Cap de llista de la candidatura de la CUP a Lleida › Pdfs › recull_premsa › 2017 › 12 ›...

Edició de LleidaDISSABTE · 16 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14490 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13360 - EL PUNT

1,50€

Cap de llista de la candidatura de la CUP a LleidaMireia Boya P56

“Els aranesosdemanaran elseu referèndum”

815734-1164610®w

1344

05-1

1638

83w

Hi faltes tu Amb el diari de demà, quatre postals per enviar a JordiCuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn

Rajoy llança ara el 155 contra lahisenda catalanaFET · Madrid sacseja l’AgènciaTributària escudant-se en el fet queel govern no tenia competències

INUTILITAT · L’estructuracatalana era plenament legali implicava una rebaixa de costos

P6-22

Miquel Iceta P16,17

Cap de llista del PSC

“El president seràun independentistao seré jo”

CULTURA I ESPECTACLES P40-41

Un moment de l’entrega dels premis literaris d’Òmnium Cultural durant la Nit de Santa Llúcia ■ REDACCIÓ

Una Santa Llúcia d’excepció

CULTURA P44

Madrid faretirar unrecurs perSixenaMéndez de Vigo diuque el ministeri noen tenia coneixement

Impuls econòmicdel consum internEl PIB de Catalunya puja menys delprevist, però per sobre del d’Espanya

Eurodiputat P14Ian Hudghton

Rosa PeñafielNúmero 7 de la llista per Lleida de la CUP P18

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE DESEMBRE DEL 2017

abim de la con-dició humana.

Som aquí i no la po-dem perdre mai devista. Tan fràgils comsom, no sabem benbé quin grau de pati-

ment estem disposats a suportar i atraslladar. Sovint tinc la impressió queamb això del patiment passa com ambaquella llei que tots ens sabíem de jo-venets que l’energia ni es crea ni esdestrueix, només es transforma. Passaalguna cosa semblant amb el pati-ment, amb el dolor. Què té de compli-cat l’ofici de viure? Amb tantes cosesbones, i tantes de dolentes. Possible-ment l’escriptor italià Cesare Pavese,que va viatjar al regne dels morts ambnomés 41 anys, en devia tenir les claus,i per això aquest títol (L’ofici de viure)paradoxalment va ser el darrer que vaescriure, amb un seguit de medita-cions sobre l’existència, els records, elssomnis.

Potser només estem fets de re-cords. Potser el millor és quedar-sesempre amb la millor estampa que si-guem capaços de retenir de cada hora,

de cada dia, de cada persona. Aquellsomrís que ens faci arribar més enllàdels dies feixucs. No podem fer altra-ment que aixecar-nos buscant instantsde felicitat, pessics. Em serveix bastirun paradís artificial, tant és si amb unaobra esforçada, o per un simple truc.Som en dies màgics, tot el cicle nada-lenc, que va del tió als Reis, passant perl’home dels nassos, no funciona sensetruc, i bé que ens regala moments queens acompanyaran per sempre. Perquècom escrivia Pavese el 19 d’abril de1940, les generacions no es fan velles:“Tot el jovent de qualsevol temps i civi-lització té les mateixes possibilitats desempre.” Vull creure que és veritat, i quefins i tot aquells que han buscat la inti-mitat del seu adeu, que han acabat elcamí i han plegat abans d’hora, deixenalgun marge d’esperança, algun recordde somrís, a banda de transformar elseu patiment en el dels que el seguei-xen. Que no restin possibilitats als al-tres. Fora d’això la perpetuïtat no la tin-drà ni el nostre paisatge quotidià, i lesoliveres esperaran una glaçada perquèuna generació l’expliqui a una altra.

L’

Keep calmXavier Graset

Tenir ofici

Potser el millor és quedar-sesempre amb la millorestampa que siguem capaçosde retenir de cada hora, decada dia, de cada persona

La vinyetaFer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

lguns afirmen que la il·lusió deNadal s’esvaeix amb l’edat, peròjo observo que algunes persones

com més grans es fan més esperenaquests dies i més els viuen amb in-tensitat. En Jordi Basté, per exemple.L’altre dia confessava en un article laseva addicció a tot el que fa referènciaa Nadal i el seu cicle complet. És clarque en Basté té una ànima una micainfantil. Si no la hi tingués no se sor-prendria de les notícies ni les sabriatransmetre amb la passió amb què hofa. Mentre mantingui la il·lusió per Na-dal, en Basté serà el gran periodistaque és.

Vaig conèixer una senyora que espassava tot l’any pensant en el pesse-bre. Com que era molt tradicionalistaes veia obligada a desfer-lo per la Can-delera, el 2 de febrer. Però com que latradició i l’Amades no marquen amb lamateixa precisió quan el pessebre s’hade fer, ella s’hi posava a final d’estiu.Convivia mig any amb el pessebre almenjador i convidava tot el veïnat acontemplar-lo. “Quina novetat hi haintroduït aquest any, Tereseta?” No-més es podia dir Tereseta, i la novetat

A

era un any la cova a la dreta i l’altreany la cova a l’esquerra, i un any la re-producció amb suro del Cavall Bernatde Montserrat, allà al fons.

L’altre dia em vaig aturar davant laparada més ben assortida de la firaque cada any es munta a la plaça deSanta Anna. Hi vaig observar figuretesque es mouen: la Mare de Déu queacotxa el Nen; un fuster fent anar lagarlopa; un forner introduint fogassesal forn... Una dona que fa un pessebre.Un pessebre dins d’un pessebre, comel teatre dins del teatre a Hamlet. Larepresentació podria ser infinita: la fi-gura que fa el pessebre podria intro-

duir la figura d’una dona que fa el pes-sebre, que a la vegada faria un pesse-bre. Vaig evocar la senyora Teresetaque vivia dins un pessebre. També hihavia un caganer en actitud vivaç d’ei-xugar-se el cul. El venedor de la para-da em va dir que aquests autòmats elsporta de la fira de Nàpols. “A Nàpolstambé és típic el caganer?” “No, peròaviat ho serà; aquest que veu va ser unencàrrec personal meu; com que elvan fer en sèrie, ara se’n poden trobara la fira de Nàpols.” El venedor visitacada any la fira de Nàpols, es passal’any pensant en la fira de pessebresde Nàpols. Per mi que mantindria es-tiu i hivern la parada a la plaça de San-ta Anna. Confirma la meva sospitaamb aquesta observació: “Si els llumsde Nadal dels carrers s’encenen unmes abans de festes, per què els apa-guen l’endemà de Reis? Que els man-tinguin un mes més, no?” Diu “un mesmés” per no dir tot l’any. No em fal’efecte que les figuretes mòbils tin-guin gaire sortida. Les té per al seugaudi personal. Quan tanca la paradaes queda dins, i la senyora que fa unpessebre dins un pessebre és ell.

“Veig a la fira deNadal la figuretad’una dona que fa elpessebre

Manuel CuyàsVuits i nous

Pessebre tot l’any

envolguts senyors.A cinc dies de les eleccions del21-D, i ara que ja heu prohibit

les llums de les fonts de Barcelona i elsllaços de color groc, tant si són a daltd’un arbre de Nadal de dins d’una con-selleria com si són enganxats al jerseid’alguns membres de les meses electo-rals, a mi em sembla que heu fet curt;us agradi o no, el groc s’imposa arreu ihauríeu de mostrar més autoritat,prohibint els contenidors del plàsticque hi ha pels carrers; els Simpson; elsgira-sols; en Piolín; en Bob Esponja;les icones del Whatsapp; El món grocd’Albert Espinosa; la papallona reina;la camiseta del Vilareal; els post-it; elmallot del Tour de France; la Fanta dellimona; en Picachu; el casc dels treba-lladors de les obres; les armilles reflec-tores; el blat de moro; els taxis de No-va York; l’hepatitis; els aneguets de lesfires; els plàtans madurs; el sol; els ro-vells d’ou; els pollets; el color corpora-

B “A mi emsembla, senyorsmeus, que prohibintels llaços grocs feucurt, molt curt

tiu de Vueling; la pinya; les pàginesgrogues de Telefónica (si es que enca-ra existeixen); els cabells de la BelOlid; la mantega; alguna de les ameri-canes de Sala i Martín; els préssecs deCalanda; la línia 4 del metro de Barce-lona; una de les targetes dels àrbitresde futbol; el vestit de l’Uma Thurman

a Kill Bill; les patates fregides; les bús-ties on demà caldrà tirar les postalsque aquest diari donarà per enviar aSànchez, Cuixart, Junqueras i Forn;els cascs dels bombers; el carrer PauClaris, les Rambles i la plaça de Cata-lunya del Monopoly; les pilotes de ten-nis; el símbol de Ferrari; la cançóaquella del Tengo un tractor amarillo;la camiseta de la Via Catalana del2013; la margarina; l’oli de gira-sol; lesportades de la revista National Geo-graphic; la palla (que va cara); la M deMcDonald’s; les abelles; les llimones;els Minions; l’helicòpter dels bombers;Yellow de Cold Play; el Pantone 123;els bitllets de dos-cents euros; en Zipid’en Zipi i Zape; el pipí; una de les ane-lles olímpiques; la bandera de precau-ció a les platges; la bandera de Flandes(només faltaria!); alguns formatges; elsubmarí dels Beatles; i, és clar, el pe-riodisme que a hores d’ara fan la majo-ria de diaris de Madrid.

A la Junta ElectoralXevi Xirgo / [email protected]

A la tres

Dimecres va començar al’Audiència de Sevilla el judici

contra Manuel Chaves i José Anto-nio Griñán, expresidents de la Juntad’Andalusia, i 20 alts càrrecs més.La llista d’acusats és, en realitat,més àmplia, però l’interès públic secentra en els polítics prominents.Segons la fiscalia, els acusats vanconstituir una xarxa organitzadaper finançar de manera irregulardeterminades empreses i perso-nes. La xarxa es nodria de dinerspúblics que, en principi, s’havien dededicar als expedients de regulaciód’ocupació, ERO. Així doncs, a lamalversació s’hi afegia un perjudicinotable a un dels segments socialsmés vulnerables, que és el de lespersones que perden la seva feina.

La causa ha necessitat sis anysd’instrucció, durant els quals hemvist, pel que fa al PSOE, algunesconductes que semblaven calcadesdel PP en relació amb el cas de LuisBárcenas. És força possible que eljudici es vulgui dilatar com més mi-llor, però per ara ja es dibuixen algu-nes evidències. La principal és que,presumptament, el PSOE haviaconstruït una xarxa clientelar ambfons públics amb l’objectiu de per-petuar-se en el poder. La corrupció,quan es fa estructural, posa de ma-nifest la debilitat de l’administració.El PP i el PSOE afirmen que Espa-nya és una democràcia exemplar,però els fets tenen el costum dedesmentir-los.

I encara es pot fer una altra re-flexió: la majoria dels altaveus me-diàtics que presenten el sobiranis-me català com una fosca maniobraper tapar la corrupció del govern deCatalunya, releguen la informaciósobre el judici andalús a llocs bendiscrets. Potser perquè parlar de lacorrupció institucional espanyolapot afeblir el vot unionista a Catalu-nya?

Judici a lacorrupcióestructural

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El festival Temporada Alta de Girona ha tancat laseva vint-i-sisena edició amb un nou èxit de pú-blic. Més de 50.000 espectadors han assistit a lesdesenes de funcions programades. El festival, pe-rò, encara el futur amb incertesa per la reclama-ció de l’IVA que li ha fet Hisenda.

MINISTRE PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

Nova temporada d’èxit

És igual que les estructures de la Hisenda catala-na i les d’altres territoris de l’Estat siguin les ma-teixes. Com que els catalans les volien utilitzar percrear-ne una d’independent, es desactiven. I aixítenim el govern d’Espanya jutjant intencions. Ah, ien plena campanya. Què hi diu la Junta Electoral?

-+=

-+=

Literatura en formaJoan-Lluís Lluís

Igualtat a l’espanyolaÍñigo Méndez de Vigo

-+=

Salvador Sunyer

La força de qualsevol literatura rau en els seuscreadors i en els seus lectors. I la catalana és moltpotent. Molt més, en proporció, que altres literatu-res amb més parlants. Per això molesta a determi-nats poders, que la voldrien laminada. Joan-LluísLluís és una demostració més d’aquesta força.

