CAP Dl REI...Despatx al públic Dilluns - dimarts dimecres - divendres de 2/4 d'11a 2/4 de 2...

..V

i I^- S

i't! ?"

Polèmica p^i l'ampliació del mercat

Aviat comencen les obres de la B-40

impostos pugen com l'IPC ... .

>-'• *

V4

EXEMPLAR GRATUÏTNUMERO 6 - DESEMBRE 1992ANY 1 - ÈPOCA 1

PUBLICACIÓ DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

REICAP Dl

Dimarts, dimecres i dijous de 12.00 a 13.30

Serveis: Dilluns i dimecres de 12.00 a 13.30Urbanisme: Dimarts i divendres de 12.00 a 13.30

Dilluns i divendres de 12.00 a 13.30

Dilluns i dijous de 12.00 a 13.30

Dimecres de 10.00 a 12.00/Divendres de 17.00 a 19.00

Horaris de visita de l'alcalde i regidors de l'AjuntamentJoaquim Casabella i CastellsAlcaldia, Regidor d'Ensenyament i ServeisDelegats d'altres Administracions PúbliquesSantiago Mora i CarmanyRegidor d'Urbanisme, Obres i Serveis PúblicsMunicipalsRaimon Català i CasasRegidor de Cultura, Esports i Mitjans de Comunic.Esteve V. Català i AmatllerRegidor d'Hisenda i Activitats ClassificadesAntoni Julià i VallsRegidor de Benestar Social, Sanitat i Medi AmbientMarcel Lladó i BadosaRegidor de Joventut, Festes, Comerç Interior i Indúst Dilluns de 10.00 a 13.00 / Dimecres de 15.00 a 17.00

Horaris dels tècnics municipalsArquitecteJaume SolerDimarts i dijous de 12.00 a 13.30AparelladorVicenç CiscarDimecres i divendres d'l 1.30 a 13.30EnginyerJosep M. Borrell Dimarts i dissabte de 12.00 a 13.30

\?cr demanar hora per entrevistar-se amb els regidors 0 tècnics cal trucar al 797 07 11J

Telèfons79715 50-756 06 24

756 05 22Fax 756 0612

CAP DE CREUS

Ajuntamentd'Argentona

Regidoria de Serveis

MOBLES VELLSRECOLLIDA

Teniu mobles? Matalassos?Estris domèstics queja no us serveixen?En resum: "trastos"?

L'Ajuntament, en un intent dedonar-vos un bon servei, us ho

soluciona, truqueu al

797 02 52qualsevol matí de 8 a 2 i usexplicarem què heu de fer.

L'objectiu és tenir el poble net iben cuidat.

Entre tots ho aconseguirem.Hi viurem més a gust.

HORARIS DELSCONSULTORIS MÈDICS

MUNICIPALS

ARGENTONAd Dr. Samsó, 48 baixos

MEDICINA GENERALDr. Martí: De dilluns a divendres de 10a 2 del matí (excepte dijous)Dra. Homs: Dilluns, dimecres idivendres de 9 a 10 del matí.

PEDIATRIADr. Pugés:De dilluns a dijous de 4 a 5 de la tarda.

ATSAntonio Castillo: De dilluns a dissabtede 3 a 4 de la tarda.Diumenges de 2/4 d'H a 2/4 de 12 delmatí.Sara Garrido: De dilluns a divendresde 8 a 9 del matí.

LLEVADORAEncarna Gascón:Dimarts de 2/4 de 10 a 12 del matí.Dimecres de 3 a 2/4 de 5 de la tarda.

ARGENTONASant Miquel del Cros

MEDICINA GENERALDra. Homs:De dilluns a dijous de 3 a 4 de la tarda.

ATSSara Garrido: De dilluns a divendresde 9 a 10 del matí.

CEPTEMARTl

Despatx al públicDilluns - dimartsdimecres - divendresde 2/4 d'11a 2/4 de 2

Entrevistes personalsamb el Sr. Jutge

Dilluns de 7 a 8 del vespreTelèfon 797 17 03

SERVEISGuàrdia Municipal7971313Guàrdia Civil79713 53Bombers de Mataró796 10 80Parròquia Sant Julià797 01 59Taxis7991414Ambulància Creu RojaMataró79814 33(Laborables i nocturns)Ambulància Creu RojaArgentona (24 hores)79716 56Hidroelèctrica Catalunya

796 02 00Fuerzas Eléctricasde Catalunya796 16 45

79017 70Catalana de GasElectricitat796 03 54

796 05 04Empresa Casas S.A79811 00TranviasMataró-Argentona798 04 40

AJUNTAMENT D'ARGENTONAOficines797 0711Serveis d'Urbanisme797 02 52Col·legi Públic Cros799 39 51Col·legi PúblicBernat de Riudemeia797 09 56Col·legi PúblicFrancesc Bumiol79716 01Emissora Municipal79715 50

756 06 24Casa de Cultura756 05 22EquipPsicopedagògic797 04 86Escorxador756 05 53Museu del Càntir797 21 52Jutjat municipal79717 03Aigües d'Argentona797 06 03Dispensari79719 01A. Castillo López797 07 06(Practicant)

Cap de Creus - desembre 1992

Feia temps que no vivíem una polèmica tantencesa com la que hi ha hagut arran de la possiblereforma del mercat setmanal dels divendres.Tothom, des dels responsables de l'administració,passant pels botiguers i venedors i acabant pelsconsumidors, creu que aquest mercat setmanal és,

si mes no, esmorteït; no es genera la quantitat de

negoci ni d'oferta desitjable. Un cop hi ha acordamb el diagnòstic cal trobar un remei queconverteixi aquest mercat setmanal en un autènticgenerador d'activitat econòmica, satisfent elsinteressos dels que estan a les dues bandes deltaulell: el comprador i el venedor.

Un dels problemes greus als que s'ha enfrontatl'administració a l'hora de tractar aquesta qüestió

és quins són els interlocutors per establir un diàlegconstructiu que busqui les solucions adients.

D'una banda hi ha la Unió de Botiguers queagrupa gairebé un 50 per cent dels comerciantslocals i els venedors ambulants que venen cadadivendres al mercat. De l'altra els consumidors.Uns consumidors que, al contrari del que passa end'altres poblacions, no són representats en cap

organització que vetlli pels seus interessos. Uninteressos que són tan legítims com els delscomerciants si tenim present que els unsnecessiten els altres de manera recíproca a l'horade parlar d'una activitat comercial. El cas és quel'opinió del consumidor només es pot mesurar de

manera molt particularitzada, fent impossible lageneralització d'una opinió personal.

El sector del comerç a Argentona s'enfronta a uns

reptes difícils. No cal recordar la possibilitat queuna altra gran àrea comercial s'instal.li al nord deMataró. En la mesura que facin confluir elsinteressos de comerciants i consumidors podrem

trobar una sortida al comerç local i per tant del'ampliació del mercat setmanal. Llunyd'economies planificades, un mercat fet només agust dels comerciants i no tenint en compte què

diuen els que compren, pot suposar la fi definitivade l'activitat econòmica. Hi calen solucions

urgents.

Els divendres, mercat

Portada: Plaça de Vendre

Foto: Pep Padrós

Fotomecànica: Sorrosal, S.A.Barcelona

Impressió: La Juliana, S LArgentonaDipòsit Legal: B-44.775-91

Director: Rafael Bigorra

Col·laboradors: Grups Municipals d'AA, PSC, IC, ERC iCiU, Jaume Arenas, Oriol Calvo

Rúbriques: Mateu Pinol

Fotografies: Kiku Hernàndez

Direcció, redacció, administració, publicitat i distribució:Plaça de l'Església, núm. 9Argentona

Edita:Ajuntament d'Argentona.Regidoria de Cultura i Mitjansde Comunicació

President: Raimon Català

CAP DE CREUSPublicació de l'Ajuntamentd'Argentona

Número 6

Desembre 1992

Editoria**

Cap de Creus - desembre 1992 3

prometent que continuariaesforçant-se i lluitant per l'esportdel Ciclisme.

El felicitem i esperem fer-limés d'un homenatge.

Amics del Ciclisme

Qui malmet lesmines?

Acabo de llegir el llibre d'enJoaquim Ripoll Històries,llegendes i... i quan he arribat alcapítol en què parla de la font deSant Domingo i d'una revolta popular per salvar la seva deu coma bé de tota la comunitat, herecordat Fuenteovejuna, jaquétalment com el jutge de l'obrateatral, així van fallar els nostresjutges. Després m'ha caigut lacara de vergonya. Què hem fetnosaltres per salvar i preservarles nostres deus d'aigua?

És trist veure que unaimportantíssima mina, el cabalde la qual era suficient per feranar el molí de can Coca, queregava quarteres i quarteresd'horta i que els seus excedents,al sortir per l'Aixernador, eraesplai i riquesa d'un lloc idü Jic,en mica en mica, batzegada abatzegada, l'han fet desaparèixer.Ja no existeix. Què se n'ha fetd'aquell treball, ingent treball delsnostres avantpassats que cavarentalment com gegantins talps, unagrandiosa mina de 2 quilòmetresde llargada? On són els responsables de la seva destrucció? Elstenim aquí, entre nosaltres, tenennoms i cognoms. Com tenennoms i cognoms els que fa poc id'un sola batzegada han malmèsla mina de can Gustà.

Què ha passat a la mina de SantDomingo? Com s'ha contaminat?Qui l'ha contaminat?.

Què passarà amb la mina de laPastanaga i les altres deus del caude l'Esparver si continuemremenant, gratant, abocant imalmetent els aqüífers del Roca?

Quan els nostres néts, anys avenir, llegeixin en algun racód'arxiu i s'assabentin del que hemmalmès, vergonyaels farà d'havertingut per avantpassats uns homesde cor sec, que no varen saberaturar els peus als facinerososque destruïren el patrimoni de totun poble en ares dels seus roïns

fan i com ho fan. Vol dir que noens podem desentendre del'Escola a no ser que siguem unsirresponsables. Per tant, si nopodem col·laborar directamentamb 1A.P.A., sí que cal fer-ho entotes les coses que l'Escolademani i/o organitzi, començantper l'assistència a les reunions declasse, assemblees, entrevistesamb els mestres, seguiment del'escolaritat dels fills i filles, etc.i acabant participant en lesactivitats organitzades per1A.P.A., el Consell Escolar o elClaustre.

Per acabar, i ja que estemparlant de participació, recordar-vos que en aquests moments ésnecessària la col·laboració enl'elecció dels nous CONSELLSESCOLARS, per tant, tots estemcridats a anar a votar els nostresrepresentants per tal d'enfortir lapresència dels pares a la direccióde l'Escola. Aquesta és, doncs, laprimera cosa que us demanem.

A Reveure,Associació de Pares i Mares

de l'E.P. Bernat de Riudemeia

Sfha fet unhomenatge aManuel Valls

El dia 6 de novembre els Amicsdel Ciclisme van organitzar unsopar al Racó d'en Binu, en honor al campió d'Espanya en pistaManel Valls i Vila.

Un centenar de personesassistiren a l'acte, el qual va estarenvoltat d'una gran amistat i estima per part dels comensals.

A l'hora dels discursos -quetots van ser per tal d'encoratjar aljove ciclista-, feren ús de laparaula el Sr. Vicenç Esteve, elPresident de la U.E. Sants, i elPresident de la Federació Catalana de Ciclisme. Clausurà l'actel'Alcalde de la vila Sr. JoaquimCasabella.

Manuel Valls també va rebreobsequis de l'Ajuntament, delsAmics del Ciclisme i delPresident de la Volta.

En Manel va agrair moltsincerament a tots els presents ien part especial al seu preparadorles atencions rebudes perl'homenatge que se li havia fet,

QUEVIURESCANSALADERIA

EMBOTITS I FIAMBRESD'ELABORACIÓ PRÒPIES

Casa

FONTCUBERTAESTABLERTA DESDE 1892

Tel. 797 03 07

08310 ARGENTONA

sèrie de tasques de suplència deles responsabilitats de l'Administració, però té facultats per fermoltes més coses lluny de lesmés estrictament burocràtiques.Això és el que ens hem proposataquest curs i que volem tirarendavant.

Per tal de poder ser pràctics ino omplir-nos de reunions, enshem dividit en grups de treballper afinitats de feines i/ointeressos. Així, al costat de laSecretaria/tresoreria, tenim ungrup dedicat a les Festes i Excursions, un altre a Conferènciesi Xerrades, el d'Esports, el derelacions amb la FAPAC (Federació d'Associacions de Paresd'Alumnes de Catalunya), ungrup de seguiment de laimplantació de la Reforma alpoble (Institut de Secundària),un altre que treballarà el ProjecteEducatiu, el de les activitatsextraescolars (Tallers.piscina),...així com la responsabilitat deportar un seguiment de temespuntuals.

No cal dir que tots aquestsgrups de treball estan oberts atothom i que el fet de ser mésgent no vol dir que ja n'hi haprou, tot el contrari, com méssiguem més coses podrem fer,més idees podrem aportar i mésdiversitat d'activitats oferir. Seria bo, doncs, que tots busquéssimel nostre grup per tal decol.laborar-hi.

Volem insistir en què els paresi les mares som els principalsresponsables de l'educació de lesnostres criatures, i això vol dirque no ens podem desentendrede les coses que fan, amb qui ho

Volia marxai ja la té!

Hem estat els darrers cursospreocupats per la manca decol·laboració dels pares i maresen la dinàmica escolar que ens éspròpia: rA.P.A.

