Caries SAKK.art G:s is. LI nominalismoen Buriddn. Tesi doctoral Ilegida a laUniversitat de Barcelona el 15 deJuny do 1992, dirigida peI Dr. F. J.Fortuny. (XIV + 713 pags.) Tribunal:Eusebi Colomcr Pous (Presid.), JordiSales i Coderch (Secret.), Tomas Cal-vo Martinez, Joaquin Lomba Fuen-tes, Agusti Boadas i Llavat (vocals).

La pregunta que va originar aquestatcsi va csscr la qucstio de la sort do('ockhamismc despres d'Ockham: unperiode que enceta ja cis temps re-naixentistes i s'allunya de I'especialistaen Medieval; Pero una doctrina escolas-tica que 1'expert en Renaixement noidennfica amb les tendencies magico-na-turalistes d'un Bruno o d'un Ficino niamb les aportacions positives de la novacicncia i que, per tint, tampoc toca si nocs per dir que les apostes nominalistesvets la Revolucio cicntifica no reeixiren.L'cleccio d'aqucst terra, d'altra banda,no tenia gens d'original: era un dels pos-sibles assumptcs que s'obren sense vio-lencia a qui hags treballat uns quantsanus a prop del Dr. Fortunv, director dela tesi.Joan Burida cs un home quc viu a Pa-

ris la generacio posterior a Guillemd'Ockham. Es rector d'Arts al 1328 i al1340. Avui dia segueix essent un embo-lic saber quin tipus de doctrina d'Ock-ham penetra al continent i quan ho fa;en el treball he marginat aquesta giies-tio de les transrnisions d'idces que, totllegint el titol, podria semblar basica. Heacceptat que Burida, segons que testi-monia tota la tradicio era un ockhamis-ta i he constatat a tot arrcu que la sevadoctrina, en efecte, segueix Ies pautes dela via moderna i tc faire de familia delIlinatge ockhamista.

Potser caldria advertir que empro no-minalisme i ockhamismc coin a sino-nims i coin a etiquetes. La de nomina-lisme ja fa temps que va estar posada enentredit; l'alternativa millor fora sensdubte la de «proposicionalisme realista,,de Teodoro de Andres, pero tothom se-gueix usant la de nominalisme. Lad'«ockhamismc., posa l'accent en Ock-ham coin a moment rotund i clarividentd'una tendencia filosofica que prove de

la logica tcrminista; tanmatcix no vullprctendre que tot ockharnista hagi estatdcixcble efectiu d'Ockham. Aquest ock-hamismc representa cl sorgiment a Oc-cident dc la filosofia de la subjectivitatcorn a constructora o organitzadora demon. El subjccte es manifesta en la pro-duccio d'un Ilenguatge peI qual tota larcalitat ha de passar o Al ha de flexio-nar.

Part d'aquest treball s'entcn si s'entencoin cs trobava I'estat do la qucstio: hihavia lectures de Burida corrcctes peroque es limitaven, des dcls temps de Mi-chalski als anys 20, a assenyalar que Bu-rida diu aixo sobre aquest terra i allo so-bre aquell altre aspects. Es aixi, perexemple, a la monografia de Ghisalber-ti, d'altra banda massa bloqucjada enpreguntes que la historiografia modernatroba inopcrants: coin concilia fe i rao,en quina mesura s'aparta d'Aristotil, etc.No es aquest el cas de la rccerca de Ma-ria Elena Reina, que aborda Pautor desdel problema del llcnguatge. La profes-sora italiana posy en primer pla la dife-rencia fonamental -1 ja reconegudaabans- de Burida en relacio a Ockham:cis conceptes son el significat immediatdcls termes orals i escrits, encara qued'altra part cis textos no desmcnteixenque els conceptes siguin tambc un tipusde termes d'un llcnguatge mental, coina Ockham. El resultat fou un Burida unamica «Jckill,, quc tampoc s'acabavad'entendre del tot: per una banda, percxemple, en la seva positio sobre el Ilen-guatge era mes convencionalista queOckham, per l'altra mes mentalista. Lanocio de concepte estava carrcgadad'una ambiguitat fonamcntal.Un dels treballs mes resents, el de Jocl

Biard, fa una sintcsi que condensa tresdecades de marejar cls matcixos -o gai-rebc els matcixos- textos que trobaRcina sobre logica. La conclusio, des-pres de tot, es que les divergencies i sem-blances entre Ockham i Burida son altoque caldria esperar dins d'una mateixafamilia doctrinal. A mes del que hem ditdel concepte, sembla que In ha una no-c16 de significatio independent de la sup-positio, que hi ha una assurnpcio de lasuppositio simplex d'Ockham dins do lasuppositio materialis de Burida. Pero

235

tambe resulta que comparteixen l'onto-

logia del singular com el dcnotat de totconcepte, la funci6 privilegiada de la

suppositio i la noc16 de vcritat com a

identitat dc les suppositiones del subjec-te i del predicat dc la proposicio.

