35

Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del

Montgrí i les illes MedesBernat Hereu1, Cristina Linares1, Aurora M. Ricart1, Alex Rodríguez1, Eneko Aspillaga1,

David Díaz2, Laura Navarro1, Joan Lluís Riera1

1 Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona2 Centro Oceanográfico de Baleares, Instituto Español de Oceanografía

37

Antecedents

Lacaracteritzaciódelsecosistemesbentònics ielconeixementde l’estructura i funcionalitatdelseco-

sistemesésunaeinaimprescindibleperalagestióiconservaciódelmedinatural.Acausadelaseva

composicióespecíficaidinàmica,lesdiferentsespèciesilescomunitatsqueformenresponendeforma

diferentalespertorbacionsques’hiprodueixen,demaneraquelagestiódelmedinaturalhadeteniren

comptelesparticularitatsdecadahàbitat.

Atesala impossibilitatdedeterminar irepresentar ladistribucióespacialdetotes lesespècies, laseva

agrupacióenhàbitatscomaunitatspaisatgístiquesenlesquehihaunaassociaciódeterminadaicarac-

terísticad’espècies,permetunainterpretaciómésintuïtivaialhoraprouprecisaperal’estudidelaseva

distribucióenl’espai.

Elmapatgedeladistribucióenl’espaidelsdiferentshàbitatsbentònicsenspermetrà,doncs,poderrea-

litzarunagestióadaptadaal’espai,amésdetenirunabasecartogràficaenlaqualimplementarlaloca-

litzacióilainformaciódelsdiferentsprogramesderecercaques’hirealitzen.

Amés,elconeixementdelacomposicióiextensiódelpatrimoninaturalhadepermetreunamajorinte-

raccióigaudiperpartdelaciutadania.

EltramdecostadelMontgrí,lesillesMedesielgolfdePalsespotconsiderarundelsmésbenconservats

iambunamajordiversitatd’espèciesihàbitatsdelacostacatalana,jaqueésunadelesprimereszones

onesvarenprendremesuresdegestiódelmedimarí.EnelcasdelesillesMedes,esvaduratermeuna

cartografiabionòmical’any1982(GiliiRos,1982;1984),dinsd’unasèried’estudisdecatalogaciódelaflora

ilafaunadelesillesMedes(Roset al.,1984)comatreballpreviperalaprotecciódel’arxipèlag.

Apartird’aquestmoment,alesillesMedesesrealitzarenunagranquantitatd’estudisdecairecientífic

pelfetquelaprotecciód’aquestarxipèlagilesfacilitatslogístiquesid’accessibilitatpermetientreballaren

aquestespaicomenunexcel·lentlaboratoridecamp(veurecapítol1).

Enaquestsentit,lacostadelMontgrívaquedarrelegadaenunsegontermeforadelesprioritatsderecerca

delsinvestigadors,ielsestudisques’hihanrealitzathanestatmarginals,semprecomacomparaciópera

demostrarl’efectedelaprotecciódelesillesMedes,comeselcasdelprogramadeseguimentdelaReserva

MarinadelesillesMedes(Ballesteroset al.,2008).Unprimertreballdescriptiuquevaesdevenirunaprimera

aproximacióalconeixementdelescomunitatsnaturalsdelacostadelMontgrívaserelqueesvadesenvolu-

paratravésdelaIIBecaJoanTorróiCabratosa,finançatpelMuseudelaMediterràniadeTorroelladeMontgrí

(HereuiLinares,2003).Enaquestestudiesvarencartografiarlescomunitatsalgalsdominadesperespècies

delgènereCystoseiraalllargdelacostadelMontgrí.Noobstantaixò,aquestacartografiavaserparcial,jaque

al’horadeferelsmapesdedistribuciónomésesvantenirencomptelesespèciesd’alguesd’aquestgènere.

Enelsdarrersanys,elcreixementdelturismeil’èxitdelaReservaMarinadelesillesMedeshaderivaten

uninterèsascendentpelpatrimoninaturaldelacostadelMontgrí,perlesactivitatextractivesod’ocique

38

s’hidesenvolupen.Aixòhafetcréixerlanecessitatdeprotegiraquestazonaperpreservarelpatrimoni

natural i fer-locompatibleambeldesenvolupamenteconòmicdelazona.Tantesaixí,queactualment

lacostadelMontgrí, lesillesMedesielseulitoralsubmergitformenpartdelParcNaturaldelMontgrí,

lesillesMedesielBaixTer,ieldesenvolupamentdelPlaRectordeUsosiGestió(PRUG)queregulales

activitatsdelparchauriadetenirencompteeltipusd’hàbitatspresentsalazonailasevadistribució.Per

aquestmotiu,esvaidentificarlanecessitatderealitzariactualitzarlainformaciódelshàbitatsquehisón

presents,amésdelasevadistribucióenl’espai.

L’any1997esvaduratermeunacartografiaprecisadelapraderiadePosidonia oceanicadelesIllesMedes

enlaqueesvapoderdeterminardetalladamentelsseuslímitsiextensió(ManzaneraiRomero,1997)(capí-

tol4).Posteriorment,enunasèriedetreballsrealitzatsentre2009i2012,esvaferunacartografiabionòmica

delacostadelMontgrí(Hereuet al.,2009),juntamentambl’actualitzaciódelacartografiajarealitzadaa

lesillesMedesl’any1982perGiliiRos(1982,1984),iincorporantlacartografiadetalladadelapraderiade

Posidonia oceanicadeManzaneraiRomero(1997)(Hereuet al.,2010).Amés,esvacartografiarl’extensió

delespraderiesdelaplantaCymodocea nodosa,lacomunitatmésfràgiliambunaltvalorecològic,alllarg

detotelgolf,iesvadeterminarelseuestatdeconservació(Hereuet al.,2012;Romeroet al.,2012).L’ob-

jectiueraconèixerlacomposicióidistribuciódelescomunitatsbentòniquesmarinesentotl’àmbitdelParc

NaturaldelMontgrí,lesillesMedesielBaixTerbasant-seenlanomenclaturadelCORINEBiotopeManual

delaUnióEuropea(ComissionoftheEuropeanCommunities,1991),afiquesiguiunaeinabàsicaperal

dissenydelsplansd’usosigestió.

