Califòrnia-Catalunya,les relacions científiques

i acadèmiques

Temes de Recerca i Innovació. Núm. 2www.gencat.cat/recerca/temesri

Tot 1 D.qxd 10/11/06 09:44 Página 1

Presentació

Califòrnia-Catalunya, les relacions científiques i acadèmiques………………3Acords d’agermanament entre Califòrnia i Catalunya……………………………4

Introducció

Califòrnia i Catalunya, ciència i tecnologia al servei del paísJoan Manuel del Pozo, Conseller d’Educació i Universitats..……………………5

Articles

La cooperació científica internacional: Califòrnia-Catalunya com a paradigmaXavier Testar, director general de Recerca Josep M. Vilalta, subdirector general de Recerca…………………………………7

Visió des de la University of CaliforniaLowell Lewis, coordinador dels programes University of California-Generalitat de Catalunya…………………………………9

Catalunya i Califòrnia: memòries de futurFrancesc Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic. Departament de Didàctica de les Ciències Socials, Universitat de Barcelona………………………………………………………………11

UC Irvine. L’àmbit de l’enginyeria

Deu anys de col·laboració amb la Henry Samueli School of EngineeringÀngela Bàguena, cap del Servei de Planificació i Gestió de l’R+I, Direcció General de Recerca………………………………………………………15

AutobiografiaPere J. Balsells, empresari català resident a Califòrnia……………………………16

Els programes Califòrnia-Catalunya en l’ambit de l’enginyeriaRoger Rangel, director dels programes Catalunya-Califòrnia a UC Irvinei director del Department of Mechanical and Aerospace Engineering de la Henry Samueli School of Engineering………………………………………17

Visió des de la Henry Samueli School of EngineeringNicolaos G. Alexopoulos, degà de la Henry Samueli School of Engineering………………………………………………………………18

L’optimització de les xarxes de transport col·lectiu……………………………19

Models computacionals per a la millora del medi ambient……………………20

Piles de combustible i energies renovables als edificis……………………20

Millorant les xarxes IP: una aventura emprenedora……………………………21

Desenvolupament d’aplicacions amb micro i nanotecnologia per al disseny de trens intel·ligents………………………………………………22

Primers sistemes microelectromecànics (MEMS) inercials produïts a Catalunya………………………………………………………………22

Desenvolupament d’un sistema de mesures mitjançant MIMO i per a l’estudi d’antenes reconfigurables Franco De Flaviis, professor del Department of Electrical Engineering and Computer Science………………………………………………………………23

Creació automàtica d’entorns virtualsFalko Kuester, professor del Department of Electrical Engineering and Computer Science i director del Calit2 Center of Gravity………………………………………………24

Les normes del garatgeJordi Ros, enginyer superior de telecomunicacions………………………………25

Aliança Califòrnia-Catalunya per a la ciència i l’enginyeria de la miniaturització Roger Rangel, investigador en cap…………………………………………………26

El Programa Gaspar de Portolà

El Programa d’Estudis Catalans Gaspar de Portolà: vint anys col·laborant amb la University of CaliforniaÀngela Bàguena, cap del Servei de Planificació i Gestió de l’R+I, Direcció General de Recerca………………………………………………………29

Visió des de la University of California, BerkeleyRobert J. Birgeneau, Chancellor, University of California, Berkeley………………30

Visió des de l’International and Area StudiesJohn Lie, degà, International and Area Studies, University of California, Berkeley……………………………………………………30

Alguns exemples de la col·laboració de professors catalans amb la University of California

Àmbit de l’economiaGuillem López i Casasnovas, Universitat Pompeu Fabra…………………………31

Àmbit de la psicologiaAntoni Andrés i Pueyo, Universitat de Barcelona…………………………………32

Àmbit del dretJoan Carles Seuba Torreblanca, Universitat Pompeu Fabra………………………33

Àmbit de la biomedicinaAmàlia Lafuente Flo, Universitat de Barcelona……………………………………34

Àmbit de la físicaXavier Batlle i Gelabert, Universitat de Barcelona…………………………………35

Alguns exemples de visites de professors de la University of California a les universitats catalanes

Àmbit de la fisiologiaWilliam Jeffrey Weidner, University of California, DavisJesús Palomeque Rico, Ginés Viscor i Jaume Fernández, Universitat de Barcelona………………………………………36

Àmbit de l’arqueologiaRobert C. Knapp, University of California, BerkeleyIsabel Rodà de Llanza, Universitat Autònoma de Barcelona………………………37

Àmbit de l’arquitecturaRobert J. Wiener, University of California, DavisJosep Roca Cladera, Universitat Politècnica de Catalunya………………………38

El repte agroalimentari

University of California-IRTA: vint anys d’activitats conjuntesJosep Tarragó, director general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)………………………………………………41

L’ecofisiologia com a eina per a la restauració de paisatges…………………42

Control integrat de plagues: mesures eficaces i sostenibles per combatre-les……………………………………………………44

Antena agroalimentària de l’IRTA a la University of California, Davis………45

Vers una nova cultura del reg: millor producció amb menys aigua…………47

Aixó és Califòrnia!Pere Puigdomènech, Laboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA……48

Col·laboració entre la University of California i Catalunya Henry Vaux, professor i vicepresident associat, emèrit Department of Agriculture and Resource Economics, University of California, Berkeley……………………………………………………49

El pare Serra, Steinbeck i la cooperació científica amb CalifòrniaLluís Ferrer i Caubet, rector de la Universitat Autònoma de Barcelona…………51

Text in English…………………………………………………………………………53

Califòrnia-Catalunya, les relacionscientífiques i acadèmiques

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 2

PR

ES

EN

TA

CIÓ

3A mb el segon número de la col·lecció Temes de Recerca i Innovació, el Departament d’Edu-cació i Universitats presenta les relacions científiques i acadèmiques entre Califòrniai Catalunya. Concretament, es descriuen amb detall les col·laboracions i els projectes con-

junts amb la University of California que han estat promogudes per la Generalitat de Catalunya desde l’any 1986 fins ara.

Al llarg d’aquests 20 anys, s’han establert diversos programes i s’ha promogut la relació entregrups i personal investigador català i de la University of California, principalment des de tres ves-sants: en primer lloc, en l’àmbit de l’enginyeria en el marc dels programes establerts amb el campusd’Irvine; en segon lloc, el programa Gaspar de Portolà, coordinat des del campus de Berkeley i, final-ment, la col·laboració en l’àmbit agroalimentari entre l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimen-tàries (IRTA) i diversos campus de la University of California.

La publicació que us presentem vol mostrar alguns exemples de la variada i rica col·laboració ques’ha establert en cadascun dels àmbits esmentats i que ha anat entreteixint una complexa trama de pro-jectes de recerca conjunts, d’interessos i aprenentatges compartits, que en la majoria de casos hanestat molt enriquidors per als grups i les persones participants d’ambdues bandes de l’Atlàntic.

Esperem que els programes i les experiències que es presenten serveixin per incrementar lainternacionalització de la recerca catalana i també per estimular els investigadors californians i cata-lans a aprofundir en aquest procés de coneixement mutu i estreta col·laboració.

La iconografia d’aquest número 2 de Temes de Recerca i Innovació segueix un doble discurs:d’una banda hi ha imatges que estan directament relacionades amb els projectes científics i tecno-lògics que s’hi descriuen, i de l’altra, hi ha un discurs autònom paral·lel, no necessàriament coinci-dent amb el contingut textual. Califòrnia ha generat un imaginari universal —sovint sublimat per laindústria cinematogràfica— íntimament arrelat a la memòria històrica i identitària del país. Aquestamemòria visual ha estat atresorada i arxivada exemplarment per les universitats californianes, quedisposen de fons accessibles en línia amb centenars de milers d’imatges consultables. La repre-sentació de la descoberta, la colonització, els pioners, la febre de l’or, la indústria, la vida quotidia-na, la terra, els recursos, la voluntat de crear i, en el fons, una manera de viure, fan així de teló defons dels articles en una narració feta des de Catalunya.

Amb aquesta publicació es referma la voluntat de la Direcció General de Recerca del Depar-tament d’Educació i Universitats per difondre la recerca i el desenvolupament tecnològic que es faal nostre país. •

Califòrnia-Catalunya, les relacions científiques i acadèmiques

Temes de Recerca i Innovació. Núm. 2Juliol de 2006

EdicióDepartament d’Educació i UniversitatsSecretaria d’Universitats i Recerca

Consell de redaccióXavier Testar, Josep M. Vilalta, Olga Alay, Àngela Bàguena, Iolanda Font de Rubinat,Emilià Pola, Jordi Sort

Coordinació del present númeroJosep M. Vilalta, Àngela Bàguena, Clara Díez

RedaccióÀngela Bàguena, Xavier Lasauca, Ferran Llopart

ProduccióJoan Reixach, Sílvia Urgell

Correcció estilística i lingüísticaJoaquim Bosch, Clara Díez, Xavier Lasauca,Sofia Pascual

Traducció Rebeca Collier, Catalina Girona

Concepció gràfica i maquetació Albert i Jordi Romero

Recerca iconogràficaAlbert i Jordi Romero, Joan Reixach

ImpressióAmpans

Fotografies de coberta i contracoberta: NASA

Dipòsit legal: B-13872-2005Depòsit legal versió electrònica: B-37749-2006ISSN: 1886-6794ISSN versió electrònica: 1886-6778

El contingut dels articles és responsabilitat dels autors.Temes de Recerca i Innovació no s’hi identifica necessà-riament. S’autoritza la reproducció total o parcial delsarticles citant-ne la font i l’autor.

Temes de Recerca i Innovació es distribueix gratuïtament.En podeu demanar més exemplars a l’adreça web:www.gencat.cat/recerca/temesri

Direcció General de RecercaVia Laietana, 33, 6è08003 BarcelonaTel. 935 526 700Fax 935 526 922a/e: temesri.sur@gencat.net

Més recursos, enllaços i versió electrònica al web de la Secretaria d’Universitats i Recerca:

www.gencat.cat/recerca/temesri The Mammoth Tree Grove, Calaveras County, CaliforniaThe orphans: at the entrance of the grove from the Sierra NevadaVischer, Edward (1808-1879).

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 3

Document del Comitè Legislatiu del Senat de Califòrnia de 15 de juliol de 1986, en el qual s’aprova l’agermanament entre Califòrnia i Catalunya.Text de resolució de l’agermanament amb Califòrnia aprovada pel Parlament de Catalunya el 12 de maig de 1987.

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 4

INT

RO

DU

CC

IÓ

5T eniu a les vostres mans un nou númerode la col·lecció Temes de Recerca i Inno-vació. En aquesta oportunitat, la publica-

ció analitza les relacions científiques i acadèmi-ques entre Califòrnia i Catalunya, que han estatfructíferes i amb un important potencial de de-senvolupament, però avui en dia malauradamentencara poc conegudes.

Des del Departament d'Educació i Univer-sitats de la Generalitat, tal com es venia fent alDepartament d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació, volem potenciar tots aquellsinstruments que permetin reforçar i crear vin-cles de cooperació internacional de la recercacatalana, sigui compartint coneixements, tecno-logies i serveis mitjançant xarxes i projectesconjunts, o bé facilitant la incorporació d’inves-tigadors d’altres països al nostre sistema deciència i tecnologia i la formació del nostre per-sonal investigador a centres d’excel·lència inter-nacional. En aquest sentit, podríem destacar elsprogrames conjunts amb la University of Cali-fornia, el Programa d’Estudis Catalans Gasparde Portolà, les beques Balsells-Generalitat deCatalunya i el Programa d’Innovació en Enginye-ria. Aquest conjunt d’accions facilita la possibi-litat que investigadors i investigadores catalansfacin estades en centres californians per tal dedesenvolupar les seves tasques de recerca i in-novació, i s’impulsa la mobilitat de les personesque es dediquen a la recerca i el desenvolupa-ment tecnològic en organismes públics de re-cerca al sector privat i a l’inrevés.

Califòrnia i Catalunya, malgrat ser realitatseconòmiques i socials ben diferenciades, com-parteixen alguns aspectes que considerem quecal seguir potenciant amb decisió. El més impor-tant, al meu entendre, és la voluntat de ser unasocietat dinàmica i de progrés, oberta al món, onel paper de la recerca i el desenvolupament tec-nològic han ocupat i ocupen un lloc destacat perconsolidar aquest progrés i la competitivitat eco-nòmica. Califòrnia, sens dubte, és un motor del’economia i la tecnologia mundials, i Catalunya tévoluntat d’esdevenir també un motor a Europa.Des de la Generalitat de Catalunya volem reforçarllaços i projectes amb aquesta societat, que bensegur que ens proporcionarà tot un seguit depossibilitats i aprenentatges continus.

Els vint anys de col·laboració entre les insti-tucions de Califòrnia i la Generalitat de Catalunyas’han traduït en multitud d’intercanvis de cientí-fics, estudiants i professors; l’organització de tro-bades, seminaris i congressos; la concreció deprojectes i iniciatives conjuntes; en definitiva, enuna àmplia cooperació en els camps científici acadèmic. L’experiència ha estat reeixida i sum-mament enriquidora, i des de l’administració calapostar fermament per la seva continuïtat. Voldriaaprofitar finalment aquesta oportunitat peragrair ben sincerament el treball tenaç i cons-tant de moltes persones que han fet possibleaquesta col·laboració, sobretot el d’aquellesque des de Califòrnia ens han permès obrir unamica més la ciència, l’educació superior i la tec-nologia catalanes al món. •

Califòrnia i Catalunya,ciència i tecnologia al servei del paísJoan Manuel del PozoConseller d’Educació i UniversitatsGeneralitat de Catalunya

Foto

graf

ia: R

ubén

Mor

eno

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 5

Carta esférica de los reconocimientos hechos en la costa Oeste. J. Espinosa y Tello, 1802.

Car

togr

aphy

Ass

ocia

tes,

Dav

id R

umse

y C

olle

ctio

n

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 6

AR

TIC

LE

S

7Q uan ens referim a les activitats de recerca i de desenvolupament tecnològic, cal fer-hocada dia més en el marc d’un context internacional. Fer recerca científica en qualsevol àmbit del saber, crear nou coneixement o desenvolupar aplicacions tecnològiques són

activitats que avui dia no s’entenen sense referents internacionals. I aquest fet, evident per als quefan R+D, també ho ha de ser per als que la gestionen i la promouen, ja sigui al sector públic o privat.

La pròpia dinàmica de la recerca científica o del progrés tecnològic determinen aquesta dimen-sió internacional, en un món, com més va més interconnectat i interdependent, no solament en elcamp de l’R+D sinó també en els camps econòmic, social i cultural. Les universitats, els centres derecerca i les empreses treballen cada cop més en contextos supranacionals. En aquesta línia, elsgoverns i les administracions públiques han de promoure polítiques que facilitin la cooperació inter-nacional i han d’oferir un suport decidit a la internacionalització en matèria de recerca i innovació.

En aquest context, la Unió Europea ha anat establint als darrers vint anys tot un seguit d’iniciativescomunitàries en matèria de ciència i tecnologia. La més coneguda per tothom són els diversos progra-mes marc de recerca i desenvolupament tecnològic, que han permès concentrar esforços i recursos endeterminades àrees científico-tecnològiques considerades prioritàries. Alhora que d’altres instruments dela Unió, com ara els fons europeus de desenvolupament regional o les accions per a la innovació empre-sarial, possibiliten l’acció pública i privada en matèries vinculades al desenvolupament territorial i la compe-titivitat econòmica, però quasi sempre amb un component significatiu de l’activitat científica i tecnològica.

La cooperació transnacional en matèria universitària i de recerca serà, sens dubte, una qües-tió molt present en el panorama europeu dels propers anys. Com mai, l’R+D i la innovació formenpart de l’agenda política al més alt nivell. Ja no se’ns fa estrany parlar de l’Espai Europeu de Recerca,de l’Espai Europeu d’Educació Superior, de xarxes de cooperació i excel·lència, de mobilitat de lacomunitat universitària i científica o d’infraestructures de recerca d’àmbit internacional. Per això, pera l’administració de la Generalitat de Catalunya la cooperació internacional i interregional, en el nos-tre cas en matèria científica, acadèmica i tecnològica, és també una prioritat política de primer ordre.Participar plenament a l’Espai Europeu de Recerca i els seus programes i iniciatives ha de ser pera la recerca catalana una funció intrínseca, que ja considerem com a pròpia.

La cooperació científica internacional: Califòrnia-Catalunya com a paradigmaXavier Testar Director general de Recerca

Josep M. VilaltaSubdirector general de Recerca

Pre

ssup

ost (

M€

)

10.000

0I PM II PM III PM IV PM V PM VI PM VII PM

Gràfic 1. Evolució del pressupost dels programes marc d’R+D de la Unió Europea.

20.000

30.000

40.000

50.000

3.270 5.360 6.60013.215 14.960

19.113

47.781

Ret

orn

(%)

5,0

0,0III PM IV PM V PM VI PM

Gràfic 2. Percentatge de retorn de programes europeus a Catalunya respecte el total d’Espanya.

10,0

15,0

20,0

25,0

14,7

18,4 21,0 21,5

The Mammoth Tree Grove, Calaveras County, CaliforniaMother and sonVischer, Edward (1808-1879).

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 7

Programes de cooperació internacional. L’R+D catalana en el context europeu i internacional

La cooperació científica i acadèmicaentre Califòrnia i Catalunya

D’acord amb el que estableix el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-08, aprovat pelConsell Executiu el 25 de gener de 2005, el Departament d’Educació i Universitats de la Generalitatimpulsa actuacions per a la cooperació científica europea i internacional, tal com venia fent també elDepartament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. En aquest sentit, el Programa deCooperació Internacional de la Direcció General de Recerca té tres objectius prioritaris: plena partici-pació catalana a l’Espai Europeu de Recerca, participació en projectes i captació de recursos de la UnióEuropea en R+D i promoció de la cooperació científica de Catalunya amb d’altres institucions, regionsi estats capdavanters en R+D.

Amb aquests objectius generals es pretén de manera específica:

• Internacionalitzar la recerca catalana mitjançant tots els mecanismes possibles (programes europeus,xarxes internacionals, acords bilaterals, pla d’infraestructures de recerca, etc.).• Captar el màxim de recursos dels fons europeus i d’altres agents finançadors de la recerca trans-nacional.• Incrementar les estades per a la formació de personal investigador català a l’estranger, i per al seudesenvolupament professional posterior.• Fomentar aliances estratègiques amb governs, administracions i grans centres de recerca, instal·la-cions científiques i universitats d’especial interès per a Catalunya.• Aprofundir en l’anàlisi de models de política científica i gestió de la recerca que es tradueixindirectament en la millora del sistema d’R+D a Catalunya.• Participar i influir, sempre que sigui possible, en els fòrums europeus de definició de les políti-ques d’R+D, atenent als interessos de Catalunya i els seus àmbits de recerca prioritària.• Convertir Catalunya en una regió europea de referència en l’àmbit de l’R+D.

El Programa de cooperació internacional es concreta en sis àmbits d’actuació, que són els següents:

• Ajuts i beques per a la formació i el desenvolupament professionals del personal investigadorcatalà a l’estranger, així com captació de talent d’altres països a Catalunya (beques per a estadesde recerca a fora de Catalunya, beques Batista i Roca, beques postdoctorals Beatriu de Pinós,beques postdoctorals Fulbright-Generalitat, ajuts del programa de cooperació interregional, pro-grama ICREA).• Atracció de grans projectes d’R+D internacionals i de seus d’institucions internacionals a Catalunya(organisme gestor del l’ITER, EMBL, Federació Europea de Biotecnologia, organisme europeu gestorde Galileu, seus d’R+D d’empreses multinacionals, etc.).• Foment de la participació catalana en les polítiques de la Unió Europea en matèria d’R+D, aixícom participació plena en projectes europeus.• Desenvolupament d’acords de col·laboració estable amb estats i regions capdavanters en matè-ria d’R+D, tals com la pròpia Califòrnia, Canadà, Suècia, Finlàndia, Dinamarca o el Regne Unit.• Impuls d’iniciatives per convertir l’Euroregió Pirineus-Mediterrània en una àrea intensiva en R+D (bio-tecnologia, tecnologia de la informació i les comunicacions, agroalimentació, nanotecnologia, cièn-cies econòmiques, etc.).• Foment de l’R+D per a la cooperació amb països en vies desenvolupament, especialment impulsi suport a les càtedres UNESCO a Catalunya.

Els vint anys de programes de cooperació científica i acadèmica (1986-2006) entre Califòrnia i Cata-lunya constitueixen un paradigma de col·laboració internacional fructífera i constant en matèria d’R+D.Destaquem en aquesta col·laboració les iniciatives següents, que es troben a bastament comentadesen els diferents capítols d’aquesta publicació:

• Programa de beques Balsells-Generalitat de Catalunya.• Programa d’Innovació en Enginyeria.• Programa d’Estudis Catalans Gaspar de Portolà.• Programa de cooperació en recerca agroalimentària.

Al llarg d’aquests anys, els programes institucionals han permès que centenars d’investigadors, pro-fessors i estudiants catalans hagin fet estades de recerca a Califòrnia, que professors i investiga-dors californians hagin fet estades a centres de Catalunya, i que s’hagin concretat projectes con-junts amb centres d’excel·lència en els diversos campus de la University of California: Berkeley,Davis, Irvine, Los Angeles, Merced, Riverside, San Diego, San Francisco, Santa Barbara i SantaCruz. Darrerament, aquesta cooperació entre ambdós països també ha permès concretar algunesiniciatives empresarials sorgides d’investigadors i universitaris joves, un fet que considerem d’espe-cial rellevància i que pretenem que continuï cada vegada amb més força.

Les llavors han estat ben plantades i els fruits que anem recollint en el sistema català de cièn-cia i tecnologia són constants: noves idees, nou coneixement, projectes conjunts entre ambdós paï-sos, l’antena agroalimentària permanent, la col·laboració en l’àmbit de l’enginyeria, formació d’altnivell constant entre californians i catalans. La potència científica i tecnològica de Califòrnia és enor-me i en aquest sentit no podem trobar més que oportunitats per a Catalunya. Des de la Secretariad’Universitats i Recerca del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat volem estendreaquest model de col·laboració institucional estable i fructífera a d’altres països i regions capdavan-ters en R+D del món, tot promovent de forma decidida la internacionalització del nostre sistema derecerca i innovació. Aquesta ha de ser una de les estratègies principals per situar Catalunya en unaposició avançada en l’Europa del coneixement. •

AR

TIC

LE

S

8 Plena participació catalana a l’Espai Europeu de Recerca

•Participació en projectes

i captació de recursos de la Unió en R+D

•Promoció de la cooperació científica de Catalunya amb d’altres institucions, regions i estats capdavanters en R+D

Objectius del Programa de cooperació internacional de la Direcció General de Recerca

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 8

AR

TIC

LE

S

9E l 1985, en commemoració del bicente-nari de la mort de Gaspar de Portolà, elprimer governador del territori de la Bai-

xa Califòrnia, la Generalitat de Catalunya va invi-tar representants acadèmics i del poder legislatiude Califòrnia perquè participessin en una confe-rència i en els actes de celebració a Catalunya.Després d’aquell esdeveniment, es van establiracords entre l’Estat de Califòrnia i Catalunya perreforçar els vincles culturals, científics, tècnicsi artístics entre els dos països. Al llarg dels anys1986 i 1987 es van signar sengles acords; d’unabanda se signaren acords d’agermanament perpart del Senat de l’Estat de Califòrnia i per partdel Parlament de Catalunya, i d’altra banda, elGovern de la Generalitat de Catalunya va signarun acord marc amb la University of California permitjà del qual s’establia el Programa d’EstudisCatalans Gaspar de Portolà.

El 1995, la Generalitat i la University ofCalifornia van impulsar un programa per refor-çar els vincles entre Catalunya i Califòrnia en elsvessants acadèmic, científic, tecnològic i eco-nòmic; per consolidar les relacions existentsentre organismes acadèmics, empresarials i derecerca; per engegar futures accions de col·la-boració i intercanvi, i per garantir una bona ente-sa mútua que refermés el profund respectenecessari per tal d’assolir unes relacions tanestretes com fos possible.

Els intercanvis d’estudiants, projectes derecerca conjunts entre grups de recerca univer-sitaris, cooperacions empresarials, conferèn-cies i consultes individuals han anat reforçanti ampliant els interessos coincidents i mutus deCatalunya i Califòrnia. Jordi Pujol, anterior presi-dent de la Generalitat de Catalunya, va afirmar:«Catalunya ha d’intentar establir una relacióamb països com ara Califòrnia, que en moltsaspectes es troben per davant de nosaltres.Califòrnia té nombrosos premis Nobel, empre-ses líders mundials i gent que aporta nous ele-ments a la cultura mundial».

La cooperació entre Califòrnia i Catalunyava ser també una evolució natural basada en lahistòria i la geografia d’ambdós indrets. Però nova ser només això, sinó que també va ser unaoportunitat per tal que la gent dels dos pobleses coneguessin i, en aquest procés, pogues-sin ajudar-se mútuament. Califòrnia és un estatric en recursos naturals, humans i mediambien-

tals; és la sisena economia del planeta i la sevapoblació és, probablement, la més diversa delmón des del punt de vista cultural, racial i ètnic.Tal com va dir Jordi Pujol, Califòrnia és un paísque té molt per oferir, però no pot conformar-seamb els èxits aconseguits en el passat. Els paï-sos europeus són una font important de nousconeixements i de tecnologia i constitueixen undels mercats cabdals per a Califòrnia. Aquestacooperació proporcionarà a Califòrnia l’oportu-nitat d’aprofundir en un dels seus principalsmercats i exercir la seva influència sobre aspec-tes fonamentals, en un moment en què aquestmercat està vivint uns canvis essencials que tin-dran repercussions en totes les economies delmón, incloent-hi la de la mateixa Califòrnia.

Catalunya i Espanya han fet grans esfor-ços per situar les seves economies al nivell delspaïsos capdavanters d’Europa. Ara han de ferfront al repte afegit de formar part de la UnióEuropea, amb tots els beneficis i les dificultatsque això suposa. La constitució d’aquesta UnióEuropea ha estat descrita com el fet més signi-ficatiu i amb més repercussions per al desenvo-lupament del continent europeu en els tempsmoderns. Sens dubte, tindrà conseqüències entots els països de la Unió Europea i crearà un nouentorn global per a la política i l’economia que alcapdavall també afectarà Califòrnia i la resta delsEstats Units. Al mateix temps, l’Acord Generalsobre Aranzels i Comerç (GATT) i les seves polí-tiques organitzatives, l’Organització Mundial delComerç (OMC), exigeixen tenir en compte novesconsideracions, alhora que els agricultors i elsempresaris de Catalunya es plantegen oportuni-tats futures tant pel que fa a les exportacions compel que fa als mercats interiors.

La University of California és coneguda pelseu fort caràcter internacional, atès que acullestudiants de més d’un centenar de països, pelfet d’impartir classes d’un ampli ventall de llen-gües, religions i cultures i per ser una universi-tat amb nombrosos professors visitants d’arreu.La universitat té estudiants repartits a més de vintpaïsos i el seu professorat ofereix assessorament,assistència i docència, a més de portar a termetasques de recerca en els principals països delplaneta. Evidentment, aquest acord suposa unnou esforç organitzat per millorar la comprensióglobal de la University of California i d’altres cen-tres acadèmics de l’Estat de Califòrnia.

L’acord entre la University of California i laGeneralitat de Catalunya, abans esmentat, hadonat com a fruit centenars d’intercanvis d’estu-diants i de professors, trobades governamentalsi congressos empresarials, i una àmplia coopera-ció en el camp de la recerca. Els articles següentsdescriuen uns esdeveniments que ens perme-ten proclamar amb orgull l’èxit de la cooperacióentre Califòrnia i Catalunya. •

Visió des de la University of CaliforniaLowell LewisCoordinador dels programes University of California-Generalitat de Catalunya

The Mammoth Tree Grove, Calaveras County, CaliforniaThe three graces.Vischer, Edward (1808-1879).

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Foto

graf

ia: J

oan

Rei

xach

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 9

Departure of the San Carlos from the Port of La Paz with the First Division.«Father Junípero blessed the Ship and the Standards and they sailed January10, 1769.» Anònim, 1909.

Macuina, jefe de Nutka.

Cala de los Amigos, Nutka.

Fiesta en Nutka.

J. Espinosa y Tello, 1802.

The March to Monterey. «At the head of the column rode the Comandante Portolà with Fages, Costansó, and the two priests.»Anònim, 1909.

Car

togr

aphy

Ass

ocia

tes,

Dav

id R

umse

y C

olle

ctio

n

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 10

AR

TIC

LE

S

11F óra bo que les enciclopèdies de finalsdel segle XXI recordessin a la gent que durant la primera meitat del segle

Catalunya va procedir a una autèntica redesco-berta de Califòrnia, i que va començar un perío-de florent de relacions en l’àmbit tecnocientífic.De fet ara, és a dir, a l’albada del segle XXI, ésquan pot començar la veritable aventura catala-na a Califòrnia, amb l’intercanvi científic, ambl’impuls comú, per part d’institucions i científicsd’ambdós territoris, de sectors tan absoluta-ment estratègics com l’agrigenòmica i la nano-tecnologia, sense oblidar espais de tanta tradi-ció comuna com les enginyeries.

Per què Califòrnia? Per què aquesta mira-da al llunyà oest? Qui ho sap? El paisatge i elclima similars fan una ficció de germanor inte-ressant de llum i ginesteres. La petja d’aventu-rers catalans, constructors de les Amèriques,també ha estat important. Alguns amb activitatrecent, com el Sr. Pere Balsells, protagonistad’una titànica promoció de ponts entre Califòr-nia i Catalunya; altres van passar per Califòrniafa molts més anys, com Portolà, Fages o Serra,i certament la seva petjada encara es reconeix,si més no perquè han estat incorporats a l’ima-ginari nacional dels nord-americans. No és percasualitat que les seves estàtues siguin pre-sents al Capitoli de Washington en representa-ció de l’Estat de Califòrnia.

En qualsevol cas, resulta difícil legitimar lesexpectatives compartides de Califòrnia i Catalunyabasant-nos en un passat comú. Ni Catalunya vacolonitzar Califòrnia, ni els seus habitants sóndescendents dels catalans, tot i que, lògicament,hi ha hagut, i encara hi ha catalans a Califòrnia.Probablement, caldria fonamentar les relacionsen allò que veritablement són: una aposta defutur. Tanmateix, res ens impedeix recordar i fruirdel paper que van tenir uns pocs aventurerscatalans en la gènesi de la que avui és la granpotència de la costa oest. Tots els antecedentssón importants, i més quan afecten els momentsfundacionals de la moderna Califòrnia. En aquestsentit, no fa estrany que recordem la memòriad’uns catalans que van esdevenir, també, cali-fornians.

Catalunya havia deixat de ser un estat des-prés de la Guerra de Successió i de la resis-tència dels anys 1713-1714, i va quedar inte-grada sense contemplacions en la Corona Es-

panyola que, mitjançant el Decret de NovaPlanta, podia definir una nova administraciósobre una pàgina en blanc. Tot i que podriasemblar que la derrota allunyaria les possibili-tats dels catalans de participar de l’aventuraamericana i comerciar lliurement amb les colò-nies, el 1763 Carles III va concedir la llibertat denavegació amb les colònies a nou ports peninsu-lars. Les mesures liberalitzadores van permetreque comerciants i naviliers catalans comencessina fer-se presents a les costes centreamericanesde l’Atlàntic.

Els comerciants catalans, però, no van serels únics a arribar a les Índies. En el nou estatunificat dels Borbons, la noblesa catalana quehavia estat lleial a la Corona gaudia d’oportuni-tats a l’administració i l’exèrcit de les colònies.Igualment, la presència d’eclesiàstics catalansproliferava a les Índies i eren precisament unmembre de la petita noblesa que havia fet carrerad’armes a l’exèrcit espanyol, Gaspar de Portolà,i un missioner franciscà de Mallorca, GinebróSerra, els que protagonitzarien una de les darre-res aventures d’exploració i colonització de laCorona espanyola a l’Alta i la Baixa Califòrnia.A aquestes dues figures, cal afegir-ne un darrercomponent: els soldats d’origen català de lacompanyia de Voluntaris de Catalunya, que van

donar cobertura militar a les operacions deprospecció de la costa del Pacífic.

Després de les guerres dels segles XVIIi XVIII, quan els bel·licosos soldats catalans vanser políticament reduïts, les monarquies d’Es-panya i França els van utilitzar com a forces d’eliten els seus exèrcits. De fet, bona part dels regi-ments d’infanteria lleugera dels dos exèrcitsestava formada per soldats que seguien la tra-dició dels temibles «miquelets», els combatentsarmats amb el singular pany miquelet que auto-matitzava el tret de les armes de foc. No ha desorprendre, doncs, que el 1762, en el contextde la guerra dels Set Anys, la Corona espanyo-la formés el regiment d’infanteria lleugera,Voluntarios de Cataluña. El 1767, el regiment vadesdoblar-se i una part dels seus efectius, con-cretament una companyia procedent del primerbatalló, va ser destinada a Nova Espanya, l’ac-tual Mèxic, per desenvolupar tasques de policia,sufocar motins, reprimir els indígenes i acomplirexpedicions de descoberta. La força catalana,comandada pel capità Pere d’Alberní, va sortirde Cadis el maig del 1767, rumb a l’Havana, i des-prés a Veracruz. Des d’aquí va dirigir-se directa-ment a Guadalajara, des d’on hi havia bones pos-sibilitats d’intervenir a les costes del Pacífic.

Els espanyols estaven molt interessats aexplorar l’Alta Califòrnia i a establir-hi bases queasseguressin la seva presència i control al terri-tori. De fet, els britànics eren una amenaça sem-pre latent a les costes del Pacífic, però sobretotels russos representaven un perill, ja que s’ha-vien emparat d’Alaska i els seus expedicionarislliscaven amenaçadors cap al sud. La Coronaespanyola volia controlar les costes del Pacífic,i els establiments espanyols a la Baixa Califòr-nia són la rampa de llançament d’expedicionscap al nord. Com era de preveure, la Corona vaaprofitar tot el que va poder, tant de les limita-des unitats militars establertes a la zona, comde l’activitat dels missioners franciscans quepodien contribuir poderosament a fixar una xarxade missions que esdevingués la base de futursassentaments urbans.

Així doncs, Gaspar de Portolà, en el ves-sant militar, i Fra Ginebró Serra, com a cap delsmissioners franciscans, són els artífexs de lacolonització espanyola de les costes de l’AltaCalifòrnia, amb el suport militar dels Voluntarisde Catalunya.

Catalunya i Califòrnia:memòries de futurFrancesc Xavier Hernàndez CardonaCatedràtic Departament de Didàctica de les Ciències SocialsUniversitat de Barcelona

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 11

AR

TIC

LE

S

12

Gaspar de Portolà i de Rovira havia nascuta Balaguer el 1717. Militar de professió, va par-ticipar a les campanyes d’Itàlia. El 1765 va serdestinat a Veracruz com a capità d’un regimentde dragons i, tres anys més tard, va ser nome-nat governador a la Baixa Califòrnia, territoripràcticament deshabitat. La seva principaltasca política seria reptar el domini de les cos-tes de l’Alta Califòrnia de russos i britànics. A talfi va organitzar una primera expedició el març de1768, en la qual figuraven també frares francis-cans dirigits per Ginebró Serra.

Ginebró era el nom de frare de Josep MiquelSerra i Ferrer, fill d’una família humil i pagesa,nascut a Petra (Mallorca) el 1713. El 1730 es vafer frare franciscà i més tard esdevindria doctor enFilosofia i Teologia a la Universitat Lul·liana deCiutat de Mallorca, on va acabar ocupant unacàtedra de Teologia entre el 1743 i el 1749, anyen què va donar un tomb radical a la seva vida: vapartir amb una vintena de missioners franciscanscap al virregnat de Nova Espanya (Mèxic).

El grup va desembarcar al port de Vera-cruz el 7 de desembre de 1749 i va establir la

primera missió a la Sierra Gorda de Querétaro,on va romandre durant 9 anys, dedicat a tas-ques d’evangelització que, a més, tenien un ves-sant més pràctic, atès que els franciscans vanintroduir noves tecnologies i tècniques ramade-res, agrícoles, d’arquitectura i enginyeria a totala regió. En paral·lel, el 1767 el rei d’Espanya,Carles III, va decidir expulsar els jesuïtes de totsels territoris de la Corona i substituir-los, enalguns llocs, per missioners franciscans, i aixíPortolà va rebre l’ordre de fer fora els membresde la companyia de Jesús de la Baixa Califòrnia.

El 14 de juliol de 1767, Fra Ginebró va partirde Sierra Gorda amb 16 missioners de la sevaorde, disposat a substituir els jesuïtes i establir-se a la missió de Nuestra Señora de Loreto. Uncop allà, en va fundar de noves a la BaixaCalifòrnia, tot i que també pretenia estendre laseva activitat evangelitzadora a l’Alta Califòrnia.En aquest punt, els seus interessos van confluiramb els de Gaspar de Portolà, disposat a exe-cutar els plans d’expansió que havia formulatl’Inspector General José de Gálvez en nom dela Corona espanyola. L’objectiu era establir des-

tacaments de missioners, soldats i colons queexercissin un domini efectiu sobre el territori, prio-ritàriament a les zones de San Diego i Monterrey.

El 5 de maig de 1769, Fra Ginebró es vaunir a Portolà en una expedició amb destinacióa San Diego. Amb tot, Portolà va decidir per-llongar l’expedició acompanyat pel pare Crespíi 63 soldats comandats per Fages, i el 2 d’agostarriben a Los Angeles, passant per Santa Bar-bara. Finalment, el 30 d’octubre, van aconseguirarribar a San Francisco, tot i que van haver detornar a San Diego sense haver localitzat labadia de Monterrey, que era un dels objectiusprevistos. Acompanyat per Fra Ginebró, Portolàva tornar a intentar-ho amb una nova expedicióterrestre i suport naval, aquesta vegada ambèxit. Després d’una dura marxa, van arribar aMonterrey el 24 de maig de 1770. El 3 de junyva començar la construcció de la missió deSant Carles Borromeu i el presidi de Monterrey.El 9 de juliol, Portolà va iniciar el retorn a la sevaterra, i va deixar el capità Pere Fages, que méstard, el 1782, seria nomenat governador deCalifòrnia, com a responsable civil i militar delsnous territoris. El 1776, Portolà és nomenat gover-nador de Puebla, però va morir a Lleida, el 10d’octubre de 1786. Al seu torn, Ginebró i els seusfranciscans van desenvolupar una intensa tascai van fundar deu missions entre 1769 i 1782.L’evangelització i el domini colonial esdevé un èxitsense que es produeixi cap resistència per partdels indígenes. Fra Ginebró va morir a la Missióde Sant Carles Borromeu, el 28 d’agost de 1784.

Mentre els franciscans vertebraven el terri-tori amb la xarxa de missions, les tasques deconsolidació militar no van aturar-se. El novem-bre de 1772 es reorganitzen les migrades for-ces del Pacífic i es formen dues companyies devoluntaris catalans comandades per Pere d’Al-berní i Pere Fages. L’estiu de 1789, la companyiadel capità d’Alberní va rebre l’ordre d’incorpo-rar-se a l’expedició que Francisco de Eliza haviade dirigir cap a les costes del nord-oest delPacífic per falcar la presència espanyola a labadia de Nootka, l’actual illa de Vancouver.

A principis d’abril, les dues companyiesarriben a Nootka Sound, on d’Alberní organitzaels treballs de construcció del fort. Des deNootka parteixen diverses exploracions cap alllunyà nord, sempre custodiades per soldats cata-lans: cap a la futura ciutat de Vancouver i elsestrets de Georgia i Juan de Fuca; cap a NeahBay i cap a Alaska. La força de d’Alberní va patirmoltes baixes però, tot i que va acabar acantona-da a Veracruz i va ser definitivament dissolta el1815, encara el juny de 1794 restaven 14 soldatscatalans a la posició. D’Alberní va ser sense dubteun cap extraordinari. Havia nascut a Tortosa el1747, va arribar a tinent coronel i en el moment dela seva mort, el març de 1802, era comandantdels quatre presidis de Califòrnia (San Diego, SanFrancisco, Santa Barbara i Monterrey).

L’aventura catalana a les costes del Pacíficva acabar aquí. Els catalans no van tenir continuï-tat, tanmateix i, per desproporcionada, la gesta vaser remarcable i d’alguna manera va contribuir aposar els fonaments del que seria un dels estatsmés poderosos dels Estats Units d’Amèrica. •

VeracruzCiudad de México

Guadalajara

San Blas

LoretoSanta Rosalía

GuadalupeSanta GertrudisSan Ignacio

San BorjaSanta Marta

Ensenada

San Diego (1769)

San Juan Capistrano (1776)

San Gabriel Arcángel (1771)Ntra. Sra. Reinade los Ángeles (1781)

San Buenaventura (1782)Santa Bárbara (1782)

San Luis Obispo de Tolosa (1772)

San Antonio de Padua (1771)

San Carlos Borromeo (1770)Monterrey (1770)

Santa Clara de Asís (1777)

San Francisco de Asís (1776)San José (1777)

MissióPresidiPueblo

O C E À P A C Í F I C

Cadis

San Juan de Puerto RicoVeracruz

O C E À

A T L À N T I C

G O L FD E

M È X I C

Itinerari de Fra Ginebró Serra, de Cadis a Veracruz, i missions, presidis i pueblos fundats a l’Alta Califòrnia(1769-1782).

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 12

San Diego Mission. Unknown, 18..? San Francisco Solano Mission. Henry Chapman Ford, 1883.

Santa Barbara Mission. Peter Moran, 18..?

San Luis Rey Mission. Henry Chapman Ford, 1883.

San Juan Capistrano Mission. Henry Chapman Ford, 1883.

San Luis Obispo de Tolosa Mission. Henry Chapman Ford, 1883.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:49 Página 13

The first train. Herman Schuyler, ca. 1880.

Hunting. James Walker, 1877. The last war-whoop. A. F. Tait, ca. 1866.

Hunting. F. Grenier, 18..? The trapper’s camp-fire. Francis Florabond Palmer (Fanny), ca. 1866.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 07:08 Página 14

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

15a col·laboració entre la Generalitat deCatalunya i la University of California,Irvine es va iniciar l’any 1995, arran d’una

visita del senyor Pere Balsells a Catalunya. Elsenyor Balsells, empresari català establert aCalifòrnia des dels anys 40, volia oferir a jovesenginyers catalans l’oportunitat d’ampliar estu-dis a la Henry Samueli School of Engineeringd’aquest campus de la University of California aIrvine. Així, doncs, en aquella visita a la Gene-ralitat, el senyor Balsells va expressar la sevavoluntat d’instituir un programa de beques i vaexplicar que havia fet una donació a la Univer-sity of California, Irvine per crear el BalsellsFellowship Fund, un fons amb el qual es finan-çarien aquestes beques.

L’any 1996, el senyor Pere Balsells, la Gene-ralitat de Catalunya i la University of California,Irvine arribaren a un acord i se signà un convenique establia el programa de beques Balsells-Generalitat de Catalunya, que seria cofinançatper la University of California, Irvine amb elsfons del Balsells Fellowship Fund, i per la pròpiaGeneralitat.

En aquell primer any, es va acordar ques’oferirien dues beques predoctorals i que, si esconsiderava oportú, el programa s’ampliaria demanera gradual. Des dels seus inicis, el programade beques Balsells-Generalitat de Catalunya vaser molt ben considerat tant per part catalanacom californiana, i així es va anar ampliant; primeres van oferir més beques; posteriorment, l’any1999, es va ampliar el programa a investigadorspostdoctorals, i l’any 2002 es va obrir la convoca-tòria a llicenciats en altres disciplines que vol-guessin ampliar els seus coneixements en l’àmbitde l’enginyeria. Finalment, l’any 2003, per iniciati-va del Patronat de l’Escola Politècnica Superiorde la Universitat de Girona, es va iniciar una novalínia de beques per a enginyers titulats en aques-ta institució, finançada a tres bandes per la pròpiaEscola Politècnica Superior, el Balsells Fellow-ship Fund i la Generalitat. La Henry SamueliSchool of Engineering també ha tingut una fortaimplicació en el programa amb l’acollida delsestudiants i, molt particularment, en el cofinança-ment de les beques postdoctorals i el suport alsestudiants que han continuat la seva estada mésenllà del primer any de beca.

Les beques del programa Balsells-Gene-ralitat de Catalunya duren un any, i l’objectiu de

l’estada per als estudiants predoctorals que hiparticipen és l’obtenció del títol de Master.Tanmateix, alguns d’aquests joves enginyers des-prés d’obtenir el títol de Master han restat a laHenry Samueli School of Engineering per pros-seguir estudis de PhD, és a dir, per a l’obtenciódel títol de doctor. En aquests casos, ha estat lapròpia Henry Samueli School of Engineering laque ha procurat una beca als estudiants perpoder allargar la seva estada tres anys més. Dels46 estudiants predoctorals que han participat alprograma fins ara, 5 han obtingut el PhD a laUniversity of California, Irvine, un a la Universityof Stanford i 12 més estan actualment treballanten la tesi doctoral.

Les experiències de la majoria dels becarisdel programa han estat molt fructíferes i inte-ressants; la major part han retornat a Catalunya,per inserir-se en el sistema productiu català, enempreses, universitats o el sector públic.

L’any 2002 es va produir un nou saltendavant en les relacions amb la University ofCalifornia, Irvine, amb la creació del California-Catalonia Engineering Innovation Program. Estracta d’un programa per al finançament de pro-jectes d’innovació en enginyeria en els qualsparticipen un investigador principal de la HenrySamueli School of Engineering, un co-investi-gador principal d’una universitat catalana, unestudiant i una empresa que pot ser indistinta-ment catalana o californiana.

En les pàgines que segueixen es presen-ten alguns articles que fan palès l’abast de lesrelacions amb la University of California, Irvineen l’àmbit de l’enginyeria, quina ha estat lainfluència dels programes conjunts a la HenrySamueli School of Engineering i com s’entre-veu el futur, amb noves iniciatives i projectes.

Aquest segon capítol de la revista recull, en pri-mer lloc, l’autobiografia del senyor Balsells, lavisió del degà de la Henry Samueli School ofEngineering i del professor Roger Rangel, di-rector dels programes Catalunya-Califòrnia a laUniversity of California, Irvine.

A continuació hi ha una part destinada adescriure de manera general els diversos progra-mes, que són explicats des de la perspectiva delsestudiants i dels investigadors que hi han partici-pat. En aquests articles queden reflectides lesexperiències de diversos becaris tant predocto-rals com postdoctorals, així com de dos investiga-dors responsables de projectes d’innovació enenginyeria que ja s’han portat a terme.

També es presenta un article escrit per undels becaris del programa sobre què suposatenir esperit emprenedor als Estats Units.

Finalment, en el darrer article es descriu unnou projecte que la Henry Samueli School ofEngineering ha presentat a la National ScienceFoundation i en el qual es preveu que col·laborindiversos centres catalans. Cal ressaltar la impor-tància que aquest nou projecte té per a Cata-lunya: la Henry Samueli School of Engineeringés una de les escoles d’enginyeria més innovado-res del món.

En definitiva, gràcies a la iniciativa i a lagenerositat del senyor Pere Balsells, al compro-mís i la professionalitat del Professor RogerRangel i, en definitiva, a l’interès de la HenrySamueli School of Engineering, s’han establertaquests programes en l’àmbit de l’enginyeriaque ofereixen als joves enginyers catalans lapossibilitat d’ampliar els seus coneixementsi entrar en contacte amb investigadors innova-dors en l’entorn privilegiat d’aquest campuscalifornià. •

L

Deu anys de col·laboració amb la Henry Samueli School of EngineeringÀngela BàguenaCap del Servei de Planificació i Gestió de l’R+IDirecció General de Recerca

Programa de beques Balsells-Generalitat de Catalunya

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Total

Predoctorals 2 3 4 3 4 7 6 6 6 5 46Postdoctorals — — — 1 — 1 1 1 2 2 8Predoctoral UdG — — — — — — — 1 1 1 3Total 2 3 4 4 4 8 7 8 9 8 57

Beques que s’han atorgat en el marc d’aquest programa des dels inicis ara fa 10 anys, així com la seva tipologia.

Foto

graf

ia: P

aul K

enne

dy

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 15

AutobiografiaPere J. BalsellsEmpresari català resident a Califòrnia

V aig néixer a Barcelona l’11 de febrer de1928. El meu pare es deia Pere Balsells Gual i era nascut a Bellprat (Barcelona),

la meva mare es deia Annita Jofre Pla i era deTremp (Lleida). Van tenir tres fills: la Maria, que araviu a Barcelona, l’Anna que viu a Califòrnia, i jo.

Tots dos provenien d’una família modestai, després de casar-se, van aplegar tota la seva for-tuna i van obrir una vaqueria a Barcelona que vafuncionar fins que, a causa de la guerra civil de1936, van haver de tancar-la. Pels bombardeigsde Barcelona per part de les forces franquistesdurant la guerra, vaig haver de traslladar-me amb lameva germana gran a viure amb els avis a Bellprat,on vaig quedar-me entre els vuit i els onze anys.

Un cop acabada la guerra civil l’any 1939,els meus pares van tornar a obrir el negoci. El1941, però, el pare va patir un greu accidenti va morir. En un esforç per salvar el negoci, vaigdeixar l’escola als tretze anys, per involucrar-m’hi, però no vam aconseguir mantenir-lo. Vamobrir una botiga de queviures al cap de noumesos, cosa que ens va permetre cobrir lesnostres necessitats, però aquell tipus de nego-ci no m’entusiasmava gens, de manera que vaigcomençar a treballar per compte d’altri.

Des dels catorze fins als divuit anys vaigestar treballant en la fabricació de matrius i eines;treballava de dia, estudiava de nit i, alhora, haviade tenir cura de la família. De la meva mare heheretat el seu esperit emprenedor, ja que recordocom, en aquella època, anàvem a comprar menjarals mercats i després el distribuíem, aconseguintaixí uns ingressos extraordinaris que contribuïen ala nostra subsistència.

L’any 1947 vaig aconseguir arribar alsEstats Units gràcies a la germana de la mevamare, que vivia a Nova York. Afortunadament lapolicia espanyola no va advertir que el meupare, entre 1937 i 1939, va treballar com agentde la guàrdia secreta del President de Cata-lunya, Lluís Companys, i vaig poder sortir delpaís. Vaig arribar a Nova York de camí a laUniversity of Colorado, a Boulder, on em vaigmatricular a l’Escola d’Enginyers per estudiarmecànica. Havia estudiat anglès en diverses oca-sions, però no el dominava; per tant, durant elsprimers sis mesos a Amèrica em vaig dedicar aaprendre’l. Tanmateix, havia de treballar alhora ala tarda i el cap de setmana per sufragar lesmeves despeses. De mica en mica, a mesura queprogressava el meu aprenentatge de l’idioma,vaig poder començar a estudiar assignatures mésavançades d’enginyeria, fins a entrar en el progra-ma normal d’estudis. L’experiència que haviaadquirit a Barcelona en la fabricació de matriusi eines va resultar de gran utilitat durant els mesosd’estiu, perquè podia trobar feines amb un bonsou, la qual cosa em permetia disminuir les horesque havia de treballar durant el curs escolar.

Durant la meva estada a la universitat, vaigfer amistat amb una de les meves companyesd’estudis de l’Escola d’Enginyers, la JoanCharlotte Bartheld, que estudiava aeronàutica.Vam festejar durant tres anys i mig, i el desem-bre de 1951 ens vam casar. El juny de l’anysegüent ens vam graduar plegats, i la Joan hova fer amb les qualificacions més altes en unaescola on només hi havia dues dones.

Després de graduar-nos a la University ofColorado, a Boulder, vam partir cap a Los

Angeles, Califòrnia, en cerca de treball. Era difíciltrobar feina per les severes restriccions imposa-des per la indústria de defensa dels Estats Units.Per tant, al cap de dos mesos, ens vam traslladara Ohio, a la University of Dayton, on vaig impartirclasses a l’Escola d’Enginyers. Aquells anys vansignificar el fonament que necessitava per comen-çar el meu desenvolupament professional. Totestant a la University of Dayton vaig perfeccionaruna sèrie de vàlvules per a l’extinció d’incendisque després em van ajudar a engegar l’empresade Califòrnia. La peça clau de la vàlvula era unanell de retenció fet de tefló i acer inoxidable.

Passats uns anys vam tornar a Califòrnia,on vaig començar a treballar per a una empresadedicada al disseny de vàlvules i reguladors,que va esdevenir la meva especialitat. Em vaigresponsabilitzar del desenvolupament de lesvàlvules del míssil Atlas, destinades al controld’oxigen i hidrogen en estat líquid. Aleshores nohi havia anells de retenció que treballessin a lesbaixes temperatures exigides, però les quehavia concebut a la University of Dayton erenideals per a aquesta feina. Vam demostrar quefuncionaven bé a –260º C: havíem entrat, a par-tir d’aquell moment, en el negoci dels anells deretenció.

El 1958, juntament amb la Joan, vam fun-dar Bal Seal Engineering Company. Les nos-tres possibilitats econòmiques eren ben modes-tes, per la qual cosa vam llogar un quonset (naumetàl·lica prefabricada), per $40 al mes. Vaigcomprar un torn i vam començar a fer anells deretenció. La meva experiència com a fabricantde matrius i eines, dissenyador de vàlvules i pro-fessor, juntament amb l’ajuda continuada de laJoan, van ser de gran valor per a l’èxit de l’em-presa. Al començament, l’empresa creixia lenta-ment, perquè havíem de superar molts obstacles:el desenvolupament de nous equips i eines per ferels anells de retenció, el màrqueting i la publicitat,tot alhora. Però amb perseverança, treball i dedi-cació, de mica en mica vam superar totes les difi-cultats. Vam patir diversos trasllats, mentre ensféiem cada cop més grans, fins arribar a la plantaque ara ocupem, a Foothill Ranch, Califòrnia, amb13.000 metres quadrats i 500 empleats. Haestat, i encara ho és, una experiència gratificant:l’aventura de tota una vida que han fet possibleels principis inculcats pels meus pares i avis,juntament amb la dedicació de la Joan i la sevafamília, que sempre han treballat amb mi.

L’any 1996, juntament amb la HenrySamueli School of Engineering de la University

of California, Irvine, i la Generalitat de Cata-lunya, vam establir el Programa de BequesBalsells-Generalitat de Catalunya amb l’objec-tiu de recompensar els estudiants d’enginyeriacatalans de mèrit acadèmic perquè poguessinseguir cursos de postgrau a la University ofCalifornia d’Irvine. El programa va arrencar ambdos estudiants el 1996 i, des d’aleshores, hacrescut fins a acollir-ne de set a vuit cada any.Més de cinquanta estudiants s’han beneficiatdel programa i prop de vint assisteixen regular-ment a la University of California, Irvine.

El 2003, la University of California, Irvine, laGeneralitat de Catalunya i la família Balsells vamposar en marxa el California-Catalonia Programfor Engineering Innovation. A més, aquest pro-grama compta amb la participació de diversesuniversitats catalanes i d’empreses de Califòrniai Catalunya.

Bona part de l’èxit dels programes debeques Balsells i dels programes de recerca i in-novació es deu als esforços del seu director,Roger Rangel, a la University of California a Irvine,que és la persona que els ha dirigit des dels inicis.