ESCRIPTOR

DIRECTOR DEL FESTIVAL TEMPORADA ALTA

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/o8dfny

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE DESEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Ocupar unmuseu

enimos a ocupar el museo.” Eren dos quarts dequatre de la matinada, dilluns passat, i ja feia

més de tres hores que l’equip directiu i tècnic del Museude Lleida estava tancat dins de l’edifici per ordre delsMossos. L’arribada de la Guàrdia Civil en la freda iplujosa nit amb aquestes tenebroses paraules va obrir elcapítol més fosc del litigi pels béns del monestir deSixena. I tant si el van ocupar: prop d’un centenard’efectius de La Benemérita, alguns d’ells armats fins ales dents, van vigilar les feines d’embalatge i càrrega de

les obres (el museu té proves quealgunes de les més delicades vansofrir danys abans i totd’emprendre el camí cap a Aragó,on només arribar van serdesembalades amb unes pressesque tampoc els faran bé). ¿Algús’ha parat a pensar com van viureaquesta nit tan trista i tensa els

treballadors del Museu de Lleida i alguns alts càrrecs delDepartament de Cultura que també eren dins del’edifici? Junt amb les peces requisades, ells han estatles grans víctimes d’aquesta operació tramada perdenigrar un país llançat a la gola del llop de l’article 155.L’organisme internacional més important en matèria demuseus, l’Icom, ho ha condemnat sense ambigüitats.Ull, perquè en aquest ens de tant prestigi hi harepresentats professionals i museus de tot Espanya.També aragonesos. El sentit comú en la protecció delpatrimoni no hi entén, de nacionalitats.

“V

Les obres i elsprofessionalsdel patrimonihan estat lesvíctimes delcas Sixena

1any

Milers de persones responen ala crida de les entitatssobiranistes a denunciar eljudici polític a la presidenta delParlament, Carme Forcadell

10anys

20anys

Artur Mas afirma que “ERC haentregat tot el poder gratis alPSC. El que haurien de fer éstreure la crosta espanyolista dela direcció del PSC”

El Banc d’Espanya aplica unabaixada històrica als tipusd’interès reduint l’oficial unquart de punt i deixant-lo al4,75 per cent.

Va de democràcia Mas i el tripartit Baixada dels tipusTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

em estat vícti-mes d’un auto-

cop d’estat al millorestil Fujimori, ens hanapallissat a les portesdels col·legis, han em-presonat o enviat a

l’exili polítics i activistes, han restringitdrets fonamentals com la llibertatd’expressió o d’informació, han supri-mit l’autogovern, han convocat elecci-ons forçades i imposades. I si, tanma-teix, tornem a guanyar?

Estem vivint –o patint– una campa-nya electoral atípica. Hi ha candidatsque no poden participar de mítings ode debats, que no poden ser entrevis-tats als mitjans i que ni tan sols sabensi podran recollir les seves actes de di-putats en cas de ser elegits. Els partitsunionistes gaudeixen d’una presència iun suport mai no vistos en els mitjansde comunicació estatals públics i pri-vats, disposen de recursos econòmicsil·limitats per fer propaganda i marxan-datge, i alhora es beneficien de les per-secucions i restriccions que disposa laJunta Electoral, que gairebé sempreafecten partits independentistes. I si,

tot i aquestes circumstàncies tan ad-verses, tornem a guanyar?

Les enquestes cuinades i la pressiómediàtica asfixiant han aconseguitcrear un estat d’opinió que ens fa creu-re que la victòria unionista és una pos-sibilitat certa, que Ciutadans pot ser elpartit més votat i que Inés Arrimadasté números d’esdevenir la 131a presi-denta de la Generalitat de Catalunya.La veritat no la sabrem fins al 22 dedesembre, però fins avui encara no hetrobat ni un sol independentista quehagi deixat de ser-ho, o que hagi deci-dit canviar el seu vot cap a una opcióunionista, o que pensi quedar-se a ca-sa el proper dijous. Cap ni un. En reali-tat, qui haurà de demostrar que és ca-paç de mobilitzar fins a l’últim delsseus simpatitzants serà el bloc uni-onista, i ni així no podrà garantir la sevavictòria. L’independentisme és el movi-ment hegemònic de la política catala-na i seguirà essent-ho. Siguem opti-mistes. Anem a votar. Anem a guanyar,un cop més.

H

Full de rutaGermà Capdevila

I si guanyem?

Les enquestes cuinadesi la pressió mediàticaasfixiant han aconseguitcrear un estat d’opinióque ens fa creure que lavictòria unionista ésuna possibilitat certa

“Minimitzar-losés important

ls desequilibris del sector exteriorhaurien d’estar més presents en elsdebats de política econòmica. Els de

la balança per compte corrent, d’una ban-da, i els del deute extern dels països, de l’al-tra. Uns desequilibris que, evidentment,estan relacionats. La balança per comptecorrent és el saldo dels intercanvis de bens iserveis (les exportacions menys les impor-tacions) més (o menys) el saldo de les ren-des i les transferències entre el país i la res-ta del món. Les variacions en el saldo de labalança per compte corrent faran aug-mentar o disminuir el deute dels païsosamb l’exterior, és a dir el patrimoni o l’en-deutament net del país en relació a la restadel món. Pel que fa a la balança per comptecorrent, a Europa hi ha països que tenen unsuperàvit molt important. Alemanya –elpaís més significatiu per la seva importàn-cia quantitativa– tenia el 2017 un superà-vit del 8,1% del PIB (i ha estat per sobre del4% des de 2004). En una situació semblantes troben Holanda, Suïssa, diversos païsosnòrdics (Dinamarca, Suècia, Noruega) i,en menor mesura, Àustria. Per contra, en-tre els països amb més o menys dèficit s’hitroben el Regne Unit, França, Bèlgica i Fin-

E làndia. Hi ha, d’altra banda, els casos deGrècia, Espanya, Itàlia i Portugal que vanarribar a tenir uns dèficits rècord a la sego-na meitat dels anys 2000; ara han arribat al’equilibri o a un petit superàvit, a partir del’aplicació d’unes polítiques molt duresd’austeritat i de reformes laborals i de dis-minució dels salaris (el que s’ha anomenatdesinflació competitiva) –ja que l’existèn-cia de l’euro impedia la devaluació de la mo-neda– amb un estancament o disminucióde la demanda interna i el conseqüent dèbilcreixement o disminució del PIB.

COM A CONSEQÜÈNCIA de l’evolució de labalança per compte corrent, hi ha algunspaïsos que han anat acumulant un impor-tant endeutament amb l’exterior (per ex-emple el 2016, Grècia el 138% del PIB, Es-panya el 84%, França el 16%, Itàlia el 10%).

Per contra, altres països s’han convertit encreditors nets importants (com Holandaamb el 69% del PIB o Alemanya, el 54%).

COM JA VAN ASSENYALAR KEYNES i els seusdeixebles postkeynesians (Meade i altres),o com es preveu teòricament als Tractatsde la UE, aconseguir minimitzar aquestsdesequilibris és important per a un bonfuncionament de l’economia mundial.Tanmateix, en el capitalisme (també enl’estadi neoliberal) sempre es dona unacontradicció entre els interessos dels capi-talistes individuals, que volen maximitzarels beneficis (i, per tant, reduir els salarisdels seus treballadors), i els interessos delscapitalistes com a classe social, que neces-siten vendre el que produeixen i, per tant,que la renda per comprar-los (bàsicamentels salaris) sigui prou elevada. Si no, han debuscar mercats exteriors. En aquest cas ide la mateixa manera, es produeixen tam-bé uns desequilibris en que els països méscompetitius no volen renunciar al seu esta-tus de superàvit exterior i de creditors, co-sa que provoca que altres països hagin detenir dèficits exteriors o/i, en el llarg termi-ni, s’hagin d’endeutar amb l’exterior.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

Desequilibris europeusTribuna

No agafeu elcotxeb Si a qualsevol dels con-ductors que formen cuescada dia a la C-58 o a qual-sevol altre via els preguntés-sim per què agafen el cotxe,les respostes es podrien re-sumir en dues: no tinc capaltra forma d’arribar a la fei-na o als estudis, atès el llocon visc, els horaris o el llocon haig d’anar; trigo menysque agafant transport pú-blic. El primer argument es-taria justificat, el segon,gens, i té relació directaamb la greu problemàticade la contaminació i de lesmalalties que causa. Afe-gim-hi que el 80%d’aquests cotxes els ocupanomés el seu conductor.

La llibertat individual ab-soluta per desplaçar-nos encotxe quan i com volem s’hade revisar quan es tracta demoure’ns per les àrees me-tropolitanes i les seves zo-

nes d’influència. I ha de co-mençar per la reflexió ma-dura de cadascun de nosal-tres i no esperar que les au-toritats ens prohibeixin cir-cular. Ja serà tard. Ja no tésentit agafar el cotxe totsols, ser un gra de sorra del’empudegament global te-nint a l’abast trens, metros ibusos, encara que agafar-los ens comporti trigar més.Mitja hora més és el tempsque es considera raonablepels entesos nòrdics en ma-tèria de circulació viària isistemes de transport pú-blic eficient.

El transport públic actualencara és millorable però jahi ha una oferta variada i ac-cessible que ben programa-da permetria que el 60 percent dels vehicles que circu-len entre setmana no ho fes-sin. Els qui tenint alternati-ves reals d’usar el transportpúblic, sol o combinat ambels de diferents operadors,encara que triguem una mi-

ca més, no els agafem, hau-ríem de sentir-nos culpablesd’agafar el cotxe cada matí.Ens hi va la nostra salut i ladels qui agafen el transportpúblic.VICENÇ MACH JULIANASabadell (Vallès Occidental)

Saben poc delmón que els tocagovernarb El politòleg anglès DavidRunciman explica que enhaver-se professionalitzat lapolítica, aquesta ha quedatrelegada a una carrera ontots els esforços es dedi-quen a saber-ne els meca-nismes. Conseqüentmentels polítics acaben sabentbastant poc del món que elsrodeja.

D’altra banda, avui tot haesdevingut tan especialitzati tècnic, que fa que esti-guem familiaritzats amb fi-gures com els tecnòcrates(experts especialistes en

economia, finances, etcète-ra), que substitueixen elspolítics en una paròdia del’extorsió, ja que ens veiemobligats a demanar ajuda aqui ens ha ficat en els pro-blemes. És aquesta desco-neixença el que fa que moltspolítics sonin falsos i popu-listes i d’altres com robotsfreds i distants.Necessitemautèntics i bons polítics queconeguin el món que els ro-deja.JOSÉ ROSELLÓBarcelona

FE D’ERRADES

Xavier Valls va perdre elpare a Hipercor amb 9anys, i no pare i mare amb7, com es deia en l’articlepublicat ahir sobre la mos-tra dedicada a l’atemptat.Una altra de les víctimesesmentades es diu NúriaManzanares, i no Llamaza-res, com també es deia pererror.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE DESEMBRE DEL 2017

Miquel Iceta, CANDIDAT DEL PSC A LA PRESIDÈNCIA DEL GOVERN

“La DUI va fer inevitable l’aplicació del 155, que,afortunadament, ha servit per convocar eleccions”

La frase del dia

“No podem ferres més quepersistir en la viapacífica, cívica iparticipativa en elcamí cap al’efectivitat de laRepública, encaraque això impliqui unprocés més llarg

o afirmava el president CarlesPuigdemont en una recent en-trevista al diari Ara: “Mentre

conduïm la situació en termes demo-cràtics de participació positius, l’Estatno guanyarà mai. Si l’Estat ens porta alseu terreny de joc, la confrontació, laulsterització com en diuen, perdrem.”Crec que l’independentisme en el seuconjunt no pot estar més d’acord ambaquestes paraules. No podem fer resmés que persistir en la via pacífica, cívi-ca i participativa en el camí cap a l’efec-tivitat de la República, encara que aixòimpliqui un procés més llarg i en el qualsovint es pugui caure en la desesperan-ça. A més agressió desproporcionadaper part de l’Estat, més dignitat en laresistència pacífica. Aquesta és la veri-table via transformativa que implical’aspiració independentista catalana ique atorga un caràcter revolucionari aldesenvolupament de la democràcia li-beral a occident. Si la construcció d’en-titats sobiranes, també dels estats avuisuposadament liberaldemocràtics, haestat des dels inicis de la modernitatcaracteritzada per la irrupció de con-flictes cruents, la perspectiva que Ca-talunya ha d’oferir al món és la d’ungest d’emancipació nacional basat enla mobilització popular i en l’oposició atota forma de violència.

