Canviem de codi EL COMERÇ JUST I...
40
Canviem de codi EL COMERÇ JUST I SOLIDARI 33 Guies d’educació ambiental
Transcript of Canviem de codi EL COMERÇ JUST I...
Canviem de codiEL COMERÇ JUSTI SOLIDARI 33 Guies d’educació
ambiental
US PRESENTEM... EL COMERÇ JUST I SOLIDARIEl dilema del consumidorUn intercanvi digne?El decàleg del Comerç JustDe veritat cal un Comerç Just i Solidari?
UN COMERÇ INJUST...Les polítiques comercials internacionalsEls intercanvis sud-nordDesenvolupament i exportacions: amics o enemics?
... I UN CONSUM AMB IMPACTE (no pas publicitari!)Consumim massaEl nostre consum té conseqüènciesFugir del consumismeConsumint votem
UN ALTRE MÓN, UNS ALTRES INTERCANVISEl Comerç Just, un moviment solidariEl Comerç Just, una pràctica alternativaEl Comerç Just, altermundista
PENSANT EN EL SUD DES DE CATALUNYAEl camí seguitImportant productes èticamentSensibilitzantDenunciant la injustícia i fent pressió políticaDe la mà de nous companys de viatgeMirant el futur
ON TROBEM PRODUCTES DE COMERÇ JUST A BARCELONA?Les botigues i punts de vendaBotigues de Comerç Just a BarcelonaLes certificacionsEl vènding i la restauracióEl càtering i els menjadors escolars
ALGUNS PRODUCTES I PRODUCTORSD’on provenen?Les samarretes de cotóEl cafèEl cacauEl sucre
BONES PRÀCTIQUES BARCELONINESLa Guàrdia Urbana beu cafè de Comerç JustBars i cafeteries més justosSúpers que ofereixen productes de Comerç JustDe l’aula al menjador: escoles i Comerç Just
EL COMERÇ JUST A LES TEVES MANSConsumeix cafè de Comerç Just al teu lloc de treball o d’estudiEsmorza amb productes de Comerç JustRegala articles de Comerç Just pels aniversarisFes que la teva empresa o institució regali lots de Nadal de Comerç Just
PER SEGUIR INFORMANT-SE I FORMANT-SELlibres i web
0505060607
08080910
1111111314
15151617
18181921222324
252526282829
303031313232
3333333434
3535363637
3838
El Comerç Just és un moviment social que impulsa unes rela-cions comercials i econòmiques més justes i equitatives en unmón globalitzat. Els productes que s’importen i es comercialit-zen sota aquesta denominació ens ofereixen unes garantiesde salaris i condicions de treball dignes, absència d’explotacióinfantil, beneficis per a les comunitats locals i respecte pelmedi ambient i la producció ecològica. Per això, el Comerç Justimpulsat per diverses organitzacions i entitats a Catalunya, ésuna contribució important al desenvolupament dels païsosdel Sud i promou un comerç internacional més just.
Un dels objectius de l’Agenda 21 de Barcelona és, precisament,impulsar el Comerç Just per donar suport a les economies i alprogrés social dels països menys desenvolupats, al bon ús delsseus recursos naturals i al seu desenvolupament sostenible.En aquest sentit, el Plenari del Consell Municipal va aprovar,per unanimitat de tots els grups municipals el 22 de novembrede 2002, una declaració de suport al Comerç Just, fruit de laqual els seus productes s’han introduït en diversos serveismunicipals.
Ara, l’Ajuntament de Barcelona i SETEM, que vénen col·laborantdes de fa anys en aquest terreny, presenten aquesta Guia quepretén donar informació, consells i orientacions pràctiquessobre el perquè, el com i a on podem adquirir i consumirproductes de Comerç Just a la nostra ciutat. Les nostres deci-sions com a consumidors estan a la base dels canvis querequereix un desenvolupament més sostenible, és a dir mésequitatiu i respectuós. Les nostres decisions com a consumidorsresponsables poden decidir la direcció i el ritme dels canvisque necessitem.
Dian
e M
acdo
nald
/ ge
ttyi
mag
es
EL DILEMA DEL CONSUMIDOR
Us presentem...el comerç just i solidari
Som conscientsde la històriadels productes?
Des d’on s’han produïtfins a què en quedaràun cop consumits,els productes segueixenuna trajectòria de la qualhem de ser conscients
Darrera hi poden havercares de dones, mansd’infants, suors de paresi mares... i relacionshumanes dignes,comunitats solidàries,cultures valorades,sobiranies respectades...O bé hi pot haverexplotació laboral,extorsió econòmica,repressió sindical,discriminació sexual,racial o cultural,analfabetisme...
5
Compro més barat sense saber comestà produït el què consumeixo obusco productes que em garanteixinel respecte dels principis en què crec?
Aquest dilema, reduït temps enrera a l’aspectede qualitat / preu, ens l’hem anat plantejantcada cop més a partir de les preocupacions am-bientals i ecològiques. Ens preguntem si s’hanfet amb ingredients naturals i sense massaadditius; si són biodegradables o reciclables; sihan estat produïts artesanalment o industrial-ment; si ha generat un impacte negatiu a l’entornnatural; si és un recurs renovable o no.
Ara, a més, comencem a plantejar-nos lescondicions socials en què ha estat produït allòque adquirim. On s’ha fet? Qui l’ha fet? En quinescondicions? Qui es quedarà amb el benefici dela meva compra?
UN INTERCANVI DIGNE?L’anomenada “globalització” es basaen un mercat totpoderós molt pocregulat que està en l’origen de moltsdels problemes socials, econòmics iambientals que arrosseguem i que,en particular, pateixen els païsosempobrits del Sud.
Països condemnats a produir uns pocs productesper a l’exportació, sense poder diversificar la sevaeconomia, sense poder regular el seu comerç.Països productors sense força per negociardavant les empreses transnacionals i els inter-mediaris. És just aquest sistema?
6
Cal un comerç regit per criteris ètics i de justícia,que doni a cadascú el què mereix.Cal un comerç just i solidari.
El Comerç Justés una relaciócomercial basadaen el diàleg,la transparènciai el respecte mutu,que busca una majorigualtat en el comerçinternacional.Contribueix aldesenvolupamentsostenibleproporcionantmillors condicionscomercialsi assegurant elsseus drets alsproductorsi treballadorsmarginats,especialment enels països del Sud.
Les organitzacions de comerç just estanimplicades en donar suport als productor iproductores, en sensibilitzar la població i enorganitzar campanyes per canviar les regles ipràctiques del comerç internacional tradicional.Però sense la complicitat dels consumidors iconsumidores això no seria possible.
Afortunadament, diferents estudis demostrenque la major part de la població estem disposatsa pagar més per un producte si ens garanteixenque compleix criteris socials i ambientals deter-minats. I el Comerç Just i Solidari els compleix.
EL DECÀLEG DELCOMERÇ JUST1.Salaris i condicionsde treball dignes.Respecte als dretslaborals.2.Transparència depreus i bestreta enel pagament delsproductes.3.Compromisoscomercials a llargtermini.4.Absènciad’intermediarisi d’especuladors5.Absència d’explotacióinfantil i igualtat entrehomes i dones.6.Organitzacionsproductivesdemocràtiquesi participatives7.Beneficis destinatsa millores socialsde la comunitat.8.Respecte pel mediambient i apostaper la produccióecològica.9.Productes d’altaqualitat.10.Informació alconsumidor/asobre l’origeni les condicionsde producció.
iSto
ckph
oto
DE VERITAT CAL UN COMERÇ JUST I SOLIDARI?La crisi social i ambiental que viuel nostre món és un tema cada copmés assumit. Sabem que algunacosa no funciona. Ens cal entendreaquesta crisi en conjunt i conèixerel procés que ens ha dut fins aquí.
Per què al final... com explicar tot això?
7
Dissortadament, el què explica en gran mesuraaquests fets són els valors (o “desvalors”) ambels quals construïm la vida en societat i, per tant,les relacions econòmiques i comercials.
I el model d’economia i de comerç que s’estàdesenvolupant tracta els éssers humans i lanatura com una mercaderia sense preocupar-sede les conseqüències ambientals i socials. Anem-ho a veure.
Les 3 persones més riques del món tenen unafortuna superior al Producte Intern Brut(PIB) dels 48 països més pobres.
Els ingressos de les 50 empreses més granssón superiors a la renda conjunta dels 160països més pobres.
El volum d’operacions de General Motors éssuperior al PIB de Dinamarca.
1.400 milions de persones viuen amb menysde 2 dólars al dia.
El ritme actual de desaparició d’espèciesd’éssers vius és 1.000 vegades superior al ques’ha donat al llarg de la història.
iSto
ckph
oto
LES POLÍTIQUES COMERCIALS INTERNACIONALS
Un comerç injust...
Com imposa el Nordaquestes polítiquescomercials?
❚ Pels acords bilateralsde lliure comerç,aconseguits gràciesa la seva forçaeconòmica i política,i sovint com acontrapartida peldeute extern contreto heretat pel Sud
❚ Pel seu control del FonsMonetari Internacionali del Banc Mundial.Aquestes institucionsfinanceresinternacionalscondicionen laconcessió de crèditsa la reducció de ladespesa pública, laprivatització de serveispúblics i l'estímul
de les exportacions(que comporta lasobreexplotació delsrecursos naturals)per obtenir divisesamb que retornar-los
❚ Els acords del'Organització Mundialdel Comerç (OMC),institució clau pera l’extensió de lespolítiques neoliberals.
8
En l'origen del concepte i del moviment del ComerçJust hi ha el fet que el comerç internacional que esdóna entre els països del Nord -majoritàriamentdesenvolupats- i els del Sud -empobrits- del nostreplaneta és injust. Una injustícia que es troba en l’arrel,precisament, d'aquest procés d'empobriment de moltspobles de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina.
Bona part de les polítiques comercials interna-cionals s'han anat dissenyant al marge o en con-tra dels interessos dels pobles del Sud, obligant-los a obrir els seus mercats als productes euro-peus i nord-americans, i a malvendre els seusserveis públics i els seus recursos naturalsal capital privat, concentrat majori-tàriament al nord.