També hem participat en un programa edu-catiu a la biblioteca de Santa Coloma de Queralt,Tarragona, on es troben les meves arrels. Hemhabilitat una sala especial dedicada a llibres deles Amèriques, dotada amb dos ordinadors, víde-os i d’altres estris d’estudi, de la qual es podranbeneficiar els habitants de la zona. A més, sub-vencionem un programa d’ensenyament de l’an-glès de curta durada a la CCLA (The CaliforniaLanguage Academy in San Luis Obispo, Califor-nia), dirigit als estudiants de secundària més pro-metedors de Santa Coloma de Queralt.

Els anys 1995 i 2000 van morir dues perso-nes molt significatives en la meva vida: la Joan, lameva dona i sòcia durant quaranta-tres anys, i lameva mare, a l’edat de noranta-tres anys. Però peraltra banda, he estat beneït amb tres fills, duesnoies i un noi, i cinc néts. La meva família i lesmeves arrels catalanes formen una part essencialde mi i, sempre que puc, visito Catalunya.

El 2001, vaig contraure matrimoni ambDonna Dawson, una dona meravellosa, una re-dactora tècnica molt qualificada i especialistaen fibres de vidre, carboni i grafit que escriu pera les revistes més prestigioses dels Estats Units.

Per a mi, ha estat una experiència estimu-lant venir als Estats Units, on la clàssica històriadel pobre que fa fortuna és possible mitjançantla perseverança, la innovació, la dedicació, l’ho-nestedat i la integritat. I l’aventura continua...•

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

16

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Foto

graf

ia: P

aul K

enne

dy

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 16

L a University of California, Irvine (UC Irvine)combina la solidesa d’una important ins-titució universitària de recerca amb les

excel·lències d’una localització incomparable alsud de Califòrnia. Des que es va inaugurar, a latardor de 1965, la UC Irvine s’ha guanyat elreconeixement internacional pels seus esforçosen recerca i els seus descobriments –que hanpermès millorar la vida dels éssers humans– perelevar el nivell d’estudis i de formació i per enri-quir la societat i saber implicar-la en el desen-volupament universitari.

Amb més de 24.000 estudiants, 1.400docents i 8.100 treballadors en plantilla, la UCIrvine és un dels campus universitaris quecreix més ràpidament de tota la xarxa universi-tària de Califòrnia. Aquest campus, que éscada vegada més la primera opció per alsestudiants, figura en els primers llocs del ràn-quing d’universitats dels Estats Units, pel quefa al nombre de sol·licituds d’ingrés. Així, a latardor de 2004, el campus va acollir els estu-diants de primer curs més competitius de laseva història des del punt de vista acadèmic.D’altra banda, la UC Irvine és la segona em-presa pel que fa al nombre de treballadors delcomptat d’Orange, amb un impacte econòmicanual de 3.000 milions de dòlars.1

L’UC Irvine és un centre d’ensenyamentde qualitat que fa honor als principis clàssicsde la instrucció i que alhora ofereix una do-cència moderna i de gran qualitat. US News &World Report situa constantment la UC Irvineentre les millors universitats públiques delpaís. Els èxits en els camps de les ciències,les arts, les humanitats, la medicina i la gestiótambé han aportat nombroses mencionsnacionals per a les escoles, els departamentsi els programes d’aquest campus. Tres inves-tigadors de la UC Irvine han estat mereixedorsde premis Nobel, el darrer dels quals va serIrwin Rose, que va obtenir el Premi Nobel deQuímica el 2004.

La recerca interdisciplinària, un senyal d’iden-titat de la UC Irvine, és palesa al California Institutefor Telecommunications and Information Techno-logy, també conegut amb el nom de Calit2, alNewkirk Center for Science and Society, al Centerfor Unconventional Security Affairs, a l’Institute ofTransportation Studies i en diversos programeseducatius innovadors en els vessants de l’engi-

nyeria biomèdica, les cultures globals, les arts i latecnologia, entre altres activitats.

La Henry Samueli School of Engineering(HSSoE) de la University of California, fundadatambé l’any 1965, és una de les escoles d’en-ginyeria que creix més ràpidament dels EstatsUnits, i atreu constantment docents i estudiantsde gran talent de tot el país i d’arreu del món.Aquest curs acadèmic 2005-2006, el nombre dematrícules ha assolit un nou màxim, atès que gai-rebé 3.000 estudiants de llicenciatura i més de600 de postgrau han triat la HSSoE. L’any 2004,els estudiants de primer curs van ser 692, el nom-bre més gran de matrícules fins a l’actualitat.2

L’escola està constituïda per cinc departa-ments: enginyeria biomèdica, enginyeria químicai ciència de materials, enginyeria civil i mediam-biental, enginyeria elèctrica i informàtica i engi-nyeria mecànica i aeroespacial. Més d’una tercerapart dels docents que treballen a l’Escola hanestat membres destacats d’associacions profes-sionals, i set docents han estat escollits per for-mar part de la National Academy of Engineering.L’escola també és seu de nombrosos centres derecerca, incloent-hi el Center for Pervasive Com-munications & Computing, la Integrated Nano-systems Research Facility, el National Fuel CellResearch Center i el Center for Embedded Com-puter Systems. La Henry Samueli School of Engi-

neering es distingeix per la gran importància queatorga a la recerca interdisciplinària i a les oportuni-tats educatives, i ofereix programes interdisciplinarisd’enginyeria biomèdica, enginyeria mediambientali ciència de materials, en un entorn estimulant per aaquelles persones interessades en les aplicacionsde la ciència i en el desenvolupament de les novestecnologies en benefici de la societat.

L’any 1995, i gràcies a una generosa do-nació de Pere Balsells i de la seva família, laHenry Samueli School of Engineering a la Uni-versity of California, Irvine va crear el programade beques Balsells. La Generalitat de Cata-lunya, primerament a través del Comissionat pera Universitats i Recerca i més tard a través delDepartament d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació (DURSI), va esdevenir ràpida-ment un soci important d’aquest programa quetot just acabava de néixer. Conjuntament, a latardor de 1996, l’UC Irvine i la Generalitat deCatalunya van engegar el programa de bequesBalsells-Generalitat de Catalunya que té com aprincipal objectiu preparar els enginyers i cientí-fics més capacitats de Catalunya perquè es gra-duïn en estudis de postgrau (màsters de ciènciesi doctorats) i postdoctorals en el camp de l’engi-nyeria. El programa, per tant, promou l’avenç tec-nològic i científic de Catalunya i posa èmfasi en lacol·laboració entre la UC Irvine i Califòrnia, d’una

Els programes Califòrnia-Catalunya en l’ambit de l’enginyeriaRoger RangelDirector dels programes Catalunya-Califòrnia a UC IrvineDirector del Department of Mechanical and Aerospace Engineering de la Henry Samueli School of Engineering

The Union Pacific Railroad. Unknown, 1871.

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

17

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Foto

graf

ia: P

aul K

enne

dy

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 17

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

18

banda, i Catalunya i la seva xarxa universitària, del’altra.3

L’any 2005 vam celebrar deu anys d’a-quest programa i ja hem assolit algunes fitesimportants que cal destacar. Pel que fa al nom-bre total de guardonats, acabem de superar els50 becaris (48 estudiants predoctorals i 4 depostdoctorals) que, en total, representen mésde dos milions de dòlars en beques de primeri segon any.

Tots els estudiants catalans reben el finan-çament per als estudis posteriors al primer anya l’UC Irvine d’un fons de l’HSSoE. Actualment,els universitaris catalans presents al campusrepresenten aproximadament un tres per centde la població d’estudiants de postgrau. L’estiude 2003 es van doctorar els primers quatrebecaris Balsells: Francisco López, Alba Pérez,Jordi Ros i Miguel Sainz, i ben aviat tindrem oca-sió d’assistir a una cinquena lectura de tesi doc-toral, la de Mari Cruz Villa Uriol. Ara mateix,estan en curs d’elaboració unes dotze tesis mési, d’altra banda, en col·laboració amb l’EscolaPolitècnica Superior de la Universitat de Girona,el 2003 es va engegar un nou programa debeques de postgrau. La beca de Girona ofereixfinançament per al primer any a un estudiant de

l’Escola Politècnica Superior de la Universitatde Girona per cursar estudis a la Henry SamueliSchool of Engineering de la UC Irvine. DanielMassaguer va ser el primer beneficiari d’aques-ta nova beca i actualment està cursant el tercerany a la UC Irvine. Per als estudiants catalans,l’experiència californiana representa no solamentun gran pas endavant pel que fa a la preparacióacadèmica, sinó també una oportunitat únicaper observar i conèixer personalment la vida cul-tural i acadèmica de la que es considera la sisenao setena economia del món –Califòrnia té un pro-ducte interior brut d’uns 1,5 bilions de dòlars—,si es considera l’Estat de Califòrnia de maneraindependent.

Després de l’èxit del programa de bequesBalsells-Generalitat de Catalunya, el 2003 vaestablir-se el programa d’innovació en enginye-ria Califòrnia-Catalunya. Aquest programapatrocina la cooperació entre institucions aca-dèmiques i empreses en el camp de la recercaa Califòrnia i Catalunya i pretén trobar novesmaneres de donar suport i promoure innova-cions que permetin que la recerca es tradueixien resultats beneficiosos, tant per a Califòrniacom per a Catalunya. A llarg termini, l’objectiudel programa és estimular la transformació dels

coneixements obtinguts en l’àmbit acadèmic eninnovacions que creïn nova riquesa i estableixinunes economies locals, regionals i nacionalsfortes i interrelacionades. El 2005 marca el ter-cer cicle del programa d’innovació en enginye-ria Califòrnia-Catalunya. Fins ara, s’han finançatun total de nou projectes, incloent-hi activitatsde col·laboració entre la UPC (tant l’ETSEIBcom l’ETSETB), la URL (La Salle) i la UdG (EPS).En altres apartats d’aquesta publicació es dedi-ca especial atenció a dos projectes representa-tius que formen part d’aquest programa. A més,enguany s’ha produït un altre cas significatiu decol·laboració entre Califòrnia i Catalunya sotaels auspicis de la National Science Foundation:l’Aliança Califòrnia-Catalunya per a la ciència i l’en-ginyeria de la miniaturització.

Als Estats Units, les millors escoles supe-riors competeixen de manera molt agressiva peraconseguir els millors estudiants de postgraudel país i també de l’estranger. La creació i l’èxitdel programa de beques Balsells-Generalitat deCatalunya a la Henry Samueli School of Engi-neering de la UC Irvine no sols ha aportat unaexperiència única en els camps de l’educació i dela recerca a aproximadament una cinquantenad’estudiants de postgrau catalans, sinó quetambé ha contribuït a incrementar la reputacióde la nostra escola gràcies a la productivitat deles recerques de primer ordre d’aquests estu-diants i, a més a més, també ha establert unacol·laboració única i profitosa tant per a Califòrniacom per a Catalunya en el camp de l’enginyeria.

Estem enormement orgullosos de totesaquestes fites i desitgem que la col·laboracióentre Califòrnia i Catalunya en el camp de l’en-ginyeria continuï. •

1. www.uci.edu2. www.eng.uci.edu3. balsells.eng.uci.edu

Visió des de la Henry Samueli School of EngineeringNicolaos G. AlexopoulosDegà de la Henry Samueli School of Engineering, University of California Irvine

La Henry Samueli School of Engineering de la UC a Irvine creix molt ràpidament i els treballs de la nostra escola continuen tenint una gran influèn-cia en les innovacions tecnològiques d’arreu del món. Fa poc, el setmanari US News & World Report va classificar la nostra facultat en la posicióquaranta de la seva llista anual de centres amb els millors programes de llicenciatura de les universitats públiques i privades dels Estats Units, laqual cosa representa un ascens important amb relació a la posició cinquanta, obtinguda fa dos anys.

Un factor determinant en la millora de la nostra classificació és la presència d’estudiants de postgrau catalans que assisteixen a la HenrySamueli School of Engineering (UCI) en virtut dels nombrosos programes Califòrnia-Catalunya, incloent-hi les beques Balsells. Els nostres estu-diants catalans han obtingut de manera continuada uns resultats molt superiors a la mitjana, tant pel que fa a la preparació com a la productivitatde la seva recerca, per la qual cosa estem orgullosos de tenir-los entre nosaltres. •

Hauling borax from Death Valley, California. Undetermined, 18..?

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 18

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

19

E l projecte desenvolupat per Carlos Lópezdurant la seva estada postdoctoral a laUniversity of California, Irvine, va tractar

sobre la utilització de noves tècniques de dis-seny i planificació de xarxes de transportcol·lectiu, així com la implementació d’aques-tes en una nova eina de treball.

Per descriure breument aquest projectecal dir que el disseny d’una xarxa de transportcol·lectiu és, habitualment, una solució de com-promís entre tres objectius:1. Maximitzar la cobertura, entesa com la capa-citat de donar servei al nombre més gran possi-ble de ciutadans.2. Prestar el servei en el mínim temps per al’usuari.3. Acomplir els objectius anteriors al mínim costpossible.

El caràcter dels objectius esmentats,sovint millorables individualment sobre la basede dissenys divergents entre ells, així com lanaturalesa del problema quan s’expressa en ter-mes matemàtics, fan que les tècniques analíti-ques convencionals no permetin assolir la solu-ció d’aquesta qüestió i siguin necessaris la re-cerca i el desenvolupament de metodologiesalternatives, com ara les heurístiques. El treballrealitzat explora el potencial d’alguna d’aques-tes tècniques (els algorismes genètics), l’imple-menta en una eina de disseny de xarxes i com-para els resultats assolits amb els proporcio-nats pels plantejaments convencionals.

Les eines actualment disponibles enaquest àmbit avaluen les prestacions de dife-rents configuracions de xarxa —habitualment undisseny ja existent i diferents propostes demillora— i estableixen un rànquing partint delsvalors assolits de diferents indicadors. El plan-

tejament del treball desenvolupat és notòria-ment diferent: es fa una recerca directa del dis-seny de xarxa òptim sobre la base dels requeri-ments plantejats inicialment, és a dir, màximacobertura del servei, menys temps de recorre-gut entre els orígens i destinacions possibles,i mínim cost del sistema.

Cal dir que, tot i que els resultats preliminarsobtinguts van ser prometedors, aquest treball noha tingut una continuïtat posterior, si més no desde la perspectiva pròpia de la recerca, fonamen-talment perquè Carlos López va abandonar lacarrera acadèmica. Malgrat aquesta circumstàn-cia, es pot dir que la formació i les habilitats adqui-rides durant l’elaboració de la seva tesi doctorali l’estada postdoctoral als Estats Units li han apor-tat un cos de coneixements i una metodologia detreball molt adequats per al desenvolupament dela seva carrera professional al món de l’adminis-tració pública, especialment en l’àmbit de la plani-ficació i gestió de la mobilitat.

Són precisament aquests factors els que lihan permès integrar el seu perfil en l’administra-ció pública d’una manera ràpida i efectiva, i onles aportacions són mútues. Les raons són bàsi-cament dues: en primer lloc, disposar de conei-xements sòlids en una disciplina —la mobilitat–que ha passat a considerar-se estratègica per ala projecció i desenvolupament de les ciutats.Efectivament, la gestió de la mobilitat ha passatde ser considerada com una activitat on l’admi-nistració es dedicava, bàsicament, a fer el man-teniment de les infraestructures de transport,a elaborar acurats estudis de predicció de lademanda i de simulació de l’adequació de l’o-ferta a les condicions pronosticades. En segonlloc, i perquè es tracta d’una disciplina relativa-ment nova, sovint apareixen problemes o aspec-

tes encara no totalment coneguts ni resolts. Enaquests casos, disposar d’una metodologia detreball de base científica ajuda, òbviament, a obte-nir conclusions i resultats sòlids sobre argumentstotalment objectius i quantificables.

Hi ha, finalment, un aspecte certament im-portant i que val la pena destacar: sovint l’investi-gador científic desenvolupa, en paral·lel a la sevatasca de laboratori, una activitat docent o decomunicació dels seus avenços i trobades. Lapotenciació d’aquestes habilitats de comunicacióproporciona tot un ventall de tècniques i recursosquan s’han d’explicar nous projectes a ciutadanso assessorar autoritats o afectats per una deter-minada actuació. També en aquest cas l’experièn-cia acumulada en l’etapa d’investigador és d’unagran vàlua per al treball a l’administració.

Una vegada materialitzat el canvi del mónacadèmic al de l’administració pública, el primergran objectiu personal va ser consolidar la posi-ció i assolir l’estabilitat laboral desitjable mésenllà de la trentena.

Assolit això, actualment Carlos López com-patibilitza esporàdicament la seva activitat princi-pal amb la docència de postgrau i la consultoria,activitats que vol intensificar en un futur. •

Carlos López LoisEnginyer industrial, especialitat enginyeria mecànica, UPC 1992Doctor en enginyeria i explotació del transport,UPC 1998Beca postdoctoral Balsells-Generalitat de Catalunya, 1999Actualment és director de Projecte de la Direcció de Serveis de Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona.

L’optimització de les xarxes de transport col·lectiu

Foto

graf

ia: T

rans

port

s M

etro

polit

ans

de B

arce

lona

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 19

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

20

M arc Medrano va gaudir de la beca post-doctoral Balsells-Generalitat de Cata-lunya els anys 2002 i 2003. La seva

trajectòria científica va començar just després d’ha-ver acabat els estudis de llicenciatura de ciènciesquímiques, en l’especialitat d’enginyeria industrial, ala Universitat Rovira i Virgili (URV), el juny de 1996.Després d’una breu temporada de treball a duesempreses químiques, a Tarragona i Alemanya,va decidir començar el doctorat del Programad’Enginyeria Química al Centre d’Innovació Tec-nològica en Revalorització Energètica i Refrigeració(CREVER)1, a la URV. La seva tesi doctoral al CRE-VER va proporcionar coneixements fonamentalssobre el fenomen de transferència simultània dematèria i calor que té lloc a l’absorbidor, componentprincipal de la tecnologia de refrigeració per absor-ció. Aquesta tecnologia està adquirint molt interèsels darrers anys per la seva capacitat d’activació perenergia tèrmica.

El gener de 2002, Marc Medrano va acon-seguir una de les dues beques Balsells postdoc-torals per fer una estada a la University of Califor-nia, Irvine (UCI), vinculat concretament al presti-giós Programa APEP (Advanced Power andEnergy Program)2. L’APEP integra el CentreNacional de Piles de Combustible (NFCRC), ambmés de 10 anys d’experiència en aquesta novai prometedora tecnologia, i està dirigit pel profes-sor Samuelsen. L’interès per dur a terme aquestaestada postdoctoral va ser mutu des del principi.D’una banda, el grup receptor necessitava unexpert en tecnologia d’absorció per poder obriruna nova línia de recerca sobre la integració enedificis de piles de combustible i equips d’absor-ció que poguessin climatitzar emprant la calorresidual de les primeres. De l’altra, Marc Medrano

disposava d’una oportunitat única per aprendre elfuncionament de les piles de combustible i d’al-tres tecnologies avançades de producció d’ener-gia distribuïda i, alhora, enriquir-se de l’experiènciaen recerca d’una universitat de primera línia.

Després del període de dos anys de la becaBalsells, li va ser ofert un tercer any de contractepostdoctoral i com sigui que s’hi trobava molt bé,tant professionalment com personalment, va deci-dir quedar-s’hi. Durant els tres anys que va treballar

al Programa va ser testimoni i participant d’excep-ció de l’extraordinari lideratge de Califòrnia en eldesenvolupament d’una societat energètica i me-diambientalment més sostenible. A través de di-versos projectes cofinançats per entitats públiquesi privades amb participació de l'APEP, Califòrniaestà potenciant el desenvolupament i la implemen-tació de sistemes avançats de generació d’electri-citat distribuïda i d’automoció. Aquests sistemespermetran generar energia de forma més neta i efi-

A diferència d’altres camps més tecno-lògics, on la recerca se centra en de-

- senvolupar noves idees i nous invents,el camp de la química atmosfèrica està ple depreguntes sense resposta. Molts científicstreballen conjuntament per trobar explicacionsi solucions a la contaminació i les seves conse-qüències, o a processos químics que tenen lloca l’atmosfera i que, com un trencaclosques,necessiten noves peces per ser completats.

Gràcies al programa postdoctoral debeques Balsells-Generalitat de Catalunya, elsetembre de 2003 Àngel Jiménez Aranda vaunir-se a un ambiciós projecte finançat per laNational Science Foundation que ha portat aterme la creació del nou Environmental Mole-cular Science Institute a la Henry SamueliSchool of Engineering (HSSoE) de la Univer-sity of California, Irvine (UCI). El projecte, dirigitper la professora Barbara Finlayson-Pitts, uneixesforços de químics, físics, matemàtics i engi-nyers per investigar i donar explicacions a lesincògnites existents al voltant dels sistemes quí-mics que es produeixen a la interfície aire-aiguai els seus efectes a l’atmosfera.

Juntament amb el professor DonaldDabdub, Àngel Jiménez Aranda participa al pro-jecte desenvolupant nous models computacio-

nals. D’una banda, treballen amb models tridi-mensionals d’escala regional on s’inclouen lesemissions naturals i antropogèniques, les con-dicions meteorològiques, la topografia delterreny i un complet sistema de reaccions quí-miques. Aquest model permet, per exemple,realitzar prediccions de la qualitat de l’aire endiferents escenaris, analitzar la influència denoves reaccions o quantificar els efectes decertes emissions de contaminants. Un delsresultats més rellevants, i que ha despertat l’in-terès de l’Agència Estatal per a la Protecció delMedi Ambient, analitza els efectes de la reaccióde regeneració d’òxids de nitrogen a l’atmosfe-ra mitjançant la reacció amb àcid nítric dipositata les superfícies. El professor Donald Dabdubi Àngel Jiménez Aranda han demostrat que lareacció plantejada pot augmentar les predic-cions de concentració d’ozó troposfèric en 20ppb, un valor significativament important ja querepresenta el 25% de la concentració màximad’ozó permesa pels estàndards del govern cali-fornià. Els resultats obtinguts poden ajudar aredefinir amb més rigorositat les estratègies decontrol d’emissions per tal de millorar la qualitatde l’aire que es respira.

D’altra banda, en col·laboració amb eldepartament de química de la UCI, s’ha creat un

model computacional per estudiar la influènciade reaccions a la superfície d’aerosols en la for-mació d’halògens moleculars a l’aire. Algunesciutats costaneres presenten elevades concen-tracions de clor molecular provinents de la saldel mar. No obstant això, el procés de formaciódel clor molecular a l’aire a partir de les gotesd’aigua salada del mar no es coneix amb exac-titud. Aquest treball proposa un nou model queinclou els processos físics i químics que es pro-dueixen a la superfície dels aerosols quan estanen contacte amb oxidants atmosfèrics i explicala formació del clor a la fase gasosa.

Millorant la comprensió dels processos quí-mics a l’atmosfera es poden determinar fórmulesque permeten millorar la qualitat de l’aire i possibi-litar un desenvolupament industrial, econòmic i so-cial sostenible sense perjudicar el medi ambient. •

Àngel Jiménez ArandaLlicenciat en matemàtiques, UAB 1998Doctor en enginyeria química, URV 2003Beca postdoctoral Balsells-Generalitat de Catalunya, 2003-2005Actualment és director del Centre d’EstudisSuperiors de l’Aviació (CESDA), centre adscrita la Universitat Rovira i Virgili.

Models computacionals per a la millora del medi ambient

Piles de combustible i energies renovables als edificis

Edifici del Centre de Recerca d’Energies Aplicades (CREA).

Foto

graf

ia: U

nive

rsita

t de

Llei

da, U

dL

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 20

cient, augmentaran la seguretat nacional i la inde-pendència del petroli, i a més compliran els estric-tes criteris vigents de qualitat de l’aire californians.

A banda, Marc Medrano ha col·laborat a d’al-tres projectes. Un d’ells estudiava l’efecte en la qua-litat de l’aire a l’àrea metropolitana de Los Angelesde diferents escenaris futurs de penetració de l’e-nergia distribuïda. Un segon desenvolupava un sis-tema de monitorització, control, i anàlisi mitjançantinternet d’una flota de demostració de més de 200microturbines de gas, subvencionat per l’agència dequalitat de l’aire del sud de Califòrnia.

La seva estada s’ha traduït en quatre arti-cles publicats a revistes internacionals de reco-negut prestigi dintre del seu àmbit i vuit publi-cacions en congressos, a més de nombrososinformes dels projectes.

El setembre del 2004 li fou atorgat un ajut

per a cinc anys com a investigador del progra-ma Ramón y Cajal del Ministerio de Educacióny Ciencia i així, el febrer del 2005 s’incorporàcom a investigador al Grup de Recerca enEnergia Aplicada de la Universitat de Lleida,dirigit per la doctora Lluïsa F. Cabeza, on estàaplicant els coneixements i les tècniquesadquirides a l’UCI per modelar, monitoritzar ioptimitzar l’ús energètic d’edificis, centrant-seen particular en un edifici de nova creació alcampus de Cappont (Lleida). Aquest edifici vaser recentment inaugurat com a Centre deRecerca d’Energies Aplicades (CREA) i cons-ta, a més dels sistemes energètics convencio-nals, d’una sèrie d’instal·lacions més innovado-res (plaques solar tèrmiques i fotovoltaiques,planta de cogeneració, planta d’absorció, etc.)destinades a la recerca. L'Institut Català de

l'Energia va participar com a supervisor en laredacció i l’execució d’aquest projecte i la sevacol·laboració va ser clau perquè les noves tec-nologies disponibles a Catalunya es poguessinimplementar amb èxit. •

Marc MedranoLlicenciat en ciències químiques, especialitatquímica industrial, URV 1996Doctor en enginyeria química, URV 2001Beca postdoctoral Balsells-Generalitat de Catalunya, 2001-2002Actualment és investigador Ramón y Cajala la Universitat de Lleida.

1. www.crever.urv.es2. www.apep.uci.edu

Millorant les xarxes IP:una aventura emprenedora

L a carrera professional de José Miguel Puli-do transcorre en el camp de l’R+D, sobre xarxes d’ordinadors i, més concretament,

sobre internet i xarxes IP (Internet Protocol). Enaquest sentit, l’estada als Estats Units durant sisanys ha estat clau per poder desenvolupar-la.

Gràcies a la beca Balsells, va poder fer unpostgrau al Department of Electrical Enginee-ring and Computer Services (EECS) de laUniversity of California, Irvine, on va obtenir unmàster d‘enginyeria computacional després derealitzar una tesi dirigida pel professor K. J. Linsobre comunicacions de multidifusió en tempsreal que, finalment, va tenir la seva aplicaciópràctica en subhastes a temps real.

En l’àmbit personal, l’experiència a la UCI liva obrir les portes per conviure amb persones d’al-tres cultures i a viure sense el suport de la família,immers en una cultura diferent. Aquesta experièn-cia vital ha estat tan important com l’acadèmica.

La beca que posteriorment va concedir-li laCaixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona va ferpossible que continués els seus estudis de post-grau a l'Stanford University, on va obtenir un doc-torat d’enginyeria en el Departament d’EnginyeriaElèctrica i va formar part del grup de multimedianetworking, dirigit pel professor Fouad A. Tobagi.La seva tesi va consistir a buscar solucions perevitar la degradació de la qualitat del vídeo, quansorgeixen períodes de congestió en la seva trans-missió per internet. Els resultats van mostrar queuna creació adequada de capes que contribueixinde manera diferent a la qualitat percebuda delvídeo permet obtenir una qualitat acceptable, finsi tot quan es perd fins a un 20% del vídeo, i per-met una degradació progressiva de les imatgesdurant els períodes de congestió.

Un dels aspectes més sorprenents d’Stan-ford en particular, i del Silicon Valley (SV) en gene-ral, és l’energia i la disposició que hi ha per fercoses noves. Contínuament hi ha alguna personaque inicia una nova empresa, que presenta unaobra de teatre alternativa a White Plaza o quecrea un programa d’escolarització voluntari per a

nens de l’East Palo Alto. I l’avantatge del SV ésque, a aquesta energia, hi contribueixen inversorsque assumeixen riscos i aposten per aquests pro-jectes.

Desprès de graduar-se a Stanford, es vaunir al grup d’enginyeria d’una nova empresa(start-up) d’alta tecnologia del SV, el Route-Science Technologies, pocs mesos després delseu establiment. L’objectiu era resoldre les limi-tacions del protocol Border Gateway Protocol(BGP). Aquest protocol s’utilitza per intercan-viar informació de rutes entre la multitud de xar-xes que formen internet i va ser dissenyat perobtenir connectivitat, però no per proporcionarrendiments i costos òptims. A RouteScience esva crear el concepte de path optimization, ambel qual s’explota la diversitat de camins inhe-rents a internet per escollir, en temps real, elmillor camí per a cada destinatari. Aquest tipusd’optimitzacions és especialment útil per a xarxescorporatives amb múltiples connexions a internet,i que gairebé no tenen control sobre les rutesescollides pels proveïdors de les xarxes intermè-dies (internet és una xarxa distribuïda, i cap xarxaestà connectada a tota la resta).

RouteScience va ser pionera en el campde la path optimization i José Miguel Pulido éscoautor de diverses de les patents fonamentalssobre aquesta tecnologia. La tecnologia de pathoptimization ha estat adoptada de manerageneralitzada, per exemple, formant part integralde les xarxes de múltiples proveïdors de contin-guts i serveis com Google, Etrade, Microsofti IBM, tots amb productes de RouteScience. Enl’actualitat, la majoria dels fabricants d’equipsde creació i gestió de xarxes, networking, l’ofe-reixen com a part dels seus productes.

RouteScience Technologies va ser creada al’inici de l'any 2000, i adquirida a finals de 2004per la multinacional Avaya, un dels líders mundialsen comunicacions de veu IP. Dels més de cincanys que José Miguel Pulido porta amb Route-Science/Avaya, els darrers tres anys ha treballatremotament des de Barcelona.

Des del seu retorn a Barcelona, l’estiu de2002, també ha col·laborat amb el catedràticJorge García-Vidal en la realització de projectesde xarxes wireless per a comunicacions d’en-torn basades en les tecnologies IEEE 802;Trafficnet, una xarxa metropolitana de serveis degestió de trànsit i seguretat vial, finançat perl’Ajuntament de Barcelona; i Cattlenet, unaxarxa de localització de bestiar a deveses, encol·laboració amb la professora Isabel Garcíade la Universidad de Extremadura.

Finalment, juntament amb Jorge García-Vidal i Luisa Alemany d’ESADE, ha creat uncurs conjunt entre IESE/ESADE/UPC per ava-luar la viabilitat d’oportunitats d’innovació tec-nològica. Aquest curs està basat en un altreque s’ofereix a l’escola de negocis d’Stanford,i el curs pilot s’està duent a terme durant l'anyacadèmic 2005-2006. •

José Miguel PulidoEnginyer de telecomunicacions, UPC 1995Beca de postgrau Balsells-Generalitat de Catalunya, 1996Actualment treballa al sector privat.

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

21

Foto

graf

ia: S

tock

.xch

ng

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 21

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

22

L’ estudi i la creació de la tecnologia desensors MEMS inercials i la seva apli-cació als sistemes de transport públic

ha estat possible gràcies a l’esforç d’un equipd’investigadors del programa California-Cata-lonia Engineering Innovation Program i del ProgramaBeques Balsells-Generalitat de Catalunya, a laUniversity of California, Irvine, i dedicat al dis-seny, el modelat, la simulació i la caracteritzacióde microsensors inercials i òptics mitjançant elprojecte Xarxa de sensors basats en MEMSincorporats per a la seguretat i la comoditat delssistemes de transport públic.

En els últims anys, la tecnologia de micro-sistemes o MEMS ha rebut un gran impuls i ésun dels mercats que més ha crescut. L’objectiufinal de la recerca és obtenir productes ambmés bones prestacions i millorar la seguretati l’impacte ambiental, i precisament la combina-ció d’aquests aspectes, juntament amb un preureduït, ha portat a la utilització dels MEMS.

La innovació en les tecnologies del trans-port no és un procés senzill. Els vagons de treni la infraestructura fixa es dissenyen general-ment per a una llarga vida de servei. La sevasubstitució prematura poques vegades és ren-dible, i les noves tecnologies han de ser física-ment i operacionalment compatibles amb lesque trobem actualment en servei i han de donarsolucions a aquests problemes. En aquestcamp, els sensors MEMS són els més ade-

quats per a aquestes aplicacions.Des de mitjan dels anys setanta, els micro-

sistemes desenvolupen un paper molt importanten la tecnologia de l’automòbil. Segons l’informeMEMS in automotive: Driving Innovation, publi-cat per In-Stat/MDR a Scottsdale, Arizona, s’es-pera que durant els pròxims cinc anys es doblaràla utilització de microsistemes en els cotxes i queel nombre de MEMS passarà d’una mitjana de 5per cotxe el 2002 a uns 9,1 el 2007. A més, apli-cacions com ara el control electrònic de l’estabili-tat, la detecció d’ocupant o els sistemes de moni-torització de pressió en els pneumàtics poden ferque els beneficis de les empreses que fabriquenaquests microdispositius passin de mil milions dedòlars el 2002 a prop d’1,5 mil milions el 2007.

Les millores realitzades als automòbils i al-guns accidents ferroviaris amb alta mortalitat,com ara el d’Alemanya el 1998 o, recentment, elde la província d’Albacete, van estimular i estimu-len la innovació per a la prevenció d’accidents.

Aquests són alguns dels paradigmesfuturs en el sector del transport on els MEMSpoden tenir importància:• Detecció activa d’obstacles i correcció de tra-jectòria.• Sensors intel·ligents (sensors on s’incorpora ladetecció, processament i anàlisi del senyal).• Xarxes de sensors (combinació d’un gran nom-bre de sensors amb capacitats computacionals).• Detecció remota de metà i altres gasos perillosos.

• Suspensions intel·ligents per a cotxes esportius.• Monitorització permanent d’infraestructures fer-rroviàries.• Trens sense conductor per a entorns externs.

L’aparició de la microtecnologia i la sevaincorporació al mercat possibilita l’aplicació d’a-questes innovacions, sobretot en l’àmbit deltransport públic rodant.

La tecnologia utilitzada en els sistemes detransport és un factor decisiu quan es tracta dedefinir la seguretat i el funcionament, així com laseva acceptació per part de l’usuari. Sense l’úsde sensors es pot dir que els sistemes de trans-port són sords, cecs i muts i, per tant, l’objectiudel projecte és identificar i proposar el desenvolu-pament de sensors basats en la microtecnologia,adaptats a les problemàtiques específiques delmaterial rodant. Concretament, s’han estudiati desenvolupat sensors MEMS per a la seva apli-cació a trens i s’estan estudiant les aplicacions demicrosistemes a les problemàtiques de bascula-ció i frenat de trens. •

Jasmina CasalsEnginyera mecànica, UPC 2000Beca de postgrau Balsells-Generalitat de Catalunya, 2001Actualment és professora a la Universitat Politècnica de Catalunya, on continua la sevarecerca en l’àmbit de la micro/nanotecnologia.

Desenvolupament d’aplicacions amb micro i nanotecnologia per al disseny de trens intel·ligents

Primers sistemes microelectromecànics (MEMS) inercials produïts a Catalunya La fabricació dels primers MEMS inercials aCatalunya ha estat possible gràcies als esforçosde diversos investigadors relacionats amb elPrograma Califòrnia-Catalunya d’Innovació enEnginyeria i les beques Balsells. Les modernesinstal·lacions de la University of California a Irvine(UCI) i l'experiència d'aquest centre en el disseny,modelatge i caracterització de microsensors iner-cials i òptics han permès als investigadors partici-pants en el projecte completar amb èxit la fabri-cació d’aquests microaparells.

El projecte Xarxa de sensors basats enMEMS incorporats per a la seguretat i la como-ditat dels sistemes de transport públic ha estatdirigit pel Dr. Andrei Shkel, director del laboratoride microsistemes de la UCI, i per la Dra. JasminaCasals de la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC) de Terrassa. També hi ha participat AndreuFargas, de l’empresa SENER. Fargas i Casals,ambdós exbecaris del Programa Balsells-Generalitat de Catalunya, han rebut formació allaboratori de microsistemes i estan molt familiarit-zats amb els reptes i els avantatges de la tecno-logia dels sistemes microelectromecànics.

El seu coneixement ha permès la utilitzacióde les instal·lacions de fabricació disponibles alCentre Nacional de Microelectrònica (CNM) deCatalunya. El procés de fabricació es basa en

oblies SOI (silicon-on-insulator wafers) i propor-ciona estructures mecàniques lliures d’un gruix decentenars de micres mitjançant un procés d’unasola màscara. Aquesta característica fa que el pro-cés sigui molt adequat per a MEMS inercials.

Aquests dispositius formen part d’un pro-jecte que té com a objectiu proposar tecnolo-gies per a xarxes de sensors basats en tecnologiaMEMS que contribueixin a crear sistemes detransport amb una fiabilitat, un confort i unaseguretat superiors. Els dispositius inclouenacceleròmetres angulars i lineals, giroscopis demesurament d’angle absolut i d’acceleració an-gular i altres sensors com ara microinterruptorsde baix consum. •

Jasmina CasalsEnginyera mecànica, UPC 2000Beca de postgrau Balsells-Generalitat de Catalunya, 2001Actualment és professora a la UniversitatPolitècnica de Catalunya.Andreu FargasEnginyer industrial, UPC 2000Beca de postgrau Balsells-Generalitat de Catalunya, 2000Actualment treballa l’empresa SENER.

Ampliació d’un dispositiu MEMS.

Foto

graf

ia: J

asm

ina

Cas

als

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 22

L’ any 2004 es va adjudicar un projectedel Programa d’Innovació Tecnològica enEnginyeria entre Califòrnia i Catalunya

al grup de recerca que treballa amb sistemes decomunicacions d’alta freqüència al Laboratori deMicroones de la University of Califòrnia, Irvine,dirigit pel professor Franco De Flaviis. L’objectiuera la realització del projecte Desenvolupamentd’un sistema de mesures per MIMO i per a l’es-tudi d’antenes reconfigurables en col·laboracióamb el grup d’antenes del Departament de Teoriadel Senyal i Comunicacions de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya, dirigit pel professor LluísJofre. La col·laboració entre els dos grups hapermès combinar la capacitat tecnològica dedisseny de microsistemes del laboratori califor-nià amb l’experiència en el disseny d’antenes del’equip català i, d’aquesta manera, poder gene-rar sistemes integrats de radiofreqüència.

A la interfície de ràdio d’un sistema decomunicació digital sense fils es poden distingirtres parts. En primer lloc, l’antena és l’encarre-gada de capturar o transmetre una ona electro-magnètica i transformar-la en un senyal quepugui ser processat pel capçal de radiofre-qüència. Aquest capçal és el segon elementi consisteix bàsicament en un circuit de microo-nes que filtra, amplifica i transforma el senyald’alta freqüència en un senyal d’una freqüènciamés baixa, o a l’inversa. Finalment, aquest se-nyal es digitalitza i es passa a la unitat de pro-cessament. És ben sabut que els nous requeri-ments per a la propera generació d’interfíciesde ràdio en comunicacions sense fils són moltexigents. Aquestes interfícies hauran de sercapaces de suportar una capacitat de transmis-sió molt elevada, fins a 100 Mbps, en una granvarietat d’entorns, a un baix cost i amb unesgaranties de qualitat. Una tecnologia relativa-ment nova —coneguda com a MIMO— i la pos-sibilitat d’utilitzar antenes reconfigurables obrenla porta perquè això sigui possible. MIMO ésl’acrònim anglès de multiple-input multiple-outputi es refereix a l’estudi de les telecomunicacionsamb múltiples antenes, tant en recepció com entransmissió, per tal d’incrementar la capacitat detransmissió i la fiabilitat dels sistemes de comuni-cacions sense fils.

L’objectiu del projecte ha estat desenvoluparun sistema de mesures que permeti poder estu-diar un nou vessant de la tecnologia MIMO, la

qual busca introduir una certa capacitat de recon-figuració del maquinari de la interfície de ràdio(bàsicament l’antena i les seves xarxes d’alimen-tació) per tal de reduir la complexitat, el cost defabricació i la potència consumida del sistema.Tradicionalment, la implementació del proces-sat del senyal en un sistema MIMO es fa digi-talment mitjançant programari, tot utilitzant unpotent processador. Tot i que s’obtenen comuni-cacions òptimes des d’un punt de vista de quali-tat, aquestes comunicacions són complexes,cares i el consum de potència pot arribar a sermolt elevat. En particular, en aquest projecte estracta de fer una discretització del sistema i portara terme una part del processament del senyal através d’una reconfiguració del maquinari amb lautilització d'interruptors MEMS. MEMS és tambél’acrònim anglès de micro electro-mechanicalsystem, i es refereix a una àrea de recerca rela-cionada amb la nanotecnologia que busca el des-envolupament de màquines més o menys com-plexes a escala microscòpica. Aquest interruptorspermeten canviar les propietats elèctriques de lesantenes i, actualment, s'estan investigant els be-neficis i les limitacions d’aquesta tecnologia ambrelació a la millora de la capacitat i la qualitat deles comunicacions, la potència consumida i elcost de realització.

All llarg del primer any del projecte s’hanassolit els objectius inicials. Ha estat desenvolu-pat el sistema de mesures MIMO i s'ha pogutdemostrar que el fet de poder reconfigurar les

propietats de les antenes o les seves xarxes d’ali-mentació pot millorar les comunicacions i, enalguns casos, donar una qualitat quasi òptima,sense la necessitat de recórrer a potents proces-sadors i tot utilitzant només una petita unitat decontrol. En concret, ha estat desenvolupada unaantena capaç de reconfigurar la seva polaritza-ció de camp elèctric a través dels interruptorsMEMS. L’antena ha estat batejada amb el nomd’ORIOL (vegeu figura). També s'ha estudiat lamanera d’optimitzar un sistema MIMO partintd’una agrupació d’antenes, en diferents entornsde propagació. D’altra banda, el sistema demesures consisteix en dos braços mecànicsrobotitzats, on es col·loquen les antenes trans-missores i receptores, que són controlats ambun ordinador a distància. Permeten mesurar lacapacitat i la qualitat de la comunicacions enentorns de visió directa i en entorns d’oficina,on normalment no hi ha visió directa entre elreceptor i el transmissor i on apareixen moltesreflexions a causa de les parets i els objectesque hi ha entre ells. Per tant, aquest sistemapermet crear un entorn de mesures repetiblei les mesures que s'hi fan són fàcilment compa-rables entre si.

L’objectiu final del projecte és desenvolu-par una tecnologia o producte que pugui tenirun impacte industrial a Catalunya. Les empre-ses col·laboradores en aquest projecte són MierComunicaciones, S.A. a Catalunya, i BroadcomCorporation als Estats Units. Aquestes empre-ses ràpidament van mostrar interès per fer-seressò d’aquest treball. Ambdues empreses sónlíders destacats a les seves respectives zonesgeogràfiques i la seva col·laboració ha estatprovidencial per al desenvolupament d’aquestprojecte, també perquè amb ells s’ha pogutdefinir un producte concret per a una aplicaciód’un sistema de comunicació que es portarà aterme durant un segon any finançat a través dela prolongació del programa d’innovació tecno-lògica per l’any 2005-2006. •

Desenvolupament d’un sistema de mesures mitjançant MIMO i per a l’estudi d’antenes reconfigurablesFranco De FlaviisProfessor, Department of Electrical Engineering and Computer Science a la Henry Samueli School of Engineering Projecte desenvolupat en el marc del Programa d’Innovació en Enginyeria, 2004 i 2005

Prototip inicial de l’antena ORIOL.

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

23

Foto

graf

ia: F

ranc

o de

Fla

viis

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 23

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

24

Creació automàtica d’entorns virtuals Falko KuesterProfessor del Department of Electrical Engineering and Computer Science i Director del Calit2 Center of Gravity a la Henry Samueli School of EngineeringProjecte desenvolupat en el marc del Programa d’Innovació en Enginyeria, 2004

S i bé les tecnologies de la informació (TI)no tenen cap relació amb el desenca-denament de desastres naturals, sí que

tenen un paper destacat en la predicció, detec-ció i seguiment d'aquests fenòmens, cosa quees tradueix en una reducció de les pèrdues devides, damnificats i efectes secundaris. Elsaspectes relacionats amb la seguretat públicasón cada vegada més importants per alsgoverns de les societats modernes i, en aquestsentit, esdeveniments recents com ara terratrè-mols i atacs terroristes demostren claramentl’impacte social i econòmic que es deriva de leslimitacions i les incerteses dels actuals siste-mes de resposta d’emergència.

Els riscos s’estudien generalment en elcontext de l’entorn on es produeixen i de l'im-pacte directe que exerceixen en els éssershumans que ocupen aquest espai. Per tant, ésimportant determinar adequadament la respos-ta de l’ésser humà sense oblidar les seves limi-tacions biomecàniques i oferir urgentment unnou punt de vista per a l’anàlisi, la identificaciói la mitigació dels riscos.

El projecte de recerca Creació automàti-ca d’entorns virtuals constitueix una nova pla-taforma de simulació i visualització de dadesque facilita la detecció de riscos, la respostaen cas d’emergència i l’avaluació de situacionsperilloses. Aquest projecte té el suport delPrograma d’Innovació en Enginyeria en l'edició2004 i hi participen institucions acadèmiquesi sectors industrials, tant de Califòrnia com deCatalunya. Aquesta col·laboració ha aplegatels esforços del California Institute for Tele-communications and Information Technology(Calit2), Center of GRAVITY (Graphics, Visua-lization and Imaging Technology) de la Uni-versity of California, Irvine, el Departament deTecnologies Audiovisuals de l’Escola d’Engi-nyeria de La Salle de Barcelona, Digital LegendsEntertainment i Panòptic.

El resultat es tradueix en el fet que, mitjan-çant els entorns virtuals, la plataforma consti-tueix una eina per: analitzar les dades obtingu-des a través de les xarxes de sensors existentsinstal·lades en infraestructures crítiques, captari animar avatars situats en l’escenari per intensi-ficar l’experiència virtual, i recrear i simular situa-cions de perill amb l’objectiu de dissenyar i ava-luar noves estratègies per a la gestió i la respos-

ta en situacions d’emergència. Si bé l’objectiuinicial de la recerca són els algorismes i lestècniques en el camp de la detecció i la pre-venció de riscos fent servir la planificació derutes, els resultats també es poden aplicar adiversos camps, com ara el desenvolupamentde continguts multimèdia, el patrimoni cultural,l’aprenentatge a través d’internet, la teleconfe-rència, l’animació o els videojocs.

El Calit2 de la University of California aIrvine ha servit de camp de proves per al des-envolupament del primer prototip del sistema.Aquest institut ofereix al professorat, als estu-diants, als experts que hi fan estades i als seussocis industrials un entorn on poden portar aterme recerques sobre tecnologies de la infor-mació i la comunicació i sobre les implicacionssocials d'aquestes tecnologies. A més, l’institutes troba en un dels edificis més ben dotats pelque fa a equipament tècnic dels Estats Units, atèsque s’hi han instal·lat sensors per controlar elsmoviments de l’estructura i dels fonaments i elscanvis en les condicions mediambientals, i tambédisposa d’una extensa xarxa de càmeres.

La plataforma de visualització oberta ques’hi ha desenvolupat és compatible amb l’estudide l’avaluació de riscos i els plans de migraciói proporciona tot un conjunt d’algorismes per a larecerca, la integració i els assaigs que permet alsinvestigadors avaluar i comparar les diferents tèc-niques de mitigació de riscos. La plataforma haestat dissenyada de tal manera que pugui créixeri se’n pugui modificar la configuració en gran me-sura mitjançant arxius de seqüència (scripts), laqual cosa possibilita la comparació directa ambaltres situacions. El comportament pel que fa a laplanificació de les trajectòries de moviment es potreconfigurar per estudiar diferents aspectes, comara que els avatars hi tinguin un paper determi-nant, la distància als focus d’alarma i les zones deperill.

L’anàlisi dels resultats de la simulació per-met disminuir els riscos mitjançant un nou dis-seny de l’entorn. Alguns exemples inclouen lapossibilitat de modificar zones amb un controldeficient mitjançant la col·locació de diferentssensors, la identificació de les sortides d’emer-gència addicionals per facilitar l’evacuació dezones molt denses i la redistribució de les zonesde risc, de tal manera que no interfereixin ambels passadissos de sortida principals.

En aquest entorn virtual, els avatars es fanservir per articular millor la resposta humanadins l’espai. Les limitacions biomecàniques espoden modelar individualment per a cadascund'ells i són determinants perquè els generadorsde les intencions d'aquests avatars puguinrecrear fidelment les múltiples reaccions possi-bles en diferents situacions d’emergència. Elsavatars no reaccionen necessàriament demanera lògica en situacions de desastre, i encircumstàncies de molt perill tenen atacs depànic, s’agrupen i no són capaços de prendredecisions. Tenint en compte aquestes limita-cions, els primers equips de resposta podenavaluar i predir els possibles punts on es pro-duiran colls d’ampolla i on, per exemple, elsmobles poden obstaculitzar l’evacuació. A partird’aquesta anàlisi poden sorgir situacions queno s’hagin tingut en compte i que facilitaranl’avaluació i el disseny de plans d’últim recurs.

Els professors Falko Kuester (UCI),Oscar García (La Salle) i Gabriel Fernández (LaSalle), la doctora Maria Cruz Villa (UCI) i l’es-tudiant Andrés Fernández (La Salle) formenpart de l’equip de recerca d'aquest projecte. •

Simulació d’evacuació de 100 avatars a Calit2 després de l’activació de dues alarmes.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Foto

graf

ia: F

alko

Kue

ster

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 24

Les normes del garatge Jordi RosEnginyer Superior de TelecomunicacionsBecari del Programa Balsells-Generalitat de Catalunya, 1998

P er què en la història contemporània elsEstats Units han gaudit de manera con-sistent d’un desenvolupament superior

al de qualsevol altre país? Possiblement elseconomistes han estat els que més exhaustiva-ment han estudiat aquesta qüestió1, tot i no serexclusiva del seu camp de recerca. Com ellstambé reconeixen, es tracta d’una qüestió ambmúltiples dimensions, estenent-se en àrees tandiverses com la ja esmentada economia, peròtambé la social, cultural, històrica o geogràfica,entre d’altres.

Dins d’aquest context, una de les fonts delcreixement americà es troba a les start-ups, termeanglès usat per referir-se a empreses petitessovint creades per al desenvolupament de tecno-logia avançada. Pel seu pes en l’economia ameri-cana2, l’estudi sociocultural d’aquestes novesempreses, com si es tractés d’un petit ecosiste-ma, ens pot ajudar a posar una mica més de lluma la pregunta en qüestió.

L’origen del concepte modern d’start-up sesitua sovint a Palo Alto, Califòrnia, l’any 1939,quan Hewlett i Packard van crear des d’un garat-ge el primer producte del que més tard esdevin-dria la Hewlett-Packard Company. Des d'alesho-res, diversos booms tecnològics han convertitCalifòrnia en un estat incubador d’start-ups, quesón organitzacions amb una personalitat. Hi hauna sèrie de trets que fan de les start-ups un llocde treball únic.

Enginyers emprenedors, tot ensenyantamb l’exemple

La recerca de nous problemes i subseqüentmentde noves solucions econòmicament eficients ésuna constant diària en la vida de l’enginyer alsEstats Units. Tant a la universitat com a la indús-tria, per als americans és un fet culturalment ben-volgut que molts enginyers assisteixin a reunionsnocturnes a la recerca d’idees que algun dia elspermetran començar la seva pròpia start-up. Estracta d’un tipus d’enginyer amb característiquesemprenedores, oportunístic, visionari, i entenedordel mercat. Però a la vegada també hi trobem untipus d’emprenedor amb característiques d’en-ginyer, amb voluntat de treballar si cal en les fei-nes de més baix nivell. Són emprenedors ques’han forjat tot ensenyant amb l’exemple.

Respecte a l’entorn pluricultural

El fenomen de la immigració afecta ja la majo-ria dels països desenvolupats, però pocs hansabut aprofitar-ne les sinergies tan bé com elsamericans. Des del punt de vista de l’start-up,la pluriculturalitat indueix el fenomen de trans-vasament de coneixement, o efecte spillover.Aquest terme es refereix als beneficis que s’ob-tenen quan un grup de persones compartei-xen les seves idees per assolir un objectiucomú. La unió de ments de procedència diver-sa ha demostrat ser una eina molt potent al’hora de trencar les premisses contemporà-nies que ens separen de les noves teoriesrevolucionàries.

Actitud

L’actitud és una condició necessària que, a més,pot ser decisiva per a l’èxit d’un projecte. Perexemple, la deficiència de certs recursos espot suplir amb una excel·lent actitud (a Tai-wan, la manca de recursos naturals va sercompensada amb una forta actitud treballado-ra que els permeté als anys 80 desenvoluparuna de les indústries semiconductores mésimportants del món). Similarment, existeix unconjunt de valors i actituds que és determi-nant per al correcte funcionament de l’start-up. Conegudes també amb el nom anglès degarage rules, aquests valors inclouen l’hones-tedat, la companyonia, la voluntat de supera-ció, la voluntat de compartir coneixements i lavoluntat de contribuir.

Participació dels recursos per assolir un objectiu comú

Per tal de fer front a la competència, els recursosdels quals disposa l’empresa han d’estar d’acordamb els seus objectius. Per exemple, les stockoptions (o el dret a comprar una acció de l’em-presa a un preu predeterminat) és el mecanismea través del qual les start-ups han aconseguit elconcurs dels seus treballadors, ja que habilitenuna via directa perquè aquests recullin el fruit delseu propi treball. Un altre exemple correspon al’elevat grau de protecció de la propietat intel·lec-tual que els americans tenen, amb tot un sistemalegal i judicial que hi dóna suport i, per tant, incen-tiva aquells que inventen noves tecnologies.

L’autor Miguel Ángel Asturias ho explicaprou bé quan es refereix a les polítiques pràcti-ques de l’emprenedor americà: Mientras a nos-otros se nos achican los pies, a ustedes les vancreciendo... Nosotros no estamos en la tierra.Para qué queremos pies? (El Papa Verde). Elssomnis no es poden realitzar només amb l’acte desomiar, cal que després de la línia de visió esti-guem disposats a tocar ben fort de peus a terraper fer-los realitat. Des d’aquesta mira, el modelcalifornià ens ensenya que existeix un conjunt depolítiques d’equip que pot ajudar a fomentar lainnovació i el desenvolupament de tot un poble. •1. R. Roll, J. Talbott, Why Many Developing CountriesJust Aren’t, 2002.2. Durant el període 1926-1999 el valor bursàtil de lesstart-ups va créixer un 17.6%, per sobre del creixementde les grans empreses que va ser del 13.3% (veuretaula). Font: B. G. Malkiel A Random Walk Down WallStreet, 1996.

