Capella degli Scrovegni

15
Giotto: Cappella degli Scrovegni o dell’Arena

Transcript of Capella degli Scrovegni

Giotto: Cappella degli Scrovegni o dell’Arena

Fitxa tècnica

Títol: Capella degli Scrovegni o dell’Arena.

Autor: Giotto di Bondone (Colle di Vespignano Mugello 1267 –Florència, 1337).

Cronologia: 1304-1306.

Tècnica: fresc.

Dimensions: 900 m².

Estil: italogòtic.

Tema: religiós.

Localització: Pàdua (Itàlia).

Obres del mateix autor:

Frescos de Sant Francesc d’Assis (1290-1300)

Madonna d’Ognissanti (1306-1310)

Biografia de l’autor

Al llibre Les vides dels més excel·lents,escultors i arquitectes, l’escriptorrenaixentista Vasari diu que fouCimabue qui va descobrir Giotto,mentre aquest, que guardava aleshoresun ramat d’ovelles, en dibuixava una enuna pedra. El cert és que Giotto,arquitecte i sobretot pintor, estàconsiderat el fundador de la pinturaitalogòtica del Trecento, perquè va serl’introductor dels ideals naturalistesque trencaren amb l’estil rígid propi del’art bizantí.

Cimabue: Maestà (1285-1286)

Malgrat la seva importància com apintor, l’obra de Giotto plantejagrans problemes a l’hora d’atribuir-li’n l’autoria amb certesa. Noobstant això, els dos grans ciclesmurals de la seva producció, elsfrescos de la basílica de SanFrancesco d’Assís i, sobretot, elsque decoren la Cappella degliScrovegni o dell’Arena de Pàdua,han estat els únics reconegutsuniversalment com a seus. El 1334va ser nomenat arquitecte de lacatedral de Santa Maria dei Fiori deFlorència, i va començar les obresdel cèlebre campanile, un projecteque va ser alterat després de lamort de Giotto.

Descripció formal

Els frescos de la Cappella degli Scrovegni decoren tot l’interiorde l’edifici i es distribueixen al llarg de tots els seus murs i lavolta de canó que el cobreix, on es pot contemplar un cel blauamb estrelles i una sèrie de medallons distribuïts en quatrefranges separades per arcs torals.

Des de la porta d’entrada, la paret que queda a la dreta del’espectador (orientada al sud) presenta tres registressobreposats i un ampli sòcol. Tant el nivell superior com elsòcol es divideixen en sis panells separats per àmplies frangesdivisòries; als altres dos registres intermedis hi ha només cincpanells distribuïts en mig de sis finestres allargades amb un arcde mig punt.

Al mur situat a l’esquerra de l’espectador (orientat al nord), elstres registres i el sòcol es divideixen en sis cassetonscadascun, separats també per franges amples. Aquestesfranges, a excepció del sòcol, estan pintades simulant marbrede colors.

En el cas dels registres inferiors, aquest engany òptics'inverteix, i es produeix als panells rectangulars i no pas a lesfranges divisòries, on hi ha representacions figuratives.

La porta de l’oratori també està decorada al timpà i alsmuntants, on hi ha, a cada costat, tres panells sobreposats i unsòcol. Tot plegat conforma un ric programa pictòric de 37escenes i dues arquitectures pintades al registre inferior delsmuntants de l’arc de l’oratori, que han estat interpretadescom a sepulcres del cor o “coretti” destinats a EnricoScrovegni, mecenes de l’obra, i al seu pare, Reinaldo.Finalment, al mur de l’entrada hi ha un gran fresc que cobreixtota la superfície del mur per damunt de la porta.

Algunes escenes no s’han conservat gaire i d’altres han perdutels colors originals. Les pinzellades i l’estil d’aquest extensconjunt és força homogeni, perquè, encara que Giotto estiguéajudat pels seus deixebles, aquests seguiren fidelment lesdirectrius del mestre.

Quant els aspectes formals, cal assenyalar que en el conjuntdels frescos, Giotto no utilitza la perspectiva jeràrquica, peròconserva el costum gòtic d’emprar pa d’or a les aurèoles.Igualment, cal assenyalar que en les dues arquitecturespintades, Giotto demostra un gran interès per la perspectiva.L’estudi anatòmic dels personatges és acurat i el perfil delcontorn, delimitat amb una línia, fa que les figures guanyinvolum. Aquest tractament de la volumetria permet diferenciaramb nitidesa la figura del fons.

En totes les escenes del conjunt, la llum sol il·luminarsuaument tota la superfície, i crea petites ombres que aportenprofunditat a la imatge. Els colors, sense estridències, cerquenl’equilibri i l’harmonia cromàtica. El blau del cel, que hipredomina, substitueix l’habitual daurat gòtic.

Temàtica

El gruix del conjunt pictòric de la Cappella degli Scrovegnirepresenta els principals episodis de la vida de Crist dividida enquatre grans cicles amb una clara finalitat catequètica: elsantecedents de la Nativitat, és a dir, les històries de santJoaquim, santa Anna i la Verge Maria; el naixement i la infànciade Jesús; la vida pública i els miracles; i la passió, mort iresurrecció. Totes aquestes escenes es basen en el NouTestament, en episodis dels textos apòcrifs del protoevangelide sant Jaume i en la Legenda sanctorum de Iacobus deVoragine, escrita entre 1253 i 1270.

