Carles Vicent Bori i Escuriet - Centenar de la Ploma de ... · Fins el sol, despres d’un trenc...

COLECCIO “JOVE LLITERATURA VALENCIANA”

Lo Rat Penat

Carles Vicent Bori i Escuriet

Va naixer en la ciutat de Valencia (L'Horta), el 13 denovembre de 1966.

D'ofici rellonger artesà, compagina la seua profes-sio en el mon del teatre, escenicament i lliterariament.

En la seua faceta relacionada en el mon de la dra-maturgia, va ser fundador de “Enchis Teatre” (1991-1996),grup que fon, baix la seua presidencia, la seccio teatral deLo Rat Penat. Membre de “Efecte 2 Teatre” (1993-1996),grup en el qual participà en diverses ocasions en distintesOlimpiades de l'Humor de Valencia (entre 1992 i 1994),Fundador de “Caramba Teatre” (1996-1997), a on ha prota-gonisat dos curtmetrages de produccio en video. Tambebaix la seua direccio, li han estrenat tres montages teatrals;i ell mateix ha estrenat obres d'uns atres autors valencianscontemporaneus, actuant en els principals teatres de laNacio Valenciana.

Te publicades poesies i relats curts en llibres dediferents estils lliteraris: llibrets de falla, IV i V Corones poe-tiques a la Mare de Deu dels Desamparats (Lo Rat Penat),Cresol (Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana),Colps en la paret. Nova narrativa Valenciana (L'Oronella).

Colabora en la revista “Lo Rat”, des de la seuaaparicio, en la seccio “Butaca de pati”, columna d'opinioteatral. Tambe es colaborador de la revista“Consumerismo”, en articuls lliteraris de satira reivindicati-va.

Entre els seus premis i distincions destaquen: 2ºPremi de poesia, Joan Soriano Esteve, en el I CertamenLliterari “Amics del Maritim”, 1995; Premi Tramoya de tea-tre en els CXII i CXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne deValencia, i Institut Valencià de la Joventut en la CXIV con-vocatoria del mateix certamen, que organisa Lo Rat Penat; iel 1er Premi del I Certamen Taula Valenciana d'AutorsTeatrals, 1997.

ABLAMOR DE COR


Coleccio Jove Lliteratura Valenciana

nº 10

© CARLES VICENT BORI I ESCURIET

Edita: LO RAT PENAT. 1998C/. Aparisi i Guijarro, 1046003 VALENCIADeclarada d’Utilitat Publicah t t p : / / w w w . l o r a t p e n a t . o r ge-mail: [email protected]

Editat en el patrocini de l’Institut Valencià de la Joventut

Cap de la Seccio de Publicacions: CONSUELO RUBIO I MARTÍNEZ

Assessorament tecnic i llingüistic: MARIVI FERRANDIS I OLMOSJULI MORENO I MORENO

I.S.B.N.: 84-89069-42-5Deposit Llegal: V-1620-1998

Imprimix: Gráficas Ronda, S.L.Mestre Valls, 1046022 Valencia

ABLAMOR DE COR


PREMI INSTITUT VALENCIÀ DE LA JOVENTUT,EN ELS CXIV JOCS FLORALS DE

LA CIUTAT I REGNE DE VALENCIA

NOTA DE L’AUTOR

Esta novela preten ser un homenage a tresciutats de dos pobles molt distints, el valencià i elvasc. Si be cada u d’ells te les seues particularitats,els dos intenten afiançar les seues arraïls i la seuacultura, acordes a la personalitat i l’historia que elsson propies i uniques.

Les seues costums i paradoxes son un motiufabulos per a intentar contar una mostra de la seuaforma de viure i ser.

Els dialecs que s’ubiquen en Bilbao estan tra-duits a la llengua valenciana per a unificar la redac-cio i comprensio de la novela encara que habitual-ment transcorrerien en castella.

L’incloure un chicotet vocabulari al remat esper a la millor comprensio d’esta obra. En ell no hiha especificacions referides a la ciutat de Valencia,

78

donat que entenc que els llectors als que va dirigi-da, els meus conciutadans, les coneixen, a bandaque explique lo principal, suficientment, per a queels sempre ben rebuts forasters es facen una amplaidea de lo que vullc comunicar.

Per tot lo qual, pretenc deixar constancia dela grandea d’unes ciutats i de les festes que els per-toquen, exclusives i dignes de coneixer-se per laseua singularitat.

L’autor

8

PROLEC

Es miraren fixament als ulls. Ella tenia la porde l’adeu final en el vert cristali dels seus ulls. Elll’horror de l’impotencia.

Estaven drets en el solitari carrer en el fatidicmoment. Eren un quart per a les tres de la matinada.

Un fil de sanc se li esvarava a Sole pel nas,o b s c u r, espes, siniestre i li tacava al seu novio lacamisa color cel, com a preludi de lo que aconten-yia. Se li anaven afluixant les cames i començava adefallir per mes que Blai la subjectava. La vista se linuvolà i de sobte deixà de sentir res. Es quedàblanca com el gesmil florit i els seus parpalls abo-rregats s’anaren tancant com s’acaba el dia, a poc apoc, inexorablement.

Es quedaren els dos en terra. Ell assentatsobre els seus genolls i ella damunt, escampada,

9

Va acostar els seus llavis als de la morta queencara calents reberen l’ultim bes i sense una llagri-ma en els ulls i en l’ira dels desesperats, Blai cridàen totes les seues forces: —¡Jure que aço no haurade quedar aixina! ¡Me les pagareu! ¡Ho jure per lameua vida!, ¡pel nostre amor!

En la soletat del carrer es varen sentir els critscom una sentencia, unes paraules vengudes d’unatre mon per la seua sonoritat i potencia. Ell haviacridat en totes les seues forces pel dolor que elmossegava, pero tan sols un home que anava pas-sejant un gos el va escoltar i per por, se va alluntarentrant rapidament en el pati de la sa casa. Ni elsveïns aguaitaren a les finestres, ya que en eixe barrifreqüentat a sovint per drogadictes i gent de malviure, era normal sentir discussions pujades de tofins a les hores en que el somi es l’amo i senyor dela nit.

Hagueren de passar mes de quarantaminuts, fins que una colla d’amics que creuaven pelbarri nomes de pas, es toparen en l’escena i crida-ren a la policia. En arribar, dos agents intentarendesnugar l’abraç que li donava el chic a la seuanovia. La tragedia es feu mes ampla si cal perqueBlai no podia admetre que era real lo que estavasucceint i no parava de dir a ple pulmo: —¡Me lespagareu! ¡Jure que me les pagareu!

mentres el chicon intentava apretar-la contra el seuprim cos.

Li ho havien avisat. Podia ocorrer en qualse-vol moment de sobte i sense remei. El derramecerebral estava mes que pronosticada, pero capdels dos tenien en la consciencia que poguera serya. Pensaven que sería qüestio d’anys, tal vegadamai arribaria... mes la seua aparicio era mes querapida, fulminant.

Era una injusticia. Nomes 18 anys fets bon-dat, senzillea, carinyo, bellea, inteligencia, seny... laperfeccio feta humanament divina i ara tot s’haviaacabat.

Blai pensà en suïcidar-se lo mes rapidamentpossible per a no perdre temps i reunir-se en ellaquan abans millor. No va tindre força ni per a alçar-se. No, ara no podia deixar-la, encara que compre-nia que ya no existia, nomes el seu cos, la seuaimage dormida fins a l’infinit del temps.

No s’ho podia creure.Va odiar a tots els deus existents, si es que

de veres complien esta condicio, ya que en eix ins-tant ho dubtava.

Va malair als meges, curanders, massagistesi demes persones que havien intentat que no pas-sara lo que ya era part de l’historia. Se va malair adell mateix, a tots. A tots, menys a Sole. Perque perllogica ella voluntariament mai l’hauria abandonat.Pero ¿quin trellat existia en que la seua novia no licontestara? ¡Si estava alli ! ¿Dormia? ¡No!

1110

CAPITUL I

PLUJA DEL SENTIMENT

1312

Quan el feretre va desapareixer per darrerede la cortina granate, es varen sentir uns plors apa-gats a l’estil d’un soroll perdut en l’espai del tempsen l’estancia. Uns atres llants els varen seguir escla-tant mes fort. Blai va pensar que es semblaven auna mascletada “in creschendo”. ¿Es dia aixinarealment la parauleta? ¡Quina favada! ¿Com podiapensar en una cosa per l’estil en moment tan ino-portu? Els nervis, segur. A voltes juguen males pas-sades. Un baticor l’adinsava en la lluntania del maimes, del res mes proxim. No tornar a vore-la era lomes dur i penos. Darrere quedava la carn, la rialla,els proyectes, l’amor.

Era la seua preciosa presencia lo que mes limancava. Necessitava abraçar-la i plorar com unesatres vegades ho havia fet junt al cor de la seuaamada, mes estava eixut, no podia derramar ni unagota salada encara que ho necessitava per a aliviarla tensio.

1514

Per fi, ell podia exteriorisar el seu sentir, elseu penar. Va comprendre que part d’ell s’haviamort i el nom de la seua volguda Soletat ara eracom a paradoxa, la seua cruenta realitat.

Un interval de temps curt, que pareguerensegles, transcorregue mentres es banyaven elsmuscles reciprocament.

Maya havia segut, mes que germana, la seuaamiga, la seua confident. Ho sabía tot respecte a larelacio de Blai i Sole, ya que esta li ho contava per lanit quan es gitaven i apagaven la llum de l’habitacio.

Les conversacions mes plaenteres de la seuaexistencia havien tengut lloc en eixos interludis pre-morfeics i de la ma de la seua volguda germanamajor. ¡Quant havia depres en eixes conversacions!

Es varen desfer de l’abraç. Durant uns intantstornaren a creuar-se les mirades dels ya impossi-bles cunyats i se varen donar dos besos en les gal-tes com a senyal de consol o d’adeu... qui sap.

Blai arrancà a correr desesperadament sensedonar explicacions cap a les afores del jardi, per nofer una barbaritat, encara que no sabía quina, perouna. Passaven pel seu cap escenes de sanc, sexe,violencia i mort, igual que si d’una pelicula es tractara.Es sentia tan confus que volia apartar-se d’este mon ies lo que anava a fer. Corregue fins que li va faltarl’ale. Va continuar caminant sense parar, fins l’exhau-riment. Es va detindre uns segons per a vore a on estrobava. Estava en un barri de la ciutat que no conei-xia molt be, ¡Valencia es tan gran! Intentà arrancar

17

Donada per finalisada la macabra ceremonia,puix Blai considerava igual de fort que se t’endu-guen un ser volgut per l’esquena d’una cortina debellut granate, que tapar ad eixe mateix ser en unforat; de totes les formes el perdies. Despres,començaren a eixir al jardi del crematori.

Havia segut una despedida preciosa, si espot dir aixo de qualsevol adeu. Una cosa curta,emotiva, sincera i teatralment dramatica com deuenser estes coses. La missa tindria lloc al sendema.

Estava tot lo mon present. Els pares, les ger-manes i el restant de la parentela. Amics del carrer,de l ’institut, de l ’infancia, de... tots els llocs.Coneguts i demes morralla.

Fins el sol, despres d’un trenc d’alba nuvolosi una matinada plujosa com manen els canons delsfunerals, aguaitava en uns timits raigs curiosejant lafosca comitiva que començava a despedir-se i adonar els dols social i hipocritament corresponents.

El jove, despres d’estretar un numero mesque considerable de mans i de rebre, no se sapquantes manotades en l’esquena, alçà el cap men-tres una image anava fent-se mes nitida davantseu. Maya, la germana menuda de la desaparegudaSole, s’acostà fins a on es petrificava en presenciaBlai, en la tranquilitat transitoria que dona el llantquan ya creus que no et queden mes llagrimes perderramar. Al trobar-se les dos mirades, la mes irre-sistible força com si d’imans es tractaren, els va ferenllaçar-se de braços i la pluja del sentiment aflorisense mida.

16

La primera fon quan al poc d’eixir junts sepercatà del plaer de ser part del binomi nomenatparella. El sentir-se d’una atra persona, a la quemes vols en este mon i passar-se el dia pensant enella. Cada moviment del teu cos es per ella, cadaparaula de la teua gola naix per ella, cada momentdel teu ara nomes te una rao d’existencia: ella.

La segona qüestio el despertar sexual respec-te al seu ser amat. L’anar descobrint cada tros de laseua pell, lo que es sentir el tacte d’una atra perso-na en llocs intims, remots, que en pensar-ho donencalfrets de gust. Pero lo mes suprem es com sem-pre, lo mes idealisat per esta societat, encara queen esta ocasio tenien rao, o siga fer per primeravegada l’amor. Lo ben cert era que la seua estrenacom a amants es resolgue com li passa a la majo-ria, un chicotet desastre prou satisfactori per ad ell ien un recòrt emotiu i topic per a la chicona. En can-vi les darreres ocasions s’ana perfeccionant l’acteintim fins que s’aplegà a un sincronisme dels dos.Deprenent els gusts mutus i millorant la relacioafectiva i passional a la vegada.

En estos pensaments alçà el cap trobant-seenfront la frontera de l’iglesia de Sant Esteve, la pilaa on varen ser batejats dos persones molt impor-tants: Sant Vicent Ferrer i... ell, per supost. Sempreli impressionà aquell temple catolic i no per la seuagrandiositat sino per lo que representava en la seuafamilia el ser batejat en la “pileta de Sant Vicent”.

Se n’entrà cap a dins, assentant-se en unbanc prop de la porta i mirant al sostre s’embovà,

19

sense poder. Resignat va traure unes poques forcesmes de la boljaca, junt a un canut molt ben liat. El vaencendre, i en la visio fixada en la flama de la misteraque va cegar-lo momentaneament, li pegà una fortachuplada i aspirà en ansies el blavenc fum, tan fort,que la brafada se li’n puja al cap i descansà caent aterra, esvarant-se-li l’esquena contra una paret men-tres anava perdent el coneiximent.

Una hora i tres quarts passà en terra sensepercatar-se de res. En l’obrir els ulls va vore peus degent que passaven prop d’ell. Alçà el cap de terra.Encara la vista no era prou clara i la seua ment con-tinuava mig dormida, mig dopada, a pesar de lapoca droga que havia consumit, pero li havia pujatmolt al cervell.

Reincorporant-se va aclarir-se en tots els sen-tits. Pensà en la folleria que acabava de fer. En ladeshumanitat de la gent en vore’l alli tirat; pensa-rien que era un drogadicte... i no era cert. Encaraque si que fumava “costo” en ocasions, era unacosa esporadica, per lo que no se podia dir aixod’ell. Una vegada dret intenta no perdre l’equilibri,la qual cosa li costà prou fins que se va centrar.

Els pensaments li tornaren de nou a la seuaSole i començà a donar un pas darrere d’un atresense una direccio determinada ni un rumbo fix. Enla mirada en terra començà a recordar els bonsmoments vixcuts junt a la seua amada. Els dies degoig i diversio, les excursions, i per damunt de totdos coses que mai en la vida podria oblidar.

18

seues cames, les carreteres plenes de senyals detrafic que ell ni respectava, ni entenia, ni falta que lifea per aquella epoca. Alli mateixa tambe hi haviatres tunels que passaven de banda a banda unmonticul i que, en un sentit semiclaustrofobic,creuava en l’alivi de vore la llum a l’eixir per la partcontraria. Era tota una aventura.

La vella maquina de tren, de la qual, per mesque la tenia vista, era una tentacio sentir-se elmaquiniste d’aquell artefacte que, segons dia elpare, havia funcionat en els seus temps.

El llac en els anets, cignes i el gran sortidorque pujava l’aigua fins al cel. Pero lo millor erad o n a r-li de menjar als coloms que estaven enl’esplanada proxima, en dacsa que venia un homeen unes bossetes de cridaners colors. Aixo si queera una experiencia. Fins i tot n’hi havia algun quese deixava acaronar el llom, o siga casi el sumumde la felicitat.

El goig sancer s’obtenia despres de renegarun poc en falses i medides llagrimes d’un desconsolfictici pero efectiu.

—Yo vullc la bufa que m’has promes. La quete el cap de Mickey —suplicava Blayet a la mare.

—T’hem comprat menjar de coloms, tot nopot ser —li responia ella suau pero fermament.

I era quan la tactica del plor, per ell tan estu-diada com creible, donava el seu resultat, tornant acasa en un bon mati de dumenge de sol, bicicleta ibufa de Mickey per supost.

21

com en unes atres ocasions, en la decoracio interiordel recint. La seua vistositat barroca, plena de blan-ques filigranes sobre fondo blau i roig, el va ferretrocedir als dies d’infancia quan era tan feliç quela seua maxima preocupacio eren coses tan efime-res com vanals. Encarat a terra, baixant el cap, laseua fantasia volà per eixe cel de filigranes i pel seupassat.

—Papa, vullc entrar a vore a Tarzan.—remu-gava Blai als seus set anys.

—Pero si ya te coneix com si fores de la seuafamilia, un monet mes, -li contestà son pare en unpoquet de chanceta mentres agarrava el manillar dela b icicleta en que estava pujat el chiquet icomençava a caminar arrastrant-lo al seu costat.

Era l’image perfecta. Son pare, ell, la seuamare donant-li trossos d’entrepa de tonyina i olives,la seua bicicleta i la promesa de comprar-li una bufasi s’acabava l’almorzar.

Els Vivers eren un dels seus llocs preferits. Sibe en el seu conjunt era enchisant, no sabria dirquin de tots els llocs magics que en ells se trobavenera el mes “chuli”.

El zoologic guardava l’encant de les feres sal-vages, lo desconegut, el mon animal, el mon delscontes i fabules.

El circuit, a on en el seu vehicul de dosrodes, mes les chicotetes suplementaries per a queno caiguera de costat, recorria, a tota la velocitatpossible que li subministrava la potencia de les

20

gueres. Ne tenia de tots els que demanares. Ta nsols calia esperar la cua de chiquets que buscavenels que li mancaven per a acabar la seua coleccio.Blai no se’n rejuntava cap pero li atrea molt vorecom se’ls canviaven en aquell senyor que damuntels cobrava una pesseta si era per un atre i a partirde quatre si volien comprar-li’l, segons l’importanciade l’estampeta en qüestio.

En pegar-li la volta a la plaça, tant per foracom per dins, per tot arreu se podien trobar taule-tes farcides de coses per a la casa, plantes, discs icassettes, estampes de totes les marededeus i santshaguts i per haver, i en una taula molt llarga, lo quemes ilusio li fea a Blayet, contes en cantitats talsque era impossible contar-ne el total. Cada dia queanaven, la mare li’n comprava un. Deuria tindrerondant la cinquantena i inclus el seu favorit enunes tretze versions en els seus corresponentsdibuixos, “La llebre i la tortuga”. Eix era el titulmagic que mes s’estimava per a anar-se’n a dormir,junt a una tortuga de drap de nom Viçanteta, que liportà el pare d’un viage que va fer a Mallorca i erala seua companyera de nits i sons. Tambe ne va tin-dre d’eixes verdetes chicotiues d’aigua, en una pei-xera apanyada per a l’ocasio. Lo cert es que dura-ven poc, morien pronte per no estar degudamentacondicionades. La que mes volgue va ser aViçanteta, una de les africanes que dien, d’eixesmarrons de terra en una closca preciosa tota adibuixos. Esta durà molts anys i fins tenia una pre-dileccio i un enteniment especial en el seu amo.

23

Un atre lloc fascinant per ad ell era la PlaçaRedona. Aci l’atractiu era distint. Normalment anavaen la seua mare tan sols ya que al pare no li agra-dava gens el tumult de la gent. Llavors quan el paretenia faena que fer o estava de viage, els dies defesta la mama i el chiquet se pegaven una voltetaper tan entranyable plaça. Aci els animals eren meschicotets que en el zoo, encara que estaven enrei-xats igual, pero en la particularitat que se venien ipodies endur-te a casa un pardalet, una tortuga oun peixet de color roig dins d’una bossa transparentplena d’aigua que com se pot imaginar s’agarravapel nuc que dalt se fea.

¡Quina llastima que no el deixaren endur-se acasa a Tarzan! ¡Era el mono mes simpatic del zoo,per mes que digueren els majors que tenia la cas-tanya torta!

En la Plaça Redona tot era soroll i color. U espodia passar les hores bocabadat mirant tot lo queoferia tan curios lloc. No era com un mercat comu.Alli no hi havia l’olor a peix que tant desagradava aBlai. Era distint al vendre’s coses utils o inutils perototes boniques i els animals no estaven morts ni atrossos, com els pollastres que en el coll penjantdamunt d’un taulell del Mercat Central li treen lallengua en els ulls mig tancats. La mare li dia queestaven dormint pero encara aixina el nano no aca-bava de creurer-s’ho del tot. Sabía que n’hi haviatruc en la veritat d’eixes paraules.

Lo mes cridaner era sense dubte una parade-ta a on un home canviava “cromos” dels que vull-

22

era mes admirat per ell si cal, puix lo seu era uncarinyo infantil als prehistorics animalets de closca.

