CANÇONERhavanerescalella.cat/wp-content/uploads/2016/02... · Tothom dirà: Déu n’hi do, tanta...
36
CANÇONER Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell PALAU DE LA MÚSICA CATALANA 29 DE SETEMBRE DE 2016 oner Palau.indd 1 6/9/16 9
Transcript of CANÇONERhavanerescalella.cat/wp-content/uploads/2016/02... · Tothom dirà: Déu n’hi do, tanta...
CANÇONER
Cantadad’havaneresde Calella de Palafrugell
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
29 DE SETEMBRE DE 2016
Cançoner Palau.indd 1 6/9/16 9:39
Cançoner Palau.indd 2 6/9/16 9:39
CULTURA EN MAJÚSCULES
Vivim en una societat amb presses i en un món, el del segle XXI, on tot muta a una velocitat espectacular. Si celebrar un cinquantenari és sinònim de durabilitat, de persistència i d’èxit, fer-ho a l’entorn de la cultura popular d’un territori té un mèrit inqüestionable.
Quan fa cinquanta anys els Alsius, Martí, Pericot, Sirés i Morató van organitzar la presentació d’un llibre que recollia de la tradició oral de cantar a les tavernes aquestes cançons, les seves lletres i notes, ho feien en un intent d’evitar la desaparició definitiva d’aquesta part de la nostra història.
Cap d’ells podia imaginar que 50 anys més tard, s’haurien composat més havaneres de les que mai havien sentit, i que la Cantada que va sorgir d’aquella presentació seria capaç de reunir en aquest aplec anual una impressionant munió de persones, vingudes d’arreu del país i que les televisions, les ràdios i els diaris hi serien per donar testimoni als que no poden gaudir del plaer de viure-ho en directe.
Tampoc que ho celebraríem cantant algunes de les havaneres més populars sortides de les tavernes de Calella al Palau de la Música Catalana, un dels grans auditoris del món.
A tots els que sou aquí, moltes gràcies. Sense vosaltres l’esforç no hauria donat fruit.
Ara escolteu, canteu, gaudiu i feu part activa d’aquesta festa de la música i de la terra que tant estimeu.
Cançoner Palau.indd 3 6/9/16 9:39
Cançoner Palau.indd 4 6/9/16 9:39
SON DE L’HABANA
LA BARCA XICA4
YO TE DIRÉ 5
EL CAPITÀ6
VEINTE AÑOS7
ONADES DINS DEL COR8
ARJAU
L’AVI MÈLIU9
TAMARIU10
VEN Y VEN11
LLOP DE MAR12
LA PALOMA13
INDIRA FERRER I ANTONI MAS
MARINER DE TERRA ENDINS 14
LA VILA DEL PEIX FREGIT15
ROSINA16
COLORS (CARME)17
HABANERAS DE CARMEN18
ELS CREMATS
MARE VULL SER PESCADOR19
ALLÁ EN LA HABANA20
LA TAVERNA DEL VELL MERCANT21
HABANERAS DE LA HABANA22
CON TODA LA MAR DETRÁS23
PORT BO
TOTES SES DEIXADES SÓN PERDUDES
24
GOLONDRINAS YUCATECAS25
LOLA LA TAVERNERA26
LA CAÑA DULCE 27
LA GAVINA28
CANTS CONJUNTS
EL SALANC DE CALELLA29
LA BELLA LOLA30
EL MEU AVI31
Cançoner Palau.indd 5 6/9/16 9:39
Amb l’esclop d’un pescador
m’he fet una barca xica;
d’un llapis el pal major
i la vela més bonica
d’un retall de mocador.
El rems els he fet tallar
dels boixets d’una puntaire
i per a poder-la ancorar
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.
Amb l’ala d’un papalló
i una agulla de pinassa
faig la canya i el timó
per si a cas hi ha maregassa
no es posi gens al gairó.
La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret
per quan surti de pesquera
on només hi ha xanguet.
La meva barca és així
petita com una engruna,
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il•luminant-li el camí.
I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa,
vela inflada i remant fort,
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.
Tothom dirà: Déu n’hi do,
tanta pesca no s’explica,
tres unces del peix millor,
amb una barca tant xica
com l’esclop d’un pescador
LA BARCA XICA• 2 RAFAEL LLOP l JOSEP M. ROGLAN •
4SON DE L’HABANA
YO TE DIRÉ • 2E. LLOVET l J. HALPERN •
Cançoner Palau.indd 6 6/9/16 9:39
La meva barca és així
petita com una engruna,
i quan solqui el blau marí
tindrà la llum de la lluna
il•luminant-li el camí.
I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa,
vela inflada i remant fort,
tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort.
Tothom dirà: Déu n’hi do,
tanta pesca no s’explica,
tres unces del peix millor,
amb una barca tant xica
com l’esclop d’un pescador
YO TE DIRÉ • 2 E. LLOVET l J. HALPERN •
5SON DE L’HABANA
Yo te diré, por que mi canción
Te llama sin cesar,
Me falta tu risa, me faltan tus besos,
Me falta tu despertar.
Yo te diré, por que en mi canción
Se siente sin cesar,
Mi sangre latiendo en mi vida
Pidiendo que tu no te alejes más.
Cada vez que el viento pasa se lleva una flor,
Pienso que nunca más volverás mi amor.
No me abandones nunca al anochecer,
Que la luna sale tarde y me puedo perder.
