hacerte rico. El muchacho le dio al gato la bolsa y las botas, y este salió corriendo hacia los campos. Llenó la bolsa de hojas de lechuga. Un pobre conejo que pasaba por allí metió la nariz dentro de la bolsa para mordisquear las hojas. El gato cerró rápidamente la bolsa y se fue derechito a ver al rey.—Majestad, mi señor, el Marqués de Carabás os ruega que aceptéis este humilde regalo.El rey quedó complacido, así que el gato volvió al día siguiente, esta vez con dos perdices. El rey estaba encantado con la leal generosidad del Marqués de Carabás. Con su agudo oído, el gato oyó decir que el rey y su hija pensaban dar un paseo por los alre-dedores del río al día siguiente. El gato le dijo al hijo del molinero que fuera a darse un baño en el río. —¿Y por qué no? —pensó el muchacho.Entonces, el gato escondió la ropa de su amo y esperó a que pasara el rey.¡Clip clop, clip clop! Al oír cómo se acercaba la carroza, el gato se puso a gritar:—¡Deténganse! ¡Auxilio! ¡Mi amo se está ahogando!Cuando el rey vio al gato, ordenó a sus sirvientes que se tiraran al río para salvar al marqués.—¡Oh, señor! —sollozó el gato—. Unos villanos han robado la ropa de mi amo mientras se bañaba.—No te preocupes, yo me encargaré de todo. El rey ordenó que cubrieran al hijo del molinero con una capa y le hizo sitio dentro de su carroza. La princesa estaba encantada y se enamoró inmediatamente del joven.De regreso a palacio, el rey entregó al hijo del molinero un traje real. Ahora sí que parecía el Marqués de Carabás. Levaba un traje de terciopelo con encajes y adornos dorados, una camisa de seda y unas botas de cuero que le llegaban hasta los muslos. ¡Y qué decir del es-pectacular sombrero de plumas!—Insisto en llevarle a su casa en mi carroza —dijo el rey—. ¿Dónde vive?El hijo del molinero se lamentó para sus adentros:—Ya está. Todo ha terminado. Seguro que me corta la cabeza cuando vea que no vivo en un castillo.Pero el gato respondió:—Mi señor vive en el castillo de Carabás. Me adelantaré y lo prepararé todo para la llegada de Su Majestad.Por el camino, el gato atravesó prados, campos y bosques.—Si el rey pregunta quién es el dueño de todas estas tierras —dijo a los campesinos—, tenéis que responder que el Marqués de Carabás, u os moleré a palos. Luego se dirigió al enorme castillo que había en lo alto de la colina. Al cabo de un rato, pasaron el rey con su hija y el hijo del molinero.—¿De quién son estas tierras? —preguntó a los campesinos.—Del Marqués de Carabás —contestaron obedientemente.—¡Todo lo que ven mis ojos te pertenece! —exclamó el rey admirado, y el hijo del molinero se encogió de hombros con humildad.

40


Mientras tanto, el gato con botas había llegado al castillo. En realidad, pertenecía a un es-pantoso ogro devorador de hombres que tenía poderes mágicos. El gato con botas se acercó valientemente y golpeó la puerta.—¿Quién es? —bramó el ogro.—Soy yo, el gato con botas. He oído hablar de tus poderes mágicos, pero no creo que los ten-gas. ¿Es verdad que puedes convertirte en lo que quieras?—¡Pues claro que es verdad! —rugió el ogro, abriendo la puerta.—¡Enséñamelo! —lo desafió el gato.El ogro era muy fanfarrón, y con un rugido se transformó en un león. El gato con botas se encaramó al tejado del castillo de un salto para ponerse a salvo.—¡Muy bien! —aplaudió el gato—. Pero, ¿a que no puedes pasar de ser un enorme león a un ratoncito diminuto?—Claro que sí —repuso el ogro, al tiempo que se transformaba en un ratón. —¡Ya te tengo! —gritó el gato abalanzándose sobre él y tragándoselo de un solo bocado.El hijo del molinero casi no lo podía creer cuando la carroza del rey se detuvo frente al enor-me castillo, y allí estaba el gato con botas, haciendo reverencias y dándoles la bienvenida. Los condujo ante una mesa repleta de suculentos manjares, que en realidad eran la cena del ogro. —Señor, me gustaría que tomaras a mi hija como esposa —dijo el rey mientras se secaba el vino de los labios. —Estaré encantado, Majestad —repuso el hijo del molinero, que había quedado tan prendado de la princesa como ella de él. Y así se casaron. En cuanto al gato, le regalaron un par de botas nuevas y no tuvo que volver a cazar ratones nunca más, salvo para divertirse.

EL MONSTRUO SILBADOR

En el corazón de la selva, donde criaturas maravillosas se mueven sigilosamente, se arras-tran por el suelo, suben a los árboles y desaparecen con un trémulo resplandor, donde el río Amazonas se retuerce como una gran serpiente, vivía un muchacho llamado Kanassa.Kanassa siempre estaba fanfarroneando. Alardeaba de trepar a los árboles más altos en busca de miel o de ser el pescador más hábil de su poblado. Solía apuntar con sus flechas a los pájaros de la selva, los loros, los tucanes y las cacatúas. Y estos estaban muy enfadados con él. Un día, alguien vio un enorme pez plateado río arriba.—¡Yo atraparé ese pez! —alardeó Kanassa.—¡Ay, Kanassa! —se lamentó su madre. —¡Ay, Kanassa! —se lamentó su hermana.—¡Ay, Kanassa! —se lamentó su abuela—. No remontes demasiado el río o puede que el monstruo silbador te atrape a ti.Kanassa rió, diciendo: —¡No os preocupéis! ¡A mí no me asustan los monstruos! Se pintó la cara y el cuerpo para demostrar que era valiente. Llenó un recipiente de agua fresca y se proveyó de plátanos y calabazas para llevarlos en su canoa. Después de coger su arco y las flechas más afiladas, Kanassa remó río arriba. Remó durante tres días, pero no encontró ni rastro del pez. Entonces, al cuarto día lo vio, bri-llante como la luna y tan grande como para alimentar a todo su poblado. Kanassa se levantó y separó los pies para mantener el equilibrio de la canoa sin que se formara ni una sola onda en el agua. Ajustó una flecha en su arco y apuntó. Cuando estaba a punto de disparar, oyó un silbido prolongado, flojo y extraño, procedente de la selva, que hizo que se le helara la sangre en las ve-nas. Retrocedió aterrorizado y vio una columna de humo que se elevaba a través de los árboles.

41


Kanassa remó hasta la orilla. —A lo mejor alguien de ese poblado sabe quién ha hecho ese ruido tan extraño.Caminó hacia las profundidades de la selva hasta llegar a un grupo de cabañas de barro. Ha-bía un anciano sentado junto a ellas. —Por favor, ¿podría decirme quién es el que silba? —preguntó Kanassa.El anciano lo miró asustado.—¡Márchate! Vete a tu casa. Nadie que se haya cruzado con el monstruo silbador ha vivido para contarlo. —¡Bah! —pensó Kanassa—. A mí no me dan miedo los monstruos —y decidió proseguir con la pesca.Mientras regresaba, la selva se fue oscureciendo cada vez más. Sus pies se deslizaban sua-vemente por la maleza. Kanassa sintió que alguien lo seguía, se paró y escuchó. Los pasos se detuvieron. Entonces, escuchó el silbido, no muy lejos. Kanassa echó a correr. Los pasos que venían detrás también empezaron a correr. El silbido se hizo más fuerte. Casi podía sentir el aliento del monstruo en su oreja. Aterrorizado, Kanassa se escondió tras un banano y se tapó con las hojas. Entones lo vio. Era horrible, peor de lo que le habían contado los ancianos del poblado. Era terriblemente peludo, tan alto como un gigante, con garras en vez de manos y una horrible cola que todo lo destruía. Pero lo peor era que tenía un agujero en la cabeza y de él salía el silbido.Kanassa tembló y se estremeció de miedo, y las hojas se sacudieron.El monstruo lo vio.—¡Corre, Kanassa! —le gritó una voz en su interior.Kanassa echó a correr. El monstruo lo siguió, tropezando y haciendo un ruido espantoso. El terrible silbido se acercaba cada vez más.—¡Ayuda! ¡Socorro! —gritó Kanassa por si alguien podía oírle. Los pájaros de la selva lo oyeron.—¿Por qué íbamos a ayudarte? ¡No haces más que dispararnos flechas!—¡Os prometo que no lo volveré a hacer nunca más! —suplicó Kanassa.Y los pájaros decidieron ayudarlo.Se abalanzaron sobre el monstruo como un viento fortísimo y empezaron a revolotear a su al-rededor, picoteándolo y arañándolo. Le arrancaron el pelo y le desgarraron los ojos. Kanassa corrió y corrió hasta que llegó al río. Se metió de un salto en su canoa y se alejó de la orilla. Sobre su cabeza, los pájaros revoloteaban como un arcoíris. —¡Muchas gracias! —les gritó Kanassa.—¿Y el pez? —se burló la gente a su regreso.—No lo he encontrado —musitó Kanassa—. Pero vi al monstruo silbador y vivo para contarlo.

LA BRUJA DE LAS ARENAS

Al otro lado de las Arenas que Cantan, donde el sonido de un solo paso sobre los relucientes granos de arena blanca se puede oír a cien kilómetros de distancia, vivía una bruja mala a la que le gustaba llevarse a los niños. Por eso, un pastor del desierto decidió construir una casa en un árbol para sus tres hijos, que habían perdido a su madre. Construyó la casa en las ramas de una acacia, y la única forma de subir o bajar era mediante una escalera de cuerda. Cada día, el pastor advertía a sus hijos:—No bajéis la escalera en mi ausencia a nadie que no sea yo. Sabréis que he vuelto cuando me oigáis silbar tres veces.Los niños se lo prometieron. Y, cada día, cuando su padre llevaba el ganado a pastar al desier-to, los niños correteaban felices por las ramas. Y cada tarde bajaban la escalera de cuerda cuando oían silbar a su padre.

42


Pero un día, la bruja mala pasaba por allí y se sentó a la sombra de la acacia. Sabía que, sobre su cabeza, tres pares de ojos la observaban. —Niños —dijo con voz cansada—, bajad la escalera para que pueda subir y ver vuestra bonita casa en el árbol.Pero como no habían oído los silbidos, los niños no bajaron la escalera. Entonces, la malvada bruja se escondió. Por la tarde, cuando el padre regresó a casa, le oyó silbar tres veces y vio cómo los niños bajaban la escalera.—¡Ajá! —dijo la bruja, frotándose las manos—. ¡Yo también haré lo mismo!Los niños le contaron a su padre que una anciana mujer había estado allí. —Tened cuidado —les dijo—. Quizá fuera la bruja malvada de las Arenas que Cantan.Al día siguiente, cuando el padre se había marchado al desierto, la bruja regresó. Silbó tres veces. Los niños bajaron la escalera y la bruja trepó por ella. —¡Ya os tengo! —gritó. Se puso a dos de los niños bajo un brazo y al tercero bajo el otro, y salió huyendo.Cuando el padre volvió a casa, vio la escalera colgando. Sabía que algo terrible había ocurrido. La casa del árbol estaba vacía y sus pequeños habían desaparecido. Pensó que se le iba a partir el corazón. Corrió hacia el desierto dando alaridos.—¿Alguien ha visto a mis hijos?El pastor se fue muy deprisa a la casa de un hombre sabio y se lanzó a sus pies. —¡Ayúdame, ayúdame! Mis tres hijos han desaparecido. Me temo que han sido robados por la bruja mala de las Arenas que Cantan. ¿Qué puedo hacer?—Solo hay una forma de recuperarlos, y es matando a la bruja. El único modo de matarla consiste en romper su bastón mágico, en el que reside todo su poder. La única manera de cruzar las Arenas que Cantan sin que te oiga es llevar mi tambor de oro y tocarlo con este palo —dijo el hombre sabio.El pastor se frotó el pelo con ceniza para que fuera gris y escondió el tambor de oro debajo de un manto. Disfrazado de anciano, se encaminó a las Arenas que Cantan.Cuando llegó a ese lugar de un blanco tan resplandeciente, se puso a tocar el tambor mágico antes de poner el pie en la arena. Cruzó las Arenas que Cantan con tanta suavidad como late el corazón. Al otro lado vio la choza de la bruja. El pastor se acercó cojeando hasta la puerta.—¡Ay, mi pobre estómago! ¿Hay alguna persona bondadosa que tenga un poco de comida para este anciano hambriento?—No te he oído llegar —repuso la bruja—. ¡Márchate! Pero, entonces, vio relucir el tambor de oro por debajo del manto del viejo y quiso apoderarse de él.—Ahora que lo pienso —dijo sonriendo como un cocodrilo—, tal vez me queden algunas so-bras. Pasa.Dentro había una caldera hirviendo a borbotones, y la bruja la removió con su bastón mágico. En un oscuro rincón de la habitación, brillaban tres pares de ojos asustados, y el pastor supo que había encontrado a sus hijos.—¡Mmm! ¡Qué bien huele! —dijo, acercando la nariz al vapor.—Te lo dejaré probar después de que haya añadido estos polvos —repuso la bruja con la intención de envenenar al anciano y robarle el tambor. Soltó el bastón mágico un momento para echar el veneno en la caldera. Entonces, el pastor le arrebató el bastón y lo partió en dos sobre la rodilla. La bruja lanzó un grito, pero antes de que pudiera decir una sola palabra, quedó reducida a un montón de polvo.El pastor abrazó a sus hijos lleno de felicidad, y los cuatro regresaron a través de las blancas y resplandecientes Arenas que Cantan, aunque esta vez no hizo falta tocar el tambor. Y todo el mundo se alegró al oírlos llegar.

43


GULNARA LA GUERRERA

Gulnara y sus hermanas vivían en una ger en las llanuras de Mongolia con su padre y un ca-ballo castaño. Un día, un mensajero ordenó que el hombre fuera a luchar con el ejército del kan. El padre de Gulnara se retorció las manos. —Soy muy viejo. No le serviré de nada.—¡Lo siento mucho! —respondió el mensajero—. Pero una orden es una orden. Si no obede-ces, los hombres del kan te cortarán el cuello.—¡No te preocupes, padre! —exclamó su hija mayor—. Iré yo en tu lugar.Cogió el arco y la espada de su padre, montó de un salto sobre el caballo castaño y partió al galope. Cabalgó hasta que llegó a la Montaña de Hierro. Allí se encontró con un malvado zorro negro con una cola de tres leguas de longitud que le barraba el paso. El caballo castaño se encabritó asustado y regresó a casa corriendo.—¡Déjame ir, padre! —dijo la segunda hija.Tomó el arco y la espada, montó sobre el caballo y partió al galope. Llegó a la Montaña de Hierro y se encontró con un enorme lobo con una cola de tres leguas de longitud que le barraba el paso. El caballo castaño se encabritó aterrorizado y volvió a casa al galope.—Esto no es cosa de mujeres. Si no voy, los hombres del kan me cortarán el cuello —se la-mentó el padre. Gulnara dio un paso al frente.—Yo soy la más joven, pero también soy más alta y más fuerte que mis hermanas. Estoy se-gura de que conseguiré cruzar la Montaña de Hierro.Gulnara saltó sobre el caballo con el arco y la espada, y partió al galope. La Montaña de Hierro se elevaba ante sus ojos. Había un enorme ciervo con seis terribles cuernos barrándole el paso. El caballo se encabritó.—No te muevas —susurró Gulnara—, y así podré poner una flecha en el arco.Sus dulces palabras tranquilizaron al caballo. Gulnara disparó, y todas las flechas dieron en el blanco. La horrible criatura cayó al suelo, muerta. Gulnara entró en el desfiladero triun-falmente. El cielo se oscureció, un enorme cisne se abalanzó sobre ella. Gulnara puso una flecha en su arco, pero el cisne le espetó:—¡Detente! He venido a darte las gracias por matar al ciervo y liberarme de él. Toma esta pluma, te dotará de mis poderes.Una pluma blanca cayó al suelo. Gulnara se la guardó debajo de la camisa y terminó de cruzar la Montaña de Hierro.El kan daba un banquete en su tienda de hierro cuando Gulnara irrumpió en ella. —¿Qué señor eres que no te arrodillas ante mí? —bramó.—No soy un señor, sino tan solo una doncella, y yo no me arrodillo ante nadie. He venido a luchar como habías ordenado.—Yo no pedí que viniera ninguna mujer. De todos modos, mi ejército ya ha partido para luchar contra el kan Kuzlun.—Entonces es mejor que les alcance —replicó Gulnara.Cabalgó hasta el anochecer y encontró al ejército del kan a orillas de un río turbulento. Al otro lado, se hallaba el ejército del kan Kuzlun. Los generales estaban desesperados.—¿Cómo podemos cruzar el río?Gulnara apretó la pluma del cisne y, en el acto, se convirtió en un cisne. Voló sobre el río y se posó frente a la tienda del kan Kuzlun.En ese momento, el kan Kuzlun decía a su esposa:—Podemos cruzar el río por el puente de crin de caballo del Álamo de Hierro.—¿Qué pasará si los hombres del Gran Kan encuentran el puente?