Ne tenia de distints països i la majoria regala-des pels amics.

Unes atres coleccions les havia començadespero no n’acabà ni una, ni alcançà la magnitut de lade les tortugues.

Si no contava en el seu haver en mes detrescentes no en tenia ninguna.

Tambe tenia recòrts d’haver anat a voremuseus i concerts que son pare dia que eren “cultu-ra”. Lo unic segur era que en els primers no sepodia correr ni jugar, en canvi podia vore unes foto-grafies grans, que li havien dit se nomenaven “qua-dros” i que estaven pintats per homens que algunsya estaven en el cel i tot. La veritat es que algunespintures eren precioses, en un colorit divi. Era unpoc avorrit, pero n’hi havia de fer-ho ya que dem a j o r, li dien, que no se penediria de saber apreciareixos quadros. Els seus preferits eren els de Sorolla,que de prop no se veïa res i de llunt apareixien unschiquets en la plaja o persones junt a la mar. Unatre que eixercia certa atraccio al menut era MuñozDegrain perque compartien l’aficio al mateix color, elmorat o violeta i totes les seues games cromatiques.

Respecte als concerts, aci si que no podies niparlar i a pesar de que la musica fea agradable untemps l’estancia en l’auditori, arribava un momenten que el desfici vencia al plaer auditiu i se tornavahorrible i tortuosa l’espera per al descans.

25

Blai va conseguir que al cridar-la acodira. Menjavade la seua ma i se deixava acaronar el coll, nomesque per ell. Si intentava tocar-la qualsevol atra per-sona s’amagava i tardava un bon temps en eixir.

De colp, com si el cridaren, alçà el cap girant-locap a la dreta a on està la capella que te una image dela Mare dels Desamparts, pero la gotica, no la barrocaque coneixem actualment, i tornà a la realitat.

¡Que distint se veïa ara tot sent mes major!¿Que haura segut de Tarzan? ¿Encara viura?

Tenien rao els seus majors, tenia una malal l e t . . .

I els pobres animals alli engabiats, sense llocni per a menejar-se casi. Ya era hora que les autori-tats prengueren cartes en l’assunt i ne feren un mesgran o el tancaren i enviaren als pobres animals adatres llocs a viure mes desofegats.

El circuit de coches que tan enorme pareixia,ara des de l’altura dels anys havia minvat i sembla-va un “excalectric” de joguet.

El llac dels anets s’havia convertit en un lla-quet, i el sortidor ya no arribava fins al cel.

En canvi, la Plaça Redona continuava en elseu encant i si cal mes, per lo singular de la seuaarquitectura cosa inapreciable de menut.

Les tortugues continuaven sent la seua passio.Ara se fea coleccio de les tallades en fusta, de vidre,de fanc, etc, etc. Mil formes distintes de representarun animal privilegiat per moltes cultures i per lo que

24

CAPITUL II

VALENCIA

27

Pero lo mes odiat per ell en diferencia eraquan havien de fer una visita de les de cortesia auns familiars o coneguts d’eixos dels que ya t’avi-sen que t’has de portar be.

Si tots eren majors no quedava mes remeique aguantar les conegudes i falagueres frases res-pecte a la bonicor, lo major que t’has fet o lo beneducat que estas. Mentrimentres estaves assentaten careta de bon chiquet en una cadira en la qual tepenjaven les cames. Pensaves en totes les marave-lles que faries si te deixaren una pilota de futbol enaquell salo tan ridiculament decorat com car.

Si pel contrari la familia amfitriona tenia chi-quets, la comparança era inevitable en el que mess’acostara a tu en edat. A voltes per a quedar-se elspares a soles nos enviaven a jugar als menuts auna atra habitacio. No m’agradà mai jugar per man-dat. Per norma el chiquet de la casa intentava trauretots els joguets de la seua pertenenecia per ademostrar que en tenia mes que tu. De totes lesmaneres era casi un castic el soportar aquelles obli-gades visites de n a n o s detestablement resabuts ode conversacions entre els majors, que ni enteniesni tan sols t’interessaven lo mes minim.

Una ma en el muscle el despertà dels seuviage pel passat. Era el retor de l’iglesia anunciant-lique anaven a tancar-la. Blai s’alçà donant-li les gra-cies, i eixint enfilà el cami a casa per a... realmentno sabía per a que, ni per que; no tenia res clar, nila seua propia existencia.

26

Se varen coneixer quan els presentaren unsamics comuns, Rafa i Paqui, durant unes falles unparell d’anys abans del fatal desenllaç de Sole.

Estos amics varen ser els que en les primerescites els varen servir d’enllaç, de conexio. A poc apoc anaren quedant Blai i Sole, en tindre els seusrespectius telefons, sense utilisar a l’atra parellacom amics d’encontre, si be despres sí que conti-nuaren conreant l’apreci que els unia. Sole haviaestudiat junt a Paqui en una escola de Moncada,per lo que eren amigues des de chicotetes.

Rafa i Blai tambe varen fer uns cursos junts id’alli va naixer la seua amistat. Mes que de classe,d’un viage a Peniscola de fi de curs en el que Blai vadescobrir la maravellosa magnitut de grandea de cordel seu amic.

L’excusa de quedar els recent coneguts asoles, va ser a rant d’una conversacio en la que Blaise va comprometre en ensenyar-li a la chica coses

2928

despeses —sentencià Blai mentres li abonava alretor el preu de les entrades. —Mira, veus aixod’ahi —va dir a la seua acompanyant senyalant justenfront de la porta per a on entraren. —Es el dragodel Patriarca i te la seua historia.

—¡Que curios!, la veritat he sentit nomenar-lo alguna vegada pero no conec el seu orige —s’interessà ella.

—La llegenda conta —començà el chaval—que en l’epoca en que la ciutat de Valencia estavaamurallada hi havia prop, entre el riu Turia i el boscque estava situat a on ara està Campanar, un dra-go. Al toc de campanes per la nit se tancaven lesportes de la ciutat i els qui fora quedaven “a la llunade Valencia”, per tant corrien el perill de ser engolitsper tan terrible monstruo. Un bon dia un reu a mortva fer un pacte en la ciutat comprometent-se a lliu-r a r-la del parany. El tracte consistia en matar a lafera a canvi de la seua llibertat. Lluitaria contra eldrac. Si perdia era llogic que moriria devorat, perosi guanyava, quedaria en llibertat.

I una nit, el pres escoltat per varis homensarmats, eixint de Valencia al toc de tancar muralles,anaren en busca de l’animal per a medir les seuesforces en la bestia. Al trobar-lo s’amagaren, fins queya despuntant el trenc d’alba el presoner se plantàdavant del drac cridant la seua atencio, portantnomes una capa i varies llances.

L’animalot s’avalançà contra ell i este se llevàla negra capa per a deixar al descobert molts espills

31

de Valencia que ella ni coneixia, ya que ell se lesdonava d’amar i coneixer les tres ciutats que tantvolia molt a fondo, pero la seua natal era la quemes estudiada tenia.

Sole, com a la majoria dels valencians, voliamolt a la seua terra pero la desconeixia, llevat delsmonuments tipics o les festes i costums mes difo-s e s .

Blai estava una miqueta nervios. Passavenvint minuts de l’hora convinguda i estava mes plan-tat que una falla el dia dihuit de març.

A lo llunt aparegue la seua cita corrent. Veniaacalorada per les preses i la correguda, conscient dela seua tardança.

—Ho sent, perdona pero ha segut culpa del’autobus —se va disculpar Sole faltant-li el resoll.

—No passa res, no patixques, si yo acabed’arribar fa dos segons creent que m’estaves esperant—va mentir piados—. Serena’t i quan vullguesentrem. Pren ale.

— Ya estic preparada —predispongue fenttres respiracions profundes, en unes sonores peroefectives inhalacions i expiracions—. ¿Anem?

Entraren per la porta gran i vella que estavaoberta. A la dreta un home en pinta de retor assen-tat darrere d’una tauleta va arrancar dos tiquetsd’un talonari indicant-los el preu de la visita almuseu.

— Yo pague, he segut el que t’ha llançat elrepte de coneixer la ciutat i per lo tant correc en les

30

colors, olors i soroll, feen del primer mercat valen-cià casi una festa mediterranea ya que tenia elsmateixos components nomenats: el visual, l’olfatiu il’auditiu. El que mancava se va afegir despres alcomprar un poquet de fruita per a almorzar i unregalet que se varen trobar. La llum del sol ques’aguaitava per les coloristes vidrieres, donava a lafesta de comprar o simplement passejar un to irrealsumat a tots els productes de l’horta i de la marautoctons que pintaven una mascletada en un llençsorollistic de magistral bellea. Els olors despertavenels dormits recòrts i perfumaven escenes tan tipi-ques com topiques. Olor a mar, a taronger, i finesherbes de la Mariola o en una de les portes unadona fent bunyols. Els de carabassa, els mes bonsde tot el regne, eren els bunyols de la tia Salut, unavalencianota de bast i enchisador parlar naixcudaen Algemesi. Blai la coneixia des de chicotet i enacostar-se a saludar-la els regalà una dotzeneta detrossos de cel fets en farina, carabassa i les millorsmans que pastar pogueren, els de Salut, la bunyo-lera.

Dones cridant en la consigna de tindre elmillor peix de les nostres plages. Atres pregonantles mes dolces peres i les mes tendres lletugues.Tota una musica composta de paraules, tons i rit-mes dignes de la millor banda de musica que tingaesta nacio.

A l’eixir, Blai li ensenyà la cotorra del mercat,dalt en lo alt i mirant cap al llevant.

La llonja i la seua historia cativaren a la chica

33

chicotets que en els primers rajos de la matinada elvaren cegar, moment que aprofità l’home per a cla-var-li una llança en un ull i una atra en l’atre. Cegala fera va ser victima facil de l’huma. Ell va ser unheroe i va salvar la seua vida i Valencia se va lliurarde la malaïcio que sobre ella pesava en forma dedrac.

—Un poquet fantastica. ¿No creus? —qües-tionava la jove mentres passejaven cap a les salesdel museu.

—Ya t’he dit que era una llegenda —respon-gue el seu acompanyant—. De totes formes algunacosa ha de tindre de cert, perque si no, ¿que fa unanimal com eixe en terres valencianes en plenaEdat Mija?

Sole no va saber que contestar i encolli elsmuscles mentres continuaren vent la maravellosacoleccio pictorica dels segles XVI i XVII, parantdavant d’algunes obres de Joan de Joanes o delGreco. Tot explicat per Blai en el major luxe possi-ble de detalls.

La segona cita va tindre lloc uns dies mes tarten la porta de la Llonja i ad esta varen ser els dosigual de puntuals. La visita fon per les rodalies delMercat Central a primeres hores del mati. Sant Joandel Mercat va ser el primer monument a vore. ASole que havia passat per la porta centmil vegadesl’impressionà l’interior per lo ample que era i la vis-tosi tat de l ’altar, en un sant a cada costat.Recorregueren tambe el mercat. Un espectacul de

32

ella i en l’educacio catolicament correcta que lihavien transmes. Si be pensaven que ella dia eixamentira pietosa per a no crear-los un conflicte endeixar-la a soles tres dies en un chic.

Sabien perfectament que la seua conductamoral sería impecable i respecte al sexe ni s’arriba-ven a plantejar que pecara en qüestio tan explicita-ment tractada segons els canons catolics. La seuafilla aniria verge i de blanc a l’iglesia per a casar-secom Deu mana.

¡Quant s’equivocaren! Estaven mes despis-tats que un esparrello en un desert.

En arribar el divendres per la vesprada i fetala maleteta en la roba per als tres dias, eixia de casadespedint-se en els respectius besos a la mare i alpare mentres prometia comportar-se com semprede correcta i sensata.

Pero en chafar el pis del seu amant algunacosa se transformava dins d’ella. Eixia la seua fanta-sia, l’animal que dins portava i com tenia clau,entrava en la casa. Lo primer que fea com un ritualera encendre una vareta d’incens per a perfumarl’estancia. Despres posava qualsevol cosa al foc oun poc de salmo que havia comprat Blai i estava yapreparat en la nevera per a posar-li alls, jolivert, unpoc d’oli i armeletes picades i tot al microones queen dihuit minuts estava fet. Per lo que no ho cuina-va fins a un ratet abans de sopar. Unes atres vega-des el salmo era fumat i se’l posaven damunt d’untros de pa torrat en manteca, formage brie i unes

35

gracies a tota la bona retorica i coneiximent del seuacompanyant.

—La primera lletra de canvi se va fer aci enel mateix lloc a on ara estas —comentava ell com-plagut per l’atencio femenina.

I sense donar-se conte volà el mati, quedantper a una atra ocasio per a poder continuar en lesseues visites tan instructives com amenes.

Continuaren les excursions per la ciutat i encada una d’elles anaven intimant mes.

El museu de Belles Arts. El de ceramica, ins-talat en el Palau del Marqués de Dos Aigües. LaCatedral, el Sant Caliç i el Micalet. La Plaça Redona.Sant Esteve. Sant Nicolau i el carrer de delsCavallers. Cada lloc tenia una historia fascinant quesuperava en creus l’image que poguera donar, puixBlai tenia el do de contar les particularitats referentsa cada monument o similar en una gracia especial.Sole acabà desijant cada nova cita per a coneixermillor la ciutat i tambe al seu guia particular del queinevitablement s’enamorà perdudament, a l’igualque li passà ad ell.

N’hi havia fins de semana, no tots els quevolgueren, que Sole els passava sancers en casa deBlai i era com si estigueren casats. Millor que si hoestigueren.

Ella dia en casa que anava a passar el diven-dres per la nit, el dissabte i el dumenge en el chaletd’una amiga en l’Eliana. Els seus pares si be s’hofiguraven, la deixaven i no dien res. Confiaven en

34

intens i irracional, que els deixà derrotats momenta-neament.

El sopar va transcorrer entre besos, tocs depeus i mirades de complicitat creuades a la llum deles dos veles. El salmo entrava en les seues boquesen la delectacio de qui te fam per l’esforç fet. Per aque entrara millor el sopar, un vi rosadet valencià,com cal. En la pancha plena, ni varen arreplegar lataula, tornaren al seu nit d’amor, les mans d’ella pas-sejaren pel cos de Blai, muscul a muscul des delfront fins al dits dels peus.

Per a correspondre a l’inversa, fon la pell deSole la que va ser palpada sense pressa pel seuamant. L’oli de massage fea correr mes les mansrelaxant totes les tensions del cos que adquirixenper les preocupacions o les males postures.

La ducha tornava a refrescar i netejar l’olidels cossos de la parella. El sabo corregue per lesfisonomies sanceres dels dos.

Per tercera vegada tornaria el llit a ser l’esce-nari perfecte per ad ells, que s’entregaren al plaercombinant la boca, les mans i els seus sexes, sensepressa i sense pausa.

Els gemecs substituien a la musica que en estaocasio se’ls va oblidar ficar, com a sintonia de fondo.

Lluitant per conseguir la compenetracio, lamaxima recompensa de l’amor quan est existix enel seu estat mes pur, arribaren al cim del gust.

La son els arribava abraçats sentint-se la pelli l’olor a violetes de Sole.

37

gotes de llima, sent el mes suculent plat que laparella solia paladejar.

Elegia un vi rosadet valencià penjant-lo en lanevera per a estar fresquet. Tambe preparava unpostre, paregut a la gelatina o macedonia de fruites.

Ya tot enfilat en la cuina, anava al menjador iparava taula, preciosa i en bon gust. Les veles nopodien faltar mai en un sopar intim. A continuacioanava al bany i preparava la banyera en aiguatebea, sals de bany i bromera, molta bromera.Encenia un parell de veles i se perfumava en essen-cia de violetes.

Li venia justet i ho tenia calculat. En acabaren l’excusat, s’obria la porta i arribava Blai. Correntper a rebre’l, portant un albornoç, en travessar laporta, anava llevant-li entre besos la roba al chic.Mentrimentres se’l menjava, el deixava nuet. Primerli llevava la camisa recorrent en els llavis el seu coll,els peçons, el melic. El cinturo, els botons delvaquers que u a u despassava donant-li besets enel pubis. Baixant els pantalons anaven fora lessabates i calcetins. Els calçonets s’anaven escorrentmentres la boca de Sole cobria a llepades i tocs delsllavis, lo mes preuat i caracteristic en un mascle,cervell a banda. Mig excitat era conduit per la seuanovia fins al bany a on junts en l’aigua banyant-se ala llum de les veles se llavaven mutuament, gojantdel plaer de la pell i de la confiança d’un cos no alie,d’un cos amant.

El llit, ya secs, els acolli en un pols rapit, pero

36

La resta del final de semana era paregut, fentl’amor en repetides ocasions fins l’exhauriment,menjar i dormir. Entre cada una d’estes coses eixienper ahi o feen coses que els abellien fer junts.

En despertar-se un al costat de l’atre, compar-t i r-ho tot era alcançar el paraïs. L’idea del matrimoniera un concepte tan llunta que ni els preocupava elpensar que sería d’ells si viviren junts per a una llar-ga temporada. Lo cert era que eixos dies eren sufi-cients per als dos, que si be se quedaven en ganesde mes, resultava perfecte per a saciar la seua ansiade l’atre per a una temporadeta. El dumenge per lavesprada els sorprenia, com el que no vol l’assunt,amant-se. Era la forma de dir-se fins despres i queels quedara un regust a amor en els seus jovenscossos d’amants. Sopaven junts i en arreplegar laroba i els trastos d’ella, Blai la portava a sa casa. Enel coche abans de baixar del mateix encara s’escapa-ven uns tocaments intims, uns besos apassionats,com a gracies dels ultims dies i una curta despedida.

Al tornar a casa, a Sole li preguntaven coms’ho havia passat. La jove jugava en lo magic iinventava qualsevol anecdota divertida que sesuponia li havia ocorregut en les seues amigues. Elspares contents ya no indagaven mes excepte la pre-gunteta de rigor.

—¿Llavors esta fi de semana no has vist aBlai? —l’interrogava la mare.

—No, mare. Està be que descanse uns diesd’ell, dic yo —fingia la filla tota convençuda.

38

—Chica no li faces aixo al pobret —recrimina-va la mare dolguda—. A mi me cau molt be i en tuse porta de categoria. Va cridar el dissabte per la nitper si sabiem si estaves be. ¡Mira com patix per tu!

Sole aguantant-se de riure fea fum i fugia del’habitacio per a carcallejar-se a on no la sentirenmolt, pensant en quin moment havia cridat ell sen-se que ella se donara conte i en lo bonico que eraper fer coses similars.

A l’hora, Blai, en arribar a casa, pensava enel moment en que la seua novia descobrira quehavia cridat preguntant per ella per a fer-li el joc, i seria de bona gana. Eixos eren els detalls que ell pre-sumia saber, que mes li enchisaven a la seua novia.Un ciri per a un improvisat sopar, una escapadanocturna a la vora de la mar, i centmil tonteries mesque podien fer-la feliç. Blai ho sabía i sempre inten-tava donar-li mes que fora una chicoteta sorpresade les seues.

En les mans notava el perfum del desodo-rant intim que usava Sole. Era una olor moltcaracteristica, dolça i embafant que barrejada enels agredolços liquits que emanaven de la partmes desijada, per ell, de la seua amant, el torna-ven foll d’alegria. Li enchisava la confiança quehavien desenrollat els dos respecte als seuscossos. No existien els secrets, la pudor o la ver-gonya. Ni el mes minim dubte respecte a l’atre.Coneixien cada raco, cada centimetro, cada piga,cada plec de pel i cada peculiaritat que cadascupogueren tindre en la seua humana carn.

39

CAPITUL III

DESAMPARATS

41

Eixa llibertat era lo mes bonico de la relaciosexual, a banda de la satisfaccio. Era molt mes, potser lo mes important de l’amor. La confiança i lafranquea respecte a l’amant.

Havia tingut molta sort al topar-se en la seuanovia, que li consentia casi tot i sexualment el com-plaïa com mai haguera pensat que una chica hohaguera fet, nomes les ties eixes dels videos i lesrevistes pornografiques que havia vist al despertarla seua pubertat.

Sole era molt mes. El paraïs terrenal, la per-fecta companyia i damunt li deixava llibertat i nol’agobiava, cosa molt essencial per ad ell en unarelacio de parella. Mai cap dels dos demanà explica-cions ni motius a l’atre pels seus fets o formad’actuar. Confiaven mutuament moltissim i quan uvolia donar un raonament per qualsevol motiu hofea i punt, tot quedava arreglat. Se podia dir queeren la parella perfecta perque casi ni discutien. ABlai li haguera agradat discutir de quan en quan. Laseua condicio de bon conversador, que ho era, lifea enyorar qualsevol bronqueta per a desprespoder reconciliar-se com fem tot lo mon. Sole nodiscutia mai i ya se sap que quan u no vol, dos...

