7/31/2019 CAAS, Jordi; SUBIAS, Annabel; VALLS, Miquel.(2005).L'aplicaci del Protocol de Kyoto a Catalunya

1/5

411

ANUARI TERRITORIAL 2004

Laplicacidel Protocol

de Kyoto aCatalunya

El compliment dels nostres compromisos interna-cionals, aix com l'aven cap a un model energticsostenible, ens obliguen a donar resposta a una ten-si fonamental. En concret, la tensi que hi ha entrel'objectiu assumit per l'Estat espanyol (en el Protocolde Kyoto i els acords del Consell de la UE) de limitarel creixement dels gasos amb efecte d'hivernacle enun 15% entre el 1990 i el perode 2008-2012 i l'aug-ment d'aquestes emissions registrat fins ara, quesupera ja el 40% i, segons les previsions efectuadesper l'anterior govern central, podria arribar a sobre-passar el 50% d'aqu a sis anys. El repte s aturar elcreixement (hom t la temptaci d'escriure el creixe-ment desbocat) de la demanda d'energia. Cal rever-tir la dinmica en virtut de la qual cada cop que elPIB augmenta un punt, el consum energtic en creixdos. Per fer front a aquesta situaci, tant la UE comel Govern central han posat en marxa un conjuntd'actuacions entre les quals destaca darrerament lacreaci d'un mercat de drets d'emissi que, a partirdel 2005, implicar sis sectors econmics respon-sables del 40,5% de les emissions espanyoles (refi-neria del petroli, siderrgia, ciment, vidre i cermica,paper i elctriques). Aquest mercat ha de permetreincentivar l'eficincia i l'estalvi energtic d'aquestesindstries, aix com substituir les fonts d'energia

ms intensives en carboni per d'altres de menysagressives envers el clima. Cal afanyar-se a assen-yalar, no obstant, que la disminuci del 59,5% res-tant de les emissions requereix poltiques que hande desenvolupar les comunitats autnomes i elsajuntaments. En efecte, les emissions del sector re-sidencial i del transport han experimentat un creixe-ment molt considerable, fins al punt que pot arribara posar en dubte la capacitat del nostre pas i del'Estat per complir el Protocol de Kyoto i el compro-ms d'arribar l'any 2010 al 12% de contribuci de lesenergies renovables en la producci total d'energiaprimria, per molt que desenvolupem la solar i l'e-lica. Dit altrament: cal, en primer lloc, gestionar la

demanda d'energia, sigui quina sigui la manera quetinguem d'oferir-la. Cal, doncs, introduir criteris d'es-talvi i eficincia energtica en l'edificaci. En aquestsentit, la Directiva europea 2002/91/CE, relativa al'eficincia energtica dels edificis, estableix uns re-

quisits mnims d'eficincia en els edificis de novaconstrucci i en els grans edificis ja existents que si-guin objecte de reformes importants, amb l'objectiude promoure l'estalvi. Aix mateix, la directiva prenen consideraci la necessitat d'establir sistemesdescentralitzats de producci d'energia basats enenergies renovables. En aquest moment, el Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge prepara instru-ments legislatius que permetin la transposici d'a-questa directiva al sector de l'habitatge com a partfonamental de l'estratgia de la Generalitat per a llui-tar contra el canvi climtic i per a avanar cap a unmodel energtic sostenible. D'altra banda, cal tam-b destacar que les emissions de gasos amb efec-te d'hivernacle derivades del transport es troben en-tre les que ms han augmentat a la UE, a Espanyai a Catalunya, i representen prop d'un 26% de les

emissions catalanes. En efecte, la forma en quhem produt ciutat i en qu hem ocupat el territori enles darreres dcades (la ciutat difusa i segregada,l'ocupaci extensiva dels corredors metropolitans,l'assumpci que el cotxe s el mitj de transport uni-versal, la poca atenci dedicada al reforament dela xarxa ferroviria, etc.) han maximitzat les necessi-tats de mobilitat i han augmentat de manera moltconsiderable la dependncia ciutadana i del conjuntdel sistema productiu respecte de les formes priva-des de transport. Tenim una societat cotxedepen-dent. Caldr, doncs, avanar cap a un nou modelde la mobilitat i cap a una nova poltica territorial queaturin l'expansi de la taca urbana, que distribueixin

les funcions tenint en compte el seu impacte sobrela mobilitat, que assegurin l'accs en transport p-blic als grans centres de treball, de consum i d'oci...en definitiva, que incorporin els criteris ambientals iel canvi climtic en la planificaci. I s en aquest

