Casa de la vila núm.62

REASFALTAT DE CARRERSVIA PÚBLICA

LA PLUJA NO POT AMB LES FIRESFESTES

ES CREA UNA ZONA LÚDICA I D’ESBARJO PER A GOSSOS ACCIÓ SOCIAL

BENVINGUTSTURISTES

CASADE LA

VILAN. 062

SETEMBRE2013

TELÈFONS I DADES D’INTERÈSBIBLIOTECA MUNICIPAL RAMON BOSCH DE NOYA Sant Pere, 36 / 93 891 20 33 [email protected]

CAP Sant Sadurní d’Anoia C. de Gelida, s/n / 93 818 30 52 CASA DELS AVIS Torras i Bages, 16-18 / 93 891 14 [email protected]

CENTRE CÍVIC VILARNAU Plaça dels Germans Segura Viudas s/n93 891 43 [email protected]

DEPARTAMENT d’Acció Social Hospital, 11 / 93 891 30 [email protected]

MOSSOS D’ESQUADRA Maria Montserrat, 2 / 93 657 00 50

OFICINA DE TURISMEHospital, 21 / 93 891 31 88 [email protected] www.turismesantsadurni.com

OFICINA MUNICIPAL D’INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR – OMIC Hospital, 11 / 93 891 30 [email protected]

POLICIA LOCALPlaça de l’Ajuntament, 1 / 93 818 30 22 [email protected]

RÀDIO SANT SADURNÍPompeu Fabra, 34-36 / 93 891 29 [email protected] / www.radiosantsadurni.cat

CASAL D’ENTITATS Marc Mir, 15 / 93 818 42 [email protected]

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL Passeig de Can Ferrer, s/n / 93 891 00 [email protected]

ÍNDEX SERVEI DE JOVENTUT Pompeu Fabra, 34 / 93 891 33 [email protected]

SERVEIS COMUNITARIS (Via pública, parcs i jardins)Ctra. de Masquefa, s/n / 93 891 30 [email protected]

SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICADoctor Barraquer, local 3-5 / 93 118 51 [email protected]

ÍNDEXSETEMBRE 2013

Més places als cursets i activitats aquàtiquesA punt pel CavatastLes Fires i Festes en imatgesEntrevista Toni de la RosaQuinzena Solidària i Festa de la SolidaritatZona d’esbarjo per a gossos

CASA DE LA VILAPublicació de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia. Editat pel Departament de Comunicació de l’Ajuntament.Maquetació: Azor Creatius Gràfics.D’aquest butlletí s’han imprès 5.000 exemplars a Voisin Mateu.Podeu contactar amb el Departament de Comunicació a través del correu electrònic:[email protected].

facebook.com/ajuntamentdeSantSadurni @santsadurni_cat flickr.com/santsadurni

51112151922

EDITORIAL

Per què un pla de màrqueting i competitivitat turística de Sant Sadurní?

Perquè és temps de parlar de futur, de mètodes de treball dife-rents, d’establir objectius a mig i llarg termini. Perquè hem de decidir què volem ser com a poble, què ens interessa i com ens interessa. Temps de decisions sobre el model que volem i com el volem desenvolupar la marca Sant Sadurní, capital del cava.

Un pla per arribar a on? Ser destinació turística.Ho tenim tot per ser-ho: paisatge, fet diferencial com a capital del cava, comerç, gastronomia, tarannà lluitador, emprenedoria, arrelament. Tot això però que es troba clarament en desordre.

Un dels objectius amb què treballa el Patronat és el de construir xarxa, ja que cal vertebrar les accions a través d’un marc de tre-ball que estableixi un full de ruta. I en aquí tots som interpel·lats a participar-hi des del seu sector: administració, cavistes, co-merç, restauradors, serveis, escoles i veïns, ...

La viabilitat del Centre d’Interpretació del Cava (10 mil visitants i més de 40 activitats programades des de la seva obertu-ra) va estretament lligada a aconseguir aquest plantejament d’interrelació...

Destacar que establir els objectius del pla exigeix treballar des del consens. Perquè aquest garanteix que les passes que pu-guem emprendre siguin fermes i segures i no depenguin pas de personalismes.

Des del Patronat, que ha posat tot l’entusiasme per arribar fins aquí amb les portes ben obertes, a tots vosaltres, els que treba-lleu cada dia i eleveu el nom de Sant Sadurní. Sigueu on sigueu, i els que us sumareu en la construcció des del consens d’una marca turística, que ens pertany i que és de tots, ja per endavant: moltes gràcies i endavant!

Jep BargallóRegidor Comerç i Turisme

CONTINUAR GENERANT NEXESEn el món actual, on els canvis són constants i on és molt difícil preveure quines són les tendències a seguir, des de Promoció Econòmica de Sant Sadurní hem decidit reformular la dita del “peix gran ja no es menja el peix petit”, sinó que “el peix ràpid es menja el peix lent”. És per

això que, amb la ferma voluntat de donar a conèixer el potencial de la nostra vila, volem iniciar un procés que ens porti a establir nexes amb municipis que, com nosaltres, posseeixin singulari-tats, establint un vincle en l’àmbit econòmic, educatiu i social on puguem actuar conjuntament en la promoció de les virtuts dels nostres pobles.És en aquesta recerca que hem començat a establir contac-tes amb pobles que respondrien al perfil que busquem. Arran d’aquests contactes, un dels municipis que hem descobert amb un potencial i característiques similars a Sant Sadurní és O’Grove (Pontevedra), un poble amb una ferma voluntat de promocionar-se i on entenen, com nosaltres, que una de les formes de fer-ho és establint nexes que potenciïn la singularitat del lloc; així doncs, de la mateixa manera que Sant Sadurní basa la seva economia en el cava, O’Grove la basa en el marisc, i és aquí on podem establir sinergies i complicitats que propiciïn un treball conjunt que, alhora, multipliqui les oportunitats de prosperar per part de les poblacions aliades. I no ens aturem aquí, en l’afany d’establir nexes que enforteixin el nostre teixit econòmic, estem convençuts que aquests només poden esdevenir si avancem agafats de la mà d’empreses, comerços i associacions, tant econòmiques com educatives i de caràcter social, amb la voluntat d’explorar maneres innovadores d’aconseguir nous mercats, basades en l’establiment de sinergies que donin un nou impuls econòmic a tots els sectors implicats.Així doncs, tenim avançada la relació amb O’Grove, hem començat a establir relacions amb poblacions de la Rioja i d’Andalusia, amb qui creiem que ens podem complementar, i tenim la voluntat de reprendre i enfortir les relacions amb Bastia Umbra (Itàlia). Per això, pròximament convocarem aquestes poblacions a una primera trobada per posar en comú tot allò que ens uneix i junts mirar de tirar endavant nous projectes i iniciati-ves que reverteixin en el desenvolupament del gran el potencial que tenim. I és que, com la imatge del rusc d’abelles que identifica el nostre Centre de Serveis a les Empreses, la creació de nexes és no només un objectius, també el nostre camí.

Jaume Amigó Regidor de promoció econòmica

Tot i que la intenció inicial de la fundació era desmarcar-se dels casals el 31 de juliol, la pressió dels Ajuntaments, entre els què es troba el de Sant Sadurní, va aconseguir arrencar una moratòria fins a finals d’any. Durant aquest període Pinnae assumirà els costos de manteniment i serveis bàsics de la instal.lació, deixant que siguin les administracions locals qui organitzin a partir d’ara la gestió d’aquests equipaments.

El govern de Sant Sadurní va convocar una roda de premsa a finals de juliol per exposar la situació. L’alcaldessa Susanna Mérida va explicar que “el que demanem és una major implicació de la Generalitat de Catalunya, que va tutelar el pas d’una obra social a una fundació privada i haurien d’haver estat més incisius en les condicions en que queden els casals dels avis. Reclamem una col·laboració més activa per tal de poder cogestionar aquests espais”.

“Al mes de març quan ens comuniquen de manera informal la inten-ció de desvincular-se del casal dels avis ho fa una junta gestora que no tenia la potestat de prendre aquesta decisió, segons ens informa la Generalitat”.

Des d’aquest mes desetembre, l’Ajuntament de Sant Sadurní s’ha fet càrrec de la gestió i organització del Casal dels Avis del passeig de Can Ferrer. En el marc de transformació de les caixes en fundacions, l’obra Social de l’antiga Caixa Penedès és des del juliol en mans de la Fun-dació Especial Pinnae, que ha decidit desvincular-se dels casals dels avis per centrar-se en projectes de dinamització econòmica del territori i la inserció sòcio-laboral.

4

ACCIÓ

SO

CIA

L

LA GESTIÓ DEL SERVEI

Segons dades del 2012, el cost anual del casal es situa al voltant 72.000 euros. A aquesta xifra caldria afegir-li 1.000 euros men-suals en concepte de lloguer de l’espai a partir de l’any vinent, una oferta de la Fundació Pinnae que l’equip de govern ha qualificat com a “difícilment assumible”. L’Ajuntament estudiarà com fer front

CASA DE LA VILA Setembre 2013

L’AJUNTAMENT ASSUMEIX LA GESTIÓ DELCASAL dels Avis del passeig de Can Ferrer

Es qüestiona el model d’aquesta fundació. Hi ha un malestar important del territori, de com ha estat el procediment per escollir els patrons, qui decideix les prioritats i els nous objectius, destinant uns recursos públics a la promoció econòmica i no a la gent gran. Evidentment no ens ha agradat gens la seva decisió de deixar de banda els casals d’avis

SUSANNA MÈRIDA, ALCALDESSA DE SANT SADURNÍ “

“

als costos d’aquesta gestió del casal, però exigeix que aquesta càrrega econòmica es pugui dilatar en el temps per tal d’eixugar-ho en els propers pressupostos municipals. També ha assenyalat que s’esta estudiant la possibilitat de fixar quotes i definir un copagament per a les activitats i tallers que s’hi feien regularment, com els balls, la coral, la gimnàstica, informàtica i manualitats.. Fins a finals d’any s’obre un període de negociació amb la fundació per trobar una solució viable al traspàs del casal a l’Ajuntament.

Francesc Sáez, regidor d’Hisenda,va subratllar que el servei, fins ara adreçat a aquells usuaris amb pensió gestionada per l’entitat financera, s’obrirà ara a tots els avis i àvies del municipi que ho desitgin. “S’haurà de crear una junta gestora, però sí que és clar que l’Ajuntament no podrà assumir totes les activitats que es feien fins ara i caldrà plantejar algunes opcions com les del voluntariat”.

El passat 30 d’agost l’alcaldessa de Sant Sadurní i Antoni Gis-tau, director de l’obra social de la Fundació Pinnae, van signar el conveni de col·laboració per a la gestió del casal i es van lliurar a l’Ajuntament les claus de l’equipament.

S’amplien les places per als cursetsinfantils de natació i activitats per a adults

La voluntat d’assegurar la continuïtat d’aquells nens i nenes que s’iniciaven en els cursets des del primer nivell i poguessin com-pletar tota la formació havia provocat que aquells pares que volien inscriure els seus fills directament a algun dels nivells intermitjos –com el taronja o vermell– es trobessin amb moltes dificultats o fins i tot la impossibilitat per fer-ho.

Després de reunions de treball del grup de coordinació del servei d’esports, es va prendre la decisió de reorganitzar els usuaris al nivell que els correspon i augmentant les places ofertades amb l’ampliació d’un carril en les hores punta en 76 places respecte a la temporada anterior, assolint la xifra de 382 places en total. L’increment s’accentua en especial als nivells taronja i vermell, que doblaran les places en relació amb l’any anterior.

L’alcaldessa i regidora d’Esports, Susanna Mérida va assenyalar que aquesta reorganització del servei es complementarà amb una revisió interna de les proves i objectius dels nivells. La previsió és que en el termini màxim d’un any s’hagin absorbit les llistes d’espera o com a mínim s’asseguri que tots els nens i nenes tin-guin opcions d’accedir als cursets de natació.

La regidoria d’Esports ha fixat el període inicial d’octubre a desem-bre 2013 per realitzar un estudi del funcionament d’aquesta nova estructura i veure quines directrius se segueixen posteriorment segons els resultats obtinguts.

Canvis també a les activitats per a adults

En aquest sentit, el servei d’Esports també incorporarà canvis en les activitats dirigides a adults, com els cursets de natació, l’aigua-gim, l’aqua-salus o l’aqua-running. L’absència reiterada de molts usuaris amb plaça assegurada generava no només disfun-cions en el servei de les activitats, si no també malestar entre aquelles persones que es trobaven en llista d’espera : “Es tracta de persones grans que a vegades es posen malaltes, gent que treballa i té càrregues familiars i que per això sovint són baixa a les classes, en perjudici de la gent que no hi ha pogut accedir i que veu com no s’aprofita la plaça. Per això hem fet un estudi de les mitjanes d’assistència i hem ampliat les places calculant en cada cas la gent que pot arribar a haver-hi a l’aigua en cada curs”, explicava Mérida.