40

La festa estava servida pero en esta ocasiotenia mes caracter religios que festiu, o millor dit lesdos coses, i devocional per la Mare de Deu delsDesamparats.

Blai ana pronte a per Sole, sobre les huit imija, que vivia prop d’ell. Chino chano anarencaminant per darrere de l’estacio del Pont de Fusta,creuant el caixer del Turia, i recorrent varis carrersfins a arribar al bar a on anaven a sopar. “Xerea”era un bar un poc destartalat pero acollidor i undels millors llocs per a prendre una hamburguesa oun entrepa de categoria superior.

Despres de donar conte del sopar s’havienfet un quart per a les deu, aixina que s’acostaren ala plaça de la Mare de Deu per a començar a viurela festa com el chicon li havia promes a la seuanovia.

En l’escenari que estava colocat a l’esquerrade la Basilica, els musics afinaven els instruments

4342

Valenciana trencaren el soroll de moltes goles allipresents que nervioses esperaven el concert. Se vafer el silenci per part de la gent congregada en laplaça i puntual a l’hora prevista, els mestres musicsvaren fer que les notes en sabor valencià se ferenles ames i senyores del mutisme de la nit.

Una peça darrere d’una atra delectaren alpublic que per valencià sempre s’ha conegut com asabut i exigent. Varen tocar en la perfeccio que pottindre un auditori improvisat a l’aire lliure.

Els aplaudiments trencaren l’harmonia sono-ra al sentir-se les primeres notes de l’HimneRegional Valencià, lletra que tot lo mon corejà enemocionades veus, com a aperitiu del plat fort quedespres vindria. Tota la nit cantant a la Mare deDeu.

Nomes acabar l’aplaudida banda, comença-ren a sonar dolçaines que omplien l’aire d’imagenstipiques i topiques. Quan els tabals marquen el ritmeacompayats per les seues inseparables amigues devent brodaren les primeres notes de “la dansà” i elsprimers balladors obriren eixa nit un dels actes mescaracteristics de la devocio de la cultura a la Patronadels valencians. Les parelles anaven caminant men-tres ballaven donant la volta a la plaça per fora de lafont. Era un espectacul coloriste, dificil de descriuresi no se coneix, a l’igual que les atres festes de laComunitat Va l e n c i a n a .

L’indumentaria era digna de l’event. Tr a g e svalencians dels segles XVIII i XIX molt cuidats i

45

preparant-se per al concert que en breus minutsdonaria inici.

Les llums tenien el color mes bonico que entot l’any a pesar de ser les mateixes i es que, enrealitat, era la plaça que engalanada per a l’ocasiose veïa preciosa. ¡Quin escenari mes divi per a unavelada!

El Micalet, alt, sobri, majestuos com agullaperfecta d’un gramofon que llig el desti dels valen-cians en el cel.

La casa vestuari, una tradicio feta historia.La porta gotica de la catredral, en els seus

apostols que cada dijous son muts testics del mesantic tribunal d’Europa, el Tribunal de les Aigües.

El palau de la Generalitat, com a mostra de lasobirania del poble que en unes hores anava ademostrar les maravelles que pot fer quan va auna.

La font en el pare Turia i les seues sequiesvestides en valenciana pinta, fent brollar la beneidaaigua tan basica i essencial per a l’horta de Valencia.

El tapis de petals de flor que com casi sem-pre era de Galbis. Una joya de color i harmonia enjagants dimensions i en la figura central de laMareta com a motiu principal de lo que era el prelu-di del dia següent, el dia gran. Sempre s’ha escoltaten Valencia dir “de la festa la vespra” i en este caste molt que vore.

S ’encengueren les l lums ficades per almoment al lumenant a la Banda Municipal deValencia i els primers compassos de la Rapsodia

44

En l’apoteosis final i de les ultimes carcasses lamassa tornà al centre neuralgic de la velada, laplaça. Alli continuaven dansant els grups, la majoriapertanyents a falles. A l’acabar esta mostra esponta-nea de folclor, en la tarima, el cant d’estil s’apropiàde la plaça, en albades ben entonades en el seuversador i tot.

En eixe moment ya n’hi hauria unes quaran-ta persones en cada una de les portes de la Basilicaesperant a que se feren les tres de la matinada pera entrar. Gent que venia caminant des dels poblesproxims a la capital i atres que de les comarquesdel nort, sur o oest, no volien perdre’s nit tan magi-ca. Tampoc se podia dir que l’exclusivitat humanala tenien els natius d’esta terra, puix n’hi havia tam-be andalusos, murcians, aragonesos, madrilenys,etc., fins germans d’obscura pell venguts de terressuramericanes.

Sole i Blai prengueren la sabia decisio d’aga-rrar lloc en la porta esquerra de la frontera principal.Eren les dos i mija de la matinada i els que estavenalli en les portes des de fea mes d’un parell d’horescantaven de quan en quan qualsevol de lescançons dedicades a la Mare de Deu que dins ana-ven a venerar. Entre converses i cantics s’estretàmes l’espai entre ells i la porta, a mida que s’acosta-va el moment i els de darrere espentaven enl’impaciencia del que sap lo que dins se va a trobar.

Donaren tres campanades en el Micalet i lesportes del recint s’obriren donant pas a una enfer-vorida multitut que corrent entraven per a agarrar

47

d’entre els quals de manera en especial destacavenels que portaven el grup de Lo Rat Penat. —La mesque centenaria entitat cultural valencianista —expli-cava Blai a la seua parella—, fon una de les princi-pals promotores de la recuperacio d’esta tradicio.

Respecte als homens, portaven trages defaenar i de gala com a mostra de la riquea enl’indumentaria autoctona. Jopetins, faixes rallades,mocadors al cap, capells, capes, polaines, calces decolors, “negrilles” damunt dels saragüells i un sensefi de combinacions maravellosament estudiades pera lluir-les dins de la veracitat historica.

Les dones eren el no va mes en quant avarietat i bellea. Sabates o espardenyes de careta,“pololos”, faldes brodades, de casulla, a ralles.Gipons, justets, manteletes, mantellines, ternos,miges llunes, pintes de flor d’aigua, trenes, flors enels monyos... i tot en la mes diversa gama decolors naturals i adequats a l’epoca de cada vesti-menta.

El coloriste i senyorial ball s’acabà en el“bolero” com es costum, donant pas als distintsgrups que feen gala d’unes atres danses delectant ala gent que els rodejava per a vore’ls millor.

Al sentir el primer avis, el gentiu se va traslla-dar fins a vora riu per a vore el castell que anuncia-ven ya les carcasses en l’orde habitual. El cel se vapintar de gala en honor a la Verge, i per mes que vaser impressionant i fascinant, no acabà de conven-cer als mes exigents, cosa que tan sols aci se dona.

46

les cadires de fusta per a la Missa d’Infants, i ellsdecidiren aproximar-se a un bar per a prendre qual-sevol cosa, calenta i carregadeta, que els mantigue-ra desperts lo que quedava del dia, el segondumenge del quint mes.

Trobaren una tauleta dins d’un baret situat enun carrer no molt llunt de la plaça. Assentats, agrai-ren el descans dels peus ya que encara quedavenmes hores d’estar de planto. Un cafe tocadet per adell i un cafe en llet i una valenciana per ad ella,varen ser saborejats en delectacio i paciencia entreconverses sobre la nit i sobre uns atres temesaliens pero que concernien als dos. A les set decidi-ren tornar per tal d’agarrar un lloquet per a oir lamissa, i quina va ser la seua sorpresa, que si sedescuiden, no poden ni entrar a la plaça. A poc apoc se situaren en un canto en el que no agobiavamolt la gent. La missa durà una hora llarga, des deles huit fins a les nou i quart passades.

Tornaren a buscar un atre bar per a fer- s el’almorzar i templar el cos fins al migdia, descansantels dolorits peus, clar està.

En acabant prengueren posicions per a gojardel Trasl lat, esperant que arribaren les deu,moment senyalat per a tan gran event.

Sonaren les deu campanades en la torre delMicalet i en la plaça i els carrers que ad ella abo-quen si tiraven una agulla de cap des d’un balco nocaïa a terra. Tal era la massa humana que Sole finss’esglayà per por a que qualsevol cosa roïna els

49

un lloc privilegiat a on vore be la “descoberta”.Espentons, chafotons i nervis. Era el moment demes angoixa de la nit, intentant introduir-se en elcentre de la gran sala que sense bancs estava pre-parada per als actes de l’acontenyiment.

En passar el pimer tumult de gent en la por-ta, Blai tenint ben agafada a la seua novia del braçla dugue lo mes a pressa que pogue al mig de laBasilica, just baix del centre del fresc de Palomino.Arribà un moment que foren apresonats per totesbandes, pero la pressio afluixà a mida que anavatranscorrent el temps.

Versos inedits, enfervorits i encesos perl’amor a la Mare, que impulsius o estudiats soltavenles goles solcant l’espai carregat d’humanitat.

Cançons i crits de: ¡Vixca la Mare de Deu!,rematant cada vers, ompliren les dos hores querestaven per a la descoberta. Unes quantes doneshagueren de ser tretes i ateses pels meges queestan alli de guardia, al sentir-se indispostes per lac a l o r, la son, l’agobi o tot a la vegada. Momentsabans de les cinc del mati, els seus fills cridaven:¡Volem a la Mare de Deu! fins que el tapis que tapal’image en l’altar començà a pujar deixant descober-ta la mes bella estampa que mai pot vore un valen-cià, la seua Mareta.

A continuacio vingue la Missa de Descoberta,pero la parella se’n va eixir fora a prendre l’aire irespirar-ne pur, que falta els fea. Al ras, la frescor demaig aliviava els seus pulmons. Ya estaven posant

48

indicat pel guia de la festa, o siga Blai i esperarenun temps fins que una image, mes que conegudaper la corona i el mant, retallà la llum que penetra-va per la Porta dels Ferros. La Mare de Deu delsDesamparats entrà d’esquenes a l’altar entre aplau-diments i vixques, fins que era depositada en elmateix altar cara als seus fills. Llavors arribà lo queesperaven en impaciencia le parella. Un menut quecontaria un any escas era passat de mans en mansper damunt dels caps de la gent que omplia la Seu,fins a aplegar a la Mare de Deu i en passar-lo propdel seu mant era tornat pel mateix cami als seuspares que emocionats l’esperaven. Dos, tres, quatrei fins a huit menuts repetiren el ritual des d’atrespunts de la nau fins que se va cantar l’Himne de laCoronacio i la gent ana eixint per a anar-se’n adinar.

Lo mateix feren els enamorats anant a casade Blai per a descansar unes horetes. Menjarendinar chinenc, que compraren en un restaurant queels venia de cami. Se gitaren a pegar una becadetaen els sofas del salo fins ya entrada la vesprada quetornaren al centre per a vore la processo.

Se situaren en el carrer de la Bosseria, per avore desfilar a tota la plana major de la ciutat, tanteclesiastica com civil i militar. Als chiquets de SantVicent i a les Falleres Majors de moltes falles deValencia, entre atres. Pero el moment mes cimerera quan passava l’ image de la Verge delsDesamparats i des dels balcons una pluja de petalsde rosa li besaven la cara caent als seus peus, junt

51

poguera succeir. Tot pensament se li n’ana del capen vore cóm per la porta de la dreta de la Basilicase besllumenaven uns rajos de la corona de la Marede Deu dels Desamparats. L’image navegava amuscles dels portadors i del poble pla que se va feramo i senyor de la situacio trasl ladant a laGeperudeta per damunt de tots i sense que en capmoment tocara terra. Estant a una distancia de tresmetros de la parella, Sole s’emocionà al vore comuna chica que, passant per damunt de la gent,s’acostava per a tocar a la talla policromada i delseu vestit li arrancava els “flecos” del mant del chi-quet. Sabía positivament que no era un acte devandalisme, molt al contrari, eixos fils del mantserien ben guardats i venerats per la chicona com amostra d’amor a la capitana generala, la Verge.

Uns atres, pujats als muscles d’algu, recita-ven versos, cants i frases fetes en una prosa eufori-ca, en llagrimes en els ulls i el cor en la gola.

Despayet pero sense pausa la Maredeuetaarribà fins al carrer del Micalet, moment que Blai iSole aprofitaren per a anar fins a la porta romanicade la Catredal donant una volta pels carreres dedarrere.

— Vas a t indre el gust de presenciar elmoment mes divi, per lo manco per a mi, de tota lafesta —assegurà ell molt convençut—. Nomes peraço cal vindre, pero se sent millor si s’ha complittota la velada com hem fet nosatres dos.

Entrant en la Catedral se ficaren en el lloc

50

¿els seus desijos mes intims? ¿En qui discutiria?, ¿aqui se menjaria a besos?, ¿en qui podria compartirla seua vida? En ningu, no volia saber res de l’amori li entraven ganes d’enclaustrar-se del mon, de suï-cidar-se. Eixa era la solucio mes covart i la menysfactible perque res solucionaria.

El seus pares podien ajudar-lo a passar eixemal moment. Puix economicament mai li havienfallat i en l’assunt afectiu tampoc tenia massa quei-xa. Ell vivia en el pis a soles, des de que tenia lamajoria d’edat. Els pares li’n deixaren un que no eramolt gran, cosa que li venia prou be i aixina tenia laseua independencia i els seus progenitors la seua,explicacio de la situacio economica de Blai.

El tindre un piset de fadri que diuen, tenia lesseues ventages i els seus inconvenients. Respecte almenjar, la mare li omplia la nevera totes les sema-nes de lo que ad ell mes li agradava, encara quedinava i sopava fora molt a sovint. Eren mes queres coses com sucs, verdura per a fer ensalades,llandetes, pa de mole, postres o beguda variada. Enla qüestio de la neteja anava la dona que s’encarre-gava de fer-la en casa dels pares, que tambe ficavala llavadora i planchava. Lo unic que havia de fer ellera escurar i comprar les coses que li interessavenfora de lo basic.

Un inconvenient era que quan volia parlar enqualsevol o estava deprimit, no tenia en qui discutiro a qui plorar-li, que vixquera alli mateixa, o sigaque convivira en ell en el mateix espai vital diadarrere de dia. Pero era maravellos si volies estar

53

als inocents degollats que porta baix el seu mant.Perduda ya de vista la comitiva que portava laVerge, els novios corregueren entre estrets carrers ipegant voltes, per estar alguns tallats per la desfila-da, arribant al carrero que n’hi ha ente la Basilica i laCatedral. Alli mateixa una chicoteta porta de ferros ividriada deixava vore en el seu interior unes mani-setes que representaven la Batalla d’El Puig.

—Aço senyala el lloc a on se va fer la prime-ra missa per l’entrada en la ciutat del Rei Jaume I —explicà Blai— i ara anem cap a dins per a quanaplegue la Mare de Deu i voras una cosa que pocsvalencians coneixen i es vore a tres Vergens juntesen el dia de la seua celebracio, la d’ella, la Mare deDeu dels Folls, Inocents i Desamparats.

Puix era de veres, al passar pel corredor ientrar en la Basilica, des del lloc escollit per Blai, sepodien vore la Verge que havien tret en Processo, lade l’altar en la Basilica i la de ceramica que està a laseua esquerra. Tot un luxe per a uns bons valencians.

Per a concloure una fi de semana tan mogu-da una volteta per “l’Escuradeta”. Totes les paradestenien artesania en fanc o ceramica, des de la tradi-cional chocolatera en miniatura, fins a ceramiques imanisetes en alegories valencianes com a motiu. Laparella comprà un joc de te, en tasses, plats, sucre-ra, lletera i tetera de fanc cuit en un color caramelo,molt boniques i senzilles per al pis d’ell.

Ara res podia ser igual. ¿Que faria les fins desemana? ¿A qui li contaria les seues inquietuts?,

52

s’ho massa, dibuixant en l’inconscient totes i cadauna de les postures i coses que faria en elles en elllit. Continuà en el moviment inconscient, mentresel pensament volà a les possibilitats noves, obertesen la desaparicio de Sole i la seua repentina fadriniarespecte als amics i coneguts. Podria montar festesen els companyons, d’eixes en les que tots acabenbufats i despullant-se per a medir la seua virilitat enel tamany dels membres virils, que si be tots sabenque es una bogeria, servia per a que els mes chu-lets del grup que donava la casualitat, eren elsmillor dotats fisicament, exhibiren els atributs ensenyal d’homenia, falsa, pero per ad ells homenia.Blai en esta classe d’events se deixava portar.Primer perque estava en un terme mig respecte a laqüestio de la valorario genital; en segon lloc, perque ell tenia el valor afegit de la seua fama de “lli-go”, mes per la personalitat que pel fisic, pero exis-tia eixa fameta i ahi estava i, per tercera rao, perqueera una certa manera d’evasio front als canonssocials i reals. O siga, un tall de manegues al monper complet, envalentonat per l’alcohol i la collad’amigots.

Una atra de les possibilitats consistia en via-jar. Anar a un viage organisat, visitar per una bonatemporada les atres dos ciutats que tant volia is’estimava. En Bilbao l’esperaven la “amoma”Ramira, els vells amics de l’infancia i les festes en laSemana Gran. La gran desventaja consistia en queara els seus amics vascs no estaven en la ciutat i elllo que volia era que estos el distragueren.

55

tranquil sense molesties d’uns atres que interferixenen lo que estas fent o canviar de canal en la televi-sio, escoltar musica al teu volum, fer lo que t’abellixsense ningu que te diga que està be o mal. Estar enla teua casa i ser realment l’amo de lo que se fa odesfa. Es una cosa que sempre agraia als seuspares, per tindre una llibertat que cap dels seusamics o coneguts gojava.

Una atra ventaja era que al pis se podia por-tar a qui vullguera sense rendir contes a ningu, comels fins de semana que passava en la seua amada.

Ara si acas, en vista de lo ocorregut, podiaanar uns dies en sa mare i en son pare, cosa queells prendrien en alegria per conviure, fugint de laseua soletat. Paradoxes de la vida, abans no con-sentia que res l’haguera apartat de la seua enyoradanovia, Soletat, Sole. Realment no sabía pensar si noera en ella. Les decisions les prenien sempre elsdos, raonant els pros i els contres. A cada u delsseus moviments li faltava la replica d’ella. Els llavisno trobaven en el buit espai, la carnosa tendrea dela seua amant que despres de besar-lo sempre elmossegava carinyosament.

Li canvià el pensament de sobte i començà ai m a g i n a r-se en unes atres chiques fent l’amor enelles. Duent-se la ma als genitals, manprengue elritmic moviment de l’onanisme, pero el seu mem-bre viril no corresponia als estimuls. Per primeraocasio en la seua vida la millor de les seues ami-gues, com ell dia, li fallava. Li vingueren al cap qua-tre o cinc ties a les que faria un favor sense pensar-

54

CAPITUL IV

LA MAGIA D’ALBANA

57

Tal vegada Alcoy era el millor desti per a eva-d i r-se de tot, perdent-se en la Font Roja o en elPreventori, revent de la naturalea, que alli es partdels mateixos alcoyans, la bona respiracio i tonifica-cio per al cos i la ment, en que nos bateja el sol il’aire en ple camp. Nomes tenia un inconvenient iera la soletat que li podia fer pensar massa, cosaque ara no convenia molt.

Tornant al pla mes fisic es dona conte quecontinuava palpant-se i lo que fea no rebia atre nomque eixe, se palpava, perque no consegui l’ereccioen cap moment. Deixà de tocar-se i retornà al primi-tiu pensament de la situacio en que estava immers.No faria ni mija festa. No desijava tindre relacionssexuals en una atra dona. No... o si, podria ser unasolucio el viajar llunt de Valencia. Llunt de tot. Seríadificil tirar al sac dels recòrts una cosa tan viva comla que havia segut la seua mija taronja durant tantde temps. No, no volia oblidar-la, pero pensar enella li fea mal. Una ferida que li mossegava rabiosa-ment el cor, li’l serrava en dos mitats. El pijor dolordel mon es el de cor. No hi ha medicines quepuguen curar-lo. El temps es el millor mege, permes que no arriba a sanar-te del tot.

56

Anava cap a casa quan de sobte se topetà enella al girar un canto.

—Perdona, no t’he vist —se disculpà Blai.

—No, no passa res —li contestaren uns ullsverts alfabega—. Albana, me diuen Albana i ¿lateua gracia quina es? No, no m’ho digues—tallant-lial chic mentres li posa la ma en la boca—. El teunom comença per la B.

—Blai, en efecte, ¿com ho has sabut? —inte-rrogà el chic.

—Se de tu mes de lo que imagines. ¿Te diualguna cosa la paraula soletat? Necessites de mi iprou. ¿Quan podem quedar? —qüestionà ella.

—No se. Eres molt directa. Me dones un pocde por —digue ell reticent.

—Nomes desige ajudar-te. Creu-me i eixirasbeneficiat —insinuà misteriosa—. El dijous a les sisi mija aci mateixa, ¿d’acort?

5958

vore-la i la sensacio de por en ganes de fugir acorrer i oblidar-se d’aquells ulls.