El resultat de Ics lectures era decebe-dor: un desert amb alguns oasis o un

puzzle. No cal ni parlar del que hom pottrobar a les revistes de logica anglosaxo-na quan prometen haver descobert algu-

na vinculacio entre Russell i Burida aproposit d'algun formalismc! No sem-bla massa clue Burida sigui un autor ambcl que s'hagi fet -hlst6rla de la filoso-fia-. Es diria que cs una d'aquelles figu-res que va donar idees a tothom senseser capac de tenir un discurs. La traves-

sa pel desert consumi alguns anys, enuna situac16 que, dit amb finor filoso-fica, es podria anomenar pre-paradigma-tica, sense una columna vertebral. Elproposit era integrar Burida dins de lahistoria de la filosofia. Per aixo calla uncriteri de lectura global. La tesi que prc-

sento es una lectura des d'algun criteri.El criteri va venir a partir d'un Ilibre

de Ruprecht Paquc que era una propos-ta de lectura filosofica.` Dins d'una onaheideggeriana, dotava de sentit historicel paper d'autors com Burida: suggeriaque Burida era un ockhamista con-vencut que trampejava les forces de lareaccio filosofica. Paque ho Ilcgia en elseu paper de legislador astut en la con-feccio de l'Estatut de 1340 que passa per-anti-ockahmista». El nucli de la tesiconsisteix en la generalitzacio d'aquest-paper astut» de Burida com a criteri delectura de tota la seva obra. L'astucias'havia d'excrcir en front d'un podereclesiastic que I'havia empres ja contracl propi Guillcm d'Ockham. Aixo voldir suposar una escriptura dissimulada,tot extremant la cura per no caure en lesaberracions hermencutiques a que potdonar Iloc tal hipotesi. El preu que calpagar per abandonar la pretens16 de ferparlar al text del que no hi ha era massaalt: enfrontar-se a textos contradictorissense poder abolir les apories. Per exem-ple, hi ha una concepcio passivista del

coneizement que s'hauria de Iligar a unaconcepcio activista; el concepte coin aterme d'un llenguatgc mental s'ha de lli-gar al concepte com a resta ontologica,etc. Fora d'aquella explicacio no n'hetrobat cap millor que permeti una lec-tura global que elimini les -esquizofre-nies- doctrinals. L'altra lectura, que voldir un pom de -lectures),, sembla legiti-ma Pero ja s'ha fet. Malgrat l'aspecte psi-cologitzant del plantejament, mai va es-ser cl meu interes penetrar cls modus deBurida o entrar en sintonia amb l'her-mencutica romantica sino romandre enel pla del text i de la seva coherencia.Pero es evident que un text postula unautor i que aquest moment no es podiael-ludir. El criteri -vertebral.' era, doncs,util. Fa Ilegir els textos des de la pregun-ta -que i quant innova Burida en relac16al pensament d'Ockham?,,, i tambe,-que hi ha a la seva actitud de met arti-fici retoric?». Pot dir-se, fins i tot, queenlla de la seva demostracio aquest cri-teri es un -principi gula,, heuristic; oamb la metafora de Wittgenstein, que esuna escala que cs pot abandonar despresd'haver pujat per ella.

Despres d'una cronologia que situa elpersonatge i una introduccio historicado la seva vida i de la recepcio de la sevadoctrina -com es costum academica-Ia primera tasca es tractar d'aclarir-nosen el mar d'interpretacions sobre la re-lac16 do Burida amb el famos estatut dela Facultat d'Arts de Paris de 1340 (cap.1). L'cstatut es una seric de rccomana-cions sobre com s'han dc comportar elsmestres, o millor, com s'ha de portar elpropi discurs en el debat filosofic declasse: proposa, encara que no explicita-ment, la desaparicio del sentit de virtutesermonis (sentit literal) do les proposi-cions en pro de 1'exigencia de distincionsde sentits. Amb aixo es preten evitar quela gent s'emboliqui en discusions sobreautors a proposit de punts que, segonsI'estricte peu de la lletra, seran vertaderso falsos, per-6 que considerate sense malafe, segons el seu context, tenen un sen-tit comprensible distint. Presumible-ment, la gatzara de classe havia arribat aser irritant.