L’asimetria en aquestes relacions ésevident: mentre la Unió Europea i elsEUA es reserven el dret (legítim, d'altrabanda) de protegir les seves produccionsi productors de la competència exte-rior, forcen el Sud a desprotegir elsseus mercats i sectors productius,obrint-los a l'entrada de productesdel Nord. Sovint, a més, subvencio-nen l'exportació dels seus excedentscap al Sud, rebentant els preus in-ternacionals i arruïnant les econo-mies locals.
ELS INTERCANVIS SUD-NORD
9
L'OrganitzacióMundial delComerç (OMC)
Va néixer després de la2a Guerra Mundialsota el nom de GATT(Acord General sobreDuanes i Aranzels)amb l'objectiu únicd'eliminar limitacionsal comerç. Als 90 esrefundà sota l'actualnom, força enganyósperquè fa pensar enl'ONU (quan enrealitat està al margedel sistema de NacionsUnides i de la sevaorganització pelcomerç, la UNCTAD)i perquè amagal’exclusiva finalitatd’imposar elliberalisme comercial.En les seves sales denegociació es permetla presència, al costatdels governants, derepresentants depatronals i d’empresestransnacionals.Funciona ambnegociacions prèviesa les quals no s'hiconvida els països delSud, i on s'acordenpropostes que hansorgit d'interessoscorporatius i que norepresenten ni laciutadania ni tenenen compte elsinteressos socialsi ambientals.
Les polítiques aranzelàries del nord perpetuenaquest estat de coses: faciliten l’entrada d’allòque convé al capital occidental (sovint matèriesprimeres i productes poc transformats) idificulten l'entrada del què no li convé (a vegadesdels mateixos productes un cop elaborats ienvasats). Això, entre d’altres efectes, deixa elspaïsos empobrits a mercè de la progressivadevaluació de les matèries primeres.
Els beneficiats, en canvi, són les grans empresesde la transformació i la comercialització, quecontrolen el mercat i donen suport a aquestespràctiques duaneres.
Els grans perjudicats són els petits productorsdel Sud, obligats a vendre a unes poques gransempreses compradores en les condicions queaquestes els imposen. I sinó, a ser exclosos delmercat.
La paradoxa delcacau i del cafè:tots dos es produeixenal tròpic, però lesprincipals empresesfabricants de xocolatai torradoresi comercialitzadoresdel cafè estan a Europai als EUA, i els seuspreus es fixen a lesborses de Londresi de Nova York.
Una desregulació impulsadaper les grans companyies
A finals dels 80 i principis dels 90 la situaciód’alguns productes agrícoles va agreujar-se.Les empreses transnacionals van impulsar la fidels acords internacionals existents, que enregulaven la producció mundial per evitar unasobreoferta. La posterior caiguda dels preusha arruïnat pagesies senceres i ha beneficiatenormement les grans empreses occidentals,donat que el preu final al consumidor en cap casno ha minvat. Un comportament que s'estàreproduint en sectors com el tèxtil a nivellmundial.
L’esquema general dels intercanvis comercials Sud-Nord segueix sent el de la colonització: el Nord importaproductes bàsics fets amb mà d’obra barata i matèriesprimeres del Sud, mentre es reserva el valor afegit del'elaboració i, cada cop més, la distribució.
Didi
er G
entil
hom
me
DESENVOLUPAMENT I EXPORTACIONS:AMICS O ENEMICS?Els països del Sud han vist les seveseconomies abocades a l'exportaciódes dels temps de la colònia. Fatemps que produeixen les postresd'occident (te, cafè, xocolata,plàtans...); ara, a més, produeixentambé la roba que la nostra modaestableix. I això al cost d’arraconarel conreu dels aliments quotidians,fent-los escassos i cars.
Orientar l'economia cap a l'exportació no els hadut desenvolupament. La insistència del pensa-ment econòmic neoliberal i de les polítiques deles institucions financeres internacionals enaquesta línia sembla no tenir present aquestarealitat.
10
D’altra banda, els riscos dels monocultiusd'exportació, siguin agraris o industrials, sónmolt alts. Generen dependències fortes i perillo-ses respecte les fluctuacions dels preus o de ladisminució de la demanda. Així ha passat ambel descobriment de fibres artificials per a substi-tuir el cotó.
La caiguda dels preus agrícoles
Des dels anys 70, el preu de les matèries primeresen general ha caigut i ha estat fruit d’una graninestabilitat, mentre que els preus dels productesmanufacturats no han fet més que augmentar.“En el cas del cacau, la caiguda en termes reals vaser d’un 7% anual... durant 24 anys! El preu delcafè va caure en picat un 77% entre 1997 i 2001arribant al nivell més baix en trenta anys, el delcotó ha caigut a la meitat des de mitjans dels 90,mentre que el de l’arròs s’ha reduït en un 61% desde 1980”.
Dades extretes d’IntermónOxfam: La crisi enterrada.El futur de 900 milions d'agricultors davant les regles injustes
del comerç internacional
Les organitzacions socials del Sud reclamen unmodel d’economies autocentrades (on es pro-dueixi principalment per al mercat intern), diver-sificades, i unes polítiques comercials que per-metin protegir els sectors que considerinnecessaris. Defensant el principi de la sobiraniaalimentària reinvindiquen el dret dels seus po-bles i estats a establir les polítiques agràries ialimentàries que més els convinguin per a asse-gurar-se una alimentació sana, suficient i adienta les seves tradicions culturals. Un principi quetambé serveix al Nord per a defensar polítiquesagràries en favor d'una agricultura pagesa i node l'agroindústria exportadora, que amenaça lesagricultures familiars arreu del món.
7% 77% 50% 61%
“A Nigèria, Etiòpia, Sudan,Kènia, Tanzània i Zaire,que sumen un 60% del’Àfrica subsahariana,s’ha produït una disminuciódel 33% en la produccióde cereals per cap i unadisminució del 20%en la producció generald’aliments per cap enmenys d’una dècada.Aquests païsosvan augmentar lesexportacions agrícolesper cap al mateix temps”.
Vandana Shiva,Exportación a toda costa, 2002Vandana Shiva és física,filòsofa i premi Nobel Alternatiu
Creixenles exportacions,
minvenels aliments
CONSUMIM MASSAPerò consumim massa, és clar, elsque formem l’anomenat primermón. Sent només 1/5 part de lapoblació mundial, els europeus,nord-americans, japonesos iaustralians consumim 4/5 partsdels recursos disponibles.
...I un consum amb impacte(no pas publicitari)
11
Això ja indica que el benestar al planeta no s’estàdistribuint de manera equitativa i que estemdavant d’una injustícia social molt gran. Però amés, resulta que el nostre ritme de malbarata-ment de recursos és tan gran que no és extensi-ble a aquesta majoria (80 %) de la població mun-dial: caldrien, es diu, diversos planetes Terra pera què fos possible.
Així, doncs, el nostre ritme de consum no ésgeneral en tots els éssers humans ni generalit-zable. Cal, doncs, que el reduïm per tal de contri-buir a la preservació del nostre entorn natural iper a ser justos i equitatius.
La producció per càpita de deixallesa Europa occidental ha augmentatun 35 % des de 1980GEP 2000 – Programa de la Nacions Unides per Medi Ambient
“Els països industrialitzats generenuna contaminació de diòxid de carboniper càpita 62 vegades més gran quela produïda pels països menysdesenvolupats”.Andrew Simms, director de projectes de la New EconomicsFoundation, Londres (GB)
EL NOSTRE CONSUMTÉ CONSEQÜÈNCIESHem de consumir críticamentperquè consumim massa, i tambéperquè el nostre consum téconseqüències al Nord i, sobretot,al Sud del planeta.
El consum occidental d’energies fòssils suposal’emissió de gasos a l’atmosfera i un canvi climàticque es tradueix en un greu procés de desertitza-ció a les zones tropicals, amb reducció de leszones cultivables, fam i èxodes de població rural.
El nostre consum de recursos naturals –fustestropicals, gas, minerals– contribueix a la desfo-restació de les selves equatorials i la marginacióde pobles indígenes. La set de petroli és causad’ocupacions militars i dictadures a l’Orient Mitjà.L’augment del consum de telefonia mòbil ielectrònica domèstica té relació amb les guerresa l’Àfrica dels Grans Llacs pel control de les minesd’on surten els minerals de què s’abasteix.
La falera per comprarroba el més barat fapossible el fenomende les maquiles, carac-teritzades per l’extre-ma explotació laboralque s’hi dóna. La com-pra de determinatsaliments d’agroex-portació, la crisi de lespagesies i l’èxode ru-ral cap a les ciutats. iS
tock
phot
o
12
Males notícies: gambes barates
“El ritme actual de pesca i cria de llagostins ésuna de les aberracions més evidents del nostremón. Com a consumidors veiem que per fi elprogrés ha posat a l’abast de tothom un bé queera extremadament car. La realitat que no veiemés que s’està destrossant de manera irreversibleun bé extremadament valuós, els manglars,total per fer un negoci que dura pocs anys.Avui, consumir menys llagostins i comprar-losde pesca local és imperatiu”.
“Els manglars protegeixen la costa de lestempestes i huracans i en frenen l’erosió. Leszones que el Tsunami ha afectat de forma menysvirulenta són les protegides per esculls de coralli manglars en bon estat de conservació”
“Les granges de llagostins eliminen els peixosdels manglars, amb la qual cosa els habitants dela zona es queden sense la seva principal fontde proteïnes animals. A més, no tenen accés alsllagostins criats perquè la major part va cap alspaïsos del Nord.”
“Per instal·lar granges de llagostins s’han robatterres amb violència i assassinats; hi ha hagutmorts en almenys 11 països”.
Revista Opcions, nº14, Hivern 2005
Roba tacada
Quality Garments és una empresa de muntatgede vestits instal·lada en el parc industrial deSonapi, a Port-au-Prince, Haití. Els tallers sóncalorosos, mal il·luminats i estan plens a vessar.L’aire hi està carregat de pols i de partículestèxtils; no hi ha ventilació. Pilots de peces devestits o de teixits arrugats ocupen elspassadissos i els racons. Els treballadors tenenun aspecte trist, cansat. Estan treballant ambmàquines de cosir antigues, algunes de més de20 anys. Cusen vestits per Kmart, una cadena dedistribució americana, i pijames Micky Mousei Pocahontas sota llicència de World DisneyCompany. Els treballadors de Quality Garmentstreballen de 8 a 10 hores diàries, de dilluns adissabte, però, en períodes punta, han de treballartambé el diumenge. Uns treballadors interrogatsl’agost de 1995 van afirmar que havien treballat7 diumenges seguits, dit d’una altra manera,50 dies seguits sense reposar, fins a 70 hores persetmana, en l’època més calorosa de l’any.