Retorns anuals (als EUA): 1926-99

Retorn mitjà Màxim retorn Mínim retornEmpreses petites 17,6% 142,87% -58,01%Empreses grans 13,3% 53,99% -43,34%U.S. Bonds a llarg termini (sector privat) 5,9% 43,79% -8,09%U.S. Bonds a llarg termini (sector públic) 5,5% 40,35% -9,19%U.S. Treasury bills (Bons del Tresor) 3,8% 14,71% -0,02%Inflació 3,2% 13,31% -10,30%

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

25

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 25

UC

IRV

INE

. L’

ÀM

BIT

DE

L’E

NG

INY

ER

IA

26

Aliança Califòrnia-Catalunya per a la ciència i l’enginyeria de la miniaturització Roger RangelInvestigador en cap Director dels programes Catalunya-Califòrnia a UC IrvineDirector del Department of Mechanical and Aerospace Engineering de la Henry Samueli School of Engineering

A mb el patrocini de la US National Scien-ce Foundation (NSF), l’any 2005 va néi-xer un nou camp de cooperació entre

Califòrnia i Catalunya. L’Aliança Califòrnia-Cata-lunya per a la Ciència i l’Enginyeria de la Minia-turització ha aplegat un grup d’experts delsdepartaments Mechanical and AerospaceEngineering, Biomedical Engineering i Chemis-try de la University of California, Irvine, (UCI), delLawrence Berkeley Laboratori (LBL) i de Cata-lunya, incloent-hi investigadors de la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC), la Universitatde Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma deBarcelona (UAB), així com de l’Institut de Bioen-ginyeria de Catalunya (IBEC), el Centre Nacio-nal de Microelectrònica (CNM), l’Institut Catalàde Nanotecnologia (ICN) i l’Institut de Ciència deMaterials de Barcelona (ICMAB).

Els sistemes integrats de miniatures exigei-xen una forta perspectiva multidisciplinària, eldesig de trobar noves tècniques de fabricaciódiferents de les tradicionals i una comprensió detotes les necessitats tecnològiques. Mentre queels sistemes electromecànics (MEMS) podenreeixir totalment emprant només tecnologies desemiconductors desenvolupades per enginyerselèctrics, la miniaturització integrada n’exigeixmolt més. Cal que investigadors de molts campsdiferents uneixin esforços i treballin plegats perentendre tot el conjunt de requeriments del sis-tema. Així, s'han de desenvolupar una sèrie detecnologies diferents i reunir-les i, a més, la rea-lització del disseny ha d’incloure una perspecti-va holística que aplegui des dels materialsemprats i la caracterització fins a l'embalatgefinal, en un procés que es pot anomenar enginye-ria del micromón. Els reptes dels microsistemesintegrats són nombrosos i cal desenvolupar totun conjunt de tecnologies bàsiques de granimportància abans que aquest camp científicpugui assolir el màxim potencial.

La UCI Integrated Nanosystems ResearchFacility (INRF) promou la recerca en aquestcamp i desenvolupa tecnologies per a nanosis-temes integrats en vessants com ara la biome-dicina, la comunicació i les tecnologies de xarxes.La miniaturització integrada és un nou camp derecerca de naturalesa similar als MEMS, peròposa l'accent en qüestions diferents. La tecno-logia dels MEMS fa servir tècniques de semi-conductors per construir dispositius mecànics

microscòpics de silici o de materials semblants,dispositius que habitualment són transductorsde pressió o acceleròmetres. La miniaturitzacióintegrada utilitza la tecnologia dels MEMS i laintegra amb micro i nano tecnologies de la bio-logia, la química, la fotònica i d’altres camps perproduir uns sistemes integrats híbrids. Aquestatecnologia permet desenvolupar una gammamés àmplia d’aparells amb moltes més aplica-cions, de les quals es poden beneficiar sectorscom ara el les ciències humanes i de la salut, lesciències mediambientals i la química. Entre elsdispositius que es poden citar com a exemple hiha un xip que practica anàlisis biològiques auto-màticament, un sensor de comunicacions remotque disposa d'una font d’alimentació pròpia i unafàbrica química microscòpica. L’INRF proporcio-na els mitjans per desenvolupar i integrar moltesmicro i nanotecnologies, a més de permetre l’es-tudi de qüestions com ara la integració dels dife-rents materials i processos, el desenvolupamentde noves tècniques de micromecanització i lescaracteritzacions dels microaparells. Per exem-ple, un avenç recent de l’INRF ha estat la intro-ducció de tècniques per a la microfabricaciód’aparells de plàstic, un fet important atès queaquests dispositus són més adequats per a apli-cacions mèdiques i biològiques, possibiliten undisseny més eficient dels micropaquets i per-meten el desenvolupament d’aparells d’un solús més econòmics. Actualment, s’està treba-llant en la manera d’integrar aquesta nova tec-nologia amb processos basats en silici per talde produir uns sistemes bio-químico-electro-mecànico-òptics més funcionals per a aplica-cions com ara la commutació de comunicacionsamb fibra de vidre, la química combinatòria o elsxips biomèdics d’anàlisi integral.

Hi ha diversos indicadors que corroborenla solidesa de la nostra aliança amb Catalunya,com ara que el Govern espanyol ha promèsduplicar, com a mínim, el seu pressupost per aR+D, i que la inversió mitjana en R+D del Governde la Generalitat ha estat tradicionalment méselevada que la de l’Estat espanyol. D'altra banda,en el decurs dels darrers anys, el creixement delPIB de Catalunya ha estat superior a la mitjanade la Unió Europea. Per exemple, el 2001 el PIBde Catalunya era d’aproximadament 125.000milions d'euros, equivalent al de Finlàndia, i elPIB per càpita era similar al del Regne Unit.

Actualment, el PIB català representa gairebé el20 per cent del total espanyol, tot i que Cata-lunya només té el 15 per cent de la població del'Estat. El Parc Científic de Barcelona, on es trobauna de les nostres institucions associades(l’IBEC), és un centre d’excel·lència pel que fa arecerca biomèdica i a nanobioenginyeria, i dispo-sa de més de 5.000 metres quadrats d’infraes-tructures científiques d’alt nivell. De fet, arran de lacreació del Parc Científic, van sorgir 20 empresesdels sectors biotecnològic, farmacèutic i químic.

Les actuals activitats de col·laboració entreCatalunya i Califòrnia, com també el flux d’estu-diants, personal investigador i docent, s’han dirigitfonamentalment des de Catalunya a Califòrnia.Catalunya és coneguda per formar enginyers deprimer ordre, fet que hem pogut constatar a travésde nombrosos programes. A més, Catalunya té elcompromís de continuar fent grans inversions enmicro i nanotecnologia així com en biomedicina.Exposar els joves docents, investigadors, gra-duats i post-graduats californians a aquest entornsuposarà un enorme benefici per als nostres estu-diants, el nostre Estat i el nostre país, perquè per-metrà la creació d'un cos d’especialistes i cientí-fics amb vincles arreu del món. L’aliança proposa-da servirà perquè l’associació actual que, malgratl'èxit, ha tingut un abast limitat, es dirigeixi cap auna nova dimensió de col·laboració centrada enels camps vitals de la micro i la nanotecnologiai la nanoenginyeria.

Foto

graf

ia: I

nstit

ut C

atal

à de

Nan

otec

nlog

ia

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 26

El programa proposat integrarà duesàrees de coneixement diferenciades però rela-cionades entre si: l'una en el camp de l’engi-nyeria dels sistemes microelectromecànics(MEMS amb aplicacions directes en biotecno-logia i enginyeria biomèdica) i l'altra, en el campde la ciència de la nanotecnologia, on s’explo-raran els aspectes fonamentals de la ciènciadels materials i la física i la química en què esbasen. L’esforç dedicat al camp dels MEMScombinarà l’experiència dels nostres departa-ments d’enginyeria biomèdica i enginyeria mecà-nica i aeroespacial amb la de l’Institut de Bioen-ginyeria de Catalunya (IBEC) i la del CentreNacional de Microelectrònica (CNM), un institutde recerca amb seu a Catalunya, al campus de laUniversitat Autònoma de Barcelona. L’esforçdedicat a la nanotecnologia aplegarà les iniciati-ves del nostre Chemistry Department (Hemminger)i de la Materials Science Division del LawrenceBerkeley Laboratory a UCB (Salmeron) ambles de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN)i l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona(ICMAB).

Altres activitats de recerca complementà-ries dintre d'aquestes dues categories són lessegüents, amb indicació entre parèntesis de lesdiferents institucions que hi participen i els seuscamps d’activitat:

MEMS (amb aplicacions en biotecnologiai enginyeria biomèdica)

• MEMS inercials (giroscopis i acceleròmetres)(UCI, CNM)• Disseny i fabricació de microdispositius per a l’e-lectroestimulació nerviosa (UCI, CNM, IBEC)• MEMS òptics (filtres sintonitzables, aparells dediagnòstic i sensors amb detecció òptica incor-porada) (UCI, IBEC)• MEMS que fan servir polímers com a materialestructural (UCI, CNM, IBEC); materials i sen-sors per a entorns difícils (UCI, CNM)• Actuadors de polímers per a l’administracióreceptiva de fàrmacs (UCI, IBEC, ICMAB)• Microfluídica basada en CD (disc compacte) pera diagnòstics moleculars (UCI, CNM, IBEC)• Seqüències d’ADN electroactives per a diag-nòstics moleculars (UCI, IBEC)

Nanociència i nanotecnologia

• Magnetisme de pel·lícula prima (LBL, ICN,ICMAB)• Síntesi i aplicacions de nanopartícules (UCI,LBL, ICN, ICMAB)• Estudis teòrics i experimentals de superfíciesi interfícies (UCI, LBL, ICN, ICMAB)• Manipulació atòmica i molecular (UCI, LBL, ICN)• Creixement i directivitat de nanotubs (silici,níquel i carboni) per a nanoelectrònica i nano-sensors (UCI, LBL, ICMAB, CNM, ICN)• Nanomodelació de superfícies (UCI, ICMAB);creixement amb autoassemblatge, incloent-hi auto-assemblatge programat (UCI, LBL, ICMAB, ICN)

La recerca, com també les activitats educatives,se centrarà en els grans reptes en els quals lesdues parts de l’aliança tinguin una experiènciacomplementària. D’aquesta manera, els estu-diants estaran exposats a dues perspectives derecerca diferents i desenvoluparan la capacitatd’integrar altres coneixements procedents defonts internacionals. S’han triat diverses activi-tats, l’aspecte fonamental de les quals és lacomplementarietat, per dur-les a terme durant elprimer i el segon any de l’aliança. Altres activi-tats s’engegaran més tard, quan hi hagi unamajor experiència complementària.

Així, per exemple, un dels grans reptes quepresentarà el professor Andrei Shkel té relacióamb un model conceptual de la implantaciód’una pròtesi vestibular que fa servir accelerò-metres i giroscopis MEMS (veure figura). La uni-tat detectarà, extraurà, convertirà i transmetràinformació del moviment en sis dimensions di-rectament al cervell de persones que han per-dut la funció vestibular. L’implant està basat entres giroscopis i acceleròmetres de dimensionsmicroscòpiques, amb tres eixos que s’integrenjuntament amb dispositius electrònics de senyalsde condicionament.

Un altre gran repte que presentarà el pro-fessor Marc Madou fa referència al desenvolupa-ment d’una píndola intel·ligent que proporcionaavenços combinats en els camps de la telemetria,el reconeixement de models, la biocompatibilitat,la microfluídica, les molècules sensores elabora-des amb enginyeria genètica i la immunologia. La

píndola intel·ligent, d’altra banda, consta d’undispositiu implantable que és capaç de detectari, si es desitja, subministrar un fàrmac. La implan-tació subcutània de petits cilindres ja és comunamitjançant intervencions ambulatòries i nomésrequereix anestèsia local. Els sensors implantatscontrolen els marcadors electroquímics, i la trans-missió de senyals a través de la pell del pacient esfa de manera telemètrica. Els sensors es basen enenzims, proteïnes i àcids nucleics creats per engin-yeria genètica amb una sonda electroactiva quegenera un senyal a través de sistemes electrònicsde control, com a resposta a determinades molè-cules, i que desencadena, si cal, l’obertura de mi-crovàlvules intel·ligents que alliberen de les sevesmicrocàmeres la dosi adequada de medicament.

Els llicenciats nord-americans portaran a ter-me una part significativa de les seves recerques ales institucions associades catalanes, principal-ment als centres de recerca relacionats amb elcamp científic en qüestió: CNM, IBEC, ICMABi ICN. Aquests estudiants tindran normalment,com a mínim, dos assessors principals, un aCalifòrnia i un altre a Catalunya. La integracióglobal de la recerca i la formació es produirà permitjà d’un minisimposi que tindrà lloc anualmenta Barcelona durant el mes de setembre, quanes preveu que tots els participants nord-ameri-cans coincidiran uns dies a Barcelona. El petitsimposi inclourà conferències a càrrec de mem-bres sènior tant dels Estats Units com deCatalunya, tallers i presentacions dels treballsde les comissions, actes als quals estaran invi-tats tots els membres de la comunitat científicaen general, així com presentacions dels estu-diants, tant de caràcter oral com a través detaulers informatius. Com que els estudiants delsEstats Units seran a Barcelona durant els mesosanteriors a aquest minisimposi, se’ls exigirà quetinguin un paper important en l’organització de lesdiferents activitats, sota la supervisió dels mem-bres catalans de l’aliança i amb el suport de lesadministracions abans esmentades. El primerminisimposi de l’Aliança Califòrnia-Catalunyasobre micro i nanociències i tecnologies tindràlloc el mes de setembre de 2006 i serà part delMNE 2006 que se celebrarà a Barcelona, orga-nitzat i convocat pel CNM, una de les nostres ins-titucions associades. • U

CIR

VIN

E.

L’À

MB

IT D

E L

’EN

GIN

YE

RIA

27

Model conceptual d’una pròtesi vestibular completament implantable mitjançant giroscopis i acceleròmetres MEMS.

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 27

Clipper ship advertisement cards. G. F. Nesbitt & Co. 18..?

La Grange Mining Co. Weawerville, Trinitry County. Unknown, 187.?The pionners home. Francis Florabond Palmer (Fanny), ca. 1867.

The Great West. Curier and Ives, publisher, ca. 1870.

Sacramento: Hope of an emigrant. Unknown, 18..? San Francisco. Francis Samuel Marryat, 1851.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 28

er la seva excel·lència, el sistema univer-sitari de Califòrnia sempre ha estat unreferent per a Catalunya i, així, l’any 1986,

amb l’objectiu d’afavorir i consolidar les rela-cions acadèmiques i científiques entre els pro-fessors i investigadors californians i catalans sesignà el primer conveni entre la Generalitat deCatalunya i la University of California. Mitjançantaquest conveni, signat pel president de la Ge-neralitat, s’establí el Programa d’Estudis Cata-lans Gaspar de Portolà al campus de Berkeley.Posteriorment, se signaren diversos convenisespecífics, vigents fins l’any 1997, per al desen-volupament d’aquest programa.

Durant els primers deu anys, l’administra-ció del programa estava centrada en el seudirector i en l’oficina que el programa tenia al’International and Area Studies, al campus deBerkeley. En aquella primera etapa del pro-grama es van portar a terme un bon nombred’activitats culturals, des de conferènciesi exhibició de pel·lícules fins a un simposi de laNorth American Catalan Society, que van per-metre que Catalunya es fes present en aquestcampus californià. També es van realitzar nom-broses visites i estades de professors i inves-tigadors catalans a la University of California(Taula 1).

Per altra part, l’any 1995 es va signar un nouconveni marc amb la presidència de la Universityof California per reforçar els lligams entre Califòr-nia i Catalunya en els camps acadèmic, científic,tecnològic i econòmic. En aquest nou conveni esnomenava un coordinador dels programes entre laGeneralitat i aquesta universitat, que actualment tédeu campus: Berkeley, Davis, Irvine, Los Angeles,Merced, Riverside, San Diego, San Francisco,Santa Barbara i Santa Cruz.

Finalment, l’any 1998 es va signar el nouconveni que englobava els dos anteriors, per tald’assegurar la continuïtat del Programa d’Es-tudis Catalans Gaspar de Portolà i promoure lacol·laboració acadèmica i científica i l’intercanvide professors i investigadors entre tots els cam-pus de la University of California i les universi-tats catalanes, l’IRTA i la xarxa pública sanitàriaa través de l’Agència d’Avaluació de Tecnologiai Recerca Mèdiques.

Una de les principals activitats del Progra-ma, és la convocatòria anual de beques i ajutsamb dues modalitats:

• Beques per a professors de les universitats públi-ques catalanes, investigadors de l’IRTA i de laxarxa pública sanitària, amb títol de doctor, per ferestades, de 4 a 10 mesos, als diferents campusde University of California.• Ajuts als investigadors catalans per portar aterme activitats de col·laboració amb grups derecerca de la University of California (Taula 2).

Una altra activitat són les visites, conferèn-cies i estades de professors de la University ofCalifornia a Catalunya, finançades conjunta-ment per la Direcció General de Recerca i lesinstitucions catalanes que acullen aquests pro-fessors (Taula 3).

Han transcorregut 20 anys des de la signa-tura del primer conveni, i totes les accions decol·laboració recíproca que s’han portat a termehan permès crear un bon nombre d'interrela-cions entre els investigadors catalans i califor-nians, en àmbits científics molt diversos.

Us presentem en aquest capítol diversosarticles que descriuen les experiències deprofessors i investigadors catalans que hangaudit de beques i ajuts de la convocatòriaque ofereix la Direcció General de Recerca i que,en molts casos, han establert lligams cientí-

fics i de col·laboració continuada que van mésenllà de l’estada inicial en un dels campus dela University of California.

Així mateix, també hem recollit les expe-riències de tres professors californians quehan visitat universitats catalanes i les delshostes catalans que els han acollit, i que expli-quen des de la seva perspectiva què hanrepresentat per a ells i les seves institucionsaquestes visites.

Els reptes per al futur són intentar millorarla implementació d’aquests programes, totdonant-los la major difusió possible i dotant-losde la màxima flexibilitat per tal que el nombre devisites de professors californians a les universi-tats catalanes s’incrementi progressivament, i queany rere any augmenti tant el nombre d’estadesd’investigadors catalans a la University of Cali-fornia com les activitats de col·laboració entregrups de recerca.

Des de la nova Secretaria d’Universitats i Re-cerca pretenem que el món universitari i científiccalifornià i català es puguin conèixer mútuamenti puguin participar en tots aquests programesde col·laboració. •

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 TotalSol·licituds 16 2 3 5 4 9 11 6 5 14 75Visites realitzades 10 1 1 4 3 7 10 5 2 9 52Taula 1. Visites de professors i investigadors catalans a la University of California, període 1987-1996.

1999 2000 2001 2002 2003 TotalBeques 9 5 9 7 7 37Ajuts 9 6 9 6 7 37Total 18 11 18 13 14 74Taula 2. Convocatòria de beques i ajuts del Programa d’Estudis Catalans Gaspar de Portolà, període 1999-2003.

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 TotalSol·licituds 15 9 3 5 7 0 18 16 23 25 31 10 162Visites realitzades 12 9 3 4 5 0 15 13 16 23 19 7 126Taula 3. Visites de professors de la University of California a Catalunya.

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

29P

El Programa d’Estudis Catalans Gaspar de Portolà: vint anys col·laborant ambla University of CaliforniaÀngela BàguenaCap del Servei de Planificació i Gestió de l’R+IDirecció General de Recerca

Foto

graf

ia: À

ngel

a B

àgue

na

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 29

L a University of California, Berkeley, noadmet comparació pel que fa a la sevadifusió global. La International and Area

Studies, IAS, a Berkeley, integra centres derecerca especialitzats en zones d’arreu del món.Simultàniament, hi ha unitats acadèmiques queabracen la majoria d’idiomes, religions i culturesmés rellevants del món. En aquest sentit, emsatisfà especialment poder dir que hem poten-ciat, principalment i des de fa temps, els estudisibèrics, en general, i els catalans, en particular.Al Departament d’Espanyol i Portuguès s’en-senyen els idiomes i la literatura de la PenínsulaIbèrica, així com la història i cultura estatals,regionals i de les seves diàspores. El Programad’Estudis Espanyols és una aposta interdisci-plinària que abraça tota mena de temàtiques,des de la literatura de l’Edat d’Or fins a la políti-ca contemporània, i en aquest context global i re-gional em sento especialment orgullós d’encabirel Programa d’Estudis Catalans Gaspar dePortolà.

Considereu, per un moment, la llista demembres del professorat amb interessosseriosos de recerca i lligams personals ambEspanya: Milton Azevedo, Emilie Bergmann,Dru Dougherty, Richard Herr, Ignacio Nava-rrete, Jesús Rodriguez-Velasco i molts altres.A més, Catalunya és especialment estimadaper molts dels meus col·legues. El prestigiósteòric social Manuel Castells es va dedicarmolts anys a ensenyar sociologia i planificacióurbanística i territorial a UC Berkeley. El granvirtuós de la viola de gamba i director d’or-

questra Jordi Savall visita regularment Ber-keley per oferir-nos els seus concerts o dirigirla Philharmonia Baroque Orchestra. Més enllà,però, d’aquests lligams i presències personalses troba el Programa Gaspar de Portolà, queconstitueix un dels esforços més reeixits d’in-troduir, als professors i alumnes interessatsperò poc coneixedors de la realitat catalana,els encants i prodigis de la societat d’aquestpais.

Els últims anys, i dins el marc del progra-ma d’intercanvi acadèmic Gaspar de Portolà,hem enviat a Barcelona noranta-un membresdel cos docent i de l’alumnat dels nou campusactius de la University of California. Aquestsacadèmics han dut a terme recerques en unampli ventall de camps i han presentat ponèn-cies sobre una gran varietat de temes, entred’altres, de salut pública, serveis públics i medi-cina, agricultura i recursos naturals, ciències dela terra i planetàries, enginyeria (elèctrica, en-ginyeria, informàtica, nuclear i civil), antropolo-gia, economia, història, arts visuals, sociologia,ciències del medi ambient, psicologia, biolo-gia, lingüística, física, ciències polítiques i ma-temàtiques.

Estic molt esperançat que el ProgramaGaspar de Portolà seguirà desenvolupant unpaper molt important per als múltiples interes-sos que té Berkeley per tot allò que pertany aCatalunya i la Península Ibèrica, i confio en unapropera dècada estimulant, marcada per l’inter-canvi entre Califòrnia i Catalunya en els àmbitsacadèmic, cultural i artístic. •

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

30

Visió des de l’Internationaland Area StudiesJohn LieDegà, International and Area Studies (IAS), University of California, Berkeley

Visió des de la University of California, BerkeleyRobert J. BirgeneauChancellorUniversity of California, Berkeley

É s un gran plaer poder donar l’enhora-bona a la Generalitat de Catalunya perla publicació sobre les relacions aca-

dèmiques i científiques entre Califòrnia i Cata-lunya. La University of California, Berkeley haestat especialment afortunada perquè ha acollitel Programa d’Estudis Catalans Gaspar de Por-tolà, un programa que ha promogut una interac-ció vibrant entre les nostres dues comunitats,agermanades gràcies a l’intercanvi de personalacadèmic en tots els camps de la recerca i atots els campus de la University of California.Els nostres estudiants i també, no cal dir-ho, la

nostra comunitat en general, s’han beneficiat enaprendre de la rica herència cultural de Cata-lunya i de la seva importància per a la història deCalifòrnia. Avui, vint anys després del primer acord,seguim construint i desenvolupant la nostra rela-ció a través del nostre especial agermanamenti col·laborant amb institucions d’ensenyamentsuperior catalanes per aportar el nostres coneixe-ments mundialment reconeguts, cosa que enshan d’ajudar a comprendre i resoldre les proble-màtiques més importants que afronta la humani-tat. Esperem poder continuar aquesta creixentamistat i relació amb Catalunya. •

Foto

graf

ia: À

ngel

a B

àgue

na

Foto

graf

ia: À

ngel

a B

àgue

na

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 30

A quest text té com a propòsit explicarcom, amb l’esforç de molts, s’aplica el refrany «De prometre a complir hi ha

molt a dir» en un àmbit com és el de la coope-ració universitària, que sembla formar més aviatpart de la litúrgia que de la realitat de les col·la-boracions acadèmiques efectives.

Una mica d’història: quan es van posar encontacte amb mi alguns professors de la Gra-duate School of Public Health i de la Public PolicySchool de la University of California, Berkeley,vaig tenir sentiments contraposats. D’una bandam’honorava que l’esforç d’internacionalització quehavia marcat l’estratègia del Centre de Recercaen Economia i Salut de la Universitat PompeuFabra (UPF) donés fruits. Se’ns cridava per lavaloració de les aportacions de recerca realitzadai no per contactes acomodaticis, ja que no ensconeixiem personalment. De l’altra, però, em vaigsentir amenaçat per un núvol d’informes (papers aomplir en un breu temps) que complicava encaramés la meva agenda.

Després de quatre anys de mantenir la pri-mera trobada, em satisfà deixar constància delsassoliments; en particular, del desenvolupamentd’un projecte docent que arribarà enguany a latercera edició: un Executive Program en Eco-nomia de la Salut i Gestió Sanitària (AdvancedHealth Policy Leadership Forum) amb una impor-tant consolidació internacional, i la preparaciód’alguns projectes conjunts de recerca definitsanteriorment.

D’entrada, cal explicar com va sorgir l’aliança,en el marc del Programa d’Estudis Catalans Gas-par de Portolà, i quines han estat les claus d’èxit.

Comencem per les obvietats: el programava aconseguir inicialment que un grup de pro-fessors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), laUniversitat de Barcelona (UB) i la University ofCalifornia, Berkeley realitzéssim dues trobadesd’una setmana, una a Barcelona i l’altra a SanFrancisco, desplaçant-se en cada cas cinc profes-sors per delegació. Ens coneixíem pels articlesque publicàvem: Richard Scheffler, Tei Wei-Hu,Thomas Rundall, Joan Bloom i Paul Gertler, i elgrup de Barcelona

Amb l’objectiu de conèixer les principalslínies docents i de recerca vam mantenir in situun seguit d’entrevistes amb ells i altres mem-bres destacats de les nostres respectives esco-les i departaments. Es va comentar el contingut

de les respectives àrees docents, així com delsprojectes de recerca vigents, i es va fer explícitl’interès d’obrir un canal de comunicació entreles parts que propiciés no tan sols l’intercanvide propostes docents, sinó també la possibilitatd’engegar projectes de recerca col·lectius.

Es van organitzar actes acadèmics que vanpermetre a les dues delegacions explicar als estu-diants i professors assistents els principals reptesde la política sanitària a ambdues bandes del’Atlàntic, en el context del mestratge internacionalde UC Berkeley i d’Economia de la salut i gestiósanitària de la UPF (Institut d’Educació Contínua,IDEC) a Barcelona, a més d’un seminari de qua-tre hores on cadascun dels membres de les dele-gacions va presentar els resultats d’alguns delsseus projectes de recerca més actuals.

Arran de la darrera de les trobades, el de-sembre del 2001, es va celebrar a Berkeley unareunió oficial per tal de decidir entre ambduesdelegacions com es podria donar continuïtatfutura als incipients vincles establerts. A la reu-nió van assistir entre d’altres: Gail Stern, direc-tora executiva del vicerectorat de RelacionsInternacionals; Zak Sabry, degà de l’Escola deSalut Pública; Richard Scheffler, responsabledels programes postdoctorals en política sanitàriade la Fundació Robert Wood Jonson; ThomasRundall, director del Centre de Recerca enGestió Sanitària; i Hadidjah Rivera, coordinado-ra de projectes de l’Escola de Salut Pública,tots ells de la University of California, Berkeley,a més de la representació catalana, en què con-fluïa el meu càrrec de vicerector de relacionsinstitucionals i internacionals de la UPF i direc-tor del Centre de Recerca i Salut (CRES).

Les principals propostes que es van discutirper donar solc a la col·laboració iniciada entre lesdues universitats catalanes i la University of Cali-fornia, Berkeley foren les següents:

1. Intercanvi d’estudiants de tercer cicle

A través de la redacció d’un conveni que per-metés un flux bidireccional d’estudiants de tercercicle entre la University of California, Berkeleyi les dues universitats catalanes. Els alumnes quees podrien beneficiar del nou programa d’inter-canvi serien els matriculats en un programa demàster o doctorat de qualsevol de les tres uni-versitats esmentades, que tingués relació amb

l’economia de la salut i la política i la gestió sani-tàries. Pel que fa als estudiants catalans, el con-veni els permetria cursar algunes de les assig-natures de tercer cicle que ofereix la Universityof California, Berkeley, sense haver d’incórreren despeses addicionals (tan sols pagarien lestaxes establertes per la UPF o la UB). Per laseva banda, els responsables californians esta-rien interessats en el fet que l’acord hauria depermetre als seus estudiants realitzar estadesen pràctiques a organismes o empreses del’àmbit sanitari català.

2. Intercanvi de professors i creació de marcsper a la recerca conjunta

Tots els presents van mostrar interès a conti-nuar amb la realització d’estades puntuals a unai altra banda de l’Atlàntic per part de professorsde les diferents universitats. Aquests intercanvishaurien de servir per promoure projectes derecerca conjunts. En aquest sentit, es van con-cretar com a preferents els projectes relacio-nats amb l’anàlisi de la demanda d’assegurançaprivada a Catalunya i Espanya, i els relacionatsamb qüestions organitzatives coherents amb unsistema de pagament capitatiu. Essent aquestun model que Catalunya estava començant adesenvolupar de manera experimental, es con-

Alguns exemples de col·laboracióde professors catalans amb la University of California

Àmbit de l’economia

Guillem López i CasasnovasCatedràtic del Departament d’Economia i EmpresaCentre de Recerca en Economia i SalutUniversitat Pompeu Fabra

Beneficiari d’un ajut del Programa Gaspar de Portolà, 1999Col·laboració amb la University of California, Berkeley

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

31

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 31

E l descobriment de la tècnica de l’electro-encefalografia (EEG), durant la dècada dels anys 30, va despertar un gran inte-

rès entre els estudiosos de la psicologia huma-na. L’EEG es convertia en una esperançadoratècnica per descobrir la naturalesa dels proces-sos mentals que s’esdevenen en el cervellhumà. Avui, quan la neurociència és ja una dis-ciplina reeixida que regularment ens aportanombrosos i excitants descobriments, amb ungran reconeixement científic, convé fer una breureflexió sobre el que ha succeït amb aquellaesperança passats més de 70 anys. Els aven-ços en el coneixement del funcionalisme cere-bral, la disponibilitat de les tècniques de regis-tre electrofisiològiques i magnètiques, així comels avenços en el càlcul matemàtic computerit-zat dels senyals cerebrals enregistrats, han faci-litat un trànsit rapidíssim des del primitiu i com-plex traçat de l’electroencefalograma fins a lesimatges d’altíssima resolució temporal i espacial(fixes i dinàmiques) que ens ofereixen les tècni-ques de neuroimatge com ara la RessonànciaMagnètica Funcional o la Tomografia d'Emissióde Positrons. Aquests avenços han animat nom-brosos neuròlegs, psiquiatres i psicòlegs a apro-fundir en el coneixement de les bases cerebralsde l'activitat mental tant normal com patològica.En aquest trànsit han tingut un paper fonamen-tal les aportacions de les anomenades tècni-ques de potencials evocats cerebrals i, espe-cialment, els que actuen de manera endògena,en anglès Event Related Potentials (ERP).Aquests ERP van aconseguir unir dos campsd'investigació, inicialment aliens entre si, quesón els estudis electrofisiològics de l'activitatcerebral amb l'estudi experimental dels proces-sos i operacions cognitives.

La fertilització creuada d’ambdós campsd'investigació va donar com a resultat l’anome-nada «psicofisiologia cognitiva», que va ser, engran manera, l’embrió immediat de la neuro-ciència cognitiva actual. Aquests canvis es vansucceir en pocs anys i es van iniciar gràcies alstreballs de pioners com D. B. Lindsley, S. Hillyard,E. Callaway i E. Donchin, entre molts altres, quevan desenvolupar les tècniques dels potencialsevocats cerebrals associats a les operacionscognitives. La clau de la seva aportació, quecontinua sent el cor metodològic que ha per-mès avançar a la neurociència cognitiva, va serla simultaneïtat de realitzar els registres electro-encefalogràfics en un subjecte, durant la realit-zació d’una tasca psicològica en la mateixa ses-sió experimental. La sincronització del registreEEG i de la durada de l’operació mental reque-rida per l’experiment (habitualment avaluada enrendiment cronomètric), va permetre associarels diversos components dels potencials evo-cats cerebrals a determinades operacions cog-nitives. En aquest context es va descobrir lafamosa ona P300, a més de la CNV i posterior-ment de la MNN i la N400, entre moltes altres.S'havia aconseguit, per primera vegada, obser-var canvis de l'activitat cerebral associats a ope-racions mentals específiques. Una vegada assoli-da aquesta fita, la tecnologia de registre d'imat-ges, aplicada a l'activitat cerebral, va permetreafegir altres coneixements més detallats sobrel’origen i extensió d’aquestes activitats cerebralsevocades per les operacions cognitives.

En aquest pas crucial, que hem resumit deforma molt breu, van tenir especial importànciaels estudis que els esmentats investigadors vanrealitzar a la University of California. Aquestsestudis els va iniciar D. B. Lindsley al campus de

la University of California, Los Angeles (UCLA)a la fi dels anys 60 i s'han continuat en moltsaltres laboratoris importants situats als campusde San Diego, Irvine, Davis, etc. Allí es concen-tren, encara ara, investigadors de primer nivellmundial que continuen realitzant estudis depotencials evocats cerebrals associats a pro-cessos psicològics.

Un d'aquests destacats investigadors enel terreny dels potencials evocats cerebrals ésJohn Polich, que va ser tutor de la meva estadaa la University of California, San Diego al llargdel primer semestre de l'any 2003. John Polichés un investigador sènior, originari de Califòrniai que es va formar amb E. Donchin, un dels expertsmés destacats en els ERP i que actualment ésprofessor emèrit de la Universitat de Illinois aUrbana-Champaign. John Polich dirigeix un la-boratori d’electrofisiologia, especialitzat exclusiva-ment en ERP, a The Scripps Clinic Institute de

Diagrama d’un potencial evocat cerebral, la P300.

Typical Auditori ParadigmStandard = 1000 HzTarget = 2000 Hz

Oddball Paradigm (Boop-Beep)

P2

N2N1 N1

N2

P2

P3

. . . . . . . .S S S S S S S T S S

Stimulus Type

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

32

siderà que constituïa una de les reformes organit-zatives més inovadores a Califòrnia. També espodrien acollir als acords de recerca conjunta elsestudiants postdoctorals d’una i altra banda quehi estiguessin interessats.

3. Programa internacional per a la formaciód’executius

Els assistents van mostrar interès en la creaciód’un programa conjunt, on participarien tant lestres universitats representades com d’altres del’àmbit americà i europeu (University of Colum-bia a Nova York, i London School of Economicsi University of York, ambdues del Regne Unit),destinat a formar alts executius, responsablesen l’àmbit de la política i la gestió sanitària. Elnou programa podria tenir caràcter semipresen-cial i el títol seria expedit de manera conjuntaper aquelles universitats que finalment decidis-sin participar-hi. Els presents acordaren estu-diar la viabilitat del projecte. El professor Pere

Ibern i jo mateix seríem, per part catalana, els encar-regats de treballar en les tasques preparatòries,i Richard Scheffler i Steve Shortell, actual degà dela Public Health School per part americana.

4. Realitzacions

Les realitzacions en el primer d’aquests camps(mobilitat d’estudiants), amb excepcions, són avuiencara assignatura pendent, tot i donar-se algunintercanvi asistemàtic. En el segon dels camps,l’estada en període sabàtic del mateix professorScheffler l’any 2002, sis mesos a la UPF, donàcontinuïtat als projectes conjunts. També ho facili-tà el Congrés Mundial d’Economia de la Salutcelebrat el 2003 a San Francisco, presidit pel Dr.Scheffler, i el subseqüent del 2005 a Barcelona,a la UPF, organitzat pel propi CRES i presidit permi mateix. Ambdós esdeveniments refermaren lesconnexions.

És, però, en el tercer camp, on podem provarles millors realitzacions, a través d’un programa

que té convocada la tercera edició consistenten una setmana de formació a cada continent,San Francisco-Berkeley/Barcelona. El Programacompta amb una participació docent de primernivell (Europa i els Estats Units són els marcs dereferència) i uns participants de múltiples països:Corea, Tailàndia, Alemanya, Canadà, Regne Unit,Estats Units, Espanya i Catalunya en particular(el Servei Català de la Salut i l’Institut Català de laSalut distingeixen així dos destacats directius)i de les repúbliques bàltiques, entre d’altres.Compta amb un sylabus definit i molt treballatamb antelació, un format docent propi, uns mate-rials en format electrònic (tant pre-readings commaterial de desenvolupament de continguts do-cents) i unes tesines de presentació tancada simi-lar al que són a les escoles de negoci, els estudiselaborats de casos o els problemes de policymaking en l’elaboració de polítiques. Recentment,la Gates Foundation n’ha esdevingut importantsponsor per a participants de països menys de-senvolupats. •

Àmbit de la psicologia

Antoni Andrés i PueyoCatedràtic del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament PsicològicFacultat de Psicologia, Universitat de Barcelona

Becari del Programa Gaspar de Portolà, 2002Estada a la University of California, San Diego

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 32

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

33

Àmbit del dret

Joan Carles Seuba TorreblancaProfessor titular de l’Àrea de Dret Civil Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

Becari del Programa Gaspar de Portolà, 2003Estada a la University of California, Berkeley

San Diego i en el marc dels laboratoris de neu-rofarmacologia que té aquesta important institu-ció científica.

El motiu de la meva estada allí va serdoble: per una part, realitzar una actualitzacióen els procediments tècnics de registre i anàlisid’ERP i per altra part, desenvolupar un procedi-ment per avaluar, mitjançant aquesta tècnica,els components cognitius de la impulsivitathumana.

L'experiència va ser molt satisfactòria per-què, a més de la cordialitat i bona acollida quevaig tenir en el laboratori format per un entu-siasta equip de joves investigadors, la llibertatd'acció i els recursos que allí existeixen facilitenl'aprenentatge i també el reciclatge no solamentdels coneixements, sinó també de les actitudsde l’investigador.

L’estada, finançada parcialment pel pro-grama de beques Gaspar de Portolà, es va rea-litzar dintre del meu primer any sabàtic a la UB.Al Dr. Polich ja el coneixia abans de l’estada, ja

que havíem coincidit en diversos congressos,som membres de la mateixa societat científicai fa uns anys el vam convidar al nostre departa-ment a Barcelona.

Després de l’estada a Califòrnia, passat eltemps, crec que els beneficis més rellevants espoden valorar en l’àmbit de les meves actitudscom a investigador i que, breument, vull resumir.En el laboratori del Dr. Polich em vaig adonar,millor dit vaig confirmar, l’inadequat culte quehabitualment practiquem aquí a la necessitat d’es-tar a l’última en tot (tècniques, metodologies, teo-ries) mentre que la investigació ha de seguir elseu curs, el propi curs que ella mateixa genera,atenta a la innovació però sense canvis sobtatsi sobretot amb persistència i continuïtat. En ellaboratori del Dr. Polich se segueix un tipus de tre-ball que en els anys 80 i 90 era molt punter, peròara té menor incidència encara que no per això témenys interès científic. La segona cosa que vaigaprendre bé és l’exigència de trencar les par-cel·les i els compartiments científics que, espe-

cialment en la universitat i com a conseqüènciade les nefastes àrees de coneixement, dominen elpanorama de la investigació científica università-ria. Aquestes dues lliçons m’han fet ser una micamés heterodox després d’estar a Califòrnia. •

E l Dret de danys i el Dret sanitari cons-titueixen especialitats jurídiques quees caracteritzen per la seva transver-

salitat, és a dir, en elles concorren elementsde diverses disciplines jurídiques «clàssiques»(com ara les assignatures troncals que s’impar-teixen a les facultats de Dret, si simplifiquem),i que han sofert un gran desenvolupament, primeracadèmic i, posteriorment, legal i jurispruden-cial, en els darrers quinze anys a l’Estat espa-nyol i a Catalunya. De fet, les exigències socialsi les dels col·lectius afectats (metges, pacients,centres sanitaris...) fan que calgui modificar laconfiguració de les seves institucions per poderdonar una resposta adient. En aquest sentit,resulta ineludible entendre com aquells altresordenaments que gaudeixen de més experièn-cia han reaccionat als mateixos o similars pro-blemes amb els quals es troba la Catalunya deprincipis del segle XXI. I, sens dubte, els EstatsUnits constitueixen un dels països l’ordenamentdel qual ha de ser estudiat. Tot i les diferènciesexistents entre la naturalesa i el funcionamentdel sistema sanitari català i l’americà, algunesde les institucions que ambdós utilitzen sóncomunes i, per tant, l’estudi de la legislació,jurisprudència i doctrina resulten molt útils: elsEstats Units constitueixen, en aquest sentit, unexcel·lent banc de proves.

Amb aquest escenari de fons, gaudir d’unabeca del Programa Gaspar de Portolà em per-metia dur a terme la meva investigació en lesmillors condicions. D’una banda, per realitzar-sea Califòrnia, probablement l’estat més progres-sista dels Estats Units. I, d’una altra, en una deles facultats de Dret més importants, la Schoolof Law (Boalt Hall) de la University of California,Berkeley, on imparteix docència la Prof. Marjorie

M. Shultz, especialista reconeguda en Dret sa-nitari, amb experiència acadèmica i política enaquest àmbit.

El projecte d’investigació, executat entrel’agost de 2004 i el juny de 2005, pretenia rea-litzar un estudi comparat del desenvolupamentdel Dret sanitari entre els diversos estats ameri-cans, concretament, de la funció del consenti-ment informat, dels límits de la responsabilitatcivil i de la conveniència de sistemes de com-pensació al marge de la culpa. Tots aquest te-mes estan sent objecte de constant atenció encadascun dels estats americans. Efectivament,les asseguradores no paren de donar notíciadels problemes financers que suporten amb lessubstancials indemnitzacions per negligènciamèdica que han de pagar i que acaben produintun doble efecte: d’una banda, encareixen el serveii, en algunes especialitats mèdiques molt arrisca-des, deixen de cobrir aquells riscos; d’una altra,aboquen a l’anomenada medicina defensiva;les reformes en matèria de dret sanitari s’incor-poren en els programes electorals dels candi-dats a la presidència i inclouen, entre d’altres,limitar les indemnitzacions per danys no perso-nals i reduir l’ús dels danys punitius a casosmolt excepcionals; s’aproven fons de compen-sació, és a dir, mecanismes de reparació almarge de la responsabilitat, en supòsits en elsquals es considera que aquesta responsabilitatno pot dur a terme les seves funcions correcta-ment, com, per exemple, en casos de contagistransfusionals del VIH, danys causats per l’ad-ministració obligatòria de vacunes o danys cere-brals ocasionats a nadons. Aquestes experièn-cies presenten un valor molt important en unescenari com el català, en el qual existeix, desde finals de 2003, l’obligació dels professionals

sanitaris privats de contractar una assegurançade responsabilitat civil, on la majoria de l’assis-tència sanitària és prestada per la sanitat públi-ca, el règim de responsabilitat del qual ésobjectiu, i on, a finals de 2005, el Ministerio deSanidad està treballant en la quantificació delsdanys esdevinguts en la prestació d’assistènciasanitària.

D’altra banda, l’estada serví no únicamentper realitzar les activitats pròpies d’investigació,sinó també per a conèixer millor el funcionamentdel sistema universitari americà i la seva meto-dologia, així com per assistir a classes i semina-ris. En aquest punt destaca, sens dubte, el se-minari, de periodicitat setmanal dirigit per la Prof.Marjorie M. Shultz, que pel seu format permetétractar temes d’actualitat i de repercussió no úni-cament nacional (en clau nord-americana) sinótambé internacional. Sens dubte, el cas més evi-dent ha estat l’anomenat cas Schiavo, la con-trovèrsia del qual ha engegat una viva discussiósobre el valor dels actes d’autonomia privada alfinal de la vida i sobre qui té competència perdecidir.

L’estada a la UC Berkeley, a banda del privi-legi que ha suposat haver estudiat en una de lesmillors universitat americanes, ha significat estaren una de les millors posicions possibles perconèixer i comprendre les institucions i els instru-ments objecte de la meva investigació. I la becadel Programa Gaspar de Portolà ha permès donarcontinuïtat a la relació de col·laboració que ja exis-tia entre diversos membres de l’Àrea de Dret civilde la Universitat Pompeu Fabra amb alguns pro-fessors de la University of California, Berkeley. •

Gràfic/esquema dels ERP.

P3 Latency«Timing of Attentional Allocation»

P3 Amplitude«Amount ofAttentional Resources»

P3aAlerting

N1/HD:SelectiveAttention

N2: Decision,RT Initiation

RT

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 33

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

34

L’ any 1994, quan vaig sol·licitar la becaem trobava treballant per a la posada enmarxa de l’Institut de Salut Pública de

Catalunya (ISP) com a professora de la Univer-sitat de Barcelona adscrita a l’Institut. Tenia almeu càrrec la Unitat de Salut Ambiental. I, pertant, era molt atractiva la idea de sol·licitar unabeca per a una estada a la University of Califor-nia, Berkeley (UCB), on es troba una de lesescoles de salut pública de més prestigi.

L’objectiu, bàsicament, era conèixer a fonsaquesta escola, quant a la seva estructura i fun-cionament, per tal de veure si es podia aplicarel seu model a l’ISP català. D’altra banda, evi-dentment, havia d’aprofitar per fer recerca alDepartament de Ciències Biomèdiques i SalutAmbiental, homònim al meu, amb el Dr. MartynSmith. Concretament, m’interessava aprendreel mètode FISH com a marcador per detectarcanvis cromosòmics en cèl·lules exfoliades depersones exposades a carcinògens.

El fet cert és que, una vegada allà, vaig podercomplir els objectius proposats amb escreix. Vaigpoder recollir tota la informació sobre l’escola,em vaig entrevistar amb la degana i amb diver-sos professors, com ara Ray Catalano i TomRundall, que em van facilitar tot tipus de docu-mentació tant de programes docents com derecerca. També pel que fa a l’aprenentatgemetodològic vaig tenir l’oportunitat de practicarel mètode FISH, encara que desprès vaig ampliaraquesta part experimental en una estada poste-rior (1998).

Finalment, Martyn Smith va voler que co-negués en John Wiencke, que era un altre inves-tigador de referència a Califòrnia en el tema delrisc de càncer depenent de variacions genèti-ques. Jo estava començant a treballar en aques-ta àrea en càncer de bufeta i melanoma, i vaigagrair molt la possibilitat de visitar el seu Labo-ratori d’Epidemiologia Molecular, a la Universityof California, San Francisco (UCSF). Aquest vaser el punt de partida d’una fructífera col·labo-ració en el futur. Aquell estiu (1995) ens acaba-ven de concedir un projecte de la Marató TV3contra el càncer, per treballar en genètica derisc de càncer de còlon, i John Wiencke deseguida es va oferir a ajudar-nos. Em va ensen-yar les tècniques de PCR que a Espanya enca-ra no eren habituals, i vaig posar a punt l’anàlisidel polimorfisme NQO1 (NADPH quinona oxi-doreductasa), que després una vegada a Bar-celona, va resultar un potent marcador de riscper al càncer colorectal amb mutacions en Kiras(Figura 1).

Respecte a l’ISP, vaig estructurar la Unitatde Salut Ambiental seguint el model californià,amb un programa de postgrau que incloïa moltsaspectes que es treballaven aleshores a l’Schoolof Public Health de Berkeley.

Com a grup de recerca, el benefici mésremarcable va ser l’assessorament proper quevam gaudir durant els següents anys per part deJohn Wienke, quant al projecte de càncer decolon. Ell tenia una solida formació com epide-miòleg i va voler supervisar directament la reco-llida de dades sociodemogràfiques, clíniquesi dietètiques. John Wiencke va viatjar a Barce-lona aquella mateixa tardor per ajudar-nos en laposta en marxa del projecte; va parlar amb elsclínics i ens va fer sessions formatives epide-miològiques a la gent de laboratori. Gràcies a elldisposem d’un banc de DNA perfectament or-ganitzat, i una base de dades d’alta qualitat. Aixòens ha facilitat la participació en posteriors estu-dis multicèntrics (IARC, 2004).

Gràcies al seu suport econòmic vam poderampliar el projecte de la Marató i incloureels estudis de la metilació p14 i p16, dos genssupressors de tumors. Va finançar l’estada d’unabecària (M. J. Lafuente) al seu laboratori (1998),i posteriorment va acceptar l’estada d’un altrebecari, Sergi Mas, durant tres mesos, l’any 2001.Aquestes dues estades són les que van permetreaplicar els estudis de metilació a les nostres mos-tres tumorals i identificar subgrups moleculars detumors metilats, que van resultar ser més fre-qüents en dones i en situació proximal (Figura 2).

L’any 2001, se’m va concedir un nou ajutdel Programa Gaspar de Portolà, en aquest casde col·laboració amb la University of California,que va permetre incloure dos nous polimorfis-

Àmbit de la biomedicina

Amàlia Lafuente FloProfessora titular del Departament de Farmacologia i Química TerapèuticaFacultat de Medicina, Universitat de Barcelona

Becària del Programa Gaspar de Portolà, 1995Estada a la University of California, Berkeley

Beneficiària d’un ajut del Programa Gaspar de Portolà, 2000Col·laboració amb la University of California, San Francisco

Controls vs tots CRC Controls vs CRC K12 o k13

OR OR

NQO1 homoz (2%) 3 6

NQO1 heteroz (35%) 1.4 2

Lafuente et al., Carcinogenesis 2000.

• Hidrocarburs aromàtics policíclics• Benzo(a)pirè• Benzè

IndividusdeficientsNQO1

CRC

MutacióK-ras

p16INK4a p14ARF hMLH1 p = 0.001 p = 0.005 p = 0.01

Wiencke et al. Cancer Epi Biom Prev. 1999; Zheng et al., Carcinogenesis, 2000

40,00

20,00

0,00

Cec

Còlon

asce

nden

t

Còlon

trans

vers

Còlon

desce

nden

t

Sigma

Recte

60,00

80,00

Recte

-sig

moide

Figura 1. NQO1 i risc de càncer colorectal (CRC).

Figura 2. Distribució de la metilació a p16INK4a, p14ARF i hMLH1 segons la localització anatòmica del tumor.

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 34

Àmbit de la física

Xavier Batlle i GelabertProfessor titular del Departament Física Fonamental Facultat de Física, Universitat de Barcelona

Becari del Programa Gaspar de Portolà, 1997Estada al Lawrence Berkeley National Laboratory

Beneficiari d’un ajut del Programa Gaspar de Portolà, 2000Col·laboració amb el Lawrence Berkeley National Laboratory

mes COMT (UB) i ERCC1 (UCSF) a l’estudidel càncer de còlon. Concretament era neces-sari estudiar la COMT per tal de descartar lapossible implicació dels estrògens en el risc decàncer colorectal. Si hagués estat així, s’hauriavist una potenciació del risc depenent de laNQO1, ja que tots dos enzims inactiven aques-tes hormones.

La col·laboració amb UCB i UCSF haconstituït una de les etapes mes fructíferes dela meva carrera científica. Vaig formar-me comepidemiòloga molecular, cosa que a Espanya ésdifícil, per la disparitat de coneixements neces-

saris (epidemiologia, estadística, toxicologia,fisiologia, farmacologia i patologia humana).D’altra banda les publicacions científiquesque es van obtenir eren d’alt nivell i aportavennous coneixements a la patogènia del càncercolorectal.

Es van establir lligams estables de col·la-boració que encara perduren amb la meva novaadscripció a la Facultat de Medicina. Actual-ment estic aplicant els coneixements en farma-cogenètica en el camp de la predicció d’efectesindesitjables dels fàrmacs, a través de l’estudigenètic dels pacients.

En relació amb la línia de risc de càncercolorectal per manca de NQO1, encara conser-vo una línia oberta de recerca per a poder ajudarles persones més susceptibles. Hem descrit certsprincipis actius que poden induir l’enzim NQO1en aquelles persones amb el dèficit genètic. Elconsum d’aquests principis a través de productesnaturals pot ajudar a protegir aquestes personesde risc davant del càncer. •

L’ estiu de 1996 vaig participar en unaEscola d’Estiu a l’illa grega de Míkonos.L’escola aplegava un grup d’experts en

el camp del magnetisme de nanomaterials,àmbit en el que jo havia començat a treballar enel Departament de Física Fonamental de la Uni-versitat de Barcelona, juntament amb el Dr.Amílcar Labarta, l’any 1992. En els darrers anyss’havia fet realitat la vella predicció d’en RichardFeynmann l’any 1959 –There’s plenty of roomat the bottom—, i la nanociència i la nanotecno-logia s’albiraven com una veritable revoluciócientífica. En el cas dels nous materials, la granrevolució en aquest camp interdisciplinari haviaarribat de la mà del desenvolupament i la millo-ra d'un seguit de mètodes de síntesi, tècniquesde mesura i eines de càlcul, els quals permetienapropar la mida de les entitats que constituei-xen un material al règim nanomètric, i estudiar-ne les seves propietats. Per fer-nos una idea, unnanòmetre correspon a 0,0000001 centímetresi és, més o menys, equivalent a una deumil·lèsi-ma part del gruix d’un cabell humà. Actualment,és possible d'obtenir partícules, capes primes,i, en general, tota mena d’estructures amb midacaracterística de l’ordre d’uns pocs nanòme-tres. És precisament l’existència d’aquestesescales nanomètriques la que dóna nous grausde llibertat a la complexitat d’aquests sistemes.Semblava que, efectivament, com deia Feyn-man, queda encara força espai, allà a baix perbuscar nous fenòmens físics. Certament, s’hihan trobat molts fenòmens nous i, tanmateix, enmenys de quinze anys, algunes d’aquestes tro-balles —ciència bàsica en diuen alguns, d’aque-lla que no surt mai dels laboratoris!– hi són pre-sents, per exemple, en els capçals dels discsdurs dels ordinadors, les memòries magnètiques,els circuits integrats de la microelectrònica, enmolts dels sensors d’aplicació industrial i, possi-blement, en la nova generació de telèfons mòbils,d’entre d’altres d’una llarga llista d’aplicacionsque ja han arribat a la societat. Paral·lelament, lesnanopartícules magnètiques comencen a trobar

aplicacions com a eines terapèutiques o dediagnosi en medicina, per exemple, com a vehi-culadores de medicaments, per a separaciócel·lular, tractament de tumors per hipertèrmia ocom agents de contrast en imatges de resso-nància magnètica, fets que obren un camp derecerca molt ample, marcat per un caràcter cla-rament interdisciplinari. L’experiència acumula-da pel nostre grup de recerca en nanomaterialsmagnètics ens ha permès abordar, recentment,algunes d’aquestes aplicacions biomèdiques.

Una de les característiques més impor-tants dels nanomaterials rau en el fet que laseva microestructura (química, física, magnèti-ca…) en determina totalment les propietats. Pertant, no és possible la comprensió d'aquestesi el disseny de materials amb més i millors apli-cacions –materials a la carta– sense el coneixe-ment de la seva estructura a escala nanomètri-ca. A l’esmentada Escola d’Estiu vaig assistir a laxerrada del Prof. Kannan M. Krishnan, del Law-rence Berkeley National Laboratory de la Univer-sity of California, Berkeley, sobre la caracteritzacióa escala nanomètrica de l’estructura de mate-rials, i vaig decidir que aquell era un bon llocper anar-hi una temporada. Sortosament, vaiggaudir d’una beca de 9 mesos per fer una esta-da els anys 1997-98, en el marc del ProgramaGaspar de Portolà. Va ser una experiència real-ment enriquidora. Així, doncs, la meva intensarelació amb Califòrnia va començar com comen-cen moltes de les coses que ens succeeixen,casualment. Després hi vaig tornar força copsen el marc de les antigues Accions Integradesde la Generalitat de Catalunya, i el Prof. Krishnanva visitar Catalunya en dues ocasions, la prime-ra patrocinada pel Programa Gaspar de Portolài la segona per a participar en una EuroCon-ferència patrocinada per la Unió Europea quevam organitzar a la Universitat de Barcelona.Aquest bescanvi d’estades va fer que la relaciós’estengués de manera natural, d’una banda, del’àmbit científic al personal i, de l’altra, vers elmeus col·laboradors més propers. Per exemple,

el Dr. Víctor Franco Puntes, que va realitzar laseva tesi doctoral sota la meva direcció (1995-1998), va iniciar la seva estada postdoctoral ala University of California, Berkeley en el grupdel Prof. Krishnan.