1. En varem fer la ressenya en aquestes mateixes planes: Anuari, III, 1989 (pag. 225-38).

236

S'examina bona part de la bibliografiaadicnt. Es conclou que l'estatut to uncontingut doctrinal que ha pogut sorgir,com diu Courtcnay, amb funcio disci-plinar per a apaivagar cls anims del papaBonet XII, pero que expressa idees lacondicio de possibilitat do Ics quals cxi-geix anar enlla de 1'enrabiada pontificia.Resulta que a 1'epoca de Burida es suc-cceixen tres papcs a Avinvo quc deixensenor Ilur influcncia notable a Franca;tres papes que, d'una manera o altra,pressionen a la Univcrsitat: cn cis tempsde Joan XXII la doctrina d'Ockham escensurada i es producix l'enfrontamententre el papa i 1'emperador Lluis de Ba-viera; cn els temps de Benet XII es pres-siona sobre la Univcrsitat i aquesta surtal pas amb l'emissio do l'estatut de 1340;en els temps de Clement VI es proposao aconsella el retorn a Aristotil. D'unamanera o altra sempre la doctrinad'Ockham esta mal vista. Aleshores, noes dificil deduir que l'ockhamisme estapot menys que segrestat oficialment, almenys parcialment, des de 1324 fins1342, i aixo no es obstacle per a quc cor-n de diverses maneres per la universitat.Es just l'epoca en que Burida es mestre,i mes precisament en la qual, com a rec-tor, s'elabora l'estatut.

Ara be, eren els ockhamistes els im-plicats en l'estatut? Paque raona que sipcrquc, malgrat que Ockham concix iadmet piles d'usos metaforics a la llen-gua, s'acantona en un cert us tossut delde virtute sermonis quan es tracta de de-fensar una ontologia de singulars enfront del realisme de l'universal. Cour-tenay va descobrir un grup universitarilitcralista, deu anys despres, que propo-sa una parla ultra-logica i que podrienser la gent al-ludida. Es gent del tipus:Ara no cstem asseguts a taula; es

fals; estem asseguts a cadires, etc.,> Tan-mateix, la linia Paque es rues produc-tiva.

Ja quc es tractava de defensar quc Bu-rida oculta el seu ockhamisme proble-matic, vaig assajar dc considerar unafont segura d'allo que la gent culta en-tre 1324 a 1340 i escaig entenia per oc-kahmismc malsonant. Allo mal vist Se-ria precisament la Ilista dels cinquanta-un articles que I'ex-canceller d'Oxford,Lutterell, va extreurc del Comentari a

Ie^ Sentences d'Ockham a ft de condem-

nar i quc finalment sols ccnsura. Hi ha

pistes que fan pensar quc aital ccnsura

aconsegueix precisament el contrari,

molta publicitat. Un cnrenou que tam-

be indica als mcstres prudents, -i Bu-

rida es des dc sempre, i mes des de la

«consagracio» a carrec de la biografia de

Earal, cl paradigma do la prudcncia- in-

dica, die, quins Gamins no han de tre-

pitjar si no volen pcrdre els sous pri-

vilegis.

El document ens descobreix quc nocols scrvcix per a mostrar els Gamins pe-rillosos sing que, sorprenentment, des-vetlla cl mistcri del sentit de virtute ser-monis famos. Rcsuha que Ockham, enbona part dels articles censurats, semblaespecialment impertinent en falsar pro-posicions vertaderes do la tcologia, ofins i tot en verificar propositions inac-ceptables. Fa tot just allo quc els autorsde I'estatut denunciaran quinze ant'sdespres. Resulta quc Ockham disposad'un bon arsenal logic capac d'admetresentits figurats i discursos mes elastics.Aleshores, ens prcguntem, per quc cncerts moments es posa tan estricte? Lie-gint el text al seu context la cosa es forcaclara: Ockham avanca cn una linia decritica a la cicncia teologica i en moltcsocasions desinfla Ics pretensions d'unIlenguatge que crcu saber mes del comp-te, per exemple, quc concixem la divinaesscncia, o coses per l'estil. Finalmentadmet que I'expressio, degudament dc-sinflada, pot acceptar-se. Hi ha una tco-logia possible. Pero mentrestant haaconseguit qucstionar I'abast del nostrcconeixement a base de prendre's al pcudc la lletra el sentit do les proposicionsi dur-lo a la paradoxa. L'us del sentit devirtute sermonis es un mctodc cientificd'acotar el camp del que diu el Ilenguat-gc, una mena d'apropament propcdcu-tic quc posa al descobert els limits.Un cop aclarida la qucstio do I'estatut

comcncem propiament la lcctura de Bu-rida. Ens instalcm en cl comcntari dctext, sobre tot de quaestiones del comen-tari a la Metafisica. La pregunta hcrmc-ncutica mes immediata «quc hi diuaqui?,, obliga, moltes vegades, a transi-tar terribles verals do mala petja, a in-troduir-se en tecnicismes enrcvessats.Sembla convenient, com a base comuna

237

per a la resta, discutir algunes questionsepistemologiqucs (cap. 2). En dcstacoalgunes.