Així ho veníem manifestantels "quatre" voluntariosos que enstomàvem en les feines, diguem-ne de manteniment, que tradicionalment TAssociació tiravaendavant.però impossibilitats perfer-ne de noves per manca depersonal i amb el perill d'estancar-nos en uns hàbits i maneresde fer, que sempre és bo de reno

var.Estem contents, molt contents,

però, perquè sembla que finalment hem reeixit en el nostrepropòsit: avui som unaTRENTENA de persones treballant en diferents àrees.

Ho heu llegit bé, trenta maresi pares disposats a deixar unaestona del seu temps per dedicar-lo a l'Escola dels seus fills i filles.Això que hauria de semblar normal, no ho és tant.

Els nostres nens i nenes passengran part de la seva jornada al'Escola. Molts pares i maresveuen menys els seus fills que nopas els mestres. Amb aquestarealitat, el mínim que podem fercom a responsables de la nostramainada, és conèixer l'Escola,saber com funciona, quina potser la nostra col·laboració, ja queen definitiva els beneficiarisdirectes són els nostres nois inoies.

L'A.P.A. ha vingut fent una

•Carte del • tccre

4 Cap de Creus - desembre 1992

una filera d'apartaments i devivendes.

Esteve Albert

L'Aixernadortanca les sevesportes

El passat dilluns, 30 denovembre, a l'assemblea de socisque tingué lloc a la seu social deL'Aixernador, s'acordà ladissolució de l'entitat. Davant lamanca d'expectatives futures, enespecial per la carència d'un local on dur a terme la tascad'aquesta entitat, es decidí per lamajoria d'assistents tancar lesportes el proper 31 de desembre.

Amb aquesta desaparició,Argentona ha perdut un veritablefocus cultural on durant més dedeu anys s'han desenvolupat unaextraordinària quantitat d'actesde tot tipus dins l'ampli ventallsòcio-cultural. Malgrat l'esforçde l'entitat per salvar-ho, lesinstitucions no han estat capacesde salvar del naufragi a l'Aixer-nador, a despit de les múltiplespromeses per part municipal dela compra de la casa del carrerGran. Aquesta vegada pot dir-seque les institucions públiques nohan estat a l'alçada de la societatcivil, la qual ha fet front, coms'ha dit, durant més de deu anys atota una sèrie d'adversitats.

L'assemblea, d'acord amb elsestatuts que regeixen l'entitat,acordà també la creació d'unacomissió liquidadora de tot el patrimoni de l'Aixemador: col·lecció d'art plàstic, eines del camp ide la vinya, arxiu, biblioteca il'obra escultòrica de Marc Coll.

La Junta

En Pere deCa la MaríEl dia 28 de novembre morí a

la Llar Santa Anna en Pere Grau,conegut amicalmentperen Perede ca la Marí.

Home inquiet i actiu, organitzador dels famosos i coneguts"Balls de Primavera" on actuarenles més prestigioses orquestresd'aquells anys cinquanta.

Fundador del Patronat de la

Déu i de la Naturalesa a l'abast.La història d'Argentona que

Carreras i Candi deixà molt benestablerta des de la seva joventut,gràcies a l'Aixernador, ara enaquestes dècades difícils ha estatuna aportació constant a la cultura del país. Féu una tasca seriosai fecunda, ha estat un viverd'investigadors, escriptors,artistes i artesans que lamantenien en un pla de relacióamb els corrents i postures de lespromocions successives que enla llarga etapa de les repressionsi dels entrebancs han sabutmantenir la torxa encesa de lacultura i l'art català, precisamentdes d'aquest local tan cèntric ipled'història que és un Museu i Salad'Exposicions polivalent, queconserva el caràcter, l'utillatgecomplert propi d'una fàbricad'aiguanaf, que és el que duientotes les dones -de la més rica ala més pobra- en el seu moneder(ara diem bolsó) i que haurien decontinuarduentsiles innovacionsabsurdes no els haguessin fetperdre la noció de la utilitat il'eficàcia "d'unes gotes d'aiguanaf' sobretot en els temps actualsque es troben més marejades quemai, vagin on vagin pel frenetis-me que ens fa rodar el cap a tots.

Biblioteca, conservatori musical, sala de reunions iconferències, YAixernador, queamb La Juliana de complement,ha estat un activíssim i poderósfogar de cultura, si no és salvat inaufraga deixarà un buit quelamentarem tots amb molta penai major vergonya, perquèl'haurem perdut quan mésnecessari ens és, i quan méspossibilitats de salvar-lo hi ha entots els nivells de l'Administració.

Avui en les seves paretsantigues hi ha un repertorimuseístic d'eines de l'agricultor-floricultor d'una varietat que nohem trobat enlloc més, i com aArgentona l'artesania metal·lúrgica de tradició mil·lenària erafamosaencara aprincipis d'aquestsegle podem afirmar que toteseren obra dels ferrers i carretersd'Argentona.

Es tracta d'un dipòsit patrimonial històric que tenim tots finsels que encara l'ignoren, al deured'evitar que sigui convertit en

M'he decidit escriure aquestacarta perquè n'he sentit algunacrítica, i crec que la millor manerade tenir-ne alguna explicació ésque els qui s'encarreguin d'aquestassumpte puguin fer-ne un estudi.

R.A.I.

L'Aixernadord'Argentona,pivot important

Ens han comentat per aquestsmóns de déu la crisi d'aquestmoviment que tantes portes obríi clarors fulgurants ha escampatper la comarca i per tot arreu del'etapa obstractora de les dècadesmés dolentes del segle que estemacabant.

La significació del mot es faben prometedora, perquèYaixernador és el nom d'una fontde vinya on el Magret (personatgeextraordinari que no ha trobatcontinuador) hi tenia els empeltspels ceps i tota mena de fruiters aremullar.

Amb el Patró i el Magret aArgentona hi havia activíssima ifamosauna magnífica universitatque fornia els coneixements, lesinstruccions i lamillor orientacióa tota la pagesia i jardineria quedonava ja prestigi i renom alMaresme en temps dels romans,com ens testimonia un Epigramadel poeta satíric més importantde tota la literatura clàssicallatina, que fou Marcial un fill deCalataiud que descobrí, publicà idivulgà per tot l'Imperi la dolçordel clima del litoral de Laietana...ço que hi aportà els patricisromans a fer-s'hi unes vil·lesagrícoles senyorials de les queels agricultors d'avui encara entroben vestigis quan llauren irebaixen els conreus.

Els Museus arqueològics deBarcelona i de tot el nostre litorali moltes col·leccions particularsen tenen peces esplèndides.

Argentona, que les carreteresque s'hi estan construint tomarana posar de moda -en faran elnucli de major trànsit i concurrència-, tenia fins ara en YAixer-nador el banc de prova de lespossibilitats que la seva privilegiada situació climàtica i geogràfica li havia posat per la mà de

interessos particulars.Podria parlar de molts altres

atropellaments al bé comú de totArgentona, però avui noméspretenc acomiadar-me d'aquestesantigues deus, perquè ens aparten d'ells, ens les prenen i ja maimés no seran goig i renom delnostre poble.

Adéu a les fonts d'Aigua Picant,adéu a la mina del Molí, adéu a lamina de can Gustà, adéu, adéu,adéu...!

Però no us alarméssiu pas, jabeurem aiguadelTerben tractadaamb clor!

Lluís Serras

Com ha de ser!El passat mes de setembre, el

Rector de la nostra parròquia vadecidir d'instal.lar un rellotge,concretament un carillon al'ermita de Sant Sebastià. I com aconseqüència d'aquest fet va decidir consultar amb el veïnatge elque resultaria més convenientrespecte a que toqui les hores, elsquarts, les mitges o bé tot plegat.

I de tot això, tan poc importanta primera vista, jo vull treure unaconseqüència important: tant debo que tots els que, d'alguna manera governen el poble 0 tenenquelcom a veure amb el govern,tinguessin a bé preguntar-nos nique fos de tant en tant, sobrecertes resolucions que ens afecten molt directament com parcs ijardins, neteja, etc. Crec que elnostre Rector, segurament senseproposar-s'ho ens ha donat atothom una lliçó de convivència,de respecte i, a la fi, perquè nodir-ho, de democràcia.

Encarnació Oller

CirculacióDavant de les escoles, baixant

pel carrer de Bernat de Riudemeiai a mà dreta hi ha col·locat unsenyal de circulació que indicaque cedeixis el pas al vehicle quepuja del carrer Dr. Samsó.

A la meva manera d'entendre,crec que el cediu el pas estariamillor instal·lat al carrer Dr.Samsó, ja que és més lògic queels qui tenen circulacióper Riudemeia tinguin preferència als quipugin pel carrer del Dr. Samsó.


Les cartes han de tenir una extensió màxima d'un foli a doble espai. La redacció esveu amb el dret de fer extractes de les cartes, cas que l'extensió sigui superior.

Per què tant desgavell?No és millor la pau,la llibertat, tan estimada;i quan, un mori sigui de vell?

Aviat no hi haurà prou sang,perquè pugui bategar el cor,mal averany tenim,si es sembra tan de dolor.

Les pistoles, no oblideu,totes fan vomitar sang,els carrers, semblen cementiris,i ens anem poc a poc enfangant,tan poc sensibles somals martiris?

Massa eines es fan per matar,molts són els que les fabriquen,jo, voldria que les fessin treballar,que a l'home millor el dignifica,que el treball fa honradesa,llibertat i amor.

Voldria que capgiressin el món,que la violència i l'odi,ho desgavella tot;i em fa, molt por el plom.

Que totes les eines que maten,que les llencin a la ftmdició,mentre les que treballen...que treballin,aquesta és la meva il.lusió.

Ja n'hi ha prou de sang llençada,ja n'hi ha prou de gemecs,sentim-nos més humans,i no estiguem tan secs.

Ja és hora de consultar laconsciència,

ja és hora de que diguem, PROU!El món del treball crida:

no violència!Lluitem tots plegats per la PAU!

Tario Rubio

P.D. Perdoneu que al'acabament de l'any, us recorditristors, és un balanç que he fet,del 1992; però que, l'alegria, lajoia, l'estimació, el plaer i laconvivència, us la desitjo de totcor i per a molts anys; que l'any1993 segui un any ple de salut,pau i prosperitat per a tothom.

El meu grandesigNo voldria pas deixar de dir-vos,un gran desig desitjat per a tothom,que pel cap m'està ballant,el món que està tan desgavellat,tan incoherent i tan poc humà.

Tan em fa, que sigueu de dretes,tan em fa, que sigueu d'esquemes,tan em fa, que sigueu del centre,Homes, dones, per què matar-nos?No som tots fills de la terra?No és millor estimar-nos?Per què tant odi?

Creu RojaEspanyola

Pertal de poder oferir un millorservei, l'assemblea local de laCreu Roja d'Argentona, Òrrius,

Dosrius i Canyamars,manté obertles vint-i-quatre hores del dia, elseu servei d'ambulàncies.

Així doncs, estem a la sevadisposició per a qualsevolemergència, de forma ininterrompuda.

Francesc Villegas i AcienPresident

començava llavors l'horad'estudiar. No cal dir que desprésde tant remenar i copiar un tema,s'havia de ser molt ruc per a nosaber lalliçó... i segonament, que,en d'altres qüestions, sobretot enla de literatura, és fals que nogastés llibres: perquè en el recorddels alumnes de la meva edat,que tenim entre els setanta ivuitanta anys, hi ha els títolssegüents: El Amigo I, El Amigon, Europa, Don Quijote de laMancha, Corazón, Escritura yLenguaje de Espana, etc... llibresque encara conservo, gairebé tots,a la meva biblioteca com untresor. 0 sigui: que jo rapapiejoni m'invento res.

Continuarà.

Alfons Güell

^&i%

I

IN DE PA

Francesc Burniol, no usavenllibres; "només els d'aritmètica".Els altres,els feia manualment elSr. Burniol.

És aquesta una afirmació

equivocada i completamentimpossible de creure. És ben bé

allò que en diem: que aquestahistoriadora ha sentit el vent,però no sap el torrent.

Primerament, cal suposar quecap mestre, ni ningú quedesenvolupa un treball diari desis hores a l'escola; dues 0 treshores extres més a donar classesparticulars, a més de portar lacomptabilitat d'altres personesforasters, que tenien cases alloguer; en un temps en què no hihavia vacances d'estiu, ni deNadal, ni de Setmana Santa, nimai, per refer-se, seria impossibleque encara li sobrés temps perconfeccionar manualmentllibres de text per a més de centalumnes.

Els qui fèiem manualment elsllibres de text, de gramàtica,geometria, història, etc. éremnosaltres, els alumnes; cosa queformava part de la seva tècnicaper l'aprenentatge d'aquestesassignatures. El Sr. Bumiol, tenia un llibre de cada cosa, queservia per a tots i que ens obligavaa aprendre! quasi sense voler:primer, escrivint la lliçó "aldictat", i portant-la-hi a corregir.Un cop aclarida, lletra per lletra,punt per punt, i coma per coma,tal com havia d'estar redactada,ens la feia copiar "en net" en unallibreta gran, adornada ambdibuixos, al·lusius, segonsapituds.

Repassada novament per ell,

Nou capítolGüell-Colomer

Continuació de la carta publicada al número corresponent almes de desembre de 1991,referent a la publicació del llibrede Margarida Colomer GuerraCivil i Revolució a Argentona1936-39.

...a la pàgina 87 posa: al'escola regentada pel Sr.

Socis o no socisEl Casal dels Avis Jubilats

situat a l'Ajuntament tenia unesnormes en les quals deien ques'havia de ser soci.

Encara que segons tinc entèsla quota no era igual per a tots, 0sia que alguns pagaven unaquantitat o quota i d'altres unaaltra.

Al fer un reajust de la Juntanova podria donar-se informacióals jubilats, perquè estiguessinmés assabentats dels deures iobligacions que poden 0 han detenir els que volguessin incorporar-se i aconseguir ser més colla.

