Cansament, àcid úric i força explosiva-elàstica

0

CANSAMENT, ÀCID ÚRIC I FORÇA EXPLOSIVA-ELÀSTICA

Clara Gabaldon Grau

2n de Batxillerat, 17-18 | Institut Qutre Cantons

Hi ha relació entre la pèrdua de força explosiva- elàstica i l’increment de concentració d’àcid úric en sang (com a mesures del cansament d’un atleta)?

1

Hi ha relació entre la pèrdua de força explosiva-elàstica i l’increment de concentració d’àcid úric en sang (com a

mesures del cansament d’un atleta)?

Clara Gabaldon Grau

Institut Quatre Cantons Poblenou, Barcelona

Batxillerat, curs 2017- 2018 Tutor: Ramon Grau

[email protected]

Resum A causa de l'esforç, l'entrenament físic pro-voca cansament. La recuperació i el descans produeixen una sobrecompensació que mi-llora el rendiment dels atletes. Els entrena-dors necessiten conèixer el grau de cansament per tal de regular les càrregues de l’entrena-ment (número de sèries, pesos, ...). Una me-sura fiable del cansament la proporciona la determinació d’àcid úric en sang. Una altra mesura indirecta, però molt més fàcil d’obte-nir, s’obté a partir de la mesura de la força ex-plosiva elàstica (la capacitat de salt vertical, per exemple). Mitjançant un estudi amb 7 atletes, 4 dones i 3 homes, d'una mitjana 21 ± 2,8 anys d'edat, 68 ± 14,5 kg de massa corporal i 170 ± 12,8 cm d'alçada, tots de l'especialitat de velocitat, es va proposar analitzar l'evolució dels dos paràmetres indicadors del cansament: àcid úric en plasma sanguini i força explosiva-elàstica. L’objectiu era analitzar la relació que mantenen. Les variables van ser analitza-des durant un període de 15 sessions d'entre-nament. Amb els resultats obtinguts es va cal-cular l'índex de correlació de Pearson, en el qual es va obtenir un valor de -0.62, indicant una forta correlació negativa inversa entre les variables.

Abstract

Due to effort, physical exercise causes ex-haustion. Recovery and rest produce an over-compensation that increases the performance quality of athletes. The purpose of this re-search was to analyse the evolution of two pa-rameters as indicators of fatigue: uric acid in blood and explosive-elastic strength. To do it, 7 athletes – all velocity specialists – were studied, 4 women and 3 men, within the fol-lowing average parameters: age 21±2,8 years old, weight 68±14,5 kg and height 170±12,8 cm. The indicators were analysed during a pe-riod of 15 training sessions. According to the data obtained, the Pearson correlation coefficient was calculated giving a value of -0.62, which indicates the existence of a strong negative inverse correlation be-tween the variables. Paraules clau cansament, àcid úric, força explosiva-elàstica, correlació, entrenament

2

Introducció Context. Un dels factors que més interfereix en l’eficàcia de l’entrenament dels atletes és el cansament. Però, què és exactament el cansament? Des d’un punt de vista general, però en el context de l’activitat esportiva, el cansament es defineix com la impossibilitat física, psíquica o orgànica per continuar un treball al mateix ritme que s’ha-via anat realitzant. Aquesta situació, però, és re-versible amb el repòs. Lògicament, el grau de fa-tiga que un atleta pot suportar presenta diferències individuals i depèn, en gran mesura, del grau d’entrenament i de la condició física, de l’estat psicològic i motivació de cada esportista (Pan-corbo, 2003). En aquest cas, l’esgotament dels atletes està di-rectament relacionat amb la intensitat i la durada de l’esforç que realitzen. Hi ha diferents paràmetres que permeten analitzar el grau de fatiga d’un esportista davant l’exercici físic. Alguns són de naturalesa metabòlica i altres de naturalesa mecànica. La recerca que he realitzat pretén posar de mani-fest la correlació entre dos paràmetres que s’usen habitualment per determinar el grau de cansament durant l’entrenament d’un atleta: la concentració en plasma d’àcid úric i la pèrdua de capacitat de força explosiva elàstica. El mètode emprat per a mesurar la concentració d’àcid úric a la sang és un ureòmetre. Cal obtenir una gota de sang fent una simple punxada al dit amb un punxador, una llanceta i una tira reactiva que recull la gota i s’insereix en el ureòmetre. Si obtenim la concentració d’àcid úric basal i la que es dóna després de l’entrenament obtindrem un valor de l’increment que ens proporciona una mesura fiable del grau de cansament. Tot i així, existeixen alguns inconvenients: - La inversió en el kit de l’ureòmetre (el preu de l’aparell i de les tires reactives). - Els atletes són persones, no els agrada punxar-se repetidament. - Per comparar la concentració d’àcid úric basal i la que s’assoleix per efectes de l’entrenament, hem d’esperar prop de 45 minuts després d’acabar l’entrenament, a causa del temps de difusió d’aquest metabòlit fins a la sang. El mètode alternatiu amb menys inconvenients, és mesurar la força explosiva elàstica, en concret la

