Carles Riba (1893 1959)

5
Carles Riba (1893- 1959)

Transcript of Carles Riba (1893 1959)

Page 1: Carles Riba (1893 1959)

Carles Riba (1893-1959)

Page 2: Carles Riba (1893 1959)

Biografia• Estudia Filosofia-Lletres i Dret.

• 1912: Guanya els Jocs Florals de Girona amb l’obra Ègloga.

• 1916: Va ser professor de literatura a l’Escola de Bibliotecaris

• Va treballar com a traductor per a l’Editorial Catalana, La Veu de

Catalunya i La Revista

• 1925: Li van otorgar la càtedra de grec de la fundació Bernat

Metge.

• 1932: Col·labora en l’elaboració del Diccionari general de la

llengua catalana.

• 1939: S’exil·lia al poble francès de Bierville.

• 1943: Torna a Barcelona

• Defensor i divulgador de la cultura catalana.

Page 3: Carles Riba (1893 1959)

Característiques• Influències:

- Eugeni d’Ors, - Joan Maragall

- Ausiàs March - Josep Carner.

• Noucentista i Modernista

• Fort simbolisme

• Poesia i temàtica reflexiva:

- Recerca de la felicitat

- Actitud davant la vida

• Juga amb el llenguatge

• Aprecia la bellesa i el plaer del món

• Crítica intuïtiva

Page 4: Carles Riba (1893 1959)

Obres• La Paraula Lloure (1912-1919) – Primer poemari

• Ègloga (1912) – Considerada un tresor espiritual

• Estances. Llibre Primer (1919) recerca de la

• Estances. Llibre Segon (1930) felicitat

• Tres suites (1930-1935) – Poesia pura

• Literatura infantil – L’ingenu amor (1924)

Lírica de Postguerra:

• Elegies de Bierville (1943)

• Salvatge Cor (1954) – Reflexió de l’experiència personal

• Esbós de tres oratoris- Preocupacions espirituals

Page 5: Carles Riba (1893 1959)

Elegies de Bierville (1943)

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l’onada rient, dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garrigave a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna,ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.