Enaquestcapítolespresentadeformaunificadatotsaqueststreballsintegranttotesleszonesihàbitats

presentsalafaçanamarítimadelMontgríelBaixTer,deformaqueesposaadisposiciódelsgestors,

investigadorsiusuaristotaaquestainformacióquepotajudaraunamillorconservacióigaudidel’excep-

cionalmedinaturalmaríquetenimalMontgríilesIllesMedes(Figures1-3iannexos).

Descripció de les comunitats

Entotalesvarenidentificar27hàbitatsdistribuïtsalllargdelacostadelMontgrí,lesillesMedesielgolf

dePals(Taula1).L’orografiadelacosta,caracteritzadaperl’abundànciadezonesdeblocs,paretsver-

ticals,cales,túnelsicovesdediversesorientacions,faquehihagiunagrandiversitatdecondicionsque

permetenaquestavarietatd’hàbitats.

11.2211+ Fons detrítics costaners

Fonsdesorraogravaambnombrosesclosquesirestesd’organismes(detritus).Lamajoriadelsorga-

nismesquehiviuensónfiltradorsidetritívors.Aquesthàbitatestàbenrepresentatalllargdelacosta

delMontgrí,generalmentenel límitde leszonesrocosesode lesplataformesdecoral·ligenambel

sediment,iesdistribueixgeneralmententreels22iels35metresdefondària.Estrobasobretotalnord

delaMedaGran,enellímitdeleszonesrocosesialazonaestdelareserva,persotadelesplatafor-

mesdecoral·ligen.

39

Infralitoral Superfície SuperfícieIDHàbitat Hàbitat (m2) %*

11.2211+ Fonsdetríticscostaners 332.102 8,811.2214+ Fangsterrígenscostaners 11.448.43311.23 Fonsmarinssublitoralsdepaletsocòdols,colonitzats sobretotperinvertebratsialguesanuals11.2223+ Sorresfinesbencalibrades,infralitorals 847.439 22,511.2226+ Sorresgrossesigravesfinesinfralitoralsafectades percorrentsdefons 922.275 24,411.2227+ Fonssedimentarisinestables,infralitorals 72.696 1,911.2412+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgei 144.406 3,8 benil·luminats,senseCystoseira11.2413 Fonsinfralitoralsrocosos,calms,ambalguesfucals 305 0,0111.2414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 75.419 2,011.2416+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsimitjanamentil·luminats, 134.882 3,6 sensealguesfucals11.2417+ Fonsinfralitoralsrocosos,afectatspercorrentsimitjanamentil·luminats 11.2419+ Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats 2.872 0,1 Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminatsenfonsdeblocsfotòfils 328.565 8,711.2420+ Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira 62.314 1,711.2421+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 329.737 8,7 dominatsperalgues,senseCystoseira11.2422+ Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats, 567 0,02 colonitzatssobretotperanimals11.2511+ Coral·ligensensegorgònies,circalitoral 428.694 11,411.2512+ Coral·ligenambgorgònies,circalitoral 783 0,0211.254 Muscleres(comunitatsdeMytilus galloprovincialis)delaMediterrània 334 0,0111.261+ Covesitúnelssubmarinssemifoscos 5.352 0,111.262+ Covessubmarinesfosques 5.883 0,211.34 AlguersdePosidonia oceanica,mediterranis 77.597 2,1 PresènciadeCystoseirasp. 27.160 0,7 PresènciadeCystoseira zosteroides 100.206 2,7 PresènciadeCystoseira spinosa 26.493 0,7

Mediolitoral Longitud LongitudIDHàbitat Hàbitat (m) (%)

11.2221+ Sorresfinesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 223 1,4112414+ Fonsinfralitoralsrocosos,calms,sensealguesfucals 350 2,111.2418+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatgeipocil·luminats 5.427 33,311.2411+ Fonsinfralitoralsrocosos,batutsperl’onatge,ambCystoseira 4.026 24,711.2222+ Sorresgrossesigravesinfralitoralsdellocsbatutsperl’onatge 210 1,311.252 Trottoir 6.079 37,3

Taula1.RelaciódelshàbitatscartografiatsalacostadelMontgríilesIllesMedes,amblasuperfícieilongitudtotal(peralshàbitatsin-fralitoralsimediolitoralsrespectivament),iel%deltotal.*Percentatgescalculatssensel’hàbitat112214+(Fangsterrígenscostaners).

40

11.2212+ Fons de grapissar, circalitorals

Nos’hantrobatfonsdominatspergrapissar.Totiqueendesconeixemlescauses,podriaserperquènoes

donenlescondicionsòptimesambientalsperalaformaciód’aquesthàbitat(zonesambcorrentsintensos

queimpedeixenladeposiciódesedimentsfins,deformaquepermetinelcreixementdelesalguescoral-

linàciesqueelformen),obéperquèaquestésunhàbitatmoltsensibleapertorbacions,demaneraquela

pescaderòssecpodriahaver-lofetdesaparèixer.Noobstantaixò,elfetquelamajorpartdelacostaes

trobapersobredelslímitslegalsdepescade50metresdefondàriaiquelapresènciadeplataformesde

coral·ligenenpodriahaverprotegitalguneszones,creiemquel’absènciad’aquesthàbitatesdeuafactors

geogràficsiambientals.

