DESEMBRE 2012

XON VILAHUR I GODOY

CAP DE CREUS: 1 PARATGE, 10 MIRADES

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

2

Pág

ina2

0. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................................. 3

1. CAP DE CREUS: PARC NATURAL ....................................................................................................................................... 4

ACTIVITAT 1 .................................................................................................................................................................................. 6

2. OROGÈNIES HERCINIANA I ALPINA .................................................................................................................................. 7

ACTIVITAT 2. ................................................................................................................................................................................. 9

3. EL METAMORFISME ....................................................................................................................................................... 11

ACTIVITAT 3 ................................................................................................................................................................................ 13

4. EXPLOTACIONS MINERES ............................................................................................................................................... 15

ACTIVITAT 4. ............................................................................................................................................................................... 17

5. FORMES DE RELLEU ........................................................................................................................................................ 18

ACTIVITAT 5. ............................................................................................................................................................................... 20

6. DEFORMACIONS: PLECS, FALLES I FOLIACIONS ............................................................................................................... 21

ACTIVITAT 6. ............................................................................................................................................................................... 24

7. - MINERALS .................................................................................................................................................................... 25

ACTIVITAT 7............................................................................................................................................................................... 28

8. ARTISTES ........................................................................................................................................................................ 29

ACTIVITAT 8 ................................................................................................................................................................................ 31

9. LA ROSA DELS 9 VENTS .................................................................................................................................................. 32

ACTIVITAT 9 ................................................................................................................................................................................ 33

10. LES ROQUES ............................................................................................................................................................... 34

ACTIVITAT 10 .............................................................................................................................................................................. 35

11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ...................................................................................................................................... 36

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

3

Pág

ina3

0. INTRODUCCIÓ

Aquest treball que presento a continuació és fruit de la inspiració i la fascinació que em produeix

el paratge natural de Cap de Creus. Pocs llocs presenten una geologia tan complexa i interessant

com aquest indret.

Hom pot apropar-se al Cap de Creus des de moltes òptiques i aquest vol ser un treball que ofereixi

múltiples informacions i perspectives. Al mateix temps que informar, he volgut preparar un

paquet d’activitats adreçades a alumnes de secundària i batxillerat, algunes activitats es poden

treballar directament al camp, altres són per fer a classe i altres requereixen un treball de

laboratori.

Espero que algunes activitats et serveixin en la teva tasca docent o t’aportin algun coneixement

nou, en tot cas desitjo que gaudeixis llegint el treball de la mateixa manera com jo he gaudit en

realitzar-lo.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

4

Pág

ina4

1. CAP DE CREUS: PARC NATURAL

Entre la terra i el mar, el Cap de Creus és un espai de gran bellesa, dotat d’una configuració geològica singular, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt especial.

La península del cap de Creus és un dels parcs naturals (constituït l'any 1998 amb la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus) de més superfície protegida de Catalunya, d'una extensió total de 13.844 ha, repartides en 3.064 de marines i 10.780 de terrestres, fet que li dóna el tret distintiu de ser el primer parc natural marítimo-terrestre de Catalunya.

Dins del Parc, hi ha dues reserves integrals terrestres, que posen de manifest la salvaguarda dels valors més preuats: la punta del cap de Creus, i el cap Norfeu, un paratge d'una singularitat geològica i biològica excepcional, on fins i tot s'han descobert recentment vestigis d'activitat volcànica de fa uns 10 milions d'anys.

Pel que fa a l'àmbit marí, es protegeixen tres zones d'enorme riquesa submarina: el cap Gros, la punta del cap de Creus (on la part nord de l'illa de s'Encalladora és protegida de manera integral) i el cap Norfeu.

Els espectaculars afloraments geològics són un dels trets més significatius del Parc Natural, amb les seves complicades i belles formes. El parc també disposa d'una gran diversitat florística, protagonitzada per espècies endèmiques com el sèseli ferreny (Sesell aleatum subsp. Farrenyii) o el limoni (Limonium geronense), tot i que no cal oblidar la presència de la lleterassa arbòria (Euphorbia dendroides) o el coixí de monja (Astragalus massiliensis) o atractives espècies subaquàtiques com la posidònia (Posidonia oceanica). Pel que fa a la fauna, tampoc no es pot obviar la gran quantitat d'espècies de fauna per la seva elevada importància, com la reineta (Hyla meridionalis), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) i el nero (Epinephelus guaza).

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

5

Pág

ina5

Classificació d'espais protegits

A Catalunya estan protegides 165 àrees d’especial valor ecològic amb una superfície equivalent a un 30% del territori català. La norma que n'estableix les categories és la Llei 12/1985 d'Espais Naturals. Existeixen diferents nivells de protecció:

Parcs nacionals

Espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, i la integritat i l'evolució dels sistemes naturals

Paratges naturals d'interès nacional

Espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la protecció i la de l'entorn

Reserves naturals

Espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts

Parcs naturals

Espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants

Xarxa Natura 2000

Xarxa ecològica europea coherent formada per les zones especials de conservació i les zones d'especial protecció per a les aus. Els espais catalans que en formen part s'integren dins la xarxa del PEIN

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

6

Pág

ina6

ACTIVITAT 1

1. Identifica El Cap de Creus en el mapa de Catalunya.

2. Sabries dir quins números corresponen a:

Montserrat Montseny Zona volcànica de La Garrotxa Delta de l’Ebre

3. Pots identificar altres espais d’interès natural?

4. Saps quin és l’únic espai que té categoria de Parc Nacional?

5. Cap de Creus té uns espais naturals amb valors excepcionals, respon les següents preguntes.

Què és un Parc natural?