En molts casos, els treballadors guanyen15 gourdes per dia, l’equivalent d’un dòlar, moltmenys que el salari mínim legal, fixat en2.4 dòlars diaris. Els treballadors cobren a tantla peça, però la producció que els permetriapercebre l’equivalent del salari mínim legalestà fora de l’abast de la majoria d’ells.
Carole Crabbé / Campanya Roba Neta,La moda al desnudo. Icaria, 2000
Elisabeth Bravo, (Acción Ecológica, Equador), dins Globalitzaciói agricultura. Jornades per a la Sobirania Alimentària, Àgora
Nord-Sud, 2003
La destrucció dels manglars a l’EquadorEvolució comparada de les superfícies (Ha)
182.157 175.157 162.186 146.938203.695
1984 1987 1991 19951969
89.368 117.728 145.998 178.0710
Manglars
Indústries“camaroneres”
ww
w.cl
eanc
loth
es.o
rg
13
FUGIR DEL CONSUMISMELes estratègies publicitàries i el marketing són cadacop més sofisticats. Cal fer l’exercici de distingir quinshàbits responen realment a necessitats (i quinaconcepció tenim de les “necessitats”) i quins als desigsi capritxos.
La publicitat genera tensions en les persones: les enfronta a una immensavarietat de béns i serveis (sovint amb poca informació sobre la seva qualitati nul·la sobre les condicions de producció) tot i tenir uns recursos econòmicslimitats. I dins de les famílies, contraposa desigs, preferències i necessitats.Especialment quan s’hi barregen les percepcions induïdes per la publicitatdels nens i nenes, que no són conscients de les limitacions econòmiques.
La seva omnipresència s’accepta com un fet normal, inherent al món actual.Res més lluny d’això: la seva presència és proporcional a les possibilitatsde venda, a l’existència del què s’anomena “mercat potencial”. Així, lesnostres ciutats es veuen més atabalades per la publicitat que no pas elsnostres pobles i zones rurals, i el primer món que no pas el tercer món.
Reconèixer que l’acte de comprar és, en bonapart, una acció condicionada, menys lliure delquè ens podríem pensar, és un primer pas cap alconsum responsable. I admetre que la decisiódel consumidor/a no està pensada sols en termeseconòmics i racionals, és indispensable per fugirdel consumisme.
Cal ser conscients, també, de l’ús del consumcom a mitjà de comunicació: és a dir, el fet decomprar articles o marques determinades per atransmetre un estil de vida, una imatge social,uns valors. La publicitat explota això a basta-ment.
Nombroses estadístiques mostren com bonapart de la ciutadania de països amb un alt nivellde consum es mostren descontents amb el sis-tema econòmic vigent. La felicitat i la satisfacciópersonals tenen poc a veure amb la propietat.Potser sí que consumint ens consumim...
ww
w.cl
eanc
loth
es.o
rg
14
CONSUMINT VOTEMEls nostres hàbits de consuminflueixen sobre l’oferta de maneradecisiva. Comprant un determinatproducte o servei estem afavorintun model o altre d’agricultura, defabricació, d’envasat, de comerç,d’allotjament turístic, de producciócultural, de negoci... i també, és clar,un determinat model econòmic enels països del Sud.
En consum, però, sovint és difícil trobar compor-taments òptims: per això cal sempre la reflexiói el debat, perquè ens podem trobar amb criterisbons que són incompatibles:
ex1. hem de comprar productes vegetals ecològicsdirectament a la granja encara que aixòsignifiqui fer quilòmetres amb cotxe?
ex2. és millor adquirir productes de Comerç Justque venen de lluny de la pròpia regió, on se’nprodueixen, per beneficiar persones del Sudque són més pobres?
El consum crític i responsable, doncs, implicavalorar les diferents opcions i decidir el què esconsideri millor. Significa actuar tant responsa-blement com sigui possible tenint en comptetotes les conseqüències de les nostres decisions.
I significa també exigir polítiques públiques querestringeixin per llei aquelles opcions de consumque no són sostenibles, de manera que col·lecti-vament ens dotem dels mecanismes que impe-deixin els impactes negatius.
S’ha dit que consumint votem: és cert, consumint responsablement, críticament, votem per un modelde territori, de país i de planeta sostenibles i més igualitaris i justos.
Jutgem críticament els propis hàbitsde consum:
❚ Necessito tantes coses? necessito aquestescoses? per què no deixo de fer això?
❚ Què significa consumir aquest producte oaquest altre? a qui beneficia i a qui perjudica?on i com s’ha produït? què estimularéconsumint-ho?
Valorem quèafavorim ambel nostre consum
Comprant undeterminat productedonem suporta la normalitzaciólingüística o no,al cinema europeuo a Hollywood,a la gran propietato a l’economia familiar,al transport sostenibleo a les guerresdel petroli, a laurbanització de lacosta i la muntanyao a la seva preservació,a la contaminació deles aigües per purinso a la recuperació delssembrats, a uns centresurbans amb vidacomercial o bé buits,a unes ciutatscompactes o bédifuses...
15
EL COMERÇ JUST, UN MOVIMENT SOLIDARI
Un altre món,uns altres intercanvis
L’impacte del ComerçJust al Sud
“La pobresa s’ha anatreduint a les comunitatson s’hi ha implantatel Comerç Just, les qualstenen avui tenen mésaccés a educació i a salut,i han millorat el seusistema d’alimentaciói d’habitatge.Les organitzacions tambés’han enfortit. Tenen accésa crèdits i avui tenen méspoder en les negociacionscomercials, han millorat lesseves infrastructures i hangenerat serveis per als seussocis (petits productors)que els hi han permès demillorar la qualitat delsseus productes.En alguns països, aquestesorganitzacions s’hanagrupat gremialment pertal d’exigir als seus governsel desenvolupamenti l’aplicació de polítiquessocials i econòmiques,així com inversions queafavoreixin als petitsproductors. Això ha estataixí a Mèxic, Nicaragua,Hondures, Costa Rica,Bolívia i Perú.”
Raúl del Águila, presidente de laJunta Nacional del Café (Perú)
A mitjans dels 60, algunes orga-nitzacions europees de suport alspaïsos del sud van començar aimportar productes artesans pervendre'ls a Europa. Era una ini-ciativa solidària amb les agrupa-cions de petits productors/es delTercer Món que volia fugir de lesrelacions asimètriques del comerçconvencional i crear oportunitatsper a què superessin la seva vul-nerabilitat econòmica i social.
Al 1969 va obrir la primera botiga de Comerç Just aHolanda. Quatre anys més tard, s’importava el primercafè de preu just procedent de diverses cooperativesguatemalenques.
Aquelles iniciatives no es van veure prou acompan-yades per les polítiques institucionals: la Conferènciade les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupa-ment (UNCTAD) del 1964 –que es va realitzar sota ellema "Comerç, no ajuda"– va fracassar degut a quèles resolucions aprovades van ser vetades pels vuitpaïsos més rics del món.
Als 70 i 80 el moviment del Comerç Just arrela coma pràctica d’intercanvi econòmic solidari, i proliferenles botigues i les organitzacions de comerç just, so-bretot a l’Europa central i atlàntica. I comencen anéixer les instàncies de coordinació a nivell europeui mundial: el 1987 es crea EFTA (l’Associació Europeade Comerç Just), el 1989 l’IFAT (Associació Internacio-nal pel Comerç Just), el 1994 es funda NEWS! (queagrupa les botigues), i el 1997 FLO Internacional (se-gells de garantia).
Totes aquestes quatre organitzacions es van agruparel 1998 en la plataforma FINE.
16
EL COMERÇ JUST, UNA PRÀCTICA ALTERNATIVAEl Comerç Just busca evitar la llarga cadena d’intermediaris, que encareixels productes i impedeix la transparència en la informació sobre l’origeni la manera en què s’han produït.
Tot i la varietat de casos, el circuit més habitual és el següent:
Els productors/es,organitzats encooperativeso associacions.Ofereixen garantiesde respecte al mediambient, defuncionamentdemocràtic, igualtatde gènere i noexplotació infantil.Per evitar relacions dedependència intentendestinar una part dela seva producció alcomerç just i una altreal convencional,una part al mercatlocal i nacional i l’altraa l’internacional.Reinverteixenbeneficis a projectessocials dedesenvolupamentcomunitari.
La importadora,que es comunicadirectament ambel productor/a,visitant lescooperativesproductores,coneixent elsproductors i establintun clima de confiança.Els garanteix un preumínim independentde les fluctuacionsdel mercat (borsesde Nova York, Londreso París) i els ofereixun pre-finançamentper afrontar despesesinicials que evitil’endeutament.
Les botigues deComerç Just, quedesenvolupen unatasca comercial(venda), però tambéde sensibilització(informant sobrel’origen del producte)i de pressió políticai empresarial(participant encampanyes).
El consumidor/a,que obté la garantiaque el seu producteés de Comerç Justtant per l’aval deles importadores,com pel control deles organitzacionsque agrupenimportadoresi botigues (EFTA,NEWS!, IFAT) i elssegells de garantia.Així pot consumircríticamenti responsable.
Olga
Boi
x / I
nter
món
Oxf
am
iSto
ckph
oto
iSto
ckph
oto
iSto
ckph
oto
17
EL COMERÇ JUST, ALTERMUNDIALISTAEl moviment del comerç just denuncia l’actual procésde globalització capitalista i se suma a la crida perconstruir un altre món, afirmant que uns altres inter-canvis són possibles.
Així el trobem present als Fòrums SocialsMundials, regionals i nacionals que s’han anatcelebrant, i pressionant en les cimeres denegociació de l’Organització Mundial del Comerç.