Lo inevitable ocorregue. En vore’s, ellas’acostà ad ell i se besaren en els llavis significativa-ment. Enllaçats per la ma iniciaren el seu caminarsense una direccio predeterminada. Anaren a parara casa d’Albana. Una finca bella. La vivenda eramolt peculiar començant des de la porta. El rebedorera quadrat i tenia una chicoteta tauleta i darrere unespill. Damunt la tauleta moltes figures que parei-xien fetes en cuiro i fanc. A Blai li recordaven al’artesania hispanoamericana. En l’espill ovalat, mol-tes estampes agarrades de les vores. Imagens desants, vergens i similars. Les parets exageradamentcarregades de ceramiques, en formes de forta ideo-logia de distintes religions. Tambe objectes de fustao pedra, pero molt junts. Donava un poc d’impres-sio a brut, a vell, a desastrat. El cas es que despresd’observar un temps, ya en el salo, que tenia identi-ca decoracio les coses estaven mes ordenades i enuna disposicio dins del caos que mantenia certa llo-gica. Del rebedor passaren a un corredor, sense res,que constrastava en l’estancia anterior.

A l’entrar al salo, a ma dreta, l’ama del pis vafer una senya al seu convidat a assentar-se en elsofa. Era gran, antic, ple de corca i tapissat en ungranate obscur. Assentat, Blai observà tot lo que elrodejava mentres Albana se disculpà uns segons idesaparegue per la porta per on entraren.

Totes les parets estaven plenes de quadros,repises en figures, plats, ceramiques, talles en fusta,

61

Blai va assentir i despres de despedir-se con-tinuà caminant cap a casa cavilos en l’encontrecasual i lo que li havia dit Albana. ¿El coneixia dequalsevol cosa? Ho dubtava, puix ell tenia moltbona memoria i no li sonava de res. Sense dubterecordaria eixe monyo bru llis. Eixe cos tirant agrosseta pero de pits ben formats i galtes respingo-nes, com ad ell li agradaven els culs. I sobre tot elsulls que si no coneguts li resultaven familiars encaraque estava segur de no coneixer-la.

Arribà a casa, sopà unes quantes verdurescuites al microones en formage rallat per damunt.Se va duchar i sense donar-se conte se masturbàpensant en la nova i misteriosa amiga.

Des de la mort de Sole casi no havia pensanten el sexe. Pero era inevitable l’atraccio fisica i men-tal que li havia produit d’una forma distinta a les quehavia sentit per la seua novia. Era inexplicable. Se vag i t a r. Casi no va dormir en practicament tota la nit.Era com una obsessio; els seus ulls en la foscor elmiraven i presentia que descobrien coses seues queni ell mateix sabía.

Tornà a excitar-se dormint i se percatà al ’ e y a c u l a r, que reaccionà llevant-se de damunt laroba del llit per a no tacar-la. Dormia mal i lo mesestrany es que era la primera polucio nocturna de laseua vida. Alguna cosa rara li estava ocorrent i locert es que Albana tenia molt que vore.

No se la llevà del cap fins al moment de tro-b a r-se els dos de nou. Acodi a la cita nervios a

60

—¿Com ho saps? —posant-se serios Blai alpercatar-se de que sabía fins els seus gusts—. ¿Quit’ho ha dit?

—Ningu —asseverà mentres li ficava en el teuna goteta de mija llima que acabava de tallar—. Esinnat en mi l’endevinar coses dels demes —assen-tant-se en el sofa li va oferir una tassa—. Assenta’tper favor.

Blai va obedir i en assentar-se i prendre elprimer glop, va descobrir un quadro en la paretd’enfront a on ell estava. Era Albana, pero no podiaser. Anava vestida, molt antiga com del segle XV oXVI. En la pintura i el marc se podia comprovar laseua antiguetat. Mirant-lo fixament haguera juratque era la mateixa que tenia assentada a escassosmetros d’ell.

—No soc yo per mes que ho parega —digueella en un to de misteri—. Es una antepassadameua. Ya se que la semblança es extraordinaria,pero eixe llenç te mes de cinc segles. Mira, ¡coses dela naturalea!

Blai a cada cosa que descobria se bocabada-va mes i la seua incredulitat trencava el seu escep-ticisme. Depres d’un silenci, Albana va anar fins aun moble molt conjuntat en la resta, que estavaple de llibres. N’agarrà un i tornà al lloc que abansocupava assentant-se. —Millor te fique en antece-dents per a que no t’esglayes de lo que he de dir- t e—explicà l’amfitriona—. Eixa de la pintura que tantt’ha impressionat es “Albana la bruixa” i com a tal i

63

o siga, d’impressio. Tot era molt interessant. Lavar ietat anava des d’una Mare de Deu delsDesamparats en uns taulells de Paterna que recor-daven a uns socarrats, fins a ninotets de budu, pas-sant per una torre de Pisa d’alabastre enorme, d’unmetro de llarc, que estava en un raco de la sala.

Un moble robust i tambe de certa antigor erafidel a la resta del decorat. Alli ya eren objectesd’una atra magnitut els que ocupaven ordenada-ment un lloc. Una ploma d’au i un tinter, una pira-mide de vidre, una senyera de peu sobre un mar-bre, en el seu rat penat i tot, un pot de vidre en dosulls, un… ¿un pot de vidre en dos ulls? Se va que-dar gelat. S’alça de colp i ana fins a l’objecte enqüestio i agarrant-lo l’examinà. Pareixien de veres,lo que li va causar repulsa i oix.

En eixe moment, entrà Albana en una fonten dos tasses i una tetera. —¿Ya has conegut aDomi? —deixant la font en un centret davant delsofa—. No t’esglayes, son ulls de gat, d’un que vaigtindre i al morir, ma mare el dissecà. Com els ullsera lo que mes li agradava i dia que tenien magiaels va ficar en formol i aci estan. Ella diu que donenbona sort.

—Ya, ¡que curios! —deixant el pot en el seulloc no sense aprensio. Se percatà del servici de teportat per la jove—. ¿Es te?

—No i si. Es te pero en herbassana que escom el preparen els moros —explicà servint-lo enles dos tasses—. ¿T’agrada sense sucre i en unagoteta de llima, veritat?

62

—Gracies —agarrant el regal—. Albana,¿anem a continuar veent-nos?

—Es impossible, ho sent —digue en veuafectada per la pena—. Res m’agradaria mes. Nit’ho imagines. Cada u devem seguir el nostre desti.La missio era donar-te’l i guiar-te per a la seua llec-tura. Per favor, ara veste’n.

—Com desiges —alçant-se la va mirar fixa-ment com intentant retindre-la en la seua retinaeternament—. El cas es, que pareix que te conega.

—Pot ser—alçant-se la chicona—. ¿Qui sap?En fi, t’acompanye i gracies per fer-me cas.

Acompanyà a Blai a la porta de la casa i sedespediren en un curt adeu. Mentres el jove anavacami de sa casa, va tindre tentacions d’obrir el llibrei llegir-lo. Una cosa en el seu interior, una veu que lirecordava a la que acabava de sentir d’Albana, lirepetia que no l’obrira, pregant-li que esperara alseu moment.

Començà a ploure i corrent arribà a casa res-guardant de la pluja el llibre, ficant-se’l per dins dela roba. Li enchisava que l’aigua fera acte de pre-sencia tan inesperadament com sempre es habitualen la seua ciutat natal. Se va chopar de peus a cap,per lo que en pujar dalt, se va llevar la roba i des-pres d’eixugar-se be, se posà roba seca.

Estigue un temps llarc mirant pel finestral delmirador com plovia sense parar i observant el tra-yecte de les gotes en el vidre.

Les llagrimes del cel el posaven melancolic

65

ya de prou major, va ser cremada en la foguera enplena Edat Mija. Una dona extraordinaria que maiva fer mal a ningu, molt al contrari i que si va seassesinada fon per un malentes en el que ella reshavia de vore. Despres d’ella hi ha hagut unesquantes “Albanes” fins a mi, que de moment socl’ultima generacio i totes, gracies a Deu, hem ten-gut el do de ser molt receptives i sensitives en elf u t u r, el passat i les persones. Es una gracia quecal ensenyar-se a viure en ella. No es facil, no cre-gues. Aixo si, quan ho fas, es maravellos i agre a lav e g a d a .

Quan veig a una persona la qual m’atrau esper que he de comunicar-li alguna cosa. En tu hasegut aixina, pero el teu cas es mes especial.

—Si, ¿per que?— interrogà Blai.

—No puc dir-t’ho, per lo manco ara no —negà Albana —. Pel contrari te vaig a fer un regal.Aci tens este llibre. Es per a que te’l lliggues. Peroen una condicio. Tan sols podras saber el seu con-tengut quan yo te diga que ho faces. Vullc dir queen cada ocasio que te done permis per a llegir uncapitul, ho pots fer. Pero quedes advertit, nomes uncapitul, Blai. ¿Me jures que ho faras?

—Si, ¿com no? —cada vegada mes estran-yat de lo que li estava succeint—. ¿Com podras avi-sar-me si estic fora de Valencia?

—No patixques, yo fare per avisar-te —donant-li el llibre—. Tranquil que sabras perfecta-ment quan llegir cada capitul.

64

llegir en narrativa. El Tirant Lo Blanch, el tenia des-fet de tant de llegir-lo. I ara el seu magic li tornava larecompensa a la seua fidelitat a la lliteratura migevalo relacionada en eixos segles.

¡Mira que si fora autentic el llibre!Tornant a la realitat en el primer full a l’igual

que en la portada, escrit a ma i en ploma, se podiallegir:

Avidament el chicon passà la pagina icomençà a devorar el primer capitul en un graninteres, al ser el primer llibre d’estes caracteristiquesque mai havia caigut en les seues mans.

67

encara que l’inspiraven per a fer coses. Pensava enAlbana. Sonà el telefon, tres timbrades i el des-penjà, oint una veu que no el deixà ni preguntar quiera.

—Pots llegir el capitul primer. Acte seguit setallà la comunicacio. La veu femenina era sense capde dubte d’Albana.

Penjà l’auricular i se va dirigir a l’habitacio a onva deixar el llibre a l’arribar fea un curt temps. Eneste en la ma tornà al salo. Se preparà un h e r v e r odel moble-bar, i s’assentà en el sofa, junt a l’halogende peu.

Mirà en mes deteniment el llibre. Se tractavad’un eixemplar prou vellet en tapes de cuiro sensetreballar i tancat per mig de dos cordes fines que senugaven en la dreta en unes atres dos que naixiende la tapa de darrere. No era molt gros per lo queno deuria tindre moltes fulles. A l’obrir-lo s’estranyà,donant-se conte en la primera pagina que era unmanuscrit. Una lletra immillorable, gran i en el colornegre marronenc de la tinta que pert foscor pelsanys, filigranava en el paper en un estil que ya nos’usa per falta de practica i temps. Estava intrigat pelcontengut del llibre i ara l’anava a desvelar.

Per l’estil i per la presentacio Blai deixà correrl’imaginacio, creent que tenia davant un eixemplarunic, una novela de cavalleria autentica, o les viven-cies d’un cavaller en l’Edat Mija. ¡Que poc, sensesaber-ho, s’alluntava de la veritat! L’Edat Mija. Eixaera l’epoca que mes li enchisava i la preferida per a

66

CAPITUL V

BILBO

7574

¡Dinc! ¡donc! ¡Dinc! ¡donc! Les dos es ferenpatents en la buida i vella estancia a continuaciod’escoltar-se els quarts corresponents en el rellongede la sala.

Mobles antics i ben cuidats, alguns quadrosde vert i mar signats per anonims autors i el sostreprou alt en una recarregada moldura es lo primerque va vore Blai a l’obrir els ulls. Li fea mal el cap.El mal gust de boca li recriminava l’alcohol consu-mit sense mida la darrera nit. Intentà alçar-se d’unbot, mes el cap li va fer un marejol i frenà en sec laseua accio per mes que tenia pressa per anar al ser-vici. S’incorporà mes despai anant fins a l’excusatdescalç mentres cruixien el taulers de fusta del pis,baix el seu pes. Abans d’arribar es va traure la “chu-fa”, sempre la nomenava aixina per que li pareixiagraciosa la parauleta, i es retenia les ganes apretant-se la punta com si l’ajudara a aguantar-se. En arri-bar va descarregar una pixarrada de les que mais’acaben, ¡clar, tota la nit chuplant!

7776

ven a la capital d’Euskadi a passar uns dies o quanella anava a Valencia a passar una temporada, llar-ga normalment. En estiu tambe anava el menut,perque s’estava mes fresquet en Bilbao que en lacapital valenciana.

De la seua infancia per terres vasques recor-dava molt nitidament quan la amoma se l’emporta-va en tren fins a Getxo per a banyar-se en la plaja.La vella duya de tot en la gran bossa blava i blanca.Des de la tovalla a cremes de sol, esteretes de palla,una radio, els entrepans per a almorzar i una bote-lla d’aigua casi congelada que ella enrollava en dia-ris per a que se mantinguera fresqueta i se mante-nia, eixe era el misteri, que sempre estavabonissima. ¡Ah! i un parasol. Anava carregada comuna haca, pero gojava fent l’excursio fins a l’entradade la ria.

Tambe venia al seu recòrt els dies que dona-ven inici a la festa de la Aste Nagusia. Imagens quedespres de mes major verificà com a centres, de laMarijaia entrant per la ria per a donar pas a l’inici dela festivitat local. El so d’un xistu o un home dan-sant vestit de blanc i roig, com els navarros, pegantbots en lo que despres resultà ser el ball tipicd’aquella nacionalitat. Els tipics sopars de sardinesrecent peixcades i torrades en les taules de fustajunt al port de la famosa Santurtzi, en la maravello-sa vista de l’estatua de la Mare de Deu del Carmeque n’hi ha alli mateixa.

Una atra cosa que tampoc se perdria mai dela seua memoria sería quan feren ell i el seu pare la

79

Es va llavar la cara en quatre esguitons i enacabant se va assentar en el bidet; encara que non’hi havia calenta, ell mes que fora gelada necessi-tava l’aigua, i no li importava que no tinguera laa m o m a Ramira ducha en la casa, ni que els tresultims dies l’orage fora el tipic de caure el chiriviripero no arribava a ploure mes, l’higiene personal laconsiderava basica per a la salut i la convivencia.

L’aigua li recordà un dia anterior en el quejunt als seus amics anaren a la plaja de Laga.L’aigua del Cantabric era molt mes gelada que la delseu Mediterraneu, una mar calida. Esta era brava ien tota la força de l’ocea proxim. Sempre li agrada-va passar un mati o una vesprada a vora mar per loextraordinari que resultava vore el cossos femeninsen les seues excitants curves, que casi nuets, mos-traven totes les maravelles de la creacio fetes dona.Ainhoa tenia unes caderes redones i ben formades.Els pits ovalats senyalaven al cel en uns peçonsgrans que al banyar-se pareixien demanar pas a tra-vés del menut bikini. Despres del bany en la geladaaigua del Cantabric, en un restaurant proxim dema-naren cocotxas. Lo millor no eren les branquies dellluç, no. Lo mes sabros i suprem consistia en remu-llar pa en la salsa. No sabía qué li agradava mes, sieixe exquisit plat vasc, la paella o l’olleta alcoyana.Pot ser que cada u en el seu entorn era lo mes per-fecte per a cada ocasio.

L’aigua tambe tenia sabor al recòrt de laa m o m a que sempre l’havia mimat molt. La veïacada tres o quatre mesos quan els pares el porta-

78

Entre besos apassionats i “te vullcs” quesonaven a desig, les mans del mascle anaren esva-rant-se des de les blanes i ben plantades mamellesde la seua companyera, fins a estar la ma entre lescuixes femenines, intuint un humit refugi de plaerbaix la delicada roba interior.

Ella per a no perdre temps, una vegadahavent-lo lliberat de tots els botons de la camisa,continuà en els de la bragueta dels vaquers i intro-dui la ma per dins dels calçonets fins tocar el pel delpubis cosa que junt a una lleu pressio de les camescontra la ma del seu amant li va fer sentir un ariço.

Com el que no vol l’assunt i en la pressa detrobar-se llaugers de roba, Blai va introduir a la seuaamiga el seu membre viril que ya havia adquirit unvolum i durea considerables, en lo mes intim delseu ser, quedant-se els dos a mig vestir i en unagrotesca posicio.

Ainhoa posant-li la ma en la boca li va feruna senya. Blai comprenent-la se’n va eixir de lapreuada llar i trague de la boljaca de darrere delspantalons un preservatiu. Se’l va posar en un tres ino res i al moment tornava a ser part del binomique uns instants abans eren un sol cos. Es meneja-va espayet refrenant-se l’impetu, no aixi la chicaque lluitava per intentar estar mes prop d’ell cosaimpossible materialment i fisicament.

Uns minuts de plaentera folleria i gemecs itot s’acabà quedant-se la derrotada calma queseguix a la sexual lluita lliurada satisfactoriament.

81

primera visita a Guernika-Lumo. Li contà l’historiade cóm els seus antepassats se reunien baix l’ombrad’un roure per a decidir els interessos comuns. D’ahicontinuà fins a redactar-se a l’ombra de l’arbre queestava prop de l’ermita, les lleis de Vizkaya. Tota unallegenda, de la que ara queda el Enbor Zaharra b a i xun templet i que en la part de darrere de la Casa deJuntes, en la seua grandiosa vidriera, estan el fill i elnet del famos arbre de Gernika.

El marmitako que la yaya li cuinà estava pera repetir. Se l’havia jalat tot a pesar de no ser moltm e n j a d o r, assunt que la seua mare li recriminavaprou a sovint.

Mirà el rellonge de la sala. Era de paret, enmolts forats de corca que li donaven cert caracterd’antigor i un parell de passades de verniç, que delluent no pareixia tan vell, pura contradiccio.Passaven vint minuts de les quatre i a les cinc deuriareplegar a Ainhoa.

Ainhoa. ¡Quina maravella de chicona! No eramolt graciosa de cara pero si de cos i personalitat.Li vingue al cap la nit anterior quan s’escaparen dela colla d’amics i se pergueren en la foscor del’assucac que hi ha prop del passeig Camp Volantini se veu des de la finestra de la cuina de casa layaya Ramira.

Alli mig damunt del maleter d’un Ford Fiesta,la ma d’ell ana deslisant-se des del coll fins a l’escotfemeni. Mentres Ainhoa li corresponia en lo propi,en el pit mig bellut de Blai.

80

tot arreu. Les primeres maquines del servici deneteja aparegueren per les rodalies del teatreArriaga i començaven a intentar adecentar en lopossible les conseqüencies de la festa que estavaamainant pero nomes per unes hores.

Ara tot pareixia distint. La gent ben vestida ide prou mes edat passejava sense pressa i en l’ele-gancia que nomes saben fer-ho els bilbains.Pensava en lo distint que son Euskadi i la NacioValenciana. En canvi, son pare que era de la capitalvasca i sa mare alcoyana s’entenien a la perfeccio.Ell havia rebut un llegat cultural barrejat pels origensdels seus pares i a mes vivint en Valencia tambeinfluenciat per la castellana. Total que dominava lallengua valenciana, la castellana i es defenia en eus-kera.

En estos pensaments arribà al portal de laseua novia. Cridà al timbre i als quaranta segons yaestava la chicona, mes preciosa que mai, davantd’ell, millor dit pegada ad ell, donant-li un besd’eixos que mai s’acaben. En dos passos es clava-ren en “El Boulevard”, lloc de costum en el que pre-nien el famos cafe a la crema que tant enyoravaBlai quan es trobava llunt de terres vasques. L’agre-dolç sabor del cafe en llet i eixa bromera quedamunt el liquit li dona mes personalitat l’atraïa perlo manco un parell de voltes al dia com a minim.

Tenien els dos amants molt de que parlar mesque foren favades. Quan t’enamores al principi tot esnou i interessant mes que no ho siga realment.

Acabats els cafes anaren pel Tivoli fins aga-

83

¡Quan se pert en el condo! Diuen que no. Noni poc. Pero no queda mes remei. Mes que siga perla seguritat de no tindre una sorpresa en fomad’embaras, ya que encara que tambe circula el fan-tasma del sida, en ella no existia eixe problemapuix era verge abans de fer-ho en ell. D’aixo estavasegur.

Ainhoa.Ainhoa li estava fent passar la Aste Nagusia

millor de la seua vida i aixo que tornava a Bilbao acasa de la seua yaya tots els anys en l’estiu des deben menudiu.

