© Carles Viñas Gràcia 2012, pel text

© per les fotografies: Biblioteca de Catalunya (pàgines 31, 32, 33, 38, 61, 91, 93, 102, 146, 170, 193 i 194), Arxiu Loteries Valdés (p. 54-56 i 270),

Arxiu Fotogràfic de Barcelona (p. 64 i 111), Prisma (p. 63 i 164), Arxiu Nacional de Catalunya (p. 75), AISA (p. 59) i Fototeca (p. 153).

Pel que fa a la resta d’imatges, provenen d’arxius particulars i, quan calia, els editors han fet tots els esforços possibles per localitzar els

titulars del copyright. Qualsevol informació per subsanar les mancances pot comunicar-se per escrit als editors.

© 9 Grup Editorial, per l’edicióAngle Editorial

Muntaner, 200, àtic 8a / 08036 BarcelonaT. 93 363 08 23

www.angleeditorial.comangle@angleeditorial.com

Primera edició: setembre de 2012ISBN: 978-84-15307-02-0

Dipòsit legal: B-18014-2012Imprès a Liberdúplex, SL

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre,ni la seva incorporació a un sistema informàtic,

ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà,sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes,

sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Carles Viñas

UNA HISTÒRIA DE LA CIUTAT A TRAVÉS DEL BARÇA

11

Índex

Mapes de Barcelona 15

Introducció 25

1 Sant Gervasi de Cassoles. L’eclosió del futbol als carrers 29

2 Gimnàs Solé. L’acte fundacional 31

3 L’hipòdrom de Can Tunis. El camp oblidat 35

4 El velòdrom de la Bonanova. El naixement de la primera rivalitat 38

5 El camp de l’Hotel Casanovas. D’estadi a caserna de la Guàrdia Civil 42

6 Carrer del Vidre. Les primeres pilotes de cuir 47

7 Una casa del carrer Princesa, seu provisional 49

8 Can Sabadell. El mas del camp de la carretera d’Horta 50

9 Valdés. El venedor de loteria pioner del futbol català 54

10 El camp del carrer Muntaner 57

11 El banquet del Gran Hotel Falcón 61

12 El camp de la Plaça d’Armes 64

13 Can Moritz. El regust amarg de la victòria 66

14 Vermuts, brindis i pilotes al Cafè Torino 68

15 Les tertúlies de Can Culleretes 72

16 Izquierda. El bar de l’afició 74

17 Futbol, intrigues i cinema al Mundial Palace 77

18 El Gimnàs Garcia Alsina, on Gamper va assumir de nou la presidència 81

19 La casa on va néixer el primer ídol del barcelonisme 83

20 L’Escopidora. El camp del carrer Indústria 86

21 Els entrepans de la victòria. El bar del camp de la Indústria 91

12 13

46 L’Hotel España. L’homenatge al ciclista que va ser empresonat per negar-se a fitxar per l’Espanyol 163

47 Els orígens familiars i laborals de Josep Suñol i Garriga 166

48 Un cementiri nou a la muntanya de Montjuïc 168

49 El pal de la bandera que no va onejar mai 170

50 El Teatre Romea i la secció de cultura del FC Barcelona 172

51 L’ofrena floral de l’Onze de Setembre. La manifestació fins al fossar de les Moreres 174

52 L’Hotel Orient. La residència de l’Home Llagosta 177

53 Històries d’indians, maçons i futbol. El 7 Portes 182

54 Un intent de dimissió frustrat a la Sala Capsir 184

55 Club de Tennis la Salut. La confiscació anarquista 186

56 El carrer Josep Suñol i Garriga a la Vila de Gràcia 188

57 Quan uns vestidors es van convertir en amagatall de capellans 190

58 L’estadi de Montjuïc. Futbol per la llibertat 192

59 La Casa Juncadella. Com una caserna va acabar al costat de l’hotel del màxim rival 195

60 El vitrall culer de Santa Maria del Mar 197

61 L’hospital on va ser atès un porter després d’un bombardeig 199

62 Mussolini contra el Barça. El bombardeig de les oficines i la Copa de tots 201

63 Un camp d’entrenament molt republicà 205

64 Les oficines del club després de la Guerra Civil 207

65 L’estira-i-arronsa pel carrer de Joan Gamper 209

