Característiques bàsiques de la

Unió Europea

Dr. Alfonso González Bondia

La configuració inicial del procés

d’integració europea� Declaració Robert Shumann de 9 de maig de 1950

� Característiques de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA):� - Objectiu� - Competències pròpies� - Marc institucional propi

� El fracàs dels projectes de creació de la Comunitat Europea de Defensa (CED) i de la Comunitat Política Europea (CPE)

� La creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA/EURATON)

� Anàlisi comparatiu entre les Comunitats Europees� Coincidència:

� Respon a una idea comuna: la integració econòmica� Diferències:

� Pla institucional i decisional� Pla material

Aspectes generals de l'evolució posterior

� Principals aspectes de l'aplicació progressiva dels tractats. � El sistema d'adopció de decisions� La consecució d'una autonomia financera de les Comunitats Europees� L'elecció per sufragi universal directe del membres del Parlament Europeu� L'establiment d'un mercat comú

� Ampliació dels Estats membres� 1973: Dinamarca, Irlanda i Regne Unit� 1981: Grècia� 1986: Espanya i Portugal� 1995: Suècia, Finlàndia i Àustria� 2004: Estonià, Hongria, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Letònia, Lituania, Xipre,

Eslovènia i Malta� 2007: Romania i Bulgària� Futur: Croàcia (2013), Macedònia, Serbia, Islàndia i Turquia (candidats), Albania, B-H,

Montenegro i Kosovo (candidats potencials)

� Aprofundiment de la seva acció i agregació de noves dinàmiques de cooperació� la política econòmica i monetària� evolució de les polítiques sectorials:

� la inclusió de noves polítiques no previstes inicialment als tractats� l'extensió de les polítiques ja existents

� La creació de la Unió Europea: CC.EE. + PESC + CPJ

La naturalesa de la nova Unió Europea

� La desaparició de l’antiga “marca” Unió Europea

� La “nova” Unió Europea és una organitzacióinternacional, que substitueix la Comunitat Europea i és continuadora de l’antiga Unió Europea

� L’adopció del mètode comunitari per a la “nova” UnióEuropea, però sense que puguem utilitzar el qualificatiu “comunitari”

� El manteniment de la CEEA, que manté els mateixos vincles amb l’UE que els que en tenia amb la CE

� Ara no només pots entrar a la Unió Europea, sinó que també en pots sortir.

Que pot fer la Unió Europea?

L’exercici de les competències de la Unió Europea� La Unió Europea actuarà dins dels límits de les competències que li atribueixen els estats membres en els Tractats per assolir els

objectius que aquests determinen.� La Unió Europea, en l’exercici de les competències i poders propis, haurà de tenir present els principis de subsidiarietat i proporcionalitat.� La Unió Europea també haurà de tenir present les disposicions previstes als arts. 7 a 17 del TFUE que inclou:

� nous objectius i principis transversals� respecte a determinades institucions i normatives específiques dels EE.MM.

� La Unió Europea podrà regular diverses qüestions relatives a la no discriminació i l’estatut de ciutadania europea� La Unió Europea haurà de respectar els drets fonamentals en l’exercici dels seus poders

El repartiment de competències entre la Unió Europea i els Estats membres

� LES COMPETÈNCIES EXCLUSIVES DE LA UNIÓ EUROPEA (art. 2.1 TFUE)

� LES COMPETÈNCIES COMPARTIDES (art. 2.2 TFUE)

� ALTRES MODALITATS DE COMPETÈNCIES DE LA UNIÓ EUROPEA:� De coordinació de les polítiques econòmiques i d’ocupació (art. 2.3 TFUE)� De política exterior i seguretat comuna (art. 2.4 TFUE)� De coordinació, recolzament i complement de l’acció dels Estats membres (art. 2.5 TFUE)

� LES COMPETÈNCIES RESERVADES ALS ESTATS

Art. 4 TUE: “De conformidad con lo dispuesto en el artículo 5, toda competencia no atribuida a la Unión en los Tratadoscorresponde a los Estados miembros.”