S'aporta un repas per la bibliografiade la discussio dels verbs mentals ocognitius» (conec, opino, etc.). La doc-

trina dels verbs mentals, tipica novetatburidaniana en logica, terreny favoritdcls logics anglosaxons, apareix vincula-da tambe a la critica a certs argumentsrealistes en pro de l'existencia dels uni-versals corn a coses distintes als singu-lars. Es, per tant, un avant de la logicanominalista en el terreny topic del no-minalisme. No es pas 1'6nica aplicaciod'aquesta logica pero des la mes impor-tant. Entenc que 1'aportacio de Buridaes, en realitat, una proposta de conven-cio formal en el tractament logic d'a-quells verbs que impliquen coneixementde la cosa denotada per l'objecte direc-te. Es tracta de convenir que els acusa-tius corresponents tenen distint tipus desuppositio si estan posats davant o dar-rera dels seus verbs. D'aquesta manera,si esta darrera, connota cis conceptes se-gons els quals s'arriba a detcrminar l'ob-jecte suppositum; si esta posat davant nohi ha connotacio.

Els realistes pretenen dir, per excm-ple, que si un rue desitja aigua (<desit-jar>> es tambe un verb assimilat a cogni-tiu), aquesta aigua desitjada no pot sertotes les singulars ni tampoc aquesta cnconcret; cal que sigui, per tant, l'aiguacoma o ('universal aigua. Burida, encanvi, amb la seva nova logica, i per talde salvar que sots es tracta d'aigues sin-gulars, diu que, en efecte, «tota aigua de-sitja», pero no pot dir-se que «desitjatota aigua». En el primer cas, malgrat elquantificador tota, no hi ha connotaciode totalitat i equival a un ,qualsevol ai-gua desitja»: cl rue les desitja totes in-determinadament modo infinito, en elsentit quc cap li satisfy rues clue altre; nodesitja aqucsta i aqucsta i aqucsta, etc.El singular s'estableix disjuntivamcnt,desitja aqucsta o aquella, etc. En el sc-gon cas, si que es connota efectivament]a totalitat de les aigiies; es dona la sup-positio segons una ,rao distributiva>>, iper tant, el rue la desitja tota en taut quetota. I si en aquest cas es aixi, cal rebut-jar francament, tal com farien els realis-tes, que el rue desitgi de fet totes les ai-

gues singulars. Mes d'una rota a pcu dopagina tracta d'acotar Ics directions la-berintiques que segueix l'eixam do Ga-mins involucrats cn aqucsta discusio (usde quantificadors, doctrina del descensals singulars segons el tipus de supposi-tio i la logica dels verbs cognitius queafecta at tipus de suppositio i afecta atdescens).

Pero en general tot s'cnten molt be:el que succeeix es que cis verbs cogni-tius amb acusatiu a parte post fan clueaquests tinguin suppositio confusa nondistributiva cncara que amb reglcs espe-cials de descens (no permeten el dcscensni mitjan4ant proposicions disjuntivcs,ni mitjancant la disjuncio del predicat) iamb reglcs especials de conversio; en de-finitiva es tracta clue en aquests casos,quan es diu que cl rue desitja aigua,l'«aigua» to suppositio confusa tantum, laqual cosa expressa tecnicament tan sotsquc es dificil saber quin es el singularconcret que esta en Iloc del terme uni-versal, pero que existeix sens dubte i noes tracta que estigui en floc d'un esseruniversal.

L'exemple del rue assedegat, com sug-gereix Moody, podria vincular-se atdil•lema de 1'ase de Burida, -i alesho-res stria per tant un tema d'epistemolo-gia i no d'etica com s'ha interpretat-:1'ase moriria de set si a la recerca de l'ai-gua universal no sap per quina aiguaconcreta decidir-se. L'exemple, quan esdesenvolupa en el cas del jutge quc s'hade decidir si et pago el cavall que et dec(te'n dec un, pero quin?), posa de ma-nifest certa exigencia juridica que ja s'a-nunciava en Abelard per qui els univer-sals ercn corn estaments de Ics coses.

El treball aprofita la logica dels verbscognitius per encetar una discusio tecni-ca amb cls trcballs do la filosofia anglo-saxona sobre 1'aspecte purament logic.Es refa la linia quc comcnca ambMoody, amb cl descobriment del tema;Geach posa de manifest que el tema te-nia anomalies quan s'usaven verbs no es-trictament cognitius, per exemple, elpromitto tibi equum. Bos proposa unatipologia do proposicions amb verbscognitius, i tries tard Willing clabora unaclasificacio d'infcrencies deductivcs so-bre aquelles proposicions. I)e Rijk en elseu cstudi de I'appellatio inclou la in-

238

duida pcls verbs cognitius. Proposa elproblema del tipus d'cntitat do 1'appe-llatum. Burida opina que els tcrmes ap-pellantes tenen tambc suppositio mate-rialis pcl concepte , i tot s'ha de resoldredins d ' una ontologia d'individus extraanimam i de conceptes in anirnam.

