CALLA. La revista que parla per tu (6)

Institut de Camarles Camarles Aldea

Lligallos

Ampolla

La revista que parla per tu

Núm. 6 - 1r quadrimestre curs 2010/11

Silenci

Ordina-dors

Cursa de Nadal

Alumnes tutors

Notícies, entrevis-tes,reportatges...

Xarrades

Futur

2

CALLA La revista que parla per tu CALLA La revista que parla per tu

Crèdits INSTITUT de CAMARLES. Carrer Granadella s/n. CP: 43894. Tel. 977470444. FAX: 977 470413. Adreça electrònica: [email protected]. Pàgina web: http://www.xtec.cat/iescamarles. Bloc de la revista: http://revistacalla.blogspot.com. Consell de redacció Alumnes de l’opt. Fem una revista (3r ESO):

Direcció i coordinació Carles M. Castellà Espuny Col·laboracions Rafa Vàzquez, Elena Colomines. Agraïments Alumnes: Sebastià Castañeda, Ivan, Haki Bou, Fares Arasa, Nieves Domínguez, Marc Buera, Àlex Arques, Laura Ventura, Arlette Armen-gol, Laia Pujol, Nerea Fabra, Pau Buera, Laura Negre, Gerard Ponce, Júlia Calduch, Andrea Casanova, Kimera Garcia, Zoë De Witte. Professors: Manu Aznar, Mònica Borràs, Rosa Castellà, Joan I. Castelló, Asun Martí, José Gaspar, Carlos Bullón, Leo Pérez, Monica Ve-lasco. Personal d’Administració i Serveis (i altres): Sefa (Departament comercial), Rosa Izuel, Es-tela, Tom Connell.

SUMARI Sumari i crèdits ................................. 2 Editorial. Equip de redacció .............. 3 Notícia-Reportatge Ordinadors a les aules .......................... 4 Entrevista-Reportatge Tutors Júnior ........................................ 6 Cròniques .......................................... 8 Xarrada La Marató de TV3 “Rentar-se i vestir-se de química” Entrevistes Infermera Consulta oberta ................... 9 Alumnes .............................................. 10 Laia Pujol, Nerea Fabra Pau Buera, Laura Negre Gerard Ponce, Júlia Calduch Tom Connell ....................................... 13 Professors ........................................... 14 Rosa Castellà, Joan I. Castelló Asun Martí, José Gaspar Estela Casanova (monitora) ............... 16 Reportatge Els esports en l’alumnat ..................... 16 Pla Català de l’Esport a l’Escola ......... 17 Enquesta sobre les drogues ................. 18 15è Premi Protagonista Jove ............ 19 Nou carril bici .................................. 20 Notícies breus .................................. 20 “Google, més que un cercador” ........ 21 Departament de Llengües Estrangeres Le coin de poésie ................................ 22 Opinió “Per no sotir corrents” ....................... 23 “Els jóvens i els ciclomotors” “Els jóvens i l’alcohol” ....................... 24 “Els jóvens i la moda” “Els jóvens i l’esport” ......................... 25 El bus de les professions ................. 26 La cursa de Nadal Reportatge fotogràfic ......................... 27 Contraportada Lliurament de premis ........................ 28

AVÍS

Tots els comerciants, empresaris... que vulguen anunciar-se a la revista CALLA, i

desitgen col·laborar així amb el cost que en suposa l’edició, poden adreçar-se a

la secretaria de l’institut, on se’ls informarà de les condicions.

Donem les gràcies als qui ja ho han fet.

Eva Alifonso Esteve, Aitor Ben Allouch Fort, Míriam Carles Rosales, Mercè Costa Lozano, Arantxa Ferrando Muela, Àlex Ferré Ramírez, Míriam Gimeno Escoda, Didac Guillamon Re-verté, Joan Lluís Montesó, Natàlia Mauri Se-govia, Guillem Pascua Franch, Agustí Peinado Aguiló, Sergi Prats Ferré, Josep M. Queral Bo, Sílvia Torres Escurriola, Aleix Ventura Bar-deny.

3

La revista que parla per tu CALLA

El curs 2010/11 va començar amb la nove-tat de l’avançament de l’inici de les classes al di-marts dia 7 de setembre. Així mateix, durant la setmana del 28 de febrer al 4 de març s’efectuarà una parada de l’activitat lectiva del 2n trimestre natural del curs. És possible que aquestes inno-vacions en el calendari se tornen a produir en propers cursos, o no, a hores d’ara encara no se sap. Però segura-ment allò que mésha generat esforços, il·lusions i també maldecaps ha estat la implantació del pro-jecte Educat 1x1, amb què cada alumne de 1r i 2n d’ESO disposa a partir d’enguany d’un ordinador propi per a l’aula, en subs-titució del llibres de text. Trobareu en aquest número un reportatge amb en-questa inclosa sobre el que en pensen d’aquest canvi tant alumnes com professors. A banda d’això, aquest curs estarà marcat lamentablement per la tràgica notícia de la mort de Jordi Pitarque, antic alumne del centre, que

va patir fins a tres aturades cardíaques el dia 6 de setembre. Era de l’Ampolla, jugava amb el Reus Deportiu a 3a Divisió i tenia 23 anys. Cone-gut i estimat per molts, els alumnes i professors vam decidir fer un minut de silenci al pati de l’institut en honor seu (foto). Des d’aquí, volem acompanyar amb aquest modest record els seus familiars i amics, tot animant-los a seguir enda-

vant mantenint sem-pre present la seua rialla. Descanse en pau. Per altra part, just abans d’acabar les classes, la setma-na anterior al Nadal, el dia 14 de desembre a la matinada, el cen-tre va patir un roba-tori en què van ser sostrets un bon nom-bre d’equips informà-tics d’aula formats per ordinadors portà-tils i canons de pro-

jecció. Les classes d’aquell dia van haver de suspendre’s. Condemnem profundament aquest acte delictiu, que altera el dia a dia de la norma-litat del centre i afecta directament la tasca do-cent.

EDITORIAL

EQUIP DE REDACCIÓ Aquest curs tenim un nombrós grup d’alumnes de 3r d’ESO que han decidit apuntar-se a l’optativa “Fem una revista”. Els àvids repor-

ters són: Eva Alifonso, Aitor Ben, Míriam Carles, Mercè Costa, Arantxa Ferrando, Àlex Ferré, Mí-riam Gimeno, Didac Guillamon, Joan Lluís, Na-

tàlia Mauri, Guillem Pascua, Agustí Peinado, Sergi Prats, Josep M. Queral, Sílvia Torres i Aleix Ventura. La revista veu la llum gràcies a ells. Volem comunicar a tots els nostres lectors i seguidors que, des d’aquest curs, la revista CA-LLA disposa d’un bloc a la xarxa amb la següent adreça: http://revistacalla.blogspot.com. Us animem a entrar-hi i a fer-hi aportacions i comentaris.


4

CALLA La revista que parla per tu

ORDINADORS A LES AULES

L’institut de Camarles, com la resta de centres públics de secundària de les Terres de l’Ebre, s’ha incorporat al projecte eduCAT 1x1, ordi-nadors a les aules.

Això permet l’accés i desenvolupament de les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC). La voluntat del Departament d’Educació era estendre el model eduCAT 1x1 a tots els centres de secundària. Amb el canvi polític esdevingut a partir de les eleccions al Parlament, caldrà veure com evolu-ciona la implantació d’aquest projecte.

Aquest curs 2010/11 és l’alumnat de 1r i 2n d’ESO el qui ja rep les classes amb aquesta nova eina. Les famílies van haver d’adquirir, ja el curs passat, els microordinadors portàtils i el centre ha hagut d’adequar les aules d’aquests nivells per tal de fer possible processos d’ensenyament i aprenentatge que

facen un ús intensiu de les TIC (Tecnologies de la In-formació i la Comunicació).

El projecte eduCAT 1x1 té com a objectiu pri-mer dotar alumnes –i en la mesura del possible, tam-bé docents– amb ordinadors personals de deu polza-des i equipar adequadament les aules, tot garantint la seua connectivitat a Internet. D’aquesta forma, es vol facilitar l’ús de llibres de text en format digital.

