CALAFORRA ICASTELLANO, Guillem (1998): Wilhelm Meyer-Liibke i «Das Katalanische». In-troducci6 i traducci6. Barcelona: IEC, 234 p. (Biblioteca Filologica, XXXIV).

La traduccio catalana de Das Katalanische del gran romanista SillSWilhelm Meyer-Liibkes'ha fer esperar gairebe tIes quarts de segle, pero finalment ha arribat de ma del traductor GuillemCalaforra i Castellano, que l'ha tela precedir d'un substancios i estimulant proleg de 76 paginesde ban lIegir, al qual em referire basicament en aquesta ressenya.

En redactar-hi I' esbos biogriific d' en Meyer-Liibke (p. 20-23) ens hauria agradat -i no par-10 pas Domes en nom meu- que en Calaforra ens hagues explicat que hi ha de cert a la commu-nis opinio que diu que fOil precisament I' estada a terres catalanes, a Catalunya i a Mallorca, i elcontacte amb els filolegs catalans iamb la lIengua aleshores tan viva, que l'impulsaren a escriu-re Das Katalanische. Pero en Calaforra es limita a dir lapidariament que, ara corn ara, d'aquestpunt, no se'ns en pot dir res (p. 23). I deixa ellector, literalment, amb la met a la boca. I per alsinteressats en la figura humana de Meyer-Liibke potser no hauria estat superflu d'indicar que elssellS darrers anys a la Universitat de Bonn no van esser precisament un lIit de roses. Pero tot aixoson Domes xafarderies erudites i el que realment importa son els capItols centrals del proleg d' enCalaforra, dedicats per una banda a glossar la figura de Meyer-Liibke corn a cientffic a la lIum deDas Katalanische, i per l'altra a descriure rant el proces de recoheixement del catalii corn a lIen-gua, corn el de la seva classificacio dins el cataleg de les llengiies romaniques, processos en elsquals en Meyer-Liibke va tenir un paper preponderant.

En el primer cas Calaforra defensa Meyer-Liibke entrant dels qui afirmen que I'aparell teoricd'aquest romanista, format dins dels corrents positivistes, especialment el dels neogramatics, es re-dui"apracticament a l'aplicacio del principi basic d'aquest darrer corrent: la manca d'excepcio deles lIeis fonetiques (Ausnahmslosigkeit der Lautgesetze). Calaforra mostra a traves d'un minuciosestudi de Das Katalanische que en aquesta obra de maduresa d'en Meyer-Liibke -fall el sell dar-fer llibre publicat en vida-, I' autor va evolucionant i accepta molls dels corrents innovadors de lalingiilstica del sell temps. En els exemples que dona a Das Katalanische Meyer-Liibke expos aprincipis que atenuen el rigor de les lIeis fonetiques: mostra corn dues llengiies poden arribar a unmateix resultat per camins i temps diferents (p. 45), i corn la lIei fonetica pot aturar-se en un mo-ment donat i sense actuar uniformement (p. 46). Un altre camp al qual Meyer-Liibke dedica espe-cial atencio es al de la geografia lingiilstica, aleshores ja en plena florida. A Das Katalanische esveil ben clar que Meyer-Liibke, en paraules d'en Calaforra, es «un assidu dels treballs geolingiifs-tics» (p. 48). Calaforra subratlla tambe l'aparent paradoxa -«curios» en diu ell (p. 47)- que ha-gin estat precisament els geolingiiistes els mISsaferrissats detractors d' en Meyer-Liibke. I aixo queen un belllssim exemple Meyer-Liibke anuncia el que mISslard sera la lingiilstica espacial d'enBartoli (p. 51). Enfront de la teoria de I' arbre genealogic de les lIengiies (Stammbaumtheorie), pro-pia d'un concepte naturalista delllenguatge, Meyer-Liibke posa la teoria de les ones (Wellentheo-