caiguda d’aquesta capacitat associada a l’incre-ment del cansament. En el cas que es treballi el tren inferior (carrera, salt) una forma de mesurar aquesta capacitat és el salt vertical. En concret el CMJ, salt en contramo-viment (flexió i extensió per saltar) Aquest indicador es mesura amb una plataforma portadora de sensors, connectada a un dispositiu de control i a un ordinador que executa un software específic. Així s’obté el valor de l’alçada obtinguda en cadascun dels salts de l’atleta. La di-ferència (increment negatiu) en el CMJ en estat de descans i en qualsevol moment de l’entrena-ment ens dóna una mesura del cansament Aquesta mesura la considerem indirecta. Inconvenients: - La inversió en la compra de la plataforma i dis-positiu -Es considera un paràmetre indirecte (paràmetre mecànic). Però, en cas que hi hagués correlació inversa li-neal entre els dos paràmetres, la mesura de l’in-crement del CMJ seria també una mesura de l’in-crement de la concentració d’àcid úric. Llavors, els entrenadors podrien conèixer l’estat de cansament dels atletes a partir de dos salts ver-ticals (abans d’iniciar l’entrenament i en el mo-ment al llarg de la sessió que ho consideressin). Aquí, en aquest context, apareix la meva recerca. Antecedents. Un dels principals indicadors metabòlics del can-sament de l’atleta és la concentració en plasma sanguini d’àcid úric. (Becerro, 2004; Bethencourt et al, 2005; Dudzinska et al, 2014; Sutton et al, 1980). En aquests estudis s’ha posat de manifest l’incre-ment de la concentració d’àcid úric en plasma sanguini com una conseqüència de l’exercici in-tens que condueix al cansament. L’àcid úric és un compost orgànic que es produ-eix al fetge, als músculs, als intestins, als ronyons i a l’endoteli vascular. És un àcid feble i la seva fórmula química és C5H4N4O3. A la sang humana la concentració mitjana d’àcid úric en homes és de 3,6 i 6,5 mg/dL. Per a les dones aquesta con-centració varia a 2,5 i 6,5 mg/dL. És el producte final del catabolisme de les purines (adenina i guanina), tal com s’indica a continua-ció a la figura 1

3

Figura 1. Efectes de l’exercici en el catabolisme de l’adenosinatrifosfat. En el teixit muscular l’ATP (ade-nosina-trifosfat) es pot convertir en ADP (adenosina- difosfat) per efecte de la miosina-ATPasa (3) durant l’exercici. L’ADP que es produeix es pot reconvertir a ATP per acció de la creatina-fosfoquinasa (1), la ca-dena transportadora d’electrons del mitocondri (2), la glucòlisi (2) i per l’adenil-quinasa o mioquinasa (4). Quan disminueix la concentració d’ATP, augmenta la d’AMP (adenosina-monofosfat) i per acció de l’adeni-lat-desaminasa (5) també ho fa la concentració d’IMP (inosina-monofosfat). L’increment de la concentració d’AMP i d’IMP i el descens de la concentració d’ATP activen la desfosforilació d’aquests nucleòtids per la 5’-fosfomonoesterasa (6). Aquí s’inicia una cascada de reaccions de degradació dels nucleòtids. Un cop l’AMP i l’IMP han estat desfosforilats, l’adenosina desaminasa (7) degrada l’adenosina a inosina i aquesta es transforma en hipoxantina per fosforilasa de nucle-òsids purínics (8). La hipoxantina es converteix en xantina i la xantina es converteix en àcid úric per l’ac-ció de la xantina oxidasa (9). Les línies puntejades indiquen inhibició de l 5’-fosfo-monoesterasa (6) per l’ATP. Les fletxes verticals mos-tren canvis relacionats amb l’exercici muscular.