La realitat de les primeres setmanes, però, feia difícil un funcionament normalitzat i òptim de tota la infraestrucura necessària. Les dificultats en la conne-xió a Internet, en l’accés als continguts digitals de l’editorial o altres complicacions tècniques, feien que ens haguéssem d’esperar per a fer una avaluació to-talment positiva de la innovació que s’havia realitzat. De tota manera, el que sí que estava valorat força po-sitivament per part de professors i alumnes és el fet de poder disposar d’un canó de projecció i d’una pis-sarra digital interactiva a cada aula implicada, la qual cosa dóna força possibilitats i facilita la tasca docent.

Cal tenir present que el desplegament d’aquest projecte és d’una enorme complexitat, tant pel que fa a la magnitud de recursos que mobilitza, com als re-queriments tècnics i a la renovació didàctica que comporta.

Des del centre, els alumnes de l’optativa Fem una revista hem elaborat una enquesta a alguns pro-fessors i alumnes sobre aquest tema, els resultats de la qual els podeu consultar en el següent reportatge.

Per part de l’equip directiu, es queda a la dispo-sició dels pares per a tots aquells aclariments addicio-nals que es puguen donar.

Redacció

NOTÍCIA

5


LA NOVA METODOLOGIA EDUCATIVA

Enguany s'ha incorporat un nou sistema educatiu al nostre centre. Aquest sistema consisteix a impar-tir i rebre les classes amb ordinadors. Aquest any només es faran les classes amb a aquest sistema a 1r i 2n d'ESO. En algunes escoles i instituts, com el nostre, en lloc de pissarres amb guixos els alumnes i professors d’aquests cursos utilitzen pissarres digitals i amb el projector es poden treballar imatges, activitats, pel·lícules, teoria o qualsevol cosa que els mestres creguen necessària per a ensenyar la seua matèria. Hem decidit fer enquestes per tal de saber les opinions dels alumnes i dels professors sobre aquesta novetat, per-què aquest canvi ens ha semblat força important. Hem parlat amb una setantena d'alumnes i amb una dotze-na de professors. Agraïm a tots els col·laboradors que han participat en les enquestes i ens han ajudat a rea-litzar aquest article. Després de tot aquest procés d’investigació, els resultats que hem obtingut han sigut els que us presentem tot seguit. A la pregunta de si “creus que el nou sistema educatiu ha comportat un canvi positiu o negatiu”, l’alumnat enquestat ha respost el següent:

Altres conclusions a què hem arribat en el buidatge de les enquestes de l’alumnat: • Hem observat que predominen els alumnes als quals els agrada aquest nou sistema, tot i que alguns d'ells reconeixen que encara no ha sigut un canvi massa positiu. • Més de la meitat dels alumnes reconeixen que no estudien a gust amb els ordinadors, ja que la panta-lla és petita i a l'hora d'estudiar tenen dificultats visuals. • També la majoria dels alumnes pensen que els mestres han canviat la seua manera d'ensenyar. • El 95% dels alumnes opinen que la pissarra digital és molt pràctica. • Vam demanar també si es connectaven a pàgines no educatives en hores de classe. Al voltant d'un 10% afirmen fer-ho i, en aquest cas, hi ha hagut més alumnes de 2n que de 1r que ho reconeixen. Algunes de les pàgines o aplicacions visitades “il·legalment” són messenger o facebook.

Passem a veure el que en pensen els professors. Hem observat que molts d’ells comparteixen opinió amb el fet que les noves tecnologies suposen un canvi positiu i que en general motiva els alumnes.

• A la majoria els agrada aquest sistema, però també hi ha qui creu que, com que fa poc que funciona, prefereix veure l'evolució d'aquest projecte abans d'opi-nar, i més tenint en compte totes les dificultats inicials. • Majoritàriament opinen que ha sigut un canvi posi-tiu, ja que és important l'evolució de les noves tecnologi-es i també diuen que aquest sistema motiva els alumnes. • Molts d'aquests ensenyen a gust amb ordinadors. • D'altra banda, quasi tots són conscients que això, a la llarga, pot acabar sent un problema per a la vista. • N'hi ha molt pocs que hagen enganxat a algun alum-ne connectat a pàgines a les quals no haurien d'accedir. • Respecte a la feina, no hi ha hagut massa canvis.

Míriam Carles, Mercè Costa, Natàlia Mauri i Sílvia Torres

REPORTATGE

6


Aquest any, per primera vegada al nostre centre, s’ha incorporat un nou sistema de tutorit-zació d’alumnes de 1r d'ESO per part d’alumnes de 4t, per tal que els nous es puguen integrar al nostre institut amb més facilitat.

L'objectiu d'aquesta idea és que els alumnes de 4t d'ESO resolguen els dubtes i els problemes del seus alumnes tutoritzats, en la mesura del pos-sible. Hem volgut fixar-nos en tot el que suposa aquesta novetat i per això hem parlat amb els dife-rents agents protagonistes. En primer lloc, hem entrevistat Mònica Borràs, que és la professora que ha posat en pràctica tot aquest projecte. Segons el que ella ens ha dit, no ha sigut gens difícil introduir aquest projecte entre els alumnes de 4t. Podeu veu-re l’entrevista a la pàgina següent.

Després ens hem adreçat tant a alguns alum-nes de 1r com a alguns de 4t, per saber directament el que en pensen ells, d’aquesta novetat. En concret, hem parlat amb vuit d'aquests tutors de 4t i a tots els agrada aquesta idea, de moment. En general s'hi han apuntat perquè volien ajudar els de 1r a sentir-se més integrats o a resol-dre certs conflictes o dubtes que aquests tingues-sen. En la majoria dels casos s'hi han adherit vo-luntàriament, excepte en algun, que ho han fet per-què els ho ha demanat algun professor. Predomi-nen els tutors que ajuden als seus alumnes en pro-blemes que no són greus. Respecte a l'apartat d'es-collir als seus tutoritzats, hi ha hagut diversitat de respostes, ja que n'hi ha que han volgut triar algun conegut, però també n'hi ha que els era indiferent l’alumne que haguessen de tutoritzar. Si passem als alumnes de 1r, en la majoria dels casos no han demanat ajuda als seus tutors, però n'estan molt satisfets.

No tots tenen la mateixa confiança entre ells. N'hi ha amb diverses opinions, alguns d’aquests de 1r volen tutoritzar quan arriben a 4t, però també n'hi ha que no volen tutoritzar ningú, ja que no vo-len preocupar-se. Majoritàriament estan contents amb el seu tutor. Tots comparteixen opinió en el fet que se senten més segurs i més integrats tenint alguna persona més gran que ells que es compro-meta a ajudar-los.


TUTORS JÚNIOR:

7


Com va sorgir la idea de tutoritzar alumnes de 1r d'ESO? Aquesta idea la vam traure d'altres centres i vam pensar que estaria bé dur a terme aquest projecte, ja que així els alumnes tutoritzats podrien ser ajudats pels seus tutors júnior. En aquestes edats és més normal que confien més amb altres alumnes o amics que amb els professors i així poden comentar-los qualsevol dubte o cosa que no sàpiguen. Aquesta idea només l'has aportat tu o hi ha hagut professors col·laboradors? Quins? L'hem aportat entre els tutors de quart i els de pri-mer d'ESO, amb el suport de l'equip directiu. Els que han decidit dur a terme aquesta ini-ciativa només heu sigut els professors o també heu demanat opinió als alumnes? No, abans de dur a terme aquest projecte vam demanar opinió als alumnes, perquè ens volíem assegurar que si decidíem engegar-lo hi hauria participació i que els alumnes hi estarien d'acord. En què consisteix aquesta tutorització? Con-sisteix que els alumnes més grans del centre (d’ESO) tutoritzen als nouvinguts per resoldre els seus dubtes o ajudar-los en el que convinga. Té algun nom en concret? Sí, Tutors Júnior. Què els ha semblat als alumnes aquesta no-va proposta? Els ha agradat molt, pensen que és

una molt bona idea i original. Hi ha molta gent que hi ha volgut partici-par? Sí, més o menys han participat unes quaran-ta persones. Ens hem quedat parats, no esperàvem que hi hauria tanta participació. Com està funcionant de moment? Molt bé, aquest any teníem pensat començar-ho de debò, però per manca de temps serà com un any pilot per veure si funciona adequadament. Teniu previst ampliar aquesta tutorització a altres cursos? No, només hem pensat implantar-la als alumnes de primer, ja que són els nouvinguts i han d'adaptar-se a nous hàbits de treball, a un centre nou, a nous companys, a nous professors, noves normes... La idea és que dure tot el curs o amb un tri-mestre ja estarà bé? De moment només ho du-rem a terme el primer trimestre, ja que és el princi-pi i és quan els de 1r van una mica perduts; als al-tres trimestres ja estaran més espavilats. Moltes gràcies per atendre’ns i enhorabona pel projecte.