66 Els artístics magatzems de l’estadi de les Corts 211

67 Nova presidència, nou trasllat 213

68 L’«avinguda del Madrid» com a recordatori 215

69 Les pistes d’entrenament de la Bordeta 216

70 Bar Solera. L’origen de les penyes 218

22 L’estació del Nord. D’antiga caserna borbònica a terminal ferroviària 93

23 L’assemblea del CADCI. La gènesi d’un nou estadi 95

24 Agressió a l’àrbitre i primera clausura 97

25 El Gran Teatre del Bosc. L’escenari de les noves il·lusions del barcelonisme 99

26 La Foixarda. L’estadi de futbol icona del rugbi català 101

27 Plaça Sant Jaume. De fòrum romà a espai de celebració col·lectiva 105

28 Un sopar amb regust de victòria al Castell dels Tres Dragons 109

29 Una junta general al Palau de la Música 111

30 El cementiri de les Corts. La tomba dels cracs del barcelonisme 114

31 Can Ribot. La masia de les Corts 116

32 L’estadi de les Corts. Quan un corral es va convertir en la catedral del futbol 118

33 Teatre Eldorado. L’homenatge del futbol català a Gamper 122

34 La transició al professionalisme, a debat al Teatre Nou 126

35 Carles Comamala, el madrileny que no va crear l’escut del Barça 129

36 La policia clausura la seu social del Barça. El dia més trist de Joan Gamper 131

37 Can Sol de Baix. El camp d’entrenament annex 135

38 Cafè Baviera, on directius i jugadors feien petar la xerrada amb l’afició 138

39 Rebuda al tren de la victòria a l’estació de França 140

40 La pista de la Pirelli. La seu de les seccions 144

41 La redacció de La Nau dels Esports, precedent de La Rambla 146

42 El soviet de La Rambla. Esport i ciutadania 148

43 La font de Canaletes. La pissarra de l’èxtasi 150

44 El Teatre Novedades. Quan la solidaritat va convertir els futbolistes del Barça en actors 156

45 El misteriós suïcidi del carrer Girona 160

14 15

71 Can Planes, la masia de l’Avi del Barça 221

72 Àpat i sobretaula al restaurant El Túnel 225

73 Desfilada blaugrana a l’Arc de Triomf 227

74 L’exhibició de la maqueta d’un estadi que no podia ser però va ser 230

75 Un estadi sense nom 231

76 Una capella per accident 234

77 El Crist més blaugrana de l’església de Santa Anna 237

78 La Casita Blanca. El meublé dels culers doblement infidels 240

79 El Palau Blaugrana. La llar de les seccions 243

80 De la pista de gel a la comissaria de via Laietana 245

81 L’Hotel Ritz. Un dalí a les noces de platí 247

82 L’Alcázar. Un cinema d’estrenes ple de llibres 250

83 Can Taner, de picadero a palau 253

84 La seu del club a l’avinguda de la División Azul 255

85 La basílica de la Mercè: la fe del Barça 256

86 Clínica Quirón. La fi del Cap d’Or 259

87 El camp de la Fabra i Coats. El bressol del futbol base 262

88 L’estadi en miniatura on van jugar Maradona i Angoy 264

89 Uns hostes ben atípics a l’Hotel Hesperia 267

90 Aristocràcia i futbol al cementiri d’Horta 269

91 El palau Sant Jordi, d’abocador a efímera seu del bàsquet blaugrana 271

92 Un carrer a la memòria de Josep Samitier 273

93 L’altre carrer Suñol i Garriga 275

94 L’església de Santa Tecla. El darrer comiat al gran Laszi 277

95 El veí més estimat de les Corts 279

Agraïments 281

Bibliografia 283

A

B

1 2 3 4

Mapes de Barcelona

En aquesta pàgina el lector trobarà un mapa-guia de Barcelona que es reprodueix, a continuació, ampliat al llarg de vuit pàgines. S’hi han marcat amb números tots els indrets, edificis, camps i es-pais de què es parla a Barcelona blaugrana, és a dir, tots els llocs on el FC Barcelona ha tingut presència física a la ciutat. Els números són els que encapçalen cada capítol del llibre, els mateixos que fi-guren a l’Índex precedent.