El cansament dels esportistes és conseqüència de l’activitat física, en concret, de l’exercici muscu-lar. Aquesta activitat depèn del consum d’ATP, raó per la qual quan un atleta arriba al cansament a causa d’un exercici extenuant o d’una intensa activitat en el seu entrenament, s’esperarà un in-crement de la concentració d’ADP com a conse-qüència de la hidròlisi de l’ATP. Tant quan la intensitat del moviment és molt alta com quan el treball muscular és perllongat, l’acu-mulació d’ADP en el citoplasma de les cèl·lules musculars provoca l'activació de l’enzim adenila-quinasa o mioquinasa (4), per dur a terme la re-síntesi d’ATP.

Figura 2. Resíntesi d’ATP, a partir de l’excés d’ADP, catalitzada per la mioquinasa. Aquesta reacció enzimà-tica s’activa quan la concentració citoplasmàtica d’ADP és molt elevada, situació que es dóna associada a un treball físic molt intens o perllongat. Conseqüentment, es produirà un excés d’AMP que conduirà a un increment de la seva concentra-ció i a l’activació dels mecanismes catabòlics ex-plicats en la figura 1 i que són la causa l’augment de la concentració en sang de l’àcid úric. Un altre dels paràmetres que permeten analitzar el cansament, en aquest cas de naturalesa mecà-nica, és la mesura de la força explosiva elàstica que es posa de manifest a través del salt vertical. Aquest tipus de força implica el treball muscular en un doble cicle estirament-contracció (primer estirament del múscul, després contracció del ma-teix).

4

El cansament, sigui per un esforç intens extenuant o per un treball físic perllongat, provoca una pèr-dua de capacitat de força explosiva elàstica (Spencer et al, 2005 i Dawson et al, 1998; citats per Jiménez Reyes, 2010. Nedelec et al, 2012, Nedelec et al, 2014, Olivier et al, 2008, Ouerghi et al, 2014 i Twist et al, 2005; citats per Yañez, 2016). Així doncs la mesura d’aquesta capacitat, a través de la capacitat de salt vertical, abans d’iniciar l’activitat física pròpia de l’entrenament i la repetició d’aquesta mesura un cop acabada la sessió d’entrenament per calcular-ne la diferèn-cia, es pot considerar un indicador del grau de cansament d’un atleta. Com he posat de manifest, després de fer recerca bibliogràfica en múltiples fonts d’informació, vaig trobar diferents estudis que indicaven la im-portància d’aquests indicadors per separat (incre-ment de la concentració d’àcid úric en plasma sanguini, disminució de la força explosiva elàs-tica evidenciada per la pèrdua de capacitat de salt vertical) però en cap d’aquests estudis s’evidenci-ava la correlació entre ambdós indicadors. Per aquesta raó considero que el problema estudiat és inèdit i la recerca presentada és original i innova-dora, a banda que podria ser usada com a model per a altres treballs. El cansament provoca una necessitat de recupera-ció de l’organisme que genera una sobrecompen-sació que, posteriorment, porta el cos a poder ren-dir a un nivell superior del qual es trobava abans. No obstant això, si l’entrenament causa un im-pacte molt fort en el cos, les càrregues d’aquest podrien no estar ajustades i ser superiors a les que l’atleta pot suportar. Aquest fet incrementa el can-sament de l’atleta, interfereix en la sobrecompen-sació i redueix el rendiment. Problema i Hipòtesi. Davant del problema Hi ha relació entre la pèr-dua de força explosiva elàstica amb l’increment de concentració d’àcid úric en sang (com a me-sures del cansament d’un atleta)? la meva hipò-tesi ha estat la següent: potser hi ha una correla-ció inversa entre la pèrdua de força explosiva elàstica i l’increment de la concentració d’àcid úric en plasma.