UNA ALTRA EXPERIÈNCIA DE TUTORIA ENTRE IGUALS

ENTREVISTEM MÒNICA BORRÀS, RESPONSABLE DEL PROJECTE

8


CRÒNIQUES

XARRADA SOBRE LA MARATÓ DE TV3 El dimecres 3 de novembre, els de la Mara-tó de TV3 van vindre a l'institut de Camarles a impartir-nos una xarrada sobre les lesions me-dul·lars i cerebrals que podem adquirir. Ens va parlar una doctora que està investigant sobre aquest tema gràcies a les aportacions de la gent. Ara us explicarem de què va anar.

Enguany la Marató ha lluitat contra les lesions medul·lars i cere-brals adquirides. Aquestes lesions no et surten quan nai-xes, se't poden pre-sentar durant el teu període de vida a causa d'accidents que pots patir. Ara parlarem una mica de la me-dul·la espinal i com es pot lesionar. La

medul·la és un cordó nerviós que va del cervell fins al regió lumbar, protegit per la columna ver-tebral, i la seua funció és transmetre la informa-ció per tot el cos. La medul·la es pot lesionar amb un traumatisme. Les conseqüències de la lesió medul·lar seran més o menys greus segons el lloc on estigui la lesió. Si la lesió és a la zona cervical, es produeix una tetraplegia, que és la pèrdua de la mobilitat de totes les extremitats del cos. Si la lesió és a la zona toràcica i lumbar, provoca una paraplegia, que afecta les extremi-tats inferiors. El cervell és l'òrgan més complex del cos i

comanda tots els altres òrgans. Controla el movi-ment, les emocions, la conducta, les sensacions i els sentits. Una lesió cerebral pot afectar la me-mòria, la intel·ligència, el llenguatge, etc. El trau-matisme cranioencefàlic sorgeix al cervell des-prés de donar-te un cop.

Ens va parlar també de l'ictus i els seus símptomes. Es produeix quan s'interromp de manera sobtada els subministrament de sang a una part del cervell o quan es rebenta un vas ce-rebral, fet que provoca una hemorràgia. Aquesta malaltia afecta sobretot la gent d'edat avançada, però també es pot donar en jóvens i xiquets. Aquesta xarrada ens va agradar molt per-què ens va donar consells per no tenir aquestes malalties. Ens va ensenyar un vídeo on apareixi-en persones que han adquirit i pateixen aquestes lesions. També ens va ensenyar unes diapositives que mostren la medul·la i el seu funcionament. La Marató del 2010 ha recollit una xifra rècord de més de 7 milions d’euros.

Arantxa Ferrando i Aitor Ben

“RENTAR-SE I VESTIR-SE DE QUÍMICA” El passat dimecres 10 de novembre, de 10.30h a 11.30h, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat de ciències vam tenir, a la bibli-oteca, una xarrada titulada “Rentar-se i vestir-se de química'', per a la qual va venir de la Fa-cultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona la doctora Carme Aguilar. Ens va fer una explicació, amb l'ajut de diapositives (un powerpoint), sobre la im-portància de la química en el nostre entorn. Ens va explicar sobre la composició dels pro-

ductes més utilitzats al bany per a la higiene, com la pasta dentífrica, el xampú... i sobre la composició, obtenció, etc. dels teixits de la ro-ba, com la llana, el cotó, entre altres. La xarrada va ser molt entretinguda i in-teressant, ja que va bé saber-ne una mica sobre aquestes coses que estan al nostre voltant, i per tenir una mica de ''cultura''. Ens va apro-par la química al món, així que ara quan mi-rem l'etiqueta d'un pot de xampú sabem per a què serveixen els seus components.

Gerard Capera, Anna Sánchez i Gemma Pallarés

9


ENTREVISTES ROSA IZUEL ESTELLÉ INFERMERA DE LA CONSULTA OBERTA El programa “Salut i Escola” és un pro-grama integral d'atenció a l'adolescència en qüestions de salut. S'ofereix als alum-nes de 14 a 16 anys i els objectius són, en-tre d'altres, educar-los en com millorar la seua salut, informar-los de quines són les conductes de risc, fer més efectiva la de-tecció precoç i la intervenció i reduir els factors de risc que afecten negativament la salut de nois i noies. Per conèixer de més a prop aquest programa hem volgut parlat amb la infermera que ve al nostre centre. En què consisteix la consulta oberta? Es fa perquè els nois i noies puguen assessorar-se sobre temes relacionats amb la salut. T'han escollit o has volgut participar-hi tu? I si és així, per què? M'ho han oferit i també ho he volgut jo. Els pro-fessionals hem estat formats a través d'un curs específic de salut d'escola a tots els centres refe-rents de Catalunya. M'agrada el contacte amb l'adolescent, el futur en salut és molt important.

Quina és la funció d'aquesta tasca? S'ha creat aquest programa, “Salut i Escola”, per promoure valors relacionats amb la salut i preve-nir conductes de risc que afecten especialment l'adolescència. Quins dies véns al nostre institut? Tots els dimarts, de les 11.30h fins a les 13.00h. Vénen molts alumnes a aquesta consulta? Sí, van venint bastants alumnes, més noies que nois. Vas a algun altre institut? No, el meu referent és l'Institut de Camarles. Quins són els temes de què es parlen més? Afectivitat i sexualitat, tabac, alcohol i al-tres drogues. Creus que ha sigut bona idea, portar aquesta consulta als centres? Per què? Sí, perquè he pogut resoldre molts de dubtes que tenien els adolescents i reduir els factors de risc que afecten la salut dels nois i noies. De què treballes habitualment? On? Sóc infermera de pediatria. Treballo a l'Àrea Bà-sica de Salut de l'Aldea, Camarles i l'Ampolla. T'agrada el tracte amb els adolescents? Sí. Moltes gràcies pel teu temps.

Arantxa Ferrando i Míriam Gimeno

10


Laia Pujol Mora

Quina és la teua edat? Tinc 14 anys. Quant fa que practiques aquest esport? Fa 3 anys. On el practiques? A la Cava. Feu competicions? Sí. Quines? Per Tarragona, Catalunya, Europa i pel món.

Viatgeu molt? Sí. Per on? Hem anat a Espanya, Bèlgica, Escòcia, República Txeca i més llocs. Alguna anècdota que us haja passat? Sí, que una vegada quan estàvem escalfant, abans de sortir a la pista, a una companya li va caure la vareta d’una altra noia i li va trencar una dent. Quantes hores entrenes setmanalment? Unes 18 hores. És molt sacrificat fer aquest esport? Sí. Per què? Perquè tinc poc temps lliure i he de fer molts de viatges. Per què t'agrada practicar-lo? Perquè és divertit. Quins títols se poden guanyar? Hi ha la Copa Tarragona, Catalunya, Espanya, Eu-ropa i el món. Heu guanyat algun títol? Sí. Quin? Segona a la copa d'Europa, 5a del món, 3a d'Espa-nya. Felicitats i moltes gràcies.

Eva Alifonso, Josep M. Queral,

Aleix Ventura

ENTREVISTES A ALUMNES

Nerea Fabra Paulino Quants anys tens? Tinc 14 anys. Quant fa que practiques aquest esport? Fa 12 anys. On el practiques? A Tortosa. Feu competicions? Sí. Quines? Per Tarragona, Catalunya, Espanya i pel món. Viatgeu molt? Sí.

Per on? Per França, Noruega, Austràlia, Alemanya, Itàlia i altres llocs. Alguna anècdota que us haja passat? Sí, que al mig d'una competició, una xiqueta va llençar el bastó i li va partit la cella a un xiquet. Quantes hores has d’entrenar setmanal-ment? Unes 18 hores. És molt sacrificat fer aquest esport? Sí. Per què? Perquè tinc poc temps lliure, necessites moltes ho-res i t'has de sacrificar molt. Per què t'agrada practicar-lo? És un esport que inclou diversos esports o discipli-nes. Quins títols hi ha? La Copa Tarragona, la de Catalunya, la d’Espanya i el campionat del món. Heu guanyat algun títol? Sí. Quin? La copa catalana, l'espanyola i el màxim de punts en una competició. Felicitats i moltes gràcies.

