CAP DE CREUS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC20_TOTAL2.pdf ·...

24
I V* .. i-/. ^.'I "-, . . lU-' .', ' . *v^" ".,... ji -n..i^^i-. -t * ** ï EXEMPLAR GRATUÏT NUMERO 20 - OCTUBRE 1995 ANY 4 - ÈPOCA 1 CAP DE CREUS PUBLICACIÓ DE L' AJUNTAMENT D'ARGENTONA.

Transcript of CAP DE CREUS - argentona.catargentona.cat/ARXIUS/radio/CapdeCreus/CDC20_TOTAL2.pdf ·...

I V* .. i-/. •^.'I •"-, •. . lU-' .', '. *v^" ".,... ji •-n..i^^i-.

-t * ** ï

EXEMPLAR GRATUÏTNUMERO 20 - OCTUBRE 1995ANY 4 - ÈPOCA 1

CAP DE CREUSPUBLICACIÓ DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA.

Per demanar hora per entrevistar-se amb els regidors o tècnics cal trucar al 797 0711

de l'Ajuntament

Dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 10 a 1 del matí.

Dimecres i divendres de 2/4 d'l a 2/4 de 2 del migdia.

Hores convingudes.

Dimecres de 10 a 12 del matí/ Divendres de 5 a 7 de la tarda.

Dimarts i dijous de 12 a 2 del migdia.

Hores convingudes.

Dimarts d'l 1 a 1 del migdia.Hores convingudes.

Dimarts i dijous de 12 a 2/4 de 2 del migdiaDimecres i divendres de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdiaDimarts i dissabte de 12 a 2/4 de 2 del migdia

Horaris de visita de l'alcalde i regidorsJoaquim Casabella i CastellsAlcaldia, Governació i ComerçSantiago Mora i CarmanyRegidor d'UrbanismeJosep M. Esteve i SorigucrRegidor d'Hisenda i Activitats ClassificadesAntoni Julià i VallsRegidor de Benestar Social, Sanitat i Medi AmbientFelip Castells i RosellóRegidor de Joventut, Esports i FestesFrancesc Espadero i RodaEnsenyament i Promoció EconòmicaJordi Pinart i PradalRegidor d'Obres i Serveis, Habitatge Social,Cultura i Mitjans de ComunicacióHoraris dels tècnics municipalsArquitecteJaume SolerAparelladorVicenç CiscarEnginyerJosep M. Borrell

Informació de servei

Telèfons: 797 15 50-756 06 24756 05 22

Fax 756 0612

' BÚSTIA DEL CONSUMIDORAjuntament d'Argentona - Ramon Par, 1.De 2/4 de 10 a 2/4 de 2 del matí j

CAP DECREUS

3/4 de 10 a 11 Gimnàstica maternalArgentona - Aj. Vell.

11 a 12 Gimnàstica a partir dels45 anys.

Dimarts:9 a 1 Visita llevadora Argentona.15 a 21 Visita Ginecologia Dra. Penarrubia.Dijous:8 a 15 Visita Ginecologia Dra. Penarrubia.Divendres:(matins)Visites puerperals a domicili3 a 5 Visita llevadora Argentona

* Visites programades, cal demanar dia i hora.

SERVEI D'ATENCIÓA LA DONA

Dilluns:^} Servei ^evadoraCros

MOBLES VELLSRECOLLIDA

797 02 52

PARRÒQUIA DE SANT JULIÀInformació i acollida: dilluns i divendres

de 7 a 2/4 de 9 del vespre.j

HORARIS DELSCONSULTORIS MÈDICS

MUNICIPALSARGENTONA

d Dr. Samsó, 48 baixosTel. 797 19 01

MEDICINA GENERALDr. Martí: De dilluns a divendres de 10a 1 del matí.Dra. Ribes: Dilluns, dimecres i divendresde 2/4 de 12 a 1 del migdia.

PEDIATRIADr. Pugés: De dilluns a divendres de 3 a4 de la tarda.

ATSMontserrat Aragonès: De dilluns adivendres de 10 a 12 del migdia.Dissabtes, diumenges i festius de 2/4 d'l 1a 11 del matí.Lídia Solanellas: De dilluns a divendresde 8 a 9 del matí (extraccions de sang).

ARGENTONASant Miquel del Cros

MEDICINA GENERALDra. Ribes:De dilluns a divendres de 9 a 10 del matí.

ATSLídia Solanellas: De dilluns a divendresde 9 a 10 del matí.Dissabtes d'l 1 a 12 del matí.

Despatx al públicDilluns - DimartsDimecres - Divendresde 2/4 d'11a 2/4 de 2

Entrevistes personalsamb el Sr. Jutge

Dilluns de 2/4 de 7 a 8 del vespreTelèfon 797 17 03

SERVEISPolicia Local797 13 13Guàrdia Civil79713 53Bombers de Mataró796 10 80Parròquia Sant Julià797 01 59Taxis7991414Ambulància Creu RojaMataró79814 33(Laborables i nocturns)Ambulància Creu RojaArgentona (24 hores)797 16 56Hidroelèctrica Catalunya

796 02 00Fuerzas Eléctricasde Catalunya796 16 45

79017 70Catalana de GasElectricitat796 03 54

796 05 04Empresa Casas S.A798 11 00CompanyiaMataró-Argentona798 04 40

AJUNTAMENT D'ARGENTONAOficines797 0711Serveis d'Urbanisme .... 797 02 52Col·legi Públic Cros799 39 51Col·legi PúblicBernat de Riudemeia.... 797 09 56Col·legi PúblicFrancesc Burniol797 16 01Emissora Municipal797 15 50

756 06 24Casa de Cultura756 05 22EquipPsicopedagògic797 04 86Escorxador756 05 53Museu del Càntir797 21 52Jutjat de Pau797 17 03Aigües d'Argentona797 06 03Dispensari797 19 01Montserrat Aragonès.... 207 71 15(Practicant) B 19130Farmàcia Guillen797 12 62Farmàcia Sindreu797 14 00VJ

Cap de Creus - octubre 1995

Una de les darreres notícies que ha fet content a

més d'un ha estat la compra de les antiguesinstal·lacions de l'empresa Velcro Europe, SL.L'ajuntament, a corre-cuita, va adquirir l'immoble peruns 128 milions de pessetes. Una xifra elevada, peròcal tenir present que aquesta compra és una inversióperquè se'n poden despendre quantiosos beneficis.

Un dels agraïments a fer, això sí, va dirigit a lamultinacional Velcro Europe, que tot i tenir altresofertes més suculentes va oferir al consistori lapossibilitat d'adquirir, a un preu raonable i en unazona immillorable, la fàbrica.

De ben segur que tothom ja s'ha imaginat el que s'hipodria fer, després de pensar en l'extens espai quedisposa la fàbrica. De moment tots els grupsmunicipals de l'ajuntament s'entrevistaran, en elspropers dies, per decidir quines seran les possibilitatsque pot recollir la factoria. Els primers detalls que hadonat l'equip de govern són: una àrea de salutbàsica, un pàrquing soterrat per solucionar laproblemàtica del mercat municipal, un casal per alsjoves i un per als avis, una biblioteca municipal ihabitatge social.

Ara bé, no tot són flors i violes. Amb la compra deles antigues instal·lacions de la Velcro, la Salad'Argentona podria quedar al marge, si no s'estudiadetalladament el profit que se'n pot treure.

Això sí, d'opinions del que s'hi podria fer, a la Sala,n'hi ha per a tots els gustos: des de fer una àreamultifuncions (cinema, teatre, oci, botigues...) fins atirar-la a terra i engrandir la plaça Nova.

Per fer-hi de tot

Portada: Autopista B-40.

Foto: Gener i Associats.

Impressió: L'Aixernador, S LArgentonaDipòsit Legal: B-44.775-91

Director: David Carmona

Consell de redacció: X. Bravo,S. Calafell i R. Masó.Tots els grups amb representacióal Ple poden participar en elConsell de redacció.

Col·laboradors: Grups Municipals de CiU, ERC, PSC iIC.

Rúbriques: Ferran Catà, LluísS. Morgan, Salvador Cabré i M.Rosa Masó.

Fotografies: Pep Padrós, AlfonsGüell i Gener i Associats.

Direcció, redacció, administració, publicitat i distribució:Plaça de l'Església, núm. 9Argentona

Edita:Ajuntament d'Argentona.Regidoria de Mitjans deComunicació

President: Jordi Pinart

CAP DE CREUSPublicació de l'Ajuntamentd'Argentona

Número 20

Octubre 1995

3.000 exemplars

Editorial

Cap de Creus - octubre 1995 3

Les cartes han de tenir una extensió màxima d'un foli a doble espai. Laredacció es veu amb el dret de no publicar les cartes, cas que l'extensió siguisuperior.

La SeccióJuvenildel GMAreemprènl'activitat

Ens adrecem a vosaltres perfer-vos saber que hem recomençat les activitats després deles vacances.

La Secció Juvenil del Grupde Muntanya -Rocafort- s'ha retrobat el 23 de setembre. Aquesta secció té com a objectiu formar i introduir als nois i noiesd'Argentona, a partir dels 13anys, a la pràctica de l'excursionisme. GMA vol amb aquestasecció crear un planter i donarcontinuïtat a les altres seccions:Marxes, Excursionisme, Escalada, Alta Muntanya, Ciclotu-risme, Esquí...

Per a informar-vos 0 fer-nosalguna consulta ens podeu trobar, els dimecres de deu a onze iels dissabtes a les sis, al segonpis del Casal, carrer Gran 28.

Secció Juvenildel GMA

garrifosos que retrunyien lameva cambra; era l'habitual recollida nocturna amb els critscorresponents dels empleats, depara i engega, ajudant al conductor de l'escandalós i pudent"trasto". S'havia acabat el meusomni d'una nit d'estiu! El pobleal qual em creia haver anat aparar s'havia fos i només en restaven els clàssics contenidorsbruts i pudents de sempre, envoltats dels famolencs gats igossos de torn, abandonats "gentilment" pels seus amos, cadatemporada.

A. GüellArgentona, 28-9-95

El somni d'unanit d'estiu

Fa uns dies, com per art d'encanteri, vaig anar a parar en unpoble en el qual els contenidorsde deixalles eren nets i polits ino desprenien cap mala olor, comper exemple els d'Argentona; latapadora, que tan aviat no la potsobrir com després no la potstancar, s'aixecava fàcilment mitjançant la pressió en un pedalperquè l'usuari no s'hagués d'embrutar les mans i s'aguantava finsque una segona pressió l'obligava a retornar al seu lloc. A dins,totes les deixalles anaven envasades en bosses ben lligades pelsconvilatans perquè no desprenguessin males olors i la seva

" recollida era gairebé silenciosa,perquè el camió que ho feia lesxuclava amb un potent aspirador... de sobte, un soroll espantós em va despertar amb unsgrinyols i uns catric-catrac es

sultà, és a dir el dia 25 de setembre, i la data de comunicació de la no renovació, el dia 3d'octubre (8 dies), d'aquí la

meva sorpresa.D'altra banda, aprofito l'oca

sió per agrair la col·laboraciótrobada en tot moment per laseva part i serveixi aquesta perfer un prec, de ben segur innecessari, perquè continuï vetllantpel bon funcionament de l'emissora municipal, perquè mantingui la seva línia de pluralitat iservei als ciutadans de la nostravila, oberta a totes les opinions,i que fins avui podem tenir l'orgull de dir que mai ha estat manipulada políticament.

