1

2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 3

CONCEPTE I OPRIGEN 3

TIPUS I EVOLUCIÓ 4

CONTEXT HISTÒRIC 5

LA BALLENA ALEGRE 6

EL CÀMPING A L’ACTUALITAT: LBAII 8

REFLEXIONS 9

BIBLIOGRAFIA 10

3

INTRODUCCIÓ

En aquest article volem explicar el concepte del càmping. Quin és el seu motiu d’origen i a on s’esdevé, quines formes té, quina evolu-ció ha sofert i si s’ha transgredit amb el temps. Al mateix temps analit-zarem l’exemple del càmping la Ballena Alegre, de l’arquitecte Francesc Mitjans, interessant en el concepte verge del lloc, una pineda de la costa de Castelldefels, una organització poc intervencionista i un disseny fun-cional amb economia de materials. Ho contextualitzarem analitzant el moment a Espanya i Catalunya i finalitzarem amb una conclusió crítica del model de càmping actual, quines lliçons podríem extreure per a un nou model turístic i urbanístic?

CONCEPTE I OPRIGEN

De l’anglès acampar, el verb respon a l’acció d’instal·lar-se al camp, a la natura o a l’exterior11, per fer-hi nit o per viure-hi. La paraula càmping s’associa a una activitat recreacional exercida per la classe mitjana. Va sorgir a finals del segle XIX i va tenir la seva eclosió a prin-cipis del segle XX 2 gràcies a Thomas Hiram Holding (1844 – 1930), un sastre viatjant britànic, el qual se’l considera el fundador del càmping modern amb el llibre The Camper’s Handbook el 1908, i com a funda-dor de l’associació de campistes, ( actual Club del Camping I Caravan-ning). Però si ens remetem a un hipotètic origen veiem que l’acampar és una activitat intrínseca de la naturalesa humana, i que des dels pre-històrics els poblats nòmades ja ho exercien com a llar temporal, a la recerca d’aliments i acompanyant els ramats. Tot i el posterior seden-tarisme provocat per l’agricultura i la pesca, molts pobles han continuat

1 Fig. A2 Fig. B

Fig. A

Fig. B

4

sent-ho. Ens referim a la cultura Beduïna (Àsia), la Gitana (Europa), la Tuareg sahrauí (Àfrica) o la Chichimeca mexicana (Amèrica).

TIPUS I EVOLUCIÓ

El moviment hippie va reivindicar cultures com els poblats in-dígenes dels EE.UU pel fet de parofitar per viure i respectar la natura, i tenia el campament com a modus vivendi, lloc de manifestació i de congregació. Paral·lelament, s’han establert tòpics pejoratius a sectors socials pobres com els White Trash dels EE.UU,3 que viuen d’una forma fora del comú, en campaments i caravanes. Els tipus de formes de campaments van en funció de l’entorn i de la cultura qui la practica. Els Iglús al Pol Nord, els tipis indians, les Haimes saharauis4 o les Roulottes franceses. Els tipus de càmping van en funció de la mida de la zona i de l’entorn natural. S’ha convertit en una activitat homogeneïtzada al sector desenvolupat, bipolaritzada en dues formes: la tenda i el camping-car. Un tercer element distorsionador és el Bungalow5. Una forma de casa típica del nord d’Amèrica i Australia que no té res a veure amb l’activitat del càmping pel seu caràcter sedentari i que s’ha banalitzat en forma de cabanes en sèrie. Trobem també el Backpacking, una varietat mòbil d’acampada amb tendes. Al nord d’Europa l’activitat és una mica diferent. Hi ha països com Suïssa més arrelats a seu entorn natural, on el càmping com ac-tivitat lúdica és molt popular. A la zona dels Alps i altres parcs naturals el fet d’acampar és senzill, itinerant i respectuós amb el lloc. S’exploten parts del territori, rius, muntanyes, balnearis però integrats al lloc, sense transgredir al fet que càmping és una activitat, no un lloc. Fins i tot dis-tingim campament per a anomenar campaments de crisis humanitàries, Creu roja, acampades per manifestar-se etc.