Eva Alifonso, Josep M. Queral, Aleix Ventura

Parlem amb dues alumnes que practiquen TWIRLING

11


També hem parlat amb dos companys que practiquen NATACIÓ

Pau Buera Pech

Quants anys tens? 14 anys. On vius? A l'Ampolla. On vas començar a nadar? A la platja de l’arquitecte, a l'Ampolla. Estàs federat? No, em federaré enguany.

Has guanyat mai alguna cursa? Sí, primer en la categoria “Travessia del Fangar”, dos anys seguits, i dos vegades tercer de Catalunya. Quantes hores entrenes setmanalment? Quins dies? 5 hores setmanals. Dimarts, dimecres i divendres. Te suposa molt d'esforç? Te costa compagi-nar-ho amb els estudis? Sí, una mica, sobretot quan tenim exàmens, però m’ho compagino prou bé. On entrenes actualment? A Amposta. Havent-hi tants esports, per què vas triar la natació? Perquè es un esport molt complet. Per a tu la natació és un esport o un hobby? Un esport. Quan sigues gran t'agradaria continuar practicant natació? Sí, però com a fondista o ultrafondista (llarga dis-tància). Qui és el teu ídol? Mauro Giaconni.

Joan Lluís i Sergi Prats

Laura Negre Martín

Quants anys tens? 13 anys. On vius? Al Lligallo. Quant anys fa que practiques natació? 10 anys. On vas començar? A Amposta. Estàs federada? No. Enguany me federaré amb els del C.T.E. d'Amposta. Has guanyat mai algun premi? Sí. Primera de Catalunya en 100 metres esquena,

primera Riu Ebre absolut i primera territorial d'es-quena i braça, 100 metres. Quantes hores entrenes a la setmana? Quins dies? 7 hores. Dimarts, dimecres i divendres. Te suposa molt d'esforç? Sí, més que res pel desplaçament. On entrenes actualment? A Amposta. Te costa compaginar-ho amb els estudis? Sí bastant, perquè els deures me’ls toca fer a Am-posta. Havent-hi tants esports, per què vas triar la natació? De petita hi anava perquè m’anava bé per a l'esque-na, i al final m'ha acabat agradant. Per a tu la natació és un esport o un hobby? Un esport. Quan sigues gran, t'agradaria continuar practicant la natació? Sí, m'agradaria fer travessia i competicions curtes. Quin és el teu ídol? Michael Phelps. Moltes gràcies per haver-nos dedicat aquest temps. A vosaltres.


12


Gerard Ponce Cabrera Ha practicat el bàsquet i el descens en bicicleta

Quants anys tens? Ne tinc 15. Quin curs estàs fent? Estic a 3rD. Què t'agrada més, el bàsquet o el descens? El bàsquet. Quantes hores setmanalment dediques a cada esport? 8 hores al bàsquet i 4 hores al des-cens. En quins equips de bàsquet has jugat? Amb l'Amposta, amb els Cantaires de Tortosa i he entre-

nat amb els sèniors de l'Ampolla. Quant fa que jugues a bàsquet? Des de fa 3 anys, quan tenia 12 anys. Per què t'agrada aquest esport? Perquè m'a-passiona. Has guanyat mai alguna lliga? No, només he quedat segon amb l'Amposta. Quant practiques el descens? Cada cap de set-mana i algun altre dia. On el practiques? Al coll de l'Alba, al Perelló i als afores de l'Ampolla. Quan competeixes? Cada mes o així. Has guanyat mai alguna competició? Sí, dos, però no eren de molta importància. T'has fet mai mal practicant el descens? No, només he patit alguns cops. Quina bicicleta uses? Una “lappiere tecnich 200”. Quins objectius tens? Per la part del bàsquet, m'agradaria jugar professionalment i, per la part del descens, m'agradaria guanyar una competició federada. Si haguesses de deixar un esport, quin se-ria? Enguany he hagut de deixar el bàsquet, me’n retiro temporalment. T'ha agradat l'entrevista? Sí, molt. Gràcies i molta sort.

Àlex, Guillem i Agustí

Júlia Calduch Salgado Practica l’handbol

Quants anys tens? 13 anys. Quant fa que jugues a handbol? 6 anys. Amb quins equips has jugat? I a quin equip jugues actualment? He jugat al Camarles i ara jugo amb l'Amposta. En quina categoria jugues? Jugo amb l'infantil, però entreno amb el cadet, i

també entreno al CAT (Centre d'Alta Tecnificació). De què jugues? De central, de lateral i d’extrem. Tenim entès que has jugat a la selecció cata-lana? Quan? Des de fa tres anys. Et suposa molt esforç? Bastant, perquè he d'anar a Amposta a l'entrena-ment, els caps de setmana tinc els partits i també l'entrenament de la selecció. Quants dies entrenes setmanalment? I quantes hores? Dimecres una hora i mitja, dijous dos hores i di-vendres tres hores i mitja. El teu equip juga federat? No. En quin lloc esteu classificades, a la compe-tició? Sense comptar les cadets, som primeres, i comp-tant-les, terceres. Contra qui jugueu? D'on són els altres equips? De Camarles, Alcover, Tortosa, el Vendrell, Ascó, Móra la Nova, Móra d'Ebre, Cambrils cadet i el Vendrell cadet. Gràcies i molta sort

Eva, Aleix i Josep

13


Ha vingut d'Anglaterra al nostre institut i volem saber quina és la seua tasca aquí

Entrevistem TOM CONNELL

“Me sorprèn la manera com defenseu la llengua;

la gent prefereix parlar català”

Quants anys tens? 20 anys. D'on ets? Sóc de Liverpool. De què treballes? Treballava a un servei de nete-ja mentre estudiava. On vius ara? A Tortosa, en un bloc de pisos. Quant de temps fa que estàs aquí? Del 29 de setembre de 2010. Per a què hi has vingut? Perquè en el meu curs de la universitat, al meu tercer any, havia d'estudi-ar a l'estranger. Vaig escollir Catalunya i la Genera-litat em va assignar a Camarles. Quina és la teua tasca, aquí a l'institut? Donar suport als alumnes a les classes de tecnolo-gia i ajudar-los a les classes d'anglès. A quines classes vas? A les de Mati, Olga, Xavi, Laura i Joaquim (2n, 3r i 4t, i al febrer faré batxi-llerat). L'educació del teu país és molt diferent? Hi ha diferències. Per exemple, a la meua escola de secundària portàvem uniformes amb corbates, les noies també. Què és el que més et crida l'atenció de Cata-lunya? La manera com defenseu la llengua, la gent prefereix parlar català. I del nostre sistema educatiu? Que s'ensenya espanyol com una llengua estrangera. Quins reportatges faràs? Faré un treball sobre el tabac a Catalunya.

T'agrada Catalunya? Sí. Perquè fa 4 anys vaig vindre dos setmanes a Vic, vaig fer un intercanvi durant dos setmanes. Vindries de vacances amb amics o família? Sí, m'agrada molt Catalunya, per la gent i el temps.

Què enyores del teu país? La meua família, els meus amics i algun tipus de menjar. Quin? La cuina de la meua mare i el rostit de po-llastre anglès. Quin és el teu menjar preferit d'aquí? El pa amb tomata. Quina és la teua pel·lícula preferida? Volver (Almodóvar). On vas de nit amb els amics? A una discoteca que es diu PRIVAT, de Roquetes. Sabem que no has vingut sol des del teu pa-ís. Quanta gent ha vingut a Catalunya a fer el mateix que fas tu? Sobre uns 200, però en el futur n'hi haurà més. Has trobat canvis d'ara a fa 4 anys? Ara hi ha més lluita per la independència. Quina es la teua musica preferida d'aquí? Els amics de les arts. Què estudies i a quina universitat? A la uni-versitat de Liverpool, estudio espanyol i una mica de català. Creus que els adolescents d'Anglaterra són diferents dels d'aquí? Crec que els estudiants anglesos tenen mots problemes de conducta i estan tancant moltes escoles. Si un institut va malament ha de tancar. Què penses dels alumnes d'aquí? Són bons, parlen molt bé. Quines són les teues aficions? Estudiar, mirar la tele i sortir amb els amics. Quan marxaràs? A finals de maig. Moltes gràcies per la col·laboració i espe-rem que et vaja molt bé aquí. També agraïm a Joaquim Crisol el fet d'haver-nos ajudat a traduir les paraules de Tom, que sabem que a poc a poc s'està familiaritzant amb la nos-tra llengua.