FSM 2006, Bamako (Mali)
SETE
M
“Si veiem com funciona el comerç avui, ja no ésni tornarà a ser com abans. El consumidor haesdevingut més responsable i solidari, lesempreses parlen de responsabilitat social, deresponsabilitat mediambiental, la societat civilestà més organitzada en els països exigint alsseus governs el respecte a la sobiraniaalimentària en les seves negociacions comercialsentre països, participa activament en els fòrumscom el de l’OMC, etc. A totes aquestes coses hihan contribuït els moviments de Comerç Just.”
Raúl del Águila, presidente de la Junta Nacional del Café(Perú)
Pensant en el Sud,des de Catalunya
18
EL CAMÍ SEGUITAmb els anys, a Catalunya s’ha anat configurant unmoviment social al voltant del Comerç Just en què hiparticipen una diversitat important d’ONG, grupslocals de solidaritat, importadores, distribuïdores ibotigues.
Si bé el moviment no hi està tan evolucionatcom a d’altres països europeus, en els darrersanys ha pres una important embranzida i haadequat i ampliat les seves estratègies per talde generar en la població catalana una opiniócrítica i oferir alternatives més equitatives.
L’inici del moviment del Comerç Just a Catalunyael trobaríem cap el 1993 amb l’obertura de laprimera botiga de Comerç Just a Terrassa, ambel nom d’Alternativa3. Impulsada pel grup Co-merç Sense Fronteres, tenia l’objectiu de donarsortida comercial a productes del Sud sota criterisequitatius i de fer conèixer el Comerç Just a lapoblació d’aquella ciutat.
Amb pocs anys van anar proliferant altres boti-gues de Comerç Just vinculades a Alternativa3,una cooperativa que havia anat assumint pro-gressivament funcions d’importadora i de distri-buïdora de Comerç Just a Catalunya.
A partir del 1995 diversesONG catalanes també vancomençar a divulgar els va-lors i les propostes del mo-viment internacional delComerç Just. Les primeresforen SETEM, Intermón iSodepau, i més endavantaltres com Cooperacció, laFundació Pau i Solidaritat inombrosos grups localsque impulsaren el naixentmoviment als seus munici-pis. Aquestes entitats lo-cals assumiren sobretotfuncions de sensibilització,tot i que algunes d’ellestambé obriren botigues es-pecialitzades.
Alte
rnat
iva3
Olga
Boi
x / I
nter
món
Oxf
am
19
IMPORTANT PRODUCTESÈTICAMENTLes importadores s’ocupen d’esta-blir els contactes amb els grupsproductors del Sud per a la compradels seus productes i importar-lossota els criteris establerts pelComerç Just.
A Catalunya, les principals organitzacionsimportadores de productes de Comerç Just sónAlternativa3, Intermón-Oxfam i la Xarxa deConsum Solidari.
Existeix també una xarxa d’importació més in-formal, sobretot en l’àmbit de les artesanies, onhi participen entitats més petites que disposende botiga pròpia i col·lectius de solidaritat quea través dels viatges dels seus membres duenarticles concrets per vendre’ls. Aquestes vendesno suposen, en cap cas, una activitat central pera aquestes associacions o col·lectius.
No tots els productes de Comerç Just que esvenen a Catalunya provenen de les importadorescatalanes. Alguns productes provenen d’impor-tadores d’altres llocs de l’Estat o d’altres païsoseuropeus.
En aquesta època, les entitats catalanes vanadreçar prioritàriament els seus esforços a lasensibilització dels ciutadans, de les empreses ide les institucions. A l’inici van centrar la sevaactuació en la divulgació del concepte del ComerçJust, i posteriorment d’algunes problemàtiquesespecífiques (treball infantil, codis de conducta...)i de determinats productes (tèxtil, cafè, cacau,joguines...). Entre aquestes activitats desensibilització n’hi ha hagut que han estat elresultat d’un esforç col·lectiu, com la “MarxaMundial contra l’explotació laboral infantil” del’any 1998 o la “Festa del Comerç Just”, iniciadal’any 2000 i que ha tingut continuïtat anualmentgràcies a l’esforç d’entitats d’àmbit tant nacionalcom local.
Paral·lelament algunes d’aquestes entitats vancomençar a fer funcions d’importadora deproductes, com IntermónOxfam i la Xarxa deConsum Solidari.
En una fase posterior les entitats han endegatactivitats de denúncia i de pressió o lobby,adreçades tant al sector públic com al privat,amb l’objectiu d’aconseguir canvis legislatius ide comportament que afavoreixin unes relacionscomercials Nord-Sud més justes. Algunes entitatshan vinculat la seva activitat amb el movimentaltermundialista, on han confluït amb altrescauses i moviments que han enriquit i aprofunditla seva visió.
iSto
ckph
oto
SETE
M
L’efecte dels impostos duanersMalgrat que el Comerç Just pretén concentrartots els processos de producció en els païsosd’origen, per tal d’oferir uns majors ingressos alsgrups productors, no sempre es pot seguir aquestcriteri a causa de l’estructura del comerç inter-nacional. Així no tots els productes importatsdes del Sud es venen tal com arriben, ja quealguns d’ells, com és el cas d’alguns productesd’alimentació, s’elaboren a casa nostra o en altrespaïsos europeus.
La importació de béns als països del Nord estàsubjecte a diversos impostos, entre els qualsdestaca l’impost duaner que acostuma a serprogressiu en funció del grau de transformaciódel producte importat. A major grau d’elaboració,major és l’impost duaner. En alguns casos aques-ta diferència és tan gran que fa inviable importarproductes amb un alt grau de transformació, jaque el seu cost seria molt elevat.
Un segon factor que dificulta la importació deproductes transformats en origen és la llunyaniaamb els consumidors i de la seva diversitat degustos. Les preferències varien molt d’un país al’altre i els productors del Sud no tenen la capa-citat de realitzar un tractament diferent delsproductes en funció de cada país on vagin a serexportats.
20
Els casos del cafè i el cacau
Un exemple d’aquesta situació el trobem en el cafè. Les importacions quees realitzen són sobretot de cafè verd en gra. El torrat, el mòlt i l’embalatgees duen a terme als països consumidors. En el cas de Catalunya, una partimportant del cafè de Comerç Just que consumim és torrat i envasatper la cooperativa Alternativa3 que, a més de la tasca d’importar, tambédisposa d’una planta torradora de cafè a Terrassa. En el cas de la xocolatapassa el mateix: s’importa el cacau i el sucre o “panela” dels països del Sud,i empreses xocolateres catalanes o d’altres indrets europeus elaborenel producte final, és a dir, la xocolata. Un exemple n’és la Xarxa de ConsumSolidari, que importa el cacau i la “panela” de l’Equador i l’empresa xocolateraSolé de Barberà del Vallès elabora la xocolata.
Alte
rnat
iva3
Alte
rnat
iva3
Alte
rnat
iva3
21
SENSIBILITZANTUna línia de treball prioritària del moviment del Co-merç Just és la sensibilització de la ciutadania, del’administració pública i de les empreses, amb l’objectiuque poc a poc vagin transformant els seus hàbits,polítiques i pràctiques comercials respectivament.
A Catalunya, des dels inicis dels anys 90, ONG i grups de solidaritat handut a terme accions i campanyes de sensibilització per implicar la ciutadaniaen favor del Comerç Just. Algunes d’aquestes activitats s’han adreçat alconjunt de l’opinió pública, d’altres a sectors específics (centresd’ensenyament, sindicats, empreses, administracions públiques) i d’altress’han centrat en algunes problemàtiques concretes (cafè, cacau, tèxtil,joguines).
Aquestes accions de conscienciació han agafat la forma de xerrades, detallers a les escoles, de materials pedagògics per a mestres, o bé de jornadesespecialitzades per a professionals, de publicació de revistes i llibres, d’edició de vídeos o de creació de jocs.
Un dels principals canals de sensibilització hanestat, i són, les botigues especialitzades deComerç Just que trobem a la nostra ciutat. Nonomés pretenen donar una sortida comercialjusta als productes del Sud sinó també oferirinformació sobre la problemàtica del comerçinternacional i l’alternativa del Comerç Just.
Tanmateix, la divulgació a través dels mitjans decomunicació escrits i audiovisuals ha estat moltdecisiva per incrementar l’abast d’aquesta sen-sibilització. Alguns reportatges realitzats i emesosper Televisió de Catalunya i Televisió Espanyolaal voltant de les regles del comerç internacional,del treball infantil, de la confecció de roba apaïsos del Sud, o de les pràctiques de dumpinghan estat molt valuosos per al coneixement deles problemàtiques que denuncia el Comerç Just.També és important la incidència mediàticaaconseguida cada any per la Festa del ComerçJust, amb espots de TV, falques de ràdio, tanquespublicitàries i suplements en alguns diarisd’abast nacional.
En el cas de la ciutadaniaes pretén que:
❚ conegui d’una formacrítica l’actualsistema comercialinternacional queresulta injustamentdesfavorable pera molts païsosi col·lectius
❚ prengui consciènciasobre lesresponsabilitatspersonals i col·lectivesque els propis hàbitsde consum impliquenen relació als païsosdel Sud
❚ disposi delconeixement i deles eines necessàriesper actuar coma consumidorsresponsables
L’experiència de la Festa del Comerç Just
Des de l’any 2000, diverses entitats de ComerçJust organitzen la Festa del Comerç Justa Catalunya durant un cap de setmana del mesde maig, que en el cas de Barcelona se celebraa la Plaça Catalunya. Busca moure a l’acciói a la reflexió al voltant del comerç just i elconsum responsable, donant a conèixer quinaés la situació actual del comerç internacionali les seves conseqüències sobre els països delSud, així com presentant formes alternativesde consum i propostes de transformaciódel comerç nord-sud.
22
DENUNCIANT LA INJUSTÍCIAI FENT PRESSIÓ POLÍTICA
El tercer àmbit d’actuació del moviment del Comerç Just, al costat de lacomercialització i de la sensibilització social, és la denúncia de la legislaciói de les conductes internacionals que perjudiquen els països del Sud. Esbusca, sigui amb la pressió popular, sigui amb el lobbying davant elscentres de decisió mundials, d’aconseguir canviar-les. Aquesta vessantderiva de la mateixa sensibilització, ja que aquesta té com a objectiuúltim la mobilització de l’opinió pública i dels principals actors respon-sables en favor d’un comerç Nord-Sud més just.