Y así sabrás por que en mi canción,
Te llamo sin cesar,
Me faltan tus besos, me falta
Tu risa, me falta tu despertar.
Cançoner Palau.indd 7 6/9/16 9:39
Quan naveguis de bolina,
Sota el grop, orsant la nau.
Quan la boira sigui espessa
I el redós quedi llunyà.
Quan terregis entre lloses,
Perquè el vent és massa fort.
Quan el cel no té resposta
Llavors sabràs el que costa
Menar la nau fins a port
Que senzill ser capità
Quan el vent bufa de popa,
Quan no hi ha esculls a tocar,
Quan la pesca és generosa.
Que senzill ser capità
Sota estrelles i a coberta
Tot singlant per mar oberta
I amb la lluna de costat
Quan el far no sigui guia
Perquè no volen els déus.
Quan l’onada trenqui a sobre.
Quan et costi estar dempeus.
Quan la mar brami gelosa,
I tremoli tot el casc,
Quan la força sigui escassa,
Llavors sabràs quina traça
Li cal a un bon capità.
Que senzill ser capità…
Quan la mar dorm encalmada,
Quan Neptú fa migdiada,
Jo també sóc capità!!!
EL CAPITÀ• 2 CARLES CASANOVAS l ANTONI MAS •
6SON DE L’HABANA
VEINTE AÑOS • 2 G. ARAMBURU l M. T. VERA •
Cançoner Palau.indd 8 6/9/16 9:39
Quan el far no sigui guia
Perquè no volen els déus.
Quan l’onada trenqui a sobre.
Quan et costi estar dempeus.
Quan la mar brami gelosa,
I tremoli tot el casc,
Quan la força sigui escassa,
Llavors sabràs quina traça
Li cal a un bon capità.
Que senzill ser capità…
Quan la mar dorm encalmada,
Quan Neptú fa migdiada,
Jo també sóc capità!!!
VEINTE AÑOS• 2 G. ARAMBURU l M. T. VERA •
7SON DE L’HABANA
Que te importa que te ame
Si tu no me quieres ya.
El amor que ya ha pasado
No se debe recordar.
Fui la ilusión de tu vida,
Un día lejano ya.
Hoy represento el pasado,
No me puedo conformar.
Si las cosas que uno quiere
Se pudieran alcanzar,
Tu me quisieras lo mismo
Que veinte años atrás.
Con que tristeza miramos
A un amor que se nos va:
Es un pedazo del alma
Que se arranca sin piedad.
Cançoner Palau.indd 9 6/9/16 9:39
Les portes han tancat
A la vella taverna
El sostre s’ha impregnat
Del fum de les espelmes
I un retall d’havanera han guixat a la paret del darrera…
Parla de navegants,
De tresors i de somnis
De dames, capitans
I de pirates bornis
Temporals, nits serenes i
Dels cants de sirenes.
D’amors a cada port de l’escuma i la sal
D’onades dins del cor
Del bressol de l’albada
De mariners que es van enamorar
I dels que mai no van tornar.
De peixos argentats, del repòs de les cales
D’oceans imaginats
Dels records de l’havana
D’aiguardents, de gavines
I de veles al vent.
D’amors en cada port
De l’escuma i la sal
D’onades dins del cor
Del bressol de l’albada
De mariners que es van enamorar
I dels que mai no van tornar...
De tant que el mar els va estimar.
ONADES DINS DEL COR• 2 JOSEP ANDÚJAR l LLORENÇ FERNÁNDEZ •
8SON DE L’HABANA
L’AVI MÈLIU • 2 NARCISA OLIVER l JOSEP BASTONS •
Cançoner Palau.indd 10 6/9/16 9:39
De peixos argentats, del repòs de les cales
D’oceans imaginats
Dels records de l’havana
D’aiguardents, de gavines
I de veles al vent.
D’amors en cada port
De l’escuma i la sal
D’onades dins del cor
Del bressol de l’albada
De mariners que es van enamorar
I dels que mai no van tornar...
De tant que el mar els va estimar.
9ARJAU
L’AVI MÈLIU • 2 NARCISA OLIVER l JOSEP BASTONS •
A la platja del Port BoPoc a poc la mar va i vePerquè escolta unes cançonsI soroll no vol pas fer,Són cançons que van quedarEnterrades a la sorraI que ara van ressorgintAmb el vaivé de cada ona.
L’avi “Mèliu” està cantant!
La veu profunda, de singular mirada,Sempre en els llavis una tonada a punt;L’ànima és de totes les cantades.La mar ja ho sap. Recorda un temps que és lluny.Tothom espera amb ànsia s’arribadaTothom voldria tenir-lo per company.Una sirena se’n va cap a la platjaSeguint les belles cadències amb afany.
Cap a la postaEl sol se’n va,L’ànima nostraVol despertar.
La tarda calla,La mar també.Si cantes, “Mèliu”Jo cantaré.
Cançoner Palau.indd 11 6/9/16 9:39
TAMARIU• 2 NARCISA OLIVER l JOSEP BASTONS •
De l’horitzó la ratlla ben traçada
ja la teranyina daurada pel sol romp,
en terra és fosc, encara és matinada
i a les coves d’en Gispert, ja hi neix el sol.
Va a poc a poc, avança carregada,
les gavines, la segueixen amb gran vol.
la mar està molt quieta i és gelada,
l’aire marí ens promet un dia bo.