44


—Entonces, convertiré nuestro ejército en cenizas, a mí en un camello, a ti en un hierro y a nuestra hija en un abedul plateado.Gulnara emprendió el vuelo hacia la otra orilla y volvió a transformarse en una muchacha. Despertó a los generales y les enseñó por dónde cruzar el río. Cuando llegaron al campa-mento enemigo no hallaron más que un montón de cenizas, un camello, un trozo de hierro y un abedul plateado.—¡Te has burlado de nosotros! —rugieron los generales. Gulnara ató el camello a la cola de su caballo, se metió el trozo de hierro en el bolsillo, guardó las cenizas en su alforja y se puso el abedul plateado debajo del brazo. Luego, regresó a la tien da del kan. Los objetos se transformaron al instante. Allí estaban el kan Kuzlun, su espo-sa y su hija, y nueve mil soldados. Todo el mundo se quedó boquiabierto.—¡Gulnara! —gritaron—. ¿Qué vamos a hacer ahora?—¡La paz es mejor que la guerra! —respondió—. Haceos amigos.Así que los kans trabaron amistad, y Gulnara regresó con los suyos a lomos de su caballo castaño.Ger: vivienda mongol tradicional que consiste en una tienda.

RONA Y LA LUNA

En la costa septentrional de la Isla del Norte, en una playa de arenas plateadas, vivía una mujer maorí llamada Rona. Vivía con su esposo y dos hijos, y eran muy felices.Cada día, el marido de Rona y los otros guerreros salían a pescar con su canoas, mientras que sus jóvenes hijos nadaban con los defines. Cada tarde, Rona comprobaba que las piedras para cocinar estaban suficientemente calientes como para preparar una deliciosa cena con el pescado fresco que su esposo traería a casa. Todo hubiera sido perfecto de no ser por una cosa. Y es que Rona tenía muy mal carácter. Podía perder los estribos sin ningún motivo aparente. Pero su esposo y sus hijos la querían de todos modos.Una noche de verano, había luna llena, y esta era tan brillante que los peces subieron a la superficie del mar, donde podía verse el fulgor de sus escamas plateadas.—Es una noche perfecta para salir a pescar —dijo el marido de Rona—. Me llevaré a los chicos en la canoa con los guerreros. Pasaremos toda la noche y el día de mañana pescando y regresaremos mañana por la noche a la misma hora. Estaremos muertos de hambre, así que ten preparadas las piedras para que podamos cocinar lo que hayamos pescado en cuanto lleguemos. Rona así se lo prometió, pensando que iba a disfrutar estando sola un rato. Durmió toda la noche y no se despertó hasta que el sol ya estaba alto en el cielo. Se pasó todo el día vaga-bundeando sin rumbo fijo, recogiendo madera para el fuego y calentado las piedras para cocinar. De vez en cuando echaba agua sobre las piedras, pues a su marido le molestaba que estuvieran tan calientes que quemaran el pescado.El sol se sumergió en el océano con reflejos dorados. La luna naciente mezcló plata con el oro. Deslumbrada, Rona se sumió en un profundo sueño. —¡Remad, remad! ¡Ya estamos llegando!Las voces del padre y sus hijos resonaban en la noche mientras los remos golpeaban el agua. Rona se despertó sobresaltada. ¿Cuánto tiempo había dormido? La luz dorada del sol se había ocultado y tan solo quedaba el oscuro océano y la luna plateada. Se abalanzó sobre el fuego. Todavía resplandecía, pero, ¡oh no!, las piedras para cocinar estaban terriblemente calientes. Hacía horas que no las refrescaba, y las dos calabazas de agua estaban vacías.—¡Remad, muchachos! —las voces estaban cada vez más cerca, hambrientas y ansiosas por llegar a casa para disfrutar de la deliciosa cena. Presa de pánico, Rona cogió las calabazas y corrió a la fuente.

45


El camino estaba lleno de piedras y era cuesta arriba. Rona trepó dando traspiés, maldiciendo y diciendo palabrotas, pero al final llegó a la fuente y llenó las calabazas hasta el borde. Con una calabaza sobre cada cadera, empezó a descen-der por el camino pedregoso. En el lugar más escarpado, la luna desapareció tras una nube y sumió a Rona en una oscuridad absoluta. La mujer tropezó y cayó al suelo. Las calabazas se rompieron y el agua se derramó. Magullada y dolorida, Rona se puso en pie. Como si se burlara de ella, la luna volvió a aparecer.—¡Idiota! ¡Inútil pedazo de roca que estás en el cielo! ¡Mira lo que ha pasado por tu culpa al ocultarme tu luz! —gritó enfurecida—. ¡Pokokuhua, cabeza de chorlito!Normalmente, la luna era un ser tranquilo, que flotaba sin rumbo sobre las pequeñeces de la vida, pero Rona había ido demasiado lejos con sus insultos. Descendió del cielo y, antes de que pudiera decir «pokokuhua» otra vez, la atrajo hacia sí. —¡Oh no! ¡No lo hagas! —gritó Rona, agarrándose a las ramas de un árbol de ngaio y aferrán-dose a él con todas sus fuerzas.—¡Por supuesto que lo voy a hacer! —tronó la luna, y tirando de Rona con más fuerza, se la llevó al cielo. Cuando el padre y sus hijos regresaron, hallaron un fuego abrasador, y las piedras esta-ban demasiado calientes para cocinar. Pero ¿dónde estaba Rona? La buscaron de sol a sol, llamándola. Cayó la noche. Exhaustos, se desplomaron en el suelo y fijaron su mirada en el cielo estrellado. —¡La luna! ¡Mirad la luna! —exclamaron.En la brillante estrella pudieron ver la silueta de una mujer que sostenía dos calabazas, una debajo de cada brazo. Rona había soltado demasiadas maldiciones. Ahora estaba condenada a vagar por los cielos para siempre.«Kia mahara ki te he o Rona» —dicen los maoríes—. Recordad lo que le pasó a Rona. Ngaio: árbol que crece en las playas de Nueva Zelanda.

Solució3) El gato con botas: Francia, Europa. 5) Gulnara la guerrera: Mongolia, Asia. 1) La bruja de las arenas: Botsuana, África. 2) El monstruo silbador: Brasil, América. 4) Rona y la Luna: Nueva Zelanda, Oceanía.


Primer, el mestre o la mestra llegirà l’embarbussament una o dues vegades. Després el llegiran els alumnes, primer mentalment, després en veu alta, tan de pressa com puguin. És important la producció correcta del so [¥].

Yo lloro si lloras,si lloras yo lloro,tu llanto es mi llanto,tu llanto es mi lloro,si tú ya no lloras,tampoco yo lloro.

17. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra ha de llegir les paraules produint correctament els sons [¥] i [Y] perquè els nens i les nenes les puguin repetir i fer correspondre amb els dibuixos.

46


a) yogur b) rayoc) cepillod) toallae) arroyo f) gallog) selloh) silla

18. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra ha de llegir les frases produint correctament els sons [¥], [Y]. L’alumne ha de discriminar el nombre de paraules de cada frase que porten el so [¥] i indicar-ho en un quadre semblant al del llibre.

Ayer comí cinco avellanas. (1) Las yeguas pacen por el valle. (1) El muelle está lleno de mercancías. (2) El payaso lleva un vestido a rayas. (1) Corta las alas de la gallina con el cuchillo. (2) Las baldosas del rellano brillan. (2)

El mestre o la mestra ha de llegir les frases produint amb claredat el so [Y] perquè els nens i les nenes puguin identificar-lo, comptar les paraules de cada frase que el porten i anotar-ho en un quadre semblant al del llibre.

He tomado un yogur para merendar. (1) Mireia compró un brillante en la joyería. (2) El payaso dice que el papagayo es suyo. (3) La servilleta es de rayas. (1) Se cayó en el hoyo y oyeron un gran ruido. (3) Yo subrayo las mayúsculas. (3)

19. Orientacions didàctiquesLa correspondència dels sons treballats amb les grafies es fa a través de l’escriptura de paraules.

Solució payaso, mayúscula, leyenda, mayo, subrayar. gallina, billete, botella, silla, calle.

20. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es tracta de fixar la grafia dels sons [Y] i [y].

Solució membrillo

47


21. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de

llegir. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 2. Comprensió del text. Es pot fer un dibuix. 3. Observació de com s’escriuen totes les paraules. S’hauran de fixar especialment en:

ya, calles i amarillas. Les escriuran a la pissarra. Còpia del text. 4. Correcció de la còpia. 5. Repàs del text a casa. 6. Dictat del text l’endemà. 7. Correcció del dictat.

22. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén arribar a assolir el domini de les paraules que serveixen per indicar parts de la casa i el tipus d’habitatge. L’activitat és d’ús i d’aplicació, i ajuda l’alumne a fixar i a consolidar les paraules apreses. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.

Solució a) perro � 3. casetab) niña � 1. casa c) guerrero � 2. castillo d) dragón � 5. cueva e) pez � 4. acuario

23. Orientacions didàctiquesAquest exercici planteja una conversa dirigida en la qual els alumnes comentaran i dis-cutiran sobre el tema de la casa. És important que hi participin tots els alumnes i que intercanviïn opinions i respostes.

24. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén que els alumnes ampliïn el vocabulari referent a l’habita-ció i al bany. L’activitat consisteix a presentar les paraules d’aquest camp lèxic. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.

Solució Azúcar, tejado, pierna.

25. Orientacions didàctiquesA través del joc oral els alumnes aplicaran adverbis de lloc en frases que impliquin loca-lització.

26 i 27. Orientacions didàctiquesEls alumnes faran servir oralment els adverbis de lloc a l’hora de formar frases. Aquest exercici es pot realitzar amb elements de la imatge de la casa del mago Marcelo que hi ha a principi de la unitat.

48


26. Solució a) La varita mágica está detrás de la silla.b) Marcelo está delante de Laura.c) Dame la chistera que hay debajo de la mesa.d) Encima de la cama hay unas cartas mágicas.e) Deja el búho dentro de casa.f) El libro de hechizos está fuera del baúl.

Ahora ya sé...1. Orientacions didàctiques

Els alumnes faran servir per escrit els adverbis de lloc a l’hora de completar frases.

Solucióa) El conejo está dentro de la chistera.b) La mesilla se encuentra delante del espejo.c) Encima de la cama donde duerme Marcelo hay una cortina.d) Debajo de la mesilla hay una alfombra.e) La lámpara está detrás de las pócimas.

2. Orientacions didàctiquesEls alumnes recordaran i escriuran els elements que es troben al dormitori i al bany.

3. Orientacions didàctiquesLa correspondència dels sons treballats amb les grafies es fa a través de l’escriptura de paraules que tenen dibuixades.

Solució

llorar yeso

selloavellanascuchillogallina

yogurrayo

payasoayuntamiento

Proyecto: Nuestro álbum familiar

50

Proyecto: Nuestro álbum familiar

Orientacions didàctiques

Aquesta és una activitat globalitzadora que ha de mostrar les competències dels alumnes en la cerca d’informació, l’aplicació d’aprenentatges apresos tant de lèxic com de la tècnica descrip-tiva, la capacitat creativa i de rectificació.

Cal prendre nota de l’evolució en l’adquisició de les diferents competències de manera que es puguin adaptar i potenciar les activitats més adients per avançar en els aspectes que encara no dominen.

Sempre és important fixar una finalitat en l’activitat escrita (augmenta la motivació i millora l’esforç). En aquest cas la descripció de familiars i amics.

Després l’alumnat, seguint l’esquema del llibre, realitzarà el seu àlbum familiar. Abans d’elabo-rar-lo definitivament cal comentar a nivell de grup com han estructurat les descripcions de les diferents persones o animals.

unidad 4Mi cuerpose mueve

52

Unitat 4. Mi cuerpo se mueve



• Participació en el comentari del que passa al còmic i justificació de les respostes a les preguntes de lectura de la imatge que se’ls fa sobre la historieta.

• Participació en la conversa sobre les imatges que es visualitzen en la perruqueria. Justifi-cació de les respostes a les preguntes que se’ls fa sobre aquesta il·lustració.

• Audició d’un text conversacional per identificar i retenir paraules que fan referència al cos humà.

• Dramatització, en petits grups, del còmic seguint unes pautes.

• Escrivim

• Exercitació de l’escriptura i la il·lustració de còmics, observant, ordenant, completant i component diàlegs a partir de llistes d’elements conversacionals elaborades prèviament amb l’ajuda d’un esquema. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Activació de coneixements previs mitjançant jocs i activitats de vocabulari.

• Lectura mental d’un conte i resposta a les preguntes que prèviament hauran llegit.



• Resolució d’activitats per assimilar el vocabulari i participació grupal.

• La.dimensió.literària

• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu: El polizón de Ulises, de Ana María Matute.

• Expressions i frases fetes.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Juan Goytisolo.

• Selecció i lectura de contes. El príncipe rana, de Grimm.


• El so de les lletres / ortografia: el so de «za, zo , zu, z final» i la seva grafia, jocs d’atenció visual.

• Lèxic: «El cuerpo».

• Gramàtica: verbs «llamar / llamarse».

CONTINGUTS.COMUNS.AMB.ALTRES.ÀREES

• Vocabulari del cos humà.

• Referències a la salut, a les malalties infantils i als medicaments.

• Respecte per l’aspecte físic dels altres.

53


Orientacions didàctiques i solucionari

1 i 2. Orientacions didàctiquesEls alumnes observaran amb atenció la il·lustració i llegiran el còmic que el noi té a les mans i que també està llegint. A continuació es farà una conversa dirigida per comprovar si han entès el còmic i per què el noi mostra que està espantat o estranyat. Cal que donin la seva opinió sobre el que passa.Després respondran individualment i per escrit les preguntes de lectura de la imatge que hi ha al llibre. La correcció pot ser col·lectiva.

1. Solucióa) Salen tres personajes. La madre y los niños.b) En el baño. c) Es por la mañana porque todavía van con el pijama y entran en el baño para asearse.d) Al niño no le gusta nada cómo ha quedado su cabello.

2. Solucióa) El muchacho pone cara de asustado porque él está en la peluquería y espera para cor-

tarse el pelo y no sabe si a él puede pasarle una cosa parecida.b) Los oficios que se pueden ver son: un peluquero peinando, una peluquera lavando la cabeza,

otra arreglando las uñas de los pies, otra haciendo la manicura y una maquilladora.


Aquesta activitat té com a objectiu desenvolupar les microhabilitats d’atendre i de retenir. Abans de sentir el diàleg els alumnes llegiran les paraules que fan referència al cos. A continuació el mestre o la mestra farà una única lectura expressiva del diàleg. Els nens i les nenes indicaran, entre les paraules que tenen anotades a la llibreta, només les que surten a la lectura.