La discusio posa do manifest, 1) qucOckham no entry en aqucst tema; 2) queBurida es a prop de dir quc tota ratio es,en realitat , una proposicid implicita, ique aqucsta proposicid implicita s'ha deresoldre denotativament sobrc un uni-vers d'entitats individuals , en plena con-cordancia amb l'ontologia ockhamista.Es rcbutgen les entitats connotades pla-tonitzants que de vegades semblen venira afegir - se, donat quc alld connotat esprimer una representacio a la ment. 3)Bona part do la dificultat esta cn cls ullsdell analistes que no han cntcs quc elconcepte universal es una intel-leccio delsingular generalitzada, i quc per tint, noes tracta do decidir entry la ,Intensio»d'un contingut universal o I'cxtensio permera acotacio d'un nombre de singulars.Es l'extensio d'un concepte que es refe-reix originalment a un singular sota certaspcctc.

Hi ha on altre discusici sobre la in-tel-leccid del singular. Aquest tema arri-ba dissiniulat en un lloc quc preten in-vestigar la scnsacio del singular . El textequipara cl coneixement del singularexistent i en presencia del cognoscent ala notitia intuitiva d'<alguns», pero nos'atreveix a indentificar - los com als se-guidors d'Ockham quan la cosa es bas-tant clara . L.'estudi s'acomplerta amb lacritica a un paper que raona sobrc undels modes de coneixcment del singularen Burida que s'apropa a la modernadescripcid definida de Russell.

Del capitol dedicat als coneixementsprimitius i derivats es poden destacar al-gunes peces: com 1'6s de particules co-pulatives mentals suposa una creativitatde l'intel • lecte; com l'abstraccio de ('u-niversal es rcalitza a partir de quelcomja conceptual, no a partir de quelcomsensible, (tal com a Ockham la noticiaabstractiva partia d'una noticia intuitivaque era concepte ); com Burida nomina-litza la demonstratio pp ropter quid i la de-monstratio quia a 1'assenvalar que lascientia de Its premises es fa causa de la

scientia do la conclusib, cs a dir, compresenta una -causacio» de scientias a laque ens aboca I'activitat del nostre in-tcl-lectc, d'alld millor concgut a alld pit-lot, sempre en el tcrrenv mental pero nonecessariamcnt en el real; com cxplicaque la llibcrtat de la voluntat pcrmct iobstaculitza el progres cientific i per queel proces deductiu, tot posseint les cor-responents proposicions quc fan do pre-misses, no es automatic; Burida ens con-vcnc, en fi, sobre com la inclinacio na-tural de l'intcl-Icctc a assentir a la veritats'asscmbla molt a una condicio a prioriper a formar proposicions universalsque facin de principis a la ciencia.Dedico on apartat a repassar una

qucstio de la Ph sica (I, q.7) dcscobcrtaper Duhem. Burida estipula que cl con-cepte singular es coneix abans quc 1'u-niversal, en la linia franciscana anti-to-mista, peril alhora, diu que, dins de launiversalitat, el mes universal es coneixabans quc el menus universal. La jugadaaparentment contradictoria cs possibleintroduint-hi la distincio entry concep-tes singulars dcterminats i conceptes sin-gulars confusos. El concepte singularconfus es veritablement concepte, cs ve-ritablemcnt singular, pero encara no s'hadesvetllat que es per complert predica-ble de molts. Dc fet es un universal queroman a l'ombra. Es coneix primer oamb rues facilitat alld mes indistint i gro-Iler d'un individu, i aquest coneixcmcntmateix, a penes en sorgcixi un altrc, esvcura que cs universal. El text revelaon proces quc passa per alt Duhem id'altres: inmediate ex notitia sensus se-cundum aliud singulare vagum consur-git notitia intellectiva secundum univer-sale.A plena hum cl tema cs tambc ockha-

mista i no es cap altra cosa, i com scm-pre, Ockham resulta mes clar i ordenat.La notitia intuitiva d'Ockham tambc esun concepte sin gular que pcrmct fona-mentar judicis'existencia, i tambe eson universal a I'ombra que al precis mo-ment de constatar un altre singular igualcxhibira Ics plomcs d'universalitat. Almig d'aquestes considerations calgueaclarir els diversos sentits de confusiouc manejava Burida i quc introduienistorsions.

