1 sotragueig de la rarrana avanza pausada-

men t per un passeig de plátans llarí^uissim,

incnrrc es va acostanr a poc a poc a l'enrnida

de la casa. El cra^at sembla fet expressamenr per tal que es

pugui assahiirir p lenament la gran canstrueeió qvie s'ali;a al

final del camí: la easa del noble cavaller Pere Alberti de Lla-

gostera, pnícurador de l'extensa baix)i\ia de Llagosrera. La tar­

tana reposa a la cotxera que bi ba al final de l'avinguda, ben

bé al ccístar de la gran torre ínrtificatla t]ue caraeterir^a la

silueta de la casa. Mentre, el passatge ha entrar per la porta

principal del mas on una inscripció Hacina que flanqueja un

finestral del segle XVI els reeorda la fragilirat de la vida.

C^oncretainent la inscripci(3 diu així: «Quod comodavit fortu­

na toUet / Quod muravit natura repetet / Quod paraverit vir-

tus rerinebis». Frases gravados a la pedra que mes o menys es

poden rraduir de la manera següent: "La forturia prcndrá alio

que va donar / La natura recuperará alió que va canviar /

Només es conservará alió que s'hagi acon^eguit mnh valor»,

Els de scenden t s de F raneesc de Verntallat

Per aquesr passeig ja no hi passen carros ni tartanes pero

encara resta dempcus la llarga filera d'arbres que i>mbrcja el

camí fins a l 'entrada de la casa i^uc bavia estat deis Alberrí, i

mes tard deis de Mantesa, deis Ferrer, deis de Casanova i que

actualrncnt forma part del patr imoni que renen a les comar­

ques de t j i rona els deseendenrs de Hrancesc de Verntallat , el

v c s c o m t e d ' H o s t o l e s ( a c t u a l m e n r a n o m e n a t E s t o l e s ) ,

ManLiel Ga l indo de Casanova; la seva germana, Mercedes, i

el sen nebot. De totes matieres, el noiu de La Torre, que l'ba

CANSES . VIVIB PROTA^GOIMIST^^

Revista de Gircma / nuia. I'-''! inlip! - A'-OSÍ 1999 99 1447]

• • • •

manllevat de la magnífica talaia de defensa que hi ha ados-sada a la construcció, ha sohreviscut a tots els patronímics que rhan posseída i fins i tol ha traspassar la frontera de la casa senyorial i s'ha fossilitzar com a toponim de Uocs que son o havien estat deis senyors de la casa com el bosc de La Torre, el pare de La Torre, o la capella de La Torre.

El representant del baró que va ser armat cavaller

La gran casa está situada a la falda del turó del poblé de Llagostera, en un Uoc antigament estratcgic al peu deis caiTiins que conduVen cap a Girona i cap a Barcelona. La seva construcció, o gran reconstrucció, s'ha d'emmarcar en el seglc XVI quan Pete Albertí \'a ser nomenat ptocu-rador de l'cxtensa baronía de Llagostera i va ser ennoblit amb el rang de cavaller. Evidentment sembla molt logic c ue aquesta promoció anés acompanyada de la consttuc-ció del casal amb unes formes arquitectóniques adequades

a la seva posició social. El Uagosterenc Emili Soler ha publicar dades conctetes sobre aquest Uinatge i el casal en diferents números del Butlletí de Llagostera que donen fe de la importancia deis Alber t í durant el segle XVI i d'alguna de les actuacions que es van fer en el casal durant aquella época. Recoílint les notes publicades per Soler sabem que Martí Guerau II de CruíUes, vuité baró de Lla­gostera, va nomenat cavaller Pere Albertí l'any 154L Set anys mes tard Pcrc Albertí va comprar els terrenys que envoltaven la masia i va obtenir el permís del baró per construir la totre de defensa. Finalment, l'any 1588 es va inaugurar la capella que Pere Albertí i Doncell va manar constrtiir en honor al seu fill mort l'any 158L

Llagostera durant el segle XVI eta el centre d'una poderosa baronía que aplegava els pobles de Llagostera, C^assá de la Selva, Caldes de Malavella, Lloret i Tossa, El casteli del baró s'aixecava a la capital de la baronía, Lla­gostera, on també hi tenia la residencia el nostre prota-

t44S| 100 Revista de Girona / ni'ini. I9i juiiul - ¡most 1999

gonis ta , el p rocurador Pere A lbe r t í , el r e p r e s e n t a n t del

ba ró a Llagostera i que es tava obligar a cobrir les seves

Uargues ;ibsencies.