5

ZO

NA

ESPORTIVA

TOTS ELS NIVELLS (GRUP TANCAT)* 34 0 -34

INICIACIO I GROC 140 152 12

TARONJA 52 90 38

VERMELL 40 90 50

BLAU 40 50 10

TOTALS 306 382 76

PLACES2012-13

PLACES2013-14

DIFERÈNCIANIVELLS

*Grup d’usuaris que ja es van inscriure l’any anterior i que en aquest nou curs 2013-14 s’elimina, distribuint els usuaris al nivell que els pertoca

El funcionament dels cursets és pedagògica-ment és molt bo però comportava problemes per l’accés de nous usuaris i havíem tingut moltes queixes. Amb aquesta mesura podrem absorbir la llista d’espera

SUSANNA MÈRIDA, ALCALDESSA DE SANT SADURNÍ““

Així, s’amplia el número de places disponibles a les activitats aquàtiques per a adults en 70 places i es farà un seguiment de les absències que, en cas de reiterar-se, podran comportar la pèrdua del dret a plaça d’usuari.

Càmeres a la sala de musculació

Una altra de les novetats d’enguany serà la instal•lació de tres càmeres de vigilància a la sala de musculació que estaran connec-tades a l’ordinador de la recepció i que enregistraran les imatges, per evitar els robatoris de material que s’hi produeixen sovint. Només l’any 2012 el servei d’esports va gastar 1800 euros per substituir el material sostret i enguany també ha desaparegut molt de material.

La regidora també ha explicat que es modificarà l’elevador per a persones amb disminució que fins ara hi havia a la piscina coberta, per tal que sigui adaptable a totes les piscines.

Nova piscina exteriorEn les properes setmanes s’iniciaran les obres de construcció de la nova piscina exterior, un vas de 25x12 metres que es preveu estarà llest per a la propera temporada d’estiu. Aques-ta ampliació de les zones d’aigua provocaran també un canvi a l’actual piscina d’estiu, ja que s’aixecarà el terra del vas i es reservarà a l’ús exclusiu del públic infantil, i una recomposició de la zona de descans.

Amb aquesta actuació s’augmentarà l’oferta de bany per als usuaris, un dels dèficits que arrossegava la zona esportiva des de feia anys. Les obres, dirigides pels serveis tècnics de l’Ajuntament, presenten un pressupost de 450 mil euros, dels què 200 mil aniran a càrrec de la Diputació de Barcelona.

Les llistes d’espera per als cursets de natació infantils han esdevingut als darrers anys un notable problema i ha generat moltes crítiques entre els usuaris de la piscina municipal.

6

VIA

PÚBLI

CA


Mitjançant una nova parti-da pressupostària inclosa al pressupost d’enguany, l’Ajuntament ha contractat els serveis de desbrossa-ment d’aquells solars muni-cipals d’àmplies dimensions, que realitzarà aquesta tasca tres vegades l’any amb ma-quinària pesada.

Amb aquestes actuacions i la corresponsabilitat ciutadana, es confia en seguir avançant en la línia de millorar l’entorn i la via pública, a banda d’evitar problemes d’higiene, prolife-ració d’animals o possibilitats de petits incendis que havien augmentat en els últims temps.

Aquest era un dels compromi-sos que l’equip de govern va

adquirir en iniciar el seu man-dat i pel qual treballa dia a dia.Pel que fa als solars de titula-ritat privada, l’Ajuntament ha intensificat en els darrers dos anys les tasques d’inspecció i requeriments de neteja, fent un seguiment per mitjà de cartes als propietaris per tal que netegin les seves parcel·les i les mantinguin en bon estat. En aquest sentit cal destacar, en general, la bona predisposició i col·laboració per part dels propietaris.

L’Ajuntament també ha començat a treballar en una ordenança municipal que permeti regular i assegurar el bon manteniment dels solars i parcel·les de la vila, ja siguin públics o privats.

Campanya de desbrossament i neteja a solars i parcel·les

Les obres a la vorera del carrer Alacant,enllestides a l’octubreDurant els primers d’octubre s’enllestiran les obres d’arranjament de la vorera del carrer Alacant, davant de la comissaria dels mossos d’esquadra. Aquesta actua-ció s’ha prolongat diversos mesos i ha generat algunes queixes entre els veïns.

La regidoria de Via Pública reconeix que la intervenció s’ha allargat excessivament en donat que l’obra s’ha hagut

d’aturar en alguna ocasió per tal que la brigada atengués a d’altres necessitats, com el reasfaltat realitzat a molts carrers del poble durant el mes d’agost, les fires i festes, i també per les vacances de part del personal durant l’estiu.

Una de les properes actuacions que té previstes el departa-ment de via Pública és també l’arranjament de la vorera del carrer Gelida, al costat de la

zona esportiva, i que es farà coincidir amb les obres de

construcció de la nova piscina exterior.

Abans de l’estiu es va dur a terme la restauració de la premsa de vi i oli situada a la plaça Santiago Rusiñol, peça que patia un important estat de degradació com a conseqüència de trobar-se en un espai exterior i sotmès a les inclemències meteorològiques.

Restauració de la premsa de vi i olidel segle XVI

7

VIA

PÚBLIC

ALa intervenció va consistir bàsicament en restaurar les parts deteriorades, reparar i substituir els mate-rials degradats de les restauracions anteriors. A més, es va sotmetre a la fusta i al ferro a un tracta-ment nutritiu i de protecció amb líquids especials per a suportar la intempèrie.

Els treballs de restauració i conservació d’aquest monument es van prolongar durant unes tres setma-nes i han tingut un cost de 6.500 euros. La intervenció va anar a càrrec de l’empresa Abracadabra, amb la supervisió dels serveis tècnics de l’Ajuntament.

Aquesta premsa de biga de vi i oli del segle XVI va ser una donació que va fer caves Freixenet a la vila l’any 1986.

Durant els mesos d’agost i setembre s’han dut a terme diverses obres de millora del paviment i reasfaltat a diversos carrers i trams de la vila. L’actuació es va prolongar durant uns dies i va causar alguns talls de circulació. La direcció de l’obra va anar a càrrec dels serveis tècnics de l’Ajuntament, que ja han programat i fixat les prioritats que s’hagin d’abordar en els propers anys en matèria de millora de via pública.

La intervenció va consistir en fresar, retirar la capa en mal estat, així com el mobiliari i d’altres elements presents a la via pública i la col·locació d’una nova capa d’asfalt.

Posteriorment es va recol·locar el mobiliari i es va procedir a pintar els passos de vianants i

Obres de reasfaltat adiversos carrers de la vila

d’altres elements de senyalitza-ció viària.

Durant el setembre es va ende-gar una segona fase d’aquesta actuació als carrers de la vila per tal de reparar i apedaçar clots i d’altres desperfectes menors del terra. El total de l’obra ha tingut un cost de

110 mil euros i està finançat amb un crèdit gestionat per la Diputació de Barcelona, a interès zero.

El regidor de Via Pública Josep Maria Ribas, ha subratllat que feia més de 6 anys que no es feia a la vila un pla de millora de la via pública d’aquestes

característiques. També es re-corda que el carrer Gelida, que es troba molt malmès espe-cialment en una de les voreres, se sotmetrà a una actuació de millora però després de la construcció de la nova piscina exterior de la zona esportiva municipal.

Renovació de la imatge a les parades del bus urbàEn el marc de la campanya transversal de mobilitat que impulsa l’Ajuntament de Sant Sadurní per tal de fomentar l’ús de la bicicleta i el bus, així com reforçar la intercon-nexió amb l’estació de roda-lies, en les properes setma-nes es renovarà la imatge de les plaques identificatives de les parades del bus urbà.

En aquestes noves plaques s’identificarà clarament la línia del bus a què correspon la parada.

Els divendres del mes d’octubre, també s’oferirà un punt d’informació a l’estació tren mitjançant una educa-dora què explicarà als usuaris les opcions d’interconnexió bus-tren mit-jançant els bitllets integrats de l’ATM.

També s’està estudiant la implantació de diversos canvis de senyalització i al voltant de l’estació de tren per tal de millorar la mobilitat del bus urbà i els accessos dels vehicles particulars a l’estació.

L’Ajuntament de Sant Sadur-ní, amb el suport de l’Àrea de Desenvolupament Econò-mic Local de la Diputació de Barcelona, ha elaborat un pla de màrqueting i compe-titivitat turística que ha de servir per traçar algunes de les línies mestres per a la consolidació d’un nou model de ciutat i de futur per a la capital del cava.

A principis de setembre es va dur a terme la presentació del pla al celler de la Fassina de Can Guineu i que va despertar un notable interès per part dels representants de l’àmbit empre-sarial i comercial del municipi.

Tal i com van incidir l’alcaldessa Susanna Mérida i el regidor de Comerç i Turisme, Jep Barga-lló a les seves intervencions, l’Ajuntament i el Patronat de Turisme estenen la mà al sector privat per treballar conjunta-

Capital del cavai alguna cosa més

8

TURIS

ME

ment per l’impuls turístic de la vila.

Amb els anys s’ha fet evident la necessitat de donar un impuls al desenvolupament turístic del municipi com a nou motor econòmic, comercial i de pro-jecció interior i exterior.

Sant Sadurní té com a grans reptes aprofitar i atraure la mar-ca i la imatge del cava, així com el flux de visites que generen les bodegues, per a la seva dinamització, i donar els passos per a fer del turisme un sector rellevant i una nova via per a la seva diversificació econòmica.

Entre les conclusions del treball es destaca la necessitat d’explotar el paisatge com a re-curs turístic; dinamitzar, abellir i animar el nucli urbà, així com millorar les sinergies entre les institucions, empreses i comerç. També advoca per incremen-

tar la vocació del municipi pel sector serveis.

Aquest pla de competitivitat turística valora molt positi-vament la posada en marxa de projectes recents com el Centre d’interpretació del Cava a la Fassina de Can Guineu o iniciatives privades com l’Espai Xocolata de Xocolates Simon.

A millorar

El turisme a la comarca de l’Alt Penedès encara no ha assolit un pes significatiu i això fa que no hi hagi una infraestructura adequada a nivell hoteler i allot-jaments, alimentant encara més el turisme de curta durada. Per exemple, Sant Sadurní compta amb una quarantena de places però aquestes es reparteixen només en dos establiments d’una estrella. No compta, amb cap allotjament de turisme

rural. També s’assenyala a l’informe que l’oferta de restau-ració no s’ajusta al que hauria de ser una destinació turística enogastronòmica. I es subratlla la manca de competitivitat de l’oferta comercial del municipi, molt centrada a satisfer les necessitats del mercat local.

Les bones connexions i co-municacions del municipi, la seva proximitat a Barcelona i a d’altres importants destinacions turístiques, o el creixement de l’enoturisme, s’apunten com a elements positius per explotar.

Aprofitant com a teló de fons aquest pla de competitivitat turística, hem volgut copsar l’opinió de diverses persones de la vila, de diversos sectors i perfils, perquè facin també el seu diagnòstic de Sant Sadurní i les possibilitats d’impulsar d’un model turístic sòlid per a la capital del cava.


“Ningú li pot discutir a Sant Sadurní la capitalitat del cava. Es troba a menys d’una hora de Barcelona i d’altres importants focus turístics com Sitges o la Costa Daurada. Aquestes són grans poten-cialitats que hem de saber aprofitar”

“La vila s’ha de convertir en un aparador del producte

Josep Ros, director general Ros D&P.

Empresa que ha elaborat el pla de màrqueting i competitivitat turística de la vila

Les claus del desenvolupamentturístic de Sant Sadurní

cava, ha de ser un poble amb encant, que ofereixi al visitant una experiència i que doni res-posta a les seves expectatives”

“Per atraure el públic i que es quedi, Sant Sadurní ha de ser un poble bonic i agradable per passejar. Hem d’atraure al visitant al centre urbà.El paisatge i l’entorn de la vinya és un actiu fantàstic que

XAVI ROIG

Edat: 33Professió i dedicació:botiguer i sumiller Cal Feru

“Sant Sadurní és una ciutat amb molt de potencial, hi ha coses molt bones, però falta explotar aquesta potencialitat. El comerç és bo, hi ha molt bones botigues i bons professionals, però moltes vegades ens infravalo-rem. Cal conèixe’ns a nosaltres mateixos, continuar fent xarxa i treballar plegats”

“Ens falta comunicar moltes coses, però també necessitem coses per comunicar. Crec que hauria d’haver-hi molts més esdeveniments durant tot l’any

i que hi hagi molts motius per venir a Sant Sadurní, més enllà del Cavatast i la Setmana del Cava. Si ve gent a Sant Sadurní hi sortirem tots guanyant”

“Portem una línia ascendent però va molt a poc a poquet. Voldríem que l’obertura de La Fassina hagués estat un boom, la línia és ascendent però lenta. Hi ha turistes, però no tants com ens esperàvem”

MAITE PIERA

Edat: 39Professió i dedicació:Export manager i coach executiu

“La gent és molt activa empre-sarialment, però hi ha possibili-tat de fer més coses a nivell de teixit empresarial. Crec que falta més associaciacionisme, Donat que tenim tanta gent que monta empreses, estaria molt bé trobar l’espai on expliquessin com ho han fet per ajudar a d’altres emprenedors del poble. Fins i tot estaria bé que vingués gent de fora a aprendre com és pos-sible que un poble de 12.000 habitants tingui 80 bodegues i dues de les bodegues més grans del món”

“No hem sabut fer una oferta interessant perquè els turistes

esiguin tot el dia aquí. A Freixenet hi entren

també s’ha d’aprofitar”

“El sector del cava està molt consolidat, però com a poble tenir una única font de riquesa pot ser perillós. Potenciar el

turisme, convertir-lo en un sector rellevant, permetria una diversificació econòmica i la dinamització d’altres sectors com la restauració, el comerç i els serveis”.