Situat l’espectador a l’entrada, la lectura iconogràficacomença per la dreta i de dalt a baix, i fa la volta a la capella.La franja superior del mur sud s’inicia amb els sis panells de lahistòria de sant Joaquim, pare de Maria, i continua al muroposat amb sis passatges de la vida de la Mare de Déu, des delseu naixement fins el casament amb Josep.

El cicle marià es tanca amb l’episodi de l’Anunciació, unaescena dividida als dos panells superiors (l’arcàngel Gabriel al’esquerra i Maria a la dreta) i el timpà de l’arc de l’oratori (Déuenvia a Maria l'arcàngel Gabriel).

El cicle del naixement i la infància de Jesús es distribueix en sisescenes que comencen amb la Visitació i acaben amb lamatança dels Innocents. Aquest grup de frescos ocupen unpanell de l’arc de l’oratori i la franja intermèdia del mur sud. Lanarració continua a la mateixa alçada al mur oposat amb unsaltres sis episodis de la vida pública de Jesús, des de ladiscussió amb els doctors de la Llei fins a l’expulsió delsmercaders del temple.

El cicle de la passió, mort i resurrecció de Crist s’inicia amb elpanell esquerra de l’arc de l’oratori, on es representa la traïcióde Judes. Posteriorment, apareixen onze escenes que omplenla franja inferior dels murs: cinc al mur sud amb la Santa Cena,el lavatori, el petó de Judes, la presentació davant Caifàs i laflagel·lació; i sis al mur nord, amb la pujada al calvari, lacrucifixió, els plors per Crist mort, la Resurrecció, l’Ascensió i laPentecosta.

Cada compartiment està emmarcat per unes franges pintadesamb ornamentació floral i geomètrica i petites composicionslobulades amb escenes de l’Antic Testament.

Cal advertir que les escenes situades en l’arc de l’oratori, quees complementen amb dos cassetons d’arquitectura pintada ala part inferior, tenen un significat unitari vinculat al’acceptació de Jesús com a Fill de Déu.

Déu mana anunciar als homes la vinguda del seu Fill(Anunciació); una el reconeixen (Visitació) “Quan Elisabet vasentir la salutació de Maria, l’infant li saltà dins del ventre iElisabet quedà plana de l’Esperit Sant; i va exclamar amb veuforta: Beneïda tu entre les dones i beneït el fruit del teu ventre!”Lluc (1, 41-42); d’altres, però, el traeixen (Traïció de Judes)“Llavors, un dels dotze, Judes Iscariot anà a trobar els granssacerdots i els digué: Què em voleu donar i jo us el posaré a lesmans? Ells li assignaren trenta sicles. I des d’aleshores buscavauna avinentesa per a lliurar-lo”. Mateu (26, 14-16).

En la franja inferior dels murs hi ha enfrontades les set Virtuts(mur dret) amb els set Vicis (mur esquerra): prudència –niciesa; fortalesa – inconstància; temprança – ira; justícia –injustícia; fe – idolatria; caritat – enveja; esperança –desesperança.

Sobre la porta d’entrada a la capella hi ha un gran fresc queocupa tot el mur amb la representació del Judici Finalestructurada al voltant de la figura central de Crist com a jutgedins d’una màndorla circular rodejada d'àngels. Al seu costat,els dotze apòstols, acompanyats de corts d'àngels.

A la part inferior, i separats per una gran creu, els escollits, a ladreta, i els condemnats, a l’esquerra. Destaca la representacióa la part dreta d’Enrico Scrovegni fent donació de la cappellaScrovegni a la Mare de Déu. Probablement, però la generosadonació d’Enrico que permeté la construcció de la capella eraalhora un gest d’expiació del pecat de la usura, que havia estatla font de la fortuna aconseguida per Reginaldo Scrovegni, elseu pare.

El programa iconogràfic es completa amb els medallons on hiha les imatges de Crist, la Mare de Déu i alguns profetes i santsque decoren la volta de canó de la nau.

Models i influències

Molts trets de l’obra de Giotto, com, per exemple, els ullsametllats dels personatges, mostren l’herència de l’estilbizantí de Cimabue, el mestratge del qual també és evident enla solemnitat escènica de la composició i en la rigidesa i lasimetria formals que la caracteritzen. Seguint també l’escolapictòrica sienesa, va mantenir l’ús del pa d’or en les aurèolesdels sants.

No obstant això, influït per les noves teories franciscanes devaloració de la natura, Giotto va impulsar un nou estil,anomenat avui italogòtic, que va establir les bases de l’artrenaixentista. Va substituir el fons daurat per paisatges iarquitectures que evidenciaven la seva voluntat de crear nousefectes espacials, va donar als personatges una majorcorporeïtat –que és fruit de l’estudi anatòmic- i es vapreocupar, alhora, de representar-ne els estats d’ànimmitjançant el gest i l’expressió.

Cimabue: Maestà (1285-1286)