—¡Qué bien, hoy es domingo y no tenemos que levantarnos a toda prisa! —¡No es necesario que estires tanto los brazos ni que abras tanto la boca para decir eso! —¿Y tú qué sabes? ¡Pero si aún tienes los ojos medio cerrados! —¡Anda!, mira por la ventana. ¿Has visto cuántos pájaros hay en los árboles? —Claro, ellos también tienen fiesta. —Vigila, pon primero en el suelo el pie derecho. —Es cierto. Hay que empezar con buen pie un día de fiesta.

Solució• Boca, pie, brazos, ojos.

4. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat es pretén que l’alumnat memoritzi els diàlegs i els reprodueixi amb claredat i expressivitat. Els qui observen la representació ompliran un quadre de valoració com el que segueix:

54


ALUMNOS ¿Recuerdan los diálogos?

¿Se entiende lo que dicen?

¿Parece de verdad lo que representan?

Sí No Sí No Sí No

5, 6, 7, 8, 9, 10,11 i 12. Orientacions didàctiques Els alumnes han d’observar atentament els tres còmics i respondre les preguntes de la lectura de la imatge de cadascun d’ells, perquè és a partir de les respostes que hauran de deduir l’estructura que tenen els còmics i els diferents recursos que s’utilitzen per elaborar-los.A continuació es pot preparar una conversa dirigida per comprovar si han entès bé la historieta. Aniria bé de comentar si han viscut alguna situació semblant en el cas de les historietes de les activitats 7 i 11.

6. Solucióa) La historieta tiene once viñetas.b) El texto está escrito dentro de un bocadillo.c) No, en este cómic todas las viñetas tienen texto.d) Todos los bocadillos tienen forma redondeada.e) Sí, No aparecen siempre dentro de bocadillos.f) Sí, hay frases interrogativas y exclamativas, por lo tanto se ven los signos de puntuación

respectivos.

8. Solucióa) Tiene seis viñetas.b) En la segunda viñeta la nube significa que la niña lo está soñando y la de la tercera viñeta,

que la bruja lo está pensando.c) El dibujo de la cuarta viñeta sobresale de los márgenes porque se trata de un gigante y,

además, tiene protagonismo dentro de la historia que sueña la niña: es el causante de su despertar.

d) La historia se sitúa en casa de la niña, concretamente en el salón. En dos viñetas se cam-bia de lugar y es cuando ella está soñando: en casa de una bruja y en la calle.

e) La niña está leyendo cuentos sobre dragones, brujas, gigantes, seres fantásticos...


En primer lloc els alumnes pensaran els diàlegs individualment; a continuació aquesta activitat s’ha de realitzar col·lectivament i el mestre o la mestra ha d’apuntar a la pissarra les frases que aportin els alumnes. El docent ha de recordar l’escriptura dels signes de puntuació. Cal fixar-se també en els signes d’interrogació i d’admiració tenint en compte que en castellà s’han de posar al començament i al final de les frases.Un cop fet el diàleg, els alumnes el copiaran en els diferents globus completant d’aquesta manera les vinyetes del còmic.Cal observar i recordar que els guions de diàleg, que el docent ha escrit a la pissarra, no s’han d’escriure en els globus.

55


1. ¡Qué divertido este cuento de dragones!2. ¡Qué sueño...!3. ¡Estoy cansada de cocinar tanta comida!4. ¡Ven aquí! ¡Tengo mucha hambre! ¡Qué bueno! ¡Nooooo...! ¡Tengo que escapar!5. ¡Socorro! ¡Papá!6. ¡Qué miedo! ¡Qué pesadilla!

¿Qué te pasa, hija?Tu hermana debe de haberse dormido...

10. Solució possible:En la primera viñeta de la actividad 5 sirven para indicar que suena el zapatófono y vibra. En la segunda, tercera y cuarta para indicar que Mortadelo mueve los pies o las manos o que la escalera se está moviendo. En la séptima, para indicar que Filemón corre y Mortadelo salta.

• Las líneas sobre la cabeza sirven también para indicar movimiento, asombro, susto, miedo...

12. Solució

13. Orientacions didàctiquesÉs important deixar temps perquè l’alumne pensi allò que se li està demanant. Els alumnes, de forma individual, han de fer un recull de símbols i recursos que s’utilitzen en els còmics i apuntar-los en una llibreta. Per això serà pràctic que cadascú porti almenys un còmic a la classe. A continuació poden treballar per parelles i contrastar el que cadascú ha ob-servat. Finalment es pot posar en comú tot el que han apuntat i deixar-ho exposat en un mural.

14. Orientacions didàctiquesEls alumnes haurien de seguir els passos que s’expliquen en el llibre per elaborar el seu còmic. S’han d’anar habituant a crear un esquema abans de fer la seva producció escrita. Es donen els punts a seguir per tal de facilitar-los la feina.

15 i 16. Orientacions didàctiquesMitjançant l’esquema que han omplert en l’activitat anterior i abans de començar a dibuixar, han d’escriure el diàleg dels personatges en el seu full de treball. S’ha de recordar que han

¡Uf! ¡Qué calor!

¡Yupii!

No se puede aguantar

¿Qué os parece si mañana vamos

a la playa?

56


d’utilitzar guions de diàleg, que no apareixeran en el còmic. A més, cal fixar-se en els signes d’interrogació i d’admiració. Es pretén que els nens i les nenes siguin capaços de fer servir els signes de puntuació dels diàlegs, especialment els que són diferents respecte al català.Se’ls pot motivar a fer una bona feina remarcant que es farà un àlbum amb tots els tre-balls i que tots els companys i companyes de la classe llegiran les històries.

17. Orientacions didàctiquesUn cop fet el còmic, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg ter-mini, no és un aprenentatge immediat.


Amb aquest exercici es pretén que l’alumnat es familiaritzi amb la lectura. Es proposa fer un treball anterior a la lectura que parteixi de coneixements previs del tema.Després de realitzar el joc oral, es fa un exercici col·lectiu per comentar la relació que hi pot haver entre els dibuixos i el conte que llegiran.Les parts del cos que surten en la lectura i que el mestre o la mestra han de dir per por-tar a terme el joc són: piel, pecas, nariz, brazos, piernas, cabello, frente, orejas, cogote, ojos. També es poden afegir altres parts del cos.

19. Orientacions didàctiquesÉs important que els alumnes entenguin el significat d’aquest vocabulari per poder com-prendre la lectura.

SolucióPeca - mancha pequeña, de color marrón o rojizo, que sale en la piel a algunas personas.Lacio - dicho del pelo, que cae liso sin formar rizos ni ondas.Crin - conjunto de pelos que tienen algunos animales, como los caballos, en la parte de atrás del cuello.Zafarse - librarse de hacer una cosa o de estar con una persona.Desgarbo - que no sabe moverse o hacer las cosas con gracia.Potro - caballo muy joven.

20 i 21. Orientacions didàctiquesÉs important que els alumnes utilitzin el vocabulari específic (adjectius) per fer descripcions. Com que és un tema que s’ha treballat a la unitat 1 del llibre, es pot recordar.

22. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les frases que se li plantegen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i després d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És im-portant assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualse-vol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar.

57


Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Solucióa) El protagonista es Jujú, un niño.b) Estar moreno.c) Jujú tenía el cabello largo y revuelto y se le movía cuando jugaba, corría...d) Se acostumbra a poner polvos talco para sacar los pelos que han quedado en la zona del

cogote después de cortar el pelo. e) Jujú solía tener el cabello largo porque no le gustaba que el peluquero le cortara el pelo,

le pusiera polvos talco y le soplara con una perilla de goma.

23 i 24. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén repassar conceptes treballats i practicar l’agilitat visual.L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.

23. SolucióBrazos, cabello, carita, cogote, dientes, frente, nariz, ojos, orejas, pecas, pelo, piel, piernas.

24. SolucióPiel tostada, brazos y piernas largos, cabello negro, lacio, largo y revuelto, carita morena, nariz chata, ojos redondos y de color avellana, dientes un poco largos.

25. Orientacions didàctiquesAmb aquest exercici es pretén assimilar les paraules que denominen les parts del cos d’una manera lúdica i motivadora. Han de dibuixar en un pòster de mida real totes les parts del cos visibles de tal manera que, d’una banda, consolidaran les paraules apreses i, de l’altra, ampliaran el vocabulari que utilitzen.

26. Orientacions didàctiquesIndividualment, cada alumne haurà de buscar un o dos contes que compleixin els requi-sits que se’ls requereix. Es demana, doncs, que utilitzin recursos i estratègies diferents a les habituals per tal d’investigar i seleccionar el material.S’interrelacionen diferents aspectes anteriorment treballats.Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden l’alumnat a tenir estratègies per aprendre a aprendre. Així, doncs, han d’utilitzar procediments de com-prensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferència dels coneixements i autoregulació.

27. Orientacions didàctiquesCada alumne ha d’escollir el conte que més li agrada i explicar-lo a la resta de companys. Primer haurà d’extreure’n l’argument i els personatges que intervenen. A continuació cal que s’exerciti en la narració —presentació, nus i desenllaç— de la història, fent-ho de manera clara, rica i ordenada. El quadre de valoració de la intervenció oral que s’ofereix als alumnes pot servir de su-port per ajudar a no oblidar cap aspecte quan facin l’explicació oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe ha d’escoltar-lo amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.

58



El mestre o la mestra ha de llegir les parelles de paraules produint correctament els sons [{] i [s] perquè els nens i les nenes els puguin discriminar.

SolucióEjemplo: sapo - zueco 1. sopa - zona 2. rosa - cazo 3. cesto - seis 4. sábado - trenza 5. cazuela - suelo 6. pozo - sol 7. circo - así

29. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’exercitar l’atenció visual que els ajudarà, posteriorment, a escriure correctament les paraules.

Solucióza: 6 veces; zo: 5 veces; zu: 1 vez; z final: 3 veces


El mestre o la mestra ha de llegir unes frases produint amb nitidesa els sons finals [{] i [s]. L’alumne ha de comptar el nombre de paraules que porten el so final [{] i ho ha d’in-dicar en un quadre semblant al del llibre.

SolucióEjemplo: El lápiz es gris. (1)1. Es capaz de arañarle la nariz. (2)2. En vez de comer arroz comeré patatas. (2)3. Cuenta hasta diez. (1)4. La planta de arroz tiene poca raíz. (2)5. Le dio una coz con la pata de detrás. (1)

31, 32, 33. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es relaciona el so [{] final amb la seva representació gràfica.Cal que observin amb atenció les paraules i les escriguin, buscant-les a la sopa de lle-tres, completant les frases i escrivint-ne el màxim nombre possible en un minut. L’obser-vació i la reproducció de les paraules afavoreixen la fixació ortogràfica.

59


31. Solució• pez, nariz, feliz, hoz, voz, vez

A L P F H I Z

F O L E O Z E

M L U L Z O V

R C U I D F I

A H R Z O L E

N A P U S U T

N I V A M R X

32. SolucióZorro, azul, cazador, pieza, cazuela.

33. Solucióa) El duendecillo tiene una enorme nariz colorada.b) El ratoncito vive feliz en los desagües de los tejados.c) He comido carne en vez de pescado.d) Esta cruz es de plata.e) El lápiz no tiene mina.f) El caballo le ha dado una coz.

34. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en les

paraules: cruza i brazos. S’escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

35, 36, 37 i 38. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén dominar les paraules que denominen parts del cos. Són activitats d’ús i d’aplicació, i ajuden l’alumne a fixar i a consolidar les paraules apreses. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.Aquests exercicis estan pensats perquè els alumnes els facin individualment i per escrit.

60


35. Solucióa) cejab) oreja c) brazod) ojo e) uñasf) espalda

36. Solucióa) brazos, b) ojos, c) rodillas, d) nariz, e) espalda.

37. Solucióa) dientes, b) ojo, c) pies, d) brazo, e) espaldas.

38. Solucióanillo-dedo pañuelo-narizgafas-ojos pendientes-orejasguantes-manos reloj-muñecamangas-brazos sombrero-cabezapantalones-piernas zapato-pie

39 i 40. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es treballa l’ús del verb llamarse en la forma yo me llamo, en 1a, 2a i 3a persones del singular i del plural. Perquè els nens i les nenes facin servir aquesta estructura s’ha preparat una activitat oral lúdica per aplicar-la. Després s’utilitza en una activitat escrita de complementar frases.

40. Solució f) Los Reyes Magos se llaman Melchor, Gaspar y Baltasar.

41, 42. Orientacions didàctiquesEs tracta de fer que els nens i les nenes utilitzin el verb llamar en els seus diferents sig-nificats.

41. Solucióa) 4 b) 3 c) 2 d) 1

42. Solucióa) A Laura le gusta llamar por teléfono.b) Los vestidos de Clara siempre llaman la atención.c) Desde la ventana, mamá llama a los niños.d) Los niños llaman a la puerta.

61


Ahora ya sé...

1, 2, 3 i 4. Orientacions didàctiquesAmb aquestes activitats es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’as-soliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.


El mestre o la mestra ha de llegir una llista de paraules produint amb nitidesa els sons finals [{] i [s]. L’alumne ha de discriminar les paraules segons tinguin el so (s) o el so [{] final i ho han d’indicar en un quadre semblant al del llibre.

Solució1. cruz 2. paz 3. más 4. mes 5. luz 6. gris

2. Orientacions didàctiques Aquesta activitat relaciona el so treballat [{] amb la seva representació gràfica. La repro-ducció de les paraules afavoreix la fixació ortogràfica.

3. Orientacions didàctiques Amb aquesta activitat es pretén repassar les paraules que denominen parts del cos. L’alumne podrà comprovar si ha consolidat les paraules apreses.

4. Orientacions didàctiques Aquesta activitat repassa l’ús dels verbs llamarse i llamar. Han de distingir quina forma verbal és l’apropiada.

Solució possible:a) Voy a llamar a mi amigo Pol.b) Mi escuela se llama _____________.c) Hoy he llamado a mi prima que vive en París.d) Descuelgo el teléfono y llamo al programa de radio.e) A mí me gustaría llamar a ________________________.

unidad 5Disfraces increíbles

63

Unidad 5. Disfraces increíbles



• Participació en la conversa sobre la imatge de la festa de disfresses i justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fa sobre aquesta il·lustració.

• Escolta activa de textos descriptius de persones per identificar-les en la il·lustració.

• Producció oral de textos narratius estructurant el discurs a partir de suports visuals, pre-guntes sobre l’estructura d’aquesta tipologia amb pautes concretes i preparació prèvia.

• Escrivim

• Exercitació de l’escriptura de notes partint de l’observació de models, de respostes a pre-guntes i d’un quadre d’autoavaluació.


• Presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text nar-ratiu de ficció i que en faciliten la comprensió.

• Interpretació d’expressions per ampliar la llengua i precisar-la.

• Observació de l’estructura de les notes per saber-ne elaborar.


• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu d’autor: La señorita Pepota, de Paloma Bordons.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Carmen Martín Gaite.


• El so de les lletres / ortografia: els sons «za, zo, zu, ce, ci».

• Lèxic: «La ropa».

• Gramàtica: els adjectius possessius.


• Conversa sobre la moda: roba de marca, importància que s’hi dóna, els preus...

64



El mestre o la mestra farà saber als alumnes que el text que llegirà és un diàleg que conté elements descriptius de persones. Primer observaran durant uns quants segons el dibuix i després escoltaran amb molta atenció. Pot anar bé advertir que la resposta s’ha de deduir. La lectura del text es pot fer dues vegades.

Text per llegir Un sábado por la tarde del mes de febrero se encuentran unos cuantos amigos en casa de Marisa para celebrar el Carnaval.Uno de los invitados, Pedro, llega tarde y le dice a Miguel:—¡Hola, Miguel! Hoy he tenido partido de fútbol y llego tardísimo y sin disfraz.—Chico, pues yo te veo con un dragón en la cabeza.—¡Ah, esto! Me lo he encontrado en el suelo al llegar, ¿qué te parece?—A mí me parece un disfraz estupendo.

SolucióEl diálogo es entre Miguel, que va disfrazado de sol y luna, y Pedro, que va de dragón.