Les competències que no han estat objecte de transferència a favor de la Unió són àmbits reservats als Estats. L’actuació de l’Estat estàlimitat pel deure de col·laboració (art. 4.3 del TUE)

La protecció dels Drets Fonamentals a la

Unió Europea

� L’article 6.1 del TUE estableix que la Unió Europea reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que tindrà el mateix valor que els Tractats.

� L’article 6.2 del TUE estableix que la Unió Europea s’adherirà al ConvenioEuropeo para la Protección de los Derechos Humanos y de las LibertadesFundamentales, per afirmar a continuació que els drets reconeguts al CEDH, i que són resultants de les tradicions constitucionals dels EE.MM., formen part del Dret de l’UE com a Principis Generals del Dret.

� L’article 2 del TUE estableix que “La Unión se fundamenta en los valores de respeto de la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de Derecho y respeto de los derechos humanos, incluidos los derechos de las personas pertenecientes a minorías. Estos valores son comunes a los Estados miembros en una sociedad caracterizada por el pluralismo, la no discriminación, la tolerancia, la justicia, la solidaridad y la igualdad entre mujeres y hombres.”.

� L'article 7 del TUE estableix un mecanisme de sancions per aquells Estats que violin de manera greu i persistent els valors continguts a l'art. 2 del TUE.

Les competències exclusivesBase jurídica: article 2.1 TFUE, article 3 TFUE i els arts. del TFUE que regulen cadascuna de les polítiques

ÀMBITS MATERIALS:a) la unió duanerab) l’establiment de les normes sobre competència necessàries pel funcionament del

mercat interior;c) la política monetària dels EE.MM. als països que tenen l’euro com a moneda;d) la conservació dels recursos biològics marins en el marc de la política pesquera

comuna;e) la política comercial comuna.

I també:Per a la celebració d’acords internacionals si:

� així es preveu en un acte legislatiu� si es necessari per exercir una competència interna� si pot afectar normes comunes o modifica l’abast de les mateixes

ABAST:� Només la Unió pot legislar i adoptar actes jurídicament vinculants� Els EE.MM. només ho podran fer si han estat facultats per l’UE o per aplicar actes de

la Unió.

Les competències compartides

Base jurídica: article 2.2 TFUE, article 4 TFUE, els arts. del TFUE que regulen cadascuna de les polítiques i protocols annexos (en especial el núm. 25)

ÀMBITS MATERIALS:a) el mercat interior;b) la política social, en els aspectes definits al TFUE;c) la cohesió econòmica, social i territorial;d) la agricultura i la pesca, exclosa la conservació dels recursos biològics marins;e) el medi ambient;f) la protecció dels consumidors;g) els transports;h) les xarxes transeuropees;i) l’energia;j) l’espai de llibertat, seguretat i justícia;k) els afers comuns de seguretat en matèria de salut pública definits al TFUE;l) accions, en particular la definició i realització de programes, en la recerca, el desenvolupament tecnològic i l’espai sense que s’exclogui

la possibilitat d’acció dels EE.MM.;m) accions i política comuna en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i l’ajut humanitari sense que s’exclogui la possibilitat d’acció

dels EE.MM.

... i queden exclosos expressament els àmbits definits als arts. 3 i 6 del TFUE

ABAST:� L’UE i els EE.MM. podran legislar i adoptar actes vinculants en aquest àmbit� Si actua l’UE, no podran actuar els EE.MM., que només recuperaran la capacitat d’acció si la

Unió decideix deixar d’exercir la seva competència.