Per què creus que es va declarar Parc natural el Cap de Creus?

Anomena dues activitats que es poden fer i dues que no, dins del Parc natural de Cap de Creus.

6. Quina és la diferència principal entre Parc nacional i Parc Natural?

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

7

Pág

ina7

2. OROGÈNIES HERCINIANA I ALPINA

EL CAP DE CREUS A L’ACTUALITAT

El cap de Creus, juntament amb el Canigó, la Pica d'Estats, la Val d'Aran i la Cerdanya, formen el que es coneix com a zona axial dels Pirineus. En el mapa geològic de Catalunya observem que aquest eix està format per les roques més antigues.

EL CAP DE CREUS AL PALEOZOIC

A l'era Primària o Paleozoica (600-225 milions d’anys) s’inicia la sedimentació de les roques més antigues del cap de Creus: pelites, gresos i calcàries. Durant el Carbonífer-Permià (de 300 a 280 Ma) té lloc L’OROGÈNIA HERCINIANA; a Europa s’aixequen els següents massissos: Hespèric, d’Aquitània, Catalano-balear, de l’Ebre i Bètic-rifeny. Les roques del Cap de Creus sofreixen plegaments per la formació del massís catalanobalear.. També s’esdevenen les primeres fases de metamorfisme: formació d'esquistos, gneis, marbres, etc. Així com intrusions plutòniques: granodiorites de Roses. Catalunya tenia aquesta morfologia:

EL CAP DE CREUS AL MESOZOIC

Durant el Mesozoic o era secundària (de 250 a 65 Ma) el mar envaeix la major part de les terres emergides. En aquest moment, el cap de Creus se situa al llindar de la costa i no hi ha sedimentació. A finals d’aquesta era es produeix L’OROGÈNIA ALPINA: Formació dels Pirineus, els Alps i l'Himàlaia. Deformació en forma de dom de tota la zona del cap de Creus. Segona fase de plegament: creació d'estructures de deformació complexes.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

8

Pág

ina8

EL CAP DE CREUS AL CENOZOIC

Durant el Cenozoic o era terciària (de 65 a 1,7 Ma) se succeeixen les darreres fases de l'orogènia alpina, fases distensives que impliquen: La formació de falles que limiten l'Empordà. Ascens de magmes (vulcanisme garrotxí). Al cap de Creus,

manifest als basalts del puig Ferral i del cap Norfeu. Retirada definitiva de les aigües de la plana de l'Empordà i

del sector més baix del cap de Creus. Pas a la sedimentació fluvial.

Pas als agents erosius externs: aigua i vent.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

9

Pág

ina9

ACTIVITAT 2.

Observa el següent mapa de Catalunya,

1. Marca amb una creu en el mapa el Cap de Creus

2. A quina unitat de relleu pertany?

3. Els colors representen roques d’edats diferents. Podries indicar el color de cada materials:

a) Paleozoic:

b) Mesozoic

c) Cenozoic

d) No sedimentàries:

4. Quines orogènies van afectar els materials que hi havia en l’actual Catalunya? En quina edat geològica?

1)

2)

5. Dibuixa el lloc on ara hi ha el Cap de Creus en les diferents eres geològiques:

PALEOZOIC MESOZOIC CENOZOIC

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

10

Pág

ina1

0

6. Anem a fer una maqueta amb plastilina:

a) Agafa una fullola i retalla 5 rectangles de 20 X 30 cm.

b) Dibuixa la silueta de Catalunya en 4 de les fulloles. (Deixa l’última fullola per el final)

c) Escriu a cada peça un nom: paleozoic, mesozoic,

cenozoic i actualitat

d) Amb plastilina fes els relleu que hi havia a Catalunya

en cada època.

e) En la Catalunya actual procura que es vegin les unitats principals de relleu: Pirineus, Pre-pirineu, serralada transversal, serralada Pre-litoral i serralada Litoral

Pots repassar el relleu de Catalunya amb les activitats de la web: http://www.xtec.net/~ealonso/flash/catorog2c.html

f) En l’última fullola dibuixa el mapa de Cap de Creus g) Amb plastilina imita la topografia de Cap de Creus segons la foto de Google Maps

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

11

Pág

ina1

1

3. EL METAMORFISME

El metamorfisme és la resposta que donen les roques als canvis de pressió i temperatura, així com a les variacions químiques del seu context. Segons la importància de cada un d’aquests factors, podem establir diferents tipus de metamorfisme amb l’aparició de roques metamòrfiques diferents: regional, dinàmic i de contacte.

El metamorfisme al cap de Creus és de tipus regional; a la major part del massís el grau metamòrfic és baix; a la part nord, però, des de Cadaqués-Port de la Selva cap al nord, el grau metamòrfic augmenta progressivament i així hom passa successivament de pissarres a fil·lites i a esquists i d’esquists amb paragènesis mineralògiques de grau baix fins a esquists de grau metamòrfic mig i alt. En determinades zones de la part nord, com Tudela o punta dels Farallons, afloren granitoides i migmatites formades a partir de l’anatèxia (fusió) dels esquists, la qual cosa assenyala també que la part més septentrional del massís formava part de l’edifici orogènic profund.