2. Orientacions didàctiquesLa festa de carnestoltes és una activitat molt motivadora, en general, per als alumnes. Amb aquesta activitat es pretén que desenvolupin habilitat a l’hora de comunicar-se amb la resta del grup. Tots tenen experiències en aquest camp. També seria interessant saber a qui no li agrada disfressar-se i aprofitar per fer reflexionar sobre les diferències entre les persones i la importància de respectar-les.

3. Orientacions didàctiquesAquí potenciarem la capacitat d’observació i l’aprenentatge de vocabulari amb una acti-vitat lúdica.

4, 5 i 6. Orientacions didàctiquesIncidirem en el llenguatge no formal. Convé fer-los adonar que la comunicació escrita no sempre es realitza mitjançant un conte, una història, un text científic o divulgatiu… sinó que en nombroses ocasions ens relacionem entre nosaltres amb petits escrits (notes, llistes, missatges de mòbil…).

4. SolucióSe trata de su familia: padre, hermana y madre.

5. Solució possibleLe escriben notas a Pepe porque tienen que comentarle algún aspecto que debe saber cuan-do llegue a casa y ellos no estén.

6. Solució oberta

65


7. Orientacions didàctiques L’alumne ha de pensar situacions en què li calgui escriure una nota. Sempre que es pugui és interessant partir de la realitat, perquè augmenta la motivació.

8 i 9. Orientacions didàctiquesEls alumnes s’han d’anar habituant a crear un esquema abans de fer la seva producció escrita. Es donen els passos per tal de facilitar-los la feina.

10. Orientacions didàctiquesCal recordar que les notes sempre són clares i breus. La finalitat sempre és transmetre un missatge breu, una informació important per a la persona a qui va destinada.

11. Orientacions didàctiquesUn cop fetes les notes, l’alumne ha de revisar-les; l’esquema que se li proporciona a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

12. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat oral es farà una anticipació del tema de la lectura.Es poden formular hipòtesis sobre: • ¿Quién puede ser el protagonista? • ¿Qué trabajo hace? • ¿Cómo debe ser? • ¿Qué otros personajes saldrán en el texto? • ¿Qué puede ocurrir?

13. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat oral es farà una anticipació del final de la lectura.A partir d’aquí es poden formular hipòtesis sobre com acaba la història.

14. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir els grups de paraules que se li plantegen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i després d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És impor-tant assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol di-ficultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Solució El grupo b).

15. Orientacions didàctiquesUn cop llegit el text, els alumnes hauran d’esbrinar què volen dir les expressions que se’ls plantegen. Cal que s’adonin que sovint es poden interpretar pel context i que són una riquesa que ajuda a la precisió del llenguatge.

66


Solucióa) La tela ha sido muy cara.b) Duermen muy profundamente.c) Tener los ojos muy salidos de la cavidad ocular.d) Levantarse muy deprisa.e) No pueden dormirse.

16. Orientacions didàctiquesLes activitats incloses en aquest apartat pretenen apropar els nens i les nenes al món dels contes i de la literatura infantil a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres. Partint dels seus interessos, es demanarà als alumnes que escullin un conte que els hagi agradat. Per grups elaboraran un mural amb les portades d’aquests contes.

17. Orientacions didàctiquesEls alumnes presentaran el seu conte a la resta de companys. Primer hauran d’extreu-re’n l’argument. A continuació cal que s’exercitin en la narració —presentació, nus i desenllaç— de la història, fent-ho de manera clara, rica i ordenada. Se’ls pot donar un quadre de valoració de la intervenció oral que els pot servir de suport per no oblidar cap aspecte a l’hora de fer la narració oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe ha d’escoltar-lo amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.

Compañeros o compañeras que explican la historia

1 2 3 4 5

Sí No Sí No Sí No Sí No Sí No

1. ¿Ha empezado por el título del cuento?

2. ¿Ha explicado dónde ocurre?

3. ¿Ha descrito los personajes que intervienen?

4. ¿Ha comentado cómo termina?

5. ¿Ha explicado por qué le ha gustado?

Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden l’alumnat a tenir estratègies per aprendre a aprendre. Així, doncs, han d’utilitzar procediments de com-prensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferència dels coneixements i autoregulació.

18. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra ha de llegir les paraules produint amb nitidesa els sons [{] i [s] perquè els nens i les nenes les puguin repetir i fer correspondre amb els dibuixos.

67


Ejemplo: anzuelo.a) buzón, b) azúcar, c) cepillo, d) sopa, e) gusano, f) pecera, g) mesa, h) sobre, i) queso.

19. Orientacions didàctiquesEl mestre o la mestra ha de llegir les parelles de paraules produint el so [{]. L’alumne ha de discriminar la paraula que porta aquest so i indicar-ho en un quadre semblant al del llibre.

Ejemplo: cien-bien. coche-doce, cerrar-besar, trozo-como, avión-estación, calcetín-Valentín, verdad-ciudad.

20. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es relaciona el so treballat, [{], amb la seva representació gràfica, que varia segons la vocal que el segueix. Cal que observin amb atenció les paraules i les escriguin, classificant-les segons la grafia, z o c. L’observació i la reproducció de les pa-raules afavoreixen la fixació ortogràfica.

Solució za: cabeza, pinzas; zo: pozo, garbanzo; zu: zumo; ce: cena, cero; ci: cisne, cocina, ciego.

21. Orientacions didàctiquesL’observació i la reproducció de les paraules afavoreixen la fixació ortogràfica.

Solucióbalancín-cielo-cuento-buzo-receta-anciano-zumo-cesta-azul-cuchara.

22. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autora també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. S’hauran de fixar especialment en

les paraules avancé, tropezar i balancín. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del text.

23, 24, 25 i 26. Orientacions didàctiquesAquests exercicis estan pensats perquè els alumnes els facin individualment i per escrit.Es treballa el lèxic propi de la roba de vestir. Es presenten i es proposen exercicis d’ús i d’aplicació d’aquest lèxic perquè els alumnes el fixin i el consolidin. El lèxic es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.

68


23. Solució1. la blusa, 9. la gorra, 11. el pañuelo, 21. el sombrero, 6. el cepillo, 2. los pantalones, 15. los calzoncillos, 7. los calcetines, 8. el gorro, 17. el lazo, 13. la falda, 18. la manga, 19. el ojal, 4. el bolsillo, 17. la percha, 10. las bragas, 12. el delantal, 14. los zapatos, 22. la toalla, 5. la chaqueta, 3. el jersey, 20. las gafas

24. SolucióPrendas de vestir Complementos

la blusa las gafaslos pantalones el pañuelolos calzoncillos la toallalos calcetines el cepillola falda la perchalas bragas el lazoel delantal la mangalos zapatos el ojalla chaqueta el bolsilloel jerseyla gorrael sombreroel gorro

25. Solucióa) zapatob) zapatillas deportivasc) lazosd) jerseye) chaquetaf) calzoncillos

27. Orientacions didàctiquesA través del joc oral els alumnes aplicaran els adjectius possessius mi i tu en frases que indiquin possessió. S’ha d’intentar que hi participin tots els alumnes.

28. Orientacions didàctiquesEs tracta d’emprar la forma del possessiu su en la formació de frases que facin referèn-cia al dibuix.

Solució • El personaje nº 1 ha perdido su sombrero. • El personaje nº 2 ha extraviado su sombrero y lo tiene el personaje nº 1. • El personaje nº 3 ha perdido su sombrero y lo tiene el personaje nº 5.• El personaje nº 4 ha perdido su sombrero y lo tiene el personaje nº 3.• El personaje nº 5 ha perdido su sombrero y lo tiene el personaje nº 2.

29. Orientacions didàctiquesAquesta activitat es farà per escrit. Els alumnes han de fer servir els possessius comple-tant les frases.

Solució oberta

69



Cal que l’alumne s’adoni si sap discriminar les paraules que porten el so [{].

Solució cien, cielo, doce, ceniza, maceta.

2. Orientacions didàctiquesCal que l’alumne s’adoni si té fixat i consolidat el lèxic que s’ha treballat.

Solució jersey, bufanda, guantes, blusa, camisa, falda, pantalones, zapatos, calcetines y lazo.

3. Orientacions didàctiquesCal que l’alumne s’adoni si sap utilitzar els possessius.

Solució oberta

unidad 6¡Rico, rico…,riquísimo!

71

Unidad 6. ¡Rico, rico..., riquísimo!



• Participació en la conversa sobre les imatges que es visualitzen en la casa on tots els membres de la família ajuden a preparar el dinar del dia. Justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fan sobre aquesta il·lustració.

• Identificació dels aliments que hi surten.

• Participació en les exposicions orals a partir de models, pautes i suports visuals.

• Escolta atenta per analitzar l’estructura discursiva de la historieta explicada pels com-panys o companyes.

• Escrivim

• Exercitació de l’escriptura de textos instructius, en aquest cas una recepta de cuina, observant, ordenant, completant i component els passos de redacció d’ordres amb suport de models i amb proposta de lèxic específic.

• També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text i en faciliten la comprensió.

• Formulació d’hipòtesis lectores i lectura de qüestions prèvies que justifiquen la lectura del conte i en faciliten la comprensió.



• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu: Pisco sueña con el Capitán Caimán, de Martín Casariego.

• Verbalització d’endevinalles.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Juan Ramón Jiménez.

• Selecció i lectura de contes. Blancanieves y los siete enanitos, de Grimm.


• El so de les lletres / ortografia: «B en español – V en catalán // V en español – B en catalán», jocs d’atenció visual.

• Lèxic: «Los alimentos».

• Gramàtica: estructura comunicativa «hay».


• Vocabulari sobre els aliments.

• Xerrades sobre la importància d’una bona alimentació, classes d’aliments i l’aportació que fan al desenvolupament del cos i a la salut.

72


Orientacions didàctiques i solucionari

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis potenciarem la capacitat d’observació, reflexió, recerca d’infor-mació i aprenentatge mitjançant la participació activa dels alumnes.S’ha d’intentar que en la conversa hi participi el màxim nombre d’alumnes possible i s’ha d’aprofitar per treballar els hàbits d’alimentació.Durant la conversa dirigida, els nens i les nenes han de comentar la situació que s’obser-va en la il·lustració amb l’objectiu que s’expressin i exposin situacions i vivències sem-blants.

3. Solució possibleEs necesario seguir una dieta variada y tomar alimentos de todo tipo para crecer, gozar de buena salud y sentirnos bien. Cada día debemos ingerir cereales, pan y arroz o pasta, verdu-ras y frutas, y proteínas de origen animal, como la carne, los huevos y los productos lácteos. En cambio, no debemos abusar de los dulces ni de las grasas.

4. SolucióEs la hora de la comida o del almuerzo, al mediodía.

5. SolucióA la hora del desayuno, comida o almuerzo, merienda y cena, hay que parar la actividad para alimentarse.

6. SolucióCada miembro de la familia está preparando un plato: el abuelo el primer plato, el padre el segundo y los niños el postre.

7. SolucióSegún su origen, los alimentos se clasifican en tres grupos: vegetal, animal y mineral.


En aquesta activitat el mestre o la mestra farà l’exposició del cicle de l’elaboració del pa perquè serveixi de model als alumnes. Caldrà tenir en compte aquests aspectes: 1. Definir el tema. 2. Utilitzar fórmules de començament i de final. 3. Fer un discurs clar i entenedor. 4. Proporcionar el vocabulari adient i específic d’acord amb l’edat dels alumnes:

noms, adjectius, accions, adverbis, connectors.

A continuació alguns alumnes han d’imitar l’exposició que ha fet la mestra o el mestre.

Text:1. En primer lugar, se recoge el trigo y se lleva al molino con el tractor.2. En el molino, el trigo se transforma en harina y se pone en sacos.3. Los sacos de harina se llevan a la panadería.4. En la panadería, mezclan la harina con sal, levadura, y agua y lo amasan.

73


5. La masa se deja reposar con un trapo encima.6. Cuando ha crecido el volumen de la masa, se le da forma y se hacen un par de cortes.7. Se mete en el horno hasta que esté dorado.8. Ya está a punto para venderlo.

9. Orientacions didàctiques Amb aquesta activitat es vol introduir els alumnes en el món de les receptes de cuina. S’ha de motivar els nens i les nenes perquè portin receptes senzilles de casa (retallades de revistes o baixades d’Internet) ja que seran necessàries per realitzar els seus propis treballs.Ser responsable és una actitud que s’ha de fomentar des de l’escola; per tant, han de veure que és molt important portar el material que es demana per poder realitzar les seves tasques.

10. Orientacions didàctiquesEn un primer moment, aquesta activitat es realitzarà en grups de tres o quatre alumnes. Es tracta que els alumnes, a partir d’una lectura atenta i una anàlisi del text, trobin les instruccions en les diferents receptes que han portat i que apuntin els verbs que corres-ponen a les instruccions en el seu quadern de treball. Després s’iniciarà una conversa dirigida en la qual els nens i les nenes han d’anar dient els verbs que han descobert i el mestre o la mestra els ha d’apuntar a la pissarra. Han de veure que aquesta activitat és important per poder escriure després les seves receptes.Alguns dels verbs poden ser: mezclar, mojar, colocar, esparcir, poner, terminar, cubrir, guardar, espolvorear, untar, quitar, pelar, utilizar, cortar, escurrir, añadir, remover…

11. Orientacions didàctiquesAbans de començar a escriure la seva recepta, l’alumne, individualment, ha de pensar quina vol elaborar. A continuació se’ls presenta l’esquema que haurien de seguir per no deixar-se cap pas. La recepta de la preparació de la llimonada ha de servir de model per escriure’n una altra de senzilla en la qual s’incloguin tots aquests passos.

12. Orientacions didàctiquesMitjançant l’esquema que han omplert en l’activitat anterior i tenint també els diferents exemples com a referència, han d’escriure una recepta original. El text no es considerarà correcte si hi manca alguna instrucció.Recordeu que en general les receptes es presenten amb fotografies o dibuixos, i que els alumnes també n’hi poden incorporar si en busquen i n’hi afegeixen.L’activitat pot acabar amb la preparació de la seva recepta a casa i portar a l’aula el resul-tat per degustar-ho entre tots.

13. Orientacions didàctiquesUn cop feta la recepta de cuina, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

74


14. Orientacions didàctiquesAquesta activitat serveix per activar els coneixements previs i introduir-los en la lectura. Es tracta d’un exercici de predicció comentant la relació que hi pot haver entre aquest lèxic i el conte que llegiran.

15. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les frases que se li plantegen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i després d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És impor-tant assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol di-ficultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Solucióa) Por la noche.b) Pacífico.c) Tenía hambre.d) Se desilusionó.e) Las verduras son un buen alimento.

16. Orientacions didàctiquesUn cop llegit el text, els alumnes hauran de respondre les preguntes que els planteja l’activitat. Cal que s’adonin que sovint el context permet interpretar les expressions, i que aquestes són una riquesa que ajuda a la precisió del llenguatge.

a) Se refieren a Pisco.b) Las tripas hacen ruido cuando se tiene hambre.c) Algunas manifestaciones que hace nuestro cuerpo para avisarnos de que quiere o nece-

sita alguna cosa son: • Estornudar - Nos avisa de que nos estamos resfriando, hay polvo...• Bostezar - Se tiene hambre o sueño.• Lengua seca - Necesitamos beber agua.• Bombeo fuerte del corazón - Necesitamos descansar, parar o relajarnos.• Los ojos se nos cierran - Tenemos sueño.

17. Orientacions didàctiquesLes activitats incloses en aquest apartat pretenen apropar els nens i les nenes al món dels contes i de la literatura infantil a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres. Cada grup d’alumnes haurà de buscar dos o tres contes que compleixen els requisits que es demanen. La intenció, doncs, és que utilitzin recursos diferents als habituals per tal d’investigar i seleccionar el material.Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden l’alumnat a disposar d’estratègies per aprendre a aprendre. Així, doncs, han d’utilitzar procediments de com-prensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferència de coneixements i autoregulació.