Aitor, Dídac, Arantxa i Míriam

14


Rosa Castellà Carles

Quins estudis tens? Magisteri i estudis d'anglès. Quants anys fa que et dediques a aquesta professió? 28 anys. A quins instituts has estat abans de vindre aquí? Abans no havia estat en cap institut, només al col·legi del Lligallo. Quants anys fa que estàs aquí a l'Institut de Camarles? 13 o 14 anys.

Què és el que més t'agrada i el que menys d'aquesta professió? M'agrada molt el tracte amb els alumnes i que els alumnes aprenguen. T'hi sents a gust amb els altres professors? Sí. Dónes classe a primer i a segon d’ESO amb els ordinadors? Què et sembla? Només a 1er. Em sembla una mica confús i en tinc els meus dubtes. Què fas amb el temps lliure? Cuinar, anar a buscar bolets a la tardor, viatjar, llegir i sortir amb els amics. Què prefereixes, mar o muntanya? Les dos coses. Quin és el teu plat preferit? No en tinc cap de preferit, però quan estic fora de Catalunya trobo a faltar el pa amb tomata i la truita de patata. T'agrada viatjar? On t'agradaria anar? Sí. A molts llocs, però el meu objectiu és Bolívia o Guatemala. Quina és la teua pel·lícula preferida? The sheltering sky (El cielo protector). Moltes gràcies per atendre'ns! A vosaltres!

Joan i Sergi

Joan Isidre Castelló Lozar Quin és el teu poble natal? Es diu Cullera, està a València, allà el paisatge és molt semblant al d'aquí, per això aquí em trobo com a casa. Així, te sents a gust aquí? Sí, molt, perquè és un centre molt acollidor i fami-liar.

Quines són les teues aficions? Córrer, jugar a tennis, música màquina i aeromo-delisme. Estàs casat? Tens fills? No, però tinc xicota. Què és el que no t'agrada d'aquí? Que Inter-net va lent i que estem massa apartats del poble de Camarles. Quines classes dónes? Aquest any dono Tecno-logia a 3r i Informàtica a 4t. A quin institut estaves abans? Al de Torredembarra. Què volies ser de menut? Mecànic, sempre m'han agradat aquestes coses. T'agrada el futbol? Sí, però no en sóc fanàtic. De quin equip ets? Del València, aquest any guanyarà la lliga (nota de redacció: quan se va fer l’entrevista, el València anava líder!). Has provat mai les drogues? No mai, penso que per passar-ho bé no fa falta aca-bar amb la teua vida. Què t'ha semblat aquesta entrevista? M'ha agradat molt que penseu amb mi per fer-me l’entrevista i he estat molt a gust. Moltes gràcies.

Àlex, Guillem i Agustí

ENTREVISTES A PROFESSORS

15


M. Asunción Martí Rubio

Fa molts anys que exerceixes com a profes-sora? Uns 10 anys, més o menys. T'agrada estar aquí a l'institut? Sí, molt. Per què? Perquè és petit, l'ambient és molt agra-dable, és de poble petit i la relació entre alumnes i companys és bona. Quines matèries ensenyes? Visual i Plàstica, Ensenyament Alternatiu i també

dono classes a l’Aula Oberta. Abans de venir aquí has estat en alguns al-tres centres? Sí. Quins? A la Ràpita, Roquetes, Amposta, Tortosa, Manresa i Barcelona. Quins cursos imparteixes enguany? 2n, 3er, 4rt. Ara algunes preguntes més personals. D'on ets? De Santa Bàrbara. I ara vius a Santa Bàrbara? Sí. Quan eres petita volies ser professora? No. Què volies ser? Només volia dibuixar. El teu temps lliure té res a veure amb la te-ua feina? Sí, dibuixo. Quina és la teua pel·lícula preferida? Ser y tener (és una pel·lícula francesa). Quin és el teu plat preferit? La truita de patata, la paella i l'arròs. Què prefereixes, mar o muntanya? Muntanya. El teu viatge ideal on seria? Al sud de França, encara que no m'agrada molt vi-atjar. Moltes gràcies

Eva, Josep i Aleix

José Vicente Gaspar Salvador Fa dos anys ja va ser aquí, i ara

l’hi han tornat a destinar

Vas estar a gust en aquest centre, en l’altra etapa? Te fa il·lusió tornar-hi? Hi vaig estar molt a gust, es treballa molt bé amb els meus com-panys i era un institut molt tranquil, em feia molta il·lusió tornar-hi. Has treballat a un altre institut durant aquest temps? Sí, he estat a l'institut de Flix. Com és que t'has incorporat altra vegada al

nostre institut? Perquè m'han tornat a destinar en aquest centre. Per què t'has incorporat tan tard? Perquè tenia una baixa per paternitat. T'agrada aquest treball? Per què? Sí, és un treball que m'agrada molt, perquè sempre estàs fent coses noves i estàs en contacte amb els alumnes. Que et semblen els alumnes d'aquest cen-tre? Sembla que és un institut on es porten bas-tant bé, encara que hi ha alumnes no tan bons; l'ambient de treball és molt bo, tot i que de vegades me fan rabiar. Quina és la teua especialitat? Què vas estu-diar? On? Llicenciatura en Química, a la Univer-sitat Jaume I de Castelló . Ara que ja sabem algunes coses del teu tre-ball, et proposem algunes preguntes de la teua vida. Què volies ser de petit? Volia ser investigador. Quines aficions tens? M'agrada la música, l'es-port i passar bones estones amb els amics. Què fas amb el teu temps lliure? Intento di-vertir-me tot el que puc, però ara al tindre un xi-quet no en tinc gaire, de temps. Quin és el viatge dels teus somnis? Usuaia (Argentina). Moltes gràcies.

Aitor Ben i Dídac Guillamon

16


ELS ESPORTS EN L’ALUMNAT Hem decidit enquestar alguns alumnes per conèixer quants d’ells

practiquen algun esport, com a afició o entrenant més seriosament

L’esport més practicat és el futbol. Del total dels enquestats (una setantena de tots els cursos d’ESO), més de la meitat el practiquen (67%). Després està la natació (11%), l'handbol (10%), el tennis (8%) i el bàs-quet (5%), per aquest ordre. Ho podeu comprovar en la gràfica de la dreta. Hi ha altres esports més minoritaris, no tan practicats. Són el karate, el twirling, la lluita lliure i el ciclisme, entre d'altres. S’observa que hi ha més nois que practiquen futbol que no pas noies. Aquestes so-len decantar-se més per altres esports, com ara la na-tació.

Els alumnes practiquen els diferents esports en diferents poblacions: Camarles, l'Aldea, Deltebre, Amposta, el Perelló, l'Ampolla, els Lligallos, la Cava. Dels enquestats, només un de cada deu, una minoria, no fa cap activitat esportiva (gràfica de l’esquerra). L'edat en què més hem recollit que no es practica esport és entre els 15 i 16 anys. Per últim, constatem que el somni esportiu de la major part dels alumnes és jugar amb el millor equip del món.

Eva Alifonso, Josep M. Queral, Aleix Ventura

Practiques algun esport habitualment?

Estela Casanova Esteller Quants anys fa que treballes de monitora a l'institut? 4 anys. T'agrada aquest treball? Per què? Sí. Per què m'agrada el tracte amb els joves. T'has trobat alumnes problemàtics? Sí. Què t'agrada més, ser monitora d'autobús o

del menjador? Les dos coses. Per què? Perquè disfruto sent monitora. Què opines del menjar del menjador? Què no coincideix la dieta mediterrània amb la que ens donen ells. Què opines de les noves normes del trans-port escolar? Que són perfectes. Has estat en algun institut més? No, només he estat a l’Institut de Camarles. Ara que ja hem parlat del treball et farem unes preguntes personals. Què volies ser de menuda? Professora de xiquets. Has hagut d’estudiar molt per ser monito-ra? No, només he fet un curset. Quan no treballes, què t'agrada fer? Treballar. Tinc una botiga pròpia. Quina és la teua pel·lícula preferida? Leyendas de pasión. I el teu menjar preferit? La pasta. Quin és el viatge dels teus somnis? L’Índia. Moltes gràcies per la teua col·laboració.

