DIVENDRES, 31 OCTUBRE 2014 LAVANGUARDIA 33

E l 18 doctubre va morira Pequn lescriptor itraductor SidneyShapi-ro. Nascut el 1915 alBrooklyn novaiorqus, hauria fet99 anys al desembre. Era un delsltims representants vius del pro-digis grup damericans nascutsa comenaments del segle XXgaireb tots jueus que es vannacionalitzar xinesos i van abra-ar la Xina com la seva ptria. Elseu nom xins, pel qual era cone-gut al pas, era Sha Boli.Shapiro vivia en un modest si-

heyuan, una daquestes cases tra-

dicionals xineses amb pati interi-or en una de les rares zones dha-bitatges tradicionals (hutong)que queden a Pequn, envoltatdel respecte i estima que a la Xi-na mereixen les persones grans,encara ms si sn lletrats. La pri-mavera del 2006 emva rebre a ca-sa seva entre algunes antiguitats,segons ell valuoses per daspec-te ms que anod, llibres i retratsde la seva adorada esposa, Pho-enix (Fengzi), ja morta una ac-triu i desprs crtica literriaamb qui es va casar als anys qua-ranta a Xangai.Shapiro, que va rebre la nacio-

nalitat xinesa el 1963, era un ob-servador crtic i agut de la polti-ca local. Sempre disconforme

amb lenorme desigualtat ins-tallada al pas, era, des del 1983,membre de lAssemblea PolticaConsultiva del Poble Xins, unacambra el paper poltic de la quals ms aviat honorfic.Des daquella visita, vam inter-

canviar regularment missatgeselectrnics sobre poltica interna-cional. Dels Estats Units deiaque la seva democrcia, resultatde conquestes populars, havia de-generat al segle XX en una cosasemblant a una plutocrcia, unrgim governat per rics. Gran ad-mirador i seguidor de Noam

Chomsky, el patriarca dels dissi-dents dels Estats Units, va serShapiro qui em va explicar quela frase Enriquir-se s gloris,repetidament atribuda a DengXiaoping en una entrevista, vaser, en realitat, feta servir pel seuentrevistador nord-americ imai directament pronunciadapel mandatari xins.

Havia arribat a la Xina el 1947seleccionat per lexrcit peraprendre xins i shi va quedartota la vida. No va tornar als Es-tats Units, de visita, fins al 1971, ino va ser mai membre del PartitComunista. Va traduir a langlsdes de clssics com A la vora delaigua fins a lobra de Ba Jin Lafamlia (1931). Tamb va publi-car una antologia de documents iarticles xinesos sobre els jueusde Kaifeng, una apassionant his-tria de la comunitat creada apartir del segle I de la nostra eraen aquesta ciutat de lactual pro-

vncia de Henan perjueus procedents dePrsia i de lndia.Entre els seus lli-

bres figura tamb unabiografia del seu amic,el doctor George Ha-tem (Ma Haide, en xi-ns), un altre americ,aquest dorigen liba-ns, que va aterrar a laXina el 1933 i al quales deu leradicaci dela lepra i altresmalalti-es endmiques al pas.Hatem est enterratal cementiri dheroisde la revoluci i perso-nalitats nacionals deBabaoshan, a loest dePequn. No s lnicoccidental que hi haenterrat.Tambhi sn les pe-

riodistes americanesManya Reiss, AgnesSmedley que va seramant deRichard Sor-ge, espia de Stalin a

Xangai i Tquio i Anna LouiseStrong; lexbrigadista internacio-nal britnic Dave Springhall, elperiodista sovitic nascut a Var-svia Israel Epstein, o el metgealemany Hans Mller, fill dunsupervivent del campde concen-traci nazi de Theresienstadt ique va ser metge de lExrcit Po-pular dAlliberament deMao du-rant la guerra civil. Amb la bio-grafia de cadascun es podria es-criure una novella. Nascut lany1915, Shapiro no s lltimdaquesta srie. I ni tan sols no slnic SidneyQueda Sidney Rittenberg (Li

Dunbai), nascut a Charleston el1921, que als anys quaranta vatransmetre un missatge perso-nal deMao al Govern dels EstatsUnits en el qual es deia que elcabdill comunista volia unes bo-nes relacions amb Washingtonperqu necessitava el seu suportper reconstruir el pas i perquno volia dependre de la Uni So-vitica.El missatge no es va tenir en

compte fins a tres dcades mstard fins a Kissinger. Les guer-res deCorea i el Vietnamvan for-mar part del preu pagat per nohaver ats aquellmissatge, expli-cava el seumissatger. Rittenbergva ser un dels pocs estrangersque es va implicar dogmtica-ment en el vesper de la revolucicultural (i en va sortir esquilat),denunciant altres estrangers dePequn. Avui s un exits consul-tor dempreses americanes.