Anys més tard, en una estada a Califòrniaper a participar a un congrés a San José, vaigprendre cafè amb el Prof. Ivan K. Schuller de laUniversity of California, San Diego. Ja el conei-xia per les seves publicacions, però no hi haviacoincidit mai. Vam iniciar una estreta col·labora-ció també en el camp del magnetisme de nano-materials i els projectes de recerca conjunts vanderivar envers un dels temes que em semblemmés apassionants de la nanociència: la fabrica-ció d’elements petits (nanomètrics) sobre àreesgrans (macroscòpiques). No n’hi ha prou de fa-bricar coses petites; cal ser capaços de mesurarles seves propietats, és a dir, cal nanofabricarsobre àrees grans. Mentre que a la natura lesestructures progressivament més complexessón formades d’estructures més petites i menyscomplexes, l’home es capaç d’anar del petit algran (l’aproximació bottom-up) i del gran al petit(l’aproximació top-down). Amb el Prof. Schullerhem teixit una intensa col·laboració científica–el curs 2003-04 vaig gaudir d’un any sabàtic,en el marc del Programa de Movilidad del Mi-nisterio de Educación, Cultura y Deportes–,que també s’ha estès als nostres col·laboradorsmés propers. Enguany, el Dr. Fèlix Casanova,antic doctorand meu (2000-04), ha iniciat unaestada postdoctoral a San Diego. Estic conven-çut que aquest seguit de col·laboracions conti-nuarà donant bons fruits, tant científics compersonals. •

Imatge de microscòpia electrònica de rastreig que mos-tra elements cilíndrics de ferro de 65 nanòmetres dediàmetre. Cada element té 20 nanòmetres de gruix.

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

35

Foto

graf

ia: X

avie

r B

atlle

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 35

H e tingut la sort d’haver estat convidaten dues ocasions a visitar la Universitatde Barcelona sota els auspicis del Pro-

grama d’Estudis Catalans Gaspar de Portolà.Durant la meva primera visita, el maig de 2001,em va acollir el professor Jesús Palomeque i du-rant la segona, el professor Ginés Viscor; ambdóssón membres del Departament de Fisiologia de laFacultat de Biologia de la UB.

Durant les meves estades vaig tenir l’opor-tunitat de presentar a estudiants universitaris defisiologia diverses ponències sobre fisiologiacomparativa i sobre fisiologia del pulmó de lesaus, que també van ser seguides per docentsi estudiants de postgrau. Les ponències van tenirmolt bona acollida i va ser un plaer poder deba-tre-les amb els assistents després de cadascu-na de les presentacions. El professor Viscor,membre de l’Institut d’Estudis de Medicina deMuntanya (IEMM) i la recerca del qual està cen-trada en els efectes de la hipòxia sobre la fisio-logia, va ser qui, durant les meves visites, vaorganitzar la presentació de les ponènciessobre la fisiologia de l’edema pulmonar a gransaltituds (HAPE) i sobre nous tractaments del’HAPE. Va ser una oportunitat extraordinària percontactar amb experts en biologia de grans alti-tuds, entre ells, metges, científics i alpinistes, i inter-

canviar amb ells idees sobre «el mal de muntanya».Així mateix, vaig tenir ocasió de trobar-me

amb el cos docent del Departament de Fisiolo-gia per tractar i comparar enfocaments de l’en-senyament universitari i de postgrau a la UCDavis i la UB. Un grup de docents (anomenatGrinDoFi-Grup d’Innovació Docent en Fisiologia)va assabentar-me d’un projecte que havia con-cebut: el projecte CATEUS, un espai virtual detreball col·laboratiu de docents de fisiologiai àrees afines. Aquesta iniciativa s’ha traduït enuna col·laboració entre els departaments defisiologia establerta per la UB i la UCD. La pri-mavera de 2005 vaig visitar el Departament deFisiologia de la UB per reunir-me amb el profes-sor Viscor i el professor Jaume Fernández ambl’objectiu de tractar aspectes tècnics de la nos-tra col·laboració i presentar una pàgina web dela UCD dedicada al projecte. Aquest projecteencara segueix endavant en benefici d’ambduesuniversitats i ha estat finançat per l’Office ofUniversity Outreach and International Programsde la UCD, on ha rebut el suport dels profes-sors del Neurobiology, Physiology and Beha-vior (NPB) Club, així com dels estudiants deparla espanyola amb un interès especial en lesciències de la vida. Aquests estudiants consi-deren que la participació en el projecte CATEUS

és una activitat enriquidora i han contribuït a latraducció i alguns aspectes tècnics per al des-envolupament de la pàgina web. Els estudiantsinteressats poden obtenir un crèdit acadèmicper la seva participació en el projecte.

L’estiu de 2005, la meva dona i jo vam tenirel plaer de rebre a Davis el professor Palomequei la seva dona, amb motiu d’una curta visita «deretorn». El 1987, el professor Palomeque va pas-sar un any a la UCD com a becari de postdoctoratal Departament de Ciències de les Aus. Vam visi-tar el campus, que ha crescut molt en els últimsdivuit anys, i vam parlar de la possibilitat d’unaplaça com a professor visitant a la UB durant elmeu proper any sabàtic.

Tinc un deute amb la Generalitat de Cata-lunya, no solament per l’oportunitat que em va oferirde participar en el Programa d’Estudis CatalansGaspar de Portolà, sinó per l’oportunitat de visitarCatalunya, una experiència que ha enriquit lameva vida més enllà de qualsevol expectativa. •

William Jeffrey Weidner. Professor visitant en elmarc del Programa d’Estudis Catalans Gasparde Portolà: Universitat de Barcelona i UniversitatAutònoma de Barcelona (2001); Universitat deBarcelona (2004).

P er a nosaltres ha estat un motiu desatisfacció rebre la visita del professorW. Jeffrey Weidner, perquè hem pogut

gaudir en el camp acadèmic, tant a la Univer-sitat de Barcelona com a l’Institut d’Estudis deMedicina de Muntanya, de la seva valuosa expe-riència com a investigador en l’àrea de la fisio-logia respiratòria i expert en edema pulmonard’altitud, i perquè també ens hem beneficiat dela seva capacitat docent, tant els nostres alum-nes com el professorat del Departament (on haimpartit conferències i seminaris sobre docèn-

cia teòrica i pràctica de fisiologia). A més, ensha permès establir uns vincles personals moltenriquidors i pròxims i, precisament, la principallínia de col·laboració que hem establert ha estaten el camp de la innovació docent en fisiologia.El professor Weidner sempre ha mostrat ungran interès pel treball desenvolupat en aques-ta àrea pels membres del nostre departamenti, a més, ha contribuït a donar-ne difusió a laUniversity of California. Actualment està ja des-envolupat un mirror site en anglès del nostre pro-jecte CATEUS que, allotjat en un servidor depar-

tamental de la UC Davis, confiem que esdevinguien el futur una referència per als docents de lanostra àrea de coneixement a tot l’àmbit universi-tari dels EUA. Pretenem que aquesta col·labora-ció s’intensifiqui, amb accions mútues i nous pro-jectes, i que puguem trobar noves eines que enspermetin també d’ampliar-la al camp de la recercaen fisiopatologia de la gran altitud.

En resum, considerem que gràcies alPrograma Gaspar de Portolà, la relació de coo-peració entre el Prof. Weidner i nosaltres haestat molt profitosa i enriquidora. •

Àmbit de la fisiologia

William Jeffrey WeidnerProfessor Section of Neurobiology, Physiology, and BehaviorCollege of Biological SciencesUniversity of California, Davis

Jesús Palomeque Rico, Ginés Viscor i Jaume FernándezProfessorsDepartament de FisiologiaFacultat de BiologiaUniversitat de Barcelona

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

36

Alguns exemples de visites de professorsde la University of California a les universitats catalanes

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 36

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

37

D el 12 al 15 de maig de 1997, durant lameva visita a Catalunya subvenciona-da pel Programa d’Estudis Catalans

Gaspar de Portolà, vaig fer diverses presenta-cions del meu treball desenvolupat a la Univer-sity of California, Berkeley: les excavacions deNemea, Grècia. Finalment, vaig pronunciar qua-tre conferències, dues a la Universitat Autòno-ma de Barcelona (Bellaterra), patrocinades perla doctora Isabel Rodà de Llanza; una a la Uni-versitat de Barcelona, patrocinada pel doctorJosé Luís Vidal Pérez; i una a la Universitat Rovirai Virgili a Tarragona, patrocinada pel doctorJoaquín Ruíz de Arbulo.

A la Universitat Autònoma i a la Universitatde Barcelona vaig impartir la conferènciaArqueo-numismática y el santuario de Zeus enNemea. Berkeley porta més de trenta anys rea-litzant excavacions al santuari de Zeus a Nemea,un dels quatre emplaçaments panhel·lènics, jun-tament als més famosos d’Olímpia, Isthmía, propde Corint, i Delfos, seu dels Jocs Pítics. L’em-plaçament de Nemea es coneix des de l’antigui-tat, però les seves restes han sofert molts danys.Abans de l’inici de les excavacions, a penes hiquedava evidència de l’estadi i dels edificis delsantuari. A partir del treball realitzat per Berke-ley, combinat amb els testimonis d’anteriorsrecerques entre les ruïnes, s’ha obtingut unaimatge més completa del santuari. A més delstestimonis arquitectònics, esculturals i epigrà-fics, s’hi van trobar més de quatre mil monedes,la meitat de les quals pertanyen a l’època clàs-sica. Gràcies a l’enregistrament excepcional-ment acurat i detallat que van dur a terme elsexcavadors de les monedes trobades i de laresta de troballes, Nemea ofereix una oportuni-

tat prodigiosa d’aplicar la numismàtica conjun-tament amb l’arqueologia per estudiar l’empla-çament. En la meva conferència vaig parlar d’al-guns dels reptes que suposa utilitzar monedesd’una excavació per reconstruir els costums dellloc, el patró de visita i els esdeveniments histò-rics concrets. Aleshores vaig centrar-me en lesmonedes del santuari i vaig demostrar com elstipus de moneda i la seva distribució il·lustreni proven la validesa d’aquests aspectes teòricsde la arqueo-numismàtica.

A la Universitat Autònoma de Barcelona i aTarragona vaig pronunciar la conferència LaArqueo-numismática: circulación de monedasde bronce. Durant l’exposició vaig tractar doscamps en què poden unir-se l’arqueologia i lanumismàtica per donar nous enfocaments de lacirculació de monedes de bronze. El fet essen-cial que les monedes de bronze circulavensobretot localment ha estat sovint remarcat pelsnumismàtics, tot i que existeixen moltes referèn-cies a la literatura numismàtica segons les qualss’han utilitzat les monedes de bronze per demos-trar que existien contactes entre els llocs d’en-cunyació de monedes i els emplaçaments llu-nyans on se n’han trobat. Vaig centrar-me en elcas de l’Àsia Menor particularment, tot i quetambé vaig exposar els d’Itàlia i Sicília pel quefa, principalment, a les troballes de monedes debronze a la Grècia continental. Durant aquestrepàs, va ser imprescindible el desenvolupamentd’una nova teoria de la circulació de les mone-des de bronze. Aquesta conceptualització in-corpora la idea del viatge destinatari (com ara aun festival important), a diferència del viatgeperipatètic (el viatge que porta una personad’un lloc a un altre per raons de negoci). El com-

portament de la circulació de monedes de bron-ze està relacionat amb el tipus de viatge quefeien els portadors de les monedes. Per il·lustraralguns usos que poguessin demostrar la circu-lació de monedes de bronze vaig fer servir elsantuari de la cova corícia, prop de l’emplaça-ment panhel·lènic de Nemea. Concretament, lesmonedes poden ajudar a corroborar l’evidènciaepigràfica dels theorodokoi (els comerciantsheràldics) de Nemea que s’han trobat en moltespoblacions de les costes d l’Adriàtic i l’Egeu, i d’onvan arribar moltes monedes arran d’un viatge des-tinatari.

La publicació resultant i d’altres treballssobre les monedes de Nemea han estat recollitsa Nemea III: The Coins, per Robert C. Knappi John Mac Isaac, University of California Press,2005. He seguit mantenint el contacte amb ladoctora Isabel Rodà, de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, que va possibilitar la mevavisita a Catalunya, i, alhora, la doctora Rodà hapogut dur a terme la seva recerca a Berkeley.Estic convençut que la meva visita ha aportatnoves perspectives a la numismàtica i l’arqueo-logia a col·legues i estudiants de Catalunya per-què un investigador postdoctoral que vaig conèi-xer a la Universitat Autònoma de Barcelona, elDr. Toni Ñaco, va romandre mig any a Berkeleycom a becari dedicat a, entre d’altres coses, unprojecte numismàtic. •

Robert C. Knapp. Professor visitant en el marcdel Programa d’Estudis Catalans Gaspar dePortolà: Universitat de Barcelona, UniversitatAutònoma de Barcelona, Universitat Rovirai Virgili (1997).

Àmbit de l’arqueologia

Robert C. KnappProfessor Department of ClassicsUniversity of California, Berkeley

L a visita del Prof. Robert Knapp de la Uni-versity of California, Berkeley, a la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, el mes de

maig de 1997, va ser fruit d’uns precedents en elmarc del programa Gaspar de Portolà. En efecte,la vocació hispànica del Prof. Knapp dintre de lahistòria antiga de la Península Ibérica va fer queentrés en contacte amb col·legues catalans i ques’establís un intercanvi fluid d’ençà els anys 80.

Per aprofundir les línies de recerca em van serconcedides dues beques consecutives en el marcdel programa Gaspar de Portolà. Vaig estar a laUniversity of California, Berkeley, com a ResearchAssociate els estius de l’any 1987 i del 1991, pertal de dur a terme treballs d’investigació sobre l’es-cultura del Museu Episcopal de Vic, els trofeus dePompeu el Gran als Pirineus (Panissars-El Portús)i els materials constructius d’època romana.

Per tal de continuar els intercanvis, vamproposar al Prof. Knapp una visita a la Univer-

sitat Autònoma de Barcelona perquè ens expli-qués les últimes dades sobre les excavacionsque la University of California, Berkeley, dirigeixdes de fa més de trenta anys al jaciment deNemea, al Peloponès (Grècia). Aquest lloc, cone-gut a la mitologia per ser l’escenari del primer tre-ball d’Hèrcules en matar el terrorífic lleó no haviaestat ni metodològica ni periòdicament excavatfins a les campanyes de la University of California,Berkeley, en les quals ha participat de maneraconstant el Prof. Knapp.

Li vam demanar precisament que ens infor-més sobre el coneixement del santuari i que trac-tés especialment sobre la circulació numismàtica.Les conclusions van ser sorprenents ja que fins i totvan permetre de constatar com s’asseien al teatreels espectadors provinents de les diferents regions.

Amb tot això es van actualitzar els coneixe-ments dels professors, investigadors i alumnes dela UAB sobre un dels santuaris panel·lènics més

importants i d’aplicació pluridisciplinar de les dife-rents ciències de l’antiguitat per tal de refer i com-prendre millor la història.

Per a un Departament com el nostre, deCiències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, lliçonscom la que va oferir el Prof. Knapp resulten sin-gularment enriquidores, tenint en compte, a més,que dintre dels nostres plans docents s’impar-teixen regularment Arqueologia grega i Numis-màtica; per raons de llunyania, és sempre moltestimulant ser informats en primera persona i endirecte d’un jaciment arqueològic gairebé des-conegut pels assistents.

Després de l’any 1997, hem continuat en con-tacte amb el Prof. Knapp i hem participat conjunta-ment en diverses activitats (com l’Atles històric deR. Taylor), però potser el que es podria destacarcom a molt notable és l’estada de mig any durant elcurs 2003-2004 del Prof. Toni Ñaco del nostre De-partament de la UAB, ara becari Ramón y Cajal. •

Isabel Rodà de LlanzaCatedràtica Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat MitjanaUniversitat Autònoma de Barcelona

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 37

EL

PR

OG

RA

MA

GA

SP

AR

DE

PO

RT

OL

À

38

S ota els auspicis del Programa d’Estu-dis Catalans Gaspar de Portolà vaigpoder fer dues visites a Barcelona i a

Catalunya el juny de 2003 i el març de 2005,respectivament, per tal d’examinar les col·labo-racions de recerca i els intercanvis acadèmicsamb estudiants catalans en el camp del desen-volupament de l’habitatge i de les comunitats.

La meva universitat d’origen és la Univer-sity of California, Davis (UCD), Department ofHuman and Community Development, on desde començaments dels anys noranta imparteixoformació sobre polítiques socials i de l’habitatge.Des de 1981, també dirigeixo la California Coa-lition for Rural Housing, una associació d’àmbitcalifonià que advoca per la creació i la preserva-ció d’habitatges assequibles destinats a personesamb ingressos baixos de les zones rurals d’aquestestat. Els seus membres són organitzacions dedesenvolupament sense ànim de lucre i amb basea les comunitats, que fan servir subvencions fede-rals, estatals i locals per construir, rehabilitar i ad-quirir habitatges de propietat i de lloguer.

Amb motiu de la meva primera estada aCatalunya i convidat per la Universitat de Bar-celona i la Universitat Pompeu Fabra, vaig pre-sentar una ponència al Simposi internacionaldedicat a l’Habitatge i la construcció de l’espaipúblic a la ciutat, celebrat a la Universitat deBarcelona. La ponència tractava les conclusionsd’un estudi sobre els programes d’habitatgeinclusiu adoptats per governs locals a Califòr-nia, que requereixen de promotors privats perpoder incloure habitatges assequibles en eldesenvolupament de noves zones residencials.A més, vaig donar classes a la Universitat deBarcelona sobre polítiques i programes d’habi-tatge als Estats Units i Califòrnia.

Durant la meva segona visita, vaig ser aco-llit per la Universitat de Barcelona i el Centre dePolítica de Sòl i Valoracions de la UniversitatPolitècnica de Catalunya. En aquesta ocasió,

vaig tornar a donar classes en un seminari sobrehabitatge inclusiu a Catalunya i Califòrnia i, a més,vaig poder contactar amb molts investigadorsacadèmics i professionals de l’habitatge que vanguiar-me en diverses visites a projectes d’habi-tatge assequible i de millora dels barris.

Gràcies als meus contactes a Barcelona,vaig rebre un ajut de la University Office ofInternational Programs de la UCD per sondejari desenvolupar col·laboracions amb col·legues aCatalunya el 2005 i el 2006.

Visita d’estudis a l’estiu

El programa de la UCD, Summer Abroad, vaacceptar la meva sol·licitud per organitzar i diri-gir un viatge d’estudis sobre Housing and Com-munity Development in Spain, que tindrà lloc aBarcelona del 27 d’agost al 16 de setembre de2006 i en el qual participaran vint-i-quatre estu-diants universitaris i professionals. El viatge,coordinat amb acadèmics i professionals cata-lans, se centrarà en les propostes catalanes i es-panyoles de millora de l’habitatge als barris i encontextos regionals, sobretot per a les poblacionsimmigrants i d’ingressos baixos. També posaràèmfasi en el treball desenvolupat per Cerdài altres visionaris de la planificació, i el disseny dezones residencials i no-residencials a la Barcelonacontemporània.

Exposició Cerdà

El 2004 vaig organitzar una exposició itinerantsobre la vida de Cerdà i la seva visió de Bar-celona, que finalment va tenir lloc a la San JoséState University, on va romandre un any, essentposteriorment traslladada a la UCD amb motiude la celebració de la International EducationWeek, del 14 al 18 de novembre de 2005,

patrocinada pel Center for the Study of Regio-nal Change de la UCD. L’exposició va incloureuna conferència sobre la Barcelona d’avui, pro-nunciada per un planificador prominent, el doctorNico Calavita, de la San Diego State University.

Recerca sobre polítiques i pràctiques de l’habitatge comparades

Hi ha plans d’engegar un projecte de recercacomuna i de publicar un o més articles conjuntsque comparin les propostes de política de l’ha-bitatge als Estats Units i Espanya, fent servirexemples de Califòrnia i Catalunya. Entre elscol·laboradors catalans es troben la Dra. Mont-serrat Pareja, Juli Ponce i Joaquim Clusa.

Fent honor a la reciprocitat, espero que espugui organitzar un viatge d’estudis per a estu-diants catalans perquè puguin conèixer la políti-ca i els programes d’habitatge per a famílies ambingressos baixos, de minories i immigrants a Cali-fòrnia. Actualment, dirigeixo visites a la realitat od’immersió per a estudiants nord-americans aCentral Valley, Califòrnia, i m’agradaria poderoferir aquesta mateixa oportunitat a estudiantsde fora dels Estats Units. A més, la Dra. Mont-serrat Pareja està considerant una visita a la UCDla tardor de 2006.

Aquests interessants vincles que hem es-tablert i que garanteixen la prolongació de lacol·laboració Califòrnia-Catalunya no haurienestat possibles sense el suport del ProgramaGaspar de Portolà. •

Robert Wiener. Professor visitant en el marc delPrograma d’Estudis Catalans Gaspar de Portolà:Universitat de Barcelona i Universitat PompeuFabra (2003); Universitat de Barcelona i Univer-sitat Politècnica de Catalunya (2005).

Àmbit de l’arquitectura

Robert WienerLecturerDepartment of Human and Community Development University of California, Davis

E l Prof. Robert Wiener es va posar encontacte amb el Centre de Política deSòl i Valoracions (CPSV), dirigit per Dr.

Josep Roca Cladera, de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC), a finals de 2003 pera una estada científica compartida en el marcdel Programa Gaspar de Portolà. El Prof. Wiener,de la University of California, Davis (UCD), vaexpressar el seu desig d’investigar diversosaspectes en relació amb la provisió de l’habitat-ge social i protegit a Catalunya. Una de lesprincipals línies de recerca del nostre centreés l’habitatge en un sentit ampli i, a més, últi-mament hem estat treballant en estudis enca-

minats a la projecció futura de les demandesd’habitatge. Per tant, ens va semblar una bonaoportunitat participar en aquest programa pertal de poder intercanviar experiències comu-nes amb el Prof. Wiener i, alhora, establir unprimer contacte a nivell institucional entre laUPC i la UCD.

Durant la seva breu estada a Barcelona, elProf. Wiener es va reunir amb investigadors delCPSV i, a grans trets, va explicar l’organitzacióde l’administració pública a Califòrnia; els mèto-des típics utilitzats a Califòrnia per al càlcul dela futura demanda d’habitatge; les competènciesdels diversos nivells de la administració pública

quant a la provisió d’habitatge públic i social cali-forniana i els mecanismes fiscals i ajuts públicsper a la construcció d’habitatge de caràctersocial i protegit. Per part nostra, li vam explicar,tal com s’aplica a Catalunya, la normativa bàsi-ca sobre provisió de l’habitatge de proteccióoficial i el context actual en què s’estan produintles diverses propostes i iniciatives per a la pro-visió d’habitatge social, tant a nivell estatal coma nivell autonòmic i local.

L’intercanvi amb el Prof. Wiener va ser moltproductiu i es va acordar mantenir el contacteper realitzar projectes conjunts de recerca enun futur proper. •

Josep Roca CladeraDirector del Centre de Política de Sòl i ValoracionsUniversitat Politècnica de Catalunya

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 38

Santa Barbara. Edwin S. Glover, 1977.San Pedro. Los Angeles Times, publisher, 1897.

The Leland Stanford Junior University, Palo Alto. San Francisco News Letter, publisher, ca. 1887.

Chronicle’s building. San Francisco.Britton & Rey, lithographers, 1889.

H. S. Crocker & Co. building, San Francisco.H. S. Crocker, lithographer, 18..?

Fireman’s Fund Insurance Co. San Francisco.Bosqui Eng. & Ptg. Co, printer, 18..?

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 39

The Unique Map of California. E. McD. Johnstone, 1885.

Car

togr

aphy

Ass

ocia

tes,

Dav

id R

umse

y C

olle

ctio

n

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 40

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

41a col·laboració de la University of Cali-fornia i l’IRTA (Institut de Recerca i Tec-nologia Agroalimentària) es remunta a

l’any 1986. Aquell any es va organitzar, sota elsauspicis de l’Associació d’Amics de Gaspar dePortolà, un seminari a Lleida per parlar de recer-ca agrària. A aquell seminari van assistir profes-sors de la universitat californiana i, entre d’altrespersones, també el que subscriu aquest article.El seminari es va inscriure dins el marc de l’ager-manament existent entre Califòrnia i Catalunya,formalitzat pel Parlament de Catalunya i el Se-nat de Califòrnia.

D’aquell seminari va néixer una relació ambalguns dels dirigents de la University of Califor-nia i, concretament, amb el vicepresident asso-ciat de la Divisió d’Agricultura i Recursos Natu-rals (DANR, Division of Agricultural and NaturalResources), el Dr. Lowell Lewis. El Dr. Lewis era,alhora, director de l’Estació Experimental d’Agri-cultura (Agricultural Experiment Station) i coor-

dinava tota la investigació agrària dels noucampus de la Universitat. Això implicava ges-tionar de l’ordre de 1500 projectes d’investi-gació i interaccionar amb tots els grups derecerca agrària i amb els sectors i grups mésactius de la agricultura californiana. Per tant,la DANR, era una porta d’entrada magnífica al’estructura de recerca agroalimentària de laUniversity of California i al sector agrari cali-fornià, i oferia una possibilitat clara i efectivaperquè l’IRTA pogués connectar amb elsnuclis, departaments i grups que treballavenen els diferents àmbits.

A aquesta primera trobada van seguir lesvisites de responsables i investigadors de l’IRTA ala University of California, amb l’objectiu de con-tactar amb diferents grups i començar a obrir lesportes d’una possible col·laboració. Aquestapossibilitat va fructificar l’any 1988 amb la sig-natura d’un acord de col·laboració entre laDANR i l’IRTA. El Dr. Kenneth Farrell es va des-

plaçar a Barcelona per signar-lo en un acte cele-brat el 20 d’abril de 1988 al Palau de la Gene-ralitat sota la presidència del President de laGeneralitat de Catalunya. Més tard, el 13 d’octu-bre de 1998, aquest acord va ser inclòs a l’acordgeneral entre la University of California i el Governde la Generalitat, a través del DURSI .

Àmbits de col·laboració

La col·laboració establerta al llarg d’aquests anyss’ha concretat en diferents tipus d’activitats: visi-tes científiques, programes de formació, estadessabàtiques, seminaris conjunts i contactes empre-sarials, entre d’altres. Entre els anys 1988 i 2005,hem assolit un total de 39 visites en un sentit oaltre, s’han format més de 30 estudiants de doc-torat i postdoctorat, s’han celebrat 8 estadessabàtiques i 8 seminaris conjunts, a més de di-verses missions empresarials i d’altres iniciatives.De totes les activitats desenvolupades, que sónmés de 100, a Califòrnia se n’han fet 61, i a Cata-lunya 43. S’han publicat 28 articles científics encol·laboració amb investigadors de la Universityof California i de l’IRTA i diverses contribucionsconjuntes a congressos científics i publicacionsde divulgació.

Els àmbits on la col·laboració ha estat méssignificativa són el control integrat de plagues,la irrigació, la patologia i la biotecnologia vege-tal, tot i que també s’han produït contactes i ac-tivitats en altres àmbits d’actuació, com ara elde les ciències veterinàries, la producció animali la tecnologia dels aliments. Aquest conveni haanat més enllà d’un acord purament de col·labo-ració científico-tècnica, d’intercanvi d’estudiantso de formació de postdoctoral, i s’ha estès finsa comprendre la col·laboració tecnològica i em-presarial. En el transcurs d’aquests anys, i dinsde les activitats desenvolupades, hi ha hagut unbon nombre de missions empresarials, en unsentit i en un altre i, algunes d’elles s’han traduïten acords entre empreses de Califòrnia i Ca-talunya.

Finalment, un punt concret que caldriadestacar d’aquesta col·laboració és el de la cre-ació de l’antena de l’IRTA a Califòrnia. Aquestaantena consisteix en la presència a la UC Davisd’un investigador sènior de l’IRTA, el Dr. LluísPérez Grau, i a l’ús d’uns espais cedits dins el

L

University of California-IRTA: vint anys d’activitats conjuntesJosep TarragóDirector general de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA),Generalitat de Catalunya

Assaig d’optimització del creixement de roures i alzines.

Arx

iu IR

TA

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 41

Departament de Fitiatria (Department of PlantPathology), gràcies, en part, al Dr. George Brue-ning, eminent viròleg vegetal. Des d’allà, el Dr.Pérez Grau desenvolupa projectes d’investigaciói també ajuda a potenciar les relacions acadèmi-ques de col·laboració entre els dos països.

La meva valoració

Cal fer una valoració molt positiva d’aquest acordde col·laboració. Fonamentalment, per l’accés, moltdirecte i fàcil, que ara tenim des de Catalunya,i des de l’IRTA en concret, a un nucli de coneixe-ment científic tan potent com el que representaCalifòrnia i la seva universitat. Aquesta sola possi-bilitat és de gran interès per a un país petit com elnostre, amb escasa trajectòria o recorregut cientí-fic en l’àmbit agroalimentari. Aquesta porta quese’ns ha obert ens ha permès conèixer les orienta-cions, les perspectives i les tendències de recercaagrària en aquell país capdavanter, i emprar aquestconeixement per a la gestió a casa nostra.

D’altra banda, els beneficis que s’han derivatsón molt concrets per a moltes persones que hanpogut gaudir d’una formació privilegiada en cen-tres científics de primer ordre, i també per a inves-tigadors d’una o altra institució que han trobatcol·legues amb els quals compartir experiències,coneixements i idees i plantejaments. Aquestintercanvi ha contribuït a l’enriquiment intel·lectuali científic de persones concretes, a facilitar rela-cions tècniques i empresarials i, en general, a mi-llorar el coneixement i la connexió amb una socie-tat tan dinàmica com la californiana. Tot això haestat possible perquè les dues institucions, la

University of California i la Generalitat deCatalunya, han cregut en aquest tipus d’iniciati-ves i han facilitat les coses perquè totes les acti-vitats poguessin produir-se. Però també haestat possible perquè hi ha hagut personesconcretes que hi han apostat decididament. Enaquest sentit, no vull deixar d’esmentar les perso-nes de la University of California que han des-envolupat un paper cabdal perquè, d’unabanda, l’acord es pogués tancar i, de l’altra, espoguessin dur a terme tot un conjunt d’activitatsque crec que, en general, fan que ara puguemdir que la col·laboració amb un dels nuclis mun-dials indiscutibles de la ciència agroalimentària,com és la University of California, ha estat unèxit. Les persones a les quals em vull referir són,en primer lloc, el ja esmentat Dr. Lowell Lewis,que va ser la persona clau perquè, amb la sevaamabilitat i la seva afectuosa acollida, se’nsobrissin les portes d’una estructura tan potentcom la de la universitat. El seu successor, el Dr.Henry Vaux, que ha mantingut fins pràcticamentl’any passat una política eficaç i entusiasta ambrelació al suport i l’ajut que des de la DANR s’hadonat a aquest acord amb l’IRTA i, finalment, alsdoctors Kenneth Farrell i Reg Gomes, vicepre-sidents de la DANR que, des dels seus llocs deresponsabilitat de la universitat, han donat sem-pre el seu suport a les actuacions que es pro-posaven.

Perspectives de futur

Les perspectives de futur passen per fer unesforç continuat pel manteniment d’aquesta

relació i per seguir desenvolupant accions con-juntes. Una de les figures que cal potenciar ésla dels seminaris compartits que s’han cele-brat en alguns camps, com ara el control inte-grat de plagues i la irrigació, i que són unabona via per refermar la col·laboració científi-ca i tècnica. Cal continuar les actuacions enels camps que ja han tingut un recorregutimportant (control integrat de plagues, irriga-ció, tecnologia hortícola) i potenciar-ne d’al-tres, com ara el de la biotecnologia, àmbit depresent i de futur a Califòrnia, un dels nuclismundials que estan marcant la pauta. Per això,estem considerant estendre a aquest àmbit elplantejament, tan efectiu, de les beques Bal-sells d’enginyeria industrial.

Finalment, crec que cal cercar noves possi-bilitats i noves maneres de col·laborar. Unad’elles seria la situació d’investigadors o uni-tats d’investigació de Catalunya a Califòrnia,i a la inversa, de Califòrnia a Catalunya, per-què puguin gaudir de les facilitats i de la visiód’un i altre costat. En el cas de Catalunya, l’in-terès és clar, i per això ja he esmentat abansque vam situar una antena a Davis (ara aques-ta antena serà del Consorci CSIC-IRTA-UABde genètica molecular). Aquesta iniciativa s’hade potenciar perquè puguem fer una feinad’R+D encara més efectiva i, alhora, perquècontribueixi a incrementar i facilitar l’intercan-vi i les connexions d’un i altre costat.

Dedicarem els nostres esforços en elspropers anys a l’assoliment d’aquests objectius.La relació atesa és un actiu important i hem deseguir treballant pel seu manteniment i enforti-ment en profit d’ambdós països. •

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

42

E n ocasions, un fet anecdòtic pot serl’origen de grans treballs professionals. L’any 1994, quan Robert Savé va enviar

a una revista americana un article sobre gerberesque havia escrit juntament amb d’altres investiga-dors, no podia imaginar-se que la publicació d’a-quest text seria l’inici de la profitosa col·laboracióque avui mantenen el Departament de TecnologiaHortícola de l’IRTA a Cabrils, del que és el res-ponsable, i el Plant Science Department de la Uni-versity of California. Va donar-se la casualitat queun investigador d’aquest departament del cam-pus de Davis, Richard Evans, va ser un dels ava-luadors de l’article abans de la seva publicació,i les correccions que va fer-hi van interessar molta Savé. Tant és així que, el mateix any, en obte-nir una beca per anar als Estats Units, l’investi-gador català va voler conèixer Evans, i d’aquestcontacte va néixer una relació professional queva concretar-se, tres anys després, amb la defi-nició del primer projecte conjunt entre tots dosdepartaments.

Des d’aleshores, el Departament de Tecno-logia Hortícola de l’IRTA i el Plant ScienceDepartment de la University of California hancol·laborat en nombrosos projectes, seminarisi publicacions, i la mobilitat entre els investi-gadors d’un i d’altre centre ha estat constant.Treballen dins un mateix àmbit de recerca, queés l’ús de l’ecofisiologia com a eina per restau-

rar paisatges –per exemple, a causa de l’erosiódel sòl o d’un incendi–, i, per tal d’avançar enels seus treballs, comparteixen tots els coneixe-ments de què disposen.

Actualment, tots dos departaments treba-llen plegats, sobretot en dos projectes.

El primer consisteix a fer un seguiment dela resposta ecofisiològica de gramínies de Cali-fòrnia i de la Península Ibèrica –totes dins laconsideració ecològica de mediterrànies– a di-ferents disponibilitats hídriques i graus de com-petència entre elles. Hi participen quatre inves-tigadors del Departament de Tecnologia Hortícolade l’IRTA, amb Robert Savé com a director del’equip, i dos del Plant Science Department delcampus de Davis de la University of California,amb Truman Young com a director i WarrenRoberts, del jardí botànic Arborètum, com aassessor.

Tant a Catalunya com a Califòrnia, les gra-mínies desperten cada vegada més interès pera la restauració de paisatges, sobretot en zoneserosionades –com els vorals d’una carretera od’una via fèrria–, perquè aporten un gran poten-cial de fixació del sòl i requereixen poca o nul·lainversió en manteniment. Per tant, el coneixe-ment de les característiques fisiològiques de lesgramínies pot permetre avenços en l’ús d’aques-tes plantes en pràctiques de revegetació, i tam-bé en l’aplicació contrària: la contenció de la

seva proliferació a jardins en què es pretenenintroduir altres espècies. El control de la quanti-tat d’aigua que rebran les gramínies determina-rà el seu creixement d’acord amb les necessitatsde l’usuari o gestor de l’espai verd.

Cal tenir en compte, però, que les gramí-nies autòctones de Califòrnia i les de Catalunya,tot i ser botànicament molt similars, presentendiferències funcionals perquè viuen en condi-cions climàtiques diferents. Encara que a un i altrelloc parlem, genèricament, de clima mediterrani,l’estiu típic de Califòrnia és llarg i completamentsec, mentre que el de Catalunya, almenys finsara, és més curt i té episodis de pluja. Això faque les gramínies californianes i catalanes des-envolupin diferents estratègies per a la capturai l’ús de l’aigua que són comparades en aquestprojecte.

En concret, es comparen sis espècies decada territori que es poden trobar a l’Arboretumde Davis i al centre de l’IRTA a Cabrils. Les gra-mínies seleccionades són estudiades, primer,per separat i, després, en competència entreelles. A l’estudi per separat es mesuren diver-sos paràmetres ecofisiològics en exemplarsadults. I a l’estudi de competència s’examina elcreixement dels mateixos exemplars a partir dellavors que han estat plantades en un espaicomú, ja sigui en un camp a cel obert, com ésel cas del campus de Davis, o bé en un hiver-

L’ecofisiologia com a eina per a la restauració de paisatges

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 42

nacle, el cas de l’IRTA. L’ús de plantes de lamateixa edat que creixen en idèntiques condi-cions mediambientals fa possible la comparaciódirecta dels trets ecofisiològics de les espècies.A més, el control de la irrigació permet observarla resposta d’unes i altres en diferents règimscontrolats de pluja.

Això serveix, per exemple, per conèixer lareacció de determinades gramínies perennescatalanes en competència amb d’altres califor-nianes sota les condicions d’estiu sec, propi deCalifòrnia. El resultat del seguiment és que lesespècies catalanes no resisteixen la manca d’ai-gua i moren aviat, mentre que les californianespresenten la capacitat de rebrotar quan torna aploure a la tardor. Aquesta comparació no ésbanal, sinó que dóna respostes a la hipòtesique, a causa del canvi climàtic, els estius deCatalunya seran més llargs i més secs, és a dir,similars als de Califòrnia, i com a conseqüènciaes podrien produir canvis en la vegetació. Und’aquests canvis, sempre segons aquesta hipò-tesi, podria ser la substitució de les gramíniesperennes a Catalunya i la pervivència, en llocseu, de les caducifòlies, que, amb l’estratègiade la pèrdua de fulles, aguanten millor les con-dicions de sequera.

A més, aquest estudi permet analitzar l’ha-bilitat de certes gramínies per envair determi-nats hàbitats i substituir altres espècies de laseva mateixa família. Això ja va succeir en el pri-mer contacte entre Catalunya i Califòrnia, alsegle XVIII, quan els colonitzadors catalans vantransportar amb la seva expedició diversesespècies de gramínies perennes i anyals prò-pies de la Mediterrània. A les zones humides,les perennes, i a les zones seques, les anyals,es van adaptar tan bé al territori californià que vansubstituir de manera notable les gramínies pe-rennes autòctones.

L’anàlisi d’aquesta experiència passadapot ajudar a comprendre possibles situacionsfutures, com la que es desprèn de la hipòtesi

del canvi climàtic: la possibilitat que, al contraridel que va passar tres segles enrere, les gramí-nies perennes californianes s’estableixin aCatalunya si, en condicions de sequera, sónemprades per a la revegetació. Però de momentaquesta conjectura és molt improbable, perquè,a més de basar-se en supòsits no demostrats,no hi ha cap intenció d’introduir a Catalunyaespècies foranes.

El segon projecte més recent de col·labora-ció entre el Departament de Tecnologia Hortícolai el de Plant Science s’inscriu dins la xarxa de coo-peració mediterrània VIREPA (Viverisme i Restau-ració de Paisatges) i per això també hi participenel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Fo-restals (CREAF) i la Universitat de Barcelona(UB). Consisteix a estudiar diferents estratègiesde gestió de boscos mixtos d’alzines i roures pertal de millorar la recuperació de paisatges fores-tals afectats per grans incendis, valorant també elperill que suposaria per a aquests boscos lasequera que pot causar el canvi climàtic a leszones mediterrànies.

El projecte se centra en l’estudi de la tèc-nica forestal de la reservació, consistent a talarpart dels peus dels arbres que formen un boscper tal d’afavorir el creixement dels restants envistes al seu aprofitament, ja sigui l’obtenció defusta o la millora del paisatge. A més, la reduccióde l’espessor del bosc prevé el risc d’incendis.Així doncs, el treball dels investigadors examinal’eficàcia d’aquesta tècnica per a la revegetacióde terrenys erms afectats per grans incendis,dins d’un context de sequera, mitjançant alzinesi roures. La tria d’aquestes dues espècies esdeu al fet que són autòctones i la seva compa-ració és interessant, ja que la primera és peren-ne i la segona caducifòlia.

Concretament, el Departament de Tecno-logia Hortícola de l’IRTA està comparant plan-çons d’alzines i roures que han estat plantatssota condicions semicontrolades, és a dir, en unhivernacle. El terreny és erm i simula ser un espai

que ha estat afectat per un incendi. La simula-ció, en afegit, de la sequera s’aconsegueixsometent els arbres a diferents tractaments dereg, amb més o menys disponibilitat d’aigua. ElPlant Science Department de Davis intervé coma participant de les investigacions a Cabrils.Això vol dir que els investigadors californiansimplicats, que són dos, fan visites i estades aCatalunya per ajudar en la recerca als tres in-vestigadors de l’IRTA que duen el projecte, diri-gits per Xavier Aranda i sota la coordinaciógeneral de Santi Sabaté, del CREAF.

Durant els tres anys que dura el projectei a través de l’anàlisi de diversos paràmetres,s’espera seguir el creixement dels arbres i veurequina estratègia, bé la perenne, bé la caducifò-lia, s’adapta més bé a la pressió de la reserva-ció i de la sequera. Per aconseguir conclusionsfermes, també s’haurà de contrastar aquest ex-periment amb el CREAF i la UB, que paral·lela-ment fan un treball de camp a la serra de Castell-tallat, afectada per un incendi l’any 1998.

Per últim, cal afegir que una altra línia derecerca d’aquest projecte consisteix a optimit-zar el creixement en viver d’alzines, roures i al-tres espècies –com el pi blanc, el pi pinyer, lanoguera i el cirerer– per a la restauració depaisatges cremats per mitjà de tècniquesagronòmiques modulades per l’ecofisiologia.Aquestes tècniques es basen en la manipula-ció d’aigua, adobs i hormones per augmentarla capacitat de resistència i adaptació de laplanta al nou medi després de la replantació.Una de les aplicacions pràctiques d’aquestestudi és la regulació del creixement de plan-tes en viver segons la demanda del mercat.Això implica que, d’acord amb les necessitatsde revegetació de les àrees afectades perincendis o altres pertorbacions, els planteris-tes són capaços d’accelerar o aturar el creixe-ment de les plantes requerides per a la restau-ració de paisatges, tot mantenint la quantitati la qualitat del material vegetal. •

Assaig gramínies 15-04-04. Assaig gramínies 24-05-04. Assaig gramínies 25-06-04.

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

43

Arx

iu IR

TA

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 43

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

44

H i ha almenys dues estratègies diferentsque se solen emprar per tal de fer front a les plagues d’insectes que afecten els

cultius, els boscos, els espais naturals o els ali-ments emmagatzemats.

La primera es basa en la confiança en elsproductes químics, sota la creença que no con-taminen el medi i que poden controlar, en qual-sevol moment, les plagues i les malalties gene-rades. Sovint, però, aquesta estratègia provocal’aparició de plagues resistents als pesticidesaplicats, així com la presència de residus quí-mics en els aliments i en el medi natural, amb laqual cosa esdevé un perill, tant per a l’aplicadord’aquests productes com per al consumidor.

La segona estratègia entén que existeixenun conjunt de mesures biològiques, culturals, físi-ques i també químiques que poden permetre con-trolar les plagues i les malalties de manera efi-cient, sense que es produeixin efectes nocius pera la salut humana i per al medi ambient. Aquestadarrera aproximació al problema de les plaguesés el mètode que avui dia es considera més adienti s’anomena Control Integrat de Plagues (CIP).

El Control Integrat de Plagues és l’únicmètode que, simultàniament, permet incremen-tar la producció i la competitivitat; disminuir elsriscos per a la salut humana i mediambiental as-sociats a la utilització de pesticides; subminis-trar als consumidors aliments i altres productesagraris d’elevada qualitat; obrir nous mercatsper a l’exportació, i promoure el desenvolupa-ment sostenible dels recursos naturals.

Es tracta d’una estratègia de control com-plexa, que, per al seu progrés adequat, neces-sita una forta inversió en recerca. Els tècnics enprotecció vegetal han de conèixer les principalsplagues de l’ecosistema, analitzar la seva evolu-ció en el temps i trobar els mètodes de controlmés adients. També han de plantejar el cost d’a-quests mètodes i el seu impacte sobre la saluti el medi ambient. És a dir, per fer aquesta feinacal invertir més temps en l’observació i la inter-pretació de l’impacte potencial de les plagues

que en l’aplicació de tractaments fitosanitaris.El Control Integrat de Plagues és motiu de

treball conjunt entre l’IRTA i la University of Cali-fornia des de 1988, l’any en què es va signar elprimer acord de col·laboració entre el centre cata-là i la Divisió d’Agricultura i Recursos Naturals(DANR) californiana. En concret, la cooperaciócientífica en aquest camp s’ha esdevingut entre elgrup d’entomologia agrícola format per personalinvestigador de diferents centres de l’IRTA i delcentre consorciat de la Universitat de Lleida ambl’IRTA, d’una banda, i personal investigador delscampus de Davis, Riverside i Berkeley, de l’altra.

Cal dir que, com a conseqüència de lacol·laboració, els intercanvis d’investigadors entreels centres han estat freqüents, amb diferentsestades sabàtiques de professors a Catalunya, i amés s’han organitzat tres seminaris conjunts, un aCalifòrnia i dos a Catalunya, en els quals prop devint-i-cinc investigadors han discutit sobre elsprincipals avenços en l’aplicació de programes deControl Integrat de Plagues en cultius tant cata-lans com californians, ja que ambdós territoriscomparteixen clima i cultius similars.

Diverses línies de col·laboració

Les línies de recerca abordades en profunditatpels entomòlegs catalans i californians compre-nen cultius de fruita dolça, de cítrics i d’horta.

Pel que fa als estudis de fruita dolça, hi hahagut una major col·laboració amb la posada apunt de mètodes de control de la Carpocapsapomonella, una arna que ataca a la pomera. Tam-bé s’ha treballat amb la perera: en els darrers anysla cooperació ha estat més estreta amb Riversideen l’estudi de la resistència de la psila de la pere-ra (Cacopsylla pyri) als diferents insecticides.

Quant als cítrics, línia de recerca estudia-da per entomòlegs de l’Estació Experimental del’Ebre, una investigadora de l’IRTA va fer unaestada d’un any a la University of California pertal de millorar la seva formació en l’aplicació del

control biològic en aquest cultiu, i continua laseva col·laboració amb diferents investigadorscalifornians.

Per últim, pel que fa a la col·laboració ambcultius d’horta, la podem exemplificar amb l’a-nàlisi més profund d’un cas, el de la moscaBemisia tabaci, que també servirà per veureamb detall en què consisteix el Control Integratde Plagues i quines són les seves aplicacionspràctiques.

El control de la mosca blanca

La Bemisia tabaci és una mosca blanca moltperjudicial que adquireix fàcilment resistènciaals insecticides, amb la qual cosa és difícil fora-gitar-la i protegir els conreus més afectats, quesón sobretot els tomàquets i els vegetals de lafamília de les cucurbitàcies (carbassó, cogom-bre, síndria, meló). Va aparèixer a Califòrnia i aCatalunya a principis dels anys 90 i, des d’ales-hores, la University of California i l’IRTA hancol·laborat per aconseguir controlar-la.

El primer pas de la col·laboració va con-sistir en compartir informació. Es va donar la cir-cumstància que, durant l’arribada de la Bemisiatabaci a l’estat nordamericà, hi havia una inves-tigadora de l’IRTA al campus de Davis i que,poc després, quan la mosca també va comen-çar a afectar Catalunya, el Dr. Frank Zalom, res-ponsable del grup d’entomologia californià,estava fent una estada sabàtica al laboratori deCabrils. Així, la transferència de coneixementsentre un i altre centre va ser ràpida i directa.Ben aviat, per tant, els entomòlegs —amb FrankZalom i, a l’IRTA, Rosa Gabarra com a respon-sables— van poder treballar plegats en el segui-ment de la plaga.

En aquells anys, l’equip va intentar, sobre-tot, evitar i preveure la instal·lació de la moscaals cultius d’horta més comuns a partir de l’es-tudi de la seva supervivència durant l’hivern,perquè un bon mètode per controlar una plagapolífaga és disminuir al màxim les seves pobla-cions hivernals.

D’acord amb l’estratègia del Control Inte-grat de Plagues, el personal investigador tambéva desenvolupar mètodes de control biològic,consistents a potenciar les defenses pròpies delmedi natural. Una d’aquestes defenses la formenels insectes autòctons que depreden els organis-mes que integren les plagues. Cal esbrinar quinssón aquests depredadors útils, introduir-los alsconreus afectats per la plaga i conservar-los.

Per exemple, s’ha observat que les pobla-cions de Bemisia tabaci són més grans en elsconreus sotmesos a control químic que enaquells en què es realitza control integrat deplagues amb el depredador polífag Macrolo-phus caliginosus, i amb poblacions espontà-nies dels parasitoides Eretmocerus mundusi Encarsia pergandiella. Això vol dir que aques-tes espècies poden servir per frenar la plaga.Per completar les observacions, a assaigs delaboratori s’han estudiat les possibles interac-cions entre el depredador Macrolophus caligi-nosus i el parasitoide Eretmocerus mundus.Alhora, els investigadors treballen amb la pos-sibilitat d’emprar els depredadors Orius ma-

Control Integrat de Plagues: mesures eficaces i sostenibles per combatre-les

California flowering plant and butterflies.Jules Rupalley, 185.?

California plants, caterpillar and insects.Jules Rupalley, 185.?

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 44

jusculus i Orius læviagtus per al control de lamosca blanca, sobretot als conreus de cucur-bitàcies, on aquests depredadors són mésabundants.

A banda, també cal tenir en compte elsmètodes culturals de control de plagues. Estracta de pràctiques agronòmiques per al con-trol de les plagues que resulten imprescindiblesquan s’aplica el control biològic. En cultius hor-tícoles dins d’hivernacles, aquestes pràctiquesconsisteixen, entre d’altres, a deixar els hiverna-cles lliures de plantes i restes vegetals abansde començar el conreu; emprar només plantersque no tinguin cap mena de plaga o virus i, sem-pre que sigui possible, pocs residus d’insectici-des; fer una bona gestió de l’adob, tenint encompte que les plantes excessivament nitroge-nades faciliten la proliferació de plagues com lade la mosca blanca, i administrar correctamentles condicions climàtiques i de ventilació quepoden disminuir la proliferació de malalties i, pertant, l’aplicació de fungicides per al seu control:cal ser conscients que molts fungicides són tòxicsper a la fauna útil que s’introdueix al cultiu.

Finalment, en el Control Integrat de Plaguestambé s’utilitzen productes químics, però de ma-nera no més destacada que la resta de mètodes.Per al control de la Bemisia tabaci, a Riverside

s’han estudiat les resistències de la mosca blancaa diferents insecticides per tal d’evitar l’incrementde poblacions. A l’IRTA han estudiat la resistènciadel parasitoide Eretmocerus mundus a insectici-des per tal de poder complementar els avençossobre control biològic.

La producció integrada

En definitiva, tots aquests mètodes permetenprotegir els cultius de les plagues, ja siguin deBemisia tabaci o d’altres insectes, de manerano gens agressiva per a la salut humana i medi-ambiental, eficaç econòmicament, i amb un bonnivell de productivitat. De fet, la necessitat deproduir aliments amb la mínima utilització deproductes contaminants ha portat a definir en ladarrera dècada un nou concepte en agriculturaque és la producció integrada (PI), en la qual sesegueixen les directrius dels programes de Con-trol Integrat de Plagues. La producció integradaés un sistema agrícola que produeix alimentsi altres productes d’alta qualitat mitjançant la limi-tació i la substitució de l’entrada d’agents conta-minants per la utilització dels recursos de regulaciónaturals, una pràctica que contribueix alhora aldesenvolupament d’una agricultura sostenible.

L’aplicació de la recerca als camps

L’objectiu final de la recerca de la University ofCalifornia i de l’IRTA en Control Integrat de Pla-gues és traslladar els beneficis d’aquesta estra-tègia als agricultors perquè l’apliquin en els seuscamps. L’experiència de Califòrnia, on aquestaaplicació es va fer abans, ha permès aprendre aCatalunya les claus de la transferència. Aquestatransferència està mitjançada per una figurapropera a l’agricultor, el tècnic assessor, queexamina cada conreu específic i aconsella l’a-gricultor que hi treballa sobre les condicionsconcretes per gestionar la resistència a la plaga.A Catalunya, aquest tècnic assessor depèn nor-malment d’una associació de defensa vegetal.La seva funció, de fet, consisteix a restringir elcontrol químic i incorporar, a peu de camp, lanoció de Control Integrat. Gràcies al seu asses-sorament, l’agricultor que fins fa uns anys es limi-tava a aplicar insecticides, aprèn a combatre lesplagues de manera més eficaç i sostenible. •

Antena agroalimentària de l’IRTA a la University of California, Davis

L’ IRTA (Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries) disposa des de l’any2002 d’un incipient Joint Lab, és a dir,

d’una antena que consisteix en la presènciad’un investigador sènior de l’IRTA, el Dr. LluísPérez Grau, al campus de la University of Cali-fornia a Davis, i que treballa en temes de bio-tecnologia aplicada.

Aquesta iniciativa, facilitada per l’agermana-ment institucional entre la DANR (Division of Agri-cultural and Natural Resources de la University ofCalifornia, Davis) i l’IRTA, és possible gràcies alsuport econòmic d’ICREA (Institució Catalana deRecerca i Estudis Avançats) i la Generalitat. L’altreelement clau d’aquesta antena ha estat l’acollidaque ha tingut el Dr. Lluís Pérez Grau al laboratoridel Dr. George Bruening, situat al Plant PathologyDepartment. Els espais del laboratori del Dr.Bruening faciliten el desenvolupament de la feinadia a dia, i procuren un ambient intel·lectual esti-mulant i el suport tècnic i instrumental necessarisper fer possible aquesta col·laboració en recercaen temes d’interès compartit.

La University of California ha estat el bres-sol de la biotecnologia des de la seva concep-ció. Al llarg dels anys setanta i vuitanta va fo-mentar l’aplicació d’aquesta nova tecnologia alscamps de la salut i l’agricultura, i ha contribuït ala formació tècnica de treballadors especialit-zats en aquestes indústries, acollint els cientí-fics més brillants. Encara avui destaca entre lesinstitucions públiques més fèrtils en la creacióde tecnologies capdavanteres en ciències de lavida i s’esforça a impulsar la seva aplicació alscamps de la salut, l’agricultura, l’alimentació, laramaderia, i la utilització racional i la preservaciódels recursos naturals.