Un jubilat

Vellesa, destacat dirigent del C.F.Argentona i membre significatiudels Amics d'Argentona que tanbon record deixaren a la nostravila.

Una església plena de gom agom, donava l'últim adéu a unhome que havia treballat perArgentona i pels argentonins.

^^> ARI K5^ * U'l!


Joaquim CasabellaAlcalde

ubicada la nova escola deSant Miquel del Cros, iaixí poder fixar la data dela seva inauguració.

Més projectes podríemtirar endavant, Sala, CanDoro, Plaça del Mercat,aparcaments soterranis,molts i molts més, peròsempre topem amb elmateix, el "diner", el "Rei",que és el qui mana.

En l'últim ple us vam dirquins projectes podríemportar a terme ambl'augment tan mínim delsimpostos. Una vegadas'hagi fet la liquidació del'exercici de l'any 1992,podrem veure quinsprojectes portarem aterme. He de dir quem'agradaria que en deixarl'Alcaldia quedés elmateix superàvit que esva trobar l'any 1990,segurament s'hauran decercar d'altres opcions.

Deixem-nos d'històries, ija que s'acosten unesdates mòlt assenyalades itots desitgem molta pau ibenaurança, siguinaquestes útlimes ratllesper a desitjar-vos, en nompropi i de tot elConsistori, Bones Festesnadalenques i Millor Any

1993.

a l'entrada i sortida del'escola.

També pel 1993començarem les obres del'Avinguda dels PaïsosCatalans, ja projectadesper l'antic consistori. Uncop al càrrec de l'equipde govern vam anar a laDirecció General d'ObresHidràuliques, fent lesgestions oportunes per talde poder canalitzar lesaigües del torrent deTossa i fer la sevacobertura i que el projecteens entrés l'any 1993, laqual cosa ja s'haaconseguit.

FONT PICANT

Ja s'han efectuatentrevistes amb el Sr.Jover, demanant-li enprincipi l'enderroc delsxalets antics i la neteja dela zona, ja que és un puntde trobada nocturna i calevitar-ho.

PLAÇA PAU CASALS

El projecte més immediatés l'arranjament de laPlaça Pau Casals, unavegada hàgim rebutl'informe de FECSA sobreles línies elèctriques i laxarxa d'aigua soterrada ala plaça segons els nostrestècnics, ho començarem.

AVINGUDA DELMEDITERRANI(Veïnat del Cros)

També està previstcomençar-la i asfaltar-la jaque és la zona on hi ha

Després de diferentsentrevistes amb el Sr.Ramírez, Cap de l'oficinade Mataró, ens vacomunicar que espublicaria pels mitjans decomunicació "El País" i "LaVanguardia" el plec decondicions per la novaubicació de l'oficina aquía Argentona.

CEMENTIRI

Un dels projectes mésimportants per a la nostraVila que tenim en ment ésla construcció del nouCementiri, ja que és deprimera necessitat degut aque ja no hi ha cabuda enel cementiri actual.

Restarà ubicat a la zonade Can Carmany, i jas'estan fent les gestionsoportunes ratificant eldestí de subvencions pertal de tirar-lo endavant elmés aviat possible.

OBRES CARRETERAC-1415

Som totalment conscientsde les molèsties que hancausat les obres de lacarretera 1415, peròcreiem que lesesmentades obres, un copfinalitzades, eren moltnecessàries per a lanostra Vila.

ENSENYAMENT

A la sortida d'Argentona,cruïlla Vilassar-Matarós'instal.la un semàfor pertal de regular el trànsit ievitar possibles incidents

Després de gairebé tres

mesos al càrrec del'Alcaldia, m'agradariaassabentar-vos de tot unrecull de gestionsrealitzades de diversostemes importants de lanostra Vila, dels que moltsciutadans n'esperavensolucions, tot i comptantpoder comunicar-ned'altres en la properarevista.

SAIA D'ARGENTONA

Ha estat publicat a lapremsa que, en un terminicurt, seran transferides lescompetències de lesCambres Agràries a laGeneralitat de Catalunya.Esperem d'aquestamanera trobar una altravia de solució per poderrecuperar la Sala, noobstant tenim contactesamb la Cambra Agrària.

També s'ha demanat alMinisteri de Cultura deMadrid que ensperllonguin la subvenciódels 20 milions perl'arranjament de la Sala,per l'exercici del 93, jaque el compromís presper l'altre consistori, eracomprar la Sala per 25milions, i per obtenir lasubvenció del Ministeri deCultura, hi constava unaclàusula on es demanavaque la Sala havia de serpropietat de l'Ajuntament.

NOVA OFICINADE CORREUS

Per fi Argentona tindràuna oficina de correus.

Els primers mesos de gestió


del Vallès. Les actes es vanfirmar amb tota normalitat. Elspropietaris que tenen mésmetres quadrats expropiats sónentre d'altres, Mateu MollevíRiera, Antoni Matheu Novials,Josep Ma Guillem Clopes,l'empresa Volumètric S.A.,Forestal Los Pinós, S.A., MariGinesta Castell i Carme RocaVilaseca.

Funcionarà l'any 95

Segons fonts del Departament de Política Territorial dela Generalitat, l'autopista B 40estarà en ple funcionamentd'aquí a més de dos anys, l'any95. És previst que diàriament

utilitzin aquesta via uns 10.000vehicles. La inversió total del'obra és de més de 10.000milions de pessetes per tal deconstruir-hi 22 quilòmetresd'autopista amb dos túnels que

que les al·legacions presentadesper l'Ajuntament d'Argentona ala construcció de la B-40 norecollien la queixa de la construcció de la gasolinera, queixaque sí estava recollida a les

al·legacions que va presentarl'agrupació local d*ERC, aixícom també ho feien les que vanpresentar alguns grups ecologistes com ara CATAM 0

Natura.Tot i això, l'entitat ecolo

gista d'Argentona s'ha mostratsatisfeta per les mesures correctores, tal com ha manifestatel seu president, Oriol Bassa.

Expropiacions

Els dies 24 i 25 de novembrees va redactar a Argentona lesactes d'expropiació dels terrenysnecessaris per fer l'autopista alnostre terme, tràmit que es vafer uns dies després a La Roca

Adjudicació de les obres

L'empresa pública, Gestiód'Infrastructures S.A. (GISA)va adjudicar les obres del tramcentral de la B-40 a l'empresaFomento de Construcciones yContratas. Aquest tram té unpressupost de 7.403 milions depessetes. Aquesta empresa téun termini de 21 mesos per fer

les obres.

La gasolinera

A finals del mes d'octubre,el Regidor d'Urbanisme de

l'Ajuntament d'Argentona,Santi Mora, va anunciar ques'estava intentant que la gasolinera que s'ha de fer com a àreade servei d'aquesta autopista,

no es portés finalment a terme.Aquesta gasolinera s'haprojectat que es construeixi a lazona de can Pins. Recordem

truir el dia 28 de desembre. Durant aquestes últimes setmaness'han accelerat els tràmits d'expropiació i també s'hanpublicat les mesures correctores a l'estudi d'impacte am

biental fetes per la Generalitat.

Segons Jaume Amat, l'inicide les obres d'aquesta autopistaporta un retard de mig any, aconseqüència de les al·legacions presentades per l'impacteambiental d'aquesta nova viade comunicació.

Precisament el Departament de Medi Ambient va ferpúbliques les mesures correctores de l'impacte ambiental aprimers del mes de novembre,en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Aquestes mesures correctores tenen un pressupost de2.500 milions de pessetes iinclou la canalització de la Riera d'Argentona, la construcciód'una carretera de serveis almarge esquerre de la riera perno deixar aïllades les casesd'aquella zona, i la construcciód'una nova carretera a Mataróque passarà per Sant Miquel

del Cros. Aquesta carreterasortirà de la zona del pi gros ianirà pel marge dret de la riera.Aquestes compensacions tenenun cost aproximat de 400milions de pessetes i es vannegociar durant el període degovern quatripartit. L'alcalded'Argentona, Joaquim Casabe-lla, va confirmar a RàdioArgentona, el manteniment delsacords assolits entre aquell

govern presidit per Jordi Suarii el conseller Molins.

Endemés de tot això, lesmesures correctores intentenevitar l'excés de soroll a larodalia de l'autopista, l'impactevisual de l'obra i també laprotecció de la fauna.

El Director General de Carreteres de la Conselleria dePolítica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat,Jaume Amat, va anunciar el passat mes d'octubre quel'autopista Argentona-La Roca (B-40) es començarà a cons-

és imminent

Les obres del tram d'Argentona les ha adjudicat a Fomento de Construcciones y Contratas per

7.403 milions de pessetes

L'inici de les obres de la B-40


S'ha previst que elsvehicles procedents de la zonade can Comalada tinguinaccés al centre urbà a travésde l'enllaç Nord. Actualments'està treballant en el projected'aquest accés.

És possible que les perso

nes que creuaven la carreteraamb els seus vehicles des dela riera als carrers Joan XXIII,C. Candi i Dos de Maig, o alrevés, efectuant maniobresrealment perilloses, podensentir-se inicialment con-trariades a l'haver d'anar acreuar la carretera pelsenllaços Nord o Sud, però nodubtem que aquesta petitaincomoditat serà fàcilmentacceptada atès que aquestitinerari els suposa fer la maniobra en un lloc adequadament senyalitzat i ambmolt menys risc. Pel que faals vianants, s'ha previstinicialment un pas a l'alçadadel c/ Joan XXIII, encara ques'està estudiant la possibilitatde fer un pas elevat enfrontdel c/ Mataró.

Les obres van a bon ritmei s'ha constatat un alt nivell dequalitat en la seva execució.

Argentona, 30 denovembre de 1992.


suposa protegir el tràfic localper la Ronda Exterior i que

l'accés i sortida de la poblaciós'efectuï per punts moltconcrets i amb totes les garanties d'una maniobra segura. Atal fi s'estan estudiant les modificacions que caldrà introduir en el trànsit interior, aefectes d'utilitzar degudament el carril lateral de laRonda Exterior.

Plànol del nusd'entrada aArgentona desde Mataró.

seva sortida, en direcció aMataró, a través del carril decirculació local. En tant no esresolgui la unitat d'actuació

del Turó de Sant Sebastià,aquest carril anirà des del c/

Dos de Maig fins a l'enllaçSud i serà possible l'entrada aaquest vial dels vehiclesprocedents de Granollers, unsmetres més amunt del c/ Dosde Maig. Aquesta estructura

Detall de la nova Ronda Exterior, tal com quedarà un cop acabada.

Són de tots conegudes lesobres que s'estan realitzant ala Carretera de Mataró aGranollers, i de manera moltespecial per part dels veïnsd'alguns carrers pels quedurant alguns dies va sernecessari desviar el trànsit,als quals aquesta Regidoriavol testimoniar el més ferventagraïment per haver entès quela mesura era inevitable ihaver suportat les molèstiesque aquesta situació els hasuposat, fent-lo extensiu a laresta dels habitants de la Vilaque també han patit lesincomoditats que una obrad'aquesta envergadura com

porta.Les obres que actualment

es porten a terme a la Carretera C-1415, corresponents altram que va de Mataró a canPoi, incidiran fortament en lacirculació dels vehicles queaccedeixen o surten d'Ar

gentona.La novetat més significa

tiva és l'aparició, al llarg de laRonda Exterior, d'una via desentit únic de circulació destinada exclusivament a tràficlocal, separada de la carreteraper un element massís. Noserà possible l'accés directe ala carretera des dels carrersJoan XXIII, Carreras Candi iDos de Maig, que tindran la

Les obres de la carretera 1415 i la Ronda Exterior

però, és que no hi hagi la transparència informativa suficientper part dels organismes administratius, que fins i tot incompleixen la normativa de lalegislació de Procediment Administratiu (que regula la relació entre l'administració i elsciutadans).

Si tenen confiança amb elque fan que ho facin públic, oés que no són administraciópública? Per a qui treballen,doncs?

DEPANA-CATAM.

Classificades en la determinació de canvis de traçat; sobretotsi tenim en compte les nombroses al·legacions formuladesper diferents entitats en aquestsentit.

2n. Que la declaraciód'impacte ambiental va fer-se afinals del mes de juliol i encarano s'ha fet oficialment pública, ni s'ha notificat, com éspreceptiu, ales entitats que vamdemanar-ho. Legalment, pertant tenim la raó.

3r. El que més ens dol,

aprovat el projecte definitiu dela B-40 abans que es produís ladeclaració de l'impacte ambiental. Aquesta nota diu el

següent:lr. Que hem denunciat

públicament que el DPTOPhagi aprovat, el 3 de juny darrer,el projecte constructiu del'autopista Mataró-Granollerssense que s'hagués produït ladeclaració d'impacte ambiental, i ignorant per tant el paperque ha de tenir la ComissióCentral d'Indústries i Activitats

travessaran la Collada deParpers. Recordem que elPresident de la Generalitat,Jordi Pujol, ja va anunciar queaquesta via seria lliure depeatge. Aquest anunci el va ferdurant la primavera de l'any 91.

Nota de CATAM i DEPANAAquestes dues entitats

ecologistes han enviat una carta a Cap de Creus on recordenla denúncia que han presentatcontra el departament deJoaquim Molins per haver


ARGENTONAC Moli. 1Tel. 797 06 01

TAPISSERS

SERRA-PINEDA

després setmanal, amb títols tansignificatius com "TomatesVerdes Fritos", "La Puta delRei", "JFK", "Cyrano deBergerac" 0 "El Cortador deCésped". La resposta del públicha estat cada cop més positiva,cosa que ens ha animat a continuar amb una programacióestable durant l'any 1993,intentant millorar el servei icorregir els errors quel'experiència d'enguany ens hamostrat. Així, durant el properany tenim ja contractats filmscom "Tots els matins del món","Indo-Xina", "1492 El descu-brimiento del paraiso" i d'altresque faran les delícies delsnostres espectadors. Tambéestem en tractes amb el CentreParroquial per tal de millorarl'equipament de sala, en especial pel que fa al so i confort del'espectador.