RAFAEL POCH

ElxinsdeBrooklyn

ARXIU

R. POCH-DE-FELIU

Lagran amigadelsgitanos catalans

H i va haver untemps, a comen-aments de la d-cada del 1960, enla prehistria del movimentassociatiu gitano i de la refle-xi cientfica sobre la realitatgitana en qu un grup de do-nes emprenedores es van en-tossudir a dotar de consistn-cia acadmica la tasca socialque des de feia poc temps es-tava fent lEsglsia catlica ar-reu del mn a favor del poblegitano.Aquesta va ser la histria

de Rosa Barenys, Rosa Ro-meu i, sobretot, de CarmeGarriga, morta dissabte pas-sat a Barcelona per el re-cord de la qual perdurarsempre entre els gitanos deCatalunya.Nascuda a Banyoles el 9 de

novembre del 1942, al si deCan Boadella, el seu contacte

amb el mn gitano va ser als17 anys, amb un grup queacampaven als afores del seupoble.Ms tard va cursar soci-ologia i poltiques a la Univer-sitat Complutense de Madridi Antropologia a la London Sc-hool of Economics. Va ser vi-cedirectora de lEscola deTre-ball Social de lInstitut Cat-lic dEstudis Socials de Barce-lona (ICESB), el primer cen-tre de referncia dels estudissocials aEspanya. Es va endin-sar en el mn gitano grcies aladmirat sacerdot JordiGarca-Dez i respectat gita-no Pere Gimnez Pubill al Se-cretariat Gitano de Barcelo-na, que sacabava de crear. Vaser linici dun periple perso-nal i professional que el vaportar a endinsar-se en dife-rents barris i poblacions de

tot Espanya, duent a termeun treball de camp caracterit-zat per la seva proximitat iprofessionalitat. De fet, la pre-sncia de Carme Garriga en-tre els gitanos va partir sem-pre de lencertada combina-ci duna doble dimensi: unaprimera derivada de lexerci-ci actiu de la intervenci soci-al i de la reflexi acadmica, iuna altra conseqncia delsseus profunds llaos damis-tat amb famlies gitanes deCa-talunya, que la van arribar aconsiderar com una ms.Al costat de Carme Garriga

sempre hi va ser el seu esps,el socileg Salvador Carras-co, formant un tndem acad-mic que sabia illuminar lex-perincia de camp amb la re-flexi terica. Des daquestaperspectiva va dur a terme elsseus destacats La imatge paiadels gitanos (1975, ambTeresa San Romn), Ostelin-da (1998, amb Anna Gi-mnez), Els gitanos de Barce-lona (2000) iEls gitanos de Ba-dalona (2003).Va saber sempre donar-hi

cabuda als mateixos gitanos,perqu en lestudi del seu po-ble no se sentissin observatssin observadors. Shi van afe-gir gaireb dos centenars dar-ticles a les principals revistesespecialitzades, aix comalgu-nes obres indites, fruit de laseva tasca docent, encara perpublicar. Les obres duien a laprctica els plantejaments delpioner Grup InterdisciplinardEstudis sobre MarginaciSocial (GIEMS), en el qualella va participar activament,a mitjans dels anys seixanta.Parallelament a la seva fei-

na dintervenci social i refle-xi acadmica, Carme Garri-ga va assessorar nombrososorganismes pblics i instituci-ons socioculturals, i va ser as-sessora en poltica social pera la poblaci gitana a la Gene-ralitat de Catalunya imembredels consells acadmics delInstitut de Cultura GitanadelMinisteri dEducaci, Cul-tura i Esport, de la FundaciCatalana de lEsplai i de SOSRacisme, aix com patrona dela Fundaci Estudi i Coopera-ci. Tamb va participar acti-vament en els reconeixe-ments institucionals al poblegitano pel Parlament deCata-lunya (2001) i pel Congrsdels Diputats (2005).Al llarg dels anys totes

aquestes entitats es van bene-ficiar de la singular aportacide Carme Garriga, que va sa-ber elevar la feina social ambels gitanos al rang de discipli-na acadmica, a la Universitatde Barcelona (UB), de dotarde sistematicitat aquesta mo-dalitat dintervenci social i,sobretot, es va entregar als gi-tanos compartint el dia a dia,des dels barris fins a les aules,fent-hi cam.

SERGI RODRGUEZ i LPEZ-ROSDirector de lInstitut Cervantes a Roma

OBITUARIS

Shapiro era un delsltims membresdel grup de jueusdels Estats Units quevan arrelar a la Xina

Va saber elevarla feina socialamb els gitanosal rang de disciplinaacadmica a la UB

Escriptor i traductor novaiorqus

Sociloga i antroploga

Avui fa un any

Ana Mari Gmez Romerongel Gascn Snchezngel Gil GmezCarmen Jurado PosadaCarmen Muoz LenDaniel Hernndez DezDivina Ofelia Rey PisoDomingo Collell I CarreraEsteve Caellas ExpsitoFelisa Delgado SolerFlix Velasco AlbaladejoFrancisco Vilchez MartosJoan Veleta CatalnJos Luis Auger RigolaJos Miramn FernndezJos Osuna lvarez

Josep Maria Pedret YebraJuan Casas TriasJuan Uroz GarridoJuanita Boter PascualLeandre Marin JulinMara Daz DurnMaria Daz I BayonaMariano Muiz GnzalezMarina Grosset MirnMaura Gnzalez MoralMerc Prez I SaumellOctavi Montardit AguilaRamn Belmonte FernndezSeran Camarero PascualYves Edouard Jean Franois

Llistat publicat per cortesia de Serveis Funeraris de Barcelona.

SIDNEY SHAPIRO (1915-2014)

CARME GARRIGA I BOADELLA (1942-2014)

32 LAVANGUARDIA DIVENDRES, 31 OCTUBRE 2014