L'Arxiu Municipal de Llagosrera conserva el registre de la

baronía, una petita joia del segle XVI, on hi ha documcnts

interessantíssiins (.¡iie teñen com a protagonista el procurador

Albertí. Aciuí citaré un pregó, dictar el mes de febrer de l'any

1584, que tenia coni a objectiu reprimir el bandolerisme que

campejava pels camps caralans del cinc-cent.s. Atiuesr ban va

ser notificat per Pere Albertí, procurador general de la baronía

de Llagostera; per Dalmau de Rocabertí, i Isabel de Prunera, i

va ésser transcrit, ja fa anya, peí Uagosterenc Joaquim Arbussé.

Llegiu un fragment d'aquest text: «Si en lo terme de la presenr

vila de Caldes o en tota la Baronía de Llagostera, serán vistos

algtins fascinerosos homens, com son inculpats de mort, raba-

toris o trencadors de camms, o gascons o altrcs qualsevols

francesüS, annats de ballestes, arcabussos, i altres armes ofensi-

ves i defcnsivcs, alan de seguir aquells, ainb les míllors armes

tiue tinguen i pendre los tais, si possible sera y si los dits tais

recusaran en exir al dit so de viafos (precedents del somaten),

e}ue sian pLinits y castigats com se trovara faedor de justissia.»

El miracle

Donada la imporrancia del carree deis Albertí , és evi-

dent que els residents de La Torre hav ien de teñir un paper

important en el desenvolupament de la vila de Llagostera

diirant l'edat mcídcrna de la vila. Dissortadament, el robato-

ri de l'arxiu patr imonial de la casa ha comporta t no tan sois

la desaparició d 'una part fonamenta l de la his tor ia de la

familia, sino també de tot el poblé. Aquests retalls d'hislória

d e u e n estar escampats , vés a saber per quines cont rades ,

sense que t inguin cap valor trets del seu contex t original.

Pero la historia és així i part d'ella desapareix en successius

robatoris, és vícrima deis focs o deis aiguats. De m o m e n t no

s'ha recuperar cap document tl'aquest arxiu i haig d 'acon '

Revista dt Girona / núm. IOT iiilinl - ,if;o i IQ9^) 101 144')]

• •

tentar'ine cxpiicant un rehnt que se sitúa a hi primeria del segle XVlll i que va teñir coin a escetiari els terrenys deis Albertí. Aquest relat, sigui veritat o fals, el vuU explicar, ates que éi l'únic «miracle» que conec que ha tingut C(im a escenari una de les propietats deis Alhcrtí a Llagostera. Aquest miracle es atribuít a la Verge del Carme i está reco-Hit en el Lllbre deis Miracles de Ntra, Senyora del Carme, Miracle XIX, una transcripció del qual me la va facilitar Ramón Brugulat. Aciuest miracle narra un afusellament en un deis terrenys deis Albertí que va teñir lloc el dia 8 de maig de 1719 i el posterior salvamcnr miraculós d'un d'aquests exectitats. La data que hi ha en aquest document no sé si és la correcta i s'bauria d'emmarcar en les sagnants guerrcs contra els franccsos i els mo\'iinenrs de resistencia envers el poder afrancesar, o bé és erronia i s'bauria d'emmarcar en la guerra del Francés que es va produir en la primera década tlel sci:;lc XIX i dtirant la cjual les terres cata­lanes varen ser ocupadcs per les rropes franceses. Sigui una

