La reforma tindrà una segona voltaen la tramitació de la lleia Catalunya

Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.

Economia

OPINIÓ

Cambres en lenta transformació02/03/14 02:00 - ASSESSOR INDEPENDENT - VÍCTOR TORRENTS I CASTELLS

La tramitació de la llei de cambres de comerç ja ha entrat en la recta final. El projecte de lleiha arribat al Senat i ben aviat es consolidarà el model transitori d'adscripció obligatòria iquotes voluntàries, vigent des de la publicació del reial decret 13/2010. Aquest model mixt potsemblar una solució de consens però la realitat és que no respon a la demanda delsempresaris, que majoritàriament s'han mostrat favorables a l'adscripció i quotes voluntàries.En canvi, sí que respon a l'interès de l'administració de l'Estat de disposar d'un òrgan derepresentativitat empresarial ben proper. El model mixt escollit, juntament amb la creació de lacambra d'Espanya, que estarà sota control de l'administració general de l'Estat, redueix laindependència d'aquestes institucions, però per altra banda les situa com a soci principal deles administracions públiques. El fet que el Congrés dels Diputats, sense la oposició de cap grup parlamentari, sigui l'autor d'aquest canvi demodel fa que totes les administracions estiguin obligades a actuar-hi en conseqüència i fer-se responsable, en més mesura, del futurd'aquestes institucions. Si comparem el finançament del model anterior amb l'actual veiem que les cambres es finançaven en un 60-85%mitjançant les quotes obligatòries que pagaven les empreses, d'un 15 a un 40% per prestació de serveis i del 0 al 10% per subvencionspúbliques. Ara, amb el model mixt, aquestes tindran una estructura de fiançament totalment oposada. Les aportacions directes d'empresesper quotes voluntàries seran d'un 5 a un 10%, la prestació de serveis, entre un 20 i un 30%, i les subvencions públiques s'hauran d'enfilar finsa un 60-70% del pressupost.

El canvi de model comporta l'intercanvi de papers entre l'administració i les empreses en el sosteniment d'aquestes institucions. El que abanspagaven majoritàriament les empreses ara ho pagarà l'administració i, per tant, les cambres estan abocades a transformar-se i a focalitzarencara més els interessos generals de l'economia, i no tant en els interessos de l'empresa i l'empresari. Aquesta transformació fa que lescambres de comerç quedin en un punt entremig de les particularitats que representen tant les patronals com els sindicats amb el repte detreballar tots junts per a la millora econòmica de cada territori.

La nova llei no preveu cap modificació en l'àmbit territorial i, per tant, res no impedeix mantenir, a Catalunya, el mapa actual amb les tretzecambres i el consell de cambres catalanes. Però cal tenir present que la llei dota les cambres d'un conjunt de funcions públiques iadministratives amb voluntat d'esdevenir finestreta única, que només tenen sentit si apropen els serveis als usuaris. Sembla lògic i seriarecomanable que en un futur proper els territoris trobin en les cambres de comerç una forma viable i útil de tenir a prop l'administració. Latendència que les cambres de comerç tinguin una forta implantació territorial sembla un fet inqüestionable tant per la capacitat d'oferir serveisde proximitat com per la de donar resposta a la iniciativa empresarial local. També és un fet que, a banda de les funcions públiques iadministratives, les cambres de comerç han de defensar els interessos generals i desenvolupar la internacionalització de l'economiacatalana, per la qual cosa caldrà que la nova llei catalana aprofundeixi en l'organització i les funcions del consell de cambres o cambra deCatalunya.

Aquesta transformació, que comença amb l'aprovació d'aquesta llei, tindrà una segona volta amb la tramitació de la llei de cambrescatalanes. La Generalitat de Catalunya disposarà d'un any de marge per redactar la nova llei a la qual convindria arribar, amb una carta deserveis atractiva basada en serveis públics i administratius prèviament acordats. El manteniment de les cambres de comerç requereix quese'n vagi assegurant el finançament a través d'una carta de serveis que doni viabilitat a aquestes entitats i que faciliti la creació de cambresallà on hi hagi un interès manifest.

Arribats en aquest punt, pot sorprendre demanar que les administracions es preocupin per la viabilitat de les cambres de comerç, però lallibertat també és responsabilitat. Quant a la lliure elecció de les administracions de dotar les cambres de l'adscripció obligatòria en contra delsentiment de la immensa majoria de empresaris, cal que actuïn amb responsabilitat perquè aquestes entitats disposin de les condicionsnecessàries per fer front al sobrecost que suposa el model mixt, i poder ser útils a la societat.

Darrera actualització ( Diumenge, 2 de març del 2014 02:00 )

DESA LA NOTÍCIA A:

Desar-la al meu compte Seguir la notícia