11.2214+ Fangs terrígens costaners

Fonsdefangmoltfiihomogeni,deviscositatvariable.Aquesttipusdefonsestrobaapartirdels35-40

metresdefondària,ocupalamajorpartdelaplataformaisobrepassalazonad’estudi.

11.2221+ Sorres fines infralitorals de llocs batuts per l’onatge

DetotalacostadelMontgrí,nomésacalaMontgótrobemunaplatjaambsorresfinesqueformenaquest

hàbitat.Aquestssedimentsfins,enprofunditat,formenlescomunitatsdominadesperPosidonia oceanica.

11.2222+ Sorres grosses i graves infralitorals de llocs batuts per l’onatge

AcalaPedrosaicalaFerriola,trobemaquesttipusdecomunitat,determinadaengranmesurapeltipus

desubstrat,dominatprincipalmentpercòdols.Enelsprimersmetresdefondària,totiquenoestàrepre-

sentatenelmapa,hipodemtrobarlacomunitat.

11.2223+ Sorres fines ben calibrades, infralitorals

Fonssedimentarissorrencsdesproveïtsdevegetació,ambuncomponentdetríticescàs.Aquestaco-

munitatdominasobretotenforadecalaMontgó,iésgeneradapelssedimentsfinsques’incorporen

alacalaatravésdelacosta,itambéalapartmésmeridionaldelacostaqueestàmésencontacte

ambelssedimentsquedominenlaplatjadel’Estartit.Ambaquestacategoriaesvancaracteritzarde

formageneraltotselsfonssorrencsdelvoltantdel’àreadelaReserva.

11.23 Fons infralitorals de palets o còdols, colonitzats sobretot per invertebrats i algues anuals

Fonsconstituïtperpaletsocòdolsinestables,ambcobertad’alguesiinvertebratsescassaacausadela

inestabilitatdelsubstrat.EstrobaalacaraoestdelesduesMedesambunaextensiórealmentbaixa,en

indretsbenprotegitsaprofunditatsmoltsomeres.

11.2226+ Sorres grosses i graves fines infralitorals afectades per corrents de fons

Fonssedimentariambescàscontingutenmatèriaorgànicaacausadelgruixmitjàdelgraidelscorrents

defons.Aquesthàbitat,determinatperlagranulometriafinadelsedimentipelfetd’estarexposatacor-

rentsunidireccionalsdefons,estrobadistribuïtalllargdelacosta,totiqueenelsextremsseptentrional

imeridionalésmésabundantacausaseguramentdelaproximitatdelesplatgesilesaportacionsterres-

tresdesediment.AlesillesMedesestrobaalapartoestdelesduesillesprincipals,onelspendentssón

méssuaus,persobredelapraderiadePosidonia oceanica.

41

Figura1.CartografiabionòmicadelacostadelMontgrí(vegeuannexos1-1amblallegendaperalainterpretaciói1-2aa1-7peramésdetall).

42

11.2227+ Fons sedimentaris inestables, infralitorals

Noméshemtrobataquesthàbitat,caracteritzatperl’aportaciódesedimentodetritusirregularsalllargdeltemps,

acalaMontgó,onl’acumulacióestacionaldefullesmortesdePosidonia oceanicadeterminaaquestfons.

11.252+ Tenasses de Lithophyllum byssoides de la zona mediolitoral mediterrània

Aquesthàbitatestàformatperlabioconcrecióproduïdapelcreixementdel’algacoral·linàciaLithophyllum

byssoidesenl’estatgemediolitoralenzonesbatudesperl’onatge.

AlacostadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,aquesthàbitatestàmoltbenrepre-

sentat,jaques’hidonenlescondicionsòptimesperalcreixementd’aquestaespècie,comlapresència

deparetsverticalsderocacalcària,ambpocallum(orientadesalNord)iexposadesal’onatge.Aquest

ésunhàbitatmoltamenaçat,iestrobaenregressióatotelMediterrani.Lacontaminació,especialment

d’hidrocarburs,il’erosióocasionadapersòlidsflotants,trepitjadesoaltrespertorbacionsantròpiquessón

elsprincipalsagentsqueafectennegativamentaquestesestructures.AlacostadelMontgríialesilles

MedesésonaquesthàbitatestàmésbenrepresentatdetotCatalunya,pelgraudedesenvolupamenti

estatdeconservacióquepresenta(Hereuet al.,2010).

11.2411+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge, amb Cystoseira

Hàbitatenformadecinturómoltbendelimitat,situataprofunditatsmoltsomeres,justalrompent,allocsroco-

sosbenil·luminats.PredominenlesalguesdelgènereCystoseira.Lapresènciadezonesinfralitoralsdomina-

desper Cystoseira mediterraneaésmoltabundantalacostadelMontgríialapartnord-oestdelesillesMedes,

jasiguiperl’abundànciadezonesexposadesal’onatgecomtambé,probablement,perlapocafreqüentaciói

elbonestatdeconservacióenquèestroba.Aquesthàbitatés,doncs,unbonindicadordequalitatambiental,

iestàconsideratcomaamenaçataCatalunya,totiqueencaraéscomúalescostesrocoses.

11.2412+ Fons infralitorals rocosos, ba-

tuts per l’onatge i ben il·luminats, sense

Cystoseira

Hàbitat dominat per comunitats d’algues

fotòfiles sense la presència de comuni-

tats consolidadesdeCystoseira mediter-

ranea. Típic de superfície en zones ben

il·luminadesambhidrodinamismemoltin-

tens.Espresentade formapràcticament

contínuaatotal’àrea,aexcepciódel’oest

delesillesMedes,formantuncinturóde0

a7-10metresdefondàriaaleszonesmés

benil·luminades,ipràcticamentinexistent

aleszonesdepenya-segatsambpocaex-

posicióalallum(Fotografia1).