COMPLIR KYOTO A CATALUNYA*

Jordi CaasDirector general de Poltiques Ambientals i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya

Caldr internalitzar tots aquellscostos que ara s'externalitzen,

deixant que els assumeixinel conjunt de la societat, el sectorpblic o les generacions futures

7/31/2019 CAAS, Jordi; SUBIAS, Annabel; VALLS, Miquel.(2005).L'aplicaci del Protocol de Kyoto a Catalunya

2/5

ANUARI TERRITORIAL 2004LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

412

sentit que cal renovar el Pla territorial general deCatalunya, redactar els plans territorials pendents idesplegar els instruments legislatius existents enmatria d'urbanisme i mobilitat, amb l'objectiu de ferrealitat la idea de la mobilitat sostenible. No ens pottornar a passar el que ha succet a la Regi Metro-politana de Barcelona aquests darrers vint-i-cincanys, en qu sense que hagi crescut la poblacihem doblat la superfcie de sol urb. Avancem-nosa l'argument dels costos. s possible que els actorsafectats per aquestes propostes (els pblics i els pri-vats) addueixin els costos d'algunes de les mesuresque caldr aplicar com a ra per abandonar-les, perposposar-les o per aigualir-les. La nova cultura del'energia reclama, en aquest aspecte, una discussijusta. Caldr, doncs, incorporar en el debat no no-ms els costos que els preus actuals ja reflecteixen,sin tamb aquells que ara per ara queden ocults;

caldr internalitzar tots aquells costos que ara s'ex-ternalitzen, deixant que els assumeixin, de manera

ms o menys difusa, el conjunt de la societat, elsector pblic o les generacions futures. Un breuapunt en aquest sentit: l'Estudi sobre el cost social iambiental del transport a Catalunya, preparat pelDepartament de Poltica Territorial i Obres Pbli-ques, indica que cada any aquest sector externalit-za (s a dir, no repercuteix en el seu preu) 4.774 mi-lions d'euros en costos socials (accidents, soroll) iambientals, dels quals 1.158 corresponen al canviclimtic. Per a acabar, cal que la Generalitat deCatalunya i els ajuntaments concertin poltiques delluita contra el canvi climtic. En un entorn de governmultinivell com el nostre i en un assumpte tan multi-dimensional com el del canvi climtic, no podemdeixar d'actuar plegats. L'escalfament global, mal-grat els seus inicis com a tema de l'agenda global,s tamb (diria sobretot) un tema de les regions i elspoders locals.

*Article publicat al diari AVUI el 26 de juny de 2004

La Directiva 2003/87/CE, per la qual es regula elcomer de drets demissi de gasos defecte hiver-nacle, s la iniciativa ms rellevant que ha pres laUni Europea per a aconseguir que els estatsmembres compleixin el comproms acordat de ra-tificar el Protocol de Kyoto, leina amb ms con-sens global per a fer front al canvi climtic.Representa un pas endavant en el cam de la re-ducci dels gasos defecte hivernacle dorigen hu-m, que afecten el medi ambient i que, si no can-vien les coses, t indran greus conseqncies sobre

les diferents societats humanes.

El Reial decret 5/2004, de 27 dagost, transposala Directiva europea regulant el comer demis-sions a lEstat espanyol. Shi estableix com sarti-cular el mecanisme de comer de drets demis-si i qui hi participar en una primera fase. Resolque, a linici, sinclouran les installacions conside-rades com a grans focus demissi de gasos de-fecte hivernacle, concretament les centrals elctri-ques (nicament les de potncia nominal superiora 20 MW), les refineries, les indstries de produc-ci i transformaci de metalls ferris, les de ciment,de cal, de vidre, de cermica, de pasta de paper i

de paper i cartr. Cal remarcar, per, que el mer-cat dels drets demissi de CO2 no entra en capmoment a valorar el cost econmic de les emis-sions de CO2, sin que simplement es limita a dis-tribuir, de la manera econmicament ms eficient,

la quantitat de dixid de carboni que pot abocarcadascuna daquestes empreses.