data o una altra el que interessa aquí és la narració del mira­cle. El fet luctuós el va desencadenar l'execució a Gitona per part deis francesos d'uns fusellers empresonats que s'bavien de bescanviar per c^uatre soldats espanyols que estaven tancats a la presó de Llagostera. Segons el text: «Quan varen saber els altres Fusellers que vivien a Llagoste­ra aquesta noticia, varen anar a la presó amb una idea fixa, i sense esperar ais C^iapitans, que estaven ahsents, varen obrir les reixes de la presó, varen agafar aquells quatre soldats Espanyols i després els penjaren. Sabut aixo pels Francesos que estaven a Girona, varen x'enir a Llagostera tina partida de Cavalleria i una d'Infariteria i varen agafar setze Fusellers i varen detenir vuit presos per portar-los a Girona i vuit Inés els varen portar immediatainent a un camp de l'hererat del Noble Cavaller Albertí per a escopetejar-los.

«Varen acompanyar-los al Suplici el R. N. Pasapera, Sagristá de la vila de Llagostera; i en R. Joan Mandó, Preve­ré. Arribats al lloc assenyalat, Iligats de dos en dos, i ainb els

¡4iO] 102 Revista Je Girona / m'iiu. 195 juliol - agost 1999

ulls mpats, els varen tirar molrc^ cscoperni-ics. En moriren

set, pero l'altrc, anomenar Nicolau, Je nncii) iialiana, el qual

sempre csrava imploranr L'1 pairoeini de la Mare de Déu del

Carme, no va rcbre cap (lany, i com que estava llijíar amb

l'altre va caure a rerrn com la resta. La saiií; deis scu^- com-

panys morts l'üfegava i per aixó es va moure una mica.

*Veicnt aixó els Fraiicesos, varen tomar allí, i aiiib !,Tan

furia varen dcscarregar sobre cll moltes cscopetades, amb les

quals havent ' l i llevat un ull i havent-li fet moltes fcrides, i

pensant els enemics que ja era mort, el varen deixar.»

El m u s e u

IXiranr l'última «tierra civil, La Torre va ser coMecti-

vitzada per l 'Ajuntament . L'ús que es va donar a la casa va

ser el de Museu, per la qual cosa la constnicció no va parir

cap desperfecte al llar<í del coní l ic te bcMic . Dissor tada-

ment , la capella no va reñir tanta sorr i no os van salvar ni

imatges ni bañes ni l 'antie reiaulc policroíuat. De la capcUa

noniés va restar dempetís alió realinent indestructible: les

parets i les Jues lapides sepulcrals que t(.irmaven prác t ica '

men t part de Tenllosat del sol: la de Pere d 'Alber t í i «deis

seus» da t ada el 25 de ni")vci"ubre i.le 1581 i la de «Doria

A n t o n i a de Alber t í de Ros» datada el uiai|^ del 1829.

La segona vescomtessa d ' H o s t o l e s

Si la prirnera gran reconstrucció tle La Torre Alberrí ,

en el segle XVI, va coincidir anib una etapa de puixan^,a

del co^nom Albert í ; la segona gnin reconstrucció, que es va

dur a te rme passada la guerra civil, t ambé va coincidir amb

una promociü del cognom deis alesbores propietaris de La

T o r r e : els de C a s a n o v a . L ' a n i m a d ' aques ta ú l t ima grar^

reconstrucció de la casa va ser Merce de Casanova i Ferrer,

segona vesconitessa d'Hostoles, que va encarregar les obres

a Tcmpresa l lagosterenca Consr rucc ions Soler. El pr imer

Revista de Girona / riLiiii, l')5 julio! - Uí Oil 1W-) 103 14511

• •

vescomte d'Hostoles havia estar el famós cabdill remeni^a Francesc de Verntallat, que va Iluitar al costar del rei durant la guerra civil catalana del segle XV. No dcixa de ser curios que després d'aquesta lluita a favor deis ohjectius deis pagesos de remenea, i per tant en contra deis privilcgis de la nohlesa, a Verntallat se li concedís l'any 1474 el titol de vescomte d'Hostoles. A la mort de Franccsc de Verntallat el títol va retornar a la corona, fins que a principis del segle XX l'avi de Tactual vescomte d'Hostoles va reclamar el títol per a la seva filia Mercé de Casanova i Ferrcr, coin a des-cendent directe del cahdill medieval. Per tarit, el titnl de vescomte d'Hostoles va ser recoticedit prácticameni; cinc-cents anys mes tard del seu retom a la corona, i va ser ator-gat, en pie segle XX, amb una variació en el nom del tftol difícilment explicable, ja que va passar d'anomenar-sc Hos-toles a Estoles, sense que s'hagi pogut esbrinar el perqué d'aquesta mutació en el nom. Per tant Tactual copropietari (els altres dos propietaris son la germana, Mercedes, i un