Complexes migmatítics:

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

12

Pág

ina1

2

S’han format per anatèxia (fusió) dels sediments, induïda per la calor aportada per la intrusió de masses magmàtiques, de tonalites i quarsdiorites i/o com a conseqüència de la calor existent en les parts més pregones de l’orogen; la fusió dels sediments ha estat induïda també per les pressions. Es localitzen en determinades àrees de la part septentrional de la península, com punta dels Farallons o Volt Andrau. El metamorfisme de contacte també és present al cap de Creus; es desenvolupà al voltant de les intrusions de granitoides degudes a la calor aportada pel magma granodiorític, que en refredar-se formà els cossos intrusius que afloren a la serra de Rodes i a Roses. Al llarg dels cisallaments s’ha produït un metamorfisme dinàmic que ha comportat la formació de milonites, roques resultants de la intensa deformació causada per pressions dirigides, en què els minerals de la roca original han sofert trencaments, cristal·litzacions, i una gran reducció de la mida del gra. Aquest metamorfisme ha afectat també la granodiorita en formar-se, a més de milonites, ortogneis.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

13

Pág

ina1

3

ACTIVITAT 3

SIMULACIÓ D’UN PROCÉS METAMÒRFIC

OBJECTIU

Investigar com actua la pressió com a agent de metamorfisme.

Entendre un dels processos que ocorren als minerals quan la roca sofreix metamorfisme de pressió.

MATERIAL (Per a treballar en grups de 3 alumnes)

Cada grup necessita: una barra de cereals, 2 peces d’aglomerat rectangulars de 12 X 20 cm, 3 abraçadores, 2 peces de paper de cera, un ganivet, llapis i llibreta.

Per a tota la classe, una balança

PROCEDIMENT

La barra de cereals servirà com a model de roca. Les partícules de la barreta es comportaran com ho fan alguns minerals que formen les roques. Cal que observis bé la

barra de cereals en iniciar i finalitzar l’experiència.

1. Desembolica la barreta i mesura:

llargada __________ amplada __________ gruix __________ pes __________.

2. Amb el Ganivet, talleu un extrem de la barreta i observeu i dibuixeu l’orientació dels grans i la seva col·locació. Si la barra té un recobriment de xocolata anoteu el

seu gruix i grau d’uniformitat. 3. Col·loqueu el paper de cera sobre l’aglomerat i la barreta a sobre, després cobriu-

ho amb l’altre paper i amb l’altre peça d’aglomerat. Vigileu que les dues fustes estiguin ben paral·leles per distribuir bé la pressió.

4. Poseu les abraçadores i aneu estrenyent, ara una ara l’altre, procurant apretar un

xic cada cop. Apreteu només fent força amb la mà, fins que ja no pugueu més. 5. Afluixeu les abraçadores i traieu la barreta de cereals.

6. Mesureu altra vegada:

llargada __________ amplada __________ gruix __________ pes __________.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

14

Pág

ina1

4

7. Descriviu la forma i la orientació dels grans de cereals. Feu-ne un dibuix.

8. Netegeu i deixeu els materials segons les indicacions del professor.

QUESTIONS

1. Què manté juntes les partícules de la barreta de cereals?

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

2. Resumeix els CANVIS que ha sofert la barreta en ser “metamorfitzada”

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

3. Després del metamorfisme hi ha alguna orientació especial de les partícules? Descriu-

ho.

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

4. Quina és la relació entre la direcció de la pressió i l’orientació dels grans?

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

5. Què li passaria a la roca que es trobés sota mateix de l’impacte d’un meteorit a la

Terra? Investiga tot el que puguis sobre el Meteor Crater a Arizona.

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

6. Examina algunes roques metamòrfiques al laboratori, veus alguna evidència de grans

minerals que hagin estat sotmesos a pressió? Quins minerals?

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

http://www.maine.gov/doc/nrimc/mgs/education/lessons/act14.htm (adaptació de l’activitat: Activity #14: A

Simulated Metamorphic Process)

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

15

Pág

ina1

5

4. EXPLOTACIONS MINERES

Al Cap de Creus es troben molts minerals silicats ,el quars, el granat, la turmalina, la mica moscovita, la

mica biotita, la clorita, etc., i minerals de ferro, l’ hematites, la goethita, la limonita, etc. Alguns d’aquests

minerals es troben en grans concentracions, per la qual cosa antigament havien estat explotats; aquest

seria el cas del ferro, la mica, el quars o el marbre, entre d’altres, dels quals encara resten les mines.

PEDRERES DE MONTJOI

En aquest indret roques vulcanoclàstiques formen el cim

del Puig de la Morisca; les pissarres negres amb llentions

de marbres envolten les roques clares que afloren al cim.

Les intercalacions de marbre foren explotades amb

finalitat de roca de construcció i ornamental i en alguna

de les pedreres resten blocs de marbres tallats.

MARBRES DE CALA LLEDÓ

Passada la punta Falconera, el camí puja i baixa en funció del relleu

abrupte, passant entre pinedes i penya-segats arran de mar, i per

diverses cales d’identitat contrastada. La primera és la cala Lledó. A

pocs metres de la cala a mà esquerra observarem una escombrera;

cal pujar entre els blocs abandonats de marbre de l’explotació fins

arribar a la pedrera. El marbre es transportava a Roses per mar.

Encara es pot veure arran d’aigua l’embarcador i la rampa per on es

baixava la pedra.

El marbre és emprat com a pedra de construcció per fer parets,

revestiments de façanes, columnes, també per obtenir ciment i

àrids, per fer escultures i com a pedra ornamental. Aquesta explotació està abandonada.

PEGMATITES: GRANATS, MOSCOVITA

Les pegmatites del Cap de Creus presenten minerals accessoris molt ben desenvolupats i de mida força gran. N’hi

ha alguns de rars, motiu pel qual han estat objecte d’espoliacions incontrolades i il·legals; així, s’han trobat granats,

turmalines, biotita, moscovita, cassiterita, latzurita, beril·le o purpurita. Alguns minerals de les pegmatites es van

explotar en el passat a Cadaqués, on resten unes antigues explotacions de moscovita.