3 Fig. C4 Fig. D5 Fig. E

Fig. C

Fig. D

5

CONTEXT HISTÒRIC

“Sempre havíem considerat aquella taca verd, el pinar, com un lloc idíl·lic, no per conservar una suposada natura verge sinó per tot el contrari: idíl·lic per haver pogut absorbir uns usos lúdics i residencials, unes possibilitats d’habitar que la ciutat no ens ofereix. (...) L’esperit d’aquella arquitectura dels anys cinquanta i seixanta que tant ens agra-dava. La Ballena Alegre, sobre tot, semblava anunciar que el món –un món fora de la continuïtat- acabava de començar i s’havia de celebrar. Volíem pensar que tot això, i més, existia encara però creiem veure un temps que ja no era, potser mai havia arribat a ser o, segura-ment, només s’havia anunciat en forma de reclams, de llums en una carretera tecnicolor, de platja amb olor a pi creuada per l’estrèpit con-stant dels avions.”6

El descans, dret dels treballadors i solucions pel turisme de masses.

A partir dels anys 30 sorgeix la idea de que el descans és un dret dels treballadors i les vacances es legalitzen. En aquest moment es projecten les anomenades “ciutats del repòs i vacances”, tant des dels moviments d’esquerres com de dretes. Des de l’altra postura política, el moviment GATCPAC va pro-jectar La Ciutat del Repòs i les Vacances, en la zona costera del Baix Llobregat, amb banys, esports i cinema a l’aire lliure. Inclús van projectar “La Caseta Desmontable”, ideal per estances curtes. Però amb el començament de la Guerra Civil, aquest projecte no es va poder realitzar.

En els anys 50 i 60 el turisme ja havia esdevingut en un fenomen de masses. Esl arquitectes donen respostes a aquest fet amb diverses solucions. Hi ha els que s’inclinen per respectar el paisatge, com Josep

6 Jordi Bernadó. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme nº195

Fig. E

Fig. F

6

Antoni Coderch, lleugerament isnpirat pels projectes de Le Corbusier de finals dels anys 40, i d’altres que trenquen amb el racionalisme reinvent-ant la kabash, com Georges Candiilis, molt preocupat també per l’espai públic i inventor del mòdul portàtil Living.7

Jean Balladur proposa immobles en forma de piràmide o Fran-cisco J. Barba Corsini s’inspira en l’arquitectura de la regió per crear un “poblet de vacances” d’aparença de poblat de pescadors. Altes experiències singulars són el Club Med a Cadaqués o el càmping de La Ballena Alegre a Viladecans, referent en l’arquitectura de càmpings.

CÀMPING LA BALLENA ALEGRE

El càmping està ubicat en la pineda litoral de Delta del Llo-bregat, un paisatge completament pla entre la carretera i la platja de Viladecans. Durant els anys 30, aquest litoral constituïa l’emplaçament de la futura Ciutat del Repós i Vacançes del GATCPAC i Le Corbusier.

Constitueix un conjunt d’instal·lacions disseminades en la zona de bosc compresa entre l’autopista i la platja per un aprofitament econòmic provisional del terreny en espera d’un desenvolupament ur-banístic del sector. Les instal·lacions es troben agrupades en dos sec-tors, corresponents a dos finques adjacents, tot i que enllaçades entre si. El programa caracteritza per la seva fluïdesa i es va desenvolupar en dos etapes principals. Mentre que el primer sector ( zona A) presenta un nu-cli únic constituït per un bar-restaurant (amb la seva cuina i magatzems), tendes i serveis de perruqueria, sanitaris, depòsit d’aigües, bungalows i vivenda del director; el segon ( zona B) està format per varis nuclis de serveis dispersos: 1) El nucli comercial d’entrada, amb la seva recepció, supermercat, magatzems, transformador i torre elevada de depòsits, a més d’un altre