Arantxa, Míriam G., Dídac i Aitor

Acabem la secció d’entrevistes parlant amb una de les monitores del centre

17


El Pla Català de l'Esport a l'Escola són es-ports que es practiquen als centres educatius ca-talans i que es juguen, en el nostre cas, a l' hora del pati competint. Un dia determinat del curs, es troben tots els instituts participants -per a nosaltres els de les Terres de l'Ebre- a una pobla-ció, que enguany és Móra d'Ebre. Al nostre institut es practiquen vuit es-ports. El professor Carlos Bullón és qui organitza enguany els jocs, amb l’ajut d’Esther Santos, i ens ha comentat que li suposa molt d'esforç i que hi ha de dedicar molt de temps, sobretot a l'hora del pati. El bàdminton va començar abans de Nadal i la resta d'esports després. La cursa de Nadal se va celebrar el dia vint-i-dos de desembre i va comptar amb 147 partici-pants. Les competicions duraran més o menys des del mes de gener fins al maig de 2011. Quan s'a-caben, se repartiran els trofeus als guanyadors de cada cicle, als de batxillerat i als diferents profes-sors que hi participen. Aquestes són les dades generals del nombre de participants:

I aquí teniu el total d’ inscrits en els diferents esports:

Volem agrair la col·laboració del professor Carlos Bullón, que ens ha atès i ens ha facilitat to-tes aquestes dades.

Eva, Josep i Aleix

PLA CATALÀ DE L’ESPORT A L’ESCOLA

18


Hem repartit 70 enquestes a alumnes del centre (ESO) per obtenir dades sobre els co-neixements que tenen sobre les drogues, i tot seguit us anem a presentar les principals res-postes que hem recollit La primera pregunta era quin tipus de drogues coneixien. La majoria d'alumnes co-neix més de 6 drogues i algunes de les més co-negudes són: la marihuana, l’heroïna, el cris-tall, el xocolate, la cocaïna i l’èxtasi. En la segona pregunta volíem veure si en coneixien els efectes: un 99% afirmen saber aquests efectes. Alguns dels efectes que la gent coneix són: destrucció del sistema nerviós, càncer de pulmó, etc. La tercera era per saber què consideren els alumnes que és el tabac. El 80% saben que és una droga, mentre que el 20% restant ho desconeixia. En la quarta els demanàvem si fumaven habitualment. Del total d’enquestats, 33 alum-nes afirmen fumar habitualment, mentre que 37 no fumen (o fumen molt poc). La quinta pregunta pretenia esbrinar a quina edat es comença a fumar. El 90% dels fumadors han començat entre els 12 i els 14 anys.

En la sexta pregunta ens interessàvem pels motius que els van portar a començar a fumar: el 80% van començar a fumar per la influència dels amics; l'altre 20% ho van pro-var i els va agradar. En la sèptima volíem saber qui els com-prava el tabac. El 90% diuen que es compren el tabac ells; al 10% restant els el compren els amics. La següent pregunta demanava si algú els

havia mirat mai amb cara rara per aquest mo-tiu, i el 92% dels alumnes diuen que no. En la no-vena pregunta volíem saber per què, tot i saber-ne els riscos, conti-nuen fumant. El 90% dels alumnes conti-nuen fumant perquè els agrada. F i n a l -ment els de-manàvem si havien provat algun altre ti-pus de droga. La meitat dels enquestats (35 alumnes) diuen haver provat alguna altra dro-ga. En relació amb tot això, segons un estudi del Periódico de l'estudiant, del novembre de 2010, l'edat mitjana dels qui demanen tracta-

ment de deshabituació a les drogues és de vint anys. També en el mateix article s’a-firma que un 36% dels joves entre ca-torze i divuit anys consumeixen cànna-bis habitualment. Ens va cridar l’atenció, d’altra banda, un article del mateix diari sobre “Els pares col·legues”, que són pares que fumen i beuen amb els seus fills perquè creuen que així sabran el que són les drogues i quines són les conse-qüències de consumir-les. En conclusió, en les enquestes que

hem donat hem vist que, tot i que saben que és dolent per a la salut, els joves que fumen i pre-nen drogues continuen fent-ho i no tenen in-tencions de deixar-ho. També creiem que per passar una bona estona i divertir-se no cal fu-mar ni consumir drogues, perquè poden arri-bar a acabar amb la teua vida.

Àlex Ferré, Guillem Pascua i Agustí Peinado

ENQUESTA SOBRE LES DROGUES

Edats d’inici en el consum de diferents drogues entre adolescents.

FONT: Ministeri de Sanitat, 2009.

Cartell d’una campanya de prevenció de l’Ajuntament de Sueca (País Valencià).

19


El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), en col·laboració amb l’Associació Ca-talana d’Amics del Llibre Infantil i Juvenil, convoca el 15è Premi de Literatura «Protagonista Jove» amb el propòsit d’estimular la lectura d’imaginació en els nois i noies.

A tal efecte, una comissió d’experts en literatura per a joves ha seleccionat els vuit llibres en català, quatre per a cada grup d’edat, que es presenten en aquestes Bases a tots els centres d’ESO, de Batxillerat i biblioteques de Balears, Catalunya i País Valencià.

La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats entre el juliol de 2009 i el juny de 2010. L’objectiu del Premi de Literatura «Protagonista Jove» és aconseguir que el major nombre possible de joves llegisquen els llibres seleccionats, es constituïsquen com a Jurat dins de cada centre o bi-blioteca, els presenten i defensen davant dels seus companys i, entre tots, anomenen el que consi-deren millor. Es pretén que la veu dels joves es faça sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.

Els alumnes del centre que participen enguany són: - 1r ESO A: Fàtima Falcó, Denis Mixich, Haouria Bassid, Ana Buen-rostro, Xavi Garcia. B: Emilian Abrudan, Laura Príncep, Daniel Daudu, Asmaa Talsi, Khadija Talsi. C: Isaac López, David Oprea, Daniel Garcia, Jordi Mauri, Judith López, Núria Jiménez. D: Grigore Cuchian. - 2n ESO A: Jaume Monllau. B: Laura Negre. - 3r ESO A: Estefania Tene, Imma Marro, Laura Pujol. B: Lídia López, Cayla Barry. - 4t ESO A: Òscar Duran. B: Clàudia Galve, Nawar Ezzhaery. Manu Aznar és qui coordina aquest premi. Li agraïm la col·laboració. Aquests són els llibres seleccionats de cada cate-goria: Edat: 13-14 anys Edat: 15-16 anys Joan i Sergi

15è PREMI PROTAGONISTA JOVE 2010

20


El 12 de novembre de 2008 es va presentar la me-mòria valorada del carril bici que va des del nucli ur-bà de Camarles a l'Institut, en la seua 1a fase, amb un pressupost d'execució per contracta de 66.044,55 eu-ros. El camí, que en part va paral·lel a la via del tren, han hagut de netejar-se per-què estava ple de brossa i de malesa i, a més, s'ha cons-truït un petit pont per tra-vessar el barranc.

Aquesta obra està in-closa dins del pla del Parc Natural del Delta de l'Ebre que pretén connectar el Del-ta amb línies de carrils bici de 220 quilòmetres. Es trac-ta del circuit que uneix les llacunes de la Tancada i l'Encanyissada, el de Ca-marles, que recorre el Lliga-llo del Roig i del Gànguil, i el circuit de la bassa de les Olles a l'Ampolla. Els autors d'aquest projecte diferencien entre senders (vials d'ús exclusiu per a bicicletes), itineraris (vial compartit per a bicicle-tes i vehicles) i carril bici (separat de la carretera) i fan un càlcul del cost dife-

renciat de cadascun d'ells: 52 euros per metre lineal els carrils bici, entre 27 i 15 eu-ros el sender i entre 9 i 15 euros l'itinerari. Amb aquest projecte han intentat donar

un marc glo-bal perquè els ajuntaments del Delta pu-guen guiar-se a l'hora de projectar car-rils bici. Aquest carril bici és molt positiu i adequat per a nosaltres, ja que els alum-

nes que són de Camarles i que vénen caminant o en bicicleta ja no hauran de pa-tir el risc de ser atropellats per un vehicle que circula per la carretera. Hauran d'a-nar en compte, de totes for-mes, a l'hora de creuar la carretera, just en sortir o arribar a l'institut.