La Directiva, per, no incorpora els sectors difososdemissi de gasos defecte hivernacle, s a dir, elsque no emeten CO2 a partir de grans focus demis-si fcilment identificables i controlables. Ara comara, aquests sectors sn responsables daproxi-madament el 60% de les emissions totals de gasosdefecte hivernacle. Entenem que aquest pot serun tema ms complicat dabordar, ja que t una re-

laci directa sobre lactual model socioeconmic isobre lestil de vida i afecta els hbits quotidiansdels ciutadans. Per tant, qualsevol mesura restric-tiva en aquest sentit, si no es gestiona correcta-ment, podria generar certa oposici social. Tot i ai-x, s un tema que caldria abordar quan abansmillor, utilitzant mecanismes que facilitin lexecucide mesures de reducci directa o indirecta demis-sions de CO2 (gratificacions, suport i ajuts per a lainversi i el finanament de mesures destalvi i efi-cincia energtica, ajuts a la investigaci en eficin-cia i en aplicaci de tecnologies que utilitzin ener-gies renovables...). En aquesta lnia, hi t un paperfonamental la participaci i la implicaci dadminis-

tracions, empreses i societat civil.

Entre els sectors difosos demissi de CO2 quecaldria abordar amb algun altre tipus de mecanis-me, en destaquem principalment dos:

Annabel Subas i Victor MitjansCentre dEcologia i Projectes Alternatius (CEPA)

EL DECRET DEMISSIONS:UNA PROPOSTA ENCERTADA PER EN CALEN MS

7/31/2019 CAAS, Jordi; SUBIAS, Annabel; VALLS, Miquel.(2005).L'aplicaci del Protocol de Kyoto a Catalunya

3/5

ANUARI TERRITORIAL 2004 LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

413

El transport de persones i de mercaderies. s ungran consumidor de combustibles fssils i el res-ponsable de ms del 28% de les emissions totalsde dixid de carboni del pas. En el cas del trans-port de persones, caldria promoure una reduccien ls del vehicle privat, apostar per un trans-port pblic de qualitat i aplicar mesures de re-ducci del trnsit en les grans ciutats. Caldria in-vertir recursos per a la investigaci sobreeficincia energtica i sobre ls de fonts dener-gia alternatives als combustibles fssils (biocom-bustibles, hidrogen, aire comprimit, electrici-tat...). A les grans ciutats caldria implementarmesures que facilitessin lestacionament dels ve-hicles privats en rees circumdants (zones da-parcament dissuasries en estacions intermo-dals de transport, aparcaments a les estacionsde transport pblic dels llocs dorigen...), de ma-

nera que es redussin les emissions de gasoscontaminats, la disminuci del soroll i, alhora,que millors la qualitat de vida dels ciutadans.Shaurien de trobar mesures alternatives al siste-ma convencional de crrega i descrrega i altransport de mercaderies per carretera.

Els edificis (llar i sector terciari). Sn focus difusorsdemissi de gasos defecte hivernacle, tant demanera directa s de combustibles fssils per acuinar, per a escalfar aigua o per a climatitzarcom indirecta consum delectricitat. Caldria plan-tejar mesures serioses de promoci i ajuts a lefi-cincia energtica en edificis i installacions. En el

cas del sector serveis, especialment en els rela-cionats amb el turisme, la reducci o la internalit-zaci dels costos ambientals encara s fa ms di-fcil, ja que els impactes es generen en un territoriconcret, per en darrera instncia els agents quegeneren limpacte poden tenir procedncies bendispars. s similar al que pot succeir a lhora da-plicar mesures de reducci demissions concretesal transport internacional.

Una altra mesura interessant que es podria arri-bar a aplicar per tal dinternalitzar els costos am-bientals t a veure amb el que sha denominatre-

forma fiscal verda. s un tema del qual sha parlatmolt per que mai no ha estat abordat decidida-ment per cap govern. En el cas de la Uni Euro-pea, alguns governs, com el suec, han fet algu-nes passes, tmides, envers una reducci del pesde les crregues impositives sobre el treball (con-cretament sobre la contractaci de treballadors)per traslladar-les a ls de recursos ambientalscom lenergia o els materials i mirar de reduir, da-questa manera, un s desmesurat de recursosnaturals.

Pel que fa a les emissions de gasos defecte hiver-nacle, seria important adoptar una directiva ms

ambiciosa que la 2003/96/CE, per la qual es rees-tructura el marc comunitari dimposici dels pro-ductes energtics i lelectricitat. Aquesta directiva,que estableix els gravamens econmics sobre elsproductes energtics i lelectricitat, va ser adopta-

da el 2003 desprs donze anys de debat i dunareducci significativa de les crregues respecte dela posici inicial de la proposta.

