Capitulo 06:EPV BASEspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/...litzat per equilibrar la...

La natura s’organitza i es desenvolupa dins d’un ordre, i les seves formes iestructures responen sempre a una lògica, encara que de vegades no siguifàcil descobrir-la. L’ésser humà, immergit en la natura, s’organitza tambéseguint aquesta lògica, però els seus actes i obres responen també a reglescreades pels humans. En aquesta unitat estudiarem algunes regles quet’ajudaran a realitzar les composicions artístiques.

Compondre significa organitzar formes dins d’un ordre lògic dictat pel mis-satge que es desitja transmetre. Quan volem expressar idees per escrit, agru-pem lletres, síl·labes i paraules per tal de compondre un text. De la mateixamanera, si volem expressar una idea a través de la imatge utilitzem formesordenades per expressar figures i objectes disposats dins d’un espai que dónasentit a la idea que volem comunicar.

6 La composicióPaul Gauguin, Mahana no atua (El dia dels déus), 1894.

Capitulo 06:EPV_BASE.qxd 12/12/08 11:24 Página 135

L’organització de la forma es basa en la construcció d’unaimatge. Per això cal utilitzar de manera ordenada tots els ele-ments del llenguatge visual, és a dir, ordenar o compondre lesfigures sobre un espai bidimensional (si es tracta d’un dibuix,quadre, cartell, etc.) o tridimensional (en el cas que sigui unaescultura, un escenari de teatre, un edifici, etcètera).

A Intenció de compondrePer realitzar una bona composició i obtenir un resultat queexpressi allò que volem és important plantejar-se el propòsitd’explicar-ho bé, és a dir, tenir la intenció de compondre.

Les composicions estan condicionades per la cultura de laqual procedeixen. Per comprendre i realitzar obres cal conèi-xer les lleis que han estat utilitzades i els condicionants de lanostra percepció. L’espai compositiu i els elements que hi hacol·locats han de mantenir certa relació de mida, forma, color,distribució, etc. entre les zones lliures i les ocupades.

Compondre no és omplir un espai amb tots els ele-ments fins completar-lo, sinó distribuir i ordenar elsobjectes o les formes més apropiades, de manera quel’espai no ocupat en faciliti la lectura i ressaltiaquesta organització.

En Autoretrat, de Luis Gordillo, apareix un retrat amb cercles.La nostra percepció fa que observem dos grups de figuressemblants entre elles: d’una banda, el rostre, i de l’altra, lesfigures circulars.

A Las Meninas, de Velázquez, apareixen una gran varietat depersonatges, a més d’altres elements, dels quals en destacaun. Es tracta de la infanta Margarida (zona de màxima aten-ció), que apareix en la part central envoltada de la seva cosinai dels seus criats, i pintada amb colors clars. La resta de perso-natges són elements subordinats, però no s’han escollit al’atzar, sinó que cadascun té la seva pròpia història i impor-tància. Com es pot observar, la lectura del quadre és fàcil iagradable, i va introduint l’espectador, d’una manera senzilla,en la vida i costums del personatge.

Per tant, la finalitat d’una composició es basa en la unitat,que implica que els elements estiguin col·locats segons la sevaimportància. No obstant això, és convenient suscitar l’interèsde l’espectador creant una zona de màxima atenció.

B Les formes en la composicióQuan es realitza una composició mitjançant figures s’es -tableixen una sèrie de relacions perceptives que unifiquenles figures semblants, amb la qual cosa es creen conjunts ambels diferents tipus de formes.

Algunes formes tenen tendència a allunyar-se o aproximar-sede l’espectador, en funció de si és més o menys atraient la sevadisposició.

Configuració, d’Hans Arp, s’ha compost amb cinc ovals i tresamebes. Les figures circulars destaquen menys que les ame-bes; per aquesta raó l’artista ha buscat un equilibri composi-tiu, valorant la quantitat d’unes figures amb d’altres, i hainclòs un nombre menor d’amebes.

136

6.1 L’organització de la forma i el seu entorn en el pla

Diego Velázquez, Las Meninas, 1656.

Luis Gordillo, Autoretrat.

Hans Arp, Configuració, 1931.