AQUESTA FÓRMULA NO FARÀ res més queincrementar la legitimitat de la causacatalana. Ja ho està fent. Que el jutgedel Tribunal Suprem espanyol hagi de-cidit retirar l’ordre de detenció contrael president i els membres del seu go-vern a l’exili perquè temia un rebuig al’extradició per part de la justícia belga(o una reducció dràstica dels delictespels quals podien ser jutjats) és unamanifestació d’aquest triomf de la viano-violenta. Així, per molt que fiscals ijutges espanyols hagin forçat una in-terpretació dels tipus penals a fi de jus-tificar la presó provisional per als con-

H sellers i els dirigents de les entitats so-biranistes, aquesta interpretació, laque assegura que els empresonats estroben implicats en actes violents,sembla inacceptable per instànciesd’altres estats europeus. Un altre ex-emple: malgrat les intencions del presi-dent del govern espanyol d’allargar laintervenció de la Generalitat a travésde l’aplicació de l’article 155 de la Cons-titució durant sis mesos o més, Maria-no Rajoy s’ha vist forçat a convocareleccions el 21 de desembre, unes elec-cions probablement imposades des del’àmbit europeu perquè alguns delsseus agents polítics entenen impres-cindible un pronunciament democrà-tic. Al meu parer, l’obtenció d’una clara

majoria independentista (superar, perexemple, el llindar del cinquanta percent dels vots emesos en favor de la Re-pública) sí tindria repercussions enl’àmbit internacional compost per lesdemocràcies del nostre voltant. No espodria negar durant gaire temps mésun atac tan flagrant als valors que vancomportar la fundació de la Unió Euro-pea: la pau, els drets fonamentals i lademocràcia. Una violació persistent enels drets d’una majoria nacional clara-ment expressada en unes eleccionslliures tindria un cost massa alt per alprocés d’integració, segurament de re-percussions històriques molt més pro-fundes que la retirada de la Gran Breta-nya de la Unió.

ÉS CERT QUE, COM SUCCEEIX en tots elsprocessos d’independència, el sobira-nisme haurà de bregar amb una radica-lització de la minoria espanyolista co-adjuvada pels aparells de l’Estat, peròuna reacció així sempre cal interpre-tar-la com una manifestació de feblesaja que, mentre que la catalanitat conti-nuarà existint en qualsevol circums-tància, en una República catalanal’oposició espanyolista acabaria perdissoldre’s en un context nacional “ba-nal”, per dir-ho en els termes de Mi-chael Billig.

COM MÉS GREU SIGUI l’embat llançat perles autoritats de l’Estat o pels seus re-presentants a Catalunya amb més in-tensitat es revelarà aquesta feblesa sila resposta independentista és de sere-nor. En un previsible col·lapse econò-mic i institucional espanyol, que es potderivar a partir de l’any vinent quan,per exemple, el Banc Central Europeuredueixi el seu programa d’adquisicióde deute sobirà, l’independentisme had’emergir fort en el seu compromísamb la pau per dibuixar el terreny dejoc en el qual som més poderosos: el deldiàleg, el de la negociació i el del pacte.

Hèctor López Bofill. Professor de Dret UPF

Compromís amb la pauTribuna

SísifJordiSoler

es eleccions del27-S del 2015 van

tenir la participaciómés alta de la història:més d’un 77%, rebai-xat a un 75% per ladistorsió que suposa

l’escàs vot exterior. Amb aquestes xi-fres altíssimes, mai vistes, l’indepen-dentisme va guanyar per un marge demés de 250.000 vots –restant-hi fins itot els d’Unió, que no va assolir repre-sentació, i extraient del càlcul l’universcomú– i va obtenir una majoria absolu-ta de 72 escons, que va superar en 20els unionistes. Enquestes apocalípti-ques, aparegudes bàsicament en mit-jans de la caverna, venen ara no ja tansols que la majoria absoluta perilla–que pot ben ser–, sinó fins i tot, en unexercici d’imaginació molt més discuti-ble, que els seus poden guanyar. Es ba-sen, per fer-ho creure, en unes xifres demobilització de l’espanyolisme encaramolt més altes que fa dos anys, que hiseran, però perquè la situació es rever-teixi i els números els surtin –tenint encompte, a més, que el nou votant ésmajoritàriament independentista–hauria de passar que alguns, molts dels1,96 milions de votants de JxSí i la CUPel 27-S es fessin enrere. I si l’1-O, sotal’angoixa dels cops de porra, no ho vanfer –el sí va créixer per sobre dels dosmilions–, per què ho han de fer ara?

Pot ser que molts d’aquells us sentiudefraudats per la situació de desprésdel 27-O; potser n’hi ha que us creieuenganyats perquè no veieu on eren lesestructures d’estat; altres esteu des-moralitzats per la resposta de l’Estat i laUE, o per una situació de bucle en quèno es veu un horitzó clar de resolució... Ide debò us rendireu ara? Realment el21-D engegareu a rodar tot el camí fet,fins al punt de no votar o de lliurar elpaís a qui el vol de genolls? Només l’in-dependentisme pot perdre aquesteseleccions. I jo no crec que ho faci.

L

De set en setÒscar Palau

A l’‘indepe’frustrat

L’executiu de Mariano Ra-joy està decidit a esprémertant com pugui la inter-venció de la Generalitat, através de l’article 155, pergarantir-se que no quedani rastre de les anome-nades estructures d’estatamb què el govern deJunts pel Sí pretenia cul-minar el procés cap a laRepública. Ahir va ser eltorn de dos elements quen’havien de ser els pilars:l’Agència Tributària deCatalunya i el Diplocat. ElConsell de Ministres vaaprovar desmantellar undels últims reductes enquè s’havia de basar la fu-tura hisenda catalana: lapossibilitat que el departa-ment que dirigia Oriol Jun-queras centralitzés el pa-gament dels tributs esta-tals –l’IVA, l’IRPF i l’im-post de societats, així comles cotitzacions a la Se-guretat Social– que haviad’assumir el sector públiccatalà, una mesura queafectava gairebé el 90% deles entitats del sector.

El ministre portaveu,Íñigo Méndez de Vigo, noamagava que la fulmina-ció d’aquest servei forma-va part de l’objectiu de LaMoncloa de revertir totsels plans de desconnexió

de l’equip de Carles Puig-demont. Així, mentre in-sistia en la tesi de l’embrióde la futura hisenda, asse-gurava, contradient el cri-teri dels antics responsa-bles de la Generalitat, queles institucions catalanesno tenen competènciesper centralitzar i gestio-nar el conjunt de la liqui-dació dels tributs estatalsa través d’una entitat prò-pia. Tot i que n’hi ha d’al-tres que s’hi han interes-sat, De Vigo subratllavaque no hi ha cap comuni-

tat que utilitzi aquest sis-tema per abonar els im-postos. Ahir, si més no, elConsell de Ministres bar-rava el pas al sistema cata-là, deixava sense efecte elsconvenis entre l’ATC i lesentitats públiques i obliga-va a desmuntar les estruc-tures organitzatives pergarantir-ne el funciona-ment dins l’Agència Tribu-tària, com la direcció gene-ral de Protecció Social.

L’administració tribu-tària catalana havia estaten el punt de mira de l’exe-

cutiu del PP des que es vanfer les primeres passes percrear-la i, de fet, el mateixTribunal Constitucionall’havia deixat gairebé sen-se funcions, responent arecursos presentats pelgovern de Rajoy. Ahir, ve-ient el darrer cop que s’as-sestava al sistema, el dele-gat del govern espanyol,Enric Millo, insistia que elsistema era “insostenible”i generava “confusió” en-tre els organismes i fun-cionaris implicats pel fetque provocava “més buro-cràcia i més tramitació”.

Rebutjant els argu-ments dels seus impul-sors, que adduïen precisa-ment raons d’estalvi i d’efi-ciència per mantenir elmodel de pagament cen-tralitzat d’impostos apro-vat l’estiu passat, Millosentenciava que tot plegatgenerava inseguretat jurí-dica i “excedia les compe-tències” de la Generalitat.

Des que es va activar,el 27 d’octubre, el Consellde Ministres es reuneixperiòdicament de maneraextraordinària només perabordar el desenvolupa-ment del 155 a través delsdiversos ministeris, quesón els que, de fet, dirigei-xen els departaments ca-talans des de fa gairebédos mesos. En el tornd’ahir, també es va acor-

dar liquidar definitiva-ment el Patronat Cata-lunya Món - Consell de Di-plomàcia Pública de Cata-lunya (PCM-Diplocat). Sibé la paralització d’aquestens va ser una de les prime-res mesures que va adop-tar el govern espanyol enaplicació del 155, ara esprocedeix a crear un con-sorci per liquidar-lo defi-nitivament en un períodemàxim de quatre mesos.

Imatge internacionalEl desplegament d’aquestorganisme va ser un delsfronts d’atac permanentdes de l’executiu espanyol,que durant anys es va de-dicar a combatre la tascad’expansió internacionalque Catalunya desenvolu-pava des de la Generalitat.Una de les queixes recur-rents del PP era que el go-vern de Puigdemont haviaaconseguit guanyar la ba-talla de la imatge i del relaten els mitjans internacio-nals, sobretot durant el re-ferèndum de l’1 d’octubre ien els dies posteriors coma conseqüència de les sim-paties que havia despertatel procés i del rebuig a laviolència que havia impe-rat durant tota la jornadaelectoral.

Ciutadans, per la sevabanda, també havia pres-sionat força el PP per exi-

gir que es desmantellésla presència catalana al’exterior i, sobretot, re-clamava el tancament deles anomenades “ambai-xades”. Tant és així que,en el primer decret peraplicar l’article 155, Rajoyva ordenar desmantellarles oficines a l’exterior, ex-cepte la de Brussel·les, i enva destituir tots els dele-gats, fins i tot el de Madrid.

Mentrestant, Rajoy tor-nava a remarcar ahir desde Brussel·les la “propor-cionalitat” amb què el seuexecutiu està aplicant el155. I hi afegia que es man-tindrà fins que no es formiun nou govern a Catalu-nya. Mentre el Consell de

Ministres continua ambl’objectiu setmanal de li-mitar l’autogovern, el pre-sident espanyol assegu-rava que la intervenció dela Generalitat està sent“ponderada” i “raonable”,i insistia en la idea quehauria resultat impensa-ble que l’executiu espa-nyol no hagués fet res des-prés de la declaració d’in-dependència. En clau elec-toral, Rajoy en aquestaocasió sí que va voler co-mentar les enquestes ques’han anat publicant sobreel 21-D, les quals demos-tren, al seu parer, que elsuport massiu de l’electo-rat a la independència ésuna “falsedat”. ■

RedaccióMADRID

Fulminaciódefinitiva perla via del 155DESMANTELLAMENT El govern espanyol impedeix a la Generalitat centralitzarel pagament de tributs estatals adduint que forma part del pla de les estructuresd’estat CONSORCI Es crea una entitat per liquidar el Diplocat en quatre mesos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rajoy insisteixa defensar l’ús“proporcional”de l’article

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Així ho assegura elcandidat del PSC,Miquel Iceta, en unaentrevista en la rectafinal cap al 21-D

Domènech retreua ERC que vulguifer president unPuigdemont que téper model Israel

“El presidentserà unindependentistao seré jo”

Mélenchoncarrega contral’existència depresos políticsNacional

Mariano Rajoy,ahir, durant unaroda de premsa aBrussel·les ■ EFE

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE DESEMBRE DEL 2017

Recta final cap a un21-D de punt i seguit

L’APUNT sició de l’unionisme amb un esfondrament del PP, unPSC a l’alça i sobretot uns Cs amb possibilitats realsde guanyar les eleccions si ERC no ho impedeix com aforça que lidera les enquestes. L’independentismehauria de ser conscient que és més fort del que elsunionistes voldrien i que cal posar les bases perquè el21-D no sigui un punt final, sinó un punt i seguit.Ferran Espada

En la recta final cap al 21-D hi ha algunes evidènciespersistents, com ara que els partits independentistes–ERC, JxCat i la CUP– poden revalidar la majoria abso-luta. Aquest seria un èxit titànic que cal valorar ade-quadament tenint en compte les condicions de re-pressió en què han hagut de concórrer aquestes for-ces. Però també és cert que es detecta una recompo-

1790

99-1

1778

85w

Nou cop al model de co-merç català. El TribunalConstitucional va fer ahirun pas més en la seva espe-cial guerra contra la nor-mativa catalana del sectoren admetre a tràmit el re-curs del govern espanyolcontra la llei que va aprovarel Parlament el juliol pas-sat. El recurs del govern delPP se centra en una sèried’articles de la norma, si bétambé demana la suspen-sió provisional de la lleimentre l’alt tribunal resol-gui el recurs.