FRANCESC CUÉLLAR

Edat: 19Professió i dedicació:Estudiant Institut Del Teatre i professional del teatre. Director de la companyia 1pam i 2 dits

“Sant Sadurní té un jovent molt actiu, que organitza i vol fer moltes coses, però en el dia a dia és una mica ciutat dormitori, ja que si vols anar al cinema o al teatre, per exemple, has d’anar a fora. En destacaria la gran quantitat d’espais que té, però en contra li criticaria el fet que molts d’aquests espais estan desaprofitats”.

“S’hauria d’intentar potenciar la

JAUME VILADOMS

Edat: 23Professió i dedicació:tatuador / Il·lustrador, Pres. Associació de Joves Sant Sadurní

“Ja que disposem d’uns atractius importants com són el cava i el vi, seria un error no aprofitar-ho per estimular tota la resta de negocis que se’n deriven també gracies al turisme. Sense oblidar tampoc l’oferta cultural, arquitectònica i la proximitat amb Barcelona que obre el ventall de possibilitats d’atracció turística”

“Tot i ser conscients que gran part de l’economia del nostre poble se sustenta en l’industria del cava i el vi, no podem deixar d’apostar per totes les altres coses que enriqueixen el nostre poble, que disposa de grans talents dins l’àmbit de la cultura, ja siguin músics, artesans, dibuixants, etc; que molts cops no disposen del suport i reco-neixement necessaris per tirar endavant les seves activitats i

així ajudar a ampliar l’oferta”. “Els caps de

100.000 visitants l’any, vénen a les caves i se’n van” “Tot i que l’enoturisme existeix, encara no està prou desenvolu-pat. Què fem amb aquests turis-tes que tenen diners i que vénen aquí? Aquí tenim xefs, gent que fa bona cuina, doncs per què no fer visita i després una expe-riència gastronòmica especial amb el xef d’un restaurant, per exemple. Em sembla que estem perdent oportunitats”.

setmana no hi ha quasi oferta més enllà de les barbacoes a les caves. La resta del poble queda desert i la gent que ve a dinar no aconsegueix realment desco-brir l’encant del nostre poble i el que els podem oferir. Crec que els horaris d’alguns comerços i la coordinació entre negocis està un pèl mal muntada, per-què a Sant Sadurní, o està tot obert o tot tancat. Veus durant el cap de setmana a molts estrangers o visitants que estan de turisme, pugen de l’estació i no troben lloc on fer alguna compra, menjar o cap oferta atractiva que no sigui visitar una cava. Amb la de racons bonics, música i bons restaurants que tenim a Sant Sadurní”.

participació ciutadana a través de les entitats, que aglutinen gent conscienciada, i elaborar un calendari d’activitats del poble molt clar, que arribés a tothom, més enllà de les Fires o el Cavatast”.

9

TURISM

E

10

TURSI

ME


JAUME GRAMONA

Edat: 55Professió i dedicació:Enòleg i director tecnic de Caves Gramona

“Estem en una comarca privi-legiada pel seu entorn paisat-gístic, cultural i vitivinícola. Ho tenim tot, i el que no, és ben a prop. La vinya, el vi i el cava son cultura i s’han de mostrar al món”

“L’oferta d’hostalatge a Sant Sadurní es pobre, crec que en restauració tenim una bona oferta. S’hauria de potenciar l’enoturisme, el turisme del cava i portar la capitalitat del cava al seu bressol que es Sant Sa-durní. I també afegir a aquestes actuacions el conglomerat de

cases rurals que hi ha al voltant de la població”

“Cal coordinar la restauració i els serveis amb activitats com ara el Cavatast, la Festa de Fil·loxera, la Setmana del Cava i congressos com ara el d’Art i Paisatge Vitivinícola. L’enoturisme ha d’esdevenir l’eina que permeti sumar al sector del cava els serveis i comerços de Sant Sadurní per obtenir un millor aprofitament que beneficiï a tota la població”

Núria EscalA

Edat: 39+1Professió i dedicació:RRPP i Comunicació Xocolates Simon Coll

“El turisme és un motor econòmic importantíssim per qualsevol regió i en el cas de Sant Sadurní tenim les eines i els recursos necessaris per tirar endavant un projecte turístic atractiu de cara al turista”

“S’ha de potenciar la imatge de Sant Sadurní com a visita obli-gatòria per conèixer i descobrir el millor del Penedès. Invertir en pu-blicitat i promoció i potenciar els recursos propis fent més atractiva

la nostra oferta”

“En l’àmbit de serveis i el sector comer-cial, s’haurien d’unificar criteris, treballar tots cap a una mateixa direcció, esforçar-nos en oferir propostes comercials i d’oci atrac-tives i interessants, donar servei i establir uns horaris comercials més ajustats a la demanda”

MIQUEL HERRERO

Edat: 42Professió i dedicació:Soci Fundador i Gerent de Cava Emotions, agèn-cia de viatges especialitzada en el Penedès

“Òbviament depèn de quin perfil de turista es busca i de com es faci aquesta aposta. Una activitat turística ben enfocada pot ajudar i molt a la dinamit-zació econòmica del sector privat, la generació d’ingressos públics, la difusió dels nostres valors històrics i culturals, i a la conservació de l’entorn natural i el patrimoni”

“Cal assumir que, en el món global en el que vivim ara, Sant Sadurní no pot esdevenir una destinació turística per sí mateixa. En l’actual context ens hem d’orientar molt al turisme estranger que ve per segona o tercera vegada a Barcelona i vol sortir de la ciutat i conèixer quelcom diferent. El Penedès és la destinació turística, i Sant Sadurní ha d’apostar d’una for-ma més intel.ligent, per jugar-hi un rol protagonista amb tota la seva singularitat”

“Cal reforçar l’oferta comple-mentària als cellers, aprofitar

més alguns recursos ja existents com com ara La Fassina, ampliar horaris d’aquesta oferta. Invertir una mica en cuidar el paisatge urbà i rural, millorar la senyalit-zació, l’atenció en idiomes, etc. Moltes d’aquestes actuacions no haurien de requerir grans inver-sions, però si un treball molt més coordinat de tots els actors de desenvolupament local, públics i privats. I molta innovació!”

“Un vegada es troba al Penedès, al turista li agradarà conèixer els orígens del cava, la seves virtuts davant altres productes elabo-rats amb el mateix mètode, les tradicions que hi giren al voltant, els productes gastronòmics que hi mariden, etc. Sant Sadurní ha de vendre tota aquesta cultu-ra del cava com al nostre fet diferencial. Hi han comerços que ja ho tenen molt clar i ho estan fent molt bé, però altres que es resisteixen perquè creuen que és treballar a benefici dels cellers”

MIQUEL BARGALLÓ

Edat: 39Professió i dedicació:Cal Miqueló, cansaladeria artesana

“És molt important que el turisme es desenvolupi i s’aprofiti totes les possibilitats que té i per tant ha de ser una via d’enriquiment pel poble i de millora general. El pla de màr-queting està molt bé, ara s’ha de desenvolupar. És un retrat molt clar de com estem i a partir

d’aquí s’han de proposar coses i estirar el fluxe de visitants”

“Sant Sadurní s’ha de prestar a passejar, aturar-se a les boti-gues, menjar, ha d’influir també l’urbanisme, segurament, amb una millor senyalització, mobiliari urbà. Entenc que el camí que

Núria CARBÓ

Professió i dedicació:Fonda Neus Restauració i hotelatge

“És un autèntic error que, amb la quantitat de gent que ve a visitar les caves, finalment no entrin a Sant Sadurní. S’ha d’intentar que hi hagi pics de població durant l’any, no només pel Cavatast. Estem desapro-fitant uns recursos que ens vénen donats només pel fet que som el país del cava, perquè interiorment seguim pensant com a poble . Hem de començar a pensar conjuntament com un ens turístic de representació al Penedès”

“Les propostes del pla de màr-queting són lògiques, bàsiques. Si tu vols que el teu municipi sigui un destí turístic el primer que has de tenir és senyalitza-ció. Tenim restauració, persones que estan treballant amb pro-

duct propi, i que estan intentant fer temes paisatgístics o d’aventura, gent jove amb ganes de fer coses, però no se’ls recolza”

“Cal treballar el producte cava però també les persones que estem aquí, i fer una platafor-ma pròpia de producte turístic. Caldria crear productes propis fora dels mesos de setembre i octubre, hauria d’haver-hi un re-clam per a cada mes, potenciar les festes, que ens identifiquen tant. O el maig gastronòmic, promocionem-lo. Busquem activitats vitivinícoles de prima-vera, a les vinyes, o durant els primers mesos d’any, en què el poble està `mort´”

van propo-sar el dia del pla de màrqueting és el camí ideal, des del Patronat de Turisme on hi ha involucrats empreses i comerciants ha de ser un pou d’idees i escollir què es desenvolupa i què no”

EL CAVATAST JA EN FA 17

11

CAVA

TAST

35 expositors de caves i 10 de gastronomia, entre restaurants, cansaladeries i pastisseries, conformaran l’oferta d’aquest Cavatast 2013.

En paral.lel, la Fassina de Can Guineu acollirà durant tot el cap de setmana demostracions, presentacions, maridatges, sorprenents sessions de tast, algunes sessions especialitzades i en diversos formats de la mà de professionals del sector.

Per a informació i reserves podeu trucar al telèfon 93 891 31 88 o per correu electrònic a [email protected].

A diferència de l’any passat, tot i les activitats el Centre d’Interpretació del Cava obrirà per als visitants les dues fases museístiques durant tot el cap de setmana, dissabte i diumenge de 10 del matí a 7 de la tarda, de manera ininterrompuda.

La mostra de degustació de caves i gastronomia celebrarà els propers 4, 5 i 6 d’octubre la seva 17a edició. La consoli-dació del nou sistema de tiquets, la ubicació i la potenciació de l’oferta i la qualitat es mantenen com a línies principals d’un Cavatast que any rere any es referma com un dels principals reclams del municipi.

HorarisDivendres 4 d’octubre: de 19 a 22 hDissabte 5 d’octubre: d’11 a 23 hDiumenge 6 d’octubre: d’11 a 21 h

TIQUETSCava i copa (quatre tiquets + copa) 6,00 eurosCava (quatre tiquets)1 5,00 euros Gastronomia (quatre tiquets) 6,00 eurosActivitat de tast a La Fassina (un tiquet) 7,00 euros

El Cavatast 2013 al teu mòbil

De nou de la mà d’Appàtics, el Cavatast presentarà una aplicació mòbil que es podrà descarregar gratuïtament a tots els dispositius. Aquesta eina permetrà als usuaris obtenir informació de cadascun dels caves que es podran trobar a la mostra, a més de tota la infor-mació necessària per gaudir al màxim de la visita al Cavatast.

Marcel Gorgori és periodis-ta de ràdio i de televisió.

Especialitzat en divulgació, és el creador i presentador de programes com el re-cent En clau de vi, de Tele-visió de Catalunya, que ha assolit el repte d’apropar la cultura del vi al conjunt de la societat, a banda de diversos programes en l’àmbit de la música, i més concretament de l’òpera, com ara Nit d’arts, i Va d’òpera, a televisió, o l’actual Històries de l’òpera, a la ràdio.

L’èxit de les seves propos-tes, l’han empès a escriure diversos llibres. En l’àmbit del vi, ha publicat recen-tment Vins compartits, amb l’expert sommelier Josep Roca, del restaurant El Celler de Can Roca.

El periodista Marcel Gorgori inaugurarà la mostra


FIRES i FESTES EN IMATGES

12

FEST

ES

La 13a etapa ciclista de La Vuelta va passar per Sant Sadurní coincidint amb el divendes de Fires i Festes

Jeanette Por-ter, directora de l’Escola de música municipal, acompanyada per Victor Nin, van participar a la inauguració de l’exposició de Fires i Festes amb una destacada ac-tuació musical a la capella de l’Índex

13

FESTES

FIRES I FESTES en IMATGES Canal a YoutTube de l’Ajuntament de Sant Sadurníwww.youtube.com/ajstsadurni

Galeria de fotos:www.flickr.com/santsadurni

El grup Un pam i dos dits va ser la gran novetat en la presentació de la Festa de la Fil·loxera, que de nou va tornar a omplir de foc i groc la plaça de l’Església

Jordi Pujol, convidat per Òmnium Cultural, va participar a una xerrada al celler de La Fassina de Can Guineu. L’alcaldessa Susanna Mérida va obsequiar-lo amb diver-sos records de Sant Sadurní, entre els quals hi havia els mocadors de La Festa de la Fil.loxera i els Diables Se M’n Refum.

El pregoner Santiago Vidal va recordar la seva infantesa i joventut a Sant Sadurní. El magistrat de l’Audiència de Barcelona va reclamar una defensa ferma de la cultura pròpia i de les manifestacions tradicionals i va exaltar la Festa de la Fil·loxera

La pluja i la inestabilitat me-teorològica van causar molts maldecaps a la regidoria de Cultura i la Comissió de Festes, però finalment es van poder dur a terme la majoria d’espectacles i la programació prevista


14

DIA

DA

Sant Sadurníviu la Diada

Càritas Sant Sadurní va ser l’entitat escollida pel govern per a fer la lectura del mani-fest amb motiu de la Diada de Catalunya. Malgrat que la plu-ja va acompanyar l’inici de la jornada, es van poder celebrar les activitats previstes, com la cercavila de cavalls.