C El color en la composicióLa utilització intencionada del color en una composició ésfonamental per fer agrupacions a l’espai i transmetre diferentssensacions. Els colors d’una mateixa família similars en el to,valor o saturació, tendeixen a formar un conjunt.

Igual com succeeix amb la forma, els colors s’aproximen os’allunyen de l’espectador segons que siguin més o menys llam-pants. Els colors calents s’acosten, mentre que els freds s’allunyen.

L’ésser humà associa el color a diferents sensacions tèrmi-ques i emocionals: la gamma de tons càlids s’associa a la vidai a l’alegria, mentre que els tons freds transmeten sensacionsde tranquil·litat i fins i tot tristesa.

Observa com a l’obra Dona a un sofà blau, de Kirchner, el ves-tit de la dona i part del llit tenen colors semblants que con-trasten amb els tons blaus dels llençols i el fons; aquests per-tanyen a la gama dels colors freds.

D Representar o compondreLes representacions sorgeixen de l’observació de les formesque ens ofereix la realitat que veiem en relació amb allò queimaginem i percebem. Es tracta, doncs, d’una interacció entreallò que veiem i allò que percebem de manera subjectiva. Laimatge és, per tant, una interpretació de la realitat.

Una representació és l’estudi de la forma, la seva configura-ció. Per això cal suggerir un esquema que expressi l’estructurade l’objecte o la forma que es representarà i, posteriorment,creï un ambient pictòric que se li assembli.

La composició d’una imatge, d’una representació, suposamanipular els elements gràfics fonamentals, com la línia, la

textura i el color, de manera coherent, en un espai apropiatper transmetre un missatge visual.

• Equilibri

Una composició té equilibri quan la força o atracció visual delselements que hi apareixen es compensen. Per aconseguirl’equilibri es poden utilitzar alguns criteris d’organització:

– Llei de la balança. Aquest criteri s’assembla a una balançade dos plats. Consisteix a col·locar dues formes semblantsen mida, color, etc., a la mateixa distància del centre.

– Llei de compensació de masses. És un altre criteri, que espodria comparar amb les balances romanes que tenen unsol plat, el qual es compensa amb uns pesos a l’altre extrem.Es tracta de buscar l’equilibri mitjançant el contrapès, rela-cionant formes de mida, color o significació diferent.

E Interpretar una composicióPer interpretar una composició cal observar detingudamentl’obra i plantejar-se les preguntes següents:

• Autor i títol de l’obra. Cada artista té el seu estil i la sevamanera d’utilitzar els símbols i el significat dels elementsque fa servir. Conèixer l’època de l’artista ens ajuda a com-prendre el llenguatge al qual pertany.

• Descripció del tema. S’ha d’observar els objectes, els per-sonatges, els seus vestits, etc., per tal de descobrir el temai el missatge que volen transmetre.

• Elements més destacats. Cal buscar les característiquesformals i significatives més importants.

• Elements subordinats. En el cas que existeixin diversoselements, s’han d’enunciar jeràrquicament en funció de laimportància que tinguin.

• Equilibri. Consisteix a descobrir el criteri que l’autor ha uti-litzat per equilibrar la composició.

137

Ernst Kirchner, Dona a un sofà blau, 1907.

Claude Monet, L’estació de Saint-Lazare, 1877.

Composició basada en la llei de la balança.

Francisco deGoya, Quadernitalià, 1770-1785. Composi-ció basada en la llei decompensació de masses.

Jean-LeonGérôme,

Una baralla de galls, 1846.


La simetria és una manera de compondre molt utilitzada al llarg de la història com a sistemad’organització de l’espai. Amb ella s’aconsegueix unificar i organitzar de manera harmònica lesdiferents parts d’una imatge. La simetria ordena i equilibra una composició a parts iguals.

A Simetria axialCompondre per simetria axial consisteix a distribuir els elements a ambdós costats d’un eiximaginari, anomenat eix de simetria, que sol estar situat a la meitat de l’espai compositiu.Aquest eix imaginari pot ser vertical, horitzontal o oblic.

B Simetria radialEn la simetria radial els elements estan distribuïts en diversos eixos que passen per un puntcomú. És a dir, els elements es col·loquen a la mateixa distància d’un centre, anomenat centrede simetria, i els seus eixos es disposen de manera radial com si es tractés dels raigs d’unaroda. En aquest tipus de composicions sempre apareixen elements invertits.