Molt atentament,

Francesc Fernàndezex-Cap de programes

de Ràdio Argentona

ARGENTONAUrbanització Les GinesteresTelèfon 797 02 55

99"LES GINESTERES

mjmjBAR • RESTAURANT

AcomiadamentDistingit senyor:Només quatre ratlles per

acomiadar-me, ja que el passat7 d'octubre acabà la meva relació laboral amb l'Ajuntamentd'Argentona com a Cap de Programació de l'Emissora Municipal. La confirmació de la no renovació del contracte em va sercomunicat el passat dia 3 d'octubre, al·legant problemes financers a les arques de l'ajuntament.Aquesta decisió la vaig rebreamb sorpresa ja que quan vaigconsultar el passat mes d'agost,el regidor de Mitjans de Comunicació, Sr. Jordi Pinart, em vaassegurar la meva continuïtat.Després de consultar a primersde setembre, es va ratificar lameva continuïtat a l'emissora il'última consulta realitzada vaser a finals del mateix mes, eldia 25. Aleshores se'm va garantir, de viva veu, la continuïtatfins a finals d'any. Evidentment,si tenim en compte el tempstranscorregut entre l'última con-

de fang a 200 pessetes, que jaestan molt vistes i només duren200 o 300 anys, i optés per lesatractives i imperecederasplaques tipus "xapa dematrícula" a un mòdic preu de600 pessetes per adornar lescases de la nostra bonica,acollidora i estimada vila.

Aitor Quemada

Les plaquesHe de donar un autèntic

aplaudiment a la decisió denormalitzar les plaques dels números de les cases. Ja n'hi haprou del "campi qui pugui" i del'anarquisme a l'hora de triarquin tipus de placa posa cadascúa casa seva! És que som com

nens i no ens poden deixar sols!El que necessitem és algú queens guiï i ens ensenyi el boncamí perquè no ens excedim.Ens donen un dit i ens agafem totel braç, ens donen llibertat i hoconvertim en llibertinatge. Compoden comprendre, això nopodia continuar així i per aixòles autoritats van haver deprendre mesures.

Algun poca-solta ha gosatdir que les plaques imposadesper l'ajuntament són vomitives,impresentables i a més moltcares. La gent que parlad'aquesta manera és la que esmereix que les autoritats litoquin el "crostó".

Com han posat en dubte lainfal·libilitat dels nostresgovernants a l'hora d'escollir eltipus de placa? Com és sabut pertothom, l'ajuntament, de lamateixa manera que el Papa deRoma, és infal·lible.

Tots ens hem de posar al capque al nostre poble, any darreraany i durant la festa major, ensinunden de ceràmica i mésceràmica, tones de ceràmica, iper això entenc perfectamentque el regidor no anés a la Bisbal0 a Breda a encarregar plaques

Cartes dels lectors

Cap de Creus - octubre 1995

Joaquim Casabella i CastellsAlcalde

d'Argentona i crec que no trobaríem un lloc tanencertat per situar-hi tot tipus d'equipamentsnecessaris per la nostra vila.

L'alcaldia està treballant, mitjançant el grup CDC, perpoder aconseguir un crèdit a baix interès permediació de la Diputació de Barcelona per l'importde 128.700.OOO'-ptes., el qual reduiria els interessosbancaris per un valor aproximat d'H.OOO.OOO'-ptes.Esperem que es pugui formalitzar.

Tots sabem que la compra d'aquest edifici ens obligaa alterar el programa d'actuació fet per CiU i ERC.

Ja s'hi està treballant, tant per part dels grups polítics,com també dels nostres tècnics, fent un estudi de lesdiferents instal·lacions i equipaments que s'hi podensituar, com són: pàrquing, biblioteca, local dejoventut, casal d'avis, sales d'actes, ...

Tots els grups presentaran la seva proposta i a partird'aquí ha de sortir un consens i marcar una línia deprioritat en la selecció dels equipaments, començantpels més necessaris per la nostra vila, i que haurande ser reflectits en els pressupostos.

També s'està portant a terme la negociació de la Salad'Argentona, conjuntament: la CooperativaAgro-pecuària d'Argentona, el Departamentd'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat il'Ajuntament d'Argentona.

Ja que s'han d'ultimar els últims traspassos delspatrimonis de les cambres agràries, esperem que hihagi acord per totes les parts i es pugui recuperar la

Sala d'Argentona.

L'EDIFICI DE LA VELCRO ES DEL MUNICIPI

Parlem ara de l'edifici de la Velcro.

Cal remarcar que aquesta oportunitat que ens varenoferir a l'Ajuntament d'Argentona per part del'empresa es mereix tot l'agraïment del consistori i,com no, també el de tots els ciutadans, ja queaquesta oportunitat dóna un equipament al centre

DESPRÈS DE VACANCES, TORNEM A TREBALLAR

Hem passat les vacances d'estiu i la Festa Major, tanconcorreguda aquest any per tots els argentonins imilers de visitants, va ésser un èxit total.

En començar aquesta legislatura ens vàrem proposar,amb el pacte de govern CiU i ERC, la participació detots els grups polítics en la confecció delspressupostos i programa d'inversions.

Referent als grups polítics i la seva participació enl'equip de govern, caldria fer menció que en l'últimPle del mes de setembre, quan es va donar la veu alpoble, es va suggerir que donat que sembla ser quetots els grups polítics volen participar en el futur dela nostra vila, segons el seu programa electoral,perquè no es treballa conjuntament.

Però no tots els grups polítics van estar al cas del'esmentat suggeriment.

L'alcaldia, i l'equip de govern, està disposada atreballar conjuntament pel futur d'Argentona iacceptar la col·laboració i els suggeriments del'oposició sempre i quan siguin constructius, no dela manera que veiem que s'estan portant a terme,volen crear moltes comissions i consells però, notraient-ne un resultat positiu, potser valdria la penareplantejar-ho.

Carta de l* alcalde^

Cap de Creus - octubre 1995 5

i

^I

FORN DE PA

ARGENTONACarrer Gran,Tel. 797 10 50

Façana de les antigues instal·lacions de la Velcro.

dres.D'altra banda, el soci de go

vern de CiU, Jordi Pinart,d'ERC, va destacar que l'operació havia estat ràpida perquè

l'adquisició de la factoria perillava. Tot i això Pinart va comentar que no era la maneramés adequada, però els trens avegades passen un cop i s'had'aprofitar.

l'equip de govern estudia.En el moment de les inter

vencions, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda del'Ajuntament d'Argentona,Josep Maria Esteve, va declarar que el motiu de la urgènciade la compra de l'immoble eraa causa que l'empresa Velcro vadonar un ultimàtum, deixantcom a termini el mateix diven

de l'immoble per a ús privat,per ajudar a finançar les despeses que ha representat lacompra de la Velcro i el manteniment que comportarà.

Una biblioteca d'acord ambles necessitats de la població,un possible trasllat de l'actualcasal d'avis i la construcciód'habitatges socials per als joves són altres projectes que

La compra de les antiguesinstal·lacions de la VelcroEurope SA tindrà un cost de128.000.000 pessetes, finançatsmitjançant un crèdit a 11 anys.L'import té dos desemborsa-ments; el primer és de 25 milions de pessetes i es va efectuarl'endemà de l'aprovació de lacompra de l'immoble, en concepte de pagament a compte dela partida pressupostària d'inversions; el segon pagament,amb un valor de 103.700.000pessetes, es formalitzarà mitjançant un crèdit amortitzableen 11 anys.

Amb la compra de laVelcro, l'equip de govern estàestudiant la possibilitat d'emplaçar-hi una àrea bàsica de sa

lut (ABS) i un pàrquing soterrat que s'enllaçaria amb el pro

jecte de reforma de la plaça delmercat. El consistori s'ha plantejat la possibilitat de traslladar-hi totes les dependències quepaguen lloguer a l'Ajuntament,com per exemple Sanitat i Serveis Socials, i també llogar part

any, passant dels 647 als 778 milions, aproximadament.Amb la compra de l'antiga factoria, l'ajuntament està

estudiant la possibilitat d'emplaçar-hi una àrea bàsica desalut (ABS), un casal de joves i una biblioteca, entre d'altres.

El consistori d'Argentona va aprovar, el passat mes desetembre, en un Ple extraordinari de caràcter urgent, lacompra de les antigues instal·lacions de Velcro Europe SA,

per un valor de 128 milions de pessetes. L'adquisició d'aquestimmoble ha comportat la modificació del pressupost d'aquest

L'Ajuntament compra la Velcroper 128 milions

Cap de Creus - octubre 1995

En aquesta columna que avui començointentaré exposar fets, situacions o reflexionsentorn a coses que passen a la vila i que caldriaque entre tots hi busquéssim estratègies, sortidesi suggeriments per anar fent que la nostra vidaquotidiana pogués anar avançant en qualitat,respecte per la comunitat i millora en general.

El tema d'avui és sobre la qüestió delsPlens Municipals. Com a vilatana, assisteixo sovint a les sessions que es fan els primers divendres de cada mes a la Sala de Plens de l'Ajuntament.

Un cop passades les eleccions municipals,l'equip de govern i l'oposició han celebrat, amés del Ple de constitució del nou Ajuntament,sis plens extraordinaris i un d'ordinari.

La meva reflexió va entorn de la participació de tots els grups que tenen representacióa l'Ajuntament.

Durant la campanya electoral, poguéremescoltar projectes, il·lusions, promeses, i si hoanalitzaves un xic, de diferents maneres moltsdels grups polítics deien coses semblants, enrealitat tots deien que volien treballar pel Poble.

Ara és el moment d'anar donant cos i forma a les promeses electorals. Durant la sessiódel Ple ordinari del dia 8 de setembre, tots elsgrups polítics, almenys a mi m'ho va semblar,van anar manifestant que tenien ganes i interèsper participar. Es parla de participació, es parlade representativitat política i també de la mancade procediments que fa servir l'equip de go

vern.Crec que l'equip de govern s'hauria de

replantejar la qüestió de la representativitatproporcional. Si realment ens creiem i volemtreballar pel poble, tothom hi ha de tenir cabuda,evidentment en relació a la representativitat quehan donat les urnes. Tothom pot tenir idees i elconjunt de les idees diferents pot donar vida alpoble. El poble necessita un canvi, necessitaidees noves, idees participatives, i amb lacol·laboració de les diferents maneres de pensari actuar poden sortir noves il·lusions, que faltaens fan.