11.2413+ Fons infralitorals rocosos, calms, amb algues fucals

Noméshemtrobataquesthàbitatenunacubetalitoralalazonadel’Espolsador(entreBaixdeColsiel

Fotografia1.Fonsinfralitoralsrocososbatutsperl’onatgeibenil·luminats(11.2412+).Lesalgues fotòfiles,associadesaambientssomes iben il-luminatsprodueixenalimentirefugiperalarestad’animalsquehiviuen(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

43

Figura2.CartografiabionòmicadelareservamarinadelesillesMedes(vegeuannexos2-1a2-5peramésdetallil’annex1-1peralainterpretació).

44

CòrrecLlarg)ialazonadelPortitxol,alaMedapetita.Aquestacubetaestavadominadapergranspeus

deCystoseira compressa.ElspoblamentsinfralitoralsdeCystoseirademodecalmatsónextraordinària-

mentsensiblesaqualsevoltipusdepertorbació,iperaixòhansofertunaimportantíssimaregressióarreu

delMediterrani.ACatalunya,aquesthàbitatestàconsideratcomamolt rar imoltamenaçat, inomés

esdesenvolupaenzonesambunaqualitatambientalmoltbona.Esdedestacar,doncs, lapresència

d’aquestesúniquescubetesalacostadelMontgríilesillesMedes.

11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms i ben il·luminats, sense algues fucals

Aquesthàbitatdominatperalguesfotòfilesambestraterecteescàsestrobabenrepresentatenzones

calmades,alfonsdepetitesbadiesicales,iassoleixunaprofunditatdefinsa5-6metresdefondària.

11.2415+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, amb algues fucals

HàbitatconstituïtperroquesrecobertesdegransalguesperennesdelgènereCystoseiraqueformenpetits

bosquets.Tambéhiapareixeninvertebratsfiltradors,abundantssobretotcomaepífitsdeCystoseira.No-

méss’hatrobatalapartsud-oestdelesFerranelles,ocupantunasuperfíciemoltpetitaaprofunditatsmolt

someres.

Aquesthabitatesconsideraquasiextingitallitoralcatalà,jaquelesespèciesdefinidoresdelacomunitat

(Cystoseiraspp.)sónmoltsensiblesalacontaminacióil’alteraciódelmedi.

11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals

Comprèndiversescomunitatsadaptadesaunairradiànciaatenuada,conegudesambelnomdecomu-

nitatsd’alguessemiesciòfiles.Aquesthàbitatéspràcticamentcontinual llargdelacostadelMontgrí i

lesillesMedes,iesdistribueixentreels6-8metresiels12-18metresdefondària,segonselgraud’il-

luminaciódelazonaonestroba(Fotografia2).

Fotografia2.Fonsinfralitoralsrocososcalmsimitjanamentbenil·luminats(11.2416+).Amésfondària,lallumesmésescassa,ielshàbitatsestandominatsperespèciesalgalsmenysdinàmiquesiproductives,iperalgunsanimalscomlagorgòniablancaialgunesesponges(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

45

11.2417+ Fons infralitorals rocosos, afectats per corrents i mitjanament il·luminats

Hàbitatformatperblocsipedresdemidamitjanaallocsd’irradiànciamoltatenuadaenàreesexposades.

Poblamentsalgalsirregulars,ambdominànciadelesalgueserectes.Estrobaapartirdels25-30mdefon-

dàriaalazonamésseptentrionaldelacostadelMontgríiazonesambpendentmoltsuau,entrelesdues

MedesientrelaMedaXicailazonadeTascons.

11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge i poc il·luminats

Aquesthàbitat,queestrobaenparetsverticalsoextraplomadesvoradelasuperfíciedel’aiguaenindrets

moltbatutsperl’onatgeirecobertsperpetitesalguesialguninvertebrat,ésforçaabundantalllargdela

costadelMontgríileszonesmésexposadesdelesillesMedes,jaqueestàassociatal’hàbitat11252+

(tenassesdeLithophyllum byssoidesdelazonamediolitoralMediterrània),queésconsideratcomarar

dinselterritoricatalà.

11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats

Aquesthàbitatestrobaenroquesinclinadesoabaumades,ambunpoblamentmixtd’alguesesciòfiles

iinvertebratsbentònicssèssils(bàsicamentesponges,briozousicnidaris),iesmoltcomúalacostadel

MontgríilesillesMedes,especialmentpresentenelsfonsdominatsperblocs,entreels5iels20-25

metresdefondària,onéspresentenelsextraplomsilesparetsverticalsdelsblocs.Ésperaixòque

aquesthàbitatsesolapaambaquellsdominatsperlescomunitatsdominadesperalgues,ienelmapa

s’harepresentatdeformadiscontínua,superposatalshàbitatsdominatsperalgues(Fotografia3).

Fotografia3.Fonsinfralitoralsrocosos,calmsipocil·luminats(11.2419+).Totiqueelsgransblocssolenestarcolonitzatsperalguesalapartsuperior,alscostatsverticals,onhiarribamenysllum,hidominenlesespongesialtresanimalsfiltradors(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

46

11.2420+ Fons circalitorals rocosos, amb Cystoseira

Aquesthàbitat,formatperalguesesciòfilesidominatsperCystoseira zosteroides,ésrelativamentabundant

alazonacentraldelmassís,entrecalaFerriolailacaladeBaixdeCols,iformacomunitatsdensesentre

els20iels25metresdefondària.Ladistribuciód’aquesthàbitatprobablementcorresponalescondicions

ambientalsdelazona,jaqueestrobaalpeudepenya-segatsquenopermetenunaexposiciódirectaalsol,

ionpothaver-hicorrentsdefons,enzonesrocosessenseconcrecionarapropdelsediment–condicionsen

lesquehabitaaquestaespècie.AlesillesMedes,l’extensiómésgranestrobaentrelaMedaXicaiTascons,

enzonesderelleusuauambcorrentsnotablesiambrelativaabundànciadesediment.