De la platja l’he vist arribar
i al silenci d’un matí d’estiu
he sentit els mariners cantar
una havanera, a Tamariu.
Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenguent els colors.
La gavina deixa son niu
i la mimosa obra ses flors.
La mar, les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu:
és aquell cant que surt del mar
que n’ets de bella, Tamariu!
10ARJAU
VEN Y VEN• 2l POPULAR •
Cançoner Palau.indd 12 6/9/16 9:39
TAMARIU• 2 NARCISA OLIVER l JOSEP BASTONS •
De l’horitzó la ratlla ben traçada
ja la teranyina daurada pel sol romp,
en terra és fosc, encara és matinada
i a les coves d’en Gispert, ja hi neix el sol.
Va a poc a poc, avança carregada,
les gavines, la segueixen amb gran vol.
la mar està molt quieta i és gelada,
l’aire marí ens promet un dia bo.
De la platja l’he vist arribar
i al silenci d’un matí d’estiu
he sentit els mariners cantar
una havanera, a Tamariu.
Quan neix el sol a Tamariu
de l’iris va prenguent els colors.
La gavina deixa son niu
i la mimosa obra ses flors.
La mar, les roques va besant,
el cor somnia un cant joliu:
és aquell cant que surt del mar
que n’ets de bella, Tamariu!
11ARJAU
VEN Y VEN• 2 l POPULAR •
Ven y ven, ven y ven, ven y ven, ven y ven.
Niña hechicera
De rostro agraciado
Dime si has amado
Alguna vez, por caridad.
Porque yo tengo
El alma tranquila
Dame vida mía
Un besito y nada más.
Ven, ven, ven adorada mujer
Ven, ven, ven, ven quiéreme con frenesí
Si, si ven adorada del alma
Que yo de amores
Hermosa niña voy a morir.
Sal hermosa a la ventana
Sal hermosa a la ventana por favor
Que a través de la ventana
Ves llegar al trovador.
Ven y ven, ven y ven, ven y ven, ven y ven.
Niña hechicera…
Cançoner Palau.indd 13 6/9/16 9:39
12ARJAU
LLOP DE MAR• 2 l RAMON CARRERAS •
Amb setanta anys a l’esquena
La pipa sempre a flor de llavi
Contemplant la nit serena
Vora la mar s’hi passeja un avi
Tota la vida gronxant per les ones
Amb son bastó caminant a l’atzar
Contemplant la nit serena
S’hi passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
Inflaven les veles del vell bergantí
Jo bo i aferrat al pal de meçana
Cridava ben fort “el mar és per mi!
I ara que ja és vell, i al vespre no marxa
Ja no va a la pesca, ja no té companys
Només va a passeig i enyora la xarxa
Camina feixuc pel pes de tants anys.
LA PALOMA• 2l SEBASTIÁN IRADIER •
Cuando salí de La Habana
válgame Dios,
una linda guachinanga
que en mí volvió.
Cuando salí de La Habana,
válgame Dios,
nadie supo mi tristeza
si no fui yo.
Si a tu ventana llega una paloma,
trátala con cariño que es mi persona.
Cuéntale mis amores, bien de mi vida,
corónala de flores que es cosa mía.
Ay ! chinita que sí,
Ay ! que dame tu amor,
Ay ! que vente conmigo, chinita,
a donde vivo yo.
Cançoner Palau.indd 14 6/9/16 9:39
13ARJAU
LLOP DE MAR• 2l RAMON CARRERAS •
Amb setanta anys a l’esquena
La pipa sempre a flor de llavi
Contemplant la nit serena
Vora la mar s’hi passeja un avi
Tota la vida gronxant per les ones
Amb son bastó caminant a l’atzar
Contemplant la nit serena
S’hi passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
Inflaven les veles del vell bergantí
Jo bo i aferrat al pal de meçana
Cridava ben fort “el mar és per mi!
I ara que ja és vell, i al vespre no marxa
Ja no va a la pesca, ja no té companys
Només va a passeig i enyora la xarxa
Camina feixuc pel pes de tants anys.
LA PALOMA• 2 l SEBASTIÁN IRADIER •
Cuando salí de La Habana
válgame Dios,
una linda guachinanga
que en mí volvió.
Cuando salí de La Habana,
válgame Dios,
nadie supo mi tristeza
si no fui yo.
Si a tu ventana llega una paloma,
trátala con cariño que es mi persona.
Cuéntale mis amores, bien de mi vida,
corónala de flores que es cosa mía.
Ay ! chinita que sí,
Ay ! que dame tu amor,
Ay ! que vente conmigo, chinita,
a donde vivo yo.
Si a tu ventana llega una paloma,
trátala con cariño que es mi persona.
Cuéntale mis amores, bien de mi vida,
corónala de flores que es cosa mía.
Ay! chinita que sí,
Ay! que dame tu amor,
Ay! que vente conmigo, chinita,
a donde vivo yo.
Ay! chinita que sí,
Ay! que dame tu amor,
Ay! que vente conmigo, chinita,
a donde vivo yo.
Cançoner Palau.indd 15 6/9/16 9:39
MARINER DE TERRA ENDINS • 2 NARCISA OLIVER l JOSEP BASTONS •
Vaig conèixer un vell pastorQue ses ovelles manavaCada jorn de sol a solI amb sa flauta acompanyatEixa tonada cantava:
Com serà el mar?Serà blau i gran com diuen,Serà veritat, que de nits és com la plata.Tothom qui el veuEs queda ple d’enyorança.Digue’m tu sol,Que vens d’una altre contrada,Has vist el mar?