No caldria plantejar-nos un govern ontothom hi fos representat? Jo crec que la qüestiós'ho val.

Participació

M. Rosa Masó

ARGENTONAc/ Gran, 30Tel. 797 02 07

Küa^, Va/L·

CANSALADERIA XARCUTERIAQUEVIURES

Coses de la vilaPhavia fet l'ajuntament.

La Sala,pendent de negociacions

Un dels cavalls de batalla enels darrers anys de l'ajuntamentcontinua sent la Sala d'Argentona. De moment, les converses entre el consistori i l'entitat Agro-pecuària han continuat. La darrera de les propostesva ser per part dels pagesos.Aquests van oferir a l'ajuntament una permuta de la Sala i elseu magatzem per un local situat als afores, per tal de dipositarla maquinària i els estris agraris. Un cop feta la proposta, l'alcalde, Joaquim Casabella, va estudiar l'oferta i va proposar a lacooperativa la construcció d'unanau a la zona de Sant Sebastià.Després de fer l'estudi, però,Casabella va declarar que el costdel local, uns 40 milions de pessetes, era molt elevat. Segonsfonts de l'equip de govern, laSala es podria recuperar, teninten compte que està construïdaen un terreny municipal, per unaxifra màxima de 7 milions depessetes.

Per la seva banda, JaumeCalafell, membre de la cooperativa Agro-pecuària SL, va declarar que la Sala havia de serdel poble, però abans l'entitatnecessitava un magatzem.Calafell va aclarir que els pagesos no volen diners, commolts es pensen, sinó un localals afores de la vila a canvi dela Sala.

L'oposició s'absté

Els partits municipals al'oposició, PSC, PP i IC-ElsVerds, es van abstenir de la votació per com l'equip de governhavia gestionat la compra de lafàbrica.

El portaveu del grup socialista a l'oposició, Josep Clofent,va denunciar en el Ple extraordinari que l'equip de governexposava els temes sense abansestudiar-los l'oposició. El regidor socialista va exposar ques'abstenia de votar a favord'aquest punt per la maneracom l'ajuntament havia fet elstràmits d'adquisició, però estava d'acord en comprar les antigues instal·lacions, perquè ésun bé pel poble i si se'n sap se'npodrà fer un bon ús.

Per la seva banda, el portaveu del partit popular, Martí Riu,també va ser dur amb l'equip degovern afirmant que no es podien fer les coses a corre-cuita isense informar abans a l'oposició perquè s'ho pogués estudiar.El cap dels populars a Argentonava expressar que la compra del'antiga fàbrica comportaria unamodificació en el pla general.

Per la seva banda, Concepció Sala va mostrar-se favorablea la compra de l'immoble i vaagrair a l'empresa Velcro l'haverdonat prioritat a l'ajuntament enla compra de les antigues instal·lacions, davant d'altres possibles compradors. Tot i això, laregidora d'IC va declarar ques'abstindria pel nefast procés que

Cap de Creus - octubre 1995 7

Carter Gran, 51 - Tel. 797 16 23 - ARGENTONA

TÈCNIC RELLOTGER DIPLOMATTALLER PROPI

Posem piles al moment

LLIMONARELLOTGERIA - JOIERIA

GRANJABAR

MENJARSc/ Bernat Riudemeia, 4

756 08 47ARGENTONA

El Centre

construcció de l'edificidefinitiu podria demorar uns 40 5 anys, ja que la Generalitatha donat a aquest projecte la

mòduls provisionals. Els tresmòduls restants estan destinatsa oficines, sala d'ordinadors,sala de reunions i laboratori. La

Vista general dels mòduls provisionals.

d'Argentona, incloent-hi elveïnat de Sant Miquel del Cros,Òrrius i Dosrius, que es

distribueixen en tres dels sis

Els sis mòduls que conformen la seu provisional de l'Institut d'Ensenyament Secundari van arribar a Argentona enmal estat. Per aquest motiu esvan haver de fer moltes reparacions, que van ocasionar un retard de dos dies en l'inici delcurs escolar, tot i que el regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament d'Argentona havia assegurat que les classes començarien el dia 25 de setembreamb tota normalitat.

De moment, l'Institut imparteix només el tercer curs del'Ensenyament Secundari Obli

gatori (ESO) i enguany són 122els alumnes matriculats, que esdistribueixen en 4 classes 0grups. És previst, però, que els

dos primers cursos de l'ESO,que en l'actualitat s'imparteixen a les escoles primàriesd'Argentona, passin en un futur a l'Institut.

Les instal·lacions del nouinstitut acullen alumnes

definitiu, no havien finalitzat. El retard d'aquestes obresva ser causat pel mal estat en què van arribar els mòdulsprovisionals, enviats pel Departament d'Ensenyament de

la Generalitat.

Les classes al nou Institut d'Ensenyament Secundarid'Argentona van començar el passat dia 27 de setembre,

dos dies després del previst, perquè les obres d'arranjamentde les instal·lacions provisionals, que serveixen per aimpartir les classes fins que es construeixi l'immoble

Les classes de secundària comencen després del previst

Argentona estrena Institutde Secundària

8 Cap de Creus - octubre 1995

Havia acabat la guerra, jo era molt jove, uninfant vaja. En els dies de festa uns veïns es posavenuna camisa blava i una boina vermella, si era festagrossa també es posaven una americana blanca ambunes medalles penjades i cantaven una cançó queparlava del Sol. Jo no comprenia el per què, com nocomprenia com aquella família veïna, tan amigameva, pogués ser tan maltractada pels poders legalsi pels poders fàctics. Jo només sabia que aquellafamília era catòlica practicant, que estimava profundament el meu país i que es deia republicana.

Va ser maltractada, vilipendiada i, el que éspitjor, esquarterada! Ni un sol dit es va aixecar en laseva defensa. Només una sola vegada en públic, unaveu va gosar posar-se al seu costat i assenyalar elsseus botxins, era la veu d'un altre veí meu: MossènAntoni Costa i Fondevila.

Jo no comprenia tot allò com no compreniamoltes coses, però em feia molta ràbia que en moltsllocs no em deixessin parlar el meu idioma. Per què?

Fins que asseguts al portal de casa, un veívellet, de cabell blanc i ment desperta va posar-meel següent exemple:

—Imagina't -va dir-me- que algun dia els homes arribin a la Lluna i en arribar-hi la trobin habitada. Uns habitants que tinguin una parla, però que elsqui dictin les lleis, els guardes que la fan complir iels jutges que dictin les sentències parlin una altrallengua. Evidentment una altra civilització o culturahavia arribat, subjugant els primers habitants i imposant les seves lleis i la seva força. El nostre país éscom aquesta estranya Lluna.

Altres coses em va dir, però aquell exemplede la Lluna em va colpir i vaig començar a comprendre.

Han passat molts anys, moltes coses han canviat, ara diuen que som un país bilingüe (?), l'exemple ja no serviria. O sí?

Ara puc escriure, ja ho veieu, en la meva parla. Aquella família tan amiga meva ja no seria maltractada, però encara em sembla que el meu país,colonitzat, depèn massa de la Metròpoli.

Jo continuo recordant els veïns del meu carrer, d'aquell carrer que portava unes plaques noves,flamants, que deien calle José Antonio. Els botiguers,els barbers, el llauner, l'estanquer, el prohom, elsmercers, el matalasser, el carter, el forner, els cafeters, el sastre, el metge de nas gros i l'apotecari debarba florida. Tots ells són trossets del meu passat,els que anaven errats i els que no hi anaven, que detot hi havia a la vinya del Senyor, trossets del meuser que ja mai més tornaran.

Veïns i lluna

Lluís S. Morgan

Telèfons 756 06 91(Part.) 797 23 75

c/ Doctor Samsó, 1 baix08310 ARGENTONA

Diplomats en Quiromassatge,Quiropràctica i Reflexoteràpia

Francesc Vila PellisaM. Dolors Gensana Calduch

CENTRE DE MASSATGE

RECORDS^*Burniol i 452 a la construcció

de l'edifici definitiu de l'Institut de Secundària.

Pel que fa a l'ensenyamentinfantil, primari i els dosprimers cursos de l'ESO, latònica dominant en l'inici delcurs va ser la normalitat. El

passat dia 15 de setembre 818alumnes d'Argentona vandeixar enrera les vacancesd'estiu i van començar el noucurs, que té com a característica

principal l'aplicació de lareforma educativa. A l'escolaFrancesc Burniol hi hamatriculats 410 alumnes, quees distribueixen entre lesclasses d'ensenyament infantil,primari i els dos primers cursosde l'ESO; al col·legi Bernat deRiudemeia en són 252 i al'escola del veïnat de Sant

Miquel del Cros 156.

La Bernat Riudemeiaestrena pista

L'escola Bernat deRiudemeia d'Argentona va iniciar el curs amb una pistapoliesportiva. Les obres, quevan ser adjudicades el 31d'agost a l'empresa Pavidesa,han tingut un pressupost de2.102.152 de pessetes. Segonsva explicar la directora del centre escolar, Virgínia Martinez,fa 3 anys que l'escola i l'APAhavien demanat la construcciód'aquesta pista però no s'haviapogut fer fins ara per falta de

pressupost.

prioritat 2 dins el mapaescolar de Catalunya. Totapunta, però, que abans de

l'any 2000 Argentona tingui jaun edifici definitiu on impartirles classes d'EnsenyamentSecundari.

Pel que fa al personal docent, enguany l'institut ha començat a impartir classes ambuna plantilla de 10 professors,xifra que s'anirà ampliant amesura que s'incrementi elnombre de cursos.

D'altra banda, el directordel nou centre escolar, MiquelBadia, va assegurar que des delConsell Comarcal del Maresmes'estan fent gestions peraconseguir que els alumnes quesón de fora d'Argentonatinguin transport gratuït. Demoment, però, tenen eltransport assegurat a càrrec dela Generalitat.

Les aules provisionals del'Institut d'Ensenyament Secundari d'Argentona han tingutun pressupost de gairebé 34milions de pessetes i han estatinstal·lades per l'empresaTeyco, segons ha explicat elDepartament d'Ensenyamentde la Generalitat. D'altra banda, Argentona rebrà 477 milions de pessetes del Departament d'Ensenyament durant elspròxims 5 anys, segons fixa elPla Plurianual d'Inversions encentres docents, que es va aprovar a finals del passat agost.Dels 477 milions que rebrà lavila, 25 es destinaran a ampliarl'escola de primària Francesc

Cap de Creus - octubre 1995 9

Ronda Exterior, s/n. - 08310 ARGENTONATel. (93) 797 13 07 - Fax. (93) 756 03 85

-Muntatges de grups-Dentat de pinyons i paliers-Tornejats i fresats de tot tipus-Soldadures de tot tipus

ARFLA. s.l.

• Oficina Tècnica' Disseny d'automatismesper a màquines

• Construcció i reparació demaquinària

ai&^a clie^üca, *_JO€Wv

^ Aliments Integrals i Biològics.Fitoteràpia (herbes)

•^ Productes frescos (Tofu, Tempe,Hamburgueses, Salsitxes).