Susanna Mérida va obrir l’acte de lectura del manifest des del balcó de l’Ajuntament, acom-panyada per la gran majoria de regidors del consistori.“La manifestació que va recó-rrer els carrers de Barcelona l’any passat i la cadena hu-mana que avui ha enllaçat les mans centenars de milers de ciutadans i ciutadanes d’arreu dels pobles de Catalunya, posa de manifest el malestar profund d’una bona part de la ciutada-nia catalana per la situació que està vivint el país. És per tot això, que no ens conformarem amb una simple millora de la situació actual, sinó que exigim un canvi profund de la situació política. I per decidir cap a qui-na direcció cal dirigir els canvis, és essencial que els catalans i catalanes puguem exercir el dret a manifestar les nostres voluntats en un referèndum”.Després de la intervenció de

l’alcaldessa de Sant Sadur-ní, dues representants de l’organització van ser les encarregades de pronunciar, al vespre, el manifest des del balcó de l’Ajuntament, del qual n’hem extret alguns fragments:

“Els reptes socials apareixen en forma de pobresa, malnutrició, retallades dels serveis bàsics, violència domèstica, joves i no tan joves sense expectatives de futur i la reivindicació d’alguns aspectes que consideràvem ja superats, com la defensa de la llengua o de l’escola en català”.

“Aquest compte enrere vers els 300 anys de la derrota del 1714 vindrà farcit d’actes i es-perem que vingui acompanyat també d’una consulta en què, democràticament, els catalans ens pronunciem sobre el futur del nostre poble”.

“Ens nodrim i donem servei des del banc d’aliments. Agraïm la col·laboració d’empreses, entitats i veïns que fan les seves aportacions. Sabem que corren molts tòpics sobre Càritas i altres entitats similars: que si afavorim als immigrants en detriment de la gent d’aquí o si

L’estrall de la crisi econòmica afecta a tothom malauradament. Moltes famílies que fa uns anys vivien sense problemes i que ara patei-xen.Construir un país és estimar uns colors o par-lar una llengua, però també ho és ajudar a les persones, comprometent-nos amb una socie-tat més justa i fraterna

“

“

poden escollir el menjar o que no tenim cap mesura de control. Davant de tot això, només us podem convidar a que us feu voluntaris, ens conegueu i s’esvairan molts dubtes”.

La lectura del manifest va comptar amb una plaça de l’Ajuntament plena de gom a gom. L’acte es va cloure amb l’himne nacional de Catalunya i l’actuació final d’havaneres.

Molts sadurninencs a la Via Catalana

La secció local de l’Assemblea Nacional de Catalunya va xifrar en prop de 2.600 els partici-pants inscrits als trams de la Via Catalana del 352 al 355, al seu pas per l’Ordal, a la N-340. Com va succeir a molts d’altres punts del recorregut, la presèn-cia va desbordar la previsió

inicial de participants neces-saris per completar la cadena humana. Tot i el mal temps, la tasca dels membres de l’entitat i la dels voluntaris va contribuir a que la jornada es desenvo-lupés amb normalitat i amb un clar to festiu.

Els participants es van des-plaçar fins als trams a peu, amb vehicle particular o utilitzant els autocars llançadora que van traslladar a molts veïns durant el matí i migdia. La coincidèn-cia del color de la Festa de la Fil.loxera amb la samarreta commemorativa de la Via Catalana va convidar a molts vilatans a aprofitar els diver-sos articles de marxandatge i s’acentués encara més el color groc als trams amb presència sadurninenca.

Toni de la Rosa,nou president de laConfraria del CavaENTREVISTA

Quins són els objectius que et marques en aquesta etapa com a president de la Confraria?Primer de tot consolidar laSetmana del Cava com a acti-vitat principal de la confraria. La nostra missió principal és fer difusió i divulgació del cava, fer cultura del nostre producte, i amb aquest esdeveniment tenim una eina molt important per vendre la nostra imatge. També als darrers anys penso que hem fet una tasca a nivell de promoció internacional molt important i intentarem conti-nuar amb l’ajut i la col·laboració de les institucions. També és important que seguim treballant a Espanya amb la difusió del cava a nivell domèstic. De cara a l’any vinent hi ha un projecte per homenatjar i situar Barce-lona com a capital mundial del cava.

La presència internacional de la Confraria ha estat notable als darrers anys. Hi

ha previstes noves accions properament?A nivell internacional i a curt termini no tenim calendari, però sí estem treballant i estudiant possibilitats. Cal tenir en comp-te que en dues institucions importants com a l’Institut del Cava i al Consell Regulador hi ha hagut recentment canvis de president. Cal seure per treballar tots plegats i seguir promocionant el cava arreu del món.

Prens el relleu de Pere Bonet, una figura important i de pes dins del sector del cava.Ja fa set anys que estic parti-cipant a la Junta amb el Pere i la resta de membres. Som un equip i la tasca de tots fa el cupatge final i que el resultat sigui òptim. Està clar que Pere Bonet ha deixat empremta, ha fet aportacions importants com les investidures internacionals dels darrers temps. I la meva voluntat és seguir treballant

amb il·lusió i dedicant molt del meu temps per continuar en aquesta línia.

Les eleccions al Consell Regulador han generat cert rebombori i ha evidenciat una certa divisió al sector. Quina opinió et mereix?Cal unir esforços i treballar tots plegats i cal que tots anem a la una. Després de 12 anys amb el mateix president del Consell Regulador crec que calia un canvi. Quan hi ha moviments mai són al gust de tothom. Però s’ha votat, al final va sortir escollit un dels candidats i el que toca ara és estar units per treballar pel sector.

Recentment s’ha presentat el pla de màrqueting i com-petitivitat turística de Sant Sadurní. Cap a on creus que s’hauria de dirigir la vila?

Tots els municipis s’han d’espavilar, buscar nous re-cursos i noves idees perquè, si no, perds competitivitat en relació a d’altres destinacions. Però Sant Sadurní té una gran sort, és capital del cava d’un producte de consum mundial. Des de la Confraria i d’altres entitats i institucions treballem i fomentem la visita a Sant Sadurní. La Setmana del Cava, per exemple, té molt present la vila amb activitats que penso porten molta gent aquí. Els es-forços els enfocaria a continuar potenciar la imatge del cava. Es pot treballar en ampliar la seva identitat. Però aquest municipi és cava, vinya, viticultura des dels seus inicis, i això és el que ha d’explotar. Penso que això no és una limitació, si no la clau per dinamitzar el poble i complementar-ho amb d’altres interessos turístics.

Després de set anys a la Junta Directiva, Toni de la Rosa, codirector de Caves Torelló, substitueix al capdavant de la Confraria del Cava a Pere Bonet, qui a la seva vegada ha esdevingut nou president del Consell Regulador. Molt actiu i amb una participació directa com a mestre de cerimònies en els esdeveni-ments de l’entitat, de la Rosa assumeix el càrrec amb la il·lusió per continuar treballant i consolidar la tasca realitzada als darrers anys a la Confraria.

15

ENTR

EVISTA

Cursa SolidàriaPaís del CavaVilafranca-Sant Sadurní

Marató Se M’n RefumDos recorreguts: 42 i 16 km

24 de novembrewww.maratosantsadurni.blogspot.com

27 d’octubrewww.runedia.com/inscripcio/20130846/

L’objectiu de la trobada amb la regidora de Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ariad-na Llorens, va ser conèixer l’experiència del Cowork Neàpolis i valorar les possibili-tats d’adaptar aquest model al

Centre de Serveis a les empre-ses Nexes, de Sant Sadurní.

A banda de conèixer d’altres projectes relacionats amb l’emprenedoria a Vilanova, durant la visita s’ha fet un recorregut per l’edifici Neàpolis,

que acull també empreses vin-culades al sector TIC i departa-ments de la UPC.

Un cop finalitzada la visita a Neàpolis, l’alcaldessa i el re-gidor de Promoció Econòmica de Sant Sadurní d’Anoia han

mantingut una trobada amb l’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, amb qui han parlat sobre la possibilitat de realitzar accions conjuntes de promoció del territori.


Visita alcentre Neàpolis de Vilanova

Reunió amb l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf

A la reunió hi van assistir l’alcaldessa, Susanna Mérida, el regidor de promoció econòmica, Jaume Amigó i la tècnica del departa-ment, Marta Castells; el president d’ADEG, Xavier Cardona, el seu secretari general, Isidre Also i Anna Cols com a membre de la junta directiva.

L’Associació d’empresaris va posar a disposició de la regidoria de promoció econòmica de l’Ajuntament els diferents serveis de què disposa i la possibilitat de col.laborar amb les empreses de la vila que hi estiguin interessades. L’ADEG va presentar algunes de les iniciatives que duen a terme, com els programes Advising per a empreses i emprenedors, el Fòrum d’Inversors, i l’Índex de com-petitivitat territorial que publiquen anualment. A la reunió també es va parlar de les diferents formes de col·laboració que es poden establir en un futur entre l’ADEG i l’Ajuntament.

L’alcaldessa de Sant Sadurní d’Anoia, Susan-na Mérida i el regidor de Promoció Econòmica d’aquest municipi, Jaume Amigó, acompanyats de la tècnica de promoció econòmica, van visi-tar aquest estiu l’Agència Pública d’Innovació, Neàpolis de Vilanova i la Geltrú.

16

PRO

MO

CIÓ

ECO

NÒ

MIC

A

El Centre de Serveis a les empreses, Nexes, va organitzar una trobada entre l’Associació d’Empresaris Penedès Garraf (ADEG i l’Ajuntament, per tal d’establir un possible escenari de col•laboració entre els dos ens.

Sant Sadurní a l’assemblea d’ACEVIN a CòrdovaUna representació de l’Ajuntament, formada per l’alcaldessa de la vila, Susanna Mérida, el regidor de Turisme i Comerç, Jep Bargalló, i el director tècnic del Patronat de Turisme, Joan Capellades, es va desplaçar a la ciutat cordo-vesa de Lucena, que acollia la 19ª Assemblea d’ACEVIN, l’associació de municipis vitivi-nícoles de l’Estat Espanyol i de la qual l’Ajuntament és soci des de la seva creació.

Susanna Mérida i Jep Barga-lló van prendre part en els diferents actes organitzats per la ciutat amfitriona i la presi-dència d’ACEVIN - que recau en l’Ajuntament d’Alcázar de San Juan -. Entre d’altres, van participar a la reunió del comitè de gestió de les rutes del Vi d’Espanya i a l’assemblea de l’associació en què es van tractar diversos temes relacio-nats amb l’entitat municipalista. Durant la seva estada a la

localitat andalusa, els regidors també van assistir a diversos actes paral·lels com la recepció oficial a la sala de plens de l’Ajuntament, sessions formati-ves, com la introducció als vins Kosher i les seves potenciali-tats turístiques, a més d’altres activitats culturals i turístiques ofertes per la ciutat amfitriona.

ACEVIN va iniciar-se principal-ment amb la participació dels municipis de Sant Sadurní i

Vilafranca i el primer president fóu l’ex-alcalde de Sant Sadur-ní, Marcel Gabarró.

Actualment l’associació compta amb una vuitantena d’associats i el seu principal producte és el de les Rutes del vi a diferents territoris de l’Estat, vetllant per un producte homologat i de qualitat que requereix la certificació de l’associació per promocionar-se sota aquesta denominació.

A finals d’agost, el govern també va mantenir una profitosa trobada amb el col·lectiu Dones d’Empresa Penedès-Garraf

17

DIV

ERSO

S

Sant Sadurní,pioner en la gestiómunicipal ambprogramari lliure

Aquest sistemes són imprescindibles per a la gestió amb la integració organitzada de maquinària, programari i dades geogràfi-

L’Ajuntament de Sant Sadurní va participar aquest estiu a unes Jornades sobre programari lliure organitzades per Localret per aportar i compartir experiències en l’ús de sis-temes d’informació geogràfica (SIG) lliure que s’utilitza per a la gestió municipal.

El més important d’aquest tipus de pro-grames és que la informació s’ofereix geolocalitzada, és a dir sempre ubicada al territori. i com a eina de treball és molt interessant pel fet que les dades de què disposa una administració es poden su-perposar amb les d’altres organismes, És una nova manera de gestionar la informa-ció i que el fet de treballar-ho en progra-mari lliure fa compatible i permet la fàcil migració d’un apliatiu a un altre. S’estan implantant cada vegada més per part de les administracions, corpora-cions i empreses aplicacions que perme-ten consultar dades obertes des dels seus webs, moltíssima informació municipal, cartogràfica, cadastral.

XAVIER SOLÉ, arquitecte municipal “

“

ques. Aquestes eines estan dissenyades per capturar, emmagatze-mar, manipular, analitzar, desplegar i resoldre problemes comple-xos d’anàlisi i planificació necessaris en la gestió municipal. Amb el programari lliure no es crea cap tipus de dependència, sinó que facilita i s’augmenta l’eficiència de la gestió.

Els serveis tècnics de l’Ajuntament de Sant Sadurní treballen des de fa deu anys amb softwares lliures i s’han situat com a una de les administracions pioneres en l’ús d’aquestes programaris.

L’arquitecte municipal Xavier Solé va estar acompanyat en aques-ta jornada per Carlos López, consultor SIG que col·labora amb l’Ajuntament, i va destacar les enormes possibilitats que ofereix treballar amb programari lliure per la seva qualitat, versatilitat i costos.

Les primeres aplicacions de programari van començar l’any 2003 amb la cartografia municipal i el cadastre. Més endavant es va incorporar la informació dels serveis bàsics de subministrament, com la llum, l’aigua, gas i les telecomunicacions. En una següent fase es va implementar una cartografia històrica, informació dels serveis municipals i el planejament urbanístic.