Aquesthàbitatestàcatalogatcomamoltamenaçat,jaqueC.zosteroidesésunaespècieperenne,

ambcreixementmoltlenti,pertant,moltsensibleaqualsevolmenadepertorbació.

Generalment, aquestescomunitats sónmolt sensiblesapertorbacions físiques, causades ja siguiper

xarxesdepesca, ancoratged’embarcacions, etc.Amés, altres factorsdifusoscom ladisminucióde

la transparènciade l’aigua i l’augmentde lasedimentació tambépodenafectarmoltsignificativament

aquestescomunitats.

ACatalunya,estractad’unhàbitatrarimoltamenaçat,queestrobamoltrestringitallitoralseptentri-

onal,aleszonesdel’EmpordàilaSelva(Vigoet al.,2008);estàbenrepresentatalazonadelMontgrí

(Hereuet al.,2010).

Noobstantaixò,totiserabundant,esvaren

detectar serioses pertorbacions en aquest

hàbitat. Per una part, el temporal de Sant

Esteve de 2008 va provocar una enorme

mortalitatdeCystoseira zosteroides, tanten

aquestazonacoma lesMedes (Navarroet

al.,2011).Peraltrabanda,esvadetectaruna

xarxadepescaabandonadaquetravessava

unadelespoblacionsivacausarunamorta-

litatd’aproximadamentel50%delspeusde

lapoblació(Navarroet al.,2011).Calteniren

compteque,alaReservaMarinadelesilles

Medes, lesalteracionsfísiquesa lesquees

potveuresotmesaaquestaespècie,il’hàbi-

tatquedefineix,sónmenorsacausadelgrau

deprotecciódelaReserva.Noobstantaixò,

l’elevadaactivitatdebusseigrecreatiuqueté

lloc a l’àrea hi pot produir efectes negatius

importants(Fotografia4).

11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, dominats per algues, sense Cystoseira

Aquesthàbitatdominatpercomunitatsd’alguesesciòfilesésabundanta lacostadelMontgrí,on

Fotografia4.Fonscircalitoralsrocosos,ambCystoseira(11.2420+).Lescomunitats algals de fondària dominades per Cystoseira, algues moltlongevesque formenautèntics boscos submarins, hanpatit una fortaregressióatotellitoral,totiquealMontgríestanbenrepresentades(Fo-tografia:JosepClotasiMartaCunillera).

47

formauncinturóquasicontinuqueoscil·laentreels13-16iels20-25metresdefondària,segonsla

orientació.Éstambéabundantal’estdelesillesMedes,enelsfreusentrelaMedaGraniMedaXica,

iMedaXicaiTascons.Enalgunstramsdelapartcentral,onelsfonsrocososguanyenforçafondària

moltapropdelspenya-segats,hihapresènciadeCystoseira zosteroidesque,quanformacomunitats

ambaltesdensitats,estransformaenl’hàbitat11.2420+.

11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrecionats, colonitzats sobretot per animals

Aquestshàbitats,dominatsperanimalsfiltradorscomesponges,briozousocnidarisisenseconcreci-

onsalgalspotents,estrobenalespuntesmésexposadesdecapCastell,capd’OtreraipuntaSalines

entreels15iels30metresdefondària,enparetsverticalsencaradesalNord,enzonesexposadesals

corrents,cosaquepermetlapresènciadegransanimalsfiltradors;amés,lallumésescassaiaixòim-

pedeixeldesenvolupamentdelcoral·ligen.Aquesthàbitat,juntamentambel11.2512+coral·ligenamb

gorgònies,circalitoral (ambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapartsuperficial,amb

dominànciadelagorgòniaParamuricea clavata),ésmoltescàsalacostadelMontgrí,peròalesilles

Medesésmoltabundant.Aquestadiferènciaseguramentesdeuaunamajorexposicióalscorrentsia

lamajorprofunditatdelshàbitatsdelesilles.

Estractad’hàbitatsd’extremararesaalterritoricatalà–onapareixendeformairregularatotellitoralsep-

tentrional(l’EmpordàilaSelva)isóninexistentsmésalsud(Vigoet al.,2008)–,peròestrobenmoltben

representatsalesillesMedes.

Aquesthàbitat,amés,esconsiderafortamentamenaçatperpertorbacionsfísiques(comlapescaprofes-

sional,artesanalirecreativa,nopermesesactualmental’àrea),perl’eutrofitzaciódel’aiguaiperepisodis

detemperaturaestivalanormalmentalta–situacionsenquès’hanconstatatmortalitatsnotables(Linares

et al.,2005).

Fotografia5.Fonscircalitoralsrocososnoconcrecionats,dominatssobretotperanimals(11.2422+).AlMontgrí,aquesthabitatespottrobarallímitdeleszonesrocosesmésprofundes,osobreelsfonsdecovesitúnels(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

48

Al’igualqueambelshàbitatsdominatsperCystoseira zosterides, l’alta longevitat idinàmica lenta

delscomponentsestructuralsd’aquestshàbitatselsfaespecialmentvulnerablesapertorbacions,raó

perlaqualesveuenafectatsdeformagreuperl’eliminaciódelsorganismescolonialsdemidamés

granacausadel’acciódelsescafandristes(Garrabouet al.,1998;Comaet al.,2004;LinaresiDoak,

2010,vegeucapítol6),l’activitatdelsqualsésmoltintensaalesillesMedes(Fotografia5).