La moscovita s'utilitza com a aïllant en aparells elèctrics. En la indústria paperera, com a lubricant, i com a finestres

dels forns.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

16

Pág

ina1

6

FELDSPATS DE LLANÇÀ

L'empresa Llansá, S.A. explota la mina Carmina de

Llançà, (Girona) d'on extreu feldspats que es destinen

a la fabricació de ceràmiques sanitàries. LLANSÀ S.A.

fou fundada l’any 1966 i des d’aleshores és la

companyia líder fabricant de feldspats sòdics i sòdic-

potàssics al mercat nacional, experimentant en els

darrers anys una gran expansió comercial.

APLICACIONS

Porcellana sanitària i de taula, ciment blanc, paviment i revestiment, vidre, llana de vidre, esmalts,

ceràmiques, pintures, abrasius, soldadura, refractaris.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

17

Pág

ina1

7

ACTIVITAT 4.

Respon les preguntes següents:

1. Quins minerals s’han explotat al Cap de Creus?

2. Quines roques s’han explotat al Cap de Creus?

3. De què depèn que un mineral es pugui explotar?

4. Quines diferències hi ha entre una mina i una pedrera?

5. Per què es van deixar d’explotar els marbres de Cap de Creus?

6. Per a què s’utilitzen aquests minerals i roques?

a. MARBRE

b. GRANAT

c. FELDSPAT

d. MOSCOVITA

7. Defineix els següents termes relacionats amb la mineria:

a. Mina

b. Mena

c. Filó

d. Escombrera

e. Silicosi

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

18

Pág

ina1

8

5. FORMES DE RELLEU

La morfologia del Cap de Creus es deu a l’acció geològica de: a) l’onatge i els temporals de tramuntana i les llevantades, b) el vent humit salí carregat de partícules i c) les torrenteres que solquen el massís

La duresa i compacitat de les roques que formen el massís i l’acció erosiva o d’abrasió de l’aigua

marina, han fet que bona part de la costa adopti la forma de penya-segat. Els penya-segats es veuen interromputs per cales que s’han obert aprofitant l’acció de l'aigua marina; es tracta d'estructures, com fractures, eixos de plegament, zones de cisallament o materials més erosionables, on l’aigua ha pogut excavar amb més facilitat. Els aerosols salins i el vent carregat de partícules han erosionat les roques, especialment els esquists i també els granits i les pegmatites, originant nombrosos alvèols, taffone i coves que confereixen, per llur abundància, una nova singularitat al massís. L’acció combinada d’aquests agents geològics, l'aigua i els aerosols salins ha produït formes de relleu realment espectaculars. Les pegmatites, per llur major resistència a l’erosió que els esquists, destaquen en el relleu, ocupant posicions dominants a la part septentrional.

PENYA-SEGATS. Formats per l’acció de l’onatge en roques compactes. L’erosió

de la part inferior de l’escarpat provoca l’esfondrament de la part superior, el consegüent retrocés de la línia de costa i la formació de petits illots

CALES. L’onatge i les torrenteres han aprofitat les estructures com zones de

cisalla, eixos de plegament, fractures, que són vies de penetració de l’aigua, per excavar les cales en els materials més excavables que els del seu entorn.

ALVÈOLS I TAFFONE. Es formen per acció del

vent carregat de partícules i aerosols salins. Els

taffone tenen una mida entre 10 cm i un metre, els

alvèols són més petits.

ILLOTS. Els illots de Cap de Creus són illes petites

en comparació a les roques litorals. Els farallons són roques altes i agudes

que sobresurten del nivel del mar. Les més imprtants tenen nom propi:

s'Encalladora, i la Maça d'Or i el Portaló, entre d’altres.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

19

Pág

ina1

9

COVES. Les coves de Cap de Creus es troben a la part calcàrea del massís, just després de Roses seguint

el camí de ronda cap a Cap Norfeu. Aquestes coves responen a un modelatge càrstic i la més coneguda és

la cova dels ermitons a Cap Norfeu.

Tot i així algunes esquerdes en els esquists originades per cisalles es poden interpretar com a coves,

aquest és el cas de la Cova de l’Infern, prop del Far de Cap de Creus.

COVA DE L’INFERN COVA DELS ERMITONS

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

20

Pág

ina2

0

ACTIVITAT 5.

Al Cap de Creus la singular geologia del terreny i la influència del mar combinada amb el vent han deixat al descobert el rocam nu, sense l’emmascarament de la vegetació. Al llarg del temps, l’erosió ha treballat intensament sobre les roques i el resultat és un conjunt de formes de gran bellesa. Al Pla de Tudela és on trobem les formes més fantàstiques.

1. Quines roques es troben en aquest paratge?

2. Quina és la roca més clara que origina les formes espectaculars?

3. Com és aquesta roca (color, textura, mineralogia, altres)?

4. Quin és l’origen d’aquestes roques?

5. Quina de les formes va inspirar Dalí per un dels seus quadres més famosos?

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

21

Pág

ina2

1

6. DEFORMACIONS: PLECS, FALLES I FOLIACIONS

LA HISTÒRIA TECTÒNICA DEL CAP DE CREUS

Fa 300 milions d'anys les roques del Cap de Creus eren sediments marins que s’anaven enfonsant en l'abisme, a

una fondària de fins a vint quilòmetres, a una temperatura de 500 graus i pressions inimaginables, les capes de gres

i argila es comportaren com un material plàstic, viscós, mal·leable i sofriren una transformació absoluta, total,

irreversible, distorsionant-se en plegaments quasi irreals.