NOU CARRIL BICI ENTRE CAMARLES I ELS LLIGALLOS

BREUS Maram ha tingut una xiqueta El divendres dia 26 de novembre naixia Noa, la filla de Maram, una de les secretàries del centre. Ha sigut una xiqueta molt guapa. Vo-lem felicitar la mare Maram des d’aquí, així com també el pare i la resta de familiars. Segur que el bebè ja és l’alegria (i la distracció) de la casa.

Simulacre d’emergència El dimecres 1 de desembre se va dur a terme un simulacre d’incendi que, com cada any, pre-tén comprovar el funcionament de l’operatiu d’emergència de què ha de disposar tot centre. L’evacuació es va completar en 2 minuts i 25 segons i el procés servirà per con-tinuar millorant el protocol d’ac-tuació dels riscos laborals.

Xarrades a alumnes A finals de gener i a principis de febrer, quan l’edició d’aquest nú-mero de CALLA ja serà tancada, se portaran a terme diferents xar-rades adreçades al nostre alum-nat. Una tractarà el tema de la se-guretat a Internet i dels perills que pot comportar la xarxa. Està adre-çada als alumnes de 1r i de 2n d’ESO. L’altra girarà al voltant de les drogues i de com actuar per a la seua prevenció; els destinataris seran els alumnes de 4t.

Vacances d’hivern La setmana del 28 de febrer al 4 de març és festiva, segons el ca-lendari escolar. El dia 7 se repren-dran les classes, ja de 3r trimestre.

21


Dos estudiants d’informàtica de la Uni-versitat d’Stanford (Califòrnia, EUA), Larry Page i Sergey Brin, preparen un projecte de final de carrera. L’objectiu del treball és pro-duir un cercador de pàgines web que millorés els existents de l’època. Partint d’aquest pro-jecte, el 4 de setembre de 1998, Page i Brin funden l’empresa Google Inc. i, des d’aleshores, milions d’internautes utilitzen el seu cercador per trobar pàgines web.

El nom de go-ogle és una variació fonètica del terme matemàtic anglès googol (que es refe-reix al nombre for-mat per l’1 seguit de 100 zeros) i goggles (ulleres en anglès). Amb aquest nombre l’empresa vol ex-pressar la intenció

d’organitzar la immensa quantitat de webs al món. El Google és l’actual motor de cerca d’Internet més gran i usat. Ofereix una forma ràpida i senzilla de trobar informació en la

web, amb accés a un índex de més de 8.168 milions de pàgines web. Segons la companyia, actualment el Google respon a més de 200 mi-lions de consultes al dia. Hi ha també un mo-tor de cerques per a imatges, grups de notícies i directori. Tot i que el seu producte principal és el cercador, l'empresa ofereix també, entre altres serveis, un comparador de preus anomenat Google Product Search, un motor de cerca per

a material emmagatzemat en discos locals (Google Desktop Search), el servei de correu electrònic Gmail, el seu propi mapamundi en 3D (Google Earth) o un servei de mis-satgeria instantània anomenat Goo-gle Talk. Google Maps és un servei en el qual es poden consultar direc-cions, mapes i fotografies de sa-tèl·lit. I el famós You Tube.

R. Vázquez Administrador intraweb

GOOGLE: MÉS QUE UN CERCADOR

Imatge aèria de l’institut

Vista aèria del delta, amb el Google Earth

22


Le papillon Fragile

le papillon fait un soupir

montre ses ailes et brille…

La papallona Fràgil

la papallona sospira

mostra les seves ales i brilla…

Les fées de la forêt La forêt est verte

son eau magnifique les fées silencieuses lui donnent la vie

Les fades del bosc El bosc és verd

la seva aigua màgica les fades silencioses

li donen la vida

Le coin de poésieLe coin de poésieLe coin de poésieLe coin de poésie Poétesses: Andrea Casanova, Kimera Garcia et Zoë De Witte (2n Bat)

Kimera Garcia Passion

Rouge l’amour

dans le cœur brûle comme le feu

passion

Passió Roig

l’amor dins el cor

crema com el foc passió

La mer Échouée dans le sable

une étoile de mer fragile

jaune clair pointue et dure

comme une pierre

La mar Encallada a l’arena una estrella de mar

fràgil groc clar

punxeguda i dura com una pedra

Zoë de Witte Bob l’éponge

Mou l’éponge

dans la mer chante devant nous

je l’aime

Bob Esponja Tova

l’esponja dins la mar

canta davant nostre L’estimo

L’amour L’amour

douce comme une chanson qui chante doucement à l’intérieur du cœur

L’amour mauvais comme une tempête

que tu n’aimes pas voir par la fenêtre

L’amor L’amor

dolç com una cançó que canta dolçament

a l’interior del cor L’amor

dolent com una tormenta que no t’agrada

veure per la finestra Andrea Casanova Tech

DEPARTAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES

23


OPINIÓ

Per a no sortir corrents... No estem sols, sempre tirant cap enda-vant, arrossegant tot tipus de sentiments, ens enfrontem dia rera dia a la nostra jornada la-boral (fins aquí com qualsevol mortal). En la nostra singladura però, hem de cabotejar tem-porals: que si els resultats de l’informe PISA, que si la iniciativa d’engegar a corre-cuita el projecte de l’1X1 (i que consti que amb això no estic negant en cap moment la implantació de les noves tecnologies, però val a dir que avui per avui l’ èxit només depèn de la bona volun-tat del professorat); a més a més, hi afegiré la pressió –conscient o no– a la qual ens aboca la societat, cap a un nou model de professor: pro-fessor-educador, professor-amic, professor-confessor, professor-déu i cosmopolita de sis, vuit i deu braços. Aquesta situació ens estreny i ofega, i davant d’aquesta pressió que suposa-dament ens ataca per no complir amb tots els papers que ens adjudiquen, jo em pregunto: -Què és doncs ser un bon professor/a? Potser cal que ens relaxem i no ens en-goixem. No consisteix, penso, a fer una mena d’ esprint, tenim al davant una carrera de fons. Els professors no podem aspirar a mos-trar als nostres alumnes un model al qual s’han d’adaptar sí o sí, la nostra tasca és donar-los una formació, uns estris que conjuntament amb el seu talent, la seua capacitat i la seua personalitat arribin a donar el millor d’ells ma-teixos en el seu projecte de vida. Això és edu-car. Però hem de tenir en compte que aquesta singladura no pot arribar a bon port sense la col·laboració de tota la tripulació: la família i els amics, amb una intervenció conjunta basa-

da en els valors del respecte, la tolerància i l’esforç. La fórmula del bon professor no és ma-temàtica, sols amb les hores de docència no assegurem el correcte desenvolupament físic, emocional, intel·lectual i social d’un nen. Però sigui quin sigui el recompte final, el temps ben invertit és el que compta, el que ens ajuda. Vents a favor bufaran!

E.C.C

24


Els jóvens i els ciclomotors

Fa anys, quan els jóvens complien catorze anys, podien traure's el carnet de conduir ciclo-motors, que no és considerat vehicle de motor. Al setembre de 2010, se'ls ha acudit apro-var una llei absurda: que has de tindre quinze anys per a traure-te'l. L'han posat perquè pensen que amb catorze anys no es té prou seny per a conduir un ciclomotor. Aquestes motos no són considerades un vehicle de motor, ja que tenen quaranta-nou centímetres cúbics. En realitat, els ciclomotors no haurien de passar de 45 km/h. Els jóvens te-nen moltes ganes de ficar-s’hi un trucatge i ins-tal·lar-s’hi aparells il·legals, com ara neons, ma-trícula al parafang de darrere, tubs, carburadors, blogs… que són complements il·legals, perquè si els para la policia els poden multar amb una san-ció greu. Aquets motoristes no poden circular sense casc, han d'anar amb assegurança obligatòria, amb un carnet. No poden portar a ningú al dar-rere, ja que són menors de 18 anys. També han de passar una ITV obligatòria, en què no poden

passar de 45 km/h, han de portar la matrícula visible, no es poden portar neons, s’ha de portar un silenciador perquè no et faci molt de soroll el tub, etc. Aquests ciclomotors són bastant cars, te poden costar, per exemple: BETA DE CROSS: de 2000 a 3000 euros. BETA SCOOTER : de 2000 a 2500 euros YAMAHA DE CARRETERA : de 3000 a 4000 euros .