nebnr) és el fill de Mercé de Casanova, iVlanolo Galindo y de C^asanova, tercer vescomte d'Tiostoles, que está casat amb Bergit Alice Windenmann Lindstroin, d'origen ale-many. El quart vescomte d'Hostoles será Tbereu d'aquest matrimoni, el mes gran deis seus tres filis.

]a hem descrit en les primeres rarlles Tentrada a la casa per un passeig arhrat, Uarguíssiin, que aíUa el passe-jant de la resta de! poblé. Un passeig que estava flaiiquejae a Tépoca de Na Kícrcé de Casanova, segons la seva jove Bergit, per grans parterres ñorits i olorosos que donaven un encant poderos a tot l 'enioni . Es precisament en aquesta fa^ana posterior on hi ba adossada la imponent torre de defensa construida a mitjan del segle XVI i que no ha sofert prácticament cap modificació en la seva íac-tura exterior, si exceptuem Tobertura d'una íinestra en el pis inferit)r de la torre. Contráriament, Tinterior no con­serva cap deis seus elemcnts origináis i Tespai només cus­todia una escala on Trinic detall a comentar és el petit

14 21 104 Revista de Gírona / riúm. 195 }\ú\o\ - ;iííOír 1999

estLidi df p intura que es conserva tal com el tenia Asun­

c ión Ga l indü , la germana traspassada de rncrual vesconi '

te, cjuan si recloía per esplaiar-sc en l¡i s e \ a ^'tan afecció.

Q u a n s'arriba al capdamunt de la torre respec tac le que es

conte tnpla és espectacular. Sota la nostra vista apareix el

perfil de la c o n s t r u c c i ó c o m u n graciós trencaelosi , iues

construir amh els volums i els ¡CÜCS deis reulats a diferents

n i v e l l s i els bu i t s d i b u i x a t s pe l s espa is I l iures . Es v a n

ve ien t des d 'una perspect iva insolira el perfil de la casa

senyorial, el de la casa deis masovers, la capella, el passadís

que comunica la capella amb la casa, el pati inter ior que

separa la casa deis masovers de la ^Icls scnyors , r eJ i f i c i

anr ic e|ue s'utilitza com a zona de ser\'eis i els estables per

ais a n i m á i s . A t r a m u n t a n a , s 'a lbira el p o d e r o s t e m p l e

par roquia l de S a n r Feliu c[ue co rona el pui^;; a l l evanr ,

s'obre la pla^a (Catalunya emmarcada per la característ ica

fai¡:ana del Cas ino Llai^osterenc; a migdia, els nens juguen

en el pare infanti l , i a p o n e n t , camps i hoscos obren la

porta a la comarca de la Selva. A \'ol d'ocell anem assu-

m i n t els terr i ror is mes propers que son, o h a v i e n estar,

propierat de la casa: el passeig arbrat que por ta fins a la

casa; els carrers ocupats per cases adossades i edificis de

pisos que s'enfilen suaument cap al carrer de G i rona , i el

ja rdí d ' infáncia conegur per t o t h o m c o m el pare de La

Torre . Aquests últims terrenys havien estat propie ta t de la

t o r r e A l b c r t í f ins fa u n a v i n t e n a d ' a n y s , o mes , q u a n

l ' A j u n t a m e n t els va adquirir (una part peí p roced imcnr

d 'expropiació i l'altra per compra) per urbani t iar un nou

espai verd. El jardí ré dues zones ben del imitades: en una

bi ha un pare amb jocs infantils, i en l'altra, un bosc de

pins que els anys, com en el cas deis vins, ha ana t mode-

lant i p o t e n c i a n t . En aques t t e r reny on s 'havieii aboca t

ruñes es van p l a n t a r p ins qiie h a n c r e s c u t de m a n e r a

espectacular i e[ue d ibuixen a m b els t roncs i les branc^vies

formes estranycs a voltes encantadores , a voltes mons t ruo-

ses, segons si ens dccidim a passejar-hi de ni t o de dia.