Pel que fa a ls de combustibles fssils, mereixun comentari especial el cas del queros, com-bustible usat en laviaci. El 1944, per tal daju-dar la incipient indstria aeronutica, diversospasos van decidir no aplicar impostos sobre elqueros; aquesta exempci es continua mante-nint actualment, tamb a lEstat espanyol, tot ique la indstria aeronutica est plenament con-solidada, t un creixent volum de vols i s el mit-j de transport amb ms emissions per quilme-tre i passatger. El repte de Kyoto pot representar,doncs, una bona oportunitat per a retirar aquestprivilegi de laviaci, ni que sigui per a garantir unmercat dels mitjans de transport menys distor-

sionat pels ajuts estatals.

Laplicaci de la Directiva 2003/87/CE pot ser, pertant, un bon inici de cara a reduir alguns dels im-pactes ambientals fruit de lactivitat humana. Tot iaix, cal remarcar algunes consideracions respec-te a la seva aplicaci actual:

La incineraci de residus slids urbans no est in-closa dins el Pla dassignaci de drets demissidel primer perode, perqu, tot i que moltes plan-tes incineradores incorporen turbines elctriques,es troba dins el rgim especial de generaci (s adir, no entra dins elpoolelctric en el qual partici-pen les grans centrals generadores i gaudeix du-nes primes avantatjoses per part del Govern, comles centrals de cogeneraci i les eliques, les so-lars fotovoltaiques i altres centrals que generenelectricitat a partir de fonts renovables). Cal remar-car que, actualment, la composici mitjana de la

brossa que entra en una planta incineradora no sen cap cas assimilable a all que es podria consi-derar biomassa. Aix mateix sesdev en el casde la composici dels fangs de depuradora, quees volen utilitzar en algunes installacions indus-trials (especialment cimenteres) com a combusti-ble assimilable a biomassa per tal de complirKyoto, en substituci dels combustibles fssilstradicionals. Kyoto no val per tot, i no shauria du-tilitzar com a excusa per tal de justificar una ges-ti dels residus mal resolta i basada en tracta-ments finalistes de la brossa. Daltra banda,caldria veure quin s el balan energtic de cre-mar fangs procedents del tractament de les ai-

ges residuals que prviament shan hagut das-secar cremant gas natural.

Les centrals nuclears tamb estan consideradescom a centrals demissi zero de CO2. Per, b-

La Directiva, per, no incorpora elssectors que no emeten CO2 a partirde grans focus demissi fcilment

identificables i controlables

7/31/2019 CAAS, Jordi; SUBIAS, Annabel; VALLS, Miquel.(2005).L'aplicaci del Protocol de Kyoto a Catalunya

4/5

ANUARI TERRITORIAL 2004LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

414

Lentrada en vigor del Protocol de Kyoto el febrerdel 2005 desprs que cent quaranta-un pasos esposessin dacord per a establir unes regles del joccomunes ha de rebre, dentrada, una valoracipositiva. Ara b, des de Catalunya es viu amb pre-ocupaci els efectes que la nova normativa t sobrela indstria que origina lesmentat efecte frontera. Esparla defecte frontera quan apareixen lnies divis-ries on no hi eren, definides pels diferents graus da-

plicaci dels nous requeriments mediambientals i ladiligncia en la seva aplicaci per part de les dife-rents administracions. s cert que Catalunya treba-lla a bon ritme per laplicaci daquest Protocol, pe-r en el seu afany per ser capdavantera i obtenir unsguanys medioambientals tamb es generen ten-sions en la competitivitat empresarial. Per aquestara, cal destacar el Protocol de Kyoto com un acordque garanteix entre els signants que els fets diferen-cials entre empreses competidores estiguin emmar-cats en aspectes permanents com son leficincia ila innovaci i no sobre loportunitat temporal de dis-posar de legislacions ms permissives en lemissi

de gasos a latmosfera.