La coordinació de les polítiques

econòmiques i d’ocupació

Base jurídica: Arts. 2.3 i 5 TFUE, arts. 119 a 135 i 139 a 144 TFUE (economia) i arts. 145 a 149 TFUE (ocupació), i protocols annexos

POLÍTICA ECONÒMICA I MONETÀRIA:� Coordinació de les polítiques econòmiques dels Estats membres� La Unió establirà unes orientacions generals i un mecanisme de supervisió

multilateral, que pot suposar l’adopció de recomanacions� Els EE.MM. han de respectar un límit de dèficit públic, que en cas d’incompliment

pot suposar la imposició de multes� S’estableix un Sistema Europeu de Bancs Centrals i un Banc Central Europeu

que elaboraran i executaran la política monetària de la Unió.

POLÍTICA D’OCUPACIÓ:� Elaboració d’una estratègia coordinada per a l’ocupació� La Unió Europea elaborarà orientacions per a les polítiques nacionals d’ocupació

i podrà fer un seguiment del seu compliment� La Unió podrà adoptar mesures de foment per encoratjar la cooperació entre els

EE.MM. i recolzar la seva actuació, sense que suposi l’harmonització de les normes estatals.

Les accions de coordinació, recolzament i

complement de l’acció estatalBase jurídica: Art. 2.5 TFUE, art. 6 TFUE, arts. del TFUE que regulen cadascun dels àmbits materials d’acció específics i protocols annexos

ÀMBITS MATERIALS EN LA SEVA FINALITAT EUROPEA:a) la protecció i millora de la salut humana;b) la indústria;c) la cultura;d) el turisme;e) l’educació, la formació professional, la joventut i l’esport;f) la protecció civil;g) la cooperació administrativa.

ABAST:� Les accions de l’UE en aquests àmbits no implicarà la substitució de la competència

dels EE.MM.� Els actes jurídics vinculants de l’UE no podran servir per harmonitzar les disposicions

legals i reglamentàries dels EE.MM.

Les institucions de la Unió Europa

- Competència consultiva- Competència contenciosa

- Competència prejudicial

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea: Tribunal de Justícia, Tribunal General i Tribunals especialitzats

- Assessorament en matèria pressupostària- Poders de control del pressupost

- Direcció i execució de la política monetària de l’UE- Autorització d’emissió d’Euros

El Tribunal de ComptesEl Banc Central Europeu (en el marc del SEBC)

- Poders legislatius i pressupostaris- Poders de definició de polítiques i de coordinació- Poders en matèria d’acció exterior- Poders en matèria de nomenaments

- Impulsos necessaris per al desenvolupament de l’UE- Definició d’orientacions i principis de política general de l’UE- Poders en matèria de nomenaments

El Consell de l’UEEl Consell Europeu

- Poders legislatius i pressupostaris- Poders de control polític- Poders en matèria de nomenaments

- Poders de vigilància i supervisió de l’aplicació del dret- Poder d’iniciativa normativa- Poders de coordinació, gestió i execució de l’acció de l’UE

- Poders en matèria d’acció exterior

El Parlament EuropeuLa Comissió Europea

Els procediments d’adopció d’actes

jurídics

� Fases:� Possibilitat de proposta a través de la iniciativa

ciutadana� Preparació de la proposta d’acte jurídic per part

de la Comissió Europea� La participació dels Parlaments nacionals� El procediment d’adopció de l’acte jurídic:

� Procediment legislatiu ordinari� Procediments legislatius especials

� El procediment especial per als actes PESC

La iniciativa ciutadana� Art. 11 TUE:

“4. Un grupo de al menos un millón de ciudadanos de la Unión, que sean nacionales de un número significativo de Estados miembros, podrá tomar la iniciativa de invitar a la Comisión Europea, en el marco de sus atribuciones, a que presente una propuesta adecuada sobre cuestiones que estos ciudadanos estimen que requieren un acto jurídico de la Unión para los fines de la aplicación de los Tratados.”