Opino així després de realitzar la recerca biblio-gràfica, en la que els autors citats posen de mani-fest la importància dels dos paràmetres per sepa-rat. Lògicament, penso que, si ambdós factors són indicadors del cansament, han d’estar relacionats. L’interès de l’estudi se centra en què si hi ha una correlació lineal entre les dues variables, n’hi hauria prou amb mesurar un dels paràmetres, la força explosiva elàstica, per conèixer el grau de cansament. De forma relativament senzilla es po-dria portar un control de l’efecte de les càrregues sobre l’estat físic dels atletes.

5

Metodologia Procediment per a la determinació d’àcid úric en sang: Material: dos sets de recollida de mostres d’àcid úric de la marca UASure: • Dos mesuradors • Tires reactives • Dos punxons • Llancetes • Alcohol • Solució de control

Figura 3. Set de determinació d’àcid úric

http://www.valdesplc.com/images/rocketlaun-cher/frontpage/roksprocket-features/UAsure%20Ma-

chine3.png

Primerament s’introduïa la tira reactiva al mesu-rador i seguidament la llanceta al punxó mentre s’esperava que el mesurador s’activés. A continu-ació es netejava amb alcohol la polpa del dit de l’atleta i es procedia a punxar. La gota de sang era recollida amb la part corresponent de la tira reac-tiva i s’havia d’esperar 20 segons que el mesura-dor proporcionés un valor. Procediment per a la determinació de la força explosiva-elàstica (salt amb contramoviment, CMJ): Material: • Plataforma de detecció de contacte marca

CHRONOJUMP® (mida DIN-A2) • Chronopic: dispositiu cronomètric que s'en-

carrega de cronometrar els canvis d'estat del dispositiu de detecció.

• Chronojump: Software de gestió. • Ordinador connectat a la plataforma de con-

tacte executant el software Chronojump.

La plataforma i el dispositiu cronomètric van ha-ver de ser connectats a un ordinador, al que prè-viament se li havia instal·lat un programa especi-alitzat anomenat Chronojump, que executava en temps real, mesurant un seguit de valors.

Figura 4. Plataforma de detecció de contacte i dispo-sitiu Chronopic

Un cop realitzada la col·locació de la plataforma a terra i comprovades les connexions, l’atleta se situava sobre la plataforma i, després de la indi-cació, procedia a fer el salt. El salt amb contramo-viment significa que l’atleta fa una flexió lleugera dels genolls la profunditat de la qual depèn de l’alçada de l’esportista, abans de la impulsió. Els salts es van realitzar abans d’iniciar l’entrenament i just en acabar, coincidint amb la primera i se-gona mostra de valors d’àcid úric en sang. La base principal per determinar la metodologia de recerca van ser les informacions obtingudes dels estudis consultats (Spencer et al, 2005 i Daw-son et al, 1998; citats per Jiménez Reyes, Dudzinska et al, 2014; Sutton et al, 1980). D’aquesta forma, en trobar estudis desenvolupats amb diversos mètodes, podia extreure’n idees de tots i crear la meva pròpia metodologia però amb característiques dels altres.

6

Calibratge dels instruments. Per tal que les dades obtingudes fossin fiables, els mesuradors d’àcid úric van haver de ser calibrats en cada sessió. Per fer aquesta comprovació es va usar la solució de control en els dos mesuradors per tal de comprovar que s’obtenien els mateixos valors. De totes maneres, també es van contrastar els valors mitjançant una mateixa gota de sang en els dos aparells de mesura, en els que es va obtenir idèntics resultats. Si durant la recollida de dades s’obtenia un paràmetre estrany o incomprensible (per exemple: extremadament inferior a la con-centració mitjana) es descartava i s’obtenia una altra mostra. La plataforma de contacte també va haver de ser calibrada, fet que va ser dut a terme per l’equip tècnic de CHRONOJUMP® que va desenvolupar el producte i per tant són els principals coneixe-dors del sistema operatiu i de les seves caracterís-tiques.

Atletes. L’estudi es va realitzar amb grup d’atletes que es-tava integrat per una selecció de 7 joves, 4 noies i 3 nois, d’una mitjana d’edat de 21±2,8 anys, mit-jana de massa corporal de 68±14,5kg i mitjana d’alçada de 170±12,8 cm, de l’especialitat de ve-locitat.