11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral

Aquesthàbitat,formatperconcrecionsirregularsoriginadespelcreixementacumulatiud’alguescoral-

linàcies,generalmentestàmoltbenrepresentatalacostadelMontgríilesMedes,jasiguialabase

delesparetsolespuntesmésexposadesdelscaps,jasiguialacostadelMontgrí,enplataformes

extensesqueesdesenvolupensobresubstratplasedimentarialesbadiesformadesalnordisudde

CapCastell,entreels20iels40metresdefondària.

Acausadelasevaestructurairregular,ambgruixosquepodenassolirmésdedosmetresiambnom-

brosesesquerdesicavitats,aquesthàbitatalbergaunafaunaifloramoltvariades,deformaqueestà

consideratunsistemamadurambunaaltadiversitatd’espècies.Totiqueésrelativamentfreqüental

llargdelterritoricatalà,lescomunitatsdelcoral·ligendelacostadelMontgrísónespecialmentexten-

ses,ambunagranpotènciaiunaaltacomplexitat.Alhora,aquesthàbitatestàfortamentamenaçat

perdiversostipusdepertorbacions,comlasobrepesca,que impedeixquehihagipeixosdegran

talla;l’erosió,especialmentacausadelapescad’arrossegament,il’eutrofitzacióiaugmentdeterbo-

lesadelesaigües,queimpedeixeldesenvolupamentdelafloraifaunaquehihabita(Fotografia6).

Fotografia6.Coral·ligensensegorgònies,circalitoral(11.2511+).Elcoral·ligendeplataforma,moltextensalacostadelMontgríimoltescàsalarestadellitoralcatalà,estàformatperalguescalcàriesqueformenunaestructurasòlidadefinsa2metresdegruixonhiviueninfinitatd’espèciesassociades(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

49

11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral

Semblantalcoral·ligensensegorgòniesambpoblamentsdensosd’organismessuspensívorsa lapart

superficial,onsoldominarl’espèciedegorgòniaParamuricea clavata.Normalmenteslocalitzaenàrees

ambfortscorrentsdefons,sobresubstratrocósambfortainclinació.Moltpresentsobretotalazonaest

delesillesMedes,onformaunescomunitatsmoltextensesibendesenvolupades.AlacostadelMontgrí,

encanvi,formapetitescomunitatsenelscapsipuntesmésexposadesalscorrents(Fotografia7).

11.254 Muscleres (comunitats de Mytilus galloprovincialis) de la Mediterrània

ElsmusclossónabundantsalllargdelacostadelMontgrí,totiquenomésformenpoblamentdensos

endeterminatsescullsarand’aigua,onespotconsiderarqueformenaquesthàbitat.Noestàame-

naçatespecialment,jaquetéunaaltadinàmicaiungrauderenovacióelevat.

11.261+ Coves i túnels submarins semifoscos i 11.262+ Coves submarines fosques

Aquestescomunitatsescaracteritzenperladominànciad’animalsincrustantsfiltradors,enmenysmesu-

raalescovesfosquesacausadel’escassarenovaciódel’aigua.Aquestshàbitatsestrobenmoltbenre-

presentatsalesMedesialMontgríperlasevanaturalesacalcària,mentrequealarestadelterritoricatalà

esconsiderenrars.Ateseslescondicionstanestablesduranttotl’anyiallentcreixementidinàmicade

lesespèciesquehihabiten,aquestshàbitatssónmoltfràgils(Vigoet al.,2008;Hereu et al.,2010)iestan

amenaçatsperlacontaminació(Vigoet al.,2008)ilafreqüentaciódelbusseigrecreatiu(DiFrancoet al.,

2010;Hereuet al.,2010).Lespertorbacionsantropogèniquesquepodenprovocarlesactivitatsd’immer-

sióambescafandreautònoms’atribueixenprincipalmental’erosiópercontactefísic,alaresuspensióde

Fotografia7.Coral·ligenambgorgònies,circalitoral(11.2512+).Aquesthabitatésmoltfràgiliescàs,itéunagrandiversitatd’espè-cies,ambunaestructuramoltcomplexaformadapergransgorgòniesicorall(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

50

sedimentsial’efectedelesbombollesd’aireques’acumulenalsostre,comjas’haconstatatalesMedes,

onhihaunaafluènciamassivadesubmarinistes(Hereu et al.,2010)(Fotografia8).

11.34 Alguers de Posidonia oceanica, mediterranis

Comunitatbenrepresentadaalazonanord-oestdelesduesMedes,queconstitueixunherbeidedensitat

variableaunafondàriad’entre5i15m,sobrefonssorrencs.Esvaobservarunagrancoberturademata

mortadePosidonia oceanica,comuncinturó,alapartmésprofundadelapraderia.Amés,esvantrobar

petitesmatesd’aquestaespèciedistribuïdessobrefonsdeblocsimegablocsadiversospuntsdelare-

serva,sobretotal’oestdelaMedaGran.

AquestacomunitattambéestàbenrepresentadaalacalaMontgó,onformauncinturóparal·lelala

costaaunafondàriad’entre6i15metresdefondària.

AlaraconadadelacalaPedrosa,hihaunapetitaextensiód’aquesthàbitat,formatpermatesdeP.

oceanica esparses,peròformantcomunitat.A laraconadanorddelaRocaForadada,tambéhiha

unapetitaextensiód’aquestacomunitat.Amés,hemtrobatpetitesmatesd’aquestaespèciedistri-

buïdessobrefonsderocaendiversospuntsdelacosta,especialmentlameitatsud,onapareixiaen

fonsdeblocsomixtesambgravesaunesfondàriesd’entre7i15metres.