Amb aquesta eina, els serveis tècnics municipals poden consultar de manera més ràpida i eficient tota la informació sobre serveis municipals, com la xarxa de sanejament, l’enllumenat, l’índex de carrers, a més de la cartografia, combinat amb mapes acústics, el pla de mobilitat, el patrimoni municipal o l’estructura viària, entre moltes d’altres aplicacions.

L’Escola de música municipal incorpora enguany interessants novetats en la seva oferta educativa, que amplia el ventall de pos-sibilitats pel que fa a la formació i també dels públics que poden accedir al centre. Una de les apostes que ha tingut més èxit ha estat sense dubtes el Mètode de Suzuki, que introdueix el violí en

Novetats de l’Escola de Músicamunicipal per al curs 2013-14

infants a partir de quatre anys i que té totes les places cobertes. Música per a infants, per a l’Edat d’Or (majors de 60 anys) i la incorporació de formació en nous instruments com la trompeta, el trombó o el teclat són les altres novetats destacades per al curs 2013-14.

1. Edat d’Or (Estimulació de la memòria i l’activitat cerebral, treball motriu a petita i gran escala, els beneficis de l’estímul musical sobre la capacitat emocional)Dijous de 10 a 11 del matí. 15 euros al mes

2. Música per a nadons (Famílies que volen introduir als més petits en el món sonor i musical. Acompanyats per un familiar. Moixaines, cançons, jocs de falda...Xiulets (Entre 12 i 23 mesos)Dimecres d’11 a 11:45 del matíPicarols (2-3 anys)Dimarts de 17:15 a 18:00 hores. 82 euros

3. Sensibilització(P3-P4-P5) (Primeres experiències musicals, treballant de ma-nera natural el desenvolupament motor, cognitiu i emocional de l’infant)Dilluns o dimecres De 17:15 a 18 hores. 26,17 euros al mesMètode Suzuki (a partir dels 4 anys). 49,99 euros al mes

4. InstrumentsMatrícula 40 eurosSegon instrument 35,63 eurosFormació sola (Tallers o conjunts) 30,25 eurosNivells bàsic, mitjà, ampliació i Aula moderna 91,58 euros

18

CO

OPE

RA

CIÓ

Els infants sahrauís són víctimes de les difícils condicions de vida dels campaments de refugiats, perquè no tenen accés a les neces-sitats bàsiques per al bon creixement i desenvolupament personal. Al Penedès, els infants passen revisions mèdiques, participen en casals d’estiu, fan cursets de natació i assisteixen a diverses activi-tats arreu de la comarca.

Fa molts anys que l’Ajuntament de Sant Sadurní ha mostrat el seu suport a aquest poble, participant en els programes d’acollida. El mes de maig passat, el ple municipal va aprovar per unanimitat una moció de suport als presos sahrauís i contra les accions judi-cials impulsades pel govern del Marroc

Des de l’any 2000, diverses famílies sadurninenques havien acollit a infants sahrauís. Enguany, la Núria i l’Òscar s’han animat per primera vegada a participar en aquest projecte d’acollida i han trencat amb quatre anys consecutius sense que cap família del municipi participés a la iniciativa. “Ja havíem sentit parlar d’aquesta iniciativa, i a través d’una coneguda ens vam informar més de les condicions i ens vam decidir de seguida”, diuen.

Aquest estiu han acollit al Jalihena Hbibi Salek, el “Jali”, un nen de 10 anys molt despert i amb un somriure permanentment tatuat als llavis. Viu a Auserd, un dels campaments situat a una de les zones no ocupades del “Sahara Lliure”, a Algèria. És el tercer de cinc germans, un apassionat del futbol, del Barça i de la xocolata. “És un nen molt viu i ràpidament ja va agafar moltes paraules en català i ens vam fer entendre”.

“Ho viuen tot amb molta alegria, feliços i amb molta generositat, malgrat que allà tenen molt poc i les condicions sanitàries i alimen-tàries són molt precàries. Ells són molt conscients que això que viuen són unes vacances i que hauran de tornar a casa. Però la possibilitat

Wilaia Alt Penedès és una entitat solidària que promou i coordina a la comarca el suport polític i humanitari al poble sahrauí.

El projecte Vacances en Pau és un símbol de solidaritat amb els infants sahrauís i un clam per la pau, contra la injustícia i la guerra. Durant dos mesos els infants sahrauís tenen la possibilitat de viure unes vacances en un entorn i una societat molt diferent a la dels campaments de refugiats gràcies a la solidaritat de famílies d’acollida.


Solidaris amb la causa sahrauí

“ “Aquí no creixen arbres ni flors,però floreixen les personesPROVERBI SAHRAUÍ

de sortir del camp de refugiats i venir aquí és una oportunitat fantàs-tica”, apunta la Núria.

Aquest estiu han arribat una dotzena de joves sahrauís al Penedès. Els Ajuntament dels municipis amb famílies d’acolllida col·laboren assumint els costos del desplaçament i d’algunes activitats. La regidoria de Cooperació de Sant Sadurní s’ha fet càrrec de les despeses del viatge en avió i la reserva d’una plaça al Casal d’Estiu per al Jali. “És una manera fàcil i ràpida d’integrar-los amb els nens d’aquí”.

“Els motius principals que impulsen aquest projecte són principal-ment dos: donar als nens millors condicions, fer-los revisions mèdi-ques, menjar bé i que tinguin un entorn més agradable, i de l’altra, fer d’altaveu de la causa sahrauí”, subratlla l’Òscar.

“No hi ha uns requisits molt exigents per a les famílies d’acollida, però sí que els va agradar molt que fóssim una família jove i sense fills, que ens poguéssim ocupar del nen. A més, amb la crisi, aquests darrers anys no hi ha hagut tanta demanda per part de les famílies”, recorda la Núria.

La parella valora molt positivament l’experiència i reconeixen que els nens refugiats tenen molt interioritzat la necessitat de difon-dre la causa sahrauí i la realitat del seu poble. L’Òscar abunda que “si acollim l’any vinent, que ja podem dir que sí, tornarà el Jali amb nosaltres ja que s’intenta potenciar els lligams amb la família d’acollida. Parlàvem cada setmana amb la seva família, i ens motiva molt tornar a tenir-lo aquí i també tenim moltes ganes d’anar allà a conèixer on i com viu”.“

“

Veure els endolls, com funcionava la llum, l’aigua corrent, era tot una experiència per a ell. Quan va veure per primera ve-gada el mar, gairebé plorem nosaltres de l’emoció que sentia

““

Són una comunitat petita però amb una idea molt romàntica de la seva lluita, de recuperar el seu territori

19

DIV

ERSO

S

Del 8 al 23 de novembre, tindrà lloc a Sant Sadurní d’Anoia la cinquena edició de la Quinzena solidària, i que culminarà amb la Festa de la Solidaritat el dissabte 23 de novembre.

La Quinzena Solidària és una iniciativa que organitza el Consell de Cooperació de l’Ajuntament amb l’objectiu de donar a conèixer les desigual-

Cites destacades de l’agenda esportiva

tats amb els països del Sud, les seves causes i les possibles solucions, de manera lúdica imitjançant xerrades, presenta-ció de llibres, cuina de pro-ductes de comerç just, contes, cine-fòrums, exposicions i al-tres propostes proposades per les diferents ONG’s de la vila.

Durant dues setmanes la cooperació amb els països del Tercer Món centrarà la temàtica

de la quinzena, a través de diverses propostes com contes per a infants del Centre Vilar-nau amb en Rah-món Roma, l’exposició fotogràfica Té amar-go sobre el Sàhara occidental, entre moltes altres activitats.

Des de l’any 2010, la Quinze-na Solidària es clou amb la Fes-ta de la Solidaritat, una jornada lúdica en què ONG’s i entitats de la vila proposen diverses

Aquí no creixen arbres ni flors,però floreixen les personesPROVERBI SAHRAUÍ

Torna la Quinzena Solidària ila Festa de la Solidaritat

activitats i espectacles infantils. Instal·len estands on presenten les activitats que es realitzen al llarg de l’any. A l’edició del 2012 van participar el Mercat de La Pau, Mans Unides, Entre-pobles, Creu Roja, Equalmón, Suport Tibet, ACNUR, Amnistia Internacional i l’establiment Mel i Menta, amb productes de comerç just.

Amb el suport de l’Ajuntament, en especial de la regidoria d’esports, al voltant de 600 participants es van donar cita a l’Open Natura de BTT, que va fer parada a la capital del cava presentant fins a tres reco-rreguts de diversa longitud i dificultat, entre els 22 i els 54 quilòmetres.

Properament, les curses prendran de nou protagonis-me a la capital del cava. El 27 d’octubre arriba una nova edició de la cursa solidària País del Cava entre Vilafranca i Sant Sadurní, i que ja ha esdevingut

una cita tradicional del progra-ma d’actes de la Setmana del Cava.

A les portes de la Festa Major, el 24 de novembre, es celebrarà la II Marató Se M’n Refum, una cursa de muntanya que presentarà dos recorre-guts, de 16 i 42 quilòmetres.

La jornada prèvia s’organitzarà una fira del corredor a la Fassi-na de Can Guineu.

Per a més informació podeu visitar el web www.marato-santsadurni.blogspot.com.

Torna la Quinzena Solidària ila Festa de la Solidaritat

20

NO

UV

ING

UTS

La Nati Aranda va néixer a Santa Coloma de Gramenet fa 32 anys i en fa tan sols un que viu a Sant Sadurní, on hi va venir per amor. Per això la seva visió del poble és la d’una persona que ha arribat al municipi després d’haver viscut a altres ciutats de Catalunya. Va estudiar periodisme i és usuària de Facebook, on relata sovint fragments de vida als seus més de 600 amics. Considera la xarxa un bon lloc per fer vida social, a banda d’haver-li donat oportunitats de feina sense haver-les buscat. Treballa al departament de logística d’una empresa que ara li ha proposat encarregar-se de la comunicació i xarxes socials.

A què et volies dedicar de gran quan eres petita?Cantant, sempre cantant. Cantava davant del mirall amb el mànec de la regadora. Sempre he volgut tenir un grup de música però vaig estudiar periodisme. Vaig cantar en un grup però no m’hi acabava de trobar còmode, jo era més rockera i ho vaig deixar abans que anés a més. La carrera de periodisme em va desencantar una miqueta i em vaig dedicar a altres feines.

Què t’agrada fer, quan no treballes?M’agrada molt llegir, literatura, còmics, fer esport a l’aire lliure, el cinema. Sóc una persona molt eclèctica, m’agraden molts estils.

Una frase que t’acompanyi. “Si te caes por un abismo, no te agarres que es lo mismo”. És com un lema. Miro de prendre’m les coses amb sentit de l’humor i això ho transmeto als meus escrits al Facebook.

És important saber riure’s d’un mateix i de les coses que ens passen.

Què no s’hauria de perdre mai? La bondat i l’empatia. Si una persona té empatia, és més fàcil ser bona persona. És im-portant saber-se posar al lloc de l’altre, si tothom ho fes no tindríem molts dels problemes que tenim actualment.

Quin model de vila hauria de ser Sant Sadurní en el futur.Una ciutat solidària, ecològica i neta. Sant Sadurní m’agrada

Nouvingutsa Sant SadurníNati Aranda Valenzuela

molt com a poble i m’agrada que la gent se’l senti tan seu. Quan vaig arribar em va impac-tar que es begui tant de cava, jo l’associava a celebracions especials.

Què hi trobes a faltar?Si fossis alcaldessa, en què invertiries?M’agradaria que el porta a porta passés més dies i potser que hi hagués més espais pel jovent. Invertiria en temes socials i en joven-tut. Comercialment viure aquí sí que a vegades suposa alguna incomoditat, per tema d’horaris, sobretot a l’agost. Em sembla molt bé que la gent prioritzi el seu descans, però em sorprèn que la com-petència no empenti a molts negocis a tancar en d’altres dates.


La ciutat on viuries si no visquessis aquí.Posats a somniar molt, en una ciutat d’Austràlia o de Canadà.

Un lloc per perdre-s’hi i descansar.M’agrada molt Arbuniel, que és el poble dels meus pares. És una aldea de Jaén, un poble blanquet amb geranis a les finestres, sense cobertura de mòbil, molt tranquil i amb un bonic naixement d’aigua. Re-cordo quan anava amb la meva àvia a buscar aigua al riu.

El teu racó de Sant Sadurní.M’agrada el llac de Can Co-dorniu, però el meu racó de Sant Sadurní són les grades de l’Ateneu, perquè ho associo a la festa i als amics que ja vaig fer abans de venir a viure aquí.

“

“

M’agrada el món del cava, teniu una bona manera de sabergaudir i alhoraconservar la tradi-ció. Crec que és undels seus principals valors

Hora del conte infantil (1er divendres de mes)Club de Lectura (Darrer divendres de mes)Tallers, cursos, tallers i molt més

Activitats mensuals Biblioteca

[email protected]

Tf: 93 891 20 33

La regidoria de Governació, amb el suport d’altres àrees de l’Ajuntament, ha dut a terme en aquest 2013 diverses cam-panyes de seguretat i civisme.

A principis d’any es va impulsar la campanya Tots amb cin-turó, que tenia com a objectiu principal va ser incidir en la utilització del cinturó de seguretat i dels dispositius per als menors de 12 anys en el casc urbà.

21

CIV

ISME

Durant el març i abril es va posar en marxa l’operatiu Supermercats Segurs per tal de reduir els episodis relacionats amb els furts als supermercats, pidolaires a les immediacions dels centres, així com evitar que els vehicles utilitzin espais destinats a d’altres usuaris.