Edat 21 ± 2,8 anys

Massa corporal 68 ± 14,5 kg

Alçada 170 ± 12,8 cm

Taula 1. Resum de les característiques del grup d’atletes.

Al llarg del període de recollida de dades els atle-tes van realitzar un cicle d’entrenaments que es repetia cada setmana. Tots els atletes realitzaven el mateix entrenament en les mateixes condicions. La taula 2 resumeix les característiques del cicle.

Figura 5. Seqüència del salt CMJ i pantalla del software que recull els resultats

7

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Sèries de velocitat

curtes (30 a 80m)

Peses (càrregues

segons test)

Sèries làctiques

(180 a 300m)

Descans Peses (càrregues

segons test)

Sèries mitjanes (de 100 a

200m)

Descans

Taula 2. Resum de les característiques del cicle d’entrenament. Cada sessió d’entrenament constava de l’escalfa-ment (activació més exercicis de tècnica de car-rera) i posteriorment el treball indicat a la taula 2. Durant el període d’obtenció de dades es va de-manar als atletes que no consumissin alcohol i ali-ments com les llenties o la carn vermella, ja que augmenten els nivells d’àcid úric i per tant podien alterar els resultats obtinguts. La recollida de da-des es realitzava sempre a la pista d’atletisme Joan Serrahima, que és on es duien a terme els entrenaments. Procediment d’obtenció de dades. En primer lloc, els atletes arribaven a la pista i se’ls feia la primera punxada per determinar l’àcid úric en repòs. Seguidament començaven l’escalfament, que consistia en un rodatge de 8 minuts, acompanyat d’una sèrie de 8 repeticions de 10 tipus diferents d’exercicis d’abdominals i, posteriorment, diversos exercicis de tècnica de carrera. La determinació de la força explosiva-elàstica (sèries salts 1) es duia a terme entre les sèries d’abdominals i el treball de la tècnica de carrera, de forma que estava integrada, i es produïa simul-tàniament, a l’escalfament. Un cop acabada la fase preparatòria es feia l’en-trenament, en el que cada dia corresponia al cicle anomenat anteriorment. Just quan es finalitzava l’entrenament, es procedia a determinar la força explosiva-elàstica (sèries salts 2) i, seguidament, l’àcid úric. A partir de la segona determinació s’iniciava el procés de recuperació, al llarg del qual s’efectua-ven tres punxades més: una als 20, una als 30 i finalment una al cap de 40 minuts. Amb aquestes tres punxades es pretenia completar l’observació de l’evolució de la concentració l’àcid úric en plasma sanguini.

Aquest procediment es va dur a terme en les cinc sessions setmanals de la mateixa manera, mateixa organització i idèntica seqüència. El procediment està resumit a la taula 3.

Inici entrenament

Determinació àcid úric 1

Escalfament Determinació salts 1

Entrenament (segons dia del cicle setmanal)

Final entrenament

(minut 0)


Determinació salts 2

Minut 20 de recuperació






Taula 3. Resum de l’organització d’una sessió d’en-trenament i dels moments de presa de dades

Període d’obtenció de dades. Les figures 6 i 7 mostren el calendari d’entrena-ments dels mesos d’abril, maig i juny. S’han as-senyalat de colors diferents les dates per tal de po-der identificar les càrregues en les taules 4 i 5. A les taules es detalla l’estructura dels entrena-ments de tot el període de recollida de mostres. En elles, el treball de velocitat s’indica amb una nomenclatura específica. Aquesta sempre està en-capçalada pel nombre de sèries/curses que rea-litza l’atleta, tot seguit es mostra la distància de la carrera i es finalitza amb el període de recupera-ció encapçalat per la lletra R’ (4x30, R’ 30s, vol dir 4 sèries de 30 metres, amb una recuperació de 30 segons entre cada cursa).

8

Figura 6. Calendari del mes d’abril Setmana 1 (3 a 9 d’abril):

Setmana 2 (24 al 30 d’abril):

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 4x30 R’30s 6x40 R’3min

Peses (càrregues segons test)

3x300 R’15min

Descans Peses (càrregues segons test)

3x150 R’8 i 12min

Descans

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 4x30 R’1min 5x50 R’4min


2x300 R’12min


2x180 1x150 R’8 i 10min

Descans

Taula 4. Organització dels entrenaments de les setmanes 1 i 2.