Tota la vida he viscutAquí, del pla a la muntanya,I fer diners no he pogutPer veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un MediterràQue té un encís de donzella.Sé que hi ha barcos de velaSé que hi ha mar a Calella, On les ones van i venenAl compàs de l’havanera.
Però jo mai no he vist el mar!
14INDIRA FERRER I ANTONI MAS
Des del Port Bo, el migjorn, Amarat, porta el seu elixir
De salanc i de tonades, Que són joia d’un perfum fi.
A la vila del peix fregitS’hi fan pins que besen l’aigua,
El sol neix del seu sospirI la lluna de la plata.
Una sirena encantada,Al pastor jove i ardit,
Li fa perdre tot sentit.
L’aroma intens de cafèDóna cos a la paraula
Al Fraternal, sempre obert,Els artistes paren taula.
Pla que escriu un Quadern gris,Cuixart pinta dones blaves,
Candelaria, traços fins,Com les notes d’en Sirés,
I en Molines fa teatre.
LA VILA DEL PEIX FREGIT• 2 INDIRA FERRER l ANTONI MAS •
Cançoner Palau.indd 16 6/9/16 9:39
MARINER DE TERRA ENDINS • 2NARCISA OLIVER l JOSEP BASTONS •
Vaig conèixer un vell pastorQue ses ovelles manavaCada jorn de sol a solI amb sa flauta acompanyatEixa tonada cantava:
Com serà el mar?Serà blau i gran com diuen,Serà veritat, que de nits és com la plata.Tothom qui el veuEs queda ple d’enyorança.Digue’m tu sol,Que vens d’una altre contrada,Has vist el mar?
Tota la vida he viscutAquí, del pla a la muntanya,I fer diners no he pogutPer veure la costa llunyana.
Sé que hi ha un MediterràQue té un encís de donzella.Sé que hi ha barcos de velaSé que hi ha mar a Calella,On les ones van i venenAl compàs de l’havanera.
Però jo mai no he vist el mar!
Des del Port Bo, el migjorn, Amarat, porta el seu elixir
De salanc i de tonades, Que són joia d’un perfum fi.
A la vila del peix fregitS’hi fan pins que besen l’aigua,
El sol neix del seu sospirI la lluna de la plata.
Una sirena encantada,Al pastor jove i ardit,
Li fa perdre tot sentit.
L’aroma intens de cafèDóna cos a la paraula
Al Fraternal, sempre obert,Els artistes paren taula.
Pla que escriu un Quadern gris,Cuixart pinta dones blaves,
Candelaria, traços fins,Com les notes d’en Sirés,
I en Molines fa teatre.
La tramuntana pentinaAquell vell campanar retallat,Fent-li dringar l’arracada,Amb un so esquerdat de metall.
A la vila del peix fregitEnlluerna tant l’escataQue l’espina del neguitEs clava al cor del qui marxa.
Una sirena encantada,Al pastor jove i ardit,Li fa perdre tot sentit.
Pla que escriu un Quadern gris,Cuixart pinta dones blaves,Candelaria, traços fins,Com les notes d’en Sirés,I en Molines fa teatre.
Hi ha tertúlia al Fraternal,Peix fregit, voltant la taula.
LA VILA DEL PEIX FREGIT• 2 INDIRA FERRER l ANTONI MAS •
15INDIRA FERRER I ANTONI MAS
Cançoner Palau.indd 17 6/9/16 9:39
ROSINA • 2 l POPULAR •
Rosina de un verde palmar cantaba feliz,Un día dejó de cantar, dejó de reír.Y un guatemalo que estaba en un cafetalAnsioso le preguntó: “¿Quién te hizo penar?”Y entonces la flor contestóMirando hacia el mar: “Quien pierde su corazón ya no vuelve a amar,Y el mío se lo llevó, un rubio oficialDe un barco de Nueva York, que no volverá”
Si un marino gentilTe robó el corazónPara hacerte felizYo del mío haré dosSi me dices que sí.Y en un verde palmar, entre rosas y floresOtra vez mi canción brindaréCual himno al amor.
Rosina de un verde palmar, no sufras asíOlvida a ese rubio oficial y quiéreme a mí,Que amor con amor se olvida, ya lo verásMis besos y mis caricias te harán olvidar.Y entonces la flor contestó mirando hacia el mar:
“Quien pierde su corazón, ya no vuelve a amarY el mío se lo llevó un rubio oficialDe un barco de Nueva York, que no volverá”
Si un marino gentil...
16INDIRA FERRER I ANTONI MAS
Roig,
Com la cara que et queda
Quan vinc per darrera
I em poso a jugar.
Blanc,
Com la lluna que espia
La nostra follia
I el nostre besar.
Blau,
Com la mar sorollosa
Que amaga gelosa
El teu gemegar.
Verd,
Com l’estora de gespa
Que acotxa la festa
Del nostre estimar.
COLORS (CARME)• 2 INDIRA FERRER l ANTONI MAS •
Cançoner Palau.indd 18 6/9/16 9:39
ROSINA • 2 l POPULAR •
Roig,
Com la cara que et queda
Quan vinc per darrera
I em poso a jugar.
Blanc,
Com la lluna que espia
La nostra follia
I el nostre besar.
Blau,
Com la mar sorollosa
Que amaga gelosa
El teu gemegar.