� Reglament (UE) núm. 211/2011 del Parlament Europeu i del Consellde 16 de febrer de 2011 sobre la iniciativa ciutadana:� 12 mesos per recollir les signatures.� El milió de signatures ha de representar un mínim d’Estats amb un nombre

mínim de signatures per l’Estat.� El nombre mínim de signants requerit en cada Estat membre ha de

correspondre al nombre de diputats al Parlament Europeu elegit en cada Estat membre multiplicat per 750.

� El nombre mínim de signatures han de correspondre a ciutadans d’un mínim d’un quart dels Estats membres.

� Obligació de la Comissió en el termini de 3 mesos de donar una resposta raonada a la iniciativa.

La participació dels Parlaments nacionals

� Les funcions dels Parlaments nacionals (art. 12 TUE):

� Rebran els projectes d’actes legislatius i determinats documents de la Comissió (Protocol núm. 1)

� Vetllen pel respecte del principi de subsidiarietat (art. 5.3 TUE i Protocol núm. 2), adoptant dictàmens motivats que podrien forçar la retirada de la proposta d’acte legislatiu

� Participació en el marc de l’Espai de llibertat, seguretat i justícia

� Participació en el processos de modificació dels Tractats� Seran informats de les peticions d’adhesió� Participaran en la cooperació interparlamentària amb el PE

(Protocol núm. 1)

Els procediment legislatiu ordinariBase jurídica: Arts. 289.1 i 294 TFUE (antic procediment de codecisió)

� Proposta de la Comissió que es transmet al Consell i al Parlament (en determinats supòsits es transmet al CES i al CdR per a consulta i als Parlaments nacionals)

� Sistema de doble lectura de la proposta:� Primera lectura:

� Aprovació de la posició del PE, que es transmet al Consell i aquest pot:� Aprovar la posició del PE per part del Consell = Aprovació de l’acte legislatiu� No aprovar la posició del PE per part del Consell. En aquest cas el Consell transmet al PE una posició

motivada

� Segona lectura (el PE té un termini de 3 mesos per actuar):� L’acceptació o no pronunciament del PE suposa l’aprovació de l’acte normatiu� Rebuig per majoria del membres del PE suposa no aprovació definitiva de la proposta de l’acte

normatiu� Esmenes aprovades per la majoria dels membres del PE, el Consell pot:

� Acceptar per majoria qualificada (regla general) o per unanimitat (si la Comissió està en contra de les esmenes) = Aprovació de l’acte legislatiu

� No acceptar les esmenes del PE

� Possibilitat de creació d’un Comitè de conciliació per facilitar un acord entre el Consell i el Parlament en cas de desacord després de la segona lectura. En cas d’acord, aprovació del Consell per majoria qualificada i del PE per majoria dels vots emesos

� Aprovació conjunta de l’acte legislatiu per part del Consell i del Parlament

Els procediments legislatius especials

Base jurídica: art. 289.2 TFUE i altres disposicions específiques (art. 314 TFUE per a l’adopció del pressupost i 32 disposicions que recullen procediments legislatius especials)

� Procediments especials per a l’adopció d’actes legislatius per part del PE amb la participació d’altres institucions (Consell o/i Comissió).

Ex: Estatut dels membres del PE (art. 223.2 TFUE), reglament sobre el dret d’investigació del PE (art. 226 TFUE), reglament sobre el Defensor del poble europeu (art. 228.4 TFUE).

� Procediments especials per a l’adopció d’actes legislatius per part del Consell amb la participació d’altres institucions (PE i/o Comissió).

� Actes que requereixen l’aprovació prèvia del PE� Adopció per majoria qualificada del Consell (art. 311.4 TFUE)� Adopció per unanimitat del Consell (arts. 19.1, 25, 223.1 i 312.2 del TFUE)

� Actes que requereixen la consulta prèvia al PE� Adopció per majoria qualificada del Consell� Adopció per unanimitat del Consell (en la majoria dels casos)

L'autonomia de l'ordenament jurídic de

l’UE

� L'ordenament jurídic de l’UE és autònom de l'ordenament jurídic internacional i dels ordenaments jurídics interns.

� L’ordenament jurídic de l’UE es caracteritza per:� l'existència d'un conjunt organitzat de normes

jurídiques, que tenen fonts pròpies i que produeixen uns efectes molt determinats,

� un conjunt òrgans amb capacitat de crear normes i que està subjecte a procediments regulats,

� un sistema judicial de garantia en l'aplicació de les normes, la interpretació i la sanció uniforme.

L’ordenament jurídic de l’Unió Europea

Dret primari o originari(Tractats originaris + annexes i protocols; + reformes dels tractats +

Tractats d'adhesió)

Principis generals del Dret i el Dret Consuetudinari

Acords de Dret Internacional celebrats per la UE

Dret derivatReglamentsDirectives

Decisions generals i individualsActes típics no obligatoris

Actes atípicsActes PESC

La base jurídica de la nova Unió Europea:

els tractats constitutius

� Dos “millor” que un (en aquest cas: no!): � Tractat de la Unió Europea� Tractat de funcionament de la Unió Europea

� L’estructura dels dos tractats no respon a cap lògica sistèmica, perquè són fruit d’un “reciclatge” jurídic de dos tractats anteriors: TUE i TCE

Les característiques bàsiques del Dret

derivatLA DIRECTIVA� Característiques:

� Els destinataris són els EE.MM.� Només conté obligacions de resultat que han d’assolir els Estats� Els Estats tenen llibertat per elegir els mitjans que utilitzaran per assolir els resultats previstos

i adoptaran la normativa necessària, que es el que hauran de complir les persones físiques i jurídiques

EL REGLAMENT� Característiques:

� Té abast general� Obligatorietat de tots els seus elements� Aplicabilitat directa sense que calgui cap acte de l’Estat

LA DECISIÓ� Característiques:

� En principi no té abast general� Només és obligatòria pel seus destinataris, tot i que el nou TFUE sembla acceptar la� possibilitat de decisions sense destinataris concrets.� És obligatòria en tots els seus elements

L’aplicació del dret de l’UE: idees generals

� L’autonomia de l'ordenament jurídic de l’UE no l'impedeix establir una estreta relació amb els ordenaments jurídics interns

� Aquesta estreta relació que fa que el dret de l’UE s'apliqui com el dret intern a cadascun dels Estats Membres, de fet el dret de l’UEes caracteritza perquè:

� Un cop entra en vigor adquireix automàticament estatut de norma de dret positiu en els ordenaments dels Estats, es a dir gaudeix d'una aplicabilitat immediata.

� Les normes de dret de l’UE tenen efecte directe, es a dir poden crear per elles mateixes drets i obligacions als particulars si es compleixen determinats requisits.

� Finalment, la norma de l’UE ocupa en l'ordenament intern un lloc prioritari en relació a qualsevol norma nacional, es tracta de l'anomenada primacia del dret de l’UE i en cas d’incompatibilitat, prima sempre el dret de l’UE.

L’aplicació del dret de l’UE pels òrgans

dels EE.MM.� En el dret de l’UE (originari o derivat) trobem una jerarquització

de normes entre normes generals (primer nivell o de base) i normes que executen les primeres (segon nivell o d'execució).

� Segons qui realitzi l'execució podem trobar alguns supòsits en que l'execució correspon a les pròpies institucions de l’UE i en altres en que l'execució correspon a les autoritats nacionals.

� Es tracta d'una execució (legislativa o administrativa) clarament subordinada als objectius de la norma de l’UE de base i als objectius i finalitats últimes dels Tractats.

� L’execució per part dels EE.MM. es fonamenta en el deure de col·laboració que assumeixen els Estats amb l’UE i els principis d'autonomia procedimental i institucional l’OJUEreconeix als EE.MM.

Dr. Alfonso González Bondia

alfonso.gonzalez@urv.cat

Moltes gràcies per la vostra atenció!