75


Alguns contes que treballen aquests aspectes són: Las siete cabritas y el lobo, Los tres cerditos, Hansel y Gretel, La cigarra y la hormiga.

18, 19, 20. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes, observant, copiant i escrivint, memoritzin i retinguin paraules diferencials, pel que fa a la b, respecte del català.

19. SolucióCaballo, haba, labios, abuelo, nube, sabio.

20. Solucióa) El caballo blanco ha ganado la carrera.b) Una gran nube cubre el cielo.c) Me gustan las habas cocidas.d) El sabio ha hecho un descubrimiento muy importante.e) El padre de mi madre es mi abuelo.f) Me he pintado los labios de color rojo como mi vestido.

21 i 22. Orientacions didàctiquesEs pretén que mitjançant l’observació, la còpia i l’escriptura els alumnes memoritzin i retinguin paraules que s’escriuen amb v i que són diferencials respecte del català.

21. Orientacions didàctiquesJoc de llengua que serveix com a introducció al treball ortogràfic dels exercicis següents.

SolucióCalvo.

22. Solucióa) Esto es una línea curva.b) Mi vecino es calvo.c) Llevo una venda en el dedo porque me he cortado.d) Esteban tiene una verruga en la nariz.e) Este automóvil es muy rápido.f) El niño se revolcaba por el suelo.g) Las vigas de mi casa son de madera.h) El cristal se ha cubierto de vaho.i) El cuervo grazna.j) Esta mañana se ha reventado la rueda de la bicicleta.

23. Orientacions didàctiquesL’alumne ha de trobar i escriure tan ràpidament com sigui possible, i millor si ho fa a temps tancat, els verbs que s’escriuen amb b i paraules amb v. L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.

Solucióa) Había - forma del verbo haber

Llamaba - forma del verbo llamarCenaban - forma del verbo cenar

76


Imaginaba - forma del verbo imaginarGustaba - forma del verbo gustar

b) Verdad, vio (forma del verbo ver), servilleta, vaso, servida (forma del verbo servir), verduras.

24. Orientacions didàctiques Per preparar aquest dictat se seguiran aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en acababa,

cubos, pozo, volvía, yo, aguardaba. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà.9. Correcció del dictat.

25, 26, 27, 28 i 29. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que els alumnes coneguin paraules referents al món dels aliments que els ajudin a identificar-los, a classificar-los, etc.Es pot iniciar el treball de lèxic amb una activitat oral en la qual els alumnes diran el nom dels aliments que representen els dibuixos de la sopa de lletres i d’on provenen. L’activi-tat es pot ampliar amb el nom d’altres aliments.L’activitat 28 dóna peu a una conversa dirigida en la qual els alumnes comentaran què saben d’aquests aliments.Amb les activitats 29, 30 i 31 es pretén que l’alumnat faci servir el lèxic que s’ha treballat.

25. SolucióJamón, garbanzos, lechuga, uvas, pollo, leche, manzana, arroz, chocolate, azúcar, cebolla, naranja, guisantes, huevo, queso, tomates.

J P O T L E C E B O L L A GA U S I Q E C E B S T L O AM P S N I N C F G A O E H RO P R R Z Y Ñ H D I M C X BN A Z U C A R Z E D A H B AT I U V A S P B D U T U F NP E M F D I B O Z J E G H ZJ L A K M Q O R L T S A Z OG U I S A N T E S L Y D E SA J N A R A N O E L O K F TP K E A D F I Ñ L O V E U HO S E U Q J E M A N Z A N AP Q U F Q R L A R R O Z X SC H O C O L A T E Z O R R C

77


26. Solucióa) Frutas: uvas, castañas, naranjas, manzana.b) Dulces: chocolate, azúcar.c) Formas redondeadas: cebolla, guisantes, uvas, huevo, manzana, tomates, castañas, naranja.d) De color verde: guisantes, lechuga, judías.e) Se comen cocidos: guisantes, pollo, huevos, chocolate, judías, arroz, tomates, castañas,

cebolla...

28. SolucióCarne, pescado, helado, bebida.

29. SolucióUvas-vino; vaca-leche; ensalada de tomate-tomates; gallina-huevo; jamón-cerdo.

30 i 31. Orientacions didàctiquesAmb aquests jocs orals els alumnes s’exercitaran en l’ús de la forma verbal hay.Cal que tot el grup classe participi en el joc.

32 i 33. Orientacions didàctiquesEl treball oral realitzat als exercicis anteriors facilitarà l’escriptura de les frases amb la forma verbal hay... S’ha de vigilar, a més, que els alumnes fixin correctament l’ortografia d’aquesta paraula.

Ahora ya sé...Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’assoliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. Solucióa) Había una vez un frondoso bosque con muchos árboles y animales salvajes.b) Si miras al cielo verás que está repleto de nubes que amenazan fuertes lluvias. c) Cuando era joven mi abuela asistía a las fiestas del pueblo muy bien vestida.d) Ayer vi un concurso en la televisión en el que los concursantes cantaban y bailaban.

2. Solucions possibles: • En la nevera: zanahorias, jamón, chorizo, queso, judías, guisantes, champiñones, queso,

leche, pescado, puerros, albaricoques y huevos.• En la despensa: garbanzos, azúcar, chocolate, galletas, aceitunas, maíz, pistachos, tomillo,

harina, aceite y paquete de arroz.

Proyecto: Elaboramos un menú

79

Proyecto: Elaboramos un menú


Aquesta és una activitat globalitzadora que ha de mostrar les competències dels alumnes en la lectura i comprensió d’un gràfic, la recerca d’imatges, el treball en grup, la capacitat de compa-ració i rectificació i la del discerniment.

Cal prendre nota de l’evolució en l’adquisició de les diferents competències i així poder adaptar i potenciar les activitats més adients per avançar en els aspectes que encara no dominen.

Sempre és important fixar una finalitat en l’activitat escrita (augmenta la motivació i millora l’esforç). En aquest cas, la col·laboració en l’elaboració dels àpats familiars.

Després, l’alumnat, seguint l’esquema del llibre, realitzarà el menú. Abans d’elaborar-lo defi-nitivament, cal comentar a nivell de grup com han quedat els menús diaris i comprovar que tots els grups han sabut fer-los de forma equilibrada.

En aquest punt el mestre o la mestra pot explicar la importància d’una dieta equilibrada per a un creixement sa.

unidad 7Animalesmisteriosos

81

Unidad 7. Animales misteriosos



• Participació en la conversa sobre les imatges d’uns paisatges i justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fa sobre aquesta il·lustració.

• Participació en activitats de conversa de textos descriptius d’animals.

• Escolta activa de textos descriptius d’animals per identificar-los en la il·lustració.

• Escolta atenta de la cançó musicada del poema: El lagarto está llorando.

• Escrivim

• Exercitació en l’escriptura de fitxes descriptives partint de models treballats prèviament. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Activació de coneixements previs i presentació anticipada d’unes qüestions que justifiquen la lectura silenciosa d’un text poètic i en faciliten la comprensió.

• Lectura expressiva amb l’acompanyament de gestos que facilitin la memorització i l’ex-pressió.

• Resolució amb rapidesa d’activitats per incrementar la velocitat lectora.


• Gaudi amb la lectura d’un text poètic d’autor: El lagarto está llorando, de Federico García Lorca.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Eulalia Galvarriato.

EL.CONEIXEMENT.DE.LA.LLENGUA

• El so de les lletres / ortografia: «h».

• Lèxic: «Los animales».

• Gramàtica: «Por (temporal): por la mañana, por la tarde, por la noche».


• Aplicar continguts estadístics amb els diferents tipus de contes.

• Vocabulari sobre els animals.

• Conversa sobre animals. Animals domèstics, salvatges, carnívors, herbívors…

• Comprensió de textos informatius relacionats amb el coneixement d’algun animal.


82



L’alumnat ha d’adquirir l’hàbit d’escoltar, i s’ha d’esforçar per comprendre el que escolta, en aquest cas les descripcions dels animals. Els nens i les nenes miraran primer la il·lustració i anticiparan el nom dels animals que reconeguin. Després els anotaran en el seu full indicant-ne el color i el nom; així quan escoltin les descripcions que llegirà el mestre o la mestra podran fer la correspondència i completar l’activitat amb els noms dels animals que no havien reconegut. Si es creu convenient, el text es pot llegir dues vegades. El nom i el color que estan en negreta no s’ha de llegir. Els noms dels animals sovint són diferents en català i en castellà, i pot ser que algun alumne tingui dificultats. Si se’n detecten, cal insistir-hi una mica més un cop llegides les descripcions i corregida l’activitat.

DESCRIPCIONES: Murciélago (naranja): es el único mamífero volador. Caza al anochecer y la oscuridad le obli-ga a usar un método de orientación similar al radar.Lagarto (blanco): presenta el cuerpo alargado y cubierto de escamas. Tiene cuatro patas y una larga cola que, en algunas especies, es muy frágil y se rompe con facilidad, aunque puede volver a regenerarse.Saltamontes (gris): pariente muy cercano de los grillos que se desplaza dando grandes saltos. Rebeco (azul): su constitución y tamaño son parecidos a los de una cabra. Tanto el macho como la hembra tienen cuernos verticales, más largos que las orejas y de punta curvada hacia atrás en forma de garfio. Nutria (morado): es un mamífero carnívoro de pelo lustroso, espeso e impermeable. El color en la espalda es pardo oscuro, más intenso en el lomo que en las extremidades, y en el vien-tre es gris, menos en la garganta, donde es de color blanco roto. Su hábitat preferido son las orillas de los ríos bordeadas por bosques, vegetación espesa o paredes de piedra.Luciérnaga (amarillo): su aspecto alargado y de color negro recuerda a las larvas. Los ma-chos y las hembras son distintos. Las hembras iluminan la parte posterior de su cuerpo para atraer al macho. No tienen alas, por lo que sus desplazamientos están muy limitados.Zorro (verde): es un mamífero carnívoro, de fino hocico y espesa cola. Esta es muy peculiar porque posee una glándula que segrega un líquido de olor fuerte y desagradable.Buitre (rojo): es un ave rapaz que se alimenta de animales muertos. Tiene la cabeza pelada, es decir, sin plumaje. Ardilla (rosa): es un mamífero roedor con una larga cola que ocupa casi la mitad de la lon-gitud de su cuerpo. Es un animal sumamente rápido y ágil; le encanta subirse a los árboles.

Solució• Murciélago (naranja)• Lagarto (blanco)• Saltamontes (gris)• Rebeco (azul)• Nutria (morado)

• Luciérnaga (amarillo)• Zorro (verde)• Buitre (rojo)• Ardilla (rosa)

83


2. Orientacions didàctiquesL’alumne ha de localitzar tan ràpidament com sigui possible els tres grups de parau-les. Després caldrà comparar-les amb les trobades pels companys. Cal incidir i explicar aquells mots que poden ser menys coneguts.

Solucions possiblesA: árbol, ardilla, agua, arena, amapola, agujero, animal. M: murciélago, manzana, mapa (de tesoro), moneda, matorral, miel.R: río, rama, roca, rapaz (el buitre), roedor, reptil (lagarto).

3. Orientacions didàctiquesJugant amb els noms dels animals acabarem de fixar el vocabulari treballat.

4. Orientacions didàctiquesDesprés d’haver llegit la llista elaborada anteriorment, han d’escollir un animal i escriu-re’n el nom.

5. Orientacions didàctiquesEls alumnes s’han de plantejar individualment quines qüestions volen esbrinar de l’ani-mal que han triat. La resposta serà escrita.

6. Orientacions didàctiquesEl nen i la nena, individualment, cercarà documentació sobre l’animal que ha escollit i subratllarà les frases o els paràgrafs on ha localitzat la informació. Pot fer-ho amb un color diferent per cada apartat. És important vetllar perquè els textos siguin adequats a l’edat dels alumnes.

7. Orientacions didàctiquesUn cop extreta la informació, l’alumne redactarà una o dues frases per a cada apartat de la fitxa i buscarà, dibuixarà o imprimirà una il·lustració.Se’ls pot donar el model de fitxa i així el recull per a la biblioteca quedarà més unificat.

8. Orientacions didàctiquesUn cop feta la fitxa, l’alumne ha de revisar-la; l’esquema que se li proporciona a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg ter-mini, no és un aprenentatge immediat.

9. Orientacions didàctiquesEs demana als alumnes si coneixen contes o cançons sobre «los lagartos». Si no en coneixen cap, se’n pot improvisar un. El mestre o la mestra comença la primera frase (Érase que se era un lagarto blanco que vivía en un bosque espeso y alto…) i cada nen o nena hi va afegint una altra frase.

10. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’aprendre a explicar les sensacions que els produeix aquest animal. És important fer-los adonar que no tothom tindrà les mateixes sensacions, perquè cadascú n’experimenta de diferents. L’activitat serà oral.

84


11. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les frases que se li plantegen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i després d’haver llegit el text. És una activitat individual.

Solució • El lagarto y la lagarta están llorando. (c)• Los lagartos han perdido el anillo de bodas. (a)• Hace un sol radiante. (c)

12. Orientacions didàctiquesCaldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És important assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. El fet de buscar un moviment per a cada estrofa ajudarà a recordar la poesia i a recitar-la amb més facilitat. Un cop recitada, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del seu fragment de text: dicció, entonació…

13. Orientacions didàctiquesDesprés de deixar que l’alumnat plantegi totes les possibilitats que li hagin suggerit els dos versos, cal insistir en el fet que el poeta vol donar una gran importància al sol, ja que el corona com a capità del cel i el vesteix amb una bonica armilla de seda brillant. Es pot comentar que en els poemes sovint s’utilitzen formes diferents de dir les coses, cosa que anomenem sentit figurat (metàfora).

14. Orientacions didàctiquesEls poemes són un element interessant i a vegades una mica difícils de fer arribar a l’alumnat. Per aquest motiu seria interessant fer l’exercici de plasmar amb un dibuix cada estrofa del poema i fer-ne, si és possible, una presentació incloent-hi la música.

Adjuntem aquest enllaç com a exemple:

<http://www.youtube.com/watch?v=Lgk9thbhCo8&feature=related>

Si no hi ha temps de fer tot el treball, també es pot optar per passar-los el vídeo anterior.

15 i 16. Orientacions didàctiquesLes activitats incloses en aquest apartat pretenen apropar els nens i les nenes al món dels contes i de la literatura infantil a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres. Interrelació entre àrees (llengua i matemàtiques), plantegem dos exercicis en què l’anà-lisi dels contes serveix com a pretext per aprendre a recollir i a tractar la informació, i posteriorment saber expressar-la estadísticament. Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden l’alumnat a tenir estratègies per aprendre a aprendre. Així, doncs, han d’utilitzar procediments de com-prensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferència dels coneixements i autoregulació.

17. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat es treballa l’atenció i l’observació, que ajudaran els alumnes a millorar l’ortografia.

85


SolucióHay cuatro palabras con la letra h: ha, hermosos, hay, ha.

18. Orientacions didàctiquesAmb l’observació, la còpia i l’escriptura es pretén que els alumnes memoritzin i retinguin l’ortografia dels verbs: haber, hacer i hablar en diferents temps i persones.

Solucióa) Había una vez un lagarto y una lagarta.b) En el cielo del poema hay pájaros.c) La lagarta llora pero no habla.d) El lagarto y la lagarta lloraron pero no hablaron con nadie. e) Los lagartos habían perdido sin querer su anillo de desposados. f) Los lagartos no hacían más que llorar.

19 i 20. Orientacions didàctiquesFent aquestes activitats els alumnes han de memoritzar i fer servir paraules que porten h. Són activitats pensades per fer individualment i per escrit, però si es creu convenient també poden ser orals.

19. Solució a) harapo 2 b) malhumor 4c) hipo 1d) helado 3

21. Orientacions didàctiquesAmb l’observació, la còpia i l’escriptura es pretén que els alumnes memoritzin i retinguin l’ortografia dels verbs haber, hacer i hablar en diferents temps i persones.