Mapa-guia de Barcelona

16 17

2

AVINGUDA DIAGONAL

CARRER ARAGÓ

AVIN

GUDA DE J

OSEP TA

RRADELLA

S

AVINGUDA DE ROMA

RONDA DEL GENERAL MITRE

VIA AUGUSTA

PASS

EIG

DE

GR

ÀCIA

89

4

65

31

95

3257

66

20 10

6119

6282

56

25 18

1

21 24

1

A

AVINGUDA DIAGONAL

TRAVESSERA DE LES CORTS

93

88

92

8079

84

83

3071

75

37

9468

35

40

GRAN

VIA

DECA

RLES

III

76CARRER DE SANTS

18 19

4

CARRER ARAGÓ

AVIN

GUDA

MERID

IANA

90

8

87

3

A

TRAVESSERA DE DALT

PASSEI

G D

E SA

NT

JOA

N

AVINGUDA DIAGONAL

78

5586

5

67

CA

RR

ER C

AR

TAG

ENA

PASSEIG DE FABRA I PUIG

20 21

2

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

AVINGUDADEL PARAL·LEL

74

34

16 59

13

33

41

43 77

92

50

46

52

15

611

23

17

85

72

27

44

14

36

4238

49

1

B

PASS

EIG

DE

LA Z

ON

A F

RAN

CA

3

48

26

91

58

69

AVINGUDA DE L’ESTADI

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

LA R

AM

BLA

PO

RTA

L D

E L’

ÀN

GEL

22 23

4

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

AVINGUDA DIAGONAL

3

B

AVIN

GUDA

MERID

IANA

PASSEI

GD

E SA

NT

JOA

N

64

81

45

73

22

29

54

7

60

51

28

47

3953

12

VIA

LA

IETA

NA

PARC DE LACIUTADELLA

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

CARRER DE PERE IV

RA

MB

LA D

E P

RIM

25

Introducció

El present volum neix de la voluntat d’explicar la ciutat de Barce-lona des d’una òptica inèdita en relació amb els seus lligams amb un club de futbol, el Barça. En desenvolupar aquesta idea, més enllà dels indrets que es pressuposen vinculats al FC Barcelona, com l’estadi del Camp Nou i els seus voltants, vam adonar-nos de la gran empremta que els més de cent anys d’història d’aquesta entitat esportiva han deixat en la ciutat. Així, a banda dels diver-sos terrenys de joc que va utilitzar el conjunt blaugrana d’ençà de la seva fundació, alguns prou coneguts, com l’estadi de les Corts o el camp del carrer Muntaner, i altres de menys populars, com l’hi-pòdrom de can Tunis, el velòdrom de la Bonanova o la plaça d’ar-mes del parc de la Ciutadella, també hem situat en aquesta singu-lar geografia barcelonina en clau blaugrana algunes de les seus oficials que el club ha tingut al llarg de la seva història. L’obra apropa al lector altres indrets de la ciutat que des del 1898 han es-tat testimoni d’alguns dels episodis més destacats o desconeguts de la centenària història de l’entitat barcelonista, alguns ja desapa-reguts i molt emblemàtics a la ciutat, com el Cafè Torino, el Gran Hotel Falcón, la Sala Capsir, el cinema Alcázar o la Casita Blanca, i d’altres que encara resten dempeus, com Can Culleretes, l’estació del Nord, el cementiri de Montjuïc, l’església de Santa Maria del Mar, l’Arc de Triomf o l’Hotel Hesperia. Tots, en algun moment, han format part de l’imaginari blaugrana que trobem arrelat a la ciutat. Des de les Corts fins a l’Eixample, passant per Gràcia, Sant Andreu, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc o Ciutat Vella, tots aquests districtes de la ciutat apareixen en algun

26 27

Tot i la intensa recerca que hem fet en la ingent bibliografia dedi-cada al FC Barcelona, hem hagut d’obviar alguns indrets de la ciu-tat sobre els quals no hem aconseguit prou dades per incloure’ls en l’obra. Aquest buit, que esperem cobrir amb noves informacions o aportacions dels nostres lectors, fa referència sobretot a algunes de les seus del club, moltes efímeres, com les situades al número 9 de la rambla de Canaletes (1914-1915), al número 18 de la rambla de les Flors (1915-1916), a l’entresòl del número 21 del carrer Aribau (1919-1921), al primer pis del número 1 del carrer del Pintor For-tuny (1921-1924), al segon pis situat al número 28 de la via Laieta-na (1928-1929), al xalet del passeig de Gràcia cantonada amb el carrer Diputació (1929-1932) o a les oficines que es trobaven al nú-mero 180 del carrer Pau Claris cantonada Provença (1960-1966). Esperem que aquests racons i indrets no caiguin en l’oblit en futures recerques sobre la geografia de la ciutat en clau blaugrana.