Verd,
Com l’estora de gespa
Que acotxa la festa
Del nostre estimar.
Carme
Amb colors d’una vida
I un pinzell de mentida
Tu dibuixes l’amor.
Carme
Amb el to d’un somriure
I un pinzell de per riure
Tu em dibuixes el cor.
Carme
Vull ser el lli on hi pintes
Carme
El teu món de colors
Carme
Amb pinzells d’alegria
I un xic de fantasia
Jo et dibuixo un petó.
COLORS (CARME)• 2 INDIRA FERRER l ANTONI MAS •
17INDIRA FERRER I ANTONI MAS
Cançoner Palau.indd 19 6/9/16 9:39
HABANERAS DE CARMEN • 2 l GEORGES BIZET •
L’amour est un oiseau rebelleQue nul ne peut apprivoiser Et c’est bien en vain qu’on l’appelle S’il lui convient de refuser Rien n’y fait, menace ou prière L’un parle bien, l’autre se tait Et c’est l’autre que je préfère Il n’a rien dit; mais il me plaît
L’amour! L’amour! L’amour! L’amour! L’amour est enfant de Bohême Il n’a jamais, jamais connu de loi Si tu ne m’aime pas, je t’aime Si je t’aime, prend garde à toi! Si tu ne m’aime pas Si tu ne m’aime pas, je t’aime! Mais, si je t’aime Si je t’aime, prend garde à toi!
L’oiseau que tu croyais surprendre Battit de l’aile et s’envola L’amour est loin, tu peux l’attendre Tu ne l’attend plus, il est là! Tout autour de toi vite, vite Il vient, s’en va, puis il revient! Tu crois le tenir, il t’évite Tu crois l’éviter, il te tient!
L’amour, l’amour, l’amour, l’amour!
18INDIRA FERRER I ANTONI MAS
MARE VULL SER PESCADOR• 2l M. ANTÒNIA VILÀS •
Cançoner Palau.indd 20 6/9/16 9:39
HABANERAS DE CARMEN • 2l GEORGES BIZET •
19ELS CREMATS
MARE VULL SER PESCADOR• 2 l M. ANTÒNIA VILÀS •
A un poble de pescadorsEntre el mar i la muntanyaUna mare al seu fillLi inculcà que fora frare.A dalt d’un vell monestirUn jove vestit de frareTot contemplant el blau mar,Tot contemplant el blau mar,Així a sa mare li parla:“Mare vull ser pescador,No m’ho privis, dolça mare,Ja sé amb quanta buidorEt deixà la mort del pare.Mare vull ser pescador,Vull ser pescador i no frareQue sóc fill de pescadorI malgrat el teu dolorJo tinc les venes salades.Mare vull fer-me a la mar,Mare vull fer-me a la marI que em besin les onades”.A un poble de pescadorsDavant la verge del CarmePrega una mare amb fervorVeient la mar arrissada.Prega que torni el seu fillQue marxà amb la mar en calmaI mentre resa plorantEn aquell precís instantTorna el fill i així li parla:“Mare vull ser ...
Cançoner Palau.indd 21 6/9/16 9:39
20ELS CREMATS
LA TAVERNA DEL VELL MERCANT • 2l ENRIC FERRER •
Allá en La Habana cierta mulata, de un hombre blanco se enamoró...-¿Dígame usted lo que pasó?
Que la negrita muy zalamera a su bohío se lo llevó, y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor, llegó el marido de la mulata...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que el mulato se quiso vengar y un machete muy largo sacó, pero al ir a tirarse a matar, se paró... los miró... y se marchó.
Allá en La Habana, (bis) son muy dulces los besos de las cubanas.Allá en La Habana, (bis) pasan las mismas cosas, vidita mía, que aquí en España.
La mujercita que allá en La Habana a su marido le traicionó...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que al poco tiempo la mulatita de un marinero se encaprichó.Como el esposo ya se escamaba, en la bahía los esperó, y cuando se iban a dar un beso...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que al agüita los iba a tirar, cuando el hombre después se acordóque su negra no sabe nadar, se paró... los miró... y se marchó.
Allá en La Habana...
ALLÁ EN LA HABANA• 2 l POPULAR •
Cançoner Palau.indd 22 6/9/16 9:39
21ELS CREMATS
LA TAVERNA DEL VELL MERCANT • 2 l ENRIC FERRER •
Allá en La Habana cierta mulata, de un hombre blanco se enamoró...-¿Dígame usted lo que pasó?
Que la negrita muy zalamera a su bohío se lo llevó,y cuando estaban entusiasmados y se juraban eterno amor,llegó el marido de la mulata...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que el mulato se quiso vengar y un machete muy largo sacó,pero al ir a tirarse a matar, se paró... los miró... y se marchó.
Allá en La Habana, (bis) son muy dulces los besos de las cubanas.Allá en La Habana, (bis) pasan las mismas cosas, vidita mía,que aquí en España.
La mujercita que allá en La Habana a su marido le traicionó...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que al poco tiempo la mulatita de un marinero se encaprichó.Como el esposo ya se escamaba, en la bahía los esperó,y cuando se iban a dar un beso...
-¿Dígame usted lo que pasó?
Que al agüita los iba a tirar, cuando el hombre después se acordóque su negra no sabe nadar, se paró... los miró... y se marchó.
Allá en La Habana...