Solució (només hi consta la forma del verb, ja que la resta de la solució és oberta). b) Hablamos de… c) El domingo haremos… d) La carta la había escrito… e) Está hablando… f) Sí que había hecho… g) Lo hacemos…

22. Orientacions didàctiquesAquest exercici treballa l’ús de l’h en el verb hacer. Es fa a partir de l’observació i de la utilització.

23. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autora també s’ha de

llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text.

86


4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en había, hicimos, halagüeño. Les escriuran a la pissarra.

5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

24. Orientacions didàctiquesAquí es presenten el dibuix i el nom de diferents animals. Els nens i les nenes han de trobar els noms en una sopa de lletres.

Solució

C O N E J O D G Y I K A

Ñ U L O M B R I Z J B C

X A I R E N A C U A J O

O E R N L W Q E C L A N

S R A T O N N U C A Y I

O M U R C I E L A G O C

R V V P Q N D A P A P A

T R E B I C Ñ O E R B R

U H Q J T O S J R T F A

P I B Q A S N O R I T Ñ

C A B A L L O P O J U A

B U E Y F H B O R A S P

25. Orientacions didàctiquesAquesta activitat pretén que l’alumnat domini les paraules que denominen animals. És una activitat d’ús i d’aplicació i els ajuda a fixar i a consolidar les paraules apreses. El lèxic treballat es pot ampliar amb altres paraules del mateix camp.

Solució possible:a) lobo-gatob) tigre-conejo c) liebre-tortuga d) león-ardilla e) zorro-jirafa

26. Orientacions didàctiquesLa finalitat d’aquest exercici és que l’alumnat fixi i consolidi el lèxic del camp semàntic dels animals. Ho faran per escrit trobant la peça del trencaclosques.

Solució La pieza que encaja es la c). Perro, hueso, pulga, gatos, colas.

87


27, 28 i 29. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes apliquin correctament les locucions adverbials por la mañana, por la tarde, por la noche a l’hora de formar frases i que les relacionin amb les diferents hores del dia. L’activitat 27 es farà oralment. La 28 i la 29 es poden fer oralment o per escrit.

28. Solució Acostarse - por la noche; merendar - por la tarde; desayunar - por la mañana; echar la sies-ta - por la tarde; cenar - por la noche.

29. Solució

Sábado Domingo

Por.la.mañana a la playa al castillo

Por.la.tarde al cine al zoo


Aquesta activitat ha de servir perquè els alumnes comprovin si han memoritzat paraules que porten h i són capaços de fer-les servir.

Solució a) harapos b) helado c) hipo d) malhumor

2. Orientacions didàctiquesL’activitat es pot fer a temps tancat. L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes i els ajudarà a fixar el vocabulari treballat.

Solució murciélago – lagarto – saltamontes – zorro – renacuajo – asno

3. Orientacions didàctiquesL’alumne ha d’aconseguir ordenar la frase. L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes i ajudarà a fixar l’estructura treballada.

Solució a) Por la mañana voy siempre al colegio. b) Alguna vez por la noche voy a casa de mis abuelos.c) El sábado por la tarde fuimos al teatro.

88


.

unidad 8Papel, lápiz y goma

89

Unidad 8. Papel, lápiz y goma



• Participació en la conversa i expressió d’opinions personals a partir de la il·lustració de l’aula. Justificació de les respostes a les preguntes.

• Participació en jocs de llengua dialogats.

• Producció oral de textos narratius estructurant el discurs a partir del suport visual, utilit-zant l’estructura d’aquesta tipologia amb pautes concretes i amb preparació prèvia.

• Escolta atenta per analitzar l’estructura discursiva de la historieta explicada pels com-panys o companyes.

• Escrivim

• Audició i comprensió de textos poètics que serviran com a models d’escriptura.

• Escolta atenta de poemes recitats.

• Lectura de poemes que hauran de completar segons la rima.

• Exercitació en l’escriptura de textos poètics i de versos d’un poema, jugant amb les parau-les per la rima. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Explicació d’alguna experiència personal relacionada amb la lectura.




• Resolució d’activitats de memòria a curt termini per incrementar la velocitat lectora.


• Gaudi amb la lectura d’un text narratiu: Cuchifritín en casa de su abuelo, d‘Elena Fortún.

• Gaudi amb la lectura de poemes amb jocs de rima: «Para dormir», en Palomas sueltas, de José González Torices; «El Reino del Revés», en Vamos a ver cómo es el Reino del Revés, de María Elena Walsh; «Almohada», en Las cosas de tu cuarto, de María de la Luz Uribe; «Tabla de multiplicar», de Celia Viñas; «La araña», de Carlos Murciano.

• Verbalització de poemes.

• Coneixement d’autors literaris a partir del text del dictat: Camilo José Cela.

• Selecció i lectura de poemes relacionats amb l‘escola. «Tabla de multiplicar», de Celia Viñas.

90



• El so de les lletres / ortografia: els sons de «ja, jo, ju» i les grafies.

• Lèxic: «Los números y la escuela».

• Gramàtica: «demasiado».


• Referències al comportament a classe, respecte al professorat i als companys i companyes.

91



Amb aquests exercicis potenciarem la capacitat d’observació i reflexió.S’ha d’intentar que, en la conversa, hi participi el màxim nombre d’alumnes possible i s’ha d’aprofitar per treballar els hàbits d’escoltar els companys i saber esperar el torn de paraula.Durant la conversa dirigida, els nens i les nenes han de comentar la situació que s’obser-va en la il·lustració i expressar i exposar situacions i vivències semblants.

2. Orientacions didàctiquesEn aquesta activitat les ordres no s’han d’escriure, sinó que s’han de donar oralment. L’exercici es farà tal com està explicat al llibre. El company o companya que executa l’or-dre d’ús de l’objecte la representarà amb mímica. Cada alumne ha de donar i executar, com a mínim, una ordre.

3. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar atentament la historieta per ser capaços de fer una bona lectura de la imatge. Cal que també aprenguin a extreure’n l’argument. A continuació han d’exercitar-se en la narració —presentació, nus, desenllaç— de fets i d’històries repre-sentades en imatges de manera clara, rica i ordenada, sense oblidar la descripció dels personatges i del lloc. El quadre de valoració de la intervenció oral que tenen els alumnes pot servir de suport per no oblidar cap aspecte a l’hora de fer la narració oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe ha d’escoltar-lo amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.

4. Orientacions didàctiquesAmb aquesta activitat es pretén presentar l’expressió escrita que ens ocuparà més en-davant. El mestre o la mestra ha de fer una lectura oral i expressiva perquè serà el que demanarem de fer també a l’alumnat.És important assajar en veu alta paraules i versos a fi de resoldre qualsevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Per aquest mo-tiu, si es creu convenient, es pot facilitar als alumnes tenir el següent esquema perquè el completin.

NOMBRE

¿Se.entiende.bien.lo.que.lee? ¿Puntúa.bien? ¿Se.nota.que.

lee.poesía?

Sí No Sí No Sí No

92


Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Para dormir

—Que no tengo sueño, madre.—Pues cuenta ovejas.Cuenta cien veces las blancasy otras cien veces las negras.Cuenta las orejas grandesy las orejas pequeñas,y los rabos y las patasy los ojos y las cejas.Cuenta al perro del pastory al pastor que pastorea.Cuenta los años que tiene,pues ya pasa de cincuenta.Cuenta...Y mi madre se ha dormido,cuenta que te cuenta cuenta.Y yo, ay, pobre de mí,sigo contando y despierta.

5. Orientacions didàctiquesL’objectiu d’aquesta activitat és fer que els alumnes s’exercitin a trobar rimes dins d’un context. Seria bo que sentissin el poema recitat en veu alta fent un silenci on falten les paraules, perquè això ajudarà a trobar la paraula més adient.

Solució El Reino del Revés

Me dijeron que en el Reino del Revésnada el pájaro y vuela el pez,que los gatos no hacen miau y dicen yesporque estudian mucho inglés. Me dijeron que en el Reino del Revésnadie baila con los pies,que un ladrón es vigilante y otro es juezy que dos y dos son tres. Me dijeron que en el Reino del Revéscabe un oso en una nuez,que usan barbas y bigotes los bebésy que un año dura un mes. Me dijeron que en el Reino del Revéshay un perro pekinésque se cae para arriba y una vez...no pudo bajar después.

93


Me dijeron que en el Reino del Revésun señor llamado Andréstiene 1.530 chimpancésque si miras no los ves. Me dijeron que en el Reino del Revésuna araña y un ciempiésvan montados al palacio del marquésen caballos de ajedrez. Vamos a ver cómo esel Reino del Revés.

María Elena Walsh

6. Solució• escuela - muela• silla - mesilla• imaginar - cantar

• decía - día• dormían - escribían• trapo - gato

7 i 8. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat capti la rima de les paraules en castellà i en faci servir.

9 i 10. Orientacions didàctiquesEls alumnes haurien de seguir l’esquema que se’ls presenta per tal d’elaborar el seu poema. Se’ls ha d’explicar que no sempre els poemes presenten aquesta estructura (presen-tación y características del personaje, lo que le pasa y el desenlace), sinó que hi ha molta varietat de poemes (quant a nombre d’estrofes, si rimen o no…).Si el mestre o la mestra ho veu oportú, pot llegir també aquests altres poemes que se-gueixen la mateixa estructura i pot demanar als alumnes que els escriguin.

Cama

Esta era una cama azulque quería tener tul.«Así», pensaba, «princesaserá la que en mí se duerma».Cuando la niña llegaba a acostarse, la abrazaba,la acogía, la acunaba,la sostenía y tapaba.Cuando la niña dormíala cama entre sí decía:«Más haría con un tulque fuera también azul».«Así mi bella princesano tendría jamás quejade mosquitos ni de abejasni temería sorpresas».

94


Baúl

Este es un baúl de mimbredonde vive un rey que riñe,a tres muñecas de trapo,dos osos, un tren y un gato.Aunque el rey es muy pequeñose cree el amo y el dueñoy cada noche al cerrarmanda a todos marchar.Nadie conoce el cuarto,las penas de osos y gatoy del tren y las muñecasmarchando la noche entera.Pero cuando llega el díasalen a jugar y olvidanal rey, que queda guardadoen el baúl, encerrado.

Maria de la Luz Uribe, Las cosas de tu cuarto. Madrid: Espasa-Calpe, 1991

Tenint com a referència els diferents poemes que s’han treballat, els alumnes han d’es-criure el propi poema, sabent que al final es farà un recull de totes les poesies de la classe. Un cop fet el poema, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a anar convertint aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg ter-mini, no és un aprenentatge immediat.

11. Orientacions didàctiquesA partir d’una conversa dirigida, els nens i les nenes han d’explicar situacions reals o imaginades de desconcert en què cal respondre. Cal donar l’oportunitat d’explicar-se al màxim nombre d’alumnes; per tant, cal mantenir els torns de paraula, l’ordre i procurar que tothom escolti qui parla. A partir d’aquí es poden formular hipòtesis sobre què li passa al personatge principal.

12. Orientacions didàctiquesUn cop llegit el text, els alumnes hauran de contestar i posar en pràctica operacions ma-temàtiques de càlcul mental com les que Don Tomás proposa a Cuchifritín.Són activitats que primer s’han de pensar individualment i després posar-les en comú.

Solucióa) Sí.

13. Orientacions didàctiquesEs tracta de comprendre les frases i completar-les amb les paraules adequades encara que no siguin les que surten al text.

95


Solució possible—A ver, Cochifrito, cuánto son diez y seis... A ver, a ver, de prisita, que esto hay que resolverlo en seguida y no vale la pena pensarlo...Era don Tomás, que lo miraba desde el balcón de su cuarto.—Pues..., quizás...—Vamos..., corriendo..., que ya eres un mozalbete...—Pues son dieciséis.—¿Y siete más?—Probablemente... Es muy difícil –se lamentó desesperado.—¿Difícil? No, hijo, no. Fíjate bien. Son dieciséis y siete. Si yo te hubiera dicho dieciséis y cuatro, serían veinte; pero como te he dicho siete, son tres más, es decir, veintitrés... ¿Qué dices a eso?—Bueno.—Nada de bueno... has de sumar tú mismo, sin ayudas y sin contar con los dedos como las viejas. Ya tenemos veintitrés y cinco más... ¿Cuántas tendremos?—No sé... ¿Qué es lo que tenemos?—Pues... chocolate con churros, por ejemplo: ¿te gustan mucho? Teníamos veintitrés, y con cinco más tendremos...—¡Veintiocho!

14. Orientacions didàctiquesLes activitats incloses en aquest apartat pretenen apropar els nens i les nenes al món de la poesia a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres. Cada grup d’alumnes haurà de buscar poemes que tinguin els requisits que es demanen. Es vol que utilitzin recursos i estratègies diferents a les habituals per tal d’investigar i seleccionar el material.Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden els alumnes a acu-mular estratègies per aprendre a aprendre. Així, doncs, han d’utilitzar procediments de comprensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferèn-cia dels coneixements i autoregulació.Utilitzeu un cercador d’Internet per trobar pàgines dedicades a la poesia a les aules.

15. Orientacions didàctiquesUn cop els alumnes han escollit el poema, en faran una lectura expressiva prèviament preparada. Podran ensenyar els dibuixos que acompanyen el treball.El fet que la resta de companys hagi de completar un quadre de valoració els ajudarà a escoltar i a participar en l’activitat.

16, 17 i 18. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es pretén que l’alumnat escolti i produeixi amb correcció el so específic [x].

16. El mestre o la mestra ha de llegir d’una en una les paraules de la llista i els alumnes les han de reproduir en veu alta.

Jarro, ajo, hoja, rojo, justo, caja, Juan, espejo, julio, reja.

96


19. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. El nom de l’autor també s’ha de llegir. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en: azarado,

hacer, viajero, orejas. Escriuran aquestes paraules a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

20. Orientacions didàctiquesAquest exercici relaciona el so [x] amb la seva representació gràfica quan va seguida de les vocals a, o, u.Cal que observin amb atenció les paraules i que les escriguin, completant les frases i classificant-les segons la vocal a la qual acompanyen. L’observació i la reproducció de les paraules afavoreixen la fixació ortogràfica.

Solucióa) Este jueves hacemos fiesta en la escuela.b) El zumbido de la abeja me despertó.c) Este chico es demasiado joven para tener carnet de conducir.d) Al coser los calcetines se le ha roto la aguja.e) Me gusta comer pan con tomate y jamón.f) El mes de junio es el último del curso.g) El trabajo de este señor es muy duro.h) Es mejor estar contento que triste.i) El reloj se ha parado porque no tiene pilas.j) El juego del parchís es muy divertido.

21. Solució

G I N L L E C C I O N GI U E A U A F O T G B. IS A C A P. U N T A S O MN Z E K G I B O E O R NA T B H T G N B M C R AS U I. C F D H C N W A SI L P Z C E A D E F D IO A I O A I D K I L O OK E Z T G V O P E S R TR A P P A P E L E R A XC. U A D. E R. N O O E V NR L. A. P I Z A R R A I I

97


22, 23 i 24. Orientacions didàctiquesAmb aquests exercicis es presenta, fixa i consolida el lèxic propi de l’escola i la classe.Els exercicis es faran individualment i per escrit. Anirà bé fer una correcció col·lectiva i comentar les respostes.

22. Solucióa) Francisco tiene la regla más larga de la clase.b) Al libro le falta una hoja.c) El árbol del parque ha perdido todas las hojas.d) Hemos hecho una pajarita de papel.e) Al lápiz se le saca punta con el sacapuntas.f) El gimnasio de mi escuela es enorme.

23. SolucióEl borrador de trapo. Los pelos del pincel.Las hojas del libro. La pizarra de la clase.El lápiz de madera. El polvo de la tiza.La papelera de rejilla. El sacapuntas de plástico.