7 Fig. F

Vista aérea del càmping La Ballena Alegre

Plànol general del càmping

7

pavelló de mercat i articles de no alimentació, llibreria, material fotogràf-ic, teles, etc.; 2) el nucli recreatiu pròxim al mar, disposa de restaurant i cafeteria amb les seves cuines, servei de bugaderia per als camp-istes i lavabos; i 3) diversos elements secundaris, a mitja profunditat, constituïts per sanitaris, lavabos i dutxes. Això, a part de les dutxes8 al costat de la platja, construïdes desenvolupant unes propostes anteriors de l’arquitecte Ramon Tort. A part del restaurant gran amb terrassa accessible, totes les construccions estan cobertes amb fibrociment o són amb volta. Els ma-terials bàsics utilitzats són fibrociment vist “Durisol” sense tractament, maó vist i elements ceràmics naturals o encalçats. Les torres dels depòsits, concebudes com elements verticals destacats, es situen estratègicament en les zones A i B amb fins publici-taris. El conjunt és elemental, com correspon a la seva destinació, amb l’especial atractiu de la bellesa del seu emplaçament.

El criteri més important ha estat concebre el càmping com si fos una petita ciutat de vivendes efímeres amb una sèrie de nuclis edificats que organitzen territorialment l’activitat dels campistes: un nucli d’entrada, un altre nucli vora la mar, altres dos nuclis secundaris a mitja profunditat, i un altre nucli més compacte situat a la segona finca. Actualment la instal·lació ha deixat de funcionar al estar afecta-da per l’ampliació de l’Aeroport d’El Prat de Llobregat.

8 Fig. G

Fig. G

De dreta a esquerra i de dalt a baix: bar-restaurant, pas cobert, cuines, restaurant

8

EL CÀMPING A L’ACTUALITAT: LBAII

Avui en dia hem adaptat el significant amb el càmping com a lloc on acampar (campground en anglès), com a resort de vacances on poder col·locar la nostra tenda, la nostra caravana o dormir en un bungalow. Al sud d’Europa aquesta activitat queda ermada pel massiu seguiment i per la oportunitat barata com a lloc de vacances, proper a la platja o a zones muntanyoses. Es converteix doncs en àmbits privats, introvertits i molts cops exclusius, que no participen del potencial del lloc i que moltes vegades només responen a un allotjament i uns serveis econòmics. Varien en funció del preu i es classifiquen amb el distintiu d’estrella segons els serveis. Poden incloure fins i tot parcs aquàtics i camps de golf. La Ballena Alegre II és el paradigma contrari al seu pare i predecessor LBA de Francesc Mitjans. Està situat a la badia de l’Alt Empordà, a 5km de l’Escala. S’implanta en el marge estre entre la carretera de l’Escala a Sant Pere Pescador i primera línea de platja. S’organitza a partir d’un centre neuràlgic amb un únic accés rodat que conté serveis de restaurant, farmàcia, zona d’espectacles oci, lloguer de material etc. Exteriorment hi ha una zona esportiva. D’aquest centre en surten dos braços que donen accés a filaments perpendiculars que contenen les parcel·les (entre 75 i 100m2 ). Les parcel·les s’agrupen en funció del tipus, com si es tractés d’un parc temàtic: a nord del centre caravanning i al sud bungalows de tot tipus. Tot sens dubte amb aires de resort de vacances, un paisatge artifical, un apilament de casetes, un desert sense ombra.

Vista aérea del càmping La Ballene Alegre II

Interior del càmping. Zona de bungalows

9

REFLEXIONS

Organitzacions d’oci i viatges es reparteixen el glo-bus oferint activitats esportives, circuits o creuers. Adjectius com “màgic i irrepetible” o eslògans com “amplíssima oferta en inigualables situacions”, “enclavaments únics on podrà gaudir intensament del plaer de la llibertat” són característics dels oa-sis somiats. No obstant, no deixen d’amagar-nos, en la majoria d’ocasions, unes instal·lacions intercanviables situades en des-tinacions saturades. Paradoxalment, les volicions pròpies de les grans con-centracions turístiques han implicat un esgotament del paisatge. Si considerem que la major part del turisme té com raó d’existir un entorn natural “construït” –platges, touring, activitats espor-tives- la situació és eloqüent. Però permet també adonar-se que la crisi del sector turístic no es conjuntural, sinó estructural. En moltes zones, el desfasament entre la oferta i la demanda turística és crític i els models semblen esgotats, pel que haurien d’enfrontar-se inevitablement a competidors més atractius i as-sequibles.