138

6.2 Simetries

Pati de les Murtes, La Alhambra (Granada).

Rosassa de la Catedral de Chartres, segle XIII.

Decoració de llaceria islàmica.Ciutat de les arts i les ciències (València).


En totes les composicions cal distingir-hi dos tipus d’elements:els que tenen una presència real (figures, objectes, formes,etc.) i els que, mitjançant les seves relacions, creen un espai talque els elements presents queden inevitablement associatsa l’espai.

Els elements de la composició es divideixen, al seu torn, endos grans grups: escalars i dinàmics.

Els elements escalars es relacionen amb l’espai de maneraquantitativa. Son, entre d’altres, la dimensió, la mida i la pro-porció.

Els elements dinàmics fan que la imatge adquireixi una natu-ralesa visual mòbil i activa. El dinamisme es pot obtenir permitjà de la tensió generada entre elements o mitjançant dife-rents tipus de ritmes gràfics.

A Dimensió i midaL’ésser humà s’adapta a la mida de la natura i construeix unentorn adequat a les seves dimensions. Si observem la midadels objectes d’ús quotidià (gots, plats, cotxes, etc.) compro-varem que tots estan construïts amb dimensions apropiadesper a ell.

A l’espai compositiu, la dimensió dels elements és molt menysuniforme i les possibilitats de modificar la mida dels elementsque apareixen a una obra constitueixen un valor plàsticd’importància vital.

Com pots veure a l’obra de Puvis, si enfrontem dues formesiguals, però una més petita que l’altra, ràpidament percevemcom es produeix un canvi en la distància entre elles, la qualcosa suggereix una profunditat que el pla no té. La midatambé és important per a crear elements de ressalt i subordi-nats, o per formar grups d’un interés visual més gran o méspetit.

• El cànon i la figura humana

La proporció és la relació de mesures que té un objecte enrelació amb ell mateix, amb altres objectes i amb l’espai com-positiu que ocupen. Aquestes mesures continuen essent cons-tants quan s’amplia o redueix una imatge.

Un cànon és el model de mesures que es consideren per-fectes i que són acceptades i utilitzades per un col·lectiu.

La primera vegada que va aparèixer aquest concepte en la his-tòria va ser a l’escola d’Atenes. Policlet, escultor grec que vaviure entre els anys 420 i 480 a.C., aproximadament, va esta-blir en el Dorífor un cànon de set caps i mig; és a dir, la figurahumana ideal havia de tenir aquesta mida. Més endavant, elcànon atenenc va canviar amb Lisip, que va allargar l’altura dela figura humana fins a vuit caps.

Després de la caiguda de l’Imperi Romà es va abandonar larepresentació de la figura humana i la utilització del cànon.Entre els segles VII i XIII, les figures van adquirir una altra inten-ció estètica i es van allargar notablement.

En el Renaixement, Leonardo Da Vinci i Albrecht Dürer recu-peren i impulsen els estudis sobre el tema. En aquesta etapala relació de mesura es va basar en la proporció àuria, un sis-tema de divisió i generació de mesures.

139

6.3 Elements de la composició

Giorgione, Concert campestre, 1510.

Pierre Puvis de Chavannes, El pobre pescador, 1881.

2.260

1.397

1.828

1.130

898

492

165102

863

534

330

20412678

432

1.13

069

8

432

432

266

165

102

63

128

204

330

534

863

698

Le Corbusier, Modulor.Albrecht Dürer, Adam i Eva, 1507 (detall).Policlet, Dorífor.

0

1

2

3

4

5

6

7

7 1/2

ϕ1

ϕ1

B

B

ϕ2

ϕ3

ϕ4

ϕ5

ϕ6

ϕ7

ϕ1

ϕ2

ϕ3

ϕ4

ϕ5

1

En el segle XX, l’arquitecte Le Corbusierva sintetitzar els seus estudis de pro-porció en el Modulor. Aquest sistemade mesura es fonamenta en una figurahumana, amb un braç aixecat, que fa1,82 m, i en la seva proporció àuria.


• La proporció àuria

Compondre amb la secció àuria suposa dividir cada distànciao segment en dues parts. Aquestes parts han de tenir una rela-ció de mesura sempre constant i igual a 1,6180339, que és laxifra anomenada número d’or. Per arribar a aquesta divisió esfa la construcció següent:

– La distància és un segment AB. Des de B tracem una per-pendicular que mesuri la meitat del segment, amb la qualcosa obtenim C.