ALLÁ EN LA HABANA• 2l POPULAR •
Al fons d’aquesta tavernaHi ha una noia que t’està mirant, Té un mojito entremig dels llavis,És el tercer que s’ha demanat.
I al costat una cubanaPren el cremat mentres nem tocant,La menta i el gel refresquenLa taverna del vell mercant.
Ei!!! balla amb mi aquest ritme, L’havanera, el tango, un bon bolero i el son cubà.Ei!!! El ron ja fa efecte, és la medecina que aquesta nit et farà ballarPassa’m el teu mojito!Que jo et convidaré a un cremat! Ei!!! balla amb mi aquest ritme,L’havanera que a tu i a mi ens ha apropat.
Els músics fa “ratu” que cantenAmb el so una mica embriagat,Escolta bé en Xarly com toca Ses seues congues van tremolant
Demanem l’última rondaQue la nit ja s’està acabant,La guitarra ens marca el ritme ala taverna del vell Mercant.
Cançoner Palau.indd 23 6/9/16 9:39
22ELS CREMATS
HABANERAS DE LA HABANA• 2 l CARLOS CANO •
Rosa linda de mi vida, de Sanlúcar vengo yoPá cantarte esta habanera, debajo de tu balcónEn esta noche de estrellas, quiero entregarte mi amorAsómate a la ventana reina de mi corazón.
Habaneras de la Habana, madre que bonitas sonCuando bajan por la rampa, camino del Malecón La boca color guayaba, los ojos como el carbónCon el vaivén de la palma, metida en su corazón.
Como una flor, llegó el amorVino como naranja, se fue como limónSanta Bárbara bendita Malvalucas del tamborEspabila me este tango, que se me escapa el vaporQue se me escapa el vapor, santa Bárbara benditaY me voy a quedar mas negro que el carbón.(bis).
Calles de La Habana vieja Plaza de la CatedralCastillitos de la fuerza donde los poetas vanCon sus ventanas azules y su patio colonialAlzadas como cometas mirando el telón del mar.
Caminitos de ida y vuelta venga usted pacá
Vaya usted pallá, llamando de puerta en puerta¿Dónde mi conga estará? Estará en las bodegonasCon su vara de bambú, sentada en su butaconaPerdida en el mar azul.
Como una flor…
CON TODA LA MAR DETRÁS • 2 l PATXI ANDIÓN •
Sólo el tiene el derecho de tutearle a la mar.
Le parieron mar adentro y se le quedó la sal,
Lamiéndole los orígenes, enseñándole el cantar
Que interpreta en la cubierta el furor del vendaval.
Treinta y seis y el treinta y siete,
Que salieron a la mar
Una mañana de Marzo, poco antes de clarear.
Trabajadores del agua, que no se saben marear.
Masculinos, como el viento, bruñidos de temporal.
Mirad, ahí van, mirad, ahí van,
Los que en tierra firme no saben andar.
Que beben vino y no saben nadar,
Porque el destino no les quiso enseñar.
Miradles bien. Miradles bien.
Son treinta y siete y antes eran cien.
Son orgullosos, son gente de fe.
Eran pescadores, antes de nacer.
Se levantó la arbolada sin quererlos avisar
Y en el primer golpe de agua comenzaron a zozobrar.
El piloto está borracho y le tienen que amarrar.
Naufragaron despacio, como intentando esperar.
Cançoner Palau.indd 24 6/9/16 9:39
HABANERAS DE LA HABANA• 2l CARLOS CANO •
23ELS CREMATS
CON TODA LA MAR DETRÁS • 2 l PATXI ANDIÓN •
Sólo el tiene el derecho de tutearle a la mar.
Le parieron mar adentro y se le quedó la sal,
Lamiéndole los orígenes, enseñándole el cantar
Que interpreta en la cubierta el furor del vendaval.
Treinta y seis y el treinta y siete,
Que salieron a la mar
Una mañana de Marzo, poco antes de clarear.
Trabajadores del agua, que no se saben marear.
Masculinos, como el viento, bruñidos de temporal.
Mirad, ahí van, mirad, ahí van,
Los que en tierra firme no saben andar.
Que beben vino y no saben nadar,
Porque el destino no les quiso enseñar.
Miradles bien. Miradles bien.
Son treinta y siete y antes eran cien.
Son orgullosos, son gente de fe.
Eran pescadores, antes de nacer.
Se levantó la arbolada sin quererlos avisar
Y en el primer golpe de agua comenzaron a zozobrar.
El piloto está borracho y le tienen que amarrar.
Naufragaron despacio, como intentando esperar.
Sólo el piloto ha quedado para poderlo contar.
Desde ese día borracho, ya nunca sale a la mar.
Y no hay suficiente vino, para comprarle la sed.
Y busca un verdugo amigo, y nadie lo quiere ser.
Mirad, ahí va, mirad, ahí va,
El que en tierra firme no sabe andar.
Que bebe vino y no sabe nadar,
Porque el destino no le quiso enseñar.
Miradle bien. Miradle bien.
Eran treinta y siete y sólo queda él.
Es orgulloso, es hombre de fe.
Era pescador, antes de nacer.
Que nadie levante un vaso
Que nadie se atreva a hablar.
Que está pasando un marino
Que está pasando un borracho.
Con toda la mar detrás.
Cançoner Palau.indd 25 6/9/16 9:39
24PORT BO
TOTES SES DEIXADES SÓN PERDUDES • 2 CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
Recorda amic que sempre perdrem ses deixades.
