Art del Renaixement

ETAPES: TRECENTO, QUATTROCENTO,

CINQUECENTO, MANIERISME

Evolució que partirà de l'estil gòtic i acabaràconformant, al segle XVII, un nou estil: el Barroc.

TRECENTO

Molts

historiadors de

l'Art inclouen el

segle XIV en el

Renaixement

italià, encara que

hi ha certa

polèmica, perquè

pot considerar-

se, també, un

període

tardogótico. En

aquest període

apareixen figures

clau com Giotto

Quattrocento

QuattrocentoArquitecturaFilippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a Florència amb l’Hospital dels Innocents, el primer edifici renaixentista.

Se li encarrega acabar la catedral gòtica de Santa Maria dei Fiori construint la cúpula. És una obra airosa, espectacular, la cúpula més gran des del Panteó. Esdevé el símbol de Florència.

Filippo Brunelleschi inaugura el Renaixement a Florència. Ell és un nou tipus d’arquitecte, no ho ha fet aprenentatge al taller d’un picapedrer. És fill d’un notari ric i va rebre una educació liberal. Va visitar Roma per estudiar els seus monuments antics. Va ser elogiat pel seu talent com a enginyer i pel seu coneixement de les formes de l’arquitectura. Com a florentí que és, se sent molt orgullós del passat romà d’Itàlia de la que se sent hereu. L’art clàssic és l’origen de la seva arquitectura i el seu rebuig al gòtic (art bàrbar).

QuattrocentoEsculturaLa presència de vestigis i d’obres romanes a Itàlia facilita l’aparició d’un sentiment clàssic a l’escultura a Itàlia. Durant el Trecento han destacat les escoles escultòriques de Siena i Pisa. Durant el Quattrocentodestaca Florència. La catedral, començada al segle anterior, pot donar feina a molts artistes. Brunelleschi, Ghiberti, della Robbia i Donatello són els grans escultors del moment a Florència.

Amic de Brunelleschi, deixeble de Ghiberti. La seva passió per l’escultura de l’Antiguitat el fan desenvolupar un estil propi (Donatello). Va col·laborar en les portes del baptisteri de Florència. Va revitalitzar totes les formes de l’escultura, tant les escultures exemptes com el baix relleu.

León Bautista Alberti

• Va ser tant un humanista com un arquitecte

• Va escriure gran quantitat d'obres erudites i

teòriques

• va treballar com restaurador i arqueòleg

• urbanista de primer ordre• teòric de l'art i poeta

l'Església de Santa María Novella (a Florència)

QuattrocentoPinturaA Itàlia trobem una gran quantitat de mestres de la pintura. Giotto és l’arrel de la pintura italiana del S.XV.

Mestres del QuattrocentoMasaccio Filipo Lippi BotticelliMantegna Perugino GhirlandaioFra Angelico

Característiques del Quattrocento• Importància del paisatge, dóna efecte de profunditat• Tema religiós i profà/ Temes mitològics (500 a 40)• Bellesa idealitzada dels nus• Volum i forma• Sentit espacial• Importància del dibuix, contorns nítids• Aparença plana• Importància de la llum• Composicions complicades

•Perspectiva: Brunelleschi va idear un mètode científic mitjançant el punt de fuga i les seves paral·leles. La pintura s’eleva a la categoria de ciència.

El tamany de les dues obres de Botticelli (Venus/ Primavera) abans només s’havia utilitzat per quadres religiosos, mai per obres destinades a particulars. Es van pintar per a un nebot de Lorenzo de Médici quan tenia 15 anys (Lorenzo Pierfrancesco de Médici). Estan pensades per formar part de la seva educació clàssica. “El naixement de Venus” simbolitza el naixement de la bellesa al món. La intenció és representar el tema mitològic amb tota la dignitat possible.Fins llavors les obres grans per a cases particulars eren tapissos, molt cars. Són les pintures un substitut barat?