^^ Productes Alternatius (MedicinaNatural, SANTIVERI, NERET KILUVPRODIET,... etc.)

>=> Fruits Secs i Espècies.

c/Joan XXIII, 9 - ARGENTONA - Tel. 756 01 42VJ

seguretat de què disposen elstúnels. Aquest control es fa desd'un centre especialitzat ins-tal·lat a Vic.

Pel que fa a la il·luminacióde la via, hi ha cinc nivells ques'adapten a les variacions de lallum ambiental. A l'interiordels túnels hi ha instal·lats focus d'emergència per si es produeix una fallada general delsistema de distribució d'energia. D'altra banda, la B-40 estàdotada d'un sistema de detecció automàtica d'incendis alsdos tubs del túnel, entre d'al

tres aspectes.La nova via ràpida ha estat

construïda per l'empresaFerrovial i Fomento deConstrucciones i Contratas, iles obres han estat dirigides perl'empresa pública Gisa. Laprincipal característica de la B-40 són els dos túnels paral·lels

de gairebé dos quilòmetres dellarg cada un, que estalvien alsconductors haver de passar perla Collada de Parpers.

Durant l'acte d'inauguracióde la nova autopista, l'alcalded'Argentona, Joaquim Casabella, va ressaltar la importància que pot suposar la B-40 pelcomerç i la indústria de la vila.

D'altra banda, l'Ajuntament d'Argentona rebrà, en

Joaquim Casabella. La nova via ràpida es va inaugurar

amb una hora de retard, fet que va provocar cuesd'important consideració a l'enllaç entre Argentona i

Mataró.

sofisticat sistema de controlque permet conèixer, en totmoment, la situació del trànsiti l'estat dels elements bàsics de

L'alcalde Joaquim Casabella a la inauguració de l'autopista, envoltatd'autoritats, entre les quals destaquen Jordi Pujol i Antoni Subirà.

La nova autopista B-40 permet anar d'Argentona fins aGranollers en només 15 minuts,té un recorregut aproximat de

17 quilòmetres i està divididaen quatre trams: la Nacional IIi l'enllaç d'Argentona, Argentona-La Roca, La Roca-carre-tera 1415 i l'enllaç de la B-40amb l'A-7. Aquest últim tram,en fase d'execució, està previstque quedi enllestit a finals d'octubre. L'enllaç entre l'autopistaB-40 i l'A-7 serà de peatge icostarà 80 pessetes a partir dela seva inauguració.

D'entre les sortides lliuresde peatge de què disposa l'autopista, cal destacar l'entrada ila sortida que hi ha davant elcasc urbà, així com les que estroben a l'alçada de la urbanització Les Ginesteres.

Les obres de construcció del'autopista han tingut un cost de16.000 milions de pessetes, uns2.500 dels quals s'han destinata mesures correctores del mediambient.

Una autopista modernitzada

La B-40 compta amb un

L'Autopista B-40 lliure de peatge, que uneix Mataróamb Granollers, passant per Argentona, es va inaugurar

el passat 26 de juliol amb la presència del president de laGeneralitat, Jordi Pujol, del conseller de Política Territoriali Obres Públiques, Artur Mas, i de l'alcalde de la vila,

S'inaugura l'autopista B-4010 Cap de Creus - octubre 1995

Una vegada, cap a l'any 62, Pau era a la presó, a Roma.Sempre l'agafaven perquè deien que pertorbava l'ordrepúblic. La veritat és que els jueus tenien molta influència i elsenfurismava que prediqués la divinitat de Jesucrist i la llibertatcontra les prescripcions jueves: circumcisió, menjars impurs,etc.

Un bon dia, se li presenta un jove espaordit. Voliaparlar amb Pau i no sabia per on començar. A l'últim li diuque ve de Colosses, un poble de l'Àsia Menor (Turquia).

Pau té una gran alegria perquè a Colosses havia predicat l'Evangeli. Hi tenia molts amics.

-Sí. Ja ho sé. I un dels teus amics és Filèmon.-Oh, i tant! Ens estimem molt. Es va fer cristià i ens

acollia a casa seva. Allà hi teníem les nostres converses icelebracions. Tant ell com la seva dona són molt bons cristians.

-Sí, però hi ha una cosa que no sé com explicar-te.-Digues, home. No tinguis cap por. Tractant-se de

Filèmon...-És que, saps, jo... Sóc un esclau de Filèmon, saps, i

vaig aprofitar-me de la seva confiança per escapar-me deColosses i venir a provar sort aquí, a Roma.

-Renoi! És clar que estàs espantat. Això és molt gros.No n'hi ha d'haver d'esclaus! És una vergonya! Però aquestasocietat nostra està tan malament, és tan injusta!. Tots elshomes som fills de Déu, i per tant, germans. Està mal muntattot això, però no es pot pas desmuntar en quatre dies.

-Pensa que ara no sé on anar i, si m'agafen, emmataran.

-Espera, espera. Mira, per ara seràs un amic meu.Viuràs on jo et diré, amb una família que t'acollirà i vindràsamb ells cada dia. Estic pres, però em respecten i tambérespecten els meus amics. Has de fer la vida com si fossis undels meus seguidors.

El jove que es deia Onèsim, va seguir el consell iescoltava les explicacions del mestre cada dia del món.

Va viure la germanor i l'alegria amb què vivien elscristians. Va sentir parlar llargament de Jesús de Natzaret.S'hi va entusiasmar i, finalment, va demanar el baptisme.

Era un gran col·laborador de la comunitat de Roma iprenia part en totes les celebracions cristianes.

Però va arribar un moment que a Pau, li va semblarque havia de dir alguna cosa al seu amic Filèmon de Colosses.

No podia retenir per més temps aquell noi que estava compromès amb un altre.

Aleshores li va fer una carta de recomanació:

•Onèsim és amb mi. S'ha batejat com tu et vas batejar. Jo us he engendrat a una vida nova, la vida de germansdel Crist. Ara m'atreveixo a enviar-te'l perquè estic segurque l'acolliràs, no com a esclau, sinó com a germà.

Tracta'l com ho faries amb mi.Si et deu alguna cosa, carregueu al meu compte,

que tu encara em deus molt més.

Aquesta carta va arribar a Filèmon i aquest la va ferllegir a tota la comunitat.

Va passar de poble en poble. Es va convertir en lectura sagrada.

Forma part de la Bíblia.Les idees de llibertat s'anaven estenent.

Sant Pau presoneri l'esclau Onèsim

Salvador CabréMossèn d'Argentona

Cridats a ser lliuresr

Av. Puig i Cadafalch, 26Tel. 756 03 06

08310 ARGENTONA

COMPRA-VENDA-LLOGUERDE TOT TIPUSD'IMMOBLES

ASSEGURANCES EN GENERAL

Puig i Cadafalch, 2 - Telèfon 797 060608310 ARGENTONA

1Especialitat amb esmorzars

Gran assortit de tapes i marisc

BAR DEPORTIVO

Viaducte d'Argentona

de la riera i, segons fonts delDepartament de Política Terri

torial i Obres Públiques de laGeneralitat, és previst que escomenci a construir a començaments d'octubre.

compensació per les obres dela B-40, la construcció d'unacarretera que unirà el casc urbàde la vila amb el veïnat de SantMiquel del Cros. Aquesta carretera desfilarà pel marge dret

Cap de Creus - octubre 1995 11

08310 ARGENTONA(Barcelona)

TAPISSERS

d Molí, 1Tel. 797 06 01

SERRA-PINEDAA S

QUEVIURESCANSALADERIA

EMBOTTTS I F1AMBRESD'ELABORACIÓ PRÒPIA

Casa

FONTCUBERTAESTABLERTA DES DE 1892

Tel. 797 03 07

08310 ARGENTONA

El Conseller Artur Mas a la benedicció dels càntirs, junt amb Joaquim Casabella i Santiago Mora.

rissa es va inaugurar després deconseller de Política Territori-diació del coneixement de labeneir-se els 9.500 càntirs deal i Obres Públiques de la Ge-Fira de Ceràmica i Terrissa vaMuel. A la benedicció hi vanneralitat, Artur Mas, i la majo-molt més enllà del que ésser presents l'alcalde d'Argen-ria dels regidors del consistori.Argentona i la comarca deltona, Joaquim Casabella, elMas va assegurar que la irra-Maresme, ja que són 45 anys

La 45a edició de la Fira delCàntir va assolir les seves expectatives: omplir de visitantsla mostra i vendre els 9.500càntirs que es van posar a lavenda. El càntir d'enguany ésuna reproducció del de Muel,població de la província deSaragossa, i és el primer de lacol·lecció d'Argentona que prové de l'Aragó. Unes vuitantamil persones van arribar de totes les contrades del Principatper adquirir i veure les creacions dels més de 80 expositorsd'arreu de Catalunya i l'Estat espanyol que van participar a lamostra. La 45a edició de la FiraInternacional de Ceràmica iTerrissa va comptar amb la presència de tres expositors pro-vinents d'Europa: un d'Alemanya, un d'Itàlia i un darrerd'Hongria.

La Fira de Ceràmica i Ter

vendre els 9.500 càntirs que es van posar a la venda. A

l'exitós resultat del certamen cal afegir-hi la bona acollidaque va tenir la festa Major de Sant Domingo, que va aconseguir molta assistència de públic en tots els actes celebrats.

Argentona es converteix cada mes d'agost en la capitalde la terrissa i la ceràmica. En només tres dies, més de vuitanta mil persones van passar per la nostra vila. Aquest

any també es pot parlar d'un nou rècord, ja que es van

La 45a Fira Internacional de Ceràmicai Terrissa acull, en tres dies,més de 80.000 visitants

Èxit d'assistència de públic a la Festa Major d'Argentona

12 Cap de Creus - octubre 1995

Carrer Gran, 12Tels. 756 01 48/756 08 08

08310 ARGENTONA

ELECTRICITAT

PRAT.REPARACIONS i^CALEFACCIÓ J

mDmoo

Els espectacles infantils també estigueren presents a la Festa Major.

l'alcalde d'Argentona, JoaquimCasabella, va destacar la important quantitat de persones quevan assistir als actes que s'havien organitzat en motiu de laFesta Major i de la Fira. Per laseva paït, el segon tinent d'alcalde, Jordi Pinart, va afirmarque la Fira de Ceràmica i Terrissa s'està consolidant i buscarà noves fites, i va afegirque de cara a l'any que ve esvol ampliar la fira, per ampliarl'oferta.

Societat de Caçadors d'Argentona. La tradicional xeringadaal migdia, un espectacle de titelles al pati del Centre Parroquial a la tarda, a càrrec delgrup El Forat del Niu, havaneres al vespre amb el grup Cavall Bernat i un concert de l'orquestra Huapachà Combo a lanit, van acomiadar la jornada iel darrer dia de la Festa Major.