L'enorme temperatura provocà a més la fusió parcial de la roca,. El magma resultant s'injectà i solidificà en les escletxes i cavitats, i en bona part també enregistrà la deformació obra de les condicions geològiques imperants en tals profunditats corticals. Després de milers de segles d'erosió, aquelles entranyes se'ns mostren a la superfície.

1. Durant l’orogènia herciniana se succeïren diverses fases de plegaments:

a. En un primer episodi deformant, la sèrie sedimentària del

Cambroordovicià es plegà; es varen formar plecs que originaren una

esquistositat, que és quasi paral·lela a l’estratificació original; aquesta

esquistositat té direcció nord-sud amb cabussament de moderat a alt.

Els plecs no són reconeixibles degut que han estat esborrats per la

pròpia esquistositat i per les deformacions posteriors.

b. Un segon episodi plegà l’anterior estratificació i la primera

esquistositat. Els plecs són de pla axial quasi vertical i direcció NE-SW i

ENE-WSW i porten associats la formació d’esquistositat de

crenulació.

c. El tercer episodi produí, en condicions metamòrfiques

retrògrades, plecs de direccions E-W I NW-SE i cisallaments,

associats als quals es varen formar milonites. Els cisallaments

varen afectar també els granitoides, les migmatites i les

pegmatites.

2. En l’orogènia alpina, durant l’emplaçament dels mantells de corriment pirinencs a l’Eocè superior,

els esforços generats originen la disposició en forma de dom del massís; s’han reconegut

superfícies de lliscament horitzontals a cap Norfeu i a cap Blanc, amb moviments dels blocs

superiors cap al sud, que podrien estar relacionats amb l'emplaçament esmentat.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

22

Pág

ina2

2

ESTRUCTURES DEFORMANTS

FALLES DÚCTILS I ZONES DE CISALLA

A Cap de Creus hi ha una extraordinària qualitat i quantitat

d'exemples de zones de cisalla dúctil en roques granítiques. Les zones

de cisalla són bandes de deformació que responen a moviments que

es produïren a l'interior d'aquesta massa granítica quan fa uns 280

milions d'anys es trobava a l'interior de l'escorça a varis km de

profunditat i subjecta a esforços de tipus tectònic. Comporten

l’estirament i aixafament de la roca i reducció de la mida de gra, es

formen milonites i ortogneis( bandes de granits intensament foliats) i

dics de roques que han quedat truncats i desplaçats.

PLECS

Resulten d'inestabilitats mecàniques per escurçament

produïts per esforços deformants de l’orogènia herciniana.

Porten associats la formació del clivatge i esquistositat. Al Cap de

Creus no són reconeixibles degut que han estat esborrats per

altres estructures

BOUDINS (del francès boudin o salsitxa), que contràriament

responen a l'estirament heterogeni paral.lel a les capes, les quals se

separen en segments.

CLIVATGE Estructura formada per l’orientació de minerals d’hàbit

planar. S’aplica a roques de grau metamòrfic baix o no metamòrfiques

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

23

Pág

ina2

3

ESQUISTOSITAT. Estructura planar determinada per la recristal·lització, creixement i deformació

dels minerals d’hàbit planar; aquests processos han estat provocats pel plegament i la pressió litostàtica.

S’aplica a les roques d grau metamòrfic mitjà o alt

.

FOLIACIÓ MILONÍTICA. Determinada per trencament, reorientació i

recristal·lització mineral d’una roca afectada per cisalla. Comporta

disminució de la mida de gra i formació d’una nova roca: la milonita.

FOLIACIÓ GNEÍSICA. Determinada pel creixement de minerals d’hàbit planar i el trencament de

grans minerals resultant-ne la formació de bandes de minerals clars (quars i feldspats) i minerals foscos

d’hàbits planars (miques) en el gneis. S’aplica en roques de gra gruixut.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

24

Pág

ina2

4

ACTIVITAT 6.

Ja hem vist que les roques de Cap de Creus estan intensament deformades. Les forces compressives exercides sobre els materials sedimentaris varen replegar les roques i les varen escurçar. Anem a esbrinar quin grau d’escurçament sofriren les roques.

a) Observa la foto 1 b) Amb un regle mesura la distància de A a B en cm.

DAB = cm.

c) Agafa un fil i ressegueix tot el plegament amb molta cura des de A fins a B d) Talla al fil en el punt B e) Ara estira el fil i mesura’l Dfil

Dfil = cm.

f) Divideix Dfil entre DAB i multiplica el resultat per cent. El resultat en direm A g) Resta 100-A h) El resultat és el % d’escurçament

Dfil /DAB X 100 = %

i) Repeteix el procediment amb la foto 2

j) Si la mesura real del llapis és de 20 cm, quina és la longitud del plegament:

a. De A a B b. Longitud resseguint el plegament.

FOTO 1

FOTO 2

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

25

Pág

ina2

5

7. - MINERALS

"Un mineral és una formació natural homogènia sòlida, de formació inorgànica, amb una fórmula química definida, amb una ordenació dels seus àtoms i que normalment s'ha format com a resultat d'un procés geològic"

Els processos metamòrfics, els tectònics i els agents geodinàmics externs han actuat al llarg del temps modificant la composició mineralògica de les roques del cap de Creus, per mitjà de la circulació de fluids, l'alteració química i els efectes de la pressió i la temperatura, i han donat lloc a la formació de diversos minerals.

