-LA TARDOR

-Orígens de la castanyada

-Com la celebraven abans?

-Com la celebrem ara?

-Què mengem ?

-Té alguna relació amb la festa

de Tots Sants?

INDEX

L’arribada de la Tardor suposa

una transformació de la natura.

Paral.lelament a aquest canvi de

la natura s’intensifiquen les

feines del camp començant així

un nou cicle agrícola i els

pastors, a causa del fred, baixen

de la muntanya per posar el

bestiar als estables.

Aquestes

circumstàncies

ambientals

determinaven un canvi

de comportament dins

els costums de les

antigues societats

agràries i ramaderes

que durant tota la

temporada tardoral i

d’hivern es sumergien

en un món que afavoria

les relacions familiars i

unes reflexions sobre

valors culturals i

religiosos.

La tardor és sinònim de fulles

seques caigudes dels arbres i

… castanyes! Aquest és el

fruit típic d’aquesta època i, tot

i que es poden menjar durant

tota la temporada, hi ha una

nit que no poden faltar: la nit

d’abans de Tot Sants.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.

La castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques-prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Altra creença

Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari. Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa. Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.

.Sembla ser que l'àpat de la

castanyada tenia un sentit

simbòlic de comunió amb les

ànimes dels difunts Tota la

família es reunia al voltant del

foc i tot torrant les castanyes, es

resaven les tres parts del rosari

pels difunts de la família

La castanyada se celebra el dia 31 de octubre a la nit.El dia abans es va a comprar les castanyes, panellets, moscatell...Es reuneixen familiars, amics per passar una nit de escàndol i gresca. Els infants també es disfressen i celebren el hallowen que és una festa tradicional d'Anglaterra que consisteix a anar per les cases disfressat a demanar caramels.

Consisteix en un àpat

en què es mengen

castanyes, panellets i

moniatos . La beguda

típica de la

castanyada' és el

moscatell.

La tardor que jo conec té gust

de raïm i cep, d'olivera i pluja

fina, de bolets amb julivert.

La tardor que jo conec les

petjades fan crec-crec, botes

d'aigua i un paraigua i el vent

que s'enduu barrets.

La tardor que jo conec porta

figues i fruits secs, mandarines

i magranes i el primer dia de

fred.

La diada de Tots Sants és una antiga festa cristiana; la

tardor, que es va esmorteint en el seu

despullament, els arbres nus duen a les vesprades un

record dels difunts. AL pagès, les vetllades de

novembre van allargant-se. A la vora del foc, després

de sopar, la família – avis, pares i mainada –

s’aplegava i el rosari s’anava desgranant, com una

comuna commemoració dels morts de casa – ‘’que en

pau descansin’’ – i de tots els sants. Després es

torraven castanyes a la llar, que en una paella

foradada, revellida. I s’encetava amb joia el vi

novell, espremut en la verema de l’any.

Aquest dia i l’endemà ,

Dia dels Difunts és

tradició visitar el

cementiri i portar flors a

les tombes dels familiars.

•Per Tots Sants ,capes i mocadors grans.

•De Tots Sants a Nadal ,gel , pluja i vendaval.

•Per Tots Sants , les olives a les mans.

•Llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels

camps.

•De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per

igual.

•Quan l’octubre arriba a la fi , Tots Sants és pel

camí.

•Novembre,Tots Sants el primer i Sant Andreu el

darrer.

•Castanya torrada i calenta escalfa les mans …i

el ventre.

No sóc ,cargol ni bolet

I la pluja em fa sortir,

Si cau aigua m’estarrufo,

Si fa sol estic pansit.

Porta el barret ben rodó,la casa vermella té,el busquen per la tardor,amb cistella i un bastó

Una capseta negra

que s'obre i no es

plega

Petit i rodanxó,

per la terra es

presenta;

no té més que una

cama

i costelles més de

trenta.

Una fruita

tardorenca,

que és blanca o

negra, segons

madura. Tothom la

menja,

fermentada i feta suc

la bevem en el porró.