L’Ajuntament impulsa diversescampanyes de seguretat i civisme

Una de les funcions més importants de la Policia Local és vet-llar pel compliment de les ordenances municipals. Aquesta és una tasca molt important, perquè assegurar el respecte cap a les regles de joc de la nostra societat és l’única via per a assolir una bona convivència entre els nostres veïns i veïnes.

Totes i cadascuna de les campanyes que s’han posat en marxa durant l’any han estat pensades per treballar as-sumptes molt concrets com la seguretat i el civisme, vetllar pel compliment de les ordenances i conscienciar sobre el valor de respectar els espais comuns de la vila: recollint les deposicions de les nostres mascotes, fixar cartells només als punts habilitats per fer-ho i evitar que s’embruti la via pública, realitzar adequadament el reciclatge porta a porta... No participar d’aquestes normes bàsiques no tan sols repercu-teixen directament en que cal destinar més recursos humans, materials i econòmics per posar-hi remei, si no que erosiona també la relació i convivència entre tots nosaltres. Des de la Policia Local continuarem treballant per la nostra vila en benefici de tots.

Silvia Chavarriregidora de Governació

“

“

Per tal de fomentar un bon ús de les cartelleres municipals i evitar que es pengi la publicitat i propaganda a d’altres espais de la via pública no autoritzats, durant el primer trimestre de 2013 es va endegar la campanya Contaminació Visual.

L’Ajuntament va iniciar també un pla per a regular correctament l’ús de les taules i cadires a la via pública per part dels restaura-dors, mitjançant una llicència d’autorització que els establiments van col·locar a un lloc visible del local. També es va impulsar una actuació per conscienciar als propietaris d’animals, especialment gossos, que no recullen al carrer les deposicions de les seves mascotes. El seguiment es va dur a terme als punts especialment conflictius de la vila, com al Parc de la Rambla o al “caminet rosa” de La Triola.

Sensibilització amb la brossa

En aquest programa de campanyes també s’han incorporat enguany unes actuacions de control i sensibilització dels actes incívics que es produeixen al voltant de la recollida de la brossa i l’abandonament de residus domèstics a la via pública.

Després de la primera fase de seguiment que van dur a terme les regidories de Medi Ambient, Via Pública i Governació, amb el suport de la Policia Local, per detectar aquells usuaris que deixen residus domèstics a l’interior de les papereres , a l’estiu es va ampliar als contenidors de vidre i d’altres punts en superfície de recollida de residus i deixalles, com els contenidors de roba.

Des de l’Ajuntament es torna a incidir en la responsabilitat i a fo-mentar una actitud cívica i sensible vers el reciclatge i la sostenibi-litat i demana la col·laboració de tots els veïns i veïnes del municipi en la correcta selecció dels residus i el seguiment del model de recollida porta a porta.

22

ACTU

ALI

TAT

L’Ajuntament ha endegat aquest projecte per a la rea-lització d’una zona d’esbarjo per a gossos al Parc de la Rambla com a resposta d’una demanda de part de la ciutadania. Propietaris d’animals de companyia i veïns van recollir més de 300 signatures per a dema-nar que Sant Sadurní dis-posés d’un espai per poder deixar els gossos lliures.

L’actuació complementa el pro-grama de dinamització i revita-lització del parc de la Rambla, que ja fa temps va endegar l’equip de govern. Entre les actuacions realitzades, destaca la reobertura del quiosc, una millora dels espais de joc i de l’entorn. Així mateix, aquesta zona destinada als gossos permetrà reduir els mals usos que alguns veïns feien d’aquest espai del parc.Aquesta nova zona permetrà regular i ordenar una superfície de 1.600 m², que habitualment

ja s’utilitza per al passeig de gossos, de manera que evitarà l’ús indiscriminat que se n’ha fet fins ara.

Amb aquesta zona d’esbarjo per a gossos es millora i endreça una part del parc ja que s’augmenta la il·luminació amb valises i llums de paret, s’instal·len bancs per seure, s’hi col·loquen noves papereres i s’adequa la zona per al seu ús.

Què és?És un espai on els gossos poden córrer, jugar i fer les necessitats sense estar lligats. Dins d’aquest espai tancats, la normativa aplicable continua essent l’Ordenança municipal de tinença d’animals excep-tuant el fet de poder tenir el gos deslligat. Per tant, dins d’aquests recintes conti-nuarà essent obligatori, entre d’altres:· Recollir les deposicions i dipositar-les a les papereres· Gossos potencialment pe-

ELS GOSSOS TINDRAN UNA ZONA D’ESBARJO

rillosos sempre lligats i amb morrió i persones propietàries ambllicència per a la tinença o


Aquest mes d’octubre està previst que s’iniciïn les obres d’adequació al parc de la Ram-bla per a crear un espai reservat d’esbarjo per a gossos.

El registre municipal té censats actualment untotal de 545 gossos a Sant Sadurní

Finalment, hem aconseguit, entre tots, posar en marxa aquest espai destinat a als gossos per poder-los deixar lliures una estona i que puguin relacionar-se entre sí. Aquest espai, a més, permetrà la relació entre els propietaris i comentar el dia a dia de la seva tinença responsable. Aquest lloc situat al parc de la Rambla, no pot acabar essent un espai de deposi-cions, dons aquestes s’hauran de recollir igualment. Sabem que els animals domèstics cada dia tenen més acceptació entre la població, i és per això que des de l’ajuntament hem de donar resposta a aquesta demanda social. Però també hem de demanar a aquests ciutadans/es, que es responsabi-litzin del tot i que mantinguin tant aquest espai com la resta del municipi en les millors condicions higièniques, per tal que la convivència sigui un dels millors valors a nivell local.

FRANCESC SÁEZ,regidor d’ACCIÓ SOCIAL

“

“

conducció d’aquests gossos · Els gossos han d’estar identificats i censats a l’Ajuntament· Evitar que els gossos orinin al mobiliari i urbà i als arbres· Mantenir la zona neta entre tots i totes.

Què no és?Una zona d’esbarjo per a gossos no és l’equivalent a un “pipi-can”, sinó que és un lloc específic i tancat on les per-sones propietàries del gos el puguin dur sense lligar, i alhora l’animal pugui córrer i jugar.

Com serà?· Àrea de 1.600m² dins del Parc de la Rambla· Envoltada de tanques de fusta per evitar que s’escapin els gossos i amb 4 portes d’accés· Bancs per seure els propieta-ris dels gossos· Papereres· Font d’aigua· Elements de joc (per a que puguin pujar i baixar)· Elements pel marcatge · Amb rètols indicant la zona, les normes de seguretat i d’higiene d’obligat compliment.· Amb un programa de neteja· Es podran obtenir bosses especials de recollida de depo-sicions a l’Ajuntament, prèvia presentació del carnet censal del gos.

Quan?Està previst que les obres d’adequació del nou espai s’iniciïn a l’octubre i estigui llest per la 2a. festa del gos.

23

ACTU

ALITA

T

Al novembre arribala 2a edició de la Festa del Gos

El 17 de novembre, es durà a terme al parc de la Rambla de Sant Sadurní d’Anoia i per segon any consecutiu la Festa del Gos, una iniciativa de l’àrea de Sanitat de l’Ajuntament amb l’objectiu de fomentar la tinença responsable i el civisme entre les persones propietàries de gossos.

Aquesta jornada facilita també l’aproximació i la convivència amb les persones que no tenen animals domèstics, amb una sèrie d’activitats i propostes que giren al voltant dels gossos i en les quals cadascú pugui trobar el seu espai i gaudir-ne.

Enguany s’ha previst una exhibició d’agility en què els gossos hauran de superar un circuit d’obstacles de manera neta i precisa, sense l’ús de corretja, joguines ni incentius.

El programa de la festa també vol incloure una demostració de disc dog per donar a conèi-xer aquest esport i fomentar que les persones amb gossos

puguin començar a practicar-lo. Aquest és un esport en què els guies llencen discs frisbees amb la intenció que el seu gos els capturi tot fent salts i acrobàcies.

Com ja va succeir l’any passat també hi haurà activitats per a infants amb circuit d’activitats per a gossos, xerrades sobre el caràcter i comportament dels animals, una mostra de gossos per a adoptar, desfilada canina amb premis, entre d’altres propostes.

La Festa comptarà amb la col·laboració de l’entitat Inter-canis, a més d’altres col·lectius i comerços del municipi.

24

CULT

URA


Enguany el cicle d’espectacles que la regi-doria de Joventut organitza per les nits del mes de juliol ha estat de celebració ja que ha assolit 25 anys des de la seva primera edició.

Una exposició dels cartells pro-mocionals de les 25 edicions de l’Estiu de l’Índex va donar el tret de sortida a cinc dies d’espectacles. Cada jornada també es van regalar entre el públic samarretes i xapes commemoratives. Sota el lema “Serà llunàtic”, l’Estiu de l’Índex va comptar amb cinc espectacles, tres de música, un monòleg i un darrer que fusionava el show, el clown i la música.

Totes les actuacions van tenir

un nivell de qualitat elevat, però l’espectacle Bullanga d’Always Drinking Marching Band va omplir el pati de l’Índex de “gom a gom” i va fer aixecar el públic de les cadires per ballar i cantar. També cal destacar l’actuació d’Eiteks que es va proposar des de l’Associació de Joves, un grup format per nois molt joves, la majoria de Sant Sadurni, que van oferir una demostració de beatbox, i que va convocar a un perfil de públic més jove.

Des de la regidoria es valo-ra com un fet molt positiu i engrescador, ja que la majoria d’aquest nou públic van tenir l’oportunitat de descobrir aquest cicle d’espectacles i van repetir la seva assistència a les següents cites.

25 anys de l’Istiude l’Índex

MONTSE MEDALLRegidorA de Joventut

La 25ª edició de l’Estiu de l’Índex ens ha deixat un molt bon sabor de boca, per la bona acceptació de l’exposició, la qualitat dels espectacles i, sobre tot, per la implicació dels joves. Les seves aportacions, idees i crítiques ens ajuden a acostar-nos a les seves de-

mandes i necessitats. Amb la col·laboració de l’Associació de Joves, aquest estiu vam comptar amb un concert de beatbox, amb un grup format per joves d’aquí i que a més va obrir les portes de l’Índex a un públic nou, diferent, joves que venien per primera vegada.

Cal agrair a tothom qui ha passat aquest estiu per l’Índex a gaudir dels especta-cles, i especialment a l’equip actual de la regidoria de Joventut per les grans dosis d’il·lusió i bona voluntat. Malgrat la reducció de recur-sos, continuem reinventant-nos. Només amb els canvis i adaptant-nos als temps podem donar respostes ade-quades al que ens demanen els joves. El projecte Fes Estiu o el punt d’informació PIDCES als centres educa-tius ens obren també moltes vies per la col·laboració, la participació i la coresponsa-bilitat dels joves Abans que finalitzi l’any, organitzarem una festa per presentar les novetats, celebrar aquests 25 anys i els que queden per endavant.

Activitats FesestiuAquest estiu, la regidoria de Joventut ha estat encara més agosarada pel que fa a les propostes per a joves. A banda del casal d’Estiu, durant el mes de juny i com a prova pilot, es van organitzar una bateria d’activitats pensades per a joves de 13 a 18 anys, amb l’objectiu d’oferir formació, en-treteniment, i espais de trobada entre els joves del municipi.

Es va organitzar un taller de grafiti, un de deejay, un de maquillat-ge i un de funky. Més d’una vintena de joves hi van prendre part i van fer una valoració molt positiva de la formació

Per aquesta tardor, el Servei de joventut i l’Índex està preparant noves propostes que marcaran l’inici d’un nou cicle, en què es potenciarà l’oferta d’activitats per a joves, el Programa PIDCES d’Informació i Dinamització als centres de secundària i la figura dels corresponsals, donant especial protagonisme als mateixos joves. I per donar el tret de sortida, abans que finalitzi l’any s’organitzarà una jornada plena de sorpreses adreçada als joves.

Així, tant pel que fa als res-ponsables de la regidoria de Joventut, com per les opinions recollides pel públic assistent,

l’Estiu de l’índex 2013 es pot considerar un èxit en tot els sentits.

25

SOM

SAN

T SAD

URN

Í

XIV Mostra Comercial i d’Artesania a la plaça NovaCoincidint amb el cap de setmana del Cavatast, SOM Sant Sadurní es sumarà a la dinamització i revita-lització del centre de la vila amb l’organització de la XIV Mostra Comercial i d’Artesania.

Per tercer any consecutiu la ubicació de la mostra serà a la Plaça Nova, un punt neuràlgic i cèntric de la vila pro-per al Cavatast. Les parades s’ubicaran al carrer Milà i Fontanals i al voltant de la plaça oferint un ampli ventall de productes artesans i creacions úniques en ceràmica, tèxtil, argent, bronze, pell, fusta, pissarra, paper maixé, fil ferro, sabons i espelmes naturals, pintures i quadres, etc.

Aquest any hi haurà un número im-portant d’artesans que treballaran a la parada i que conduiran diversos tallers per a la canalla, distribuïts durant l’horari de la fira. A la mostra hi parti-ciparan també alguns comerços locals adherits a Som Sant Sadurní. Paral·lelament a la mostra es potencia-ran com sempre d’altres activitats lúdi-ques infantils com l’espai de construc-ció Lego, DJecó i Modulmax promogut per Tripijocs. Torna l’espai Jumping Clay i els inflables infantils d’atraccions infantils Utrilla.