Cinquecento

CinquecentoArquitecturaEls arquitectes del Renaixement no són simples mestres d’obres, com ho havien estat en segles anteriors. Han de conèixer l’arquitectura clàssica, dominar els ordres clàssics, conèixer el manuscrits clàssics, estudiar les runes arqueològiques de l’Antiguitat...Ells no volen fer edificis útils, volen fer servir els arcs de triomf, els ordres arquitectònics. Se’ls hi demanen esglésies i palaus, però ells volen fer edificis centrant-se en les proporcions, l’espai interior i la grandiositat i bellesa del conjunt.

El centre de gravetat de l’art es trasllada a Roma. El Papa Juli II (Papa guerrer, intel·ligent, de caràcter fort) vol participar de la renovació de l’art i ajudar a la glorificació de Roma, centre de la Cristiandat i antiga capital de l’Imperi romà. Juli II ha decidit enderrocar l’antiga basílica de Sant Pere (on diu la tradició que està enterrat l’apòstol Pere).

El Papa Juli II va encarregar el projecte a Bramante que va dissenyar un projecte molt atrevit, seguint els ideals de l’arquitectura de l’època. No el va veure acabat en vida. Altres arquitectes el van continuar. Sant Pere del Vaticà és la gran obra del Cinquecento, per la que van passar els grans artistes de l’època, cadascun aportant la seva pròpia idea.

•Inici de les obres: 1506

•Projecte de Bramante

•Planta de creu grega inscrita en un quadrat

•Interès per la geometria

• Cúpula inspirada en l'església de Santa Maria dei Fiori, a Florència.

Bramante també va dissenyar i construir San Pietro in Montorio. Segueix la pauta dels Tholoigrecs (temples circulars). Allà va poder posar en pràctica totes les seves idees sobre l’arquitectura.

Els arquitectes del Renaixement buscaven l’església cristiana perfecta. El Tempietto intenta resoldre aquest problema, com fusionar humanisme i cristianisme?La planta circular respon a les formes de la naturalesa: el cosmos, els nius, els globus terraqui... El cercle és la forma més perfecte per representar la divinitat i la perfecció. L’església és la forma d’edifici superior, és seu de la justícia divina. Només la forma circular li farà honor i cal coronar-la amb una cúpula semiesfèrica com la del Panteó que simbolitza el Cosmos.

Va estar molt a prop de fer realitat l’ideal de perfecció. Havia d’estar rodejat per un pati circular (no quadrat com en l’actualitat) amb 16 columnes. Hauria semblat més gran, harmoniós i monumental: l’efecte edificant i purificador necessari per una església cristiana ideal.

CinquecentoEsculturaA l’escultura del Cinquecento una figura sobresurt per sobre de la resta: Miquel Àngel Buonarrotti. És un dels majors genis de la història. La seva obra és variada i complexa: pintura, arquitectura, poesia i escultura. Ell es defineix a si mateix com a escultor.

Tota la seva obra està marcada per la recerca de la BELLESA. No li agrada l’obra de ningú, ni la seva pròpia.

Va néixer a Florència. Allà va començar al taller de Ghirlandaio. Va treballar pels Médici on va poder conèixer les seves col·leccions d’art.Després d’esculpir el David fou cridat a Roma pel Papa Juli II.

Li va encarregar el seu monument funerari, d’enormes dimensions, destinat a l’església de Sant Pere que Bramante estava construïnt. Mai es va arribar a completar. Durant 40 anys hi va treballar de forma intermitent.

Al 1508 comença a pintar la volta de la capella sixtina. En un principi, no volia acceptar el projecte. De sobte, es tanca a treballar en la decoració de la volta. Vol fer una obra que el món sencer admiri. Va treballar a la volta de la capella sixtina durant 4 anys, pràcticament sol, dibuixant esbossos i pintant sobre un andamiatge, tombat d’esquenes.Va ser un immens esforç físic i intelectual, per la duresa de la feina, per la quantitat de postures i figures, pels detalls.La seva representació de Déu Pare ha quedat en l’imaginari col·lectiu.