En definitiva, l'Àrea de

Cultura de l'Ajuntament, elCentre Parroquial i el Cine-

Club farem tot el possible perque a Argentona tinguem boncinema i en les millorscondicions possibles, però éstambé necessària una bonaresposta del públic. Només delsargentonins depèn que aquestrepte sigui una bona realitat apartir d'ara.

Oriol Calvo

dues entitats de la Vila: Cine-Club i Centre Parroquial.Aquest és encara un repte difícil, quasi impossible a la nostraVila, atès que la proximitat deMataró i Barcelona, ambluxoses i ben equipades salesd'estrena és una competènciaimportant. D'altra banda,Argentona no disposa d'una salade projecció amb l'equipamenttècnic i el confort a què enshem habituat darrerament, ni téun nombre d'habitants prouimportant com per fer rendibleuna activitat d'aquest caire. És

per això que des de l'Ajuntament s'ha donat suport logístici econòmic per tal de reprendreuna programació estable enaquest camp de la cultura.

Creiem que l'única possibilitat de sortir airosos d'aquestrepte és fent una bona programació, que combini actualitat, qualitat i comercialitat delsfilms, així com oferir-los en lesmillors condicions de projecció,dins les nostres possibilitats.També és important programaramb regularitat i crear un públicestable.

És amb aquest ànim de

servei que a partir del mesd'abril d'enguany hem ofertregularment cinema al CentreParroquial, primer amb unaprogramació quinzenal i

ArgentonaDr. Samsó, 6Tel. 797 16 54

RUIZPapereria

Escola de mecanografia

PATÉS, FORMATGES I EMBOTITS IBÈRICSCARNS A LA BRASA

C/ Comas i Masferrer, 9 - Tel. 841 26 36 - Llinars del Vallès

aquest fenomen, i les duesdarreres sales que van programar amb regularitat, la SalaArgentona i el Centre Parroquial van deixar de fer cinema

anys enrera.Però com que les modes

passen i tot toma, ara resultaque als cinemes hi torna ahavercues, s'obren multisales arreu ianar al cinema torna a ser unplaer recuperat. És per això que

pensem que fer cinema (activitat no excessivament carani molt deficitària) és encarapossible a Argentona.

Dins la programació cultural endegada per l'Àrea de

Cultura de l'Ajuntament d'Argentona, una de les activitatsque més repercussió pública hatingut és la d'oferir unaprogramació estable en cinema,activitat que s'ha desenvolupaten mútua col·laboració amb

Durant la dècada dels anys70 i primers 80 van ser moltsels pobles que van veure comles seves sales de cinemaanaven tancant portes i ensdeixaven sense un delsentreteniments i fonts de culturaque més impacte han tingutdurant el segle XX. Molts sónels motius que provocaren lapèrdua de públic i forcessin altancament les sales de cinemaen poblacions mitjanes i petites.D'entre d'altres podem citar latelevisió (especialment quan vacomençar a emetre en color), elvídeo, la generalització de l'úsde l'automòbil, nous entreteniments (discoteques, esquí,bingos, etc.) i també laimpossibilitat de fer lesinversions necessàries per tald'adaptar les velles sales a lesexigències dels nous temps.Argentona no ha estat aliena a

Fer cinema a Argentona: un repte possible


Avgda. Puig i Cadafalch, 5Sant Genis, 21Tel. 797 19 53Tel. 797 13 32

08310 ARGENTONA

CRISTALLERIESARGENTONA

Vidres plans - Vidres aïllantsMiralls sales de bany i decoratius

ArgentonaDr. Samsó, 1 baix. Tel. 756 06 91

Aquestes festes posa't maca

Tractaments corporals i facialsTractaments capilars

Depilació cera calenta o fredaDepilació elèctrica

Centre de Massatge

J.A.M.ÍL1.V.U.

guanys oGANANCIALS: Elsbéns que cada cònjuge tingui alcontraure matrimoni, així comels que obtingui durant el matrimoni per donació 0 herència,els conserva de la seva exclusiva propietat. Però es fan comuns els ingressos i beneficisobtinguts per qualsevol, durantel matrimoni i en conseqüència,les propietats que s'adquireixenamb aquests ingressos. L'administració dels béns comunscorrespon a ambdós consorts.

-Règim de SEPARACIÓDE BÉNS: Cadascun delsconsorts manté la propietat il'administració dels seus béns;tant dels que tenia abans delcasament, com dels adquiritsdesprés, durant el matrimoni.Cada cònjuge manté els seuspropis ingressos, administrant-los lliurement amb l'única

obligació de contribuir alsosteniment de les necessitatsde la família.

Aquest article vol afegir-sea la campanya divulgativa queporten a terme, sobre aquesttema conjuntament, el Departament de la Presidència i elDepartament de Justícia de laGeneralitat de Catalunya.

2) Persones de diferentveïnatge:a)El règim econòmic quedadeterminat per la Llei del llocde residència habitual comúimmediatament posterior a lacelebració del matrimoni. Perexemple: Si es queden a residiraCatalunya, Separació de Béns;si fixen la seva residència aMadrid, Ganancials.

b)Si no estableixen residènciacomuna, el règim econòmicqueda determinat pel lloc onvan contraure matrimoni. Perexemple: Si es casen aCatalunya, Separació de Béns;si es casen a Andalusia,Ganancials.

Canvi de règim econòmic

Un cop establert, el règimeconòmic del matrimoni, aquestpot canviar per acord d'ambdósconsorts, manifestat davantNotari en escriptura pública decapítols matrimonials; o bé endeterminats supòsits en què homana laLlei en cas de sentènciade separació, nul·litat 0 divorci,0 quan el Jutge posa fi al règimde Comunitat, per exemple permala administració dels bénsd'algun dels cònjuges.

Descripció dels règimseconòmics més usuals

- Règim d'Associació a

extrems, la Llei contempladiverses modalitats.

Cal saber que tots elsmatrimonis es contrauen sotaun règim econòmic determinat,el qual afecta la propietat de totallò que s'adquireix durant elmatrimoni i, en conseqüència,afectarà també el càlcul delsbéns que es repartiran elscònjuges, en els supòsits deseparació i divorci. Tambétindrà importància en relació ales herències.

Com es determina el règimeconòmic

1)Elegint-lo: Per acordentre ambdós consorts, enescriptura de capítolsmatrimonials, davant deNotari.

2)Per la Llei: Si elsconsorts no fan ús de la

possibilitat de triar el règimeconòmic que desitgen, aquestve determinat per la Llei,seguint els següents criteris:

Com determina la Llei elrègim econòmic

1) Persones del mateixveïnatge civil (al temps decontraure matrimoni):

a)Si ambdós són de veïnatgecivil català: Separació de Béns.b)Si ambdós són de veïnatgecivil castellà: Ganancials.

*Afecta tots els matrimonis.

*Regula les relacionseconòmiques entre elscònjuges i terceres persones.

*El podem triar voluntàriament. Si no ho fem, elnostre règim serà determinatper la Llei.

Què és un règim econòmicmatrimonial?

El matrimoni suposa uncompromís que implica drets iobligacions entre ambdóscònjuges. El règim econòmicmatrimonial és el conjunt dedisposicions legals que regulen els drets i les obligacions de

tipus econòmic i patrimonialque neixen amb el matrimoni,entre els cònjuges i entre aquestsi terceres persones. Aquestrègim acaba quan el matrimonifinalitza: per mort o persentència de divorci.

Modalitats

Podem parlar de diferentstipus de règims econòmics; desdels que regulen que tot el ques'adquireix durant el matrimonipertany a tots dos consorts (Rè-gim de Comunitat 0 Ga-nancials), fins als que determinen una separació absoluta de

béns (Règim de Separació debéns). Entre aquests dos casos

El règim econòmic matrimonial a Catalunya

L·Cap de Creus - desembre 1992 11

J \

Avgda. Puig i Cadafalch, 26Tel. 756 03 06

08310 ARGENTONA

COMPRA-VENDA-LLOGUERDE TÜT TIPUSD'IMMOBLES

ASSEGURANCES EN GENERAL

\ rAlbert Caimari Fiol

Photo-Art Argentona

FOTOGRAFIA INDUSTRIALPUBLICITÀRIA - MODA

TOT TIPUS DE REPORTATGESESTUDI I MATERIAL FOTOGRÀFIC

FOTOS CARNET A L'INSTANT

(/. Sant Julià, 15 - Tel. 797 24 52 - 08310 ARGENTONA

per tant proposava un augmentfins a 0,75, tot i que es podrianegociar un 0,70.

Passant a la votació vanaprovar la proposta inicial CiUi Agrupació Argentona i ho vanfer en contra el PSC i IC. S'hi vaabstenir ERC.

al 5,7 per cent, tal com haanunciat recentment el Ministred'Economia, Carlos Solchaga.En aquest punt, la regidora d'IC,Concepció Sala, va dir queactualment a Argentona s'estàpagant un dels IBI més baixosde la comarca del Maresme i

El regidor d'Hisenda,Esteve Català, va argumentarla necessitat de no augmentarexcessivament els impostos ino anar més enllà del que puguiindicar l'índex de Preus al

Consum a final d'any, queaproximadament pot ser del 5

La Contribució urbana, la

més debatuda

Per l'any pròxim l'impostsobre béns immobles, l'IBI,suportarà un barem 0,65, cinccentèsimes més del que s'haaplicat aquest any.

RECÀRRECPROVINCIAL?

És el 35%de la base imposable.

Multiplica per 1 totel resultat anterior.

ÍNDEXDE SITUACIÓ

Multiplica la baseimposableper 1,25

RECÀRRECMUNICIPAL

ISuperfíciedels locals

Tarifabàsica

r

BASEIMPOSABLE

Aplicació de l'IAE a Argentona per 1993

l'equip de CiU. Tot i això Suariva recriminar a l'alcaldeJoaquim Casabella que el ples'hagués convocat a un dia i auna hora intempestiva, undijous a dos quarts de dues delmigdia, per tal de tractar unafer tan important com elsimpostos i les taxes municipals,pilar sobre el que es fonamentaels pressupostos de l'Ajuntament per l'any vinent.

impostos i les taxes de l'anyque ve si no es té un projectedefinit del que es vol fer i delsprojectes en cartera, per tant, elPSC va votar negativament atotes les propostes d'impostos itaxes per l'any vinent. També al'inici del ple, el portaveud'Agrupació Argentona, JordiSuari, va dir que pensava votarfavorablement a totes lespropostes de l'equip de governper no entorpir la gestió de

contribuent no notarà capaugment en l'import finald'aquest impost que ha estatmolt conflictiu en algunespoblacions catalanes com ara

Mataró i l'Hospitalet deLlobregat.

Aquesta aplicació de l'IAEper l'any que ve va comptaramb els vots favorables de CiU,AA, ERC i IC, i amb el votcontrari del PSC. Segons aquestgrup no es poden aprovar els

Aquest any la Diputació haaplicat un recàrrec del 40 percent a l'IAE, però en el pled'aquest organisme celebratdurant el mes de novembre esva acordar rebaixar-ho fins un35 per cent.

Així doncs, aquest anyl'Ajuntament ha aplicat unrecàrrec municipal de I'l,20 il'any que ve aquest recàrrec seràd'1,25 (veieu gràfic). Tot iaquestes modificacions, el

L'IAE no augmenta, TIBI ho fa lleument i la resta pugen a nivell de l'IPC.

Lleu puja d'impostos per l'any que veEn el ple extraordinari que es va celebrar el dijous dia 13que recaptava per l'Impost d'Activitats Econòmiques permet

de novembre, l'Ajuntament va aprovar tot el paquetque l'Ajuntament augmenti la seva recaptació per aquestd'impostos i taxes municipals per l'exercici de l'any vinent,impost sense que els contribuents ho notin.

La renúncia de la Diputació de Barcelona a un 5 per cent del


Tel. 797 11 06

Sant Genis, 1.08310 ARGENTONA (Barcelona)Direcció: Josep Castafié Forns

CELLERCasítaft^

MENJARS PREPARATSfem tot tipus de menjars cuinats per encàrrecROSfl COMflS • Telf. 797 15 54 C/ Les Parres. 3. 08310-RRGENTONP

GRAN ASSORTIT DE LOTS I PANERES

XARCUTERIA

De 40 m2 fins a 60 m2 15.750De 60 m2 fins a 150 m2 18.900De 150 m2 fins a 400 m2 23.100De més de 400 m2 27.300

ALLOTJAMENTS I RESTAURACIÓHotels, pensions, bars i sales de jocFins a 150 m2 28.350De més de 150 m2 37.800

ACADÈMIES, COL·LEGIS,GUARDERIES, LLARS D'INFANTS

Fins a 250 m2 edificats(no inclòs pati) 12.600De més de 250 m2 fins a 500 m2(pati no inclòs) 18.900

INDÚSTRIES TÈXTILS fins:40 mts 15.750De 40 m2 fins a 60 m2 20.895De 60 m2 fins a 150 m2 22.575De 150 m2 fins a 400 m2 26.250De més de 400 m2 30.450

INDÚSTRIES I COMERÇOS DEQUEVIURES, SUPERMERCATS, etc.