En molts d’aquests casos les accions de pressióo lobby han donat resultats satisfactoris: el Par-lament de Catalunya i diversos ajuntaments,entre els quals el de Barcelona, han aprovat de-claracions institucionals a favor del Comerç Just;el Comerç Just ha entrat a formar part de moltesconvocatòries públiques de subvencions a projec-tes de cooperació; el consum de cafè de ComerçJust s’ha anat implantant en les màquines i ca-feteries de moltes dependències oficials; etc.També algunes empreses catalanes que fabriquena països del Sud, particularment del sector tèxtil,han donat alguns passos en la direcció reclama-da, principalment adoptant voluntàriament codisde conducta i iniciant polítiques de responsabi-litat social.
Campanyes d’incidència impulsades per organitzacions catalanes
A nivell internacional, s’ha fet pressió per uncanvi en les polítiques econòmiques en general,i comercials en concret, que ajudés a reduir lapobresa i que respectés models de desenvolupa-ment diferents al dominant. Molt particular-ment, les organitzacions catalanes s’han mobilit-zat davant les cimeres de l’Organització Mundialdel Comerç de Cancún (2003) i Hong Kong (2005).
Canc
ún 20
03
23
DE LA MÀ DE NOUS COMPANYS DE VIATGETotes aquestes accions realitzades han permès, enpocs anys, donar a conèixer el Comerç Just al conjuntde la població catalana i a fer més present el seuconcepte en l’escena pública i en els mitjans de comu-nicació. S’ha començat a implicar les administracionspúbliques i aconseguit interessar altres sectors socialsi iniciatives socials.
En aquest sentit, diverses entitats han aconseguit que l’Ajuntament deBarcelona se sumés a l’impuls del Comerç Just, no sols optant per donarsuport a la divulgació i promoció del Comerç Just a través de les campanyesque duen les diferents entitats, sinó també per la introducció de productesjustos en les seves dependències i amb la incorporació de criteris ètics enels seus abastaments. Molts altres municipis i el Govern de Catalunyasegueixen també aquest camí.
D’altra banda, el moviment del Comerç Just s’haapropat i ha rebut el suport d’altres movimentssocials, com l’ecologista o el cooperativista, en-trant en contacte amb iniciatives com la produc-ció ecològica, les cooperatives de consum ol’economia social.
La constatació que el consumidor crític i respon-sable ho és en tots els àmbits, i la reflexió sobreles condicions de producció i l’impacte del con-sum han fet coincidir iniciatives nascudes desectors diferents.
Es busca, doncs, la coherència entre comerç just,producció ecològica i producció local.
Olga
Boi
x / V
erita
s
Jord
i Mor
era
/ Aju
ntam
ent d
e Bar
celo
na
24
MIRANT EL FUTUR
En totes les enquestes ciutadanesque s’han fet al voltant del ComerçJust s’arriba a la mateixa conclusió:molta gent coneix què és el ComerçJust però té dificultats per consu-mir habitualment aquest tipus deproductes, sigui perquè no coneixels punts de venda, sigui perquèaquests li queden massa lluny decasa.
Per això un repte cabdal per als propers anysconsisteix a aconseguir que els productes deComerç Just es puguin adquirir a la major partde botigues i supermercats dels nostrespobles i ciutats, com ja s’esdevé des de faanys en molts països centreuropeus. I perassolir aquest objectiu caldrà que moltes mésempreses amb prou capacitat s’hi comprometin:empreses de comercialització, empreses de dis-tribució, punts de venda, etc.
Els governs i les administracions públiques tambétenen un important repte per davant: contribuirmitjançant les seves pràctiques de compra al’extensió en la societat d’un consum que tinguien compte criteris ètics i socials. A través d’una“compra pública ètica” les administracions hau-ran de donar exemple a la ciutadania, adquirintnomés productes de Comerç Just o articles queofereixin la garantia que s’han elaborat respec-tant en tot moment els drets humans i laborals.
Però tot plegat només valdrà la pena si ens ajuda a ser més responsables,crítics i conscients en els nostres actes quotidians de consum, i si a partird’aquesta presa de consciència individual i col·lectiva donem passos concretsen les nostres societats per canviar les polítiques econòmiques i comercialsque més perjudiquen als països pobres i que no els permeten d’avançarcap a unes condicions de vida més dignes.
iSto
ckph
oto
Abac
us co
oper
ativ
a
25
LES BOTIGUES I PUNTS DE VENDA
On trobem productesde Comerç Just a Barcelona?
Altres punts de vendaLa diversitat de l’oferta hi sol ser força menor.Hem d’esmentar:
❚ Botigues de productes ecològics, que hanintroduït productes de Comerç Just en les sevesprestatgeries. Solen tenir bona acollida a causade la sensibilitat social de molts dels seusclients habituals i del fet que, a més, moltsproductes de Comerç Just són també ecològics.
❚ Cooperatives de consum, que estan introduintproductes d’alimentació de Comerç Just en elsseus catàlegs. És també el cas dels establi-ments de la cooperativa Abacus cooperativaque, a més d’algunes joguines, des del 2006venen també alguns productes alimentaris deComerç Just.
❚ Supermercats que ofereixen algun productede Comerç Just, en la majoria dels casos noméscafè. Hi ha, però, nivells d’implicació diferent:Eroski, Bonpreu-Esclat, Ecoveritas... ofereixenmés productes de Comerç Just, han promogutel Comerç Just entre els seus clients i donensuport a les activitats d’algunes ONG a favordel Comerç Just.
❚ Mercats municipals. Encara que la presència deproductes de Comerç Just és fins avui molt min-sa, resulta interessant la iniciativa de la FundacióFutur que ha començat ha instal·lar en algunsmercats l’anomenat “Punt Just”, un punt devenda mòbil de productes de Comerç Just.
Botigues especialitzadesHi ha botigues que pertanyen a ONG i botiguesindependents que no tenen cap relació privile-giada amb una importadora o altra.
En tot cas és important diferenciar entre aques-tes botigues especialitzades i la resta de puntsde venda. Mentre que la totalitat dels productesque venen les primeres són de Comerç Just, elsaltres punts de venda disposen de productes deComerç Just al costat d’altres articles del comerçconvencional. Les botigues especialitzades, amés, no tan sols es dediquen a la comercialitzaciódels productes, sinó que també duen a termeactivitats de sensibilització i de denúncia i pressió.
Les botigues de Comerç Just les podem situarclarament dins del moviment del Comerç Just,mentre que la resta de punts de venda (botiguesde productes ecològics, supermercats, etc.)només hi participen en la seva vessant de comer-cialització.
Un canal de comercialització apart són les botigues per internet. Diverses entitats catalanes hanapostat per la venda on-line dels seus productes de Comerç Just: Alternativa3 <www.alternativa3.com>,Intermón-Oxfam <www.intermonoxfam.org>, SETEM <www.comerciojusto.com>, i la Xarxa deConsum Solidari <www.xarxaconsum.org>.
Olga
Boi
x / I
nter
món
Oxf
am
26
BOTIGUES I PUNTS DE VENDA DE COMERÇ JUSTA BARCELONA
A www.festacj.org,el web de la Festadel Comerç Just quecada any se celebraa Barcelona, hi hainformació actualitzadasobre tots els puntsde venda a la ciutat.Adjuntem a continuaciól’últim llistat disponible.