Ara be, el Hoc per excel-lencia de con-

239

trastacio do la hipotcsi de l'ockhamismcencobert son lcs questions tcologiqucs(cap. 3 ). En particular la questio Meta-fisica II, 3 cs la pedra angular . Aquestaquestio deixa summament perplex aGhisalberti quc no entenia com Buridaresultava tries optimista que cl propiSant Tomas pcl que fa a les possibilitatsd'un saber teologic. En efectc, Buridasuggereix la possibilitat de demostraciode Deu , de coneixement quiditatiu, depredicar legitimament un munt d'atri-buts divins.En la meva opinio , Ghisalberti va cau-

re a totes les trampes del text . La lectu-ra es detallada i mostra com Burida de-valua alto quc s'cnten per concixement:disposa una bateria d ' afirmacions condi-cionals quc una dun a l'altra, a travcs devaries quaestiones , i que es tanqucn encercle : es demana la identitat del con-cepte Den i el de primer motor o altresdeterminacions habituals a la filosofiades dc lcs que es van derivant, en unamena de jot formal , predicats quc esdiuen coneixer en la mesura que, enefecte , es diuen en la practica habitualdels teolegs . Quan es planteja cl problc-ma fonamental de ]a predicacio diversadel que es pre - concebeix cum a simple,Burida rccicla amb mestria una certaanalogia do proporcionalitat , pero ambun sentit negatiu -aixo dona peu perinteressar - sc pel terra en Tomas i Aris-totil (Apendix lcr)-: surt al pas ambuna teoria sobre la utilitat a la mesurahumana d'aquest llenguatge quc diu ro-ses del subjecte Deu pero quc, com amolt, estableix proportions basades enels inferiora del nostrc mon quc acabcnsent franques des-proporcions . Buridarecicla Pus de la distinctio rationis, ambun sentit perfectament pervers en rela-cio a (' original -distinctio quc la comi-si.o d'Avinvo va retreure a Ockham ha-ver abandonat.Tot plegat , al cap i a la fi , tan sols

deixa una certa « doxa» de les coscs di-vines , doxa amb sentit p er a nosaltres.La seva postura s'asscmbla de fons a lad'Ockham, a qui es dedica una secciosenccra per tal de discutir el terra do lateologia com a ciencia . Pero en Buridahi ha una presentacio enganvosamentoptimista en la que Deu sembla concep-tualitzablc i intelligible i demostrable

propter quid. La coca sctnbla resoldre bela perplexitat de Ghisalberti cl qua] solsva poder parlar d'una certa inconsisten-cia dc l'autor. Aci em permeto suggcrirque Burida fou pot honrat, i la hipotc-si, en aqucst punt, pren un tint de retretmoral.

Aquest capitol dedicat a la teologia,que en realitat hauria d'esscr el primerper rao de la hipotcsi dc trcball, cnfocaja la questio al Iloc al qual Burida scm-bla semprc adrecar-se: a sentar les basesper a una nova cicncia. Tant la logica en-tesa com a depuracio d'un instrument dela rao, com les questions mes metafisi-ques o fins i tot teologiques, tenen uninconfusible olor a activitat propedeuti-ca.

Vaig agrupar en un capitol dedicat ala causalitat (cap. 4), varies quaestionessoltes amb aqucst dcnominador comu.Es mostra que cl lexic buridania cs moltcquivoc per tradicional pero apunta acoses que si semblen noves: a una nociode causa com a fenomen antecedent pro-ductor o conservant; a la nocio dc causaformal com a met concepte pensat pcisubjecte; a la determinacio de la materia

si es el cas d'un estudi «substancial' ino sols accidental ; a una propostad'investigacio quc definira en cada casquins son cls trots definitoris de la subs-tancia. La q. II, 5 de la Metafisica, perexemple, conjuga a la vegada una solu-cio de fisic i de teoleg al problema de ]aregresio infinita de Ies causes. S'assem-bla a l'antinomia kantiana que bcnccixalhora el discurs dc la fisica i de la raopractica. Veiem com 1'esperada questiode la demostracio del Deu-agent per lafinitut de Ies causes essencials decau da-vant de la questio dc la serialitat infinitade les causes accidentals, veritable inte-res del fisic.