Una de les principals missions d’aquestacol·laboració IRTA-UC Davis és facilitar el ràpid

desenvolupament exploratori inicial en la recer-ca d’interès comú a ambdues organitzacions enl’àmbit de la biotecnologia aplicada. La ubicacióen el campus també facilita altres activitats per-què promou l’accés al diàleg sobre temes avan-çats d’actualitat tecnològica en biotecnologiaagrícola i agroalimentària, qualitat i seguretatdels aliments i eficiència i sostenibilitat de lescadenes de producció agroalimentària. Es trac-ta de temàtiques molt actuals, imposades perles exigències de la qualitat dels aliments i delrendiment eficient de la producció, que demanal’entorn globalitzat de producció i distribució deproductes alimentaris. L’objectiu més proper del’antena és facilitar la comunicació i la col·labora-ció en les àrees de genòmica i biotecnologia apli-cades, en l’agricultura, l’alimentació i l’aprofitamenteficient dels recursos naturals. Altres àrees d’inte-rès són la identificació de tecnologies i productesemergents aplicables a Catalunya, i l’establimentde contactes entre empreses i grups cooperatiusi acadèmics de Catalunya i Califòrnia, quan hihagi una afinitat comercial i/o tècnica.

Una part fonamental de la col·laboració ésl’accés al wet lab space per desenvolupar einesde recerca. La presència a UC Davis dóna accésa moltes eines d’enginyeria genètica a l’abast delcampus, com ara els promotors gènics, els gensmarcadors i les bases de dades genòmiques.D’altra banda, també facilita la utilització de ser-veis tècnics, des del cultiu de teixits i seqüen-ciació d’àcids nucleics, fins a serveis de genò-mica funcional i de bioinformàtica, com ara laproducció de xips genòmics. Fins a l’actualitats’ha estat treballant en dos projectes: un de pa-tologia vegetal sobre un nou virus en plantes decogombre, i un altre, de biotecnologia aplicadadestinat a millorar l’acumulació de pigments enfruits i flors. Ambdós projectes integren activi-

tats de recerca parcialment desenvolupades aDavis i activitats complementàries, portades a ter-me al Centre IRTA de Cabrils.

L’interès en el primer projecte va ser opor-tunista. L’any 2000 hi va haver una plaga devirus emergents a Almeria que va afectar diver-ses cucurbites i que va limitar severament laproducció de cogombre. El virus havia estatidentificat per un laboratori francès com un poty-virus i va ser anomenat Cucumber Vein YellowingVirus (CVYV). L’acollida de Lluís Pérez Grau allaboratori del Dr. Bruening, un laboratori líder envirologia de plantes, va implicar que durant l’any2002 es dissenyessin i s’assagessin nous mèto-des suaus de purificació per a aquest virus, tot uti-litzant com a model un potyvirus semblant altabac, en mans del laboratori a UC Davis.

Aquestes metodologies van aplicar-se aplantes de cogombre infectades amb CVYV allaboratori de Genètica Vegetal de l’IRTA, encol·laboració amb l’equip de virologia a Cabrils,i van permetre purificar parcialment el CVYV,aïllar part del seu genoma i produir un pèptidviral antigènic capaç d’elaborar anticossos con-tra aquest, alhora que es va poder dissenyareines per a la seva detecció molecular.

Últimament, l’interès comercial per aquestvirus ha davallat, atès que avui dia hi ha novesvarietats de cogombre més resistents, algunesdesenvolupades a Catalunya, la qual cosa hafet minvar l’impacte econòmic d’aquesta virosi.En l’actualitat, aquest projecte, tot i el seu inte-rès científic i acadèmic, no es persegueix ambgaire celeritat, encara que es disposa de leseines desenvolupades per a la seva detecciói per al disseny d’estratègies de control.

Recentment, hi ha hagut un cert interès adeterminar si el virus CVYV era present a Cali-fòrnia o a d’altres indrets dels Estats Units. Es

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

45

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 45

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

46

tracta, doncs, d’una virosi emergent i d’interèsacadèmic, no comercial. És un fet ja descrit queles plagues fitosanitàries es dispersen en mol-tes ocasions d’est a oest i, avui dia, el granmoviment de persones i béns comercials, finsi tot a escala planetària, accelera la seva dis-persió. Si els coneixements sobre el virus CVYCobtinguts al Joint Lab i a l’IRTA es traslladessina Califòrnia o als Estats Units, podrien ser degran ajuda per a una ràpida detecció i caracte-rització d’aquest patogen vegetal.

El segon projecte en què s’està treballantara mateix és la producció de pigments naturalsen fruits i flors. Els pigments naturals són materialsapreciats pel sector de la indústria alimentària decolorants, antioxidants i precursors vitamínics,una indústria força arrelada al nostre país, ambalguns representants de gran qualitat i molt com-petitius internacionalment. De fet, Espanya estroba a la primera línia dels països importadorsde flors i fruits amb un alt contingut de pigments,que són els inputs per a aquesta indústria. Elsproductes vegetals primaris són processats,funcionalitzats i calibrats i donen pas a una di-versa i sofisticada gamma de suplements per al’alimentació: des de pastilles de vitamines finsa additius per a la nutrició animal. Aquestestransformacions repercuteixen en un incrementnotable de valor afegit que, segons les condi-cions als mercats internacionals, contribueixenmés o menys a l’economia local.

L’objectiu inicial del projecte és incremen-tar els nivells de pigments naturals als materialsvegetals primaris, particularment a les flors declavell de moro i als fruits del pebrot. Es fan ser-vir dues estratègies complementàries: una demillora genètica convencional, assistida i acce-lerada per tècniques genòmiques i molecularsd’identificació genotípica i, simultàniament, tambées desenvolupen eines i tecnologies d’enginyeriagenètica per modificar la via metabòlica de pro-ducció de pigments carotenoides. La combinaciód’ambdues estratègies permetrà, més endavant,incidir racionalment en les vies biosintètiques perincrementar la producció d’altres pigments espe-cífics, particularment interessants però difícilsd’obtenir de fonts naturals, atès que avui dia s’a-costumen a produir per síntesi química.

Aquest projecte que comparteixen l’UCDavis i el Departament de Genètica Vegetal al’IRTA-Cabrils, recentment integrat al ConsorciCSIC-IRTA, requereix contribucions de diversesdisciplines científiques: genètica molecular,transformació de cèl·lules vegetals i regenera-ció de plantes i anàlisis químiques i bioquími-ques de pigments.

Cal mencionar que els inicis d’aquest pro-jecte en certa manera procedeixen del JointLab. Fa aproximadament uns cinc anys que l’e-quip de transformació i cultiu de teixits als labo-ratoris de genètica vegetal de l’IRTA a Cabrilsva començar a assajar vectors de transformacióvegetal en teixits de pebrot. En col·laboracióamb aquest equip s’ha dissenyat i construït unanova generació de vectors de transformació,que han estat modificats per fer-los més efec-tius mitjançant l’addició de gens marcadors i gensde selecció al laboratori antena a UC Davis. Ellaboratori del Dr. Bruening disposa d’una àmpliacol·lecció d’eines genètiques i moleculars, entred’altres, gens marcadors i marcadors de selecció,que permeten triar els considerats més adients.

Recentment, el projecte ha estat reforçatamb la incorporació d’una investigadora perma-nent a Cabrils, la Dra. Immaculada Martínez, quetreballa principalment en aspectes molecularsd’aïllament i clonatge de gens, i en el dissenyi l’encaix de construccions genètiques. La Dra.Martínez i el Dr. Pérez Grau s’han repartit les fei-nes d’aïllament de gens, modificacions de vectorsi identificació i aïllament d’elements de regulaciógènica, necessàries per seguir avançant.

Un dels recursos que es fan servir per aaquest projecte, al campus de UC Davis de laUniversity of California, és el servei de transfor-mació de teixits vegetals. La presència de l’an-tena a UC Davis va facilitar el contacte amb elgrup de transformació de teixits vegetals (RalphM. Parsons Foundation Plant Transformation Fa-cility), que de seguida va mostrar interès peldesafiament tecnològic que suposava la trans-formació de pebrots.

Es va començar a treballar en la modifica-ció de vectors, conjuntament amb el Joint Lab,i en qüestions de protocols i tècniques de cultiude teixits, amb l’equip de Cabrils. Plegats, hanconstruït les eines fonamentals per enfrontaraquest projecte: uns vectors de transformacióvegetal dissenyats específicament per al pebrot,un plasmidi binari amb un gen marcador fluo-rescent per identificar in vivo cèl·lules transfor-mades, i un altre amb un marcador histològic.Amb aquests plasmidis binaris s’ha aconseguittransformar cèl·lules de pebrot, a Cabrils i a Davis,en les quals es pot detectar fàcilment l’activitatdels gens marcadors. El pròxim objectiu és acon-seguir que aquestes cèl·lules transformades en-trin en un programa de desenvolupament cel·lulari diferenciació ordenada en processos d’histo-gènesi que portin a la regeneració clònica deplantes senceres. Aquest objectiu no és parti-cularment fàcil en el cas del pebrot, tot i que end’altres espècies vegetals se sap com aconse-guir-ho. Atès que el projecte ha estat abordatconjuntament pel grup del Dr. Ramon Dolcet, aCabrils, i també per l’equip del Dr. David Tricoli,a la UC Davis, s’espera poder obtenir resultatsexitosos ben aviat. En aquest projecte tambécol·labora una empresa catalana que realitza totauna sèrie de sofisticades anàlisis químiques peridentificar i mesurar els diferents pigments d’in-terès, amb mostres obtingudes a Cabrils.

En aquests moments, al Departament deGenètica Vegetal del Consorci IRTA-CSIC tambés’està aplicant una estratègia complementària pera millorar en un 100% la producció de pigments.Al laboratori de l’IRTA, a Cabrils, s’ha iniciat unprojecte de generació de variabilitat genètica mit-jançant la mutagènesi i la selecció de fenotipsi molècules fent servir una aproximació de TILLING(Targeting Induced Local Lesions IN Genomes)per identificar molecularment mutacions en genscandidats de la ruta metabòlica de la biosíntesi decarotenoides. En aquest projecte s’ha mutagenit-zat una població de clavell de moro a fi de gene-rar variabilitat genètica. Les plantes d’aquestapoblació seran seleccionades a partir del genotipmolecular i també del fenotip a fi d’identificar mu-tacions que afectin la via de biosíntesi dels pig-ments. Entre aquests mutants, esperem trobar-nealguns amb perfils de pigments interessants.

A més d’aquests projectes, l’antena haparticipat en l’organització de visites tècniquesi, concretament, l’estada de treball d’una cientí-fica experta de l’equip de Cabrils al laboratoride Carole Meredith del Department of Viticultu-re and Enology que ha de procurar la transfe-rència de coneixements tècnics en l’àrea de cultiude teixits i regeneració clonal a la vinya. Enaltres ocasions, s’han organitzat les visites dediferents laboratoris de l’Agricultural ResearchService, de diversos laboratoris federals per alcontrol de qualitat alimentària del AgriculturalDepartment i del representant científic de l’Ins-titut de la Carn de Monells, unes visites que hanfacilitat l’intercanvi de protocols analítics en temesde sanitat alimentària.

Una àrea incipient però de particular interèsen el camp de l’agroalimentació són les novestecnologies de detecció ràpida de materials bio-lògics i microorganismes, pràcticament instantà-nia i de baix cost. Per raons tristament evidents, eltema té un gran suport, tant pel que fa als recur-sos com a la recerca i, des fa un temps, l’antenasegueix de prop algunes d’aquestes tecnologiesmitjançant converses amb científics de l’Agricultu-ral Department i la preparació d’uns experimentspreliminars en aquest camp. Sembla evident que,en un futur proper, aquestes tecnologies de de-tecció ràpida tindran una incidència important enel camp agroalimentari i sens dubte contribuirana incrementar la qualitat dels nostres aliments,sense oblidar la seva possible aplicació a d’al-tres camps, com ara la sanitat i la medicina.

Durant els últims anys, tots els campus dela University of California estan realitzant, deconcert, un esforç molt intens dirigit a facilitarles aplicacions comercials de les seves inven-cions, sobretot a la petita empresa i a les em-preses derivades (spin-off) acadèmiques.

Atesa la històrica relació entre les comuni-tats científiques de Califòrnia i Catalunya, així coml’activa col·laboració política, científica i tècnicabasada en els intercanvis acadèmics d’investiga-dors i estudiants superiors, no sembla desencertattenir en compte la possibilitat d’aplicar comercial-ment a Catalunya algunes de les tecnologies d’ar-xiu existents a les farcides arques de la propietatintel·lectual de la University of California. •

California flowering plant. Jules Rupalley, 1857.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:50 Página 46

Vers una nova cultura del reg: millor producció amb menys aigua

L’ any 1988, quan es va signar al Palau de laGeneralitat l’acord de col·laboració entrel’IRTA i la University of California, l’investi-

gador català Joan Girona es trobava al campus deDavis fent un màster. Girona, responsable de larecerca en sistemes d’irrigació a l’IRTA, va rebresatisfactòriament la notícia de l’acord i va decidirimpulsar de seguida, junt amb els seus col·leguescalifornians, David Goldhammer i Ted Dejong, l’ini-ci de línies d’investigació compartides en matèriad’irrigació entre tots dos centres. De fet, aquestera l’acompliment d’un desig comú que ja s’havienplantejat, dos anys abans, en el seminari de Lleida,organizat per l’Associació d’Amics de Gaspar dePortolà, en què hi assistí personal investigador dela universitat californiana i de l’IRTA.

Ara, Girona ha fet balanç dels resultats dela iniciativa que va promoure i considera que haestat del tot profitosa: la col·laboració en siste-mes d’irrigació és la que ha propiciat el nombremés gran d’interaccions personals i activitatsconjuntes, entre visites, estades sabàtiques,seminaris, articles publicats, etc. No en va, desde l’any 1994, tots els investigadors en aquestàmbit de Califòrnia i de l’IRTA es troben cadados anys per presentar els treballs realitzats,discutir-los i plantejar nous projectes. En aques-

tes reunions, a més, hi solen convidar especia-listes en irrigació d’altres grups de la resta del’estat espanyol o d’altres països, com Austràliao Israel, per tal d’augmentar el nombre de conei-xements compartits.

Justament, un dels objectius generals de lacol·laboració és formar un grup nombrós de per-sonal investigador en aquest camp que actuï coma massa crítica. Aquest grup, centrat en la conne-xió transatlàntica Catalunya-Califòrnia, es comuni-ca amb freqüència i participa de projectes co-muns, complementaris o bé diferents, tot i quesempre d’interés per al col·lectiu. De fet, tots tre-ballen en la mateixa direcció: l’estudi de la respos-ta de les plantes, generalment dels arbres fruiters,a diferents condicions d’irrigació.

Cal tenir en compte que, dels tres factors pri-maris que intervenen en la formació i el creixementd’una planta, que són la radiació solar, el diòxid decarboni i l’aigua, només aquesta última és fàcil-ment manejable. Els investigadors aprenen a con-trolar l’aigua dirigida a la planta amb l’objectiu de,finalment, controlar el funcionament de la pròpiaplanta i aconseguir els processos productius desit-jats, com, per exemple, obtenir més fruita. A més,l’aigua és un bé escàs, amb la qual cosa convéaprendre a controlar-la i optimitzar-ne l’ús.

El Reg Deficitari Controlat (RDC)

Una de les principals línies de recerca de lacol·laboració entre la University of Californiai l’IRTA respon, precisament, a aquesta voluntatd’aprofitar l’aigua al màxim. Es tracta del treballanomenat Reg Deficitari Controlat (RDC). El RegDeficitari Controlat és una estratègia consistent aaplicar un cert dèficit a les plantes, controlat enintensitat, moment i durada, per tal de, no nomésestalviar aigua, sinó també ajudar a millorar la pro-ductivitat i la qualitat de la fruita. S’ha demostratque en alguns conreus, sobretot en l’ametller, l’oli-vera i la vinya, aquest sistema permet maximitzar laproducció amb menys aportació d’aigua de la quela planta podria consumir.

Fins a finals dels anys vuitanta, la majoria dela recerca que es feia al món en l’àmbit de la irri-gació partia de la premissa que la màxima pro-ductivitat d’un conreu només es podia assolir sis’aportava l’aigua de reg per cobrir el 100% de lesnecessitats de la planta. A partir d’una sèrie de tre-balls pioners promoguts per un grup australià, esvan començar a veure les possibilitats que la ges-tió de l’estrès hídric podria tenir en la millora pro-ductiva de les plantes. En efecte, en els darrersanys i en zones concretes, entre d’altres, dels

Lisímetre de pomera. Presa de dades de radiaciósolar incident.

Control de paràmetres fisiològics sobre l’estat hídricde la pomera.

Control de paràmetres fisiològics sobre l’estat hídricde la pomera (2).

Control de l’intercanvi de gasos a nivell de planta envinya. Determinació dels nivells de fotosíntesi.

Control de l’intercanvi de gasos a nivell de planta enperer. Determinació dels nivells de fotosíntesi i de latranspiració.

Vista general del lisímetre de pesada en perer.

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

47

Arx

iu IR

TA

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 47

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

48

Això és Califòrnia!

Pere PuigdomènechLaboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA

Si es parla amb els responsables de la University of California a Davis, la primera cosa que diuen és que en el seu estat la primera activitat econòmica, perdavant del turisme, per davant de Hollywood, i fins i tot per davant de Silicon Valley, és l’agroalimentació. Per aquesta raó, la Universitat ha potenciat les sevesactivitats en recerca agrícola, i cal saber que potser algun component dels xips electrònics porta l’empremta californiana, però també el 50% de la produc-ció de maduixes que es fa en el món procedeix de varietats desenvolupades a Davis. Potser podem dir una cosa semblant dels peus de vinya o de les varie-tats de presseguer, entre molts altres exemples. Califòrnia és una potència en producció agrària als Estats Units i una potència en tecnologia agrícola al món.No és d’estranyar, per tant, que hagin donat una gran prioritat a la genòmica vegetal, una de les fronteres de la recerca actuals, i que a Davis s’hagi acabatd’obrir un nou Centre de Genòmica amb projectes molt innovadors.

El paral·lelisme entre Califòrnia i Catalunya no es basa tan sols en els aspectes climàtics. Aquí també tenim un bon turisme, donem importància a lesindústries culturals i som una potència en producció agroalimentària en alguns camps que no són sempre els mateixos que a Califòrnia, però que sovintcoincideixen. Si bé moltes vegades les nostres empreses han anat a Califòrnia a cercar tecnologia, també Catalunya acaba d’exportar a Califòrnia cente-nars de milers de plantes d’oliveres de varietats desenvolupades a l’IRTA. Per tot això, quan es viatja per Califòrnia el sentiment predominant és queCatalunya té una gran oportunitat en col·laborar amb ells. No hi ha dubte que les escales en què ens estem movent, sobretot econòmiques, són moltdiferents. Però això pot acabar sent un avantatge perquè s’estableixi una relació de col·laboració i no de competència. •

territoris català i californià, s’han establert els deno-minats regs de suport on només es dóna a lesplantes un petit percentatge de l’aigua que po-drien arribar a consumir. Aquestes petites quan-titats, aplicades en el moment adequat amb laintensitat i la durada adequades, permeten unrendiment productiu elevat.

Diversos estudis han confirmat que, si en unmoment determinat es deixa de regar una planta,aquesta disminueix la seva producció de fusta(part vegetativa), però manté la dels fruits (part pro-ductiva), fins i tot millorant-ne la qualitat. L’estrèshídric juga amb aquests processos mitjançant elsistema d’irrigació del degoteig, perquè, en frontd’altres sistemes com el de la gravetat o l’aspersió,és el més precís i, per tant, el més eficient.

A partir del treball de l’IRTA i la University ofCalifornia, s’ha vist que l’aplicació del Reg Defi-citari Controlat és profitosa en l’ametller, la vinya,l’olivera, el presseguer, la perera, el blat de moro, elpistatxer i el cirerer. En altres conreus, com l’ave-llaner, el noguer i la pomera, l’eficiència productivaés menor. Per exemple, en el cas de la pomera,

s’obtenen pomes de major qualitat però en menorquantitat.

Tanmateix, aquests treballs estan en fased’estudi i s’acompanyen de diverses investi-gacions que poden oferir noves respostes.Per exemple, una línia de recerca complemen-tària a l’aprofundiment en l’estudi del RegDeficitari Controlat tracta d’aplicar aquest sis-tema d’irrigació a plantes amb diferents con-dicions productives. Això vol dir que es treba-lla amb arbres més o menys carregats defruits per observar la resposta qualitativa iquantitativa de la producció al dèficit d’aigua.

La formació dels regants

A l’IRTA i a la University of California tambétreballen en la presentació d’aquesta estratè-gia de reg als pagesos i la seva introducció alscamps. A Califòrnia, de fet, existeix un progra-ma específic amb aquesta finalitat: el CARDIP(California Regulated Deficit Irrigation Program).

El CARDIP pretén motivar, convèncer i assesso-rar els pagesos en la transferència del Reg Defi-citari Controlat als seus camps. Per aconseguir-ho, els pagesos fan visites a camps de demostra-ció, on experimenten, in situ, l’aplicació de l’estrèshídric a tot tipus de conreus, i alhora participen enconferències i jornades.

A Catalunya també existeixen camps dedemostració que els pagesos poden visitar,però, a més, la divulgació de la bona gestió del’aigua de reg s’amplia als sectors productius,regants i administratius. Aquestes iniciatives fanque, poc a poc, el reg deficitari sigui més cone-gut i es vagi incorporant als camps. Es calculaque actualment, a Catalunya, entre el 60 i 70%dels conreus d’olivera són regats amb aquestaestratègia. També ho són el 20% dels conreusd’ametller i el 20% de presseguer.

Quan necessita aigua la planta?

Per últim, una altra línia d’investigació conjuntaentre els dos centres tracta de trobar indicadors,mètodes o automatismes que, d’una forma pràcti-ca i en tot moment, puguin determinar els requeri-ments d’aigua de les plantes. Per exemple, es tre-balla amb els denominats sensors de variació deltronc, que són potenciòmetres amb un extrem del’eix enganxat al tronc de l’arbre que mesuren lesvariacions micromètriques diàries de diferentspunts de la planta. D’acord amb les característi-ques de les fluctuacions assenyalades, es podriasubministrar més o menys aigua a la plantació.

Un aspecte rellevant de tècniques comaquesta és que aquests sensors es poden connec-tar a un processador (ordinador personal, progra-mador de reg, controlador ambiental...), de maneraque, segons la informació rebuda, el sistema po-dria subministrar l’aigua tot sol, amb una mínimasupervisió per part del regant. A més, hi ha d’altressensors ja desenvolupats (com ara els sensorsd’aigua al sòl) o en via de desenvolupament (indi-cadors del potencial d’aigua a la planta) que tam-bé són susceptibles de ser automatitzats i, per tant,es podrien connectar igualment a un processador.

En definitiva, a l’IRTA i a la University of Califor-nia encara hi ha molta feina a fer en matèria d’irrigació,però el camí seguit fins ara ja ha mostrat les clausd’una nova cultura del reg, basada en la millora dela producció mitjançant l’estalvi d’aigua. •

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Golden Fruits of California. Currier & Ives, editors, c1869.

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 48

Col·laboració entre la University of California i Catalunya Henry VauxProfessor i vicepresident associat, emèritDepartment of Agricultural and Resource Economics,University of California, Berkeley

D urant les dues darreres dècades hi hahagut nombrosos exemples de col·labo-ració entre la University of California i les

institucions públiques i privades de Catalunya.En aquest període s’han produït dotzenes devisites d’intercanvi, incloent-hi tant estudiantscom professors i investigadors de les universitatscatalanes, així com també visites de represen-tants governamentals i empresarials. Aquestesvisites i altres accions han donat lloc a una granquantitat de col·laboracions tant de caràcter ofi-cial com extraoficial. A continuació es presen-ten tres exemples de col·laboració que han es-devingut tot un èxit.

Desenvolupament d’estratègies de Reg Deficitari Controlat

El problema de la protecció de l’arbrat i les vi-nyes de regadiu en èpoques de sequera ésespecialment greu perquè un subministramentd’aigua inadequat constitueix una amenaça per

a la considerable inversió en nous conreus per-manents i perquè els prolongats cicles biolò-gics de la major part d’aquests conreus dificul-ten la recerca a llarg termini que seria necessà-ria per conèixer a fons la resposta fisiològicade les plantes davant l’estrès hídric de diferentintensitat i durada.

El 1987, un grup d’investigadors de l’Insti-tut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries deCatalunya (IRTA) va unir els seus esforços a ungrup similar de la University of California per tald’aprofundir els coneixements i la comprensióde la gestió de l’aigua en conreus permanentsdurant les èpoques de sequera. Cada grup vaaportar als treballs un punt de vista pràctic dife-rent. A Catalunya, i a Espanya en general, l’aiguade què disposen els agricultors de conreus per-manents durant una època de sequera equivalnormalment a només un 25 per cent de l’eva-potranspiració anual del conreu. A Espanya elproblema consistia, per tant, a aconseguir de-terminar en quina època del cicle biològic delsconreus s’havia d’aplicar l’aigua per tal de pro-

tegir-ne la salut i optimitzar-ne el rendiment. Elproblema a Califòrnia era una mica diferent,atès que en èpoques de sequera els agricul-tors disposen normalment d’una quantitat d’ai-gua equivalent al 75 per cent de l’evapotrans-piració anual del conreu. El problema rau en lanecessitat de determinar quan s’ha de restrin-gir el rec durant el cicle biològic, per tal deprotegir la salut de les plantes i optimitzar-neel rendiment.

Cada grup d’investigadors va treballar demanera independent, però es reunien anualmentper compartir els resultats i discutir l’orientació deles seves recerques. El fet que els dos grupstreballessin des de perspectives pràctiquesdiferents va portar a una comprensió molt mésprofunda dels mecanismes a través dels qualsels conreus permanents responen a l’estrèshídric, que la que haurien assolit si haguessintreballat per separat. Aquest treball va revelarque per a molts conreus permanents (incloent-hi les ametlles, el raïm i les olives) un subminis-trament limitat d’aigua, en moments estratègicsdel cicle biològic de la planta, permet obtenirmillores en la qualitat de les collites que podencontrarestar la inevitable reducció del seu ren-diment. Tot i que aquest descobriment no ésaplicable a tots els conreus (no serveix, en par-ticular, per a les nous) ha estat molt significatiuper millorar la capacitat dels agricultors de con-reus permanents per gestionar un subministra-ment limitat d’aigua amb unes pèrdues mínimesd’ingressos, i per proporcionar al sector agraride les regions semiàrides d’arreu del món unatecnologia que permet la reducció de la deman-da d’aigua per a usos agrícoles en un momentde creixent i generalitzada escassetat hídrica.Actualment s’estan elaborant uns manuals queofereixen indicacions per als agricultors sobre lamanera d’aplicar aquesta nova estratègia ques’han anomenat Reg Deficitari Controlat.

Fòrum Internacional Rosenberg sobre polítiques hídriques

Es tracta d’un simposi biennal dedicat a la re-ducció de conflictes en la gestió dels recursoshídrics. Aquest simposi està patrocinat per laUniversity of California amb l’ajut econòmic queaporta el Bank of America en honor a Richard

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

49

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

The vintage in California, at work at the wine presses. Paul Frenzeny, 18..?

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 49

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

50Rosenberg que va ser director del banc. L’assis-tència al fòrum està limitada a 50 participantsi només s’hi pot assistir per invitació. Hi prenenpart especialistes i directors d’organismes quegestionen els recursos hídrics de tot el món.

El Segon Fòrum Internacional Rosenbergva tenir lloc a Barcelona el setembre de 1999,i es va centrar en la resolució de conflictesentre els usos agrícoles i mediambientals del’aigua. Aigües de Barcelona (Agbar) va ser elpatrocinador local i va proporcionar suport endiferents aspectes de la conferència. Hi vanassistir 47 participants de 19 països. Arran d’unavisita al delta de l’Ebre, prèvia a la conferència,els participants es van posar al corrent delsconflictes existents entre els usos agrícolesi mediambientals que caracteritzen la creixentmanca d’aigua a Espanya. Més tard, els parti-cipants van treballar en sessions generals i engrups reduïts a fi d’avaluar les possibles fór-mules per resoldre els conflictes entre aquestsdos tipus d’usos. Les principals recomanacionsvan ser, entre d’altres: • Aprofundir en la recerca destinada a aconseguirun ús més eficient de l’aigua en l’agricultura.

• Aprofundir en la recerca adreçada a entendreles bases científiques de l’ús mediambiental del’aigua.• Comprendre els beneficis i els costos de l’úsmediambiental de l’aigua.• Disposar de sistemes flexibles d’assignaciód’aigua que permetin una distribució dels recur-sos entre els usos agrícoles i els mediambien-tals d’acord amb les necessitats canviants decada moment.

Visita d’una delegació catalana

L’any 2001, l’aleshores conseller de Medi Am-bient, Felip Puig, va visitar Califòrnia amb un grupde responsables de la política hídrica de Cata-lunya. L’objectiu de la visita, que va durar unasetmana, era inspeccionar i examinar l’experièn-cia de Califòrnia pel que fa a la gestió del sub-ministrament d’aigua i la qualitat d’aquesta encondicions de semiaridesa. El grup es va reuniramb els màxims representants dels organismesque gestionen l’aigua a Califòrnia i, més tard, vaanalitzar importants innovacions en la gestió de

l’aigua entre les quals cal assenyalar: • Instal·lacions per al transvasament d’aigua a gransdistàncies i experiència en la gestió d’aquest tipusde transvasaments.• Gestió del consum i la producció d’electricitat as-sociats als transvasaments a llargues distàncies.• Gestió i reaprofitament, mitjançant la barrejaamb aigües salines, en l’ús agrícola per evitarl’impacte negatiu sobre els sòls i el rendimentdels conreus.• Utilització de diferents tipus de tècniques d’i-rrigació dissenyades per a conreus i tipus desòls específics.• Ús de les aigües subterrànies per optimitzar-ne el subministrament disponible per a l’agricul-tura, tant en èpoques de sequera com en anysplujosos.• Ús d’aigües reciclades per recuperar els dipò-sits d’aigües subterrànies amb l’objectiu dereforçar tota una sèrie d’usos industrials i muni-cipals, incloent-hi el consum d’aigua potable.

Per a la delegació catalana, la visita va supo-sar una oportunitat de conèixer de primera mà,tant els aspectes positius, com les deficiènciesdel sistema de gestió hídrica de Califòrnia. •

The California water carrier.T. C. Voyd. ca. 1870.

Irrigating at strawberry farm, Santa Clara. Thomas Hill, 1888.

Nouveau Medoc Vineyard and Wine Cellars.V. Duhem, ca. 1890.Th

e B

ancr

oft L

ibra

ry P

icto

rial C

olle

ctio

n

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 50

El pare Serra, Steinbeck i la cooperació científica amb CalifòrniaLluís Ferrer i CaubetRector de la Universitat Autònoma de Barcelona

E m demanen unes línies amb relació a lacooperació científica entre Catalunya i Califòrnia, els beneficis actuals i els fu-

turs àmbits a explorar i desenvolupar. No emresulta difícil: des de nin, Califòrnia m’ha fascinat.Em va fascinar des que el meu padrí em va expli-car la història del pare Serra i dels franciscansmallorquins a la Califòrnia del segle XVIII (per cert,quan aneu a Mallorca no deixeu de visitar la casa-museu de Juníper Serra, al poble de Petra). Em vafascinar a la meva joventut quan vaig descobrir lesnovel·les de John Steinbeck, un dels meus escrip-tors favorits. I em va fascinar quan, més endavant,vaig tenir la sort de visitar les seves universitats.

El sistema universitari californià és excel·lenten el seu conjunt i inclou, alhora, elements d’ex-cel·lència individual. D’una banda, la University ofCalifornia amb els seus 10 campus, des de Ber-keley o San Francisco, al nord, fins a San Diego,quasi a la frontera amb Mèxic. És el sistema públicd’universitats de recerca, competitives i alhoracoordinades, d’ambició i dimensió global, mun-dial, però també de forta vocació i arrelament cali-fornià. Un sistema orientat clarament a la creacióde nou coneixement, a fer avançar les fronteres dela ciència bàsica (el que ells anomenen el blue skyresearch), però que no oblida l’aplicació d’aquestconeixement al progrés i desenvolupament delseu estat. Un exemple: l’enorme èxit de Califòrniacom a estat productor d’aliments de qualitat esdeu, en gran part, als desenvolupaments de laUniversity of California de Davis en els camps dela millora genètica, de l’enologia, de l’enginyeriadel reg, entre d’altres.

Al seu costat, la California State Universitysuposa el sistema universitari més distribuït pelterritori (24 campus), més accessible i proper ales necessitats de formació dels californians (amb400.000 estudiants és la major universitat delsEUA). Una universitat sense èmfasi en la investi-gació científica, més orientada a la formació i a latransferència de tecnologia que a la ciència ambmajúscules. Tanmateix, l’impacte de la Calstatesobre l’economia de Califòrnia, que es pot trobara la pàgina web de la universitat, és senzillamentimpressionant.

El sistema universitari públic es complemen-ta amb una xarxa d’universitats privades de quali-tat, diversificada, que inclou elements de tantaexcel·lència com Stanford. No crec que calguiparlar-ne gaire més. Universitats públiques i priva-

des que gaudeixen d’una autonomia que ens fatremolar d’enveja. Autonomia de debò, de la quepermet seleccionar el professorat (sense habilita-cions, oposicions, ni cossos estatals), seleccionarels estudiants i decidir l’oferta acadèmica (títolsde grau i postgrau, plans d’estudi...), per exemple.Autonomia que va lligada a una responsable i rao-nable rendició de comptes i a mecanismes d’ava-luació i acreditació consolidats.

Tanmateix, malgrat les evidents diferències, hiha també elements comuns entre les universitatscalifornianes i les catalanes. L’existència d’un siste-ma coordinat i distribuït per tot el territori, la tradi-ció progressista de la majoria dels campus i el fortarrelament social són trets que compartim. A més,ja ho sabem, d’un clima privilegiat molt semblant.

No hi ha cap mena de dubte que Califòrniapot ser una enorme i potent font d’inspiració i d’e-nergia i una aliada de gran valor per a Catalunyaen l’àmbit del coneixement i de l’R+D. De primer,com a lloc per formar els nostres professionalsi científics, amb programes de beques i de coo-peració (tenim uns magnífics exemples en els pro-grames Gaspar de Portolà o Balsells). De segon,com a soci per dur endavant projectes conjunts,en àmbits d’interès comú, com ja fem, per exem-ple, en el camp agroalimentari, aprofitant les for-taleses i experiències de les dues parts. Però, amés, Califòrnia ens pot servir d’exemple per millo-rar i enfortir el nostre sistema d’R+D. De segurque podem aprendre de la política científica cali-forniana, de com es coordina tot el sistema, de lacooperació entre la recerca pública i la privada, ode com fer una eficient transferència de coneixe-ments des dels centres de recerca a les empre-ses. Segur que podrem aprendre de la experièn-cia de parcs científics i tecnològics com els delSilicon Valley, o que la nostra neonata Bioregiótrobarà inspiració i bones pràctiques al clústerbiomèdic de San Diego-La Jolla.

Finalment, a tots els ciutadans, Califòrnia enspot servir de model de societat que estima i creu enla ciència. Aquí, encara, la separació entre científicsi població general és molt gran. La ciència interessapoc o gens als ciutadans i una bona part, àdhuc,desconfia dels avenços sortits dels laboratoris.Moltes persones s’escolten més els consells d’unamèdium d’un canal nocturn de televisió que les reco-manacions del seu metge. De segur que aquestsfenòmens socials també es produeixen a Califòrnia,però tinc la impressió que la societat americana s’in-

teressa i confia més en la ciència que la nostra. Unabona prova és, un altre cop, l’escriptor John Stein-beck. Sovint els protagonistes dels seus llibres sóncientífics (pensem, per exemple, en el famós Can-nery row) i ell mateix es va embarcar a una expedi-ció científica que després va narrar a The Log fromthe Sea of Cortez, un llibre carregat de sàvies refle-xions sobre la ciència i, alhora, un apassionant trac-tat de biologia marina. Acostar-nos a la saviesa cien-tífica californiana de ben segur que ens farà bé. •

EL

RE

PT

E A

GR

OA

LIM

EN

TA

RI

51

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 51

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

California House of Assembly. Edward Jump, 1865-6.

Seal Rocks, Point Lobos, San Francisco. Currier & Ives, not before 1858.

Coronado Beach, San Diego. Charles Stanley Reinhart, 1890.

San Francisco College. Kuchel & Dresel, lithographers, ca. 1853.

At the play. C.G. Garibaldi, ca 1870. King’s California Circus. Clipper Steam Press, 1858.

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 52

FOREWORDS

California-Catalonia, Scientific and Academic Relations

I n this second issue of the Temes de Recerca i Innovacióseries, the Departament d’Educació i Universitats presents

the scientific and academic relations between Californiaand Catalonia. Specifically, this issue gives a detaileddescription of the collaboration and joint projects with theUniversity of California, fostered by the Generalitat de Cata-lunya since 1986.

Over the course of these twenty years, various pro-grams have been established and relations between Catalanresearchers and research groups and the University ofCalifornia have been fostered, mainly along three spheres:firstly, the programs established with the Irvine Campus in thefield of engineering; secondly, the Gaspar de PortolàProgram, coordinated by UC Berkeley; and finally, collabora-tion in the field of food and agriculture between the Institut deRecerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) and variousUniversity of California campuses.

This publication aims to provide some examples of therich and varied collaboration that has been established ineach of the stated spheres and which has gradually woven acomplex framework of joint research projects and shared inte-rests and learning, which have for the most part been highlyenriching for participating groups and individuals from bothsides of the Atlantic.

We hope that the programs and experiences present-ed here serve to increase the internationalization of Catalanresearch as well as to stimulate Californian and Catalanresearchers to further expand this process of mutual knowl-edge and close collaboration.

The iconography of this second issue of Temes de Re-cerca i Innovació follows a dual discourse: on the one hand,there are images directly related to the scientific and techno-logical projects described; and on the other hand, there is anindependent discourse running parallel to this and not neces-sarily coinciding with the text. California has generated a uni-versal imaginary—often reflected in the film industry—deeplyrooted in the country’s historical memory and identity. Thisvisual memory has been admirably stored and filed by Califor-nia universities, whose archives containing hundreds of thou-sands of images can be viewed online. Representations of thediscovery of the continent, the nation’s colonization, the pio-neers, the gold rush, industry, everyday life, the land, resour-ces, the will to create and, as an underlying motif, a lifestyle,make these images an excellent backdrop to the articles in astory told from the Catalan perspective.

This publication reaffirms the wish of the Direction Ge-neral for Research of the Departament d’Educació i Universi-tats to disseminate the research and technological develop-ment carried out in Catalonia. •

Diegueno indians. Arthur Schott.

Indian captive. Felix Octavius Carr Darley. ca 1880.

INTRODUCTION

California and Catalonia, Science & Technology at the Service of the Nation

Joan Manuel del PozoMinister for Education and UniversitiesGeneralitat de Catalunya

You are holding the latest issue of the Temes de Recercai Innovació series. This time, the publication analyzes the

scientific and academic relations between California andCatalonia, which have been productive and have significantpotential for further development, but unfortunately still remainrelatively unknown.

We at the Departament d’Educació i Universitats of theGeneralitat de Catalunya, as the Departament d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació has always done, wouldlike to foster those instruments that reinforce Catalan rese-arch and create international ties of cooperation, whether thisinvolve sharing knowledge, technologies and services via net-works and joint projects or facilitating the incorporation ofresearchers from other countries into our science and tech-nology system while training our research personnel at cen-ters of international excellence. Some of the most distin-guished initiatives in this regard are the joint programs withthe University of California, namely, the Gaspar de PortolàCatalonian Studies Program, the Balsells-Generalitat de Ca-talunya Fellowships and the Engineering Innovation Program.These initiatives raise the possibilities for Catalan researchersto study at California institutes, where they can carry outresearch and innovation work, and also promote the mobilityof people dedicated to research and technological develop-ment at both public and private research organisms.

Despite their highly differentiated economic and socialsituations, California and Catalonia share some aspects webelieve should continue to be decisively fostered. The mostimportant of these, to my understanding, is the will to be adynamic, progressive society open to the world, where therole of research and technological development has played,and it will continue to play, a significant role in consolidatingprogress and economic competitiveness. California is cer-tainly a driving force of world economy and technology, andCatalonia likewise wishes to become a driving force of Euro-pe. The Generalitat de Catalunya wishes to strengthen tiesand reinforce projects with that society, which will surely pro-vide continual opportunities for learning and development.

The twenty years of collaboration between Californian ins-titutions and the Generalitat de Catalunya have translated into amultitude of exchanges of scientists, students and professors;the organization of colloquia, seminars and congresses; and amultiplicity of joint projects and initiatives; in sum, there has beenbroad cooperation in the scientific and academic spheres. Thisexperience has proven exceedingly successful and enrichingand the administration must firmly commit to its continuity.I would like to take this opportunity to express my sincere grati-tude for the tenacious and constant work of the many peoplewho have made this collaboration possible, especially those inCalifornia who have granted us the opportunity to open Catalanscience, higher education and technology to the world. •

ARTICLES

International Scientific Cooperation: California-Catalonia as a Paradigm

Xavier TestarDirector General for ResearchJosep M. VilaltaDeputy Director General for Research

E very day more, research and technological developmentmust be considered in a international context. Carrying

out scientific research in any field, creating new knowledge ordeveloping technological applications are activities that can-not be understood today without international referents. Andthis fact, obvious for those involved in R&D, should also beevident to those who administer and promote it, whether inthe public or private sectors.

The dynamic of scientific research or technologicalprogress determines this international dimension in a moreand more interconnected and interdependent world, not onlyin the sphere of R&D but also in the economic, social and cul-tural spheres. Universities, research centers and companies areincreasingly working in supranational contexts. In this regard,governments and public administrations must foster policiesfacilitating international cooperation and offer resolute supportto the internationalization of research and innovation.

In this respect, over the past twenty years, the Euro-pean Union has established a series of EU initiatives on scien-ce and technology. The most broadly known initiatives are thevarious framework programs for research and technologicaldevelopment, which have allowed focused efforts and resour-ces in specific scientific and technological areas consideredpriorities. At the same time, other EU instruments, such as regio-nal development funds or measures for corporate innovation,enable public and private action in matters relating to territorialdevelopment and economic competitiveness, nearly always witha significant scientific and technological component.

Transnational cooperation on university and researchissues will most certainly have a growing presence in theEuropean arena over the coming years. More than ever befo-re, R&D and innovation form part of the highest-level politicalagenda. The European Research Area and European HigherEducation Area, networks for cooperation and excellence, themobility of the university and scientific community and rese-arch infrastructures of an international scope have becomefamiliar concepts. And for the Generalitat de Catalunya, inter-national and interregional cooperation, in this case in scientif-ic, academic and technological fields, is also a priority of thefirst order. Participating fully in the European Research Areaand its programs and initiatives must become intrinsic toCatalan research so that it can become an area we considerour own.

International Cooperation Programs: Catalan R&D in the European and International Context

In accordance with the stipulations of the Pla de Recerca i Inno-vació 2005-08 of the Generalitat de Catalunya, approved bythe Catalan Government on 25 January 2005, the Departa-ment d’Educació i Universitats fosters initiatives for scientificcooperation on the European and international levels, as theDepartament d’Universitats, Recerca i Societat de la Infor-mació has also been doing. In this regard, the Programa deCooperació Internacional, developed by the Direcció Generalde Recerca (General Direction of Research), has three priori-ty goals: achieving full Catalan participation in the EuropeanResearch Area; participating in EU projects and obtaining EUfunding in R&D; and fostering Catalonia’s scientific coopera-tion with other institutions, regions and states which are at theforefront of R&D.

These general goals can be broken down into the follo-wing, more specific ones:• Internationalizing Catalan research through all possible me-chanisms (European programs, international networks, bilat-eral agreements, research infrastructures plan, etc.).• Obtaining the greatest possible resources from Europeanfunds and other agents financing transnational research.• Increasing training of Catalan research personnel abroad aswell as their subsequent professional development abroad.• Fostering strategic alliances with governments, administra-tions, major research centers, scientific facilities and universi-ties of special interest to Catalonia.• Furthering analysis of scientific policy and research man-agement models leading to direct improvements in Catalo-nia’s R&D system.• Insofar as possible, participating and influencing Europeanforums to define R&D policy, such that it complies with Cata-lan interests and priority research fields.• Making Catalonia a benchmark European region in R&D.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

53

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 53

54

Goals of the Catalan Direction General of Research’sInternational Cooperation Program

• Achieving full Catalan participation in the European Research Area• Participating in EU projects and obtaining EU funding in R&D• Fostering Catalonia’s scientific cooperation with other insti-tutions, regions and states which are at the forefront of R&D

The international cooperation program involves six spheres ofaction as follows:• Grants and scholarships for Catalan research personnel forprofessionally trainning and developping abroad, as well asfor attracting talent from other countries to Catalonia (fellow-ships for research abroad, Batista i Roca Research Fellow-ships, Beatriu de Pinós Postdoctoral Fellowships, Fulbright-Generalitat Postdoctoral Fellowships, Interregional Coope-ration Program funding and the ICREA Program).• Attracting major international R&D projects and internation-al institutions to Catalonia (the administrative organ of ITER,EMBL, European Federation of Biotechnology, the Europeanadministrative organ for Galileo, R&D centers of multinationalcorporations, etc.).• Fostering Catalan participation in European Union R&D po-licies, as well as full participation in European projects.• Developing stable collaboration agreements with states andregions at the R&D forefront, such as California, Canada,Sweden, Finland, Denmark or the United Kingdom.• Boosting initiatives to make the Pyrenees-MediterraneanEuroregion an intensive R&D area (in such fields as biotech-nology, information and communication technology, food andagriculture, nanotechnology, economics, etc.).• Fostering R&D for cooperation with developing countries,especially providing impetus and support for UNESCO Cha-irs in Catalonia.

Scientific and Academic Cooperation between California and Catalonia

The twenty years (1986-2006) of scientific and academiccooperation between California and Catalonia constitute aparadigm of constant, productive international cooperation inR&D. The following initiatives are distinguished features ofthis collaboration and are further discussed in the differentchapters of this publication:• Balsells - Generalitat de Catalunya Fellowship Program• Engineering Innovation Program• Gaspar de Portolà Catalonian Studies Program• Food and agriculture research cooperation program

Over the years, these institutional programs have allowed hun-dreds of Catalan researchers, professors and students to carryout research in California while enabling Californian professorsand researchers to come to Catalan research centers, as well asenabling joint projects with centers of excellence on the variousUniversity of California campuses: Berkeley, Davis, Irvine, LosAngeles, Merced, Riverside, San Diego, San Francisco, SantaBarbara and Santa Cruz. Lately, cooperation between the twore-gions has also produced business initiatives by youngresearchers and university students, a phenomenon we consi-der particularly relevant and which we hope will continue to grow.

The seeds have been well sown and the results we arereaping in the Catalan science and technology system areconstant: new ideas, new knowledge, joint projects betweenthe two regions, a permanent Catalan antenna in food andagriculture research, collaboration in engineering fields, con-stant high-level educational exchanges to the benefit of bothCatalans and Californians. The scientific and technologicalstrength of California is enormous and this is a magnificentopportunity for Catalonia. The Secretaria d’Universitats i Re-cerca of the Generalitat’s Departament d’Educació i Univer-sitats would like to extend this model of stable and productiveinstitutional collaboration to other countries and regions at theforefront of R&D in the world while decisively promoting theinternationalization of our research and innovation system.This should be one of the foremost strategies for positioningCatalonia at the front line of European knowledge. •

Vision from the University of California

Lowell LewisCoordinator of the University of California and Generalitat de Catalunya Programs

I n 1985, in commemoration of the 200th anniversary of thedeath of Gaspar de Portolà, the first governor of the terri-

tory of Baja California, the Generalitat de Catalunya invitedfaculty and legislative representatives from California to par-ticipate in a conference and celebration in Catalonia. Follo-wing this interaction, agreements were made between theState of California and Catalonia to strengthen the cultural,scientific, technical and artistic ties between the two regions.

In 1986 and 1987, they signed two agreements: the first wasto make the two regions sister states; the second was aframework agreement between the Generalitat de Catalunyaand the University of California to create the Gaspar de Por-tolà Catalonian Studies Program.

In 1995, the Generalitat de Catalunya and the Univer-sity of California created a program to reinforce the ties bet-ween Catalonia and California in academic, scientific, tech-nological, and economic fields, to consolidate the existingrelationship between academic, research and business orga-nizations, to open future possibilities of collaboration andexchange, and to provide for the kind of mutual understandingthat consolidates the deep respect necessary to create asclose a relationship as possible.

Student exchanges, joint faculty research projects, busi-ness ventures, conferences, and individual consultations havestrengthened and expanded the mutual interests of the tworegions. Jordi Pujol, the former president of the Generalitat deCatalunya, said, «Catalonia should try to establish a relationshipwith regions like California that are ahead of our own in manyrespects. California means Nobel Prize laureates, businessesthat are world leaders, and the people responsible for introdu-cing new elements into the culture of the entire world.»

The California-Catalonia partnership was also a naturaldevelopment based on the history and geography of the tworegions. However, it was more than that: it was an opportunityfor the people of two regions of the world to get to know eachother and help one another in the process. California is a statethat is rich in natural, human and environmental resources.Economically, it is the sixth largest state-nation in the worldand its population is probably the world's most diverse from acultural, racial, and ethnic point of view. As Jordi Pujol said,California has much to offer, but it cannot rest on its pastachievements. European countries are a major source of newknowledge and technology and they are one of California'smost important markets. This partnership will provide Califor-nia with an opportunity to better understand and influence thepeople and issues of one its most important markets at a timewhen this market is undergoing major changes that will havean impact on all world economies, including California’s.

Catalonia and Spain have worked hard to bring theireconomies in line with those of other leading European coun-tries. They now face the additional challenge of being a partof the European Union, with all of its benefits and challenges.The formation of this union in Europe has been described asthe most remarkable and far-reaching development in the con-tinent in modern times. It will undoubtedly have an impact onthe countries within the EU and create a new global environ-ment for political and economic issues that will affectCalifornia and the United States as a whole. At the same time,the General Agreement on Tariffs and Trade (GATT) and thepolicies of its operational organization, the World Trade Or-ganization (WTO), require new considerations, as the farmersand industrialists of Catalonia and Spain plan for future op-portunities on export and local markets.

The University of California is renown for its stronginternational presence, which is reflected with students inresidence from over 100 countries, the wide array of langua-ges, and religious and cultural subjects taught, and an inter-national visiting faculty. It has students in over twenty coun-tries and its faculty members advise, consult, teach and doresearch in most of the major countries of the world. Clearly,the partnership adds an organized effort to improve the globalunderstanding of the University of California and the otherlearning institutions of the State of California.

This agreement between the University of Californiaand the Generalitat de Catalunya has resulted in hundreds ofstudent and faculty exchanges, joint government and busi-ness conferences and visits, and extensive research coopera-tion. The following articles will describe the events that nowallow us to proudly proclaim the success of the California-Catalonia partnership. •

Catalonia and California: Memories of the FutureFrancesc Xavier HernàndezProfessorDepartament de Didàctica de les Ciències SocialsUniversitat de Barcelona

W ouldn’t it be wonderful if the encyclopedias of the endof the 21st century were to recall that, during the first

half of the century, the Catalan people had undertaken amajor rediscovery of California, and that a flourishing period ofrelations had begun in the sphere of science and technology?In fact, now—that is, at the dawn of the 21st century—is whenthe real Catalan adventure could begin in California, with sci-entific exchange and the shared impetus of institutions andscientists in both regions, in sectors as absolutely strategic asagricultural genomics and nanotechnology, for instance, aswell as in spheres of such long-standing tradition as the dif-ferent engineering fields.

Why California? Why look to the Far West? Who knows?The similar landscape and climate create an interesting guiseof brotherhood in bright light and broom bushes. The tracesleft by Catalan explorers, builders of the Americas, are alsosignificant. Some Catalans have been active in current timesas well, such as Mr. Pere Balsells, who has carried out a tita-nic task in building bridges between California and Catalonia;others passed through California long ago, such as Portolà,Fages and Serra, and certainly, the marks they left behind canstill be discerned, if only because these figures have beenincorporated into the nation’s imaginary. It is no accident thattheir statues are present at the Capitol in Washington in re-presentation of the State of California.

In any case, it is difficult to legitimize the shared expecta-tions between California and Catalonia solely on the basis of acommon past. Catalonia did not colonize California, nor are itsinhabitants descendants of the Catalans, although of course,there has been and still are Catalan people in California. Thebasis of our relations should probably be build upon what theyreally are: a pledge for the future. Nonetheless, nothing is stop-ping us from recalling and celebrating the role that a few Catalanadventurers played in the genesis of what is now the majorpower of the West Coast. The entire background is important,especially the part relating to the founding of modern-dayCalifornia. In this regard, it is appropriate to recall those fewCatalans who also became Californians long ago.

Catalonia had ceased to be an independent state afterthe Spanish War of Succession and the resistance in 1713-1714, and was ruthlessly integrated into the Spanish Crown,which, having proclaimed the Decreto de Nueva Planta, de-fined a new administration on a slate wiped clean. Althoughthis defeat would appear to decrease the possibilities ofCatalan people participating in the American adventure andtrading freely with the colonies, in 1763, Charles III granted ninePeninsular ports the freedom to navigate to the colonies. The lib-eralizing measures allowed Catalan merchants and ship ownersto begin to travel to Central America’s Atlantic coast.

But Catalan merchants were not the only ones to arrivein the West Indies. In the new State, unified by the Bourbons,the Catalan nobility who had remained loyal to the BourbonCrown during the War of Succession was granted opportuni-ties in the administration and armed forces in the colonies. Bythe same token, the presence of Catalan clergy proliferated inthe Indies, and it was precisely a member of the lesser nobil-ity who had been an official in the Spanish Army, Gaspar dePortolà, and a Franciscan missionary from Mallorca, GinebróSerra, who played the lead role in one of the last exploratoryand colonizing missions of the Spanish Crown in Alta andBaja California. These two figures were bolstered by a thirdcomponent: the soldiers of Catalan origin from the Voluntarisde Catalunya (Volunteers of Catalonia), which provided mili-tary reinforcement for their prospecting operations along thePacific Coast.

After the wars in the 17th and 18th centuries, once thebellicose Catalan soldiers were politically subdued, themonarchies of Spain and France used them as elite forces intheir armies. In fact, a good part of the light infantry regimentsof both armies was comprised by soldiers following the tradi-tion of the fearsome miquelets, combatants armed with mus-kets equipped with the singular miquelet lock, which madethe weapons fire automatically. It is therefore not surprisingthat in 1762, during the Seven Years’ War, the Spanish Crownformed the light infantry regiment, Voluntaris de Catalunya.In 1767, the regiment was divided and part of it, specifically,a company of the first battalion, was assigned to New Spain,current-day Mexico, to carry out policing tasks, subdue revolts,repress the indigenous peoples and undertake exploratory expe-ditions. The Catalan forces, commanded by Captain Pered’Alberní, departed from Cádiz in May of 1767, headed towardsHavana and thereafter, to Veracruz. From there, they wentstraight to Guadalajara, where they were in a good position tointervene in operations along the Pacific Coast.