Botiguesespecialitzadesde Comerç Just: SETEMBisbe Laguarda, 4
Xarxa de Consum SolidariPl Sant Agustí Vell, 15Rocafort, 198
Intermón OxfamRoger de Llúria, 15Provença, 247Gran de Gràcia, 156
AFOCACardenal Tedeschini, 67
GANAEvarist Arnús, 3
Establiments on venen productes de Comerç Just
CIUTAT VELLAALTERNATIVA SOLIDÀRIA PLENTYSant Antoni Abat, 6, Pral. 2aASS. CAFÉ REBELDIAde la Cera, 1 BisCAFETERIA CAFÈ JUSTSots-tinent NavarroCOMPRA SOLIDÀRIASots-tinent Navarro, 18COOPERACCIÓSant Honorat, 7ESGLÉSIA PROTESTANTTallers, 26FARCELL BORNBanys Vells, 9FLECA CAL TIANAEscudellers, 59FUNDACIÓ ARRELSRiereta, 24, baixosFUNDACIÓ FUTURCarrer Hèrcules,3GAMPATITallers, 29GRUP AQUENI, SCCLMéndez Núñez 1, Pral. 2aMOSQUITO BARCarders, 46RAICarders, 12, Pral.LA RIBERAPlaça Comercial, 11SERVEI CIVIL INTERNACIONALCarme, 95, BaixosSETEMBisbe Laguarda, 4LA TETERÍAComtessa de Sobradiel, 4XARXA DE CONSUM SOLIDARIPl Sant Agustí Vell, 15
EIXAMPLEABACUS COOPERATIVACòrsega, 269APROPDemòstenes, 19ARÇ CORREDORA D´ASSEGURANCESTamarit, 119 esc B Entl. 2aBAR LA GRANJAGran Via de les Corts Catalanes, 450BIORITMESCòrsega, 438COMPRA SOLIDÀRIAMallorca, 467L’ESSÈNCIA CENTRE DIETÈTICSant Antoni Maria Claret, 1FUNDACIÓ VICENTE FERRERParís, 71, 3rGALERIES LA MERCÈMuntaner, 29GUAYABA TIENDA SOLIDARIACastillejos, 241INSTITUT GENUSEnric Granados, 116, 1r 1aINTERMÓN OXFAMRoger de Llúria, 15 / Provença, 247MACRO- ZENMuntaner, 12MOSAIC-MÓN SOLIDARIAMB INFANTS CARRERCòrsega 621, 4t 3aNAIDUNIA SCPRocafort, 198NATURANACòrsega, 655PREM GAIA LA TERRA.SLRosselló 154PROS BRESCOLa Granada del Penedès, 34III MIL-LENIPadilla,289-293 local 1XARXA DE CONSUM SOLIDARIRocafort, 198
Indicador 25de l’Agenda 21de Barcelona 2006:261 màquinesde vendingamb Cafè de Comerç Just93 comerçosminoristesamb oferta de Comerç Just12 grans cadenescomercialsamb oferta de Comerç Just Supermercats amb oferta de Comerç Just:
ALCAMPO, BONPREU-ESCLAT, CAPRABO, CARREFOUR, CONDIS, EROSKI, SORLI-DISCAU, VERITAS
SANTS-MONTJUICGERMINAL SANTS (COOPERATIVA)Rossend Arús, 47PARROQUIA STA TECLAAv. Madrid, 105REBOST D’EN TRIADÓRector Triadó, 8MADRE NATURALEZAMargarit, 29
LES CORTSGANAEvarist Arnús, 3
SARRIÁ-SANT GERVASIARTIJOCBonaplata, 9ATENEU POPULAR DE SARRIÀClos de St Francesc 3-5BIO-MERCADERBenet Mercader, 24COMITÉ DE SOLIDARITATOSCAR ROMEROPg. Fabra i Puig 260 2onECOVERITAS SAJosé Balari 15GERMINAL SARRIÀ (COOPERATIVA)Clos de Sant Francesc, 3-5Mª JOSÉ HIDALGOCraywinckel, 19, baixos 1aMÁGICO-SITorrijos, 37PLANETA TÉMajor de Sarrià, 55SARRIÀ-VERDNegrevernís, 10SHEFFIELD CENTREMuntaner, 263VICENTA MARTÍNBenet Mercadé, 24
NOU BARRISASS. VEÏNS LA PROSPERITATArgullós, 92CASAL LA PROSPERITATPlaça Àngel Pestanya, s/nCOMITÉ SOLIDARITATCENTREAMÈRICAÀngel Pestanya s/nMONTSERRAT VIDAL PUBILLMaragall, 312
SANT ANDREUAFOCACardenal Tedeschini, 67ASS. VEÏNS SANT ANDREURubén Darío, 53COOP. DE CONSUM ST ANDREUVallès, 61, BaixosEMILI PERELLÓPlaça Mercadal, 10-11EL REBOSTGran de Sant Andreu, 249SAHANDREUCuba, 2TRÈVOL SMSAntonio Ricardos, 14
SANT MARTÍBOTIGA DE COMERÇ JUST(CENTRE CÍVIC BESÓS)Rambla de Prim, 87-89LA CERDANYARuiz de Padrós, 48CYDONIA (COOPERATIVA)Ptge. Bosch i Labrús, 16COUS COUSRambla Poblenou, 77FUNDACIÓ FORMACIÓ I TREBALLCristóbal de Mour, 126-128GRUP 3er MÓN STA MARIADE POBLENOUPujades 210HERB MONTSENYDiagonal, 66 i Andrade, 58MARTINET SOLIDARIRambla Prim, 87-89VERNEDA SOLIDÀRIASelva del Mar, 215
GRÀCIAALIMENTACIÓ COMULADAProvidència, 67L´AIXADAArgentona, 11BIO BIO BIO SLRamon y Cajal, 42, local 2LA BOTIGA DEL SOL, SCPXiquets de Valls, 9COOPERATIVA LA GLEVAVerntallat, 26FESTUCPlaça de la Revolució, 3GOA - Globe of ArtAstúries, 36-38INFOESPAIPlaça del Sol 1-20 baixosINTERMÓN OXFAMGran de Gràcia, 156MIRALL DE LLUNABonavista, 3NATURATorrent de l’Olla, 92
HORTA-GUINARDÓBAR CAFETERIA BIBLIOTECAJUAN MARSÉLa Murtra, 135-145LA BOTIGA D’INTEGRALEuclides, 11CENTRE CÍVIC CASA GROGAAv. del Jordà, 27EIXAMBaixada de la Plana, 37-41FARCELLS -MODA AMIGA-Francesc Tàrrega, 48MACVEN SLPadilla, 379, 3r 2a
27
El “Punt just”Des de l’any 2006 la Fundació Futur ha situat en mercats municipalsde Barcelona uns vehicles tricicles, autosuficients, que despleguenun petit mostrador i que ofereixen begudes i productes de ComerçJust i ecològics als consumidors i vianants.
Fund
ació
Futu
r
28
LES CERTIFICACIONSEls productes de Comerç Just tenenla garantia d’autenticitat que elsdóna el fet de ser comercialitzatsper una organització de comerçalternatiu reconeguda per l’IFAT,l’associació internacional pel co-merç just, o pertanyent a la Coor-dinadora Estatal de Comerç Just(CECJ), en el cas de l’estat espanyol.
Dins IFAT hi trobem associades cooperatives deproductors, importadores, ONG i botigues. Éstambé una garantia d’organització el fet de sermembre d’EFTA, en el cas de les importadoreseuropees, i de NEWS, en el cas de les botiguesde comerç just.
Hi ha també certificacions de producte. El segellde FLO (Fair Trade Labelling Organisation) fatemps que funciona a diferents països europeusi, des de fa poc, a l’estat espanyol. El seu funcio-nament i els criteris per a ser atorgat venenregulats per una associació formada per mem-bres de la CECJ. La seva existència facilitarà queempreses convencionals s’apropin a les propostesdel comerç just. La seva creació, però, ha generatdebat, especialment després que en algun paíss’hagués concedit a línies de producte de trans-nacionals responsables precisament de les con-dicions crítiques que es donen en aquell sector(cas d’un café de Nestlé al Regne Unit).
Segons han establert les organitzacions espan-yoles, el respecte i la fidelitat als principis funda-cionals del Comerç Just, i en particular als petitsproductors, ha de marcar l’existència i funciona-ment de qualsevol certificació de producte.
EL VÈNDINGI LA RESTAURACIÓDiverses empreses catalanes delssectors del vènding i de la restau-ració ofereixen als seus clientscafès de Comerç Just, i alguns altresproductes com sucre o xocolata.
En l’àmbit del vènding, més de 50 empreses delsector ofereixen la instal·lació de màquines au-tomàtiques que dispensen cafè de Comerç Justsi el client ho demana. Això ha permès que avuidia el consum de cafè de Comerç Just estiguiimplantat en molts llocs de treball i d’estudi,equipaments esportius, hospitals, escoles i uni-versitats, centres cívics, etc. SETEM-Catalunya,gràcies al programa ‘El Bon Cafè’ té acreditadesmés 600 màquines automàtiques que serveixencafè de Comerç Just a Catalunya, mentre que elprograma ‘El Gra Just’ de Coperacció comptaamb una seixantena de màquines. Al webwww.boncafe.org hi ha un llistat actualitzat deles empreses de vending que compren cafè deComerç Just per màquines acreditades per SETEMi de totes les entitats on es troben aquestesmàquines.
En l’àmbit de la restauració, gràcies a la implan-tació de la certificació de Comerç Just a Espanyal’any 2005, cada vegada més empreses cafetereso d’altres productes alimentaris ofereixen tambélínies de producte amb certificació de ComerçJust. Així, empreses com Cafès Novell, Cafès Saula,Cafès Batalla, Cafès Civit, Cafès Tupinamba i mol-tes altres en l’àmbit del cafè; Rampe en el cas delsucre; Intermón-Oxfam en el cas del cacau. Alweb www.sellocomerciojusto.org hi ha el llistatde les empreses que poden comercialitzar pro-ductes amb el segell de Comerç Just.
29
Aquesta ampliació de l’oferta ha fet que, encaraque de forma tímida, el consum de cafè i sucrede Comerç Just s’hagi anat introduint a bars,restaurants, hotels, etc. Així, per exemple, alFòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004tots els bars, restaurants i màquines automàti-ques van servir exclusivament cafè i sucre deComerç Just. Els bars de diverses universitatstambé han pres aquesta opció. I cadenes hotele-res com IBIS també s’han passat al Comerç Just.
EL CÀTERINGI ELS MENJADORSESCOLARSCada vegada és més àmplia l’ofertade productes alimentaris de Co-merç Just que poden entrar en unacuina: arròs, sèmola, espècies, ce-reals, pastes, fruits secs, fruita fres-ca, etc. Per això hi ha empreses queofereixen serveis de càtering queinclouen ingredients de ComerçJust.
Aquests serveis de càtering han arribat als men-jadors escolars. I així alguns centres d’ensenya-ment, també a Barcelona, inclouen productes deComerç Just en els menús diaris que ofereixenals seus alumnes. Alhora, és possible demanarserveis de càtering amb ingredients de ComerçJust per a dinars, recepcions, refrigeris, festes,etc.
Olga
Boi
x / E
l Caf
è de C
iuta
t Vel
la
Olga
Boi
x / C
EIPM
Patro
nat D
omèn
ec
30
D’ON PROVENEN?
Quins productesi quins productorshi trobem?
Illes MauriciKenya
LaosMèxicNepal
NicaraguaPalestinaParaguaiPakistan
PerúEl Salvador
Sri LankaTailàndiaTanzàniaUganda
VietnamZimbabwe
SucreAlimentació, artesaniaAlimentacióCafè, alimentació, artesaniaTèxtil, artesania, joguinesCafè, alimentació,AlimentacióSucre, alimentacióJoguinesCafè, artesanies, joguinesCafèJoguinesTèxtil, joguinesCafèCafè, alimentació, artesaniaArtesaniaArtesania
ArgentinaBangla Desh
BolíviaBrasil
XileColòmbia
CongoCosta d’Ivori
Costa RicaCuba
EquadorFilipines
GhanaGuatemala
HaitíHondures
ÍndiaIndonèsia
AltresTèxtilCafè, cacau, alimentacióAlimentacióAlimentació, tèxtil, artesaniaCafèCafèTèxtilCafè, alimentació.AlimentacióCacau, sucre, alimentació, tèxtil, artesania.Sucre, alimentació, artesaniaCacauCafè, tèxtil, artesaniaCafèCafèTèxtil, artesania, joguinesJoguines
Països dels que s’importa, al menys un producte d’alimentacióPaïsos dels que s’importa, al menys un producte d’artesaniaPaïsos dels que s’importen aliments i artesanies
Font: El Comercio Justo en España 2006, SETEM
Mèxic
GuatemalaEl Salvador
Costa Rica
Colòmbia
EcuadorPerú
Xile
Bolívia
Brasil
Paraguai
CubaRepúblicaDominicana
Marroc
Burkina FasoGhana
Uganda
RepúblicaSudafricana
Illes Maurici
Tanzània
Etiòpia
Kenya
Swazilàndia
Zimbabwe
Ruanda
Camerun
Palestina
ItàliaSuïssa
AlemanyaBèlgica
Holanda
PakistanÍndia
NepalBangla Desh
VietnamCambodja
Filipines
IndonèsiaSri Lanka
TailàndiaLaosHondures
Nicaragua
EL CAFÈEl cafè és la matèria primera més important enel comerç internacional després del petroli. És elprincipal producte d’exportació per a molts paï-sos del Sud, els quals solament es queden entreel 10 i el 13% dels ingressos generats mentre laresta se'n va als països del Nord.