CAL4.FORRA: «WILHELM MEYER-LOBKE I "DAS KATAL4.NISCHE"" 247

Tie)que parteix del suposit d'una relativa llibertat del parlant davant dels canvis lingiiistics (p. 50).I encara hi ha mes: Meyer-Liibked6na entrada a Das Katalanische a consideracions propies del'escola de paraules i cases (Warter und Sachen) (p. 53), esmenta la influencia del substrat (p. 53-55), te intuicions preestructurals (p. 56), s'interessa decididament per la lIengua viva, en tot casmoll mes que els neogramatics (p. 56), destaca els factors sociologics (p. 58) i res influencies del'adstrat (p. 60) en l'evoluci6 delllenguatge, i te una aportaci6 teorica del tot original: estableix enels canvis lingiiistics una diferencia entre cronologia absoluta i relativa (p. 55), cosa, corn indicaen Calaforra, «poc positivista» (p. 55). Resumint: en comptes de la imatge d'un Meyer-Liibke neo-gramatic i positivista pur de certes critiques encara corrents (p. 62), Calaforra ens ofereix a travesde la lectura i el comentari atent de Das Katalanische un Meyer-Liibke obert als nous correntscientffics i que sap incorporar-Ios al seu treball. Ja Walther van Wartburg, en la ressenya que vafer de Das Katalanische I' any 1928, havia indicat «la seva gran impomncia metodologica, pione-ra en deterrninats aspectes» (p. 69), sense fer-ne objecte, tanmateix, d'una exposici6 detallada.

En el proleg Calaforra exposa tambe I' aspre proces de la lIengua catalana per arribar a esserreconeguda -«a contracorrent», diu (p. 28)- corn a lIengua de pie dret en el marc de res lIen-giies romaniques. L'autor en ressegueix els arts i baixos -ara lIengua, ara dialecte, lIengua si,pero dels Rainoard, Diefenbach, Diez, Morel-Fatio, Saroibandy, Schultz-Gora, Anglade... iel mateix Meyer-Liibke. En dre<;:ari comentar aquesta llista Calaforra crida l'atenci6 sabre I'in-doeuropeista hessia Lorenz Diefenbach (Ostheim (Hesse) 1806-Darmstad 1883), autor migoblidat, que I'any 1831 va escriure una important i primerenca classificaci6 de res lIengiiesromaniques: Ueber die jetzigen romanischen Schriftsprachen, die spanische, portugiesische,rhiitoromanische (in der Schweiz), franzasische, italiiinische und dakoromanische (in mehrenLiindern des astlichen Europa's) mit Vorbemerkungen abeT Entstehung, Verwandschaft U.S.w.dieses Sprachstammes. El que hi diu sobre el catala' va influir sabre Diez i de retruc sabre enMeyer-Liibke. Aquest, corn es ben sabut, va declarar, rant a la Grammatik der romanischenSprachen (1890-1902) corn a la Einfiihrung in die romanische Sprachwissenschaft(l901), que elcatala era un dialecte de l'occita transportal a la peninsula Iberica al s. VIII.Amb aquestes obres deMeyer-Liibke la teoria que feia del catala un dialecte de l'occita «es va veure catapultada a l'oft-cialitat», corn diu Calaforra (p. 33), per damunt dels qui havien defensat que el catala era una lIen-gua separada de l'occita. Tanmateix aviat sorgiren veus que pledejaven amb Doves inforrnacionsper la independencia del catala respecte de l' occita. S6n els treballs d' en Kriiger, Salow i Schiidel,dels anys 1909 a 1912, comentats per Walther van Wartburg el 1922, i que, corn diu en Calaforra,«units a I'efervescencia de la creaci6 de la filologia catalana eren bases ferrnes on se sustentaria elreconeixement del catala durant la resta del segle» (p. 34). Tot plegat devia influir sabre el mateixMeyer-Liibke per a decidir-se a redactar i publicar Das Katalanische l'any 1925, on revisava en

I. «El catalanoespanyol, pertanyent a aquella Ilengua proven<;:al i avui encara ampliament parlat,i encara mes que res en vigor a Sardenya» «<Das Katalonisch-Spanische, zu jener Provenzalsprachegehorig, und heute noch weithin gesprochen und am Meisten noch in Sardinien geltend») (Diefenbach,1931: 22); «el catalil 0 Ilemosi es un dialecte de la dol<;:aIlengua proven<;:al, ija fa malt de temps que haretrocedit a la foscor de la vida privada en companyia de rota aquesta seva famJ1ia lingiiistica, que abanshavia tingut una gran florida» «<Das Katalonische oder Limosin ist ein Dialekt der lieblichen alten Pro-venzalsprache, Iangst mit ihrem ganzen einst so bliihenden Sprachstamme in das Dunkel des Privatle-bens zuriickgetreten» (Diefenbach, 1931: 38). «en s6n dialectes [del proven<;:al]: la Ilengua catalana aCatalunya i una part de Sardenya» (Dialekte davon: die katalonische Sprache in Katalonien und einemTheile Sardiniens) (Diefenbach, 1931: 45). Diefenbach no posa el catalil a la. IIista de les Ilengiiesromaniques que encap<;:ala el seu treball (Diefenbach, 1931: 6-7). Yid. tambe les pilgines 22, 39 i 45 deI'esmentat treball de Diefenbach amb litres informacions sabre el catalil, especialment a Sardenya.L'obra de Diefenbach mereixeria d'esser mes coneguda, corn insinua Calaforra: «la curiosa referenciadel qual [de Diefenbach] consignem per facilitar futures recerques nostres 0 d'altri» (31, n. 49).