La formació i el creixement dels minerals d'una roca metamòrfica es produeix en un medi sòlid, és a dir, que els minerals de nova formació ocupen lentament el lloc dels minerals que constituïen la roca original; a més, es produeix simultàniament. Les diferents estructures de les roques metamòrfiques es poden designar en conjunt com a cristal·loblàstiques, perquè són el producte de la "germinació" dels cristalls dels nous minerals, a partir de diversos nuclis de cristal·lització.

Els minerals de les roques metamòrfiques tenen sovint formes cristal·lines irregulars, i es compenetren entre si, precisament perquè han crescut en un medi sòlid i han trobat l'obstacle dels minerals en formació simultània i dels minerals preexistents. Entre els minerals de les roques metamòrfiques cal distingir els que, en general, tenen formes cristal·lines ben desenvolupades –idioblasts- i els que són quasi sempre irregulars –xenoblasts -.

Aquests minerals apareixen amb més o menys abundància segons el grau de metamorfisme que han sofert les roques:

En la zona de Grau metamòrfic baix o molt baix els minerals més abundants són el quars, la moscovita, la biotita i la clorita

En la zona de Grau metamòrfic mitjà apareixen la cordierita-andalusita i granats almandínics

En la zona de Grau metamòrfic mitjà i alt apareix la sil·limanita i la moscovita

Així, el cap de Creus presenta una interessant varietat mineralògica que podem reconèixer mitjançant la identificació de diferents minerals. Els principals minerals que podem trobar són quars, feldspat, andalusita, granat, sil·limanita, cordierita, turmalina, moscovita, biotita, clorita, hematites, goethita i limonita.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

26

Pág

ina2

6

FITXES DELS MINERALS METAMÒRFICS MÉS ABUNDANTS A CAP DE CREUS:

NOM FÓRMULA GRUP CARACTERÍSTIQUES ALTRES IMATGE

1) quars SiO2 Òxids Pes específic: 2’65. Duresa: 7. Exfoliable, fractura concoïdal. Color molt variat. Ratlla, blanca. Lluïssor vítria. Cristal·lització, sistema trigonal, cristall prisma hexagonal.

Té moltes varietats. Jaciments: És molt abundant per tot arreu. Espot (Pallars Sobirà), Barcelona Utilitats i aplicacions: La sorra de quars i el quars pur s'utilitza com a matèria prima del vidre. També es fan servir com a peces ornamentals.

2) biotita (K(MgFeMn)3(OHF)2AlSi3O10]

Filosilicats Pes específic: 2’8 a 3’2. Duresa: 2’5-3. Exfoliació perfecta en làmines. Color negre-verd fosc. Ratlla, blanca. Lluïssor nacrada. Cristal·lització monoclínica, cristalls tabulars.

Caraterístiques generals: És mal conductor elèctric. Jaciments: Lés (Alt Empordà), Olot (Girona) Utilitats i aplicacions: S'utilitza com a aïllant en aparells elèctrics. És resistent al foc.

3) ortosa [K (Al Si3 O8)]

Tectosilicats Pes específic: 2’5 a 2’6. Duresa: 6-6’5. Exfoliació de perfecta a imperfecta. Color blanc-rosat-crema. Ratlla, blanca. Lluïssor nacrada. Cristal·lització monoclínica, cristalls tabulars.

Caraterístiques generals: S'altera amb contacte amb aigües riques amb àcid carbònic. Els cristalls purs s'anomenen ADULARIA. No es fon amb facilitat. Jaciments: A Sant Pau (Girona), a la muntanya del Tibidabo (Barcelonès), Montnegre (Vallès Oriental) Utilitats i aplicacions: S'utilitza en pa fabricació de la porcellana i en poca quantitat en la indústria del vidre

4) moscovita [KAl (OHF)2 AlSi3O10]

Filosilicats Pes específic: 2’7 a 2’9. Duresa: 2’5. Exfoliació perfecta en làmines. Color blan-gris-verdós. Ratlla, blanca. Lluïssor nacrada. Cristal·lització monoclínica, cristalls tabulars.

Caraterístiques generals: És mal conductor elèctric i no es fon amb el soplet ni li ataquen els àcids

Jaciments: Cap de Creus (Alt Empordà)

Utilitats i aplicacions: S'utilitza com a aïllant en aparells elèctrics. En l'indústria paperera, com a lubricant, i com a finestres dels forns

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

27

Pág

ina2

7

5) turmalina Borosilicat d'Al, Fe, Mn, Na, Ca, Li, Mg

Ciclosilicat Pes específic: 3 a 3,25

Duresa: 7 a 7,5 Exfoliació: Inexistent. Fractura concoïdal. Color: Negre, verd, rosa Ratlla: Blanca Lluïssor: No metàl.lica, vítria

Cristal.lització: En sistema trigonal, cristalls prismàtics

Aspecte: Cristalls prismàtics i allargats

Caraterístiques generals: Les turmalines constitueixen un grup de 7 varietats. Jaciments: Cap de Creus (Alt Empordà) Utilitats i aplicacions: Com a pedra ornamental

6) granats (SiO4)3 Neosilicat Pes específic: 3,5 a 4,3

Duresa: 7 a 7,5 Exfoliació: Molt imperfect. Fractura irregular. Color: Variat Ratlla: Blanca Lluïssor: No metàl.lica, vítria o adamantina Cristal.lització: Sistema cúbic classe hexaquisoctaèdrica. Aspecte: Colors variats

Caraterístiques generals: El seu nom ve de granatus, que en llatí significa grà. Silicats molt complexos de metalls bivalents i trivalents. Es troben entre roques metamòrfiques. Jaciments: Setcases i Espinalvell (Ripollès), La Preste (Vallespir) Utilitats i aplicacions: S'utilitza com abrasiu i com a pedra ornamental. Alguns granats transparent es poden fer servir per fer gemmes.