24, 25, 26, 27 i 28. Orientacions didàctiquesA l’activitat 24.es presenta l’escriptura dels nombres cardinals de l’1 al 100. Un cop pre-sentats els múltiples de deu, s’ha d’explicar als alumnes que només es mostra un exem-ple de cada un d’ells i els números restants de cada grup segueixen la mateixa estruc-tura a l’hora d’escriure’ls. A la pissarra s’han d’escriure alguns números, per exemple: 22 - veintidós, 23 - veintitrés, 24 - veinticuatro... Es fixa i consolida l’escriptura dels nombres amb el joc del bingo de l’exercici 28, i amb la resolució dels exercicis 25, 26 i 27, que consisteixen a completar o bé contestar preguntes de resposta numèrica.

25. Solucióveintiunoveintitréstreinta y unotreinta y dostreinta y trescuarenta y unocuarenta y doscuarenta y trescincuenta y unocincuenta y doscincuenta y tres

26. Solució oberta

27. Solució57 - cincuenta y siete; 69 - sesenta y nueve; 25 - veinticinco; 74 - setenta y cuatro; 92 - noventa y dos; 87 - ochenta y siete; 39 - treinta y nueve; 26 - veintiséis; 48 - cuarenta y ocho; 77 - setenta y siete.

98


28. Orientacions didàctiquesEl joc del bingo permet jugar amb números diferents i practicar del 20 al 30, del 30 al 40 i així successivament. També es pot jugar només amb els múltiples de 10...

29. Solucióa) Demasiado grande. b) Demasiada gente. c) Demasiada agua. d) Demasiados peces.

30. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes apliquin el quantitatiu demasiado en totes les seves formes. Aquests exercicis es poden completar amb activitats orals en les quals hagin de fer servir aquests quantitatius.

Solució1. Hay demasiado azúcar en el café. 2. Hay demasiada gente en la calle. 3. Hay demasiados libros en el cajón. 4. Hay demasiadas manzanas en la cesta.

Ahora ya sé...1, 2, 3. Amb aquests exercicis es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau

d’assoliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. Orientacions didàctiquesFent aquest exercici es relaciona el so [x] amb la seva representació gràfica quan va se-guida de les vocals a, o, u.Cal que observin amb atenció les paraules i que les escriguin, completant les frases i classificant-les segons la vocal que acompanyen.

SolucióJa: jarro, oveja, jamás, jaula Jo: cajón, ojos, viejo, atajo Ju: judías, juguete, jurar, justicia

2. Solució• Soy el número siete de la lista de clase.• Pesa ochenta kilos.• Mi gato tiene trece años.• Esta chaqueta vale noventa euros.• El día doce iré de excursión.• Una hora tiene sesenta minutos.• Faltan setenta y cuatro kilómetros para llegar.• Llevo veintidós euros en el bolsillo.• Un siglo tiene cien años.• Saldré de casa dentro de diez minutos.

99


3. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes apliquin el quantitatiu demasiado en totes les seves formes.

Solucions possibles• Hay demasiadas pelotas.• Los niños han llenado los cubos con demasiada agua.• En la mochila hay demasiados libros.

unidad 9Meses y tradiciones

101

Unidad 9. Meses y tradiciones



• Participació en la conversa sobre les imatges de la plaça d’una ciutat en les quatre esta-cions de l’any i justificació de les respostes a les preguntes que se’ls fa sobre aquestes il·lustracions.

• Producció oral de textos narratius estructurant el discurs a partir de suport visual, utilit-zant l’estructura d’aquesta tipologia amb pautes concretes i amb preparació prèvia.

• Lectura reflexiva de «greguerías».

• Oralització de poemes i d’embarbussaments.

• Escrivim

• Exercitació en l’elaboració de rètols publicitaris diferenciant la informació escrita de la informació plàstica. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Anticipació de coneixements previs i presentació anticipada d’unes paraules que justifi-quen la lectura, primer silenciosa i després expressiva, d’un text poètic i en faciliten la comprensió.


• Gaudi amb la lectura d’un text poètic d’autor: El libro de las preguntas, de Pablo Neruda.

• Coneixement de les greguerías de Ramón Gómez de la Serna.

• Coneixement del llibre Pregúntame, de l’autora Anje Damm.


• El so de les lletres / ortografia: la grafia «ñ».

• Lèxic: «Los días de la semana. Los meses del año».

• Gramàtica: absència de l’article personal.


• Vocabulari sobre el temps i les estacions de l’any.

• Conversa sobre els mesos i les estacions de l’any.

• Observació i coneixement d’un mateix.


102



Amb aquest exercici potenciarem la capacitat d’observació i l’aprenentatge com una activi-tat lúdica. Cal que l’alumnat fixi l’atenció en els detalls que ens indiquen els canvis d’estació.

Solució possibleElements que es repeteixen: gato, muñeco de nieve, pájaro, cubo de basura, mochila, farola...Elements que no es repeteixen: la parada de castañas, el quiosco, la heladería, el flotador, la escuela...

2. Orientacions didàctiquesEls alumnes han d’observar atentament els quatre dibuixos i escollir-ne un, després fer una bona lectura de la imatge. Han de començar a fer descripcions en veu alta, breus i estructurades: anomenar l’estació escollida, explicar les activitats que hi ha dibuixades, ser capaç de dir el nom de cadascuna i recordar els mesos de l’any que formen part de l’estació. L’esquema de valoració de la intervenció oral que tenen els alumnes pot servir de suport per no oblidar cap aspecte quan es faci l’explicació oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe ha d’escoltar-lo amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes de l’esquema.

3. Orientacions didàctiquesL’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes s’adonin que el calendari té força dates assenyalades que es repeteixen cada any.

Solució possiblePrimavera: Sant Jordi, Pascua.Verano: Verbena de Sant Joan.Otoño: Castañada.Invierno: Carnaval, los Reyes Magos, Navidad.

5, 6 i 7. Orientacions didàctiquesAquí treballarem el llenguatge publicitari. Convé que els alumnes s’adonin que la comu-nicació escrita no sempre es realitza mitjançant un conte, una història, un text científic o divulgatiu… sinó que existeix una altra forma de comunicació en la qual estem immersos: la publicitat. Després ens centrarem en la festa major de la localitat o de l’escola. Els alumnes poden aportar exemples de cartells d’anys anteriors. Els analitzaran fent una clara distinció entre la part escrita i la part gràfica.

8. Orientacions didàctiquesEls alumnes hauran de fer un petit esbós del seu cartell. L’adreça d’Internet de l’activitat anterior els donarà exemples de com millorar plàsticament el seu cartell.

9. Orientacions didàctiquesUn cop feta la prova del cartell, l’alumne ha de revisar-lo. L’esquema que se li proporcio-na a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a convertir aquesta acció en un hàbit. Això li

103


permetrà reconèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat. Un cop feta la revisió, cada alumne farà el cartell definitiu.

10 i 11. Orientacions didàctiquesAquestes activitats es fan per introduir el tema de la lectura. S’utilitzen les greguerías per la similitud que presenten amb el poema de Pablo Neruda. Les greguerías són composi-cions breus, amb interpretacions o comentaris enginyosos sobre aspectes de la vida quo-tidiana, que van ser creades i així anomenades per l’escriptor Ramón Gómez de la Serna. Els alumnes s’identifiquen i motiven fàcilment amb la capacitat d’enginy i humor d’aques-tes produccions. Alguns exemples: 1. La ñ es la n con bigote.2. Las algas que aparecen en las playas son los pelos que se arrancan las sirenas al pei-

narse.3. El 8 es el reloj de arena de los números.4. El león tiene en la punta de la cola la brocha de afeitar.5. Los puentes son las cejas de los ríos.6. Trueno: caída de un baúl por las escaleras del cielo.

Col·lectivament, es comentaran les dues greguerías de Ramón Gómez de la Serna, i tam-bé les de producció pròpia. Igualment s’hi poden afegir alguns exemples de la llista que acabem d’oferir-vos. Després s’enllaçarà la conversa amb el tema de la lectura.

12. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir els grups de paraules que se li plantegen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i després d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És impor-tant assajar en veu alta paraules i frases a fi de resoldre qualsevol dificultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

Solució b) otoño, jueves, crisantemo, primavera, años, días, peluquero.

13. Orientacions didàctiquesL’alumne ha de trobar tan ràpidament com sigui possible les síl·labes d’aquestes pa-raules. L’exercitació de l’agilitat i la memòria visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.

Solucióotoño - vaca - primavera - diciembreenero - crisantemo - hojas - viernes.

104


14 i 15. Orientacions didàctiquesLes activitats incloses en aquest apartat pretenen apropar els nens i les nenes al món dels contes i de la literatura infantil a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres. En aquesta ocasió es proposa un treball basat en el llibre Pregúntame (Anaya, 2003).Són un conjunt de qüestions que pretenen provocar en l’alumne una actuació, fer un sug-geriment, convidar a la reflexió, observar la realitat, despertar la curiositat o incentivar la imaginació. Una possibilitat seria tenir el llibre, a la biblioteca de l’escola o de l’aula, perquè servís de suport al treball. Per si aquesta opció no és possible transcrivim les preguntes que planteja. A l’activitat 15, el mestre o la mestra en llegirà unes quantes i els alumnes n’escolliran una per contestar-la. Cal potenciar la reflexió i el fet que cadascú s’expressi lliurement. Totes les reflexions han de ser valorades.

• ¿Quién es tu mejor amigo, quién es tu mejor amiga?• ¿Te acuerdas de algún sueño?• ¿Has visto alguna vez animales en las nubes del cielo?• ¿Qué cosas te gusta oler?• ¿Qué haces cuando te aburres?• ¿Dónde te gustaría vivir?• ¿Qué animal te gustaría tener?• ¿A quién te gustaría enviar un mensaje?• ¿Has preparado alguna comida con tu papá o tu mamá?• ¿Cómo te das cuenta de que estás creciendo?• ¿Hay algo que no te gusta comer?• ¿Qué cosas divertidas cuenta tu familia de cuando eras pequeño?• ¿Qué dibujo tuyo te gusta más?• ¿Sabes cantar o tocar algún instrumento musical?• ¿Te parece divertida alguna palabrota?• ¿Qué cosa especial sabe hacer tu papá o tu mamá?• ¿A quién no te gusta dar un beso?• ¿Has jugado con frutas alguna vez?• ¿Qué libro te gusta más? • ¿Qué harías si fueras rey o reina?• ¿Sabes cómo eran tus padres cuando eran niños?• ¿Con quién te gusta ser cariñoso?• ¿Qué te gusta coleccionar?• ¿Qué persona no te gusta nada?• ¿Sabes hacer algo mejor que tus padres? • ¿Cómo haces reír a los demás? • ¿Qué te han contado tus abuelos de cuando eran niños?• ¿Sabes contar algún cuento?• ¿Qué nombre le pondrías a una mascota?• ¿Qué sabes hacer con las manos?• ¿Cuál es tu mayor deseo?• ¿Qué ves desde la ventana de tu cuarto?• ¿Te has sentido solo alguna vez?• ¿Has escrito alguna vez tu nombre en la arena?• ¿Te gusta hacer muñecos de nieve?

105


• ¿Qué te gustaría ser de mayor?• ¿Qué cosas te dan rabia?• ¿Has contado alguna vez un secreto?• ¿Qué haces cuando te levantas?• ¿Qué cosa quieres guardar para siempre?• ¿Qué te gustaría saber hacer?• ¿Cuántos sois en tu familia?• ¿Has construido juguetes alguna vez?• ¿De qué color son tus ojos?• ¿Qué cosas te dan miedo?• ¿Qué casa te gustaría construir?• ¿Adónde quieres viajar?• ¿Has encontrado alguna vez un animal muerto? ¿Qué has hecho con él?• ¿Qué haces cuando no hay nadie que pueda jugar contigo?• ¿Cuál es tu cuento preferido?• ¿Qué cosas te gusta tocar?• ¿Qué ruidos oyes cada mañana?• ¿Has partido alguna vez una fruta? ¿Qué has encontrado dentro?• ¿Te gustan las poesías?• ¿A qué te gusta jugar en el bosque?• ¿Has traído algún recuerdo de tus viajes?• ¿Qué haces cuando tienes frío?• ¿A qué te gusta jugar cuando hace calor?• ¿De qué te gusta disfrazarte?• ¿Qué cosas te ponen triste?• ¿Crees que existen los fantasmas?• ¿Por qué te pusieron el nombre que tienes?• ¿Te has perdido alguna vez?• ¿Qué ropa te pones para estar más guapo o más guapa?• ¿Has arreglado un juguete alguna vez?• ¿Tienes algún juguete de cuando tus padres eran pequeños?• ¿Con quién puedes hablar de todo?• ¿Qué animales te dan miedo?• ¿Cuál es el lugar donde prefieres jugar?• ¿Qué quieres hacer cuando seas mayor?• ¿Sabes a qué jugaban tus abuelos cuando eran niños?• ¿Te gusta más tener hermanos pequeños o mayores?• ¿Te gusta que te abracen? • ¿Has visto alguna vez cómo nace un animal? • ¿Te has peleado con algún amigo o amiga?• ¿A quién has consolado alguna vez?• ¿De qué te gustaría saber más?• ¿Ayudas a veces en casa?• ¿Haces algo que no deberías? • ¿Qué comida te gusta más?• ¿En qué animal te convertirías?• ¿Qué cosas te hacen reír? • ¿Qué animales no te gustan?• ¿Dónde prefieres esconderte?• ¿Qué te gusta sentir en la piel?

106


• ¿En qué lugar del mundo vives?• ¿Has prohibido a alguien entrar en tu cuarto?• ¿Has visto cómo sale la luna por las noches?• ¿A quién echas de menos?• ¿Has enseñado alguna vez algo a alguien?• ¿Qué camino conoces muy bien?• ¿Qué es lo que más te gusta cuando estás enfermo?• ¿Dónde te gustaría dormir hoy?• ¿Dónde te gustaría despertarte mañana?• ¿Qué te llama la atención?• ¿Has ayudado a curar a alguien?• ¿Has descubierto alguna vez huellas de animales?• ¿Con qué te gusta construir cosas?• ¿Has inventado algún juego?• ¿Te has caído alguna vez al agua?

16. Orientacions didàctiquesPrimerament, el mestre o la mestra llegirà l’embarbussament una o dues vegades. A continuació el llegiran els alumnes, primer en silenci i després en veu alta, tan de pressa com puguin i fixant-se en la grafia ñ. Han d’acabar memoritzant l’embarbussament.

16, 17, 18, 19 i 20. Orientacions didàctiquesLa correspondència del so de la lletra ñ amb la grafia es fa amb l’observació, la comple-mentació i l’escriptura de paraules.

18. SolucióCastaña, pequeño, piña, viña, cañón, bañera, acompañar, moño, campaña, engañar, muñeca y año.

19. Solucióa) puñob) sueñac) montañad) enseñae) riñe

20. Solucióa) leñador b) piña c) otoño d) mañana e) buñuelo

21. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos: 1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra de les paraules. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Observació de com s’escriuen totes les paraules. 4. Còpia de les paraules.

107


5. Correcció de la còpia. 6. Repàs de les paraules a casa. 7. Dictat l’endemà. 8. Correcció de les paraules.

22, 23 i 24. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes assoleixin el domini dels dies de la setmana i dels mesos de l’any. Les activitats són d’ús i d’aplicació, i ajuden l’alumnat a fixar la grafia de les parau-les i saber utilitzar aquest vocabulari en el context adequat. Pot anar bé fer totes aquestes activitats oralment i de forma col·lectiva, però després cal concretar-les per escrit.

22. Solució Sábado, jueves y miércoles.

23. Solució a) Los meses más calurosos son, normalmente, julio y agosto. b) En enero vienen los Reyes Magos de Oriente. c) Yo nací en el mes de ___________. d) Las vacaciones de Navidad empiezan en el mes de diciembre. e) Marzo es el tercer mes del año.

24. Solució possiblea) Que en el mes de abril suele llover mucho.b) Que a finales de febrero suele hacer días soleados.c) Que si en marzo hace viento y en abril llueve, en mayo aparecerán las flores.d) Que el buen tiempo no empieza hasta junio.