Fins 40 mts 15.750De 40 m2 fins a 60 m2 20.895De 60 m2 fins a 150 m2 24.150De 150 m2 fins a 400 m2 28.350De més de 400 m2 32.550

RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES ALOCALS DE PETITES INDÚSTRIESTÈXTILS I TALLERS ARTESANS

Fins a 20 m2 9.450Magatzems 8.925

De més de 2.999 quilogramsde càrrega útil16.632

D'ALTRES VEHICLESCiclomotors882Motocicletes fins a 125 ce882De 125 ce. fins a 250 ce1.512De 250 ce. fins a 500 ce3.024De 500 ce. fins a 1.000 ce6.048De més de 1.000 ce12.096

Taxa de Cementiris

Concessió per a 5 anys d'un nínxolamb ossera 10.000Concessió per a 5 anys d'un nínxolsense ossera 5.000Conservació Cementiri.Per nínxol 1.000Conservació Cementiri.Nínxols de concessió 1.000

Taxa de recollida d'escombraries

HABITATGESPer cada habitatge particular 8.925Entitats associatives senseànim de lucre 10.500Despatxos professionals 11.550

OFICINES, BANCS, COMERÇOS(menys els de queviures) i indústries(menys les de queviures i les tèxtils), fins:40 mts 13.440

Impost sobre vehicles mecànica-Any 1993

TURISMESPessetesDe menys de 8 cavalls fiscals 2.520De 8 fins a 12 cavalls fiscals 6.804De més de 12 fins a 16 cavalls 14.364De més de 16 cavalls fiscals 17.892

AUTOBUSOSDe menys de 21 places 16.632De 21 a 50 places 23.688De més de 50 places 29.610

CAMIONSDe menys de 1.000 quilogramsde càrrega útil 8.442De 1.000 a 2.999 quilogramsde càrrega útil 16.632De 2.999 a 9.999 quilogramsde càrrega útil 23.688De més de 9.999 quilogramsde càrrega útil 29.610

TRACTORSDe menys de 16 cavalls fiscals 3.528De 16 a 25 cavalls fiscals 5.544De més de 25 cavalls fiscals 16.632

REMOLCS ISEMEREMOLCSARROSSEGATS PER VEHICLES DETRACCIÓ MECÀNICA

De menys de 1.000 quilogramsde càrrega útü 3.528De 1.000 a 2.999 quilogramsde càrrega útil 5.544

que a mig termini s'acosti elque es recapta per la taxa al costreal del servei, avui en claradesproporció. El regidor d'Hisenda també va acceptar unpossible replantejament delrepartiment de costos de la taxabasant-se amb l'IBI.

Van votar a favor de la proposta de la regidoria d'Hisenda,CiU i AA; i ho van fer en contra

PSC,ERCiIC.

moltes escombraries en relacióal nombre d'habitants i que caldria estudiar l'origen d'aquestfet. Tant el regidor dERC, JordiPinart, com la regidora d'IC,Concepció Sala, van assenyalarla necessitat de fer més equitativa la taxa utilitzant com areferent l'IBI, un dels impostosmés equitatius, segons van assegurar els regidors. Català també va manifestar la necessitat

Un altre dels punts més debatuts va ser el del preu de la taxa de recollida d'escombraries.

Aquesta taxa tindrà l'anyque ve un augment del 5 percent. El regidor d'Hisenda,Esteve Català va refermar laseva posició de no augmentarmés la taxa que 1TPC, i no disparar excessivament els preus.Tot i això, Català va reconèixerque a Argentona es recullen

L'IPC com a model a la restad'impostos i taxes

L'impost sobre els vehiclesde tracció mecànica augmentafinalment un 5 per cent i, araper exemple un cotxe que aquestany ha pagat 2.400 pessetes,l'any que ve haurà de liquidar-ne 2.520.

En aquest punt només hi vavotar en contra el PSC.


Dr.Samsó, 9-Tel. 79710 72

Prepara't pel 93! Vine a la

Drogueria Vellvèon hi trobaràs tota mena de pinturesper embellir la teva llar i articles de

perfumeria, per estar "en forma"

Carrer Gran, 51 -Tel. 797 16 23 - ARGENTONA

PoKm piles al moment

RELLOTGERIA - JOIERIA

LLIMONATÈCNIC RELLOTGER DIPLOMAT

TALLER PROPI

\ r

de segona i només una revita-lització portarà més venedors imés compradors. Fins i tot unvenedor ambulant amb residència a Argentona explicava l'origen del conflicte tot dient que

els botiguers tracten els ambulants com si fóssim contenidorsd'escombraries, no ens volen nimolt a prop ni gaire lluny.

Els mercats avui

Segons un estudi fet fa unsanys pel Grup d'Estudis Locals,dirigit per J. Soler i Riberl'evolució dels mercats localses pot definir sota tres eixos:

1.- La motorització haportat els compradors a mercatsmés llunyants, però això no elsfa abandonar els tradicionals.

2.- Els pagesos que abansanaven a mercat a vendre elsproductes sobrers, ara hi van aproveir-se i aobteniruns serveis(administratius, mèdics, culturals, etc). Per això el qui arapren la iniciativa comercial ésel comerciant.

3.- Comptant enmoneda devalor constant, el mercat quemantingui un valor, a la llargadecau.

Marcel Lladó va insistir en lanecessitat d'augmentarelmercattot defensant que un augmentd'oferta pot augmentar la de-mandai així ferrevifarel mercatsetmanal. El regidor de comerçtambé va demanar als comerciants ambulants que s'ajustin ales mesures per les quals tenencontractats els espais a la plaça.Segons Lladó alguns d'aquestscomerciants ambulants tenenmolts més metres de paradesdels que els han autoritzat.

Els consumidors

El fet que a Argentona no hihagi cap associació que representi els interessos dels consumidors, com passa a d'altrespoblacions de Catalunya, fa quees faci molt difícil saber ambexactitud quina és la posiciódels usuaris del mercat en aquestconflicte.

Tot i això, i en diferents enquestes de caràcter aleatori fetesper l'emissora municipal, elsconsumidors veurien amb bonull una ampliació del mercatperquè augmentaria l'oferta.Algun dels enquestats manifestaque actualment tenim unmercat

Ràdio Argentona el projecte de l'equip de govern peraugmentar l'oferta comercial i aprofitar la calçada queenvolta la plaça per posar-hi parades, tot tallant el trànsitrodat, a partir de la paret de les mentides.

coincidit en la inconveniènciade tallar el carrer que envolta laplaça per ampliar el mercat delsdivendres.

L'alcalde, convençut

El dia 19 de novembre,l'alcalde d'Argentona, JoaquimCasabella, va manifestar quel'ampliació del mercat eragairebé irreversible, però queel carrer es tallaria a l'alçada dela casa de Puig i Cadaf alch i delcarrer de Dolors Monserdà,facilitant la descàrrega demercaderies. L'endemà, Marcel Lladó va anunciar que s'estava elaborant un informe perintentar recollir les propostesdels comerciants i que no esprendria cap decisió en fermfins que no es tornés a reuniramb els botiguers. Lladó va feraquestes declaracions desprésd'haver-se entrevistat amb elscomerciants ambulants quevenencada divendres al mercat.Aquests venedors també es vanoposar a l'ampliació, totargumentant que si ara hi hapoca venda, l'augment d'ofertanomés farà que els ingressosde cada parada decaiguin.

Dies després d'aquest anunci, elregidordeComerç, MarcelLladó, va exposar davantmembres de la Unió de Botiguers d'Argentona i d'altres comerciants, la necessitat d'ampliar el mercat amb més venedors ambulants. Segons un primer estudi tècnic aquesta ampliació es faria tallant el carrerque envolta la plaça de Vendre.

Aquest va ser el principalmotiu de discòrdia entre lesdues parts, el tall del trànsitrodat. Segons els comerciantsel tall del carrer el divendres almatí dificultaria les tasques dedescàrrega de les mercaderies iretrauria els compradors. Enuna entrevista a ona comarcal,formada per totes les emissoresmunicipals de la comarca, elpresident de la UBA, JosepCastaner, va dir que el que s'hade fer per promocionar elcomerç del poble són infrastructures més importants comara la reforma global de la Plaçade Vendre amb un aparcamentsoterrani a la Plaça Nova, tesique també manté l'ex-regidorde comerç i ex-president de laUnió de Botiguers, Martí Riu.Tant Cas-taner com Riu han

La necessitat d'ampliar el mercat dels divendres a laplaça de Vendre ha provocat un intens debat en les últimessetmanes. Tot va començar quan el regidor d'Hisenda i

Activitats classificades, Esteve Català, va anunciar per

Polèmica a l'entorn de la milloradel mercat setmanal


Tel. 797 09 47 - ARGENTONA

TOT TIPUSD'ASSEGURANCES APERSONES, FAMÍLIES,COMERÇ, INDÚSTRIA,ETCESTEVE V. CATALÀ

ASSEGURANCES

CATALANAOCCIDENT

SanitatLa Regidoria de Sanitat s'encarrega dels temes

relacionats amb la salut pública, i que són més delsque en un principi pot semblar. Les actuacions queara per ara està duent a terme la Regidoria van desde les campanyes a les escoles d'Argentona (programa de previsió de la caries dental, exàmens de salutescolar i vacunacions), fins a la recollida de gossosabandonats al carrer, passant per les campanyes dedesratització, d'erradicació de la "processionària"dels pins, i una campanya d'Educació Sanitàriaendegada per a l'any 1993.

Sobre les campanyes a les escoles cal remarcarque s'estant seguint amb tota normalitat. Tant elprograma de previsió de la caries dental, com elprograma de vacunacions, s'està realitzant segons lesindicacions del Departament de Sanitat de laGeneralitat de Catalunya. Pel que fa als exàmens desalut escolar, també es realitzarà segons el queestableix el Departament, encara que aquest any s'haampliat la cobertura d'aquests exàmens. Ara fa dosanys, el Departament de Sanitat de la Generalitat deCatalunya va decidir no realitzar els exàmens alscursos de 5è. i 8è. per considerar-los innecessaris;però des de l'Escola del Cros i l'Associació de paresde l'Escola del Cros s'ha reclamat que els exàmens aaquests cursos es tornin a fer. La Regidoria ha cregutconvenient fer aquesta excepció amb l'Escola delCros, i per això portarà a terme els exàmens subvencionant el 100 % del cost (en els altres cursos, la Generalitat subvenciona el 50 % i l'Ajuntament la resta).

Les campanyes de desratització i d'erradicacióde la processionària dels pins es realitzen a través decontractes de serveis amb empreses especialitzades.L'èxit de la campanya d'erradicació de la processionària dels pins depèn molt de que els propietarisde jardins o solars amb pins hi facin també eltractament, ja que la Regidoria ho fa només als pinsde carrers i places públiques. Per tal d'aconseguir-hos'ha fet també una campanya d'informació a tots elspropietaris, recomanant-los fer el tractament i oferint-los-hi assessorament si fos necessari.

Regidoria de Sanitat

Telèfon 797 04 11Avda. Catalunya, 1. 08310 ARGENTONA

GILCABRESPINATUBAUAgent de la Propietat ImmobiliàriaAdministrador de Finques

molts noms de lloc catalans quecomencen per "arge" podenprovenir "d'argelaga", arbustmolt freqüent a la zonamediterrània.

Armand de Fluvià és genealogista i heraldista ipresident de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica iSigil.lografia.

La direcció general d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya va aprovara mitjans del mes d'octubre, elnou escut heràldic del municipid'Argentona que substituirà el-fins ara existent.

Les principals novetats del'escut són la forma de romb, lasituació de les quatre barres a lapart inferior, i a la part superior

. la incorporació d'una palma demartiri de color verd amb fonscolor d'argent. A més l'escut veencapçalat per la corona de Vila.

Segons el tècnic que hadissenyat l'escut, l'heraldistaArmand de Fluvià, el campd'argent ve donat per l'etimologia del nom Argentona.Tot i això el filòleg JoanCoromines creu també que

Dissenyat per l'heraldista Armand de Fluvià

Argentona téun nou escut


turalsPlantes artificials

Decoracions floralsAvets i decoracions nadalenques

Dr. Samsó, 5 - Tel. 797 11 00 - ARGENTONA. Samsó, 26 Tel. 756 06 80

\ r

la trobada hi van assistir elsresponsables dels Ajuntamentsde Cabrera, Llavaneres, SantVicenç de Montalt, Calella,

Sant Pol, Palafolls i el regidord'urbanisme de l'Ajuntamentd'Argentona, Santi Mora. Laconclusió de la reunió va serque el Consell Comarcalcontinuaria pressionant alMOPT per tal d'augmentar lesmillores i no retirar la denúnciafeta davant la CE. En posteriorsdeclaracions, Ramon Camp es

va mostrar indignat per la reunió entre alcaldes socialistes dela comarca i el MOPT, i vadenunciar el que creu unmenyspreu cap el Consell Comarcal i als municipis que tenenun altre color polític.

Satisfacció socialista

Després de les declaracionsde Ramon Camp, el primersecretari dels socialistes de lacomarca i regidor de l'Ajuntament d'Argentona, JosepClofent, va dir en roda depremsa que l'actuació del seupartit en el tema d'aquesta auto

pista ha estat no partidista sinóen bé de la comarca. A més,Clofent va acusar CiU d'obstaculitzar la construcció del'autopista. Segons el regidorde l'Ajuntament d'Argentona,

els socialistes hem patit unprocés d'intencions totalment

La denúncia es va presentar el dia 10 d'octubre, just unmes abans que el MOPT arribés a un acord amb algunsalcaldes socialistes de la comarca per fer-hi millores per

valor de 4.500 milions de pessetes.

Túnel sota l'autopista al Cros.