Spain was highly interested in exploring Alta Californiaand establishing bases there to ensure its presence and con-trol over the territory. In fact, the British were always a latentthreat to the Pacific Coast territories, but the Russians repre-sented a real danger, as they had taken possession of Alaskaand their explorers were moving perilously southwards. TheSpanish Crown wanted to control the Pacific coastline, andthe Spanish settlements in Baja California served as launch-ing pads for expeditions to the north. As could be expected,the Crown used all possible resources, from the limited militaryunits established in the area to the activity of Franciscan mis-sionaries, who could contribute greatly by establishing a networkof missions that could form the basis for future settlements.

Hence, Gaspar de Portolà, as the military component,and Fra Ginebró Serra, as the head of the Franciscan mis-sionaries, were the forces behind the Spanish colonization ofthe coasts of Alta California, with the military support of theVolunteers of Catalonia.

Gaspar de Portolà i de Rovira was born in Balaguer in1717. A military man by profession, he participated in the cam-

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 54

55

paigns against Italy. In 1765, he was posted in Veracruz ascaptain of a regiment of dragoons and, three years later, hewas appointed governor of Baja California, a practically unin-habited territory. His main political task was to challenge thedominion of Russians and British along the Alta California coast.To this end, he organized the first expedition in March of 1768,taking along Franciscan friars headed by Ginebró Serra.

Ginebró was the name given to the friar Josep MiquelSerra i Ferrer, the son of a humble farming family born in Petra(Majorca) in 1713. In 1730, he became a Franciscan monkand would later become a Doctor of Philosophy and Theologyat the Universitat Lul·liana in Palma de Mallorca, where heheld the position of Chair of Theology from 1743 to 1749,when he decided to make a radical change in his life: hedeparted with some twenty other Franciscan missionaries forthe Viceroyalty of New Spain (Mexico).

The group disembarked in the port of Veracruz on 7December 1749 and established their first mission in SierraGorda de Querétaro, where they remained for nine years,dedicating their time to evangelization tasks, which alsoincluded a practical facet, as the Franciscans introduced newtechnologies and methods in stockbreeding, agriculture,architecture and engineering throughout the region. At aboutthe same time, in 1767, the King of Spain, Charles III, decid-ed to expel the Jesuits from all Crown territories and replacethem in some places with Franciscan missionaries. Thus,Portolà received the order to drive the members of the Com-pany of Jesus out of Baja California.

On 14 July 1767, Fra Ginebró departed from SierraGorda along with sixteen other missionaries of his order withthe aim of replacing the Jesuits and settling at the Mission ofNuestra Señora de Loreto. Once there, he founded new mis-sions in Baja California, though he also intended to expandhis evangelizing activities into Alta California. On this point, hisinterests coincided with those of Gaspar de Portolà, ready toexecute the plans for expansion formulated by the InspectorGeneral, José de Gálvez, on behalf of the Spanish Crown. Theaim was to establish detachments of missionaries, soldiers andcolonists to exercise effective dominion over the territory, prima-rily in the areas of San Diego and Monterrey.

On 5 May 1769, Fra Ginebró joined Portolà on anexpedition to San Diego. Portolà eventually decided to pro-long the expedition in the company of Father Crespí and sixty-three soldiers under the command of Fages, and on 2 August,they arrived in Los Angeles via Santa Barbara. Finally, on 30October, they managed to arrive in San Francisco, thoughthey had to return to San Diego without having located Mon-terrey Bay, which had been one of their goals. Accompaniedby Fra Ginebró, Portolà set out again on another land expedi-tion with naval support —this time they were successful. Aftera hard march, they arrived in Monterrey on 24 May 1770. On3 June, construction began on the mission of San CarlosBorromeo and the military fort of Monterrey. On 9 July, Portolàbegan the return voyage to his country, leaving Captain PereFages, who in 1782 would be appointed Governor of Califor-nia, as the civil and military head of the new territories. In1776, Portolà was appointed Governor of Puebla, but he diedin Lleida, Catalonia, on 10 October 1786. Ginebró and hisFranciscans, in turn, worked intensively and founded ten mis-sions between 1769 and 1782. Their evangelization and colo-nial dominion was successful, without running up against anyresistance from the natives. Fra Ginebró died at the Missionof San Carlos Borromeo on 28 August 1784.

While the Franciscans structured the territory througha network of missions, military consolidation tasks did notcease. On November 1772, the meager Pacific forces werereorganized and two companies of Catalan volunteers wereformed, commanded by Pere d’Alberní and Pere Fages. In thesummer of 1789, Captain d’Alberní’s company received theorder to join the expedition led by Francisco de Eliza towards thecoastline of the Northwest Pacific to establish a Spanish settle-ment in Nootka Sound, on what is now Vancouver Island.

In early April, the two companies arrived in NootkaSound, where d’Alberní directed construction work on a fort.From Nootka, several expeditions departed for the far north,also guarded by Catalan soldiers: towards the future city ofVancouver and the Straits of Georgia and Juan de Fuca;towards Neah Bay and towards Alaska. D’Alberní’s forces suf-fered many casualties, but, though they were eventually sta-tioned in Veracruz and definitively dissolved in 1815, therewere still fourteen Catalan soldiers at the Nootka post in Juneof 1794. D’Alberní was certainly an extraordinary leader. Hewas born in Tortosa in 1747, rose to lieutenant colonel and, bythe time of his death in March of 1802, he was the com-mander of the four Spanish military forts in California (SanDiego, San Francisco, Santa Barbara and Monterrey).

The Catalan adventure on the Pacific Coast endedthere. The Catalans did not continue to have a presence in thearea. Nonetheless, the feat was remarkable for its proportionsand contributed to an extent to laying the foundations of whatwould one day become one of the most powerful states in theUnited States of America. •

The Padron. James Walker.

UC IRVINE, THE ENGINEERING FIELD

Ten Years of Collaboration with the Henry Samueli School of Engineering

Àngela BàguenaHead of the R & D Planning and Management UnitDirector General of Research

C ollaboration between the Generalitat de Catalunya andthe University of California, Irvine began in 1995, as the

result of a visit to Catalonia by Mr. Pere Balsells. Mr. Balsells, aCatalan entrepreneur who had been living in California since the1940s, wanted to offer young Catalan engineers the opportuni-ty of expanding their studies at the Henry Samueli School ofEngineering on the University of California campus at Irvine. Onhis visit to the Generalitat, Mr. Balsells expressed his wish toinstitute a fellowship program and explained that he had made adonation to the University of California, Irvine to create the BalsellsFellowship Fund, which would serve to finance the program.

In 1996, Mr. Pere Balsells, the Generalitat de Cata-lunya and the University of California, Irvine reached an agree-ment and the Balsells–Generalitat de Catalunya FellowshipProgram was established, to be co-financed by the Universityof California, Irvine through the Balsells Fellowship Fund andby the Generalitat.

That first year, they agreed to offer two predoctoralfellowships and to gradually expand the program should it befeasible. From the start, the Balsells-Generalitat de CatalunyaFellowship Program was very well received, both by Cataloniaand California, and it therefore expanded over time. First,more fellowships were offered; then, in 1999, the programwas expanded to include postdoctoral researchers, and in2002, it was opened to people holding degrees in other dis-ciplines wishing to broaden their knowledge in the field ofengineering. Finally, in 2003, by initiative of the Board ofTrustees of the Escola Politècnica Superior of the Universitatde Girona (UdG), a new line of fellowships was establishedfor engineers graduating from that institution, financed by theEscola Politècnica Superior, the Balsells Fellowship Fund andthe Generalitat. The Henry Samueli School of Engineering hasalso been deeply involved in the program, hosting the studentsand, particularly, co-financing the postdoctoral fellowships andproviding support to students who decide to continue their stu-dies there beyond the fellowship year.

The Balsells-Generalitat de Catalunya fellowships lastone year and the goal of the participating predoctoral studentsis to obtain a Master’s Degree. Nonetheless, after obtaining theirMaster’s, some of these young engineers have remained at theHenry Samueli School of Engineering to pursue doctoral studiesand obtain a PhD. In these cases, the Henry Samueli School ofEngineering has granted these students a scholarship to extendtheir stay for three more years. Of the forty-six predoctoral stu-dents having participated in the program to date, five have obtai-ned their PhD from the University of California, Irvine, one fromthe University of Stanford and twelve more are currently workingon their doctoral dissertations.

The experiences of the majority of fellows in the pro-gram have been highly productive and interesting. The majo-rity of them have returned to Catalonia to enter the Catalanjob market at companies, universities or in the public sector.

In 2002, there was a new leap forward in relations withthe University of California, Irvine through the inception of theCalifornia-Catalonia Engineering Innovation Program. It is aprogram to finance engineering innovation projects, the par-ticipants being a P.I. at the Henry Samueli School of Engi-neering, a co-P.I. at a Catalan university, a student and a com-pany, which can be either Catalan or Californian.

The following articles reveal the scope of relations withthe University of California, Irvine in the field of engineering, theinfluence of the joint programs at the Henry Samueli School ofEngineering and the perspectives for the future, with new initia-tives and projects. This second chapter of the publication startswith an autobiography by Mr. Balsells and the opinions of theDean of the Henry Samueli School of Engineering and ofProfessor Roger Rangel, Director of the California-Cataloniaprograms at the University of California, Irvine.

Thereafter is a section generally describing the diverseprograms, explained from the perspective of the students andresearchers who have taken part. These articles reflect theexperiences of several fellowship recipients, both predoctoraland postdoctoral, as well as two researchers in charge of proj-ects for innovation in engineering that have been completed.

There is also an article written by one of the fellowshiprecipients on what it means to have an enterprising spirit inthe United States.

Finally, the last article describes a new project that theHenry Samueli School of Engineering has submitted to theNational Science Foundation and which would involve collab-oration with various Catalan institutions. This new project isvery important for Catalonia, considering that the HenrySamueli School of Engineering is one of the most innovativeengineering schools in the world.

Thanks to the initiative and generosity of Mr. Pere Balsells,the commitment and professional work of Professor RogerRangel and, of course, the interest shown by the HenrySamueli School of Engineering, these programs have beenestablished and now offer young Catalan engineers the pos-sibility of expanding their knowledge and establishing contactwith innovative researchers in the privileged environment ofthis California campus. •

Autobiography

Pere J. BalsellsCatalan businessman resident in California

I was born in Barcelona on February 11, 1928. My father’sname was Pere Balsells Gual and he was born in Bellprat

(Barcelona); my mother’s name was Annita Jofre Pla and shewas from Tremp (Lleida). They had three children: Maria, whopresently lives in Barcelona, Anna, who resides in California,and me.

My parents came from modest backgrounds and, aftermarriage and by pooling their resources, they opened a dairyin Barcelona that operated until they were forced to close itwhen the Spanish Civil War began in 1936. Because Barce-lona was being bombed by Franco’s army, I was sent togetherwith my elder sister to our grandparents in Bellprat, where Ilived from age eight to eleven.

In 1939, when the Spanish Civil War ended, my pa-rents reopened the dairy. But in 1941 my father suffered aserious accident that caused his death. In an effort to savethe business, I left school at the age of thirteen to getinvolved in the business but we were unable to maintain it.Nine months later we opened a food market, which enabledus to cover our basic necessities, but I was not very inte-rested in the type of business so decided to start workingfor somebody else.

From age fourteen to eighteen I worked in a tool anddie factory, working during the day, going to school in the eve-ning and looking after the family at the same time. I have inhe-rited my mother’s enterprising spirit; I remember how at thattime we used to go to different markets to buy food that welater distributed to other stores, thus adding to the income forthe family.

In 1947, I was able to move to the United Statesthanks to my mother’s sister, who lived in New York. Fortu-nately, the Spanish police did not find out that my father hadworked from 1937 to 1939 as a secret agent for the formerpresident of Catalonia, Lluís Companys, and I was able toleave the country. I arrived in New York en route to the Univer-sity of Colorado at Boulder, where I enrolled in the College ofEngineering to study mechanical engineering. I had studiedEnglish at different times but was by no means fluent; there-fore, during my first six months in America I dedicated my timeto learn the language. I also had to work during the afternoonand weekends to cover my expenses. Slowly, as my languageskills improved, I was able to take more advanced engineer-ing courses until I was able to enroll in the normal curriculum.The skills I had learnt in Barcelona working in the tool and diefactory proved to be invaluable during the summer months as

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 55

56

I was able to find well-paid jobs, which enabled me to reducemy working hours during the school year.

While attending college, I made friends with a fellow stu-dent at the College of Engineering, Joan Charlotte Bartheld, whowas studying aeronautical engineering. We dated for three anda half years and married in December 1951. We both graduat-ed in June of the following year, Joan with the highest honorsfrom a school in which only two women were enrolled.

Upon graduation from the University of Colorado atBoulder we headed for Los Angeles, California, looking forwork. It was difficult to find work due to the severe restrictionsapplied by the defense industry in the United States. So twomonths later we moved to Ohio, where I taught engineeringcourses at the University of Dayton. Those years proved to bethe background that I needed to begin my professional devel-opment. While attending the University of Dayton I developeda series of fire extinguishing valves for the purpose of startinga company in California. The key to the valve was a specialseal made of Teflon and stainless steel.

A few years later we returned to California, where I star-ted to work for a company designing valves and regulators,which became my specialty. I was put in charge of developingvalves for the Atlas Missile that were used for sealing liquid oxy-gen and liquid hydrogen. In those days no seals were availableto work at such low temperatures, but the ones I had conceivedat the University of Dayton proved to be invaluable for the taskat hand. We tested the valves at -260°C and they worked: fromthat moment on, I was in the seal business.

In 1958, my wife Joan and I created Bal SealEngineering Company. Our financial means were very modestso we rented a Quonset—a metallic pre-fabricated building—for $40 a month. I purchased a lathe and we began to fabri-cate seals. My experience in die and tool making, design ofvalves, teaching, and the continuous support of my wife, Joan,proved to be invaluable in succeeding in the business. Initially,the business grew slowly because it was necessary to over-come many obstacles: developing equipment and means formaking the seals, marketing and advertising, all at the sametime. But with perseverance, hard work and dedication, weslowly overcame all the difficulties. We moved from place toplace as we made headway until we reached the plant we cur-rently occupy: Foothill Ranch in a 13,000 m2 facility with 500employees. It has been, and continues to be, a very rewardingexperience. It has been a lifetime adventure, which was madepossible due to the basic principles that my parents andgrandparents taught me, the dedication of my wife and herfamily, who have always worked with me.

In 1996, together with the Henry Samueli School ofEngineering at the University of California, Irvine, and the Genera-litat de Catalunya, we established the Balsells-Generalitat deCatalunya Fellowships with the aim of assisting engineering stu-dents from Catalonia with excellent academic records to studypostgraduate courses at the University of California, Irvine. Theprogram began in 1996 with two students and has since grownto a total of seven to eight students enrolling every year. To date,over fifty students have benefited from the program and approxi-mately twenty students are regularly attending the University ofCalifornia, Irvine, at any given time.

In 2003, the University of California at Irvine, theGeneralitat de Catalunya and the Balsells family, started theCalifornia-Catalonia Engineering Innovation Program. VariousCatalan universities and companies from California andCatalonia also take part in the program.

The success of the Balsells Fellowship programs andthe research and innovation programs are largely due to theefforts of their director Professor Roger Rangel at theUniversity of California at Irvine, who has guided the programssince their inception.

We have also participated in a library program in SantaColoma de Queralt in Tarragona, Catalonia, where my rootsare from. A special room has been devoted to books from theAmericas, equipped with two computers, videos and otherstudy aides for the benefit of the citizens of the area. We havealso sponsored a short-term educational program at CCLA(The California Language Academy in San Luis Obispo,California), for promising high school students of SantaColoma de Queralt to learn English.

In 1995 and 2000 two people who were very signifi-cant in my life passed away: Joan, my wife and partner of forty-three years, and my mother, at the age of ninety-three. I havebeen blessed with three children, two daughters and a son,and five grandchildren. My family and my Catalan roots havealways been an integral part of who I am, and I visit Cataloniaas often as I can.

In 2001, I married Donna Dawson, a wonderful personwho is a very qualified technical writer and a specialist inglass, carbon and graphite fibers, who writes for leadingAmerican trade magazines.

Coming to the United States has been an exhilaratingexperience for me, whereby the typical rags to riches is pos-sible through perseverance, innovation, dedication, honestyand integrity. And the adventure continues... •

The California-Catalonia Engineering Programs

Roger Rangel Director, California-Catalonia Collaboration Programs at UC IrvineDirector of the Department of Mechanical and AerospaceEngineering at the Henry Samueli School of Engineering

T he University of California, Irvine (UC Irvine) combinesthe strengths of a major research university with the

bounty of an incomparable Southern California location. Sinceits opening in fall 1965, UC Irvine has become internationallyrecognized for efforts that are improving lives through researchand discovery, fostering excellence in scholarship and teaching,and engaging and enriching the community.

With more than 24,000 students, 1,400 faculty mem-bers and 8,100 staff, UC Irvine is among the fastest-growingcampuses in the University of California system. Increasinglya first-choice campus for students, UC Irvine ranks among thetop US universities in the number of undergraduate applica-tions and, for fall 2004, the campus admitted the most aca-demically competitive freshman class in its history. OrangeCounty’s second-largest employer, UC Irvine generates anannual economic impact on the county of $3 billion1.

UC Irvine is a center for quality education that honorsclassic instruction while incorporating the best new scholars-hip. U.S. News & World Report consistently ranks UC Irvineamong the nation’s best public universities. Achievements inthe sciences, arts, humanities, medicine and managementalso have garnered numerous national rankings for UC Irvine’sschools, departments and programs. Three UC Irvine resear-chers have won Nobel Prizes—most recently Irwin Rose, whowas awarded the 2004 Nobel Prize in Chemistry.

Interdisciplinary research, a UC Irvine hallmark, is evi-dent at the California Institute for Telecommunications andInformation Technology, or Calit2, the Newkirk Center forScience and Society, the Center for Unconventional SecurityAffairs, the Institute of Transportation Studies and innovativeinstructional programs in biomedical engineering, global cul-tures, arts and technology, and other collaborations.

Founded also in 1965, the Henry Samueli School ofEngineering (HSSoE) at the University of California, is one ofthe nation’s fastest growing engineering schools, attractingtalented engineering faculty and students from across thenation and abroad. This 2005-2006 school year, enrollmentnumbers have reached a new high, with nearly 3,000 under-graduates and more than 600 graduate students choosingthe school. The 2004 freshman class numbered 692 stu-dents, the largest incoming class to date2.

The school is comprised of five departments: biome-dical engineering, chemical engineering and materials science,civil and environmental engineering, electrical engineeringand computer science, and mechanical and aerospace engi-neering. More than a third of the faculty members affiliatedwith the school have been elected fellows in professionalsocieties and seven faculty members have been elected intothe National Academy of Engineering. The school is alsohome to numerous research centers, including the Centerfor Pervasive Communications & Computing, Integrated Na-nosystems Research Facility, National Fuel Cell ResearchCenter, and the Center for Embedded Computer Systems.The Henry Samueli School of Engineering distinguishes itselfby a strong emphasis on cross-disciplinary research and edu-cational opportunities, and offers interdisciplinary programs inbiomedical engineering, environmental engineering and mate-rials science, providing a stimulating environment for indivi-duals interested in the application of science and the deve-lopment of new technology for the benefit of society.

In 1995 and thanks to a generous endowment from Mr.Pere Balsells, Sr. and his family, the Henry Samueli School ofEngineering at the University of California, Irvine, established theBalsells Fellowship program. The Generalitat de Catalunya firstthrough the Comissionat per a Universitats i Recerca and laterthrough the Departament d’Universitats, Recerca i Societat dela Informació (DURSI) became a very important partner of theprogram shortly after its inception. Together, UC Irvine and theGeneralitat de Catalunya launched the Balsells-GeneralitatFellowship Program in the fall of 1996. The program’s main goalis to prepare the most talented young engineers and scientistsfrom Catalonia in their pursuit of post-graduate degrees (MSand PhD) and post-doctoral studies in engineering. The programthus promotes the scientific and technological advancement ofCatalonia and strengthens the collaborations between UC Irvineand California on the one hand and Catalonia and its universitysystem on the other3.

In 2005 we celebrated ten years of this program, andwe have already crossed some important milestones worthhighlighting. In terms of total number of awards, we have nowreached over fifty fellowship awards (forty-eight pre-doctoraland four post-doctoral fellows). These represent over twomillion dollars in first or second-year awards.

All Catalan students are supported beyond the firstyear at UC Irvine with funds from the HSSoE. Today, theCatalan students present on campus represent approximately3% of the total graduate student population. In the summer of2003 we saw the first four PhD degrees awarded to Balsellsfellows Francisco López, Alba Pérez, Jordi Ros, and MiguelSainz. A fifth PhD dissertation, from Mari Cruz Villa Uriol, willbe completed shortly. Approximately twelve additional PhDdissertations are currently in progress. Furthermore, in part-nership with the Escola Politècnica Superior (EPS) of theUniversitat de Girona (UdG), we launched a new graduatefellowship in 2003. The Girona fellowship provides supportfor one year to a student from the Escola Politècnica Su-perior (UdG) to pursue graduate studies in the Henry SamueliSchool of Engineering at UC Irvine. Daniel Massaguer wasthe inaugural recipient of this new fellowship, now in its thirdyear. For the Catalan students, the California experiencerepresents not only a major step forward in terms of their aca-demic preparation but also a unique opportunity to experien-ce first hand the academic and cultural life in what is generallyaccepted as the sixth or seventh largest economy in the worldif it were an independent nation. California has a gross do-mestic product of about $1.5 trillion.

Following the success of the Balsells-Generalitat deCatalunya Fellowship Program, the California-Catalonia Programfor Engineering Innovation was established in 2003. It sponsorsresearch partnerships between academia and industry involvingboth California and Catalonia. The research explores new approa-ches to support and sustain innovations in the translation ofresearch into results that benefit both California and Catalonia.The long term goal of the program is to stimulate the transfor-mation of knowledge created at the academic level into innova-tions that create new wealth and build strong local, regional andinterrelated national economies. 2005 marked the third cycle ofthe California-Catalonia Engineering Innovation Program. To date,a total of nine projects have been funded, including collabora-tions with Universitat Politècnica de Catalunya (both ETSEIBand ETSETB), Universitat Ramon Llull (La Salle), and UdG(EPS). Two representative projects within this program are high-lighted elsewhere in this publication. Just this year, a new signi-ficant collaboration between California and Catalonia has beenestablished under sponsorship of the National ScienceFoundation: the California-Catalonia Alliance for MiniaturizationScience and Engineering.

In the United States, the best graduate schools competevery aggressively for the best graduate students from the USand abroad. The establishment and success of the Balsells-Generalitat de Catalunya Fellowship Program in the Henry Sa-mueli School of Engineering at UC Irvine has not only brought aunique educational and research experience to these fifty or soCatalan graduate students but has also contributed to the increa-sed reputation of our school through the state-of-the-art researchproductivity of these students and it has also established a uni-que mutually-benefiting collaboration in the field of engineeringbetween California and Catalonia.

We are very proud of all these accomplishments andlook forward to continued collaborations in the field of engi-neering between California and Catalonia. •1. www.uci.edu2. www.eng.uci.edu 3. balsells.eng.uci.edu

Vision of the Henry Samueli School of Engineering

Professor Nicolaos G. AlexopoulosDean of the Henry Samueli School of Engineering, University of California, Irvine

T he Henry Samueli School of Engineering at UC Irvine isgrowing at a rapid pace and the work of our faculty con-

tinues to influence technological innovations throughout theworld. U.S. News & World Report recently ranked our School40th in their annual listing of best graduate programs at privateand public universities in the US, up from 50th just two years ago.

A notable factor in the rise of our rankings has been thepresence of the Catalan graduate students who attend theSamueli School through various California-Catalonia pro-grams, including the Balsells Fellowship. Our Catalan stu-dents have consistently performed well above the norm interms of academic preparation and research productivity, andwe are pleased to have them with us. •

Optimizing Public Transport Networks

T he project developed by Carlos López during his postdoctoral period at the University of California, Irvine dealt

with new methods for designing and planning public transportnetworks, as well as the employment of these methods in anew design tool.

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 56

57

To briefly describe this project, we must first establishthat designing a public transport system usually involves acompromise between the following three objectives:1. Maximizing coverage, understood as the capacity to servethe greatest number of inhabitants possible.2. Providing service in the minimum time to benefit users.3. Meet the above goals at the minimum possible cost.

The nature of the stated objectives, which can often beimproved individually on the basis of respectively diverging de-signs, as well as the nature of the problem when expressed inmathematical terms, mean that conventional analytical techniquesdo not allow a solution to be found and call for research and devel-opment of alternative techniques such as heuristic methods. Thework done in this project explored the potential of some of thesetechniques (genetic algorithms), implemented it in a tool for desig-ning transportation networks and compared the results obtainedwith those provided by conventional approaches.

The tools currently available in this field evaluate theperformance of different network configurations—usually anexisting design and several proposals for improvement—andproduce a ranking based on the values given by the differentindicators. The approach in this project was radically different:direct research was done on the optimal network designbased on the above-stated objectives, that is, maximum cove-rage, less travel time between all possible points of departureand destination, and the system’s minimum cost.

Though the preliminary results obtained were promis-ing, this research had no subsequent continuity, at least notfrom the perspective of research proper, basically becauseCarlos López left academia. Nonetheless, the training andskills he acquired while developing his doctoral dissertationand his postdoctoral studies in the United States have lenthim a body of knowledge and a work methodology highly ben-eficial to the development of his professional career in theworld of public administration, especially in the sphere ofmobility planning and management.

It is precisely these factors that have allowed him tobecome rapidly and effectively integrated in public adminis-tration, where contributions are mutual. The basic reasons aretwo. In the first place, he has a sound foundation in a disci-pline—mobility—which has come to be considered strategic forthe projection and development of cities. Indeed, mobilitymanagement has gone from being an activity where theadministration basically limited itself to maintaining transportinfrastructure to a field focusing on accurate studies to pre-dict demand and simulations to determine whether the supplyis appropriate to the predicted conditions. In the second place,since it is a relatively new discipline, problems or aspects oftenarise that have not yet been fully explored or solved. In this case,having a work methodology based on scientific principles obvi-ously helps to reach conclusions and obtain sound results usingwholly objective and quantifiable arguments.

Finally, there is another aspect that is certainly impor-tant and also worth mentioning. In parallel to their laboratorywork, scientific researchers often teach or communicate theirprogress and findings. Fostering these communication skillslends the researcher a wide array of techniques and resour-ces for explaining new projects to the public or advising theauthorities or those affected by a specific measure. In thiscase, the experience accumulated during the research stagehas proven invaluable for work at the administration.

Once Carlos López had switched from the world ofacademia to that of public administration, his first major per-sonal goal was to consolidate his position and attain the workstability one seeks after the age of thirty.

This attained, Carlos López presently combines hismain job in the administration with sporadic postgraduateteaching work and consultancy, activities he would like tointensify in the future. •Carlos López LoisIndustrial Engineering Degree, specialization in Mechanical Engineering, UPC 1992PhD in Transportation Engineering and Operation, UPC 1998Balsells-Generalitat de Catalunya Postdoctoral Fellow, 1999He is currently Project Director at the Mobility ServicesDirectorate of the Barcelona City Council

Computational Models to Improve the Environment

I n contrast to other, more technological fields, where rese-arch focuses on developing new ideas and new inventions,

the field of atmospheric chemistry is filled with unansweredquestions. Many scientists work jointly to find explanationsand solutions to pollution and its consequences, or to chemi-cal processes occurring in the atmosphere and that, like in ajigsaw puzzle, require more pieces to complete the picture.

Thanks to the Balsells-Generalitat de CatalunyaPostdoctoral Fellowship Program, in September 2003, Àngel

Jiménez Aranda joined an ambitious project funded by theNational Science Foundation by which an EnvironmentalMolecular Science Institute was created at the Henry SamueliSchool of Engineering (HSSoE), University of California,Irvine (UC Irvine). The project, directed by Professor BarbaraFinlayson-Pitts, combines the efforts of chemists, physicists,mathematicians and engineers to research and elucidate theenigmas existing with regard to chemical systems producedat the air-water interface and their effects on the atmosphere.

In conjunction with Professor Donald Dabdub, ÀngelJiménez Aranda participated in the project by developing newcomputational models. On the one hand, they worked withthree-dimensional, regional-scale models which includednatural and anthropogenic emissions, meteorological condi-tions, the topography of the terrain and a full system of che-mical reactions. This model allowed forecasts of air quality indifferent scenarios, analysis of the influence of new reactionsor quantification of the effects of certain pollutant emissions,for instance. One of the most relevant results, which sparkedthe interest of the California Air Resources Board, analyzedthe effects of nitrogen oxides regeneration reactions in theatmosphere via reaction with nitric acid on surfaces. ProfessorDonald Dabdub and Àngel Jiménez Aranda demonstrated thatthe said reaction can increase the predicted troposphericozone concentrations by 20 ppb, a significant amount as itrepresents 25% of the maximum ozone concentrations permit-ted by California government standards. The results obtainedcould help define more strict emission controls strategies, the-reby improving the quality of the air we breathe.

On the other hand, in collaboration with the UC IrvineChemistry Department, a computational model was createdto study the effects of surface aerosol reactions on the for-mation of molecular halogens in the air. Some coastal citieshave elevated concentrations of molecular chlorine from seasalt. Nonetheless, the process of molecular chlorine formationin the air from droplets of saltwater is not very well known.This study proposed a new model that included the physicaland chemical processes produced at aerosol surfaces whenthey come into contact with atmospheric oxidants and explai-ned the formation of chlorine in gas phase.

By improving the understanding of chemical processesin the atmosphere, formulas can be determined to improve airquality and allow sustainable industrial, economic and socialdevelopment without harming the environment. •Àngel Jiménez ArandaMathematics Degree, UAB 1998PhD in Chemical Engineering, URV 2003Balsells-Generalitat de Catalunya Postdoctoral Fellow,2003-2005He is currently the Director of the Centre d’EstudisSuperiors de l’Aviació (CESDA), affiliated to the UniversitatRovira i Virgili.

Fuel Cells and Renewable Energies in Buildings

M arc Medrano was awarded the Balsells-Generalitat deCatalunya Postdoctoral Fellowship in 2002 and 2003.

His scientific trajectory began just after completing his Bachelor’sin Chemistry with a specialization in Industrial Engineering at theUniversitat Rovira i Virgili (URV) in Tarragona in June of 1996.After brief periods of work at two chemistry companies, one inTarragona and the other in Germany, he decided to start aPhD in the Chemical Engineering Program at the Centred’Innovació Tecnològica en Revalorització Energètica i Refri-geració (CREVER)1, at URV. His doctoral dissertation atCREVER provided fundamental knowledge on the phenome-non of simultaneous transfer of matter and heat taking placein the absorber, the main component in refrigeration byabsorption technology. This technology has been sparkinggrowing interest over the past few years for its capacity foractivation by thermal energy.

In January 2002, Marc Medrano was awarded one oftwo Balsells Postdoctoral Fellowships for studying at theUniversity of California, Irvine, specifically in the prestigiousAPEP (Advanced Power and Energy Program)2. The APEP,which integrates the National Fuel Cell Research Center(NFCRC), with over 10 years of experience in this new andpromising technology, is directed by Professor Samuelsen.The interest in Medrano’s postdoctoral fellowship was mutualfrom the start. On the one hand, the receiving group neededan expert in absorption technology in order to open a new lineof research on integrating fuel cells and absorption equipmentinto buildings in order to provide air conditioning using theresidual heat of the former. On the other hand, Marc Medranogained a unique opportunity to learn about fuel cell operationand other advanced technologies for producing distributedenergy while at the same time having an enriching researchexperience at a top-rate university.

After the two years of the Balsells Fellowship, he wasoffered a third year by postdoctoral contract and, as he felt at

home, both professionally and personally, he decided to stayon. During the three years he worked at the Program, he wit-nessed and was an exceptional participant in California’sextraordinary leadership role in the development of a moresustainable society insofar as energy production and the envi-ronment. Through various projects, co-financed by public andprivate entities with the participation of APEP, California isfostering the development and implementation of advancedsystems for generating distributed electricity for use in theautomotive industry. These systems will allow cleaner andmore efficient power generation, increasing national safetyand independence from oil, and will also comply with the strictCalifornia criteria in force on air quality.

Marc Medrano has also collaborated on other projects.One of them was a study on the effect of possible future sce-narios of distributed energy penetration on air quality in theLos Angeles metropolitan area. Another project consisted ofdeveloping a system to monitor, control and analyze ademonstration fleet of over 200 gas microturbines via inter-net. This project was subsidized by the air quality agency ofSouthern California.

His stay at UC Irvine resulted in the publication of fourpapers in international journals of prestige in his field andeight publications for congresses, as well as numerous pro-ject reports.

In September 2004, he was awarded a five-year grantas a researcher in the Ramón y Cajal Program of the SpanishMinisterio de Educación y Ciencia and thus, in February 2005,he joined the Grup de Recerca en Energia Aplicada at theUniversitat de Lleida, directed by Dr. Lluïsa F. Cabeza, wherehe is applying the knowledge and techniques acquired at UCIrvine to model, monitor and optimize energy use in buildings,particularly focusing on a new building on the CappontCampus in Lleida. This building was recently inaugurated as aCentre de Recerca d’Energies Aplicades (CREA) and, inaddition to conventional energy systems, it has a series ofmore innovative installations (thermal and photovoltaic solarpanels, a co-generation plant, an absorption plant, etc.) desig-ned for research purposes. The Institut Català de l’Energiaparticipated as a supervisor in the development and executionof this project and its collaboration was a key factor in allo-wing the new technologies available in Catalonia to be suc-cessfully implemented. •Marc MedranoChemistry Degree, specialization in Industrial Chemistry, URV 1996PhD in Chemical Engineering, URV 2001Balsells-Generalitat de Catalunya Postdoctoral Fellowship, 2001-2002He is currently a Ramón y Cajal Researcher at the Universitat de Lleida

1. www.crever.urv.es2. www.apep.uci.edu

Improving IP Networks: An Entrepreneurial Adventure

J osé Miguel Pulido’s professional career in the field of R&Dfocuses on computer networks and, more specifically, the

internet and IP (Internet Protocol) networks. The six years hespent in the United States were a key factor in developing hiscareer.

Thanks to the Balsells-Generalitat de Catalunya Fe-llowship Program, he was able to do postgraduate studies atthe Department of Electrical Engineering and ComputerServices (EECS) of the University of California, Irvine, wherehe obtained a Master Degree in Computational Engineeringafter completing a thesis directed by Professor K. J. Lin onreal-time multicast communication which eventually found apractical application in real-time auctions.

In the personal sphere, his experience at UC Irvine allo-wed him to live with people from other cultures and withouthis family’s support, immersed in a different culture. He foundthis life experience just as important as the academic one.

The scholarship he was granted by the Caixa d’Estal-vis i Pensions de Barcelona enabled him to continue his post-graduate studies at Stanford University, where he obtained aPhD in engineering from the Electrical Engineering Depart-ment. During his studies, he formed part of the multimedianetworking group directed by Professor Fouad A. Tobagi. Histhesis consisted of seeking solutions to prevent the deterio-ration of video quality in congestion bursts during its trans-mission via internet. The results showed that an adequate cre-ation of layers contributing in different ways to perceivedvideo quality provided acceptable quality, even when up to20% of the video transmission was lost, and allowed pro-gressive degradation of images during periods of high traffic.

One of the most surprising aspects of Stanford in par-ticular and Silicon Valley (SV) in general, is the energy and the

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 57

58

disposition to try new things. There is always someone start-ing a new company, putting on an alternative play atStanford’s White Plaza or creating a volunteer schooling pro-gram for children from East Palo Alto. And the advantage ofSV is that investors contribute to this energy by assumingrisks and supporting these projects.

After graduating from Stanford, he joined the engineer-ing group of a high-tech startup in Silicon Valley called Rou-teScience Technologies shortly after it was founded. The aimwas to overcome the limitations of the Border Gateway Proto-col (BGP). This protocol is used to exchange route informa-tion among the multitude of networks comprising Internet andit was designed to provide connectivity, but not optimum per-formance and costs. RouteScience created the concept ofpath optimization, which uses the diversity of paths inherent tointernet to choose the best path for routing traffic in real-time.This type of optimization is particularly useful for corporatenetworks with multiple ISP links and which hardly have anycontrol over the routes selected by intermediate networkproviders (internet is a distributed network system and no netis directly connected to the rest).

RouteScience was a pioneer in the field of path opti-mization and José Miguel Pulido is co-author of a number offundamental patents for this technology. Path optimizationtechnology has been extensively adopted, forming an integralpart of such networks of multiple content and service provi-ders as Google, Etrade, Microsoft and IBM, all of them usingRouteScience products. At present, the majority of manufac-turers of networking equipment, i.e. tools for creating andmanaging networks, offer it as part of their products.

RouteScience Technologies was created in early 2000and acquired in late 2004 by the multinational, Avaya, one ofthe world leaders in the field of IP voice communications. Ofthe more than five years that José Miguel Pulido has beenworking with RouteScience/Avaya, he has spent the pastthree working remotely from Barcelona.

Since he returned to Barcelona in the summer of 2002,he has also worked on several other projects, namely: he hascollaborated with Professor Jorge García-Vidal in carrying outprojects on wireless network environments for communicationbased on IEEE 802 technologies; Trafficnet, a metropolitan net-work providing traffic and road safety management services andfunded by the Barcelona City Council; and Cattlenet, a networkfor locating livestock on the range, in collaboration withProfessor Isabel García of the Universidad de Extremadura.

Finally, in conjunction with Jorge García-Vidal, andLuisa Alemany (ESADE), he has created an inter-institutioncourse given jointly by IESE/ESADE/UPC to evaluate the via-bility of technological innovation opportunities. This course isbased on one offered at the Stanford Graduate School ofBusiness, and the pilot course is being given now, during the2005-2006 academic year. •José Miguel PulidoTelecommunications Engineering Degree, UPC 1995Balsells-Generalitat de Catalunya Postgraduate Fellow, 1996He currently works in the private sector

Development of Applications with Micro andNanotechnology for Designing Intelligent Trains

T he study and creation of MEMS inertial sensor technolo-gy and its application to public transportation systems

has been made possible thanks to the efforts of a researchteam participating in the California-Catalonia EngineeringProgram and the Balsells-Generalitat de Catalunya Fellow-ship Program. Working at the University of California, theydedicate research to the design, modeling, simulation andcharacterization of inertial and optical microsensors in theproject Sensor Network Based on Incorporated MEMS forthe Safety and Convenience of Public Transport Systems.

Over the past few years, microsystem technology, orMEMS (Micro-Electro-Mechanical Systems), has been greatlyboosted and is one of the markets that has grown the most.The final goal of research is to obtain products with improvedperformance and safety, as well as lower environmentalimpact, and it is precisely the combination of these aspectsand the low cost that have led to the use of MEMS.

Innovation in transportation technologies is not asimple process. Railroad cars and fixed infrastructure aregenerally designed for long life. Their premature replace-ment is rarely profitable, and new technologies must bephysically and operationally compatible with those currentlybeing used and must provide solutions to these problems.MEMS sensors are the most appropriate for such applica-tions in this field.

Since the mid-seventies, microsystems have played avery important role in automotive technology. According to thereport, MEMS in Automotive: Driving Innovation, publishedby In-Stat/MDR in Scottsdale, Arizona, over the next fiveyears, the use of microsystems in automobiles is expected to

double and the number of MEMS will go from an average of5 per car in 2002 to some 9.1 in 2007. In addition, applica-tions such as electronic stability control, occupant detectionor tire pressure monitoring systems can make the profits ofcompanies manufacturing these microdevices go from onebillion dollars in 2002 to nearly 1.5 billion in 2007.The improvements applied to automobiles coupled with sev-eral railways accidents with high mortality rates such as theone in Germany in 1998 or, more recently, the one thatoccurred in the province of Albacete (Spain), stimulated andcontinue to stimulate innovation for accident prevention.

The following are some possible future transportationindustry applications in which MEMS could play a significant role:• Active detection of obstacles and trajectory correction.• Intelligent sensors (sensors incorporating signal detection,processing and analysis).• Sensor networks (combination of a large number of sensorswith computational capacities).• Remote detection of methane and other hazardous gases.• Intelligent suspension systems for sports cars.• Permanent monitoring of railway infrastructures.• Driverless trains for outdoor environments.

The emergence of microtechnology and its incorpora-tion into the market enables these innovations to be applied,especially in the sphere of rail transit.

The technology used in transportation systems is adecisive factor when it comes to defining safety and opera-tion, as well as acceptance by the user. Without the use ofsensors, you could say that transport systems are deaf, dumband blind and, therefore, the aim of the project is to identifyand propose the development of sensors based on micro-technology and adapted to the specific needs of rolling stock.Specifically, MEMS sensors have been studied and develo-ped for railway applications, and the applications of micros-ystems to the problems of train swaying and braking arecurrently being studied. •Jasmina CasalsMechanical Engineering, UPC 2000Balsells-Generalitat de Catalunya Postgraduate Fellow, 2001She is currently a professor at the Universitat Politècnica deCatalunya (UPC), where she continues to do research in thefield of microtechnology and nanotechnology.

First Inertial MicroElectroMechanical Systems (MEMS) Produced in Catalonia

T he production of the first inertial MEMS in Catalonia hasbeen possible thanks to the efforts of researchers involved

in the California-Catalonia Engineering Innovation Program andthe Balsells Fellowship Program. The modern facilities at theUniversity of California, Irvine (UC Irvine) and the center’s expe-rience in the design, modeling and characterization of inertialand optical microsensors have led researchers taking part in theproject to successfully complete these microdevices.

The project Sensor Network Based on IncorporatedMEMS for the Safety and Convenience of Public TransportSystems has been conducted by Dr. Andrei Shkel, director ofthe UC Irvine Microsystems Laboratory, and Dr. JasminaCasals of the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) inTerrassa. Andreu Fargas, of the firm SENER has also takenpart in the project. Fargas and Casals, both former fellows ofthe Balsells-Generalitat de Catalunya Program, have receivedtraining at the microsystems laboratory and are very familiarwith the challenges and advantages of MicroElectroMecha-nical System technology.

This knowledge has enabled them to use the produc-tion facilities at the Centre Nacional de Microelectrònica(CNM) in Catalonia. The production process is based on sili-con-on-insulator (SOI) wafers and provides free mechanicalstructures with a thickness of hundreds of microns using asingle mask process. This feature makes the process particu-larly suitable for inertial MEMS.

These devices are part of a project that aims to propo-se technologies for sensor networks based on MEMS tech-nology that may contribute towards creating transportsystems that offer greater reliability, convenience and safety.Devices include angular and linear accelerometers, gyrosco-pes measuring absolute angle and angular acceleration andother sensors such as low-consumption microswitches. •Jasmina CasalsMechanical Engineer, UPC 2000Balsells-Generalitat de Catalunya Postgraduate Fellow, 2001She is currently lecturing at the Universitat Politècnica deCatalunya

Andreu FargasIndustrial Engineer, UPC 2000Balsells-Generalitat de Catalunya Postgraduate Fellow, 2000He currently works for SENER

Development of a Measuring System Using MIMO for the Study of Reconfigurable Antennae

Franco De FlaviisProfessor, Department of Electrical Engineering and Computer Science at the Henry Samueli School of EngineeringEngineering Innovation Program, 2004 and 2005

I n 2004, the California-Catalunya Engineering Innovation Pro-gram sponsored a project of the research group working with

high-frequency communication systems at the University ofCalifornia at Irvine’s Microwave Laboratory, directed byProfessor Franco De Flaviis. The group’s goal was to carry outthe project, Development of a Measuring System Using MIMOand for the Study of Reconfigurable Antennas in collaborationwith the antennas group of the Departament de Teoria delSenyal i Comunicacions of the Universitat Politècnica deCatalunya, directed by Professor Lluís Jofre. Collaborationbetween the two groups has allowed them to combine the tech-nological capacity in microsystem design of the California labwith the Catalan team’s experience on antennae design andthus generate integrated radiofrequency systems.

There are three parts in the radio interface of a wirelessdigital communication system. One is the antenna, whichreceives or transmits an electromagnetic wave and converts itinto a signal that can be processed by the radiofrequencyhead. This device is the second element and basically con-sists of a microwave circuit that filters, amplifies and trans-forms the high-frequency signal to a lower-frequency signal orvice-versa. Finally, this signal is digitalized and sent to the pro-cessing unit. It is well known that the new requirements for thenext generation of radio interfaces for wireless communicationare very demanding. These interfaces will have to be capableof withstanding a very high transmission capacity, up to 100Mbps, in a great variety of environments, at low cost and withguaranteed quality. A relatively new technology, known asMIMO, and the possibility of using reconfigurable antennascould be the answer. MIMO is an acronym standing forMultiple-Input Multiple-Output and refers to the study of tele-communications with multiple antennae for both receiving andtransmitting, in order to increase the transmission capacityand reliability of wireless communications systems.

The aim of the project was to develop a measuringsystem allowing the study of a new facet of MIMO technologywhich seeks to introduce a certain reconfiguration capacity ofthe radio interface equipment (basically the antenna and itsinput networks) in order to reduce the system’s complexity,manufacturing costs and energy consumption. Traditionally,the implementation of signal processing in a MIMO system isdone digitally via software and a powerful processor.Although communication of optimal quality is achieved, thiscommunication remains complex and costly, and its energyconsumption can be very high. Concretely, this project seeksto individually analise the system and carry out part of the sig-nal processing by reconfiguring the hardware using MEMSswitches. MEMS is the acronym for micro-electro-mechanicalsystems and refers to a research area having to do with nano-technology and the development of more or less complexdevices on a microscopic scale. These switches allow theelectrical properties of the antenna to be modified. At present,research is being done into the advantages and limitations ofthis technology with relation to improving the capacity andquality of communications, the energy consumed and the costof production.

Over the course of the project’s first year, the initialgoals were attained. The MIMO measuring system was deve-loped and we have demonstrated that being able to reconfi-gure the properties of antennas or their input networks canimprove communication and, in some cases, lend it nearlyoptimal quality without having to resort to powerful proces-sors and using only a small control unit. Specifically, an anten-na has been developed that is capable of reconfiguring thepolarisation of its electrical field through MEMS switches. Theantenna has been termed ORIOL (see figure). We have alsostudied how to optimize a MIMO system based on a set ofantennae in different propagation environments. The measu-ring system consists of two robotic mechanical arms wherethe transmitting and receiving antennas are placed, which areremote-controlled by computer. They allow the capacity andquality of communication to be measured in direct visual envi-ronments and in office environments where there is usually nodirect vision between the receiver and transmitter and wherethere is high reflection due to the walls and the objects withinthem. Therefore, this system allows the creation of a repeata-ble measuring environment, and the measurements made areeasily comparable.

The final goal of the program is to develop a technologyor product that could have industrial impact in Catalonia. Thecompanies collaborating on this project are Mier Comuni-caciones, S.A. in Catalonia, and Broadcom Corporation in the

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 58

59

United States. These companies quickly showed an interestin getting involved in this project. Both companies are distin-guished leaders in their respective geographical areas andtheir collaboration has been providential for the developmentof this project, because they have allowed the definition of aconcrete product for a communications system applicationwhich will be carried out during a second year and will be fun-ded by the extension of the technological innovation programinto the 2005-2006 academic year. •

Automatic Creation of Virtualized Environments

Falko KuesterAssistant professor, Department of Electrical Engineeringand Computer Science Director, Calit2 Center of Gravity at the Henry SamueliSchool of EngineeringProject carried out in the framework of the EngineeringInnovation Program, 2004

A lthough Information Technology (IT) plays no role in triggering natural disasters, it has a prominent role in antic-

ipating, detecting and monitoring them, resulting in minimizedloss of life, injuries and secondary damage. Public safety issuesare becoming increasingly important for governments in ourmodern society, and recent events, such as earthquakes and ter-rorist attacks, clearly demonstrate the societal and economicalimpact stemming from the limitations and uncertainty within thecurrently deployed emergency response systems.

Hazards are generally studied in the context of the envi-ronment that they occur in and the direct impacts on humanswithin these spaces. Therefore, it is important to properlymodel human response while also considering biomechanicalconstraints; offering new approaches to risk analysis, identifi-cation and mitigation are urgently needed.

The research project Automatic Creation of VirtualizedEnvironments presents a new data visualization and simula-tion platform that will facilitate risk detection, emergency res-ponse and assessment in hazardous situations. This projectwas supported by the Engineering Innovation Program in its2004 edition, involving academia and industries located inboth California and Catalonia. This collaboration broughttogether the California Institute for Telecommunications andInformation Technology (Calit2) Center of GRAVITY (Grap-hics, Visualization and Imaging Technology) at the Universityof California, Irvine, the Departament de Tecnologies Audio-visuals at Escola d’Enginyeria de La Salle in Barcelona, Digi-tal Legends Entertainment, and Panoptic.

As a result, using virtual environments, the platformprovides a framework to a) analyze the data acquired by exis-ting sensor networks installed in critical infrastructures, b)capture and animate avatars populating the scene to enhan-ce the virtual experience, and c) recreate and simulate hazar-dous situations aiming at the design and evaluation of newstrategies for emergency management and response. Althoughthe initial research focus is on algorithms and techniques inthe field of hazard detection and prevention using path plan-ning, the results can also be applied to diverse fields such asmedia contents development, cultural heritage, e-learning, tele-conferencing, animation and video gaming.

Calit2 at the University of California, Irvine, served asthe testbed for the development of the first prototype system.This institute provides faculty, students, visiting scholars, andindustrial partners with an IT-enabled environment to conductresearch in communications and information technologiesand their social implications and is one of the most heavily ins-trumented buildings in the nation. Sensors are deployed tomonitor ground and building movements, changes in environ-mental conditions as well as a massive camera network.

The developed open visualization platform supportsthe study of risk assessment and mitigation plans and provi-des a harness for algorithms research, integration and tes-ting, which allow researchers to evaluate, and compare dif-ferent risk mitigation techniques. The platform is designed tobe scalable and highly reconfigurable via script files, allo-wing for the direct comparison of different scenarios. Themotion path planning behavior can be reconfigured to han-dle different sets of considerations such as avatars adoptinga leadership role, distance to alarm sources and hazardousareas.

The analysis of simulation results enables risks mitiga-tion, through redesign of the environment. Some examplesinclude deficiently monitored zones that can be modifiedusing a different sensor placement, additional emergency exitpaths can be identified to facilitate evacuation of crowdedareas, and redistribution of hazardous areas such that they donot interfere with the main evacuation corridors.

Avatars are used within this virtual environment to bet-ter articulate the response of humans within the space.Biomechanical constraints can be modeled on a per avatarbasis, and are crucial for the avatar intention generator to

faithfully recreate multiple avatar reactions to different emer-gency situations. Avatars do not necessarily react in a logicalmanner to a disaster, and in very severe scenarios tend topanic, grouping themselves and becoming indecisive. Usingthese simulations, first responder crews can evaluate and pre-dict possible bottleneck locations where, for example, furnitu-re can obstruct evacuation. Non-planned situations can arisefrom this analysis, facilitating the evaluation and design of fall-back plans.

Professors Falko Kuester (UC Irvine), Oscar García (LaSalle) and Gabriel Fernàndez (La Salle); Dr Maria Cruz Villa(UC Irvine); and student Andrés Fernández (La Salle) compo-se the research team developing this project. •

Garage Rules

Jordi Ros Advanced Telecommunications EngineerBalsells-Generalitat de Catalunya Program Fellow, 1998

W hy has the United States consistently enjoyed a devel-opment level higher than any other country during the

course of contemporary history? Economists are probably thespecialists who have studied this matter most exhaustively1

,

though it is not exclusive to their field. As they well know, it isan issue with multiple dimensions, spanning areas beyondeconomy, such as the social, cultural, historical and geogra-phical spheres, among others.

In this context, one of the sources of American growthcan be found in start-ups, a term used to define small com-panies often created to develop advanced technology. Due totheir weight in American economy2, the sociocultural study ofthese companies—as if it were a small ecosystem—can help usshed some light on the matter.

The modern concept of start-up is often considered tohave originated in Palo Alto, California, in 1939, when Hewlettand Packard worked in a garage to create the first product ofwhat would later become the Hewlett-Packard Company. Sincethen, various technological booms have made California an incu-bator state for start-ups, which are organizations with their ownpersonality. There are a series of features that make start-upsunique workplaces.

Enterprising engineers who teach by example

The search for new problems and consequently new, eco-nomically superior, solutions is a daily constant in the life of anengineer in the United States. For Americans it is a culturallyaccepted and appreciated fact that many engineers, both atuniversities and in industry, attend evening meetings in searchof ideas that may one day allow them to found their own start-up. This type of engineer is enterprising, visionary and takesadvantage of opportunities, as well as having a good under-standing of the market. But at the same time, there is also atype of entrepreneur with the characteristics of an engineer,with a will to work, if necessary, on tasks at the lowest level.These are entrepreneurs who have forged a business whileteaching by example.

Respect for a multicultural environment

The phenomenon of immigration affects the majority of devel-oped countries, but few have managed to take advantage ofthis synergy as well as Americans have. From the viewpoint ofstart-ups, multiculturalism leads to the phenomenon of knowl-edge transfer, or spillover effect. This term refers to the bene-fits obtained when a group of people share their ideas to reacha common goal. Uniting minds of different origins has proven tobe a very powerful tool in breaking with the contemporary prem-ises standing in the way of revolutionary theories.

Attitude

Having the right attitude is a necessary condition that canalso be decisive for the success of a project. For instance, adeficit of certain resources can be offset by an excellent atti-tude (in Taiwan, the lack of natural resources was met with astrong attitude of hard work which allowed it to develop oneof the most important semiconductor industries in the world inthe 1980s). Similarly, there are a series of values and atti-tudes that are determining factors for a start-up to functionproperly. Known as garage rules, these values include hon-esty, camaraderie, the will to better oneself, the will to shareknowledge and the will to contribute.

Sharing resources to reach a common goal

In order for the company to compete, its resources must be inkeeping with its goals. For instance, stock option (i.e. the rightto purchase company shares at a specified price) is a mech-anism through which start-ups gain the engagement of their

workers, as it allows them the possibility of directly reapingthe fruit of their own work. Another example is the high degreeof intellectual property protection that Americans have, with awhole legal and judicial system behind it, and this incentivis-es those who invent new technologies.

The author, Miguel Ángel Asturias, explained this wellwhen referring to the practical policies of American entrepre-neurs: Mientras a nosotros se nos achican los pies, a ustedesles van creciendo... Nosotros no estamos en la tierra. Para quéqueremos pies? (El Papa Verde).3 Dreams won’t come true justby dreaming; in addition to being visionaries, we must be prepa-red to keep our feet on the ground to make our dreams a reality.From this perspective, the California model teaches us that thereare a series of team policies that can help foster innovation anddevelopment among the entire population. •1. R. Roll, J. Talbott, Why Many Developing Countries JustAren’t, 2002.2. From 1926 to 1999, the stock market value of start-upsgrew 17.6%, which was higher than the growth of large com-panies, amounting to 13.3%—see table. Source: B. G. Malkiel,A Random Walk Down Wall Street, 1996.3. «While our feet get smaller, yours get bigger... We are notstanding on the ground. What do we need feet for?»—excerptfrom El Papa Verde (The Green Pope).