Entre els articles quecentren el recurs de l’ex-ecutiu del PP hi ha el que re-gula els horaris d’oberturadels comerços. La llei cata-lana marca un màxim de75 hores a la setmana, deles 6 hores a les 21 hores en-tre l’octubre i el maig i de les7 hores a les 22 hores a l’es-tiu. A més, el recurs tambéafecta en concret el règimlingüístic, ja que recorrecontra l’article en què esdiu que els treballadors delsestabliments comercialshan de poder atendre els

clients “en qualsevol de lesllengües oficials a Catalu-nya”. Un altre dels puntsque el PP va portar al TC fareferència als períodes derebaixes. Si bé la norma ca-talana va optar finalmentper no delimitar-les en elseu article 20.6 (també re-corregut en contra) indicaque les “temporades habi-tuals de rebaixes són a l’hi-vern i a l’estiu”. El recurs

del govern espanyol tambéafectava articles en què esdetermina la catalogació demunicipi turístic o on es re-cullen les sancions per in-fraccions.

La tramitació del recursal TC serà previsiblementlenta, ja que l’alt tribunalvol esperar a la formació delnou govern català, amb laqual cosa es pot allargarmesos. ■

a Admet a tràmit el recurs del govern espanyol a Elshoraris i el règim lingüístic del sector, principal objectiu

El TC suspèn la lleicatalana de comerç

RedaccióBARCELONA

La normativa catalana en matèria de comerç ha estat undels cavalls de batalla del PP al Constitucional ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDISSABTE, 16 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

arregar-se tot el que intuei-xen que pot ajudar el projec-te independentista, encaraque sigui plenament legal i

objectivament beneficiós per a l’ad-ministració en tots els sentits. És lapremissa de l’Estat amb el segrestdel govern arran del 155, i és el queva tornar a fer ahir el Consell de Mi-nistres amb una de les principalsmesures per estalviar costos i gua-nyar en sinergies i eficiència quehavia posat en marxa la hisenda ca-talana: l’anomenat projecte Gesto-ria. Un programa, de fet, que copia-va el plantejament del sector privat–el funcionament s’assimilava al dela central de pagaments d’una mul-tinacional– per situar-se a l’avant-guarda d’una administració públicaa l’Estat, fins al punt que s’havia re-but l’interès per replicar-lo d’execu-tius autonòmics tan poc sospitososd’independentisme com ara elsd’Andalusia o el País Valencià. Elstècnics del govern tot plegat així hovan intentar fer veure als del minis-teri, que s’ho han hagut de rumiardiverses setmanes buscant una raósòlida per eliminar-ho, però que alfinal han tirat pel dret i han optatper decapitar-ho igualment. Tant ésque el sistema sigui bo: que l’ideés ide moment només l’utilitzés la Ge-neralitat l’ha acabat condemnant aulls de Madrid, que continua tallantles ales a qualsevol iniciativa catala-na que vulneri la seva uniformitat.

El projecte de racionalització ioptimització de la fiscalitat del sec-tor públic a Catalunya, tal com l’ha-via batejat últimament la secretariad’Hisenda, partia d’un decret de go-vern del 25 d’abril, que es va am-pliar l’11 de juliol i que es va posaren marxa l’endemà de l’1-O, amb elfi últim que l’Agència Tributària deCatalunya (ATC) centralitzés lagestió i recaptació dels impostos es-tatals que paguen totes les entitatspúbliques de l’administració catala-na. Com a mínim, ja que en el futurtenia vocació d’ampliar-se a les ad-ministracions locals i universitatspúbliques que s’hi volguessin adhe-rir. Un objectiu ambiciós, en totcas, que es va presentar el 4 de se-tembre en presència del presidentPuigdemont i el vicepresident Jun-queras en el mateix acte que dona-va el tret de sortida al desplegamenttotal del recorregut autonòmic del’ATC, quelcom que l’Estat no ha re-vertit (fins ara) aprofitant el 155.

C

El programa s’havia posat enmarxa tot just a l’octubre, gràcies aun equip operatiu dins l’ATC de totjust tres persones –que era amplia-ble a deu–, al qual s’afegia el suportqualitatiu de la direcció general deTributs en l’assessorament norma-tiu, de la direcció general de Planifi-cació i Estudis Fiscals per a les ses-sions específiques de formació i delCentre de Telecomunicacions i Tec-nologies de la Informació (CTTI) enels aspectes informàtics i de progra-mari. S’havien adherit al programa,per mitjà de convenis, 156 del totalde 170 ens amb participació majori-tària del govern, que havien iniciataixí la rutina de complir les obliga-cions tributàries a través de l’ATC.

De fet, tot just un 15% del total delsector públic català, ja que encarano hi havia ni els departaments, niels grans ens sanitaris, ni els cen-tres educatius, per exemple. En elsdos primers mesos de funciona-ment, l’ATC havia recaptat vora 38milions d’euros. En darrer terme, elprojecte Gestoria havia de servirper arribar al total de 2.500 milionsl’any que paga el sector públic cata-là en concepte d’IRPF, IVA i socie-tats –als quals caldria sumar els2.000 milions en cotitzacions quees pretenien centralitzar a travésde l’encara inexistent l’Agència deProtecció Social–, uns diners quel’ATC acabava ingressant de la sevatresoreria a l’Agència Tributària Es-

tatal. Un fet, aquest, que a les por-tes de la pregonada desconnexió deseguida va aixecar recels a l’Estat,per la fàcil interpretació que podiacontribuir a finançar els primerspassos de la nova República.

De portes enfora, això sí, el go-vern sempre va ser molt caut i vaassegurar que la mesura estava per-fectament ajustada a la legalitat,com fins i tot va reconèixer el mi-nistre Montoro. De fet, encara hosostenen ara, ja que recorden que lallei general estatal tributària del2003 permet que les entitats pu-guin apoderar un tercer, l’ATC enaquest cas, perquè en compleixi lesobligacions tributàries. I l’AutoritatCatalana de Protecció de Dades haavalat en un dictamen recent que lamesura és legal a aquests efectes.

Des del primer moment, a més,el govern va ressaltar els avantatgesque tenia el programa pel que fa a lasimplificació i eficiència en la ges-tió, derivats de la unificació de cri-teris tributaris per a tot el sectorpúblic –els canvis permanents en lalegislació, per exemple de l’IVA, enrecomanen una revisió constantper poder reclamar o evitar pagarmés grans quantitats, de fins a mésde cent milions–, i l’estalvi econò-mic en la contractació de serveis ex-terns d’assessoria, però també en

les liquidacions finals a l’AEAT. Elgovern quantifica en més d’1,2 mi-lions les despeses en serveis de ges-toria i assessorament extern ques’haurien estalviat, a més dels bene-ficis que generava en economiesd’escala, en la correcta gestió de lafiscalitat o en el fet que hi haguésun interlocutor únic davant d’Hi-senda. Només sumant una vuitan-tena de les empreses del programaen els últims tres anys van haver depagar vora 1,7 milions en sancions,interessos i recàrrecs, xifra que aratambé es volia mirar d’estalviar.

Un darrer exemple: de les 54 en-titats que tenien dret a descomptesper activitat en R+D+I, només duess’hi acollien fins ara. El projecte hivolia posar remei, però la nova des-tralada de l’Estat ho impedirà. Araque és jutge i part, potser tampoc liconvenia que l’administració cata-lana s’evités pagar-li impostos... ■

Cop a la gestió eficientBARROER · L’Estat continua desballestant sense manies les iniciatives de la hisenda catalana, tot i que el projecte Gestoria,basat en el sector privat, era del tot legal i suposava menys costos i més coordinació administrativa PECAT · El programa, quetambé buscava l’estalvi tributari, volia acabar centralitzant en l’ATC la liquidació de tots els impostos estatals de la Generalitat

Aturat. El pro-jecte tenia planteja-des per al primersemestre del 2018un seguit d’accionsque també quedentallades d’arrel,com ara diversessessions específi-ques de formació,l’adquisició centra-litzada de serveisd’assessorament,la renovació de lli-cències informàti-ques i un estudi peroptimitzar la políti-ca fiscal retributiva.

RedaccióBARCELONA

Les dades del projecte de racionalització i optimització

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Impost Model Presentacions Euros

111 230 54.919.408,01

115 41 202.813,62

123 3 45.454,31

216 42 120.691,37

303 220 -17.963.527,73

353 2 349.347.62

349 61 0

IS 202 27 110.075,57

Entre l’octubre i el novembre s’han presentat 626 models a l’AEAT per un import de 37.784.262,77 euros en valor absolut, inclosos ingressos, compensacions, devolucions i sol·licituds d’ajornament.

Segons la informació disponible, s’estima que les empreses han gastat, com a mínim:

• 465.000 euros en despeses recurrents de gestoria • 772.950 euros en despeses d’assessorament puntual.

En total, 1.237.950 euros

Estalvi que suposava en assessoria fiscal

IRPF

IVA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La llei general tributàriade l’Estat del 2003 permetque un tercer pugui complirles obligacions amb el fisc


801175-1178164®

Junts per Catalunya vaintentar ahir impulsar defi-nitivament la seva campa-nya per aconseguir guanyarels comicis amb la irrupcióde Jordi Sànchez a travésd’una gravació telefònicades de la presó de Soto delReal. En el míting centralde la candidatura al pa-velló barceloní de la Valld’Hebron, l’expresidentde l’ANC i número dos perBarcelona de JxCat es va

afegir a la rutinària conne-xió virtual amb CarlesPuigdemont, en una cam-panya anòmala en què elpresident de la Generali-tat intervé diverses vega-des diàriament a través dela pantalla. Sànchez ho fe-ia amb un missatge d’àu-dio enregistrat, el primerdes que va ser empreso-nat, fa dos mesos. L’expre-sident de l’ANC va dema-nar el vot per JxCat –el“de la dignitat del nostrepaís”, va assegurar– i vagarantir que, si la llista de

Puigdemont guanya di-jous les eleccions, conti-nuaran “treballant perquèCatalunya sigui un país in-dependent”. A més, Sàn-chez va remarcar que“l’únic adversari polític deveritat es diu Mariano Ra-joy” i va qualificar de “xim-ples útils” els candidats deCs, el PSC i el mateix PP,Inés Arrimadas, MiquelIceta i Xavier García Albiol.

“L’única victòria queRajoy no podrà amagar nipodrà manipular és la vic-tòria del president Puigde-

mont”, va dir, convençutque tenen aquesta possi-bilitat “a tocar dels dits”.El van seguir nombrososcrits de “llibertat” al pave-lló, on, segons JxCat, esvan aplegar 3.000 perso-nes. També va intervenirdes de Madrid la dona delconseller d’Interior, LauraMasvidal, que va llegirun missatge de JoaquimForn: “Guanyarem leseleccions, és la millor res-posta al 155.” Hi van des-filar els candidats de lesquatre llistes, la majoria

amb llaços i peces gro-gues. Puigdemont, en unaconnexió en directe desde la capital belga, es vacomprometre a construirla República i va insistir areclamar a l’electorat quevoti amb “mentalitat d’es-tat”, i no pas amb “men-talitat d’autonomia der-rotada, vençuda i resig-nada”, per demostrar aixíque la ciutadania es man-té “dempeus”.

Al matí, en un acte desuport de personalitats i re-presentants de la societat

civil a la candidatura, el capde cartell de JxCat va de-fensar el seu paper a la capi-tal comunitària per a la in-ternacionalització del pro-cés. El president de la Ge-neralitat considera, a més,que una victòria de Juntsper Catalunya afavoririal’impacte internacional delconflicte català. “Gestionarun resultat contundent desd’aquesta internacionalit-zació és enormement be-neficiós per poder desple-gar la República amb totsels efectes”, va assegurar, iva posar en relleu el missat-ge per al món que suposariaque el president destituïtfos també el president elec-

te en unes eleccions convo-cades per Rajoy.