7) sil·limanita Cristalls llargs i aplanats Densitat: 3,25. Duresa: 6,5-7,5 Color blanc, gris, marronós i verdós Ratlla incolora o blanca. Brillantor vítria

ORIGEN:metamòrfic (pissarres, gneis, micacites) APLICACIÓ: materials refractari.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

28

Pág

ina2

8

ACTIVITAT 7

1. Quès és un mineral?

2. Quin tipus de minerals són més abundants al Cap de Creus?

3. Com es produeix la formació de minerals en roques metamòrfiques?

4. Anomena 3 minerals típics de grau de metamorfisme baix, 3 de grau mitjà i 3 de grau metamòrfic

alt.

5. Omple la taula següent:

NOM DEL MINERAL

DURESA APLICACIONS JACIMENTS FÓRMULA

2’5

Gemmologia

Cap de Creus

SiO2

Fabricació de pocel·lana

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

29

Pág

ina2

9

8. ARTISTES

El Cap de Creus ha estat font d’inspiració continuada per a tota

mena d’artistes, poetes, pintors, escultors, cineastes, etc

1. LITERATURA Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968). Somni de Cap de

Creus,. "D'un cop de clava Heracles trenca la Massa d'Orus / negre

(sic) esponja que bada l'ull de serp de mil porus".

Josep Pla (1897-1981) Guia de la Costa Brava. " Quantes formes

no han burinat el vent i la pluja en el curs de milers d'anys en els

penya-segats de la nostra costa!. (…) prodigiós realisme -si hom sap

trobar el lloc des d'on veure-les- del Camell i de l'Àliga, que hi

ha a la Gran Sala del Pla de Tudela”

Josep Mª de Sagarra (1894-1961) All i Salobre "…és el tros

del pla de Tudela; hi ha pedres que han agafat una forma

grotesca, altres es redrecen encara amb una intenció

d'heroisme. Un porc, un camell, un homenàs amb barret de

copa, un gall dindi, ...”

2. MÚSICA Jesus Moix. “Cap de Creus” Es tracta d’una obra instrumental contemporània,

que combina instruments musicals d’origens diferents, però amb un

predomini de la influència mediterrànea i celta. Música i sons es fusionen

per a transmetre el sentiment que li sorgeix a l’artista des del seu interior. És

la sensació produida al visitar el Parc. (http://youtu.be/q0lx3FBk_70)

Rafel Cabrisas. (1888-1950) Sardana “Cap de Creus”

Nascut a Cadaquès, Rafael Cabrisas va ser instrumentista autodidacta, només

va rebre lliçons del seu pare, interpretant piano, clarinet i contrabaix, i

conreant també la composició. Va exercir l'ensenyança musical i pels volts

dels anys 40 comptava amb un historial destacable a la seva vila nadiua,

quasi sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes: Cap de

Creus, s'ha mantingut constant en les audicions de sardanes d’arreu de

Catalunya.

http://youtu.be/PpbaFnKbBcE

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

30

Pág

ina3

0

3. PINTURA Salvador Dalí (1904-1989) El gran masturbador

Al llarg de la seva vida, el pintor va defensar

que la morfologia del cap de Creus havia estat

el model d’aquest rostre angoixat: “En aquest

indret privilegiat, gairebé es toquen la realitat i

la dimensió sublim. El meu paradís místic

comença a les planes de l’Empordà, l’envolten

els pujols dels Albers, i arriba a la plenitud a

la badia de Cadaqués. Aquest país és la meva

inspiració permanent. “

Shigeyoshi Koyama (1970-2005)

“... ja no es podria desfer mai de l’encanteri dels

paisatges de la Costa Brava, de les petites illes de la

badia de Cadaqués, de la força del mar del Cap de

Creus i dels seus peixos, sobretot dels peixos. “

4. CINEMA

The Light at the Edge of the World (1971) Kevin Billington. (

Kirk Douglas i Yul Brynner) es va filmar íntegrament a Cap de

Creus, on es va construir un far expressament per l'ocasió. Però

allò que en principi havia de ser un simple decorat, un far de

fireta, va aguantar anys i anys, gropades i més gropades sense

caure, i justament allà on es vent és més violent. L'havia

construït un paleta de Cadaqués, en Pere Clavaguera. Al final

va ser derruït per decisió del govern de l'estat.

La història es basa en una novel·la des mateix nom escrita per

Jules Verne: Al Cap d'Hornos, el 1865 uns pirates sota les ordres

de Konge (Yul Brynner) assalten un far situat en una illa rocosa

y maten a tots es que s'hi troben, excepte un, Will (Kirk Douglas), que aconsegueix

fugir. Es seu pla consisteix en apagar es llum del far i esperar que algun barco

s'estavelli conta la costa per fer-se amb es botí. En Will intenta impedir que es

pirates segueixin endavant amb es seu pla. Un barco ja ha encallat i Arabella

(Samantha Eggar), una jove que ha aconseguit sobreviure a la matança, també vol

ajudar a acabar amb es pirates.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

31

Pág

ina3

1

ACTIVITAT 8

Cap de Creus, un paratge que no deixa ningú indiferent. Inspira poesia, prosa, pintura, música, cinema… Cada

artista ho viu a la seva manera. Quina és la teva?

Converteix-te en artista de la ploma, de la pintura o del còmic! O fes-te periodista, guia d’una agència de viatges o

traductor!