248 ARTUR QUlNTANA I FONT

part la seva actitud enfront del cataliL I a partir de la publicaci6 d'aquesta darrera obra «es va co-men,<ar a difondre una idea curiosa: -escriu Calaforra-el catala considerat un dialecte occita perla romanfstica vuitcentista tradicional va veure reconeguda la seva independencia» (p. 27). Cala-forra en el seu proleg destrueix aquest mite i demostra amb tots els details que a Das Katalanische«ni el catala es reconegut corn a Ilengua independent per primera vegada. ... ni la romanfstica pos-terior ha estat tan unanime en aquest punt corn se'ns ha dit sovint» (p. 27). Certament Meyer-Liib-ke atorga al catala el qualificatiu de Ilengua al mateix nivell que a I' occita, pero el catala se sepa-ra de I' occita «a partir d'un tronc 0 diasistema cornu», corn diu Calaforra (p. 41). Entra en joc aduna distinci6 entre Ilengiies romaniques derivades directament delllatf -I' occita entre elles-,Ilengiies de pie dret, doncs, i Ilengiies romaniques que deriven d'altres llengiies romaniques-elcatala en f6ra una-, llengiies que podrfem dir de dret «gravat». I aixf ho van veure, i no ensn'haurfem d' estranyar, alguns dels qui padaren de Das Katalanische, aixf corn tambe diversos ma-nuals de romanfstica, vull dir que en Meyer-Liibke continuava creient que el catala era un dialec-te de I'occita -aixf ho dedara lapidariament Giinter Reichenkron I'any 1937 en un escrit ne-crologic sabre Meyer-Liibke en radar de Das Katalanische: "Aus dieser Arbeit kann man ersehen,daj3 das Katalanische nur ein provenzalischer Dialekt ist" ("A partir d'aquest treball es pot veureque el catala es names un dialecte de I'occita" (Reichenkron, 1937: 32). AIs autors que segons enCalaforra (p. 26, 69) fan aquesta interpretaci6 de I'obra d'en Meyer Liibke conve d'afegir-hi el queescrivia Gerhard Rohlfs el 1935 al proleg de la primera edici6 de Le Gascon. Etudes de PhilologiePyrenl!enne, i que ha mantingut en totes les posteriors edicions de I' obra: «Sans exagerer, on pou-ITadire que I'originalite du gascon vis-a-vis du proven,<al n'est pas mains marquee que celle du ca-talan. Si I'on s'est habitue a considerer le catalan comme line langue a part, il faudra, certes, ren-dre le meme honneur au gascon» (Rohlfs, 1977: 1). En el proces d'independitzaci6 del catalarespecte de I' occita caldra tambe tenir en compte les recents afirrnacions de Sabine Philipp-Sattel:«La llengua dels trobadors occitans posseia certament les condicions previes per a esdevenir unallengua literaria que recobrfs tambe les varietats catalanes... Aquest proces, obert encara en tempsd' en Ramon Vidal, ja es troba definitivament barrat quan escriu en Jofre de Foixa» «<Die Spracheder okzitanischen Trobadors besaB wohl die Voraussetzungen, zu einer auch die katalanischen Va-rieUiten iiberdachenden Hochsprache ausgebaut zu werden ... Diese zu Zeiten Ramon Vidals nochoffene Entwicklung ist zu dem Zeitpunkt, als Jofre de Foixa schreibt, bereits definitiv versperrt.»)(Philipp-Sattel, 1996: 24). Eis merits de Meyer-Liibke a Das Katalanische rauen, doncs, mISsqueno pas en el reconeixement 0 no del catala corn a llengua romanica de pie dret, en el fet que algude la seva anomenada dins de la romanfstica dediques un llibre sencer a la Ilengua catalana, queaixf deixava d' esser una Ilengua digna tan sols d' algun breu excurs 0 una nota escadussera -sem-blantment a corn faria Rohlfs amb el seu Le Gascon.