25 i 26. Orientacions didàctiquesEs tracta de fer notar que davant dels noms propis de persona no s’ha d’usar l’article personal. En tots aquests exercicis es treballa la formació de frases i l’ús de noms de persones, els quals no van precedits de l’article personal, ni han d’anar-hi. Són activitats per fer oralment i de forma col·lectiva.

25. Solució possibleA Laura le gusta utilizar el ordenador.A Laura le gusta patinar.A Laura le gusta leer.A Laura le gusta tocar la guitarra y el xilófono.A Laura le gusta observar la bola del mundo.

108



Cal que els alumnes siguin conscients de si saben escriure paraules fent la correspon-dència del so de la lletra ñ amb la seva grafia.

Solució possibleCabaña, piña, pañuelo, caña, telaraña, niño, niña, montaña, araña...

2. Solució Invierno: diciembre, enero, febrero y marzo.Primavera: marzo, abril, mayo y junio.Verano: junio, julio, agosto y septiembre.Otoño: septiembre, octubre, noviembre y diciembre.

3. Orientacions didàctiquesAquí els alumnes han de demostrar que recorden que davant dels noms propis de perso-na no s’ha d’utilitzar l’article personal.

unidad 10Había una vez…

110

Unidad 10. Había una vez...



• Narració d’experiències personals anàlogues a la de la il·lustració.

• Participació en la conversa sobre les imatges que es visualitzen en la imatge on s’interre-lacionen els personatges de diferents contes, i justificació de les respostes a les preguntes.

• Realització d’un diàleg entre personatges de contes i la seva dramatització.

• Escrivim

• Exercitació en l’escriptura de postals amb suport visual i de models.

• Audició de textos narratius: postals per completar informacions. També es té el suport d’un quadre d’autoavaluació.


• Explicació d’alguna experiència personal relacionada amb la lectura.




• Resolució amb rapidesa, i a temps tancat, d’activitats per incrementar la velocitat lectora.


• Gaudi amb la lectura d’un text poètic d’autor: «El rey de Papel», en Cuenta que te cuento, de María de la Luz Uribe.

• Producció de textos narratius (contes) estructurant el discurs a partir de models, amb pautes concretes i suport visual per fomentar la creativitat i la riquesa expressiva.

• Poema de Carmen Santoja: «Mi hada madrina».

• Verbalització d’endevinalles rimades.


• El so de les lletres / ortografia: la grafia «ch», jocs d’atenció visual.

• Lèxic: «Personajes de cuentos».

• Gramàtica: «Preposiciones de lugar».


• Conversa sobre el valor del treball en grup i la participació en activitats col·lectives.

111



Les preguntes que es presenten han de servir per introduir els nens i les nenes en el tema de la unitat. Serà un bon moment per reflexionar sobre la importància de la lectura. També es pot utilitzar aquesta activitat per fer intercanvi o préstec de contes entre els que tenen a casa i els de l’aula.Recomanem també mantenir una conversa dirigida comentant les vivències sobre contes llegits.

2. Orientacions didàctiquesEls alumnes observaran els dibuixos i respondran les preguntes. Aquestes activitats es poden fer col·lectivament i oralment o bé per escrit i individualment. Sempre serà bo comentar les respostes.L’activitat oral que es planteja a la pregunta d) ens ajuda a introduir-nos en les relacions que es poden establir entre personatges de diferents contes, la qual cosa treballarem en l’apartat VAMOS A ESCRIBIR.

Solució pregunta b):Caperucita roja, El Rey de Papel, El Flautista de Hamelín, Don Quijote, Los tres cerditos, La liebre y la tortuga…

3 i 4. Orientacions didàctiquesEs demana als alumnes que llegeixin la postal i la comprenguin. Després han de classi-ficar l’escrit d’acord amb l’estructura de les postals.

4. Solució Fecha: 28 de julio de 2014Saludo: ¡Hola, Rey de Papel!

Mensaje: ¿Cómo os van las vacaciones en palacio? Nosotros, aquí, en nuestra nueva casa de ladrillo, nos lo pasamos muy bien. ¿Os gustaría venir a visitarnos? El lobo ya no tiene fuerzas para soplar. Es fantástico.

Despedida: Hasta pronto.

Nombre y dirección del destinatario: El Rey de Papel. Calle DIN, 12, 1º 2ª 08231 Cuenta que te Cuento

5. Orientacions didàctiques Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat s’habituï a escoltar atentament i a esfor-çar-se per entendre la informació i seleccionar-la. Abans de començar l’activitat, convé demanar als nens i les nenes que parin atenció en la postal que els llegiran. Cal dir que la sentiran dues vegades i que després hauran d’es-criure el que se’ls demana al seu quadern de treball.

112


19 de junio 2014

Apreciados locutores y locutoras:

Somos los alumnos de 3º del colegio El Tomillo del pueblo de Peñalajo. Nos gusta mucho vuestro programa «Hoy, también un cuento». Queremos felicitaros y deciros que seguiremos escuchándolo todos los días.

Un abrazo muy fuerte,

Alumnos del colegio El Tomillo

Radio Ciudad Real

Calle Mayor, 60

13002 CIUDAD REAL

Solució Saludo: Apreciados locutores y locutorasDespedida: Un abrazo muy fuerte

6. Orientacions didàctiques S’ha de motivar els nens i les nenes perquè portin postals escrites.Ser responsable és una actitud que s’ha de fomentar des de l’escola; per tant, han de veure que és molt important portar el material que es demana per fer les tasques.

7. Orientacions didàctiquesÉs important deixar temps perquè l’alumne pensi allò que se li està demanant. Els alumnes, de forma individual, hauran d’observar i analitzar els apartats de les pos-tals, que ja han estat presentats en les activitats anteriors. Cal remarcar que el missatge que s’escriu a les postals ha de ser sempre breu i positiu.

9. Orientacions didàctiquesEls alumnes haurien de seguir els diferents passos per elaborar la seva postal tal com s’especifica en el llibre.

10. Orientacions didàctiquesMitjançant l’esquema que han completat en l’activitat anterior i tenint, també, com a refe-rència les diferents postals que s’han analitzat, haurien d’escriure la pròpia postal aplicant el que han treballat. Es tracta de fixar l’estructura de text d’una postal i la seva compaginació.El fet d’escriure una postal a un company o companya ha de ser un motiu de motivació més per esforçar-se. Les postals es podrien enviar realment, i un cop rebudes, les po-drien de portar a l’escola. Per tal que tots els alumnes rebin una postal, el mestre o la mestra pot dirigir l’activitat dient als alumnes les instruccions següents:1. Poned vuestro nombre, apellidos y dirección en un papel.2. Doblad los papeles, metedlos en una bolsa y mezcladlos.

113


3. Tomad uno a uno un papel de la bolsa y mantened en secreto el nombre que ha salido.4. Comprad una postal y un sello.5. Escribid la postal siguiendo el esquema del ejercicio 9. También pueden ayudar los dife-

rentes modelos analizados.6. Echadla al correo. (Aquesta última acció s’ha de fer un cop feta la revisió i la correcció

seguint l’esquema de l’exercici 11.)7. Cuando la recibáis, traedla a clase y exponedla.

11. Orientacions didàctiquesUn cop feta la postal, l’alumne l’ha de revisar. L’esquema que se li proporciona a l’Annex li facilitarà la feina i l’ajudarà a convertir aquesta acció en un hàbit. Això li permetrà reco-nèixer els errors i aprendre a corregir-los. És una tasca que donarà fruit a llarg termini, no és un aprenentatge immediat.

12 i 13. Orientacions didàctiquesEn molts contes populars els reis i les reines són protagonistes. També hi trobem que els animals i les coses actuen com els éssers humans. Amb la resposta a aquestes preguntes, fomentarem l’activació dels coneixements previs sobre el que saben els alumnes d’aquest tema i formularem hipòtesis per anticipar la temàtica del conte que llegiran.

14 i 15. Orientacions didàctiquesAbans de la lectura mental del text, l’alumnat ha de llegir les preguntes que se li plante-gen amb la finalitat de fixar el propòsit lector. La solució s’ha de donar per escrit i des-prés d’haver llegit el text. És una activitat individual. Resolta la qüestió, caldria preparar el text per fer-ne una lectura expressiva. És impor-tant assajar en veu alta paraules, frases i petits paràgrafs a fi de resoldre qualsevol di-ficultat d’entonació, de dicció, de pronúncia, de ritme, de volum de veu… que es pugui presentar. L’audició atenta de la lectura per part d’un company sempre hi pot ajudar. Després d’haver llegit tot el fragment que li pertoqui, el mestre o la mestra hauria de comentar a cada alumne com ha resolt els diferents elements de la interpretació oral del text: dicció, entonació…

15. Solució1. Una niña.2. Una jirafa.3. Llovió gotas de papel.4. Una niña en el mundo de los personajes de papel.

16. Orientacions didàctiquesL’alumne ha d’ordenar les paraules tan ràpidament com sigui possible, i dir en quina es-trofa es troben. L’activitat serà més efectiva si es fa a temps tancat.L’exercitació de l’agilitat visual millorarà la velocitat lectora dels alumnes.

114


Solució

paseo - 1ª estrofa colores - 14ª estrofa sapo - 4ª estrofa

jirafa - 3ª estrofa manteles - 14ª estrofa papel - en todas las estrofas

paraguas - 6ª estrofa flores - 9ª estrofa palacio - 7ª estrofa

princesitas - 8ª estrofa corona - 2ª estrofa hijas - 8ª estrofa

17 i 18. Orientacions didàctiquesAquestes activitats serviran per activar els coneixements previs dels alumnes en relació al món dels contes: títols, personatges, fets fantàstics, etc. Les activitats incloses en aquest apartat es plantegen l’objectiu d’apropar els nens i les nenes al món dels contes i de la literatura infantil a partir de la recerca, la lectura i l’ús dels llibres.

19. Orientacions didàctiquesCada grup d’alumnes haurà de buscar dos o tres contes que compleixin els requisits que es demanen. Caldrà, doncs, que utilitzin recursos i estratègies diferents a les habituals per investigar i seleccionar el material.S’interrelacionen diferents aspectes anteriorment treballats.Amb aquest tipus d’activitats es desenvolupen habilitats que ajuden l’alumnat a tenir estratègies per aprendre a aprendre. Així, han d’utilitzar procediments de comprensió, autoconeixement, resolució, recerca, cooperació, comunicació, transferència dels conei-xements i autoregulació.Hi ha una pàgina web de contes amb aquestes caracterítiques. A Google, busqueu.cuentos populares o consulteu la pàgina: <www.cuentosjunior.com/escritos-cuentos-populares>.Un cop s’ha escollit el conte, cal que també aprenguin a extreure’n l’argument, i ho faran amb suport visual. A continuació cal que s’exercitin en la narració —presentació, nus i desenllaç— de la història, fent-ho de manera clara, rica i ordenada, sense oblidar la des-cripció dels personatges i dels llocs.El quadre de valoració de la intervenció oral que s’ofereix als alumnes pot servir de su-port per no oblidar cap aspecte quan es tracta de fer la narració oral. Mentre un alumne fa la seva exposició, la resta de la classe ha d’escoltar-lo amb una actitud atenta i ha de respondre objectivament les preguntes del quadre.

20, 21, 22, 23 i 24. Orientacions didàctiquesL’objectiu d’aquests exercicis és que els alumnes escriguin paraules amb la grafia ch i la fixin.

20. A més a més, fent aquesta activitat es treballa l’observació i l’atenció, que ajudaran els alumnes a millorar l’ortografia.Solució1) hucha 2) cuchillo3) chocolate4) chaqueta5) chimenea6) cuchara7) coche

115


21. SolucióLa letra que se repite: ch

Solució possibleChoza, bache, mochila.

22. SolucióChutar, chiste, noche, chupete, chico, ochenta, muchacho, pecho.

23. SolucióChimenea, conchas, chichón, chocolate, chuletas, chupete, chupa, enchufe, chispas.

24. Orientacions didàctiquesPer preparar el dictat recomanem seguir aquests passos:1. Lectura en veu alta per part del mestre o la mestra. 2. Lectura en veu alta per part d’uns quants alumnes. 3. Comprensió del text. 4. Observació de com s’escriuen totes les paraules. Es fixaran especialment en les que

porten ch. Les escriuran a la pissarra. 5. Còpia del text. 6. Correcció de la còpia. 7. Repàs del text a casa. 8. Dictat del text l’endemà. 9. Correcció del dictat.

SolucióCon una plancha.

25, 26, 27 i 28. Orientacions didàctiquesLes activitats de lèxic es poden començar fent un comentari oral sobre contes ja cone-guts i els personatges que hi intervenen.

25. Solucióa) un gigante b) un hada c) un leñador d) un príncipe e) una bruja f) un ogro g) un ladrón h) un lobo i) un duende j) un monstruo

27. Solucióa) bruja - 6) escobab) hada - 2) varitac) príncipe - 4) coronad) gigante - 5) botas

116


e) duende - 1) sombrero de cascabeles f ) ogro - 7) calderog) leñador - 8) hachah) ladrón - 3) saco con dinero

28. SolucióAndar como un duende. Encontrarse a alguien por todas partes.Ser un lobo con piel de oveja. Ser malo pero parecer bueno.Trabajar como un enano. Trabajar mucho.

29, 30 i 31. Orientacions didàctiquesEs pretén que els alumnes utilitzin correctament la preposició en referida a lloc, en jocs orals i formació de frases.

29. Solució• Belén vive en Lleida y tiene el pelo negro rizado.• María vive en Barcelona y es morena.• Sara vive en Tarragona y es rubia.

Ahora ya sé...Amb aquestes activitats es pretén que els alumnes i els mestres comprovin el grau d’assoliment de l’apartat CONOCIMIENTO DE LA LENGUA.

1. SolucióMi primo es muy chiquito, tiene un año. Cuando está en la piscina le gusta chapotear y chilla porque se pone muy contento. A la hora de comer charla mucho y juega con el agua del vaso. Es muy divertido ver cómo se chupa los deditos.

Sinónimos:chiquito – pequeñitochapotear – salpicarchilla – gritacharla – hablachupa – lame

2. Solució possible• Un duende es un ser fantástico de pequeño tamaño y muy travieso. Vive en casas abando-

nadas o en los bosques.• Un ogro es un gigante que aparece en cuentos y leyendas y que se alimenta de carne

humana.• Un príncipe es el primer hijo de un rey y quien hereda la corona.• Un gigante es una persona mucho más alta y grande de lo normal.• Un hada es una mujer que tiene poderes mágicos.• Una bruja es una mujer que tiene poderes mágicos que suelen ser malignos.

Proyecto:Una obra de teatro

118

Proyecto: Una obra de teatro


Aquesta activitat és globalitzadora, i ha de mostrar les competències dels alumnes en la lectura i comprensió d’una obra de teatre, la memorització i la interpretació d’un rol. A més, també han de ser creatius i competents en la recerca de l’obra que volen representar i en la recerca de materials per realitzar el decorat. Han de valorar la importància del treball en grup i la del discerniment per portar a terme l’obra de teatre.

Cal prendre nota de l’evolució en l’adquisició de les diferents competències i així poder adaptar i potenciar aquelles activitats més adients per avançar en els aspectes que encara no dominen.

És important sempre fixar una finalitat en l’activitat (augmenta la motivació i millora l’esforç). En aquest cas, es planteja la representació de l’obra davant la resta de companys i companyes.

CASTELLÀ 1

1

10mm

Eumo Editorial

Yolanda AmbrosioAna Díaz-Plaja

Alba FranquesaCarme Minguella

Isidre Moreso

EducacióPrimària

CA

STE

LLÀ

Cic

le M

itjà

C ic leMitjàCic le Mit jà 1

CASTELLÀ

www.eumoeditorial.com

CASTELLÀ 1 Educació Primària CASTELLÀ Cicl e Mitjà 1 Mitjà · D’aquesta manera no es...

Documents

Transcript of CASTELLÀ 1 Educació Primària CASTELLÀ Cicl e Mitjà 1 Mitjà · D’aquesta manera no es...