Tot i que les últimes en-questes pronostiquen queERC guanyaria els comicisfrec a frec amb Cs, i situena més distància la can-didatura del president,Puigdemont va afirmarque poden guanyar leseleccions “folgadament” si“no s’abaixa la guàrdia”,tenint en compte, va dir,que cada setmana pugen“tres o quatre punts”. Enl’acte, el president de laGeneralitat va rebre el su-port, entre d’altres, de l’ac-triu Lloll Bertran, de l’ac-tor Pep Cruz, de l’alpinistaFerran Latorre, de l’eco-nomista Miquel Puig i dela presidenta del conselld’administració del TNC,Neus Aranda. ■

RedaccióBARCELONA

Sànchez demana el vot peravançar cap a l’estat catalàa El número dos de JxCat irromp en la campanya i qualifica de “ximples útils” de Rajoy els candidatsdel 155 a Puigdemont es compromet des de l’exili a desplegar la República “amb tots els efectes”

Assistents al míting central de JxCat, ahir, amb domassos amb el lema de la candidatura ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Ara que el món deveritat ens mira, aratenim l’oportunitatd’enviar un missatgenítid: no ens rendim”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT ICANDIDAT DE JXCAT


La campanya s’afrancesa.Xavier Domènech va por-tar ahir a Badalona el líderde l’esquerra radical fran-cesa, Jean-Luc Mélen-chon, que va superar elPartit Socialista a les dar-reres eleccions presiden-cials, en un moment enquè l’exprimer ministresocialista d’aquell país Ma-nuel Valls es passeja perCatalunya fent campanyaper Ciutadans i pel PP. Mé-lenchon va denunciarl’existència de presos polí-tics a l’Estat espanyol en elmíting més internacionaldels comuns en campa-nya, amb La marsellesa in-closa. “Som progressistes,alguns revolucionaris, pe-rò som demòcrates. Con-vencem, no martiritzem,no arrestem, no posem lagent que no està d’acordamb nosaltres a la presó,com va passar aquí. Estana la presó per la seva opiniópolítica, això és insuporta-ble”, va lamentar amb un

castellà acceptable el líderde França Insubmisa. “Lapàtria, la nació, no pot seruna camisa de força”, varematar.

El cap de llista de Cata-lunya en Comú-Podem vafurgar en el fracàs del so-cialisme francès i en el vi-ratge de Valls cap al cen-tre(dreta) d’EmmanuelMacron. “Manuel Valls, so-cialista, aquell que va apro-

var una reforma laboral aFrança que va copiar d’M.Rajoy, va venir a Catalu-nya primer a fer campanyaper Ciutadans i avui pelPP, assenyalant el camíperillós del socialismequan es converteix en unvot per a Arrimadas”, varelligar Domènech.

Al fil de l’actualitat in-ternacional arran del reco-neixement de Jerusalem

com a capital de l’estatd’Israel per part dels Es-tats Units, el líder dels co-muns va acusar ERC depretendre construir majo-ries amb un presidentPuigdemont “que ens ex-plica que el model de Cata-lunya és l’estat d’Israel,que ens explica que el dretde decidir pot servir per alscatalans, però no per alspalestins”. L’historiador

sabadellenc va advertir a lanúmero 2 republicana,Marta Rovira, que els co-muns no permetran un go-vern amb la llista de Puig-demont: “Esteu tan acos-tumats a doblegar-vos a ladreta que us penseu quenosaltres també ho faremdonant suport al PDeCAT.Això no passarà mai.”

La número 3 de la llista,Jéssica Albiach, de Po-

dem, va acusar Puigde-mont d’haver votat en con-tra de l’autodeterminaciódel Kurdistan i del Sàhara ili va exigir coherència:“Catalunya no té res en co-mú amb Israel i sempre es-tarem al costat de Palesti-na, el Kurdistan, el Sàharai de qualsevol altre pobleque lluiti per més demo-cràcia i dignitat.”

L’escriptor i acadèmicd’esquerra de moda al Reg-ne Unit, Owen Jones, queja va acompanyar dijousDomènech a la plaça de laUniversitat, va tornar a in-tervenir, però aquest copsí que va fer referència a lacrisi entre Catalunya i Es-panya. “No dono suport ala independència escoce-sa, però sí al dret de deci-dir. Lluitaré apassionada-ment pel dret dedecidir. Ésun atac directe a la demo-cràcia i contra els demò-crates de tot el món el queha fet Rajoy aquí. Vergo-nya!”, va cridar.

D’altra banda. l’alcal-dessa de Barcelona, AdaColau, que tanca la llistaper Barcelona, es va arre-mangar ahir en un mo-ment en què les enquestesno són generoses amb elscomuns i va fer acte de pre-sència en un míting al qualno estava previst que as-sistís. La líder de Catalu-nya en Comú va advocarper posar fi a la corrupció ial 3% en un discurs en quèva reclamar més autogo-vern i la llibertat dels pre-sos. ■

a Domènech retreu a ERC que vulgui fer president un Puigdemont que té per model Israel a El cap dellista de Catalunya en Comú-Podem acusa els republicans d’estar habituats a doblegar-se a la dreta

RedaccióBADALONA

Mélenchon avisa que la pàtriano pot ser una camisa de força

Mélenchon, al mig, ahir a Badalona amb Colau, Domènech i Owen Jones ■ ACN / NÚRIA JULIÀ

“El 22-D, quan tinguem ungovern fort i constituït, elque farem serà comunicaral govern espanyol els re-sultats i notificar-li el pro-grama amb què ens hempresentat. A partir d’aquí,veurem quina és la respos-ta del govern espanyol. Pe-rò ara no ens lligarem demans i peus, no posaremterminis fins que no co-menci el diàleg”, es va limi-tar a dir ahir la número

dos de la candidatura, ladiputada i secretària gene-ral del partit, Marta Rovi-ra, en una roda de premsaa la seu de l’Agència Cata-lana de Notícies.

D’aquesta manera, Ro-vira evitava donar detallsdels passos a seguir si gua-nyen les eleccions, ja queuna bona part del full deruta estarà supeditat a laforça que atorguin les ur-nes el 21-D. I entre altrescondicionants més, la di-putada va assegurar que elprocés democràtic “hauràde seguir amb una sèrie delliçons apreses”. Una d’a-questes és recordar comva decidir reaccionar el go-vern espanyol, “com va es-tar disposat a tot, a degra-

dar-se com a estat de dret,a posar-se vermell i quedaraïllat internacionalment,a usar violència d’estat irepressió policial. És uncontext molt diferent delque teníem previst”, va la-mentar, tot recordant queel govern català sí que es-tava “preparat per imple-mentar la República en unescenari de mínima de-cència política de l’Estat”.

És per tots aquests mo-tius que Rovira ahir dema-nava “un mandat fort”, iho va justificar: “S’hauràde valorar la situació en laqual ens posa el govern es-panyol i com reaccionaamb un resultat favorable[als independentistes].” Amés, creu que els seus

plans aniran més o menysràpid en funció del resul-tat de les eleccions. “La Re-pública seguirà amb mésdeterminació en funció dela força del mandat demo-cràtic”, va sentenciar.

El que sí que té clar i re-itera cada dia Rovira és

que el nou govern que pre-tén configurar ERC voldràestablir un “diàleg” ambl’Estat espanyol de mane-ra bilateral per portar aterme el desplegament dela República. Amb tot, lacandidata d’Esquerra vadescartar ahir posar-hi un

termini de temps perquèl’Estat espanyol digui si volo no asseure’s a negociar, iva explicar que, en tot cas,el calendari i els límitstemporals es posarien enmarxa un cop el diàleg ha-gi començat de manera bi-lateral. ■

a Rovira creu que calincorporar “les lliçonsapreses” sobre lareacció de l’Estat

RedaccióBARCELONA

ERC modularà el projecteen funció del 21-D

Imatge de Marta Rovira captada en una càmera de vídeo durant l’entrevista a l’ACN ■ ACN


actual president del PartitNacional Escocès, IanHudghton, és un dels eu-rodiputats més veterans a

l’Eurocambra. Des del 1998 treballacom a representant europeu, i asse-nyala la cúpula del Parlament Euro-peu i el seu president, Antonio Taja-ni, com a còmplices del PP a l’horade mantenir un perfil baix respecteal conflicte català. Però el tebi su-port que ha ofert la primera minis-tra escocesa, Nicola Sturgeon, al go-vern català després de l’1 d’octubreen comparació amb altres partitsnacionalistes europeus com l’NVA,també ha aixecat crítiques cap a laseva formació des d’alguns sectorsindependentistes.

El sorprèn l’escalada del conflictecatalà?El govern espanyol va cometre l’er-ror de no reconèixer els resultats deles eleccions del 2015 a Catalunya.Aquest senyal de l’expressió demo-cràtica s’hauria d’haver reconegut iMadrid hauria d’haver parlat sobreun referèndum legítim.

Un referèndum a l’escocesa?Escòcia té molta experiència i po-dria haver proporcionat un model.

Entén la reacció del govern catalàdesprés de l’1-O?Els catalans estaven frustrats per-què el govern central no reconeixiael seu dret a decidir el seu futur i araencara ho estan més per la falta desuport de la UE.

Puigdemont es va equivocar amb la

L’Natàlia SeguraBRUSSEL·LES

DUI?Va ser la seva decisió. El govern te-nia un mandat i va fer un referèn-dum que va ser obstruït pel governespanyol.

Per què el govern escocès no va re-conèixer la declaració?No hi ha hagut un fracàs a l’hora dereconèixer. Hem sigut molt clarscondemnant la violència, els presospolítics i el fracàs de la UE per de-manar diàleg. Escòcia ha preferit al-tres mètodes per aconseguir el nos-tre objectiu d’independència. És adir, un referèndum idealment acor-dat dins el context constitucionaldel Regne Unit.

Veu fàcil que May cedeixi a un se-gon referèndum després de l’1-O?Potser. Ara mateix a Escòcia tenimun repte important. Els nivells desuport a la independència estan pu-jant una mica, però encara no te-nim evidència absoluta d’una majo-

ria aclaparadora a favor d’un estatescocès independent.

Hi ajuda el ‘Brexit’?Encara no sabem l’impacte que tin-drà, però crec que és un tema im-portant que reactivarà molta gent.

El silenci europeu a Catalunya haafectat l’europeisme escocès?Sí, algunes persones han qüestionatels valors europeus per aquest mo-tiu. No és acceptable que hi hagipresos polítics en un estat membrede la UE. Tinc entès que ha passat elmateix a Catalunya.

Són justes les acusacions d’euroes-cepticisme?És just criticar la UE quan s’ho me-reix. L’SNP sempre ha sigut moltproeuropeu i això no significa queno fem crítica quan és necessari.

Els seus companys a l’Eurocambraestan ben assabentats del que pas-sa a Catalunya?Hi ha un alt nivell de consciència so-bre el que està passant però la cúpu-la del Parlament Europeu, des delseu president fins als caps delsgrups polítics, ha callat per la pres-sió del Partit Popular, que volia evi-tar un debat complet.

Però hi va haver un debat.Sí, però va ser limitat. Només els lí-ders dels grups polítics van parlar iaixò no és normal.

Què hauria de passar després del21-D?Predir resultats no és fàcil. Franca-ment, espero que la gent que està afavor de la independència a Catalu-nya estigui prou motivada pel fetque els seus candidats estan a lapresó o a l’exili per plantar-se i votara favor de la independència. És unaoportunitat per votar de manerasubstancial i majoritària a favor dela independència. ■

“La cúpula del’Eurocambraha callatper la pressiódel PP”ELECCIONS · “És una oportunitat per votar demanera majoritària a favor de la independència”

Ian HudghtonEurodiputats

PARLAMENT EUROPEU

❝Escòcia ha preferitaltres mètodes peraconseguir l’objectiud’independència

Irlanda AnglaterraIrlanda Anglaterra

EdimburgEdimburg

EscòciaCapital:Edimburg

Oceà

Atlàntic

Nord

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El primer candidat de la CUPa Tarragona, Xavier Milian, vareiterar ahir la seva aposta peruna sanitat totalment públicaque posi fi a la “mercantilitza-ció de la salut” i es contraposia l’actual model, que qualificade “criminal” i derivat d’un“sistema opac i poc transpa-rent”.