9

Figura 7. Calendari del mes de maig

Setmana 3 (15 al 21 de maig):

Setmana 4 (5 a l’11 de juny):

Taula 5. Organització dels entrenaments de les setmanes 3 i 4

*En les sessions 3 i 4 de la setmana 4, no es van obtenir resultats de CMJ a causa d’un error en el sistema operatiu de la plataforma.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 4x30 R’2min 4x60 R’6min


4x150 R’10min


Competició Descans

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge 3x80 R’8min


Competició

Descans Peses (càrregues segons test) *

3x150 R’10min *

Descans

9

Resultats A la taula 6 es presenten els resultats obtinguts pels diferents atletes orga-nitzats segons el cicle setmanal. En ella, es resumeixen les dades obtingu-des en les diferents anàlisis diàries que es poden consultar a l’annex 1. Per a cada dia i per a cada atleta es mostra, en primer lloc, l’increment de la concentració d’àcid úric (en mg per dL de sang) al llarg de la sessió d’entrenament.

Aquest increment s’ha calculat a partir de la diferència en la concentració a l’inici de la sessió i la darrera mesura feta 40 minuts després d’acabar la sessió d’entrenament. En segon lloc es presenta l’increment, en aquest cas negatiu, de la força explosiva-elàstica, mesurat a partir de la diferència de salt en contra-moviment (en cm). El valor calculat és la diferència obtinguda entre les mitjanes dels valors mesurats a l’inici i al final de la sessió.

Taula 6. Resum dels resultats obtinguts per cada atleta, en cada sessió, organitzats en cicles setmanals.

10

A partir dels resultats mostrats a la taula 6 es van calcular les mitjanes d’increment de les dues va-riables per a tot el grup i en cada sessió. Aquests valors es presenten a la taula 7.

Δ [UA] (mg/dL)

Δ CMJ (cm)

3-abr 3,43 -2,69 4-abr 1,50 -1,44 5-abr 3,74 -3,63 7-abr 1,17 -2,57 8-abr 3,48 -1,81

24-abr 1,30 -2,31 26-abr 4,36 -4,61 28-abr 1,76 -1,95 29-abr 2,43 -2,38

15-maig 3,37 -1,57 16-maig 0,73 -1,32 17-maig 2,62 -3,88 19-maig 1,34 -1,49

5-juny 1,88 -1,42 6-juny 2,06 -1,79

Taula 7. Mitjanes d’increment de les dues variables per a tot el grup i en cada sessió.

Fent servir els valors mostrats a la taula 7 s’ha elaborat una representació gràfica de la seva dis-tribució conjunta.

Gràfic 1 Diagrama de dispersió de les dues variables mostrant en núvol de punts i la tendència de la distri-

bució. A l’eix de les abscisses hi trobem els valors que representen l’increment de força explosiva elàs-tica, representats en centímetres i obtinguts mit-jançant el test del CMJ. A l’eix d’ordenades es-tan situats els valors corresponents a l’increment d’àcid úric en plasma sanguini, representats en mg/dL i obtinguts gràcies al set de mesura

Discussió Abans d’iniciar la discussió trobo interessant des-tacar que la recerca permet constatar que els dos paràmetres investigats es poden considerar indi-cadors del cansament dels atletes. En ambdós ca-sos, i de forma general, en cada dia i per a tots els atletes, l’anàlisi dels resultats posa de manifest que hi ha un increment de la concentració d’àcid úric en sang i una disminució de la força explo-siva-elàstica en comparar els valors a l’inici i al final de l’entrenament. Aquesta variació és atri-buïda a l’esforç que exigeix l’activitat física. Per tal d’analitzar la relació entre les dues varia-bles s’ha calculat el coeficient de correlació de Pearson. Es tracta un índex que mesura la relació lineal entre dues variables quantitatives com les que han estat estudiades. La prova en si no consi-dera a una com a independent i una altra com a dependent, ja que no es tracta d'una prova que avalua causalitat. El resultat del càlcul de l’índex de correlació proporcionarà un valor en l’interval [-1,1]. El valor que s’obtingui es classificarà de la ma-nera següent: - Si r = 1 la correlació és positiva perfecta, ja

que quan un valor augmenta l’altre també ho fa de forma proporcional.