California-Catalonia Alliance for MiniaturizationScience and Engineering

Roger RangelPrincipal researcherDirector, California-Catalonia Programs at UC IrvineProfessor and Chair, Department of Mechanical and Aerospace Engineering at the Henry Samueli School of Engineering

U nder the sponsorship of the US National Science Foun-dation (NSF), 2005 marks the beginning of a new path

breaking collaboration between California and Catalonia. TheCalifornia-Catalonia Alliance for Miniaturization Science andEngineering brings together a team of experts from the depar-tments of Mechanical and Aerospace Engineering, Biomedi-cal Engineering, and Chemistry at UC Irvine, from the LawrenceBerkeley Laboratory (LBL) and from Catalonia, including mem-bers from Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Univer-sitat de Barcelona (UB), Universitat Autònoma de Barcelona(UAB), as well as Institut de Bioenginyeria de Catalunya(IBEC), Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), InstitutCatalà de Nanotecnologia (ICN), and Institut de Ciència deMaterials de Barcelona (ICMAB).

Integrated miniature systems require a strong cross-disciplinary approach, a willingness to pursue new, non-tradi-tional manufacturing techniques, and full understanding of thetotal needs of the technology. Whereas Micro-Electrical-Mechanical Systems (MEMS) can be quite successful usingonly semiconductor based technologies and developed onlyby electrical engineers, integrated miniaturization requiresmore. Researchers from many fields must come together andwork in unison to understand the total system requirements.Several different technologies must be developed and broughttogether, and a holistic approach to the system, from materialsand characterization to final packaging must be included in thedevelopment design. This process can be called engineeringthe microworld. The challenges of integrated microsystems aremany, and important fundamental technologies must be develo-ped before the field can reach its potential.

The UCI Integrated Nanosystems Research Facility(INRF) promotes research and develops technology for inte-grated nanosystems, targeting areas such as biomedical,communication and networking technologies. Integratedminiaturization is a new field of research, similar in nature toMEMS research, but with a different emphasis. MEMS tech-nology uses semiconductor techniques to build microscopicmechanical devices in silicon or similar materials; typical devi-ces are pressure transducers and accelerometers. Integratedminiaturization takes MEMS technology and integrates it withmicro-scale technologies from biology, chemistry, photonicsand other fields to produce hybrid integrated systems. Thistechnology allows a much larger assortment of devices to bedeveloped for broader applications. Industries such as lifeand health sciences, environmental sciences, and chemicalsciences can benefit from such technology. Example devicesmight be a self analyzing biological assay on a chip, a selfpowered, communicating remote sensor, or a micro chemicalfactory. The INRF provides the means for developing and inte-grating many micro- and nano-scale technologies. INRFallows the study of issues such as the integration of differentmaterials and processes, the development of new microma-chining techniques, and the characterizations of microscaledevices. For example, one recent advance at INRF has beenthe development of techniques for microfabricating plastic

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 59

60

devices. Plastic microdevices are more suitable for biologi-cal and medical applications, can be used for more effecti-ve micropackage design, and allow for the development ofcheaper, disposable devices. Work is underway to integra-te this technology with silicon based processes to producemore functional biochemical-electrical-mechanical-opticalsystems for applications such as fiber optics communica-tions switching, combinatorial chemistry, and total analysisbiochemical chips.

Several indicators point to the strength of Catalonia asour partner in this alliance. The Spanish government has pled-ged to at least double its R&D budget and the Catalangovernment has traditionally invested more heavily in R&Dthan the average Spanish expenditure. Over the last fewyears, the average GDP growth in Catalonia has been largerthan in the European Union. For example, in 2001, theCatalan GDP was about 125 billion euros, equivalent to thatof Finland, and the GDP per capita is similar to the one for theUK. Today, the Catalan GDP accounts for almost 20% of theSpanish productivity despite accounting for only 15% of thepopulation. The Parc Científic de Barcelona, where one of ourpartner institutions (IBEC) is located, is an excellence center forbiomedical research and nanobioengineering, containing 5,000square meters of state-of-the-art scientific infrastructure. It hasproduced approximately 20 spin-off companies in the biotech-nology, pharmaceutical, and chemical sectors.

In our existing collaborations between Catalonia andCalifornia, the flow of students, researchers and faculty mem-bers has been primarily in the Catalonia-to-California direc-tion. Catalonia is known for producing world-class engineersand we have witnessed this through our existing programs.There are also commitments of the region to continue toinvest heavily in small-scale technologies as well as in biome-dical research. Exposing young faculty and researchers aswell as our graduate and undergraduate students fromCalifornia to that environment will be of great benefit to ourstudents, our state, and the nation in terms of building a glo-bally engaged science and engineering workforce. The pro-posed alliance will take the currently successful but limitedpartnership to a new level of focused collaboration in the vitalfield of small-scale science and engineering.

The proposed program will encompass two distinct butrelated areas: one in the engineering of micro-electro-mechani-cal systems (MEMS, with direct applications in biotechnologyand biomedical engineering) and another in the science of nano-technology, exploring the fundamental aspects of materialsscience, physics, and chemistry that support it. The MEMS effortwill combine the expertise of our Mechanical and AerospaceEngineering and Biomedical Engineering departments with thatof the Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) and theCentre Nacional de Microelectrònica (CNM), a Spanish researchinstitute with a nucleus located in Catalonia on the UniversitatAutònoma de Barcelona campus. The Nanotechnology effortwill incorporate the joint effort of our Chemistry Department(Hemminger), the Materials Science Division of the LawrenceBerkeley Laboratory at UC Berkeley (Salmeron) with the InstitutCatalà de Nanotecnologia (ICN) and the Institut de Ciència deMaterials de Barcelona (ICMAB).

Complementary research activities in these two cate-gories are as follows, indicating in parentheses where theexpertise lies at the various partner institutions:

MEMS (with applications in biotechnology and biomedical engineering)

• Inertial MEMS (gyroscopes and accelerometers) (UCI, CNM) • Design and fabrication of micro-devices for nerve electro-stim-ulation (UCI, CNM, IBEC)• Optical MEMS (tunable filters, diagnostic devices, and sensorswith embedded optical detection) (UCI, IBEC)• MEMS utilizing polymers as structural material (UCI, CNM,IBEC); Materials and Sensors for Harsh Environment (UCI, CNM)• Polymer actuators for responsive drug delivery (UCI, IBEC,ICMAB)• CD (compact disc) based microfluidics for molecular diagnos-tics (UCI, CNM, IBEC)• Electro-active DNA arrays for molecular diagnostics (UCI, IBEC)

Nanoscience and nanotechnology

• Thin film magnetism (LBL, ICN, ICMAB)• Synthesis and applications of nanoparticles (UCI, LBL, ICN,ICMAB)• Theoretical and experimental studies of surfaces and inter-faces (UCI, LBL, ICN, ICMAB)• Atomic and molecular manipulation (UCI, LBL, ICN)• Nanowire growth and directionality (Si, Ni and C) for nano-electronics and nano-sensors (UCI, LBL, ICMAB, CNM, ICN)• Nanopatterning of Surfaces (UCI, ICMAB); self assembledgrowth, including programmed self assembly (UCI, LBL,ICMAB, ICN)

The research, as well as the educational activities, willbe developed around grand challenges where complemen-tary expertise on both sides of the alliance exists. In this fas-hion, students will be exposed to the two research perspecti-ves and develop a capability to integrate knowledge frominternational sources. Several activities, where the comple-mentary strength is the strongest, have been chosen to com-mence during the first and second years of the alliance. Otheractivities would be started later as the complementary exper-tise develops further.

One example of the grand challenges led byProfessor Andrei Shkel involves a conceptual model of atotally implantable vestibular prosthesis utilizing MEMSgyroscopes and accelerometers. The unit will sense, extract,convert, and transmit six-dimensional motion informationdirectly to the brain for people who have lost vestibularfunctions. The implant is based on three axes microsizegyroscopes and accelerometers integrated alongside withsignal conditioning electronics.

Another grand challenge led by Professor Marc Madouinvolves the development of a smart pill which brings advan-ces in telemetry, pattern recognition, biocompatibility, micro-fluidics, genetically engineered sensor molecules and immu-nology together. The smart pill involves an implantable devicethat is capable of sensing and, if desired, delivers a drug.Subcutaneous implantation of small cylinders is already com-mon as an outpatient procedure and only requires local anes-thesia. The implantable sensors monitor markers electroche-mically and the transmission of signals through the skin of thepatient is performed telemetrically. The sensors are based ongenetically engineered enzymes, proteins or nucleic acidswith an electro-active probe that generates a signal in res-ponse to a target molecule. The magnitude of the signal isprocessed by control electronics and triggers, if needed, theopening of smart microvalves to release an appropriate doseof drug from micro-chambers.

The American graduate students will conduct signifi-cant portions of their research at the partner Catalan institu-tions, mainly at the research centers associated with thiseffort (CNM, IBEC, ICMAB, and ICN). Such students willtypically have at least two major advisors, one based inCalifornia and another in Catalonia. Global integration of re-search and education will take place in the form of a mini-symposium to be conducted annually in Barcelona in themonth of September, when all US participants scheduled tospend time in Barcelona will coincide there. The mini-sympo-sium will include lecture series by the senior members of thealliance from both the US and Catalonia; workshops andpanel presentations, where the research community at largewill be invited to participate, and student presentations in theform of both oral and poster formats. Since the US studentswill be in Barcelona in the months prior to the mini-sympo-sium, they will be required to play a major role in the organi-zation of the various symposium activities, under the supervi-sion of the senior Catalan members of the alliance and withthe support of the administrations indicated earlier. The firstmini-symposium of the California-Catalonia Alliance on Microand Nanotechnology Science and Engineering will take placein September of 2006. It will be part of MNE-2006 to be heldin Barcelona, organized and hosted by CNM, one of our part-ner institutions. •

Unknown. 18..?

GASPAR DE PORTOLÀ PROGRAM

The Gaspar de Portolà Catalonian Studies Program:Twenty Years of Collaboration with the University ofCalifornia

Àngela BàguenaHead of the R&D Planning and Management UnitDirection General of Research

I n Catalonia the University of California system has alwaysbeen considered a benchmark of excellence, and thus, in

1986, the first agreement between the Generalitat de Cata-lunya and the University of California was signed to foster andconsolidate academic and scientific relations between pro-fessors and researchers from Catalonia and California. Byvirtue of this agreement, signed by the president of theGeneralitat, the Gaspar de Portolà Catalonian Studies Pro-gram was created at Berkeley. Various specific agreementsfor developing the program, valid until 1997, were subse-quently signed.

During the first ten years, the program was managedby its director and the International and Area Studies office atBerkeley. The first stage of the program featured a wide arrayof cultural activities—from conferences and film screenings toa symposium at the North American Catalan Society—thathelped to establish Catalonia’s presence at the Californiancampus. Numerous visits and sojourns were also organizedfor Catalan professors and researchers at the University ofCalifornia (Table 1).

In 1995, a new framework agreement was signed withthe regents of the University of California to reinforce the tiesbetween California and Catalonia in academic, scientific, tech-nological, and economic fields. The new agreement appointed acoordinator in charge of relations between the Generalitat deCatalunya and the University of California, which currently hasten campuses: Berkeley, Davis, Irvine, Los Angeles, Merced,Riverside, San Diego, San Francisco, Santa Barbara andSanta Cruz.

Finally, in 1998 a new agreement was signed thatencompassed the former two and aimed to ensure the con-tinuity of the Gaspar de Portolà Catalonian StudiesProgram while fostering academic and scientific collabora-tions and exchanges of professors and researchersbetween all campuses of the University of California andthe universities of Catalonia, IRTA and the public health net-work through the Agència d’Avaluació de Tecnologia i Re-cerca Mèdiques.

One of the main activities of the Program is the annualfellowships and grants call for offers:• Fellowships for professors working at Catalonia’s public uni-versities, IRTA and public health network researchers holdinga PhD to undertake four to ten-month sojourns at one of theUniversity of California campuses (BGP). • Grants for Catalan researchers to undertake collaborationactivities with University of California research groups (AGP)(Table 2).

Other activities are visits, conferences and stays forUniversity of California professors in Catalonia, twice a year,jointly funded by the Direcció General de Recerca and theCatalan institutions hosting the professors (Table 3).

It has been twenty years since the first agreement wassigned and the collaboration initiatives that have taken placehave facilitated a significant number of interactions amongresearchers from Catalonia and California in a wide range ofscientific fields.

The following articles reveal the experiences of Catalanprofessors and researchers who have been awarded fellows-hips and grants by the Direcció General de Recerca, oftenleading to scientific ties and ongoing collaborations that gobeyond the initial stay at one of the University of Californiacampuses.

We have also compiled the experiences of threeCalifornian professors who have visited Catalan universities,as well as the experiences of their Catalan hosts. The articlesreveal their thoughts on what these visits have meant to themand their institutions.

Challenges for the future include bettering the imple-mentation of these programs, disseminating them as much aspossible and awarding them, with the maximum flexibility, toprogressively increase the number of visits from Californianprofessors to Catalan universities. Another goal is to increaseboth the number of stays by Catalan researchers to theUniversity of California and collaboration activities betweenresearch groups.

At the new Secretaria d’Universitats i Recerca we areworking for the university and scientific communities of Californiaand Catalonia to become more familiar with one another and toparticipate in all of these collaboration programs. •

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 60

61

Vision from the University of California, Berkeley

Robert J. BirgeneauChancellor, University of California, Berkeley

I t gives me great pleasure to congratulate the Generalitatde Catalunya on the publication focusing on California-

Catalonia academic and scientific relationships. The Universityof California, Berkeley has been especially fortunate to be homeof the Gaspar de Portolà Catalonian Studies Program. The pro-gram has facilitated a vibrant interaction between our two sisterregion/states through the exchange of scholars in all fields ofresearch from all campuses of the University of California. Ourstudents, and indeed, our community at large, have benefitedfrom learning about the rich cultural heritage of Catalonia and itsimportance to the history of California. Today, twenty years afterthe first agreement was signed, we continue to build and extendour relationship using our special sisterhood to work togetherwith Catalonian institutions of higher learning to contribute ourworld-leading scholarship to understanding and solving majorissues facing mankind. We look forward to continuing to growour special relationship and friendship with Catalonia. •

Vision from the International and Area Studies

John LieDean, International and Area StudiesUniversity of California, Berkeley

T he University of California, Berkeley, is unparalleled in itsglobal coverage. Berkeley’s division of International and

Area Studies houses research centers specializing in regionsthroughout the world. Simultaneously, academic units covermany of the major world languages, religions, and cultures.I am pleased to report that we have particular and longstand-ing strengths in Iberian studies in general and Catalonianstudies in particular. The Department of Spanish and Por-tuguese teaches the languages and literatures of the IberianPeninsula, as well as its national, regional, and diasporic his-tories and cultures. The Spanish Studies Program is an inter-disciplinary endeavor that spans everything from the GoldenAge Literature to contemporary politics. It is in these globaland regional contexts that I am especially proud to house theGaspar de Portolà Catalonian Studies Program.

Consider the list of Berkeley faculty members withserious research interests in or personal ties to Spain: MiltonAzevedo, Emilie Bergmann, Dru Dougherty, Richard Herr,Ignacio Navarrete, Jesús Rodriguez-Velasco, and manyothers. Catalonia in particular is dear to the heart of many ofmy colleagues. The redoubtable social theorist Manuel Cas-tells long taught in Sociology and City and Regional Planningat Berkeley. The great viola da gamba virtuoso and conductorJordi Savall regularly visits Berkeley to perform himself or toconduct the Philharmonia Baroque Orchestra. Beyond theseindividual connections and presences lies the Gaspar de PortolàProgram, which is one of the most successful efforts to introdu-ce interested but underinformed faculty members to the charmsand wonders of Catalonian life.

In recent years, we have sent ninety-one faculty mem-bers from the nine active UC campuses to Barcelona on theGaspar de Portolà Faculty Exchange program. These scholarshave conducted research in a wide range of fields and havedelivered lectures on a great variety of topics, including publichealth, public services and medicine, agriculture and naturalresources, earth and planetary sciences, engineering (electri-cal engineering, mechanical engineering, computer science,nuclear engineering, and civil engineering), anthropology,economics, history, visual arts, sociology, environmentalscience, psychology, biological sciences, education linguis-tics, physics, political science, and mathematics.

I am very hopeful that the Gaspar de Portolà Programwill continue to be the heart of Berkeley’s wide-ranging inte-rests in all things Catalonian and Iberian. I look forward toanother exciting decade of important academic, cultural, andartistic exchange between California and Catalonia. •

Some Examples of Collaboration between CatalanProfessors and the University of California

Field of Economics

Guillem López i CasasnovasProfessor, Departament d’Economia i EmpresaCentre de Recerca en Economia i SalutUniversitat Pompeu Fabra

Recipient of a Gaspar de Portolà Grant, 1999Collaboration with the University of California, Berkeley

T his text explains the old adage: «there’s many a slip twixtcup and lip» in a sphere that seems to form part of univer-

sity liturgy rather than real and effective academic collaboration.A bit of history: When several professors at the Graduate

School of Public Health and the School of Public Policy of theUniversity of California in Berkeley contacted me, I had mixedfeelings. On the one hand, I was honored that the internatio-nalization efforts comprising the strategy of the Centre de Re-cerca en Economia i Salut of the Universitat Pompeu Fabra(UPF) were bearing fruit. We were being called due to the valueof research carried out and not because of accommodating per-sonal contacts, as they did not know us. On the other hand, I feltthreatened by a dark cloud of reports that would complicate mybusy agenda even more.

Four years since the first meeting, I am pleased to bearwitness to our achievements; in particular, the development ofan educational project that will reach its third edition thisyear—an Executive Program in Advanced Health Policy Lea-dership Forum, a significantly consolidated international initia-tive—as well as the preparation of several previously definedjoint research projects.

First of all, I would like to explain how the alliance arosein the framework of the Gaspar de Portolà Catalonian StudiesProgram and what the keys to our success were.

Let’s start with the obvious: initially, through the Program,a group of professors from the Universitat Pompeu Fabra(UPF), the Universitat de Barcelona (UB) and UC Berkeleyheld two week-long meetings, one in Barcelona and the otherin San Francisco, five professors per delegation traveling ineach case. We knew one another through the articles we hadpublished: Richard Scheffler, Tei Wei-Hu, Thomas Rundall,Joan Bloom and Paul Gertler, and the group rom Barcelona.

With the aim of ascertaining the main teaching andresearch lines, we held a series of meetings in situ with theseindividuals and other distinguished members of our respectiveschools and departments. The contents of the respectiveteaching fields and the research projects underway were dis-cussed and the interest of opening a communications chan-nel between both parties that would not only foster exchangesof pedagogical proposals, but also the possibility of launchingjoint research projects, became patent.

Academic events were organized allowing both dele-gations to explain to the students and professors present themain challenges facing healthcare policy on both sides of theAtlantic in the context of the International Master’s Programoffered by UC Berkeley and the UPF Master’s in HealthEconomics and Healthcare Management (Institut d’EducacióContínua, IDEC) in Barcelona, as well as a four-hour seminarwhere each member of the delegations presented the resultsof some of their latest research projects.

In December 2001, the latest official meeting was heldin Berkeley to jointly decide how to lend continuity to thesefledging relations. The meeting was attended, among others,by Gail Stern, Executive Director of the Vice-Rectorate forInternational Relations; Zak Sabry, Dean of the School ofPublic Health; Richard Scheffler, head of postdoctoral pro-grams in health policy under the auspices of the Robert WoodJohnson Foundation; Thomas Rundall, Director of the Centerfor Health Management Research; and Hadidjah Rivera,Project Coordinator for the School of Public Health, all ofthem from the University of California, Berkeley, as well asCatalan representatives, including myself as the UPF’s Vice-Rector for Institutional and International Relations andDirector of the Centre de Recerca i Salut (CRES).

The main proposals discussed for lending continuity tothe collaboration initiated between the two Catalan universi-ties and the University of California, Berkeley, were as follows:

1. Exchange of Postgraduate Students

An agreement allowing a two-directional flow of postgraduatestudents between the University of California in Berkeley andthe two Catalan universities in question. Students eligible forthe exchange program would be those enrolled in a Master’sor Doctoral Program relating to health economy and health-care policy and management at any of the three universities.With regard to Catalan students, the agreement would allowthem to take some of the courses offered at UC Berkeleywithout incurring additional expenses (they would only berequired to pay the fees established by UPF or UB). TheCalifornia delegates were interested in the fact that the agree-ment would allow their students to carry out internships atCatalan healthcare organisms or companies.

2. Exchange of Professors and Creation of Frameworksfor Joint Research

All of those present showed an interest in continuing occa-sional exchanges of professors on both sides of the Atlantic.These exchanges should serve to promote joint research proj-ects. Projects established as preferential would be those

relating to the analysis of private insurance demand inCatalonia and Spain and those relating to organizational mat-ters consistent with a capitative payment system. This modelwas being developed experimentally in Catalonia and wasconsidered to be one of the most innovative organizationalreforms in California. Any postdoctoral students from eitherregion who were interested could also be included as part ofthe joint research agreements.

3. International Program for Executive Training

Those present showed an interest in creating a joint programin which the three universities in question would participate,along with other institutions in the US and Europe (ColumbiaUniversity in New York, and the London School of Economicsand University of York in the United Kingdom). The aim of theprogram would be to train top executives on health policy andmanagement. The new program could partially involve dis-tance learning and degrees would be awarded jointly bythose universities having decided to participate. Those pres-ent agreed to study the project’s viability. Professor Pere Ibernand I would be in charge of preliminary work on behalf of theCatalan universities, and Richard Scheffler and SteveShortell, current Dean of the School of Public Health, onbehalf of the American universities.

4. Outcomes

The first proposal, regarding student mobility, is still pending,though some asystematic exchanges do take place. Insofar asthe second proposal, Professor Scheffler’s sabbatical in2002, when he spent six months at the UPF, lent continuity tojoint projects. This continuity was also facilitated by theInternational Health Economics Association World Congress,held in San Francisco in 2003 and chaired by Dr. Scheffler,and the following edition held at the UPF in Barcelona in2005 and organized by the Centre de Recerca en Economiai Salut (CRES). Both events reinforced ties.

However, the third proposed sphere of cooperationhas proven to be the most productive. It has led to the cre-ation of a program that has reached its third edition and con-sists of a week of training on each continent, namely at SanFrancisco-Berkeley and Barcelona. The Program is taught byexpert faculty (whereby Europe and the United States are theframes of reference) and has participants from a multitude ofcountries: Korea, Thailand, Germany, Canada, the UnitedKingdom, the United States and Spain, including Catalonia inparticular (the Servei Català de la Salut and the InstitutCatalà de la Salut, for instance, sent two distinguished exe-cutives), as well as the Baltic Republics, among others. It hasa well-defined, well-prepared sylabus, takes place using anoriginal format, provides materials on-line (both pre-readingsand materials expanding upon teaching content) and thesissimilar to those of business schools, study of real cases orproblems on the ellaboration of policy making. The GatesFoundation has recently become an outstanding sponsorallowing the participation of representatives from developingcountries. •

Field of Psychology

Antoni Andrés i PueyoChair, Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament PsicològicFacultat de PsicologiaUniversitat de Barcelona (UB)

Gaspar de Portolà Fellow, 2002Period at the University of California, San Diego

T he discovery of electroencephalography and the elec-troencephalogram (EEG) during the 1930s sparked a

great deal of interest among human psychology scholars.EEG was becoming a promising method for discovering thenature of the mental processes occurring in the human brain.Now that Neuroscience has become a successful disciplinethat regularly contributes new and exciting discoveries withhigh levels of scientific recognition, I would like to brieflyreview what happened over the course of the past seventyyears since that promising field sprung up. Progress in knowl-edge of cerebral functions, the availability of electrophysio-logical and magnetic recording methods, as well as advancesin computerized mathematical calculation of recorded brainwaves facilitated very rapid progress from the complex earlyelectroencephalogram images to today’s extremely hightemporal and spatial resolution images (both fixed anddynamic) offered by such neuroimaging technologies asFunctional Magnetic Resonance or Positron Emission Tomo-graphy Imaging. This progress has encouraged many neu-rologists, psychiatrists and psychologists to delve into the

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 61

62

knowledge of the cerebral foundations of both normal andpathological mental activity. A fundamental role in this pro-gress was played by the contributions of the so-calledevoked cerebral potential methods and especially those act-ing in an endogenous manner, namely, Event Related Poten-tials (ERP). These ERP managed to unite two researchfields that had initially been separate—the electrophysiologi-cal study of cerebral activity and the experimental study ofcognitive processes and operations.

The cross-fertilization of both fields engendered the so-called cognitive psychophysiology, which can to a greatextent be considered the embryo of current cognitive neuros-cience. These changes occurred over the course of only a fewyears and were begun thanks to the work of such pioneers asD.B. Lindsley, S. Hillyard, E. Callaway and E. Donchin, amonga great many others, who developed the techniques of evokedcerebral potentials associated with cognitive operations. Thekey to their contributions, which continue to form the metho-dological core that has allowed progress in cognitive neuros-cience, was simultaneously carrying out electroencephalogra-phic recordings on a subject while the individual was carryingout a psychological task in the same experimental session.The synchronization of the EEG recording and the duration ofthe mental operation required for the experiment (usually eva-luated in time of performance) allowed the various compo-nents of evoked cerebral potentials to be associated withspecific cognitive operations. In this context, the famousP300 wave was discovered, as well as the CNV and later, theMNN and the N400, among many others. For the first time,scientists had managed to observe changes in cerebral acti-vity associated with specific mental operations. Once thismilestone had been achieved, image-recording technologyapplied to cerebral activity allowed more detailed knowledgeto be gained on the origins and scope of these evoked cere-bral activities for cognitive operations.

Of particular importance in this crucial step, which wehave only briefly touched upon, were the studies that theabove-stated researchers carried out at the University ofCalifornia. These studies were begun by D. B. Lindsley atUniversity of California, Los Angeles (UCLA), in the late1960s and were continued at many other important laborato-ries located at UC San Diego, Irvine, Davis, etc. Even today,many of the world’s leading researchers continue to carry outstudies at UC on evoked cerebral potentials associated withpsychological processes.

One of these distinguished researchers in the field ofevoked cerebral potentials is John Polich, who was my tutorduring my stay at the University of California, San Diego, overthe course of the first semester of 2003. John Polich is asenior researcher, originally from California, who studied underE. Donchin, one of the leading experts on ERP and currentlyprofessor emeritus at the University of Illinois in Urbana-Champaign. John Polich heads an electrophysiological labora-tory specializing exclusively in ERPs at The Scripps ResearchInstitute near San Diego, in the framework of this importantscientific institution’s neuropharmacology laboratories.

I went to UCSD for two reasons: on the one hand, toupgrade my knowledge of technical procedures for ERPrecording and analysis; and on the other hand, to develop aprocedure to evaluate the cognitive components of humanimpulse using this methodology.

The experience was highly satisfactory, because, inaddition to the warm welcome and cordiality I encountered atthe laboratory, manned by an enthusiastic team of young rese-archers, the freedom of action and the resources existingthere facilitate learning and refreshment, not only of knowled-ge, but of an attitude conducive to research.

My stay, partially funded by the Gaspar de PortolàFellowship Program, was part of my first sabbatical year awayfrom the UB. I already knew Dr. Polich, as we had met atvarious congresses, we are members of the same scientificsociety and some years ago we invited him to our Departmentin Barcelona.

After my stay in California, now that some time has pas-sed to provide perspective, I believe the most relevant bene-fits for me were in the sphere of my attitude as a researcher,which I will briefly describe. At Dr. Polich’s laboratory, I reali-zed, or better said, I was able to confirm the insufficient impor-tance generally given here to the need to be up to the minuteon all the latest advances (technology, methods, theories),while research must follow its course, the course that it gene-rates, attentive to innovation but without sudden changes andabove all, it must be done with persistence and continuity. Dr.Polich’s laboratory continues to carry out work that was cut-ting edge in the 1980s and 90s, but which is now less cele-brated, though it remains, for that matter, of the greatestscientific interest. The second thing I learned well is the needto break scientific pigeonholes and compartments that, espe-cially at university and as a consequence of those detestablefields of knowledge, predominate on the scientific universityresearch scene. These two lessons have made me a bit moreheterodox since my stay in California. •

Field of Law

Joan Carles Seuba TorreblancaFull Professor, Civil Law AreaFacultat de DretUniversitat Pompeu Fabra

Gaspar de Portolà Fellow, 2003Period at the University of California, Berkeley

T ort Law and Medical Law constitute legal specializationscharacterized by their multidisciplinary nature, that is,

they involve elements of various classical legal disciplines (as,for instance, core courses given at Law Faculties, to name asimple example) and have undergone major development overthe past fifteen years in Spain in general and in Catalonia inparticular, first of an academic nature, and subsequently of alegal and jurisprudential nature. In fact, the demands of soci-ety and the groups involved (physicians, patients, medicalcenters, etc.) call for modifying the configuration of institu-tions in order to provide an appropriate response. In thisregard, it is essential to understand how other legal systemsbacked by greater experience have reacted to problems thesame or similar to those Catalonia is facing at the dawn of the21st century. Certainly, the United States constitutes one ofthose countries whose legal system should be studied. Despitethe differences between the nature and operation of the Catalanand American healthcare systems, some institutions are com-mon to both and therefore, studying the US’s legislation,jurisprudence and legal doctrine proves highly useful. The USconstitutes an excellent test bench.

With this in mind, my Gaspar de Portolà Fellowshipgave me the opportunity to carry out my research under thebest possible conditions: on the one hand, it took place inCalifornia, probably the most progressive state in the union;and on the other hand, I was at one of the most important LawFaculties in the US, the School of Law (Boalt Hall) of theUniversity of California, Berkeley, where Prof. Marjorie M.Shultz, a renowned specialist in Medical Law with academicand political experience in this field, teaches.

The point of my research project, conducted betweenAugust 2004 and June 2005, was to carry out a comparativestudy of the development of Medical Law in the different USstates, more specifically, of the function of informed consent,the limits of civil liability and the appropriateness of systemsof compensation regardless of guilt. All of these issues arethe object of constant attention in every state in America.Indeed, insurance agencies do not cease to indicate thefinancial problems they endure due to substantial indemnitiesthey must pay for medical negligence and which end up pro-ducing a double effect: on the one hand, they make insurancemore expensive and, in some high-risk medical specialties,companies stop covering those risks; and on the other hand,they lead to so-called defensive medicine, where reforms inmedical law are increasingly being included on the electoralplatforms of presidential campaigns. These reforms involve,among other things, limiting indemnities for non-personalinjury and reducing recourse to punitive damages to veryexceptional cases; approving compensation funds, that is,mechanisms for reparation regardless of liability in the eventthat this liability is considered incapable of carrying out itsfunctions correctly, as for instance, in cases of HIV contagionby blood transfusion, injury caused by the administration ofobligatory vaccinations, or cerebral injury to newborn babies.These experiences are of significant value in the Catalan arena,where, since late 2003, private medical professionals are underthe obligation of contracting liability insurance, where the majo-rity of medical assistance is provided by the public healthcaresystem, the liability regime of which is objective, and where, inlate 2005, the Ministerio de Sanidad is working on the quantifi-cation of damage incurred during medical service provision.

My stay not only allowed me to carry out research, butalso to learn more about how the American university systemworks and the methodology it employs, as well as to attendclasses and seminars. In the latter regard, one of the mostremarkable courses I attended was the weekly seminar direct-ed by Prof. Marjorie M. Shultz. The seminar’s format alloweddiscussion of topical issues pertaining not only to the national(that is, US) sphere, but also of international interest. Certainly,the most obvious case is the Schiavo Case, whose controver-sy has sparked intense discussion on the value of end-of-lifeindividual autonomy and on who has the right to decide.

My stay at UC Berkeley, in addition to giving me theprivilege of doing research at one of the best American uni-versities, has allowed me to be in one of the best possiblepositions to get to know and understand the institutions andinstruments that were the object of my study. And the Gasparde Portolà Fellowship has lent continuity to the collaborationrelationship previously existing between various members ofthe Universitat Pompeu Fabra’s Civil Law Area and severalprofessors of the University of California, Berkeley. •

Field of Biomedicine

Amàlia Lafuente FloProfessor, Departament de Farmacologia i Química TerapèuticaFacultat de MedicinaUniversitat de Barcelona

Gaspar de Portolà Fellow, 1995Period at the University of California, Berkeley

Recipient of a Gaspar de Portolà Grant, 2000Collaboration with the University of California, San Francisco

I n 1994, when I requested the Gaspar de Portolà Fellowship,I was working on starting up the Institut de Salut Pública de

Catalunya (ISP) as a professor of the Universitat de Barcelona,which was affiliated with the Institute. I was in charge of theEnvironmental Health Unit, and the idea of applying for a grantto do research at the University of California, Berkeley (UCBerkeley) was therefore highly attractive, as it has one the mostprestigious schools of public health.

The aim was basically to become thoroughly familiarwith the UC Berkeley School of Public Health, insofar as itsstructure and operation, in order to see whether this modelcould be applied to the Catalan ISP. Moreover, I would ofcourse take advantage of the opportunity to carry out rese-arch at the Department of Biomedical Sciences and Environ-mental Health, the Californian counterpart of my Department,with Dr. Martyn Smith. Specifically, I was interested in learningthe FISH method, to detect chromosome changes in exfolia-ted cells of people exposed to carcinogens.

The fact is that, once I got there, I was more thanable to meet my goals. I managed to gather all the informa-tion I needed on the School, I met with the Dean andvarious professors, such as Ray Catalano and Tom Rundall,who supplied all sorts of information on both teaching andresearch programs. And with regard to methodology, I hadthe opportunity of practicing the FISH method, and waslater able to expand upon this experimental facet on a laterstay (1998).

Finally, Martyn Smith wanted me to meet John Wiencke,who was another leading researcher in California on the topicof cancer risk depending on genetic variations. I was begin-ning to work in this area in bladder cancer and melanoma, andI greatly appreciated being able to visit his Molecular Epide-miology Laboratory at the University of California, San Francisco(UCSF). This was the start of a productive collaboration rela-tionship. That summer (1995), we had just been allotted aMarató TV3 project against cancer, involving work on geneticrisk for cancer of the colon and John Wiencke immediatelyoffered to help. He showed me the PCR techniques, whichwere not yet common practice in Spain, and I prepared theanalysis of NQO1 polymorphism (NADPH quinone oxidore-ductase), which, back in Barcelona, was found to be a strongrisk marker for colorectal cancer with Ki-ras mutations.

With regard to the ISP, I structured the EnvironmentalHealth Unit according to the Californian model, with a pos-tgraduate program that included many aspects then studiedat the UC Berkeley School of Public Health.

As a research group, the most significant benefit wasthe close counseling provided by John Wiencke over the follo-wing years on our cancer of the colon project. He had anexcellent background as an epidemiologist and, on his owninitiative, directly supervised the gathering of sociodemogra-phic, clinical and dietetic data. John Wiencke traveled toBarcelona that very autumn to help us get the project under-way; he spoke with the clinics and held epidemiological trai-ning sessions for the laboratory technicians. Thanks to him,we have a perfectly organized DNA bank and a high-qualitydatabase. This has facilitated our participation in subsequentmulti-center studies (IARC, 2004).

Thanks to his economic support, we were able toexpand the Marató TV3 project to include studies on methy-lation of p14 and p16, two tumor-suppressing genes. He alsofinanced a fellow (M. J. Lafuente) to work at his laboratory(1998), and later accepted another fellow, Sergi Mas, forthree months (2001). These two exchanges allowed us toapply methylation studies to our tumor samples and identifymolecular subgroups of methylated tumors, which turned outto be more frequent in women and in proximal locations.

In the year 2001, I was once again awarded assistan-ce through the Gaspar de Portolà Program, in this case con-sisting of a grant to collaborate with the University of Califor-nia, which allowed us to include two new COMT (UB) andERCC1 (UCSF) polymorphisms in the cancer of the colonstudy. COMT needed to be studied in order to rule out theinvolvement of estrogen in colorectal cancer risk. If this werethe case, risk associated with NQO1 would have been higher,as both of these enzymes deactivate these hormones.

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 62

63

Collaboration with UCB and UCSF has constitutedone of the most productive stages in my scientific career.I studied molecular epidemiology, which in Spain is a difficulttask due to the broad knowledge required (epidemiology, sta-tistics, toxicology, physiology, pharmacology and humanpathology). Moreover, the scientific publications that emergedwere of a high level and contributed new knowledge to colo-rectal cancer pathogenesis.

Stable collaboration ties were established, and stillexist with my recent assignment to the Faculty of Medicine.I am currently applying my training in pharmacogenetics to thefield of predicting the undesirable effects of drugs through thegenetic study of patients.

With regard to studies on colorectal cancer risk due tolack of NQO1, I still have a line of research underway with theaim of helping those individuals who are most at risk. We havedescribed certain active principles that could induce theNQO1 enzyme in those individuals with a genetic deficit. Theconsumption of these principles through natural productscould help protect those at risk from contracting cancer. •

Field of Physics

Xavier Batlle i GelabertProfessor, Department of Particle Physics Faculty of PhysicsUniversitat de Barcelona

Gaspar de Portolà Fellow, 1997Period at the Lawrence Berkeley National Laboratory

Recipient of a Gaspar de Portolà Program Fellowship, 2000Collaboration with the Lawrence Berkeley National Laboratory

I n 1996, I participated in a Summer School Program on theGreek island of Mykonos. The school brought together a

group of experts in nanoparticle magnetism, a field in whichI had started working in 1992 at the Universitat de Barce-lona’s Department of Particle Physics, along with Dr. AmílcarLabarta. The prediction made by Richard Feynman in 1959—«there’s plenty of room at the bottom»—had proven true inthe years preceding the summer school program and nanos-cience and nanotechnology were considered a scientific rev-olution. In the case of new materials, the great revolution inthis interdisciplinary field had arrived with the developmentand improvement of a series of synthesis methods, measure-ment techniques and calculation tools, that allowed gettingmaterials close to the nanometric size and to study their prop-erties. To gain an idea of the scope, consider that a nanome-ter is equivalent to 0.0000001 centimeters and corresponds,more or less, to one ten-thousandth of the thickness of a humanhair. At present, it is possible to obtain particles, thin filmsand, in general, all sorts of structures with a characteristic sizeon the order of just a few nanometers. It is precisely the exis-tence of these nanometric scales that lend new degrees ofliberty to the complexity of these systems. It seemed that,effectively, as Feynman had said, «there’s plenty of room atthe bottom» to seek new physics phenomena. And certainly,many new phenomena have been discovered and yet, in lessthan fifteen years, some of these findings—what some callbasic science, of the type that never goes beyond the labora-tory!—are already present, for instance, on computer harddrive read/write heads, in magnetic memories, integrated cir-cuits (microelectronics), many sensors used in industrialapplications and, possibly, in the latest generation of mobilephones, among a long list of other applications that havereached society. By the same token, magnetic nanoparticlesare beginning to find application as therapeutic and diagnos-tic tools in medicine, for instance, as a vehicle for carryingdrugs, for cellular separation, hyperthermia treatment againsttumors or as contrast agents for magnetic resonance imaging,aspects which open a broad research horizon of a clearlyinterdisciplinary nature. The experience gained by our rese-arch group in magnetic nanomaterials has recently allowed usto work on some of these biomedical applications.

One of the most important characteristics of nanoma-terials is that their (chemical, physical, magnetic, etc.) micros-tructure fully determines their properties. Therefore, they can-not be understood nor can materials be designed with moreand better applications—materials à la carte—without a kno-wledge of their structure on a nanoscale. As I was saying ear-lier, I attended the Summer School and went to the talk givenby Prof. Kannan M. Krishnan, of the Lawrence BerkeleyNational Laboratory at University of California, Berkeley, onthe nanoscale characterization of the structure of materials,and I decided that was a good place to spend some time.Fortunately, I was awarded a nine-month Gaspar de PortolàFellowship for the 1997-98 academic year. It was a truly enri-ching experience. Thus, my intense relationship with Californiabegan as so many things begin in life—by coincidence. After-wards, I returned many times under the auspices of the former

Accions Integrades, a program sponsored by the Generalitatde Catalunya; and Prof. Krishnan visited Catalonia on twooccasions; the first time under the Gaspar de Portolà Programand the second time to participate in a EuroConference spon-sored by the European Union and organized by the Univer-sitat de Barcelona. These stays made relations grow naturally,on the one hand, in the scientific and personal spheres, andon the other, expanding to my closest collaborators. For exam-ple, Dr. Víctor Franco Puntes, who carried out his PhD thesisunder my guidance (1995-1998), began a postdoctoral periodat the University of California, Berkeley, in Prof. Krishnan’s group.

Years later, when I was in California to participate in acongress in San José, I had a coffee with Professor Ivan K.Schuller of the University of California, San Diego. I had alre-ady read his publications, but we had never met. We beganclose collaboration on nanomaterial magnetism and our jointresearch projects led us to one of the aspects I find most fas-cinating in nanoscience: the manufacture of small (nanome-tric) elements over large (macroscopic) areas. It is not enoughto manufacture small things; we must be capable of measu-ring their properties, that is, we must nanomanufacture overlarge areas. Whereas in nature, progressively more complexstructures are made of smaller, less complex structures,humans are capable of going from small to large (the bot-tom-up approach) and from large to small (the top-downapproach). Prof. Schuller and I have carried out intensescientific collaboration—I enjoyed a sabbatical throughoutthe 2003-04 academic year, under the auspices of thePrograma de Movilidad sponsored by the Ministerio deEducación, Cultura y Deportes—which has also involvedour closest collaborators. This year, Dr. Fèlix Casanova, aformer doctoral student of mine (2000-04), has begun apostdoctoral stay at San Diego. I am convinced that thisseries of collaborations will continue to bear fruit, both onthe scientific and personal levels. •

Some Examples of Visits of University of California Professors to the Catalan Universities

Field of Physiology

William Jeffrey WeidnerProfessorSection of Neurobiology, Physiology, and BehaviorCollege of Biological SciencesUniversity of California, Davis

I have been fortunate to have been invited to visit the Uni-versitat de Barcelona (UB) twice under the auspices of the

Gaspar De Portolà Catalonian Studies Program. My first visitin May 2001 was hosted by Professor Jesús Palomeque andmy second in May 2004 by Professor Ginés Viscor, bothmembers of the UB Departament de Fisiologia at the Facultatde Biologia.

I was pleased to present lectures on comparativephysiology and on the physiology of the avian lung to under-graduate Physiology majors. These lectures were also atten-ded by faculty and graduate students. The lectures were metenthusiastically by the students, and it was delightful to beable to meet with them for discussion after each presentation.Professor Viscor, whose research concerns the physiologicaleffects of hypoxia, is a member of the Institut Català deMedicina de Muntanya (IEMM) headquartered in Barcelona.Professor Viscor arranged for me to present lectures to thisgroup on the physiology of high altitude pulmonary edema(HAPE) and on new treatments for HAPE during my visits. Thiswas an outstanding opportunity for me to meet with experts inhigh altitude biology, including physicians, scientists, and clim-bers and exchange our ideas about el mal de muntanya.

I also had the opportunity to meet with the faculty of theDepartament de Fisiologia to discuss and compare approa-ches to undergraduate and graduate education at UC Davisand UB. A group of the faculty (called GrInDoFi-Grup d’Inno-vació Docent en Fisiologia) brought to my attention a projectthey had conceived: Project CATEUS, a virtual community forworld-wide collaboration in the development of applicationsfor the teaching of physiology. This has resulted in an officialUB/UC Davis sanctioned collaboration between my depart-ment and theirs on this project. I visited the Departament deFisiologia at UB in spring 2005 to meet with Professor Viscorand Professor Jaume Fernández in order to discuss technicalaspects of our collaboration and to present the developmentof a website at UC Davis dedicated to the project. This pro-ject is continuing to the benefit of both Universities. At UCDavis, Project CATEUS has been funded by the Office ofUniversity Outreach and International Programs, and hasreceived enthusiastic support from faculty, the Neurobiology,Physiology, and Behavior (NPB) Club, as well as otherSpanish-speaking graduate and undergraduate students with aninterest in the life sciences. These students view participating inProject CATEUS as a very worthwhile activity and have assisted

in both translation and technical aspects of the development ofthe website. Those who are interested may obtain one unit ofacademic credit for their participation in the project.

During the summer of 2005, my wife and I were veryhappy to welcome Professor Palomeque and his wife to Davisfor a short return visit. Professor Palomeque spent a year atUC Davis as a postdoctoral fellow in the Department of AvianScience in 1987. We visited the campus, which has growndramatically over the past eighteen years, and discussed thepossibility of a visiting professorship at UB during my nextsabbatical leave.

I am indebted to the Generalitat de Catalunya not onlyfor the opportunity to participate in the Gaspar de PortolàCatalonian Studies Program, but also for the opportunity tovisit Catalonia. The experience has enriched my life beyondmeasure.

William Jeffrey Weidner. Visiting professor in the frameworkof the Gaspar De Portolà Catalonian Studies Program:Universitat de Barcelona and Universitat Autònoma deBarcelona (2001); Universitat de Barcelona (2004). •

Jesús Palomeque Rico, Ginés Viscor and Jaume FernándezProfessorsDepartament de FisiologiaFacultat de BiologiaUniversitat de Barcelona

I t has been a cause for satisfaction to receive the visit ofProfessor Jeffrey W. Weidner, who has provided us with

the opportunity to benefit academically, both at the Universitatde Barcelona and the Institut d’Estudis de Medicina de Mun-tanya, from his invaluable experience as researcher in the fieldof respiratory physiology and expert in altitude pulmonaryedema. Students and professors of the Department of Physio-logy have also profited from his teaching capacity at lecturesand seminars on theoretical and practical methods for teach-ing physiology. He has enabled us to establish highly enrich-ing and close personal ties, the main line of collaborationbeing precisely in the field of innovative teaching of Physio-logy. Professor Weidner has always expressed a keen interestin the work developed by the members of our Department inthis area and has helped to disseminate it at the University ofCalifornia. In fact, he is currently working on a mirror site inEnglish of our CATEUS project that is hosted at a UC Davisdepartmental server and which we trust will become a bench-mark for professors working in our field of knowledge at uni-versities throughout the US. Our goal is to increase our col-laboration through joint initiatives and new projects, anddevelop new tools with a view to broadening its scope toinclude research into high altitude physiopathology.

In conclusion, the Gaspar de Portolà program has ena-bled us to work with Professor Weidner in what has becomea highly beneficial and enriching collaboration. •

Field of Archaeology

Robert C. KnappProfessorDepartment of ClassicsUniversity of California, Berkeley

M y visit to Catalonia, May 12-15, 1997, sponsored bythe Gaspar de Portolà Catalonian Studies Program,

involved presentations of my work at the University of California,Berkeley: the excavations at Nemea, Greece. I gave four lec-tures, two at the Universitat Autònoma de Barcelona (Bella-terra), sponsored by Dr. Isabel Rodà y Llanza; one at theUniversitat de Barcelona, sponsored by Dr. José Luís VidalPérez, and one at the Universitat Rovira i Virgili in Tarragona,sponsored by Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo.

Arqueonumismatica y el santuario de Zeus en Nemeawas given at the Universitat Autonòma de Barcelona and atthe Universitat de Barcelona. For over thirty years, Berkeleyhas been excavating at the Sanctuary of Zeus at Nemea, oneof the four Panhellenic sites along with the most famousOlympia, Isthmia, near Corinth, and Delphi, home of the PythianGames. The site at Nemea has been known from antiquity, butits remains have suffered much. Before the excavations, therewas only slight evidence of the stadium and the buildings ofthe sanctuary. From the Berkeley work, combined with evi-dence from earlier foraging among the ruins, has come amuch more complete picture of that sanctuary. Along with thearchitectural, sculptural, and epigraphic evidence have comeover four thousand coins, half of which are from the classicalperiod. Because of the exceptionally accurate and detailedrecord kept by the excavators of the coin finds as well as of theother finds from the site, Nemea offers a rare opportunity to usenumismatics in conjunction with archaeology to examine the site.During the lecture, I spoke about some of the challenges of

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 63

64

using coins from an excavation to reconstruct site usage, thepattern of visitation, and specific historical events. I then focusedon the coins from the sanctuary itself and showed how the cointypes and their distribution illustrate and prove the validity ofthese theoretical aspects of archaeo-numismatics.

La Arqueonumismática: circulación de monedas debronce was delivered at the Universitat Autonòma de Barce-lona and in Tarragona. In this presentation I addressed twoareas in which archaeology and numismatics can be united toproduce new insights into the circulation of bronze coins.Here the basic point that bronze coinage circulates verylocally has often been noted by numismatists, but there remainmany notices in numismatic literature of bronze coins beingused to prove contacts between minting points and distantfind-sites. I examined the evidence from Asia Minor, in parti-cular, but also from Italy and Sicily, in relation, especially, tofinds of bronze coins on the Greek mainland. In the course ofthis examination, it was necessary to develop a new theory ofbronze coinage circulation. This conceptualization incorpora-tes the idea of destination travel (e.g., to a major festival) asopposed to peripatetic travel (i.e., travel which takes a personfrom place to place, with business done at each place). Thebehavior of the circulation of bronze coinage is related to thetype of travel engaged in by the carriers of that coinage. I usedthe sanctuary of the Corycian cave near Delphi and thePanhellenic site of Nemea to illustrate some uses to whichevidence for the circulation of bronze coinage could be put.In particular, the coins can help corroborate epigraphic evi-dence of the Nemean theorodokoi (herald receivers) who arefound in many towns along the Adriatic and Aegean coasts,and from which towns bronze coins come to Nemea as theresult of destination travel.

The publication which resulted from this and otherwork on the coins form Nemea appeared in Nemea III: TheCoins, by Robert C. Knapp and John Mac Isaac, University ofCalifornia Press, 2005. My visit to Catalonia was facilitated byProfessor Dr. Isabel Rodà of the Universitat Autonòma deBarcelona. We have continued to be in contact, and Dr. Rodàhas been able to do research at Berkeley. I believe that myvisit brought new perspectives on numismatics and archaeo-logy to colleagues and students in Catalonia. One advancedstudent I met at the Universitat Autonòma de Barcelona,Dr. Toni Ñaco, later spent half a year in Berkeley as a visitingscholar pursuing, among other things, a numismatic project.

Robert C. Knapp. Visiting professor under the auspices of theGaspar de Portolà Catalonian Studies Program: Universitat deBarcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, UniversitatRovira i Virgili (1997). •

Isabel Rodà de LlanzaProfessor Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat MitjanaUniversitat Autònoma de Barcelona

T he visit by Prof. Robert Knapp from the University of Cali-fornia, Berkeley, to the Universitat Autònoma de Barce-

lona (UAB), in May, 1997, was the result of previous contactsin the framework of the Gaspar de Portolà Program. Indeed,the Prof. Knapp’s Hispanic vocation for the ancient history ofthe Iberian Peninsula led him to contact Catalan colleaguesand establish a fruitful exchange during the 1980s.

In order to reinforce the lines of research, two consec-utive grants were awarded under the auspices of the Gasparde Portolà Program. I spent the summer of 1987 and 1991 atthe University of California, Berkeley, as a Research Associateconducting research on sculpture at the Museu Episcopal deVic, the trophies of Pompey the Great in the Pyrenees (Panissars-El Portús) and construction tools from the Roman period.

To continue the exchanges, we invited Prof. Knapp tovisit the Universitat Autònoma de Barcelona to explain the lat-est information regarding the excavations that the Universityof California, Berkeley, has directed for over thirty years at thesite of Nemea, in Peloponnese (Greece). The site, known inMythology for being where Hercules performed his first labor byslaying a ferocious lion, had not been excavated either method-ologically or periodically prior to the Berkeley campaigns inwhich Prof. Knapp has taken part on an ongoing basis.

We asked him to give us information about the sanctu-ary and to focus particularly on the numismatic circulation.The conclusions drawn were surprising, even leadingresearchers to verify how the spectators from different regionswere seated at the theatre.

His lectures helped UAB professors, researchers andstudents update their knowledge regarding one of the mostimportant Panhellenic sanctuaries which can be studied usinga multidisciplinary approach by different sciences in antiquityto redo and improve our understanding of history.

For a Department like our own, dedicated to AntiquitySciences and the Middle Ages, lectures like the one present-ed by Prof. Knapp prove to be singularly enriching, and all the

more so bearing in mind that Greek Archaeology and Numis-matics are regularly part of our curricula. For distance rea-sons, it is always very stimulating to receive a live, first-personaccount of an archaeological site that has been largely unex-plored by the listeners.

Since 1997, we have kept in touch with Prof. Knappand participated in a number of activities together (includingR. Taylor’s Historical Atlas), although we would particularlylike to highlight the importance of the six-month stay duringthe 2003-04 academic year by current Ramón y Cajal fellow,Prof. Toni Ñaco, from our department at the UAB. •

Field of Architecture

Robert WienerLecturerDepartment of Human and Community Development Community Studies and DevelopmentHuman Development and Family StudiesUniversity of California, Davis

U nder the auspices of the Gaspar De Portolà CatalonianStudies Program, I made two visits to Barcelona and

Cata-lonia in June 2003 and March 2005 to explore researchcollaborations and academic exchanges with Catalonianscholars in the field of housing and community development.

My home university is the University of California atDavis (UC Davis), Department of Human and CommunityDevelopment, where I have taught housing and social policysince the early 1990s. Since 1981, I have also directed theCalifornia Coalition for Rural Housing, a statewide associationthat advocates for the production and preservation of afforda-ble housing for low-income and rural Californians. Membersare nonprofit, community-based development organizationsthat use federal, state, and local subsidies to build, rehabilita-te, and acquire housing for ownership and rent.

The first visit was hosted by the Universitat de Barce-lona (UB) and Universitat Pompeu Fabra. During my stay,I delivered a paper at an international symposium on Housingand the Construction of the Social Space of the City at theUniversitat de Barcelona. The paper discussed the findings ofa study on Inclusionary Housing programs in California; pro-grams adopted by local governments requiring private deve-lopers to include affordable housing in new residential deve-lopments. In addition, I lectured in a class at UB on housingpolicy and programs in the US and California.

The second visit was hosted by the Universitat deBarcelona and Centre de Política de Sòl i Valoracions at theUniversitat Politècnica de Catalunya. During my stay, I onceagain lectured at a seminar on Inclusionary Housing practicein Catalonia and California. I also met many academic resear-chers and housing practitioners and was guided on severaltours of affordable housing developments and neighborhoodimprovement projects.

As a result of my contacts in Barcelona, I was recentlyawarded a grant from the University Office of InternationalPrograms at UC Davis to further explore and develop colla-borations with colleagues in Catalonia in 2005 and 2006.These include:

Summer Study Tour

The UC Davis Summer Abroad Program has granted myrequest to organize and lead a study tour on Housing andCommunity Development in Spain for twenty-four universitystudents and practitioners from August 27 to September 16,2006. The tour, coordinated with Catalonian academics andpractitioners, will focus on Catalonian and Spanish approach-es to housing improvement in the neighborhood and regionalcontexts, especially for lower-income and immigrant popula-tions. It will also highlight the work of Cerdà and other vision-aries in the planning and design of residential and non-resi-dential space in contemporary Barcelona.