Revista de Girona / núiii. I')5 julin! - a<:;osr 1999 105 [45 M

O i r missa a la capel la

En aquest jardi hí ha un m o n u m e n t dedicat a l'antiga

llevadora de Llagosrera, bi popular «Scnyora Manuela», ger­

mana de mossén Izquierdo, el capella que oficiava missa ri la

capella de la Torre Alberrí els diumenges d'estiu i els dies de

Pasqua, davanr uns hancs plens de gom a gom de vilatans de

Llagostera. O i r missa a la capella i.le La Torre 6s encara u n

fet recordar per llagosterencs que están propers a la quaran-

t ena d'anys o he rebassen aquesta frontera, ja que en una

época en qué els cspais rt;ligiosos estaven molt niés concor-

reguts per feligresos de cor, o per for(^a, molts vilatans prefe-

rien estalviar-se la feixuga pujada, que és obl igatoria per

accedir a l'església parroquial de San t Feiiu, i acudien a oir

missa a la pe t i t a capel la ded i cada a la verge de l Roser .

Segons comenta Tactual vcscomte i la seva germana, Merce­

des, varen ser els seus pares qui varen demanar una dispensa

al hishat per tal que mossén Izquierdo, que era el capella que

oficiava la missa a la capella de Sant Ampélir del vcínat de

Penedés, pt)gués oficiar missa a la capella de La Torre . La

capella va estar oherta fins a principis deis anys setanta, Ila-

vors la vescomtes.sa d'Estoles \'a emmalalr ir i es va deixar

d'oficiar la missa a la capella. La capella, com ja he dit ante-

r iorment, es va construir a la segona mei ta t del seglc XVI. Es

una església petita i bufona que esta conncc lada a la casa

senyorial mítjang:ant un passadfs coberr. L'espai religiós esta

dedicat a la verge del Roscr, la imatge de la qual encara resta

dempeus damunt de la porta d'entrada, petó está molt dete­

riorada. Aquesta fa^ana té alguna cosa estranya, inharmóni-

ca, ja que, entre la imatge pétria i menuda de la verge i el

rosetó , apare ix l 'escut deis caval lers d 'Albcrcf a m b unes

mesures massa graos peí que son les dimensions deis altres

e lcments de la fai^ana. L ' imerior de la capella va ser refer

també per la segona vescomtessa d'Hostoles de manera sen-

zilla pero molt agradable. La vescomtessa hi va tornar posar

bañes, va fer construir un altar de pedra i va cncarregar una

imatge nova de la verge del Roser a un taller valencia.

La capella estava unida a la casa pet un edifici construir

que permet ia ais es tadants dirigir-se a l'espai de pregaría

sense sortir a l'extcrior. Aqucsr edifici, que es pot veure en

una postal ant iga de V a l e n t í Fargnoli , va ser endcr rocar

durant la reforma deis anys quaranra i va ser substituir peí

passadís que he esmentat anceriorment i que cont inua unint

l'espai civil amb l'espai religiós. La reconstrucció va respec­

tar a grans trets la fa^ana original de la casa i va conservar

l 'estructura del teulat a dues aigües, la garita defensiva, rres

finestraís i la poderosa portalada principal cmmarcada per

grans dovelles i rres finesrrals. La remodelac ió t ambé va

recuperar l'esgrafiat de la fa^ana que es podia entrevevire a

través de íes fotografíes de pr incipis de scgle. D u r a n t les

obres també es van deixar intactos els escuts del finesrral del

mig, pero es van incorporar escuts nous en els altres dos

finestraís, elements heraldics que simbolitzen les famílies que

convergeixen ac tualment en el títol de vescomte d'Hostoles:

una casa pels de Casanova, Lina águila pels Ferrer, tres coro­

nes pels Gai te ro (Tactual vescomte d'fiostoles i la seva ger­

m a n a son néts del marqués de Gai tero , ll inatge amgonés,

or iünd de Frant^a), i una torre a m b una águila pels Délas.