– Unim A amb C. Per C tracem un arc que va de B al segmentAC, on se situa el punt D.

– Amb centre en A i radi AD, tracem un arc que divideix elsegment en proporció àuria.

Per relacionar l’espai amb les figures que l’integren és impor-tant conèixer el rectangle auri o d’or. Aquest rectangle esta-bleix una relació de mesura entre els costats majors i elsmenors. Hi ha dues maneres de fer aquest rectangle a partird’un quadrat. Observa com es construeix en les figures adjun-tes; com pots veure, ambdues són molt senzilles.

Aquesta relació de mesures ha estat aplicada en l’elaboracióde nombroses obres d’art, tant bidimensionals com tridi-mensionals. Observa les imatges següents.

B Temps i movimentLa natura està en continu moviment i aquest dinamisme estrasllada també a la imatge. Perquè hi hagi moviment en unaimatge cal conèixer com es tradueix el temps en un espaicompositiu, és a dir, cal comprendre l’estructura de la repre-sentació del temps real a través de la imatge.

El pas del temps es pot representar en una sola imatge perexplicar una història, repetint la zona de màxima atenció o elpersonatge principal en diferents situacions.

També es pot donar sensació de moviment amb formes dinà-miques que per elles mateixes generen tensió entre els diver-sos elements.

140

6.3 Elements de la composició

A B

A B

C

D

PM

r = AD

r = CBA B

A B Cm

r = m

P

J

A P B

J

C

D

Santa Maria Novella (Florència).

Eugène Delacroix, La llibertat guiant alpoble, el 28 de juliol de 1830, 1830.


C Línies de tensióLes línies de tensió d’una imatge són un mitjà d’ordenar o des-cobrir l’organització interna dels elements que originen elmoviment i el dinamisme visual en l’espai compositiu.

Són línies invisibles o induïdes, produïdes pels ele-ments que apareixen en una imatge. S’anomenen detensió quan produeixen algun tipus de xoc o enfron-tament: línies que es tallen o travessen de manerabrusca, formant angles, oposició entre rectes i corbes,entre línies trencades i ondulades, etcètera.

Podem distingir diversos tipus de línies de tensió:

• Línies de tensió representades per la configuració de lesformes. Són les que es tracen unint els punts límits de lesdireccions més destacades de les formes o els objectes, isintetitzen les direccions marcades per braços, mans, cos-sos, etc. Aquestes línies de tensió dirigeixen o retenenl’atenció de l’espectador en les zones més significatives dela imatge i alhora estructuren l’espai.

• Línies de tensió dirigides a través de les mirades dels per-sonatges o de la direcció que comunica uns objectes ambaltres. Es tracen marcant la direcció de les mirades entre elspersonatges o la direcció de les formes. Aquestes relacionsexerceixen un poder d’atracció o rebuig entre els diversoselements que apareixen en una composició.

• Línies condicionades per la direcció de la lectura. El reco-rregut visual d’una obra està determinat per la jerarquiaque existeix entre els elements compositius. La zona demàxima atenció situa el punt de partida de la lectura visual,que es desplaça cap als elements que tenen menys impor-tància.

D El diagrama compositiu: un mètoded’anàlisi

Una bona imatge sempre s’organitza en funció de l’espai i res-pon a una estructura compositiva interna basada en principisi lleis d’ordenació.

El diagrama compositiu és un dibuix que explica les parts, ladisposició i el funcionament d’una imatge, i la seva principalcaracterística és descobrir i simplificar la informació.

Tota composició té un esquelet que estructura l’aspecte de lesimatges. Amb ell es revela la dinàmica de l’obra, la seva distri-bució i la relació entre les formes i l’espai que ocupen. El dia-grama estructural és un conjunt de línies i formes invisiblessobre el qual es construeix la imatge que transmet el missatgedesitjat.

A l’hora de realitzar-lo és convenient:

• Diferenciar la zona de màxima atenció. Per simplificar eldiagrama compositiu, la figura o el personatge s’inscriudins d’una forma geomètrica senzilla. Els elements subor-dinats es poden inscriure també en formes senzilles, demanera que quedin agrupats.