Arenys de Mar, un viaducte aCanet de Mar i fer-ne un de mésllarg a Sant Vicenç de Montalt.

Indignació al ConsellComarcal

48 hores després d'aquestareunió, el president del ConsellComarcal, Ramon Camp vaconvocar amb urgència tots elsalcaldes o regidors d'urbanismedel Maresme per on passal'autopista Mataró-Palafolls. A

Concretament Camp va denunciar que no s'ha fet capestudi sobre l'impacte ambiental del tram d'aquesta autopistaque passa per Argentona, lavariant, que l'estudi que s'ha fetsobre ei tram Llavaneres-

Palaf olis va ser previ al projectedefinitiu i que el projecteaprovat no ha passat el tràmitd'informació pública. Un mesdesprés, alcaldes socialistes dela comarca del Maresme es vanreunir a Barcelona amb elSecretari General d'Infrastructures del MOPT, EmilioPérez Tourino. En aquesta reunió es va acordar fer unesmillores a l'Autopista per unvalor de 4.500 milions depessetes, 2.500 els assumiria elministeri i d'altres 2.000 aniriena càrrec d'ACESA, concessionària de la carretera.

Entre les millores acordadeshi ha els accessos a Mataró i

El president del Consell Comarcal del Maresme, RamonCamp, va presentar una denúncia davant la direcció gene

ral de Medi Ambient de la comissió de les ComunitatsEuropees contra l'impacte ambiental de l'autopista delMaresme.

El Consell Comarcal i els ecologistesdubten de les millores aportades pelMOPT a l'autopista del Maresme

Ha començat la construcció d'un túnel al Cros per on passa l'autopista.


Recollida de sangARGENTONA

Sala d'actes de l'AjuntamentDissabte dia 19 de desembre de 1992

De 9.30 a 14 i de 17 a 20 hores.

Un nou exercici econòmic

Estem en portes de Nadal, en pocs diescomençarem un nou any, un nou exercici econòmicper l'Ajuntament de la nostra vila, que comença enla modificació dels impostos i segueix amb elspressupostos, eina bàsica que marcarà la línia detreball d'aquest Equip de Govern de CiU

La situació econòmica actual, en un puntveritablement delicat, fa ressentir la butxaca delcontribuent, amb la devaluació de la pesseta, la pujad'interessos, la congelació de salaris,... i un llargetcètera que no animen gaire la gent del carrer, fanmés petit el seu poder adquisitiu i més pesats els

compromisos contrets.Sensibilitzats per aquests moments de crisi,

aquest Equip de Govern va treballar en la modificacióde les Ordenances Fiscals, que vam ajustar al màximper no carregar més al vilatà. Si bé els marges donatsper la llei ens permeten apujar molt més, com tenenla majoria dels ajuntaments de la comarca, querepercuteix amb més ingressos i així poderdesenvolupar amb més tranquil·litat el pressupostpel proper any, vam optar per la via de la contenciói aplicar-hi només l'índex de Preus al Consum.

Aquesta modificació no afectarà el preu total delrebut de l'IAE el que era abans la Llicència Fiscal,que afecta comerciants, industrials i professionals,ja que la Diputació va rebaixar el 5% del seu recàrreci és el que va absorbir l'Ajuntament, per tal motiul'import total a pagar l'any 1993 serà el mateix quel'any 1992.

Amb aquest criteri abordarem els pressupostosde l'any 1993, que passaran per ser restrictius i queno modificarem els d'aquest any 1992 més del quesigui necessari, ja que la despesa fixa és moltimportant i ens lliga molt de mans, com també elscompromisos que es van adquirir anteriorment ique ens hem trobat sobre la taula. Amb això no esvol dir que no es faran coses, en tenim moltes perfer i n'hi ha de molt urgents, una d'elles s'haviad'haver començat i no es va fer, com és el noucementiri i que estem en molt avançades conversesper poder tirar endavant.

Esteve V. CatalàRegidor d'Hisenda

Ramon Par, 2

Puig i Cadafalch, 18

Sant Miquel, 10

Sant Julià, 15

Carrer Gran, 18

Plaça EsglésiaAbad Escarré

Dr. Samsó

Súper Argentona

Ferreteria l'Equip

Ferreteria Nova

Photo Art Argentona

Llibreria Arenas

Ràdio Argentona

Súper Avui

DiaEscola Bernat de Riudemeia

Escola Francesc Burniol

Escola del Cros

Ajuntament

AdreçaNom

CAMPANYA DE RECOLLIDA DE PILES

Establiments comercials i altres organismes on escol·locaran contenidors

Apila elmercuria part

aquestes millores i continua

dubtant que el projecte delministeri de Josep Borrellcompleixi la legalitat vigent aEuropa i a l'Estat Espanyol.

Pel que fa a la reunió dels

alcaldes del PSC amb altsdirigents del MOPT, aquestgrup ecologista creu que respona una "estratègia propagandística" i que les declaracionsde Clofent són una "cortina defum a totes les irregularitats delprojecte".

Túnel al Cros

D'altra banda, a primers denovembre van començar lesobres d'un dels túnels del'autopista al seu pas pel Cros.Aquestes obres han obligat afer algunes alteracions deltrànsit a l'antic camí del Crosque s'ha hagut de desviar al'alçada de riTV.

inadmissible per part delsnostres adversaris de Convergència. Han instrumentalitzatpels seus interessos electoralsun problema polític queafectava al conjunt del Maresme. Ens hem sentit sols.

Els ecologistes també esqueixen

El Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme(CATAM) creu que els 2.000milions que invertirà ACESAen aquesta autopista són nomésuna qüestió de maquillatge, queno es fa front als problemesmediambientals de la novaconstrucció. Per aquest grupecologista calen 15.000 milionsde pessetes per fer les milloresnecessàries i evitar l'impactemediambiental. Pel que fa a lesmillores que ha de fer el MOPT,el CATAM creu que no hanquedat prou clares quines són


Mataró. n. 1 - Telèf. 797 00 50 - 08310 ARGENTONA

VJ

RAMON REIXACH I MONER

AUTO-ESCOLA • ASSEGURANCES

Aquest pla el va presentar

el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat, Joaquim Molins,el 12 de novembre a la seu delConsell Comarcal del Maresme, a Mataró.

El pla per evitar les riadesté un cost total de 17.600milions de pessetes a tota lacomarca del Maresme.

Obres al torrent de Tossa.

van posar voreres durant elpassat mes de novembre. Lesobres tenen un cost de 6 milionsde pessetes i el costejaràíntegrament el pressupost municipal.

És intenció d'aquest con

sistori que, a la llarga, aquesttram del torrent de Tossa escanalitzi tal com es farà amb eltram contemplat en el pla deNegaments.

Cas de no obtenir aquestsrecursos, l'Ajuntament es veuriaobligat a demanar crèdits perfer front al cost de les obres.Segons va dir el regidord'Hisenda, Esteve Català,l'administració d'Argentonapateix un endeutament moltbaix i per això no es pot descartar demanar crèdits perinversions. Això augmentarial'endeutament de l'Ajuntamentque segons la llei pot arribar aun 25 per cent.

Unes obres esperades

Molts pares, alumnes imestres de l'Escola PúblicaFrancesc Burniol s'han queixatdurant aquests anys de l'estatlamentable que presental'Avinguda dels Països Catalansquan hi ha pluges i s'hi fa fang.

El projecte contempla lapavimentació de l'avinguda, lacol·locació de voreres ambarbres, l'enllumenat, lainstal·lació d'un aparcament, lacol·locació d'una xarxa declavegueram, la conducciód'aigua potable i el soterramentde la conduccció elèctrica d'altatensió.

Per la seva banda les obresa fer al Torrent de Tossa hiinclouen la cobertura i canalització.

Més Obres

Un altre tram del Torrentde Tossa, el que va de la Plaçade Montserrat fins l'encreuament amb la carretera deVilassar, s'ha pavimentat i s'hi

Les dues obres tenen uncost aproximat de 166 milionsde pessetes. 120 milionspertanyen a la cobertura delTorrent de Tossa i d'altres 46 ala urbanització de l'Avingudadels Països Catalans.

Tot aquest projecte vasubvencionat per dues vies.D'una bandaelPlaÚnicd'Obres

i Serveis de Catalunya, ja hadestinat 23 milions de pessetesper la urbanització de l'Avinguda dels Països Catalans, elque suposa un 50 per cent deltotal de l'obra. Per la seva banda, la Conselleria de Política

Territorial i Obres Públiquesde la Generalitat ha inclòs lacobertura del Torrent de Tossadins el pla per evitar les riadesa la comarca del Maresme.Aquesta obra té un cost de 120milions de pessetes i la Juntad'Aigües en subvenciona tambéel 50 per cent, 60 milions de

pessetes.

Finançament

Tot i que un 50 per cent delsdos projectes ve pagat perd'altres administracions, caltenir present que l'Ajuntaments'haurà de fer càrrec de l'altre50 per cent restant. Això vol dirque l'equip encapçalat perJoaquim Casabella haurà debuscar recursos econòmics peraquest any per valor de 83milions de pessetes. És de des

tacar que totes les subvencionss'han d'aplicar durant l'any aque estan destinades i, si no ésaixí, es perd la totalitat de lasubvenció.

Amb subvencions que abarateixen el cost en un 50 per cent.

S'invertiran 166 milions de pessetes al'Avinguda dels Països CatalansL'Ajuntament d'Argentona ha rebut un total de gairebé que va de la carretera de Vilassar fins la Riera d'Argentona.

83 milions de pessetes per urbanitzar l'avinguda dels Països Aquestes obres s'han d'executar durant aquest any 93.

Catalans i canalitzar i soterrar el tram del Torrent de Tossa,


majoria el canvi de qualificació amb dues abstencions dTJD i dos votscontraris, dERC i d'IC.

2. Per què des del juny del91 fins el juliol del 92 no esvan iniciar els tràmitsd'inexecució, tal com caliahaver fet? Algú ho va aturaro va ser negligència per partdel responsable directe?

Tanmateix la històriacontinua perquè en el ple denovembre no es va poder ferl'aprovació definitiva.Aquesta vegada, a més dedues baixes hi van haverdues abstencions per partdTJD i tres vots en contra(ER, PSC i IC).

Senyors, la diversió estàservida; què farà ara l'equipde govern? Quinesexplicacions donarà al Tribunal Superior de Justíciade Catalunya? No ensestranyi que aviat ens facinuna visita per tal decomprovar personalment siés que tot plegat és seriós osi a Argentona cada dia sónels Sants Innocents.

Per la nostra part, pensemdemanar explicacions al'alcalde per tal ques'aclareixin els punts foscosde l'afer; i per descomptatque seguirem defensantaquesta zona verda, que ésúnica per les sevescaracterístiques tan diferentsde les places dures a què enshem hagut d'acostumar.

No només volem que esrecuperi per Argentona sinóque s'acondicioni perquè enpoguem gaudir tots elsargentonins.

Iniciativa per Catalunya

(IC)

La zona verda ubicadaentre el torrent DolorsMontserdà, el carrer delPuigi el de Sant Narcís, va sermotiu de discussió en el plede novembre.

La qüestió de les zonesverdes sempre és un tema enel qual la dretano pot amagarel seu veritable interèspolític, i en el cas que ensocupa, com veureu, quedenretratats una altra vegada.

El juliol de l'any 91,l'equip de govern del'Ajuntament estava decidita mantenir aquesta zonaverda; així es desprèn delcomunicat enviat al Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, que requerial'Ajuntament a complir lasentència del Tribunal Superior, el qual donava la raóa la propietària, que es creuamb el dret d'edificar el solar, malgrat que el plad'urbanisme el qualifiqui dezona verda.

Aleshores la corporaciómunicipal defensava ambfermesa el dret a decidirsobre el seu territori i aplicarel pla d'urbanisme vigent.

La fermesa, però, no hadurat massa, ja que el passatmes de juny s'enviava unaltre comunicat al Tribunal,en el qual s'anunciava uncanvi en el pla d'urbanismeper donar compliment a lasentència.

Què ha passat en aquestperíode de temps?

En estudiar l'expedientamb detall, se'ns obren unsquants interrogants.

1. Hi va haver un canvid'opinió per part d'algunsregidors? Així sembla, jaquéen el ple del 7 de juliold'enguany, s'aprovava per

Aventures idesventuresdfuna zona verda

al costat de la Ronda,aconseguint així un millorservei allunyant a la vegada laRonda cap a la Riera, a mésd'aconseguir uns punts deconnexió més adients. Aviatcomençarà l'autovia Argentona-La Roca, també amb untraçat respectuós pels propietaris, pels passos establerts i deconnexió fàcil pel poble, abanda d'un seguit de compensacions de vital importànciacom és ara la canalització de laRiera, la canretera del Cros 0 elmanteniment de l'actual B-1415.

Estar a favor d'un creixementharmònic del poble, vol dirmesurat, controlat i coherent,preveient lloc per a tothom,vivendes de tot tipus, tambésocials, espai pels industrials,zones de lleure i de serveis,resposta plural a les necessitatsplurals del poble, això és elprojecte de Sant Sebastià. Nohi estem d'acord amb unesvivendes que pel fet que esdiguin socials, siguin concebudes com un bolet, aïllat itancat, d'això ja en tenimexemples al poble i no en volemmés.

Voldríem dir, per a extreureuna conclusió general delsexemples anteriors, que estarema favor de tot el que es faciraonadament, amb criteri i ambcara i ulls, i estarem en contradels interessos petits, oportunistes de galeria, i tot allò quesignifiqui hipoteques pel futur.I que hi estarem, lluitarem idonarem testimoni de la nostrapresència.