D'altra banda, TV3 va fer undesplegament d'equips tècnicspels carrers d'Argentona per

filmar la Festa Major i la Firade Ceràmica i Terrissa, ja quela cadena autonòmica preparauna sèrie dedicada a tretze festes majors de Catalunya.

A l'hora de les valoracions,

amb la festa del Càntir.Segons fonts de l'organit

zació, unes 4.000 persones vanassistir al concert de rock delgrup català Lax'n'busto que esva fer el dissabte a la nit, alcamp de futbol vell d'Argentona. D'altra banda, unes 350persones van participar en elsopar popular que es va fer quasi simultàniament a la plaçaNova d'Argentona i que va organitzar la Unió de Botiguersde la població. L'endemà diumenge es va disputar, a la zonadel Rocar d'en Serra, una competició de Tir al Plat en la qualhi van participar entre 60 i 70tiradors d'arreu de Catalunya.L'acte va ser organitzat per la

Un dels concursos per a forçuts dins els actes de la Festa del Càntir.

d'edició d'aquesta diada.En finalitzar la mostra, el

tècnic de Cultura de l'Ajuntament d'Argentona i director delMuseu del Càntir, Oriol Calvo,va mostrar la seva satisfacciórespecte com s'havia desenvolupat el certamen. Calvo vadestacar la venda dels 9.500

càntirs de Muel i dels 300 càntirs de vidre que es fan cadacinc anys, que es van exhaurir el segon dia d'haver-se posat a la venda.

El tècnic de Cultura va destacar que, de cara l'any que ve,és previst que hi hagi una ampliació de la mostra, que es podria allargar fins a la zona onhi ha instal·lat el tramvia. L'ampliació de la fira no contempla,però, un augment del nombred'expositors, sinó un incrementde l'espai disponible per a cadaterrisser.

La Festa Major a Argentona

Paral·lelament a la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissaes va celebrar la Festa Majord'Argentona. Entre els actes mésdestacats hi havia el tradicionalcorrefoc, a càrrec dels Diablesde la vila. L'orquestra Cimarroni una discomòbil, amb la col·laboració de Ràdio Argentona, vanposar punt i final a la nit boja.L'endemà, dia de Sant Domingo,es van celebrar jocs relacionats

Cap de Ckf.us - octubre 1995 13

DO^VER

fem marcs a midLITOGRAFIESOLIS, PAPIRS,PÒSTERS,DIBUIXOS,BRODATS,PUNTES,AQUAREL·LES,FOTOS...ARREGLEM MARCSVIDRE AMB GRAPES

d Sant Julià, 17 • Tel. 756 07 79 • ARGENTONA

l'equip de govern, amb lafinalitat de refondre i ajustar el programa del grupmunicipal, lleugeramentalterat per la compra del'antiga fàbrica Velcro,equipament excepcionalper la seva situació, cabuda, cost i ventall de possibilitats per acollir-hi els serveis que el poble d'Argentona demani.

Tercer objectiu (depaís): Per tal de preparar lamilitància i fer-ne una exposició de criteris sobre lesproperes eleccions al Parlament de Catalunya, fixades el 19 de novembre, onpresentem com a candidata la presidència de la Generalitat al Molt HonorableJordi Pujol i Soley.

Com a cloenda, quediel nostre oferiment, i restem per atendre a militants,simpatitzants, con vilatans ientitats en general, per fer-ne un projecte de poble mésampli, plural, participatiu itransparent.

El President de CDCArgentona

Convergènciai Unió

CDC presentael nou president

Davant la presència deldelegat comarcal de Convergència Democràtica deCatalunya, en Fidel Soler,es va celebrar el passat dimarts dia 2 d'octubre l'assemblea local del partit, pertal de tractar la dimissió presentada del delegat local,Antoni Carbonell. La mateixa convocatòria era termini de presentació dels candidats a delegats locals delnostre partit. Tot seguit, fouproclamat l'encapçalamentdel partit local per en JoanNoè Tubau i en FrancescMolist Pascual, com a president i president adjunt, respectivament, tal i com recullen els estatuts.

Col·lectivament, es fixaren tres objectius immediats, que aquesta presidènciava recollir:

Primer objectiu (de partit): Convocar als membresdel Comitè Local per oferir-los continuïtat i tractar-neincorporacions, a l'efected'elaborar un pla d'actuacióordenat.

Segon objectiu (de poble): Col·laborar amb

Un cop fetes les eleccionssindicals del camp, calia resoldre l'espinós tema del patrimoni sindical agrari. Fidels a lanova política, els de la Generalitat van convocar els afectats i,ras i curt, els van dir: —Senyors de l'Ajuntament, senyorsde la Cooperativa, facin-s'hovostès mateixos. Ah! i no s'hiadormin perquè ho volem tenirresolt per a tal data.

Resultat d'aquesta clarificadora reunió n'és un documentredactat per l'assemblea de laCooperativa que s'ha fet arribara tots els grups polítics del Consistori.

El nostre alcalde, molt atenta aquestes noves tècniques ques'apliquen des de la Generalitat, ha optat per la política delmínim esforç (de la qual n'és unveritable precursor) i, contràriament al que seria més lògic,fins a la data no ha convocatcap reunió amb els seus socisde govern ni amb l'oposició,limitant-se a dir en públic queels pagesos demanen quarantamilions per la Sala.

Misteri. Alguna cosa noacaba d'anar d'acord amb lesregles de la lògica, perquè si béels pagesos asseguren haverlliurat el mateix document atots els grups, el que tenim nosaltres i altres partits de l'oposició no tan sols no esmenta elsquaranta milions sinó que a mésa més no diu res de quantitatseconòmiques.

La tàctica que aplica el nostre alcalde, a banda de la jaesmentada del mínim esforç,deu ser una versió ampliadaamb l'ancestral "embolica quefa fort". No hi ha dubte que elnostre principal representant ésun alumne avantatjat de l'Escola Nacional Catalana.

Grup Municipald'Iniciativa per Catalunya

dC)

Escola NacionalCatalana

Malgrat les adversitats i elsproblemes d'última hora,Argentona ja té Institut d'Ensenyament Secundari. Els argen-tonins en n'hem de felicitar. Haquedat ben palès que teníemmoltes ganes de comptar ambun institut, sobretot els paresdels alumnes, que no tenint-hicap més responsabilitat que laque els pertoca com a pares, nohan escatimat esforços per talque el centre estigués en condicions quan abans millor. També els professors han hagut deposar-s'hi amb tot el seu entusiasme, un entusiasme del qualel regidor d'Ensenyament, el senyor Espadero, se n'ha hagut decontagiar una mica per força.

El que podríem anomenarEscola Nacional Catalana deuser el que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat estàposant en pràctica. No n'estemsegurs, però pel que sembla, estracta d'una política destinada adonar un especial protagonismeals pares dels alumnes i als professors. A Argentona aquestsistema s'ha aplicat amb totalexactitud. Ignorem si ha estataixí a tot arreu 0 s'hi es tractad'un programa pilot. Ara bé, sila finalitat era aconseguir quela Generalitat i l'Ajuntamentfessin el mínim esforç per deixar l'Institut en condicions, nohi ha dubte que això s'ha aconseguit amb una precisió helvètica. Fins i tot el tema del transport dels alumnes del Cros noha quedat encara resolt en elmoment de lliurar aquest article (29/9/95). El més segur ésque estiguin a l'espera que algun pare s'ofereixi.

El Departament d'Ensenyament (0 és d'Ensonyament?) noés l'únic que ha posat en pràctica aquesta innovadora política;també s'hi ha apuntat el d'Agricultura, i curiosament també haescollit Argentona com a població pilot.

•Grups municipals

14 Cap de Creus - octubre 1995

dre una part d'aquells terrenys per equipaments perajudar a finançar l'operació

va comportar entrar en negociacions amb la Generalitat, per possibilitar-ne lavenda a la BDF. Aquest joca tres bandes: Velcro, Generalitat i BDF va anarralentitzant el procés.

Finalment, la direccióamericana de la Velcro vaurgir per solucionar el temaja que, entre altres motius,havien aparegut altres ofertes amb les que l'ajuntament no podia competir.

Per això es ha haver decomposar una operacióamb urgència que no vaafavorir el diàleg ambl'oposició per explicaraquesta adquisició.

El que assegurem, i enaquestes ratlles hi restarà laconstància escrita, és lavoluntat de l'Equip de Govern de consensuar, entreels tretze regidors d'aquesta corporació, el futur de laVelcro. Ara el que cal éscercar les solucions mésidònies per aquest macro-espai que tenim i no retardar més aquest projecte endiscussions peregrines.

Grup Municipald'Esquerra Republicana

de Catalunya

(ERC)

Hem comprat la Velcro.L'ajuntament ha adqui

rit un immoble que, per laseva situació estratègica iles seves dimensions, ajudarà a resoldre l'endèmic dèficit de sòl per equipamentsque la nostra vila pateix. Espot criticar a l'Equip de Govern per la sobtada precipitació que acompanyà el procés de compra en el seu tramfinal, però l'explicació té laseva lògica.

Velcro Europe SA, unamultinacional que havia tingut la lloable deferènciad'oferir aquest espai a l'ajuntament, abans que a ningú,amb un preu molt per sotadel que en el mercat haguéstingut (els tècnics el valoraven a prop dels 190 milions). Aquesta oferta no espodia deixar passar, 128milions significaven un trenque només passa un cop ala vida.

El problema era que toti l'oportunitat i la conveniència de l'adquisició, laquantitat pel nostre ajuntament convidava a una anàlisi profunda i a planificarel finançament d'una manera molt acurada. Des delsprimers moments en què espensà en la compra es vapensar en els terrenys quecorresponien a l'ajuntamenten el Polígon Nord pel temade l'aprofitament mig. Ven-

Un primer pasta 1TBI (contribució), com a conseqüència de no haver-se ocupatdel tema. Ha aprovat acorre-cui-ta el pressupost de 1995 que encara no s'havia presentat al Ple,saltant-se l'explicació de les inversions a fer (!). I, finalment, d'undia per l'altre, ha decidit la compra de la fàbrica Velem, per viadirecta, i per 132 milions en unaoperació que encara no deixat clarsi la podrà arribar a finalitzar.

El Grup Municipal Socialista és favorable i va ser impulsor,ja en un començament, de lacompra de Velem, ja que entenem que podria albergar una sèrie de serveis necessaris per alpoble. Això no obstant ens hasemblat de tot punt incorrecta laforma en què el Govern ha dut aterme l'operació. De nou, ambimprovisació (veurem si atenent-se a la legalitat), sense objectius,sense criteris, i amb menyspreuenvers les propostes d'aquestgrup municipal i els altres.