Qualsevol reflexió sobre l’activitat turística com a fac-tor de producció, els problemes que ha generat, la situació en la que actualment es troba, la incidència sobre el territori o la necessitat de la seva reconversió, condueix indefectiblement a l’anàlisi dels orígens del fenomen social que apareix cap als anys cinquanta. Aquest, estimulat per una política massa triom-falista, falta de planificació, d’ordenació urbanística i dels més elementals serveis públics, amb una desmesurada especulació en els territoris susceptibles, ha desfigurat el paisatge i contami-nat el medi. En general el medi ha sigut pel sector turístic un mer escenari. Tradicionalment la industria turística només s’ha inter-essat pel medi ambient en la mesura que aquest ha recolzat la pròpia activitat.

El que és bo pel turisme pot no ser-ho pel territori. Un àrea pot reunir òptimes condicions per una promoció turística (sol, bellesa natural, orografia fàcil, etc.), però per la forma i dimensió en que hagi sigut projectada pot acabar superant la capacitat de càrrega mediambiental del lloc, amb transforma-cions irreversibles pel medi, de conseqüències negatives per la població local i les seves activitats i, per tant, per la pròpia activitat turística.

Es pot viure en un càmping?

No es concedeixen llicències per a 365 dies, la llei no ho permet, ja que en un lloc on es pernocta més de 180 dies no es permet que sigui un campament de turisme. Però feta la llei feta la trampa. Cada càmping fa una mica la seva pròpia república. S’utilitzen fórmules de lloguer o compra de parcel·les no urbanitzables, les quals, sempre que no es construeixi amb fonaments, es passarà per alt fins que algú denuncií i s’arribi fins al final. Amb aquesta fórmula existeixen arreu d’Espanya associacions que ofereixen llocs on viure sota la “il·legalitat permesa”, fet que s’incrementa en moments de crisi amb famíl-ies que no es poden permetre un lloguer o una hipoteca i que troben una manera de viure a un preu baix. En toc cas posem l’exemple de la tarifa d’un càmping. Al Càmping Lluçanès la tarifa 11 mesos + 1 mes de vacances només inclou caps de setmana i festius per 2.520,00 euros/any per una Caravana (70m2 parcel·la) i 3.150,00 euros/any per un mobile-home (150m2 parcel·la). Pel món campista existeixen entitats que promocionen els càmpings i emparen els seus usuaris com poden ser el Club del càmping i caravanning o concretament la Unió caravanista de Cataunya. Volem citar el reportatge crític del centre de creació Can Xalant de Mataró que investiga al voltant de l’actitud del

campista, el modus vivendi dins un càmping, les relacions hu-manes etc. És ben curiós doncs que un tema que toca de ben a prop les formes d’habitar estigui tant poc tractat pel sector de l’arquitectura i l’ urbanisme, ni que sigui un disseny d’un càmp-ing resort de qualitat, no és el cas de la Ballena Alegre.

10

BIBLIOGRAFIA

Llibres:

Francesc Mitjans : arquitecte = arquitecto. Barcelona : Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1996.

Revistes:

Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, nº195 (1992). Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, nº43 (1961). Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Llocs web:

http://www.docomomoiberico.com

http://e-barcelona.org

http://www.bdrd.info/el_coac_presenta_un_viaje_por_la_arquitectura_del_turismo.html

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies

http://www.canalcaravaning.tv/

http://www.canxalant.cat/es/

http://www.ballena-alegre.com/

www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitecturaa/ballena-alegre/

http://campinginfo.org/historyofcamping.php

http://travel.camping.com/