El cafè és cultivat, majoritàriament, per petitsproductors, obligats a vendre el cafè a preus moltbaixos marcats pels intermediaris i les multina-cionals de transformació i de comercialització(com Nestlé, Sara Lee, Procter&Gamble...)
A finals dels anys 80 va començar una crisi delsector amb el trencament de l’Acord Internacio-nal del Cafè (AIC), que durant anys manteniaestables els preus internacionals. Això va provo-car un augment de l'oferta de cafè i la caigudadel seu preu. Sense acords ni control per partdels governs, s'ha anat creant una situaciód’extrema desigualtat entre productors i multi-nacionals del sector. A més, molts països produc-tors, sota la pressió del Banc Mundial i del FonsMonetari Internacional, havien apostat pel con-reu del cafè per a l'exportació.
Els esforços de marketing i l’estructura de laindústria han propiciat que aquesta crisi del cafè,que amenaça la existència de multitud de pro-ductors, passi desapercebuda pels consumidors.L'estratègia de les transnacionals ha estat allun-yar els consumidors dels productors, mantenintels preus de venda finals i augmentant els bene-ficis.
31
LES SAMARRETESDE COTÓUns 1000 milions de persones dels països delSud depenen directament o indirecta del cotó.És una de les principals fonts d’ingrés de moltesregions desfavorides del planeta, en un mercatacaparat per empreses nord-americanes.
L’existència de subvencions per al cotó als EstatsUnits (per un valor equivalent al Producte InteriorBrut de Burkina Faso) ha fet baixar de maneraartificial els preus internacionals per sota delcost de producció. Amb aquestes ajudes les granscompanyies nord-americanes controlen el 40%del mercat.
A l'hora del teixit, els inversors del Nord busquenmà d’obra barata i dòcil (sovint sense dret desindicació), legislacions mediambientals laxes oinexistents, fiscalitats reduïdes... i reduir els costosde producció a base de comandes amb terminiscurtíssims que han empitjorat les condicionslaborals dels treballadors i treballadores d’aquestsector, majoritàriament dones i joves.
Actualment, la contínua modificació de les bar-reres comercials permet als inversors deslocalit-zacions successives per aprofitar-se de les últimesretallades aranzelàries. Si la Llei de Creixementi Oportunitats per a Àfrica va provocar que moltsinversors asiàtics instal·lessin les seves fàbriquesa Kenya, Lesotho i Swazilàndia, la fi de l’AcordMultifibres, a l'any 2005, va fer que països comBangla Desh, Sri Lanka, Tailàndia o Cambotjahagin començat a perdre llocs de treball en favorde la Xina. Evolució dels preus del cafè (gener 1996 - octubre 2006)
Preu Comerç Just
Costos Producció
Borsa
Font: OIC - Organització Internacional del cafè. www.ico.org180
160
140
120
100
80
60
40
20
0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
US /
100
lliur
es
iSto
ckph
oto
iSto
ckph
oto
EL CACAUEl consum mundial de cacau supera els 3 milionsde tones anuals. El 90% de la producció es con-centra a 8 països: Costa d’Ivori, Ghana, Indonèsia,Nigèria, Brasil, Camerun, Equador i Malàisia. Itambé el 90% de la producció prové de petitespropietats.
Aquests productors, s’enfronten a un mercatmolt concentrat en pocs compradors (comercia-litzadors), que després venen el cacau en gra auna indústria de transformació també molt con-centrada. Sis corporacions europees i nord-americanes acaparen el 80% aproximadamentde la venda per al consum final (Mars, Nestlé,Cadbury Schweppes, Hershey, Ferrero i Kraft).
El cacau es comercia a les Borses de Londres oNova York i els especuladors accentuen extrema-dament les fluctuacions dels preus. Aquestesfluctuacions no donen temps als pagesos a re-gular el seu esforç en funció del mercat, es a dir,a plantar i cuidar més el camp o deixar de fer-ho. Per al pagès, les decisions d'avui es cobren (oes perden) a l'any següent. A la borsa, l'oferta decacau canvia més de 10 vegades en el mateixperíode de temps.
Durant els anys 70 i 80 es van signar diversosacords internacionals que regulaven els estocsmitjançant l'Organització Internacional del Ca-cau, que absorbia excedents quan n'hi haviamassa i els venia quan en faltava. Això suavitzavales fluctuacions de preu i afavoria les decisionsdels productors i també als consumidors. Però apartir de l'any 1993 ja no es van signar més acordsa causa dels interessos de les indústries comer-cialitzadores i els desacords polítics dels païsosproductors. A partir d'aquell any, els preus hancaigut en picat fins a nivells que fan del cultiudel cacau un treball gairebé no remunerat. Alsproductors només els hi arriba el 5% dels ingres-sos i, en canvi, el 40% va a parar a mans de lesmultinacionals de manufactura y distribució.
32
EL SUCREEl sucre es produeix en uns 120 països. El 70% dela producció s’obté de la canya de sucre, cultivadamajoritàriament als països del Sud, i el 30% res-tant s’obté de la remolatxa, produïda principal-ment als països del Nord.
Els productors de canya o de remolatxa venen ales empreses processadores, que, si bé fa anyseren majoritàriament públiques, en els anys 80patiren un procés de privatització que va sercomú tant en el nord com el Sud.
En l'actualitat, per exemple, la British Sugar, alRegne Unit, o Süctzucker, a Alemanya, controlenel 100% del mercat dels seus països respectius.Actualment, un grup de deu grans empreses(British Sugar, Süctzucker, Danisco, EridaniaBeghin, Cargill...) controla el 70% del mercatmundial del sucre i, d'aquestes, les quatre mésgrans produeixen el 50%.
D’altra banda la UE practica una política d’expor-tacions molt agressiva. Europa genera cada anyun excedent de sucre que destina a l'exportacióals països més desafavorits a un preu que estàper sota dels costos dels productors locals, gràciesa un sistema de subsidis directes i indirectes.
Si bé les subvencions europees al sucre ques’exporta són totalment criticables, la solució noés, com afirma l’OMC quan qüestiona el protec-cionisme de la UE, la liberalització del mercat.Això significaria la ruïna de centenars de petitsagricultors europeus i un desastre pels païsosACP (països d’Àfrica, Carib i Pacífic amb els quela UE té uns acords preferencials), que avui ex-porten a la UE amb uns preus dignes. La solucióha de passar per una regularització coherent dela producció europea i les seves importacions.Les propostes han de tenir l’objectiu de beneficiarefectivament als models de producció agrícolasostenibles tant a Europa com en els països endesenvolupament. El control del mercat interna-cional mitjançant acords internacionals en be-nefici de la majoria dels petits productors n'ésla pedra angular.
iSto
ckph
oto
iSto
ckph
oto
33
MÀQUINES DE CAFÈDE LA GUARDIAURBANADurant el 2006, el Sector de Seguretat i Mobilitatde l'Ajuntament de Barcelona va fer un plec perla gestió unificada dels serveis de màquinesd'autoserveis i expenedores de begudes ca-lentes i fredes on s'incorporava, com a requerie-ment, que el cafè havia de ser de Comerç Just.Així doncs, com a consequència d'aquesta acció,19 màquines de begudes calentes de les sevesinstal·lacions han incorporat el cafè de ComerçJust.
Actualment, hi ha 102 màquines de begudescalentes a les dependències municipals i 3 cafe-teries de gestió municipal que incorporen el cafède Comerç Just.
Bones pràctiquesbarcelonines
BARS I CAFETERIESMÉS JUSTOSEls propietaris d’alguns bars i cafeteries de laciutat de Barcelona han apostat d’un temps ençàper oferir cafè i altres productes de Comerç Justals seus clients.
Aquest és el cas, per exemple, de la cafeteria ElCafè de Ciutat Vella que trobem al carrer del Pi,a prop de Les Rambles. Molts altres establimentsdel sector de la restauració estan seguint aquestcamí.
Olga
Boi
x
Olga
Boi
x / E
l Caf
è de C
iuta
t Vel
la
34
SÚPERS QUE OFEREIXENPRODUCTES DE COMERÇJUSTCada vegada hi ha més cadenes de supermercatsque ofereixen almenys cafès de Comerç Just ales seves prestatgeries: Alcampo, Eroski, Caprabo,Carrefour, Mercadona... Alguns com BonPreu,Condis, Ecoveritas, o els establiments de la coo-perativa Abacus, disposen d’un ventall força mésampli on també s’hi inclouen xocolates, tès, su-cres, galetes, etc.
Algunes d’aquestes cadenes també organitzenquinzenes del Comerç Just, durant les quals in-crementen temporalment el ventall de productesd’aquest tipus que s’hi poden comprar.
ESCOLES AMB COMERÇJUST AL MENJADOR1.200 alumnes de les escoles bressol Simphonie,els CEIP Can Carabassa, CEIP Patronat Domènechi CEIP Ítaca de la ciutat de Barcelona, des del curs2006-2007 es beneficien de la introducció decriteris ambientals i de Comerç Just en el serveide menjador d’aquestes escoles.
Tota la fruita, arròs, lIegums i un 50 % d'hortalis-ses dels àpats d’aquests menjadors escolars sónde conreu ecològic, i la pasta, cus cus, quinoa,espècies, sucre i pinya són de Comerç Just. I elslactis són de La Fageda, cooperativa de laGarrotxa que dóna treball a persones discapaci-tades. A més, es fa una especial incidència enuna major presència de fruita, verdura, peix ialiments integrals en els menús, eliminantgreixos, sucres, fregits i productes precuinats.