El nostre objectiu a l’hora d’escriure aquest llibre ha estat apro-par al lector una intrahistòria inèdita o poc coneguda de Barcelo-na a través de la trajectòria esportiva i social del Barça, una de les entitats més arrelades de la ciutat. Aquesta és, doncs, una història d’històries, un recorregut per carrers, barris, establiments, edificis, bars, oficines, seus socials, equipaments esportius, restaurants, gimnasos, estadis, teatres, casernes o esglésies. És el retrobament d’una Barcelona perduda en el temps i, fins i tot, desapareguda, d’una ciutat en constant transformació al llarg de més d’un segle. I el retrobament d’una entitat que, com Barcelona, ha patit can-vis, censures, èxits, crisis esportives i socials, debats encesos, cele-bracions eufòriques i, fins i tot, una guerra sagnant. Tots aquests episodis han configurat la història del FC Barcelona i han deixat una empremta que ha perdurat fins als nostres dies.

Esperem, doncs, haver reeixit en el nostre intent d’oferir-vos una història de la Barcelona blaugrana que us permeti recórrer i gaudir de la ciutat a través de tots aquells indrets que han ajudat a forjar la història d’aquest club de futbol centenari.

dels relats descrits en aquest llibre, unes històries que ens perme-ten copsar l’evolució de la ciutat en paral·lel a les victòries i derro-tes del Barça, als seus èxits i moments més llòbrecs.

El recorregut cronològic de l’obra permetrà al lector reviure epi-sodis que el traslladaran a la Barcelona de finals del segle xix i ini-cis del xx, una ciutat convulsa i agitada, marcada per la consolida-ció del catalanisme i l’eclosió de l’esport, una Barcelona en plena expansió demogràfica i renovació urbanística que, tot i semblar llunyana i desconeguda, permetrà copsar el context que va afavo-rir la fundació del FC Barcelona i va convertir el club en una de les institucions més rellevants de la ciutat coincidint amb l’exten-sió del futbol com a fenomen de masses. Aquesta visió inèdita de Barcelona en clau esportiva ens aproparà la realitat d’una ciutat que descobria la passió pel futbol amb desenes de clubs que riva-litzaven amb l’esportivitat pròpia dels sportsmen de l’època.

L’esclat de la Guerra Civil, una etapa encara poc estudiada en la història de l’esport i el futbol barceloní, ens portarà a conèixer al-guns esdeveniments que van marcar el futur del FC Barcelona, com el carrer que els graciencs van dedicar a la memòria de Josep Suñol, la destrucció de les oficines del club per part de l’aviació feixista italiana, la temptativa de confiscació de l’estadi de les Corts per part dels anarquistes o com els seus vestidors es van convertir en refugi de capellans.

El triomf de l’exèrcit franquista va suposar un veritable sotrac, tant per a la ciutat com per al club. En els episodis inclosos en aquest període narrem els anys més foscos del barcelonisme; són el reflex de la Barcelona de postguerra, grisa i que va trobar en el fut-bol un dels pocs espais deslliurats del ferri control de la dictadura. Aquesta etapa va culminar amb la construcció d’un nou estadi, el Camp Nou, un veritable punt d’inflexió en el nostre recorregut urbà i futboler que ens durà fins a l’entorn actual del club, on l’es-tadi i les diverses instal·lacions esportives de l’entitat basteixen el tram final de l’obra.

29

1 Sant Gervasi de Cassoles. L’eclosió del futbol als carrers

El futbol va arribar a Catalunya a les dar-reries del segle xix de la mà de la colònia anglesa resident arreu del Principat i també mitjançant els joves autòctons que havien estudiat a l’estranger. Els primers partits de futbol disputats en terres cata-lanes es remunten a l’any 1890, quan els mariners anglesos arribats al port de Bar-celona i els empleats britànics que tre-ballaven al sector tèxtil s’aplegaven en camps improvisats com el del Velòdrom de la Bonanova per córrer darrere una pilota. Dos anys més tard, diversos socis del Reial Club de Regates de Barcelona van organitzar els primers partits de futbol amb participació de jugadors locals prop de l’hipòdrom de Can Tu-nis. No va ser, però, fins sis anys després quan Gaspar Matas i Da-nés va fundar el Palamós FC, el club degà del futbol català.