En general, aquests vehicles van molt bé per si t'has de moure per una gran ciutat o un poble, perquè no gasten molt, ja que no corren tant.

Didac Guillamon i Aitor Ben

Els jóvens i l’alcohol

Fumar és cada cop més car, fumar cànna-bis també; en canvi, el costum d'agrupar-se a l'entorn d'unes botelles d'alcohol barat és cada cop més estès entre els jóvens. Aquesta pot ser l'explicació de les dades sobre consum de dro-gues entre la població de Barcelona, que es van

fer públiques pel juny d'enguany a El Periódico, i que dibuixen un panorama d'un consum preocu-pant de begudes alcohòliques, consum que es contraresta amb un descens significatiu de les drogues que es fumen. L'estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha preguntat a nois de segon i quart d'ESO, amb edats de 14 i 16 anys, corres-ponents a 46 centres d'ensenyament. Segons les seues respostes, un 47% de les noies de 16 anys recorda haver-se emborratxat una vegada durant l'últim any, mentre que el resultat entre els nois de la mateixa franja és del 43%. Pel que fa als de segon d'ESO, el percentatge baixa fins al 14,5% entre els noies i el 13,8% els nois. Nosaltres pensem que aquestes dades po-den variar segons el lloc on es realitze l’enquesta. Aquí, a les Terres de l'Ebre, segurament seria més o menys igual que en aquesta enquesta, però hi ha llocs on els resultats serien molt diferents. També volem afegir que els jóvens que tenen aquesta edat no veuen el perill fins que no els passa alguna cosa greu.

Agustí, Àlex i Guillem

Font: Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears

Continuant la secció d’opinió, reproduïm articles que tracten temes que ens afec-ten als jóvens, sobre els quals hem treballat i que hem publicat en el nostre bloc.

25


Els jóvens i la moda

Avui en dia, la moda és un aspecte que te-nim molt present els jóvens. Encara que no ho semble, influeix molt en la nostra vida tant per-sonal com social, ja que en la majoria dels casos ens vestim d'una manera determinada per agra-dar als altres i a nosaltres mateixos.

La moda és un tema que afecta de maneres diferents a cada persona, n'hi ha que sempre la segueixen, els agrade o no. En canvi, hi ha altra gent que vesteix com vol, i no es deixa influenci-ar per les modes, sinó pel que li agrada portar. Afecta més les dones que els hòmens. Mol-tes de les dones s'han hagut d’adaptar a la imat-

ge determinada per la “moda”, suposadament per a fer-se més “belles i atractives”. Molt sovint sense tenir-ho present, han vestit amb el que els hòmens consideren “atractiu”. La moda marca molt a les noies, ja que quasi totes intenten anar sempre a l'última. En aquest cas, també pot afec-tar la bellesa externa de la persona, perquè tam-bé pot arribar a baixar-nos l'autoestima si no es-tem satisfets amb nosaltres mateixos. La roba està feta per a certes talles, i a les persones que no tenen aquestes talles determi-nades els toca anar a botigues especials i anar a altres llocs on no venen la roba tan actual. Lla-vors això és un fet que els desanima bastant. En la moda no tan sols és important la ro-ba, sinó que també són importants els comple-ments com ara el maquillatge, les sabates, el per-fum... Ha anat evolucionant molt durant la nostra existència, tot i que ara, amb el temps, tornem a emprar coses utilitzades en modes passades. De-penent el lloc on estàs o on vius, hi ha un tipus de moda determinada. Tot i que amb el pas del temps les modes van canviant, hi ha tribus urba-nes que creen la seua pròpia moda i se senten identificats perquè comparteixen uns gustos i unes característiques determinades. Es poden reconèixer amb la seua forma de vestir ja que és molt particular.

Sílvia Torres i Natàlia Mauri

Els jóvens i els esports

Molts jóvens catalans intenten compaginar els estudis i els entrenaments per arribar a ser esportistes d'elit. El suport dels familiars i els centres escolars especialitzats en l'esport són clau per al seu desenvolupament. Si parlem de futbol, normalment surten molts bons esportis-tes de la Masia del Barça (ho hem comprovat en l’última edició de la Pilota d’Or). Tots els esportistes professionals tenen en comú una joventut amb moltes hores de dedica-ció per arribar al nivell més alt. Algunes vegades, compaginar estudis i entrenaments es fa fins i tot conflictiu. És important tenir, llavors, una bona relació amb els entrenadors. Existeixen llocs especialitzats, com el Cen-tre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, que s'ocupa de la formació esportiva i acadèmica, i ofereix estudis d'ESO, Batxillerat o Cicles Formatius adaptant els horaris per estudiar. Nosaltres creiem que té molt de mèrit que els

jóvens se traguen els estudis i alhora estiguen practicant un esport a nivell professional. També creiem que els esports ajuden els jóvens a cui-dar-se més i a no triar un mal camí.

Arantxa Ferrando i Míriam Gimeno

Font: L’Espai. Zona Jove. Ajuntament de Roda de Ter

26


EL BUS DE LES PROFESSIONS El dia 12 de gener va arribar al nostre centre el Bus de les Professions, que és un au-tobús que va voltant pels diferents instituts de Catalunya per a informar els alumnes que aca-ben l’ESO de les diferents sortides professio-nals que poden tindre.

D i n s d’aquest bus hi havia dos aules, pantalles digi-tals, ordinadors i armaris amb portes de vidre en els quals s’exposen diver-sos instruments

i eines propis d’un laboratori. Aquí els estudi-ants de 4t poden aclarir els dubtes que poden tindre sobre les possibilitats que tenen de cara al futur i tots els cicles formatius que es poden cursar. Els alumnes no s’esperaven trobar tot el que hi havia, dins al bus. A alguns no els ha agradat molt perquè els monitors només els

explicaven les possibilitats de mòduls i cicles formatius i hi ha alumnes que prefereixen fer una carrera universitària. D ’ a l t r a banda, hi ha alumnes que ja tenen deci-dit que volen fer carrera i d’altres que ja saben els mòduls que hi ha i ja l’havien esco-llit abans de visitar el bus. Altres encara no ho tenen clar.

Agraïm la col·laboració de tots els com-panys de 4t que han volgut parlar amb nosal-tres: Antoni Sans Alifonso, Nieves Domínguez Hurtado, Francesc Roca Cid, Roger Prats Fer-ré, Roser Forcadell Melich i Josep Joan Martí Gil.

Eva, Josep M. i Aleix

27


9a CURSA DE NADAL

Abans de la cursa és fàcil riure, però deprés...

Els moments previs a la cursa: lliurament de dorsals, escalfament...

LA SORTIDA

L’arribada, a diferents ritmes (com se pot veure) i el merescut esmorzar per recobrar forces. Finalment, el dia es va comportar i no va ploure durant

la cursa. Gràcies als organitzadors, col·laboradors i als 147 participants.

Bon ambient a la taula d’anotació

LLIURAMENT DE PREMIS. 9a CURSA DE NADAL

Guanyadores (1r cicle) Guanyador (1r cicle) 3a, 4a i 5a (1r cicle) 2n, 3r, 4t i 5è (1r cicle)

Guanyadora (2n cicle)

2a, 3a, 4a i 5a (2n cicle) 2n, 3r, 4t i 5è (2n cicle)

Guanyador (2n cicle)

Guanyadora (batxillerat)

2a, 3a, 4a i 5a (batxillerat)

GUANYADOR ABSOLUT

2n, 3r i 4t (batxillerat)

Guanyador (professors) Guanyadora (professores)

2n, 3r i 4t classificats

(professors)

2a classificada (amb mèrit) (professores)

Tots els professors participants (més o menys)

INSTITUT DE CAMARLES

CALLA. La revista que parla per tu (6)

Documents

Transcript of CALLA. La revista que parla per tu (6)