Va eixir de casa en direccio als set carrers,ella vivia en Belosticalle en ple centre de la ciutat.Creuà enfront de l’Ajuntament vora la ria i medint-se elspassos recordava el maravellos acte amoros de lapasada nit. ¡Que passada! ¡Maravellos! ¡Inoblidable!Ya tenia ganes de pegar-ne un atre. Eixa nit segurque ne cauria un de nou, Ainhoa era tan compren-siva. Mentres pensava aço recordà quan al passaren cami invers de deixar a la seua novia anant acasa, l’espectacul de totes les txoznas encara plenesde gent. Serien vint minuts per a les set i ya clareja-va el dia. L’image era dantesca. Tot el carrer pled’un color gris marronenc. Alguns tirats en les ace-res en signes de total ebrietat. Mentres que unsatres dormien en sacs o sense res, tirats en els jar-dins d’enmig de l’Arenal. Una olor que donava oixentre pocimes alcoholiques i pixums emanava del’asfalt. Les recialles dels katxis se dispersaven per

82

—Sí, en aixo tens rao —afirmà la chica que-dant-se callada pensant.

—Cap poble es millor o pijor que un atre—assegurà Blai—. Ningu ama a la seua patria perser gran, sino perque es seua.

Estes paraules emmudiren la conversaciodels dos un temps, interromput per un parell deprolongats i apassionats besos intercanviant-seabraços.

—Lo que no acabe d’entendre es la fixacioque teniu en el Lumburu —tornà a la carrega Blai.

—Es el simbol d’un poble, un somi, una uto-pia a l’alcanç de la ma —contestà ella en aired’orgul l. — No m´ixques ara en que eres unmaketo.

—No ho se. Pero mirant-ho geladament, noes mes que l’intent imperialiste d’un poble que volser alguna cosa mes —retrucà el valencià—. Si tedones conte, Navarra no te per que patir el vostreafany expansioniste, ni ser part de vosatres, quanella ha segut mes important historicament. I a mes,contesta’m si pots. ¿Son quatre les provincies vas-ques?

—Si, com les fulles del Lumburu.—Llavors, ¿que succeix en el païs vasc fran-

ces que tant voleu i desigeu per a la vostra indepen-dencia?

La chicona se li va quedar mirant sensesaber qué dir-li i la seua reaccio consisti en donar-liun llarc bes al seu novio com per a canviar de

85

rrar el Funicular per a pujar a Artxanda. Charrarentot el temps i de tot un poc mentres admiraven elspaïsages de la vall que hi ha a esquenes de la capi-tal. A l’arribar a l’ermita de Sant Roc es tombarenels dos mirant cap a Sondika entretenint-se veentaterrar i enlairar-se els avions. Comentaren entrebesos de complicitat, l’acte tan lasciu com satisfac-tori com fon per als dos la passada nit en el carrero.

Acte seguit, la vasca va fer gala dels seu sen-tir patriotic aludint a la vella estampa que veyencomparant-la en la terra del seu company.

Ho fea per a punjar-lo i vore fins a quin puntamava a la seua terra.

—Has de tindre en conte —digue Blai— quecada poble te les seues peculiaritats i comparar esodios. Vosatres teniu uns païsages verts de mon-tanyes que arriben fins a voramar. Nosatres en laNacio Valenciana en tenim un atre molt distint.Camps i camps de vert, pero no fet per la naturaleasino pels cultius de tarongers, almelers i arrossarsentre atres. Si aci vore caure el dia en el mar enGetxo es divi, en Valencia, en qualsevol plaja, es locontrari, el trenc d’alba es un espectacul vore comnaix el sol. Els vascs teniu alguns balls tipics i untrage tipic. En Valencia n’hi ha centenars i centenarsde cançons, balls i trages. En canvi vosatres apre-cieu mes lo vostre que els valencians lo seu, loautocton. Paradoxes. Per aixo pots vore que cadapoble es distint i peculiar respecte als demes i sel’ha de vore i respectar-lo com es. Aixina es com sedepren a amar-los.

84

—Es dificil saber-ho, perque es unica —licontestà Ainhoa—. ¿No creus?

—Si, pero des d’aci dalt es pareix a Alcoy—digue ell en una mirada de nostalgia. Fea molt queno hi anava i ya tenia ganes de chafar la terra delcafe licor.

En escassos segons ixqueren Erlanz, Edurne,Itziar, Izaskum, Eneko i Aranzazu, els amics en quihavien sopat. Pujaren als coches i se varen dirigir alcentre per a vore el castell del festival de pirotecnia.Hui li tocava tirar a un valencià.

Instalats en la barana de la ria esperaven enganes que foren les onze, per a lo qual faltaven tret-ze minuts, per a que començara el castell. El tiravaun dels “Caballer”de Godella i els bilbains, com apardals que estan, se l’havien guardat per a tancarel concurs. El diparaven des de Mallona i enfront del’Ajuntament, assentats en el pretil, era sens capdubte el millor lloc per a vore’l.

A l’hora indicada se va sentir en l’aire, primerla llum, despres el so de la primera carcassa. A laque feya tres, el cel s’allumenà fent- se de dia. Unaserie de combinacions molt fines i ritmiques encolor i estetica anaren pregonant als assistents quieren els reis de la pirotecnia mundial. L’ e s p e c t a c u lno era comparable a un dels castells de falles enValencia, pero se li pareixia prou. Mija hora de focsdonaren a la postre com es podia esperar el valiospremi al valencià, com la majoria confirmà despresde vore el final apoteosicament divi en que el païsade Blai els va delectar.

87

tema. Era una qüestio que cap natiu d’aquell païs lihavia sabut contestar i Blai se divertia fent-los lapunyeta d’eixa inocent pero borda manera. Unamiqueta de meninfotisme valencià.

Un avio despegà passant per damunt delsseus caps. Al pegar la volta en front d’ells va ser elmoment en que es donaren conte que estavacomençant a enfosquir i pensaren en baixar.

Es varen fer les nou i la nit començava allançar el seu tern brodat d’estreles. Decidiren tor-nar-se’n al centre a on es juntaven a sopar sempreen els amics. Fins a les deu no apareixeria el primerpel lloc de costum, per lo qual varen decidir baixar-se’n a peu, no hi havia corruixes.

El sopar era, a banda de copios,de lo mesbo: pimentonets del païs, una coqueta de creïlles,pernil, formage, pollastre, pa, beguda i de postreBlai es va arrimar a la barra i demanà per a ell unG a t z a t u i per a Ainhoa uns T x u t x o s. L’anterior nittambe soparen alli en Cobetas i es la rao per lo queell s’imaginava que anava a prendre la seua parellade postre.

I en la pancha plena ixqueren a vore la ciutatde nit des del Minteguitxueta. Era preciosa la pano-ramica. La ria s’intuia. Es besllumenaven la plaça debous, “la Catedral rojiblanca”, el Guggenheim,l’Ajuntament i el pont de Bizkaia i millons de llume-tes. Tot era tan romantic que Blai la besà.

—¿A que no saps a quina atra ciutat merecorda? —li preguntà senyalant-li-la.

86

estava. Per lo que respectava a la forma d’esplayar-se era molt pareguda. Tots drets ballant en improvi-sades verbenes a l’aire lliure, aixo si, baix carpesper si a l’orage li donava per fer qualsevol folleria.Lo que li cridava l’atencio a diferencia d’uns atresllocs era que els pubs o bars posaven en les seuesportes com a reclam altaveus a tot volum en lamusica mes escandalosa possible. I una atra cosaque li fea gracia era que moltes cançons conegudesper tot arreu de la geografia de l’estat espanyol, alliles traduien al Euskara i tot lo mon se les sabien.Tambe fent gala del nacionalisme tipic dels vascs,les orquestes tocaven musiques tipiques de la zona.Aço va fer que Blai traguera a colacio un tema tabu,casi mes per vore la reaccio dels seus amics queper fer la punyeta.

En un moment de descontrol per part de totsels amics, d’eixos dels que en mig d’una verbenacada u va per lliure, la parella formada per la vasca iel valencià aprofitaren per a escapar-se. Se n’anarencorrent gran via amunt per López de Haro, fins aarribar a la boca del metro de la plaça eliptica a ones desviaren a Abando, lloc en el que la yaya de lachica tenia un pis. Ara no estava per la senzilla raode que en la festa d’agost fugia del soroll i de pasestava uns dies en casa d’un dels seus fills, enAkorda, un chicotet i encantador poble prop de lacapital.

L’amor en forma de sexe va esclatar comuna magrana en refer camins de plaer i goig. L’actedel dia anterior se va repetir pero en mes passio i

89

—¡Quina passada! —exclamà Eneco en elsultims intants de mes explendor pirotecnic.

—Per mi no se deuria d’acabar mai —digueen ulls com a rellonges Itziar—. ¡Tinc unes ganes deconeixer les falles!

—Puix l’any que ve te’n vens i arreglat —elconvidà Blai a manera de repte—. ¿A que no hofas?

Tots volien anar, en presenciar la maravellaque acabaven de gojar.

Blai pensà en lo agraits que eren els deBilbao puix en pintar-se en el cel qualsevol cosa unpoc mes bonica de lo normal en un castell tradicio-nal, ya estaven desfent-se les mans en palmes. Enla seua ciutat natal eren mes exigents, tal vegadaper estar mes acostumats als focs o perque es moltdificil que el que dispare els focs artificials no sigade casa.

La mitat del castell se la passaren Ainhoa i elseu novio entregant-se als besos mes apassionats,es notava que estaven molt enamorats.

Pegà un glop al seu got. Li enchisava el Pa-charan. Eren les dos de la matinada i per ser l’ulti-ma nit de la Aste Nagusia l’havien d’apurar almaxim. —¿Ne vols un poquet? —preguntà Blai a laseua chicona.

Esta assentint li va fer els honors.¡Que pareguda era la nit a les que vivia en

unes atres festes! Encara que trobava algunes dife-rencies llogiques que la feen peculiar al lloc a on

88

Recorregueren tot el recint sopesant a quinaatraccio podien pujar. Erlanz i Arantxa se varencomprar cotompel dolç, convidant als demes.Ainhoa i Blai no es soltaren practicament en tota lavelada. Be agarrats de la cintura o de la ma erencontinus els besets i les mostres d’afecte entre laparella.

Tots provaren sort en una caseta de tir, enuns rifles que estaven mes que desviats. El punt demira no corresponia ni per casualitat en el real.Encara aixina conseguiren entre els mascles delgrup, despres de deixar-se un bon grapat de dine-rets, un nino de bellut per a cada una de les chico-nes. Elles molt agraides ho demostraren en molt desoroll i convidant-los a un pot de refresc d’unamaquina de les de la fira.

A la fi es varen decidir a pujar al polp, atracciocasi infantil pero la qüestio era pujar a qualsevol cosa.

Es varen fer l’anim Blai i Ainhoa en un carreti Edurne i Izaskun en un atre. El demes preferienesperar a unes atres atraccions que pogueren oferir-los emocions mes fortes, qualsevol artefacte queels posara cap per avall o els sacsara fins a tindreun poc de mareig i inclus algun que atre sintomad’oix pero sense arribar a potar.

Començà a girar l’aparell. Des de dalt el monpujava i baixava en molta facilitat. Des de baixobservaven divertits als quatre que estaven gojantdels marejols i la velocitat del polp. Cada vegadaanava mes rapit i aixo fea incrementar les rialles de

91

intensitat si cal. Qüestio es que no els donà nitemps de posar-se el preservatiu per lo que en unamostra de força de voluntat el mascle hague de fermarcha arrere. Ainhoa com a mostra d’agraïmentper lo fet, el va fer repetir, pero esta vegada el portàal orgasme oralment. Blai li correspongue d’igualmanera. En mija horeta llarga ya chafaven de noula plaça eliptica en direccio a on havien quedat elsatres amics.

No paraven de menejar el cos. Li contaren alvalencià que en uns atres moments alli mateixahavia hagut alguna kale borrona en una “soltada decabrons” o havien tirat qualsevol p o n t x e contra lat x a k u r r a, pero el tranquilisaren dient-li que d´aixofea molt de temps. Ara darrere d’un got en caïa unatre, eixa era tota preocupacio, la beguda fetad’endrins; a continuacio uns T x i k i t o s de Txakoliacompanyats de Pintxos; acte seguit els prepararenen un bar “Agua de Bilbao” i Aigua de Valencia baixla formula secreta de Blai, i aixina la nit ana transco-rrent mes a pressa de lo que pareixia.

Despres de recorrer mija ciutat els animsanaren afluixant.

—¿Per que no anem a la fira? —qüestionàEneko com a idea genial.

Pensat i fet. Un passeig i les llums magiquesde les atraccions els tenien a tota la colla bocaba-dats com quan eren chicotets. Tot era tan fantastic iirreal que abellia deixar-se envoltar per l’ambientque se respirava en la campa d’Echevarria.

90

alli dins tres dies fins que li donaren l’alta. La seuaamoma casi no el deixà ni un segon a soles senseparar de plorar pensant que ell podia haver seguttambe victima del desenllaç fatal.

Pels seus amics que anaren a visitar- l os’enterà del soterrar de la seua novia que va sermultitudinari i que s’havia demandat a l’atraccio firalper la falta de seguritat. Fins la seua cosina predilec-ta, Eva, se desplaçà des de Valencia per a que notornarà a la seua ciutat a soles i tinguera algu en quibarsellar. Cosa que sincerament va agrair molt. Totsvaren tindre mil atencions en ell i mostres de con-dol. Si, tot estava molt be, pero ad ell ningu li torna-ria la seua Ainhoa.

93

tots. En un dels moments en que els carrets puja-ven els que baix havien quedat pogueren visionarcom el cos d’Ainhoa s’esvarava del seu habitacul ien la caiguda era arreplegada per un atre carret quela llançà a terra, estampant-se contra el sol.

Pararen l’atraccio. La gent precedida pelsseus amics l’envoltava quan Blai pogue arribar a onestava gitada la seua novia. Al seu costat i en el colltrencant, eixint-li-se la llana, estava l’orset de bellutque ell acabava de guanyar en el tir per ad ella. Unhome en bigot que estava ajocat junt ad ella alvore’l li va fer un signe de negacio en el cap. Elsseus amics s’avalançaren cap ad ell abraçant-lo,mentres les chiques ploraven tambe en identicaposicio.

Se sentiren sirenes i glatejaven llums ques’aproximaven en una urgencia certament inutil pera una causa perduda de bestreta.

Practicament es paralisà la fira sancera. Erapatetica l’image de la tragedia i lo que uns minutsabans era l’essencia de la diversio, ara s’haviamudat en el dol d’un inexplicable accident.

—¿Per que? —cridà el chic en desesperacioen el moment que tot se li feu negre i caïa a plommentres el subjectaven els atres.

El malait desti li la tornava a jugar. Era lasegona novia que perdia de la forma mes absurda iinesperada.

Perdut el coneiximent, una ambulancia sel’endugue fins a l’hospital per a reconeixer-lo. Passà

92

CAPITUL VI

AGUR, AINHOA. ADEU, MARIAN

9594

L’abatiment i la desesperacio tenien a Blaiconsumit dels nervis. La veu de la seua vasca,donava resonancies en el seu cap com si encara lasentira en una certa veracitat que fins el fea dubtara vegades si era cert o no que la sentia. Sempre erala mateixa paraula la que se repetia en el seuinconscient: agur. Donava voltes per la casa com unllepart tancat en una gabia. Portava tot el sant diasense eixir per a res, lo mateix que des de quetornà a Valencia. No sabía que fer, tot ho comença-va a fer pero se quedava a miges, cosa poc propiad’ell. El nom d’Albana retombava en el seu cervellen mes força que el de la seua novia bilbaina, mor-ta fea uns dies.

Cridaren a la porta i la desidia li aconsellà noobrir. Una corda l’espentava des de dins en canvi aeixir per vore qui era. A la fi en un arranc va obediral seu cor, a la seua intuicio. A l’obrir la porta delcarrer no hi havia ningu. Quan anava a tancar sepercatà de que en terra un full blanc pareixia estar

9796

99

depositat a posta per a ser llegit, en un lletrer negrei gran que dia: “Pots llegir el proxim, Albana”. Elll’arreplegà de terra i tancant-se se va dirigir directa-ment a pel llibre que estava en l’estudi ben guardaten la llibreria i en ell en la ma ana fins al dormitori.Va encendre la llum de la lampara halogena ya quela de l’exterior era escassa per a llegir, i tombant-seen el llit va devorar el contengut del manuscrit.

98

101100

CAPITUL VII

EL RENAIXIMENT

103102

Sense pensar-ho massa ana a l’agencia deviages del carrer Colon i parlà en la seua amiga MªCarme per a encarregar-li un viage. ¿A on? Se li’nfotia l’idea, la qüestio era anar-se’n i llunt. Per si lalluntania dels llocs no habituals li fea fugir del captot lo passat.

—Italia —li senyalà la de l’agencia al seuamic—. Este es el tros del mon ideal per a oblidar- t ede lo demes. En una illa tropical, tens tant de tempsque no pararies de donar-li voltes a la poma eixa quedus baix del monyo. En la terra de l’art, quedaras tanexhaust dels itineraris tan complets que te vaig aposar que no tindras temps ni per a saber com tediuen. ¿Te pareix be?

—Tot lo que tu faces me pareix be, saps queconfie en tu.

—Ya ho se, per aixo t’he buscat un viage bede preu i a la mida dels teus gusts. I per a rematGrecia i Turquia en creuer com a colofo.

105104

—Perque yo parle a ritme de marcha mora.— C l a r, ya dia que me semblava coneguda,

tu parles en alcoya.

Va ser l’inici d’un fantastic viage en el queanaren aproximant-se un poc mes en cada ciutatque visitaren. En Florencia varen coincidir els dosen l’orde de prioritat respecte a la visita als monu-ments. El Duomo, el Campanile, l’Ajuntament, laSanta Croce, els Pritti i el museu de la Galeria enl’inigualable Davit, a on Blai bromeja pel paregut enuna de les falles plantades en la plaça de l’ajunta-ment de la seua ciutat.

En Roma compartiren junts, fora de lesexcursions organisades per la guia del viage, els dosdies. L’admiracio mutua per l’epoca romana, els vafer estar mes comprenetrats. Recorregueren elforum, les iglesies, la ciutat del Vatica, s’assentarenen les escalinates de la Plaça d’Espanya a descansari se prengueren el gelat de rigor en la PiazzaNavona. Per supost, no deixaren d’admirar ni elMoises ni la Pietat del fabulos Miquel Angel.

Va ser en Venezia passejant en gondola pelscanals situats a espales de la Basilica de Sant Marca on un bes fon el preludi de lo que anava a ser undolç amor. Alli mateixa, en la que fon capital de laSerenissima, embarcaren en un creuer que els por-tava a Grecia i Turquia. Els seus camarots estavenparet en paret, ya que l’agencia de viages reservàtots junts i casualment els va posar l’un al costat del’atre.

107

I el dia senyalat, Blai va partir cap a terresfranceses que era per a on començava la ruta queel portava fins al breçol dels mes famosos artistesrenaixentistes, una de les seues epoques preferidesdins del mon que tant li agradava, l’art.

El primer dia era tot d’autobus, per lo queresultava una llanda donat que, llevant de baixar amenjar qualsevol cosa o a pegar una pixarradeta,tot era païsage des de la finestreta del bus. La guiaanava contant un poc lo que se veïa i fea historiadels parages pels que se passava. Total per a ficarles dents llargues, ya que no se parava fins a Nizaper a fer nit i vore Monaco.

Tot transcorregue segons l’horari previst. Enacabar de sopar, una vegada mes a l’autobus i setraslladaren al principat per a gojar de tot el luxmonagesc, encara que nomes fora visual i exterior-ment. Va ser al poc de pujar les escales mecaniquesque porten fins a lo mes alt del principat, en elcarrer que va entre el museu oceanografic i la cate-dral, a on va vore a una chicona prou atractiva, enun somriure i uns ulls grans i sincers. Se va volerd e s p i s t a r, puix ara no era el moment de tornar acaure en la trampa de Cupit.

Ya arribant a la plaça del palau dels Grimaldiella se li acostà i li parlà.

—Tu has eixit en l’autobus des de Valencia.¿Veritat? —l’abordà en una simpatica musica—.

—Si. El teu accent no es de Valencia, perome es molt conegut.

106

CAPITUL VIII

CREUANT LA MIJA LLUNA

109

Seguiren uns dies d’excursions pels matinsvisitant Atenes, en la seua famosa Acropolis; Volos il’immortal i mitica Olimpia; Kussadasi i les mesbelles ruïnes turques d’Efeso, entre uns atres llocs.Dinaven junts i per la vesprada en el barco, se ban-yaven o participaven en les infinites activitats que elcreuer els oferia. Ya per les nits s’arreglaven i sopa-ven. Despres de vore qualsevol dels espectaculsque tenien lloc, o de ballar, se gitaven. Eren mesque freqüents, habituals, les visites nocturnes del’un a l’atre camarot i va ser en el mar Egeo a onconsumaren el seu voler en l’acte mes intim i mesprecios. Despres s’alçaren pronte per a vore l’albadel nou dia. Espectacul digne de vore’s des d’unbarco en la mar.

A l’acabar el viage les visites entre els dosforen molt a sovint, donada l’escassa distancia quesepara a les dos ciutats, Alcoy i Valencia i la bonacomunicacio que n’hi ha entre les dos tant percarretera com per via ferrea. Les dos hores i mija detren resultaven eternes per l’ansia de tornar a voreal ser amat. Al poc de temps ya estaven eixint permes que sols se veïen els finals de semana, cosaque esperaven com aigua que cau del cel.