Podreu consultar aquestes i altres ac-tivitats al web www.somsantsadurni.com i al facebook.com/somsantsa-durni. La Fira comptarà enguany com a novetat amb l’actuació del grup Jaz-zul dissabte a la tarda, així com les actuacions ja clàssiques dels alumnes de l’Escola de Música el divendres a la tarda i de les alumnes de l’Escola de Dansa – Gimnàs Estem per tu el diumenge a la tarda.

Des de Som Sant Sadurní us convidem també a recórrer els carrers de Sant Sadurní on trobareu comerços enga-lanats en una nova edició del Concurs d’aparadors de la Setmana del Cava de Sant Sadurní d’Anoia.

www.somsantsadurni.com

26

ENTI

TATS


Amb edats compreses entre els 17 i els 24 anys, els caps de la unitat, Carles Valls i Paton Mir, al costat de les trucs Marina Bricollé, Mar Pinyol, Anna Vallès i Cristina Almirall van visitar les ciutats de Berna, Berlín, Amsterdam i París en 10 dies i després de deixar enrere 5.123 quilòmetres en furgoneta. “Fa molts anys que ens coneixem, hem compar-tit amb l’agrupament moltes sortides i estades, és un grup cohesionat i la convivència ha estat fàcil, tot i que vam passar un munt d’hores a la carretera”, assenyala Carles Valls.

“Havíem de dur a terme un projecte per als campaments de l’agrupament. Inicialment vam plantejar-nos fer un esplai a l’estiu al Marroc, també ens vam interessar per anar a col·laborar a un orfenat a la Re-pública Txeca, però no es van acabar de concretar i finalment ens vam decidir per fer aquest viatge per algunes ciutats d’Europa i parlar de Catalunya”, precisa l’Anna Vallès.Amb el lema “Fent País per Europa”, van endegar un mes abans de la sortida un pla de micromecenatge a través de la plataforma de finançament Tot Suma per tal de cobrir les des-peses del viatge, pressupostat en 1.000 euros. “La furgoneta és del pare del Paton, dormíem en càmpings i portàvem un

fogonet per preparar-nos el menjar. Tot per intentar que el cost fos el mínim”, detalla Valls. L’Anna Vallès explica que “al principi es van animar molt les aportacions, després hi va haver una fase d’estancament i cap al final es va tornar a activar fins a acomplir l’objectiu, fins i tot una mica més”.

Anteriorment van dur a terme d’altres iniciatives, amb pa-rada de roses per Sant Jordi, cantada de nadales i d’altres activitats per recaptar alguns diners més.

Durant la seva estada a les ciu-tats europees, escollien places i parcs públics on instal·laven una carpa acompanyada per plafons en francès, anglès i alemany amb les quals els visi-tants podien informar-se sobre la cultura, situació política, llengua, història, gastronomia i les possibilitats d’un procés d’independència.

Fent país per Europa

Sis joves de Sant Sadurní integrants de la unitat de trucs de l’Agrupament escolta i guia de Sant Sadurní van dur a terme a l’agost un viatge per diverses ciutats europees amb l’objectiu de difondre els valors i trets d’identitat de Catalunya, així com exposar el debat sobiranista i el futur del país.

A través de la xarxa social Facebook van anar donant detalls del seu dia a dia. També s’editarà un vídeo de l’experiència i es pretén muntar una exposició amb les fotogra-fies i materials del viatge.

Les sardanes, una gralla, la barretina i, com no, el cava, van ser d’altres companys

Agrupament escolta i guia Sant Sadurní

[email protected] www.causantsadurni.org

facebook.com/fentpaispereuropa

del viatge. Mar Pinyol recorda especialment la parada al mur de Berlín. La Cristina Almirall afegeix que “en general no són massa optimistes a que es pugui impulsar el procés d’autodeterminació de Cata-lunya, però ens donaven molt ànims. Nosaltres els responíem que el suport social cada vega-da és més gran”.

““

La ciutat de Barcelona és un atractiu que agrada molt a Europa. La gent s’ha mos-trat molt interessada per la situació de Catalunya, tot i que hi ha un cert desco-neixement del que passa



27

CO

MUN

ICA

CIÓ

Arrenca la temporada tardor-hivern

de Ràdio Sant SadurníDesprés de les Fires i Festes s’ha posat en marxa la nova tempo-rada de Ràdio Sant Sadurní, que mantindrà pràcticament la mateixa línia i graella de programació. El magazine matinal El Mirador, que es va posar en marxa l’any passat, es reforça com a principal referència de l’actualitat i l’entreteniment de l’emissora durant els matins de dilluns a divendres. El programa continuarà apostant per la informació i la pluralitat de veus, amb la participació de diver-sos col·laboradors de l’àmbit educatiu, polític o social, la tertúlies d’esports, d’actualitat i de la gent gran, amb seccions de l’anterior temporada i algunes de noves que s’incorporen al vaixell capitane-jat pel periodista Ernest Gili.

Continuarà la col·laboració i participació activa a diversos espais de La Xarxa d’emissores locals de Catalunya, amb els espais infor-

matius dels matins i el magazine La Tarda, que s’emet de dilluns a divendres de 4 a 7.

La ràdio de la capital del cava manté la majoria de programes de l’anterior temporada, amb espais ja veterans com Música al Cava, de Josep Renau, o Xerrameques de Lluís Esteve, per les tardes dels dimarts.

L’aposta pel públic jove arriba de la mà dels programes musicals Radiophenia o HouseDeLuxe, a més del magazine Entre Sípies i porcs enfadats. La retransmissió del partits d’hoquei del Noia Freixenet, dels plens municipals i la roda política seran d’altres dels espais habituals a la graella de la ràdio.

PROGRAMACIÓ RÀDIO SANT SADURNÍ 107.2 FMTemporada tardor-hivern 2013-14

Dilluns

06-10h Notícies en Xarxa10-11h Matins en Xarxa11-13h El Mirador amb Ernest Gili16-19h La tarda de La Xarxa19-20h Parèntesi (Varietats musicals) amb Rosa Bayerri20-21:30h Radiophenia (Música) amb Joan Quintero i Francesc Calvo

Dimarts

06-10h Notícies en Xarxa10-11h Matins en Xarxa

11-13h El Mirador amb Ernest Gili16-17h La tarda de La Xarxa17-20h Música al Cava (Músi-ca) amb Josep Renau20-21h Xerrameques (Entre-vista-tertúlia) amb Lluís Esteva

Dimecres

06-10h Notícies en Xarxa10-11h Matins en Xarxa11-13h El Mirador amb Ernest Gili16-19h La tarda de La Xarxa22:30-23:30h Expressió energètica (Música alternativa)

amb Manel Gonzalvo

Dijous

06-10h Notícies en Xarxa10-11h Matins en Xarxa11-13h El Mirador amb Ernest Gili16-19h La tarda de La Xarxa

Divendres

06-10h Notícies en Xarxa10-11h Matins en Xarxa11-13h El Mirador amb Ernest Gili16-19h La tarda de La Xarxa

19-20h Entre sípies i porcs enfadats (Varietats/Humor) amb David Royo, Trini Gonzá-lez i Clàudia Yuste

Dissabte

10-12h El millor de la setma-na d’El Mirador19:30h Retransmissions esportives22-00h House Deluxe amb DJ Pitu

Diumenge

Ràdiofórmula

El Mirador Ràdio Sant Sadurní

Torna el magazine El Mirador amb Ernest GiliDe dilluns a divendres d’11 a 13 hores L’actualitat i el millor entreteniment

Podcast: radiosantsadurni.ivoox.comOnline i dispositius mòbils

Tel. 93 891 29 [email protected]

www.radiosantsadurni.cat


Arrenca la temporada tardor-hivern

de Ràdio Sant Sadurní

28

BA

RRI V

ILA

RN

AU


Aquest setembre s’ha distribuït entre al veïnat del barri un díp-tic que recull les idees i accions de millora en els àmbits relatius a gent gran, salut i medi ambient, infància i joventut, civisme i seguretat, participació i festes i via pública. Aquest és el resultat dels treballs realit-zats durant la primera fase, amb actes al carrer, tallers participatius i d’altres espais d’opinió que van esdevenir els canals per a que els veïns i veï-nes s’expressessin i exposessin les seves propostes.

En relació a la gent gran s’ha suggerit augmentar el ventall d’activitats i serveis per a aquest sector de la població, molt abundant al barri. Per aconseguir aquest objectiu

s’ha proposat oferir un servei d’acompanyament on par-ticiparan joves, gent gran, l’Ajuntament i entitats.

Pel que fa a salut i medi am-bient, s’ha proposat millorar la neteja dels carrers, així com reforçar i mantenir les infraes-tructures del barri.

En quant als infants i joventut, es preveuen dinamitzar activi-tats obertes per a infants i jo-ves. Aquest estiu s’han realitzat diverses activitats esportives i competicions. L’esport esdevé una eina d’integració, educació i cohesió social, que fomenta el treball en equip, el respecte, la companyonia, la solidaritat, l’equitat i la justícia. En referència a l’apartat de

programa d’accions demillora al barri Vilarnau

El projecte “Fem barri”, integrat al Pla de Desenvolu-pament Comunitari (PDC) té com a objectius principals transformar la realitat del barri Vilarnau i millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.

civisme i seguretat, es proposa potenciar la seguretat al barri. Aquest objectiu s’ha treballat des de la primavera d’enguany augmentant la presència policial al barri. Finalment, l’àmbit de participació i festes concreta accions com dinamit-zar l’activitat cultural, social i festiva del barri buscant la implicació i la col·laboració dels veïns i veïnes.

Segona fase

A partir d’aquest octubre s’iniciarà la segona fase del procés, en què es perfilara la

posada en marxa de diverses accions proposades al díptic. Abans, però, caldrà decidir quins objectius es poden acomplir i quines accions són viables al llarg d’aquest últim trimestre del 2013 i durant tot el 2014 amb la col·laboració dels veïns i veïnes del barri i amb el suport del personal tècnic de l’Ajuntament. Es pre-veu que aquesta segona fase del pla de desenvolupament comunitari funcioni a través de dinàmiques mensuals amb els veïns del barri.

AVANÇANT PER LA IGUALTATEls darrers mesos s’ha elaborat el II Pla d’igualtat de Sant Sadur-ní, una estratègia destinada a assolir l’equitat real entre homes i dones i que té com a objectiu aconseguir que la igualtat de gènere sigui transversal en tots els àmbits, així com el respecte a la igual-tat en totes de les accions ciutadanes i de l’Ajuntament.

El II Pla d’Igualtat ha constat de dues fases: es va dur a terme una diagnosi inicial del I Pla d’Igualtat i de les dades municipals relacionades amb la igualtat; i en una segona fase es va desen-volupar i elaborar el propi pla, un document que ha estat realitzat per representats dels diversos departaments de l’Ajuntament i per entitats de la Comissió d’Igualtat.

El pla d’igualtat exposa algunes accions concretes, com la rea-lització de tallers de violència masclista a les escoles, presència paritària als mitjans de comunicació i actes públics, elaborar un programa de supressió de barreres arquitectòniques i suport a l’esport femení, entre d’altres.

L’elaboració d’aquest document ha comptat amb la col·laboració de representants municipals de les àrees d’Acció Social, Ocupació, Serveis comunitaris, Esports, Igualtat, Mediació, Acollida, Joventut, Medi Ambient, Serveis Tècnics, Secretaria, Salut, Cooperació, Inter-venció, Comunicació, la Policia local i les Escoles Bressol. També han participat representants d’entitats vinculades a la Comissió d’Igualtat: l’Associació de Dones, Associació de Vídues, Associació 1itots, la comunitat islàmica, Creu Roja, Esquerra Republicana de Catalunya, Espai delkor i el Fòrum de Dones Progressistes.

Aquestes són línies estratègiques bàsiques que configuren el document provisional del II Pla d’Igualtat municipal:

-Impulsar polítiques de gènere amb l’objectiu de transformar l’existència de condicionants polítics que donin peu a la desigual-tat entre homes i dones.-Abordar integralment la violència de gènere, prevenint situa-cions de violència masclista i protegint a les dones víctimes de violència. -Augmentar la participació sociopolítica de les dones del municipi donant llum a les tasques socials, polítiques i laborals que duen a terme les dones i potenciant la seva presència en aquests àmbits. -Promoure canvis en el repartiment de treballs i usos del temps, ja sigui fomentant la igualtat d’oportunitats laborals com afavorint la conciliació entre homes i dones en la vida personal, laboral i familiar.-Fomentar la coeducació, la formació i la presència cultural de les dones, promovent la visibilitat i el reconeixement de les dones en el món cultural i educatiu del municipi i fomentant l’educació en valors per part de les comunitats educatives.-Incloure la perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat. Aquesta línia manifesta la necessitat que els nous projectes arquitectònics tinguin en compte la seva funcionalitat i a quins col·lectius estan destinats. -Promoure la salut de les dones, fomentant la cura de la seva salut durant tot el seu cicle vital.

29

BIB

LIOTEC

A

EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA

AVANÇANT PER LA IGUALTAT

La Dona a 1000ºHallgrímur HelgasonEdicions 62

La Herra té vuitanta anys, i, distan-ciada dels seus fills, fa temps que viu sola. Gràcies a Internet, però, es connecta amb el món sencer. Ara no té cap ganes de passar un altre Nadal sola i ha decidit planificar la seva mort, mentre espera que el forn s’escalfi a mil graus fa balanç del passat i organitza les seves darreres revenges.