Milian va participar ahir enun acte electoral davant l’hos-pital universitari de Sant Joande Reus (Baix Camp), i va as-segurar que la CUP és l’únicpartit que aposta per aquestmodel sanitari i va defensarque, per tant, tan sols serà

“Aquesta vegada no és per ju-gar-se-la.” Inés Arrimadas vaprotagonitzar ahir un concor-regut acte electoral en un delsfeus socialistes, Santa Colomade Gramenet, on va deixaranar la crida més clara que hafet fins ara al vot útil. La candi-dat taronja a la presidència dela Generalitat va brandar mésque mai les enquestes que lidonen possibilitats de ser laforça més votada dijous vi-nent i va convidar els votantsa deixar de banda “els vellspartits”, en clara al·lusió a laresta de forces “constitucio-nalistes”. Davant d’un públicentregat, Arrimadas va recor-

“Jo he rectificat amb el temadels indults? No. He dit que ésveritat que parlar d’indultsquan no hi ha sentència ésprematur.” D’aquesta manerael candidat del PSC, MiquelIceta, matisava les declara-cions de tan sols una horaabans en què ja qualificava de“prematur” el seu anunci defa dos dies en què es mostra-va partidari de demanar l’in-dult dels presos polítics. Vaser la declaració del dia queva copar a Catalunya la infor-mació sobre la campanyaelectoral mentre que la restade partits, de tot l’arc parla-mentari, ho rebutjaven. Pels

SALUT

Iceta no vol parlarencara d’indults

POLÍTICA

La CUP referma elcompromís amb unasanitat 100% pública

POLÍTICA

Ciutadans clama pelvot útil a Santa Coloma

possible avançar en aquestadirecció a partir del “procésconstituent” proposat pelsanticapitalistes. Preguntat so-bre les majories parlamentà-ries que haurien de resultardel 21-D per apostar per unmodel sanitari 100% públic,Milian ho va fiar tot al “procésconstituent”, on diferents “ac-tors socials” podran ajudar laCUP “a forçar que es legisli afavor de les classes populars”.Milian va ser molt crític ambl’herència que va deixar l’ex-conseller de Sanitat i actualregidor de Barcelona, XavierTrias. ■ REDACCIÓ

dar el pacte PSC-ERC que enel seu dia va permetre el tri-partit o el suport que en el seudia va donar el PP als governsde Jordi Pujol. La cap de llistade Ciutadans va repetir quevol ser la presidenta de totsels catalans i que governaràsense “insults” i amb respecteper a tothom. Abans d’Arrima-das va prendre la paraula l’eu-rodiputat de Ciutadans JavierNart, que va parlar de les “ma-marratxades” del nacionalis-me, dels “brams” de Junque-ras quan parla d’economia i vatitllar d’“analfabet” l’actual vi-cepresident tancat a la presó.■ REDACCIÓ

independentistes no hi haviacap raó que es parlés d’indultperquè cap dels polítics queestan entre reixes ha comèscap delicte. Per Ciutadans, estractava d’una “ocurrència”d’Iceta i des dels comuns esposava l’accent en les “con-tradiccions” entre el socialistai els barons del PSOE, quel’han “pressionat” perquè cor-regís la seva idea de demanarindults per als independentis-tes que puguin ser condem-nats. Iceta reiterava que elque ara volia era “tenir elspeus a terra”, que no es parlid’indults quan no han estat nicondemnats. ■ REDACCIÓ


ls socialistes afronten el 21-D coml’oportunitat de superar la base demig milió de vots a què semblavencondemnats per la tensió que ha

exercit sobre el seu electorat la polaritza-ció entre l’independentisme i l’espanyo-lisme. El PSC ja va sortir del darrer con-grés amb el repte d’atreure el catalanis-me no independentista que formava partde la tradició històrica de CiU. Iceta hoha dut a terme en un acord amb Units perAvançar, el moviment de l’antiga UnióDemocràtica de Josep Antoni Duran iLleida i Ramon Espadaler. Per compen-sar, també ha aconseguit guanyar-se elsuport de personalitats vinculades a l’es-querra comunista històrica. L’entrevistaté lloc dijous, en ple debat sobre la sevaproposta de demanar indults per als polí-tics independentistes en cas que siguincondemnats i abans que ahir ell mateixmatisés i la titllés de “prematura”.

Arribem a les eleccions en una situacióen què, per molts juristes, el Senat hatransgredit la Constitució i els jutges,el Codi Penal. Per derrotar l’independen-tisme val tot?No, no. Les lleis són les lleis i el que les had’interpretar és, en tot cas, el TribunalConstitucional. D’opinions, n’hi pot ha-ver moltes, però fins i tot el Consell deGaranties Estatutàries diu que la convo-

ERedaccióBARCELONA

catòria electoral és correcta. Per tant, enfi, jo no soc aquí per fer debats jurídics,sinó debats polítics, i el que ha estat unfracàs és la via unilateral i il·legal –això janingú ho posa en dubte–, no només per-què no ha assolit els seus objectius, sinóperquè, a més, ens deixa un país social-ment dividit, econòmicament afeblit iamb una imatge molt malmesa. I ara elque hem de fer des del meu punt de vistaés canviar de rumb per intentar retornara una via d’estabilitat i prosperitat.

No el preocupa una sentència futura delTC o de tribunals europeus que determi-ni la inconstitucionalitat de l’aplicacióque s’ha fet del 155?Com que nosaltres sempre fem cas de lesresolucions judicials, nosaltres l’acata-ríem, naturalment. Per a això hi ha elstribunals. D’opinions, n’hi pot haver mol-tes, però les sentències i resolucions ques’han d’acatar són les dels tribunals quecorresponen.

Es podrà abordar una reforma constitu-cional en el cas possible que desenes delíders de l’independentisme estiguinempresonats?Jo per això dic, primer, que les mesurescautelars de presó preventiva en aquestcas em semblen absolutament despro-porcionades. Caldrà esperar que se cele-brin els judicis i que hi hagi sentències i,si són condemnatòries, doncs s’haurande demanar els indults corresponents,perquè l’origen del conflicte és polític.

I, sobretot, ens hem de dedicar a cosiri a curar les ferides. Des de la política,haurem de fer tots els possibles per su-perar, com més aviat millor, una etapaque ha estat molt negativa i que nomésha comportat danys per a tothom. Perals mateixos dirigents que en aquestsmoments són a la presó o poden ser ob-jecte d’actuacions judicials, però tambéper al conjunt de la societat i de les ins-titucions catalanes.

No creu que l’Estat, davant la necessitatde reaccionar a la declaració d’indepen-dència, el que ha fet ha estat castigarels responsables amb mesures que lallei no permet?Càstig, no. Que la llei no ho permet ésdiscutible. Repeteixo que el Consell deGaranties Estatutàries ha dit que la con-vocatòria electoral s’ajusta perfectamenta la Constitució –això ho haurà de dir elTribunal Constitucional–. Per això, nos-altres sempre dèiem: “Ni DUI ni 155, iconvoquem eleccions.” Al final, hi va ha-ver DUI, i el 155 ha servit bàsicamentper convocar eleccions. I molt ràpida-ment, a més a més.

Vostè ha repetit que no farà presidentcap candidat independentista, peròtambé ha dit que vol evitar la repeticióelectoral. Vol dir que permetrà la inves-tidura amb una abstenció?Miri, si no hi ha majoria independentis-ta, qui hauria de ser president de la Ge-neralitat soc jo. Perquè soc la persona,

si els catalans ho volen amb un resultatprou bo per al PSC, que pot bastir pontsi que pot assolir una majoria parlamen-tària. Cap enquesta diu que el PSC, Ciu-tadans i el PP podran sumar majoria.Per tant, també els altres hauran de ferl’esforç de contribuir a una alternativa.Jo no m’imagino tampoc fent presidentaArrimadas o Xavier García Albiol. A ban-da que els números crec que no sortiran,tampoc trobo que això sigui una bona so-lució per al país.

Però aleshores vostè hauria de superaren resultats Ciutadans.Seria el millor. I la gent que vulgui canvii reconciliació, faria molt bé de conside-rar la meva candidatura i la possibilitatde votar-me, però hem de recordar queés president qui té majoria al Parlament.I, per tant, no és descartable que algúque no hagi acabat sent el primer puguiser president. Però a mi m’agradaria ar-ribar a les eleccions en primera posició itreballo en aquesta direcció.

Preveu la possibilitat d’abstenir-se a úl-tima hora per permetre la investidura?Miri, és que jo crec que el president seràun independentista o seré jo. No veig capaltra solució.

Ciutadans no tindrà prou bons resultatsper aspirar-hi?No només això, sinó que necessitarà unpacte d’una certa transversalitat i crecque no serà capaç d’aconseguir-lo.

MAJORIES · “La investidura depèn del Parlament i això fa que no es pugui descartar ni Junquerasni Puigdemont” ARITMÈTICA · “Cs necessitarà un pacte d’una certa transversalitat que crec queno serà capaç d’assolir” PRESÓ · “Caldrà demanar indults, perquè l’origen del conflicte és polític”

Cap de llista del PSC

Miquel Iceta“El presidentserà unindependentistao seré jo”

DANI RÍOS


Dels dos candidats amb més possibilitatssegons les enquestes, l’un és a la presó il’altre, a Brussel·les sota l’amenaça de pre-só si torna. No és normal, i tampoc semblaque hagi de tenir un desenllaç fàcil.Formalment, un pot ser elegit presidentsens dubte fins i tot en aquestes cir-cumstàncies. Ara, això ha fet que aques-ta sigui una campanya molt excepcional.Nosaltres des del primer moment hemconsiderat que eren desproporcionadesen aquest cas les mesures de privació dellibertat abans d’un judici.

Hi ha qui diu que ni l’un ni l’altre podranser presidents.La decisió d’investir un president és delParlament de Catalunya. Fent-se ressò,lògicament, del resultat electoral, quedepèn dels electors. Jo no sé quin seràel resultat, però si hi ha una majoria in-dependentista, algun dels líders inde-pendentistes serà president de la Gene-ralitat, sens dubte.

Vostè creu que ells dos seran els candi-dats?Això no ho sé. Ho han de decidir ells i elsseus partits. Jo no especulo amb altrespossibilitats.

Però veu viable una legislatura que co-menci amb un president que no potexercir el càrrec?Ho veig molt complicat. Però torno alprincipi: això depèn del Parlament deCatalunya, que investirà qui aconseguei-

xi majoria, i això fa que no es pugui des-cartar cap escenari.

En la situació actual, veu possible resta-blir un clima de diàleg?Ho veig imprescindible. I, per tant, emdedicaré a aconseguir-ho. De la mateixamanera que veia imprescindible que laconvocatòria d’eleccions la fes CarlesPuigdemont, i això ens hauria estalviatel 155 i les conseqüències que ha com-portat. També crec que és imprescindi-ble que es produeixi aquesta reconcilia-ció i jo treballaré per aconseguir-la.

Tant ERC com Junts per Catalunya hanrenunciat a la via unilateral.Bé, depèn del dia, no?

Però la posició de sortida ha estat clarai han apostat pel diàleg.Sí, però com que sempre acaben fent elque diu la CUP, jo encara no ho donariaper fet.

En tot cas, si es confirma aquesta opció,espera que el govern espanyol faci ungest?Ha faltat diàleg. En cinc anys, no s’haproduït un escenari de diàleg ni de ne-gociació entre els governs de Catalunyai Espanya, i això, sens dubte, s’hauràde corregir, sabent que tothom ha d’ac-ceptar el marc legal i els mecanismesde reforma que preveu el marc legal ac-tual. Però és evident que aquest diàlegs’ha de produir.

Per on s’hauria de començar?S’hauria de començar per seure al vol-tant d’una taula i parlar de tot. El presi-dent Puigdemont va plantejar 46 de-mandes. El referèndum n’era una, peròen quedaven 45 més. I, per tant, hi hamolts temes sobre els quals es pot parlari arribar a acords. Hi ha qüestions sobreel finançament que requereixen tambéun diàleg i un acord. El que no pot ser ésque no arreglem cap afer perquè n’hi haun en què no ens posem d’acord. Aixòno ens hauria d’impedir abordar qües-tions en la pròxima legislatura que famassa temps que estan aturades.