Cerdà Exhibit

In 2004, I arranged for a traveling exhibit concerning the lifeof Cerdà and his vision of Barcelona to be displayed at SanJosé State University, where it remained for a year and wasthen moved to UC Davis in concert with International Educa-tion Week, November 14-18, 2005, sponsored by the UCDavis Center for the Study of Regional Change. The launch ofthe exhibit included a lecture on modern-day Barcelona by aprominent academic planner, Dr. Nico Calavita from San DiegoState University.

Research on Comparative Housing Policy and Practices

Plans are underway for joint research and publication of oneor more articles comparing housing policy approaches inSpain and the US, using cases from Catalonia and California.

Catalonian collaborators include Drs. Montserrat Pareja East-away, Juli Ponce, and Joaquim Clusa.

To reciprocate, I am hopeful that a study tour of Cata-lonian students can be arranged to California to explore policyand program approaches for housing low-income, minority,and immigrant families. Currently, I conduct a reality or im-mersion tour of US students in California’s Central Valley andwould like to offer this same opportunity to students outsidethe US. In addition, Dr. Montserrat Pareja Eastaway is consi-dering a hosted visit to UCD in the fall of 2006.

These exciting linkages, which hold the promise of con-tinuing collaboration, would not have been possible withoutthe generous support of the Gaspar de Portolà Program.

Robert Wiener. Visiting professor in the framework of theGaspar de Portolà Catalonian Studies Program: Universitatde Barcelona and Universitat Pompeu Fabra (2003); Univer-sitat de Barcelona and Universitat Politècnica de Catalunya(2005). •

Josep Roca CladeraDirector, Centre de Política de Sòl i ValoracionsUniversitat Politècnica de Catalunya

P rof. Robert Wiener contacted the Centre de Política deSòl i Valoracions (CPSV), directed by Dr. Josep Roca

Cladera of the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC),at the end of 2003 to establish a shared scientific visitunder the auspices of the Gaspar de Portolà Program. Prof.Wiener, of the University of California, Davis (UC Davis),expressed his desire to research different aspects relatingto the provision of social and subsidized housing inCatalonia. One of the main lines of research at our centeris housing in a wide sense and we have lately been wor-king on studies focusing on the future scope of housingdemands. Taking part in the program therefore seemed likean excellent opportunity to share experiences with Prof.Wiener and, at the same time, to establish an initial contactbetween UPC and UC Davis.

During the course of his brief visit to Barcelona, Prof.Wiener met with CPSV researchers and gave a broad over-view of how California’s public administration is organized;the most common methods used in California to determinefuture housing demands; the competences of the varyinglevels of the public administration in terms of California’sprovision of public and social housing and the fiscal mech-anisms and public funding for building social and subsi-dized housing. We in turn described how the basic regula-tions regarding subsidized housing are applied in Cataloniaand the present context in which the different proposalsand initiatives for the provision of social housing are beingproduced at Spanish, Catalan and local level.

The exchange with Prof. Wiener was highly productiveand we agreed to keep in touch in order to undertake jointresearch projects in the near future. •

Saint Mary’s Church, San Francisco. Britton & Rey, lithographers, not before 1853.

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 64

65

FOOD AND AGRICULTURAL CHALLENGE

University of California-IRTA: Twenty Years of Joint Activities

Josep TarragóDirector General of the Institut de Recerca i Tecnologia Agro-alimentàries (IRTA), Generalitat de Catalunya

T he collaboration between the University of California andIRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries)

dates back to 1986 when an agricultural research seminar washeld in Lleida under the auspices of the Associació d’Amics deGaspar de Portolà. The seminar was attended by a number ofprofessors from the University of California, in addition to otherindividuals including the author of this article, and was held in theframework of the sister state agreement between California andCatalonia that was formalized by the Parliament of Catalonia andthe California State Senate.

As a result of the seminar, a relationship was formedwith some of the most prominent figures of the University ofCalifornia, including the Associate Vice-President of theDivision of Agriculture and Natural Resources (DANR), Dr.Lowell Lewis. At the time, Dr. Lewis was also director of theAgricultural Experiment Station and responsible for coordi-nating agricultural research at the university’s nine campuses.This involved managing some 1,500 research projects andinteracting with all agricultural research groups as well as themost active agricultural sectors and groups in California.DANR was thus an exceptional door onto the University ofCalifornia’s food and agricultural research structure and thestate’s agricultural sector, providing a clear and effectivemeans for IRTA to establish contact with the core members,departments and groups working in a number of areas.

This initial gathering was followed by visits from IRTAdirectors and researchers to the University of California with aview to contacting different groups and opening the doors to apossible collaboration. This possibility materialized in 1988 withthe signing of a collaboration agreement between DANR andIRTA. Dr. Kenneth Farrell traveled to Barcelona to sign it at a cer-emony held on April 20, 1988, at the Palau de la Generalitat andpresided over by the President of the Generalitat de Catalunya.Years later, on October 13, 1998, this agreement was includedin the general agreement between the University of Californiaand the Government of Catalonia.

Areas of collaboration

Over the years, this collaboration has resulted in different types ofactivities including scientific visits, training programs, sabbaticals,joint seminars and business contacts. Between 1988 and 2005,a total of thirty-nine visits have been made in either direction, overthirty doctoral and postdoctoral students have received training,eight sabbaticals and eight joint seminars have been held, andbusiness trips and other initiatives have been organized. Of theover one hundred activities that have taken place, sixty-one havebeen held in California and forty-three in Catalonia. Moreover,twenty-eight scientific articles have been published in collabora-tion between researchers from the University of California andIRTA, and various joint contributions have been presented in pu-blications and at specialized conferences.

The most significant areas of collaboration have involvedintegrated pest management, irrigation, pathology and plantbiotechnology, although other contacts and activities have alsotaken place in fields including veterinary sciences, animal pro-duction and food technology. The agreement has gone beyonda purely scientific and technical collaboration based on studentexchanges or postdoctoral training to encompass technologicaland business partnerships. Over the years, a considerable num-ber of business trips have been made in either direction, someof which have resulted in agreements between firms fromCalifornia and Catalonia.

The collaboration has led to the creation of the IRTAantenna in California. This antenna consists of the presence atUC Davis of senior IRTA researcher Dr. Lluís Pérez Grau and thegranting of different spaces at the Department of Plant Pathologythanks, in part, to the eminent plant virologist Dr. GeorgeBruening. From his post, Dr. Pérez Grau conducts research proj-ects and helps to foster academic collaborations betweenCatalonia and California.

My evaluation

This collaboration agreement should be very positively evaluat-ed, chiefly due to the highly straightforward and direct accessthat Catalonia, and IRTA more specifically, now has to a body ofscientific knowledge as strong as that represented by Californiaand its university. This possibility alone is of great interest to asmall country like our own, with a limited scientific background in

the food and agriculture sector, and enables us to discover theapproaches, perspectives and trends in agricultural research ofthat leading country, and apply this knowledge here in Catalonia.

In addition, many people have reaped the specific bene-fits of receiving a privileged education at premier scientific cen-ters. At the same time, researchers from both institutions havebenefited from establishing contacts with colleagues to shareexperiences, knowledge, ideas and approaches. These exchan-ges have contributed to the intellectual and scientific enrichmentof individuals, fostering technical and business relationships and,ultimately, improving our awareness of and connection with asociety as dynamic as that of California.

All of this has been possible because both institutions,the University of California and the Generalitat de Catalunya,have believed in the initiative and eased the way for the activitiesto take place. However, it has also been possible because anumber of individuals have been fully committed to it. In thisrespect, I would like to acknowledge the people at the Universityof California who have, on the one hand, played a leading role inclosing the agreement and, on the other, enabled a whole hostof activities which I believe have ultimately led to the success ofour collaboration with the University of California, one of theindisputable global centers of food and agricultural science.These people are the aforementioned Dr. Lowell Lewis who, withhis kindness and warm welcome, has been instrumental in open-ing the doors to such a powerful structure as the university; hissuccessor, Dr. Henry Vaux, who maintained an efficient, enthusi-astic policy in terms of DANR’s support of this agreement withIRTA practically until last year and, lastly, doctors Kenneth Farrelland Reg Gomes, vice presidents of DANR who, from their posi-tions of responsibility at the university, have constantly backedthe proceedings proposed.

Future perspectives

Future perspectives require an ongoing effort to maintain thisrelationship and continue to pursue joint initiatives. Among theactivities that should be promoted are the joint seminars con-ducted in such fields as integrated pest management and irriga-tion, which are a goods means of strengthening the scientificand technical collaboration. We should continue to work in areasthat have been extensively studied (integrated pest manage-ment, irrigation, horticultural technology) while promoting others,such as biotechnology, a present and future area in California,one of the global centers that are setting the standards. As aresult, we are considering extending the highly effective appro-ach of the Balsells Fellowships in Industrial Engineering to thisarea of knowledge.

Lastly, I believe it is necessary to seek new possibilitiesand forms of collaboration. One such possibility would be totransfer researchers or research units from Catalonia toCalifornia and vice versa to enable them to become familiar withthe facilities and approaches of both sides. Catalonia’s interestis evident and that is why, as mentioned above, we have placedan antenna at Davis (now part of the CSIC-IRTA-UABConsortium of Molecular Genetics). The initiative should be pro-moted to develop R&D programs that are even more effectiveand contribute to increasing and facilitating exchanges and con-tacts between both institutions.

We shall concentrate our efforts in the coming years tosecure these objectives. The relationship we have established isan important asset and we must keep working to maintain andstrengthen it for the benefit of both California and Catalonia. •

Ecophysiology as a Tool for Restoring Landscapes

T here are occasions when an anecdotal incident can turnout to be the starting point for major professional projects.

In 1994, when Robert Savé sent an American journal a paper onGerbera species that he had written together with otherresearchers, he could not foresee that its publication wouldbecome the starting point for the mutually beneficial collabora-tion that has developed between the IRTA Departament deTecnologia Hortícola (located in Cabrils and headed by RobertSavé) and the University of California’s Plant Science Depart-ment. As chance would have it, Richard Evans, a researcher atUC Davis’ Plant Science Department was one of those assig-ned the task of reviewing the paper before its publication, andSavé was very interested in the corrections made to the article.In fact the Catalan researcher’s interest was so great that, thatvery year, when he obtained a grant to travel to the UnitedStates, he decided that he wanted to meet Evans. The resultingencounter gave rise to a lasting professional relationship which,three years later, led to the definition of the first joint projectbetween the two departments.

Since then, IRTA’s Departament de Tecnologia Hortícolaand the University of California’s Plant Science Department haveworked together on numerous projects, seminars and publica-tions, and there has been a constant flow of researchers betwe-en the centers. They work in the same research area—the use ofecophysiology as a tool for restoring landscapes damaged by

soil erosion, fire and other causes—and share their knowledge toachieve greater progress on their projects.

The two departments currently work together, particularlyon two specific projects.

The first joint project involves monitoring the ecophysio-logical response of grasses found in California and the IberianPeninsula (considered Mediterranean ecosystems) to differentlevels of water availability and interspecies competition. Fourresearchers from IRTA’s Departament de Tecnologia Hortícolaare taking part in the project, with Robert Savé acting as thedirector of the team, together with two other researchers fromUC Davis’ Plant Science Department, with Truman Young asdirector, and Arboretum superintendent Warren Roberts actingas a consultant.

In both Catalonia and California, grasses are increasinglydrawing interest for the role they can play in restoring landsca-pes, particularly in areas that have suffered erosion (along road-sides and adjacent to railroad tracks, for instance). This interestis based on the excellent soil-fixing potential of grasses and thefact that they require little or no investment in maintenance. Anunderstanding of the physiological characteristics of grassescan facilitate advances in the use of these plants in revegetationpractices, and in the opposite application: controlling their proli-feration in gardens where the goal is to introduce other species.By regulating the amount of water reaching grasses, theirgrowth can be controlled according to the needs of users andmanagers of green spaces.

It must be borne in mind, however, that grasses native toCalifornia and those native to Catalonia, though very similar froma botanical perspective, present functional differences due tothe different climatic conditions in which they live. While bothregions have what can be generically described as a Mediterra-nean climate, summers in California are typically long and com-pletely dry, whereas Catalan summers, at least up until now, areshorter with a certain number of rain events. As a result, Califor-nia grasses and Catalan grasses develop different strategies forcapturing and using water, and it is these strategies that arecompared in this project.

Specifically, the study compares six species from eachregion that can be found in the UC Davis Arboretum and at theIRTA center in Cabrils. The grasses selected are first studiedseparately, and then in competition with each other. In the studythat looks at the species separately, a number of ecophysiologi-cal parameters are measured in adult specimens. The competi-tion study examines what happens to the growth of these spe-cimens when they are planted together in the same space (anopen field, in the case of the UC Davis campus, and a green-house, in the case of IRTA). The use of plants of the same agethat are grown under identical environmental conditions makesit possible to directly compare the ecophysiological traits of thespecies. Moreover, by controlling irrigation, researchers canobserve the response of the different species to various contro-lled rainfall regimes.

One outcome is a better understanding of how certainCatalan perennial grasses react in competition with speciesfound in California, under the kind of dry summer conditions typi-cal in the US state. Monitoring of the grasses in this competitivesituation has revealed that Catalan species cannot withstandlack of water and quickly die, while species from California areable to resprout when the rains return in the fall. This compari-son has practical implications. It is hypothesized that summers inCatalonia will be longer and drier as a result of climate change,in other words more similar to California summers, and this couldlead to changes in vegetation. In this context, the study providesimportant answers. One of the changes that may lie ahead,according to the climate change hypothesis, is the displacementof perennial grasses in Catalonia by deciduous species, whichare better able to withstand drought conditions thanks to theirleaf-shedding strategy.

Based on this study, it is also possible to analyze the abi-lity of certain grasses to invade specific habitats and displaceother species that belong to the same family. This is preciselywhat happened following the first contact between Cataloniaand California in the 18th century, when Catalan colonizers tooka number of perennial and annual grass species native to theMediterranean region with them on their expedition. The peren-nial species adapted well to humid zones, and annual speciesdid equally well in California’s dry zones. Indeed, the newly intro-duced species displaced native perennial grasses to a signifi-cant extent.

Analysis of this historical incident can help us understandhow future situations could unfold, including in the climate chan-ge scenario. In such circumstances, in contrast to what happe-ned three centuries ago, it is possible that Californian perennialgrasses could become established in Catalonia if used for reve-getation in drought conditions. At the moment, however, this isa highly unlikely conjecture given that it is based on unprovenassumptions and that there is currently no plan to introduce non-native species in Catalonia.

The second most recent project based on collaborationbetween the IRTA Departament de Tecnologia Hortícola and thePlant Science Department falls within the framework of the

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 65

66

Mediterranean cooperation network VIREPA (Viverisme i Res-tauració de Paisatges), and therefore also involves the partici-pation of the Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Fores-tals (CREAF) and the Universitat de Barcelona (UB). The studylooks at different management strategies for mixed forests ofholm oaks and downy oaks with the aim of improving recovery offorest landscapes affected by major fires, and evaluates the dan-ger drought caused by climate change in Mediterranean zoneswould pose for these forests.

The project focuses on thinning as a forestry technique,which involves cutting down some tree trunks in a forest to pro-mote the growth of others, so that those remaining can be bet-ter exploited as a source of wood or to improve the landscape.By lowering the density of a forest, this practice also reduces therisk of fire. The task of researchers is to examine the effectivenessof this technique for revegetation of wasteland affected by majorfires, within the context of drought, and using holm oaks anddowny oaks. These two species have been chosen because theyare native to Catalonia and allow for an interesting comparison asthe former is a perennial species and the latter deciduous.

Specifically, IRTA’s Departament de Tecnologia Hortícolais comparing holm oak and downy oak saplings that have beenplanted under semi-controlled conditions (in a greenhouse). Theland used is wasteland and simulates a space that has beenaffected by fire. In addition, to simulate drought conditions thetrees are grown under different irrigation regimes, with varyinglevels of water availability. UC Davis’ Plant Science Departmentis involved as a participant in the research carried out at Cabrils.Two researchers from California visit Catalonia and conductstays there to help with the work being done by the three IRTAresearchers responsible for the project, who work under thedirectorship of Xavier Aranda and the general coordination ofSanti Sabaté of CREAF.

Over the course of the three years that the project willrun, a range of parameters will be analyzed to monitor the growthof the trees and determine whether the perennial or the deci-duous species responds better to the pressure of thinning anddrought. In order to draw firm conclusions, the results of thestudy will need to be checked against those obtained by CREAFand UB, which are carrying out parallel fieldwork in the Serra deCastelltallat area, affected by a fire in 1998.

Finally, another line of research within the framework ofthis project is aimed at optimizing the growth in nurseries of holmoak, downy oak and other species (including Aleppo pine, stonepine, walnut and cherry trees) for the restoration of landscapesaffected by fire, using agronomic techniques based on ecophy-siological factors. Such techniques involve manipulating the useof water, fertilizer and hormones to increase resistance and thecapacity of plants to adapt to a new environment after replanting.One practical application of this study is that it allows plantgrowth in nurseries to be regulated to reflect market demand.Nursery operators can accelerate or interrupt the growth of plantsused for restoring landscapes according to revegetation needs inareas affected by fire and other disturbances, while at the sametime maintaining the quantity and quality of plant material. •

Integrated Pest Management: Effective and Sustainable Measures to Fight Pests

T here are at least two major strategies used to fight againstinsect pests affecting crops, forests, natural spaces or

stored food.The first relies on chemical products, under the belief that

they do not pollute the environment and that they can controlpests and the diseases they generate at any time. Often, though,this strategy causes the pests to become resistant to the pesti-cides applied and results in the presence of chemical residuesin food and in the environment, making it dangerous for both theperson applying such products and the consumer.

According to the second strategy, there are a series ofbiological, cultural, physical and chemical measures that canallow pests and disease to be controlled efficiently without pro-ducing detrimental effects to human health or the environment.Nowadays, the latter approach to the pest problem is conside-red the most appropriate and is known as Integrated PestManagement (IPM).

Integrated Pest Management is the only method thatsimultaneously allows: increased productivity and competitive-ness; decreased risks for human health and the environmentassociated with the use of pesticides; supplying consumers withhigh quality food and other agricultural products; opening newmarkets for export and promoting the sustainable developmentof natural resources.

It is a complex management strategy that requires astrong investment in research for good progress to be made.Plant protection specialists must be familiar with the mainpests in the ecosystem, analyze their evolution over time andfind the most appropriate methods of control. They must alsoplan the costs of these methods and their impact on healthand the environment. In other words, to carry out this work,more time must be invested in the observation and interpreta-

tion of the potential impact of pests than in the application ofphytosanitary treatments.

Integrated Pest Management has been a subject of jointresearch by IRTA and the University of California since 1988, theyear in which the first collaboration agreement was signed betwe-en the Catalan research center and the University of California’sDivision of Agriculture and Natural Resources (DANR). Specifi-cally, there has been scientific co-operation in this field betweenthe agricultural entomology group comprised by research person-nel from different IRTA centers and the University of Lleida’s IRTA-associated center on the one hand, and research personnel fromUC Davis, UC Riverside and UC Berkeley on the other.

As a consequence of this collaboration, the exchange ofresearchers among centers has been frequent, with various sab-baticals by professors from the University of California inCatalonia, and three joint seminars have been organized—one inCalifornia and two in Catalonia—in which some twenty-five rese-archers have discussed the main advances in the application ofIntegrated Pest Management programs to crops in bothCatalonia and California, given that both territories share similarclimates and crops.

Diversified collaboration

The lines of research undertaken in depth by the Catalan andCalifornian entomologists cover sweet fruit, citrus fruit and horti-cultural crops.

With regard to studies on sweet fruit, the greatestamount of joint work has been done on the development of me-thods to control Carpocapsa pomonella, a moth that attacksapple trees. Work has also been done on the pear tree: over thepast few years, there has been close co-operation with UC Ri-verside in studying the resistance of the pear psyllid (Cacopsyllapyri) to different insecticides.

Insofar as citrus fruit, the line of research being pursuedby entomologists at the Estació Experimental de l’Ebre, an IRTAresearcher spent a year at the University of California in order toimprove her training on the application of biological managementto this crop and continues to collaborate with various resear-chers in California.

And finally, an example of our collaboration on horticultu-ral crops is our research on the whitefly, Bemisia tabaci. Belowis a case study of this collaboration, which will also serve to des-cribe in detail what Integrated Pest Management consists of andwhat its practical applications are.Controlling the whitefly

Bemisia tabaci is a highly detrimental whitefly that easily acquiresresistance to insecticides, such that it is difficult to eliminate it andprotect the most commonly infested crops, which are primarilytomatoes and vegetables of the Cucurbitaceae Family (zucchini,cucumber, watermelon, melon). It appeared in California andCatalonia in the early 90s and, since then, the University ofCalifornia and IRTA have collaborated to attempt to control it.

The first step of the collaboration consisted of sharinginformation. By coincidence, when Bemisia tabaci appeared inCalifornia, an IRTA researcher was at the Davis campus and,shortly thereafter, when the fly began to affect Catalonia as well,Dr. Frank Zalom, the head of the UC entomology group, wasdoing a sabbatical at the IRTA laboratory in Cabrils. Thus, theknowledge transfer between both centers was quick and direct.Soon, the entomologists—with Frank Zalom and Rosa Gabarra(IRTA) in charge—were able to work together to monitor the pest.

During the first years, the team particularly focused onpreventing and predicting the whitefly’s infestation of the mostcommon horticultural crops by studying its survival over wintermonths, because a good way of controlling a polyphagous pestis to decrease its winter populations as much as possible.

In accordance with the Integrated Pest Managementstrategy, research personnel also developed methods for biolo-gical control, consisting of boosting the natural environment’sown defense systems. One of these defense systems involvesautochthonous insects that feed on the pest organisms. Whichinsects are potentially useful predators had to be ascertained,they then had to be introduced into the crops infested with thepest and thereafter supervised to ensure their survival.

It has been observed that the populations of Bemisia taba-ci are greater in crops subject to chemical control than, for instan-ce, in those subject to integrated pest management using thepolyphagous predator, Macrolophus caliginosus, and with natu-rally occurring populations of the parasitoids Eretmocerus mun-dus and Encarsia pergandiella. This means that these species canserve to curb the plague. To complement these observations, labo-ratory trials have studied the possible interactions betweenthe predator Macrolophus caliginosus and the parasitoidEretmocerus mundus. At the same time, researchers are workingon the possibility of using the predators Orius majusculus andOrius laeviagtus for controlling the whitefly, above all in cucurbita-ceous crops, where these predators are most commonly found.

Furthermore, cultural methods of controlling pests mustalso be considered. These consist of agronomic practices forpest control that are essential when applying biological mana-

gement strategies. In greenhouse horticulture, these practicesconsist, among others, of leaving the greenhouses free of plantsand plant remains before beginning cultivation; employing onlyplanters entirely free from pests or viruses and, insofar as possi-ble, with little insecticide residue; applying proper fertilizer mana-gement, keeping in mind that excessive nitrogenation of cropsfacilitates the proliferation of such pests as the whitefly; andcorrectly administering the climate and ventilation conditionsthat can help curb the proliferation of disease and therefore,decrease the need to apply fungicides for their control, conside-ring that many fungicides are toxic to the useful fauna introducedinto the crops.

Finally, in Integrated Pest Management, chemical pro-ducts are also used, but no more than in other methods. To con-trol Bemisia tabaci, the resistance of the whitefly to differentinsecticides is being studied at Riverside in order to preventincreasing populations. The resistance of the parasitoid Eret-mocerus mundus to insecticides was studied at IRTA in order tocomplement advances in biological control.

Integrated production

All of these methods help to protect crops from pests, whetherthese be Bemisia tabaci or other insects, in a manner that is rel-atively friendly to human and environmental health, is economi-cally efficient and provides a good level of productivity. In fact,the need to grow food using a minimum of polluting productshas led to the definition of a new concept in agriculture over thepast decade, namely Integrated Production (IP), which followsIntegrated Pest Management guidelines. Integrated Productionis a farming system that produces high quality food and otherproducts by using natural regulating mechanisms to limit andreplace polluting inputs, a practice which contributes to devel-oping sustainable agriculture.

Applying research to the agricultural industry

The end goal of research by the University of California and IRTAon Integrated Pest Management is to transfer the benefits of thisstrategy to farmers such that they may apply it in their fields. Theexperience gained in California, where the strategy was appliedearlier, allowed Catalonia to learn the keys to a successful trans-fer. This transfer is mediated by a technical advisor, an agent inclose contact with farmers who examines each specific crop andadvises the farmers on specific conditions for managing pests. InCatalonia, these technical advisors are generally members of plantprotection associations. Their function consists of reducing chem-ical control practices and introducing the notion of IntegratedManagement on site. Thanks to their services, farmers who simplyapplied insecticides some years ago are now learning to fightagainst pests in a more efficient and sustainable manner. •

IRTA Food and Agricultural Joint Lab at the University of California, Davis

S ince 2002, IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agro-alimentària) has been participating in an incipient Joint

Lab. As part of this initiative, Dr. Lluís Pérez Grau, a senior IRTAresearcher, has been posted at the University of California atDavis, where he is working on applied biotechnology issues.

This initiative, facilitated by the institutional collaborationagreement between the DANR (Division of Agriculture andNatural Resources of the University of California, Davis) andIRTA, has been made possible thanks to the economic supportof ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats)and the Generalitat. The other key element making this Joint Labpossible has been the warm reception of Dr. Lluís Pérez Grau atDr. George Bruening’s laboratory in the Plant Pathology Depart-ment. Dr. Bruening’s laboratory spaces facilitate daily work andprovide a stimulating intellectual atmosphere as well as the tech-nical and instrumental support necessary to enable researchcollaboration on topics of shared interest.

The University of California has been the cradle of bio-technology since the field emerged. Over the course of theseventies and eighties, it fostered the application of this newtechnology in the fields of healthcare and agriculture, and it hascontributed to the technical training of specialized workers in theindustry, hosting the most brilliant scientists. Even today, itstands out as one of the most prolific public institutions in crea-ting cutting-edge technologies in the life sciences, taking painsto promote their application in the fields of healthcare, agricultu-re, food, stockbreeding and the rational use and preservation ofnatural resources.

One of the main missions of IRTA - UC Davis collabora-tion is to facilitate rapid initial exploratory progress in research ontopics of common interest to both organizations in the field ofapplied biotechnology. The joint lab’s location on the Davis cam-pus also facilitates other activities because it fosters access todialogue on advances in agricultural and food biotechnology,food quality and safety and the efficiency and sustainability ofthe food and agriculture production chain. These are highly topi-

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 66

67

cal issues responding to requirements in food quality and effi-cient production, which demand a globalized production anddistribution environment for food products. The most immediateobjective of the joint lab is to facilitate communication and colla-boration in the fields of applied genomics and biotechnology,agriculture, food and the efficient use of natural resources. Otherareas of interest are the identification of emerging technologiesand products that can be applied to Catalonia, and the establis-hment of contact between businesses, co-operatives and scho-lars in Catalonia and California in cases where there are com-mercial and/or technical affinities.

A fundamental part of this collaboration is access to thewet lab space in order to develop research tools. IRTA’s pre-sence at UC Davis gives us access to the many genetic engi-neering tools on campus, such as gene promoters, markergenes and genomics databases. Moreover, it facilitates the useof technical services, from tissue culture and nucleic acid se-quencing to functional genomic and bioinformatics services,such as the production of gene chips. We have been working ontwo projects to date: one in plant pathology regarding a newvirus found in cucumber plants; and the other in applied bio-technology, aiming to improve the accumulation of pigments infruit and flowers. Both projects include research activities par-tially carried out at Davis, as well as complementary research atIRTA’s research center in Cabrils.

The first project arose in response to a real situation. Inthe year 2000, an emerging viral plague in Almería was affectingvarious cucurbit species, severely limiting cucumber production.The virus had been identified by a French laboratory as a potyvi-rus and was dubbed Cucumber Vein Yellowing Virus (CVYV).The fact that Lluís Pérez Grau was able to work at Dr. Bruening’slaboratory, at the forefront of plant virology, led to the design andtesting of new soft methods for purifying this virus during thecourse of 2002 using a potyvirus similar to tobacco available atthe UC Davis laboratory as a model.

These methods were applied to cucumber plants infectedwith CVYV at IRTA’s Laboratory of Plant Genetics, in collabora-tion with the virology team at Cabrils. As a result, CVYV was par-tially purified, part of its genome was isolated, an antigenic viralpeptide was produced capable of generating antibodies againstthe virus, and tools were designed for its molecular detection.

Lately, commercial interest in finding solutions to thisvirus has fallen, given that there are now more resistant varietiesof cucumber available, some of them developed in Catalonia,decreasing the economic impact of this virosis. At present, des-pite its scientific and academic interest, this project is not beingpursued with great speed, though tools have been developedfor detecting the virus and designing control strategies.

Recently, a certain interest has been shown in determiningwhether the CVYV virus is present in California or other places inthe United States. It is therefore an emerging virosis of academicrather than commercial interest. Phytosanitary plagues have oftenbeen observed to spread from east to west and nowadays thegreat movement of people and goods on a planetary scale acce-lerates their dissemination. If the knowledge on the CVYV virusobtained at the Joint Lab and IRTA were transferred to Californiaor the rest of the United States, it could be of great help for rapiddetection and characterization of this plant pathogen.

The second project which is now underway regardsthe production of natural pigments in fruit and flowers. Naturalpigments are materials valued by the food coloring, antioxi-dant and provitamin sector, an industry well established inCatalonia with some high quality manufacturers that are highlycompetitive on the international level. In fact, Spain is a lea-ding importer of flowers and fruit with a high pigment content,which is the input for this industry. Primary plant products areprocessed, functionalized and calibrated, giving rise to adiverse and sophisticated range of food supplements, fromvitamin pills to additives for animal nutrition. These transfor-mations result in a significant increase in added value thatcontribute to a greater or lesser extent to the local economyaccording to international market conditions.

The initial aim of the project is to increase the level ofnatural pigments in raw plant materials, particularly in the flowersof the French marigold and the fruit of the pepper plant. Twocomplementary strategies are used. One consists of conventio-nal genetic improvement, assisted and accelerated by genomeand molecular techniques for genotype identification. At thesame time, genetic engineering tools and technologies arebeing developed to modify the metabolic pathway for the pro-duction of carotenoid pigments. The combination of both strate-gies will allow scientists to rationally influence biosynthetic path-ways in the future in order to increase the production of otherspecific pigments that are particularly interesting but difficult toobtain from natural sources, such that nowadays they are gene-rally produced by chemical synthesis.

This joint project between UC Davis and the Depar-tament de Genètica Vegetal at IRTA-Cabrils, a center recentlyjoining the CSIC-IRTA Consortium, calls for contributions fromvarious scientific disciplines: molecular genetics, plant cell trans-formation and plant regeneration, as well as chemical and bio-chemical analyses of pigments.

This project can be considered to have emerged from theJoint Lab. Approximately five years ago, the tissue transformationand culture team at the IRTA - Cabrils plant genetics laborato-ries began testing vectors for plant transformation on pepper tis-sue. In collaboration with this team, a new generation of trans-formation vectors has been designed and built, and they havebeen modified to make them more effective by adding markergenes and selector genes at the UC Davis - IRTA Joint Lab. Dr.Bruening’s laboratory has a wide range of genetic and molecu-lar tools, including, among others, marker genes and selectionmarkers, allowing scientists to choose the tools they deem mostappropriate.

Recently, the project has been reinforced by the employ-ment of a permanent researcher in Cabrils, Dr. ImmaculadaMartínez, who is primarily working on molecular aspects of geneisolation and cloning, and on the design and linkage of geneticconstructions. Dr. Martínez and Dr. Pérez Grau have divided thedifferent tasks of gene isolation, vector modification and identifi-cation and isolation of gene regulation elements between themin order to continue advancing.

One of the resources used for this project at the UCDavis campus is the plant tissue transformation service. The pre-sence of the IRTA antenna at UC Davis has facilitated contactwith the plant tissue transformation group at the Ralph M.Parsons Foundation Plant Transformation Facility, which imme-diately showed an interest in the technological challenge invol-ved in the transformation of pepper plants.

Work was begun on vector modification by IRTA inconjunction with the Joint Lab, and on matters of tissue cultu-re protocols and technology, in conjunction with the Cabrilsteam. Together, they have built the fundamental tools for carr-ying out this project: plant transformation vectors speciallydesigned for the pepper plant, a binary plasmid with a fluo-rescent marker gene to identify transformed cells in vivo andanother binary plasmid with a histological marker. Through theuse of these binary plasmids in Cabrils and Davis, peppercells have been successfully transformed and the activity ofthe marker genes can be easily detected. The next goal is tointroduce these transformed cells into a cellular developmentand differentiation program ordered on processes of histoge-nesis leading to the clonal regeneration of entire plants. Thisgoal is not particularly easy in the case of the pepper plant,though it has been achieved in other plant species. Since theproject is being jointly undertaken by Dr. Ramon Dolcet’sresearch group in Cabrils and Dr. David Tricoli’s team at UCDavis, we hope to attain successful results soon. A Catalancompany is also collaborating on this project by carrying outa series of sophisticated chemical analyses to identify andmeasure the different pigments in question using samplesobtained in Cabrils.

At present, the Department of Plant Genetics of the IRTA-CSIC Consortium is applying a complementary strategy toimprove pigment production by 100%. At the IRTA laboratory inCabrils, a project is underway to generate genetic variability viamutagenesis and the selection of phenotypes and molecules,using the TILLING (Targeting Induced Local Lesions INGenomes) approach to molecularly identify mutations in candi-date genes of the metabolic pathway of carotenoid biosynthesis.In this project, a French marigold population has been mutage-nized with the aim of generating genetic variability. Plants of thispopulation will be selected based on molecular genotype andphenotype in order to identify mutations affecting the pigments’biosynthesis pathways. Among these mutants, we hope to findsome with interesting pigment properties.

In addition to these projects, the Joint Lab has participa-ted in organizing technical visits, specifically, the research trip ofan expert scientist from the Cabrils team at Carole Meredith’slaboratory at the Department of Viticulture and Enology, whichaims to provide technical knowledge transfer in the field of tissueculture and clonal regeneration of grape vines. Other visits havealso taken place, among them those of different laboratories ofthe Agricultural Research Service, various federal laboratoriesfor food quality control of the Agricultural Department and thescientific representative of IRTA’s Institut de la Carn de Monells.These visits have facilitated the exchange of analytic protocols inthe field of food sanitation.

A young but particularly interesting sphere in the field offood and agriculture is new technology for rapid detection of bio-logical material and microorganisms, which is practically instan-taneous and low in cost. For sadly obvious reasons, this topic isbeing granted a great deal of support, insofar as resources andresearch, and the Joint Lab has been closely following develop-ments in some of these technologies for some time now throughconversations with scientists of the Agricultural Department andpreparation of preliminary experiments in this field. It seems clearthat in the near future these rapid detection technologies willhave significant effects in the food and agriculture field and willcertainly contribute to increasing the quality of our food, not tomention having possible applications to other fields, such asthose of healthcare and medicine.

Over the past few years, all University of California cam-puses are carrying out a very intense, coordinated effort to faci-

litate commercial applications of their inventions, above all tosmall companies and academic spin-off companies.

Given the long-standing historical relationship betweenthe scientific communities of California and Catalonia, as well asthe active political, scientific and technical collaboration basedon academic exchange of researchers and postgraduate stu-dents, the possibility of commercially applying some of the tech-nologies in the University of California’s replete copyright archi-ves in Catalonia does not seem very far-fetched. •

Towards a New Irrigation Culture: Improved Production with Less Water

I n 1988, when the collaboration agreement between IRTAand the University of California was signed at the Palau de

la Generalitat, the seat of the Catalan Government, Catalanresearcher Joan Girona was at UC Davis doing a Master’s.Girona, in charge of research on irrigation systems at IRTA, washappy to hear the news of the agreement and, together with hisCalifornia colleagues, David Goldhammer and Ted DeJong,decided to immediately embark upon lines of joint researchbetween both centers on irrigation issues. In fact, this was the ful-fillment of a shared wish that had already been put forth two yearsearlier at a seminar in Lleida, organized by the Associaciód’Amics de Gaspar de Portolà, which had been attended byresearch personnel from both the University of California and IRTA.

Now, Girona has made an appraisal of the results of theinitiative he promoted and has found it to have been highly pro-ductive thus far: collaboration on irrigation systems has generat-ed the greatest amount of personal interaction and joint activitiesbetween the two centers, including visits, sabbaticals, seminars,published articles, etc. Not in vain have all researchers in thisfield from the University of California and IRTA been meetingevery two years since 1994 to present their work, discuss it andpropose new projects. In addition, specialists in irrigation fromother groups in Spain or from other countries, such as Australiaor Israel, are often invited to these meetings in order to expandupon the shared knowledge.

One of the general aims of collaborating is precisely toform a group comprised of numerous research personnel in thisfield that can act as a critical mass. The members of this group,centered on the transatlantic Catalonia-California connection,are in frequent contact and participate in projects that are joint,complementary or separate, though always of interest to thegroup. In fact, all of them are working along the same lines:studying the response of plants, generally fruit trees, to differentirrigation conditions.

Of the three primary factors involved in the formation andgrowth of a plant, namely solar radiation, carbon dioxide and water,only the latter factor is easily controlled. Researchers are thereforestudying how to control the water supplied to the plant with theend goal of controlling how the plant itself behaves and achievingthe desired productive processes, for instance, the production ofmore fruit. Moreover, water is a limited resource and it can only beadvantageous to learn to regulate and optimize its use.

Regulated Deficit Irrigation (RDI)

One of the main lines of research collaboration between theUniversity of California and IRTA, focusing on the strategy calledRegulated Deficit Irrigation (RDI), arose precisely from the desireto find ways of employing water as efficiently as possible.Regulated Deficit Irrigation consists of subjecting plants to a cer-tain deficit, controlled in intensity, timing and duration, in ordernot only to save water, but also help improve the productivity andquality of the fruit. It has been demonstrated that in some crops,especially almonds, olives and grapes, this system allows maxi-mizing on production with less water supply than what the plantcould consume.

Until the end of the eighties, the majority of research in theworld done in the field of irrigation was based on the premise thatthe maximum productivity of a crop could only be obtained if theplants were irrigated to cover 100% of their water needs. On thebasis of a series of pioneering research projects conducted by anAustralian group of scientists, the possibilities that hydrologicalstress management could have in improving plant productivitybegan to emerge. Indeed, over the past few years in specificareas, among others in Catalonia and California, so-called sup-port irrigation has been set up, where plants are only given a smallpercentage of the water they could consume. These small quan-tities, applied at the right time, in the proper intensity and for anappropriate amount of time produce an elevated yield.

Various studies have confirmed that, if irrigation of a plantis stopped at a certain point, it reduces its woody production(the vegetative part), but maintains its fruit production (the pro-ductive part), even improving its quality. Water stress strategyplays with these processes using the drip irrigation systembecause it is the most precise and therefore most efficient vis-à-vis other systems such as gravity or sprinkler irrigation.

Work done by IRTA and the University of California hasshown that application of Regulated Deficit Irrigation is benefi-

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 67

68

cial to almond, grape, olive, peach, pear, corn, pistachio andcherry crops. In other crops, such as hazelnut, walnut or apple,the productive efficiency is lower. For instance, in the case ofapple orchards, apples of higher quality are obtained, but lessquantity is produced.

In any case, this research is in experimental phase andmany trials are being carried out that could supply new answers.For example, one line of research complimenting the study ofRegulated Deficit Irrigation seeks to apply this irrigation systemto plants with different productive conditions. This means work-ing with trees that are more or less laden with fruit in order toobserve the qualitative and quantitative response of the yield tothe water deficit.

Training farmers

IRTA and the University of California are also working on famil-iarizing farmers with this irrigation strategy and encouraging itsintroduction in the field. In California there is a specific programto this end: the CARDIP (California Regulated Deficit IrrigationProgram). The CARDIP aims to motivate and convince farmersto employ Regulated Deficit Irrigation on their farms, as well asto provide guidance. As part of the program, farmers are invitedto visit demonstration fields or orchards where they can directlyexperience how water stress is applied to all sorts of crops aswell as participate in conferences and seminars.

In Catalonia there is also demonstration cropland thatfarmers can visit, and in addition, dissemination of information onefficient management of irrigation water is extended to reach theproductive, irrigation and administrative sectors. Through suchinitiatives, Regulated Deficit Irrigation is gradually becomingmore familiar and is beginning to be applied to cropland. It isestimated that at present in Catalonia, 60 to 70% of oliveorchards are irrigated using this technique. It is also used in 20%of almond crops and 20% of peach crops.

When does a plant need water?

Finally, another joint line of research being carried out by bothcenters seeks indicators, methods or automated mechanisms todetermine the water requirements of plants in a practical mannerand at all times. For instance, work is being done on the so-called trunk variation sensors, which are potentiometers with oneend inserted in the tree’s trunk to measure the daily micrometri-cal variations of different parts of the plant. According to thenature of the fluctuations indicated, more or less water can beadministered to the orchard.

A relevant aspect of techniques such as this one is thatthese sensors can be connected to a processor (personal com-puter, irrigation program control unit, environmental controller, etc.),such that the system could administer the required water automat-ically according to the data received, with minimum supervision bythe farmer. In addition, other sensors have already been developed(such as soil water sensors) or are being developed (indicators ofplant water potential) which could also be automated and couldtherefore hypothetically also be connected to a processor.

There is certainly plenty of work yet to be done at IRTAand the University of California in the field of irrigation, but thepath followed to date has revealed the keys to a new irrigationculture based on improving production by reducing water use. •

This is California!

Pere PuigdomènechLaboratori de Genètica Molecular Vegetal CSIC-IRTA

I f you speak with the directors of the University of California, Davis, the first thing they tell you is that in California, the lead-

ing economic activity, above and beyond tourism, Hollywoodor even Silicon Valley, is the food and agriculture industry. Forthis reason, the University has fostered research in agricul-ture, and whereas some components of electronic chips carrythe California seal, 50% of the strawberry production in theworld uses varieties developed at UC Davis. Something simi-lar is probably true of vine stock or peach varieties, among agreat many other examples. California is a major agriculturalproducer in the United States and a world power when itcomes to agricultural technology. It is therefore not surprisingthat they have given major priority to plant genomics, one oftoday’s research frontiers, and that Davis has recently inau-gurated a new Genome Center where highly innovative proj-ects are underway.

The parallels between California and Catalonia are notlimited to the climate. Catalonia also has significant tourism,lends importance to the cultural industries and is a leadingpower in food and agriculture production in areas that are notalways the same as those in California, but often coincide. Justas our companies have often gone to California seeking techno-logy, Catalonia has recently exported hundreds of thousands ofolive trees of varieties developed at IRTA to California. For thisreason, when we travel through California, the overwhelming

sense is that it is a great opportunity for Catalonia to collabora-te with the state. Certainly, the scales between the two areas arevery different, above all the economic ones. But this could be anadvantage in establishing a relationship of collaboration ratherthan of competition. •

Collaboration between the University of California and Catalonia

Henry VauxProfessor Emeritus and Associate Vice President Emeritus.Department of Agricultural and Resource Economics.University of California, Berkeley

I n the past two decades there have been numerous examplesof successful collaboration between the University of California

and the public and private institutions of Catalonia. There havebeen dozens of exchange visits including students and facultymembers from prominent Catalonian universities as well as busi-ness and government leaders. A large number of formal and infor-mal collaborations have resulted from these visits and other efforts.The following report describes three examples of successful col-laboration.

Development of Regulated Deficit Irrigation strategies

The problem of protecting irrigated trees and vines during timesof drought is particularly serious because inadequate water sup-plies threaten the substantial investment made in permanentcrops and because the lengthy life cycles of most permanentcrops militate against the long term nature of the research thatwould be necessary to fully understand the physiological respon-ses of plants to water stress of differing severity and duration.

In 1987, a group of researchers from the IRTA joined asimilar group from the University of California to gain furtherknowledge and understanding of how to manage water forpermanent crops during times of drought. Each groupbrought a different practical perspective to the project. InCatalonia, and Spain in general, the water available to gro-wers of permanent crops during drought typically amounts toonly 25% of annual crop evapotranspiration. The problem inSpain, then, was to gain some understanding of when watershould be applied during the annual crop cycle in order toprotect crop health and optimize yield. The problem inCalifornia was somewhat different in that during times ofdrought permanent crop growers generally have an amount ofwater that is equivalent to 75% of annual crop evapotranspi-ration. The problem in California is one of determining whenduring the life cycle water should be withheld from the crop inorder to protect plant health and optimize yield.

Each group of researchers worked independently butmet annually to share results and discuss the direction of futu-re research. The fact that the two groups were working fromdifferent practical perspectives led to a far richer understan-ding of the mechanisms through which permanent crops res-pond to moisture stress than would have been the case hadthe two groups worked separately. This work revealed that formany permanent crops (including almonds, grapes and oli-ves) the application of limited water supplies at strategicpoints during the annual life cycle leads to improvements incrop quality that may tend to offset the inevitable losses in thequantity of yields. Although this finding does not hold true forall crops, most notably walnuts, it has great significance bothfor enhancing the capacity of permanent crop growers tomanage limited water supplies with minimal losses of incomeand for providing the agricultural sector in semi-arid regionsworld wide with a technology that allows to reduce thedemand for agricultural water as global water scarcity conti-nues to increase. Manuals instructing growers on how toimplement these strategies, currently referred to as Regula-ted Deficit Irrigation, are now in preparation.

Rosenberg International Forum on Water Policy

The Rosenberg International Forum on Water Policy is a bienni-al symposium focused on the reduction of conflict in the man-agement of water resources. It is sponsored by the University ofCalifornia with an endowment grant from the Bank of America inhonor of former Bank Chairman Richard Rosenberg. Attendanceat the Forum is limited to fifty participants, is by invitation onlyand includes water scholars and senior water managers fromaround the world.

The Second Rosenberg International Forum was heldin Barcelona in September 1999 and focused on the resolu-tion of conflicts between agricultural and environmental usesof water. The Barcelona water company, Aigües de Barcelona(Agbar), was the local sponsor and provided both specificand general support for the conference. Forty-seven partici-pants from nineteen countries attended this second Forum. Apre-conference tour of the Ebro Delta acquainted visitors withthe conflicts between environmental and agricultural uses that

characterize the increasing scarcity of water in Spain. Theparticipants then worked in general and small group sessionsto consider ways of ameliorating conflict between environ-mental uses. The major recommendations included:• Further research focused on increasing the effectiveness ofwater use in agriculture.• Further research aimed at scientifically understanding thebases for environmental uses of water.• Understanding of the benefits and costs of environmental usesof water.• Flexible systems of water allocation which will enable water tobe reallocated between agricultural and environmental uses asrelative demands change over time.

Visit of a Catalan delegation

In May 2001, the former Catalan Environment Minister, FelipPuig, visited California with a number of key water officials fromCatalonia. The purpose of the weeklong visit was to inspect andexamine the California experience with the management of watersupplies and water quality under semi-arid conditions. The groupmet with the leaders of California’s primary water managementagencies and then inspected significant water managementinnovations including:• Long-distance transfer facilities and the experience with theirmanagement. • Management of consumption and production of electricityassociated with long-distance transfers. • Management and reuse, through blending of saline waters, inagriculture to avoid adverse impacts on soils and crop yields. • Utilization of different types of irrigation technology tailored tospecific crop and soil conditions. • Use of groundwater storage to optimize water supplies avail-able to agriculture in both dry and wet years. • Use of reclaimed water for groundwater recharge to support avariety of municipal and industrial uses, including potable use.

The tour provided an opportunity for the Catalan Environ-ment Minister and his delegation to gain first-hand knowledge ofthe successes and shortcomings of California’s water manage-ment system. •

Father Serra, Steinbeck and Scientific Collaboration with California

Lluís Ferrer i CaubetRector of the Universitat Autònoma de Barcelona

I was asked to write a few lines on scientific collaborationbetween Catalonia and California, the current benefits

derived from it and future areas of exploration and development.This is not a difficult task for me: California has fascinated mesince childhood. It fascinated me ever since my godfather toldme the story of Father Serra and the Majorcan Franciscans inCalifornia in the 18th Century (and by the way, if you go toMajorca, don’t miss the Juníper Serra Museum House in the vil-lage of Petra). I was also fascinated in my youth when I discov-ered the novels of John Steinbeck, who has become one of myfavorite authors. And I was fascinated when, later on, I had theopportunity of visiting California’s universities.

The California university system is excellent on the wholeand, at the same time, includes elements of individual excellen-ce. Let’s first consider the University of California with its 10campuses, from Berkeley and San Francisco in the north all theway to San Diego, nearly on the border with Mexico. It is a net-work of public universities where research is a key factor. Theseuniversities are competitive yet coordinated, with a global ambi-tion and dimension, but they also have a strong California voca-tion and deep roots in the territory. It is a system clearly orientedtowards the creation of new knowledge, pushing forward thefrontiers of basic science (what they call blue sky research), butit also applies this knowledge to the progress and developmentof the State of California. By way of example, the enormous suc-cess of California as a producer of quality food is, for the mostpart, due to developments supplied by the University of Califor-nia, Davis in the fields of genetic improvement, viticulture, irriga-tion engineering and so on.

California State University, on the other hand, is the mostwidely distributed university system in the state, with 24 campu-ses. It is more accessible and meets the educational needs ofmost university-going Californians (with 400,000 students, it isthe largest university in the US). This university places less em-phasis on scientific research, being more oriented towards edu-cation and technology transfer than towards Science with acapital S. Nonetheless, the impact of Cal State on the Califor-nian economy, a description of which you can view at the uni-versity’s website, is simply overwhelming.

The public university system is complemented by adiversified network of high quality private universities thatincludes such excellent components as Stanford University.I don’t believe much more need be said. These public and pri-vate universities enjoy an autonomy that makes us green with

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 68

69

envy: real autonomy, of the type that lets them select thefaculty (without government authorizations, civil servant com-petitive exams nor national civil servant categories), select thestudents and decide on the academic offer (bachelor’s andpost-graduate degrees, programs of study, etc.), for instance.An autonomy that goes hand in hand with responsibility andaccountability, as well as consolidated evaluation and accre-ditation mechanisms.

Nonetheless, despite the obvious differences, Californianand Catalan universities also have certain elements in common.The existence of a co-coordinated system distributed throughoutthe territory, the progressive tradition on the majority of campu-ses and deep social roots are some of the features we share.And in addition, as we all know, we both enjoy a very similar,excellent climate.

There is no doubt that California can be an immense,powerful source of inspiration and energy, as well as a highlyvaluable ally for Catalonia in the spheres of knowledge andR&D. First of all, it can serve as a place to train our professio-nals and scientists, with scholarship and cooperation pro-grams (some magnificent examples are the Gaspar de Portolàand the Balsells Programs). Secondly, it can also serve as apartner for advancing in joint projects of shared interest, as iscurrently the case, for instance, of projects in the field of foodand agriculture, which take advantage of the strengths andexperience of both parties. But in addition, California canserve as an example for improving and strengthening our R&Dsystem. We can certainly learn from California’s scientificpolicy, from how the entire system is coordinated, from thecooperation between public and private research. We canalso learn how knowledge is efficiently transferred from rese-arch centers to businesses. We can certainly learn from theexperience of science and technology parks such as theSilicon Valley hi-tech region, and our newborn Bioregió willcertainly find inspiration and good practices in the BiomedicalCluster in San Diego-La Jolla.

Finally, for all citizens of Catalonia, California canserve as a model of a society that loves and believes inscience. Here, the gap between scientists and the popula-tion at large is still great. Science interests the generalpopulation little or not at all, and people even tend to mis-trust innovations emerging from laboratories. Many peoplewould rather listen to the advice of a medium on night timetelevision than the recommendations of their doctors.These social phenomena might also occur in California, butI get the impression that the American society is more inte-rested in science and trusts it more than ours. A goodexample is, once again, the writer, John Steinbeck. Often,the main characters in his books are scientists (consider,for instance, his renowned Cannery Row) and he himselfembarked upon a scientific expedition which he later des-cribed in The Log from the Sea of Cortez, a book filled withwise reflections on science and, at the same time, a pas-sionate treatise on marine biology. Approaching Californianscientific wisdom will certainly do us good. •

The Man Wots Got the Whip Hand of ’Em All.Thomas McLean.

FIGURES

Page 4 Legislative document of the Senate of the State of California,dated July 15, 1986, approving the sisterhood agreementbetween California and Catalonia.Resolution of the Catalan Parliament approving the sister-hood agreement with California on May 12, 1987.

Page 7Fig. 1. Evolution of European Union R&D Frame-work ProgramBudgets.Fig. 2. Percentage of Return on European Funds in Catalo-nia with Respect to the Total in Spain.

Page 12 Fra Ginebró Serra’s route, from Cadiz to Veracruz, with themissions, jails and towns founded in Alta California (1769-1782).

Page 15Balsells-Generalitat de Catalunya Fellowship Program. Fe-llowships granted as part of the program since it was establi-shed 10 years ago, according to type.

Page 20Building of the Centre de Recerca d’Energies Aplicades(CREA).

Page 22Enlargement of a MEMS device.

Page 23Initial prototype of the ORIOL antenna.

Page 24Simulation of the evacuation of 100 avatars at Calit2 after theactivation of two alarms.

Page 25Annual Returns (USA): 1926-99.

Page 27Conceptual model of a totally implantable vestibular prosthesisutilizing MEMS gyroscopes and accelerometers.

Page 29Table 1: Visits by Catalan professors and researchers at theUniversity of California, period 1987-1996. Table 2: Grants and Fellowship Program of the Gaspar dePortolà Catalonian Studies Program, period 1999-2003.Table 3: Visits from University of California professors toCatalonia.

Page 32Diagram of an evoked cerebral potencial-P300.

Page 33ERP graphic/pattern.

Page 34Fig. 1: NQO1 and risk for cancer of the colon. Fig. 2: Distribution of the p16INK4a, p14ARF and hMLH1methylation depending on the tumour’s anatomic location.

Page 35Scanning electron microscope image showing cylindricaliron elements with a diameter of 65 nanometres. Each ele-ment being 20 nanometres thick.

Page 41Test of growth optimisation for oaks and holm oaks.

Page 43Grass test. April 15, 2004. Grass test. May 5, 2004.Grass test. June 25, 2004.

Page 47Apple lisimeter. Recording data of sun radiation. Control of physiological parameters for the hydric conditionsof apple trees.Control of physiological parameters for the hydric conditionsof apple trees (2).Control of gas exchange at plant level for vineyards. Deter-mination of the photosynthesis levels. Control of gas exchange at plant level for pear trees. Deter-mination of the photosynthesis and transpiration levels.Overview of the weight-lisimeter on pear trees.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

TE

XT

IN

EN

GL

ISH

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 69

Still life with the Napa Daily Register. Unkown, ca. 1888.

The Liverpool & London & Globe Insurance Co. Britton & Co, lithographer, 1865.

Newsboys distributing the evening papers. Paul Frenzeny, 1877.

Union Iron Works, San Francisco. Bosqui Eng. & Ptg. Co, printer, 1884.

New California Sugar Refinery, San Francisco. Britton & Rey, lithographers, 1881.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 07:14 Página 70

Yosemite Valley. C. Clarke, 1873.

The

Ban

crof

t Lib

rary

Pic

toria

l Col

lect

ion

Tot 1 D.qxd 10/11/06 06:51 Página 71

Tot 1 D.qxd 10/11/06 09:45 Página 72