El Grup Municipal Socialista té prevista la creació de l'ÀreaBàsica de Salut, el Casal de Joves, nous equipaments esportius,aparcaments, nou cementiri, biblioteca, reforma del mercat,construcció de l'Institut, aixícom altres equipaments i serveis.Creu que tot això s'ha de fer ambla participació dels vilatans,especialment dels sectors afectats en cada cas, i exigint la transparència en les accions del Govern. Per aconseguir-ho promourà, els propers dies, la celebració d'un Ple especial instant alGovern a que faci públic el seuprograma per al que resta d'any,per al 1996, així com pel que resta de mandat. O proposant al Plel'aprovació de les nostres propostes programàtiques.

Els socialistes creiem que elsargentonins no podem consentir-nos un Govern sense objectius,sense criteris, sense programa.Nosaltres, si bé avui estem al'oposició, tenim un programaper a Argentona i estem disposats a tirar-lo endavant. Comptem amb la teva participació.

Grup MunicipalSocialista (PSC)

Cent diesde govern?

El Grup Municipal Socialista es manté fidel al seu compromís amb l'electorat. Des del'oposició estem tractant de ferefectiu el programa que vam presentar per a Argentona. En la presa de possessió vam oferir la col-laboració al Govern. No tenimcap inconvenient en reiterar-la.Podrà comptar-hi en tots aquellsprojectes que, conduïts des de lalegalitat, responguin als interessos de la majoria dels vilatans icoincideixin bàsicament amb elnostre programa. Però, quina haestat la resposta?

L'actual Govern tripartit (fatemps que se li va acabar la majoria a CiU) es caracteritza peruna manca de programa. No sesap on va. I no ho explica. Lesdificultats amb què topa per tirar endavant la gestió quotidiana de l'Ajuntament salten a lavista. La conseqüència d'aquesta incapacitat de gestió és la improvisació amb què porta els assumptes. Fins i tot aquesta improvisació, en algun cas, la podríem entendre si no ens arribéstenyida d'una actitud de menyspreu i prepotència manifesta envers el primer partit de l'oposició. El balanç dels cent primersdies de Govern és força decebedor.

Per què parlem de menyspreu? Durant aquest temps no hiha hagut cap convocatòria al diàleg amb el PSC per part delGovern de CiU&ERC. Petit detall que ja diu molt sobre el seumodel de participació.

I de la improvisació? Cincplens extraordinaris han precedit el primer ple ordinari del 8de setembre en el qual els socialistes vam poder presentar mocions i interpel·lacions al Govern. Tres d'aquests plens hantingut caràcter urgent. En aquestsplens el Govern ens hi ha portat,amb precipitació, la sol·licitud desubvencions per a prop de 600milions, per a diversos temes,sense presentar-ne cap projectedefinit de quins equipaments voli pot dur a terme, raonablement,en els propers anys. Ha hagut depresentar també un recurs contra la revisió cadastral, que afec

Grups municipals^*

Cap de Creus - octubre 1995 15

Telèfon 797 04 11Av. Catalunya, 1. 08310 ARGENTONA

GIL CABRESPINA TUBAUAgent de la Propietat ImmobiliàriaAdministrador de Finques

a causa de la presència de gransforats. Una de les altres zones incomunicades va ser la urbanització de Santa Maria del Pi, aprop del Torrent de Vera. Enaquesta zona va quedar tallatdurant tres dies l'únic camí quehi ha per anar a Argentona. Lapluja també va provocar l'esfondrament d'una vorera i de lestanques d'una obra al carrer SantNarcís, inundacions en algunescases i forats pels carrers.

La forta tromba d'aigua quebaixava per la riera d'Argentonava endur-se tres de les barraquessituades a l'assentament gitano.Un dels efectes més devastadorsque va ocasionar l'aigua va serl'enfonsament a Mataró del pontde Sant Simó a la N-II. Un delspilars que subjectava l'estructura va cedir per la força de l'aigua, fet que va provocar que elpont quedés partit per la meitat.

El passat 22 de setembre,Argentona va notar els efectesde la tempesta que va caure a lescomarques del Barcelonès i elMaresme. La nostra vila va recollir durant tot el dia 100 litresd'aigua per m2, resultant així elmunicipi de la comarca que méspluja va emmagatzemar. La pluja més intensa va tenir lloc entreles vuit i les deu del vespre, quanvan caure 73 l/m\ Les fortes precipitacions van provocar el tancament en diverses ocasions dela carretera B-502, que uneix Argentona amb el veïnat del Cros.

Una de les zones més perjudicades va ser Sant Jaume deTreia, que va quedar incomunicada durant tota la nit a causa del'esfondrament d'un mur que vatallar el Torrent de Vera. A més,a la zona de les palmeres el camíva quedar totalment intransferible per la circulació de vehicles,

Argentona recull en un dia 100 litresd'aigua per m2.

Una tempestaprovocadesperfectesen algunes zonesde la vila

LA NOVA REVISIÓ CADASTRALD'ARGENTONA

Dins la segona quinzena del passat mes de juny,el Centre de Gestió Cadastral lliurava a l'Ajuntamentd'Argentona la primera proposta de la revisió delnostre cadastre municipal (valor que atorga l'Estat ales nostres propietats de naturalesa urbana).

Segons el Centre de Gestió Cadastral, el criterien què han basat la seva proposta no és altre que elde fixar, per a cada propietat (composada pel solar ila construcció que hi hagi), un valor equivalent al50% del seu valor real de mercat.

El nou cadastre, que a més de les revisions delsvalors fixats l'any 1987 inclou les noves qualificacions i modificacions urbanístiques emprades a lanostra vila, suposa un increment mitjà a Argentonade l'ordre del 70%.

En el passat mes de juliol, i fruit d'una primeraanàlisi que l'equip de govern va fer d'aquesta revisió, es portà a l'aprovació del Ple i s'aprovà la presentació d'una impugnació dels nous valors, totavegada que aquests s'han calculat amb un mòdul deconstrucció de 55.000 ptes./m2 quan fins ara havienestat aplicant 45.000 ptes./m2 (Vilassar de Mar,Caldetes,...).

A finals d'agost, i veient que no rebíem propostade la nostra impugnació, es va presentar al Ple unareducció del coeficient de l'Impost dels Béns Immobles (IBI) del 0,65 actual al 0,45, que s'aplicaria a1996 en cas que els nous valors fossin definitius i al'objecte de rebaixar l'impacte impositiu generat.

En aquests moments la revisió del cadastre estroba en la darrera fase d'informació i tractamentd'al·legacions (fins a finals de desembre). Per aquestmotiu, l'ajuntament ha facilitat a l'Oficina de Revisiódel Cadastre un despatx al primer pis de l'Ajuntament Vell des d'on comuniquen, a tots els argento-nins que tinguin béns immobles, els nous valorsproposats i alhora atenen i/o contesten totes les consultes i/o al·legacions que se'ls presentin dins delmes següent de la seva notificació.

És important, doncs, estar al cas amb aquests nous

valors que ara se'ns proposen i anar-los a contrastarsi cal (si ens semblen massa elevats d'acord amb elscriteris definits), ja que aquests valors seran els queens constituiran la base imposable, a més a més del'Impost de Béns de Naturalesa Rústega i Urbana, del'IRPF i del Patrimoni.

Regidoria d'Hisenda

16 Cap de Creus - octubre 1995

Vista interior del projecte del Mercat.

valorat en 200.000 pessetes, vaanar a parar a Joan Forgas i

Coll, amb el títol 4.111; elsegon, valorat en 150.000pessetes, el va obtenir JosepUstrell Sort, amb el títol

pessetes-kilo.

i equipar d'un espai verd l'actualplaça de Vendre.

El premi del concurs d'idees, valorat en 250.000 pessetes,va recaure a Cristina GastónGuirao, veïna del barri de SantMiquel del Cros, amb el pro

jecte 1920.D'altra banda, es van

repartir dos accèssits: el primer,

Comerç d'Argentona, JoaquimCasabella, va explicar, un copfets públics els vencedors delconcurs, que les tres ideess'estudiarien detalladament pertreure'n una conclusió conjuntaper la remodelació del mercat.Casabella va explicar que laproposta més idònia seria fer elMercat a la plaça de Can Doro

De les tres idees que van serescollides, dues tenen undenominador comú: Can Doro.Dels projectes se'n desprèn quela plaça seria el millor lloc persituar el Mercat municipal,

abolint l'actual de la plaça deVendre per deixar-hi lloc a unazona verda.

L'alcalde i regidor de

sortir escollits. Els esbossos guanyadors revelen que la millor

opció seria construir el Mercat a la plaça de Can Doro i feruna zona verda a la plaça de Vendre.

L'Ajuntament d'Argentona va fer públic, a principisde setembre, els guanyadors del concurs d'idees per a la

remodelació de l'espai de la plaça del Mercat d'Argentona.Dels més de 50 projectes que es van presentar, tres en van

Can Doro es perfila com la seudel nou Mercat municipal

Cap de Creus - octubre 1995 17

Francesc Burniol van representar l'obra de teatre titulada Somnis de Sarajevo. Un total de 18actors de setè i vuitè del curs1994-95, del Taller de Teatre del'escola pública, van interpretar unes lectures de poemes visualitzats basats en el llibreSomiem per la pau. La directora del Taller de Teatre, CristinaNavarro, va explicar a RàdioArgentona que el que es preténamb aquesta obra és mostrar dela manera més senzilla el desigde solidaritat.

L'obra de teatre, que ja harebut ofertes d'altres pobles dela comarca i de la Universitatde Barcelona, va recollir al voltant de 120.000 pessetes quevan ser destinades a ajuda humanitària.

que l'ajuntament debatés amburgència una moció de condemna als atacs serbis sobre la

població de Bòsnia i al paperque hi han jugat els organismesinternacionals. També es va demanar que l'ajuntament promogués programes d'educació perla pau i d'antimilitarisme a lesescoles d'Argentona.

L'Ajuntament d'Argentonatambé es va sumar a aquestacampanya, fent una aportacióde 250.000 ptes., a més d'obrirun compte corrent a la Caixade Pensions per fer aportacionsa Bòsnia. La Creu Rojad'Argentona també va endegaruna campanya de recollida decadires de rodes, crosses, mantes i conserves.

Els alumnes de l'escolaMataró, 1 - Tel. 797 00 50 - 08310 ARGENTONAVJ

RAMON REIXACH i MONER

Qü^iACAUTO-ESCOLA - ASSEGURANCES

vier Collet i l'objector XavierCastells, en representació del'Assemblea Antimilitaristad'Argentona i la COCA, respectivament, van sol·licitar

Com en d'altres poblacionsdel Maresme, cada dilluns a lesvuit del vespre es fan concentracions davant l'Ajuntamentper mostrar el rebuig a la guerra dels Balcans. Aquestes nocessaran fins que finalitzi la

guerra.D'altra banda, el passat diu

menge 30 de juliol, l'Assemblea Antimilitarista d'Argentona i el Col·lectiu d'Objectorsde Consciència d'Argentona,la COCA, van convocar unacte a la plaça Nova sota ellema "Per la pau als Balcans",per tal de reflexionar i alhoradenunciar la barbàrie que s'es

tà produint al poble bosnià.Tant l'Assemblea Antimili

tarista com la COCA van feruna crida perquè se segueixinles accions proposades per altres entitats, com és posar-se unllaç blanc, penjar una banderablanca al balcó o enviar cartesde denúncia a les Nacions Unides.