• Delimitar els espais. Es tracta d’analitzar el contorn deplans de la composició que no han estat ocupats o que for-men part d’un fons.

• Separar les llums. Observar si l’obra té contrast de llums iombres.

• Assenyalar el criteri compositiu. S’han d’analitzar els pos-sibles eixos de simetria i veure si en la seva realització s’hanutilitzat lleis compositives (balança, compensació de masses).

E El pes visualÉs la força que atrau la mirada de qui observa una imatge. Totsels elements que apareixen en una composició posseeixen unpes visual específic que de vegades no té relació amb el pesreal dels objectes que coneixem.

El pes visual d’una forma pot variar en funció dels interessosgràfics o expressius. Es pot aconseguir que una ploma pesivisualment més que un elefant. Qualsevol objecte varia de pesvisual en funció de la seva col·locació sobre el suport, la sevamida, forma, color i textura.

En el suport hi ha zones invisibles que produeixen la sensacióde més pes. El fet que els occidentals llegim d’esquerra a dretai de dalt a baix, fa que el pes visual es desplaci cap a l’angleinferior dret, de manera que quan situem un objecte enaquesta zona fem que pesi més.

141

Gian Lorenzo Bernini, Apol·lo i Dafne, 1620.

Martiri de San Quirze, segle XII (detall).

Més pes Més gravetat


El ritme és una successió harmònica d’espai ocupat, espailliure i formes repetides en una imatge. Tota mena de succes-sió genera una trajectòria que organitza la superfície i fa quela composició es percebi com a impulsos dinàmics. Aquestestrajectòries poden ser horitzontals, verticals, inclinades, con-currents en un mateix punt, etcètera.

• Ritme uniforme. Es produeix quan una mateixa forma esrepeteix de manera constant i regular.

• Ritme altern. Anomenem alternança la variació repetidad’un element considerat com a espai ple amb un altre debuit. La utilització de dos o més elements amb diferentcol·locació, forma, mida, color o textura accentua el dina-misme de la seqüenciació.

• Ritme creixent i decreixent. Aquest tipus de ritmes escrea amb una variació successiva de mides, gruixàries, altu-res o colors.

• Ritme radial i concèntric. Quan els elements sorgeixend’un punt central i s’obren cap a fora de manera seqüen-cial, el ritme s’ordena per raigs imaginaris. De la mateixamanera, el ritme concèntric parteix d’un centre i els ele-ments es dilaten cap a l’exterior.

• Ritme modular. Un mòdul és un conjunt de formes agru-pades que creen unitats visuals entre elles. Realitzar ritmesamb mòduls s’assembla a utilitzar una sola forma; és a dir,es poden crear ritmes uniformes, alterns amb dos o mésmòduls, creixents, etcètera.

• Ritme per simetries. És una altramanera de generar alternances; espoden realitzar amb una sola formao amb unitats visuals modulars.

• Superfícies rítmiques. Un ritme pot desplaçar-se en totesles direccions, creuar-se i ocupar la superfície sencera.Aquesta tècnica és utilitzada de forma magistral per Eschera obres com Sol i Lluna

• Ritme lliure. Per treballar amb ritmes lliures d’una manerasenzilla convé distribuir les formes sobre una línia imagi-naria que traci la trajectòria de la successió. L’únic factorque s’ha de tenir en compte és la repetició dels elementsque la componen.

142

6.4 El ritme

Ritme radial. Ritme concèntric.

Maurits Cornelis, Escher, Sol i Lluna, 1948.

e

s

p

ir

a l es

pira

l

e s

pi

r

ale

sp

i r a

le

spi

ra

l

e s

pi

r

all

Ritme en espiral.


143

6 1Unitat Activitat n.º Nom Grup Data Nota

Representar i compondreDibuixa i retalla en cartolines de colors les figures geomètriques següents:

• Dos triangles equilàters de 10 cm de costat.

• Un quadrat de 8 cm de costat.

• Dos cercles de 5 cm de radi.

Estudia diferents possibilitats per realitzar una composició seguint el criteri de la llei de la balança. Assenyala en el requadre lacol·locació definitiva de les figures amb un llapis de grafit. Després, busca diverses formes que puguin inscriure’s en les figuresgeomètriques. Enganxa sobre el requadre les figures geomètriques i, tot seguit, dibuixa les formes. Acaba l’obra acolorint laimatge amb els tons més adequats.