Das Katalanische, public at quasi simultaniament amb els Origenes del espaiiol de Menen-dez Pidal, es a I'inici de la polemic a a l'entom de la dassificaci6 del catala dins del gal.loroma-nic 0 de I'iberoromanic, polemica que en Calaforra qualifica, amb Iota la ra6 del m6n, d'esser«Una de les polemiques mISscurioses i ensems mISsinutils de la hispanistica» (p. 19) i recomanaque «aixf mateix caldra estudiar algun dia els textos de la polemic a des de I' angle de les ideolo-gies subliminars en pugna» (p. 66), ideologies de tots ben conegudes, pero que, pel que sembla,gairebe cap no ha gosat fins ara d' explicitar.

Calaforra dou el seu proleg amb I' estudi acurat de la recepci6 de Das Katalanische entre elsromanistes (p. 66-67) i de les fonts emprades per Wilhelm Meyer-Liibke, tant de romanfstica (p.70) corn de catalanfstica (p. 71). Entre aquestes darreres destaca l'escas interes d'en Meyer-Liib-ke pels autors catalans modems (p. 71). Calaforra fa tambe una malt util contribuci6 a la termi-nologia lingiifstica del catala: es tracta del mol linguimim (p. 35, n. 57) per a designar el nom do-nat a una llengua -els coneguts polaco, pUrGeS, xapurriau, llemosi, valencia, catala,mequinensa, etc. per al catala. Menys encertat es I'us del mol catalanoleg (p. 14 i passim) per aevitar I'homonfmia que provoca el mol catalanista, ja que de catalanistica no es pot fer derivar

COROMINES: "ONOMASTICON CATALONIAE» 249

catalanoleg -mat format analogicament a turcoleg, sinoleg etc., mats aqnests formats a lIurtornsabre turcologia, sinologia etc.- sin6 names catalanista. L'homonfmia en aquest darrer mat noes pas insuperable, malgrat la par de malts davant la interessada i constant tabuitzaci6 del matcatalanista en sentit politic. Tambe hi ha homonfmia en cl mat romanista i ningu no en fa esca-rafalls. En tot cas valla retia consignar que el mat Katalanist es d'us corrent en alemany taut enl'accepci6 «politic a» corn en la «filologica».

En la traducci6 de Das Katalanische Calaforra normalitza els signes fonetics (ell fa servir sem-pre els de I'AFI) i corregeix les badades formals prou nombroses de I'original alemany -lIastima,pero, que el poeta ribagon;;a mossen Antoni Navarro segueixi essent Antoni Novarra a la traducci6(p. 104). Tot plegat unit a I'us majoritari dels toponims en la lIengua original -que evita els Ali-cantes, Algheros, Ibizas, Arieges... d'en Meyer Liibke- fa la lectura de I'obra mes filcil i agradable.

BIBLIOGRAFIA

DIEFENBACH,Lorenz (1831): Uber die jetzigen romanischen Schr(ftsprache, die spanische, portu-giesische, rhiitoromanische (in der Schweiz), franzosische, italiiinische und dakoromani-sche (in mehren Liindern des ostlichen Europa's) mit Vorbemerkungen uber Entstehung,Verwandschaft U.S.w. dieses Sprachstammes. Leipzig: Ricker.

PHILIPP-SATTEL,Sabine (1996): Parlar bellament en vulgar. Die Anfiinge der katalanischenSchriftkultur im Mittelalter.Tiibingen: Narr. (ScriptOralia, 92).

REICHENKRON,Giinter (1937): "Meyer-Liibke zum Gedachtnis" Zeitschrift fur den neusprachli-ch en Unterricht, 36, p. 32-34.

ROHLFS,Gerhard (1977): Le Gascon. Etudes de philologie pyreneenne. Tiibingen: Niemeyer; Pan:Marrimpouey Jeune. (Beihefte zur Zeitschrift fUr Romanische Philologie, 85).

ARTUR QUINTANA I FONT

Universitat Heidelberg