Una entitat sense ànim de lucre que treballa percrear nous llocs de treball per a dones i homesen situació d’exclusió social, la Fundació Futur,gestiona el servei de menjador d’aquests centresd’ensenyament.
Aquesta experiència culinària es basa en 4 eixos:
Eix alimentari:sabor, natura, qualitat i salut
Eix ambiental:sostenibilitat, reducció, reciclatge, reutilització,residus, productes de neteja i compostatge
Eix social:consum responsable, comerç just, justícia sociali diversitat cultural
Eix educatiu: educació alimentaria i per al consum,autonomia, socialització
Olga
Boi
x / B
onpr
eu
Fund
ació
Futu
r
35
CONSUMEIX CAFÈ DE COMERÇ JUST AL TEU LLOCDE TREBALL O D’ESTUDI
El Comerç justés a les teves mans
Pots fàcilment consumir cafè de Comerç Just a la màquina de begudescalentes del teu lloc de treball o d’estudi. Més de 50 empreses catalanesdel sector del vending ofereixen avui aquesta possibilitat, mitjançant elsconvenis que tenen subscrits amb ONG com SETEM o Cooperacció. Milersde consumidors de Barcelona prenen cada dia cafè de Comerç Just enoficines, escoles, equipaments esportius, etc.
Per tenir una màquina acreditada amb cafè de Comerç Just no cal que lacanvieu. Tan sols cal demanar a l’empresa de serveis que l’ompli amb cafède Comerç Just i que sol·liciti a alguna de les ONG esmentades la correspo-nent acreditació.
D’altra banda, aquestes ONG us informaran sobre:❚ com l’empresa de vending que teniu actualment pot utilitzar cafè de
Comerç Just❚ quines són les empreses de vending que us poden instal·lar una màquina
automàtica nova que utilitzi cafè de Comerç Just❚ com es garanteix que el cafè que el vostre operador de vending utilitza
és de Comerç Just
Podeu trobar tota aquesta informació a:www.boncafe.orgwww.setem.catwww.cooperaccio.org
El cost final d’una tassa de cafè de Comerç Justmai supera els 3 cèntims respecte al cost d’unatassa de cafè convencional. Per tant, l’operadorde vending t’oferirà d’utilitzar cafè de ComerçJust pel mateix preu que abans, o per un preulleugerament superior que en cap cas no hauriade ser superior als 5 cèntims.
Olga
Boi
x / U
nive
rsita
t de B
arce
lona
36
ESMORZA AMBPRODUCTES DE COMERÇJUST
Cada matí pots esmorzar a casa teva amb pro-ductes de Comerç Just: cafè, tè, xocolata instan-tània, muesli, galetes, melmelades, crema dexocolata, mel... El Comerç Just t’ofereix una àm-plia diversitat de productes per al moment delteu esmorzar.
Per comprar aquests productes a Barcelona cadavegada ho tens més fàcil. Els trobaràs a:❚ botigues de Comerç Just❚ botigues de productes ecològics❚ alguns mercats municipals❚ alguns supermercats❚ botigues on-line
A les pàgs. 26 i 27, hi trobaràs el llistat de totsaquests punts de venda a la ciutat.
Pels aniversaris o altres festes de l’any pots ferregals de Comerç Just amb els quals estaràsregalant alhora qualitat i solidaritat.
A les botigues de Comerç Just hi trobaràs unampli ventall d’articles de regal: tèxtils, ceràmica,cistelleria, bijuteria, joguines, instruments musi-cals, cosmètica, etc. Aquí te n’oferim algunsexemples.
REGALA ARTICLESDE COMERÇ JUSTPELS ANIVERSARIS
Joc de dames de fusta,fet a Sri Lanka.
Línia per a la curade l’home. After ShaveAloe Vera, suavitzanti hidratant ambextracte de camomilai oli d’argan.
Tetera amb Cistellade Ratàn. Elaboradesartesanalmenta Vietnam.
Olga
Boi
x
37
FES QUE LA TEVA EMPRESA O INSTITUCIÓREGALI LOTS DE NADAL DE COMERÇ JUST
Per Nadal moltes empreses i institucions regalenlots o paneres als seus treballadors/es, clients,etc. Cada vegada hi ha més empreses que regalenlots de Comerç Just, o bé que inclouen algunsproductes de Comerç Just dins del seu lot o pa-nera habitual.
A més dels productes habituals (cafè, tè, xocolata,galetes, etc.), hi ha alguns productes de ComerçJust que poden ser especialment indicats perafegir a una panera de Nadal. Te n’oferim tresexemples.
El torró de Comerç Just eselaborat a partir de panela(sucre sense refinar) biològicai de pasta de cacau del’Equador, tots dos de ComerçJust. Els fruits secs procedeixende cooperatives agrícoles deTarragona.
El torró es elaborat perXocolates Solé, una mitjanaempresa familiar deBarcelona. Finalment,la Xarxa de Consum Solidaridistribueix i comercialitzael torró mitjançant canals deComerç Just i economia socialde confiança.
Torró Bombons Pinya en almíbar
Deliciosos Bombons Noussinefarcits amb crema de xocolatai cereals, procedents deRepública Dominicanai de Costa Rica.
Deliciosa pinya tallada enalmíbar originària de l’África.
38
Per seguir informant-sei formant-se
ESTUDIS I INFORMESEl Comerç Just a Catalunya. Informe 2006. SETEM. Ed.Icaria.
El Comercio Justo en España. Informe 2006. SETEM.Ed.Icaria.
Pobreza en tu taza. La verdad sobre el negocio delcafé. Oxfam Internacional, 2002.
Cambiar las Reglas.Oxfam Internacional, 2002.
Anuario de Comercio Justo 2001-2003.Ed. EFTA (Intermon-Oxfam).
Comerç Just, doble comerç.David Ranson i adaptat per Mariona Ortiz.Intermon-Oxfam.
WEBS D'INTERÈSENTITATS CATALANES:AJUNTAMENT DE BARCELONA www.bcn.cat/agenda21ALTERNATIVA 3 www.alternativa3.comCOOPERACCIÓ www.cooperaccio.orgCRIC www.opcions.orgINTERMON-OXFAM www.IntermonOxfam.orgSETEM www.setem.catSODEPAU www.sodepau.orgXARXA DE CONSUM SOLIDARI www.xarxaconsum.net
BOTIGUES PER INTERNET:ALTERNATIVA3 www.alternativa3.comINTERMON-OXFAM www.IntermonOxfam.org/tiendaSETEM www.comerciojusto.comXARXA DE CONSUM SOLIDARI www.xarxaconsum.net
CAMPANYES:CAMPANYA ROBA NETA www.robaneta.orgCAMPANYA EL BON CAFÈ www.boncafe.orgCAMPANYA COMERÇ AMB JUSTICIAwww.comercioconjusticia.comSOBIRANIA ALIMENTÀRIA www.pangea.org/fcongd
COORDINADORES:COORD. ESPANYOLA www.e-comerciojusto.orgCOORD. EUROPEA DE BOTIGUES www.worldshops.orgCOORD. EUROPEA D’IMPORTADORESwww.eftafairtrade.orgCOORD. D’ORGANISMES CERTIFICADORSwww.fairtrade.netCOORD. INTERNACIONAL www.ifat.org
LLIBRESGuia educativa per al consum crític.AA.DD. Bcn, Ed. Icaria – Sodepau, 1998.
Guia per al consum responsable de roba. SETEM-Campanya Roba Neta, 2006.
El porqué del Comercio Justo.Cantos, E., Ed.Icaria, Barcelona 1998.
Les Tres Bessones marquen un gol.Capdevila, R; Capdevila, C. Ed. Icaria i Cromosoma, 2003.
Les Tres Bessones i la volta al món en tres pantalons.Capdevila, R; Capdevila, C. Ed. Icaria i Cromosoma, 2004
El Comerç Just és una qüestió de dignitat.Cooperacció. Barcelona, 2000.
La moda al desnudo.Crabbé, C. Ed. Icaria, 2000.
Comerç Just, consum responsable.Martínez-Orozco, S. Ed. Intermón, 2000.
Café amargo. SETEM. Ed. Icaria, 1997.
Qué es el comercio justo.Solé, E., Ed.RBA Libros, Integral. Barcelona, 2003.
Preguntas y respuestas sobre Comercio Justo.Ed. SETEM, 1997
El rompecabezas de la equidad.Sodepaz, Ed.Icaria, 2006
Alimentos globalizados: soberanía alimentariay comercio justoMontagut, X. i Dogliotti, F. Icaria, 2006.
REVISTESEl buen café es bueno para todos, SETEM.
Opcions, Centre de Recerca i Informació en Consum(CRIC).
Actua, Intermon-Oxfam.
Xarxa de Consum Solidari.
Edita: Ajuntament de Barcelona, 2007Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient,Direcció de Programes Ambientals
Continguts i redacció: SETEM (Jordi Pons, amb la col·laboració de Toni Codina,Nina González, Héctor Riu i Ramon Vives)
Coordinació: Txema Castiella i Fermí Vallbé
Disseny gràfic i il·lustracions: Clic Traç, sccl
Impressió: Imprès en paper reciclatMarç 2007
DL: B-19121-2007
Podeu consultar la col·lecció de guies d’educació ambiental a la web www.bcn.cat/agenda21També les trobareu al Centre de Recursos Barcelona Sostenible, c/ Nil Fabra, 20, baixos, tel. 932 374 743, [email protected]
Et convidem a tastar el Comerç Just
CopyleftEstà permesa la reproducció total o parcial dels continguts d'aquesta guia sempre i quan se citi a l’autor i l’editor com a font original.
Impulsar el Comerç Justper donar suport a leseconomies i al progrés
social dels països menysdesenvolupats, al bon ús
dels seus recursos naturalsi al seu desenvolupament
sostenible.
Objectiu 10.8del Compromís ciutadà per
la sostenibilitat,Agenda 21 de Barcelona
Serveis Urbans i Medi Ambient