Com a eixos fonamentals delfutur immediat caldrà veure elspressupostos pel properexercici, ja que marcaran lapauta cap on anem. De momentno els coneixem, parlarem enla propera revista.

Grup MunicipalAgrupació Argentona

Algú podria pensar que degutals canvis que van tenir lloc al'Ajuntament, el fet d'estar dins0fora del govern municipal, hasignificat per a nosaltres tambéun canvi. Res més lluny de larealitat. Ara, com abans, estemen la mateixa línia que quanAgrupació Argentona vanéixer, és a dir, pensar idesenvolupar, en la mida de lesnostres possibilitats, enconcepte de poble global on hicàpiga tothom amb la diversitatque la realitat ens dóna;preveure els esdeveniments ino actuar a remolc de lescircumstàncies, dit d'una altramanera, tenir un projecte per lanostra vila i lluitar perquè siguiuna realitat. Això és el que hemfet, quan hem estat dins delgovern municipal, i cap gruppolític ho va contestar, i aixòserà el que farem endavant, arades de fora de la Comissió deGovern.

Potser que, dins de ladialèctica de bons i dolents, ambla que amb tanta facilitat ensveiem abocats tots plegats,alguns convilatans no haginentès o no hagin volgut entendrela pretensió de superar aquestsconceptes blanc/negre, govern-oposició i superar l'enfrontament anecdòtic, estèril isistemàtic per una suma deforces i esforços pràctics quemilloressin el nostre present,preveient un futur més coherent1esperançador. En una paraula,no perdre de vista l'interèscol·lectiu i prioritzar, perdamunt de qüestions personalso de grup, allò que la col·lectivitat demana, criteris clars,gestió eficaç, visió de futur ifets.

Alguns d'aquests criteris od'aquests fets, ara mateix estanal carrer. S'està fent la RondaExterior i circumvalació d'Argentona, el nostre equip vagestionar el tema i ha resoltamb dignitat un carrer de servei

Agrupació Argentona


Aquestes fotos són el testimoni que encara existeixen desaprensius entrenosaltres que prefereixen tenir la molèstia d'abandonar en ple casc urbào en algun punt de la perifèria els mobles, electrodomèstics i d'altres estrisvells de caire domèstic, quan amb una simple trucada a l'Ajuntament se'lshi passaria a recollir a domicili.

servei cal trucar al telèfon 79702 52 on s'anotarà l'encàrreci s'informarà de la data de lapropera recollida.

La Regidoria agraeix a lamajor part dels vilatans l'ússistemàtic d'aquest servei irecorda als que encara nol'han adoptat que és molt méssenzill fer una trucada al'Ajuntament que desfer-seclandestinament dels objectesvells.


L'objectiu d'aquest serveiés evitar l'abandó d'objectesdomèstics vells dins el nostreterme municipal.

El servei consisteix en larecollida selectiva a domicilide mobles, electrodomèstics ialtres objectes de caire domèstic.

L'àmbit en el que es dónaaquest servei és el casc urbà iles urbanitzacions.

La recollida es fa quinzenalment, els dilluns a latarda a partir de les 14 hores.

Per tal de sol·licitar el

Recollida domiciliària de mobles,electrodomèstics i altres estrisdomèstics vells

Assemblea de Clubs Esportiusd'Argentona

Canalitzats els ànims i les pretensions delsclubs esportius d'Argentona, i un cop dissolt elPatronat Municipal d'Esports, s'ha iniciat la propostaper a la constitució de la que s'anomenarà ACA oACEA, a gust dels seus integrants.

Un cop constituïda formalment, i seguint unprotocol de reglament s'aprovaran els seus estatuts.Aquesta assemblea estarà formada pels presidentsde cada una de les entitats esportives censades iamb activitat a Argentona.

D'entre ells s'elegiran a cinc vocals, i aquestscinc elegiran d'entre ells el president, que juntamentamb el tècnic d'esports i el secretari, que l'anomenael president entre els altres membres de l'A.C.A.,formen la Junta Directiva de l'assemblea. AquestaJunta Directiva serà l'encarregada de tirar endavantels esports de competició i de base, proposant alregidor d'esports els acords d'aquesta junta.

En propers números farem arribar el reglamentde l'ACA

Raimon CatalàRegidor d'Esports

18 abrilL'Ullastrell16 maigArgentona6 junyBarcelona13 junyMontblanc20 junyMontserrat4 agostArgentona

20 desembreBadalona

30 desembreSaló Infància17 generMataró14 febrerTorrellas14 marçBarcelona

28 marçArgentona

ACTUACIONS ESBART DANSAIRESD'ARGENTONA - Any 1992-93

solucions que beneficiessin elpoble que tant diuen estimar,van considerar que la lluita erainútil i que Argentona s'haviad'agenollar una vegada més.

IC i ERC, des del primermoment s'hi varen oposar.Pensem que hi ha altres sortidesque no signifiquen perdre

aquesta zona.Els nostres assessors ens

han confirmat l'existència dediversos procediments legals aseguir. L'Ajuntament actual,amb l'alcalde de CiU i amb dosregidors que també ho eren al'època en què l'ajuntament delSr. Gallifa va declarar la zonaverda, també sembla que novol intentar trobar una sortidabeneficiosa pels argentonins.Fins i tot el PSC-PSOE havariat, des que es va trencar elpacte amb AA, la seva incomprensible postura i ha fet costata IC i ERC en no permetre unanova aberració en el nostrepoble.

A ERC recordem que CiUintentà urbanitzar la FontPicant, va ser la mobilitzaciópopular promoguda per laCoordinadora Popular per salvar la Font Picant qui els vaaturar, i molts anys enrera tenimel cas de Sant Jaume de Traià.S'haurà de repetir?

Esquerra Republicanade Catalunya

(ERC)

La secció local d'ERCendegarà en els propers diesuna campanya explicativa delque està passant amb la zonaverda compresa entreels carrersDolors Montserdà, del Puig iSant Narcís. L'especulació urbanística, una vegada més (iquantes van?), sembla havertrobat una nova víctima.

A Argentona hi manquen"pulmons verds" al casc urbà iun dels que tenim, que moltagent desconeix, desapareixeràsi la voluntat política de CiU nocanvia en aquest tema. El quehauria de procurar aquestAjuntament és intentar recuperar aquesta zona verda per aesbarjo de tots els vilatans.

Quan l'Ajuntament eragovernat pel Sr. Gallifa, de CiU,es va declarar aquell espai zonaverda (el Pla General no hocontemplava), per evitar la sevaurbanització. Els propietarisvan adreçar-se a la justícia, jaque la modificació va ser posterior a la petició d'urbanització.Quan arribà la sentència queobligava a construir, l'alcaldiaestava en mans del Sr. Canal.Aquest també era de CiU, peròno hi va posar tantes ganes peraturar-lo (raons? Qui les sap!?)

El segon requeriment perexecutar la sentència del Tribunal Superior de JustíciaCatalà arribà quan a l'alcaldiahi estava el Sr. Suari, d'Agrupació Argentona. AA i PSC-PSOE en lloc d'intentar buscar

Aturem l'especulacióurbanística


Pensem que els polítics són aquells que fan política i esdediquen a la política. I polítics n'hi ha molts. Però, no ensenganyem, són en realitat molts menys dels que pretenen ser-ho. I és que la política no està a l'abast de tothom. I, és enaquesta darrera frase on podem trobar les frustracions, ladesconfiança, la corrupció, els enfrontaments viscerals, etc. I ésaquí, precisament aquí, on ens equivoquem al jutjar a unaclasse, la política, en la que es troben els professionals perconvicció, barrejats amb els oportunistes, els personatges ambpocs escrúpols, els que fan de l'engany i la corrupció un modusvivendi i tota aquesta mena de paràsits que sembla si més nodarrerament, haver trobat un <aldo de cultivo molt interessantdins la política. I, està molt clar, tot això és perillós, preocupanti vergonyós. I fruit de tot això és quelcom que, com si fos unarabieta, es tradueix a totes les eleccions. Això que agrupa entornd'ella a tots els partits polítics per lluitar-hi com un sol partit:l'abstenció. Perquè l'abstenció la podríem definir com lanegació del vot per part de les persones a les que han convençutque no val la pena votar. I aquestes persones que li han fetaquest gran favor a la democràcia, desencantant de formaevident als electors, són precisament els polítics. I ja tomem aser al principi!

I així podríem estar donant voltes i voltes sense trobarsolució. Però, desafortunadament, la solució és difícil i, encarapitjor, no es troba en mans del poble. Han de ser els polítics, elsde debò, aquells que mereixen el respecte de tots, els quedesemmascarin els que no ho són, però deixant de bandaqualsevol interès. Perquè la justícia no es pot veure condicionada pels interessos de ningú. La classe política s'ha de rentar, peròrentar a fons. En cas contrari, les conseqüències poden ésserlamentables, i així ens ho demostren fets actuals. I trobem lademostració en fets recents. Fa un parell de dies hi ha hagut uncop d'estat a Veneçuela. Vaig sentir moltes notícies i entrevistesa través dels mitjans de comunicació i aquell meravellós poble,suposo que tip del que tenen si més no i en proporció alarmant,comprenien el cop d'estat. I això és realment greu! Vaig sentira un veneçolà des de fa poc més d'un any a Andalusia que deia:•La colònia venezolana aquí, estamos de acuerdo con lo quesucede en nuestro país y esperamos que triunfe el golpe. Ya eshora que alguien ponga orden en nuestro país. No vull entrarara a analitzar si és molt o poc representatiu aquest pensament.Sí puc assegurar que van ser varis comentaris d'aquest tipus elsque vaig sentir. I això, tots plegats, hem de pensar que ésrealment greu. Els que tenim certa edat, recordem amb tristesai certa vergonya uns 40 anys nefastos... I aquests 40 anys, no elspodem oblidar. Cal que els tinguem ben presents, sense captrauma, sense cap odi, sense cap pensament negatiu. Perquè totaixò forma part de la nostra història íntima i no cal oblidar perno arribar a cometre errors similars.

Tant de bo que els polítics s'ho creguessin de veritatque ho són. I, el qui no ho tingui massa dar, que ho deixi! Notothom serveix per tot. 1 és molt més honrat deixar-ho quecontinuar de mala manera. Per a mi, i si pot servir de reflexió,tots els polítics, totes les polítiques són bones. Ja em suposo quetots i totes, volen el millor pel poble. La diferència la trobem enla forma d'aconseguir fer realitat les intencions.

Caldria en moltes ocasions, deixar de banda moltescoses per aconseguir-ne d'altres. Però dubto molt seriosamentque els mateixos polítics puguin comprendre el que estic dient,que és ni més ni menys que: encara que siguem d'esquerres, ladreta pot portar raó i la dreta ha d'admetre en ocasions quel'esquerra no va errada. O dit amb altres paraules: col·locar elsinteressos del poble per sobre dels del partit. I, a partir d'aquí,treballar tots plegats, amb la seva manera de fer per tal de noabandonar identitats, amb una fita comú: el bé del poble i elbenestar del ciutadà.

Polítics

Mateu Pinol i Carrió

ARGENTONACarrer Gran,Tel. 797 10 5

Medi ambientLa regidoria de Medi ambient disposa d'un

Consell Municipal, el qual assessora la Regidoria enels temes de la seva competència. Aquest Consells'ha formalitzat aquest mes de desembre, en el Pledel dia 4, quan es van nomenar els seus membres,després de funcionar durant un any i escaig mentrees preparaven els estatuts. El Consell Municipal deMedi ambient pot estar format per un màxim de 20persones (10 a títol individual i 10 en representaciód'entitats). Aquest cop només 15 persones handemanat formar-ne part, 5 a títol individual i 10 enrepresentació d'entitats mediambientals. Aquestsmembres seran renovats d'aquí a dos anys.

És des de la regidoria de Medi ambient ques'ha endegat la campanya de recollida de pilesusades. Més de 10 establiments d'Argentonacol·laboren en aquesta campanya recollint les pilesque deixin els clients en contenidors que l'Ajuntamentels ha facilitat. On veieu el distintiu "Establimentcol·laborador en la recollida de piles usades" hitrobareu un d'aquests contenidors.

També és molt important informar queArgentona és una de les poblacions on s'endegaràun pla pilot de recollida selectiva de deixalles.Aquest pla preveu la recollida de vidre, paper icartró, roba i materials contaminants separadamentper facilitar el seu reciclatge. Oportunaments'informarà sobre aquest pla, i sobre com col·laborar,cadascun de nosaltres, en la recollida selectiva.

Potser quan surti aquest butlletí ja podreuveure per Argentona uns aparcaments per a bicicletes.S'hauran col·locat gràcies a un conveni entrel'Ajuntament d'Argentona, el Consell Comarcal delMaresme i una empresa publicitària. Aquest mitjà detransport ecològic i saludable s'està utilitzant cadacop més, també a la nostra vila. Per això, amb lacol·laboració dels aparcaments també es farà unacampanya de sensibilització per tal que s'utilitzi labicicleta cada cop més. O si més no, es respecti més

als qui l'utilitzen.Antoni Julià

Regidor de Medi ambient


Sant Miquel, 10 - Telèfon 7970303 - ARGENTONA

FERRETER^MQVFI

ARGENTONAc/ Gran 30Tel. 797 02 07

^

CANSALADERIA XARCUTERIAQUEVIURES

ARGENTONAUrbanització Les GinesteresTelèfon 797 02 55

"LES GINESTERES"Cuina Catalana

mjmjBAR • RESTAURANT

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIESCASAL 1977-1992

"Memorial Salvador Casas i Güell"

Del 26 de desembre del 92 al 3 de gener del 93

Col·labora: Ajuntament d'Argentona

de Cultura, Joan Guitart sobre quines gestions pensava fer per evitar la degradació en què es troba elcastell. Guitart va contestarque no estava previst pres-supostàriament per l'any 93l'arranjament del castell.