Assaja aquí les teves idees144


145


Taques simètriquesAra realitzarem una composició sobre unaestructura cromàtica i simètrica. Primer detot, acoloreix la meitat del requadre ambpintures al tremp. Abans que la pinturas’assequi, doblega el dibuix per la línia depunts. Observa la simetria produïda per lestaques. Dibuixa les figures que et sugge-reixin les taques amb un retolador negrede punta fina, però no trenquis la simetria.Per acabar, retoca la imatge fins aconseguirun acabat que t’agradi.


147


Simetria radialTot seguit dissenyaràs una rosassa mitjançant la simetriaradial. Comença per dibuixar una forma simètrica radial ambl’eix de simetria i calca-la sis vegades. Pinta amb retoladors lessis figures iguals. Retalla i enganxa les figures sobre els raigsde la circumferència següent. Recorda que en la simetria radialtots els elements es troben a la mateixa distància del centre.


149


Diagrama compositiu i línies detensióObserva aquesta obra. Enganxa dos paperstransparents o acetats sobre la imatge.Damunt del primer realitza un diagrama com-positiu; en el segon, traça les diferents líniesde tensió. Recorda les pautes assenyalades enel llibre de text.

Tot seguit, completa la fitxa següent.

FITXA D’ANÀLISI

Autor: _____________________________________________

Títol: ______________________________________________

Descripció del tema: _________________________________

__________________________________________________

Element més destacat: _______________________________

Elements subordinats: ________________________________

__________________________________________________

Espais invisibles: ____________________________________

__________________________________________________

Equilibri, criteri compositiu: ___________________________

__________________________________________________EN

GA

NXA

R P

APE

R T

RAN

SPA

REN

T

José Ribera, El martiri de Sant Felip, 1639.


151


Interpretació d’un quadreCalca en un full els elements de l’obra següent, acoloreix-los iretalla’ls. Tot seguit, enganxa’ls en el requadre de la dreta can-viant-ne la composició. Pinta el resultat final amb retoladors.

Paul Gauguin, Ia Orana Maria (Saloe, Maria), 1892.


153


Composicions rítmiques amb unitats modularsAra realitzaràs dues composicions amb ritme. Et proposem dibuixar tres formes diferents i unir-les per confeccionar una unitat modular.

Per realitzar la primera composició segueix aquests passos:

• Fotocopia o calca en un full la unitat modular tantes vegades com necessitis per realitzar lacomposició.

• Acoloreix la unitat en funció del ritme proposat.

• Retalla-la i enganxa-la en el requadre de l’esquerra.

• Realitza una composició en què augmenti i disminueixi la velocitat. Recorda que has devariar la longitud dels espais buits.

Per realitzar la segona composició rítmica en el requadre de la dreta, hauràs de buscar en dia-ris i revistes figures velles semblants pel que fa a mida, forma i color. En la composició, pots for-mar grups semblants o alternar una mateixa figura amb d’altres. Decideix els espais buits queapareixeran en la composició.


155


Retrat figuratiu: la proporció àuriaDibuixa el retrat d’un company teu, tot estudiant les relacionsde mesura entre els diferents elements i la dimensió del cap.Utilitza la proporció àuria per trobar la distància de les celles,ulls, orelles, nas i boca, respecte de l’eix de simetria. Repassales línies amb un retolador fi i després pinta el dibuix ambceres.

Ulls

Ore

lles

F

ront

Cab

ell

Nas

Boca

Barbeta


157


Retrat monstruósAra deformaràs el retrat que has fet del company. Calca elsdiversos elements que apareixen en el retrat anterior en unfull; després, retalla’ls i enganxa’ls en el requadre d’aquestapàgina. Recompon el retrat transformant l’eix de simetria enuna línia ondulada, torçada o trencada. Acaba el dibuix variantl’oval de la cara i posant-hi el cabell més apropiat. Pinta’l ambceres de colors.


Capitulo 06:EPV BASEspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/...litzat per equilibrar la...

Documents

Transcript of Capitulo 06:EPV BASEspain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west-1.amazonaws.com/...litzat per equilibrar la...