Paral·lelament, un d’aquells forans que s’havia establert a Barce-lona, el suís Hans Gamper, va participar en els primers encontres «informals» de futbol celebrats a la ciutat. Aquells partits es van disputar en zones ben il·luminades, com una esplanada situada a tocar de l’Arc de Triomf, o en carrers i grans solars no urbanitzats de Sant Gervasi de Cassoles, un municipi que el 1897 va ser anne-xionat a Barcelona i que prenia el nom d’una antiga capella rural del segle xi dedicada als bessons màrtirs sant Gervasi i sant Protasi i del fet que el nucli el formaven poc més de mitja dotzena de ma-sos aïllats o «cases soles».

Hans Gamper

30 31

2 Gimnàs Solé. L’acte fundacional

Aquest immoble, ubicat a Ciutat Vella, és on el pioner de l’esport català Manuel Solé va fundar el gimnàs que duia el seu nom. L’edi-fici, propietat de la família De Martí-Escuder, es trobava al núme-ro 5 del carrer Montjuïc del Carme cantonada amb Pintor For-tuny. D’ençà de la seva obertura, el gimnàs es va convertir en punt de trobada dels joves membres de la burgesia barcelonina aficionats a l’esport, els sportsmen, com se’ls anomenava a l’època; no debades en aquest establiment es van crear diverses entitats esportives, com el Club Natació Barcelona o el mateix FC Barcelona.

Entre aquests amants de l’esport es trobava Joan Gamper, un enèrgic suís apassionat del futbol que volia fundar un club a la ciutat. Amb aquesta intenció va visitar Jaume Vila i Capdevila, propietari del Gimnàs Tolosa, que va rebutjar la proposta de Gamper perquè ell volia formar un equip de futbol sense jugadors

En aquella zona, actualment en el districte de Sarrià-Sant Gerva-si, els joves aficionats es reunien per practicar la seva afició. La ma-joria d’aquests matxs improvisats es jugaven al carrer d’Espanya (després Lincoln), situat entre els carrers Balmes i Saragossa, a tocar del lloc on aleshores residia el nouvingut Gamper. Com que man-caven jugadors, aquests pioners forans van convidar els seus veïns catalans a participar-hi. Així va ser com Carles Comamala, veí de Gamper, es va convertir en un dels pioners del futbol barceloní.

Aquells joves jugaven vestint roba de carrer i donant puntades a l’única pilota que tenien. Encara no havien arribat els uniformes ni les regles, i l’espontaneïtat arribava a l’extrem de marcar les por-teries amb dues pedres. Els equips tampoc no eren d’onze juga-dors, ja que en aquells anys d’eclosió els practicants del futbol eren escassos. Així doncs, el més habitual era que s’enfrontessin sis o set jugadors per equip. Entre aquests pioners del futbol de casa nostra trobem cognoms il·lustres del barcelonisme, com Gaissert, Kunzle, Wild, Witty, Oliver, Cabot, Ossó, Terradas, Pujol, Llobet, Parsons, Maier, Engler o els esmentats Gamper i Comamala.

Un esport britànic, també a BarcelonaAlguns d’aquests pioners del futbol a la ciutat serien els fundadors

del FC Barcelona el 1899. Anys abans, alguns d’ells ja havien format

part d’un altre club de futbol, la Societat de Foot-ball de Barcelona,

que entre el 1894 i el 1895 va disputar diversos partits vestint uni-

forme vermell i pantaló blanc contra l’Associació de Foot-ball Torelló.

Ocupava la presidència de la societat l’aleshores cònsol britànic a

Barcelona, William Wyndham, atès que la majoria dels membres del

club formaven part de la colònia anglesa de la ciutat, com els ger-

mans William i John Parsons, Pownal, Brown, Barrie, Richardson,

Hicks, Morris, Noble, Phillips, Fallon, Reeves o Dagniere.