El Protocol de Kyoto s un primer model que hadajudar a entendre que quan es parla de sostenibi-litat el terreny de joc s tot el planeta, tant des delpunt de vista mediambiental com econmic. Cal,doncs, aconseguir que el Protocol sigui ratificat pelspasos que no ho han fet amb especial menci alsEUA que s responsable del 33% de les emissionsal planeta i tamb, que els governs i les administra-cions acompassin amb rigor laplicaci dels nousrequeriments. Si aix no sacompleix malaurada-ment el guany mediambiental pot significar una pr-dua temporal a vegades irreversible de competiti-

vitat empresarial.

Una segona reflexi que ens haurem de plante-jar tots plegats semmarca en el debat possibilis-ta entre all que cal fer i all que es viable fer. El

Protocol de Kyoto ha establert com a objectiu lareducci de les emissions dun conjunt de setgran sectors industrials que sn els actors deprop del 40% de les emissions totals al planeta.Aquesta s la mesura viable del Protocol deKyoto, actuar sobre pocs agents a Catalunyaaix afecta cent quaranta-sis centres de produc-ci per a aconseguir la reducci prevista. Tot iconsiderar lgica lelecci daquests sectors, cal

transmetre a la societat que el problema demis-sions s un problema de tots i que a Catalunyales emissions dels sectors difusos vehicles,llars, establiments comercials i de serveissupo-sen ms del 60% del total de les emissions. Caltenir molt present, doncs, que aquesta opcipossibilista, tot i disposar de linstrument incen-

tivador del mercat de drets demissi, no es po-dr aplicar sempre sobre uns pocs, ja que elsrendiments en termes de reducci demissionsseran decreixents.

Tot i que el pla dassignacions t un mbit esta-tal, sembla indicat fer un reflexi ms propera ala participaci de Catalunya en el compliment delProtocol de Kyoto. Les emissions realitzades desde Catalunya representen el 13,6% del total es-

panyol, la poblaci catalana representa el15,53% del total i el 18,88% del PIB a preus b-sics (2002). Catalunya ha obtingut l11,1% delsdrets demissi i daix resulta un diferencial ne-gatiu del 2,5% entre les emissions realitzades i

REFLEXIONS, VALORACIONS I PROPOSTES DELS SECTOR EMPRESARIALCATAL AL VOLTANT DE LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO

Miquel VallsPresident de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona

viament, dins aquest balan parcial no es pre-veuen les etapes dextracci, processament itransport del combustible.

Amb aquests dos exemples es pot identificar undels grans perills que pot suscitar laplicaci da-questa directiva: el fet que, el CO2, en ser lniccontaminant que ha entrat dins les lleis del co-mer, faci que domini la tendncia de no identifi-

car altres impactes ambientals com una amenaa.Aquest argument podria contribuir perillosament acaure en lerror de creure que qualsevol actuacique no representi emissions directes de dixid decarboni s una actuaci neta. I pot portar a simpli-ficar els arguments fins al punt de fer creure, perexemple, que les centrals nuclears sn netes per-qu els residus radioactius que generen no contri-bueixen a augmentar lefecte hivernacle.

Cal aconseguir que el Protocolsigui ratificat pels pasos que

no ho han fet i que els governsi les administracions acompassin

amb rigor laplicaci dels nousrequeriments

7/31/2019 CAAS, Jordi; SUBIAS, Annabel; VALLS, Miquel.(2005).L'aplicaci del Protocol de Kyoto a Catalunya

5/5

ANUARI TERRITORIAL 2004 LAPLICACI DEL PROTOCOL DE KYOTO A CATALUNYA

415

els drets obtinguts. Aquesta dada s fruit del re-sultat del Pla Nacional dAssignacions, que entermes generals ha estat ben acollit pels sectorsafectats i que sexplica pel pes especfic de laproducci de electricitat dorigen nuclear aCatalunya.

Aquestes dades que avui poden semblar satis-factries des dun punt de vista deficincia com-parativa en la utilitzaci dels drets demissi pera la generaci de riquesa estan subjectes a uncanvi futur radical. Aquest canvi depn de quan ien quin sentit es prengui la decisi de tancament

de les centrals nuclears. El tancament de lescentrals nuclears de Catalunya significaria a diadavui un augment de 36 punts percentuals msen lexcs demissions totals a Catalunya res-pecte de lany base, el 1990.

Per a facilitar el compliment dels objectius de re-ducci demissions ms enll de lany 2012 i pera fer-ho compatible amb el desenvolupament so-cial, econmic i mediambiental cal definir quinmodel energtic necessitem i quin s el millormodel per als nostres interessos com a pas cap-davanter.