No perdis cap deixada que dugui el teu nom.
El temps, ni té destorb, ni escolta.
Arriba, passa prest. No torna.
El temps no espera mai ningú
Ni corre més del que corre.
El temps no té amics ni té atur,
No estima ningú ni té paciència.
Els capritxos a la nostra edat,
Són emergències.
Fa massa fred, un altre dia.
Estic cansat, avui no vindré.
Tinc molta son, em dormiria.
Fa vent de mar, em refredaré.
Tinc mal de cap, deixem-ho córrer.
Sembla que plou, salparem demà.
Saps que totes ses deixades
Són perdudes,
Com el temps, no han de tornar.
Company cal pujar al tren quan passa.
Potser el que ve demà no para.
Demà qui sap si arribarà.
L’ahir ja ha fruït, l’avui mana.
Que el temps no té amics ni té atur,
No estima ningú ni té paciència.
Els capritxos a la nostra edat,
Són emergències.
Fa massa fred, un altre dia...
Saps que totes ses deixades
Són perdudes,
Com el temps, no han de tornar.
Saps que totes ses deixades
Són perdudes,
Mai no deixis d’estimar.
GOLONDRINAS YUCATECAS • 2 LUIS ROSADO l RICARDO PALMERÍN •
Cançoner Palau.indd 26 6/9/16 9:39
TOTES SES DEIXADES SÓN PERDUDES • 2CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
Company cal pujar al tren quan passa.
Potser el que ve demà no para.
Demà qui sap si arribarà.
L’ahir ja ha fruït, l’avui mana.
Que el temps no té amics ni té atur,
No estima ningú ni té paciència.
Els capritxos a la nostra edat,
Són emergències.
Fa massa fred, un altre dia...
Saps que totes ses deixades
Són perdudes,
Com el temps, no han de tornar.
Saps que totes ses deixades
Són perdudes,
Mai no deixis d’estimar.
GOLONDRINAS YUCATECAS • 2 LUIS ROSADO l RICARDO PALMERÍN •
25PORT BO
Vinieron en tardes serenas de estío,
Cruzando los mares con vuelo veloz,
En tibios aleros formaron sus nidos,
Sus nidos formaron piando de amor.
Qué blancos sus pechos!, sus alas, ¡qué inquietas,
Qué inquietas y leves abriéndose en cruz!
Y cómo alegraban las tardes aquellas,
Las tardes aquellas bañadas en luz.
Así en la montaña jovial de mi vida
Vinieron en alas de la juventud,
Amores y ensueños como golondrinas,
Como golondrinas bañadas en luz.
Mas trajo el invierno su niebla sombría.
La rubia mañana llorosa se fue.
Se fueron los sueños y las golondrinas,
Y las golondrinas se fueron también.
Cançoner Palau.indd 27 6/9/16 9:39
LOLA LA TAVERNERA • 2 CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
26PORT BO
Ja de negra nit buscant aixopluc entra a la taverna. El vent i la pluja van malmenant dies de tardor.Mariner jove, tibat i fort, amb fulard negre lligat al coll, alt, roda-soques, perdonavides i adulador.
Corre, Lola, posa’m un got de vi i et cantaré una cançó.
I mentre li canta una havanera amb la guitarra, ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla,i mirant coqueta, pica l’ullet al noi de Calella, gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.
El teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella, jo t’estimaré fins la fi dels temps, si tu vols ser meva.I la bella Lola llença el davantal, mans a la cintura, balla amb soltura pel seu amant.
I com cada vespre la tavernera encisadora espera el galant que com cada nit l’ha d’enamorar.Amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit, cançons de Cuba, cants de mulates i blau marí.
Corre Lola, posa’m un got de vi,i canto tota la nit.
I mentre li canta...
Estando yo una mañana
Triste y lloroso
Mirando al mar,
Me encontré con una mulata
Que me mostraba su delantal (bis)
Yo la miraba, yo la miraba
Y me sonreía
Y al mismo tiempo y al mismo tiempo
Yo le decía:
Sal mulatita, salte del mar,
Que a mi me gusta
Que a mi me encanta
Que a mi me gusta
Tu delantal.
LA CAÑA DULCE• 2l POPULAR •
Cançoner Palau.indd 28 6/9/16 9:39
LOLA LA TAVERNERA • 2CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
Estando yo una mañana
Triste y lloroso
Mirando al mar,
Me encontré con una mulata
Que me mostraba su delantal (bis)
Yo la miraba, yo la miraba
Y me sonreía
Y al mismo tiempo y al mismo tiempo
Yo le decía:
Sal mulatita, salte del mar,
Que a mi me gusta
Que a mi me encanta
Que a mi me gusta
Tu delantal.
Sus ojos eran azules
Como las olas
Del mar de amor
Y su cinturita curvada
Como la caña del pescador (bis)
Quiéreme niña quiéreme niña
Quiéreme siempre.
Quiéreme tanto, quiéreme tanto
Como te quiero
Y a cambio de eso yo te daré
La caña dulce
La dulce caña
La caña dulce
Y el buen café
LA CAÑA DULCE • 2 l POPULAR •
27PORT BO
Cançoner Palau.indd 29 6/9/16 9:39
28PORT BO
Oh gavina voladora
que volteges sobre el mar
i al pas del vent mar enfora
vas volant fins arribar
a la platja solellada
platja de dolços records
on dia i nit hi fa estada
la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola
prop la quieta anada,
dont-li la besada
que li envio més fervent,
digues-li que sento
dolça melangia
i que penso en ella
en tot moment.