CinquecentoPinturaLa pintura del Cinquecento passa per una evolució notable des del Quattrocento.Els mestres del Cinquecento són:

•Leonardo

•Miquel Àngel

• Rafael

Característiques: • El color està per sobre del dibuix•Les formes es dibuixen amb clarobscur•Volum•Llum i profunditat•Composició clara (triangular)

LeonardoLeonardo da Vinci és el primer d’aquests famosos mestres. Va aprendre al taller de Verrocchio, un taller magnífic amb un mestre famós i reconegut. Allà va aprendre a barrejar colors, a pintar, a fondre metalls, a estudiar models i nus... Des taller de Verrocchio van sortir molts bons artistes. Leonardo era un geni. Els seus apunts i esbossos ens parlen d’una ment inquieta, milers de pàgines de dibuixos, comentaris... No confiava en l’autoritat, només en l’experimentació.

Els seus contemporanis l’admiraven, però el temien. Prínceps i reis el van cridar al seu costat per treure partit de la seva inventiva (fortificacions, canals, armes...).Per a ell, la pintura és un art liberal, no una feina manual (la poesia). Acceptava els encàrrecs que volia, els deixava a mitges, començava de nous... Era ell qui decidia si una obra estava o no acabada i no l’entregava fins a estar-ne satisfet. Va morir al 1519, admirat però incomprès (1452-1519).

Rafael SanzioRafael Sanzio va coincidir amb Miquel Àngel a Roma, tots dos treballant pel Papa Juli II i les seves magnífiques obres. S’odiaven. Eren antagonistes i antagònics. Miquel Àngel era de mal caràcter, intractable, colèric. Rafel era encantador i el seu bon caràcter li va obrir totes les portes. Va estudiar al taller de Perugino, pintor de quadres d’altar, respectat per les seves formes suaus i composicions agradables. Allà va aprendre Rafael.

Quan arriba a Florència es troba amb Leonardo i Miquel Àngel. El seu bon caràcter li va obrir les portes, però a més tenia un enorme talent.Les imatges més conegudes de Rafael són les Madonnes, dolces i senzilles.

Després de Florència, va marxar a Roma.Juli II li va encarregar la decoració de les estances vaticanes (stanza dellasignatura).

Les pintures del sostre tracten de les quatre branques del coneixement humanista: teologia, filosofia, poesia i jurisprudència. A les partes apareixen la llei civil, la llei canònica la filosofia i la teologia.

A Rafael tot sovint el veiem com un pintor de verges suaus, però el seu talent era molt més ampli.

Rafael va morir al 1520 amb 37 anys. La inscripció de la seva tomba al Panteó diu:

ILLE HIC EST RAPHAEL TIMVIT QVO SOSPITE VINCI RERVM MAGNA PARENS ET MORIENTE

MORI(Aquesta és la tomba de Rafael, qui en vida va fer que la mare naturalesa temés ser derrotada per ell, i a la seva

mort, va pensar que també ella moriria)

La pintura a VenèciaVenècia té un estil propi en art. És una república rica i independent, un imperi comercial on es barregen cultures, religions, gents de totes les races...Les circumstàncies de Venècia són especials: la neblinade la ciutat, l’esplendor i luxe dels banquets, les festes...Els pintors venecians destacats del Renaixement són: • Tintoretto•Giorgione• Veronés• Ticià

Característiques de la pintura veneciana:• Color per sobre del dibuix• Colors càlids• Bellesa i opulència, exaltació de la riquesa• Contemplació poètica del paisatge

Veronés, Les noces de Caná

Giorgione, La tempesta

Ticià, Carles V a Mühlberg

Ticià és el gran pintor de l’època a Venècia.Va formar-se al taller de Giovanni Bellini. Allà el color és el centre i motiu de la pintura.

http://www.youtube.com/watch?v=PjFg_-wq_mc

Ticià va ser especialment famós pels retrats. Tots els poderosos volien que els retratés. No eren retrats idealitzats. Ell els oferia continuar vivint en el seu art.

Ticià, Isabel de Portugal

És el pintor de les formes toves i rodones, sent especial predilecció pels nus infantils i els femenins.

Va pintar una sèrie d’escenes eròtico-mitològiquesper Felip II en les que pinta mites grecs a partir de relats en italià. http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/danae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano/