CAPL LJS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC09_TOTAL2.pdf · Catalana de Gas...

•. --^^·'·' ii i— m i é •• li in i i i

4..

- ?

EXEMPLAR GRATUÏTNÚMERO 9 - AGOST 1993ANY 2 - ÈPOCA 1

PUBLICACIÓ DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

LJSCAPL

Dimarts, dimecres i dijous de 12.00 a 13.30

Serveis: Dilluns i dimecres de 12.00 a 13.30Urbanisme: Dimarts i divendres de 12.00 a 13.30

Dilluns i divendres de 12.00 a 13.30

Dilluns i dijous de 12.00 a 13.30

Dimecres de 10.00 a 12.00/Divendres de 17.00a 19.00

Horaris de visita de l'alcalde i regidors de l'AjuntamentJoaquim Casabella i CastellsAlcaldia, Regidor d'Ensenyament i ServeisDelegats d'altres Administracions PúbliquesSantiago Mora i CarmanyRegidor d'Urbanisme, Obres i Serveis PúblicsMunicipalsRaimon Català i CasasRegidor de Cultura, Esports i Mitjans de Comunic.Esteve V. Català i AmatllerRegidor d'Hisenda i Activitats ClassificadesAntoni Julià i VallsRegidor de Benestar Social, Sanitat i Medi AmbientMarcel Lladó i BadosaRegidor de Joventut, Festes, Comerç Interior i Indúst Dilluns de 10.00 a 13.00 /Dimecres de 15.00 a 17.00

Horaris dels tècnics municipalsArquitecteJaume SolerDimarts i dijous de 12.00 a 13.30AparelladorVicenç CiscarDimecres i divendres d'l 1.30 a 13.30EnginyerJosep M. Borrell Dimarts i dissabte de 12.00 a 13.30

Vj'er demanar hora per entrevistar-se amb els regidors o tècnics cal trucar al 797 07 11

4NFORMA€l^ ^E SERVÍ

Telèfons79715 50-756 06 24

756 05 22Fax 756 0612

CAP DE CREUS

Ajuntamentd'ArgentonaRegidoria de Serveis

MOBLES VELLSRECOLLIDA

Teniu mobles? Matalassos?Estris domèstics queja no us serveixen?En resum: "trastos"?

L'Ajuntament, en un intent dedonar-vos un bon servei, us ho

soluciona, truqueu al

797 02 52qualsevol matí de 8 a 2 i usexplicarem què heu de fer.

L'objectiu és tenir el poble net iben cuidat.

Entre tots ho aconseguirem.Hi viurem més a gust.

HORARIS DELSCONSULTORIS MÈDICS

MUNICIPALSARGENTONA

d Dr. Samsó, 48 baixos

MEDICINA GENERALDr. Martí: De dilluns a dissabte de 10a 2 del matí (excepte dijous)Dra. Homs: Dilluns, dimecres idivendres d'H a 12 del matí.

PEDIATRIADr. Pugés: De dilluns a divendres de 3a 4 de la tarda.

ATSAntonio Castillo: De dilluns adivendres de 3 a 5 de la tarda.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a11 del matí.Sara Garrido: De dilluns a divendresde 8 a 9 del matí (extraccions de sang).

LLEVADORAEncarna Gascón:Dimarts de 2/4 de 10 a 12 del matí.Dimecres de 3 a 2/4 de 5 de la tarda.

ARGENTONASant Miquel del Cros

MEDICINA GENERALDra. Homs:De dilluns a divendres de 9 a 10 delmatí.

ATSSara Garrido: De dilluns a divendresde 9 a 10 del matí.Dissabtes d'l 1 a 12 del matí.

LLEVADORAEncarna Gascón:Dijous de 12 a 5 de la tarda.

Despatx al públicDilluns - dimartsdimecres - divendresde 2/4 d'11a 2/4 de 2

Entrevistes personalsamb el Sr. Jutge

Dilluns de 7 a 8 del vespreTelèfon 797 17 03

SERVEISPolicia Local7971313Guàrdia Civil79713 53Bombers de Mataró79610 80Parròquia Sant Julià797 01 59Taxis7991414Ambulància Creu RojaMataró79814 33(Laborables i nocturns)Ambulància Creu RojaArgentona (24 hores)79716 56Hidroelèctrica Catalunya

796 02 00Fuerzas Eléctricasde Catalunya79616 45

79017 70Catalana de GasElectricitat796 03 54

796 05 04Empresa Casas S.A79811 00AutomaMataró-Argentona798 04 40

AJUNTAMENT D'ARGENTONAOficines797 0711Serveis d'Urbanisme797 02 52Col·legi Públic Cros799 39 51Col·legi PúblicBernat de Riudemeia797 09 56Col·legi PúblicFrancesc Burniol79716 01Emissora Municipal79715 50

756 06 24Casa de Cultura756 05 22EquipPsicopedagògic797 04 86Escorxador756 05 53Museu del Càntir797 21 52Jutjat de Pau79717 03Aigües d'Argentona797 06 03Dispensari79719 01A. Castillo López797 07 06(Practicant)Farmàcia Guillen79712 62Farmàcia Sindreu79714 00

Cap de Creus - agost 1993

No seria exagerat afirmar que la instituciómunicipal va rebre el dia 4 de juny l'agressiómés important de la història local recent.

Just quan va acabar el ple municipal, un ciutadàargentoní i també insubmís i funcionarimunicipal, va acusar els membres del consistori

d'encobrir activitats il·legals, de ser coneixedors i

no evitar-ho d'activitats incompatibles d'alguns

regidors i també d'actuar com funcionaris del'Alemanya nazi. Tothom té la llibertat dediscrepar obertament amb els representantslegítims dins la nostra administració municipal ibona mostra d'això són els exercicis de llibertatque sovintegen en acabar els plens i lesintervencions pluralistes als diferents mitjans decomunicació local. L'actitud crispada d'aquest

ciutadà és només un símptoma d'alguns sectorslocals que van sembrant la confussió,

el fanatisme, i la utilització inadequada delsespais públics de comunicació com pot ser araels finals dels plens.

Atenció doncs amb els símptomes ja ambindependència dels fets concrets del passat dia 4de juny.

Una agressió a tots

Portada: Castell de Burriac.

Foto: Antoni Cutiller i Roig

Director: Rafael Bigorra

Col·laboradors: Grups Municipals d'AA, PSC, IC, ERC iCiU, Jaume Arenas.

Rúbriques: Mateu Pinol

Fotografies: Kiku Hernàndez iPep Padrós.

Fotomecànica: Sorrosal.Barcelona

Impressió: La Juliana, S LArgentonaDipòsit Legal: B-44.775-91

Direcció, redacció, administració, publicitat i distribució:Plaça de l'Església, núm. 9Argentona

Edita:Ajuntament d'Argentona.Regidoria de Cultura i Mitjansde Comunicació

President: Raimon Català

CAP DE CREUSPublicació de l'Ajuntamentd'Argentona

Número 9

Agost 1993

3.000 exemplars

Editorial-


Carrer Gran, 51 - Tel. 797 16 23 - ARGENTONA

Posem pues al moment

RELLOTGERIA - JOIERIA

LLIMONATÈCNIC RELLOTGER DIPLOMAT

TALLER PROPI

PIZZERIARESTAURANT

SantJordi

Carrer Gran, 66Tel. 756 04 57

08310 ARGENTONA

QUEVIURESCANSALADERIA

EMBOTITS I FIAMBRESD'ELABORACIÓ PRÒPIES

Casa

FONTCUBERTAESTABLERTA DESDE 1892

Tel. 797 03 07

08310 ARGENTONA

Mataró. n. 1 - Telèf. 797 00 50 - 08310 ARGENTONA

RAMON REIXACH I MONER

AUTO-ESCOLA - ASSEGURANCES

paraula, es toma a plantejar laqüestió. Per què ens tenen en tantpoca consideració? Per què notenenla valentia d'explicar aquinsacords han arribat? Fapensar quehi ha interessos particulars.

Sinó perquè no s'expliquen enclaredat!

Tot això em fa pensar, si val 0no la pena invertir part del nostretemps escrivint, plantejant cosesque poden millorar la convivènciaipossibles alternatives a una bonaqualitat de vida. Sempre ambl'ànim que tots plegats,Ajuntament i vilatans, anemtreballant junts. Els vilatansdetectant possibles millores icomunicant-les a l'Ajuntamentper la seva possible realització.Som conscients que algunes seranpoc realitzables però n'hi hauràd'altres que la seva realitzacióserà poc menys que imprescindible. Malgrat que és evident quel'Ajuntament no ens escolta,almenys ara m'agradaria fer unapetita reflexió a temes que han

també, acusats d'homicidi perimprudència temerària, i sercondemnats entre 4 i 10 anys depresó.

A. Güell

A l'equip degovern

El passat divendres, dia 2 dejuliol, vaig poder viure al Plemunicipal de l'Ajuntament, lapoca estima que ens tenen alsvilatans els Srs. de l'equip de

govern.Es plantejaven una sèrie de

fets i resolucions que no erengens clares, quan des d'una partde l'oposició es demanenexplicacions sobre els dits fets,l'equip de govern no vol donar-ne cap, diu que les coses són així.Això fa pensar que hi ha gatamagat!. Per què no es podenexplicar totes les coses queafecten a la vida de tots elsconvilatans?

Més tard, quan el poble té la

prec: És tan difícil, per part de les

autoritats donar a entendre aaquesta gent que això que fanestà molt mal fet, i que sinecessiten lloc per aparcar encara que sigui per poca estona,poden fer-ho però deixantSEMPRE entre el seu trasto i laparet de la casa un espai mínimde 60 cm. perquè puguin passarels vianants, els invàlids, els cecs,els nens, els vells, els cotxets deles criatures, etc? Perquè no endubteu, un cotxe aparcat dequalsevol manera sobre la voreramortifica i posa en perill la vidade tots aquests indefensosciutadans, entre els quals m'hitrobo jo, cada dia.

I finalment una advertència,imprudents i despreocupatsconductors: Si per culpa d'haveraparcat malament el cotxe, heuobligat a circular als vianants perla calçada i provoqueu unaccident mortal, després de lesindemnitzacions milionàries queaixò pot comportar, podeu ser,

Les voreres de laVila

Durant els últims anys, unspetits guals ubicats a lescantonades faciliten l'accés a lesvoreres, als qui van en una cadirade rodes, als cotxets dels nens,als carretonets de la compra, etc.Tot això està molt bé; però el queno ho està gens, és el trobar-te amig carrer, amb la vorera ocupada totalment per un 0 varisautomòbils deixats allà sobre pelsbarruts conductors que s'apropienimpunement del lloc, davant elsmateixos nassos de les Autoritats,tant civils com uniformades. És

possible que aquesta permis-sivitat,tanperillosapels qui anema peu, sigui fruit de la manca dedenúncies. La gent d'aquestpoble, no som gaire partidaris defer-ho, convençuts que no serviriaper ares. I queixar-se directamentals conductors, menys.

Davant d'aquesta situació, empermeto fer una pregunta 0 un

^Cartes del^lectorí


Tel. 797 09 47 - ARGENTONA

TOT TIPUSD'ASSEGURANCES APERSONES, FAMÍLIES,COMERÇ, INDÚSTRIA,ETC.ESTEVE V. CATALÀ

ASSEGURANCES

CATALANAOCCIDENT

Casal de Puntairesde la Vila dfArgentona

Argentona, 17 de juny de 1993Benvolguts amics:El Casal de Puntaires d'Argentona, us fa saber que està

preparant la creació d'una col·lecció de puntes i boixets ala nostra Vila.

Aquesta col·lecció es farà en memòria de la Sra.Concepció Morè Famadas i tindrà la seva seu al c/ Gran,51, lr. pis. Si voleu col·laborar econòmicament o bé ambla cessió d'algun treball de puntes i boixets, us podeuadreçar a la Sra. Pepi Vila, tel. 756 00 56, d'l a 4 de la tardai de 8 a 10 del vespre.

Aprofitem l'avinentesa per saludar-vos ben cordialmenti us donem les gràcies anticipades.

Atentament,Pepi Vila

TERESAVILA

ManicuraUngles de porcellana

PedicuraDepilacions

Tractamentsanticel.lulitics

Dolors Montserdà, 24Tel. 797 07 61

08310 ARGENTONA

BELLESA

DE CREUS la corresponentrectificació, al mateix temps queaquesta carta. Això hoconsiderem força important, jaque actualment el CASINOD'ARGENTONA ha emprès unventall d'iniciatives a fi queaquesta sigui una associaciód'esport i de lleure oberta d'unamanera ampla a tots elsconvilatans iperdemostrarl'afanyde promocionar l'esport base,molt especialment per a nens ijoves -activitat aquesta que sípodria ser objecte del suport del'Ajuntament-

Per exemple, aquest mes dejuliol, el CASINO ofereix lespistes de tennis per organitzar,conjuntament amb la Regidoriad'Esports, un curset de tennis pera nens i nenes, dintre del marcd'activitats juvenils d'estiu.

Altres exemples podrien serels torneigs de Futbol-sala il'Escola de Tennis que es duu a

IC referent a l'aprovació delspressupostos municipals per

aquest any.Aquest acord es formalitza en

14 punts, en un dels quals dèieuliteralment: 9è. S'acorda que lessubvencions que es donin en capcas serveixin per finançar entitatsamb afany de lucre (Unió deBotiguers, Casino, etc.).

Cal dir que els exemples triatsdel que es suposa entitats ambafany de lucre no corresponen ala realitat, ja que el CASINOD'ARGENTONA no és ni maiha estat una entitat amb afany delucre, sinó que, tal com expressal'article 2n. dels seus Estatuts:

Constitueix l'objecte del'Associació: 1. El desenvolupament i promoció del tennis,a través del Tennis Casinod'Argentona, afiliat a la "RealFederación Espanola de Tenis"(avui dia també afiliats a laFederació Catalana de Tennis).2. El desenvolupament d'activitats esportives. 3. Larealitzaciói promoció d'actes culturals isocials... Aquestes finalitats, esrealitzaran sense afany de lucre.

Creiem, i ben segur que no ensequivoquem, que la menció delCasino en el punt 9 dels acordsesmentats ha estat una confusió ouna manca d'informació per partdels regidors de CiU i IC quesignen l'acord. A més a més, calafegir que el CASINO D'ARGENTONA mai ha estat subvencionat amb els fons econòmics municipals.

Per tal motiu els demanem quefacin pública a la revista CAP

Als representantsdels grupsmunicipals deCiU i IC

Benvolguts senyors,A la revista CAP DE CREUS

del passat mes de maig, va ésserpublicat l'acord pres entre CiU i

anat sortint a altres Cap de Creusi que de moment no hem vist cappossible canvi o alternativa alsfets plantejats.

Exposo alguns exemples ambla seguretat que en són moltsmés:

-Setembre de 1992: En PepPadrós ens feia uns suggerimentssobre la Creu de Terme de SantSebastià. Tot segueix igual.

-Octubre del 1992: El grupCarril-bici proposava possiblesalternatives... Tot segueix igual.

-Febrer del 1993: Proble-màticasobre la brutíciaen generalque ens afecta a tots. Fins ara nos'ha vist cap possible canvi osuggeriment al respecte.

-La senyalització un desastre,on d'entre altres orientacions esdenunciava una senyalitzaciócol·locada al revés i encarasegueix de la mateixa manera.

Podríem continuar. Compodem veure hi ha molt pocasensibilització.

Sense cap dret l'equip degovern actual està matant lesganes de treballar pel poble.Realment lamentable.

M. Rosa Masó


Albert Caimari FiolPhoto-Art Argentona

FOTOGRAFIA INDUSTRIALPUBLICITÀRIA - MODA

TOT TIPUS DE REPORTATGESESTUDI I MATERIAL FOTOGRÀFIC

FOTOS CARNET A L'INSTANT

C/. Soni Julià, 15 - Tel. 797 24 52 • 08310 ARGENTONA

Ntra. Sra.de Montserrat, s/n.

Tel 797 11 52ARGENTONA

D'INFANTSGENTINS"

ULA OBERTA

Ronda. Exterior s/n. - 08310 ARGENTONATel. (93) 797 13 07 - Fax (93) 756 03 85

•Oficina Tècnica•Mètodes i temps•Construcció i reparacióde matrius

•Disseny d'automatismesper màquines

-Construcció i reparació demaquinària

-Muntatges de grups-Dentat de pinyons i pallers-Tornejats i fresats de tot tipus

ARFLA, S.L.

Puig i Cadafalch, 2 - Telèfon 797 06 0608310 ARGENTONA

Especialitat en esmorzarsGran assortit de tapes i marisc

BAR DEPORTIVO

moment, ja que no compleix niuna de les condicions mínimesexigides per preservar el fons.

Esperem que finalment esresolgui el problema del seutrasllat, i aviat puguem estrenarun Arxiu Històric tal com cal.

M. Assumpció ZapataCristina Villa

una idea del fons documental quedisposa l'Arxiu.

Una altra tasca que ens quedapendent és la de rotular les caixesde forma que sigui visible el seucontingut

Però volem deixar constànciaque aquesta feina no servirà demassa si l'Arxiu resta en el llocen el que es troba en aquest

^^·dcarrer gran, 18 -Tel. 797 0616 -ARGENTONA

airanasÀuJ^e/àcL

Les cartes han de tenir una extensió màxima d'un foli a doble espai. La redacció esveu amb el dret de fer extractes de les cartes, cas que l'extensió sigui superior.

L'Arxiu Històricarraconat

L'Arxiu Històric Municipald'Argentona, com tants Arxius,es troba en un lloc arraconat ioblidat de tots.

Des del gener d'aquest any hiestem treballant. Senzillamentrecuperant antigues classificacions, respectant la feina ques'hi hagués fet i buscant unaclassificació adient allà on non'hi havia.

S'han acomodat els documents,una vegada netejats de pols id'insectes, en sobres i caixesacondicionades al format de cada

un.Ara estem procedint a fer un

inventari-classificació queservirà com a índex i per a tenir

terme d'octubre a juny. Aquestaescola, oberta a tots els nensd'Argentona de 6 a 14 anys, es vainiciar l'any passat amb unaextraordinària participació -35joves promeses- i ja estemorganitzant la propera temporada amb horaris encara mésamplis.

Agraint l'atenció que dispensaran a aquesta carta i segurs quefaran pública la subsanaciósol·licitada, els fem arribar unasalutació molt cordial, com atestimoni de les amistosesrelacions que sempre han existitentre aquesta associació i laCorporació municipal.

Joan Escoda Bover,President

en nom de la Junta de Govern


Joaquim CasabellaAlcalde

meus millors desitjósper a què tots plegatspassem una molt bona

Festa Major encompanyia defamiliars i amics,conscients com som

que amb l'actuació iparticipació de totsanem fent any rera

any un poble més forti més nostre.

Bona Festa Major!

Sembla ser que algunsgrups polítics es volenfer ressò dels projectesque estem tirant

endavant, estic segur

que tots els equips degovern han treballatpel bé del pobled'Argentona, però que

no diguin que hansigut ells els millors ique l'actual equip noté iniciativa. Nomésqueda veure el queestan fent i el que hanfet durant el seumandat a l'Ajuntament.

és temps de descans ifesta gran.

Espero que elprograma que hanconfeccionat les

Regidories de Festes,Cultura i Esportssiguin del vostre grat, iaixí aconseguir queaugmenti el caliu i laparticipació de tots.

D'aquesta manera any

rera any anirem fent

un poble més fort imés nostre.

A les portes de gaudirnovament tots plegats

un any més ambcompanyonia, esperit

obert i acollidor comés el dels argentonins,la celebració de lanostra Festa Majoramb alegria,retrobament i

participació de tothomen els actes i

espectacles que ambil.lusió i dedicació haorganitzat la Regidoriade Festes.

Permeteu-me que

aprofiti l'avinentesaper mostrar-vos els

esperant la segona

fase d'obra de l'escola

Francesc Burniol, on

es contempla l'aula de

P-3 i els corresponents

serveis.

Sobre l'institut cal dirque el conseller Sr.

Joan M. Pujals ens vacomunicar que som

els primers de la llista,falta acabar desolucionar el tema del

terreny d'Obres

Públiques, sembla serque no hi ha d'haverproblemes en la cessió,

sempre i quan siguidestinat per laconstrucció de l'institutd'ensenyament

secundari.

També dins lesvacances es farà la

instal·lació de lescortines a les dues

escoles.

FESTA MAJOR

A les portes de lesvacances d'estiu i de la

nostra Festa Major deSant Domingo, desitjoque us ho passeu elmillor possible ja que

JL/esprés d'uns mesos

a l'Ajuntament, hem

d'informar delsprojectes que s'han

tirat endavant: la plaçaPau Casals, l'Avinguda

dels Països Catalans,

la cobertura del torrent

d'en Tossa i la SalaCultural de l'Ajuntamentvell. La cobertura del

torrent d'en Tossa

s'iniciarà dins els mesos

de setembre-octubre.

També tenim en

projecte parcs infantils,places il'enderrocament de

Can Doro, ja que estàen estat ruïnós.

ENSENYAMENT

L'aula de P-3 a l'escola

Francesc Burniol per fiha estat concedida,

ja que era un tema

prou important quedemanàvem

constantment a través

de la Regidoriad'Ensenyament

mitjançant els ConsellsEscolars i APAS. Elprimer pas ja el tenim,ja que provisionalments'ubicarà en una aula

^CaRTA DE fc'ALCALDE

Cap de Creus - agost 1993 7

Gral. Llauder. 14. baix • Tel. 797 0177

ARGENTONA

XAVIER PONSA GALLIFA

FUSTERIA PONSA

ARGENTONAUrbanització Les GinesteresTelèfon 797 02 55

"LES GINESTERES"Cuina Catalana

unuijBAR • RESTAURANT

ses burocràtiques però en capmoment polítiques.

Recordem que aqueststerrenys per fer-hi l'institut desecundària són actualment

propietat del Ministeri d'ObresPúbliques i Transports i estansituats a l'entrada d'Argentona,al costat de les vivendes de laMOP.

Solució per P-3

Durant la seva visita al'Ajuntament d'Argentona, el

Conseller d'Ensenyament Joan

Maria Pujals i l'Alcalded'Argentona, Joaquim Casa-bella van rebre una representació de pares afectats per lafalta de places per alumnes detres anys a les escoles de la vila.Recordem que fins el curspassat només hi havia aules deP-3 a l'escola Bernat deRiudemeia. Durant aquestaentrevista, Pujals va manifestarque el seu departament estavadisposat a aportar-hi un mestrei que en els pròxims diesintentaria resoldre la ubicacióde l'aula. Pocs dies després eldepartament d'Ensenyament varatificar que l'escola FrancescBurniol estaria dotada a partirdel setembre vinent d'una aulade P-3 que, junt amb la que jaexisteix a l'escola Bernat deRiudemeia, deixaria definitivament tancat el problemade manca de places a la Vila.

Just quan Pujals, l'alcalde iels regidors de l'Ajuntamentsortien de la Casa Consistorial

prioritària aquesta construcció des del punt de vista del seudepartament. Durant la seva estada a Argentona, Pujals

també va trobar un principi de solució al problema de faltade places de nens de 3 anys a les escoles públiques de la Vila.

fet l'anàlisi conjunta de tota larealitat de Catalunya, podremestablir amb precisió aquestesdates.

Mentrestant l'Ajuntamentd'Argentona està esperant delDepartament de Patrimoni delEstat del Ministeri d'Economiai Hisenda, els documents perfer la cessió dels terrenys a laConselleria d'Ensenyament.Segons fonts municipals aquestretard de la documentació queha d'arribar de la capital del'estat es deu, únicament, a cau-

Pujals va rebre una Comissió de Pares afectats pel problema de P-3.

Durant la seva estada al'escola del Cros, el dia 10 demaig, Pujals va confirmar queel seu departament contemplala instal·lació d'un institut desecundària. Segons el Consellerd'Ensenyament: He de ratificar la previsió que té eldepartament de construcciód'un nou institut. Nosaltres, comsabeu, tenim el compromís depresentar el mapa escolar finsacabar l'any 93. És aleshores

quan podrem establir elcalendari i dir la data en quèpodran començar les obresd'aquest institut. En qualsevolcas, ja sabeu que aquest institutd'Argentona haurà també dedonar resposta a les exigènciesde poblacions de la rodalia,previsiblement està situat en elprimer nivell de prioritats, és adir que pot estar situat en elsprimers tres anys a partir del'aprovació del mapa.

En qualsevol cas em reservo la data definitiva pel finald'aquest any que és quan, havent

Durant la inauguració oficial de la nova escola de SantMiquel del Cros, el Conseller d'Ensenyament de laGeneralitat, Joan Maria Pujals, va declarar que degut a lesnecessitats de la mateixa Argentona i la rodalia, era

Pujals: La Generalitat creu prioritàriala construcció d'un institut a Argentona.

A final d'aquest any se sabrà la data d'inici de les obres.

8 Cap de Creus - agost 1993

ARGENTONACarrer Gran,Tel. 797 10 5

ARGENTONAC/. Moli. 1Tel. 797 06 01

TAPISSERS

SERRA-PINEDA

Comarcal, Ramon Camp, el director general d'ACESA, JosepManuel Basanez i diferents alcaldes i regidors d'ajuntamentsde la comarca.

Aquesta iniciativa es vaanunciar poc després quetècnics de l'Ajuntament deCabrera donessin un avís sobreel perill d'esllavissament degutals actes vandàlics que haviarebut el castell en els últims

anys.

Neteja

El dissabte dia 19 de juny,grups de voluntaris van fertreballs de neteja al castell. Entotal aquesta operació vacomptar amb 200 voluntaris is'hi van recollir unes quatretones de deixalles, entre vidres,plàstics i diferents deixalles queestaven escampades per larodalia del castell.

Aquesta feina es va fer sotael lema Tots junts a Burriac ila va organitzar l'Ajuntamentde Cabrera i el Consell Comarcal del Maresme.

La inversió d'uns 25 milionsde pessetes permetrà que aviatcomencin les obres de Consolidació del Castell de Burriac.Aquestes obres consistiran enconsolidar el que actualment hiha, fent impossible queaugmenti la degradació de laconstrucció, accelerada elsúltims anys per causa delvandalisme.

La inversió prové de 1' 1 percent de les obres de la variantde Mataró de l'Autopista delMaresme, al seu pas per Cabrera, i que ha finançat l'empresa Autopistas Concesionaria

Espanola ACESA.Les obres de consolidació

consistiran primer en tasquesd'excavacions arqueològiquesi després en consolidar el quequeda del castell de Burriac.

També es faran unes petitesconstruccions que mostrarancom era l'estructura del castellen el seu estat inicial.

L'acte de presentació d'aquestes obres es va fer fa unessetmanes a Barcelona i hi vanassistir el president del Consell

El castell de Burriac es conservarà en el seuestat actual

25 milions perconsolidar elCastell de Burriac

prescindir de possibles interessos polítics d'altranaturalesaque mai no acostumen a serbons per la solució dels temes.

Voldria que quedés molt clarque la possibilitat de resoldreaquest tema del P-3 s'haviaestablert quan l'Ajuntamentm'ha parlat d'aquest tema, quanjo he rebut els pares que representen de debò els alumnesque estan en aquesta situació.L'únic que podrien haver fet

aquestes poques persones quehan tingut aquesta desafortunada intervenció és espatllar-ho. És això del que vull que

siguin conscients, les coses nos'arreglen mai per aquestssistemes i si es resol aquesttema és per la bona disposicióde l'Ajuntament i, en tot cas perla intervenció dels pares alsquals he rebut abans queaquestes persones, fora del'Ajuntament fessin aquestadesafortunada actuació.

per anar a la inauguració del'escola del Cros, un grup d'uns30 vilatans es va manifestar perdemanar més places de P-3 itambé per una secundària dequalitat, segons resava unapancarta que portaven. Entreels manifestants hi havia elportaveu del comitè locald'ERC i mestre de l'escolaFrancesc Burniol, XavierPeguera, fet del que va serinformat el conseller d'Ensenyament. Pujals que va parlarbreument amb ells va declararposteriorment a l'emissora municipal que les persones quehan participat en aquestamanifestació se n'hauriend'adonar que aquest no és sistema per aconseguir les coses.Quan un conseller rep unacomissió en representació delspares que es troben en aquestasituació, quan l'Ajuntament se'npreocupa i quan hi ha uncontacte i una bona comunicació, jo crec s'ha de mirar de

La manifestació a la sortida de l'Ajuntament.


La Comissió dTJrbanismeha aprovat el PERI de SantSebastià amb la supressió de lazona de naus industrials méspròximes a l'escorxador, corregint alguns aspectes delsrasants i també contempla lasupressió a mig termini de lamasia de Can Boba, sempreque hi hagi una negociació entreels promotors i els parcers.

Aquesta aprovació delPERI podria suposar que abansde final d'any es pugui cedir unterreny a l'Institut Català de laSalut per fer-hi un centred'Assistència Primària quenodreixi les necessitats d'Argentona, òrrius i Dosrius.

Recordem que el pla refósde Sant Sebastià va ser aprovatdurant el Ple municipal del mesd'abril amb els vots favorables

de CiU, AA, ERC i IC i amb elvot contrari dels dos regidorsdel PSC. Pel grup de JosepClofent hauria d'haver quedatclar que la gestió de les vivendessocials es fes per part municipal i també la cessió d'una nauindustrial per a ús del municipi.Segons va manifestar el mateixClofent s'havien engegat unasèrie de negociacions amb elspromotors per aconseguiraquesta fita.

Els altres grups van manifestar el seu acord de principiamb el pla pels beneficis quepot aportar a la Vila, com arales vivendes socials, les nauspels industrials locals i la construcció del CAP. El grup deJordi Suari, Agrupació Argentona va puntualitzar el seu desgrat per la capacitat final de lesnaus industrials, ja que les quehavia requerit la Generalitat perl'aprovació del projecte eren ex-cessivament grans per lacapacitat econòmica de l'industrial mig d'Argentona.

La Comissió d'urbanisme de la que l'Ajuntament aprovi el projecteGeneralitat va aprovar el dia 14 de juny, el d'urbanització del projecte perquè s'hi puguipla refós del PERI de Sant Sebastià. Ara cal posar la primera pedra.

La Generalitat ha donat llum verda alPERI de Sant Sebastià


Avgda. Puig i Cadafalch, 26Tel. 756 03 06

08310 ARGENTONA

COMPRA-VENDA-LLOGUERDE TÜT TIPUSD'IMMOBLES

ASSEGURANCES EN GENERAL

Problemes en el censTot i que els cens per votar en aquests comicis va estar

exposat durant unes setmanes a l'Ajuntament, més de centpersones que no l'havien revisat ni presentat les sevesqueixes, es van trobar que no podien fer efectiu el seu vot.

Durant tot els dia aquestes persones es van adreçar a lesoficines municipals que van facilitar els tràmits perquèfinalment poguessin votar. En concret de les 120 personesafectades a Argentona en van poder votar 82 mitjançant uncertificat. Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament ha fet unacrida a tots els ciutadans per tal que durant els períodesd'exposició del cens el vagin a revisar per evitar pressesd'última hora i de trobar-se amb la impossibilitar de ferefectiu el dret a vot.

Després de la jornada electoral del 6-J i si no hi hasorpreses, la pròxima cita electoral amb les urnes serà enmotiu de les eleccions municipals que se celebraran,aproximadament d'aquí a 24 mesos.

circumstància, especulant sobre la possibilitat que algunvotant de CiU al Congréshagués votat la candidata d*ERCal Senat.

Per la seva banda Iniciativaper Catalunya va obtenir aArgentona 234 vots, el que voldir el 4,7 per cent dels votsemesos. Amb aquests resultats,Iniciativa va perdre una dècimapel que fa a les eleccions del 89.La regidora d'Iniciativa Concepció Sala va dir que aquestsresultats eren el sostre electoral

que té el seu grup a la Vila i lanecessitat de treballar peraugmentar-lo.

pectatives serien d'obtenir tresregidors a les eleccions municipals que es faran d'aquí a dos

anys.Per sota del PP i amb un

creixement del 4 per cent, es vasituar Esquerra Republicana deCatalunya. Esquerra Republicana de Catalunya va obtenir391 vots, més del doble obtingutl'any 89. Pel que fa al Senat, lacandidata d'Esquerra RuthCarandell, va obtenir més de100 vots de la llista d'aquestpartit al Congrés a Argentona,concretament 503. El regidord*ERC a Argentona, Jordi Pi-nart, va assenyalar aquesta

Pilar Rahola va ser l'única cap dellista que va venir a Argentona.

percentatges que van del 16,1al 17,1 dels vots escrutats.

Aquestes eren les declaracions de Casabella, un copfet l'escrutini.

Per la seva banda, el Partitdels Socialistes de Catalunya aArgentona també es van felicitar pels resultats, tot i lacaiguda de 3,2 punts pel fa a leseleccions del 89. En concret, elPSC va obtenir 1.153 vots, elque vol dir el 23,3 per cent delsvots. La regidora MontseBrugal es va mostrar satisfetadels resultats.

El tercer partit en vots aArgentona i el que va experimentar un creixement mésimportant va ser el Partit Popular. El grup de José Maria Aznarva obtenir 699 vots, més deldoble dels que van obtenir a leseleccions del 89 i amb uncreixement de sis punts sobrel'electorat. Precisament, l'ex-regidora de l'Ajuntament d'Argentona i afiliada al Partit Popular, Paquita Carbonell, es vamostrar molt satisfeta delsresultats del seu partit a Argentona en les eleccions generals.Paquita Carbonell va fer unacrida a tots els votants del PP aArgentona perquè es reorganitzés aquesta formació a nivelllocal i es poguessin presentar ales pròximes eleccions municipals.

Segons Carbonell les ex

La jornada electoral de leseleccions generals del 6 de junyva tenir a Argentona diferentseixos informatius que ara usdesgranarem. D'entrada aArgentona es va registrar unaparticipació del 81,75 per cent,cinc punts per sobre de lamitjana estatal. D'altra banda, ala nostra vila també vam patirels problemes en els cens al'igual que algunes poblacionsde Catalunya i d'arreu de l'Estat.

Pel que fa a la valoraciódels resultats dels partits, aArgentona va guanyar ambclaredat Convergència i Unió,seguit del Partit dels Socialistesde Catalunya, el Partit Popular,Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya.

La participació a Argentonava estar del 81,75 per cent, cincpunts per sobre de la mitjanaestatal i també l'índex més altde participació que s'ha registraten tots els comicis que s'hanfet.

El col·legi on es va registrarel nombre més important departicipació va ser l'EscolaBernat de Riudemeia i el quemenys Sant Miquel del Cros.

Tots els responsables delspartits a la nostra vila vanexpressar la seva satisfacció peraquest important índex departicipació, amb independència dels seus resultats.

L'alcalde d'Argentona,Joaquim Casabella, es va mostrar molt satisfet pels resultatsde CiU a la Vila. Recordem quela coalició que lidera Jordi Pujolva obtenir a Argentona 2.282vots, el que vol dir el 46,15 delsvots escrutats. Tot i aquestsresultats, Convergència vaperdre gairebé un punt i mig pelque fa a les eleccions generalsdel 89 a la nostra vila. Pel que faal Senat, els tres candidats deCiU van estar els guanyadorstambé a Argentona, amb uns

El 6-J va tenir un rècord de participacióen uns comicis


100,000,380,62

99,00

0,010,160,130,200,410,540,864,134,384,560,190,220,310,000,010,010,150,130,180,010,041,501,691,600,107,597,807,980,010,010,010,010,043,750,080,080,12

16,1816,6917,13

100,00%

13.4305183

13.296

12117275573

115555588612

252942021

201824

15

202227215

131.0191.0481.072

21226

503111116

2.1732.2412.301

6.049CensTotal

2211.520

68

1.506

14369

1013687071

55600033401

2428

11

808585

10000

62556

274279288

689C

la.2n.

2131.231

615

1.210

010047

12565961

00200000110

2123243

101104106

00110

44333

188189192

577B

la.2n.

2231.681

110

1.670

032399

13596465

33500033400

2731292

101105108

00003

75111

302313323

755A

la.2n.Sala

2061.158

96

1.143

0000078

112830

11102132300

222325

1182184195

01111

29001

120126133

563B

3a.lr.

208922

212

908

0333346

222225

55500054400

1616192

141140142

00000

34000

849897

443A

3a.lr.Cros

2331.888

1011

1.867

044668

16919398

10100000102

323646

1130136137

00001

68223

305314323

809B

2a.lr.

2341.783

69

1.768

02128

101576808346700012301

202522

398

103104

00001

75001

331336348

761A

2a.lr.

Escoles

2261.658

28

1.648

0113

1010189495

10046900032201

2222280

99104105

00000

49001

280285294

733B

la.lr.

2211.589

94

1.576

033468

1478777923600022200

1823210

878790

10000

67000

289301303

719A

la.lr.

Ajuntament

% VOTANTS PER MESATOTAL VOTANTSVOTS EN BLANC

VOTS NULSVOTS VÀLIDS

UV - Marta Dolores Soler YunoyCDS - Jacinto Soler PadróCDS - Aniceto Ibàflez BenitoCDS - Luis Adolfo Aso EzquerraEV - Agustí Soler SalaEV - Maria Olivares UsacEV - Josep Oriol Àvila MontesoPP - Juan López AlegrePP - Javier García AlbiolPP - Pedró Flores CànovasPEC - Àngel Roget PrunaPEC - Josep Oller MartíPEC - Pere Inbemon San MiguelFE(JONS) - Héctor Vidosa SànchezFE(JONS) - Rafael Vacas RoldanFE(JONS) - Francisco J. CalducPST - José M. Rubio PérezPST - Francisco J. Navarro G.PST - Mario Bou JubéUC - Jordina Ayats AtarPREPAL - Teresita Loreto ÀlvarezIC - Conxa Tarrés GolIC - Lluís Hemàndez AlcàcerIC - Alfons Garcia GarciaPOR - Miguel Salas YiebraPSC - Marta Mata GarrigaPSC - Jordi Maragall NoblePSC - Victòria Camps CerveraMCE - Juan C. Soler MayoralFE(A) - Juliàn Vall BeltranFE(A) - José Pla MorenoFE(A) - Àngel Gómez PuertolasNPS - Óscar Santos SànchezERC - Rut Carandell RieradevallADE - Jorge Ribera PérezADE - Maria Gonzàlez GarcíaADE - Francisco J. de AlmenaraOU - Ramon Trias RubiesQU - Maria C. Servitje MauriQU - Sixte Cambra SànchezSENAT

CensMesa

SeccióDistricte

81,750,510,22

99,27

0,040,000,280,260,040,000,020,340,104,731,230,200,00

46,150,470,04

23,327,91

14,14

100,00%

18,25%

49452511

4909

20

1413201

175

23461100

2.28223

21.153

391699

6.049CensTotal

82565

21

562

002100020

2011

50

29130

1004978

689C

la.2n.

Abstencions:79

45711

455

100000022

27530

19810

1123866

577B

la.2n.

82621

01

620

002210000

31800

31830

1155882

755A

la.2n.Sala

76428

31

424

002210020

24410

12110

2052140

563B

3a.lr.

79348

32

343

001200041

19000

10730

1522529

443A

3a.lr.Cros

86697

92

686

002100001

361100

32851

14651

104

809B

2a.lr.

86652

43

645

001200000

27800

34121

1125695

761A

2a.lr.

Escoles

81596

00

596

102300061

26700

27420

11744

113

733B

la.lr.

81581

30

578

002000110

24710

30430

944992

719A

la.lr.

Ajuntament

% VOTANTS PER MESATOTAL VOTANTSVOTS EN BLANC

VOTS NULSVOTS VÀLIDS

Falange Espafiola AutènticaPartido de la Ley NaturalLos EcologistasPartit Ecologista de CatalunyaCoal. por nuevo Partido Soc.Unificació Comunista de Esp.Falange Espafl. de las JONSPartit Soc. dels TreballadorsPartido Obrero Revoluc.Iniciativa per CatalunyaEls Verds (EV-CEQAgrupación Ruiz MateosPartido HumanistaConvergència i UnióCentro Democràtico y SocialUnión de AutonomíasPartit dels Socialistes de CatalunyaEsquerra Repuplicana de CatalunyaPartido PopularPARTITS

CensMesa

SeccióDistricte

Resultats Eleccions Generals - 6 de juny 1993


El febrer ja es podrà utilitzar lavariant de la N-2

El Director General d'ACESA, Josep Manuel Basanez,ha confirmat que preveu obrir el trànsit entre Cabrera i SantVicenç de Montalt el febrer de l'any que ve, un cop acabadesles obres d'ampliació de carrils de l'A-19 entre Montgat i

Mataró.Amb la inauguració d'aquest tram es reduiran les cues a

la N-II a l'alçada de Mataró. La resta de l'autopista s'obrirà

el mes de juny.

Telèfon 797 04 11Avda. Catalunya, 1. 08310 ARGENTONA

GILCABRESPINATUBAUAgent de la Propietat ImmobiliàriaAdministrador de Finques

Generalitat d'alguns problemesde caràcter polític que afectavenla relació de l'Ajuntament ambl'administració catalana.

Segons va declarar posteriorment Casabella, aquestsproblemes es van solucionardurant una entrevista amb eldelegat del govern de laGeneralitat a les comarques deBarcelona, Joan Raventós.Segons Casabella aquestsproblemes estaven relacionats

amb la tramitació del PERI deSant Sebastià.

Setmanes després d'aquestes declaracions, Natura vademanar que en el futur elsestudis d'impacte ambiental esfessin extensius a les empresesauxiliars, com les elèctriques itelefònica, per evitar algunsproblemes que s'han ocasionata la rodalia de la B-40.

Problemes polítics

Durant la visita l'Alcalded'Argentona, Joaquim Casabella, va declarar que haviaparlat amb el president de la

ralitat, no es podrà dir que nos'ha fet un esforç per mantenirel paisatge i la natura. Joprecisament conec bé aquestacomarca, l'he visitat moltesvegades en cotxe, a peu 0 enbicicleta i me l'estimo aquestpaisatge. Estic content de veureque la Generalitat i GISA hanfet un esforç per mantenir tot elque és el paisatge i, per tant deno destruir, de no crear impacteambiental, per això faig unavaloració molt positiva del quehe vist.

Aspecte de les obres de la B-40 al pas per Argentona.Pujol, Molins i Casabella, durant una trobadaamb els periodistes.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'aleshores

Conseller de PolíticaTerritoriali Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Molins, vanvisitar les obres de l'AutopistaArgentona-La Roca el dia 24d'abril. La visita es va centraren la zona on hi ha les oficinesde GISA, a l'entrada de laurbanització de Les Ginesteres.

A Pujol el va rebre l'Alcalded'Argentona, Joaquim Casa-bella, que anava acompanyatde tot el consistori amb l'excepció del regidor d'ERC, JordiPinart, i de la regidora de IC,Concepció Sala.

Durant la visita el presidentde la Generalitat va comprovarl'avançat estat de les obres i vacomentar la possibilitat que s'acabin abans del que és previst,és a dir abans de l'inici del 1995.

Durant una petita trobadaamb els periodistes, Pujol varefermar el compromís degratuïtat pels usuaris del'autopista i també va destacarla preocupació per evitarl'impacte ambiental de l'obra.

Pel president de la Gené-

Pujol: La B-40 s'està fent teninten compte les exigències de l'impacteambiental

La Generalitat ha ratificat la gratuïtat de l'Autopista


Jaume de Traià, tal com ordenael Pla general. D'altra banda isegons fonts municipals no calia un acord de Ple per mostrarla seva oposició al projecte jaque el Pla general no contempla la ur-banització de la zonani tampoc suposava proposarun canvi substancial de la normativa vigent, sinó tot just seguir-la. Aquestes fonts tambéhan dit que està dins els dretsdels promotors de la urbanització presentar el pla a laComissió d'Urbanisme perquèsigui aquest qui decideixidesprés d'escoltar les parts.

D'altra banda, recordem queen un Ple municipal tots elsgrups del consistori van mostrar la seva oposició al projected'urbanització de Sant Jaumede Traià.

Joaquim Casabella, va enviar ala promotora un ofici amb uninforme de l'arquitecte municipal on es deia que la zona deSant Jaume de Traià era noedificable, segons el Pla general.

Els assessors jurídics delspromotors han contestat queaixò podria suposar un cas clarde prevaricació ja que aquestofici contravenia la sentènciadel Tribunal Suprem sobre elPla parcial de la zona.

Per la seva banda fonts dela Regidoria d'Urbanisme hanassegurat que l'Ajuntament haacomplert tots els terminis ique l'ofici enviat per l'alcaldeamb l'informe de l'arquitectemunicipal és suficient com amostra de la negativa municipal a fer la urbanització de Sant

Aspecte actual de la zona de Sant Jaume de Traià.

creu que el projecte no hauria d'haver arribat a la Comissiósi l'Ajuntament l'hagués aturat en primera instància. Per laseva banda, l'Alcalde Joaquim Casabella ha assegurat que

els tràmits s'han fet amb total correcció i amb l'objectiud'evitar aquesta urbanització.

d'Urbanisme de la Generalitatel Pla d'urbanització de la zona.La Comissió va demanar al'Ajuntament que abans deldivendres, dia 18 de juny,aportés els seus argumentscontra la construcció d'aquestaurbanització.

El mateix matí del dia 18 vaarribar aquesta documentacióa la Comissió d'Urbanisme.Segons els papers aportats, a lazona de Sant Jaume de Traià nos'hi pot urbanitzar perquè en elPla general està contemplat coma zona agrícola i forestal.

320 vivendes

El dia 2 de juny elspromotors de la urbanitzacióde Sant Jaume de Traià vanpresentar davant la Comissiód'Urbanisme de la Generalitatel projecte per la construcciód'unes 320 cases, i que el dia 22d'abril s'havia presentat al'Ajuntament d'Argentona.

Segons els promotorsl'Ajuntament ha esgotat eltermini de 30 dies per emetreun dictamen sobre el projectepresentat, i per tant, ara ladecisió sobre la urbanitzacióestà únicament en mans de l'organisme que encapçala JoanAntoni Solans.

Les mateixes fonts hanassegurat que un dia abans queacabés el termini, el dia 27 demaig, l'alcalde d'Argentona,

Diferents partits de l'oposició, amb excepció delssocialistes han mostrat la sevapreocupació per com s'hanportat els tràmits administratiussobre la urbanització de SantJaume de Traià i del que ja usvan informar divendres passat.Pel regidor d'Agrupació Argentona, Martí Riu, aquest aferpot ser un cas clar de negligència i ha demanat explicacions al Govern municipal.

Per la seva banda la regidoradel Partit dels Socialistes deCatalunya, Montse Brugal,l'Ajuntament ha fet els tràmitsque calien, contràriament al quedefensen els promotors de SantJaume de Traià.

El regidor d'Esquerra Republicana de Catalunya, JordiPinart, s'ha mostrat esperançatque tot s'hagi tramitat bé i quel'Ajuntament no es trobi davantuna errada en el procediment.

La regidora d'Iniciativa perCatalunya, Concepció Sala, haassegurat que el tràmit no s'haportat com calia i per això, s'haperdut l'oportunitat de poderdecidir sobre la urbanització deSant Jaume de Traià, ara ho

haurà de decidir la Comissiód'Urbanisme de la Generalitat.

El projecte, a Barcelona

Els promotors de SantJaume de Traià van presentar el

dia4 de juny davant la Comissió

El Director General d'Urbanisme de la Generalitat,Joan Antoni Solans, ha manifestat en una entrevista a RàdioArgentona que segurament la Comissió d'Urbanisme no

acceptarà la subrogació del projecte perquè es contradiuamb el Pla General d'Argentona. A banda d'això, Solans

El projecte d'urbanització de Sant Jaume de Traià ja és a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat

La Comissió d'Urbanisme de laGeneralitat creu que no aprovarà el

projecte de Sant Jaume de Traià


Ara, si els particulars s'hiavenen és evident que podrienfer una cessió a l'Ajuntamentperquè aquest ja pugui ofertar-lo a la Conselleria de Sanitat i,en conseqüència pugui anarendavant l'expedient del centre.D'alguna manera això beneficiaal promotor. Tenir un Centred'Assistència Primària vol dirtenir tota una sèrie d'exigènciesde baixos comercials, d'espaisde consultes de particulars, demetges, d'infermeres, d'assistents tècnics sanitaris, etc. Vulldir que genera activitat, és a duels primers interessats en quèes faci el Centre d'AssistènciaPrimària per donar qualitat iactivitat a la zona han de ser elsmateixos promotors. Enconseqüència crec en l'actualcojuntura econòmica seria maljugat per part d'ells no facilitaraixò perquè estarien perdent afuturs usuaris i futurs interessatsen la zona. El Centred'Assistència Primària cridagent diàriament i això fa que lazona entri en un certconeixement i entri en aquestarevalorització.

El divendres dia 4 de juny,els promotors d'una altraurbanització, els de Sant Jaumede Traià, van entrar a laComissió d'Urbanisme elprojecte d'urbanització de lazona. Com veuen vostès lapossibilitat que s'aprovi?

El que els he de dir és que siaixò se'ns ha adreçat és perquèl'Ajuntament no debia respondre dins el termini. Ho dicperquè el més lògic hagués estatque l'Ajuntament no haguésprecisat la inviabilitat tal com

en aquests moments em constapels informes que han fet elsserveis jurídics i els arquitectes.Nosaltres creiem que en elmoment que hi ha hagut elplantejament general, hi hahagut uns fets jurídics nous quedificulten i contradiuen aquestaexigència dels particulars. Noobstant aquest és un tema que

Joan Antoni Solans.

conjuntura de promoció, és adir, que no sé si això que estavaprevist fa un any i mig, en elmoment que la situació delmercat és una altra introduiràun esglaonament per treballaramb més seguretat 0 no, peròen qualsevol cas aquesta és unapregunta que haurien d'adreçarals que fan la promoció

d'aquesta zona.Vostè sap que dins el PERI

hi ha contemplat la cessió d'unterreny a l'Institut Català de laSalut per tal de fer-hi un Centred'Assistència Primària. Després de l'aprovació del projecteper la Generalitat, aquestterreny ja es pot cedir?

En pura lògica si no hi ha unsol propietari, sinó que en sónalguns, el moment de cedir elterreny és quan s'ha formalitzatla reparcel.lació. Aquestareparcel.lació és molt senzillasi tothom hi està d'acord 0 més

complexa si algú no hi estàd'acord.

Aleshores l'Ajuntament hohauria de fer d'ofici. En tot casla reparcel.lació serà fàcilperquè no em consta quel'Ajuntament no se'n vulguisortir, jo diria que pot ser bastant

àgil.

QuiromassatgeFacialReflexoteràpia ÀCorporal (tractaments)

•DietèticaHDepilació•Sol UVAVj(calenta, freda i elèctrica)•Manicura, pedicura

Productes SantiveriCol·labora en el centre Dr. José Luis Martínez Rivas

(Cirurgia plàstica i estètica)

c/ Doctor Samsó, 1, baixTels. 756 06 9108310 Argentona797 23 75

Centre de Massatge

ocupants puguin mantenir lesseves explotacions agrícolesque no estaven concentradessobre la masia sinó que algunesestan a l'altra banda de la riera.Això vol dir que hi ha unaprescripció transitòria queobligaria als promotors agarantir el manteniment de leseines de treball i els magatzemsd'aquesta explotació agrícolaperquè es pugui generar latransició entre una situació il'altra. En converses amb laUnió de Pagesos també s'ha

plantejat la possibilitat queaquests valors indemnitzatorispoguessin servir per refer partd'aquestes estructures d'emmagatzematge, si no s'hi pot ferfront dins el mateix sector industrial o a prop de les zonesdels camps mitjançant algunaautorització d'edificació en sòlno urbanitzable sempre que hihagi la finca rústica mínima.Aquesta és una de les qüestionsque podria facilitar una sortidaadequada per tothom.

Quan preveuen vostès quepodrien començar les obres?

Jo no sé com tenen elprojecte d'urbanització, suposoque anava tot seguit perquèl'Ajuntament ho tramitava ambmolta celeritat. En conseqüència crec que una vegadaaprovat el projecte d'urbanització per l'Ajuntament idonat per assabentat, les obrescomençaran. No conec la

Joan Antoni Solans, pervostè com ha quedat definitivament el PERI de Sant

Sebastià?El projecte respecta el que

va presentar la CorporacióMunicipal i l'única cosa ques'ha intentat introduir és algunaprecisió per garantir, d'unabanda que els habitatgestinguessin unes condicionsd'assolellament adequadesmalgrat que la orientació delterritori no és la més favorablei això obligava que les vivendesanessin de davant al darrera, laresta és una estructura d'usosindustrials 0 de tallers ala bandabaixa, tocant a la carretera vellade Mataró a Argentona, i d'altrabanda, esglaonadament, a-quests tipus d'habitatges, unsplurifamiliars i els altres decaràcter unifamiliar. Tambémantenim la preservació de lagran massa boscosa i una granplaça al davant del cementiri amanera de gran porta o de salad'espera d'aquest lloc.

Un dels afers que hadespertat méspolèmica ha estatel de lapervivència de la Masiade Can Boba. Què contemplael PERI aprovat per la Comissiód'Urbanisme sobre aquestacasa?

Queda clar que la masia noes pot quedar per raons derasants, el que sí hi ha és unaprescripció que garanteixi, enprimer lloc, que els actuals

Solans: Segurament^ no procedirà la subrogació del projecte


JE

II

FORN DE PA

Informe de la situació actualde diversos temesde gestió urbanística

Sant Jaume de TraiàEl passat 22-4-93 va entrar a l'Ajuntament un escrit dels

promotors demanant la tramitació i l'aprovació del "Projected'Urbanització del Pla Parcial de Sant Jaume de Traià".

En el preceptiu informe tècnic lliurat el 13-5-93 es diu queels terrenys on s'emplacen les obres d'aquest Projected'Urbanització són qualificats pel Pla General vigent (aprovatel 14-12-87) com a Sòl No Urbanitzable i que, per tant, no éspossible informar favorablement la sol·licitud formulada.

En informe jurídic de 26-5-93 es corroboren els informestècnics en el sentit de l'existència d'incompatibilitat del PlaParcial amb el Pla General i que el primer suposa unamodificació del segon, proposant-se la desestimació de lasol·licitud.

El 27-5-93 surt de l'Ajuntament un escrit als promotors enel que se'ls comunica, dins del termini previst, que laqualificació urbanística dels terrenys que es pretén urbanitzarés de Sòl No Urbanitzable i no permet el desenvolupamenturbanístic sol·licitat i que es desestima la seva petició en elsentit que no procedeix seguir el tràmit.

El 7-6-93 es rep de la Generalitat, un escrit en el que es diuque, en data 2-6-93, els promotors de la Urbanització de SantJaume de Traià han demanat a la Direcció General d'Urbanismela subrogació en l'aprovació inicial, concedint-se a l'Ajuntamentun termini per presentar les al·legacions.

En data 18-6-93 surt de l'Ajuntament un escrit d'al.legacionsdirigit a la Direcció General d'Urbanisme, en terminireglamentari, defensant la inexecutabilitat d'aquesta obra,donat el plantejament vigent.

En aquests moments, ens trobem a l'espera de la respostade la Direcció General d'Urbanisme.

MadàEl Ple Corporatiu va acordar en data 4-6-93 la recepció

provisional de la Urbanització de Madà.En opinió de l'actual Equip de Govern resulta sorprenent

la situació en què s'ha trobat la tramitació de la recepciód'aquesta urbanització que s'ha anat fent al llarg de molttemps en una inexplicable gestió basada en acords políticsi oblidant-se de dotar aquests acords d'una documentaciótècnica que reflectís la realitat i servís de base per procedir ala recepció de les instal·lacions. Es va comprovar a l'inici dela gestió de l'actual equip de govern que una part de la

AIGUA - GAS - ELECTRICITAT - CALEFACCIÓ

Carrer Nou, 4 - Tel. 797 17 59

Turó de Sant Sebastià

hauria agradat és que el projecteno hagués hagut de venir a casanostra. I això es podia haverestalviat, però no em fa restenint en compte que precisament nosaltres estem per aixòi vist que els informes tant delsserveis tècnics com dels serveisjurídics són en aquest sentitmoltclars. Sé que hi ha vegades queaixò s'acaba a la primerainstància, és millor que no anara les segones. També suposoque forma part d'una estratègiaperquè es vegi que el possibleplet sigui contra la Generalitati no contra l'Ajuntament, és adir que aquí hi deuen haver unasèrie d'estratègies que responenaquè això tingui un recolzamentsuperior a l'estrictament local.

Ve de la pàgina anterior.

l'Ajuntament d'Argentona 0 laGeneralitat ha perdut per duesvegades en els contenciosos ques'han seguit. En conseqüènciaés un tema relativament delicat.

El que li puc dir és que laComissió d'Urbanisme, segurament quan es reuneixi,respondrà que no procedeix lasubrogació d'un projected'urbanització que és contrarial Pla general i, a part, acompanyarà aquests informes queha fet l'Ajuntament d'Argen

tona.Insinua vostè que l'Ajun

tament d'Argentona no haseguit bé el tràmit pel que fa aSant Jaume de Traià?

Jo no dic que l'Ajuntamentno ho hagi seguit bé. El que ens


Reflexions

Aviat farà dos anys des de les darrereseleccions municipals i, Argentona, camina amb pasferm cap a assolir rècords tan absurds com inexplicables envers l'Alcaldia.

Com deia, aviat farà dos anys de les darrereseleccions municipals i, Argentona, encara no harepetit mai alcalde, descomptant el Sr. Suari queaneu a saber si, el que va passar amb la sevaalcaldia no va ser fruit que s'havien trencat les"normes" amb aquesta repetició i va haverd'esmenar-se fent-lo fora. Però, a part de lesinterpretacions "rockambolesques" de l'assumpte,els alcaldes a Argentona, sempre han sigut caresnoves: El darrer alcalde del període anterior va seren Joan Duran i ja en l'època democràtica van ser-ho: Jordi Suari, Josep M. Gallifa, Esteve Canal i a lesdarreres eleccions va tornar-ho a ser en Jordi Suarinomés per un any ja que el va fer fora CiU desprésd'unes maniobres pròpies d'un estudi decontrasentits, instal.lant-se a l'alcaldia en JoaquimCasabella.

Realment és per pensar-hi una mica i meditar pausadament sobre aquest particular que moltpoc diu a favor de ningú.

I fixeu-vos bé: ha estat de forma pràcticamentúnica CiU, el partit que ha "inventat" aquestadesafortunada moda que converteix Argentona enuna mena d' "Escola d'alcaldes" a on cap d'ells haestat capaç d'aprovar els seus exàmens i s'han vistnecessàriament substituïts per un altre en cadaocasió. Pensem una mica perquè, el poble, no potser mai la víctima de les desunions constants a lallar d'un partit que no es pren massa seriosamentles tasques de governar, sense la por que la gent elsdigui: Prou! I, malauradament, aquest equip degovern amb un alcalde, com he dit, nou al càrrec,segueix sense funcionar. Només els falta haver-hode fer en minoria...

I, sinó, aneu als plens municipals i usadonareu que l'únic interessant és que no cal pagarentrada.

Aquest equip de govern està donant unaimatge d'incompetència fins a límits alarmants,malgrat tenir a gent com cal que, inexplicablement,pertanyen a la "majoria silenciosa".

Pensem doncs una mica: Puc assegurar-vosque no és aquest el tipus de govern que el poblenecessita. Fa falta més dinamisme, més idees, mésempenta, més comunicació govern-poble, més a lafi, de tot. I això l'equip de govern ho ha de saber,perquè, abans de res, han de tenir molt clar que handel governar "PEL" poble i no "AL" poble. És una

tasca un xic complicada però realitzable. Almenys,intenteu-ho.

Mateu Pinol i Carrió

documentació obrant a l'Ajuntament no s'ajustava a la realitatde la urbanització i va ser necessari adaptar la cartografia fentun tex refós que ha servit de base per plantejar-se la recepcióde la urbanització.

Argentona s'ha de felicitar per l'existència d'una novaurbanització (la segona) que és en condicions d'exhibir unnivell suficient de qualitat d'instal.lacions que possibilita quel'Ajuntament la pugui assumir.

Can Serra de LladóEl Ple Corporatiu va aprovar el passat 4-6-93 la recepció

definitiva de la Urbanització de Can Serra de Iladó.La tramitació de la recepció d'aquesta Urbanització ha

plantejat nombroses controvèrsies que cal atribuir a lacircumstància que es tracta d'un fet inusual a la nostra vila: Elcompliment estricte de la normativa urbanística per la via mésdesitjable, urbanitzar primer i construir després.

S'ha fet el comentari que no és lògic recepcionar unaurbanització en la que no hi ha cases. És lògic que el ciutadàno coneixedor de la Normativa Urbanística estigui acostumata veure que primer es construeix i després s'intenta urbanitzar,0ni tan sols s'intenta, i consideri normals aquests tipusd'actuacions. Cal tenir molt clar que, en aquests momentsl'única urbanització d'una certa envergadura totalment legala Argentona és precisament Can Serra de Lladó, encara quecal valorar les actuacions que es realitzen a d'altresurbanitzacions consolidades per assolir el nivell tècnicd'instal.lacions suficient per ser assumides per l'Ajuntament.

També s'ha comentat que assumir el manteniment delserveis de Can Serra de Lladó suposa una despesa que hauràde pagar el poble i això no és cert ja que les parcel·lesurbanitzades també paguen impostos i cal considerar que perla pròpia qualitat d'aquestes finques les quotes resultantscobriran les despeses que pugui ocasionar el mantenimentd'unes instal·lacions que es recepcionen en perfectescondicions tècniques.

Can BarrauEl Pla Parcial va ser aprovat definitivament pel Ple

Corporatiu el 19-6-91, però per iniciativa dels propis promotorses va plantejar una modificació que va ser objecte d'aprovacióinicial pel Ple en data 7-5-93, havent-se plantejat en el darrerPle l'aprovació provisional de la modificació del Pla Parcialadoptant-se la resolució de deixar el tema damunt la taula pera un millor estudi.

Sant SebastiàEl dia 22-6-93 entren a l'Ajuntament dos escrits de la

Direcció General d'Urbanisme en els que es transcriu elsacords adoptats per la Comissió d'Urbanisme en relació a ladocumentació aportada el 17-5-93 per l'Ajuntament a manerade text refós en el que s'incorporen diverses modificacionsplantejades arrel dels contactes mantinguts per l'Ajuntament1els promotors amb el Director General d'Urbanisme imembres de la Comissió d'Urbanisme en tant ha estat suspesal'aprovació per Acord de 10-2-93 de l'esmentada Comissió.

Els acords suposen l'aprovació definitiva de la ModificacióPuntual del Pla General d'Ordenació de la Unitat d'ActuacióA, sector Sant Sebastià i del Pla Especial de Reforma Interiorde l'esmentada Unitat d'Actuació imposant el complimentd'unes prescripcions que s'incorporen d'ofici.

El pas següent és la redacció del Projecte d'Urbanitzacióincorporant-hi les prescripcions afegides d'ofici en l'aprovaciódefinitiva.

Argentona, juliol de 1993Regidoria d'Urbanisme


es cedeixen a l'Ajuntament elsterrenys destinats a serveis, elsvials i tots els serveis que laurbanització comporta. Enaquest moment l'Ajuntamentpassa a ser responsable directede la gestió dels serveis i de lapròpia urbanització.

En situacions de difícilarticulació com és Argentona isempre dins de l'escassetat derecursos i del nombre d'urbanitzacions, és un tema complicat estendre els serveis quana més es donen dues situacionsmolt generalitzades. D'unabanda moltes de les famíliesque habiten aquestes urbanitzacions de fet, i que per tant,com a usuaris tenen dret alsserveis, jurídicament no consten com a censats al poble i enconseqüència com a contribuents, amb la qual cosa generen un saldo sempre negatiu endetriment del conjunt delmunicipi. Per altra part elsseveis que tenen les urbanitzacions, vivendes aïllades,jardins i espais verds, enllumenat, extensió, etc. requereixen una atenció majorque la que el municipi dóna a laresta dels convilatans.

Així doncs, fóra convenientplantejar el tema seriosament ifer propostes coherents i ambcriteris acceptats per tothom quepodrien anar en la línia de calcular el preu estàndard que elmunicipi destina als habitantsdel casc urbà i a partir d'aixòpactar amb les urbanitzacions,que les despeses de manteniment que superin el ditestàndard siguin aportades pelsveïns que es beneficiend'aquestes millores mitjançantuna anomenada Junta deManteniment en la qual hiestarien representats els veïnscorresponents i l'Ajuntament.Aquesta seria, potser, una fórmula justa i una proposta viable per connectar degudamentel poble històric amb lesurbanitzacions del terme municipal.

Grup MunicipalAgrupació Argentona

(AA)

L'origen i l'evolució delspobles es perd en la foscor delstemps. N'hi ha alguns que vannéixer com a necessitat defensiva a l'ombra d'un castell, sónels pobles fortalesa, d'altres entemps més propicis, ho han feta la riba d'un riu 0 als costatsd'un camí prou concorregut, sónels pobles riu 0 els pobles carrer.El denominador comú de totsells era la proximitat, elveïnatge, l'aplegament delcol·lectiu per fer front a lesnecessitats que les personesindividualment no podenresoldre. Amb el temps aquestesnecessitats s'han transformat enserveis que la comunitat es dónai posa a l'abast dels ciutadans.

Aquest esquema es trenca ifa aigües a les darreries delsegle XX i concretament alnostre país a la dècada del anys60 quan, com a conseqüènciade la generalització delsvehicles a motor i l'extensió deles vies de comunicació ràpides,els habitatges s'escampen pertot arreu i surten com bolets lesurbanitzacions al redós tambéde conductes especulatius enmolts casos. Aquestes urbanitzacions que en principi tenenun caire de segona residència,es converteixen poc a poc enprimera i els seus habitantscomencen a demanar elsmateixos serveis i tractamentque la resta dels ciutadanshabitants dels nuclis històricsdels pobles. A banda de lesexcepcions, que n'hi ha, i a lacasuística diferent i particularde cadascuna, aquestes urbanitzacions no sempre tenen unabona articulació amb el pobleon estan ubicades.

Per resoldre els temes queles urbanitzacions plantegen ila seva connexió dins delmunicipi al que pertanyen, funcionen les anomenades Juntesde Propietaris que gestionenassumptes i intenten connectari servir de canal de relació entreels veïns i l'Ajuntament permolts temes que interessenambdues parts.

Quan la urbanització estàconsolidada i acompleix elsrequisits previstos legalment,

Juntes de manteniment

ha encara coses pitjors? Hanpensat que no ha estat unadecisió política? Han pensatque aquest cas no pot ser l'úniciel que s'hauria de feres trobaruna solució per problemessimilars, reglamentar-ho i noconvertir la taula de l'alcaldeo del regidor d'Urbanisme enun joc del Monopoly?

El resultat: CiU no vaexplicar-ho. AA no va obrirboca i a nosaltres i al públicassistent ens va envair lasensació aquella de quant'aixequen la camisa i, fins itot, ens la van arribar a treure.CiU i AA (9 vots a favord'aquesta manera d'actuar),PSC, IC i ERC (3 vots encontra).

En el mateix Ple, icanviant de tema, el regidorde Cultura i Mitjans deComunicació, Sr. RaimonCatalà, va ser requerit pelpúblic assistent sobre uns fetsocorreguts a la Ràdio Municipal (la suspensió temporald'una col·laboradora que varealitzar un programa que vaocasionar les queixes d'unaprofessora de l'EscolaFrancesc Bumiol i del claustrede professors del mateixcentre). El regidor va explicarels motius i, aleshores, vaparlar d'altres anomalies(acomiadaments, apropiacions indegudes, erradesen la gestió de publicitat...)que ell ha resolt de la formamés adient al seu entendre.

ERC pregaria al Sr.regidor tingués en compte alsaltres grups municipals.L'emissora municipal és pública i, en teoria, hauria detenir un Consell Radiofòniccompost de representants delsgrups municipals. Potserabans d'haver de decidir en lasolitud del seu despatxdecisions com aquestes, seriad'agrair que recordés queaquest Consell intentariaaconsellar i ajudar en aquestafeixuga tasca.

Grup Municipald'Esquerra Republicana

(ERC)

Qui paga manaAquest títol podria ser

qualsevol altre (Urbanisme acop de talonari, Ajuntamenten venda, ...).

ERC ha quedat espar-verada pels fets que vansucceir el 2 de juliol al Plemunicipal.

La història s'inicià al'anterior Ple quan l'equip degovern de CiU va presentarper la sev a aprovació un estudide detall en el que esmodificava la gaia edificabled'un terreny de Can Cirés. Esvoüa convertir un terreny desuperfície irregular en un altreque fos més atractiu per laseva urbanització. Nosaltrespensem que amb aquests temes s'ha de tenir molta cura.Un estudi de detall significamodificar el Pla Generald'Urbanisme de la Vila. AA,IC i ERC vàrem demanars'ajornés aquesta decisiópendent d'un millor estudi. AAs'oferí a CiU per col·laboraren les negociacions amb elspropietaris; l'equip de governva acceptar.

A la Junta de Portaveusdel 29 de juny, on s'informaals grups municipals dels temes que aniran al Ple, se'nsdiu que ja s'ha solucionataquest tema. AA i CiU vannegociar aprovar aquestamodificació acanvi d'un milióde pessetes que l'Ajuntamentingressaria.

El dia del Ple, quan espresentà aquest punt, el Sr.Santi Mora, regidor d'Urbanisme, no va gosar explicar, a preguntes de l'oposició,a canvi de què es tomava apresentar l'aprovació d'aquestestudi de detall.

No volia explicar al poblecom es fa l'urbanisme aArgentona? Li feia por el quepodien pensar els vilatansquan sels digués que els dinersho compren tot? Si això té unpreu, quin té urbanitzar SantJaume de Treia? És la políticade CiU i AA mercantilitzarles competències de l'Ajuntament? Qui pot negar alciutadà, al veure aquests fets,el tenir negres pensaments ipensar que darrera d'això hi

•-Grups municipal^


para manana.Un clar exemple és la situació

urbanística de Can Barrau.Com es pot tirar endavat un PlaEspecial sense tenir resolts elsaccessos i la connexió de laseva xarxa viària amb el nucliurbà de la població? Hemd'aprovar el Pla a correcuitaperquè no hi ha feina deixantsense solució aquest tema tanbàsic? Hem de tomar a pagartots amb els nostres diners, ambincomoditats i fins i tot ambimportants problemes decirculació una manera de ferpoc seriosa?

Com hem de pensar que lafalta de feina sigui responsabilitat de l'Ajuntament quan,en una economia de lliuremercat, és la llei de l'oferta i lademanda la que determina elspreus i Argentona és un delsmunicipis on l'habitatge és méscar? No és pas l'Ajuntamentqui l'encareix, ni les altresadministracions fan cap pressiódiferent a Argentona que ad'altres localitats de la rodalia,per exemple a Mataró.

Per què, ens preguntem,aquest proteccionisme a unsector econòmic del nostrepoble i en canvi es deixen al'oblit i sense ajut els altresindustrials, fins del mateixcamp com poden ser els ferrers,els pintors, els fusters, o d'altressectors econòmics com elscomerciants o els pagesos?

Siguem seriosos, no és laprotecció dels llocs de treball elque impulsa les propostes i lesdecisions de l'equip de governmunicipal. És falta de capacitat,

que deixa en mans de la iniciativa privada no només la justadefensa dels seus interessos,sinó l'exercici de les atribucions que són pròpies del'equip que pretén governarl'Ajuntament, cosa que des delnostre punt de vista és si més nobastant dubtosa.

Argentona, 2 de juliol 1993.

Grup Municipal Socialista

(PSC)

Ple rera ple, quasi senseexcepció, els regidors del'Ajuntament ens veiem abocatsa votar, a decidir importantstemes urbanístics que afecten ala qualitat de vida que volemaconseguir per tots elsargentonins d'ara i elsargentonins del futur.

Dit així, això no ha de ser capproblema, és lanostra obligació.Es, per dir-ho així, el temaestrella de qualsevol gestiómunicipal, és assumir l'exercicide la nostra responsabilitat.

On és el problema? El problema radica una vegada mésen la pròpia gestió municipal,en la falta de decisió de l'equipde govern de CiU, que abandona el timó dels interessosgenerals del poble en defensadels interessos de determinatssectors que pressionen i determinen el creixement de la nostrapoblació.

Aquest és el gran i greu problema. La visió global deldesenvolupament d'Argentonano està clara des de l'Ajuntament. Així no podem definirles línies mestres i ens trobemamb greus contradiccions, queobliguen als regidors del'oposició a prendre posicionscontràries a les propostes deCiU una i una altra vegada.

Arguments com: és que nohi ha feina o cal ajudar elsindustrials del poble són d'unpaternalisme tou i equivocatque no fan més que agreujar elproblema i desenfocar laqüestió de fons.

La bona gestió i capacitat dedecisió en el ple exercici de lesnostres responsabilitats, en capcas significa una disminució defeina, ni una pèrdua de dinàmicaconstructora, significa ordenari canalitzar el creixement delnostre municipi de maneraharmònica i plural, del que ensen beneficiarem tots, també elsque ara passen per un malmoment de feina. Si no, femuna gestió d'autodestrucció delnostre poble, allò que en castellàdiuen pan para hoy y hambre

El tema etern: L'urbanisme o comvolem Argentona?endavant. N'estem satisfets,

ja es comencen a veurerealitats, plaça Pau Casals, id'aquí a poc temps enpodrem veure moltes més,com l'avinguda dels PaïsosCatalans, les aules del P-3, iun llarg etc.

El grup municipal deConvergència i Unió elcomposem sis dels tretzeregidors que té l'Ajuntamentargentoní.

En Joaquim Casabella,Alcalde i regidor d'Ensenyament; en Santi Mora,tinent d'Alcalde i regidordUrbanisme i Serveis; enRaimon Català, tinent d'Alcalde i regidor de Cultura,Esports i Mitjans de Comunicació; l'Esteve V. Català,tinent d'Alcalde i regidord'Hisenda; l'Antoni Julià,tinent d'Alcalde i regidor deSanitat, Medi Ambient iBenestar Social i en MarcelLladó, regidor de Festes,Joventut, Comerç i Indústria.

Ha estat una època ambmolta feina i no ha estatsenzill prendre el relleu ambles circumstàncies en quèvàrem agafar-lo, per lairresponsabilitat de l'anteriorequip de govern en volergovernar i com que no hovan fer, va portar que entredecret i decret, es perdés un

any sencer.No es van aprovar els

pressupostos quan vamvoler, es va fer després de lasignatura d'uns acordsprogramàtics amb Iniciativa per Catalunya.

Sols ens resten dos anysper acabar la legislatura,sabem que no és fàcil, peròtenim un gran avantatge,tenim moltes ganes de ferfeina i tenim molta il·lusió, iseran dos anys plens i intensos per tirar endavant i ferrealitat els projectes quetenim endegats per Argen

tona.Grup Municipal de

Convergència i Unió

(CiU)

Mitja legislaturaJa han passat dos anys

de les últimes eleccionsmunicipals, i en aquestperíode de temps hem pogutveure força coses.

-Des de la facilitatd'aplegar-se les minories pergovernar, fins la facilitat detrencar-se.

-Des de la facilitat decriticar anteriors mandataris,fins la f acilitat de xerrar molti no fer res.

Ja fa dos anys que es vanajuntar quatre grups municipals per posar en marxa unnou estil de fer política,

i... no va funcionar, ja esveia a venir. Hi van estar totun any i el més calent al'aigüera,... llàstima deltemps perdut.

El nostre pas perl'oposició va estar marcatper un gran esperit decomprensió i de seguimentde les tasques del que enaquell moment era l'equipde govern, vam recolzarpostures que després del seuestudi crèiem bones perArgentona i vam votar encontra d'aquelles que no leshi crèiem.

Cal destacar d'aquellprimer any que l'equip degovern existent ens informava mínimament de tot elque feien o volien fer. Per talmotiu i no caure en el mateixparany, estem treballant enla confecció del R.O.M.(Reglament Org. Municipal)per tal que tots els grupsmunicipals representats enel consistori tinguin elmateix joc, sigui amb molta0poca representació, itinguin tots els arguments idocumentació per poder seguir amb la seva tasca i en ellloc que correspongui acadascú, el funcionament del'Ajuntament.

Aviat farà un any que elnostre grup de Convergència1Unió estem governantl'Ajuntament d'Argentona.Estem apretant de valent perdesencallar temes que no hihavia manera de tirar

^n:ii! ·̂=..iati;a:g.·j


Passatge Molí, 20Tel. 797 23 21ARGENTONA

Ronda Francesc Macià, 5Tel. 798 35 05MATARÓ

LLUÏS SERRA

ELECTRICITAT - AIGUA - GAS -CALEFACCIÓ

Avgda. Puig i Cadafalch, 5Sant Genis, 21Tel. 797 19 53Tel. 797 13 32

08310 ARGENTONA

CRISTALLERIESARGENTONA

Vidres plans - Vidres aïllantsMiralls sales de bany i decoratius

Funciona la ràdio?Aquesta pregunta, en aquests últims dies més d'un

se l'ha feta, possiblement sense coneixement de causa,0amb la més desafortunada intenció.

La qüestió és que algunes vegades hi ha qui no esvol adonar que pot estat equivocat i que cal reconsiderarquantes posicions hi ha davant d'una qüestió, abans deprendre partit.

La ràdio, o millor dit, el col·lectiu de la gent que ésla ràdio, tenia, ha tingut, i ha de tenir una convivènciael suficientment acurada per estar per damunt dequants problemes domèstics es puguin plantejar.Quan això no és així i existeix el perill de fisura, s'hande prendre decisions que no sempre són del grat detothom i menys dels afectats.

Lamentablement això és el que en aquests darrersmesos s'ha hagut de fer, llavors és quan apareixenperdonavides. I els propis interessats, en lloc deresoldre les seves pròpies situacions, maquinen iintenten maniobrar l'opinió pública al preu que sigui.Obliden que la ràdio ha d'estar per damunt de tot això,1ho està.

Per tant, les persones acomiadades darrerament dela ràdio ho han estat per motius més que justificats ique òbviament en honor a la seva dignitat, no hem defer, ni farem esment d'aquestes raons.

En acabar aquestes línies i amb motiu del'acomiadament de la Sra. Consol, ha aparegut unapàgina sencera, per segona vegada a Crònica deMataró, signada per Otelo. Qui, aquest passat dia 13de juliol s'ha identificat directament a una col·laboradorade la ràdio com el Sr. Andrés... Aquest mateix diatambé a la ràdio, i com és costum en ell, ha amenaçatverbalment al personal de l'emissora.

Una recomanació Sr. Otelo, no faci cas de Iago isinó mati a la Desdemona, no vagi amb amenaces,surti a la llum, sigui valent com l'Otelo de Shakespearei les coses que diu a micro tancat demostri-les, actuï,sigui consecuent amb les seves insinuacions, noamagui l'ou, ES UN BIEN PARA LA SOCIEDAD A LACUAL USTED PRETENDE PERTENECER, del contraritindré la sensació que hauria de canviar de nom, hauriade canviar Otelo pel de Tomàs de Torquemada.

Regidoria de Mitjans de Comunicació

encara vagi a més, sobretotquan la gent se'n va assabentant i veu que s'ofereixtant per tan poc. Perquè casar-se pel civil a Argentonano costa ni cinc cèntims; quequedi clar: ni cinc cèntims!

Encara que sembü estrany això és així perquè elservei que fan els jutges depau ja està degudamentretribuït pel ministeri, itambé perquè la sala de plensde l'Ajuntament, que és onse celebren els casaments,se cedeix gratuïtament perpart del Consistori, que nitan sols cobra les despesesque pugui ocasionar laneteja, una neteja que es fasempre necessària desprésd'aquest tipus d'actes.

Per tot això ens semblaestrany que hi hagi algunaparella que asseguri que se'lsha cobrat una determinadaquantitat de diners pelcasament. Ens agradariacontactar amb algú quepogués confirmar-ho i aixípoder aclarir la qüestió iesvair el malentès que, araper ara, deixa malparat elJutge d'Argentona.

Grup MunicipalIniciativa per Catalunya

(IC)

Argentona té unes condicions immillorables per aun bon casament civil. Ambaixò no volem pas dir queno es pugui fer un magníficcasament per l'església; elque volem donar a entendreés que al jutjat d'Argentonatothom pot tenir la seguretatde celebrar un lluït enllaçmatrimonial que estiguilluny d'aquells casaments depur tràmit que tan sovintegen a altres jutjats. Això, enpart, depèn de la major omenor qualitat dels ingredients amb què es vulguiamanir aquesta trascendentcerimònia. Hom pot omplirel jutjat de rams de flors,arribar al casori amb limou-sine o amenitzar els primersminuts de la vida de casatamb els acords d'un pianode cua. Totes aquestes sónopcions personals únicament limitades per lespossibilitats del propicompte corrent, però és quehem de dir que a Argentonael canvi d'estat civil és, jad'entrada, una cerimòniaplena d'harmonia i calorhumà gràcies al bon fer d'enJaume Arenas, el Jutge dePau. El gran nombre decasaments que es fan alnostre jutjat n'és una bonaprova i és d'esperar que això

Casaft al jutjat d'Argentona!


castellà Ayuntamiento deArgentona envolta elssímbols de sant Julià, presidits

pels signes imperials de laDictadura.

El 1954 podem veure altravegada l'escut municipal ambla corona.

El setembre de 1971 esmodifica de nou l'escut,ocupant la part superior lesquatre barres catalanes i lainferior els antics símbols i lacorona reial amb un dissenymés florit. Malgrat tot, lainscripció segueix en castellà.

I ja a partir d'aquí lanormalització lingüística, i larevisió i canvi de l'escut quetots coneixem.

1937

1930-1936

1955

enllaçats dins un escut rematat

per una corona.En proclamar-se la Repú

blica desapareix l'escut amb lacorona i tenim el segell rodóenvoltant els símbols de santJulià i, per primera vegada, lainscripció és en català, aixícom tota la documentació oficial que trobem en aquell

moment.L'any 1937, un curiós se

gell apareix en els documents:un senzill puny aixecat, alvoltant del qual es llegeix:

Consell Municipal d'Argentona. El govern municipaldóna pas al Comitè Local.

Després de la Guerra, el

nostre escut és una lliçód'història: La inscripció, en

1935

1939

Llegenda Àuria o Llibredels Sants i comparant-loamb les fotografies del retaulegòtic que presidia la nostraesglésia abans de la guerracivil.

Al voltant dels dits símbols s'hi pot llegir Ayunta-miento Constitucional de S.

Juliàn de Argentona o Alcaldia Constitucional deArgentona (amb la paraulaconstitucional es fa referènciaa la Constitució de 1812, d'onarrenca la normativa delsAjuntaments contemporanis).

Cap els anys 30 canvia laforma, d'ovalada passa a serrodona, deixant veure en elseu interior l'escut del

municipi: el bàcul i la palma

1934

1923Mitjans segle passat

Per Ma Assumpció Zapata

Els Nostres Arxius Municipals són una font inesgotablede recursos per a l'estudi del

nostre passat.L'Arxiu Històric Munici

pal d'Argentona no és, ni moltmenys una excepció.

Quan es parla d'ArxiuHistòric, hom pot caure en laconfusió que els documentshistòrics són bàsicament elspergamins o els lligalls desegles passats, però sovint enels documents més recents hitrobem ja escrita la nostrahistòria.

Heus aquí una mostra decom es pot fer Història ambuna documentació recent.

De cap manera es prengui,però, aquest article com unestudi històric, sinó com unamostra curiosa del valor demolts documents als qualsactualment no se'ls dónaimportància, i que podenconstituir les bases d'estudisposteriors.

Així doncs, endreçantl'Arxiu podem observarl'evolució que ha sofert elsegell municipal que trobemprecedint, o acompanyant lessignatures, de qualsevoldocument que surt del'Ajuntament.

No només es produeixencanvis en el dibuix o la forma,sinó també en el text, i totsaquests canvis obeeixen acauses determinades.

Veiem com els primerssegells procedents del seglepassat, presenten el bàcul i lapalma, signes del patró de laParròquia, sant Julià d'Antioquia. No és la nostraintenció encetar ni continuarcap tipus de polèmica al respecte; però sí deixar clar quetant el bàcul d'abat com la

palma del martiri són símbolsque pertanyen inequívocament a aquest sant. Fet quees pot comprovar llegint la

Els segells municipals. Una mostra d'història recentCap de Creus - agost 1993 21

La nit de Tapapous 1993,passada per aigua

Era d'interès d'aquest regidor, instaurar per la FestaMajor d'Estiu el record de la Nit de Tapapous, amb unaobra de teatre escrita amb aquesta finalitat i que escelebrés els anys que acabessin en 3, és a dir cada deu

anys.Aquesta il·lusió la va fer realitat en Joaquim Ripoll,

qui va escriure l'obra amb el seu guió, tenint-laenllestida aquest passat mes de març. Paral·lelament,s'havia contactat amb en Jordi Pons, en qualitat dedirector.

Quan es tenia tot lligat, es va començar a parlaramb els diferents actors argentonins, converses quevan portar a finals de juny sense comptar amb elquadre d'actors complert i sense possibilitats de tirar-ho endavant.

En aquestes dates només hi havia una alternativa,i era posar en escena l'obra amb actors de forad'Argentona, fet aquest que es va desestimar, pensantque encara es podria fer amb gent de casa. Això no vaser possible, i amb tota la desil·lusió que comporta,vam comentar amb l'autor si seria possible modificarel guió, passant la història al 3 d'agost de 1994. Essentpossible aquesta sortida, s'ajorna fins aquesta data.

Des d'aquí, avui en portes de la Festa Major 1993,assolim el compromís de posar en escena La nit deTapapous el dia 3 d'agost de 1994, amb actorsd'Argentona, i en el seu defecte amb actors de fora sical.

Regidoria de Cultura

Piscina 1993Un any més, i com sempre amb problemes s'ha

obert la piscina municipal. Unes instal·lacions que nos'havien tocat des de la seva inauguració, ara fa deuanys, això pot donar una mica d'idea del costós querepresenta el seu manteniment, amb una antiguetatcom aquesta. Si a això li sumem que està inoperativanou mesos a l'any més agreugem la situació, però noés tot, hi falta l'aportació desinteressada dels visitantsfurtius que ajuden a mantenir en bon estat els equipaments.

Si aquestes instal·lacions es mantinguessin ambfons privat, segurament seria ruïnós. Ho ha de ser perl'Ajuntament? Com a mínim s'han de reduir al màximels costos innecessaris, cosa impossible, ja que mentreaquestes línies seran a màquines ja s'hi haurà entrat denit, s'hauran forçat els panys, robat les monedes de lesmàquines, i alguns que altres desperfectes, fins quan...?

Tot i així, la il·lusió de millorar el servei i lesprestacions en el recinte no s'han perdut, introduintalgunes que altres novetats, com la bibliopiscina, unainiciativa de la bibliotecària, que aguantant el sol de latarda, ofereix la possibilitat de tenir a l'abast publicacionsperiòdiques i d'esbargiment, així com d'altres activitatsque al llarg de la temporada s'aniran proposant.

Regidoria d'Esports

panyat del mossèn deMontblanc.

Cap a dos quarts de tres, alvoltant d'unes cinquanta taules instal·lades al pavelló d'esports, començava el dinar degermanor i amistat de tots elsjutges i acompanyants d'arreude Catalunya.

En aquests actes hi solenhaver els discursos corresponents, i a l'acabament del

dinar van prendre la paraula elPresident de l'Associació queva agrair l'assistència a tots

els participants, l'Alcalde deMontblanc qui ens va manifestar la seva complaença per

haver escollit la seva poblaciói tancà l'acte el Conseller deJustícia de la Generalitat, Honorable Sr. Anton Isaac, queens va animar a seguir

treballant en pro de la justíciai ens va dir que el govern de laGeneralitat tenia en compteals Jutges de Pau, que estan

fent un treball laboriós i callat,però que són imprescindiblesen la societat democràtica onestem vivint.

Per finalitzar es lliuraren

uns diplomes als jutges queporten 25 anys en el càrrec.

A les sis ens vam dirigircap a Argentona, i quandivisàvem les muntanyes deMontserrat per l'autopista, elTenerife marcava el primer

gol i uns minuts desprésStoikov introduïa 1T a 0 alCamp Nou.

Els cotxes feren sonarels clàxons i començava unagran festa. El Barca quedava

per 3a. vegada Campió deLliga i nosaltres havíemcelebrat també una trobada

inoblidable.Per ser-ne un dels orga

nitzadors vaig procurar queArgentona quedés a l'alturaque es mereix.

J.A.M.

El dia 20 de juny 300Jutges de Pau de tot Catalunyaens vam trobar a la Conca de

la població de Montblanc.La junta de l'Associació

Catalana en Pro de la Justícia,de la qual en formo part,organitza una vegada a l'anyla nostra diada que consisteix en una trobada deJutges i Jutgesses de Pau enuna població del nostrePrincipat.

Aquestes trobades es vancomençar l'any 1990, 0 sia

que aquest any en celebrem laIV.

Els jutges podem anaracompanyats dels amics 0familiars i ex-jutges que hivulguin participar. Aquest anyérem 490 persones.

Les antigues trobades esferen a Montserrat, Ripoll,Cervera i aquesta darrera aMontblanc.

El matí quan arribem ensreunim una mica per donarcompte de la nostra problemàtica i exposar algunsprojectes pel ftitur.

Mentre, els acompanyantsgaudien d'un espectacle tea

tral, on el grup Estramsrepresentava la història de

Montblanc i diferents aspectesi costums de la Conca deBarberà.

Els jutges vam ser acollits

a l'Ajuntament de la poblaciói el Sr. Alcalde acompanyat

del Conseller de Justícia de laGeneralitat i el Director General del Departament, Sr.Carol, van donar la benvinguda a la junta de l'asso

ciació presidida pel Sr. JoanLeón, jutge del poble veí deLa Roca.

Després ens vam traslladara l'església i la missa fou can

tada per la Coral Mont-

blanquina i oficiada pel VicariGeneral de Tarragona, acom

Trobada a Montblanc


Amics del Museu del CàntirOrganitza una Gran Festa

el 4 d'agost 1993GRAN GIMCANA PER LA GENT AMB GANES

DE PASSAR-S'HO BÉ.Grups de 5 persones, entre 14 i 99 anys.Per participar truqueu al tel. 797 15 50.

lr. premi: 50.000 ptes.2n. premi: 20.000 ptes.3r. premi: 10.000 ptes.

PER ALS MÉS PETITS HI HAURAN JOCS com trencarel càntir, bufar pel broc del càntir, bàsquet del càntir,

reconstruir el càntir, trobar el broc del càntir.Premis per a tots els petits que hi participin.

GRAN AIXECAMENT DEL CÀNTIR.Prepareu-vos els més forts, per aixecar tota una

col·lecció de càntirs.Només us diem que el més gran té una alçada

d'l metre i un perímetre de 90 cms.Us hi esperem!

lr. premi: 50.000 ptes. 1 trofeu2n. premi: 30.000 ptes. 1 trofeu3r. premi: 15.000 ptes. 1 trofeu

Amb la col·laboració del Gimnàs d'Argentona.

Es recorda que al finalitzar els jocs i l'aixecament hi hauràuna gran guerra de globus.

Quedeu advertits!Amb la col·laboració de les Aigües d'Argentona.

Ah! Us avancem que properament organitzarem un concursfotogràfic amb motiu de la Festa del Càntir.Afeccionats, prepareu les vostres cambres!

VJ

Socialistes de Catalunya iEsquerra distribueixen lesseves revistes a tots elsciutadans d'Argentona. Lanova publicació té una tirada de 3.000 exemplars i nos'ha determinat la seva

periodicitat.

BIS

EEEf^ ^JLIOL IW

i

ITINERARI CRONOLÒGIC

AGRUPAO0 ARGENTONA | - -^*"EA primers del mes de

juliol ja es va fer elrepartiment domiciliari d'unanova publicació de caràcterpolític. La nova revista esdiu Notícies d'AgrupacióArgentona.

Aquesta publicació delgrup que encapçala JordiSuari té quatre planes on esparla de la trajectòria política d'aquest grup, de lainstal·lació de la gasolineraa can Comalada, la Urbanització de l'Avinguda delsPaïsos Catalans, el PERI deSant Sebastià i el projected'aquestgrup polític perfer-hi un casal de joves i d'avisa can Doro.

Amb Agrupació Argentona, ja són tres els grupspolítics quetenen una publi-cació periòdica. Recordemque també el partit dels

Ha nascut la revista A.A.

Ara l'afer està en mansde l'equip judicial de laGuàrdia Civil de Mataró.

L'aixecament del cadàver la vafer el Jutgede Guàrdia en presènciade la Policialocal i del metge forense.

Segons l'assistent social,Jordi Serra, la persona mortaestava seguint tractamentpsiquiàtric.

Fonts de la Policia locald'Argentona van confirmarel dia 23 de juny que aquellmateix dia es va trobar elcos sense vida de VicenteRabadan García, penjat pelcoll d'una alzina a la zonadel Rocar d'en Serra. El cosde la persona morta la vatrobar un veí del centred'Argentona quan passejavaper la zona.

Un home que seguiaun tractament psiquiàtrices suïcida alRocar d'en Serra

va fer a la plaça del Molí unaconcentració amb elsgegants del Molí, elsd'Argentona, l'Esbart Dansaire, la Xaranga, elsgrallers, els flabiolaires i elconjunt musical infantil Puctenir urgències. Seguidament es va fer unacercavila pels carrers de lanostra vila.

Lourdes Colomines,membre dels Amics de lesTradicions, entitat organitzadora d'aquesta festivitat, va fer un balanç de lacelebració remarcant l'esforçde la gent que va participar idel gran nombre de visitants.

Tot i això Colomines vamanifestar que van sorgirdos problemes que no vanminvar l'èxit de la festa, elfort vent i la manca de flors.

Recordem que aquest ésel tercer any que es celebraaquestafestivitatdesprésdemolts anys d'estar abandonada. Els amics de lestradicions han manifestat laseva voluntat de continuarcada any amb la celebracióde la Festa de la Flor.

Per tercer any consecutiu, el dia 6 de juny, elde les eleccions generals,es va celebrar a Argentonala Festa de les Catifes, on12 carrers de la nostra vilaes van omplir de flors ambdiversos motius decoratius.La festa, segons els Amicsde les Tradicions, organitzadors de la festa, va sertot un èxit.

Algunes de les catifesanaven dedicades a JoanMiró, en commemoració del'any dedicat a aquest artista.

Tot i que la festivitat esva celebrar el diumenge, elspreparatius d'aquesta tercera diada de la flor vancomençar el dissabte anterior a les 8 de la tarda ambl'engalanada de carrers iplaces de la nostra localitat.

La festa va començardiumenge a 3/4 de 12 delmatí, a la plaça de l'Església,amb el Ball del Ciri a càrrecde l'Esbart Dansaire d'Argentona, i a 2/4 d'1 delmigdia, a la plaça de Nova,amb una ballada de Sardanes. A la tarda, a les 7, es

La Festa de la Flor,un èxit renovat


L·i plaça Pau Casals.

ritats incloses dins el plad'inversions per aquest anyde l'equip de govern quedirigeix Joaquim Casabella.

Fonts municipals hanassegurat que la inauguració de l'obra es podria ferdurant la Festa Major.

El departament d'urbanisme de l'Ajuntament ja està tirant endavant les obresd'urbanització de la plaçaPau Casals.

L'obra té un pressuposttotal de 7.480.000 de pessetes i era una de les prio

Han començat les obres de laplaça Pau Casals

l'envolta, fins el 15 d'octubre.Les urbanitzacions hau

ran de mantenirels vials netsde vegetació. Els titulars deterrenys forestals haurand'assegurar-se de no deixarrestes de branques a menysde 20 metres de la carreterai els titulars de les carreterespúbliques hauran de netejarles respectives zones deservitud.

que aquest any no es creminmés de 1.400 hectàreesd'arbreda, la superfície mitjana de bosc afectat per lesflames en els darrers 6 anys.

Per aconseguir aquestobjectiu s'han plantejat unasèrie de mesures com prohibir encendre foc i llençarobjectes que continguin foca les zones forestals i a lafranja de 400 metres que

Mèdiques de Catalunya,Gonçal Lloveras, el DirectorGeneral de Salut Pública dela Generalitat i l'Alcalde deMataró, Manuel Mas.

Durant la seva intervenció, el doctor Calvo, va ferun repàs dels 40 anys quefa que exerceix la seva professió a Argentona.

El premi Jaume Esperalba de l'Acadèmia deCiències Mèdiques es lliuraanualment, tot i que aquestany n'ha estat la primeraedició. A Tacte d'ahir hi vanassistir unes 150 persones.

El Doctor Calvo premiatper l'academia de CiènciesMediques de Catalunya.

La delegació del Maresme de l'Acadèmia deCiències Mèdiques deCatalunya i Balears haatorgat el premi JaumeEsperalba a la millor tascade dedicació professionalal metge argentoní GonçalCalvo i Queraltó.

El premi es va lliurar eldia 17 de juny en un hotel deMataró. A Tacte de lliuramenthi van assistir el Presidentde l'Acadèmia de Ciències

El Doctor Calvo premiat perl'Acadèmia de CiènciesMèdiques de Catalunya

vil, una unitat dels guardesforestals i diversos voluntaris. L'incendi va ser sofocaten hora i mitja.

Segons ha alertat el Conseller d'Agricultura de laGeneralitat, Francesc XavierMarimon, durant la campanya de prevenció d'incendis, els boscos catalans presenten aquest any el riscd'incendis més alt delsdarrers 15 anys.

Aquest augment del riscés degut a l'espessa vegetació acumulada en elsdarrers mesos. L'objectiu dela campanya és aconseguir

El diumenge, dia 13 dejuny, hi va haver un incendide proporcions moderadesal Dalipà, a la zona del Rocard'en Serra. No hi va havercap ferit. El fets van passaral voltant d'un quart de noudel vespre a la zona del'abocador del Rocar d'enSerra. Van participar en lestasques d'extinció un camiódel Parc de Bombers deMataró i una excavadora queva ajudar a tirar sorra sobreles flames per apagar el foc.

El foc no va ocasionarcap ferit ni destrosses importants.

D'altra banda, el dissabtedia 19 de juny, hi va haverun altre incendi a can Coix.Segons va informar la policialocal d'Argentona, l'incendipressumiblement podriahaver estat provocat per unspetards. El sinistre va començar a dos quarts de cincde la tarda a la zona de canCoix i hi van intervenir tresvehicles del Cos de Bombersa més de la Policia locald'Argentona, la Guàrdia Ci

Dos incendis en pocs dies

?-Coses de la Vil

24 Cap de Creus

CAPL LJS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC09_TOTAL2.pdf · Catalana de Gas...

Documents

Transcript of CAPL LJS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC09_TOTAL2.pdf · Catalana de Gas...