L’APUNTL’APUNTL’APUNTL’APUNTL’APUNTL’APUNT

32 33

tent de més edat; John Parsons, que ocuparia la vicepresidència; Lluís d’Ossó, que exerciria com a secretari; Bartomeu Terradas, que s’encarregaria de la tresoreria, i Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, William Parsons i el mateix Gamper, que va ser designat primer capità de l’equip. La sala d’armes del gimnàs, on el mestre Guirowich im-partia classes d’esgrima, va acollir les primeres reunions dels fun-dadors del club, que es feien a les tardes després que aquests exercitessin els músculs al gimnàs. En aquelles juntes es van prendre acords decisius, com la designació del Gimnàs Solé com a seu social de l’entitat (va funcionar com a tal entre 1899 i 1910), l’elecció del blau i el grana com a colors identificatius del club, l’establiment d’una quota mensual de dues pessetes per ser soci de ple dret de l’entitat i la designació del velòdrom de la Bonanova com a primer terreny de joc. Entre els primers socis del FC Barcelona trobem els germans Witty, el periodista Josep Elias Juncosa, Fermín Lomba, Francesc Cruzate, Juan de Urrue-la o Eduard Schilling.

estrangers, una idea que va acabar prenent forma el 1899 amb la creació del Foot-ball Club Català. Gamper, però, no va defallir i finalment va tro-bar la complicitat i el suport que necessitava en Manuel Solé, que regentava el seu gimnàs a escas-

sos metres del Tolosa. Va ser el mateix Solé qui va encoratjar Gamper a publicar un anunci al setmanari

Los Deportes per trobar gent interessada a formar part del club; de fet, les seves instal·lacions eren al mateix edifici que la redacció d’aquesta publicació quinzenal, òrgan oficial, entre d’altres, de la Federació Catalana de Clubs de Foot-ball i de l’Associació Catala-na de Gimnàstica, creada per Narcís Masferrer el 1887.

El 29 de novembre del 1899 una dotzena de joves van respondre a la crida feta per l’helvètic a les pàgines de Los Deportes. Així és com aquell dia, a les instal·lacions del Gimnàs Solé, sis catalans, tres suïssos i tres anglesos van fundar el FC Barcelona.

Els pioners de la nova entitat van ser Walter Wild, escollit pri-mer president del club a proposta de Gamper perquè era l’assis-

34 35

3 L’hipòdrom de Can Tunis. El camp oblidat

Aquestes instal·lacions condicionades per a la pràctica de l’hípica, altrament conegudes com Casa Antúnez, van ser utilitzades pels futurs fundadors del FC Barcelona abans de la seva constitució oficial com a club. El recinte va ser un dels primers que van acollir la disputa d’un partit de futbol; era l’any 1892, i es van enfrontar dos equips del Reial Club de Regates de la ciutat. La part central de l’hipòdrom, que quedava encerclada per la pista, es va convertir en el primer terreny de joc que van trepitjar aquells aficionats al futbol abans de disputar els partits al velòdrom de la Bonanova.

Els terrenys propers a l’hipòdrom es van emprar com a primer camp d’entrenament. Sense equipament i amb poques nocions del reglament, els primers jugadors barcelonistes es disputaven la pilo-ta únicament per diversió.

El recinte que aquests aficionats utilitzaven per practicar el fut-bol s’havia aixecat en uns antics terrenys pantanosos coneguts com la Fraga, on anteriorment hi havia l’anomenat Estany del Port, que un cop dessecat va ser adquirit per la Societat per al Foment

Aquí es va fundar el FC Barcelona

Anys més tard, l’edifici que acollia el gimnàs va ser ocupat per un garatge i un taller mecànic. El 1990 l’immoble va ser adquirit per Promocions Ciutat Vella, SA, que sis anys més tard el va enderro-car per construir-hi les seves oficines.

El 1974, durant el mandat d’Agustí Montal i Costa, i coincidint amb les noces de platí del club, es va acordar re-

cordar el lloc on es va fundar el Barça col-locant una placa amb la llegenda «Aquí es va fundar el FC Barcelona». El gener del 1992 la placa es va retirar i es va desar al magatzem del museu del club fins que el novembre del 1999 es va tornar a instal-

lar amb motiu del centenari de l’entitat barcelonista.

«Don Gimnasio», directiu del BarçaManuel Solé era un personatge molt popular entre els

sportsmen barcelonins de l’època, i el seu gimnàs va

ser un dels de més prestigi de la ciutat. Solé era co-

negut amb el sobrenom de Don Gimnasio, un àlies

que rememorava el dia que un estranger, en veure el

rètol que anunciava el seu establiment, va decidir en-

trar i preguntar per ell creient que aquest era el seu

nom de pila. Anys més tard, el 1909, Solé seria mem-

bre de la junta directiva del FC Barcelona presidida

per Otto Gmelin.

L’ANÈCDOTAL’ANÈCDOTAL’ANÈCDOTAL’ANÈCDOTAL’ANÈCDOTAL’ANÈCDOTA