IMMORTALITZA EL CAP DE CREUS AMB LA TEVA OBRA:

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

32

Pág

ina3

2

9. LA ROSA DELS 9 VENTS

En la Rosa dels Vents convencional apareixen 8 vents

estàndards.

Els mariners empordanesos, però, tenen una rosa dels vents

diferent de l’estàndard

Quan el vent és molt i molt fort, gairebé huracanat, es diu: "gropada encesa de ...." i, a continuació, el vent

corresponent. Quan el vent és fluix i de direcció variable es diu "bafa perduda" A començaments de l'estiu, el

mestral sol arribar rescalfat. En aquest cas rep el nom de "cremador" o de "Sant Joan de França."

Fontserè i Riba, Eduard en el seu llibre “La Tramuntana empordanesa i el mestral del golf de Sant Jordi” ens

parla d’aquest vent entre tramuntana i gregal: el vent de Provença

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

33

Pág

ina3

3

ACTIVITAT 9

A Cap de Creus on els vents del nord bufen amb insistència gran part de l’any, la Rosa dels Vents no té 8 vents,

sinó que en té 9.

Dibuixa la Rosa dels Vents amb el nom dels 9 vents sobre el mapa de Cap de Creus:

1. Situa sobre el mapa les poblacions de : Llançà, Roses, Cadaqués, Figueres, Portbou i La Jonquera; situa

també Les Alberes, França, el Golf de Roses i el riu Fluvià.

2. Omple els buits amb el nom del vent corresponent:

a) Al matí esperem vent en calma, al nord del cap de Creus pot bufar vent del NW o ............... a 35

nusos

b) A Llançà, els vents de l’Est o ....................................... quan són molt forts malmeten la llotja i cal

construir un dic.

c) El vent del nord, la .........................., pren més sentit a l’Empordà perquè només allà adquireix

consciència de l’origen del seu nom: trans_montanus, vent de rere les muntanyes.

d) ............................ bufa a la Costa Brava, a Roses, l’Escala, l’Estartit, Palafrugell i Tossa de Mar, és

molt semblant al gregal i prové de la Provença i segueix una direcció paral·lela a la línia de costa.

e) VENT DE LA FAM. Un altre nom del sud o ......................, dit així perquè mata la collita.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

34

Pág

ina3

4

10. LES ROQUES

Al cap de Creus aflora una gran varietat de roques com esquists, filites, amfibolites, quarsites, marbres, gneis, granitoides, pegmatites, migmatites i milonites entre d'altres. Les roques que constitueixen la major part del massís, però, són els esquists, que hi apareixen a la meitat nord, i les fil·lites, que hi afloren a la meitat meridional.

- Roques metamòrfiques: són les més abundants al cap de Creus. Corresponen principalment als

esquistos i les fil·lites, però també hi ha marbres, roques metamòrfiques calcosilicatades, quarsites,

amfibolites i gneis, entre altres.

- Roques ígnies: corresponen principalment als cossos granodiorítics de Roses. Es tracta d'intrusions

d'edat herciniana. Normalment, aquestes roques es troben afectades per una aurèola reduïda de

metamorfisme de contacte. En el sector nord del cap de Creus, entre els esquistos apareixen filons de

pegmatites i petits cossos de granitoïds i diorites. També apareixen roques ígnies volcàniques com els

basalts olivínics del puig Ferral i el cap Norfeu

- Roques sedimentàries: són les menys importants quant a extensió i corresponen principalment a

materials d'edat neògena (era terciària)., Estan representades per les sorres eòliques del Port de la Selva

i les sorres lutites dels dipòsits d'origen al·luvial, fluvial i marí, que es distribueixen aleatòriament.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

35

Pág

ina3

5

ACTIVITAT 10

CLASSIFICA 10 ROQUES DEL CAP DE CREUS SEGONS LA SGÜENT CLAU DICOTÒMICA

http://alerce.pntic.mec.es/~mnavar6/claverocas.htm

OMPLE LES FITXES SEGÜENTS

NOM ROCA GRUP ASPECTE

(TEXTURA, ESTRUCTURA,

MINERALS, ETC)

DIBUIX UTILITATS

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

Xon Vilahur i Godoy

Desembre 2011

36

Pág

ina3

6

11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

www.xtec.es/sgfp/llicencies/200203/resums/xaurell.html http://www.roses.cat/ca/Turisme/Natura/CapCreus.aspx http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cap%20de%20Creus/Visitans/Comunicacio%20i%20Educacio%20ambiental/Material%20pedagogic/GEOLOGIA.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Cap%20de%20Creus/Novetats/pdf/Dossier%20Tudela%20Catal%C3%A0.pdf

http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/tema2/pirineu.htm

http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/tema1/paleo.htm

http://www.santjosepobrer.com/aulavirtual/apunts/geografia/tema%201-RELLEU.pdf

http://leecraine.webcindario.com/Minerals/Metam_09.htm

http://www.xtec.es/~fmas/mine/fitxes.htm

http://www.xtec.es/~tmartine/project/fitxes.htm

http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Medi%20natural/Sistemes%20dinfor

macio/Inventari%20despais%20dinteres%20geologic/Consulta%20de%20les%20fitxes%20descriptives%2

0dels%20EIG/doc

http://marenostrum.org/sortides/capdecreus/index.htm

http://www.quadernscrema.com/llibres/somni-de-cap-de-creus

http://www.xtec.cat/cda-empuries/DTCdeCreus2.pdf

http://www.wheelocknet.net/cumulus/wind.html?gb

http://meteopallars.blogspot.com/2010/11/noms-populars-de-vents.html

http://www.tethys.cat/antics/num00/articles/art0003.htm

http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/7573/1/348_abril2009.pdf