ElsalguersdePosidoniaoceanicaapareixengairebéatotellitoralcatalà,iesconsiderenamenaçats.

Estrobenenregressióacausad’impactesantròpicsderivatsdelaintensautilitzaciódellitoral,cosa

Fotografia8.Covesitúnelssubmarinssemifoscos(11.261+).LanaturalesacalcàriadelmassísdelMontgríhapermèsqueesforminunagranquantitatdecovesitúnels,onhiviuunafaunaespecíficaadaptadaaaquestsambients(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

51

quecomportaundesequilibridelesaportacionssedimentàries,itambéperl’eutrofitzacióilapesca

d’arrossegament.AlesillesMedes,laprohibiciódelapescailarestricciódefondejarhanfetquela

praderiadelapartoestesmantinguienunasituacióestabledesdel1993(Fotografia9).

11.331 Alguers de Cymodocea nodosa, mediterranis.

LapraderiadeCymodoceanodosaalgolfdePalsesdistribueixalllargd’uns5quilòmetres,entreles

isòbatesde-10i-16metresaproximadament,iocupaunasuperfícied’unes150hectàrees(Figura3i

annexos).Lapraderias’esténdesdelazonadelFreu,entrelesillesMedesilacostadelMontgríper

lapartmésseptentrional,finsal’alçadadelriuTeraproximadament.Enaquestazona,ladensitates

intermèdia,totiqueenalgunesàrees(davantdelportdel’Estartit,davantdelTerVellialapartnordde

ladesembocaduradelTer)espodenformartaquesendensitatselevadesambcoberturesdepropdel

100%.MésenllàdellímitNordi,especialmentdellímitSud,lapraderias’esténendensitatsmoltbai-

xesenformadematessoltesfinsaproximadamentdavantdelesllacunesilesbassesd’enColl.L’estat

ecològicdel’herbassardeCymodocea nodosaésforçasaludableilesplantesquelaformenpresenten

unestatbiològicbo,totiquediscontinu(Romeroet al.,2012).Encaraquenos’hanidentificatindicis

depertorbacionspuntuals,unamesuraòptimaperalaproteccióserialainclusiódetotal’extensióde

lapraderiadinslafiguradeProteccióqueinclouelParcNaturaldelParcMontgríMedesiBaixTer,ja

queactualmentnomésl’inclouparcialmentinoespotassegurarlasevatotalproteccióencasdefuturs

canvisd’usosdelazonanoprotegida.

Fotografia9.AlguersdePosidonia oceanica(11.34).LaplantafanerògamaPosidonia oceanicaformapraderiesextensessobrefonssorrencs,comacalaMontgó,peròtambépotviuresobresubstratrocós,formantpetitespraderiesenlescalesarrecerades,oenpetitesmatesdistribuïdesalllargdetotenMontgrí(Fotografia:JosepClotasiMartaCunillera).

52

Figura3.CartografiabionòmicadelgolfdePals.

53

Conclusions

Comescomprovaambelllistatd’hàbitatstrobats,imésconcretamentambelsqueesconsiderenes-

pecialmentvulnerables,lesillesMedesilacostadelMontgrísónunllocd’elevatvalorecològicperl’alta

diversitatd’hàbitatsquepresenta,algunsdelsqualsesconsiderenraríssims,jaquesónquasiinexistents

enlarestadelitoralcatalà.

Atèsl’elevatinterèsifragilitatdelhàbitatsqueformenelsecosistemesmarinsdelesillesMedesilacosta

delMontgrí,laregulaciód’aquestpatrimoninaturalhadeserunaprioritat,ihauriad’estarbasadaenel

coneixementespacialdeladistribuciód’aquestescomunitats,delasevafragilitatidelsimpactesquehi

provoquenelsdiferentsusosques’hirealitzen.Comqueelsdiferentshàbitatssónsensiblesendiferent

grauacadaunadelespotencialspertorbacions,elconeixementdeladistribuciódecadaundelshàbitats

queaportaaquestacartabionòmicahadeserunaeinabàsicaperalagestiód’aquestpatrimoni.

Tenintsobrelataulatotaaquestainformació(l’abundànciaidistribuciódelsdiferentshàbitats,lasevasen-

sibilitatadiferentsimpactesielsusosques’hirealitzen),lagestióiconservaciódelacostadelMontgríi

lesillesMedeshauriadeserunatascabasadaendadesquantificablesiencriteriscientífics,mésqueen

criterissubjectiusidecompromís.

Agraïments

Moltagenthaparticipatenaquestestudienmoltsaspectes.Estemmoltagraïtsatots,especialmentaJoando-

mènecRos,JosepMariaGiliiMikelZabala,quevarenestablirlesbasesdelacartografiabionòmicaenelprimer

treballrecollitenelvolum“ElssistemesnaturalsdelesIllesMedes”,itambéalsinvestigadorsiamicsqueens

hanajudatsobretotenlafeinadecamp:MarcMarí,EmmaCebrian,NúriaTeixidó,FionaTomàs,LauraNavarro,

IgnasiCapellà,JosepMariaLlenasiJosepClotas.EnJosepClotas,amés,juntamentambMartaCunillera,ha

realitzatlesfotografiesquehanil·lustraticompletataquesttreball.EnMiquelCanalsiDavidAmblàshancon-

tribuïtenaquesttreballdemaneraimportantcedintlabatimetriadelgolfdePals.TambévolemagrairaJosep

Pascualperproporcionardadesoceanogràfiquesitopogràfiques.L’AjuntamentdeTorroelladeMontgríensva

proporcionarl’espaiil’equipalCentreCulturalElCatalàdurantbonapartdeltreball,amésdetoteslesfacilitats

queenshanofertaquestsanys.EstemmoltagraïtstambéalesempresesEcohydrosiMediterráneoServicios

Marinosperlasevacol·laboracióduranteltreball.Finalment,volemagrairatotl’equipgestoraixícomtotelper-

sonaldelParcNaturaldelMontgrí,IllesMedesiBaixTerqueharecolzatifacilitatlarealitzaciód’aqueststreballs.