- Si 0 > r < 1 la correlació és positiva però no hi ha relació directa.

- Si r = 0 no hi ha cap tipus de relació. - Si -1 > r > 0 la correlació és negativa però no

hi ha relació inversa. - Si r = -1 la correlació és negativa perfecta, ja

que quan un valor augmenta l’altre disminu-eix de forma proporcional.

El coeficient de correlació de Pearson aplicat als valors que mostren les columnes de la taula 7 va proporcionar un resultat de -0,62. És a dir, aquest valor, representat amb r, se situa entre 0 i -1. Aquesta relació entre l’increment de la concentra-ció d’àcid úric i la disminució de la força explo-siva-elàstica és una correlació negativa donat que l’increment dels valors del paràmetre metabòlic va associat a la disminució de la capacitat de salt. Donat que tots dos deriven del cansament causat per la càrrega d’entrenament, semblen confirmar la hipòtesi inicial. Aquest valor de l’índex de cor-relació de Pearson és indicador d’una relació ne-gativa intensa, que supera el que es considera cor-relació negativa mitjana (-0,5) però queda per sota de la correlació negativa molt forta (-0,9).

11

La hipòtesi inicial: potser hi ha una correlació in-versa entre la pèrdua de força explosiva elàstica i l’increment de la concentració d’àcid úric en plasma es veu confirmada pels resultats, ja que aquesta plantejava l’existència de correlació in-versa (negativa). No obstant això, perquè la hipò-tesi plantejada a la introducció s’hagués complert estrictament, el coeficient de Pearson hauria d’ha-ver donat un valor de -1, que indica una depen-dència lineal total entre les dues variables. Tot i que la tendència general segueix una correlació inversa, relació augment-disminució entre les dues variables, com es mostra al gràfic 1, també es pot veure que es troba allunyada de la relació lineal. La principal limitació de la recerca ha estat la mida de la mostra (n = 7). Aquest factor ha pogut afectar els resultats, ja que pot haver causat que les variacions individuals dels atletes poguessin influir o desviar en certa forma els resultats. En una mostra formada per un nombre major d’atle-tes, les desviacions individuals queden apaivaga-des.

És possible pensar que la relació entre aquests dos paràmetres respongui al valor de correlació que s’ha obtingut en la recerca, que no hi ha correlació negativa perfecta i que l’increment del nombre d’atletes en la mostra estudiada no afectaria el re-sultat. Per això caldria donar continuïtat a la re-cerca amb un estudi on s’augmentés el nombre d’atletes integrants de la mostra, per tal d’obtenir un nombre major de resultats i poder contrastar-los entre ells. Centrant-nos en l’entrenament, un entrenador ha de saber quines càrregues pot suportar cada atleta. Si el resultat del coeficient de correlació de Pear-son hagués donat -1, podríem realitzar només l’obtenció dels valors de força explosiva-elàstica (fent el test del CMJ) i calcular linealment els va-lors d’àcid úric, relacionats directament amb l’im-pacte fisiològic de l’entrenament. Coneixent la resposta individual del CMJ, obtin-guda a partir de diversos controls, es podria dis-senyar un pla personalitzat per cada atleta, ajus-tant-ne les càrregues, tant de sèries com de peses.

Agraïments En aquest apartat m’agradaria donar les gràcies als atletes participant de l’estudi per les ganes i l’esforç que han mostrat i preservat al llarg dels mesos que ha durat aquest treball. Donar les gràcies també a Sebastián Conesa, entrenador de velocitat i responsable de velocitat de la Federació Catalana d’Atletisme, que va realitzar la proposta estudiada en aquest treball. Agraïr al Dr. Josep Maria Padullés, professor del Departament de Rendiment de l’INEFC i part de l’equip tècninc desenvolupador del software de Chronojump, que va realitzar els calibratges necessaris per a poder utilitzar la plataforma. I per últim, donar les gràcies al meu tutor de recerca per haver dedicat gran part del seu temps a perfeccionar els petits detalls.