Hi ha hagut algun gest de distensió en-tre partits en aquests últims dies o set-manes?No, al contrari. Les candidatures inde-pendentistes ens fan a nosaltres respon-sables dels seus problemes judicials. Laveritat és que no hi ha hagut cap acosta-ment. Jo crec que estan en una posicióequivocada, però en fi, és la seva posició.Jo sempre he mantingut una voluntat dediàleg. Fins a l’últim dia em vaig oferirper acompanyar el president Puigde-mont al Senat. La nostra disposició perdialogar ha estat i serà sempre la matei-xa, però això dependrà de la resta.

Creu que canviarà a partir del dia 21?Espero que sí, perquè crec que aquestasocietat mereix que els seus responsa-bles polítics treballin per tancar i per co-sir ferides. Espero que així sigui.

En el mateix debat de la declaració d’in-dependència, el portaveu de Junts pelSí, Lluís Corominas, va anunciar unanova legislatura d’acords més amplisen els quals incloïa el PSC.No ho sé. Ho hauran de formular mésconcretament. Aquests dies sentia unesdeclaracions de Joan Tardà en què deiaque volen fer realitat la República, peròno saben com. Crec que tots hem de di-gerir el que ha passat, però sobretot elmón independentista, perquè ha fracas-sat en el seu intent i, a més, ha compor-tat uns costos molt elevats. Ells haurande reformular el seu projecte. Algunsd’ells reconeixen que no saben com s’hade reconduir aquesta nova etapa. Nosal-tres respectarem els seus processos i elseu tempo i, quan tinguin clar el que vo-len, aleshores podrem veure si hi ha pos-sibilitats d’acord amb ells o no. Jo ho veigdifícil des del moment en què diuen queels catalans ja han votat la independèn-cia i que la República ja ha estat procla-mada. Sobre aquestes bases, és molt difí-cil establir qualsevol mena de negociació.

Totes les enquestes li són favorables,però no n’hi ha cap que li doni la victòriaper sobre de Ciutadans.Totes les enquestes diuen que hi ha en-cara un milió d’indecisos. Si diuen això,les enquestes també ens estan dient quela seva capacitat de predir resultats és,d’alguna manera, limitada. Per tant, jointentaré fins a l’últim moment arribarel primer. De fet, una enquesta deia quequatre partits estàvem empatats amb un20% dels vots. Jo no m’estic posant caplímit, però sí que he de recordar que lainvestidura s’assoleix a través d’un acordparlamentari. Cap partit tindrà majoriaabsoluta i, per tant, haurem d’anar aveure qui és capaç de recollir més vots afavor que en contra en una segona vota-ció. El meu objectiu és esdevenir presi-dent, perquè crec que el consens quemés es pot eixamplar es troba en el cen-treesquerra catalanista. El nostre projec-te no preveu la independència, però tam-poc l’immobilisme, i crec que aquest ésel camí raonable per al futur del país. Hodefensarem aferrissadament i, si elselectors ens donen confiança, intenta-rem assolir la presidència.

Com a centreesquerra catalanista, no sem’acut cap altre escenari que no siguiamb ERC i Catalunya en Comú.El que passa és que ERC no em farà pre-sident, de la mateixa manera que jo nofaré president Junqueras. No ens enga-nyem. Una altra cosa és que moltsacords s’hagin de fer després al Parla-ment, on haurem de fer una agenda le-gislativa, el control del govern i els pres-supostos. Però jo no veig aquest escenarique algunes veus han plantejat.

Preveu, doncs, ser president en un go-vern en minoria.Sí, seria el més normal tenint en compteque un govern format per una composi-ció estranya de partits seria inestable ino seria operatiu. Si algú assoleix la pre-sidència, és normal que tingui un margeper formar govern. Jo ja he dit que elmeu no seria de quotes de partits, sinóque incorporaria força independents ique s’explicaria per la seva pròpia potèn-cia i capacitat i després cercaria acordsparlamentaris. ■


RedaccióBARCELONA

s presenta en el 7è lloc de la llistade la CUP a Lleida, però no n’ésmilitant. Prové de la lluita inicia-da fa un any contra la presència

de noms franquistes als carres de Llei-da. En què consisteix, aquesta lluita?Al meu avi li van concedir un carrer aLleida. Era un obrer andalús que va venira Catalunya a guanyar-se la vida, comtants d’altres. Es va implicar en la lluitasindical i política durant el franquisme.Per la seva trajectòria, la ciutat li va con-cedir el nom d’un carrer. Però a la famíliavam decidir que no volíem que l’hi dones-sin mentre hi hagi també personatgesfranquistes als carrers de la ciutat. Pen-sàvem que estar al mateix nivell de reco-neixement que els franquistes, els matei-xos que el perseguir i el van ficar a la pre-só, no era coherent. Vam impulsar unmanifest i la plataforma Lleida Lliure deFranquisme, perquè l’Ajuntament reti-rés els noms franquistes dels carrers.

Amb quin resultat, de moment?La plataforma té un suport bastanttransversal. És cert que hi ha partits queno l’han signat, com ara els socialistes,que estan al govern de la Paeria, i el PP.Però sí molts altres partits i entitats. Toti la nostra petició, la Paeria ha rebutjatretirar aquests noms franquistes, i final-ment hem presentat una denúncia al jut-jat per incompliment de la llei de memò-ria històrica. És una llei vigent i que s’hade complir. Com a constitucionalistesque són, els reclamem que compleixenamb la llei de la memòria i que dignifi-quin les víctimes del franquisme.

Qui era, el seu avi?Antonio Cantano era un sindicalista con-vençut.Va venir aquí per treballar a la

Econstrucció. De seguida va prendre cons-ciència de les mancances de drets delstreballadors, s’hi va implicar, i va ser undels fundadors de Comissions Obreres aLleida. Es va convertir en un militant an-tifranquista convençut. Per culpa d’aixòva patir represàlies. Estava a les llistesnegres dels empresaris i ningú no li do-nava feina. La meva àvia va haver de por-tar el pes de la casa, van viure amb mol-tes restriccions, i sempre sota amenaça.Jo mateixa, de petita, vaig poder veure lapolicia entrant a casa del meu avi, escor-collant-la, trencant els matalassos a veu-re què hi trobaven. Aquell odi, quarantaanys després, encara continua, repri-mint a qui pensa diferent.

Va estar a la presó?Va ser un dels 113 detinguts de l’Assem-blea de Catalunya, cosa que el va portar ala Model. Va estar empresonat per les se-ves idees polítiques, acusat de rebel·lió,de la mateixa manera que ara tornem atenir presos polítics. Una vegada un poli-cia li va dir durant un interrogatori: “An-daluz de mierda, ¿por qué luchas por es-tos catalanes, si ellos algún día te van adar una patada en el culo?”, En canvi, elque va passar és que l’any 1994 aquestscatalans que deia aquell policia van con-cedir al meu avi la medalla Francesc Ma-cià de la Generalitat al treball. Catalunyaés un país de mestissatge, d’inclusió, i larepressió que van viure aquells homes idones està tornant.

El seu avi va conèixer Puig Antich.Sí. Estaven a la Model en mòduls dife-rents, però es van conèixer i es van trac-tar diverses vegades. La nit que van ma-tar Salvador Puig Antich va ser molt du-ra, el pitjor moment de la seva vida, ipenso que l’hem de recordar sempre.Allò va marcar el meu avi d’una maneramolt fonda i personal. Puig Antich tenial’edat del seu fill.

Ara, una neta és en una llista a les elec-cions. Se sent hereva d’aquelles lluites?Tots ho som. Tenim la responsabilitat decontinuar amb la dignitat d’aquells ho-mes i dones que van lluitar per transme-tre’ns una societat millor. No tenien por:la necessitat de llibertat i dignitat estàper damunt de qualsevol cosa. És el quedona sentit a la vida. Ara, hem de fer lamateixa lluita. Ens han pres la llibertat,ens estan reprimint, tenim exiliats, pre-sos polítics, i tenim la responsabilitat deconquerir aquesta dignitat. Ens volen degenolls, i això no podem acceptar.

Per què va acceptar anar amb la CUP?La CUP és un espai de coherència ambles lluites que defenso. I m’agrada quanels diuen radicals: els ho diuen com si fosdolent, però per mi és del tot postiu. Ra-

dical és anar a l’arrel dels problemes, persolucionar-los. M’hi sento molt còmoda,en aquest espai. Com a independent, ai-xò sí. La meva lluita és ara mateix finalit-zar el que vam iniciar amb els carrersfranquistes, per treure’ls i tornar la dig-nitat i la memòria a les víctimes. Hi ha 9carrers a la ciutat que homenatgen fran-quistes. N’hi ha un de molt flagrant, l’al-calde Areny, que va ser paer l’any 1939 ique està documentat que va firmar de-puracions de funcionaris, deportacionsde lleidatans. Té un carrer i una passa-rel·la sobre el Segre.

A Lleida governa el PSC, que és d’arreldemocràtica i catalanista. Per què creuque ho accepta, això?És inexplicable. I encara menys amb elque estem vivint ara, que és una segonapart del franquisme. La bèstia del fran-quisme segueix donant fuetades: l’actua-ció de l’Audiencia Nacional, presos polí-tics, càrregues de la policia contra ciuta-dans pacífics... S’ha fet durant anys unabanalització del franquisme, i això ha es-tat una anomalia democràtica que ensha portat on estem ara. La Transició,com diu la meva amiga Antonieta Jarne[historiadora a la UdL], que m’ha acom-panyat en el manifest, va ser una trans-acció. Els franquistes se’n van anar adormir franquistes i es van aixecar de-mòcrates. I això ho estem pagant ara.

La seva lluita també és el feminisme.Sí, a través de l’associació Dones de Llei-da, soc de les últimes que s’han afegit aaquesta entitat que lluita contra la vio-lència masclista. Ara estem involucradesen la lluita per un centre públic d’urgèn-cia per a dones maltractades a Lleida.L’Ajuntament ha posat a licitació el ser-vei per donar-lo a una empresa privada.Nosaltres volem que sigui públic i ambpersonal qualificat. No es pot mercanti-litzar la violència masclista. ■

“La bèstia delfranquismesegueix donantfuetades”REBEL · Feminista, neta d’un lluitador antifranquistade Lleida, va rebutjar que la Paeria li dediqués un carrermentre n’hi hagi de franquistes. Independent a la CUP

Rosa PeñafielCandidats

EL PUNT AVUI TELEVISIÓ

S’ha produït durant anysuna banalització delfranquisme, i això és el queens ha portat a la situacióactual

❝

Podran veure l’entrevista senceradilluns 18, a les 20:30h i les 23h


1721

43-1

1762

86w

El lema del PPC en aquestacampanya és España és lasolució i per demostrar-hoels populars estan protago-nitzant un desembarca-ment mai vist de destacatsmilitants de la formacióque governa a La Moncloa.El darrer exemple va tenirlloc ahir, quan va entrar enacció Adolfo Suárez Illana,fill de l’expresident del go-vern espanyol, per donar elseu suport al cap de llistapopular, Xavier García Al-biol. Suárez Illana va feruna defensa fèrria de la ne-cessitat de respectar leslleis del moment (en con-

traposició al que, segons vadir, han fet els separatis-tes) i va posar com a granexemple el seu pare “qui nitan sols es va saltar les lleisdel franquisme en el camíd’Espanya cap a la demo-cràcia”.

L’acte, en què Albiol iSuárez Illana van compar-tir protagonisme amb el vi-cesecretari de comunica-ció del PP, Pablo Casado, vatenir lloc al Museu d’Histò-ria de Barcelona, on hi ha elsaló que el 2003 va donarnom al Pacte del Tinell,aquell compromís del tri-partit d’esquerres per go-vernar la Generalitat i arra-conar el PP a totes les esfe-res polítiques. “Aquell va

ser l’autèntic moment enquè es va començar a tren-car la convivència a Catalu-nya”, va dir Suárez Illana.

El candidat dels popu-lars va aprofitar la presèn-cia del fill de l’expresidentespanyol per recordar que“Adolfo Suárez no va sertriat democràticament pe-rò va ser un demòcrata,mentre que alguns, comCarles Puigdemont i OriolJunqueras, van ser triatsdemocràticament però escomporten com dictadorsde països subdesenvolu-pats”. Va aprofitar tambéper deixar constància deles línies vermelles que elspopulars no traspassaran al’hora de negociar, entre les

quals hi ha la negativa a as-seure’s amb qui defensi l’in-dult dels polítics i líders so-cials que estan a la presó.