108

Avançava en pas decidit. A esquenes d’ell esveïa el castell a on onejava una ensenya en la creude Sant Jordi en el mastil, en la part mes alta de latorre almenada. Per la seua vestimenta se podiacomprovar que ostentava un carrec important. Larica roba composta d’una lluenta, argentada i llaura-da armadura, mig amagava valioses teles que dona-ven distincio a la recia personalitat que en l’homes’endivinava. Els seus pensaments solcaven el tempsimaginant en la lluita que en aquell mateix parage selliuraria en menys que passaren dos llunes.

En dirreccio contraria i cara ad ell, alie a lasituacio que s’anava a crear, arribava costera avallel seu enemic. Ataviat de luxoses sedes tambeduya una armadura mes recarregada en treballd’orfebreria i daurada. El seu aspecte era proue s p e c t a c u l a r, rematat per un turbant blanc enmotius metalics. L’aguilenc nas i la barbeta a mane-ra de pereta donaven a la seua faç l’innegable des-cendencia arap.

111110

Cessà l’accio. El defensor de la creu se quedàplantat, quiet, alenant en dificultat sense perdre, persupost, l’altiva compostura.

El seguidor de la mija lluna va fer lo mateix,observant la reaccio del d’enfront seu.

—¿Sense ferro? —el retà el del blanc tur-bant.

—Paraula de noble sanc —acceptà el delluxos caixco.

En un alardo de valentia agarrà la simitarraen les dos mans i alçant-la en actitut de pau li la vaoferir a l’atre.

Fent lo propi el seu adversari li correspongueen l’espill. Se li canviaren els semblants. Molt des-payet deixaren les ofensives furtavides en terra illançant-se cos a cos se topetaren nugant-se en unllarc i inacabable abraç.

La gent que en bon numero al seu voltant elshavien fet un rogle, començaren a aplaudir al serespectadors de tan singular desenllaç, i en fer- s epatent la prova d’afecte entre el moro i el cristia.

—Quants segles sense vore’t, chaval —digueel de les babuches.

—Si que es veritat. Yo tambe tenía ganesd ’ e n t r o p e ç a r-me en tu —replicà l’aliat de SantJordi—. ¿Anem a prendre un hervero?

—Estem perdent el temps. Vinga—li donàpressa el de la barbeta agarrant la simitarra de terrai enfundant-la.

113

Quan estaven els dos lo suficientment propes varen percatar de la mutua presencia i de l’inevi-table enfrontament.

Es detingueren a escassos passos l’u del’atre.

—¿Que veniu a fer aci? —li tallà el pas elcristia—. En esta ciutat no teniu el pas franc.

—No n’hi ha qui lleve el cami a un valentseguidor del Cora —li respongue el morisc desa-fiant.

Aixo es perque mai vos haveu topetat eneste que teniu davant i en la seua espasa Rellamp—convidà tirant-se ma a l’espasa i traent-la en ame-naçadora actitut.

—¡Siga! —l’imità traent-se del costat la seuasimitarra.

Durant uns segons es miraren als ulls elsguerrers. Moguts per un resort i als crits respectiusde “desperta ferro” i “per Ala” s’encreuaren en unapugna a on parlaven els nobles metals.

Les espases lluien baix un sol que curiosaguaitava mig amagat entre nuvols d’eixos que sontalment de coto en pel, pero que van tornant-se engrisencs paulatinament. Els colps dels acers erentrons aborronadors, preludi de la mort i el corageque coneixia ya la terra que chafaven els seusamos. Atac i defensa s’ana combinant entre elsrivals demostrant una destra tecnica en l’art de lespesades armes. Estaven molt igualats en força ihabilitat els dos antagonistes.

112

Pero si es parava a pensar les tres tenienponts que la creuaven de part a part. Tambe cadauna d’elles una forta personalitat i singularitats perles que eren conegudes per tot arreu. I si encara bese’n portaven prou diferencia en el numero d’habi-tants, no significava cap problema, al contrari lesveïa perfectes en la seua densitat de poblacio encada cas.

O siga, que tenia molta sort de gojar d’aque-lla trilogia. Ser valencià de naiximent, bilbai d’adop-cio i alcoya de cor. ¡Quina sort!

Les vesprades pasqüeres en la Font Roja o elpreventori tenien un sabor molt peculiar a fabes,chocolate, mona d’Alberich i doscentes coses mes,preludi de que s’acostaven les festes de moros icristians.

Sempre era el mateix ritual. Carregavem lesbosses en el maleter del coche, un 850 color beige.El conduia el tio Jordi i dins cabiem ademes de lamare i yo, la tia Maruja i les cosines Eva, Ampar iMª Josep.

El cami de la ciutat fins a lo alt de la FontRoja era eminentment musical, ya que cantavemtotes les cançons infantils que coneixiem, recreant-nos divertits en els vaivens de les numeroses revol-tes que fa el cami per a pujar fins a la nostra meta.Arribats, aparcava el tio el coche i eixiem disparatsper agarrar lloc en una d’eixes taules fetes en troncsi que tenen als costats dos bancs tambe de fusta.Els majors portaven les bosses en els queviures i en

115

Havien passat sis mesos des de l’ultimavegada que coincidiren. Els dos estudiaven forad ’ A l c o y, lo que implicava en si que no s’havienajuntat des del mig any fester. Agarrats pels mus-cles en una image que reflectia paradoxa, enfilarenel carrer Sant Llorenç i es dirigien cap a un bar pera beure i contar-se qué acontenyia en les seuesvides ultimanent.

Blai que havia presenciat tot lo ocorregut vasentir en lo mes adins del seu ser l’esperit de la fes-ta i la grandea del sentir-se tambe alcoya. Es vavore invadit per unes ansies enormes de gojar enles entrades, del dia dels trons i de l’aparicio.

Moments tan grats vixcuts des de la seuainfancia que tenien inclus fins sabor, el de les pela-dilles f ines d’Alcoy. Mes concretament les delCampanar que son les que sempre li havien com-prat de chicotet els seus pares.

—Compra-me-les del Campanar, les atres noestan tan bones —en veu infantil recordava com sifora ahir mateix.

Quants grans recòrts a sabors, olors, musica,colorit i el tacte dels regals que feen els morets en laretreta. I es que la festa de Moros i Cristians els sen-tits li’ls endolçaven o millor li’ls empeladillaven.

D’entre les seues terres preferides, que sensecap de dubte eren Valencia, Bilbao i Alcoy, pensàque no sabria quina elegir donat el cas. Pero teniamolt clar que una tenia la magia que ell tant busca-va i era la ciutat dels ponts.

114

Era impressionant, ya no per tota la llegendaque n’hi ha al seu voltant, ni per la gran devocioque per ell tenen, era fascinant vore’l en la seuaiglesia damunt del blanc i enorme cavall que sobreles pates de darrere aguanta el pes. A Blai aço lirecordava a una falla, pero pel contrari tenia un airerespectuos, en la contradiccio de tindre cara de bonchicot i estar matant als moros en fleches. SantJordi era molt mes que aixo, que una figura en unaltar, que un sant en caixco de guerrer i la seua creuroja al pit, que els ulls i la boca d’aquell equi de for-tes i grosses venes en potes i pancha, que els dosmoros de negra barba ferits i aferrats a la mija lluna.Ell era el patro d’Alcoy i de les festes mes fastuosesdel mon, nomes comparables a les falles en vistosi-tat mediterranea, i en la seua magnitut de fer cultu-ra i art pel poble, del poble i per a tot lo mon depau.

117

un moment, ficant un tapet, estava parada la taula,en un berenar digne d’un rei. Hi havia de tot lo ima-ginable per a una vesprada pasqüera. Des de llon-ganiça de pasqüa a pa d’ous. Ous bollits pintats decolors, pastiços de carn, companage i fins i tot unapotot de mentireta. A nosatres nomes nos deixavenagarrar una vegada mentira i era tot un ritual fer-hoya que primer tiravem tot l’aire dels nostres pul-mons per a despres arrimar la boca a la palleta iaixina poder retindre en la boca la major cantitatpossible del fresquet i saboros liquit.

Aquelles vesprades sempre tindran el saborbarrejat de la mona i el marronenc element d’aiguallimo i cafe.

En acabar de berenar, els quatre nanosempinaven el cacherulo, cosa gens facil si no se tepractica. Respirar l’aire pur del carrasquer i la fres-queta que es sentia en la cara i les mans era part del’escenari vert del que fruiem d’eixos moments.

Tampoc nos podem oblidar dels pantalons ila jaqueta de vaquer, les espardenyes deportives i lacamisa a quadros, que era l’uniforme de tots elmenuts que per alli corriem, botavem i cridavem.

Les cosines sempre portaven una corda is’afegien a jugar alguns dels de la nostra edat queper alli berenaven.

Quan el sol ya s’amagava i la gelor montan-yenca se fea patent, tornavem com haviem vengut,entre cantics, pero en la pancha mes plena i un bontemps de diversio.

116

CAPITUL IX

ALCOY

119118

Entrar en casa de Chimet fon un escandal desoroll per mes que intentaven no despertar als quedormien i si ho feen, per lo manco ningu s’alçà alvencer el cansanci i la son, pel soroll que armavenels amigots.

Era prontet, les tantes de la matinada i des-pres de passar-se la nit de copes per tota la ciutat imal pegar una becadeta en qualsevol pub, la festacomençava ya. En el rellonge tocaren les sis campa-nades de costum i contra l’esgotament, una solucio,la tradicio s’havia de complir. Alli estaven tots elsamics per a vestir al fester abans d’arrancar dianacom mana la tradicio. Chimo era l’afortunat queeixe dia eixia en l’entrada cristiana. Encara que noeixia dels primers, lo millor i mes recomanable peral seu cor alcoya era vestir-se de bon mati, o millorque l’indumentaren els amics com sempre s’ha fet ianar al partidor a vore naixer un dels dies mesgrans que te la Nacio Valenciana, el de les entradesen Alcoy, ciutat mare i model patro de les festes demoros i cristians.

121120

l’entrada del mati i la de la vesprada, dinaven enl’harmonia i el clima acollidor que els caracterisava.Inclus s’afegien a l’efemerides alguns amics i finsforasters convidats per l’afinitat en qualsevol mem-bre del clan familiar.

Eix any Jayza tingue el privilegi de compartiren ells tan senyalat dia, ya que fea huit mesos queeixia en Blai. Ella fins ara havia seguit el transcursde les entrades en unes cadires llogades en un atrecarrer mes cap amunt. Se n’eixia d’alegria al saber-se afortunada a l’ocupar un lloc en tan famosa bal-conada. Des d’alli se veïa com baixaven les filadesper Sant Nicolau just en el moment en que entra-ven en la “Bandeja” i al temps ya donada la volta ala plaça reapareixien pel carrer fins que passavenper baix d’a on ella se trobava i es perdien costeraavall.

Els cristians arrancaren diana puntuals, evi-tant les possibles multes existents en quant alsretarts. A la mija hora, el boato del capita cristiaentrava en el carrer del tio Enric.

La parella estava assentada en el sofa delsalo prenent uns plis-plais, fluixets per supost, per acomençar com cal el jorn.

— ¡ Ya baixen! —els cridà l’atencio Maria, lamare del chic— ¡ya baixen!

Est es el crit caracteristic que fan servir elsalcoyans per a dir que l’assunt està prop.

Els dos s’alçaren rapits i se varen fer un lloc,cosa prou dificil per lo abarrotat que estava el balco.

123

Entre rialles despullaren al fester i despres deficar-lo baix la ducha per a que s’espavilara del migpet agarrat durant la nit, banyant-se tots les robes,el varen vestir com mana la tradicio, entre glops dehervero, cantahueso i engolint unes saboroses pas-tes fetes en el forn de baix de casa, que estavennotablement bones. Chimo era de la “Filà delsMaseros” i cada amic li va posar una prenda de laseua indumentaria. La camisa, els saragüells, eljopeti, les calces, les espardenyes, l’escapulari, lamontereta en les floretes i lo mes caracteristic, elmocador d’ou i tomaca, tan tradicional com vistos.

Una vegada vestit, se donaren conte que nos’havia ficat roba interior i bromejaren lo facil que lisería pixar nomes separant les cames i deixant-lac a u r e .

Feren un poc mes de temps i d’ahi mogue-ren al partidor, a on pujaren tots per a vore arrancardiana. Despres, cada u dels amics tirà per un camidistint per a ocupar el lloc en les seues families, befora en un balco o en una de les cadires llogadesque se contaven per millers.

Era el millor balco de tota la ciutat. Un lloc pri-vilegiat per a vore com cal les entrades i practicamentla festa sancera. Situat en un primer pis en ple centreera sobre la seua barana de ferro se donaven citatota la familia i ell no podia faltar com era tradicio.

En casa del tio Enric s’ajuntaven tota laparentela per a recrear-se en l’espectacul festiu i depas aprofitant l’interval horari que hi ha entre

122

Era cert. Els dos en anteriors ocasions havienestat en similars festejos fora d’alli i en cap de lloces podia igualar la suntuositat, la serietat, l’entrega il’imaginacio per no dir els millons i millons de pes-setes que eren patents en aquella mostra d’afectedels alcoyans pel seu patro, Sant Jordi Matamoros.

Es va sentir “Paquito el chocolater” i Blai li vafer un gest a Jayza.

—¿Veus? Esta canço no es d’aci, o siga quetambe haveu de tirar ma de coses forasteres —punjava mentres li donava un bes en la galta.

—¿I qui ha dit que no pogam enriquir lesnostres tradicions en coses vengudes de llocsaliens? —tornant-li el bes la seua novia—. Deuriessaber que el caracter valencià se coneix per haveradaptat a lo llarc dels segles a la nostra personalitat,fins coses de cultures molt distintes a la nostra. Nooblides que la polvora no l’inventareu en Valencia,bonicor.

Blai l’agarrà posant-la cara ad ell i li donà unllarc i apassionat bes. Es passaren tot el temps dicu-tint sense acabar com el ball de Torrent. Era partd’un joc que usaven des de que es conegueren iencara que contradictori els feya sentir mes nugats.Coses de parella.

Per fi passà per baix d’ells tancant l’entradadel mati la filada de l’alferes cristia.

Dinaren pausadament comentant fins elsminims detalls de lo ocorregut pel mati.

La taula parada consistia en menjar rapit, res

125

Menys mal que era gran i ad ell s’accedia per dosenormes portes de dos fulles que si no... encaraaixina se quedava chicotet.

La musica ho omplia tot. Ballarines, la filada,l’esquadra especial de negres, carrosses, el primertro i fins una gabia en una pantera, i com no... elcapita cristia i les seues favorites. L’opinio estavaconsensuada, la filada del capita havia superat encreus a les d’atres anys. Continuaren passant unesatres filades. Ells, fidels, recolzats en l’antepit esdonaven mostres d’afecte i nomes abandonaven ellloc per a entrar dins a beure un poquet o assentar-se uns minuts tornant sempre al seu lloc d’especta-dors. La filada d’enmig no va ser res de l’atre mon,per mes que ya l’hagueren volguda tindre en qual-sevol atre dels pobles que tambe feen moros i cris-tians. Ella se creixia dient que Alcoy era la mared’estes festes i tenia rao. Alguns dels trages fets pera estrenar alli mai mes se tornarien a vore pelscarrers de la ciutat, encara que despres els llogavena unes atres poblacions per a lluïment de les seuesfestes.

—Som molt exigents els alcoyans respecte altema fester i en realitat podem ser-ho —li comentàa Blai al qual tenia agarrat per la cintura.

—¿No creus que vos en passeu de pedants?—li picà el chicon en plan un poc bort.

—¿Si? Tu mira i quan acabes decidixes —licontestà la novia —crec que no es tema que tingadiscussio.

124

ritme del timbals d’una marcha mora i els oitsvolien sentir mes per a escoltar millor. I mentresl’anima orgasmava, els ulls eyaculaven llagrimesd’emocio. ¡Quina experiencia mes increible! Nomescomparada en la final d’una bona mascletada o delcastell de la nit de foc. ¡Quantes voltes havia agraita Deu el tindre l’oportunitat de ser espectador detan fantastics succeits que nomes podien ser pro-ducte de la magia de la seu terra natal!

El carrer era un formiger huma.Jayza i Blai eixiren del portal de casa del tio

Enric i en pas pacient de tortuga es dirigiren cap a“El blau”, a on havien quedat en els atres per aprendre qualsevol cosa i d’ahi anar al concert.

Anaven acodint escalonadament i s’assenta-ren en la taula. Els primers en arribar foren la pare-lla, puix estaven practicament a cent metros escas-sos de casa del tio Enric.

Al temps, Jaume, Carmina i Jordi junts entra-ren per la porta parlant animadament de les entra-des. Despres arribà Germa i, un quart d’hora mestart, Espe i Pep.

Demanaren per a veure una “bola” a la quevaren seguir unes quantes coses mes. La conversa-cio prenia mes to i esperit conforme s’anaven bui-dant les botelles i creixien en numero damunt lataula. El principi dels raonaments foren sobre elboato del Capita Moro. El millor en molts anys. Totsestaven d’acort. D’ahi derivà a parlar de la SemanaGran de Bilbao i de les falles i continuà en un tema

127

de calent, pero coses com coques de tomaca, titai-na, llandetes, canapes, empanadetes, e s p e n c a o,ensalades valencianes i p e r i c a n a entre atres. Depostre fruita del temps i dolç acompanyat de cafe icava valencià, per supost.

A les quatre en punt arrancà des del partidorla comitiva de la mija lluna i quan faltaven vintminuts per a les cinc es va repetir el crit del mati de“ya baixen” al que seguiren cinc hores increiblesque es lo que durà l’entrada mora. Molt mes espec-tacular, colorista i reposada que la cristiana. Lo quea Blai mes li enchisava de tota la festa era la musi-ca. Començà a ploure pero els timbals feren fugirels nuvols.

—“Xavier el coixo”, esta la conec —atinàBlai.

—En efecte. ¿A vore si reconeixes la quevenen tocant aquells chirimiters? —l’examinà Jayzaauditivament.

—“Chimo” —soltà convençut el chic.—No, has fet marro —digue en tot el lleu la

femella.—No es possible, estic mes que segur. D’una

atra cosa, no, pero saber de musica festera...Aixi era, li apassionava la musica alcoyana.

Tenia molts discs i compactes, per no dir tots elseditats, en est estil. Pero si alguna cosa el tornavafoll sense dubte era sentir-la en directe i en Alcoy.Donava igual que l’ocasio foren filadetes, mig any oen la trilogia, el cas era notar com el cor li anava al

126

—No —tallà l’amic— si vols, despres desopar compres un potot de mentira.

Picotejaren per a sopar en una tasca deSanta Rosa puix en el centre era impossible prendreres si no s’havia reservat lloc en anterioritat. A l’eixirse donaren conte que estava plovent.

—“Plou poc pero per a lo poc que plou, plouprou” —enredrallenguà Jordi.

Les rialles feren continuacio a la constant dela nit mentres s’encaminaven cap a la Glorieta asentir el concert de “Presuntos Implicados”. Al pas-sar pels carrers del Tap i del Cap i Casal deixà depurnejar i comprà Blai un parell de potots de menti -reta que la resta acceptaren de bona gana.

Finalisat el concert. Baixaren cap a “laBandeja”. Anaven colze a colze com si d’una filadase tractara. Es veïa costera avall, llunt, la figura de latorre del campanar encesa per totes les peretes queel seu perfil dibuixaven. Era l’estampa alcoyanames bonica que en la nit festera se poguera visio-nar.

En un moment que descontrolats desfilaventararejant “Exodo”, Jayza s’esvarà caent d’esquenesa l’humit asfalt i se pegà en el cap quedant senseconeiximent.

Les rialles varen fer esclat fins que s’apagarentallant-se de colp tot guirigall al percatar-se que nose menejava. Blai s’agenollà alenant en els ullsdesorbitats per la por i en el pijor dels pensamentsen el cap.

129

que sempre se fea latent entre els amics quan por-taven uns quants plis plais en el cos, assentats entertulia.

—Has de tindre molt present que aci se parlal’alcoya, seudoidioma propi del habitants de la ciu-tat dels ponts —filosofà Jaume en l’aire docte que lidonava graciosament l’alcohol.

—Lo que me va fer gracia son les paraulesque no havia sentit mai o que s’utilisen a l’inversaen Valencia. Per eixemple, la brossa, que es el femde casa en Alcoy —explicà Blai als demes quel’escoltaven.

—¿Per que no deixem el tema? No sabeuparlar d’una atra cosa. Alcoy, Alcoy —protestaEspe—. Vaig a agarrar “alcoyinitis”.

Rigueren tots l’ocurrencia de la chatorra chi-cona. El seu novio Pep li donà un bes en prova dereconeiximent a la gracia.