És per això que l'Ajuntament de Cabrera creu quesi mai la Generalitat actuaserà ja massa tard. Davantd'aquest retard el consistorique presideix Ramon Boa-das s'està plantejant feractes de protesta tot reclamant una acció ràpida queeviti la degradació definitivadel Castell de Burriac.

El regidor de Cultura del'Ajuntament de Cabrera,Ramon Fontseca, ha informat que l'última part del castell que queda dempeus, latorre de l'homenatge, és enperill d'esfondrament.

Aquesta torre es podriaesllavissar degut al mal estatdels fonaments de la base.Segons l'Ajuntament deCabrera, no només és enperill la torre sinó la resta deles poques parets que queden dretes.

Fa unes setmanes, eldiputat i regidor argentonídel PSC, Josep Clofent vaplantejar una preguntaparlamentària al conseller

El Castell de Burriac en perilld'esfondrament

Més de 500 persones vanassistir a la VIla Botifarrada

L'edició d'enguany de la Botifarrada contra la Hispanitatva comptar amb la presència del secretari general d'ERC,Àngel Colom, de Jaume Profitós del Bloc d'EstudiantsIndependentistes i de Carles Riera, secretari de la Crida. Al'acte, que es va celebrar durant la nit de l'11 al 12d'octubre, hi va assistir també el portaveu municipal d'ERC,Jordi Pinart i com a representació de l'alcaldia hi havia SantiMora, aleshores alcalde en funcions.

La comissió Onze de Setembre es va mostrar molt satisfeta per la participació registrada en aquesta botifarradaque es va fer al pati de l'Escola Bernat de Riudemeia.

Rialles de 150.000 pessetes,corresponent a la subvencióde l'any 1991. Segons l'àreade Cultura aquest deute esfarà efectiu l'any que ve.Recordem que Riallesorganitza activitats d'espectacles infantils cada primerdiumenge de mes, a partdels espectacles que organitzen durant les festesmajors.

La regidoria de Cultura hadonat al grup d'animació infantil Rialles una subvencióde 250.000 pessetes per lesactivitats d'aquest any.Aquesta quantitat complementa una altra subvenció

de 150.000 pessetes que varebre aquesta entitat aprimers d'any. Tot i això, l'àrea de Cultura ha reconegutun deute pendent amb

S'ha atorgat una subvencióa Rialles

^^^^^i.^^


gres Miquel Roca va anunciar la seva renúncia a continuar com a secretari delpartit que presideix JordiPujol.

D'altra banda un altre ex-regidor de l'Ajuntamentpresidit per Esteve Canal,l'antic responsable d'Hisenda Josep Maria Esteve i Sori-guer, ha entrat de regidor al'Ajuntament de Mataró ensubstitució de la membred'UDC, Marta Corominas

Josep Maria Esteve ocupa l'escó dins el grup del'oposició de l'Ajuntament deMataró des de mitjansd'octubre passat.

Nou llibre deJoaquimRipoll

El diumenge18 d'octubrees va presentar a la Sala dePlens de l'Ajuntament el noullibre de Joaquim Ripoll"Històries, llegendes i... deBurriac, Montcabrer i poblesde la rodalia". Aquestapublicació l'ha editat l'àreade Cultura de l'Ajuntament.

Les 207 planes del llibresón una recreació literàriade les llegendes mésconegudes de la nostrarodalia com ara la de labruixa de la pinta d'Or, lacreu de Bei, Bernat deRiudemeia 0 el bandolerCorsec.

Amb aquest, JoaquimRipoll ja ha publicat cincllibres, concretament, "Lapetita història de Forti-5", "Laguerra dels cotxes", "CarrerGran, el meu pati d'estrelles"i "Combatents anònimsd'una guerra que no acabàel 39."

El nou llibre de JoaquimRipoll es pot trobar a totesles llibreries d'Argentona alpreu de 1.800 pessetes.

Poca assistència a la xerradasobre Maastricht

Poc més d'una desena de persones van assistir a unaxerrada sobre el tractat de Maastricht i la construccióeuropea que es va fer el dia 15 d'octubre a la sala d'actesde l'Ajuntament. L'acte va ser organitzat pel comitè locald'Unió Democràtica de Catalunya i va participar de ponentel Diputat i President de la Comissió Catalunya-CE delParlament, Eugeni Pérez-Moreno i Pallarès.

En tot moment Pérez-Moreno es va mostrar partidari queEspanya s'integrés plenament a la comunitat, tot i que elcamí per arribar-hi no serà fàcil degut als molts ajustamentsque haurà de patir l'economia estatal.

Precisament Pérez-Moreno és el primer diputat d'UDCque acompanya oficialment al president de la Generalitat,Jordi Pujol, a un viatge lluny de Catalunya. Concretament al'Argentina. Aquesta és la primera vegada que passa un fetd'aquestes característiques i s'ha donat després delreplanteig de les relacions entre CDC i UDC.

L'ex-regidor de l'Ajuntament d'Argentona, AntoniCarbonell i Nogueras, va serelegit nou president delegat de l'agrupació local deConvergència Democràtica,en la votació que es va fer eldia 27 de novembre entreels militants d'aquest partit.Recordem que Carbonellera el número 3 de la llistaque CiU va presentar a lesúltimes eleccions municipals i va dimitir de regidor elmes de febrer passat permotius de feina. El noudelegat de CDC havia estatregidor de Cultura quan eral'alcalde Esteve Canal itambé va ocupar la carterade Mitjans de Comunicacióquan va dimitir Joan Camps.

Antoni Carbonell substitueix Antoni Julià com adelegat de CDC a Argentona. Julià ja va anunciarque no es presentaria a lareelecció per motius de feina. La cúpula dirigent deCDC s'ha hagut de renovardesprés del congrés d'aquest partit que es va fer aBarcelona els dies 17 i 18d'octubre. En aquest con-

litament general que elspredisposa a d'altres organismes patògens, especialment insectes perforadors que poden arribar acausar la mort de l'arbre.

La presència anual i repetida de processionària enarbres especialment sensibles per la seva ubicació i jamalmesos per les agressionsclimàtiques, obliga en moltscasos a tallar l'exemplar.

A primers del mes denovembre la regidoria deMedi Ambient de l'Ajuntament va posar en marxala campanya d'erradicacióde la processionària en totsels pins i cedres que són alsllocs públics de la Vila. Lamateixa regidoria va fer unacrida als ciutadans quetenen aquest tipus d'arbresals jardins, per tal que prenguessin mesures i acabessin amb aquestes erugues.

La bonança climatològicadels últims anys ha fetaugmentar de manera considerable els danys ocasionats per la processionàriaque ataca totes les espèciesde pins i cedres.

A més, la processionàriasuposa un perill per l'home,ja que les erugues es trobencobertes per uns pèlsoticants que poden provocar importants reaccions al-lèrgiques i lesions oculars.

L'efecte de la plagaprodueix diferents efectes,tot depenent de l'edat del'arbre atacat. Els exemplarsmés joves són els que queden més malmesos si laplaga ós forta. En el casdels exemplars adults, produeixen una minva en elseu creixement i un debi

Ja ha acabat la campanyacontra la processionària

que fos en planta baixa. Perla compra d'aquest local laDGCT oferia 22,5 milions depessetes. El termini per presentar les ofertes va acabarel dia 23 de novembre.

Amb això s'ha donat elprimer pas per posar al dial'oficina de Correus d'Argentona que en els últims anysha provocat moltes queixesdels usuaris.

La direcció general deCorreus i Telègrafs hapublicat anuncis a diaris dedifusió estatal on es feiauna oferta dirigida al'adquisició d'un local perinstal.lar-hi una nova oficina de Correus.

L'anunci es va publicarel dia 13 de novembre i esdemanava un local cèntricde 150 metres quadrats i

Comencen els tràmits per fer Antoni Carbonell,una nova oficina de Correus nou delegat de CDC

',oses^ ©e^la Vila-


PUNTUALITZACIOEn el número anterior, quan ens referíem a ladetenció de traficants de drogues a Can Cabot, encap moment ens volíem referir a la casa que dónanom a aquesta urbanització.

Nova al·legació a l'entorn dela protecció de la casa dePuig i Cadafalch

A primers del mes denovembre, l'Ajuntamentd'Argentona ha presentatla segona al·legació con-

*^^* f^1> tra la delimitació que ha^ , .' *\ fet la Generalitat a l'entorn^ 'de protecció d'aquesta

*^ casa de la Plaça de

Vendre.El departament de Cul

tura de Joan Guitart ha'-' declarat la Casa de Puig" i Cadafalch bé d'interès

Ts cultural i, com és pre-, ~ ceptiu ha dictat unes

"'• normes per tal de preservar l'entorn.

L'Ajuntament creu quela zona de protecció al

j voltant de la casa de Puigi Cadafalch és excessiva.

L'entorn de protecció del monument és l'àrea delimitadaper una línia imaginària tancada, de forma irregular, queneix a l'encreuament de l'eix dels carrers de Dolors Monserdài Sant Ferran; segueix per l'eix d'aquest carrer passant pelsnúm. 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 i 17, i gira per resseguir lamitgera entre els núms. 17 i 19 del carrer de Sant Ferran iper la comuna que conforma el fons de la parcel·la núm. 19del carrer de Sant Ferran i el núm. 7 del carrer de Torras iBages, per sortir al carrer de Torras i Bages per la mitgeracomuna als núm. 5 i 7 del carrer esmentat, el qual travessaper anar a buscar la mitgera als núm. 12 i 14 del carrer deTorras i Bages. Passa per les façanes posteriors delsnúms. 1 i 1 bis de la plaça de Vendre i la mitgera entre elsnúms. 37 i 39 del carrer Gran, fins a l'eix d'aquest carrer, pelqual continua. Gira per la mitgera dels núms. 47 i 49 delcarrer Gran per anar a buscar la mitgera de fons de laparcel·la de la finca núm. 4 del carrer de Dolors Monserdà.Per aquesta mitgera envolta l'entorn de les parcel·les núm.4,6,8,10,10 bis, 12,14,14 bis, 16 i 18, totes elles corresponents al carrer de Dolors Monserdà, per anar a buscarl'eix d'aquest carrer per la mitgera de fons de la parcel·lai lateral de lafinca núm. 20 del carrer esmentat. Gira l'entornper aquest eix, i en el punt on aquest eix es creua amb l'eixdel carrer Sant Ferran es tanca l'entorn de protecció de laCasa Puig i Cadafalch.

fer efectiva a primers delmes d'octubre. Amb elsdarrers ajuts rebuts pelMuseu i les vendes decàntirsdurantaquestany.eltotal d'ingressos d'aquestainstitució arriba als 12milionsde pessetes. Aquesta quantitat cobreix gairebé latotalitat de despeses de lainstitució que pujen a12.250.000 pessetes.

El Centre d'Investigació iDesenvolupament Empresarial, organisme que pertany a la Conselleria d'Indústria de la Generalitat hafet efectiu al Museu delCàntir uns ajuts econòmicsper valor de 2.935.000pessetes, com a suport dela Fira de Ceràmica i Terrissaque s'ha fet aquest anydurant la festa Major.

Aquesta subvenció es va

El Museu ha rebutsubvencions pervalor de 3 milions

sensibilitzar la població sobre el conflicte.

Aquest acord de l'Ajuntament d'Argentona estrametrà al president delConsell Comarcal, el president de la Generalitat, elpresident del govern centrali també al consell de seguretat de les Nacions Unides.

El col·lectiu "Avui Bòsnia iSomàlia i demà..?" va clourea mitjans d'octubre lacampanya de recollida dequeviures i roba per tald'ajudar Somàlia. Concretament a Argentona s'hanlliurat 178 quilos de llet enpols, 145 quilos de cacao,uns 185 litres d'oli d'oliva, 25mantes i 75 llençols.

Per la seva banda, aquestcol·lectiu ha programat peldia 23 de gener a la tardauna xerrada sobre cooperació i desenvolupamentdins la campanya de Bòsniai Somàlia. Concretament hiassistirà l'eurodiputat delPDS italià, Lucciano Vechi,integrat al grup de l'EsquerraUnitària Europea i membrede la Comissió de Desenvolupament i Cooperació delParlament d'Estrasburg.

Unes 60 persones vanassistir el dia 31 d'octubre ala xerrada anomenada "És

possible pacificar Bòsnia-Herzegovina? Entendre elconflicte", que va organitzarel col·lectiu argentoní "AvuiBosnia i Somàlia i demà...?"

Entre els ponents hi haviael periodista del diari AVUI,Eric Hauck, antic companydel periodista gràfic JordiPujol que va perdre la vidaen el conflicte. Durant laxerrada Hauck va denunciarla falta de sensibilització queexisteix en la majoria de lapoblació davant la difícilsituació de Bòsnia. Un altredels ponents, l'economistaArcadi Oliveras va remarcarque les úniques dues viesque es poden fer servir perdesactivar el conflicte éspressionar davant l'opiniópública perquè els governsactuin a Bòsnia i, sobretot,ser solidaris.

D'altra banda el ple municipal del mes de novembreva aprovar per unanimitatuna proposta d'IC quedemanava l'adhesió del'Ajuntament a les campanyes de solidaritat i per

Argentona amb Bòsnia-Herzegovina

Coses de la Vila


CAP Dl REI...Despatx al públic Dilluns - dimarts dimecres - divendres de 2/4 d'11a 2/4 de 2...

Documents

Transcript of CAP Dl REI...Despatx al públic Dilluns - dimarts dimecres - divendres de 2/4 d'11a 2/4 de 2...