L'insubmís argentoní Xa-

s'han obert comptes bancaris per fer-hi aportacionseconòmiques, s'han convocat actes per expressar el rebuig

de la guerra a l'antiga ex-Iugoslàvia i fins i tot s'harepresentat una obra de teatre.

Com en moltes zones de Catalunya, els vilatans

d'Argentona han volgut solidaritzar-se amb la regió deBòsnia-Herzegovina per aturar el conflicte dels Balcans.És per això que, durant els darrers mesos, s'han endegat

campanyes per recollir aliments i utensilis de primera mà,

Cada dilluns, a les vuit del vespre, es convoca una concentració.

Argentona es solidaritza amb Bòsnia

18 Cap de Creus - octubre 1995

J

Avga. Puig i Cadafalch, 5Gral. Llauder, 16 baixTel. 797 19 53Tel. 756 09 26

08310 ARGENTONA

CRISTALLERIESARGENTONA

Vidres plans - Vidres aïllantsMiralls sales de bany i decoratius

No tenia un no per ningú...Mai no el vaig veure en

fadat. No trobarem cap substitut d'en Jaume que sigui com ell.

Ursula Diví

Un noi molt prudent... Va ser l'home de confian

ça de tots els rectors.Jaume Clavell i Nogueras.

Ningú no en dirà pas mal... Una bona persona a car

ta cabal. Molt honrat.Odon Perajuan

Càntir d'Or. Fou tresorer delCor, de l'Obra del P. Vergés, deCàritas, de la Parròquia, taquiller del Centre Parroquial...

Miquel Perejuan

Jaume, no t'oblidarem!...En Jaume Fontané, una

persona senzilla, humil i ambuna gran capacitat d'ajudar entot el que ell creia que la sevaajuda era necessària.

Joan Salom

Cristià excepcional...Un home sacrificat per

tothom, sense fer-se veure.Jaume Arenas

et trobava sempre a missa, matíi tarda, al temple i a la NostraLlar. Tu que et senties tan feliça Missa, ajuda als cristiansd'Argentona a trobar la manera d'assistir a l'Eucaristia ambalegria, amb constància, ambprofit.

He volgut recollir l'opiniód'una colla d'argentonins. Noha estat gens difícil. Podria estendre's indefinidament la llista dels opinants, però m'ha semblat que, amb els que hi ha, sónprou significatius. Agraeixoespecialment l'escrit del seunebot, en Miquel Perejuan que,a més, ens ha proporcionat algunes fotografies.

Salvador Cabré

El meu oncle,en Jaume Fontané

...Des de molt jove es vasentir vinculat a l'obra de laParròquia i del Centre Parroquial, al teatre, a la coral, a lesfeines de l'església. Aquestavida, ell la va fer aparentmentsenzilla i plena d'alegria, decomprensió vers els altres.

Va ser dels fundadors deLlaç d'Amistat i enllaç del nou

El 15 d'agost ens va deixarl'amic i col·laborador, estimatper tot el poble, en Jaume.

És una glòria per Argentona

l'haver pogut compartir la vidaamb aquest home sant, servicial, afectuós, humil, treballador,alegre, desinteressat, senzill,obert a tothom, donat a tothom,sempre a punt per a tothom.

Es un cas extraordinari que

sorgeix COM UN MIRACLE,molt rares vegades.

Tots l'admirem, el recordem i l'estimem.

Són molts els qui m'han ditque jugaven amb ell al carrerquan els nostres carrers erenplaces de joc per als infants.

Va viure el seu cristianismesense escarafalls, amb una biològica naturalitat. El seu humanisme estava amarat de cristianisme i el seu cristianismeera plenament humà.

Un home que resava comsi respirés i el seu respir era unapregària. Però ell ni se n'adonava, mai no li passà pel cap laidea de ser un sant.

Un home de poble, del seupoble, d'Argentona. Un homed'Església, de la seva comunitat, però mai no es tancà entreles quatre parets del temple,perquè sempre el trobavescol·laborant amb qualsevolactivitat profitosa pel poble,vingués d'on vingués.

Enmig de tota mena de convulsions socials, ell fou un treballador, un obrer responsable,conscient de la dignitat del treball com a participació en l'ac-te creador que va donant forma ininterrompudament al'univers inacabat.

Gràcies, Jaume. T'he trobatmolt a faltar. Estic segur que,des del cor del Pare, continua

ràs vetllant per aquesta comunitat que tant vas estimar. A tu,

Jaume Fontané i Coll:argentoní il·lustre

Cap de Creus - octubre 1995 19

Albert Caimari FiolPhoto-Art Argentona

FOTOGRAFIA INDUSTRIALPUBLICITÀRIA - MODA

TOT TIPUS DE REPORTATGESESTUDI I MATERIAL FOTOGRÀFIC

FOTOS CARNET A L'INSTANT

c/ Sani Julià, 15 - Tel. 797 24 52 - 08310 ARGENTONAc/ Molí, s/n Tel. 756 06 42 08310 ARGENTONA

NIF B-59980706

Turó St. Sebastià^ S.L.

PROMOCIONS

(*) Aproximació a la història de la Vila d'Argentona, de Montserrat Richou i Llimona. Argentona a cavall de dues èpoques, de Maria Josep Castillo i Ezquerra.Argentona, història i records, de Jaume Clavell i Nogueras.

- El 2 de juüol de 1492s'origina un conflicte entre

Brígida, muller del difunt PereDesbosc, senyora dels Castellsde Sant Vicenç i de Vilassar, iel parròquia Cebrià Sabater, peruna part, i de l'altra en BenetCostabella.*

L'argentoní Lluís Bonet iGarí (Argentona 1893 -Barcelona 1993), fill predilecte de la Vila, Creu de Sant Jordil'any 1982 i que a l'any 1992 seli va fer un homenatge públic aArgentona, es lamenta en elseu llibre Les masies del Maresme que no s'hagi fet res perconservar les de can Portell,les Mateves i el Molí. AArgentona, de molins farinersn'hi ha hagut tota una colla, totsmoguts per l'aigua: els molinsde can Riudemeia, de MisserPrats, de can Coca, can Saboriti les Mateves, a més d'altresque avui ja no en queda capvestigi. Però el que ara ens ocupa era el que possiblement espodia haver restaurat més fàcilment si s'hagués actuat en elseu moment, jaqué encara conservava en bon estat gairebéExtret del llibre Les masies del Maresme, de Lluís Bonet i Garí.

Argentona té molts reptespendents per encaminar-se decara al futur, però sembla quemassa sovint s'oblida de la sevahistòria i dels seus orígens. Pertot això, crec de justícia parlaravui d'aquest molí com a reconeixement d'una intensa activitat molinera, que era mogudaper l'aigua que llavors baixavade manera contínua per la nostra riera (encara no s'havien fetels dos barratges que impedeixen que l'aigua s'escoli rieraavall).

El Molí de les Mateves s'està caient a cuita-corrents senseque el consistori s'hagi amoïnat gaire per evitar-ho.

El Molí de les Mateves vaprotagonitzar una sèrie de fets,entre d'altres:

-El 2 de maig de 1390Miquel Desbosc estableix elmolí a Guillem de Sagrera.

-El 7 de juny de 1475, PereDesbosc, senyor del Castell deVilassar, l'estableix a CebriàSabater, el qual posseirà unapart del molí, ja que l'altra la

disposa amb anterioritat na Joana Rovira.

El Molí de les Mateves...0 què en quedarà de tot això

20 Cap de Creus - octubre 1995

On avui està emplaçat el nou ajuntament hi haviaels patis de joc dels menuts que anaven a l'escola del Sr.Bumiol o freqüentaven el Patronat. Palanca, gronxadors,trapezis, anelles, pilota... i el local que avui ocupa unaempresa de teixits era la sala, teatre, lloc d'esbarjo, la seudel Patronat. Les parets estaven folrades d'uns pintorescoscartells que representaven escenes de la història sacra. Alfons, i sobre els forats que donaven pas a la màquina deprojecció, el lema "Som germans tots, rics i pobres, foralluites i rancors, som germans amb bones obres enllacemels nostres cors".

L'impuls gegantí d'aquest Patronat li donà mossènPius Pallàs, que en l'últim Cap de Creus l'amic Genis Serrael proposava per posar el seu nom a un passatge. Encertat.

Disposant de poc espai m'he de cenyir a fer unbreu comentari del grup teatral. Sempre tingué un elencde primera magnitud, semblaven professionals, és clar quehi havia cura a l'hora d'escollir les obres a representar.Dins el repertori recordo: El misteri del bosc, L'Evangelista,El ferrer de tall, El sometent d'Igualada, Don Gonzalo ol'orgull del gec, El Rodamón, El contramestre, Els dos sergents francesos i tantes i tantes...

El 15 de maig era la festa grossa, Sant Isidre. Almatí, i després de l'ofici, processó, portant uns quants aficionats del primer vol, en un baiard, la imatge del sant,vermut a la terrassa, que el servia l'avi Gregori, regent delcafetó del Centre, i sardanes. A la tarda el plat fort, l'obraescollida que segur que, com sempre, seria magistralmentinterpretada. Ah! em descuidava de dir que la cobla quetocava les sardanes anava rera el baiard del Sant vivificantla festa.

Però no tot eren flors i violes. També algunes vegades sortien descontents, o per tenir el paper petit o altres contrarietats, això provocava algunes desercions queanaven a engrossir o el grup teatral de Can Baixeres o elde la Unió, més conegut per Can Tomàs.

Es disposava d'un valuós grup de tramoistes, apuntadors i traspunts i no parlem d'electricistes, en FrancescBotey era un artistàs, destacant en Els Pastorets les escenesde l'infern amb els seus llamps i trons.

En acostar-se Nadal era quan més enrenou hi havia, ja que s'havia de triar el llibre (ja els havien fet tots: Elprimer Nadal dels Pastors, L'Estel de Natzaret, Rosa deferiçó,L'Orfanet i la Pastora, fins que els definitius foren Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, d'en Josep M. Folchi Torres. El volgut Joan Grau i Fiol pintà el decorat del'infern amb les calderes d'en Pere Botero d'un efecte sorprenent. I entre els grups d'àngels, pastors, dimonis i elcor parroquial que des del prosceni afegien les seves veus,es formava un veritable allau humà d'entusiastes col-laboradors.

D'anècdotes un munt; l'àngel que anuncia el naixement als pastors, mentre penjat d'un fil comença a fergiravoltes i amb l'intent de parar fa un gest que el fa quedar cames enlaire. L'apuntador que mentre Üucifer no sabia el naixement, surt amb "Don Ignacio Esclato" en llocde dir "d'indignació esclata", l'eventual apuntador en veure's mofat, llença l'exemplar emprenyat bo i dient, busqueu-ne un altre. Encara que després tornà. No faltariamés, el que pot l'afició.