El capitol de la fisica de Ies esferes(cap. 5) es cxtraordinariament tcdios.Pero cal imputar-ho en part a Burida. Elmissatge es que Burida diu poquissimescoscs en moltes pagines, pero la graciaestava en demostrar-ho text en nia i veu-re perquc ha d'csser aixi. Fou un treballparticularment es fa disseccionar laq. XII, 6. Iota la tcnacitat de Buridas'empra en salvar la lletra d'uns textosd'Aristotil sobre les Intel ligencics cclcs-tes, sobre Ilur causalitat eficient i final,

240

quc no cncaixcn dc cap mancra en la vi-sio del mon del segle XIV. Per aquestmotiu Burida ha de prescindir de moltsscntits do lcs propositions de virtute ser-monis falsos 1 apanyar-se-les per trobarscntits acceptables. L'estudi ha de serlent i pesat perque s'elabora un meta-llenguatge de la fisica que l'ha d'allibc-rar de les implications ontologiques ori-ginals que tenia en la fysis organica i enla unitat « parmcnidea- d'Aristotil. Elprocediment del mestre picard, en unmon explicitament concebut per ell coma agregat, es -retoritzar- allo que haviaestat tccnic, o fins i tot a la inversa, encl cas de la perfeccio de les esferes, estecnificar matematicament quelcom quesonava a vacua retorica.

Corr semblava obligat, s'al-ludcix a lafamosa doctrina de ('impetus i del con-cepte de moviment. El moviment sem-bla aci un pas enrera en relaci6 a Ock-ham ja quc Cl torna a entificar com a dis-positio media. No s'explica per voluntatde dissimul o per prohibicio sing, pro-bablement, perque to mes presents elsproblemes ,moderns- de projectils de lacinematica pre-galileana. Amb aquestanocio aborda els problemes de la fisicadc Ics esferes. Tot indica que les famo-ses Intel-ligcncics que ha estat arrosse-gant durant planes, ho veurem tot en-llacant els tcxtos, no son tries quc els im-petus que mantcnen en moviment les es-feres i quc ban estat comunicats origi-nalment per Deu. La causalitat final deIcs Intel-ligcncies, amb una retorica em-brossada, expressa a la fi tan sols que lesesferes es mouen; la mesura de la per-fecci6 de Ics esferes es convertcix en unacquaci6 que es limita a tenir en comptccl radi, la vclocitat angular i la velocitatlineal. Les formules estan deduides deltext sense violentar-lo. Es distingeixendos tipus dc moviments d'esfcres, do re-lacio disforme i uniforme que es Iliguena la mecanica de l'excentrica. Burida laprefereix en comptes dels epicicles totsabent que I'alternativa e's uestio d'opi-ni6, i que I'opinio no es sols a cfectes docalcul del moviment aparent sing de cos-mologia. El mon es vcu com un agregatsusceptible de moltes teories i s'imposala que ho expliqui mes economicament.

Einalment abordem la q6csti6 dclstcrmcs relatius en Burida (cap. 6), qucl-

com tccnic ja d'entrada, portats per lasorpresa de les moltes planes que hi de-dica al comentari dels Praedicamenta.L'extens apendix segon sobrc les cosespros ti d'Aristotil va sorgir precisamentcom a estudi do fons per a contrastar laposicio buridaniana sobrc el terra. LaIlarga dedicacio, tot inspirant-se en sug-geriments del Ilibrc d'Aubcnque sobre elser d'Aristotil, va fer, en efecte, moltsensible la lectura do novetats en Buri-da. Per a Aristotil es tractava d'injectaral Set do la physis un dinamisme quc per-metes fer aparcixcr les substancies pri-meres i la diversitat, i la categoria pros tino es mes quc una de les manifestationsdel ser per altre que inunda el ser.En Burida el relatiu no es mes quc

concepte, mode d'accedir a coses singu-lars, mode d'acces comparatiu: peraquest motiu, la definicio que diu que larealitat del relatiu s'esgota en el vinclc lisembla a Burida d'aIlo tries be, mentrcque a Aristotil li sembla inadequada; peraixo, el concepte comparatiu es barrejaamb qualsevol altre concepte d'altres ca-tegories (permixtio) exigint que el predi-cament ad aliquid tingui conditions triesrestrictives que el concepte relatiu. Lapermixtio s'evita 1) perque no es la cosamatcixa la que pot pertanycr a varis pre-dicats -es semprc el matrix supposi-tum-, sing quc on matrix terme potadscriure's a tants predicaments comconceptes resultin de 1'analisi del sentitsegons cl context del seu us; i 2) perquedefinitivament s'admet un domini de re-latiu connotat en molts tcrmcs quc noes prou per a incloure'l dins de la cate-goria tecnica ad aliquid, reservada aaquells que necessariamentc exigcixenun terme in obliquo. L'ampli joe dels re-latius fa pensar en una dualitat metaca-tegorial entre conceptes absoluts i rela-tius com a dos tipus d'activitat Iliurc dcla ment quan s'adreca a Ics coses, pre-nent-les ailladament o en comparacio aaltres. Anotem tambe que Burida con-verteix la simultancitat dcls corrclatius,posada en entredit per Aristotil pcl casde la patella cosgnosclblc/cl&ncia, enuna propietat logica: la possibilitat dcderivar una proposicio amb el correlatiua partir d'una amb el relatiu.

