C mping La Ballena Alegre_Camacho-Tugores

download C mping La Ballena Alegre_Camacho-Tugores

of 10

  • date post

    16-Oct-2014
  • Category

    Documents

  • view

    45
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of C mping La Ballena Alegre_Camacho-Tugores

1

NDEX

INTRODUCCI

3

CONCEPTE I OPRIGEN

3

TIPUS I EVOLUCI

4

CONTEXT HISTRIC

5

LA BALLENA ALEGRE

6

EL CMPING A LACTUALITAT: LBAII

8

REFLEXIONS

9

BIBLIOGRAFIA

10 2

INTRODUCCI En aquest article volem explicar el concepte del cmping. Quin s el seu motiu dorigen i a on sesdev, quines formes t, quina evoluci ha sofert i si sha transgredit amb el temps. Al mateix temps analitzarem lexemple del cmping la Ballena Alegre, de larquitecte Francesc Mitjans, interessant en el concepte verge del lloc, una pineda de la costa de Castelldefels, una organitzaci poc intervencionista i un disseny funcional amb economia de materials. Ho contextualitzarem analitzant el moment a Espanya i Catalunya i finalitzarem amb una conclusi crtica del model de cmping actual, quines llions podrem extreure per a un nou model turstic i urbanstic?

CONCEPTE I OPRIGEN De langls acampar, el verb respon a lacci dinstallar-se al camp, a la natura o a lexterior11, per fer-hi nit o per viure-hi. La paraula cmping sassocia a una activitat recreacional exercida per la classe mitjana. Va sorgir a finals del segle XIX i va tenir la seva eclosi a principis del segle XX 2 grcies a Thomas Hiram Holding (1844 1930), un sastre viatjant britnic, el qual sel considera el fundador del cmping modern amb el llibre The Campers Handbook el 1908, i com a fundador de lassociaci de campistes, ( actual Club del Camping I Caravanning). Per si ens remetem a un hipottic origen veiem que lacampar s una activitat intrnseca de la naturalesa humana, i que des dels prehistrics els poblats nmades ja ho exercien com a llar temporal, a la recerca daliments i acompanyant els ramats. Tot i el posterior sedentarisme provocat per lagricultura i la pesca, molts pobles han continuat1 2 Fig. A Fig. B

Fig. A

Fig. B 3

sent-ho. Ens referim a la cultura Beduna (sia), la Gitana (Europa), la Tuareg sahrau (frica) o la Chichimeca mexicana (Amrica).

TIPUS I EVOLUCI El moviment hippie va reivindicar cultures com els poblats indgenes dels EE.UU pel fet de parofitar per viure i respectar la natura, i tenia el campament com a modus vivendi, lloc de manifestaci i de congregaci. Parallelament, shan establert tpics pejoratius a sectors socials pobres com els White Trash dels EE.UU,3 que viuen duna forma fora del com, en campaments i caravanes. Els tipus de formes de campaments van en funci de lentorn i de la cultura qui la practica. Els Igls al Pol Nord, els tipis indians, les Haimes saharauis4 o les Roulottes franceses. Els tipus de cmping van en funci de la mida de la zona i de lentorn natural. Sha convertit en una activitat homogenetzada al sector desenvolupat, bipolaritzada en dues formes: la tenda i el camping-car. Un tercer element distorsionador s el Bungalow5. Una forma de casa tpica del nord dAmrica i Australia que no t res a veure amb lactivitat del cmping pel seu carcter sedentari i que sha banalitzat en forma de cabanes en srie. Trobem tamb el Backpacking, una varietat mbil dacampada amb tendes. Al nord dEuropa lactivitat s una mica diferent. Hi ha pasos com Sussa ms arrelats a seu entorn natural, on el cmping com activitat ldica s molt popular. A la zona dels Alps i altres parcs naturals el fet dacampar s senzill, itinerant i respectus amb el lloc. Sexploten parts del territori, rius, muntanyes, balnearis per integrats al lloc, sense transgredir al fet que cmping s una activitat, no un lloc. Fins i tot distingim campament per a anomenar campaments de crisis humanitries, Creu roja, acampades per manifestar-se etc.3 4 5 Fig. C Fig. D Fig. E

Fig. C

Fig. D 4

CONTEXT HISTRIC Sempre havem considerat aquella taca verd, el pinar, com un lloc idllic, no per conservar una suposada natura verge sin per tot el contrari: idllic per haver pogut absorbir uns usos ldics i residencials, unes possibilitats dhabitar que la ciutat no ens ofereix. (...) Lesperit daquella arquitectura dels anys cinquanta i seixanta que tant ens agradava. La Ballena Alegre, sobre tot, semblava anunciar que el mn un mn fora de la continutat- acabava de comenar i shavia de celebrar. Volem pensar que tot aix, i ms, existia encara per creiem veure un temps que ja no era, potser mai havia arribat a ser o, segurament, noms shavia anunciat en forma de reclams, de llums en una carretera tecnicolor, de platja amb olor a pi creuada per lestrpit constant dels avions.6 El descans, dret dels treballadors i solucions pel turisme de masses. A partir dels anys 30 sorgeix la idea de que el descans s un dret dels treballadors i les vacances es legalitzen. En aquest moment es projecten les anomenades ciutats del reps i vacances, tant des dels moviments desquerres com de dretes. Des de laltra postura poltica, el moviment GATCPAC va projectar La Ciutat del Reps i les Vacances, en la zona costera del Baix Llobregat, amb banys, esports i cinema a laire lliure. Incls van projectar La Caseta Desmontable, ideal per estances curtes. Per amb el comenament de la Guerra Civil, aquest projecte no es va poder realitzar. En els anys 50 i 60 el turisme ja havia esdevingut en un fenomen de masses. Esl arquitectes donen respostes a aquest fet amb diverses solucions. Hi ha els que sinclinen per respectar el paisatge, com Josep6 Jordi Bernad. Quaderns dArquitectura i Urbanisme n195