García Albiol també vacarregar contra Arrimadasper haver dit hores abansque Ciutadans és un partit“federalista” i va recordarque entre el projecte delstaronges i “les aventures

singulars” d’Iceta, semprequeda el PP, una formació“previsible, amb les ideesclares i amb experiència”.

Per la seva banda, PabloCasado, que no acostuma adeixar indiferent amb lesseves aportacions, va re-ivindicar ahir el record delpresident Tarradellas, a quiva comparar i equiparar

amb Adolfo Suárez (pare)com a homes de diàleg.Aquest any, com van recor-dar els protagonistes del’acte, fa 40 anys que AdolfoSuárez va aprovar el decretque va restablir provisio-nalment la Generalitat ique es va nomenar presi-dent Josep Tarradellas, lla-vors a l’exili. ■

RedaccióBARCELONA

Suárez diu que el seupare “no es va saltar niles lleis franquistes”a Albiol tanca la porta a pactar amb qui defensi l’indult delspresos a Titlla Puigdemont i Junqueras de “dictadors”

D’esquerra a dreta, Albiol, Suárez Illana i Casado, ahir, al Museu d’Història ■ ACN


1607

03-1

1783

72®

8692

18-1

1782

67®

1076

31-1

1784

36®

Generalitat de CatalunyaDepartament de Territori i SostenibilitatServeis Territorials a TarragonaServei Territorial d’Urbanisme de Tarragona

EDICTEDe 14 de desembre de 2017, sobre un acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme delCamp de Tarragona referent al municipi de Pradell de la Teixeta.La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona, en la sessió de 24 de novem-bre de 2017, va adoptar, entre d’altres, l’acord la part dispositiva del qual es reprodueix acontinuació:Exp.: 2017 / 064290 / TModificació puntual de les Normes de planejament urbanístic número 2, al terme municipalde Pradell de la TeixetaVista la proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen,aquesta Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona acorda:-1 Aprovar inicialment la Modificació puntual número 2 de les Normes de planejament urba-nístic dels municipis sense planejament del Camp de Tarragona pel que fa a Pradell de laTeixeta, formulada i tramesa per l’Ajuntament de Pradell de la Teixeta, de conformitat amb elque determina l’article 84 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, d’acord amb la propostaefectuada per l’Ajuntament.-2 Suspendre l’atorgament de llicències, d’acord amb l’article 73 del Text refós de la Lleid’urbanisme en tot l’àmbit de la Modificació puntual de les normes de planejament urbanís-tic, en el cas que les noves determinacions comportin una modificació del règim urbanístic.La durada d’aquesta suspensió és fins a l’aprovació definitiva de la Modificació puntual, icom a màxim pel termini d’un any comptat des de la publicació d’aquest acord al Diari Ofi-cial de la Generalitat de Catalunya.-3 Exposar l’expedient a informació pública pel termini d’un mes, d’acord amb el que dispo-sa l’article 85.4 del Text refós de la Llei d’urbanisme, mitjançant la publicació d’aquest acordal Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i la inserció d’un anunci en un dels diaris demés divulgació en l’àmbit municipal i supramunicipal, a fi que s’hi puguin presentar les al·le-gacions oportunes.-4 Donar coneixement per mitjans telemàtics de la convocatòria d’informació pública comtambé garantir la consulta de la Modificació puntual de referència per aquests mitjans, atèsel contingut de l’article 8.5 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova elText refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.-5 Donar audiència a l’Ajuntament de Pradell de la Teixeta, per un termini d’un mes, simultà-niament al tràmit d’informació pública, d’acord amb l’article 85.8 del Text refós de la Lleid’urbanisme.-6 Comunicar aquest acord a l’Ajuntament de Pradell de la Teixeta.Contra l’acord anterior, en tant que es tracta d’un simple acte de tràmit que no decideix di-rectament ni indirectament el fons de l’assumpte, ni impedeix la continuació del procedi-ment, ni produeix indefensió o perjudici irreparable a drets o interessos legítims, no es potinterposar cap recurs, sense perjudici que pugueu al·legar oposició a l’esmentat acord per ala seva consideració en la resolució que posi fi al procediment, de conformitat amb el quedisposa l’article 112. 1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comúde les administracions públiques.L’expedient estarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós dela Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, als locals de la ComissióTerritorial d’Urbanisme de Tarragona, carrer Anselm Clavé, 1 ‘Casa Gasset’, de 9:30 h a13:30 h, de dilluns a divendres feiners, a la pàgina web del Departament de Territori i Soste-nibilitat (http://www.gencat.cat/territori) i al Tauler electrònic (e_Tauler).

Tarragona, 14 de desembre de 2017Natàlia Hidalgo GarciaSecretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona

El president Carles Puigde-mont, candidat de JxCat, hapresentat una denúncia a lafiscalia espanyola contra elsdos civils que van amenaçar-lo, a ell i al líder de Podem, Pa-blo Iglesias, des de dalt d’untanc de l’exèrcit espanyol, se-gons ha pogut confirmarl’ACN. El Ministeri de Defensava anunciar una investigaciósobre el cas. ■ REDACCIÓRomeva rep el suport

dels treballadors

Un grup de set eurodiputatsvisitarà dimarts a la presó ma-drilenya d’Estremera el candi-dat a les eleccions per ERC iexvicepresident de la Generali-tat Oriol Junqueras, l’exconse-ller d’Interior Joaquim Forn il’expresident de l’ANC JordiSànchez –candidats deJxcat–, i el president d’Òmni-um, Jordi Cuixart. ■ REDACCIÓ

El fiscal investigaper calúmnies ladona vexada l’1-O

POLÍTICA

POLÍTICA

Set eurodiputatsvisitaran elspresos polítics

POLÍTICA

El conseller Raül Romeva esva retrobar ahir, divendres,amb uns 200 treballadors dediversos departaments de laGeneralitat que s’han concen-trat a la plaça del Rei de Bar-celona per protestar contral’aplicació de l’article 155 de laConstitució Espanyola a Cata-lunya. Romeva es va abraçar,agraït per les mostres de su-port, amb els treballadors deldepartament que ell havia di-rigit abans que fos destituït

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

POLÍTICA

Denúncia peramenaces dePuigdemont

El servei de delictes d’odi i dis-criminació de la fiscalia deBarcelona investiga per un de-licte de calúmnies a la policiaMarta Torrecillas, la dona queva ser tirada al terra per unagent dels antiavalots de lapolicia espanyola, que vancarregar contra les personesque feien resistència passiva al’institut Pau Claris de Barce-lona durant el referèndum del’1 d’octubre. El jutjat d’ins-trucció 7 de Barcelona va ad-metre a tràmit la querella queva presentar l’advocat XavierMonge en nom de la donacontra l’agent de la Policía Na-cional amb el número 4U21, aqui acusa dels delictes de le-sions i contra la integritat mo-ral per “haver-la vexat en ha-ver-la agafat pels pits” i haver-li retorçat els dits. Ara, però, elfiscal Miguel Ángel Aguilar hasol·licitat al jutge la querellaper “comprovar la veracitat ofalsedat dels fets”, i entrega a lapolicia espanyola la investiga-ció preliminar. La dona no hadeclarat al jutjat. ■ REDACCIÓ

per l’article 155. Abans de l’ar-ribada de Romeva, els treba-lladors van cantar dues nada-les tradicionals i Els segadors,van exhibir una pancarta ambel lema “No al 155” i van cridarproclames com ara “Llibertatpresos polítics”. L’acció haacabat amb l’enganxada demissatges adreçats a Romevaon es podien llegir frases i pa-raules com ara “Llibertat”,“Esperança’t” i “Gràcies pertanta dignitat”.■ REDACCIÓ


Redacció BARCELONA

l sindicat d’Ensenyament Ustec s’ha mostrat molt crític ambl’ofensiva del govern espanyol. Què escriuria als presos?

Primer de tot, els donaria molts ànims i els agrairia el que hanfet. Nosaltres sempre hem cregut en el dret a l’autodeterminaciói precisament ells són a la presó per haver lluitat per fer-ho possi-ble. I després els diria que seguirem lluitant perquè puguin sortirben aviat.

Entén que continuïn a la presó?És injust. Els Jordis, durant la concentració a Economia, van de-manar a la gent que marxés a casa i no van fer cap acte violent. Elque van fer és aconseguir les mobilitzacions més importants delsúltims 80 anys. I el vicepresident i els consellers? Doncs són elsprimers polítics que han complert el què i el quan i encara són ala presó, mentre que s’han indultat corruptes. No té cap sentit.Ningú pot creure que sigui perillós que surtin de la presó.

Què n’opina de l’escenari polític que es viu a Catalunya?Ho estic vivint amb desànim perquè hem comprovat que el quesemblava una democràcia no ho és. Però no defallirem i segui-rem lluitant. I també resistirem contra els atacs a l’escola catala-na que hem rebut per part d’un 155 que no sabem quan s’acaba-rà. Ara per ara, per culpa del 155, tampoc sabem com es podràcomplir l’acord al qual vam arribar amb el nostre govern al mesde gener [preveia un increment de plantilla per al curs vinent,entre altres coses].

I les eleccions del 21-D? Com les veu?Hem de recuperar les nostres institucions i pel que fa al sectoreducatiu ens hem d’anar recuperant de la crisi i les retalladesque vam patir. ■

E

“Lluitarem perquèsortiu aviat”

DANI RÍOS

Ramon Font Portaveu de l’Ustec

El Punt Avui distribuiràamb el diari d’aquestdiumenge una làminaamb quatre postals perenviar a cadascun delspresos polítics catalans:Oriol Junqueras, JoaquimForn, Jordi Cuixart i JordiSànchez. La iniciativa,que s’ha fetconjuntament amb lasectorial de l’ANCCristians per laIndependència, preténmostrar la solidaritatamb els investigatsfent-los arribar elmissatge que cadascúescrigui a la postal. Lespostals, que s’han deretallar, ja tenen impresal’adreça de cadascundels empresonats i cal,sobretot, posar-hi elremitent, ja que elscentres penitenciaris noadmetencorrespondència si nos’identifica clarament laseva procedència.

Hi faltes tu

Redacció BARCELONA

erran Latorre és el primer alpinista català que ha aconseguit14 cims de 8.000 metres. Què els escriuria als presos?

Primer de tot, els donaria molts ànims i els mostraria la meva ad-miració per la valentia que han tingut. I que tinguin clar que elseu esforç no serà en va.

Què pensa quan veu que encara hi ha quatre presos polítics?És molt trist. Si fa un any m’arriben a dir que en Junqueras o elsJordis estarien a la presó, no m’ho hauria cregut. Això noméspassa en països totalitaris o que no han madurat prou pel que fa ala seva democràcia. A l’Europa occidental, és intolerable.

Com està vivint la situació política actual?Em sento impotent en veure com un estat, a través del poder ju-dicial, el polític i els seus mitjans de comunicació, manipula imenteix, però també tinc una certa esperança que ens en sorti-rem. La gent de Catalunya no pot admetre aquesta situació.

Per què als esportistes els costa tant opinar sobre política?Seria d’agrair que els esportistes més mediàtics es manifestessinper denunciar la situació immoral i injusta que vivim. Però aixòno només passa en el món de l’esport. I de fet és un mal generalde la societat, el fet que molta gent tingui por d’opinar del quepensa per possibles represàlies o boicots. No és només trist queno opinin. Sobretot és trist que una societat decideixi venjar-sedels que no opinen com ells. Una societat així és una societat queno és plenament democràtica.

Què n’espera de les eleccions?Que guanyin les opcions que estan a favor del dret a decidir delnostre poble i que s’oposen frontalment al 155. ■

F

“El vostre esforçno serà en va”

EL PUNT AVUI

Ferran Latorre Alpinista

3828

33-1

1759

81®

Cap de llista de la candidatura de la CUP a Lleida › Pdfs › recull_premsa › 2017 › 12 ›...

Documents

Transcript of Cap de llista de la candidatura de la CUP a Lleida › Pdfs › recull_premsa › 2017 › 12 ›...