—¡Au! ¿Fem marcha? —animà alçant-seCarmina mentres es tornava a assentar en mostresde perdre l’equilibri—. ¡Caram el cafe!

Tornaren tots a riure. Jaume i Jordi chance-jant s’alçaren i ajudaren a posar-se en peu aCarmina, que va seguir la chança. Els tres, agarrats,ixqueren del bar entre rialles. Germa s’acostà a labarra i Blai el va seguir raudament.

—¿A on vas lleo? Ni se t’ocorrega pagar niun gallet —avisà Germa en to d’amistosa amenaça.

—Deixa’m a mi per una vegada nomes —suplicà Blai.

128

—Lo millor que podries fer es estar un poctranquila —aconsellà examinant-la el pare deCarmina que era mege—. Vingau en mi.

La chiqueta i el seu novio Blai l’acompanya-ren fins a la part posterior de l’immens local a on sesituava una habitacio no molt gran i plena de tras-tos. N’hi havia de quan es pogueren imaginar encomplements festers: escuts, simitarres, trabucs,cavallets de fusta, turbants, etc. i un llit dels de fermassages forrat en pell negra.

—Gita’t i descansa un ratet, te vindra molt be—li indicà l’home senyalant-li el llit— i tu Blayet,encarregat que ho faça, per lo manco que pegueuna becadeta d’un quart d’hora. Ahi tens un sillo-net, assenta’t i en acabant passare per vore comestà.

En dir estes paraules desaparegue per la por-ta, tancant-la i deixant-los a soles.

Es sentia, encara que tenuament, el soroll dela festa que en la sala contigua tenia lloc.

La capacitat per a que el cos aguante es mesampla de lo que imaginem, sobre tot si es per aqüestions festives. El mege donà el part als amics icontinuaren fent marcha cadascu a lo seu. Unsballaven, atres bebien “cafe” que tant ajuda a estartota la velada despert i content, i uns tercers, o sigala majoria, fea les dos coses a un temps.

Mentres sonava una marcha mora tots for-maren per a fer costum i tradicio. En acabar esta ien l’interval del silenci que se crea entre la musica

131

Durant uns segons tornà a sentir eixa opre-ssio en el cor que li era tan coneguda ya vixcuda endos ocasions anteriorment. L’intencio d’agarrar-la isacsar-la per a que tornara a reviure se va vore fre-nada per un consell que li havien inculcat de menuten l’escola sobre no menejar als accidentats. Les lla-grimes manaren de les seues fonts visuals i en eixanuvolosa visio comprovà que Jayza obria els seusparpalls i li dedicava un chicotet somriure.

Tot havia segut un esglai nomes. En parsi-moniosa actitut i per peticio de l’accidentada fonincorporada baix el seu jurament de trobar-se be.No tenia res d’importancia excepte un bony que eltacte delatava baix el seu monyo color castanya.

Per a celebrar que no res roïn havia ocorre-gut i en mes ganes de marcha, decidiren acostar-sea la Filada dels Realistes.

De cami, casualitats del desti, feren una para-deta a barcellar en Ampar i Mar. La primera era unaamiga de Blai de Valencia, que passava les festesen casa de Mar, alcoyana que com a tal sempre laconvidava en eixes dates a la seua casa.

Dins del local, passades les tres de la matina-da tot era festa. Els pares de Carmina i Jordi erend’eixa Filada des de que naixqueren, millor dit desd’abans, perque els dos varen ser apuntats pelsseus pares respectius estant inclus en l’uter de lesmares.

Els estigueren buscant fins que topetant-se’lsels contaren lo del bac de Jayza.

130

pendre per expressa peticio dels familiars de lamorta donat l’amor que ad elles els professava. Loque si se feren, foren uns actes especials en recor-datori de la difunta als que acodiren els festers decarrec i els mes significatius.

Se va obrir una investigacio respecte al casper si era un assessinat, cosa improvable, perque ames no hi hague denuncia. Tot quedà en res, peltemps s’oblidà pero quedà com un amarc recòrt enla memoria dels alcoyans. A partir de lo succeit sevaren tindre en conte mes mides de seguritat res-pecte als trabucs, armes de foc al cap i a la fi.

133

d’una canço i una atra, es va sentir un so queresonà per tota l’estancia paregut al d’un masclet.

Començà la nova musica, pero als pocssegons la varen parar. El soroll provenia del quarteta on la parella estava descansant i varen observarcom eixia fum per baix la porta.

Els mes proxims s’acostaren rapidament adella obrint-la i una bocanada de boiros fum blafà endireccio al mig de la sala. L’inconfonible olor a pol-vora inundà els nassos dels qui alli estaven fent-lospresagiar lo pijor.

A l’entrar, entre una fumaguera que migocultava la visio, varen vore a Jayza en terra i en untrabuc entre les seues mans.

Blai en la cara petrificada per l’horror estavaassentat en el sillo, clavat, blanc com la calç, tossint.

—¡M’he dormit! ¡m’ha despertat el tro! —començà a cridar histeric Blai— ¿d’a on ha eixit eixetrabuc? ¿per que està carregat? S’alçà i caigue enposicio d’oracio sobre la seua novia que se trobavainert en la cara desfeta per la trabucada. —¿Perque? —marmolà incoherentent—. Tu no tenies laculpa de res. ¿Per que la fatidica mort me perse-guix?

Plorant en la desesperacio del que veu repe-tida la seua mala fortuna va haver de ser separat dela seua novia pels alli presents. El caos, els crits i elsplors farciren d’horror l’estancia i mes tart en eltemps, al dia següent, se decretaren dos dies de dolper la mort de Jayza. Les festes no s’arribaren a sus-

132

CAPITUL X

EL TERCER ADEU

135134

Blai no arribà a alçar el cap en molts mesosen agarrar una depressio tan forta, fins va haver derebre tractament mege i estigue en mans de psico-lecs, en bons resultats, aixo si.

Totes les nits, com si fora un ritual i en vindreel bon temps, aguaitava a la finestra de la seuahabitacio esperant l’arribada d’una amiga fidel queel rondava. Era una rata penada que li fea una visitaesporadica revolotejant a l’entorn de la proximitat aon ell estava. En Valencia era freqüent vore ad estanimal, simbol de la ciutat i bon amic de menjar-seels mosquits que tan molests son. Ell l’esperavacom si estiguera segur que apareixeria i lo mes gra-cios era que no faltava a la seua cita, la negra ratapenada. Una relacio tan estranya no tenia un trellat,pero lo cert era que existia certa conexio entre ells oper lo manco es lo que ell volia pensar. Si una nitper lo que fora, no acodia l’animalet a la cita, Blaino dormia tranquil i passava mala nit. ¿Supersticio?¿Casualitat? No ho podia dir realment, pero era un

137136

139

fet que necessitava l’etereu contacte en la seua fos-ca amiga de la nit. Imaginava inclus, si no era l’ani-ma en pena de la seua Sole i l’idea l’entristia i con-solava tot a una al pensar que tenia un contacteefimer en aquell ser.

Sonà el telefon i era Albana en la bona novaque podia llegir el següent capitul.

138

141140

143142

CAPITUL XI

NIT ENTRE NITS

145

En llegir el capitul, Blai tancà el manuscrit.Pareixia que volia entendre alguna cosa pero unllauger vel no el deixava descobrir quina era l’incog-nita o el mensage que se podia traduir de les parau-les de Valens. Volgue aparellar una similitut enl’autor del llibre. Se va vore vestit en ropages del’epoca. Va tindre la sensacio de ser una cosa real.Per fi va decidir pensar en qualsevol atre assunt,abans que se tornara mes foll de lo que ya estavaper pensar coses que a mes de fantastiques erenimpossibles.

144

La quietut de la casa se li antoixava un retirde claustre. Per molt que ficava musica, la televisioo se dedicava a fer coses que tenia pendents per aomplir el buit que sentia, no conseguia passar eltemps fent qualsevol cosa durant massa temps. Enun moment de desesper li vingue al cap l’image dela misteriosa Albana. Als pocs minuts sonà el tim-bre de la porta i va decidir no obrir, per desidia oper les minimes ganes que tenia en parlar en qual-sevol que intentara bencorar-lo. Una força superiora la seua voluntat el portà fins al rebedor i a obrirl’entrada de la casa. La sorpresa no fon minsa envore en el replanell a Albana mes guapa que mai.No parlaren. Ella franquejà l’entrada i acostant-se al’amfitrio li donà un bes en els llavis, que va serrebut pel mascle de forma efusiva, enllaçant-se enun prolongat i ardent menjar-se de llavis i llengües.Al separar-se, la que acabava d’arribar tancà la por-ta. Agarrà la ma d’ell conduint-lo fins al dormitori.Alli li va fer un signe en el dit per a que no diguera

147146

pareixien ya dites en atres ocasions, pero eraimpossible al ser el primer encontre d’esta classeque havien tengut.

Coneixia perfectament el cos de la femina,com si ya l’haguera posseit. Sabía qué fer en cadamoviment i qué devia de fer per a complaure-la.Tambe ella endivinava cada desig ocult d’ell, lo quemes li agradava, els llocs mes apreciats pel cos pera masculi per a ser acaronats.

Era estrany i fantastic, tot a una. El sabor deles seues pells i liquits, de tan familiars els sentiencom a propis. L’inexplicable experiencia tampoc liestranyava tant al chic, per mes que no intentavatrobar-li una llogica, simplement se deixava dur perla seguritat que la dona li oferia en cos i anima.L’extasis els va rendir a la sexta vegada en quel’orgasme els sorprenia, encara que l’esperaven.Cada u era millor que l’anterior. No sabía Blai compodia aguantar tant, pero no depenia d’ell, ya queAlbana pareixia posseir la sabiduria de totes les cul-tures barrejada en la dolçor i bellea del seu cos.

Un parell d’hores despres de dormir-se pro-fundament se despertaren casi a l’unison.

—Ho se tot —sentencià Albana— se com tesents i el teu penar per les morts que has provocat.

Blai se quedà blanc. Se li gelà la sanc. Alreaccionar, una calma el va invadir i pogue articularparaules no sense dificultat.

—Ho crec, si be no entenc com, se que diusla veritat. Estic confus i tanquil. Tinc por i el cas es

149

res, cosa que sense explicacio se sobreentenia. Vacomençar per llevar-li la camisa omplint-lo de besospel pit. Els pantalons i la roba interior seguiren elseu cami fins a terra. Blai feu lo propi en la chica,trobant-se els dos nus mirant-se als ulls encesos depassio. La ma d’ella el va conduir fins al bany i enmanco temps de lo que dura una tronada d’estiu,estaven la parella banyats i secant-se l’un a l’atre enreciproca tranquilitat. Tot el temps del mon pareixiaestar a la seua disposicio, o s’havia detingut. Notenia la mes minima importancia, el cas era quealguna cosa especial estava succeint en eix instant ise notava en l’aire de l’habitacio. La luxuriosa fontdel desig els va banyar en suor d’amants ocasio-nals, en la calma del voler paladejar un exquisit platque mai mes s’haguera de tornar a degustar.

Era d’un estil distint a les atres vegades queBlai va fer l’amor, i encara que n’havien segutnumeroses, esta les superava en tots els sentits. Lomes estrany consistia en que no notaven amor l’uper l’atre en els dos casos. Se podia dir que era unfet carnal, sublim, perfecte, en la sensacio que des-pres no sentirien el mal gust de boca habitual d’unencontre esporadic, sexualment parlant.

Postures que per mes rebuscades que pare-gueren, se veïen naturals. Moviments d’un ritmicball, en crits de so tiumfal. L’egoisme no tenia cabu-da en l’intima relacio i els dos se mataven per com-plaure al companyer sense importar-los el plaerpropi mes que l’alie.

Les frases entretallades que se dedicaven

148

CAPITUL XII

... ARA ESTIC EN VOSATRES

151

que no me preocupa que va a passar, ya que tinc elpresentiment que tu tambe ho saps.

—En efecte. Estic intentant ajudar-te —eltranquilisà la veu d’ella. —De moment no depenende tu els teus actes, pero algun dia venider, podrascanviar el teu desti. Suponc que no entendras lesmeues paraules. Dona igual, en un futur quandeprengues a rectificar, guanyaras lo que estas bus-cant sense saber-ho.

—¿I que es?, ¿que he de fer? —preguntàangustiat momentaneament— tu ho saps, esticsegur.

—Continúa el teu cami. Me sap mal, pero note puc explicar mes —negà la de monyo apano-llat—. Arribarà el dia en que tot ho comprendras.Ara, per favor, tornem a gojar del moment i sigamtan feliços com nomes junts ho podem ser.

Tornaren a fer l’amor i la son els va envoltar,fent descansar els seus cossos i ments.

Al despertar Blai, Albana no estava. L’essen-cia de la seua amant encara impregnava la roba delllit i l’olor de l’habitacio.

S’alçà i se va duchar, pensant si tot no haviasegut un somi. No ho era, puix en la tauleta de nitva descobrir mes tart una nota d’ella que dia senzi-llament: “Gracies per esta nit”.

150

Faltaven uns minuts per a la mija nit i Blai vaeixir de casa per a pegar una volta abans de gitar-se. Tenia costum de fer-ho al comprovar que recon-ciliava millor la son.

Per a ser novembre la temperatura era agra-dable. Ara vivia tambe a soles en un pis vell perorehabilitat en el centre de Valencia. Se va canviarper a vore si li mutava la sort i per trencar en moltescoses, per a començar una nova vida.

En el cap portava un proyecte, antic pero norealisat, quan enfront d’ell en l’acera del carrer des-cobri somrient a Sole. La cara li canvià; sense pres-sa pero sense pausa s’acosta ad ella, la besa en laboca lleument, l’agarrà de la ma i junts començarena caminar. No parlaren. Els sobraren les paraules.Arribaren al punt de partida i pujaren a casa de Blai.

Ya assentats en el salo, la parella començà acharrar de lo molt que se volien i de tot lo que estrobaven a faltar l’u a l’atre.

153152

que entrara en la corda d’eixa absurda historia queestava vivint i no sabía ben cert si era o no real.

—Un segonet, disculpeu-me, que ara torne—en mija veu musità reflexiu dirigint-se a les tres.

Va eixir del salo en direccio al bany. Obril’aixeta de la banyera i ficà el tapo, deixant correrl’aigua per a que s’omplira en aigua tibia.

Medint els passos s’adinsà en l’estudi assen-tant-se en la taula de l’ordenador. Agarrà un full iploma començant a escriure una nota, que unavegada acabada, signà i datà. A la seua dreta se tro-bava el llibre que li havia regalat Albana.

Obrint-lo, va buscar el capitul ultim mentresAlbana cridà des del salo que el podia llegir. ¿Quinera eixe misteri? ¿Per que li estava succeint aixo?¿Estava ensomiant-ho? Tantes eren les preguntesque hague de fer una forta alenada i decidir-se a lli-m i t a r-se a centrar-se en lo que tenia davant seu.Mirà entre les seues mans el llibre i començà a lle-gir-lo. La seua sorpresa a cada moment era majoren anar desvelant el contengut del manuscrit.

155

—¿Vols que te prepare un te de gesmil coma tu t’agrada? —li preguntà Blai alçant-se.

Sole assenti en el cap. I el chic desaparegue,fent lo dit. Als pocs minuts tornava al salo en dostasses en les infusions. Pero la seua sorpresa va sertrobar assentades junt a la seua primera novia Solea Ainhoa i Jayza. Junt al mirador i com una simpleespectadora, Albana contemplava l’escena en unsomriure precios pero dibuixat d’un fondo d’amar-gor.

Casi se li caigueren les tasses de les mans.Les cames se li afluixaren pero se va refer arribantfins a la tauleta del sofa deixant alli el servici de te.

Durant un espai de temps quedà mut mirant-les. A continuacio i despres de recapacitar, es vadirigir a l’equip de musica. Seleccionà un compactdisc de musica alcoyana, la seua preferida, i elposà. Començaren a sonar els primers compassosd’una marcha mora. Es va girar dirigint-se cap adelles: —¡Fora! —digue a Ainhoa i Jayza.

Estes negaren en el cap.No sabía per qué ho havia fet; si realment

nomes volia a Sole o si havia arribat a voler a lesatres com a la primera. Lo cert era que pensant-hobe no els haguera passat lo que succei a la bilbainai a l’alcoyana si no li haguera faltat l’amor de la seuavida, Sole.

Albana estava alli pero com si no estiguera,una cosa rara, que no comprenia per qué li estran-yava si tampoc deurien estar cap de les atres tres.Era com si no tinguera res a vore en les atres pero

154

157156

Valens de Wisbert

Passà la pagina pero estava en blanc. Lasanc se li havia congelat a Blai i automaticamentsense pensar-ho s’alçà i se va dirigir en pressa alsalo en el llibre en la ma. Tot seguia igual que quanel va abandonar uns minuts abans. Intuia que nos’acabava alli el fantastic llibre i volia comprovar-ho.Va dirigir una mirada a Albana. Ella simplement feuun gest d’assentiment en el cap. El chic automatica-ment i en una sorprenent decisio, tornà a l’estudi enels ulls desorbitats, obrint el llibre i trobant-se que elproxim capitul ya estava escrit. Els dubtes tornarena enterbolir-li la ment. Durant uns segons no pogueni pensar, ni reaccionar. Estava en blanc per com-plet. De sobte com si d’una orde se tractara recordàla mirada d’Albana i el seu assentiment en el cap iassentant-se en la cadira de l’escritori continuà en lallectura que abans havia quedat trencada pel buitde les pagines.

159158

adinsar tot el comtat, feren oblidar la meua aniquilacio peral moment que previst estava.

Els funerals retrasaren la sentencia que me conde-nava i mentres se dictaren noves ordens, vaig passar casidos anys curts en lo fosc dins d’una cela en lo mes baix delcastell. Als huit mesos naixque la meua Albana en la sole-tat i gelor de la meua preso. Una parenta que sempre mevolia per lo que l’havia ajudada, se va quedar en la meuafilleta criant-la i en el compromis de donar-li este llibrearribat el moment, per a rendir venjança a la meua memo-ria. Encara passà un cicle de les quatre estacions abansque me tragueren del meu enclaustrament per a assessinar-me, ya que yo res roïn havia fet. Un cosi del mort queaspirava al titul del seu tio, al no tindre mes descendentsvarons, per a demostrar la seua fidelitat a la memoria delseu difunt parent, Valens, trague el meu cas a la llum permala fortuna. Abans de ser pujada i nugada a la foguerase me va concedir un ultim desig. La meua ultima volun-tat, que soc testic es complida com mana la llei, constà enescriure estes paraules per al meu proposit i donar-li el lli-bre que les contenia a la meua parenta en ma, per a lo queella ya te instruccions meues.

La meua malaïcio pesarà sobre l’esperit de Valensi els qui duguen la seua immortal anima en mortal cos.He dit.

161

CAPITUL V

Soc Albana i vixc en Wisbert. A les meues mansha arribat este document manuscrit perque aixina estavaescrit i yo he posat els mijos oportuns per a que aixinafora. He volgut completar-lo en el desig que servixca almeu fi i relatar per als temps que han de vindre despres decada epoca de fret i de calor. El mateix dia que Valens vadenunciar-me com a bruixa per despit de la meua predic-cio, conscient de la meua sort, me vaig presentar en el cas-tell en una vestimenta que ocultava la meua personalitat idavant del jove Wisbert, li llanci una escopinyada en lacara malaint-lo per a l’eternitat. L’unica maldiccio de lameua vida, yo que sempre havia fet el be. I estes parauleseixiren de la meua boca:

—“Sempre mes alla dels hiverns i dels estius sobretu i les teues reencarnacions, en les que habitarà la teuaanima, se repetirà l’historia que te va dur a la foscor. I pera que se complixca, una descendent meua com la filla quede Valens porte en les entranyes, sempre velarà per a queaixina siga la meua malaïcio i la vostra anima no pugadescansar en pau”.

Despres d’estes paraules m’enviaren als calabososper blasfema en la promesa de ser cremada al trencd’alba. Pero en eixir la lluna Valens de Wisbert se va lle-var la vida en la seua espasa.

El desconcert de la noticia i la dolor en que se va

160

L’adolescencia, Sole, Valencia, Ainhoa,Bilbao, Jayza, Alcoy, Albana i el llibre.

Tot fins al moment anterior de ficar-se enl’aigua, en una cronologia casi exacta.Decididament aço era l’adeu a lo terrenal, lo apa-rent, lo carnal i donava pas a lo desconegut, a loespiritual, l’essencia.

—Ya vaig, espereu-me... ara estic en vosatres—articulà en un fil de veu mentres l’ocas de la seuaexistencia desglatia a marches forçades.

En lentitut com quan cau un telo a l’acabar lafuncio, se li tancaren els parpalls.

Es va fer mes present l’obscuritat.

Notà mes patent que mai el no res.

Res o tot, pero no en este mon.

La vida li donà un bes d’adeu.

La mort un atre de benvinguda.

NOTA DE BLAI

Valencia, matinada del 2 de novembre del corrent.