Oh si igual que tu gavina
el mar pogués jo travessar,
fins arribar a la platja
on tant dolç és recordar
i veure la imatge bruna
amb un suau despertar
de la nina que entre somnis
és tant grat d’acariciar.
Quan la vegis sola...
LA GAVINA • 2 l FREDERIC SIRÉS •
29CANTS CONJUNTS
SALANC DE CALELLA • 2CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
Cantàvem a la taverna
entre fum i gots de vi,
i entre notes, acords i gresca
s’endevinava lo teu encís.
Un llibre fou la guspira,
nostàlgic cant mariner.
Joiosa nit d’havaneres,
del teu salanc en som presoners.
Les voltes,
velles guardianes
geloses i ufanes,
vetllen el teu cant.
Les barques,
faran sentinella
guarnint sota estrelles
tot el teu encant.
Cançoner Palau.indd 30 6/9/16 9:39
Oh gavina voladora
que volteges sobre el mar
i al pas del vent mar enfora
vas volant fins arribar
a la platja solellada
platja de dolços records
on dia i nit hi fa estada
la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola
prop la quieta anada,
dont-li la besada
que li envio més fervent,
digues-li que sento
dolça melangia
i que penso en ella
en tot moment.
Oh si igual que tu gavina
el mar pogués jo travessar,
fins arribar a la platja
on tant dolç és recordar
i veure la imatge bruna
amb un suau despertar
de la nina que entre somnis
és tant grat d’acariciar.
Quan la vegis sola...
LA GAVINA • 2l FREDERIC SIRÉS •
29CANTS CONJUNTS
SALANC DE CALELLA • 2 CARLES CASANOVAS l JOSEP BASTONS •
Cantàvem a la taverna
entre fum i gots de vi,
i entre notes, acords i gresca
s’endevinava lo teu encís.
Un llibre fou la guspira,
nostàlgic cant mariner.
Joiosa nit d’havaneres,
del teu salanc en som presoners.
Les voltes,
velles guardianes
geloses i ufanes,
vetllen el teu cant.
Les barques,
faran sentinella
guarnint sota estrelles
tot el teu encant.
Gloriosos cantaires
et feren bressol,
amb veus delicades
banyades d’alcohol.
Calella,
cinquanta trobades,
cinquanta cantades,
t’han fet la més gran.
Calella, bressol del salanc.
Cançoner Palau.indd 31 6/9/16 9:39
25CANTS CONJUNTS
LA BELLA LOLA• 2 l POPULAR •
Después de un año de no ver tierra,
porque la guerra me lo impidió,
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón...
Cuando en la playa la bella Lola,
su larga cola luciendo va,
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compás.
¡Ay! que placer, sentía yo,
cuando en la playa sacó el pañuelo
y me saludó, pero después,
llegó hacia mí,
me dio un abrazo y en aquel lazo
creí morir...
¡Ay! que placer, sentía yo,...
La cubanita lloraba triste,
de verse sola y en alta mar,
y el marinero la consolaba:
no llores Lola, no llores más.
¡Ay! que placer, sentía yo...
EL MEU AVI• 2 l J. L. ORTEGA MONASTERIO •
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Catalán”, el millor
barco de guerra
de la flota d’Ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts
a Palafrugell...
Quan el “Catalán” sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra, solien cantar,
solien cantar: Visca Catalunya!
Visca el ”Catalán”!...
26CANTS CONJUNTS
Cançoner Palau.indd 32 6/9/16 9:39
LA BELLA LOLA• 2l POPULAR •
Después de un año de no ver tierra,
porque la guerra me lo impidió,
me fui al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón...
Cuando en la playa la bella Lola,
su larga cola luciendo va,
los marineros se vuelven locos
y hasta el piloto pierde el compás.
¡Ay! que placer, sentía yo,
cuando en la playa sacó el pañuelo
y me saludó, pero después,
llegó hacia mí,
me dio un abrazo y en aquel lazo
creí morir...
¡Ay! que placer, sentía yo,...
La cubanita lloraba triste,
de verse sola y en alta mar,
y el marinero la consolaba:
no llores Lola, no llores más.
¡Ay! que placer, sentía yo...
EL MEU AVI• 2 l J. L. ORTEGA MONASTERIO •
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Catalán”, el millor
barco de guerra
de la flota d’Ultramar.
El timoner i el nostramo i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts
a Palafrugell...
Quan el “Catalán” sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans a la guitarra, solien cantar,
solien cantar: Visca Catalunya!
Visca el ”Catalán”!...
Arribaren temps de guerres,
de perfídies i traïcions
en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I el mariners de Calella,
el meu avi enmig de tots,
varen morir a coberta, varen morir
al peu del canó!
Quan el “Catalán” sortia a la mar,
cridava el meu avi:
apa nois que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, no varen tornar
tingueren la culpa
els americans...
26CANTS CONJUNTS
Cançoner Palau.indd 33 6/9/16 9:39
www.havanerescalella.cat • tel. 972 300 228
Cançoner Palau.indd 34 6/9/16 9:39
www.havanerescalella.cat • tel. 972 300 228
Organitzen
Col·laboren
Cantadad’havaneresde Calella de Palafrugell
Cançoner Palau.indd 35 6/9/16 9:39
Cançoner Palau.indd 36 6/9/16 9:39