Passadissos secrc t s

Traspassada la porta principal entrem en una sala amb un

soscre amb enreixinat de fusta, que, segons din la familia, és un

elemcnt original de la casa. Aquesta sala té en la part poste­

rior una enrrada a Tantiga cotxera i en un deis laterals, les por­

tes que donen a les habitacions que están disposades en anti­

gües estances agn'coles. D'aquesta planta baixa encara caldria

destacar dos cspais mes. El primer, és una ñau annexa que

s'havia utilitzat com a zona de servéis i que té un soscre de

tirsta a dues aigües sosringut en la se\'a part central per grans

pilars quadrats de carreus de pedra ben carejats, que delaten

una considerable ant igui ta t i solemni ta t . El segon, és una

gruta subterránia, a la c^ual s'accedeix des d'una obertura prac­

ticada en una de les sales d 'aquesta planta baixa. Aques ta

gruta deu teñir , a cop d'ull, uns dos metres d'ali^ada i un

metre, o una mica mes, d'amplada. T é almenys quatre rrams

que de forma serpentejant van circulant per sota la casa i amb

bañes i fornícules excavades a la roca . S 'ha par lar m o l t

d'aejuests passadissos subterranis que hi ha a moires cases anti­

gües i es recullen llegendes, histories de pors i episodis béí-lics

que h a \ i e n tingut com escenarís antics i foscos passadissos

«secrets». U n a altra versió mes práctica diu que els passadissos

subterranis havien estat antigües «neveres>' deis senyors o pas­

sadissos que tenien la sortida lluny de la casa i que eren utilit-

sats pels hostes en cas de perill. Aquest últim, evidentment ,

no és el cas de la gruta de La Tí^n'e, ja que el passadís no té

cap sonida sino que es mor en una estanca rodona de reduídes

dimensions i amb un banc excavar a la roca que ressegueix la

mitja circumferéncia. Sigui quin siguí Tus a qué estava desti­

nar, és Lin passeig realment curios i, cerramenr, molr humir

que fa que ben avtat tinguis ganes de tomar cap dait i seguir el

recorregut de la casa estances cap amunt .

U n a altra vegada situats a la planta baixa, pugem a la

p l a n t a pr incipal mi t jamjant una escala de pedra . La sala

noble de la casa conserva prácricamenr toca Testrucrura origi­

nal a exeepció feta de Toberrura d'una porta central que dona

al menjador situar a la part posterior de la casa, en detr iment

de Tobertura original, c¡ue es trobava desplateada de Teix cen­

tral, i que es va transformar en un armari. Es una sala de

grans dimensions, que rep la llum grácies a un gran finestral

central i que té el sostre coberr per u n enteixiíaar de fusta eia

forma de casetons de color molt fose, práct icament negre. U n

deis elements protagonistes d'aquesta estanca és un enorme

escut petri que está situat damunt el finestral que íMumina la

sala. Es l'escut petri de Pere Alhertí, el iKwtre protagonista,

a m b les llerres A del seu emblema i Telm de cavaller que

Tennoblia. Els elements heraldics con t inúen essent presents

en aquest primer pis de la casa pero aquesta vegada ideats per

Mercé de Casanova, que va voler mostrar la tradició de la

familia que la va portar a cnn\'ertir-se en la segona vescom­

tessa d'biostoles. En aquest nou escut es poden veure les cine

estrelles del vescomtat d'Hostoles, que centren l'escut quarte-

rar on hi figuren en cadascun deis quarters la casa, Táguila, la

torre amh Táguila i tres corones que simbcditzen les famílies

de Casanova, Ferrer, Deíás i Gaitero.

Dolors Grau i Ferrando

[4541 106 Revista de Girona ' núm. 1 95 juliol - iv^o^x iy9y