Fig. E

Fig. F 5

Antoni Coderch, lleugerament isnpirat pels projectes de Le Corbusier de finals dels anys 40, i daltres que trenquen amb el racionalisme reinventant la kabash, com Georges Candiilis, molt preocupat tamb per lespai pblic i inventor del mdul porttil Living.7 Jean Balladur proposa immobles en forma de pirmide o Francisco J. Barba Corsini sinspira en larquitectura de la regi per crear un poblet de vacances daparena de poblat de pescadors. Altes experincies singulars sn el Club Med a Cadaqus o el cmping de La Ballena Alegre a Viladecans, referent en larquitectura de cmpings.

CMPING LA BALLENA ALEGRE El cmping est ubicat en la pineda litoral de Delta del Llobregat, un paisatge completament pla entre la carretera i la platja de Viladecans. Durant els anys 30, aquest litoral constitua lemplaament de la futura Ciutat del Reps i Vacanes del GATCPAC i Le Corbusier. Constitueix un conjunt dinstallacions disseminades en la zona de bosc compresa entre lautopista i la platja per un aprofitament econmic provisional del terreny en espera dun desenvolupament urbanstic del sector. Les installacions es troben agrupades en dos sectors, corresponents a dos finques adjacents, tot i que enllaades entre si. El programa caracteritza per la seva fludesa i es va desenvolupar en dos etapes principals. Mentre que el primer sector ( zona A) presenta un nucli nic constitut per un bar-restaurant (amb la seva cuina i magatzems), tendes i serveis de perruqueria, sanitaris, depsit daiges, bungalows i vivenda del director; el segon ( zona B) est format per varis nuclis de serveis dispersos: 1) El nucli comercial dentrada, amb la seva recepci, supermercat, magatzems, transformador i torre elevada de depsits, a ms dun altre7 Fig. F

Vista area del cmping La Ballena Alegre

Plnol general del cmping 6

pavell de mercat i articles de no alimentaci, llibreria, material fotogrfic, teles, etc.; 2) el nucli recreatiu prxim al mar, disposa de restaurant i cafeteria amb les seves cuines, servei de bugaderia per als campistes i lavabos; i 3) diversos elements secundaris, a mitja profunditat, constituts per sanitaris, lavabos i dutxes. Aix, a part de les dutxes8 al costat de la platja, construdes desenvolupant unes propostes anteriors de larquitecte Ramon Tort. A part del restaurant gran amb terrassa accessible, totes les construccions estan cobertes amb fibrociment o sn amb volta. Els materials bsics utilitzats sn fibrociment vist Durisol sense tractament, ma vist i elements cermics naturals o encalats. Les torres dels depsits, concebudes com elements verticals destacats, es situen estratgicament en les zones A i B amb fins publicitaris. El conjunt s elemental, com correspon a la seva destinaci, amb lespecial atractiu de la bellesa del seu emplaament. El criteri ms important ha estat concebre el cmping com si fos una petita ciutat de vivendes efmeres amb una srie de nuclis edificats que organitzen territorialment lactivitat dels campistes: un nucli dentrada, un altre nucli vora la mar, altres dos nuclis secundaris a mitja profunditat, i un altre nucli ms compacte situat a la segona finca. Actualment la installaci ha deixat de funcionar al estar afectada per lampliaci de lAeroport dEl Prat de Llobregat.

Fig. G

8

Fig. G

De dreta a esquerra i de dalt a baix: bar-restaurant, pas cobert, cuines, restaurant 7

EL CMPING A LACTUALITAT: LBAII Avui en dia hem adaptat el significant amb el cmping com a lloc on acampar (campground en angls), com a resort de vacances on poder collocar la nostra tenda, la nostra caravana o dormir en un bungalow. Al sud dEuropa aquesta activitat queda ermada pel massiu seguiment i per la oportunitat barata com a lloc de vacances, proper a la platja o a zones muntanyoses. Es converteix doncs en mbits privats, introvertits i molts cops exclusius, que no participen del potencial del lloc i que moltes vegades noms responen a un allotjament i uns serveis econmics. Varien en funci del preu i es classifiquen amb el distintiu destrella segons els serveis. Poden incloure fins i tot parcs aqutics i camps de golf. La Ballena Alegre II s el paradigma contrari al seu pare i predecessor LBA de Francesc Mitjans. Est situat a la badia de lAlt Empord, a 5km de lEscala. Simplanta en el marge estre entre la carretera de lEscala a Sant Pere Pescador i primera lnea de platja. Sorganitza a partir dun centre neurlgic amb un nic accs rodat que cont serveis de restaurant, farmcia, zona despectacles oci, lloguer de material etc. Exter