13

Bibliografia Articles BECERRO, J. Francisco (2004) “La fatiga y el sín-drome de sobreentrenamiento de los deportistas” Jornadas Médico Sanitarias sobre Atletismo, 29-46 G. BETHENCOURT MATEOS; R. NAVARRO NAVARRO; J.A. RUIZ CABALLERO; J.F. JIMÉ-NEZ DÍAZ; M.E. BRITO OJEDA, (2005) "Signifi-cados de parámetros hemáticos y sus alteraciones en relación con el deporte" Hospital Universitario In-sular, 19, 42-44, DAWSON, B., FITZSIMONS, M., GREEN, S., GOODMAN, C., CAREY, M., COLE, K. (1998) “Changes in performance, muscle metabolites, enzymes and fibre types after short sprint training.” European Journal of Applied Physiology, 78, 163-169. DUDZINSKA, W., LUBKOWSKA, A., DOLE-GOWSKA, B., SUSKA, M., JANIAK M. (2014) “Uridine – An Indicator of Post-Exercise Uric Acid Concentration and Blood Pressure” Physiological Research, 254-260. GOROSTIAGA, E.M., ASIAIN, X., IZQUIERDO, M., POSTIGO, A., AGUADO, R., ALONSO, J.M., IBÁÑEZ, J. (2010). “Vertical Jump Performance and Blood Ammonia and Lactate Levels During Ty-pical Training Sessions In Elite 400-m Runners”. J Strength Cond Res, 24, 4, 38-49. NEDELEC, M., MCCALL, A., CARLING, C., LE-GALL, F., BERTHOIN, S., DUPONT, G. (2012). “Recovery in soccer: part I - post-match fatigue and time course of recovery.” Sports Medicine (Auck-land, N.Z.). Dec 1;42(12):997-1015. NEDELEC, M., MCCALL, A., CARLING, C., LE-GALL, F., BERTHOIN, S., DUPONT, G. (2014). “The influence of soccer playing actions on the re-covery kinetics after a soccer match.” Journal of Strength and Conditioning Research, 28, 6, 15-23. OLIVIER, G., MILLET, GP. (2008). “Neuromus-cular Fatigue in Racquet Sports.” Physical Medicine and Rehabilitation Clinics of North America, 20, 1, 161-173.

OUERGHI, N., KHAMMASSI, M., BOUKOR-RAA, S., FEKI, M., KAABACHI, N., BOUAS-SIDA, A. (2014). “Effects of a high intensity inter-mittent training program on aerobic capacity and li-pid profile in trained subjects.” Open Access Jour-nal of Sports Medicine, 5, 243-248. PANCORBO, Enrique (2003) “Diagnóstico y pre-vención de la fatiga crónica o del síndrome de so-breentrenamiento en el deporte de alto rendimiento. Una propuesta de mecanismos de recuperación bio-lógica” Cuadernos de Psicología del deporte, 3, 62. SUTTON, John R., TOEWS, Cornelius J., WARD, Graham R., FOX, Irving H. (1980) “Purine Metabo-lism During Strenuous Muscular Exercise in Man” Metabolism, 29, 254. SPENCER, M., BISHOP, D., DAWSON, B. & GO-ODMAN, C. (2005). “Physiological and Metabolic Responses of Repeated-Sprint Activities Specific to Field-Based Team Sports.” Sports Med, 35, 1025-1044. TWIST, C., ESTON, R. (2005). “The effects of exercise induced muscle damage on maximal inten-sity intermittent exercise performance.” European Journal of Applied Physiology, 94, 5 – 6, 652-658. Webgrafia FERNÁNDEZ, D. (2016). Análisis de la curva fu-erza-velocidad en Squat Jump entre puestosdife-rentes de futbolistas juveniles: porteros y extremos. Treball fi de grau. Universitat del País Basc. Con-sultat a https://addi.ehu.es/handle/10810/19968 YAÑEZ, C.A. (2016). Variables bioquímicas y de salto contramovimiento para monitorizar la fatiga neuromuscular en deportes de resistencia. Tesina maestria en Fisiología del ejercicio. Universidad Nacional de Colombia. Consultable a: http://www.bdigi-tal.unal.edu.co/52249/1/12747652.2016.pdf

Cansament, àcid úric i força explosiva-elàstica

Documents

Transcript of Cansament, àcid úric i força explosiva-elàstica