AquestestudivaserfinançatperlaDiputaciódeGirona,elParcNaturaldelMontgrí,lesIllesMedesielBaixTer,

i,enpart,pelMuseudelaMediterràniaatravésdelesIIIBequesJoanTorróiCabratosa,quevaserl’embrió

d’aquesttreball.LamajoriadelsautorssónpartdelGrupdeRecercadeConservacióMarina(www.medrecover.

org)delaGeneralitatdeCatalunya.

54

Annex1-1.

55

Annex1-2.

Annex1-3.

56

Annex1-4.

Annex1-5.

57

Annex1-6.

Annex1-7.

58

Annex2-1.

Annex2-2.

59

Annex2-3.

Annex2-4.

60

Annex2-5.

61

BallesterosE,Garcia-RubiesA,MarianiS,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB(2008)Seguiment

delesàreesprotegidesdeCapdeCreus,Montgrí i IllesMedes.InformetècnicperalaDirecció

GeneraldeMediNatural,GeneralitatdeCatalunya.

ComaR,PolaE,RibesM,ZabalaM(2004)Long-termassessmentoftemperateoctocoralmortality

patterns,protectedvs.unprotectedareas.EcologicalApplications14:1466-1478.

DiFrancoA,FerruzzaG,BaiataP,ChernelloR,MilazzoM(2010)Canrecreationalscubadiversalter

naturalgrosssedimentationrate?AcasestudyfromaMediterraneandeepcave.ICESJournalof

MarineSciences67:871-874.

EuropeanCommunities(1991)CORINEBiotopesManual:amethodtoidentifyanddescribeconsis-

tenlysitesofmajorimportancefornatureconservation,allvolumes,Luxembourg,OfficeforOfficial

PublicationsoftheEuropeanCommunities.

GarrabouJ,SalaE,ArcasA,ZabalaM(1998)Theimpactofdivingonrockysublittoralcommunities:

AcasestudyofaBryozoanpopulation.ConservationBiology12:302-312.

GiliJM,RosJ(1982)BionomíadelosfondosdesustratodurodelasislasMedes(Girona).Oecolo-

giaAquatica6:199-26.

GiliJM,RosJ (1985)Studyandcartographyof theBenthicCommunitiesofMedes Islands (NE

Spain).MarineEcology6:219-238.

Hereu,B,LinaresC(2003)LescomunitatsalgalsdelaCostadelMontgríilesillesMedes.Papers

delMontgrí16:72-114.

HereuB,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL,ZabalaM(2010)Cartografiabionòmicadellitoral

submergitdelacostadelMontgrí.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.

HereuB,RicartAM,RodríguezA,LinaresC,DiazD,RieraJL(2011)Cartografiabionòmicadellitoral

submergitdelesllesMedes.InformetècnicperalDepartamentd’Agricultura,Ramaderia,Pesca.

AlimentacióiMediNaturaldelaGeneralitatdeCatalunya.

HereuB,LinaresC,DiazD,RieraJL,RodríguezA,NavarroL,AspillagaE,CanalM,AmblàsD(2012)

CartografiadelespraderiesdeCymodocea nodosaalgolfdePals.InformetècnicperalaDiputacióde

Girona.

LinaresC,ComaR,DiazD,ZabalaM,HereuB,DantartL(2005)Inmediateanddelayedeffectsof

amassmortalityeventongorgonianpopulationdynamicsandbenthiccommunitystructureinthe

NWMediterraneanSea.MarineEcologyProgressSeries305:127-137.

LinaresC,DoakDF(2010)Forecastingthecombinedeffectsofdisparatedisturbancesontheper-

sistenceoflong-livedgorgonians:acasestudyofParamuricea clavata.MarineEcologyProgress

Series402:59-68.

Bibliografia citada

62

ManzaneraM,RomeroJ(1997)CartografiadelapraderiadePosidonia oceanicadelesillesMe-

des. Seguiment temporal de la Reserva Marina de les illes Medes, informe anual 1997, (PCC

10.05.227.0715).DireccióGeneraldelMediNatural.

NavarroL,BallesterosE,LinaresC,HereuB(2011)Spatialandtemporalvariabilityofdeep-water

algalassemblagesintheNorthwesternMediterranean:Theeffectsofanexceptionalstorm.Estua-

rineCoastalandShelfScience95:52-58.

RomeroJ,PérezM,SanmartíN,LlagosteraI,DalmauA(2012)Estatecològicdelespraderiesde

Cymodocea nodosaalabadiadePals.InformetècnicperalaDiputaciódeGirona.

RosJ,OlivellaI,GiliJM(1984)ElssistemesnaturalsdelesillesMedes.ArxiusdeCiències,73:707-

735,Institutd’EstudisCatalans,Barcelona.

VigoJ,CarrerasJ,FerréA(ed)(2008)ManualdelshàbitatsdeCatalunya.Catàlegdelshàbitatsnatu-

ralsreconegutsenelterritoricatalàd’acordambelscriterisestablertspelCORINEbiotopesmanual

delaUnióEuropea.Vol.2.GeneralitatdeCatalunya.DepartamentdeMediAmbientiHabitatge.