El Año en que me enamoré de todasUse Lahoz Espasa - Premio Primavera de Novela 2013

La novel·la és una comèdia romàntica amb víctimes i culpables de les relacions a distància; una celebració de la intensitat de la vida, l’amistat i l’amor, plena de personatges lluminosos que ens ajuden a fer la pau amb el món i ens demostren que tot és possible.

NOVEL·LES DESTACADES

WonderPalacio, R. J.La Campana

L’August ha nascut amb una greu deformació a la cara i s’ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a escola; fins ara, que té 10 anys i està a punt de començar cinquè. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és... Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l’August. Una història preciosa i divertida sobre una transformació silenciosa.

La JardineraSarah StewartEkaré

“Lydia Gracia arriba del camp a la gran ciutat per viure amb el seu tiet que no coneix i que mai somriu. Lydia és alegre i decidida i es proposa dues coses: canviar l’aspecte ombrívol de la casa i fer somriure el seu tiet Jim. Per aconseguir-ho ha de recórrer al seu talent de bona jardinera”

Llibres per a infants. En Boti Boti us recomana...

Jan Plata: la crida dels piratesJosep L. BadalLa Galera

“En Jan Plata és un nen somiador, devorador de llibres de nàutica, que viu en una caseta de la platja amb la seva mare. A la casa hi ha una campana que li han prohibit tocar. En Jan trenca aquesta re-gla i la seva vida canviarà per sempre i iniciarà una aventura màgica i inespe-rada …”

Un tomb pel FoixXavier BayerCossetània

“Vols descobrir quins animals i plantes viuen al riu Foix? Saps fer-te un brunzidor o un taumàtrop per jugar? A la prehistòria quins animals hi havia al Foix? Saps què hi va passar dins la Cova de l’Or? Has vist els castells del Parc del Foix? Què et sembla si fem una excur-sió? I un ...”

Un Comtat a l’època medievalTura ClaràComanegra

“A través dels seus prota-gonistes -els comtes, els cavallers, les dames, els camperols, els comer-ciants i tots els estaments eclesiàstics-, descobrirem com vivíem els catalans en el període que va veu-re néixer el nostre país, Catalunya.”

El llegendari rei de l’harmònica, Charlie Musselwhite, i la guitarra intravenosa de Harper barregen el blues, el gospel, la música d’arrel i el rythm & blues en aquest treball que destil·la personalitat i caràcter en cada una de les seves cançons. Les seves lletres contundents ens endevi-nen l’univers combatiu dels artistes.

RECOMANACIONS CDBen Harper i Charli Musse-lwhiteGet up!

Esperat quart disc del reconegut duet francès. Les tretze noves cançons inclouen peces que recorden a la banda sonora i també composicions d’estil retro que recorden el funk i el disco dels setanta i vuitanta sense perdre la seva visió permanentment dirigida al futur.

Daft PunkRandom acces memories

RECOMANACIONS DVD

La Hushpuppy, de sis anys, viu en uns aiguamolls amb son pare. De sobte, la natura s’engresca, la temperatura s’enfila, els glaciars es fonen i alliberen una autèntica legió d’urs. Amb l’aigua que no para de pujar, els urs que apareixen i la salut de son pare que va malament, la Hushpuppy se’n va a trobar la mare, desapareguda.

Bestias del sur salvajeDirector: Benh ZeitlinActors: Quvenhané Walis, Dwight Henry, Levy Easterly

El 1979, durant la revolució iraniana, alguns militants van irrompre a l’ambaixada d’Estats Units a Teheran. En mig del caos, sis nord-americans aconsegueixen escapar i troben refu-gi a casa de l’ambaixador canadenc. Un especialista de la CIA en ope-racions especials fa un arriscat pla per treure’ls del país, tan increïble que només podria sortir bé en una pel·lícula. Basada en fets reals.

ArgoDirector: Ben AffleckActors: Bryan Cranston, Alan Arkin, John Goodman

Properesactivitats4 octubre divendres 18:00HORA DEL CONTE Amb l’actriu Cesca VadellPer a infants a partir de P4

5 octubre dissabte 11:00TALLER INFANTIL “Fem el cartell de la Festa Major” amb Gemma CanalPer a infants d’entre 3r i 6è de primària que no hagin fet mai aquest taller, inscripcions a partir de l’1 d’octubre

11 octubre divendres 19:15CLUB DE LECTURA especial “Literatura i art” amb Gem-ma Guilera, comentant l’obra “Cartes a Theo” de Vincent Van Gogh

18 octubre divendres 20:00CONFERÈNCIA de l’escriptor Josep Ma. Benet i JornetOrganitzat per l’oficina de Català

25 octubre divendres 20:00PRESENTACIO DEL LLIBRE “Fragments d’una pedra” de Santi Borrell

26 octubre dissabte 11:00ACTE INFANTIL “La mare està malalta” amb Quima Ricart i Antònia Bonell

HORARIMatins de dimarts a dissabtesde 10:00 a 14:00Tardes de dilluns a divendres de 16:00 a 20:30

Biblioteca Ramon Boschde NoyaCarrer Sant Pere, 3608770 Sant Sadurní d’Anoia(Barcelona)

Telèfon: 93 891 20 33Fax: 93 891 17 02

a/e: biblioteca@santsadurni.catwww.bibliosantsadurni.blogs-pot.comwww.facebook.com/biblioteca.santsadurni

30

OPI

NIÓ

DIADA D’UNS QUANTSAquest 11 de setembre alguns vam celebrar la diada amb la senyera, la bandera que ens representa a tots els catalans, mentre que d’altres ho han fet amb l´estelada, una bandera que exclou als catalans que no compartim el sentiment independentista. Aquest any el PP no vam participar en l’acte institucional de l’11 de set-embre a l’Ajuntament de Sant Sadurní perquè al balcó es va penjar una estelada. PSC-ERC demostren així que no són un govern per a tots els sadurninencs sinó només per uns quants. No oblidem que l’Ajuntament va retardar l’acte institucional perquè els que haguessin anat a la via catalana poguessin arribar a l’acte de Sant Sadurní. I el camió de la brigada (de l’Ajuntament) es va utilitzar per penjar estelades a les places públiques.

La secessió no és natural, no hi ha precedents en el si de la UE, perjudicaria a Catalunya i a la resta d’Espanya i no és democràtica si no respecta la legalitat. Fora d’ella els perills són impredictibles; quan no es respecta l’Estat de dret difícilment se li pot exigir a un ciutadà el compliment de les seves obligacions. Ara Artur Mas ajorna el referèndum per quan es presumeixi una “majoria indiscu-tible”. Fins llavors no s’escatimarà en mitjans; es prefereix tancar quiròfans abans que alguns dels sis canals autonòmics, perquè ja se sap, com no es cansava de repetir Joseph Goebbels, el minis-tre de la propaganda nazi, que una mentida mil vegades repetida acaba convertint-se en una veritat.

I mentre, Unió traurà a passejar el missatge moderat, per allò del “peix al cove”, i seguiran les reverberacions dirigides a “un sol poble, un sentiment”. Una altra fal·làcia. Catalunya és una societat plural on no compten només els sentiments dels que se senten catalans, sinó també dels que ens sentim catalans i espanyols i no volem renunciar ni al sentiment cap al pare ni cap a la mare, per molt que s’entesti en dividir-nos un President de la Generalitat que, senzillament, no està a l’alçada.

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

[email protected]

@carlesjimenezm / @dolorsmm


Un poble en movimentFa un any, el clam popular de la manifestació de Barcelona posava un punt d’inflexió en la política catalana. La majoria de ciutadans confluíem en la necessitat de tractar conjuntament el drama social degut a la crisi econòmica i la nul·la capacitat de gestió de la Ge-neralitat de Catalunya pel tracte injust rebut de Madrid.

La situació econòmica a L’estat Espanyol no ha millorat. Catalunya i les seves reivindicacions nacionals, econòmiques i d’autogovern han estat silenciades de nou. Però el punt d’inflexió ja no té marxa enrere. La necessitat d’una Catalunya independent per tal de ges-tionar TOTS els nostres recursos i fer-ho de la manera més eficient possible, va fent camí. I aquest camí l’anem fent entre TOTS: insti-

[email protected]

tucions, partits polítics, entitats i ciutadania. Des del civisme i la democràcia, però també des del clam popular.

I Sant Sadurní ha estat a l’alçada. I destacada la con-tribució que el passat 11 de setembre vam fer amb la seva presència més de 2.500 sadurninencs a La Via Catalana. Felicitem a tots els que hi eren, com els que no hi varen poder ser per la raó que sigui però que estan compromesos. Vo-lem fer un esment especial en favor de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), per la seva tasca en l’organització que va ser tot un èxit, però especial-ment ens alegrem per que aquest sigui un clam intergeneracional, interpartidista i interclassista. Tots aquests tabús que tant ens han separat quan havíem de ser UN SOL POBLE, avui els hem superat i som una sola veu.

I caldrà que mantinguem aquest valor, per construir el que ha de ser una Catalunya més justa i democràtica. Ens espera doncs un any ple d’il·lusions i esforços. I un any també -no ho oblidem- on caldrà seguir lluitant des dels ajuntaments per pal·liar els efectes devastadors en matèria social d’aquesta,encara, llarga crisi.

31

OPIN

IÓ

OPINIÓ

GRUPS MUNICIPALS

EL CASAL D’AVISEl proppassat 31 d’agost vam formalitzar el conveni de col·laboració amb la Fundació PINNAE que ens permetrà poder obrir, fins al 31 de desembre, l’antic Casal d’Avis de Caixa Pene-dès. Això s’ha fet per poder donar resposta a una demanda molt considerable del col·lectiu d’usuaris/es del casal.

Aquests tres mesos que resten ens han de servir per continuar amb la negociació i posar els fonaments de la col·laboració entre la Fundació i l’Ajuntament en els propers anys, i per valorar com ha de ser el futur d’aquest equipament i el grau d’implicació que els propis usuaris/es i el nostre Ajuntament poden assumir. El model de gestió del Casal d’Avis, tal i com el plantejava l’antiga obra so-cial de Caixa Penedès, pensem que és obsolet i l’hem de repensar entre tots per propiciar una participació més activa de la gent gran en la gestió del mateix.

Volem deixar palès, com ja ho hem fet en els mitjans de comuni-cació, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i al ple municipal, el nostre desacord en què la Fundació PINNAE hagi escollit donar suport a altres col·lectius i deixar el de la gent gran a d’una mane-ra fulminant a la seva sort. És evident, però, que com a fundació privada legítimament poden destinar els seus recursos a allò que considerin més adient.

Cal denunciar que la Generalitat, que és l’administració que li pertocaria assumir aquest casal, de nou es desentén del problema i torna a recaure tota la despesa d’una competència que no és pròpia en les arques municipals. El Departament de Benestar So-cial i Família hauria d’haver fet ja un gest d’aproximació envers els Ajuntaments afectats per aquesta decisió de la Fundació perquè, conjuntament, puguem fer front a aquest nou repte, cosa que no ha fet. També cal fer un toc d’atenció al Banc de Sabadell que s’ha endut un bon pessic de les pensions i dipòsits de molts dels usua-ris/es actuals i que els proposem que ens donin un cop de mà per fer una transició més assumible per part de tots/es.

Vet aquí el gran repte que tenim entre mans. Som-hi.

[email protected]

www.santsadurnia.socialistes.cat

CAL REDUIR LA PRESSIÓ FISCAL DE LES FAMÍLIESAmb el record encara recent de l’èxit de la Via Catalana del passat 11 de setembre, volem felicitar a l’Assemblea Nacional de Ca-talunya per l’èxit de la cadena humana, demostrant la capacitat d’organització i mobilització, així com també a tots els assistents a l’acte. Estem convençuts que cada cop tenim més a prop la possi-bilitat de poder decidir el nostre futur, lliure i democràticament.

Centrant-nos en Sant Sadurní, com cada any en aquestes dates, a l’Ajuntament s’ha iniciat el debat sobre les Ordenances Fiscals pel proper exercici 2014.

L’equip de govern PSC-ERC i la manca de voluntat de negociació, fa que les propostes del nostre grup no siguin acceptades, llevat de petites excepcions perquè no sigui dit.

Convergència i Unió, com l’any passat, mantindrem les nostres aportacions al voltant de la reducció de la pressió fiscal, malgrat que no van ser acceptades. Així, entre d’altres, reiterarem un cop més el rebuig a la nova taxa de guals que grava a la majoria de llars , demanarem una reducció a la meitat de la taxa de vetlladors i parades a l’espai públic, i també demanarem l’ampliació de bonificacions a les persones de Sant Sadurní usuàries del viver d’empreses.

Ja fa temps que venim criticant l’augment de la pressió fiscal, so-bretot després de conèixer el superàvit de tresoreria de més d’un milió d’euros del 2012. CiU hem presentat propostes i mocions encaminades a facilitar la qualitat de vida de les famílies sadur-ninenques i a reactivar l’activitat econòmica, procurant protegir els col·lectius més afectats per la crisi econòmica, demanant l’increment de beques i ajuts socials, però mai són acceptades.

Esperem que l’equip de govern cedeixi en l’afany recaptatori, que té per única finalitat la construcció d’una biblioteca municipal valo-rada en més de 4 milions d ‘euros.

[email protected]@santsadurni.cat

@ciusantsadurni

Casa de la vila núm.62

Documents

Transcript of Casa de la vila núm.62