Crec que 1'afer dels relatius es on Ilocglorios d'auge de l'ockhamisme, hoc on

241

les rcalitats no singulars entren rapida-ment en crisi. Crec que la relacio estadestinada a ocupar un Iloc important ala filosofia posterior al flexionar-se totarealitat, cada cop mcs, per la relacio deconeixement.Un tercer apendix aplega molts ter-

mes tccnics en un lexic filosofic de l'au-tor.

L'ockhamismc camuflat es el nomd'una actitud que no es pot determinarrigorosament en tots cls casos ni com atret especific, moderat i propi de l'ock-hamisme do Paris -cl «nominalismefrances» o la via parisenca emfasitzadaper Duhem , ni com a autentic segrestdel pensament ockhamia, ni com la co-vardia interessada de Burida en tempsque si que permetien arriscar mcs. La hi-potesi resta oberta: es possible que totBurida es pugui explicar combinantaquestes tres determinacions -tradiciode pensament nacional , pensament ame-nacat, o pensament interessat-. Hi hamolts floes en que la lectura encaixa ex-traordinariament amb els suggerimentshermeneutics que proposava LeoStrauss en el sou brillant article Persecu-tion and the Art of Writing, la lecturadel qua] em va csser « receptada' pct Dr.Sales, membre del Tribunal que va judi-car la tesi. Strauss suggereix que elstemps de persecucio donen floc a una re-traccio de la vcritat, a la practica d'unacscriptura exoterica arrecerada de criti-ques i a la pertinencia d'una «lectura en-tre linies». Res no indica, no obstant,que I'exitos mestre de Paris, lector regu-lar d'Aristotil en el mare d'una Univer-sitat controlada por I'Esglesia i d'unprograma d'estudis encartronat, tingui amcs un ensenyament esoteric diferent al'ockhamisme opac del seu exoterisme.

Cartes Sarrate Garcia

Joana FF.RRER I MIQuet. Amistat i Etica.Tesi doctoral llegida el novembre de1992, a la Universitat de Barcelona .

La visio conjunta de la Historia de laFilosofia Moral ens mostra quc, en unmoment determinat i per una causa con-creta, es produeix un canvi de perspec-tive sobre la g6csti6 de quin ha de set

l'objecte d'estudi de l'Etica. Aquest can-vi d'optica comporta que el tractamentde 1'Etica hagi de cenyir-se als principisuniversals que tenon una repercussio es-trictament publica, deixant de banda,amb aixo, tot ordre moral que afecti so-lament a ]'ambit mcs individual, o par-ticular, de la persona humana.A grans trets, la modificacio to floc

entre les dues grans cpoques de la His-toria. Per la concepcio classica i pre-mo-derna, l'abast de la teoria moral vesteixtant l'ordre de l'actuacio individual comel de la publica. Mentre que, per la visiomoderna, cl discurs moral es caracterit-za per ccntrar-se en el marc estrictamentpublic. Es a dir, des de 1'enfocament dcla filosofia moderna, la teoria moral eslimita als minims etics que salvaguardenels requisits per a la implantacio d'unaautentica democracia. Mes enlla d'a-quest objcctiu suposa caure en l'estudid'allo que -segons el punt de vista del'Etica moderna- no pot -ni, d'altrabanda, ha de poder- sotmetrc's al cri-teri d'universalitzacio i, per tant, estadestinat, sense alternativa, al fracas delseu discurs moral.

Segons aquest darrer plantejament,l'Etica queda relegada a 1'estudi de ]'am-bit public i social que to com a objectiui merit l'execucio del principi ajustat ala regla universal i quc traduim amb elnom de «justicia». Per aquesta rao, l'E-tica queda qualificada com la disciplinacentrada en ]'ambit social -democrata iconnectada, per aquesta causa, amb laPolitica. Des d'aquesta perspectiva, eldiscurs de I'Etica i el de la Politica en-tren en relacio i, nomes d'aquesta mane-ra, el primer es constitueix com a einautil per al segon.

Amistat i Etica es l'obra que explica ircflexiona sobre l'enfocament moral quela dissociacio entre erica publica i e'ticaindividual comporta, a la vegada quepresenta una via alternativa, a travesd'una tematica etico-filosofica, que to encompte la convergencia dels dos plante-jaments anteriorment exposats. Aixidories, la realitat moral sobre la que s'in-vestiga es 1'Amistat -traduccio del vo-cable grec philia.

L'Amistat es una tematica quc sempres'ha trobat -d'una manera o altra-vinculada a ]'area de la filosofia moral,

242