El Patronat Obrerde Sant Isidre

Ferran Catà

Mirant enrera sense rancúnia-*

CANYAMARS - TEL. 795 52 65 - FAX 795 52 66

I BOSCH IL. SERVICE ^

•Injecció gasolina•Electricitat i electrònica•ABS i A. condicionat•Pneumàtics•Canvis d'oli, filtres, etc.•Serveis ràpids•Xapa i pintura•Servei grua

(IRISc

ARA PER TOT EL MARESME!NOU SERVEI

Passatge Molí, 20Tel. 797 23 21ARGENTONA

Ronda Francesc Macià, 5Tel. 798 35 05MATARÓ

LLUÏS SERRA

ELECTRICITAT - AIGUA - GAS -CALEFACCIÓ

Portell i les Mateves (aquestesdues masies ja van desaparèixer cap als anys setanta).

Es llastimós que Argentonavagi perdent bocins de la sevahistòria (la Creu Trencada,fonts, masies...) i que no sesegueixi l'exemple d'altres municipis que aconsegueixen quees rehabilitin molins 0 masies,finançats per la Unió Europea,i destinats a fins socials.

Però avui i malgrat haver-ne perdut molts, encara ens enqueden més de signes d'identitat: la Via Romana, la Barca,Sant Pere de Clara, fonts, masies, jaciments... però cal unaferma voluntat de les nostresautoritats.

Ara que el "progrés" d'asfalt ens envolta, cal que actuem amb el seny que la nostravila es mereix per tal que progressem de debò.

Pep Padrós

tots els seus elements, moles,la resclosa, el desguàs, i nohavia patit grans reformes.

També pel seu emplaçament semblava que podia esdevenir un parc al bell migd'una zona degradada entre autopistes, zona industrial i proper a l'actual barri del Cros.

Darrerament va ser refugid'indigents, s'hi va provocar unincendi que li va debilitar l'estructura i mentre es construïal'autopista del Maresme l'erava ser malmesa per la maquinària que anava d'un costat al'altre i que va escollir aquestlloc per posar-hi el seu parcmòbil (encara avui queden restes de pneumàtics i llaunesd'oli).

Ara es troba en una situació deplorable, ha baixat el sostre, les pedres mestres van desapareixent a velocitats inimaginables, de la mateixa maneraque els arbres que donavenombra als patis i eres de can

Cap de Creus - octubre 1995 21

CATALANAOCCIDENT

Assegurances

AGENT B/74248

c/ Gran, 79

TEL. 1 FAX. 756 08 2508310 ARGENTONA

Assegurances

Esteve Català

c/ Gran, 64 • ARGENTONA • Tel: 797 02 58

Caps de setmana menjars cuinats.

Busques un local amb la teca per a festes privades,celebracions i acomiadaments?

Nosaltres el tenim i amb la intimitat que vols.VINE i informa-te'n

CARRERAS CANDI, 20TEL 797 07 3908310 ARGENTONA

RAC, 105

NoAcabaràs

RAC, 105

SUNSETBOULEVARDHAGASE U\ LUZ

SarsuelaTERTÚLIAJOVE

MOTARD'S

Blues de Nit

IINIF^^IVI^TILJ DEL ^ES^^EEL TUA3IVIA

A mitja TardéT

Sóc la Carme

R.A.C. 105L IN/1 I

DivendresDijousDimecresDimarts

22 Cap de Creus - octubre 1995

Bernat de Riudemeia, 6 - Tel. 797 02 69

ARGENTONA

RESTAURANTDirección: Hnos. Lara

El Cellerd'Argentona

Dóna'n una micaDonació de Sang

Oriol Serrafitxa pelRCD Espanyol

L'argentoní Oriol SerraMontasell ha fitxat aquestatemporada pel RCD Espanyol, per jugar a l'infantil Ade la categoria preferent.

El jugador va iniciar-se alfutbol-sala, més tard va passar a la disciplina del FCArgentona, després al CDMataró i fa pocs mesos vafitxar per l'Espanyol.

del col·lectiu teatral, vadestacar la participació delpúblic. Segons Ametller, lamostra permet aprendrenous conceptes i tècniques.

El col·lectiu La Paparrad'Argentona va actuar endues ocasions a la 15aedició de la Fira de Teatreal Carrer de Tàrrega.Jaume Ametller, membre

La Paparra participaa la Fira del Teatre al Carrerde Tàrrega

Condemnen Àlex Castillo a unany de presó menor

L'insubmís argentoní Àlex Castillo va ser condemnatpel jutge Eloy López Nieto, del Jutjat Penal núm. 1 d'Arenysde Mar, a complir un any de presó menor, a més de fer-se

càrrec dels costos del judici.La sentència ferma dictamina que l'inculpat no haurà

d'ingressar a la presó perquè es tracta d'una pena menor(ja que el codi penal assenyala que la pena mínima escompleix com a llibertat provisional), i a més no té capantecedent penal. Tot i això, Castillo no podrà exercir,durant el temps que duri la condemna, cap càrrec públic,ni tampoc exercir el seu dret a vot.

La Revista Cap de Creus vol fer una rectificació davantla notícia que es va publicar a l'anterior número, ons'afirmava que l'insubmís Xavier Collet havia estat suspèsde qualsevol càrrec i ocupació dins l'administració pública i també del seu dret de sufragi. Cal aclarir que XavierCollet va interposar un recurs davant la sentència que eljutge del cas va dictaminar (dos anys, quatre mesos i undia). Collet no ha estat suspès de qualsevol càrrec iocupació dins de l'administració i és un funcionari del'ajuntament, però actualment té una excedència de treballper estudis.

Guàrdia Civil d'Argentona,havien cobrat en negre lasanció i seguidament vanser detinguts com a pres-sumptes autors d'un delicted'apropiació indeguda.

Els dos agents vanprestar declaració als comandaments de la policiajudicial de la Guàrdia Civilde Barcelona i van dipositarels diners al jutjat d'instrucció de Mataró. Segonsva informar l'advocat delsdos guàrdies civils, MarioGómez, els dos agents vanintentar tornar els diners alciutadà francès a títol personal, sense consultarabans els seus superiors,per por de ser arrestats.L'advocat va afirmar que larapidesa amb què va actuarla Guàrdia Civil en fer lainvestigació va impedir alsdos agents resoldre lairregularitat pel seu compte.Segons el defensor, els dosjoves es van equivocar enposar una multa de trànsiten una zona rural on notenien competència. Concretament es trobaven enun dels camins del Corredor.

El passat 15 de setembre dos agents de laGuàrdia Civil d'Argentonavan ser detinguts, acusatsd'haver-se quedat l'importd'una multa de 50.000pessetes, que van imposarcom a sanció de trànsit a unciutadà francès. Els detinguts van ser Marco AntonioJurado i Antonio David Flores, aquest últim conegutper ser el company sentimental de Rocío Carrasco,filla de la cantant RocíoJurado.

El conductor francès,que havia superat la velocitat permesa amb el seuvehicle, va fer efectiu enaquell mateix moment les50.000 pessetes que elsdos agents de la GuàrdiaCivil li van imposar com asanció. El conductor va denunciar aquest fet el passatmes d'agost en trobar sospitós que els dos agents noli lliuressin cap justificant decobrament.

Després d'una investigació interna, que va fer laGuàrdia Civil, es va comprovar que els dos agents,que formen part de laplantilla de la Caserna de la

Detenen dos guàrdies civilsacusats d'apropiar-se l'importd'una multa

Cap de Creus - octubre 1995 23

gimnàstics a més de potenciar aquest esport.

El director d'El Gimnàsd'Argentona, Raül Paloma,va dir que assistir a laGymnaestrada és molt gratificant i estimulant perseguir amb la gimnàstica, ique a més permet adquirirnous coneixements d'aquest camp i, sobretot, feramics.

El Gimnàs d'Argentonava participar, a mitjan juliol,a la Gymnaestrada Mundialque enguany va tenir la seua Berlín. Aquest esdeveniment, que se celebra cadaquatre anys, va congregar36 països i uns 20.000gimnastes. La trobada internacional de gimnastes técom a objectiu conèixeraltres mètodes i sistemes

El Gimnàs d'Argentonaparticipa a la GymnaestradaMundial

La Generalitat desestima unrecurs de l'Ajuntament i laUBA contra l'hiper

El Departament de Comerç, Consum i Turisme de laGeneralitat va desestimar un recurs que va interposarl'Ajuntament d'Argentona i la Unió de Botiguers a laComissió d'Equipaments Comercials de Barcelona, encontra de la construcció d'un hipermercat a la zona CireraNord, dins el terme municipal de Mataró.

El Departament de Comerç de la Generalitat, desprésd'haver estudiat el recurs, va al·legar que encara no espodia acceptar perquè no s'havia donat cap autoritzacióper fer les obres de construcció de l'hipermercat. Recordemque el Director General de Comerç de la Generalitat, EnricGras, ha explicat en diverses ocasions que votarà en contrade la construcció d'un hipermercat a Mataró.

parlem de la comarca, quedurant el primer semestredel 95 en va produir aproximadament 97.000 tones,amb una mitja d'1,2 quilosde brossa al dia per habitant. Aquesta dada fa queel Maresme sigui una de leszones que més deixallesgenera de l'Estat espanyol.Tot i això, la xifra s'apropaa la mitjana europea.

Segons dades facilitades per la planta incine-radora i de reciclatge deMataró, la nostra vila vaproduir, entre el gener i eljuliol d'aquest any, 2.424tones d'escombraries.Aquesta xifra situa Argentona entre les 12 primeresde la comarca en produccióde brossa per a reciclar. Lesdades es multipliquen si

Argentona ha produït durantel primer semestre més de2.400 tones d'escombraries

aquesta festa sigui digna iho continuï essent. Ladiada va començar de bonmatí amb una cercavila iuna missa on hi van assistirles autoritats locals i elsrepresentants de les diferents caixes d'estalvis de lavila. A continuació es vaservir als homenatjats eltradicional desdejuni en unconegut restaurant d'Argentona. La festa va finalitzar amb l'actuació delcantant José Guardiola, elgrup d'havaneres Onad'Argent i diversos artisteslocals.

La Sala d'Argentona vaser l'escenari, el passat 17de setembre, de la celebració de la 46a edició del'Homenatge a la Vellesa.

Al voltant d'unes 400persones van presenciar lafesta, en què es van homenatjar un total de 117 avis.La celebració va ser apadrinada pel matrimoniformat per Lluís OmedesCalonja i Isabel VergeInfiesta. Durant Tacte esvan fer diversos parlaments. Un dels assistents,l'alcalde d'Argentona, Joaquim Casabella, va dir quees fa tot el possible perquè

Se celebra la 46a edició del'Homenatge a la Vellesa

Coses de la Vila

Cap de Creus - octubre 1995