Yo, Blai Abaitua Blanes, en plenes facultatsfisiques i mentals declare:

“Que haver matat a Ainhoa en Bilbao i aJayza en Alcoy no ha satisfet la meua set de ven-jança per la desaparicio de Sole.

163

Blai ho va comprende tot. Eixa Albana no erauna atra que la seua Albana i li estava fent pagar laseua malaïcio; ara sabía cóm Albana el va malair fentque la seua existencia se repetira en unes atres videsindefinadament. Ell hauria segut Valens de Wisbert iestava pagat la seua culpa. ¿Com es possible queaixo fora real? ¿Que li passara ad ell justament? To tpareixia un conte una llegenda que no tenia rao deser en ple segle XX. ¿Sería tot una casualitat?

Va obrir un calaix i agarrà un cutex de fulletadels de tallar suro en l’escola. S’alçà, anant fins a laseua habitacio. Aguaità a la finestra i la seua ratapenada als pocs segons va acodir aproximant-se adell en el vol rapit i inquiet que la caracterisava. Se vadespedir d’ella donant-li un bes a l’aire. Envalen-tonant per la visita de la seua amiga se va dirigir albany. La banyera estava mig plena i tancà l’aixeta.Deixà la fulla de tallar damunt del marbre de lapica. Es va despullar per complet. Mirant-se enl’espill tanca els ulls i una llagrima s’esvarà per laseua galta dreta seguida d’una atra per l’esquerra.

Agarrà la fulleta i es clavà dins de l’aigua.Lentament, en la paciencia de qui espera lo yasabut, l’element cristali ana tenyint-se del rogencelement, saba de l’humana vida i a mida que mesn’eixia per les seues monyiques, Blai se reconfortàen un dolç sopor que l’anava endormixcant.

Per davant d’ell com diuen que succeix, passàtota la seua vida. Imagens rapides pero concises.

El pare, la mare, la seua infancia, la primeracomunio.

162

I a tu Albana, gracies per intentar en certamanera avisar-me de lo que era inevitable, donadala ceguera que encara patixc per l’odi i la set devenjança. Els humans mai podrem assimilar-ho, eldia que la pietat i el perdo siguen un fet i se donende cor, llavors acabarà la meua malaïcio. Aço quedaentre tu i yo, els demes res entendran, per lo que tedemane publicament perdo per totes les vegadesque m’has intentat ajudar i no t’he escoltat o no hesabut fer-ho, a lo llarc dels segles. Perdo, per noguardar-me rencor al haver-te furtat lo mes preciatque te un ser viu, la vida, encara que fora en unatra molt distinta. Per a acabar demanar-te que cui-des molt ad eixa chiqueta, la filla nostra que portesen les entranyes, fruit d’una nit maravellosa. Lameua pena es que el desti no me deixe coneixer-la,per mes que la meua proxima reencarnacio,damunt sera el seu amant. Sere el seu amant, comvaig ser-ho de la teua mare, yaya i totes les ante-passades teues. Preferixc no entrar en la paradoxa,estic cansat com si en l’esquena duguera el pes decentenars d’anys.

Yo se que seguire en esta ablamor de cor pera l’eternitat.

Adeu, ho sent pels que aci quedeu.Si podeu, perdoneu-me.¡Vos vullc!”

Signat

165

Vaig arribar a voler a les tres, mes l’amor perla meua primera novia mai va ser substituit per lesatres dos, per molt que ho varen intentar.

Hui el remordiment me traspassa. Sent unaablamor de cor mes fort que despres de perdre a lameua amada Sole.

Per aixo prenc la determinacio de fugir d’estemon i anar a l’atre en el qual les tres se troben per arendir-los contes i per supost, per a estar al seu cos-tat. Enyore a la meua Sole.

Papa, mama, vos vullc i voldre, pero lo queconfesse haver fet, no es digne del vostre fill, per loque vos demane perdo a vosatres principalment.Tambe a les families de les dos ultimes noviesmeues per tot el dolor i patiment causat, de veresque me pesa l’anima i el mal de cor me crema perdins al recapacitar pels assessinats que he comés.En estos instants, a punt de deixar-vos, no entenccom vaig ser capaç de fer una atrocitat, una mons-truositat tan gran... no ho se.

Respecte als amics suponc que al enterar- v o sde la veritat me repudiareu, i malaireu la nostraamistat. Sapiau que vos he volgut i apreciat en tota lameua bona voluntat. Ho sent i perdoneu-me tambe.

Si m’he decidit a contar-ho ha segut perqueels meus actes i el meu pas per la terra ha segutfranc i just, exceptuant les dos morts que hecomés. Per lo que creïa de llei, donar a coneixer lomal que he obrat i perque m’he decidit a trobar-meen les meues victimes, per a demanar-los perdo.

164

Nota de l’autor (Bis)

Ho entenc perfectament. A mi tampoc haacabat d’agradar-me el final que acabes de llegir,pero com les muses son tan complaents i despresde pregar-los un temps, m’han fet l’honor de poderoferir-nos, a tu, el llector i a mi, un final distint que alo millor es mes del nostre agrat. Se pot haver aca-bat la novela en el capitul anterior si aixina ho desi-ges, o continuar un poc mes en l’historia de Blai.Espere que este final siga del teu plau lo mateix quedel meu.

Si pel contrari t’ha satisfet lo que fins ara hasllegit, simplement donar-te les gracies; donar lesgracies a qui elegixca qualsevol de les dos opcionsque done com a fi, per compartir en mi un tros dela meua imaginacio que junt a la teua enriquiran lesparaules aci escrites en imagens, so i ¡qui sap quemes! Per lo tant si t’agradaria que tot finalise d’unaatra manera, no tens mes que passar al proximcapitul que sera continuacio del CAPITUL 11. Teuaes l’eleccio.

166

CAPITUL XII (bis)

GUANYAR AL TEMPS

167

Blai va tancar d’una portada i eixint al carrerrespirà una alenada d’aire fresc. La temperatura eramolt bona per a ser la matinada de l’u de novem-bre. Anava en manega curta i una jaqueta damunt,que casi mes li molestava que una atra cosa. Teniatantes coses en el cap que casi ni se percatà quedavant d’ell, la figura de sensual silueta d’una joveconeguda alvançava cap a la seua direccio. En arri-bar un front a l’atre, sense cap comunicacio verbal,nomes en la mirada tot s’ho digueren. Agarrats dela ma passejaren una mija hora mes, fins que diri-gint-se al pis pujaren. Ya en el salo, assentats, lesmirades se voltaren en solida i sonora conversacio.

—¿Vols prendre qualsevol cosa? —preguntàell—. ¿Un te de gesmil, mateixa?

—En unes gotes de llima, per favor —assentila jove en un somriure en els llavis i en el cor.

Blai ana fins a la cuina i preparà la begudaportant-la al salo, en la tetera que havia comprat

169168

tancar les tapes de pell, el deixà al seu costat. El seurostre reflexava dubte i perplexitat.

—No acabe d’entendre-ho del tot. A mes yono he...

— Tranquil, se que tu no has matat a ningu—el tallà Albana que en paciencia esperava mils depreguntes que s’imaginava li anava a fer—. Millordis-me quins son els teus dubtes. Yo estic aci per aaclarir-los.

—Tots. ¿Per que yo? ¿Com vares saber quiera yo i a on m’havies de buscar? ¿Tinc relacio real-ment en Valens de Wisbert?

Blai formulà mes de trenta preguntes segui-des i a la veloci tat del l lamp. Albana esperàpacient a l’acabament del qüestionari del seu anta-g o n i s t e .

—Mira, vaig a contestar-te a tot, pero te pre-gue que no me talles i, a la fi, si qualsevol dubtequeda sense resoldre en gust te l’aclarire. ¿D’acort?

Davant de l’afirmacio del chic Albana va pro-seguir.

—En primer lloc, dir-te que tu no tens la cul-pa de res. Ha segut el desti el que t’ha elegit. Elsaber que eres tu l’esperit de Valens es molt facilper a mi, es simplement instint, una cosa innataque duguem les Albanes. El saber que sería enValencia es cosa de la sort. Al quedar embarassadala meua mare, vingue a parar a Valencia per una deles casualitats del desti i aci vaig naixer yo. Estesería puix el lloc a on te deuria trobar i aixina

171

junt a Sole en l’escuradeta ya fea uns anys. Va ser-vir les dos tasses i en la de la chica posà unes gotesde mija llima que acabava de tallar.

—N’hi ha moltes coses que no comprenc i tua lo millor me pots ajudar —digue el chic com pre-gant ajuda per mes que no volia demostrar la seuadesesperacio.

—Es molt facil, totes les respostes realmentles tens tu, pero no ho saps —li contestà pegant unglop al te que li havia portat—. Lo unic es que not’enrecordes i es per lo que yo t’he oferit el mig pera que pugues desvelar els misteris que tant te preo-cupen.

—Llavors. ¿Puc...?

La seua convidada menejà el cap en un movi-ment afirmatiu. Blai s’alçà del sofa i casi corrent seva dirigir al seu estudi. Obrint l’armari que fea servircom a llibreria prengue el llibre i se va dirigir al salode nou. Començà avidament la llectura del capitulnumero IV del manuscrit. El silenci prengue cos il’espera per a acabar el llibre, desprenia impacienciaen els seus moviments. Ella l’obserbava atentamentsense preocupar-li la tardança en finalisar el llibreper part del seu amfitrio, que pareixia haver oblidatla seua presencia en estar ficat totalment dins de loque li oferien les lletres escrites en l’Edat Mija.Finalisat el capitul va vore que li seguia el numero V.Albana el convidà en un gest a continuar en la seuallectura. En acabar-lo, Blai se cercionà que ya no n’hihavia cap fulla mes que estiguera escrita. En acabar i

170

CAPITUL VI

Estes ultimes paraules que escric estan fetes i dedi-cades per a la persona que sapia trencar el meu malaitenchis contra l’anima de Valens de Wisbert. Donarà lomateix la seua apariencia, si es o no corpulent, menut,goja de bonicor o es lleig el seu parar, pero no son eixes lescondicions per a trencar el pas dels segles. Deura sernoble de cor, sincer de paraules i just de gest. Tot un cava-ller que sapia fer lo que en unes atres vides la seua animano haura sabut fer: perdonar i canviar l’odi per l’amor i lacompassio. A qui estes lletres lligga, sapia que sera l’indi-cat per a pertanyer dignament al bon amor que la meuadescendent li ofrenarà per a que el rebrot que haura devindre de jaure en la nit entre les nits, tinga digne breçol idigna provinencia. Estos son dos regals en u, per a mi elsmes preciats.

Per tot aço: ¡Enhorabona a qui ha trencat l’encanti gracies a la meua descendent, de nom Albana!. Suponc,que al llegir aço sabra que ella ha segut la que fidel haseguit com cal la tradicio familiar i ha conseguit lo que lesque la varen precedir no conseguiren. Com a recompensatindra lo que yo tant anheli i mai vaig conseguir, o lomateix que les demes Albanes, l’anima i l’amor del joveValens, encara que en un atre temps i en un atre cos queno imagine ni cóm sera. Espere que els valors basicsd’amor, justicia, honor i veritat continuent sent tant valits omes que aci en esta epoca i en este lloc.

173

fon.Tot qüestio del desti o de Deu si aixina ho prefe-rixes, que per a mi son u.

Respecte a la teua afinitat en Valens, es quecompartiu la mateixa anima. La malaïcio de lameua antepassada Albana de Wisbert se va conver-tir en una realitat i durant els segles, tota la meuabranca familiar femenina nomenades com yo hemseguit els passos de la teua anima per tot el mon,en distints cossos i per moltes i diverses civilisa-cions fins a hui. Tu has trencat la norma que vaestablir el primer cavaller que jurà venjança. Elsdemes, anteriors a tu, mataren a les dones quevolien despres de perdre a la seua primera amada.Era involuntariament, era el seu desti. Poc podienfer al respecte. En canvi, la teua personalitat hasabut perdonar la perdua que supon que el desti tefurte, no ya al primer ser amat, sino a un segon i aun tercer. Has trencat el malefici i es per lo que tin-dras dos recompenses que ya estan escrites mesque tu no ho sapies. Si pots fer-me un favor, agarrael llibre. Pots llegir l’ultim capitul que fon escrit unicai exclusivament per a tu i que per lo que compren-dras ningu mes ha llegit.

Blai agarrà de nou el manuscrit i el va obrirperla pagina que abans creïa era l’ultima, descobrintun nou capitul que va llegir en veu alta per als dos.

172

¿I si tot era irreal i se despertara del malsomi? Simplement n’hi hauria un problema i seríaque Albana no estaria al seu costat. En este pensa-ment va agafar la ma de la chica fort, com intentantque no se li escapara del seu costat. Una atra pre-gunta assaltà la seua ment. Llavors, ¿estava Albanaesperant una filla d’ell?

—Si, una filla teua i meua, fruit del nostreamor —contestà en veu alta la chica mentress’acostava ad ell donant-li un atre calit i emotiu bes.

Els ulls de Blai començaren a nuvolar- s ed’emocional humitat, sorpres perque ella llegira elseu pensament i per l’afirmativa resposta femenina.Efectivament aixina fon i tot lo pronosticat per lavella Albana de Wisbert se va complir.

Blai i Albana seguiren junts molts anys i tin-gueren una preciosa filla ficant-li el nom que yat’imagines. Guardaren el llibre que els va unir com aun tesor. Pero aço es una atra bonica historia que siDeu, el temps i les circumstancies ho permeten,vora qualsevol dia la llum. La llum que tanta gentadorem. La llum de la maravellosa terra que nos vavore naixer o afillà. La llum primera que va vore alnaixer Albana de Valencia.

175

Aci s’acaba el meu escrit i enhorabona pel millordel regals que Deu nos va fer, eix es el verdader i l’ultimdels dos regals per superar la meua malaïcio: la Vida.

Tancant el llibre, Blai va emmudir en vorecóm per les galtes de la bella Albana corrien unesgotes, la pluja del sentiment, que en este cas deno-taven l’emocio de l’alegria.

El silenci ho dia tot, com casi tot estava yadit. Lentament Albana s’alçà i ana junt a la finestraquedant d’esquenes a Blai, que va seguir abraçant-la per darrere mentres li donava un bes en la galtatastant el salat plor dels preciosos ulls verts de laseua amant. Ella se va girar fonent-se en un besllarc, passional, tendre i sincer. De la ma el va con-duir fins al dormitori a on varen fer l’amor, perod’una forma mes suau, mes amorosa, mes distintaa com poguera haver-lo fet mai. Despres, en laquietut que sempre ve despres de la tempesta, Blaicomençà a cavilar algunes qüestions.

En rao creïa coneixer tan be el cos, els gusts ili resultava coneguda la personalitat d’Albana, si laconeixia des de fea segles. Tambe pensà que aca-bava de fer l’amor en la seua filla, que si be no hoera fisicament, si ho era eterea i espiritualment.

174

VOCABULARI

177176

ABANDO: Barri de BilbaoAGUA DE BILBAO: Forma de nomenar alli al cava.

AGUR: Adeu en euskara

AMOMA: Yaya en euskara.

ARENAL: Zona prop de la ria i de l’Ajunta-ment de Bilbao.

ARRANCAR DIANA: Començar a desfilar.

ARTXANDA: Zona alta de Bilbao. Parc en una deles montanyes de la ciutat.

ASTE NAGUSIA: Semana Gran de Bilbao.

BANDEJA: Forma de nomenar la Plaçad’Espanya en Alcoy.

BILBO: Bilbao.

BOLA: Un litro de cafe-licor i un litro derefresc de cola.

CAMPA: Camp, vert i en un poc de costera.

CANTAHUESO: Beguda alcoholica tipica d’AlcoyCATEDRAL ROJIBLANCA: Camp de futbol de l’Atletic de

Bilbao.

COBETAS: Zona alta entre Bilbao i Santurtzi.CORÀ: Llibre sagrat dels Mahometans.

CHIRIMITA: Instrument paregut a la dolçainatipic de terres alcoyanes.

CHIRIVIRI: Pluja tipica d’Euskadi.

ENBOR ZAHARRA: EL tronc vell, mes conegut coml’arbre de Gernika.

179178

181

ENDRINS: Fruita que en alcohol dona com aresultat el pacharan.

ENTRADES: Desfilades festeres en Alcoy.EUSKARA: Forma vasca de nomenar l’idioma

auctocton d’Euskadi. Dialecte basede la llengua dels vascs.

ESPENCAO: Menjar tipic d’Alcoy.

“FILÀ”: Associacio de gent que fa possiblela festa. Hi ha vintiquatre “filaes” enAlcoy i sería comparable a unacomissio de falla o una penya.Tambe es el lloc o local a on te laseu la “filà” propiament dita.

“FILAETES”: Ensaig uns dies abans de lo quesera l’entrada pero sense roba fes-tera i per la nit.

GATZATU: Llet quallada.GETXO: Poblacio proxima a la capital vasca.

Està en el cap del començament dela ria que creua Bilbao.

GUGGENHEIM: Museu d’art modern de Bilbao,dedicat al qui dona nom al mateix.

HERVERO: Beguda d’herves i alcohol tipica dela Mariola.

KALE BORRONA: Lluita en el carrer.KATXI: Dos litros de cervesa en un reci-

pient de plastic que se compartixentre uns quants.

180

LAGA: Plaja proxima a la poblacio deElantxobe, en la provincia deVizcaya.

LUMBURU: Simbol vasc que te forma de trebolo heliç en quatre fulles. Representala ficticia unitat politica de les tresprovincies d’Euskadi i Navarra.

MAKETO: Ciutada espanyol enemic de la cau-sa nacionalista vasca i que no sapl’euskara.

MARIJAIA: Ninot popular de grans dimensionsque es el simbol del començamentde les festes de la Semana Gran.

MARMITAKO: Menjar vasc en creïlles i besuc.MENTIRA: Granisats d’aigua llimo i refresc de

cola.

MIG ANY FESTER: En Alcoy celebren festa fins quanfalta mig any per a començar lesfestes dedicades a Sant JordiMatamoros.

MINTEGUITXUETA: Zona alta de Bilbao prop aPortugalete.

OLLETA DE MUSIC: Menjar tipic alcoyà paregut a l’olletaalcoyana, en fresols, penques, tros-sets de carn de porc, bedella i ungrapadet d’arros.

PARTIDOR: Lloc d’a on comencen a desfilar les“filaetes”.

PERICANA: Menjar tipic d’Alcoy.

183

PINTXOS: Entrepanets i “bermuts” variats.PLIS-PLAY: Café licor i refresc de cola.

PONTXE: Coctel molotov.

POTAR: Bosar, tirar per la boca lo que s’hamenjat o begut.

POTOTS: Pots grans de plastic en tapadora ipalletes per a chuplar normalment“mentira” o “plis-play”.

SANTURTZI: Poblacio proxima a Bilbao, situadaa la boca de la ria, celebre per lesseues sardines de la canço.

SET CARRERS: Centre mes tipic de la ciutat deBilbao.

SONDIKA: Aeroport de la ciutat a esquenes deBilbao.

SOLTAR CABRONS: Quan jovens comencen a fer des-trosses per a provocar a laErtzantza (policia vasca).

TIVOLI: Carrer de Bilbao.

TXAKOLI: Vi tipic de la zona vasca.

TXAKURRA: Gossos, malnom per a designar alsmembres dels Cossos i Forces deSeguritat de l´Estat (espanyol).

TXIKITOS: Gots chicotets i amples de vi.

TXOZNA: Bar de paradeta que se coloquenen els recintes festius per a finan-ciar a tot el Moviment de LliberacioNacional Vasc.

TXUTXOS: Profiterols.

182

XISTU: Especie de dolçaina tipica de terresvasques que junt a una especie detabalet acompanya les dances de laterra.

INDEX

Prolec............................................................. 11

Capitul I. Pluja del sentiment ......................... 15

Capitul II. Valencia ......................................... 29

Capitul III. Desamparats ................................ 43

Capitul IV. La Magia d’Albana ........................ 59

Capitul V. Bilbo .............................................. 77

Capitul VI. Agur Ainhoa. Adeu Marian ............ 97

Capitul VII. El Renaiximent ............................ 105

Capitul VIII. Creuant la mija lluna ................... 111

Capitul IX. Alcoy ............................................ 121

Capitul X. El tercer adeu ................................ 139

Capitul XI. Nit entre nits ................................. 147

Capitul XII. Ara estic en vosatres .................... 153

Capitul XII (bis). Guanyar al temps ................ 169

Vocabulari ...................................................... 179

184

186

Este llibre escrit en Llengua Valenciana,s'acabà d'imprimir en “Gráficas Ronda”,

el dia 9 de maig de 1998,Festa de l’Unio Europea.

Carles Vicent Bori i Escuriet - Centenar de la Ploma de ... · Fins el sol, despres d’un trenc...

Documents

Transcript of Carles Vicent Bori i Escuriet - Centenar de la Ploma de ... · Fins el sol, despres d’un trenc...